Contracorrent 21
-
Upload
cup-girona -
Category
Documents
-
view
221 -
download
2
description
Transcript of Contracorrent 21
CONTRACORRENT
MAIG JUNY 2013n.2120.000 exemplars gratuïts
c. de la Força 7, baixos17004 Girona · PPCCwww.girona.cup.catae: [email protected]
Visita el blog del nostre portaveu: elblocdenjordinavarro.blogspot.com
facebook.com/cupgironatwitter.com/cupgironayoutube.com/cupgirona
Milers de persones estan essent foragitades dels seus habitatges, en un moment en què la pobresa i l’exclusió augmenten a marxes forçades a casa nostra. El drama dels desnonaments, que ha aflorat amb tota la seva cruesa en els darrers mesos en la societat catalana, és només la punta de l’iceberg d’un context social, polític i econòmic cada cop més crític. És moment de sortir al carrer a plantar cara a les seves retallades, a aturar els seus desnonaments i a desobeir les seves lleis injustes. És l’hora del poble!
I en aquest númerotambé trobaràs:
Entrevista a la Marta Afuera, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)
‘100 dies, 100 lluites’ article dels tres diputats de la CUP al Parlament de Catalunya valorant els primers mesos d’activitat parlamentària
‘El Parc Central, un espai que cal salvar’ article d’en Jordi Navarro sobre el TAV i el futur del Parc Central
Gerd
Arn
tz
Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no reflecteixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s’indiqui.
Redacció:
CUP Girona
Disseny i maquetació:
Puça Browdepeix
Han col·laborat en aquest número:
Joan Ramon Sanz
David Fernàndez
Georgina Rieradevall
Quim Arrufat
Carla Soler
editorial
Per una política municipal ètica, transparent i participativa
Per si encara no ens coneixes...
La CUP, una força emergent
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) fa 10 anys que
treballa a la ciutat, amb l’objectiu de convertir Girona
en una ciutat realment oberta, justa i democràtica.
La tasca que fem a la ciutat és, alhora, la nostra
aportació a un projecte més ambiciós, de país.
Som independentistes i d’esquerres, i treballem per
construir un moviment ampli, democratitzador, que
ens permeti assolir la independència nacional i la
justícia social.
El 25 de novembre passat vam presentar-nos per
primera vegada a les eleccions del Parlament de
Catalunya, i vam obtenir més de 126.000 vots, que
ens van permetre obtenir-hi tres diputats. En l’àmbit
local tenim tres regidors a l’Ajuntament de Girona des
del 2011, i prop d’un centenar de càrrecs electes a
diferents viles i ciutats catalanes.
A les comarques gironines tenim representació a
altres capitals de comarca com Banyoles, Santa
Coloma de Farners i Figueres, entre d’altres municipis,
i governem als ajuntaments de Celrà i Viladamat.
Sabem que les nostres comarques tenen importants
reptes i dèficits en camps com la mobilitat, les
infraestructures, la defensa del territori o el model
econòmic, i per això treballem dia a dia per fer-hi
front i donar-hi resposta.
En els darrers temps s’ha eixamplat considerablement
la distància entre la ciutadania i les institucions i
representants polítics. La incapacitat del sistema
polític per donar resposta a les demandes, necessitats
i inquietuds de la societat catalana, sumada a unes
dinàmiques institucionals absolutament viciades,
en què l’opacitat, l’hermetisme i la corrupció han
esdevingut pràctiques massa generalitzades, en són
segurament la principal explicació.
També són temps en què vivim un clar segrest de
les institucions per part dels mercats financers i
les polítiques d’austeritat dictades des de les altes
instàncies. Les mesures del govern espanyol del PP
per limitar la capacitat d’endeutament dels municipis
i de contractar personal constitueixen un clar ofec
als nostres ajuntaments, i suposen un atac frontal a
l’autonomia i la sobirania municipal.
