Creixement i ocupació: les reformes necessàries · en el mite d’Eurídice, en què el dubte, el...

Creixement i ocupació:les reformes necessàries

Entrevista a:

Joaquín Trigo

Aquest número de l’Informatiu està dedicat a presentar-vos el programade l’edició d’aquest any de la Jornada dels Economistes que es celebraràel proper 12 de novembre a l’Hotel Fira Palace.

La Jornada dels Economistes, conjuntament amb l’enquesta de SituacióEconòmica i les Notes d’Opinió, que la Junta de Govern i les Comissionsde Treball emeten, formen part de les accions que es fan perquè tant elCol·legi d'Economistes de Catalunya com la professió d’economista tin-guin la presència, el prestigi i el reconeixement social que es mereixen;

aspectes que la Junta de Govern és conscient que s’hi ha d’estar treballant permanentment.

En una primera etapa, la Jornada dels Economistes es va consolidar com un acte important iesperat per la societat catalana i, des de fa dos anys, es pretén que la Jornada, conjuntamentamb totes les accions complementàries que és realitzen en el seu marc –notes d’opinió, re-coneixements professionals, premis,...–, serveixi per posicionar-nos en la societat com unaprofessió preocupada per l’entorn, que emet opinió des d’una òptica tècnica i imparcial sobreels principals temes econòmics i empresarials que preocupen a la societat. Un programa ri-gorós, que compti amb els millors ponents i una participació nombrosa de col·legiats com aassistents, són les condicions necessàries per a aconseguir-ho.

El tema de la Jornada dels Economistes d’aquest any “Creixement i ocupació: les reformes ne-cessàries” és la continuació natural del que varem tractar en l’edició de la Jornada de l’any pas-sat: “La crisi: impactes i transformacions”. Si l’any 2009 la Jornada es va orientar en fer unanàlisis de les implicacions de la crisi financera i econòmica sobre el teixit productiu de la so-cietat i del territori a través de les diverses sessions de treball, professionals i estratègiques, l’ob-jectiu d’enguany és reflexionar i donar a conèixer a la societat el desig i l’aposta del Col·legid'Economistes de Catalunya perquè la nostra economia recuperi el més ràpidament possiblela senda del creixement sostingut; i perquè això sigui possible s’han d’abordar tot un seguitde reformes estructurals, les més importants de les quals s’analitzaran en profunditat en laJornada d’aquest any. En aquest sentit, el nostre és dels pocs col·lectius que està en condicionsd’aportar reflexions i propostes que afrontin amb rigorositat i contundència les accions a por-tar terme. Amb aquest objectiu s‘enfoca la Jornada.

La Jornada manté el mateix format que la de l’any passat, que va demostrar ser eficient tantper facilitar la participació de col·legiats, al tenir lloc només en un matí i a l’establir una quotasimbòlica per als col·legiats, com en aconseguir que les sessions siguin interessants i produc-tives per als assistents, al comptar com a norma general només amb dos participants, l’intro-ductor, col·legiat expert en la matèria que té la funció de plantejar els temes de debat, concretarels temes de la ponència i animar el col·loqui posterior; i un ponent que reuneixi la condiciód’estudiós del tema amb una experiència professional contrastada i amb una provada inde-pendència de criteri. La Jornada és també l’excusa perquè la Junta de Govern doni a conèi-xer a la societat una Nota d’Opinió en la que s’exposa el que pensem, opinem i creiem ques’hauria de fer en relació al tema debatut en la Jornada.

Finalment i també en el marc de la Jornada, es presenta el segon número anual de la RevistaEconòmica de Catalunya en el qual s’intenta que el seu contingut estigui relacionat, o siguicomplementari al tema central de la Jornada. Així l’any passat la Jornada tractava sobre la crisii la Revista Econòmica de Catalunya, que es va presentar en societat i als col·legiats, versava“La gestió en temps de canvi” i, en la Jornada dels Economistes d’enguany es presentarà el nu-mero 62 que tractarà sobre “La Catalunya futura:bases per un nou model econòmic”.

Joan B. CasasCol·legi d’Economistes de Catalunya

[email protected]

Recuperar el creixement econòmic,el repte per al 2011

Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

SUMARI

3 Editorial

4-11 L’interès més alt:• Avanç de les sessions de la Jornada dels Economistes 2010

• Creixement i ocupació: les reformes necessàries

12-17 Notícies• Bases dels Premis Joan Sardà Dexeusde la Revista Econòmica de Catalunya 2010

• Premis de Reconeixement Col·legi d’Economistes de Catalunya 2010

• El Col·legi d’Economistes signa un acordde col·laboració amb el seu homòleg aAndorra

• Els Col·legis d’Economistes certificaranl’activitat dels col·legiats que vulguin ins-criure’s com a economistes assessors fi-nancers (eafi) en la cnmv

• Relació d’altes col·legials juny-juliol del 2010

• Acord del Col·legi amb gestoriaonline.com • Lliurament de diplomes de la 21a ediciódel Màster d’Especialització Tributària

18-19 Gent de casa:• Entrevista a Joaquín Trigo

20-27 Treballem en grup:• Màsters i postgraus octubre 2010• Nou Grup de Treball: M&A• “Innovación 6.0. El fin de la estrategia”• El legado de Arthur Andersen• El Grup OSI reivindica el paper de l’economista en la presa de decisionssobre les TIC en les empreses

• Se celebra la primera trobada presencialdel Grup d’Habilitats Directives

• Recull d’activitats realitzades de l’1 de juny al 30 de setembre

28-38 Al vostre servei:• Noticiaris

39 Hemeroteca

Editorial

Informatiu de l’economista núm. 132 Pàg. 3

El lema Creixement i ocupació: les refor-mes necessàries que, deliberadament, té laJornada dels Economistes 2010 és la mos-tra més fefaent del desig del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya per a la nostraeconomia: la recuperació de la senda in-terrompuda del creixement econòmic ataxes que facin factible la creació d’ocu-pació tan necessària per al benestar social.Però al mateix temps, perquè aquest desigsigui plausible, cal encarar amb seny, de-cisió, encert i sense rèmores, les reformestan ineludibles que l’economia espanyolaha d’introduir en el funcionament del sis-tema productiu.

Per tal de fer efectiva la capacitat o el po-tencial de creixement de la nostra econo-mia i que la recuperació econòmica siguiconsistent, cal recuperar la competitivitatperduda i afavorir, amb determinació i ambla necessària col·laboració público-privada,aquells sectors més orientats a l’exportació,preferentment cap a països més enllà de laUnió Europea, i també estimular i acom-panyar aquelles activitats amb un potencialexportador poc explotat. Alhora l’estratè-gia de desenvolupament sostenible ha detenir en compte els sectors industrials tra-dicionals per la seva capacitat vertebradoradel creixement i de generació d’ocupació.

Però perquè tot plegat sigui una realitat calun nou marc laboral, fiscal, educatiu, fi-nancer, públic i de previsió social, capaç decrear un entorn que permeti la maximitza-ció dels beneficis esperats, a nivell català,espanyol i internacional.

És per això que la Jornada dels Economis-tes 2010 inclou sis sessions estratègiquesdestinades a tractar amb coneixement,rigor, profunditat, ponderació i, sobretot,amb independència de criteri, l’esdevenir–entès com a procés de transformació– deles principals reformes sobre les que ci-mentar els fonaments de la represa econò-mica. Els ponents escollits, reuneixen engrau d’excel·lència, aquests requeriments,tant per la seva trajectòria professional iacadèmica, com per la seva tasca de divul-gació i de pedagogia que fan en diferentsmitjans i àmbits d’actuació, i en particular,per una visió de les reformes a tractarsense biaixos. En aquest procés per trobarels millors hem anat de la mà dels intro-ductors de cada sessió, que són econo-mistes experts i bons coneixedors delscontinguts de cada sessió, i són el lligamdel Col·legi amb el ponent.

Desitgem que en el camí de les reformesnecessàries, en les que afortunadament jas’ha començat a caminar, no ens passi comen el mite d’Eurídice, en què el dubte, elneguit, la impaciència i l’ànsia d’Orfeu fanesfumar la recuperació d’Eurídice de l’In-framón, tot esvaint-se en l’aire la represaeconòmica.

La Jornada dels Economistes també dedicasis sessions a tractar aspectes propis de lanostra professió i sobre els quals els eco-nomistes hi tenim molt a dir i a fer. Sónsessions professionals molt imbricades enel funcionament de les comissions de tre-ball del Col·legi i que tractaran sobretot elpacte successori en la transmissió de l’em-presa familiar; com el sector sanitari podràfer compatible l’ajust fiscal amb el mante-niment del volum i la qualitat dels serveissanitaris; les implicacions de la nova Lleid’Auditoria de Comptes; les eines dels eco-

nomistes a l’hora de decidir entre diversesalternatives d’una determinada infraestruc-tura, així com l’impacte que pot tenir sobrel’economia d’una regió o país; i el paperdels economistes en els canvis en la gestióempresarial i amb els objectius del negocien l’era digital de l’empresa.

La Jornada dels Economistes dedica unaatenció especial a les noves generacions d’e-conomistes i a la necessitat i conveniènciaque té el talent, la innovació i la creativitatde trobar suport financer i institucional per-què iniciatives amb recorregut tinguin elcorresponent acompanyament.

La Jornada dels Economistes també es ce-lebra, en dies no coincidents entre sí, a ca-dascuna de les seus territorials del Col·legia Girona, Lleida i Tarragona.

El vicepresident i comissari de Competèn-cia de la Comissió Europea, Joaquín Al-munia, –de gran pes específic a l’executiucomunitari– serà la persona que ens obse-quiarà amb la conferència inaugural, iManel Adell, conseller delegat de Desigual–empresa que navega a tota vela–, ens de-lectarà amb la conferència de cloenda.

La celebració de la XV Jornada dels Econo-mistes compta amb la col·laboració d’im-portants institucions patrocinadores, i ambla participació generosa de moltes perso-nes –sobretot els presidents de sessió, elsintroductors i, en particular, els ponents,així com la totalitat del personal delCol·legi– que la fan possible. Ara noméscal que els economistes i tothom que vul-gui hi participi perquè la Jornada 2010 re-sulti ben profitosa.

Veniu tots i totes a gaudir de la Jornada!

Anton GasolDirector tècnic de la Jornada

dels Economistes

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 132

L’interès més alt

Avanç de les sessions de la Jornada dels Economistes 2010Creixement i ocupació: les reformes necessàries

SESSIÓ 1 11.00 a 12.15 h

“El Pacte Successori com a instrument de la planificacióen la transmissió de l’empresafamiliar”

Introductor: Sr. Josep Ignasi Cornet,economista assessor fiscal

La reforma del Codi Civil a Catalunya in-trodueix una novetat legislativa de gran im-portància com és el Pacte Successori. Peraquest motiu s’ha considerat convenientdedicar una de les sessions de la Jornadadels Economistes d’aquest any a aquestatemàtica. El Pacte Successori tindrà unagran importància en l’entramat empresarialde Catalunya ja que aquesta figura actuaràcom un testament en vida irrevocable, ambla seguretat que això representa tant perels que han de conduir el negoci familiarcom per els que fan la transmissió i quecompleixen d’aquesta manera amb la sevavoluntat sense perdre la titularitat mentrevisquin.

La successió en l’empresa familiar, és ungran problema amb el que es troben totesles empreses, tant si són petites, mitjanes ograns. La casuística és òbviament diferentsegons el tamany de l’empresa, però alfinal sempre arriba el moment de la suc-cessió de la persona que ha fundat l’em-presa així com el de les generacions

següents, de manera que es poden generarproblemes i situacions que el fundador dela companyia no hauria volgut. És per aixòque les grans companyies tenen un instru-ment, el protocol familiar, que en algunscasos també s’aplica a les empreses mitja-nes. Malgrat això i arrel de la reforma delCodi Civil, ha nascut una nova figura quepermetrà incrementar de manera substan-cial el número de possibilitats en la suc-cessió de l’empresa.

És molt habitual que en les empreses peti-tes i mitjanes un dels fills treballi en el ne-goci mentre que la resta es dediquen ad’altres activitats. Aquesta situació pot cau-sar problemes ja que al final l’empresa ésde tots i en moltes ocasions el fill que lluitadins de la companyia pot caure en el des-ànim. Una altra de les situacions que es potdonar és que a causa de la defunció delpropietari, l’empresa va a parar en mans depersones que no han tingut res a veure ambels esforços del fundador.

Penso que el Pacte Successori pot solucio-nar molts dels problemes plantejats aixícom d’altres que poden sorgir. És per aixòque durant la Jornada dels Economistes in-tentarem analitzar els avantatges i els in-convenients d’aquesta nova figura.

Per parlar d’aquest tema hem convidatcom a ponent al Sr. Jorge de Juan, soci deCuatrecasas, Gonçalves Pereira.

SESSIÓ 2 11.00 a 12.15 h

“Polítiques d’estalvi en el sectorsanitari”

Introductora: Sra. Roser Fernàndez, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals

A l’hora d’afrontar nous entorns marcatsper la crisi econòmica és important analit-zar quin tipus de crisi tenim, quina és laseva magnitud i quins són els escenaris derecuperació que podem preveure. L’actualcrisi econòmica té un impacte diferent alsector sanitari en comparació amb altres sec-tors de l’economia.

El sector sanitari no pateix una crisi de de-manda, continua mantenint i generant llocsde treball, actua com a sector dinàmic quearrossega d’altres sectors de l’economia itambé actua en aquests moments com afactor clau de cohesió social. Possiblementel sector sanitari serà un sector estratègicdel nou model de creixement econòmic isocial. Això però, no vol dir que no liafecta la crisi econòmica actual. La crisieconòmica afecta tant a les organitzacionsque formen part de la xarxa sanitària decobertura pública, que pateixen l’ajusta-ment dels pressupostos públics, com a lesque presten serveis de finançament privatque pateixen l’ajustament de les primes deles companyies asseguradores i la pèrduade poder adquisitiu de la població. Els es-cenaris pressupostaris dels propers anysencara que no seran favorables no ens sónincerts. Des de la responsabilitat de les or-ganitzacions com a empreses de serveiss’han d’elaborar plans estratègics d’actua-ció que des del coneixement de la realitatgaranteixin la sostenibilitat de les entitats ila seva competitivitat en resultats, amb elmateix nivell d’exigència que ho fan lesempreses de la resta de sectors econòmics.

Per a fer-ho però cal que les organitzacionso centres sanitaris disposin d’autonomia iinstruments de gestió, i que els sistemad’incentius afavoreixi els bons comporta-ments en termes de resultats.

Dins les mesures pròpies de gestió de lesorganitzacions sanitàries hi ha dos gransobjectius, optimitzar els ingressos i racio-nalitzar les despeses.

Optimitzar els ingressos d’explotació voldir diversificar clients en els límits que sigui



Sessions professionals

possible i gestionar eficientment la factu-ració, i en l’àmbit dels ingressos de capital,cal avançar en les millors fórmules de fi-nançament i gestió d’inversions.

En l’àmbit de la racionalització de les des-peses cal diferenciar àmbits d’actuació. Enla macro i la meso gestió, per exemple,avançar en models de gestió assistencialeficients, establir aliances estratègiques entreentitats per optimitzar recursos, promourepartenariats per innovar en la gestió, uti-litzar i incorporar eficientment l’ús de lesnoves tecnologies i sistemes d’informació,entre d’altres.

En l’àmbit de la micro gestió s’inclourial’optimització en la gestió dels recursoshumans (organitzacions facilitadores de laproductivitat i la feina ben feta), en la gestióde les compres, en la gestió dels consumsi en les mesures de millora de l’eficiènciaenergètica, entre d’altres.

L’objectiu de la taula és aportar elementsde reflexió i debat sobre: quins són els ele-ments diferencials de l’impacte de la crisieconòmica en les organitzacions sanitàries?la seva sostenibilitat està garantida perraons de necessitat i equitat? com hi juguenels valors de la competitivitat i l’excel·lèn-cia? quins són costos evitables i quins sónels costos d’oportunitat de la no qualitat?Les respostes a aquestes qüestions és clauper a que el sector sanitari continuï essentun sector econòmic dinàmic i de cohesiósocial.

Per parlar d’aquest tema hem convidatcom a ponents al Sr. Santiago Nofuentes,director general del Consorci Sanitari In-tegral i al Dr. Gonçal Lloveras, responsa-ble d’Hospitals del Grupo FIATC.

Hem convidat a presidir la sessió a la Sra.Marta Segura, secretària general de Salutde la Generalitat de Catalunya.

SESSIÓ 3 11.00 a 12.15 h

“La nova Llei d’Auditoria de Comptes”

Introductor: Sr. Emilio Álvarez,president de la Comissió d’Economistes Auditors-Secció del REA a Catalunya

Amb l’entrada en vigor de la nova Lleid’Auditoria de Comptes, després de 22 anysamb la legislació actual, els auditors decomptes experimentaran un importantcanvi en la forma de realitzar el seu treballi a més a més hauran de passar controls dequalitat periòdics, inèdits fins ara.

L’auditor estarà obligat a mantenir en laseva organització un conjunt de docu-ments, com a garantia del nivell òptim dela prestació del servei, el que es traduiràen un conjunt de procediments que ga-rantiran la seva qualitat. La llei reforça con-siderablement el paper de control del’ICAC.

Altres novetats importants són: la novaconcepció de la independència professio-nal, que en moltes ocasions i apel·lant a laseva responsabilitat, serà determinada perl’auditor; la nova regulació sobre la res-ponsabilitat civil, que es podrà exigir deforma proporcional i la creació de la figurade l’auditor d’entitat d’interès públic, pertal d’obtenir major fiabilitat en els informesdels qui auditin aquests tipus d’entitats i al-tres reformes introduïdes per a la plasma-ció de la transposició de la Directiva2006/43/CE. Per tant, la Llei no es defineixcom una llei actual del Govern, sinó comla plasmació d’una orientació de la UnióEuropea amb algunes aportacions deriva-des de la tradició i la història espanyola.Suposa un impuls per a Espanya cap al’harmonització de les normes d’auditoriaa tota Europa.

