Corbera d'Ebre, un vestigi de la guerra civil
5
NPQ 453 • novembre-desembre 2010 11 col·laboracions CORBERA D’EBRE, UN VESTIGI DE LA GUERRA CIVIL Joan Astor Corbera d’Ebre és una petita vila de la comarca de la Terra Alta situ- ada en el turó de la Muntera a 337 m d’alçada, a la vora de la serra de Ca- valls i de la serra de Pàndols, a 5 km de Gandesa i 17 km de Móra d’Ebre. Aquesta vila, com tantes altres d’aquells indrets, fou escenari de la batalla de l’Ebre durant la Guerra Civil de 1936-1939 i, com a conse- qüència, va quedar completament destruïda i els seus habitants, els que van sobreviure, es van anar traslladant a la part baixa del turó, a banda i banda de la carretera, fins a bastir un poble nou. EL POBLE VELL A la part alta del turó de la Mun- tera estava els casc antic d’un po- ble de pagès tranquil, com ho eren tots els d’aquella comarca, amb els trasbals propis de les feines del camp, les tertúlies de veïns al car- rer, les mestresses que van i venen del mercat, de la font, del safareig... però va arribar la guerra i l’anome- nada batalla de l’Ebre, el pitjor des- astre de la seva història, i gairebé tot el poble va ser enderrocat per les bombes. Actualment aquesta zona, deno- minada Poble Vell, es troba aban- donada i fou declarada bé d’interès cultural com a lloc històric per la Ge- neralitat de Catalunya el juliol de 1992, per constituir un punt de re- trobament amb la nostra història a través d’un paratge devastat per la guerra. També ha esdevingut un monument a la pau i lloc de visita obligada per a qui vulgui conèixer els desastres de la guerra. No es tracta d’un document plas- mat sobre paper, ni d’un document virtual. El Poble Vell és un testimoni mut però real –les mateixes pedres, les mateixes bigues i teules que for- maven les cases on vivien els 2.500 habitants del poble– de les brutals conseqüències dels bombardeigs aeris i d’artilleria que patiren durant tota la batalla les poblacions civils de la zona. Ara al turó de la Muntera només hi ha les runes cada cop més de- gradades i malmeses del poble an- tic, entre les quals destaca l’emble- màtica església vella de Sant Pere, un gran edifici barroc de finals del segle XVIII amb tres naus, un absis i un campanar, que ocupa una su- perfície construïda de 1.100 m 2 . Tot i que des de l’any 1999 s’han dut a terme dues fases de restauració per consolidar l’estructura de l’edifici i evitar que s’ensorri totalment, i per arranjar les cobertes existents –la de l’altar, la de la capella lateral esquer- ra i la del campanar– a més de fer accessible el campanar arreglant les escales, el temple experimenta un procés de degradació continuat i hi ha diversos rètols que recomanen als visitants que no s’atansin a les façanes pel risc de despreniments. El projecte de la tercera fase de res- tauració consisteix a consolidar les quatre façanes de l’edifici, per evi- tar el risc d’esllavissades, i construir una coberta lleugera feta amb ETFE, un copolímer de l’etilè tetra- fluoroetilè de gran resistència a la calor, a la corrosió i a la radiació UV, amb la qual cosa s’aturarà la degra- dació provocada pels agents atmos- El Poble Vell de Corbera d’Ebre. Al fons, el campanar de l’esgésia de Sant Pere.
-
Upload
joan-astor-vignau -
Category
Documents
-
view
223 -
download
4
description
Article publicat a NPQ 453 (novembre-desembre 2010).
Transcript of Corbera d'Ebre, un vestigi de la guerra civil
NPQ 453 • novembre-desembre 2010 11
col·laboracions
CORBERA D’EBRE,
UN VESTIGI DE LA GUERRA CIVIL
Joan Astor
Corbera d’Ebre és una petita vilade la comarca de la Terra Alta situ-ada en el turó de la Muntera a 337 md’alçada, a la vora de la serra de Ca-valls i de la serra de Pàndols, a 5 kmde Gandesa i 17 km de Móra d’Ebre.Aquesta vila, com tantes altresd’aquells indrets, fou escenari de labatalla de l’Ebre durant la GuerraCivil de 1936-1939 i, com a conse-qüència, va quedar completamentdestruïda i els seus habitants, elsque van sobreviure, es van anartraslladant a la part baixa del turó, abanda i banda de la carretera, finsa bastir un poble nou.