És el moment, doncs, trencar aquesta dinàmica i
passar a l’acció per canviar les coses. I en aquest
sentit, tant la lluita institucional com la mobilització
i la denúncia ciutadana són imprescindibles. Cal
mostrar públicament el malestar, assenyalar als qui
tenen segrestades unes institucions que haurien de
tothom i per a tothom; i cal demostrar amb la pràctica
diària que una forma de gestió pública realment
democràtica i al servei de la majoria és possible.
Defineix-nos la PAH, amb poques paraules.És una experiència d’autoorganització ciutadana,
basada en el propi l’empoderament i l’ajuda mútua,
que neix per fer front als governs i les entitats
financeres que durant anys ens han empès fins on
som ara, i han provocat una clara vulneració del dret
a l’habitatge.
Feu accions al carrer, però també negociacions. Com ho combineu?Amb el temps hem vist que la negociació sol ser
una arma de desmobilització. Ara només negociem
si és amb la pressió de la nostra gent i els mitjans
de comunicació al davant... és l’única manera que
sigui útil. Però la nostra feina de veritat és la lluita
de carrer i la visualització. Hem comprovat que els
fa més mal i els desgasta més és veure com aturem
físicament un desnonament rere l’altre.
Per què us heu centrat en reivindicar la dació en pagament?Necessitàvem trobar una proposta fàcil d’explicar,
que donés una sortida efectiva a les persones
afectades. No deixa de ser una proposta de mínims,
però ha estat útil. Segurament en l’actual context cal
fer un pas més, i per això ara plantegem la cessió
obligatòria d’ús d’habitatges per part de les entitats
bancàries.
Com valoreu la reacció del govern del PP davant de la sentència europea que considera abusiva i il·legal la llei hipotecària espanyola?Pel que sabem de moment, la reacció del PP és
quasi nul·la. Ni aposten seriosament pel lloguer
social, ni s’aturen la majoria dels desnonaments...
L’actitud del govern espanyol és vergonyosa i
irresponsable.
I per postres van aparcar la ILP per la dació en pagament al congrés espanyol...És que s’estan carregant la democràcia. Es queixen
que els fem escratx, però si ens tanquen totes les
vies de diàleg i els canals oficials no serveixen...,
què volen que fem?
Justament, últimament heu patit una forta campanya de desprestigi per aquest tema.Aquesta gent viuen en un altre planeta, i l’únic
que fem és portar la problemàtica a les portes de
casa seva. L’escratx és una forma pacífica però
contundent de lluita que serveix per visualitzar el
problema. S’ha d’utilitzar amb mesura i en casos
justificats. Però és efectiu. Mira en Palomares, ha
deixat el PP en part perquè ha obert els ulls.
Però la campanya de criminalització d’alguns sectors de poder està essent molt forta...Molt. Però mirem d’obviar-ho i tirar endavant. Ens
han dit nazis, filoetarres, i no sé quantes coses més
[riu]... Però s’estan passant tant que se’ls ha acabat
girant en contra. Diuen que se senten amenaçats,
però els amenaçats, derrotats i humiliats de veritat
són les persones desnonades.
Com valoreu el suport social envers la PAH?Ha costat molt que la gent es desperti. Durant anys
hi ha hagut com una apatia general que ha costat
molt de trencar, i ni la societat ni les administracions
era conscient del problema. Fa dos anys el regidor
de serveis socials va dir que a Girona no hi havia
desnonaments, que només coneixien dos casos...!
T’ho pots creure?
Fa unes setmanes vau alliberar aquest bloc de pisos a Salt. Amb quin objectiu?Si les administracions estan segrestades, la gent
s’ha d’autoorganitzar i transgredir les normes. És així
com s’ha avançat històricament. I també cal enfortir
les opcions polítiques que defensen les nostres
demandes a les institucions. Al bloc alliberat de
Salt hi viuran famílies que en tinguin la necessitat
i també que assumeixin un compromís comunitari.
Esperem que l’Ajuntament de Salt canviï l’actitud i
ens posi les coses fàcils. A Sabadell, per exemple,
l’Ajuntament s’ha compromès a empadronar les
persones que viuen als blocs alliberats.