En resum, les principals modificacions queafecten a l’activitat de l’auditor de comptes són:– Aspectes relatius a l’auditoria de comp-tes consolidats.– El règim jurídic aplicable (introducció denoves normes internacionals d’auditoria,normes d’ètica i normes de control dequalitat intern).– La flexibilització de les condicions per ales societats d’auditoria.– L’establiment d’un nou règim d’indepen-dència, incompatibilitats i de les extensionssubjectives de les causes d’incompatibilitat.– Un nou àmbit de responsabilitat civil; modi-ficacions respecte a les infraccions i sancions.– Establiment del sistema de supervisió pú-blica i control de qualitat i la definició deles entitats d’interès públic.

Per parlar d’aquest tema hem convidat coma ponent al Sr. José Antonio Gonzalo, pre-sident de l’Institut de Comptabilitat i Audito-ria de Comptes (ICAC) i com a panelistes alSr. Rafael Cámara, president de l’Institut deCensors Jurats de Comptes d’Espanya i el Sr.Daniel Faura, president del Col·legi de cen-sors Jurats de Comptes de Catalunya.

Presidirà la sessió el Sr. Carlos Puig deTravy, president del Registre d’Economis-tes Auditors (REA).

SESSIÓ 4 11.00 a 12.15 h

“El paper dels economistes en la determinació de les infraestructures”

Introductor: Sr. Salvador Curcoll,director del Gabinet d’Infraestructures i Territori de la Cambra de Comerç de Barcelona

Abans de decidir una inversió s’han de va-lorar els seus resultats. En el cas de les in-fraestructures, aquests resultats afecten acol·lectius molt diferents: els contribuents,els usuaris, els veïns, els ciutadans i em-preses de zones allunyades que també esveuen afectades pel funcionament d’unanova infraestructura. I aquests resultats oafectacions poden tenir un caràcter positiu(noves possibilitats de relacions comercials,reducció de temps de viatge i altres) o ne-gatiu (contaminació atmosfèrica, soroll,congestió de poblacions, sinistralitat, etc.).Però no només això, sinó que cal escollirentre diverses alternatives de configuraciód’una infraestructura i /o prioritzar els pro-jectes en els quals cal invertir.

L’economia proporciona diverses metodo-logies quantitatives que permeten prendre



decisions rigoroses per obtenir el màximbenefici possible dels recursos esmerçats, desd’un punt de vista social, tenint en compteel bagatge de l’economia del benestar.

En el marc actual d’una manca importantde recursos públics per invertir i en unasocietat i una economia que encara tenenuna demanda no satisfeta d’infraestructu-res públiques, no només en el camp deltransport, sinó en els àmbits educatiu, cien-tífic, sanitari i altres, és encara més neces-sari treure el màxim rendiment social decada euro que s’inverteixi.

Per parlar d’aquest tema hem convidat coma ponent al Sr. Àlvar Garola, professor dela Universitat Politècnica de Catalunya.

Presidirà la sessió el Sr. Josep Martínez, di-rector general de Negoci i Operacions d’Abertis.

SESSIÓ 5 11.00 a 12.15 h

“Negoci, productivitat i tecnologies de la informació”

Introductor: Sr. Xavier Verge,sotsdirector de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona

En els temps que corren, les empreses hande fer mans i mànigues per tal de poder sercompetitives o, fins i tot, per sobreviure. Ambel canvi de segle, sense avís previ i sensemassa opcions, hem viscut un canvi profunden la gestió empresarial: hem passat de l’em-presa analògica a l’empresa digital. Ens hancanviat el terreny i les regles del joc i els eco-nomistes ens hi hem d'adaptar si o si.

Aquest canvi de segle ha suposat passar del’era industrial a la de la informació. Encarahi ha gent que no ha entès que el canvi noha estat banal. La societat industrial ens eracòmoda, de tant en tant una crisi ens feiauna bona sacsejada però en general ens hitrobàvem a gust. Coneixíem les regles delnegoci que havíem anat perfeccionant alllarg dels anys des de finals del segle XVIII.Tot ho teníem en ordre. Les grans empre-ses manufactureres dominaven el panoramamundial en tots els racons del primer món.La fórmula de generar valor la teníem bas-tant clara. La gestió empresarial havia anatevolucionant de forma geomètrica ambgrans avenços al llarg del segle XX i sobre-tot durant tota la segona meitat. Ho teníemdominat. I quan un s’hi troba bé no li agradacanviar, és més, farà mans i mànigues perno donar-se per al·ludit: el nostre negoci ésmolt particular, això no ens afecta... la crisi

és del sector bancari... el problema són elsavantatges que tenen els altres (americans,japonesos, xinesos, hindús, coreans, roma-nesos, polonesos, russos, cubans, argentins,turcs...) hi ha molt per triar.

La veritat però, és que el canvi és dels gros-sos i, a cop de garrotades, ens hem adonatque ens afecta a tots. Igual que a finals delsegle XVIII la màquina de vapor i econo-mistes com Adam Smith, David Ricardo oJohn Stuart Mill ens van canviar el decorat,el decorat d’avui en dia també és ben dife-rent del de fa 20 anys. Internet és la novamàquina de vapor que està revolucionantles formes de comunicar-nos. La informaciói el coneixement són nous actius que en-cara no sabem ben bé com catalogar. Sen-tim a Manel Castells (Berkeley) sobre l’erade la informació i la societat-xarxa, a Tho-mas Malone (MIT) i els costos de comuni-cació, a Thomas Friedman (NY Times) ique si ara la terra és plana, a Pankaj Ge-mawat (Harvard) que diu que ben bé no,que més que plana té punxes.

Des de finals del segle XX el tsunami deles TIC ha afectat a totes les organitzacionsfins el punt actual en què si la xarxa caus’atura el negoci. Ha estat el temps de latecnologia. Fins ara el forat de productivi-tat era tant elevat que es feia molt difícilque una innovació tecnològica no aportésmillores. Tot el que es pogués s’havia dedigitalitzar, simplement amb això, es fesamb el criteri que es fes, ja solien aparèixer(amb més o menys imaginació) si més no,intangibles que justificaven les inversionsdavant de directius i consells d’administra-ció que de cop i volta es veien superats pertermes i argumentacions tècniques, com apoc, difícils de seguir.

Ara aquest forat s’ha anat tancant. Els pro-cessos nuclears, el cor de l’empresa, jaestan digitalitzats (amb més o menys grà-cia). Un grapat d’acrònims han passat a servocabulari comú en moltes organitzacions(ERP, CRM, SCM, MES,....) alguns amb con-notació de malson necessari, altres amb un“ja era hora poder disposar d’aquesta in-formació”, altres oblidats tant ràpidamentcom apresos. Avui podem dir que en mol-tes empreses està fet. El que no ens atre-vim tant a dir és si està “ben fet”, però elque és segur és que encara fa falta fer mol-tes més coses per poder aprofitar les opor-tunitats que ens ofereix aquest nou món. Els economistes hem de prendre el relleuals tecnòlegs donat que ara els problemesja no són tècnics. Això ja ho tenim après,ara el repte és que la tecnologia s’alieniamb els objectius del negoci, i que sigui

eficientment governada per tal d’assolir ni-vells de productivitat mai vistos i que enspoden suposar la diferència entre pujar altren o quedar-nos fora del mercat. El go-vern i la gestió dels sistemes d’informacióde les empreses és una necessitat vital enaquest nou món. La seguretat de que nofem o no ens facin mal amb la informació,la seguretat de poder confiar en què la in-formació que tenim és suficientment bonaper prendre decisions en aquest nou icomplex entorn, és tant important com laseguretat que la nostra comptabilitat re-flecteix fidelment l’estat de l’empresa.

L’objectiu no ha de ser sobreviure com espugui i seguir fent el mateix. Això simple-ment serveix per perllongar l’agonia. Enshem de reinventar. Innovació, creativitat,productivitat, gestió del coneixement,aprofitar el capital humà, eficiència, soste-nibilitat, qualitat, excel·lència, responsabi-litat social, ètica i, sobretot, productivitat.Aquest és el nostre terreny, aquestes pa-raules són nostres, no en exclusiva, però sínostres. És el moment dels economistes.

Per parlar d’aquest tema hem convidat com aponent al Sr. Josep Rof,CIO del Grup AGBAR.

Presidirà la sessió el Sr. Kim Faura, di-rector general a Catalunya de Telefònica.

SESSIÓ 6 11.00 a 12.15 h

“Emprenedoria i business angels”

Introductor: Sr. Jaume Valls,catedràtic de la Universitat de Barcelona

L’emprenedoria és el centre del debatsobre la competitivitat dels territoris. En elstemps de canvi actual, l’atenció als denomi-nats “brots verds” no ha fet sinó evidenciarel paper motor de la iniciativa emprenedoracom a font de creació de valor afegit. Lageneració de noves iniciatives no és nomésun tema de “base tecnològica” sinó que enel context de la societat de la informació idel coneixement, el potencial de genera-ció d’oportunitats es dóna en molts campsi des de moltes àrees d’activitat.

En aquest context, l’objectiu de la sessió seràdonar una visió sintètica sobre factors d’èxiti de fracàs dels projectes emprenedors, i elpaper dels inversors. El ponent és una per-sona vinculada al món de la promoció de lacreació d’empreses i les xarxes de businessangels. Aquesta doble perspectiva ha depermetre una visió dels punts clau del temaque pugui servir d’orientació a joves eco-



nomistes que es plantegin la posta en marxad’un possible projecte empresarial o n’ha-gin engegat un fa poc. Al mateix temps, através del col·loqui, serà possible donarresposta als temes que generin més interèsi als interrogants que plantegin els assis-tents. L’èmfasi en els business angels estàpensat per a proporcionar als assistents,de qualsevol perfil (no únicament empre-nedors), una visió realista del paper quepoden tenir aquests tipus d’inversors, de lesxarxes existents de business angels i el seugrau d’aprofitament, més enllà dels tòpicsamb què a vegades es parla: la seva impor-tància real, les funcions que s’espera quedesenvolupin, el grau d’adequació a les ca-racterístiques de l’empresa, etc...

Per parlar d’aquest tema hem convidatcom a ponent al Sr. Albert Colomer, di-rector executiu de CP’AC Fundació Pri-vada per a la Promoció de l’Autocupació aCatalunya i de BANC Business Angels Net-work Catalunya.

Presidirà la sessió l’Hble. Sr. Josep Hu-guet, conseller d’Innovació, Universitats iEmpresa de la Generalitat de Catalunya.

Sessions estratègiquesSESSIÓ 1 12.30 a 13.45 h

“La reforma laboral”

Introductora: Sra. Gemma García,sotsdirectora general d’Estudis del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

La crisi econòmica ha donat lloc a un fortaugment de l’atur. Tot i que en l’economiaespanyola la caiguda de l’activitat ha estatmenor que en d’altres països de l’entorn,la taxa d’atur a Espanya s’ha més que do-blat en relació amb els nivells de 2007.Això ha fet ressorgir les veus que reclamenuna reforma àmplia i profunda dels as-pectes institucionals (negociació col·lec-tiva, protecció al treballador i a l’aturat,modalitats de contractació...) del mercatde treball que tenen una incidència clauen el funcionament d’aquest i en els re-sultats en l’àmbit laboral.

La sessió té per objecte analitzar l’evoluciói els problemes del mercat laboral a Espa-nya, plantejar les línies de reforma neces-sàries i avaluar els passos fets en aquestadirecció. Dos elements fonamentals apa-reixen com a clau de l’evolució laboral enel passat i en la crisi actual:

– d’una banda, la dualitat existent entre tre-balladors amb contracte indefinit, ambun elevat cost d’acomiadament, i els tre-balladors amb contracte temporal, ambun baix cost d’acomiadament,– de l’altra, l’escassa resposta dels aug-ments salarials pactats a la situació delmercat de treball. En aquest sentit, elmodel de negociació col·lectiva vigent aEspanya no facilita l’ajustament salarial ales condicions de l’empresa, i dóna coma resultat que els ajustos es produeixinmajoritàriament via quantitats i no preus.

La reforma laboral aprovada no entra enels aspectes fonamentals que generen dis-torsions en el mercat de treball i desaprofitauna ocasió per establir un marc institucio-nal que afavoreixi el millor funcionamentdel mercat de treball.

Per parlar d’aquest tema hem convidat coma ponent al Sr. Rafael Ortiz, soci directorde l’Àrea Laboral de Garrigues i al Sr. Flo-rentino Felgueroso, professor de la Uni-versitat d’Oviedo.

Hem convidat a presidir la sessió a l’Excm.Sr. Narcís Serra, president de Caixa d’Es-talvis de Catalunya, Tarragona i Manresa.

SESSIÓ 2 12.30 a 13.45 h

“La reforma del sistema fiscal”

Introductor: Sr. Josep Maria Durán,professor de la Universitat de Barcelona

En un moment de crisi i incertesa coml’actual, la reforma del sistema fiscal es-devé sens dubte un tema fonamental perl’economia d’un país. L’objectiu de la sessióés analitzar els diferents impostos que inte-gren el sistema fiscal espanyol fent especialmenció a com es podrien reformar en unfutur per, d’una banda, afavorir el creixe-ment econòmic però, per l’altra, mantenirel necessari equilibri de les finances públi-ques. Algunes qüestions que sens dubtecal analitzar s’assenyalen a continuació.

La crisi econòmica dificulta certament lespossibles reformes, perquè el sistema fiscalno pot perjudicar la recuperació econòmica,però a la vegada ha de permetre obtenir unarecaptació suficientment elevada per tal d’e-

vitar un deteriorament encara més gran deles finances públiques. Cal tenir present quela dificultat per gravar bases com el capitalno ha canviat amb la crisi. Els condicionantsque existien abans segueixen existint.

Cal fer una revisió conjunta del sistema fis-cal, per tal d’analitzar la seva reforma glo-bal, en lloc d’introduir reformes aïlladescom si els impostos fossin figures separa-des totalment independents unes de les al-tres. Un bon sistema fiscal ha de recollirfigures coordinades entre si. No semblaraonable, per exemple, reconèixer a l’Im-post sobre la Renda que és difícil gravar elcapital a tipus elevats i, en canvi, voler gra-var-ho molt progressivament en un altreimpost com és el de Patrimoni.

La revisió del sistema fiscal ha d’incloureun estudi detallat dels diferents tractamentsespecials, dels seus objectius, del seu costrecaptatori i de si és la millor manera perassolir els suposats objectius. És importanttenir present, a més, que els tractaments es-pecials (exempcions, deduccions, tipus re-duïts, etc.) compliquen molt els impostos,tant per l’Administració com pels contribuents.Això, succeeix, per exemple, tant amb lesdeduccions per incentivar determinades in-versions de l’Impost de Societats, com ambles exempcions i tipus reduïts de l’IVA.Els sistemes d’estimació objectiva de la base,el coneguts mòduls, previstos per a em-presaris a l’Impost sobre la Renda i a l’IVA,generen distorsions i injustícies, i facilitenel frau. No sembla justificable que avui endia, amb els avenços tecnològics que s’hanproduït, no es pugui calcular la renda o elvalor afegit a partir de dades reals, i no devariables com la superfície o el nombre detreballadors, més pròpies d’un sistema fis-cal del segle XIX.

Els tipus general mitjà de l’IVA als 27 païsosde la Unió Europea està en el 20%. Per tant,el tipus general espanyol, fins i tot desprésde la pujada, estarà per sota. Ara bé, aquestimpost és important analitzar-ho de formadetallada per la seva enorme complexitat, amés creixent. No és una qüestió que de-pengui només d’Espanya, en tractar-se d’unimpost harmonitzat, però sí que es pot avan-çar. Cal simplificar-ho i fer-ho més neutral.

La reintroducció d’un Impost sobre el Patri-moni reformat presenta dubtes importants.



L’impost anterior eliminat presentava im-portants problemes de control, de valoraciódels béns gravats i l’existència de tracta-ments especials que dificultaven els objec-tius teòrics de l’Impost. Sembla difícil pensarque amb un nou impost aquests problemesno es tornin a produir. En el sistema com-parat, gairebé tots els països que l’aplicavenl’han eliminat en els darrers anys, per pro-blemes similars a l’espanyol, problemes pertant inherents a aquest Impost. I, a més, laseva recaptació és molt baixa.

La pujada dels tipus marginals més elevatsde l’Impost sobre la Renda pot representarun cert augment en la recaptació, però l’a-bast de la mesura és limitat. Cal tenir pre-sent que l’impost espanyol és quasi dual i,per tant, només afecta a un tipus de rendai no a tots. En termes de progressivitat ésuna limitació important.

Els impostos no són una finalitat en si ma-teixos, sinó que són un instrument perpoder finançar la despesa pública. En con-seqüència, el nivell d’impostos vindrà moltcondicionat pel nivell de despesa públicadesitjat. Cal tenir present quin senyal es voldonar als mercats internacionals que neces-sàriament són els que financen el deute, tantpúblic com privat, de l’economia espanyola.Per parlar d’aquest tema comptaren com aponent amb el Sr. Emilio Albi, catedràticde la Universitat Complutense de Madrid.

Hem convidat a presidir la sessió a l’Hble.Sr. Antoni Castells, conseller d’Economiai Finances de la Generalitat de Catalunya

SESSIÓ 3 12.30 a 13.45 h

“La reforma del sector públic”

Introductora: Sra. Dolors Canals,directora de Qualitat Normativa de la Generalitat de Catalunya

No es pot parlar de la reforma del sectorpúblic sense fer referència a les polítiquesadoptades per instàncies supranacionals,les quals, la majoria de les vegades, es tro-ben darrere de les transformacions méssignificatives de les nostres administra-cions públiques, per la seva incidència enl’esfera jurídica i econòmica dels ciutadansi de les empreses.