EL POBLE VELL
A la part alta del turó de la Mun-tera estava els casc antic d’un po-ble de pagès tranquil, com ho eren
tots els d’aquella comarca, amb elstrasbals propis de les feines delcamp, les tertúlies de veïns al car-rer, les mestresses que van i venendel mercat, de la font, del safareig...però va arribar la guerra i l’anome-nada batalla de l’Ebre, el pitjor des-astre de la seva història, i gairebétot el poble va ser enderrocat per lesbombes.
Actualment aquesta zona, deno-minada Poble Vell, es troba aban-donada i fou declarada bé d’interèscultural com a lloc històric per la Ge-neralitat de Catalunya el juliol de1992, per constituir un punt de re-trobament amb la nostra història através d’un paratge devastat per laguerra. També ha esdevingut unmonument a la pau i lloc de visitaobligada per a qui vulgui conèixerels desastres de la guerra.
No es tracta d’un document plas-mat sobre paper, ni d’un documentvirtual. El Poble Vell és un testimonimut però real –les mateixes pedres,les mateixes bigues i teules que for-maven les cases on vivien els 2.500habitants del poble– de les brutalsconseqüències dels bombardeigsaeris i d’artilleria que patiren duranttota la batalla les poblacions civilsde la zona.
Ara al turó de la Muntera noméshi ha les runes cada cop més de-gradades i malmeses del poble an-tic, entre les quals destaca l’emble-màtica església vella de Sant Pere,un gran edifici barroc de finals delsegle XVIII amb tres naus, un absisi un campanar, que ocupa una su-perfície construïda de 1.100 m2. Toti que des de l’any 1999 s’han dut aterme dues fases de restauració perconsolidar l’estructura de l’edifici ievitar que s’ensorri totalment, i perarranjar les cobertes existents –la del’altar, la de la capella lateral esquer-ra i la del campanar– a més de feraccessible el campanar arreglant lesescales, el temple experimenta unprocés de degradació continuat i hiha diversos rètols que recomanenals visitants que no s’atansin a lesfaçanes pel risc de despreniments.El projecte de la tercera fase de res-tauració consisteix a consolidar lesquatre façanes de l’edifici, per evi-tar el risc d’esllavissades, i construiruna coberta lleugera feta ambETFE, un copolímer de l’etilè tetra-fluoroetilè de gran resistència a lacalor, a la corrosió i a la radiació UV,amb la qual cosa s’aturarà la degra-dació provocada pels agents atmos-
El Poble Vell de Corbera d’Ebre. Al fons, el campanar de l’esgésia de Sant Pere.
12 NPQ 453 • novembre-desembre 2010
col·laboracions
fèrics, amb un impacte visual mínim,a fi i efecte de conservar l’aspecteruïnós de l’edifici, perquè el que espretén és mantenir-lo sense esbor-rar cap de les ferides provocadesper les bombes i les bales. De fet,la coberta serà pràcticament invisi-ble des de la plaça de l’Església.
El Poble Vell és una imatge decom va quedar Catalunya, i tambéEspanya, després d’una guerra queva destrossar tot un país i el va me-nar a una postguerra tant o més cru-el que la pròpia guerra. No podemoblidar que al llarg de molts anys vanser assassinats molts innocents imolts altres varen ser forçats a l’exili;uns anys, molts anys, durant elsquals ens volien fer creure que reg-nava la pau i la justícia, quan en re-alitat el que imperava era la venjan-ça, la injustícia, la foscor i, sobretot,
la por... Tot aquest drama és el quevol quedar plasmat en la conserva-ció d’aquest poble destruït. L’objec-tiu d’aquesta aparent incongruènciade conservar la destrucció és man-tenir viu per a les properes genera-cions el record d’uns fets deplora-bles per tal d’evitar la seva repetició.
Resumint, el Poble Vell de Cor-bera d’Ebre és una petitíssima mos-tra, un infinitèsim, de l’obra del grandestructor de l’Espanya del se-gle XX, el malaurat dictador Fran-co, perquè no es pot mantenir la tesi,tantes vegades repetida, de que elsdos bàndols varen fer el mateix; ambaquesta afirmació només es preténlegitimar per igual als colpistes, ambel suport dels poders fàctics, princi-palment la burgesia i l’Església ca-tòlica, i als defensors d’una Repú-blica democràticament establerta.