S’està fent molta feina, però encara en queda molta per fer. Ens en sortirem?Mira, fa uns dies vaig estar a Marinaleda, a
Andalusia, i l’experiència d’aquella gent és increïble.
S’organitzen en assemblees, tenen cooperatives
d’habitatge... Pots tenir casa tota la vida pagant 15
euros al mes. I amb això acabo. N’hem d’aprendre,
perquè un altre món és possible.
“EL QUE ELS DESGASTA MÉS ÉS VEURE COM ATUREM UN DESNONAMENT RERE L’ALTRE”
La Marta Afuera és la portaveu
de la Plataforma d’Afectats
per la Hipoteca (PAH) de Girona
l’entrevista
Marta Afuera
SÍ QUEES POT
Arran denuncia la hipocresia de la “ciutat cívica”
L’organització juvenil Arran ha iniciat una
campanya aquesta primavera que porta per
nom ‘Poc que hi cabem pas en aquesta ciutat’.
L’objectiu principal de la iniciativa és denunciar
que la nova ordenança del “civisme” aprovada
pel govern municipal amb el suport del PP
cerca, especialment, atacar l’ús dels espais
públics de la ciutat per part d’aquells que
tenen menys recursos com, per exemple, els
mateixos joves. La campanya, que es va iniciar,
amb una tarda d’activitats a la Plaça Salvador
Espriu de la ciutat el passat 23 de març, fa
esment a l’especial criminalització que pateixen
els col·lectius que usen places i carrers com a
espais de trobada, socialització i reivindicació.
En aquest sentit, el col·lectiu ARRAN pretén
treballar per aconseguir un espai de trobada
del jovent crític i amb ganes de construir una
alternativa a la que consideren una nefasta
política juvenil del govern liderat per al
convergent Carles Puigdemont.
Per Sant Jordi, cultura, llengua i estelades als balcons!
Amb l’arribada de la Diada de Sant Jordi, la CUP
de Girona ha volgut reivindicar un any més la
cultura i la llengua catalanes en el marc d’uns
Països Catalans lliures. Així, la formació i altres
organitzacions de l’esquerra independentista,
que participen de la fira d’entitats de Sant Jordi
a la Plaça Catalunya, han reclamat mesures
per potenciar l’ús social de la llengua i han
participat en activitats culturals i polítiques
que entitats de la ciutat com el Casal
Independentista El Forn, l’Ateneu 24 de Juny o
Òmnium Cultural han programat per aquestes
dates. Una d’elles, una mostra de cultura
popular, dinar i concert organitzada pel Casal
Independentista El Forn el 27 d’abril durant
tot el dia a la Plaça Sant Pere de la ciutat.
De la mateixa manera, la CUP ha preparat
una bateria de propostes en l’àmbit cultural i
musical per fer de Girona una ciutat pionera i
líder d’aquest sector, i també ha animat tots els
gironins i gironines a penjar l’estelada al seu
balcó i mantenir-l’hi tot l’any per sumar-se a la
reivindicació independentista.
L’1 de maig, jornada de lluita
Els Països Catalans bullen de protesta i
reivindicació, i les demandes de la classe
treballadora tornen a tenir vigència i una
adhesió massiva des que, per culpa de
la crisi, vivim una forta reculada pel que
fa als drets socials i laborals. Enguany la
situació econòmica és catastròfica i les
patronals i oligarquies aprofiten el context
de misèria, confusió i caos per imposar les
seves condicions. Això significa baixar sous,
incrementar hores de feina i precaritzar més
les condicions de treball. Ras i curt, tenim
una patronal agressiva, antidemocràtica i
violenta que vol tornar als mètodes del primer
terç del segle XX. Personatges com Domènec
Espadaler, Joan Rossell, Gay de Montellà,
Díaz Ferran van en aquesta direcció. Davant
d’aquest escenari és moment d’articular
respostes ordenades i constants, fer front a la
patronal és una obligació moral i l’1 de maig
sempre és una bona oportunitat oportunitat
per expressar-ho de forma contundent i clara.