Per això, la sessió tractarà de les reformesfutures més rellevants del sector públic de-rivades de l’adopció de polítiques públiquesinternacionals, europees i nacionals, con-cretes i del paper dels poders reguladors enla conjuntura econòmica actual i llur inci-dència en la presa de decisions per part deles diferents administracions territorials.

La transposició a l’ordenament jurídic in-tern de la Directiva 2006/123/CE, de 12 dedesembre, relativa als serveis en el mercatinterior (Directiva de Serveis), juntamentamb les polítiques i estratègies comunitàriesi nacionals per a la millora de la regulació ila reducció de càrregues administratives pera les petites i mitjanes empreses, han decomportar en breu transformacions impor-tants en l’actuació de les administracionspúbliques, en la manera de regular els di-ferents sectors econòmics i, també, en l’e-xercici de la llibertat d’empresa en el marcde l’economia de mercat.

La Directiva de Serveis imposa l’harmo-nització de la regulació normativa dels Es-tats membres, amb l’objectiu principal defacilitar la llibertat de circulació i d’esta-bliment per a la prestació d’activitats eco-nòmiques de serveis. La seva transposicióestà tenint un impacte sense precedentsper les modificacions normatives a quèobliga, entre altres, en sectors econòmicstan rellevants com el comerç interior i,fins i tot, en la legislació bàsica de proce-diment administratiu.

Aquesta regulació homogènia es caracte-ritza per un imperatiu de simplificació nor-mativa i administrativa, si bé salvaguardanten tot cas la garantia de la qualitat dels ser-veis. La simplificació de tràmits i de pro-cediments administratius, i la reducció delscostos de compliment de la regulació pera les PIMES i els professionals, suposenunes maneres de regular i d’actuar de l’Ad-ministració Pública diferents de les tradi-cionals i de conseqüències encara incertes.D’altra banda, aquestes reformes normati-ves i estructurals s’estan gestant en la con-juntura econòmica actual –molt diferentd’aquella en la qual es van adoptar les po-lítiques de les quals deriven–, en la que lanecessitat d’adoptar decisions públiquesràpides i extraordinàries també té reper-cussions col·laterals en el paper de les ins-tàncies competents per ordenar l’economia.

La integració de polítiques europees enuna etapa de crisi econòmica pot tenir coma conseqüència el replantejament de quinaha de ser l’estructura i l’abast del sector pú-blic, i quines les respostes a prendre desdels diferents àmbits de Govern: estatal,autonòmic i local, per a fer-hi front.

Aquestes reflexions al voltant de les trans-formacions incentivades directament per lanormativa europea i els canvis que com-porten en la intervenció administrativa enl’activitat econòmica són, sens dubte, l’e-picentre del debat sobre quines seran lesreformes futures del sector públic.

El ponent d’aquesta sessió, el Dr. JoaquimTornos, catedràtic de Dret Administratiu dela Universitat de Barcelona, que aprofundiràsobre aquestes reflexions. Caldrà posar l’ac-cent en la manera en què aquestes polí-tiques supranacionals, en la conjunturaeconòmica actual, incideixen en la capa-citat de decisió de les diferents administra-cions territorials, així com en els canvis oreformes que s’intueixen a curt termini enun Estat descentralitzat com el nostre, en elsplans institucional, organitzatiu i normatiu.

Com a darrera reflexió, fora bo tractar lesconseqüències que tindran aquestes trans-formacions en les finances públiques, prin-cipalment en les finances de les entitatsque integren l’Administració Local.

Per parlar d’aquest tema hem convidatcom a ponent al Sr. Joaquín Tornos, ca-tedràtic de la Universitat de Barcelona.

Presidirà la sessió el Sr. Manel Rosell, vi-cepresident de Caixa d’Estalvis de Catalu-nya, Tarragona i Manresa.



SESSIÓ 4 12.30 a 13.45 h

“La reforma del sistema educatiu”

Introductor: Sr. Joan Sardà,professor de la Universitat Politècnica de Catalunya

En la desfavorable situació econòmica actual,la reducció de l’atur s’ha convertit en unobjectiu prioritari, que afecta de ple al sis-tema educatiu del nostre país. Aquest hade facilitar no tan sols la reposició dels tre-balladors de més edat, sinó permetre tambéla reconversió d’un nombre significatiu de tre-balladors sense una qualificació adequada,al mateix temps que ha d’atendre les novesdemandes del mercat, que són conseqüènciatant de la creació de llocs de treball en sec-tors emergents, com d’una aplicació intensivade les noves tecnologies en els tradicionals.Expressat d’una altra manera, les compe-tències professionals que es comencen arequerir i que seran indispensables en unfutur immediat, difereixen força de la ca-pacitació que posseeix en el present lamajor part de la mà d’obra del nostre país,i –en general– també de les habilitats asso-lides actualment pels egressats de qualse-vol dels nivells del sistema escolar iuniversitari català.

Com a resultat del programa de coordina-ció de l’ensenyament superior a Europa,conegut com “procés de Bolònia”, les Uni-versitats han començat a treballar per su-perar aquesta divergència, essencialmenten incloure en els perfils de les seves dife-rents titulacions no tan sols els objectiusespecífics de cada modalitat, sinó també ladefinició de les competències genèriqueso transversals que haurà d’aplicar el titulaten la seva pràctica professional.

Tanmateix, i malgrat que les explicitencada cop més en les ofertes de treball, elsagents econòmics no han avançat de formaparal·lela en la consideració de les capaci-tats del seu personal, possiblement perconsiderar que es tracta d’un afer que cadaorganització ha de resoldre internament afi d’assegurar que els resultats s’adeqüinmillor a llurs pròpies característiques i/ograndària. Tant és així que fins i tot suc-ceeix que l’entorn i el dia a dia en les em-preses impossibiliten que el professionalpugui exercir les seves competències.

És a dir, la conscienciació empresarial enaquest tema difereix de la visió del móneducatiu, bàsicament universitari –fet quees constata fàcilment en analitzar les diver-ses tipologies de competències empradesper empreses i centres docents– possible-

ment pel fet que hom posa més atenció enuns tipus d’habilitats vinculades amb l’ex-periència, que resulten de difícil avaluacióen els períodes de formació, com a mínimen les estructures educatives vigents.La sessió pretén, per tant, iniciar una refle-xió sobre la necessitat d’apropament d’amb-dues percepcions, no tan sols en l’àmbit dela formació superior, sinó també en la restade nivells del nostre sistema educatiu. Enconseqüència, i a fi de centrar el debatposterior, la ponència analitzarà el tema delcanvi necessari en l’estructura de la quali-ficació de la mà d’obra del nostre país desdel punt de vista dels elements que defi-neixen la competència d’una actuació pro-fessional i/o laboral.

Per parlar d’aquest tema hem convidat coma ponent al Sr. Oriol Homs, director de laFundació CIREM.

Presidirà la sessió el Sr. Salvador Soley,president d’Unnim.

SESSIÓ 5 12.30 a 13.45 h

“La reforma del sistema financer”

Introductora: Sra. Montserrat Casanovas,catedràtica de la Universitat de Barcelona

La reforma del sistema financer espanyolés una de les reformes estructurals neces-

sàries dins del pla d’ajuts que el Govern del’Estat ha de portar a terme.

La finalitat bàsica de la reforma es fonamentaen l’enfortiment de la solvència de les sevesentitats financeres (principalment bancs icaixes d’estalvi) de cara a superar amb èxitla normativa del nou Acord de Basilea IIIi de recuperar la confiança tant dels inversorsespanyols com estrangers en les entitats, aixícom de les pròpies entitats financeres entre si.

En aquesta sessió reflexionarem sobre elsprincipals eixos de la Reforma i la seva im-plantació al llarg d’aquest any 2010. Tambées discutirà la problemàtica de l’incrementde la morositat com a conseqüència de lacrisi econòmica i del deteriorament dels ac-tius i els seus efectes directes sobre les do-tacions per insolvència i els seus efectesindirectes sobre els resultats.

La reestructuració del sistema financer es-panyol es centra bàsicament en la:– capitalització de les caixes d’estalvi, de caraa poder assolir els nous criteris de sol-vència, liquiditat i palancajament, de Ba-silea III i en la – problemàtica de la professionalització de lagestió dels òrgans de govern de les mateixes.

La modificació del marc jurídic de les cai-xes d’estalvi espanyoles, mitjançant el ReialDecret aprovat pel Consell de Ministres el 9de juliol passat, ha iniciat un camí molt im-portant cap a la seva reestructuració.

En relació a la seva capitalització la novanormativa els facilita l’accés a recursos pri-vats similars als que obtenen els bancs mit-jançant les accions. Es tracta de l’emissió dequotes participatives amb drets polítics enel govern de les caixes, proporcionals alpercentatge de la seva participació en elpatrimoni, fins un màxim d’un 50% del seupatrimoni. La possibilitat d’emetre quotesparticipatives ja existia amb anterioritat alReial Decret però sense drets polítics.

Pel que fa referència als òrgans de governde les caixes, la modificació més rellevantafecta a la representació de les administra-cions públiques, entitats i corporacions deDret Públic. A partir d’ara no podran su-perar en el seu conjunt el 40% de drets devot, vers el 50% que posseïen amb anterio-ritat a l’aprovació del Reial Decret. També



es suprimeixen els càrrecs polítics electesi els alts càrrecs en els òrgans de govern.A més a més es creen dos nous òrgans degovern: la Comissió d’Obra Social i la deNomenaments i Retribucions. Aquests nousòrgans s’afegeixen als existents: AssembleaGeneral, Consell d’Administració i Comis-sió de Control.

En relació a la composició del Consell d’Ad-ministració, el Reial Decret especifica quehauran de tenir una especial qualificació,és a dir, hauran de ser experts financers.La presa de decisions també es reforça en lanova normativa a l’establir les majories re-forçades en els òrgans de govern, per lapresa de decisions fonamentals com l’a-provació de canvis en la naturalesa jurídicade l’entitat. I s’esmenta l’extensió de l’obli-gació de realitzar anualment l’InformeAnual de Govern Corporatiu

Però potser la novetat que més visualitza lasocietat és la introducció de diferents mo-dels d’exercici de l’activitat. De manera quecada caixa d’estalvis pot optar per:1. Mantenir la seva condició actual de caixad’estalvis, amb el nou règim de quotesparticipatives i adaptant els seus estatuts ales modificacions en el govern corporatiu.

2. Integrar-se en un Sistema Institucionalde Protecció (SIP). En aquest cas, la sevaentitat central tindrà la naturalesa jurídicade societat anònima i estarà participadaper les caixes integrants al menys en un50%. I si aquest límit s’incompleix, les cai-xes integrants hauran de transformar-seen fundacions amb cessió de la seva ac-tivitat financera a la unitat central del SIP.Per tant en aquest supòsit hi haurien tan-tes Fundacions com integrants del SIP iun únic Banc. A més a més es reforça lapermanència i l’estabilitat de les entitatsen el sistema mitjançant la capacitat d’a-valuar la viabilitat de l’operació, amb ca-ràcter previ a l’abandonament d’unaentitat, per part del Banc d’Espanya.

3. Cedir tot el seu negoci financer a unbanc mantenint la seva condició de caixa.L’obra social i la cartera industrial esmantindrien en la caixa.

4. Transformar en fundació cedint tot elseu negoci com entitat de crèdit a unbanc en el qual participa.

La realitat ens dirà si l’opció de la SIP ofusió freda ha estat la més seguida o hi hahagut diversitat de preferències, el que si

que es pot avançar a priori, és que el camíiniciat ens portarà a un sistema financermés capitalitzat i per tant més solvent.

Per parlar d’aquest tema hem convidat com aponent al Sr. Francisco José Valero, cate-dràtic de la Universitat Autònoma de Madrid.

Presidirà la sessió el Sr. Àngel Pes, sotsdi-rector general de la Caixa d’Estalvis i Pen-sions de Barcelona.

SESSIÓ 6 12.30 a 13.45 h

“La reforma del sistema de pensions”

Introductor: Sr. Domingo Sarsa,secretari d’INVERCO

En el nostre país, la Llei de Plans i Fons dePensions del 1987, marca un punt de par-tida en el sentit que és necessari pensar,igual que passa en d’altres països, en crearun sistema complementari a les pensionsde la Seguretat Social, tot i que en aquellmoment la taxa de substitució era moltpropera a la unitat (relació entre la pensióde la Seguretat Social i l’últim salari enactiu). Per altra banda existeix la teoria delstres pilars: una pensió pública estatal percobrir unes necessitats bàsiques, una pen-sió de l’empresa realitzada en base a lesaportacions del salari diferit i finalment unapensió fruit dels estalvis individuals. L’ob-jectiu és poder arribar entre tots tres a unelevat percentatge del salari en actiu. Últi-mament s’ha sumat el problema de la De-pendència i a més cal tenir en compte queen el Pacte de Toledo es varen fixar unasèrie de criteris per analitzar el nostre sis-tema i poder formular una política integralde pensions i a l’hora despolititzar aquestaqüestió.

Ara bé, en aquest moment en el que s’hareobert el debat de les pensions pel que faa l’edat de la jubilació, al còmput d’anysper tenir dret a una pensió pública i la su-ficiència de l’import, cal tenir en compte eljoc que, en aquest debat, tindrà la previsiósocial complementària i, més concreta-ment, els plans i fons de pensions com ainstruments de referència per articular l’es-talvi de les economies domèstiques i de lesempreses en favor dels seus treballadors.

Per tot això ens centrarem en l’anàlisi delsistema públic de pensions: el present i elfutur, la viabilitat del sistema i com podenser les pensions de la S.S del futur.Pel que fa als sistemes privats, analitzaremperquè no s’han creat plans de pensionsdel sistema, donat que la majoria provenendels convenis laborals existents. En conse-qüència, gràcies al procés transitori d’exte-riorització dels compromisos per pensions,que va acabar el 31 de desembre del 2006,han vist la llum els compromisos que tenienles empreses, majoritàriament les de serveisi, en alguns casos, el resultat de l’extincióde les mutualitats. Podríem dir que el pro-cés d’exteriorització dels compromisos perpensions de les empreses espanyoles, haservit perquè els compromisos per pen-sions de prestació definida es transforminen d’altres de nous d’aportació definida alli-berant, d’aquesta manera, a les empresesdels riscos financers i biomètrics.

Quant al sistema individual, tampoc es potdir que hagi estat un èxit, s’ha realitzat grà-cies als avantatges fiscals del moment. Icom en molts altres casos, l’estalvi al nostrepaís ha funcionat a l’atzar de la fiscalitat.

En resum, es tracta d’analitzar la situacióactual del sistema de pensions a Espanya idonar una visió de futur i plantejar possi-bles mesures per a poder millorar les pers-pectives futures a l’hora de la jubilació.

Per parlar d’aquest tema hem convidatcom a ponent al Sr. Diego Valero, presi-dent de Novaster.

Presidirà la sessió el Sr. Josep Oliu, presi-dent del Banc Sabadell.



I edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1996Millor llibre d’Economia General: El curso de la economía, de Lluís Barbé.Millor llibre d’Economia de l’Empresa: L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya, de F. Solé Parellada i J. Royo Llobet.Millor article d’Economia: “L’estat del benestar”, de Jordi Goula, publicat a La Vanguardia.

II edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1997Millor llibre d’Economia General: Caixes i Bancs a Catalunya. Caixes d’Estalvis Catalanes I, de Francesc Cabana.Millor llibre d’Economia de l’Empresa: La organización en la era de la información: aprendizaje, innovación y cambio, de R. Andreu, J.E. Ricart i J. Valor.Millor article d’Economia: “El espejismo de la reforma laboral”, d’Andreu Missé, publicat a El País.

III edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1998Millor llibre d’Economia General: Història Econòmica de Catalunya. Segles XIX-XX, de Jordi Maluquer de Motes.Millor llibre d’Economia de l’Empresa: Ètica i Empresa, de Josep M. Lozano.Millor article d’Economia: “Fábula de los monos y los platanos”, de Josep M. Ureta, publicat a El Periódico.Premi a la trajectòria professional a Joaquim Perramón.

IV edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1999Millor llibre d’Economia: La Societat Catalana, editat per l’Institut d’Estadística de Catalunya.Premi a la trajectòria professional a Xavier Vidal Folch.

V edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2000Millor llibre d’Economia: El gobierno de la empresa, de Vicente Salas.Premi a la trajectòria professional a Josep Francesc Valls.

VI edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2001Millor llibre d’Economia: La sanitat catalana. Finançament i despesa en el marc de les societats desenvolupades,Guillem López Casasnovas.Premi a la trajectòria professional a Josep Orihuel, del diari Expansión.

VII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2002Millor llibre d’Economia: Ciudad y transporte. El binomio perfecto, de Carme Miralles-Guasch.Millor trajectòria professional a Jordi Castillo, editor de Dossier Econòmic.

VIII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2003Millor llibre d’Economia: Catalunya, un país industrial, de Miquel Barceló.Millor trajectòria professional a Joaquín Romero, d’El Periódico.

IX edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2004Millor llibre d’Economia: Atlas de la industrialización de España, de Jordi Nadal (director).Millor trajectòria professional a Albert Closas, pel programa Valor Afegit de TV3.

X edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2005Millor llibre d’Economia: La industria en España: las claves para competir en un mundo global, Centre d’Economia Industrial, coordinat per Enric Genescà, Jordi Goula, Josep Oliver, Vicente Salas i Josep M. Surís.Millor trajectòria professional a Juan María Hernández Puértolas, redactor en cap d’opinió de La Vanguardia.

XI edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2006Millor llibre d’Economia: La industria bancaria en el marco de Basilea II, d’Anton Gasol i Economía y política de la privatización local, de Germà Bel.Millor trajectòria professional a Joan Armengol, del diari Avui.

