correcciones catalan 24.4.12

8/2/2019 correcciones catalan 24.4.12

1/6

~EXERCICIS ' { ' 2 -I L'ACCENTUACI 6.... ~ ..1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tonica. Poseu-I'hi.

,-comit~

' .caf~ "antare mossen apren./ " ale v impr~snten pure pages

irlandes \ " :I tambe'inque nomes entesI( , . bot' fare' inter~sonsome congres galre e

. . . . , boir


2/6

I l A SflLABA Tema 1@epareu les sfl-labes de les paraules sequents id igueu quantes sll-labes te cadascuna.

(...olS b f r P t f 2 . A V ' - - A - .( . . Ex .: adhesI6 I ad-he-si-6 I 4 Ir-------------~r_--_,

3.Torneu a escriure aquestes poblacions dels Paisos Catalans amb les sll-labes separades. Tingueu encompte que teniu un requadre per a cada sfl-laba,

Aiquamurcia I IAlguaireGuadassua r ICarca ixen tBorr iana IPaulsRiudecanyes I

Duesaiques IMaia lsArbucies IEnveigEivissaMollerussa _ jDenia

4. Classifiqueu,com en l'exemple,les paraules de rnes d'una sll-laba d'aquesta cita segons si son agudes,planes 0esdruixoles. Escrlvlu-les amb les sfl-labes separades.

AI cem entiri dels m ots en ja uen m olts de benem erits. Pero ta rnbe n'h i ha de m orts a ssa ssina ts i de suTcides. E na quest cem entiri, ta nm ate ix , creuen en el m ira cle de la resu rrecci6 d els m orts i la reenca rna ci6.

S ta nis /o w J er zy L ee ( 19 09 - 7966), e s cr ip to r p o lo n e :

Agudes:Planes: ce-men-ti-r iEsdniixoles:

10 Ortografia


3/6

[ 2 . f - - D u " i s c ; i 51 P rtODIJ~ T i I I (.;TV i'I DENU Nc.. ' r(N I [U f20PEiT 2,A.) vfl'N A T ) ~ "LLAR) e s F ' t " I ' 2 E , ' P 0 # 2 JM : i 1 2 A t M \ S " N T , C o N D t . i L V I (oN-nNV'I,,AT

LA D IERES ILa dieresi es un signe ortogra fic nque s 'escriu damunt les voca ls i i u per indica r que es pronuncien, 0qu ees pronuncien com a voca ls i n o com a sem ivoca ls 0semiconsonants.La dleres l, doncs , fa les funcions sequents :a ) Indica que la u es pronuncia en els grups que, q ui, q iie , g U i.

a ig ue s, s eg ue nt, qu es tio , fr eq ue nt, pin gul, a rg iiir , a de qu i, o bllq uita tb) Indica que la i 0 la u damunt la qua l hi ha la dleres l no forma diftong amb la voca l en contacte.

r a lm , c oc etn a o ld a, h er o'in a, f or tu tta , p eu c, r eu ll, dturn, c rul ll a , p rot e' in a , su ts s a , p a 'i sosTa rnbe es el ca s d 'aquests temps v erba ls dels v erbs de la 3a eonjugaci61'infinitiu dels qua is acaba envocal+ir. condu'im produIm redulm

conduiu produju redu'iucondula produia redu'iacondu'ies produies redutescondu'ien produsen reduiencondulssis produlssls redulssisconduissln produlssin redulssinconduit/ida prodult/lda redu'itfida

A ixi ma teix, ta rnbe porten dieres l les formes del s ingula r i d e la 3a persona del plura l del present desubjuntiu dels verbs I'infinitiu dels qua is aeaba en voca l+a r. '"

d en un ci i, d en un ci is , d en un cf inactu~actu'is,actu'in

H i ha a ltres mots en que la dleresi no es en s ll-laba tonica i, per tant, es rnes difkil saber com s'escriuen,-tat: e sponta n el ta t, c on ti nu lt at , q ra tu lt at , h er o lc it at , h omogene i't at-al: e s fe ro ld a l, t ra p ezoI da l, d is coI da l-itzar: euro pe lt za r , a r ca ltz a r

A b anda d'aquests acabaments , tenim a ltres mots que ca l aprendre que porten dleresi,a gr a 'im en t, p os s etd or , in tu ld o, a 'l1 la r,a rn oln ar ; a rr uf na r , a tu lm en t, c ols so r, d ec alm en t, d iu re tic , e ns a hn ad a, e sfe re ld or ,

e smo rt e'i do r, q en ul na r nent , s u 'i cid a , t ra ld or , v e tn a t, v i du 'i ta tAquests mots que acabem d'esmenta r son genera lment deriv a ts d 'un mot que te una i 0 un a u tonlques.

a gr air ? a gr a'im entv el? v elna t

a 'i"o ? a illa rsatm ?ensaimada

Ortografia


4/6

2l{. L t. 1'2 .I , ~, \f)C)(r,..oCl')c; C.-r; P--L ~)(~ {;: .(JI < ..