Per això la COS i el conjunt de l’esquerra
independentista de la ciutat de Girona ha
organitzat actes al carrer per plantar-los cara.
Cadaqués Retorna. I Girona?
Dilluns 15 d’abril va ser una jornada històrica
pel municipi empordanès de Cadaqués. De
fet ho va ser per tots els Països Catalans i
pel món ecologista, perquè s’hi va posar en
pràctica una experiència pilot: Cadaqués
Retorna, que és el primer assaig d’un
Sistema de Devolució, Dipòsit i Retorn
d’Envasos (SDDRE) a casa nostra, que
culminarà (esperem que amb èxit) el 30 de
juny. Un sistema que permetrà recuperar
envasos i contribuir, així, a reduir la colossal
xifra es consumeix a Catalunya (9 milions
d’envasos diaris). D’aquests 9 milions només
se’n recuperen 3,5, i la resta van a parar
a incineració, a abocadors o directament
al medi natural. Un impacte ambiental i
econòmic que no ens podem permetre de cap
de les maneres. A països europeus amb més
tradició ambiental es recupera un percentatge
gairebé del 95% d’envasos. L’experiència de
Cadaqués ha d’esperonar-nos a fer passes cap
a aquest model més eficient, racional modern
i sostenible, i deixar enrere l’actual model
caduc i ineficient basat en els contenidors
de colors. Girona ha aprovat mocions al Ple
per a implantar el sistema de recollida Porta
a Porta i el SDDRE i és moment de fer passes
endavant. El medi ambient, els futurs gironins
i gironines i el sentit comú ens ho agrairan.
breus
L’aigua de Girona continuarà en mans privades 8 anys més
El passat 11 de març el Ple de l’Ajuntament
aprovava, amb els vots favorables de CiU i
PP, i l’abstenció del PSC, prorrogar 8 anys
més la concessió a l’empresa que fins ara
s’encarregava del servei d’abastament i de
part del sanejament de la ciutat: Aigües de
Girona, Salt i Sarrià de Ter S.A (AGISSA). El
80% d’aquesta empresa és capital privat, en
mans de tres grans corporacions: CaixaBank,
Aqualia-FCC i AGBAR.
Des de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista
de Girona fa mesos que es va iniciar una
campanya per reclamar que la gestió de l’aigua
a la ciutat ha de ser un servei públic, fora del
mercat i d’interessos privats que busquin fer-hi
beneficis. En aquest sentit, l’Ateneu recorda
que l’objectiu d’aquestes empreses no és el
d’oferir el servei d’aigua altruistament, sinó
repartir beneficis entre els seus accionistes. En
aquest cas, el de l’aigua, ho fan a través d’un
bé imprescindible per a la vida, la salut i el
benestar dels gironins i gironines.
Al Ple en què es va debatre la renovació el
grup municipal de la CUP va intervenir per
defensar la necessitat d’una gestió pública d’un
recurs tan bàsic per la vida de les persones
com l’aigua, i l’oportunitat perduda que
representava prorrogar per 8 anys el contacte
en comptes d’estudiar una municipalització
del servei, tal i com reclamaven diverses
entitats. En la seva intervenció, la CUP també
va denunciar un cop més la manca de control
i transparència de l’actual model, i va reclamar
que la pròrroga fos només d’un any, per tal
d’aclarir aspectes de la gestió duta a terme
fins ara per AGISSA i poder preparar un pla per
municipalitzar el servei durant aquest mandat.
Avancem cap a un pressupost participatiu!