XII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2007Millor llibre d’Economia: La innovació i l’R+D industrial a Catalunya, de Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes(Departament de Treball i Indústria, Secretaria d’Indústria, col·lecció “Papers d’Economia Industrial”, Barcelona 2006).Millor trajectòria professional a Joan Pons, Editor de Medigrup Digital.

XIII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2008Millor llibre d’Economia: Economia Catalana: reptes de futur (BBVA i Generalitat de Catalunya 2007).Millor trajectòria professional a: Agustí Sala, president de l’associació de periodistes d’informació econòmica i periodista del diari El Periódico de Catalunya.

XIV edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2009Millor llibre d’Economia: “Caixa de Sabadell. Finances i accio social, 1859-2009” de Josep M. Benaul, Carles Sudrià i Antoni Garrido.Millor trajectòria professional a: Ramon Aymerich, de la Vanguardia.


Bases dels Premis Joan Sardà Dexeusde la Revista Econòmica de Catalunya 2010

Notícies

(XV Edició)

Al millor llibre d’Economia i EmpresaA la millor Trajectòria Professional en la difusió de l’Economia

PRIMERAEs convoca la quinzena edició dels Premis Joan Sardà Dexeus dela Revista Econòmica de Catalunya corresponent a l’any 2010.

SEGONAAquests premis s’atorgaran al llibre de més rellevància d’Eco-nomia i Empresa, i també a la millor Trajectòria Personal enla difusió de l’Economia.

TERCERAEl llibre ha d’haver estat publicat durant l’any 2009 o fins el30 de setembre del 2010 i no haver concorregut en l’edició an-terior d’aquest premi.

QUARTAEl llibre haurà de tenir en compte la vinculació del seu autoro del tema seleccionat a l’àmbit català. Així mateix, es consi-derarà també la vinculació a l’àmbit català dels mitjans dedifusió utilitzats o de la persona premiada a la Millor Trajec-tòria en la difusió de l’Economia.

CINQUENAEls guanyadors dels premis Joan Sardà Dexeus de la RevistaEconòmica de Catalunya obtindran un guardó commemo-ratiu d’aquesta quinzena edició.

SISENAPodrà proposar candidatures als Premis Joan Sardà Dexeusqualsevol persona, empresa o institució.

SETENALa presentació de candidatures es farà al Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya (Av. Diagonal, 512, pral. 08006 Barce-lona), fent constar el nom i el premi al que opta.

VUITENAEl termini de presentació de candidatures finalitzarà el dia 31d’octubre del 2010.

NOVENAEls Premis Joan Sardà Dexeus seran atorgats per un jurat queestarà format pel degà del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya, el director de la Revista Econòmica de Catalunya,els membres del Consell de Redacció de la Revista, els degansde les diferents facultats de Ciències Econòmiques i Empresa-rials de Catalunya i per les persones que designi la Junta de Go-vern del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El president delJurat serà el degà del Col·legi i el secretari, el director de la Re-vista Econòmica de Catalunya.El lliurament dels guardons tindrà lloc el dia 11 de novembre,en el decurs del Sopar dels Economistes.

DESENAEls premis seran objecte d’especial difusió en els mitjans de co-municació i, en especial, en la Revista Econòmica de Catalunya.

Amb el patrocini de:

Reconeixement a l’Economista d’Empresa de l’AnyPRIMERAL’acte de reconeixement tindrà lloc en el decurs del Sopardels Economistes que se celebra cada any en el marc de laJornada dels Economistes, i que en la seva edició del 2010serà l’11 de novembre.

SEGONA. ObjectePremi a l’Economista Gestor d’Empresa tant pel conjunt dela seva trajectòria professional com pel fet que hagi desta-cat al llarg del curs 2009-10 per algun motiu.Seran indicadors a tenir en compte les accions endegadesque siguin considerades de relleu en l’àmbit de la gestióempresarial (projectes realitzats, expansió internacional,redreçament empresarial, etc.).

TERCERA. CandidatsPot optar a aquest guardó qualsevol col·legiat que siguigestor d’empresa.A més, qualsevol membre del Col·legi d’Economistes deCatalunya pot proposar al Jurat de forma no vinculant icom a màxim fins l’11 d’octubre de 2010, un/a col·le-giat/da candidat/ta en concret, mitjançant un escrit adre-çat al secretari del Jurat i en què exposarà breument elsmotius pels quals creu que el candidat proposat és merei-xedor de l’esmentat guardó.

QUARTA. ResolucióEl guardó serà atorgat per un Jurat que estarà integrat perrepresentants de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona, del Departament d’Economia i Fi-nances de la Generalitat de Catalunya, del Cercle d’Econo-mia, de la Secretaria General d’Indústria del Departamentde Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, de Fo-ment del Treball, i de la Petita i Mitjana Empresa de Cata-lunya (PIMEC), així com pels membres que designi la Juntade Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya i també,pels guardonats d’anteriors edicions. El degà i el responsa-ble de la Secretaria Econòmica del Col·legi d’Economistesde Catalunya actuaran com a president i secretari del Jurat,respectivament. La resolució a adoptar pel Jurat ha d’espe-cificar els elements distintius del guardonat.

CINQUENAEl Col·legi d’Economistes de Catalunya lliurarà un di-ploma acreditatiu al guardonat i donarà a conèixer la re-solució del Jurat als diferents mitjans de comunicació i,especialment, als col·legiats mitjançant els canals de co-municació que el Col·legi té establerts.

Reconeixement al Despatx Professionald’Economistes de l’AnyPRIMERAL’acte de reconeixement tindrà lloc en el decurs del Sopardels Economistes que se celebra cada any en el marc de laJornada dels Economistes, i que en la seva edició del 2010serà l’11 de novembre.

SEGONA. ObjectePremi a l’Economista, Despatx d’Economista o Societat deProfessionals vinculats al Col·legi d’Economistes de Cata-lunya tant pel conjunt de la seva trajectòria professionalcom pel fet que hagi destacat al llarg del darrer any peralgun motiu o per qualsevol concepte.

TERCERA. CandidatsPoden optar a aquest guardó els col·legiats en exercici de laprofessió, els despatxos d’economistes i les societats de pro-fessionals vinculats al Col·legi d’Economistes de Catalunya.Les Comissions i Grups de Treball del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, podran proposar al Jurat de forma novinculant un candidat al premi de reconeixement de laseva especialitat professional o sectorial, mitjançant un es-crit adreçat al secretari del Jurat i en què exposaran breu-ment els motius pels quals creuen que el candidat proposatés mereixedor de l’esmentat guardó.També i pel mateix procediment, qualsevol membre delCol·legi d’Economistes de Catalunya pot proposar al Juratde forma no vinculant, i com a màxim fins l’11 d’octubredel 2010, un despatx o una societat professional com acandidats.

QUARTA. ResolucióEl guardó serà atorgat per un Jurat que estarà integrat perdos representants de cadascuna de les Comissions d’Asses-sors Fiscals i d’Auditoria, pels col·legiats que la Junta deGovern del Col·legi d’Economistes de Catalunya designi ipels guardonats d’anteriors edicions. El Jurat estarà presi-dit pel degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i ac-tuarà com a secretari el responsable de la SecretariaEconòmica del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Laresolució que adopti el Jurat ha d’especificar els elementsdistintius del guardonat.

CINQUENAEl Col·legi d’Economistes de Catalunya lliurarà un di-ploma acreditatiu al guardonat i donarà a conèixer la re-solució del Jurat als diferents mitjans de comunicació i,especialment, als col·legiats mitjançant els canals de co-municació que el Col·legi té establerts.

Premi al Millor Currículum Universitari

PRIMERAL’acte de reconeixement tindrà lloc en el decurs del Sopardels Economistes que se celebra cada any en el marc de laJornada dels Economistes, i que en la seva edició del 2010serà l’11 de novembre.

SEGONA. ObjectePremi al llicenciat/llicenciats amb Millor Currículum Uni-versitari del curs 2009-10, en alguns dels ensenyamentsque s’imparteixen a les Facultats de Ciències Econòmiquesi Empresarials de Catalunya.

TERCERA. CandidaturesCada Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Ca-talunya presentarà el seu millor candidat. El termini perquècada facultat presenti el seu candidat serà l’11 d’octubre. En lapresentació de les candidatures s’haurà d’adjuntar el següent: a) una còpia de l’expedient acadèmic del candidat; b) un certificat de l’expedient acadèmic, en què s’indiqui

tant pel primer com pel segon cicle, els anys d'estudiaixí com la nota mitjana ponderada segons el baremestablert al Premi Nacional de Llicenciatura;

c) full explicatiu del degà explicitant els principals mo-tius qualitatius pels quals la facultat considera que elseu candidat és mereixedor del guardó;

d) i optativament, un escrit del mateix candidat en quès’especifiquin altres qüestions d’interès relacionadesamb els seus estudis que no figuren a l’expedient aca-dèmic (seminaris realitzats, treballs desenvolupats, co-neixements d’idiomes, estades a l’estranger, etc.).

QUARTA. ResolucióAtorgarà el guardó un Jurat integrat pels membres de laJunta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya.El degà i el responsable de la Secretaria Econòmica delCol·legi d’Economistes de Catalunya actuaran com a pre-sident i secretari del Jurat, respectivament.

CINQUENAEl Col·legi d’Economistes de Catalunya atorgarà al guar-donat o guardonats com a Millor Llicenciat un diplomaacreditatiu del reconeixement i li facilitarà la col·legiaciógratuïta durant tres anys.A més, el Col·legi d’Economistes de Catalunya reconeixeràpúblicament mitjançant els seus canals de comunicacióhabituals tots els candidats presentats per les diverses fa-cultats d’Econòmiques i Empresarials, als quals facilitaràla col·legiació gratuïta per un any.


Notícies

Premis de Reconeixement Col·legi d’Economistes de Catalunya 2010La Junta de Govern, en la reunió del 16 de juliol del 2002, va acordar constituir els següents guardons de reconeixementanuals: Millor Currículum Universitari, Despatx Professional d’Economistes de l’Any i Economista d’Empresa de l’Any. La Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, en la seva reunió del 22 de juny del 2010, va acordar establir les següents bases:

El Col·legi d’Economistessigna un acord de col·laboració amb el seu homòleg a Andorra

L’objectiu d’aquest conveni és fomentar elsintercanvis entre les dues institucions perafavorir les relacions econòmiques existentsentre Catalunya i Andorra i que es preveuque s’incrementin amb el nou model eco-nòmic que està construint Andorra.

Gràcies a aquest acord, els col·legiats an-dorrans podran accedir a la formació impar-tida pel Col·legi d’Economistes de Catalunyaamb condicions especials, es distribuirà entreels col·legiats d’Andorra la Revista Econòmicade Catalunya i es posarà a la disposició delscol·legiats catalans tota la infraestructura delCol·legi andorrà. Finalment es preveu or-ganitzar jornades i activitats, una a Barce-lona i una altra a Andorra, que puguin serbeneficioses pels dos col·lectius.

De fet ja es treballa en l’organització d’unaJornada que se celebrarà properament aBarcelona sota el títol “Nous reptes,... novesoportunitats” en la que es presentaran totesles oportunitats d’activitat empresarial desd’una perspectiva financera, fiscal, società-ria i de sectors d’alt potencial, que podriensorgir arran del procés de canvi en el queestà immers Andorra.

Els Col·legis d’Economistescertificaran l’activitatdels col·legiats que vulguin inscriure’scom a economistes assessors financers(EAFI) en la CNMVLa Comissió Nacional del Mercat de Valorsha acceptat la proposta del Consejo Generalde Economistas, a través dels EconomistasAsesores Financieros, EAF-CGCEE, segonsla qual els Col·legis d’Economistes podranactuar com a filtre qualificat en les sol·lici-tuds dels col·legiats que vulguin inscriure’scom a economistes assessors financers.

Segons aquesta proposta, els Col·legis d’E-conomistes emetran un informe sobre l’ac-tivitat d’assessorament financer que portaa terme el col·legiat, basant-se en el conei-xement que tenen sobre ell i la seva acti-vitat, acreditant d’aquesta manera la sevaexperiència i honorabilitat. Aquest informeafavorirà l’aprovació de l’expedient sempreque es compleixin els requisits exigits.

L’activitat d’Assessorament en InversionsFinanceres, és una activitat reservada a em-preses de serveis d’inversió i la normativaactual exigeix que els professionals ques’hi dediquen acreditin una experiència mí-nima de tres anys. Molts professionalstenen problemes per poder demostrar laseva experiència en aquest camp i laCNMV es troba amb dificultats a l’hora devalorar les sol·licituds dels economistesque es troben en aquesta situació.


Relació d’altes col·legials juny-juliol del 2010Aguilera Puig, Jordi

Alemany Castell, Ricardo

Alier Jané, Agustín

Badia Teruel, Ramon

Burgell Alsina, Jaume

Caubet Espuny, Claudia

Cervilla Lupiáñez, Jordi

Escriche Pérez, Jordi

Espallargues Cebrian, Eloi

Estecha Palomar, Fernando

Ferré Sánchez Marcelo, Francisco

Garriga Caamaño, Sandra

Hernando Bochaca, Clara

Higueras Castillo, Ana

Levy Faig, David

Linares Cabeza, Patricia

Martínez Macià, Ferran

Masip Jiménez-Ortiz, Meritxell

Miralbell Riera, Lluís

Mora Sauri, Marc

Morales Guerrero, Juan Carlos

Narbón Font, José

Oliva Saballs, Anna

Revesado Nieto, Tania

Rimbau Passani Maria, Cristina

Rischak Martínez, Luis Fernando

Saurina Maspoch, Joaquim Josep

Soler Pedemonte, Oriol

Tapias Nadales, Xavier

Torres Masó, Xavier

Val Bordes, Noelia

Vilanova Jou, Marta

Notícies

Acord del Col·legi amb gestoriaonline.comEl Col·legi d’Economistes de Catalunyasigna un acord amb gestoriaonline.com,un portal web que ofereix serveis inte-grats per a facilitar la gestió diària d’em-preses i professionals amb l’objectiud’incrementar l’eficàcia de les seves de-cisions i reduir els seus costos de gestió.

Mitjançant aquest acord gestoriaon-line.com posa a disposició dels seuscol·legiats, en unes condicions econò-miques avantatjoses, l’accés al portal ia les diferents eines que aquest integra:

– Accés a la informació comercial i fi-nancera de més de 5 milions de so-cietats i autònoms amb la credibilitatde les millors bases de dades del país.

– Peticions als Registres de la Propietat,Mercantil i Trànsit sense sortir de l’oficina.

– Identificació de clients potencials rea-litzant segmentacions de manera gra-tuïta des de la base de dades méscompleta de Màrqueting B2B online.

– Enviament de correus electrònics iSMS certificats, i la possibilitat de com-partir documentació amb clients amb

plena validesa legal. Tot això certificatamb la signatura electrònica i incor-porant el segell de temps.

– Servei integral on-line per al compli-ment de la LOPD (Llei Orgànica deProtecció de Dades 15/1999).

– Preservació de la teva identitat corpo-rativa assegurant la teva presència a laxarxa amb la garantia de la millor tec-nologia disponible.

– Protecció de la teva informació i de ladels teus clients amb plenes garantiesde seguretat i confidencialitat.

El passat dia 12 de juliol, en el decurs d’unsopar organitzat en el Círculo Ecuestre, esva celebrar el lliurament de diplomes de la21a edició del Màster d’Especialització Tri-butària. L’acte va comptar amb la presèn-cia, entre d’altres, del Sr. Joan B. Casas,degà del Col·legi d’Economistes de Catalu-nya, del Sr. Ignasi Ciutad, cap d’equipd’inspecció de l’Agència Estatal d’Adminis-tració Tributària i del Sr. Valentí Pich, pre-sident del Consejo General de Colegios deEconomistas de España.

En el decurs dels parlaments, el Sr. ValentíPich, va felicitar als alumnes i va destacarque un dels punts forts d’aquest Màster ésel professorat que està integrat tant perprofessionals d’exercici lliure com per ins-pectors d’hisenda, fet que no és fàcil d’a-conseguir. També va recordar als alumnes

que el Col·legi està a la seva disposició perajudar-los en el que calgui en el seu futurprofessional com assessors fiscals.

En la seva intervenció el Sr. Ignasi Ciutad vafelicitar als alumnes per haver assolit unMàster de molt prestigi a Barcelona, creat fa21 anys pel Col·legi d’Economistes, una deles institucions que més formació organitzaen l’àrea fiscal. Va incidir especialment deque es tracta d’una àrea complexa i per-manentment canviant i que s’ha d’estudiarcontínuament. El Màster d’EspecialitzacióTributària serveix de base, però va dir alsalumnes que no es poden quedar nomésamb això, cal que estiguin al dia de totesles novetats per poder assessorar de ma-nera rigorosa. Va destacar que el que avuien dia té valor és el capital humà, els pro-fessionals que triomfen són els que oferei-

xen als seus clients una bona planificaciófiscal, aprofitant els incentius fiscals exis-tents i defensant els seus interessos d’unamanera honesta. La principal publicitat d’unbon professional és el boca orella.

Finalment el Sr. Joan B. Casas va animar alsalumnes a aplicar en tota la seva extensióels coneixements adquirits durant la realit-zació del Màster però respectant sempreels principis deontològics i ètics. També varecordar que des del Col·legi es treballaper tal que l’economista tingui prestigi pro-fessional, intentant facilitar als col·legiatspoder entrar al mercat laboral i romandre-hi de manera exitosa mitjançant:– L’oganització de comissions que posenen contacte a gent que es dedica a la ma-teixa especialització professional.– La formació, que és una part essencialdel Col·legi que amb els seus dos eixosfonamentals, l’àrea de fiscal i la de comp-tabilitat i auditoria, col·labora molt acti-vament en la consecució dels objectiusdel Col·legi.


