Correspondencia"La meya mate, Dolors Antó i Riera, feligresa de laSagrada Família a l'epoca d'Antoni Gaudí i membredel Cor de la Parroquia, em ponderava sovint lesvirtuts del genial arquitecte sobretot la seva pietati I'esperit de pobresa, i me les exposava en dosexemples especialment. De la primera remarcava laMissa i la Visita al santíssim diaries i l'anecdota queun dia que les del Cor garlaven més del compte aveu alta se'ls presenta ell i els digué: "Calleu, quesou vosaltres les que heu de donar exemple'. Quanta la seva pobresa i frugalitat em deia que s'alimentavasobretot deis fruits secs contiguts en una bossa quepenjava del lIum de la seva senzilla habitació des-patx".

Jord! Mas; Antó, pvre. Barcelona 9.01.02

"Deseo comunicar mi agradecimiento a la mediaciónde D. Antoni Gaudí en la curación de una queridaamiga. Le diagnosticaron un cáncer de mama hace10 meses y en la actualidad los médicos le han dichoque está curada, que no tiene síntomas deenfermedad. Acompaño un donativo para la causade beatificación.

María Barroso. Barcelona 24.02.02.

"Padre etemo: Has suscitado en tu siervo, AntoniGaudí, la vocación de servirte con los estraordinariostalentos que pusiste en él. En su vida vemos unejemplo de humildad, de entrega y de pertenenciatotal a tí.Toda su obra es una ofrenda alegre yexultante,un anuncio del esplendor de tu Reino, hecho arte.No hay división entre su persona y su creación, porquesu corazón estaba enteramente anclado en tu corazón.Haz que sus méritos sean conocidos por toda laiglesia, permitiendo que el proceso de beatificaciónllegue a buen término y que, a los testimonios defavores concedidos por su intercesión, pueda sumarseel que humildemente te pedimos"."Alleerel Full Dominical del Arzobispado de Barcelonade 3.02.02 la noticia sobre la posible beatificaciónde D. Antoni Gaudí, arquitecto y cristiano católicopracticante, he decidido escribirles para decir quedeclaro que es totalmente cierto lo siguiente: Hacevarios años sufrí una rotura de ligamento. Fui tratadoen el Hospital de N.S. de la Esperanza, donde seme dijo que había rotura casi total. Fui tratado conacierto y el proceso de recuperación era normal. Yoiba mejorando muy poco a poco, hasta que ocurrióel siguiente hecho. Un día yo paseaba por el ParqueGüell, por el paseo de las palmeras. En el lugar donde

está la fuente, me quedé parado, yo solo porque eramuy de mañana y el parque estaba casi solitario ... Enese momento justo y preciso, me vino a la mente elacordarme de D. Antoni Gaudí. Fue todo muy rápidoe instantáneo. Empecé a notar, en ese mismo momento,un calor intensísimo en mi rodilla enferma. Era un calorque me quemaba toda la zona, pero a la vez era muyagradable, como "dulce" ... A partir de ese precisomomento, la rodilla quedó totalmente restablecida ...No tuve la menor duda de que se trataba de un hechoportentoso, que yo atribuí a la intervención favorabledel arquitecto autor del Park GÜell..."

Barcelona, 4.02.02.

ORACIÓ PER A LA DEVOCIÓ PRIVADA

Déu i Pare Nostre que infonguéreuen el vostre servent Antoni Gaudí,arquitecte, un gran amor a la vostraCreació i un afany ardent d'imitar elsmisteris de la infancia i la passió delvostre Fill; feu que per la gracia del'Esperit Santjo sapiqa també lIiurar-me a un treball ben fet, i digneu-vosglorificar el vostre servent Antoni,concedint-me, per la seva intercessió,el favor que us demano (dernanis).Per Crist Senyor Nostre, Amén.Jesús, Maria i Josep, obteniu-nos

la pau i protegiu la familia! (Tresvegades).

SI VOLEU REBREAQUEST FULL INFORMATIU

Adreceu-vos a: Associació pro

Beatificació d' Antoni Gaudí

Apartat de Correus 24094

08080 Barcelona (España)

Envieu els donatius per la causa a:La Caixa, Compte: 21000810 29 0200674014Gracies pels donatius enviats.

Associació probeatificació d'AntoniGaudí

Desdel darrer B utlletí, el núm. 7, ha pas-sat més temps del previst. ..Seguirem en aquest la mateixa distri-bució temática deis anteriors. L'article"testimoni'' amb l'aportació d'un contemporani de

Gaudí. Després, el "noticiari", i, tercer, la "cor-

respondencia" .