La CUP fa anys que defensa major
transparència i participació ciutadana en la
gestió dels comptes municipals. L’any passat
vam aconseguir que se celebrés una audiència
pública sobre el pressupost municipal, i
aquest any hem continuat insistint per fer
més passos en aquest sentit. En la negociació
del pressupost municipal per al 2013 diverses
organitzacions i col·lectius vam convèncer
l’equip de govern que obrís una partida
d’inversió perquè els veïns i veïnes puguin
decidir quines actuacions cal fer als seus barris
amb aquests diners, i ara és feina de tots
plegats treballar perquè aquesta experiència
participativa arribi a bon port. Tot i que
finalment va votar-hi en contra, la CUP valora
positivament tot el procés de negociació del
pressupost municipal d’aquest any. Assemblees
obertes, participació de diferents col·lectius i
associacions en la negociació...; ens hem de
marcar el repte de fer arribar la transparència i
la participació ciutadana a tots els àmbits de la
gestió municipal, i aconseguir que l’experiència
d’aquests mesos no esdevingui un cas aïllat.
La Devesa, de paradís perduta calaix de mals endreços
La Devesa és un dels espais més estimats
per les gironines i els gironins, però sovint
ha esdevingut un calaix dels mals endreços,
una rerabotiga de la ciutat on posar allò que
no sabem on va. Un cop arxivada la idea de
posar-hi un pavelló esportiu, la darrera de les
afectacions que li ha tocat patir al parc són
les obres del TAV. Una ferida que deixarà de
record una cicatriu en forma de reixa com a
sortida d’emergència d’aquest tren.
L’any passat, des del grup municipal de la
CUP vam aconseguir aprovar una moció
perquè aquest any es revisés el Pla Especial
d’usos d’aquest espai per a garantir-ne
la conservació, optimitzar-ne els valors
ambientals, culturals, pedagògics i recreatius
que aporta a la ciutat.
La Devesa és un patrimoni del conjunt de
la ciutat i el parc urbà més gran dels Països
Catalans, per la qual cosa cal blindar-lo i
preservar sense vacil·lacions. La primera
acció per generar debat de cares a la futura
redacció del Pla d’usos serà un acte que la
CUP organitzarà pròximament per copsar les
opinions diferents experts i coneixedors de
l’espai, i donar veu en aquest debat a totes
les entitats i les veïnes i veïns de la ciutat.
Llanos de Luna i Felip de Borbóal ple municipal
El grup municipal de la CUP ha presentat,
recentment, diverses propostes per reafirmar
el compromís de la ciutat de Girona amb el
procés d’independència del nostre país i donar
resposta als atacs que ens arriben des de les
institucions espanyoles. D’una banda el ple
municipal va aprovar la moció de la CUP per
declarar la delegada del govern espanyol
a Catalunya, María de los Llanos de Luna,
persona “non grata” a Girona, pels constants
atacs i menyspreu contra el poble català. En
canvi, el ple va rebutjar la moció de la CUP
per deixar de reconèixer Felip de Borbó com
a Príncep de Girona. En aquest cas CiU, PSC
i PP van aliar-se per impedir que la proposta
prosperés, i van mostrar la seva cara més
submisa i lleial a l’estat espanyol. Finalment, fa
mesos que reclamem a l’alcalde que compleixi
la moció de la CUP aprovada un any enrere
sobre sobirania fiscal, en què es va acordar que
l’Ajuntament deixaria d’ingressar els impostos
a l’agència espanyola i passaria a fer-ho a la
catalana.
lluita municipal
PrioritatsL’agenda del senyor alcalde bull. Hom mira la seva vida a través de les xarxes socials o dels diaris de la ciutat i ho constata ràpidament. Dos o tres dies a la setmana treballa al Parlament, un o dos dies més té actes públics i de càmeres amb alcaldes, rodes de premsa, conferències, alts càrrecs i algun dia més el dedica a la família (per sort). I és clar, si un fa el compte de la vella veu que si la setmana continua tenint 7 dies per rics, pobres, alcaldes i plebeus, poc temps li queda al sr. Puigdemont per al dia a dia de Girona. Però la ciutat avança. Som prop de 100.000 persones, uns quants quilòmetres quadrats, centenars de serveis, milers d’activitats (per sort, també) i desenes de milers de detalls per tenir en compte. Però no, no parlarem de detalls com algú podria pensar que són aquestes fotografies. Els edificis buits, els rius empantanegats i bruts, la desolació del Parc Central, els aparcaments de bicicletes que es treuen del centre de la ciutat o la Devesa, el parc més important de la ciutat, desfigurada, deixada i desaprofitada no són detalls. Són conseqüències evidents d’una manca de priorització de determinats temes a Girona.