Lliurament de diplomes de la 21a edició del Màster d’Especialització Tributària

Notícies

Quina és la missió de Foment del Treball?A Foment fem tres coses. La primera de-fensar el mercat, que sempre està en perill,hi ha molta gent i grups que tenen interèsen que el mercat no funcioni. El mercat hade fer front a tota mena d’amenaces, lacompetència deslleial, la normativa exces-siva… El mercat només funciona en elmarc de l’Estat de Dret. La defensa de lacompetència és la defensa del bé comú.Com defensem el mercat des de Foment?Tractem d’influir perquè la normativa s’a-justi al foment de la competència. Una segona cosa que fem és donar serveisa les empreses. Són serveis de caràcter

legal, laboral, econòmic, ambiental, de pre-venció de riscos, de formació, etc… La tercera cosa que fem és de lobby. Ex-pliquem el nostre punt de vista de les cosesa la premsa, parlem amb l’Administració,els sindicats, els partits polítics i busquemla defensa del mercat per aquesta via.Quan dos punts de vista enfronten a dossocis nostres ens decantem per l’opció queafavoreix més al consumidor final.

En quina situació veu el teixit empre-sarial català?En una situació delicada malgrat els ajustosi mesures que ha pres darrerament el Go-vern de l’Estat. Després d’anys de creixe-ment i crèdit fàcil, les empreses estavenmolt apalancades i sense mitjans per a ferfront a la manca de liquiditat. En el passatsi una empresa feia suspensió de paga-ments, una altra la comprava, atès que alcomprar-se a un preu molt baix l’empresaes podia rellançar. Però ara, amb la mancade finançament, les empreses amb proble-mes tanquen, de manera que es perden elsmercats conquerits i les inversions fetes. Ésuna llàstima! Aquesta és una de les raonsque fan que la crisi sigui més llarga. Unaltre dels factors que fan que les empreses

ho estiguin passant malament és l’actuaciódel sector públic i la demora en el paga-ment. L’actuació del Govern pujant els im-postos en el moment menys oportú, tampocafavorirà a les empreses.

Vostè ha publicat recentment, juntamentamb Joan Rosell, president de Fomentdel Treball, un llibre titulat: “Després dela crisi què?”Les empreses que sobrevisquin a la crisiseran més sòlides i estaran més preparadesper moure’s pel món. Al llibre suggerimaccions en tres sentits: 1) mesures de polí-tica econòmica expansiva; 2) canvis al“metamercat” que te tres àmbits: els usos icostums, les lleis i les institucions que lescreen, vigilen el seu compliment i penalit-zen el seu incompliment. Si aquests treselements tiren en una mateixa direcció, hiha confiança i el mercat s’activa; 3) si l’Ad-ministració no dóna exemple en rigor, enno endeutar-se, no gastar en excés, enpagar en el termini acordat... deixa de serun dinamitzador, només mira per a ella,continua creixent i no afavoreix la recupe-ració. Això està succeint en especial a Eu-ropa on els governs tenen una granvocació reguladora i això està provocantque el nostre continent sigui cada copmenys competitiu.

Cada cop es parla més de la relació del’empresa amb el seu entorn. Què hi hade realitat i què de fum darrere elterme Responsabilitat Social de l’Em-presa? Dues de les crisis empresarials més im-portants i que van desencadenar una crisiglobal, els casos Enron i Lehman Brothers,


“El mercat està constantment amenaçat”Entrevista a Joaquín Trigo, director executiu de Foment del Treball Nacional i professor de Fonament d’Anàl·lisi Econò-mic de la Universitat de Barcelona. Ha estat molts anys membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya i actualment és membre del Consell de Redacció de la Revista Econòmica de Catalunya.

Gent de casa

“A Foment fem tres coses: defensar el mercat, donar serveis a les empreses i també fem de lobby”

“La principal virtut del Col·legi és que en ser un lloc de col·legiació no obligatòria qui hi participa ho faamb entusiasme i ganes”

van ser protagonitzats per empreses quetenien totes les acreditacions i que havienestat reconegudes amb premis per ser lesempreses socialment més responsables delseu país, que no era un altre que els EUA.Caja Castilla La Mancha encara tenia, mesosdesprés de la seva intervenció, tots els se-gells de certificacions al seu web. La con-clusió és que els que presumeixen solentenir mancances, la humilitat és també unavirtut. Cal dir que les empreses són l’entitatmés responsable que hi ha, i per suposatmés que els governs. És més transparent,més responsable i la que més compleixamb les normatives. Tanmateix, juntamentamb entitats exemplars n’hi ha d’altresmenys rigoroses.

Es parla molt de la pèrdua de compe-titivitat de la universitat catalana versles d’altres indrets. Quin moment viu launiversitat? La qualitat de l’ensenyament és equipara-ble a la d’altres indrets. Ara bé, si l’alumneno te interès, el professor aleshores es re-laxa i cau la motivació i, en conseqüèn-cia, la qualitat. El fet és que cada cop mésels estudiants fan en 6 o 7 anys el que

està previst fer-ho en 4. Excepte en algunscasos, s’ha deteriorat el costum d’estudiar.

Vostè ha participat en els darrerstemps en iniciatives com l’Institut vonMises o la Societat d’Estudis Econòmics,què aporten a la societat i a l’empresacatalana aquest tipus d’iniciatives? La Societat d’Estudis Econòmics va sercreada el 1907 per Foment del Treball, enuna època en la qual va participar també enla fundació de la Caixa de Pensions i de l’Es-cola del Treball. Els seus principis funda-cionals encara són vigents: es busca el debatsobre temes en els quals no hi hagi encarauna opinió prevalent, el debat franc i sincerque afavoreixi la recerca de solucions. Eldebat que tindrà lloc entre Jordi Sevilla i Lo-renzo Bernaldo de Quirós n’és un exemple.

Com veu el Col·legi d’Economistes? La principal virtut del Col·legi és que enser un lloc que no és de col·legiació obli-gatòria, qui hi participa ho fa amb entu-siasme i ganes. El Col·legi permet aprendredels altres i contrastar parers. La seva principal mancança és la seva vir-tut. Al no ser una institució de col·legiacióobligatòria no compte amb els recursos quetenen altres institucions on l’afiliació és for-çosa. Malgrat tot val a dir que el Col·legi su-pleix aquesta mancança amb entusiasme iil·lusió i que ens els darrers temps, per ex-emple, s’està convertint en un referent d’o-pinió en els mitjans de comunicació.

Joan LópezGabinet de premsa del [email protected]

Gent de casa

“Les empreses que sobrevisquin a la crisiseran més sòlides i estaran més preparadesper moure’s pel món”

T’informem dels màsters i postgraus ques’iniciaran a partir dels mes d’octubre al’Aula d’Economia i als quals ja us podeuinscriure.

Màster d’Especialització TributàriaFormació i perfeccionament per a l’exercici com a assessor fiscal

Dates: del 21 d’octubre de 2010 a maig del 2011Horari: de dilluns a dijous de 18.00 a 21.00 h.

El Col·legi d’Economistes, conjuntament ambdiferents universitats, organitza uns màstersi postgraus homologats per l’ICAC que podendispensar de la prova de capacitació teò-rica d’accés al Registre Oficial d’Auditorsde Comptes (ROAC).

Postgrau en Auditoria Edicions presencial, semipresencial i on-line.Conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra

Inici: 21 d’octubre del 2010

Postgrau en Direcció Comptablei Auditoria Edicions presencial, semipresencial i on-line.Conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra

Inici: 19 d’octubre del 2010Horari: de dilluns a dijous de 18.00 a 21.00 h.

Màster en Comptabilitat Superior i AuditoriaConjuntament amb la UAB. Campus de Sabadell


El màster es pot realitzar tot sencer o béaprofitar una estructuració a través de dospostgraus:

Postgrau en Comptabilitat Superior i Fiscalitat


Postgrau en Auditoria

Inici: octubre del 2011

Diploma de postgrau:Programa General de Comptabilitat Professional

L’objectiu d’aquest diploma de postgrau ésformar professionals de comptabilitat ambcapacitat per assumir, si s’escau, una di-recció econòmica comptable. El programaté un enfocament eminentment pràctic,orientat a brindar els coneixements neces-saris a aquests professionals utilitzant, quans’escaigui, les noves tecnologies aplicadesen aquesta àrea.

Dirigit tant a la persona que es vulgui ini-ciar com al professional, donat que la sevaestructura modular permet iniciar el pro-grama segons les condicions particulars decadascú, seguint tot el programa o nomésels cursos que els interessin.

Curs de Comptabilitat Superior segonsel Nou Pla General Comptable Nombre d’hores: 40Dates de realització: del 8 de novembre a l’1 de desembre del 2010Horari: dilluns, dimecres i divendres, de 17.00 a 21.00 hores

Seminari pràctic de ConsolidacióComptable Nombre d’hores: 14Dates de realització: del 13 al 22 de desembre del 2010Horari: dilluns, dimecres i divendres de 17.00 a 21.00 hores

Curs d’Anàlisi d’Estats Financers en elmarc del Nou Pla General Comptable Nombre d’hores: 32Dates de realització: del 25 de gener al 17de febrer del 2011Horari: dimarts i dijous de 18.00 a 22.00 h.

Noves tendències en la Comptabilitatde GestióNombre d’hores: 24Dates de realització: de l’1 al 17 de març del 2011Horari: dimarts i dijous de 18.00 a 22.00 h.

Curs de Fiscalitat de l’EmpresaNombre d’hores: 33Dates de realització: del 28 de març al 28 d’abril del 2011Horari: dilluns, dimecres i dijous, de 19.00 a 22.00 hores

Postgrau en Compravenda d’EmpresesNombre d’hores: 60Inici: 22 de febrer del 2011

Consta de 8 seminaris:– Visió global de la compravendad’empreses.

– Modalitats de finançament i partnersen la compravenda d’empreses.

– Pla d’empresa i valoració de la companyia.

– Procés global de due diligence:aspectes financers i fiscals.

– Due diligence comercial i estratègiade comunicació en la compravendad’empreses.

– Aspectes legals de la compravendad’empreses.

– Fiscalitat de la compravenda d’empreses.– Cas pràctic: negociació i gestió del canvi.

Diploma de postgrau:Programa d’Especialització en Control de GestióLa moderna funció del controller

Nombre d’hores: 140 horesDates de realització: del 25 de gener al 30 de juny del 2011Contingut del curs:El programa està estructurat tenint encompte les funcions que normalment rea-litza un controller, donant per fet un nivellcomptable previ suficient. En concret, elprograma consta dels següents cursos:– Anàlisi d’Estats Financers en el marc delnou Pla General Comptable.– Noves tendències en la Comptabilitat deGestió.– Control de gestió. Control pressupostari.– Control i auditoria interns.


Màsters i postgraus octubre 2010

Treballem en grup / Aula d’Economia

Recentment s’ha constituït en el Col·legi d’E-conomistes un nou Grup de Treball anome-nat Grup de Corporate Finance. El col·lectiuestà format per professionals especialitzatsen l’assessorament d’operacions de fusions iadquisicions.

Els objectius d’aquest Grup són: – Divulgar principalment, entre l’empresa-riat català, però també entre professionalsde la consultoria, auditors i advocats, laconveniència d’estar assessorat per pro-fessionals qualificats en els processos defusió, adquisició i venda d’empreses. – Dotar de credibilitat a la professió d’asses-sor de Corporate Finance, distingint-la dela del pur broker o intermediari que es li-mita a l’exclusiva identificació o contacteamb una empresa compradora o venedora.– Col·laborar en la formació permanent delsprofessionals dels respectius despatxosper desenvolupar les capacitats tècniquesi humanes necessàries en l’exercici de laprofessió. – Establir uns paràmetres mínims de qualifi-cació tècnica i professional per l’exercici dela professió d’assessor de Corporate Financei emparats pel Col·legi. L’empresari catalàrequereix d’aquests coneixements, pre-paració, experiència i especialització delsseus assessors en aquest tipus d’operacions.

Els membres fundacionals representen ales principals firmes d’assessorament fi-nancer de Barcelona especialitzats en lacompra i venda de companyies i que varenparticipar, com a comissió de treball, enl’estudi que el Col·legi va realitzar el darrerany per la Generalitat sobre la dimensió del’empresa catalana.

Precisament va ser la conscienciació d’a-questa problemàtica de dimensió empre-sarial, la que va promoure la idea deformar el Grup de Treball de Corporate Fi-nance. Ens varem assabentar d’un seguitde fets que, malgrat que parcialment, afec-ten directament a una realitat actual del tei-xit empresarial català: li falta la dimensiónecessària requerida per competir amb èxiten un món cada cop més globalitzat.

A Catalunya, tan sols una petita part de lesoperacions de fusions i adquisicions (oM&A), estan assessorades per experts enaquest tipus d’operacions. En països desen-volupats com els EUA i fins i tot en païsosde dimensió similar a Catalunya com Di-namarca, Bèlgica o Suècia, una gran partd’aquestes transaccions les gestionen pro-fessionals de Corporate Finance.

Fa alguns anys tan sols les grans compa-nyies podien comptar amb professionals

experts financers en M&A per fer les ope-racions corporatives.

Actualment cap empresa cotitzada o degran tamany es planteja fer una operaciósense comptar amb aquest perfil profes-sional en el seu equip de treball.

Ara, ja en el segle XXI, les empreses mitjanesi fins i tot les petites que necessiten créixermitjançant adquisicions i fusions, o que volenvendre l’empresa, capitalitzar-se, buscar socis,etc., requereixen del mateix assessoramenti capacitats que les grans per ser efectives iaconseguir els seus objectius corporatius.De fet quasi totes les PIMES competeixenamb grans companyies en el seu sector.

A més a més de les accions que el Grups’ha proposat escometre, hi ha l’organitza-ció de conferències adreçades a empresaris,executius i assessors, en les que empresesamb trajectòries d’èxit en M&A, explicaranles seves experiències en aquest camp:créixer mitjançant adquisicions, incorporarsocis financers, vendre l’empresa a un grupinternacional o fusionar la companyia ambun competidor.

S’impartiran sessions que tractaran aspec-tes de com avaluar, preparar, enfocar i ne-gociar adequadament les operacions defusions i adquisicions, l’estructuració d’o-peracions, fórmules d’associació, acords desocis i temes similars.

Confiem en poder aportar el nostre granetde sorra en construir una economia méscompetitiva, més capacitada per al futur,de dimensions més grans, amb més ampli-tud i donant suport a les empreses catala-nes a arribar a les fites que es proposin.

Josemaria TorrensSoci de Diagonal Corporate Finance

[email protected]


Nou Grup de Treball: M&A

Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi


Aquest és el suggerent títol del llibre pre-sentat el passat dia 10 de juny a la seu deBarcelona del Col·legi d’Economistes, en unacte organitzat per la Comissió d’Innovació.La sala era plena, l’ambient animat. Amics,coneguts i saludats. Lletraferits de la inno-vació, un quants vells rockers. Algun càrrecpolític.... tot un ecosistema, no sé si moltinnovador, però sí il·lusionat per assistir ala presentació d’un nou llibre.

La Carme Botifoll, en Franc Ponti i jo ma-teix en varem fer la presentació. En JordiAngusto va oficiar de mestre de cerimònia.Tot seguit, una petita crònica personal.

Primer l’autor, en Xavier Ferràs. El seu cur-rículum diu que és doctor en Economia iEmpresa (UB), MBA per ESADE i Enginyer deTelecomunicacions per la UPC. Actualment ésdirector del Centre d’Innovació Empresariald’Acció i membre dels òrgans de direcció denombrosos centres tecnològics i organismesrelacionats amb la indústria i la innovació.Però més enllà del seu currículum formal,en Xavier Ferràs és un gran coneixedor deles polítiques públiques i de les estratègiesempresarials relacionades amb la innova-ció. En Xavier compagina el coneixementpràctic amb la reflexió teòrica, les políti-ques concretes que apliquen els governs iels models conceptuals que les sustenten iles justifiquen. La manera que les empresesgestionen la innovació i com ho hauriende fer per millorar els resultats. I això,aquesta combinació de teoria i pràctica, noés gens habitual a casa nostra.

Amb aquest nou llibre que us recomano,l’autor ens proposa una nova manera deplantejar la innovació a partir dels canviscompetitius dels darrers anys. Les cosesestan canviant molt ràpidament i això obligagoverns i empreses a fer front als nous rep-tes mitjançant la innovació. En aquest nouescenari de canvi l’estratègia no tindria sen-tit, donat que ningú no pot preveure el quepassarà d’aquí a tres anys. És l’hora de la in-novació permanent.

Una referència a l’editor, en Jordi Nadal.Sense ell no serien possibles aquests llibresi el país seria més pobre. L’editorial Plata-forma fa tres anys que ens ve obsequiantamb desenes de llibres que tenen un nexecomú, la creativitat i el convenciment deque les persones i els països podem sermillors. Tot un petit miracle.

De la Innovació 1.0 a la 6.0. A través d’unviatge en el temps, l’autor ens porta d’unaprimera etapa en la que la innovació esconsiderava el resultat lineal de les activi-tats d’R+D, a una progressiva expansió capals diferents departaments de l’empresa, delconjunt del sector i de l’economia. Per aca-bar en una actitud vital de les persones i delsgrups no limitats a una organització formal.

L’autor afirma: “sense un estat col·lectiu deconsciència innovadora i emprenedora nohi haurà innovació, ni riquesa, ni progrés,ni Estat del Benestar possible”. Em pregunto,com estem al nostre país de consciència in-novadora i emprenedora? Aprovarien aquest

examen la nostra classe dirigent i el conjuntde la població?, Què n’opina el lector?.

A mitjans del segle XX, la innovació es creiaque depenia només dels departaments deR+D de les empreses i dels mercats. Les in-vencions que sortien del R+D esdevenieninnovacions si les acceptava el mercat. Eraun procés lineal. Seria la innovació1.0.

Posteriorment, es va veure que el procés eramolt més complex i que la relació amb elmercat no era lineal. Era el moment del màr-keting. La innovació resultava de la síntesientre les oportunitats tecnològiques i les ne-cessitats del mercat. Era resultat de la tensiódinàmica entre l’impuls tecnològic (tech-nology-push) i l’atracció del mercat (market-pull). L’autor l’anomena la innovació 2.0.