V ) """ (j);:! "., ftt(1'\ Z"- r' v -,'l>\

~_,COC/)~ " " " \ I rg


5/6

GLJIS de; pl'epd! ac.o tJcl d !\;~..,rJl(1\, E;~ \ 1 : : :I ; , _ ;, ; ~ a13universitat per ames qrans de 2, i 4j anys

MODEL DE PROVA DE LLEr~GUf. CATALA .NA ,(Examen titular 2008)

El pis: una hipoteca. Un cotxe nou: un credit. La tele per als mundials: un altrecredit. Fins i tot hi ha qui demana prestecs per pagar les vacances [... ]. L ' endeutamentde les families per sobre de les seves possibilitats comenca a ser perillos [... [. Unestudi de l'escola de negocis lESE conclou que el poder adquisitiu dels nostres salaris esara gairebe el mateix que fa deu anys [... ]. 0 sigui, que el creixement economicespectacular que hem tingut en l'ultima decada no s'ha traduit, en general, en un nivellde vida mes alt dels assalariats, al contrari que en altres indrets. Aquesta constataci6sobta a primer cop d'ull, perque sembla contradir la realitat [... ]. En canvi, elcreixement S 1 que ha beneficiat altres tipus de rendes, immobiliaries, empresarials i delcapital. Hi ha hagut un transvasament de riquesa cap a una part de la poblacio,sense que la resta se n'hagi assabentat. Com pot ser que no es faci evide%-una escletxasocial que s'ha creat en tan poc temps?, que no sigui escandalo~la dif~encia en nivellde vida, en ritme de despesa? [... ]. L' endeutament de moltes families segurament estaservint per tapar aquesta escletxa. S'ha anat creant una societat economicamentesquizofrenica. Els que han progress at i poden permetre's 1'augment de despesa i els quetenen els mateixos ingressos reals que fa deu anys pero intenten emular socialment elsaltres endeutant-se fins al coll. Els miratges, pero, s'acaben esvaint i els desequilibrissocials s'acaben pagant.

Toni CANYls.Esquizofrenia social. E1 Temps , mim. 1153 (18 julio12006)

Encercleu la resposta correcta 0escriviu-la, segons correspongui.[1 punt cadascuna; en les preguntes d'opcio multiple, es descomptaran 0,33 punts per error]

1. El gerundi de conclou es:a) concluintb) concluientJ ) concloentd) concloient

2. D' acord amb el context, un sinonim de sobta es:\ J @ ) sorpren --b) enganya

c) desconcertad ) irrita

3. D'acord amb el context, una expressi6 equivalent de se n'hagi assabentat es:\ ( @ n'hagi tin gut noticia\ J b). ho hagi assaboritc) n'hagi descobert els efectesd ) ho hagi entes

2


6/6

4. La funci6 sintactica del sintagma una escletxa social que s'ha (feat en tan poe tempses:a) complement directeb) complement circumstancial de tempso subjected) complement circumstancial de manera

5. D'acord amb el context, una expressi6 equivalent de s'acaben esvaint es:a) s'acaben escampantV @ ) ! acaben desapareixentc) s'acaben enfortintd) acaben concretant-se

~ 6. E1substantiu que te 1amateixa arre1 que l'adjectiu escanda10sa es: -0;c}.N DOL .

Feu una redaccio en catala, que tingui entre 50 i 80 paraules, en la qual expliqueu enque consisteix la societat esquizofrenica que I'autor denuncia.

Es valorara I'adequaci6, la coherencia, la cohesio i la rique sa d' expressi6 (lexic isintaxi) de la redaccio. . . . .[3 punts; es descomptaran 0,1 punts per cada falta d'ortoqrafia, de lsxic, de mortologia 0de sintaxi]

V 7. El singular de ingressos es: \ N6efS

,(5 iJN/l- &Oti.E7AT< .DNSv . EN1S 1);( n-~N:S eN f'ou E tJ\ r.T \.RAQ

E ~ I'1Ut11~SS I4 I. .A "V \ ,S '- , i't"Q T~"'\, h J S N&f'(~0(tft" ~ \-T\?OTE~vES)G-fl.eDt.i~i CfiAWE 'V OI ... 'fOk~A t l . " O~;\N~Q ~(Nf~S ~?(DP.M,t"'NT P(::f2_ ~(ABAQ Wf2. tvANT -loS? E J 2 DV?U'_C;AT ; P . u.,AQ6 T t Z . t 1 A . ! V ~ i fl PLT )0(2 Df ror E s fjVt M\) ~(M. f1ERp.~f.2eNTAQ lJN~ GoMOP l TAT Ojv~~A~Bp.. ~eNT MO MNT~ t J C p . . E N ;L \V \OV '.E -NT &Jy v E \ . } . f 2 _ E - p . U : ' T A T S"'fA flR{ -S '"NT I N O f'olXM F f ~ f Q O 'N 'T A L t> 'C ,A tiL;',

3

correcciones catalan 24.4.12

Documents

Transcript of correcciones catalan 24.4.12