Perquè quan el senyor alcalde no té temps (o no el prioritza) per asseure’s en una taula, pensar un model de ciutat per a tots, recórrer tots els carrers i reunir-se amb els veïns i veïnes (encara que només sigui per elaborar el pressupost municipal); ni tampoc no té un equip de govern extens i bolcat amb Girona (com és el cas), passa que la ciutat se li escapa i la gent que hi vivim ens n’allunyem. És (la seva) lògica pura. Des de la seva òptica neoliberal, ell i el seu equip han confiat el model de ciutat únicament a la iniciativa de les grans empreses privades, i així, evidentment, la ciutat compta amb molts espais i persones amb qui ningú hi pensa. Aquells barris menys de “cartró-pedra” i aquelles persones que a les butxaques no hi duen ni cinc. I no parlem, precisament, de detalls. Parlem del fons. Permetre els rius descuidats és no tenir en compte el medi ambient, treure els aparcaments de bicicletes és no mirar per un nou model de mobilitat. Com deixar que el Parc Central i de la Devesa es degradin és no preocupar-se per l’espai públic i el seu ús sinó és per finalitats empresarials, i ser incapaç de plantejar alternatives atrevides amb els edificis buits és no implicar-se prou en garantir el dret a l’habitatge. Si volen, poden continuar esperant que alguna empresa ho arregli mentre el senyor alcalde passa el dia al Parlament. La majoria de gironins i gironines preferiríem que fos l’Ajuntament qui prengués la iniciativa. Ja sabem, però, que tot és qüestió de prioritats.
Fotos: Carla Soler i FiolText: Lluc Salellas i Vilar
El Parc Central, un espai quecal recuperarJordi Navarro,
regidor portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Girona
El TAV ja funciona i presta servei a Girona. Fa uns mesos es
va inaugurar oficialment i ja és una realitat a la nostra ciutat
i comarques. Una infraestructura que des del meu punt
de vista cal qüestionar per moltes raons. Pel seu impacte
ambiental, pel cost energètic, la despesa econòmica... Però
això, pel cas que ens ocupa, són figues d’un altre paner. El
TAV ja funciona, sí, però la ferida del Parc Central, el nostre
Parc Central, continua oberta i sagnant. Els veïns de la zona,
el barri de Sant Narcís i el conjunt de gironins i gironines
ens mirem amb preocupació el que fou un preciós parc que
acabà trinxat per les obres del projecte ferroviari. Un projecte
fet de mala manera i que ha quedat a mitges. Tot plegat fa
la sensació que l’important era fer una inauguració amb
monarquia inclosa, a corre cuita, i que en canvi la catàstrofe
generada per les obres era un detall sense importància.
L’Ajuntament de Girona ha organitzat diverses trobades en
diferents formats, però encara a hores d’ara no tenim un
calendari clar del projecte de reposició en el seu conjunt.
És a dir, els carrers Josep Maria Gironella i Bisbe Sibilla,
plaça Europa, Parc Central i la llosa. Sabem que el cost total
de l’enrenou d’endreçar la zona frega els 14M€, però no
sabem del cert si la totalitat dels projectes disposaran d’un
finançament, que a priori ha d’assumir ADIF. El Parc juga un
paper clau en la millora de qualitat de vida dels veïns de la
zona i del conjunt de la ciutat. Connecta barris i sectors, i
ha de ser un pulmó verd de primer ordre que oxigeni Girona
i presti descans, verdor i tranquil·litat a la mainada, les
famílies, els vianants, els veïns i veïnes. El Parc Central ha
de tornar a ser l’espai amable i obert, que imprimeixi calma i
gaudi a la ciutat, i esdevingui un eix central per a la millora
de la qualitat de vida.