La innovació 3.0 va ser resultat d’una millorcomprensió de la complexitat del procés in-novador. La importància de les innovacionsincrementals o de procés, que la innovaciógenera a qualsevol departament de l’em-presa, les innovacions organitzatives etc. Estractava de posar en valor la capacitat crea-tiva del conjunt de l’organització. L’empresaes transforma en un sistema d’innovació.

A partir d’aquí, el procés productiu es famés complex i abasta el conjunt de la ca-dena de valor. La relació client-proveïdoresdevé clau en el procés innovador. És la in-novació 4.0. Quan aquesta visió oberta forade l’empresa s’estén al conjunt de l’econo-mia parlem d’innovació oberta (open inno-vation) que l’autor anomena innovació 5.0.Tot aquest ràpid procés evolutiu de la in-novació, és resultat d’una millor compren-sió de la seva naturalesa, però tambéresultat dels canvis en el marc competitiuque conflueixen en la visió actual: la inno-vació 6.0. L’autor l’anomena l’era de la in-novació cultural. La innovació com afenomen cultural, estretament implicat enla cultura de les persones i dels països.

La nova visió de la innovació integraria enpart totes les anteriors però es situaria en unestadi evolutiu superior, on les visions an-teriors serien parcials i insuficients. Aquestanova visió integradora planteja reptes per-sonals analitzats per autors com RichardSennet i grans oportunitats de participar enun procés global únic en la història de lahumanitat. La innovació permanent obliga auna tensió creativa constant que no sempreés fàcil de seguir. A nivell de país, el repteés apassionant.

El llibre aprofundeix en alguns aspectes es-pecífics de la innovació 6.0 com la funció de

“Innovación 6.0. El fin de la estrategia”


la tecnologia, o el paper del líder innovadori de l’executiu eficaç. Dedica un capítol a untema tan actual com és el dels ecosistemesd’innovació i acaba amb el paper de l’em-prenedor com nou referent social.

Un debat necessari. A Catalunya el debatque promou el llibre és fonamental pelnostre futur. Per això, acabaré aquesta pe-tita crònica amb algunes preguntes quefaig al lector i amb la meva recomanacióde llegir-lo. No us el perdeu.

Com aquesta nova visió de la innovacióhauria d’afectar a les polítiques públiques?No estaríem en aquest terreny encara enl’etapa 1.0?. Es tracta la innovació com unfenomen cultural complex que no depènnomés de les activitats de R+D?.

Les organitzacions de tot tipus estan fentfront als reptes que planteja la innovació 6.0?.Els professionals, estem prou preparats per lanova realitat competitiva?. Posem en la nostrafeina el plus de creativitat i d’esforç neces-saris?. etc. El debat està servit, gràcies Xavier.

Miquel Barceló RocaEconomista i enginyer

[email protected]

plicar aspectes poc coneguts del cas, comper exemple que tot i que la firma va patiruna condemna inicial per destruir docu-mentació, en segona instancia, i quan lafirma ja estava dissolta, va arribar una sen-tencia absolutòria.

Després d’explicar aquests aspectes mésdesconeguts de la companyia, els autors esvan centrar en detallar i explicar el modeld’Arthur Andersen. Els autors del llibre hovan resumir en la combinació de 7 valorsque van portar la firma a l’excel·lència,convertint-se fins i tot en model per altrescompanyies: Unitat, Integritat, Cooperació,Ambició, Talent, Servei i Resultats.

Tan Francisco López com Carmelo Canalesvan assegurar que la seva intenció, ambaquest llibre, és defensar un llegat que con-sideren que és molt valuós i que pot serfont d’inspiració per d’altres companyies.

Paco LópezConsultor i advocat, autor del llibre

[email protected]


El legado de Arthur Andersen

El passat 8 de juny es va presentar a la seudel Col·legi d’Economistes el llibre queporta per nom EL LEGADO DE ARTHURANDERSEN, de Carmelo Canales i Fran-cisco López, editat per Libros de Cabecera.

Els autors del llibre, que són dos exsocis dela firma Arthur Andersen, van explicar en eldecurs de la xerrada quins eren els modelsde valors en els quals se sustentava la filo-sofia d’una firma que durant un temps vaser reconeguda a Espanya com a paradigmade l’excel·lència i que va veure com es de-teriorava la seva imatge arrel del cas Enron.En la seva intervenció, els autors van ex-

El Grup d’Habilitats Directives 2.0 es va creara la plataforma Linkedin durant el juliol del2009 i ja compta amb més de 2.000 membres.

Va néixer per donar resposta a les novesnecessitats directives per liderar equips enun nou entorn com l’actual.

Aquest acte ha permès a la Comissió OSIsortir de la seva línea habitual i entrar unamica en el món dels intangibles i la gestióde les persones.

El desenvolupament de les TIC i la seva im-plementació amb èxit tenen molt a veureamb una nova forma de concebre el lide-ratge i les habilitats directives dels respon-sables de les empreses i dels emprenedors.

Alguns dels missatges que resumirien laxerrada:

– S’ha de creure en el projecte.– S’ha de ser valent i materialitzar les idees.– S’ha de canviar el concepte de les coses.– La crisi genera oportunitats.

També es va aprofitar l’acte per donar in-formació sobre la I jornada de l’ACCID ques’ha organitzat a la Facultat d’Economia iEmpresa de la UAB amb el tema “Com mi-llorar la gestió per sortir enfortits de la crisi”.

Des de la Comissió OSI animem al Grupd’Habilitats Directives a seguir amb la feinafeta i a col·laborar amb d’altres comissionsde l’ACCID i del Col·legi d’Economistes comla d’Intangibles o Gestió del Coneixement,entre d’altres.

Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació[email protected]



El passat 19 de maig es va celebrar a l’auditoride l’IdEC el primer acte presencial del Grupd’Habilitats directives 2.0, organitzat conjunta-ment amb la Comissió OSI i el suport institu-cional de l’ACCID i del Col·legi d’Economistesde Catalunya. L’acte va comptar amb l’assis-tència de més d’una seixantena de persones.

Es va comptar amb la presència d’en Fa-bián Martín, cuiner i campió del món depizzes, que ens va explicar la seva expe-riència tant personal com professional enel món dels negocis. Segons el cuiner Fer-ran Adrià, en Fabián Martín és un exemplede creativitat i risc, cosa que varem podercomprovar en la seva xerrada.

També va assistir a l’acte Martí Saballs, sub-director del diari Expansión a Catalunya iAgustí Brañas, responsable del Grup d’Ha-bilitats Directives 2.0.

El passat 6 de maig es va presentar la Co-missió OSI en el marc dels programes for-matius de l’IESE Executive Education. Enaquesta ocasió en el programa formatiusobre les Tecnologies de la Informaciócom Arma Estratègica i Competitiva

• Quin paper tenen les TIC en el sosteni-ment de l’estratègia de l’empresa?.

• En un entorn de crisi com l’actual les TICpoden ajudar a reduir els nostres costosoperatius?.

• El dimensionament de la infraestructuraTIC de l’empresa.

• Alinear l’estructura organitzativa neces-sària per implantar solucions TIC alinea-des al negoci.

• La rendibilitat de les inversions TIC quefa l’empresa.

• Qui i amb quins criteris ha de prendreles decisions TIC?.

Són alguns dels temes tractats en aquestcurs, on el nostre company Miquel Miró,gerent de Finances i Sistemes d’informa-ció del Grup Torres, va fer una exposiciódel cas del Grup Torres en la implemen-tació de projectes TIC amb una visió d’or-

ganització amb la creació d’un departa-ment d’Organització i Sistemes d’informa-ció que anomenen DOSI. El DOSI és comuna empresa de serveis dins de tota l’or-ganització.

El Grup Torres és una empresa vinícola fa-miliar amb una gran vocació exportadora:el 65% de les seves vendes s’exporta a 142països i alhora representa el 7% de totes lesexportacions vinícoles de l’Estat espanyol.

Va ser en aquest context on en Miquel Miróva presentar la Comissió OSI al final de laseva exposició. La seva missió i objectius,així com els resultats més representatius delPrimer Baròmetre TIC dels Economistes, enel qual es va constatar que els economistesveuen com a necessària més formació TICi la necessitat de que l’economista tingui unpaper rellevant en la presa de decisionsTIC, pel seu impacte en els processos denegoci de les empreses.

Agrair a l’IESE la seva invitació per poderpresentar l’OSI i contribuir a difondre lanecessitat de que les TIC estiguin alineadesamb l’activitat de les organitzacions ambprogrames formatius com el presentat.

Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació[email protected]

La Comissió OSI reivindicael paper de l’economista en la presa de decisions sobre les TIC en les empreses

Se celebra la primera trobada presencialdel Grup d’Habilitats Directives

Novetats en la declaració de l’Impost sobre Societats 1a i 2a edició

Sessió temàtica or-ganitzada per laComissió d’Econo-mistes AssessorsFiscals, a càrrec delSr. Àngel Segarra,economista asses-sor fiscal.

Factor d’èxit de les empreses

Conferència organitzada per la Junta de Govern del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya. La inauguració va anar a càrrec del Sr. JoanB. Casas, degà del Col·legi, amb la participació com a ponents del Sr.Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i del Sr. JoanMiquel Hernández, director de l’Observatori de Prospectiva Industrialde la Generalitat de Catalunya. La cloenda va anar a càrrec del Sr. An-toni Soy, secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya.Varem comptar amb una fila zero amb representats de les Comissionsde Treball del Col·legi i representants d’associacions patronals.

Crisi de Grècia o bombolla del deute sobirà? Situació i perspectives

Dinar-col·loqui organitzat pel Fòrum Economistes en Mercats Fi-nancers a càrrec del Sr. Cirus Andreu, sotsdirector general i di-rector d’Inversions, Producte i Anàlisi del Banc de Sabadell.

Cicle de conferències sobre les eleccions a la presi-dència del FC Barcelona: candidatura Jaume Ferrer

Presentació del programa econòmic de la candidatura, amb lapresència del Sr. Carles Ayats i Sr. Daniel Fernández, membres dela candidatura.

Cicle de conferències sobre les eleccions a la presi-dència del FC Barcelona: candidatura Sandro Rosell

Presentació del programa econòmic de la candidatura, amb la pre-sència del Sr. Javier Faus, responsable del programa econòmic.

Arthur Andersen: un model de gestió cap a l’excel·lènciaConferència per presentar el llibre “El legado de Arthur Andersen.Un modelo de culto a la excelencia” dels autors Sr. FranciscoLópez i Sr. Carmelo Canales, organitzada per la Junta de Governdel Col·legi d’Economistes de Catalunya. La conferència va anara càrrec del Sr. Francisco López.

Recull d’activitats realitzades de l’1 de juny al 30 de setembre

Treballem en grup / Recull




“Innovació 6.0 El fin de la estrategia”Presentació del llibre organitzada pel Grup de Treball d’Innovacióa càrrec del Sr. Xavier Ferràs, autor del llibre, que va estar acompa-nyat per la Sra. Carme Botifoll, directora general d’ACCIO, Sr. FrancPonti, professor d’EADA, Sr. Miquel Barceló, president de b-TEC iSr. Jordi Nadal, director de Plataforma Editorial. Va presentar l’acteel Sr. Jordi Angusto, president-coordinador del Grup de Treball.

Presentació del número 61 de la Revista Econòmica de Catalunya, basada en els reptes del sistema fiscal

A càrrec del Sr. José María Labeaga, director general de l’Institutd’Estudis Fiscals del Ministeri d’Economia i Hisenda, Sr. Joan B.Casas, degà del Col·legi, Sr. Martí Parellada, director de la REC iSr. Josep Maria Duran, coordinador del dossier d’aquest númerode la revista.

La declaració de l’Impost de SocietatsSessió organitzada per la Seu de Lleida del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya a càrrec de la Sra. Marta Gracia Domènech, ad-vocada i associada de Garrigues.

Com preservar els nostres estalvis dins del contextturbulent de l’economia

Tertúlia-col·loqui organitzada pel Grup d’Economistes Sèniors acàrrec del Sr. Josep Maria Viedma, economista, Dr. Enginyer In-dustrial, professor de la UPC i soci de M&A Fusiones y Adquisi-ciones. Va presentar l’acte el Sr. Santiago Iglesias, economista,llicenciat en Dret, auditor i censor jurat de comptes.

Projecte de Llei d’Economia Sostenible i Llei d’Auditoria de Comptes: dues lleis amb gran contingut econòmic

Conferència organitzada per la Junta de Govern del CEC, a càrrecdel Sr. Juli Fernández, economista i portaveu adjunt d’Economiai Hisenda del Grup Socialista al Congrés de Madrid.

El balanç de la Presidència espanyola i el futur de la UE després de la crisi grega

Conferència organitzada per la Comissió d’Economia Internacio-nal i Unió Europea a càrrec de la Sra. Cristina Gallach, portaveudel govern de la Presidència espanyola de la UE i del Sr. FrancescGranell, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de laUB i director general honorari de la Comissió Europea. Va mo-derar l’acte el Sr. Xavier Ferrer, economista, politòleg i secretari dela Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea.

La utilització del CRM en Empreses de Serveis:eina per millorar les accions comercialsConferència organitzada per la Comissió d’Organització i Sistemesd’Informació (OSI), a càrrec del Sr. Luis Muñiz, consultor en Sis-temes d’Informació i Reporting de NAVIDIAN.

Nou abast de les obligacions de valoració i documentació de les operacions vinculadesarran de les últimes modificacions normativesCurs a càrrec del Sr. Jordi Bech, economista soci de Crowe Hor-wath Legal y Tributarios, organitzat per la seu de Tarragona delCol·legi d’Economistes de Catalunya. Aquest curs també es va im-partir a Tortosa el dia 14.07.10.

Últimes modificacions en les obligacions de docu-mentació i informació de les operacions vinculadesCurs organitzat per la seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya, a càrrec del Sr. Albert González García, economista.

Els Economistes Auditors davant el control de qualitat extern

Conferència organitzada per la Comissió d’Economistes Auditorsde Comptes de Catalunya, Secció REA de Catalunya, a càrrec delSr. Cándido Gutiérrez García, subdirector de Control de Qualitat del’ICAC i el Sr. Carles Puig de Travy, president del REA. Va mode-rar l’acte el Sr. Emilio Álvarez, president del Comitè de la Secció delREA Catalunya.

Roda de premsa

Per presentar l’Informe de Situació Econòmica Primavera 2010 i ladeclaració de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes deCatalunya en relació al sistema fiscal espanyol. A càrrec del Sr.Joan B. Casas, degà del Col·legi i del Sr. Àngel Hermosilla, res-ponsable de la Secretaria Econòmica del Col·legi. Més informació a la web del Col·legi.

Metodologia Lean Healthcare: qualitat sense malbarataments

Dinar-col·loqui organitzat per la Comissió d’Economia de la Salut,a càrrec del Sr. Santiago Nofuentes, director general del Consorci

Sanitari Integral. Coordinat pel Sr. Miquel Arrufat, gerent del Con-sorci Sanitari Integral. Més informació a la web del Col·legi.

Reunió del panel d’experts de l’IEBEPer examinar el resultat de l’enquesta corresponent a la previsiódel tancament de l’IBEX-35 a 30 de setembre de 2010.

Interpretació de l’Estat de Canvis en el PatrimoniNet i l’Estat de Fluxos d’EfectiuConferència organitzada per la Comissió de Comptabilitat i ACCID,a càrrec de la Sra. Núria Arimany, doctora en Ciències Econòmiquesi Empresarials per la UB i professora de la Universitat de Vic i delSr. Toni Mora, economista i conseller de la junta directiva de l’ACCID.

Com reduir els costos de TI a l’empresa. Cloud Computing, l’últim paradigma de les Tecnologies de la Informació

Conferència organitzada per la Comissió d’Organització i Sistemesd’Informació (OSI) a càrrec del Sr. Josep Salom, enginyer de Te-lecomunicacions, MBA per ESADE i director d’Operacions de Cla-ranet Espanya. Va presentar l’acte el Sr. Josep Maria Gallart,vicepresident de la Comissió.

Economia, Empresa, Economistes i Canvi ClimàticPresentació del document tècnic número 2 organitzada per la Co-missió d’Economia i Sostenibiltiat a càrrec del Sr. Valentí Pich, pre-sident del Consejo General de Colegios de Economistas de España,i el Sr. Joan Ràfols, vicedegà del Col.elgi d’Economistes de Catalu-nya. Va presidir la sessió el Hble. Sr. Francesc Baltasar, conseller deMedi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.



Des de l’1 de juliol els tipus de l’IVA del 7 i 16 per 100 hanpassat a ser, respectivament, del 8 i 18 per 100, mante-nint-se igual el tipus superreduït del 4 per 100.Cada vegada que hi ha una modificació de tipus impositiuen l’IVA sorgeixen dubtes en la seva aplicació en diferentsoperacions i, a fi d’evitar-vos confuses interpretacions, hemconsiderat oportú fer-vos els següents aclariments:

ENTREGA DE BÉNS I PRESTACIÓ DE SERVEIS

Els tipus impositius aplicables en aquests fets imposables vin-drà sempre determinat per la meritació (“devengo”) de l’Im-post. És a dir, si una mercaderia es lliura a mitjans del mes dejuny i la factura s’emet el dia 2 de juliol, el tipus aplicable seràel 7 o 16 per 100 vigents el dia de la meritació.

En el cas de transmissió d’un bé amb pacte de reserva de do-mini o condició suspensiva, o mitjançant contracte de lloguer-venda, els tipus aplicables seran els vigents en la data deposta a disposició del bé.