El "testimoni" en aquesta ocasió és el poetamallorquí Miquel Ferra, que escriu amb el pseu-dónim d' "Alanís", Un article que, a rran de lamort del Servent de Déu, fa recordanca la restau-ració de la Seu de Mallorca, evocant primerament

-de poeta a poeta- a Mn. Jacint Verdaguer, mort

ellO de juny de 1902, un 10 de juny com Gaudí.Ens va bé de cara a unir el gran poeta de la llen-

gua --enguany el centenari de la seva mort- amb

el poeta de "la pedra", "el Dante de l'arquitectu-

ra", com el va anomenar el Nunci Rangonesi. En

elllibre "La mort de Gaudí i el seu resso en lesrevistes i diaris de l'epoca", trobareu l'artic1e com-plet, "L'arquitecte del Temple", i la referencia de

Ferrá i del "El dia de Palma de Mallorca.", on fou

publicat el dia 11 de juny de 1926.L'Associació

TESTIMONI

L'arquitecte del TempleAlanís (Miquel Ferrá)

Ahir dijous, 10 de juny, aniversari de la mort de MossenCinto, lIiurava l'anirna a Déu dins un lIit humil del més velli humil hospital de Barcelona, el gran arquitecte donAntoni Gaudí.La darrera vegada que vaig parlar amb ell fou dins una

entrada del carrer d'Ausiás Marc on solia arredossar-seesperant el tramvia que ha pocs dies va atropellar-lo. Noen fa quinze, que I'havia vist encara dins el carrer deMontission de Barcelona, estret i ombrívol a la lIum d'unfanal groguenc qui amb prou feines I'aclaria. Passavacom una ombra silenciosa davant el Cercle de Sant l.luc,única societat a que degué pertanyer, amb el seu vestitfosc i menestral, la corbata doblada amb un simple nusi el capell tou i negre, encorbat per la vellesa, la barbablanquíssima, de Sant Josep, despentinada, i absort totell dins la seva meditació habitual, o potser pregant, comtambé era costum seu. Alguns passants, desconeixent-lo, en aquests darrers temps, Ii havien allargat una almoi-

Testimoni

na ... Venia segurament de Sant Felip Neri, onanava els diumenges a I'ofici i totes les nits alsexercicis de l'Oratori.Vaig sentirl'impuls de descobrir-me, no perfer-

me veure d'ell, sinó com ens descobrim davantdeis sants i davant deis sers extraordinaris queamb la seva alta qualitat espiritual redimeixen lanostra humana petitesa. Poc haurien endevinatels ulls distrets, posats un momenten aquell home,la quantitat d'esperit qui flamejava dins el seu cosbaixet i rendit als anys, la idea titánica vivent dinsaquellatestablancaambunnoséqued'angelical,l'indornita energia de místic de Déu, de l'Art i dela Patria que espiretjava en aquells ulls blavissosi argentins com el fulgor de I'olivera, tan bon punts'alcaven de la terra.Els ulls d'En Gaudí! Jo no he vist dins cap

mirada tanta de lIum joiosa i de suau humilesaunida a un tan penetrant i duríssim lIampegueig.ElIsfulminaven, com devien fer els d'Emest Hello,la vanitat i la buida petulancia, i acariciaven ambcomplaengaadoranttotacosapurai bellad'aquestmón i les visions de I'altre. Record el seu comen-tari pie de fina admiració, amb aquella veu en tomenor tan eloqüent i persuasiva, qui coneixiatambé les inflexions de la ira santa, un dia quem'ensenyavaa contemplar, de dalt les escales dela Seu, I'harmoniós esgraonamentdels arbres dela Glorieta, el campanar de Santa Creu i el Puigde Galatzó, coronat per un nigul de plata lIisa.

"L'orella -di-gué una vega-da-éselsen-tit de la fe: elsulls són el se n-tlrde la qloria".Ric amb la

possessiód'aquesta glo-ria, ell menys-praa semprecom un santles riquesesmaterials.Totsels seusguanys sen'anaven enalmoines i enobres carita-

Larnpada (Baldaquí)CATEDRAL DE MALLORCA

Noticiari

tives. Visqué amb la simplicitat i la modestia d'unermita: s'és mort a I'Hospital, conforme ell desit-java.La seva rna taumatúrgica, a la qual es feien

docils la pedra, el ferro i les fuste s precioses,semblavajugaramb lesflors i amb les muntanyes.No han prodult al món les arts del vid re una altrameravella com els dos vitralls que deixa en lanostra Seu.Les torres catedralicies de la Sagrada Familia,

no solament s'eleven, sinó que es lIancen, apri-mades per una impulsió en espiral qui talla l'aledel qui les contempla, suspes de meravella. Aque-lla facanadel Naixement, fermenta i viu tota ellad'una vida ingent i multiforme, i sembla pujar finsa les estrelles cantant el Sanctus, Sanctus ...Hi haquelcom de sobrehurna en el rnaqic cristiá

qui concebé I'obra enorme amb la fe de Déugeneracions i amb la confianca sense limits delqui treballa per Déu sol i davant de Déu. El nostreBisbe enyorat el crida a restaurar la Seu mallor-quina, (En Gaudí era un creador i en la simplerestauració no sabé aturar-s'hi), parque va veureen ell l'Arquitecte del Temple.De moltes coses qui em fan rnal=-joh, fraternal

amic Guillem Forteza!-, he volgut anar a conso-lar-me davant les despulles, qui foren vas d'espe-rit, de don Antoni Gaudí, vetllades amorosamentper un estol d'arquitectes joves, amb veneracióprofunda de deixebles. Aquell cos d'anacoreta,tancat dins un habit negre, amb el Sant Crist entreles mans juntes, m'ha dit que la materia no can-taria mai victoria damunt I'esperit dins la nostraterra, mentre Déu hi susciti animes com la queacaba de deixar-Ia.En el seguici, providencialment suscitar dins