Moltes il·lusions i esperances, i al mateix temps
moltes frustracions i desenganys ens ha portat aquest
megaprojecte. El desànim i cansament provocat per les obres
ha castigat molt uns carrers i tot un barri que ha suportat
molts, massa anys, molèsties i promeses incomplertes. Sigui
com sigui cal seguir lluitant pel nostre Parc Central i no
llençar la tovallola perquè ens hi juguem el futur.
A Bàscara, #vergonyaN2Joan Ramon Sanz,
militant de la CUP de Figueres
El 31 de gener d’enguany, la Pilar moria injustament, víctima
d’accident, a l’N-II, una més d’una llarga i sinistra estadística.
La seva, però, ha estat la gota que ha fet vessar la paciència
de tot un poble, Bàscara i l’ha fet sortir a la carretera amb un
missatge clar i contundent. Prou!
Prou morts, prou accidents, prou punts negres, prou de
#vergonyaN2, prou de falses promeses, de solucions que mai
arriben, prou als 3000 camions diaris pel mig del poble.
Durant gairebé 80 dies, els veïns de Bàscara i els pobles del
voltant, organitzats en la plataforma Prou Camions N-II, han
estat exigint solucions a un problema que fa 40 anys que
s’arrossega. El d’una carretera estreta, saturada de camions
i interessadament oblidada per tots els governs. Amb dues
reivindicacions clares, desviar el trànsit de camions per l’AP7,
via infrautilitzada, i que es resolguin els punts més negres.
Durant aquest 80 dies els actius veïns, han fet un manifest,
han enviat mocions als ajuntaments, han fet talls diaris de la
carretera cada matí, i a la tarda, han anat tots a pitjar el botó
per creuar pel semàfor. Durant aquests dies, al mig de l’N-II
s’hi ha vist fer de tot, dinars populars, esmorzars de forquilla,
pessebres vivents, enterraments de les falses promeses
del conseller Vila i un debat amb parlamentaris de tots els
grups polítics, on hi va ser present el company Quim Arrufat,
parlamentari de la CUP-AE.
Des de la CUP hem estat a disposició de la plataforma, sense
fer gaire soroll, com toca, donant-los tot el nostre suport
i portant la seva moció als ajuntaments on som presents.
Sempre deixant molt clara quina és la nostra postura, la
solució a l’N-II no passa per faraònics desdoblaments, el que
cal és recuperar l’AP7 pels ciutadans i no per Abertis.
Des del 19 d’abril ja no hi ha camions a l’N-II, però sí els
mateixos punts negres. La lluita continua i queda molt per fer,
però ara toca aturar-se i dir gràcies a un poble, exemple de
dignitat col·lectiva i unitat.
La ciutadania opina
Albert Picartveí de Sant Narcís
Res ha canviatDesprés de molt de temps d’obres a
Girona al final fa uns mesos va entrar
en funcionament el Tren Alta Velocitat.
D’opinions al respecte d’aquesta faraònica
infraestructura que ha trasbalsat
greument tota la zona del Parc Central
i especialment Sant Narcís n’hi ha per
tots els gustos. Però el que és un fet
és que després de la seva entrada en
funcionament tot continua igual, les
afectacions dels veïns persisteixen i
continuen perjudicant la mobilitat de
tota la ciutat, i tot això amb un seguit de
promeses incomplertes d’ADIF i l’equip
de govern. Després de tota una gran
campanya mediàtica per explicar els
beneficis de l’arribada del TAV per la
ciutat, ara s’està intentant silenciar els
primers problemes. Primer les goteres
aparegudes i més recentment la noticia
sobre la disminució de la velocitat
màxima dels trens acumulen més raons
als que sempre hem defensat que era una
obra totalment innecessària i que poc
beneficiava al conjunt de la ciutadania.
Mentrestant, les obres continuen i res no
ha canviat pels ciutadans de Girona.
Arriba un correu electrònic. Des de comarques
gironines. A propòsit de si ens atrevim –o no– a
sintetitzar breument, i en 2.000 caràcters, aquests
darrers mesos al Parlament. Cinc mesos ja des que la
CUP hi irrompés. I fer-ho hauria de ser tan fàcil com
alhora complicat.