LA BATALLA DE L’EBRE 1
La batalla de l’Ebre va comen-çar la mitjanit del dia 25 de juliol del’any 1938, quan les forces inte-grants de l’Exèrcit de l’Ebre del co-ronel Juan Modesto van creuar elriu, trencant les línies defensives delCos d’Excèrcit Marroquí del gene-ral Juan Yagüe. Aquell mateix matíles avantguardes van ocupar Cor-bera d’Ebre.
L’operació responia a la neces-sitat imperiosa, per part del governde la República, d’alleugerir la pres-sió que l’Exèrcit Nacional estavarealitzant sobre el front valencià, que
Església de Sant Pere, un edifici barroc de finals del segle XVIII.D’algunes cases només van quedar fragments de la façana.
1 S’ha escrit molt i des de diferents òpti-ques sobre la batalla de l’Ebre. Aquestresum ha estat extret del web http://www.batallaebre.org/batallaebre.php.
NPQ 453 • novembre-desembre 2010 13
col·laboracions
amenaçava la seguretat de la zonaindustrial de Sagunt i de la ciutat deValència. A més a més, les circums-tàncies internacionals, amb les ten-sions generades a Europa per lespretensions del règim nazi d’expan-sió territorial, feien necessària unaoperació que retornés a la Repúbli-ca una posició favorable en les re-lacions internacionals.
L’operació dissenyada per l’estatmajor del general Vicent Rojo preve-ia el pas del riu per diferents punts,la part més arriscada, aprofitant elfactor sorpresa. Un cop superada laprimera fase, les tropes republica-nes haurien d’explotar l’èxit de l’ope-ració endinsant-se en el territori se-guint diferents eixos de penetració.
La sorpresa inicial de l’operacióva ser un èxit, i diferents unitats deles divisions 42, 3, 11 i 45 de l’Exèr-cit de l’Ebre van creuar el riu perdiferents punts entre Mequinensa iAmposta, essent el nucli de l’atacla línia entre Riba-roja d’Ebre iBenifallet.
Defensaven el territori centralles unitats del la 50.ª divisió del Cosd’Excèrcit Marroquí, que van oferirescassa resistència i van ser obli-gades a retirar-se fins a formar unalínia defensiva que seguia l’eixFaió - la Pobla de Massaluca - Vilalbadels Arcs - Gandesa - vall del riu Ca-naletes. Aquesta línia s’establia eldia 26 de juliol, i fins al dia 3 d’agostles forces republicanes van llençardurs atacs per trencar-la i continuarexplotant l’èxit inicial.
La reacció de les forces franquis-tes va ser ràpida i en poques horesarribaven unitats d’arreu del país perreforçar la nova línia defensiva. Amés, la intervenció de l’aviació i elcontrol dels embassaments de lapart superior del riu van dificultarl’alimentació del front per part del’Exèrcit de l’Ebre.
Davant la impossibilitat de conti-nuar l’avenç i un cop acomplerts els
objectius originals de l’operació,alleugerir el front valencià i cridarl’atenció de les potències europeesamb una operació que retornava ala República la iniciativa militar dela guerra, el dia 3 d’agost, el coro-nel Modesto donava l’ordre d’adop-tar mesures defensives.
Aquí podria haver acabat la ba-talla de l’Ebre, però, contra l’opiniód’alguns dels seus generals quedefensaven la fixació d’aquell fronti l’inici d’una operació contra Ca-talunya a través de Lleida, el gene-
ral Franco va decidir recuperar elterritori perdut a qualsevol preu.Aquesta decisió és la que va con-vertir la batalla de l’Ebre en la ba-talla més dura i sagnant de laGuerra Civil de 1936-1939 i de lahistòria d’Espanya.
A partir d’aquest moment i finsel dia 16 de novembre l’Exèrcit Na-cional va dur a terme sis ofensivescontra les línies republicanes. El quel’Exèrcit de l’Ebre havia ocupat enun sol dia, va necessitar més de centdies per ser recuperat.
Dos carrers del Poble Vell de Corbera d’Ebre. El de dalt de tot, el carrer Major.
14 NPQ 453 • novembre-desembre 2010
col·laboracions
El resultat d’aquelles operacionsva ser una guerra de desgast queva provocar la desfeta de l’Exèrcitde l’Ebre, amb menys mitjans ma-terials i humans, i que condicionariala campanya de Catalunya iniciadaal desembre de 1938.