Catalunya,de vius i morts que avanceamb ciris d'esperancai flames de desfici,

captorxamés encesaque lad'En Gaudí mentreha avancat entre els vius. Ara tlarnejara en el Celde la nostra patria damunt el tront del templesirnbólic, fins que aquest sia acabat i coronat perla cúpula sobirana ...

El procés de beatificació, en la fase diocesana,va seguint el seu curso La feina meticulosa delTribunal d'escoltartestimonis i I'atencióalesfontsde referencia bioqrañca per part de la comissióhistorica. Nocal tenirpresses. Val més la feinabenfeta. Ni tampoc es vol "aprofitar" el "boom" Gaudíabocat a commemorar el 150e aniversari delnaixement. També és important recollir-tal comes pot veure en la secció de "correspondencia->la que anomenem "devoció privada" envers elServent de Déu. )La nostra Associació és la responsable de di-

fondre aquesta "devoció". Les estampes, elsbutlletins iels lIibresde la Col-lecció que patrocinajuntament amb la Catedra Gaudí, l'Arxiu Díocesáde Barcelona i Editorial Claret són un bon instru-ment. Es ciar que la intenció o projecte és mésqueel que realitza. Perexemple, la traducció ad'altreslIengües, sobretot l'anqles, la més intemacionalde totes, ens ho facilitaria més. Pero el diner queanem recollint és insuficient. Pensem que entretots ho podrem aconseguir.Durantaquest lIarg període que no ha sortit el

Butlletí, hem publicat en 2.ª edició el lIibre "Miitinerario con el Arquitecto" de I'escultor JoanMatamala. El nostre soci Josep M. Tarragona hapublicat una biografia dedicada als adolescents.La teresiana Victoria Molins, un volumet dedicatals infants "Em dic Gaudi". Són obres que ajudena veure la seva dimensió cristiana.Cal fer esment de dues obres més ambicioses.

La d'Ana Maria Ferrin, periodista, en dos volums,"Gaudí. De piedra y fuego" i "Gaudí. La huella delgenio", editat per Jaraquemada. I de Gijs vanHensbergen, professor d'arquitectura, amb el títol"Antoni Gaudí", original en anqles itradultalcatala,editat per Plaza Janés. Cadascun amb la sevaoriginalitat, tanten relació amb les persones i lIocsque conegué Gaudí. En les dues obres es fareferencia al procés de beatificació.No cal dir que les revistes i els diaris es van

omplint d'articles o monografies, entre nosaltresi arreu. Així mateix, les televisions i la radio d'aquíi internacionalment, Des de la nostra perspectiva,pensem que la dimensió religiosa, cristiana icatólica de Gaudí és prou ben tractada, i s'inte-ressa per I'itinerari que va seguint la causa de laseva beatificació.Dins aquesta profusió informativa, afegim-hi

les moltes exposicions que s'han organitzat. Nocal enumerar-les. Nomésaquellaque s'instal·lara

en el Museu Diocesa de Barcelona, en I'edificide la Pia Almoina, a finals d'aquest any. Perquspresentara pedaqoqicament la vida de Gaudí, adiferencia de les d'altres que han volgut limitar-se a I'originalitat de les seves obres.Una altra informació a destacar és I'estat de

les obres del Temple de la Sagrada Família. Mésen concret el que s'esta fent dins la cripta, elllocde culte de I'església parroquia!. Des de fa gai-rebé un any que es procedeix a la restauració dela mateixa. El desgraciat incendi, obrat per bo-ges mans, el juliol del 1936, tot i que en acabar-se la guerra s'obra la necessaria restauració,aquesta no fou realitzada del tot. Restaren unacolla de voltes i claus de volta ben calcinades.Es el que s'ha vist en muntar-se les bastides. Ala vegada, damunt la cripta shan comencat aaixecar les columnes que han de culminar ambla cúpula -un gran hiperboloid- que cobriraI'altar major. Tot aixó en I'actualitat causa moles-ties pera les celebracions i per I'accés als sepul-cres de Gaudí i Bocabella, el fundador. Tanma-teix, s'ha preferit, amb les convenients precau-cions, no deixar tancada la cripta. L'experienciafaevidentquelasolucióseguidahaestatlamillor.Per al mes de juny, es vol tenir lIest tot aquestconjunt, tot i que quedara per fer la instal-laciód'un as-censordins I'ulld'escaladeponent.

Tambo d' Antoni Gaudí a la Cripta delTemple de la Sagrada Família

(Foto M,J. Rasero. PARISMATCH)