Fàcil perquè l’altra política, la que fa la gent a peu
de carrer, la que neix d’un moviment polític de base
com la CUP, és radicalment d’altra manera: el que
veníem a fer i estem fent ja estava dit i escrit abans
de començar. Davant la triple crisi severa i la triple
situació excepcional –nacional, socioeconòmica i
democràtica– que viu el nostre poble. Fàcil perquè
ens devem a un triple compromís ja condensat abans
de començar: denunciar, aturar, construir. Denunciar
i visualitzar la crua i dura realitat del país, provar
d’aturar les pitjors retallades antisocials des del final
de la dictadura i seguir construint, com fem fa anys
i panys, el país lliure, solidari i equànime que volem.
Fem això. Res més.
[+ 8] Als diversos ajuntaments catalans que exerceixen la sobirania fiscal i han deixat
d’ingressar els impostos a l’agència tributària espanyola
[+ 6] Als professionals dels mitjans de comunicació públics catalans en lluita contra
els acomiadaments
[+ 4] A l’Ajuntament de Celrà, governat per la CUP, que ha implantat el sistema de
recollida selectiva porta a porta
[+ 2] Al col·lectiu de ‘iaioflautes’ de Girona, que s’han constituït recentment per fer
front a les retallades de drets socials
[- 8] A Concepció Veray, regidora i diputat del PP a Madrid, per intentar criminalitzar
la lluita per l’habitatge de la PAH
[- 6] Als grups municipals de CiU, PSC i PP que van votar en contra de deixar de
reconèixer Felip de Borbó com a Príncep de Girona
[- 4] Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha emès una nova
interlocutòria contra el català a l’escola
[- 2] A l’equip de govern de Girona, que aquest any ha deixat de convocar l’Audiència
Pública sobre el pressupost municipal
Difícil perquè radiografiar, cartografiar, com és un
palau de poder formal i com és la inèrcia del poder;
conèixer de prop com es desgoverna, desadministra
i malvèn el país... ja és una mica més complicat. En
tot cas –escola i aprenentatge permanent– apamem
de prop tot el que cal canviar, en territori advers.
Però potser, i afortunadament, la millor síntesi és una
altra. Que condensa el millor de tot plegat: d’aquests
100 primers dies els autèntics protagonistes són les
més de 100 lluites obertes amb les que hem treballat,
connectat i enxarxat. Les persones que lluiten,
s’activen i es comprometen: del fracking a Bàscara,
de la tossuderia independentista a la gota malaia
contra la corrupció, de la defensa dels serveis públics
a cada comitè d’empresa en lluita, dels desnonaments
aturats a la denúncia dels mercats financers que
s’enriqueixen amb la nostra crisi a un ritme de sis
milions d’euros diaris. Aviat és dit, però malgrat tot,
som encara un país dempeus. Que batega, lluita i es
compromet.
Capgirem-ho, doncs. Perquè només hi som perquè
hi sou. No som pas tres, perquè tres persones
no canvien mai res enlloc. Seguim sent 126.219
espartans. I ara molts més. El Cavall de Troia. Les veus
del carrer. L’ara i aquí del país que està venint i ja pica
a la porta. Toc-toc: l’hora del poble. La vostra hora.
Seguim. Seguirem. Independència, socialisme i Països
Catalans. Màxima llibertat política per al nostre poble,
màxima justícia social per a la seva gent. Sí: és això
el que fem. Perquè som el que fem per canviar el que
som. Entre totes i tots.
Carnet per puntsDes d'aquesta secció sancionem o premiem a totes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que, segons el nostre parer, s'ho mereixen:
100 dies, 100 lluites David Fernàndez, Georgina Rieradevalli Quim Arrufat, diputats de la CUP
al Parlament de Catalunya
Malgrat tot encara som un país dempeus. Que batega, lluita i es compromet
Foto
grafi
a Jo
rdi B
orrà
s