PAGAMENTS PER ENDAVANT

En els pagaments anticipats efectuats amb anterioritat a l’1de juliol del 2010, que corresponguin a operacions ques’hagin d’entendre encara no meritades, les quotes meritadesrelatives als esmentats pagaments no hauran de ser objectede modificació. Però perquè no s’hagi de rectificar el tipus del’IVA aplicat al pagament a compte, és precís que en el mo-ment d’efectuar-lo el bé o servei pel qual es realitza estiguinperfectament identificats.

DESCOMPTES PER PAGAMENT IMMEDIAT

Concessió prèvia o simultàniament a la realització de lesoperacions: els descomptes en no formar part de la baseimposable, directament es consignen en la factura que s’ex-pedeixi per documentar aquestes operacions.

Concessió amb posterioritat a la realització de les ope-racions: s’haurà d’expedir una factura rectificativa amb elsrequisits reglamentaris, en el moment que es concedeixi oacordi el descompte. El tipus impositiu aplicable serà elvigent en el moment de l’operació sobre la que es con-cedeix el descompte per pagament immediat.

CONCESSIÓ DE “RAPPEL”

Quan s’atorgui un descompte per aquest concepte als clients,s’ha de rectificar la base imposable de les entregues de béns efec-tuades als clients beneficiaris del rappel i documentar la recti-ficació mitjançant l’expedició de la preceptiva factura rectificativa.

La factura rectificativa per “rappel”, ha d’emetre’s en el mo-ment de la seva concessió, amb independència que la ma-teixa tingui per objecte documentar rappels concedits enl’any precedent.

Atès que el tipus aplicable és el vigent en el moment de lameritació, si es produeix una variació de tipus impositiuen un any determinat i els proveïdors apliquen un rappelanual, les bases imposables i la seva rectificació s’han de de-terminar tenint en compte el tipus impositiu aplicat en cadaperíode en el qual estigueren vigents els corresponents tipusimpositius als quals corresponen els rappels.

DEVOLUCIONS DE PRODUCTES

La factura rectificativa pels productes retornats haurà d’eme-tre’s en el moment de la seva recepció, amb independènciaque hagi de documentar-se la devolució de productes en-tregats amb anterioritat a la data que es produeixi elcanvi de tipus impositiu.

Atès que el tipus de l’IVA aplicable és el vigent en el momentde la meritació, si es produeix una variació de tipus imposi-tiu en un moment determinat, la rectificació de les facturesrelatives a la devolució s’haurà de practicar tenint en compteel tipus impositiu aplicat en cada període en el qual estigue-ren vigents els corresponents tipus impositius als quals cor-responguin els productes meritats.

OPERACIONS DE TRACTE SUCCESSIU

La Llei de l’IVA estableix que en els lloguers, en els subminis-traments i, en general, en les operacions de tracte successiuo continuat, es meritarà l’impost en el moment en què re-sulti exigible la part del preu que comprengui cada percepció.

Amb independència de qui sigui el destinatari del servei detracte successiu (subministraments, arrendaments, etc.), elnou tipus impositiu resultarà aplicable a les contraprestacionsexigibles amb posterioritat a l’1 de juliol del 2010, en-cara que puguin correspondre’s amb períodes de consumanteriors a aquesta data.

CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA

Segons l’article 88 de la Llei de l’IVA, en les entregues de bénsi prestacions de serveis subjectes i no exemptes a l’Impost enquè els destinataris fossin Ens Públics, s’entendrà sempre queal formular les propostes econòmiques, els subjectes passiushan inclòs l’IVA corresponent. Doncs bé, en els casos en elsquals el contracte estigui pendent d’execució a partir de l’1 dejuliol del 2010, quan l’IVA es meriti després d’aquesta data,l’Ens Públic haurà d’abonar al subjecte passiu el preu que re-sulti de la proposta econòmica o contracte, restant del preu eltipus de l’IVA vigent quan es va formular la proposta i sumantel nou tipus vigent a la data de meritació, encara que això nosuposarà cobrar un import superior a la proposta formulada.

EXECUCIONS D’OBRA AMB ENTITATS PÚBLIQUES PAGADES AMB CERTIFICACIONS

• Quan la certificació es realitza lliurant total o parcialmentl’obra, s’aplica el tipus de l’IVA vigent a la data del lliura-ment, llevat d’abonament per endavant.

• Si es certifica sense lliurar l’obra, el tipus aplicable serà el vi-gent quan es pagui la certificació com en qualsevol a compte.

És a dir, quan existeixin certificacions d’execució d’obra pendentsde satisfer emeses amb anterioritat a l’1 de juliol del 2010,així com en el lliurament definitiu de l’obra amb posterioritata la data esmentada, el tipus impositiu aplicable serà el 18per 100, perquè serà el tipus impositiu vigent en aquesta data.

Ricard Viña i ArasaAssessor fiscal del Col·legi

[email protected]

Text complert a la pàgina web del Col·legi.

�

Comissió d’Ec

onom

istes

Assessors Fiscals No

ticiari

Nous tipus d’IVA

La crisi financera ha deixat pas a la temuda crisi econòmica.Els titulars de premsa destacant la situació concursal de ge-gants financers o les tíbies propostes de reforma dels mercatsfinancers s’han succeït per d’altres que mostren taxes d’aturper damunt del 20% en el nostre país, rumors d’intervencióper part de la UE, reformes laborals i retallades dràstiquesde la despesa pública. Malauradament, Espanya es veuràmés afectada per aquesta crisi que moltes de les economieseuropees, perquè ha basat el seu model de creixement eco-nòmic en dos sectors que s’han vist especialment colpejatsper la crisi econòmica: la construcció i el turisme.

El sector de la construcció ocupava 2.700.000 persones l’any2007, el 13,2% de l’ocupació total segons dades de l’INE.Aquest percentatge tendirà al 8%, taxa d’ocupació en el sec-tor de la construcció dels països europeus més desenvolu-pats i amb un model de creixement més equilibrat. Aquestareducció suposarà la pèrdua aproximada de 1.000.000 dellocs de treball. Pel que fa al sector del turisme la pèrdua delpoder adquisitiu dels potencials turistes i la competència denoves destinacions farà que aquest sector també pateixi elsefectes de la crisi per un període que potser s’allargarà en-cara algunes temporades.

Aquesta intensitat de la crisi està fent que siguin pocs elsque recordin el fracàs que va suposar la recent cimera de Co-penhage, celebrada el desembre del 2009, en el camí per lareducció del CO2. Ni la presència del flamant nou presidentdel Estats Units, Barack H. Obama, va aconseguir uns acordsde mínims ni pel que fa a la reducció ni a la mitigació de lesemissions. Sense anar més lluny, la Llei d’Economia Sosteni-ble inicialment impulsada pel Govern Zapatero ha vist poster-gada la seva presentació al Congres, davant de la necessitat del’adopció de mesures urgents per salvar la situació delicadaque està patint l’economia espanyola.

Arribats a aquest punt i desbordat el teixit empresarial i laclasse política, és hora de fer propostes constructives per posarels pilars del nou model econòmic català. Podríem anomenar-ho la nova economia social i sostenible: el Green New Deal.

En aquest nou paradigma econòmic, perquè sigui sostenible(i social), s’ha de potenciar la recerca i l’explotació d’ener-gies alternatives, també anomenades verdes, no tan sols lesque comencen a consolidar-se, energia eòlica o solar, sinópotenciar especialment les més innovadores com la geotèr-mia i l’energia de les corrents marines. Cal avançar en el co-neixement d’aquestes noves energies i propiciar els estudisque permetin la seva implantació empresarial, tant en el seusubministrament com en la seva adaptació en els processosproductius de les nostres empreses. En aquest escenaritambé cal aprofundir en l’estudi de les fonts de l’actual mixenergètic com la controvertida energia nuclear, sobre la quales requereix una reflexió en profunditat de la comunitat cien-tífica que aclareixi, si més no, l’actual debat sobre el tracta-ment que s’ha de donar als residus que genera. El que ésben cert és que si no es desenvolupen alternatives energèti-ques verdes als combustibles fòssils el debat sobre la energianuclear serà cada cop més inevitable.

En poques paraules s’ha d’aconseguir una marca, recone-guda arreu, de país “verd”. El món ha d’associar Catalunyaa sostenibilitat econòmica i social, la primera economia almón on s’implanta de manera clara i decidida el Green NewDeal. Un espai socioeconòmic on les coses es fan de manera

innovadora i amb excel·lència. Per sortir de la crisi s’ha deser el “Silicon Valley” de les empreses verdes. Amb tot, lacrisi financera ha posat al límit la capacitat de les Adminis-tracions Públiques, així doncs ara és l’hora de la iniciativa pri-vada d’afrontar aquest nou repte; aquesta nova oportunitat.S’ha d’assolir un canvi de mentalitat empresarial i aconse-guir que conceptes com ara estalvi energètic o sostenibilitatesdevinguin una oportunitat de negoci més que no pas unsimple tràmit administratiu o un cost addicional per a l’em-presa catalana.

La solució a molts dels problemes actuals passa no tan solsperquè les empreses adaptin els seus processos productiusals estàndards mediambientals i de sostenibilitat establerts,com ja estan fent algunes d’elles, sinó en la generació prò-piament d’un nou teixit empresarial verd.

Vicenç Polo-ContelDirector Financer Amphos 21

Membre Comissió Economia i Sostenibilitat

Notícies– El 40% dels universitaris, creuen que les seves carreres noels formen per a la sostenibilitat i la globalització segonsl’estudi de IBM (04-06-10).

– L’ocupació verda es triplica, genera més de 530.000 llocsde treball (Cinco Días 25-05-10).

– L’ONU inicia les negociacions formals de cara a la cimera deMèxic, es busquen nous mètodes per finançar politiques,encara que no siguin vinculants pel 2011 (EFE 01-06-10).

– La vídeo-conferència podria aconseguir reduccions impor-tants 5,5 de CO2, i beneficis econòmics a les grans empre-ses, segons un estudi de Cia ATST. (Servimedia 17-06-10).

– EUA lidera el mercat de crèdits voluntaris per la compen-sació d’emissions de carbó, en el 2009 el 56% d’aquets crè-dits, seguit de Sud Amèrica 16% i Àsia el 12%, malgrat deque va decréixer un 47%, situant-se en 315 milions d’euros.

Comissió d’Economia i SostenibilitatPer fi ha vist la llum el treball de canvi climàtic “Economia,empresa, economistes i canvi climàtic”, amb la col·laboracióde la majoria de comissions del Col·legi, en la col·lecció dedocuments tècnics. Estem preparant la participació al CO-NAMA 10, en el proper Informatiu us ho explicarem, per sialgú l’interessa anar-hi hi ha invitacions. És del 22 al 25 denovembre. També participem en el Globalecoforum III, a l’Es-pai Bonmaisson el 25 i 26 d’octubre.

A primers d’octubre hi ha la segona conferencia de SIDECO“La vinculació econòmica de La RSC. Recordeu que són ses-sions tancades per als economistes. Estem negociant po-nents valuosos i us ho farem saber així que tinguem resposta.També la data concreta. Comencem un últim trimestre itenim molta feina a fer, si us ho repenseu i voleu formar partd’aquesta Comissió, us hi trobareu molt acollits.

Marta Roca Lamolla Vicepresidenta Comissió Economia i Sostenibilitat

[email protected]

Empresa, crisi i canvi climàtic

�

Comissió d’Ec

onom

iai S

ostenibilitat Noticiari

Nuevas disposicionesIRPF

REAL DECRETO-LEY 8/2010, DE 20 DE MAYO (BOE 24-05-2010) [REF. CISS LE0359188]Se adoptan medidas extraordinarias para la reducción deldéficit público.

REAL DECRETO 749/2010, DE 7 DE JUNIO (BOE 08-06-2010) [REF. CISS LE0359842]Se modifica el Reglamento de la Ley 35/2003, de 4 de no-viembre, de Instituciones de Inversión Colectiva, aprobadopor el Real Decreto 1309/2005, de 4 de noviembre, y otrosreglamentos en el ámbito tributario.

SOCIEDADES

ORDEN EHA/1338/2010, DE 13 DE MAYO (BOE 24-05-2010) [REF. CISS LE0359195]Se aprueban los modelos de declaración del Impuesto sobreSociedades y del Impuesto sobre la Renta de no Residentescorrespondiente a establecimientos permanentes y a entida-des en régimen de atribución de rentas constituidas en el ex-tranjero con presencia en territorio español, para los perIodosimpositivos iniciados entre el 1 de enero y el 31 de diciembrede 2009, se dictan instrucciones relativas al procedimientode declaración e ingreso y se establecen las condiciones ge-nerales y el procedimiento para su presentación telemática.• Otras materias afectadas: No residentes.

REAL DECRETO-LEY 11/2010, DE 9 DE JULIO(BOE 13-07-2010) [REF. CISS LE0361328]De órganos de gobierno y otros aspectos del régimen jurí-dico de las Cajas de Ahorros.• Otras materias afectadas: IVA, IGIC y Transmisiones Pa-trimoniales.

REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2010, DE 2 DE JULIO (BOE 03-07-2010) [REF. CISS LE0360941]Se aprueba el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital.•Otras materias afectadas: IRPF y Transmisiones Patrimoniales.

REAL DECRETO 897/2010, DE 9 DE JULIO (BOE 10-07-2010) [REF. CISS LE0361245)Se modifica el Reglamento del Impuesto sobre Sociedades,aprobado por el Real Decreto 1777/2004, de 30 de julio, enmateria de las obligaciones de documentación de las opera-ciones vinculadas.

CIRCULAR 3/2010, DE 29 DE JUNIO (BOE 13-07-2010) [REF. CISS LE0361339]Banco de EspañaA entidades de crédito, de modificación de la Circular 4/2004,de 22 de diciembre, sobre normas de información financierapública y reservada, y modelos de estados financieros.

GESTIÓN TRIBUTARIA

RESOLUCIÓN DE 18 DE MAYO DE 2010 (BOE 21-05-2010) [REF. CISS LE0359128]Dirección General de Agencia Estatal de AdministraciónTributariaEn relación con el registro y gestión de apoderamientos y elregistro y gestión de las sucesiones y de las representacioneslegales de menores e incapacitados para la realización de trá-mites y actuaciones por Internet ante la Agencia Tributaria.

IMPUESTOS ESPECIALES

RESOLUCIÓN DE 1 DE JULIO DE 2010 (BOE 09-07-2010) [REF. CISS LE0361213]Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales dela AEATSe aprueba el modelo 522 "Parte trimestral de productos aque se refiere el artículo 108ter del Reglamento de los Im-puestos Especiales" y se establecen el plazo y el procedi-miento para su presentación.

IAE

RESOLUCIÓN DE 14 DE JUNIO DE 2010 (BOE 21-06-2010) [REF. CISS LE0360314]Departamento de Recaudación de la Agencia Estatal deRecaudación TributariaSe modifica el plazo de ingreso en periodo voluntario de losrecibos del Impuesto sobre Actividades Económicas del ejer-cicio 2010 relativos a las cuotas nacionales y provinciales y seestablece el lugar de pago de dichas cuotas.

ORGANIZACIÓN

ORDEN EHA/1813/2010, DE 23 DE JUNIO (BOE 07-07-2010) [REF. CISS LE0361069]Se modifica la Orden de 2 de junio de 1994, por la que sedesarrolla la estructura de la Agencia Estatal de Administra-ción Tributaria.

ORDEN EHA/1814/2010, DE 2 DE JULIO (BOE 07-07-2010) [REF. CISS LE0361070]Se modifica la Orden PRE/3581/2007, de 10 de diciembre,por la que se establecen los departamentos de la AgenciaEstatal de Administración Tributaria y se les atribuyen fun-ciones y competencias.

Entra en vigor el nuevo régimen de cesión de tributos a lascomunidades autónomas.

El Boletín Oficial del Estado publicó el pasado 17 de julio lasquince leyes correspondientes de cesión de tributos del Es-tado a las comunidades autónomas de régimen común, lascuales entraron en vigor el 18 de julio, aunque con efectosretroactivos desde el 1 de enero de 2009.

En virtud de la nueva financiación autonómica, la Adminis-tración central traspasa a esas comunidades el 50 por cientodel IRPF y del IVA; y el 58 por ciento de los impuestos espe-ciales de la cerveza, vino y bebidas fermentadas, productosintermedios, alcohol y bebidas derivadas, hidrocarburos y la-bores del tabaco.

Asimismo, el Estado les cede totalmente los Impuestos sobreel Patrimonio, Sucesiones y Donaciones, Transmisiones Pa-trimoniales y actos jurídicos documentados, tributos sobreel juego, impuesto especial sobre la electricidad, especialsobre determinados medios de transporte y sobre las ventasminoristas de determinados hidrocarburos.

Evidentemente las comunidades de régimen foral (País Vascoy Navarra), que se financian por sistemas propios (Conciertoeconómico y Convenio económico) quedan excluidas de estesistema.

Noticiari Le

gislatiu

�

L’Estat de Canvis en Patrimoni Net (ECPN) és un dels cinc do-cuments que integren els Comptes Anuals, juntament ambel Balanç, el Compte de Pèrdues i Guanys, la Memòria i l’Es-tat de Fluxos d’Efectiu. Aquest estat comptable es divideixen dos documents: l’Estat d’Ingressos i Despeses Reconeguts(EIDR) i l’Estat Total de Canvis en el Patrimoni Net (ETCPN).

El primer document ens informa del resultat global de l’em-presa, és a dir, de la suma del resultat repartible (resultat ob-tingut del Compte de Pèrdues i Guanys) i del resultat norepartible (resultat derivat dels grups 8 i 9 del Pla General deComptabilitat del 2007).

El segon document ens mostra les diferents variacions de Pa-trimoni Net produïdes en l’empresa, en el decurs de tres ex-ercicis econòmics, i originades pel resultat global, les variacionsprovocades pels socis, altres variacions de patrimoni (com arala distribució del re-sultat) i els ajusta-ments derivats decanvis en criteriscomptables i correc-cions d’errors. Aixídoncs, aquest segondocument ens in-forma de la riquesa igarantia empresarialen tres exercicis.