A banda d’aquestes connotaci-ons històriques i militars, la batallade l’Ebre va ser la carta jugada pelgovern de Juan Negrín en el pactede Munic del 30 de setembre de1938, on les potències europees vancondemnar a la República cedint da-vant les pretensions de l’Alemanyade Hitler en la crisi dels Sudets txe-coslovacs 2.
A més l’Ebre fou l’escenari de laretirada de les Brigades Internacio-nals del territori de la República,anunciada el 21 de setembre de1938 pel president Negrín.
La tarda del 15 de novembre lestropes republicanes, a les ordres deltinent coronel Manuel Tagüeña, cre-uen el riu a Flix en sentit invers, i aquarts de cinc de la matinada es volael pont de ferro, donant per acaba-da la batalla... deixant un balanç de37.000 morts, 50.000 ferits i 25.000presoners entre els dos bàndols.
Per tot això, la batalla de l’Ebreesdevé un dels fets fonamentals perentendre la història contemporàniade Catalunya i d’Espanya, amb unsforts lligams amb la de la resta delmón.
CENTRE D’INTERPRETACIÓ115 DIES
El Centre d’Interpretació 115dies, ubicat en un edifici situat alcarrer de Freginals de Corberad’Ebre, té per objectiu explicar desdel punt de vista bèl·lic i polític els115 dies que va durar la cruentabatalla de l’Ebre.
L’exposició consta de set àmbits:
«La nit de Sant Jaume» és l’àm-bit que introdueix l’exposició, on espretén transportar el visitant als es-cenaris de la batalla a través de lessensacions. «El pas del riu» mostraels primers dies del conflicte i expli-ca els objectius que tenia cadascundels exèrcits enfrontats, com ara l’in-tent de l’exèrcit republicà de salvarCatalunya de l’aïllament i recuperarValència. «Els preparatius de l’ofen-siva» i «115 dies de combats», l’àm-bit més important, expliquen el
decurs de la batalla, les ofensives iles contraofensives, tenint en comp-te els factors militars, humans, polí-tics, estratègics i territorials. «Eldarrer dia» és un espai de reflexiósobre el final de la batalla i la derro-ta de la República, però també mos-tra les conseqüències que van patirels homes i les dones que van ha-ver d’abandonar la seva terra, perals quals es va iniciar un llarg tempsde foscor i penúria. «La terra feri-da» i «Fer memòria, fer futur» sónàmbits de reflexió, de recuperacióde la memòria històrica i de recon-ciliació amb el nostre passat; mit-jançant les emocions apareix eldiàleg intern entre la necessitatd’oblidar i l’obligació de recordar,entre els morts i els vius, entre elpassat i el present.
Batalla de l’Ebre. Foto extreta del web http://www.batallaebre.org/batallaebre.php.
2 Esdeveniments de 1938 iniciats pelsSudetendeutsche, una minoria ètnica del’Europa Central formada per alemanysque vivien a Bohèmia, Moràvia i Silèsiaoriental.
NPQ 453 • novembre-desembre 2010 15
col·laboracions
L’ABECEDARI DE LALLIBERTAT - MISSATGEESCRIT
Per tal d’evitar que els fets dolo-rosos de la guerra quedessin rele-gats a l’oblit o limitats a un recordnostàlgic, l’any 1995 vint-i-cinc ar-tistes varen crear al Poble Vell deCorbera d’Ebre l’Abecedari de la lli-bertat. Està format per vint-i-setobres relacionades amb les lletresde l’abecedari, fetes amb diferentstècniques i materials, i disposadesentre les ruïnes de l’antic poble.L’objectiu d’aquests artistes fou des-envolupar un treball en comú per lapau i la justícia, deixant ben palèsque les lletres han de portar a lesparaules i d’aquestes n’ha de sortirel diàleg, que ha d’estar sempre perdamunt de la força.
Dos anys després, l’any 1997,diversos escriptors i poetes van po-
L’Abecedari de la Llibertat. Fotos extretes del web http://www.poblevell.cat/ca/abecedari.htm.
L’Abecedari de la Llibertat. La lletra X.
sar la paraula a les lletres de l’abe-cedari, acompanyant cada obrad’un petit fragment literari. El resul-
tat de tot el conjunt es va anomenarL’Abecedari de la llibertat - Missat-ge escrit. ☯