Per tant podemafirmar que l’Estatde Canvis en el Pa-trimoni Net dónadues informacionsimportants per alsusuaris, ja siguin interns o externs: el resultat global i la ri-quesa empresarial. Pel que fa a la primera informació, el re-sultat global, és destacable que els organismes mésrellevants que emeten normativa internacional exigeixin a lesempreses que revelin el resultat global, per tal de deixarconstància d’una informació necessària per als inversors i perals diferents agents econòmics implicats en els estats finan-cers periòdics.

El resultat global és un nou concepte comptable que preténdonar informació més útil als inversors i aconseguir una mi-llor protecció del mercat. La segona informació, la riquesaempresarial, és útil per poder valorar les garanties que ofe-reix l’empresa durant tres exercicis econòmics. A més a més,aquesta informació es pot comparar durant tres períodes, laqual cosa permet una visió panoràmica del patrimoni em-presarial i facilita l’anàlisi temporal.

S’han fet diversos estudis sobre la necessitat i la rellevànciadel resultat global, en concret n’hi ha que comparen la re-llevància valorativa del resultat global respecte al resultat neti també estudis per comprovar quins formats de presentaciósón els més útils per analitzar la informació financera. Ambtot queda clar que el nou concepte de resultat és importanti el seu anàlisi és fonamental per a qualsevol empresa.

En el segon document de l’ECPN, es reflecteixen les garan-ties empresarials en diferents exercicis econòmics, per aquestmotiu en totes les polítiques d’endeutament empresarialaquest document constituirà la garantia, davant de tercers,

de les variacions de la riquesa que presenta l’empresa i de lesseves causes.

A més a més aquest document, de presentació obligatòria,ajuda a comprendre i a justificar les plusvàlues i menysvalo-racions del Patrimoni Net, sent un complement fonamentalde la informació recollida en el balanç de situació (on noméses reflecteix la situació inicial i final de cada partida en el Pa-trimoni Net) i de la informació recollida en el Compte de Pèr-dues i Guanys (on no es registren determinades pèrdues iguanys, derivades de modificacions de valor dels elementspatrimonials, ni tampoc les operacions amb els propietaris).

L’ECPN, com la resta de documents que integren els CCAAd’una empresa, permet l’aplicació de les tècniques i mètodespropis de l’anàlisi d’estats financers, com el mètode dels per-centatges o percentatges verticals, els percentatges horit-

zontals i la tècnicade ratios. Es podencalcular ratios comla rendibilitat finan-cera i econòmica,substituint el resul-tat net de l’exerciciper al global, tambératios que ens de-terminen les varia-cions patrimonialsentre diferents exer-cicis, les que enspermeten valorar elpes del resultat glo-bal sobre el net pa-trimonial i aquellesratios que indiquen

quina relació tenen les operacions que realitza l’empresaamb els socis respecte al net patrimonial, juntament amb l’e-fecte dels canvis de criteris i correccions d’errors sobre el pa-trimoni net.

Cal tenir present que en l’anàlisi de l’ECPN es presenta unainformació útil per als usuaris de la informació financera del’empresa i especialment atractiva per als accionistes, ja quepoden conèixer l’evolució de la riquesa de l’empresa i de lesseves participacions.

També els creditors estan interessats en aquest documentcomptable, ja que amb aquest document aconsegueixen unconeixement adequat de les garanties que té l’empresa pera pagar els seus deutes.

Amb tot es pot dir que un anàlisi de l’ECPN ens ha de mos-trar la importància del resultat global, els canvis en el patri-moni a causa d'operacions amb els socis, les restantsvariacions com la distribució del resultat i els ajustaments percanvis de criteri i correccions d’errors.

Com a conclusió, podem apuntar que la incorporació del’ECPN als Comptes Anuals posa de relleu la importànciad’una bona informació sobre el patrimoni empresarial per apoder prendre les oportunes decisions econòmiques.

Núria Arimany i Serrat i Carme Viladecans i RieraProfessores de la UVIC,

membres del grup de recerca Emprèn i de l’ACCID

La interpretació de l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net

�

Comissió de

Com

ptab

ilitat

Noticiari

L’Estat de Canvis en el PatrimoniNet dóna dues informacions importants per als usuaris, ja siguin interns o externs: el resultat global i la riquesa

empresarial

El passat mes de maig va tenir lloc en el marc de les “Tertú-lies dels Administradors Concursals” una trobada que pre-tenia ser una reflexió respecte les empreses en crisi i concurs,i la possibilitat de continuar la seva activitat malgrat que mol-tes vegades la crisi empresarial i el concurs vagi associada ala finalització de l’activitat empresarial, però que alhora potrepresentar el naixement d’una altra.

En aquest sentit l’adquisició de la unitat productiva per partdels treballadors de l’empresa en crisi, constituint-se en co-operativa o qualsevol altre tipus de societat que faciliti l’ac-cés dels treballadors als mitjans de producció, tal i comestableix l’article 129.2 de la Constitució Espanyola, consti-tueix una manera de prorrogar l’activitat empresarial.

Tot i que la Llei Concursal té voluntat de facilitar la conti-nuïtat de les empreses concursades, la realitat és que un ele-vat nombre d’elles es presenten al concurs amb un objectiuliquidador.

Per tant, el primer aspecte que s’hauria de demanar és quea l’inici del procés es determinés la voluntat de continuar ono, amb l’aportació d’un pla de viabilitat que sigui valoratper l’AC i vetlli pel seu compliment.

En el cas que o be no s’aportés aquest pla de viabilitat o nofos valorat positivament per part de l’AC, s’hauria d’entrarimmediatament en un procés de liquidació on s’inclogués,entre altres, la venda de la unitat productiva als treballadors.

Quins serien els avantatges de la venda de la unitat produc-tiva als treballadors?

1) El manteniment dels llocs de treball.Malgrat potser no estem prou sensibilitzats en el mante-niment dels llocs de treball, hem de tenir en consideracióque un dels objectius de la Llei Concursal és facilitar lacontinuïtat de l’empresa. Aquesta continuïtat no cal ques’entengui com un manteniment de l’empresa com a talsinó que es pot constituir com una altra forma productiva,be cooperativa o altre tipus de societat, i pot facilitar endeterminades circumstàncies la continuïtat de l’empresacom a tal però amb una altra forma jurídica i/o uns altrespropietaris.

2) Facilitar la liquidació de la societat concursada. És difícil pels Administradors Concursals, en determina-des circumstàncies, trobar una empresa que pugui estarinteressada en la compra de la unitat productiva. Els pri-mers interessats davant un entorn de crisi com l’actualsón els propis treballadors, els quals amb el suport ne-cessari, estarien disposats a participar en l’adquisició pelsol fet de continuar treballant. Aquesta circumstància amés permetria augmentar el valor de realització dels béns,donat que el valor dels béns és diferent en funció de siestan en funcionament o estan en desús i els proveïdorspodrien recuperar part del seu crèdit i continuar submi-nistrant a la nova entitat. Les entitats financeres, tambépodrien sortir beneficiades, tant si es tracta d’empresesde leasing mitjançant la subrogació dels contractes de lea-sing per part de la nova entitat, com entitats financeresque tinguin les naus o immobles productius en garantia,en podrien treure un rendiment en lloguer o execució i

venda posterior i els clients no haurien de cercar un nouproveïdor.

En el procés d’adquisició de la unitat productiva per partdels treballadors, els Administradors Concursals podemcomptar amb la col·laboració de despatxos especialitzats enla gestió d’empreses d’iniciativa social i amb la Federació deCooperatives.

Dues són, al nostre parer, les necessitats amb les que enspodem trobar davant d’una situació com aquesta: el conei-xement i el finançament:

1.A nivell de coneixement, hi ha entitats com ara ARACOOP,SCCL, entitat depenent de la Federació que treballa per es-timular la creació d’empreses cooperatives de tot tipus(treball associat, serveis i transportistes, habitatges, ense-nyament, consumidors i usuaris, agràries) i ajudar-les du-rant el procés de constitució, fomentant la creació decooperatives i que pot donar suport tant als treballadorscom Administradors Concursals en matèria de cooperatives.

2.Des d’un punt de vista financer, a més de les disponibili-tats de la capitalitzacions d’atur, deutes del FOGASA i elscrèdits contra la massa com a primera font de finança-ment, existeixen entitats que poden donar suport al fi-nançament, com per exemple la societat de capital riscSICOOP, SCR adreçada a projectes de l’economia coope-rativa i gestionada per l’Institut Català de Finances Hol-ding, Impulsa.coop entitat amb una filosofia anàloga a ladel SICOOP però per a projectes més petits, fins a entitatsfinanceres públiques con l’Institut Català de Finances mit-jançant una línia específica per cooperatives, que a més,en determinades condicions pot rebre el suport de la Di-recció General de Cooperatives.

Per altra banda, la Direcció General d’Economia Cooperativadisposa de línies de subvenció específiques per a la consti-tució, inversió i incorporació de socis a cooperatives i suportgerencial, especialment per a empreses reconvertides.

Tota aquesta bateria de recursos són els que disposen tant elsAdministradors Concursals, com els treballadors d’empresesen crisi.

En les anteriors crisis empresarials, els assessors ens consti-tuíem en autèntics promotors d’empresa al encoratjar alstreballadors a desenvolupar la pròpia activitat constituintnombroses societats laborals i cooperatives.

Avui, davant la situació d’una empresa en crisi o en concurs,tant si actuem en l’àmbit de l’Administració Concursal comsi exercim d’assessors preconcursals, tenim l’oportunitat d’a-favorir la continuïtat mitjançant fórmules que promouen elmanteniment dels llocs de treball i la supervivència de lesunitats productives si apostem per les persones, exercintcom experts en matèria econòmica, tasques de lideratge iaprofitant tots els recursos dels què disposem.

Manel TellEconomista, soci de SET-C, SCCL

Despatx especialitzat en Economia [email protected]

�

Grup

de Treb

all d’Econo

mistes

Administrado

rs Con

cursals No

ticiari “La cooperativa, una solució de continuïtat de la unitat productiva

en el concurs”

INTRODUCCIÓ

Amb l’objectiu d’incorporar dues noves directives europeesa l’ordenament jurídic espanyol, i per tal d’unificar les dife-rents legislacions comunitàries al respecte, el passat 1 degener va entrar en vigor la llei 29/2009, modificadora delrègim de la Competència Deslleial i Publicitat per a la millorade la protecció dels consumidors i usuaris.

Les exigències comunitàries han imposat l’adaptació de la Lleide Competència Deslleial de l’any 1991 a les directives eu-ropees, però la reforma d’aquesta ha suposat conseqüentsvariacions en tres textos legals més: la Llei General de Pu-blicitat, la Llei de Defensa dels Consumidors i Usuaris i laLlei d’Ordenació del Comerç Minorista.

La nova llei, neix amb l’objectiu d’oferir als consumidors iusuaris un nou marc legal de protecció i que els garanteiximés seguretat enfront les potencials pràctiques deslleials.

CONTINGUT DE LA MODIFICACIÓ

En el context plantejat, el nou text defineix els actes des-lleials introduint dues premisses bàsiques per tal que la con-ducta d’un empresari es reputi com a tal.

La primera de les dues serà que el comportament del pro-fessional sigui contrari a la diligència que pugui ser-li exigible; el segon, que aquest comportament distorsioni opugui distorsionar de forma significativa, el comportamenteconòmic del consumidor mitjà o bé del grup de consumi-dors, en el cas que la pràctica comercial es trobi dirigida a ungrup concret de consumidors.

La introducció de la reforma suposa una unificació del marcrelatiu a la deslleialtat d’actes agressius i enganyosos, sent in-diferent per a la seva qualificació que el destinatari sigui unconsumidor individual o un empresari.

Destaca, per altra banda, la introducció de la possibilitat queels empresaris o professionals tenen, de forma lícita partintde la reforma, de recórrer a la publicitat comparativa, sem-pre que es respectin una sèrie de condicionants com que lacomparació sigui objectiva, o que els béns o serveis tinguinuna mateixa finalitat. La Llei regula, addicionalment, els actesde competència deslleial que puguin ser susceptibles de per-judicar en exclusiva a consumidors i usuaris, i en aquest sen-tit destaca la tipificació que fa el nou text de les pràctiquesagressives per assetjament, que inclou el popular spam te-lefònic o electrònic, indicant que es considerarà deslleial peragressiu realitzar visites en persona al domicili del consumidoro usuari, ignorant les seves peticions perquè l’empresari oprofessional abandoni casa seva o no torni a personar-se allà,i que igualment tindrà la consideració per deslleial realitzarpropostes no desitjades i reiterades per telèfon, fax, correuelectrònic o altres medis de comunicació a distància, excepteen les circumstàncies i en la mesura que això estigui justificatlegalment per tal de fer efectiva una obligació contractual.

Per últim, el text inclou un apartat dedicat als codis de con-ducta, amb la finalitat d’elevar el nivell de protecció delsconsumidors i usuaris enfront els empresaris.

En matèria processal, la Llei incorpora accions de cessamentenfront els responsables que realitzin actes de conductadeslleial.

MODIFICACIONS D’ALTRES TEXTOS LEGALS

Com a conseqüència de la transposició de les directives eu-ropees, tres textos legals més han hagut de ser modificatsen alguns aspectes del seu articulat per tal d’unificar la le-gislació sobre la matèria.

La primera d’aquestes lleis és la Llei General de Publicitat,de la que destaca la supressió de la distinció entre la publi-citat il·lícita i la deslleial, indicant que, tindrà la consideraciód’il·lícita, la publicitat enganyosa, deslleial o agressiva, quetindran el caràcter d’actes de competència deslleial en elstermes exposats a la Llei de Competència Deslleial.

El mateix article, destaca que serà il·lícita tota publicitat quepresenti a la dona de forma discriminatòria.

La segona de les conseqüents modificacions és la de la LleiGeneral per la Defensa dels Consumidors i Usuaris, ques’adapta al text comunitari modificant el seu articulat i indi-cant que en tot el referent a pràctiques deslleials, s’atendràa les disposicions de la Llei de Competència Deslleial.

D’altra banda, la reforma inclou una enumeració de con-tinguts mínims d’informació que hauran de contenir lespràctiques comercials sobre les característiques dels béns oserveis.

L’última de les lleis que es reforma és la Llei d’Ordenació alComerç Minorista, que tot i mantenir la seva regulació subs-tantiva respecte a l’ordenació de l’activitat comercial, adequaa la directiva la regulació sobre vendes promocionals.

CONCLUSIONS

Tot i que encara és d’hora per analitzar les conseqüències del’entrada en vigor de la Llei, l’ampliació de les conductes po-tencialment deslleials implica un nou marc en el que em-presaris i professionals hauran de tenir cura de les sevesactuacions per tal que no puguin ser objecte d’una poste-rior reclamació judicial.

La nova regulació però, ha deixat un marc que ofereix dosextrems contraposats. Per una banda, comencem a ser tes-timonis dels primers anuncis comparatius, a la vegada que estipifiquen com a deslleials pràctiques que abans eren total-ment normals com l’spam telefònic.

La nova regulació, per tant, exigeix revisar les pràctiques co-mercials dels empresaris i les estratègies de mercat usadesen les seves relacions amb els clients per tal d’adaptar-les ala legislació vigent.

Andrea SerranoAdvocada

Guillén Bécares, Advocats i [email protected]

La nova Llei de Competència Deslleial i Publicitat reforça el règim legal de protecció a consumidors i usuaris

�

Noticiari Ju

rídic

Comissió d’Ec

onom

istes Au

ditors

de Com

ptes de Ca

talunya No

ticiari

La necessitat d’un major nivell de transparència dels comp-tes generals i d’un control de la gestió pública de les dife-rents administracions públiques (estatals, autonòmiques ilocals) cada cop més exigida per la societat, obliga els orga-nismes de control públics externs (Tribunal de Cuentas iOCEX) i interns (intervencions), a la realització d’un majornombre de fiscalitzacions i d’auditories.

Actualment s’ha pogut evidenciar que els responsablesdels control intern i extern de l’Administració, atesa la in-suficiència de mitjans i la manca de dotació de partidespressupostàries, no poden atendre adequadament les fis-calitzacions i auditories que, per imperatiu legal, caldriarealitzar regularment.

Tanmateix, el sector públic creix d’una forma significativa icada cop més adquireix un major pes en l’economia nacional.Aquest fet ens porta que en l’actualitat i segons un estudielaborat per CGCE-REA i FIASEP, únicament són auditades el8% del total de lesentitats, organismesi empreses públi-ques a nivell de l’es-tat espanyol. Aixòocasiona una situa-ció d’una escassatransparència en elsector. En relació a les au-ditories de les cor-poracions locals,entitats autònomes,fundacions, asso-ciacions i qualsevolentitat que rep ajutspúblics, la quantitati la heterogeneïtatde la seva dimensió dificulten la realització dels treballs d’au-ditoria de forma generalitzada i periòdica.

Les consideracions que s’acaben d’exposar, han portat aplantejar a l’Administració la necessitat d’incrementar el nú-mero de controls (auditories) així com la seva periodicitat.

Els fets esmentats quant a la insuficiència de mitjans propisper part dels òrgans de control públics i la necessitat d’unmajor número de controls, faciliten l’establiment d’una rela-ció més estreta amb les firmes i auditors privats per tal defonamentar un marc d’actuació que condueixi a una col·la-boració més intensa en la realització de treballs de controls(auditories), com succeeix en gran part dels països de l’en-torn europeu.

En l’actualitat hi ha una extensa legislació que regula la con-tractació dels auditors privats per a l’àmbit del sector públic,però, als efectes d’aquest escrit, s’ha considerat convenientfer referència a la Norma Tècnica sobre la col·laboració ambauditors privats per a la realització d’auditories públiques,aprovada per la Comissió per a l’elaboració de Normes Tèc-niques de la Intervenció General de l’Administració de l’Es-tat (IGAE) de l’11 d’abril del 2007, en què s’especifiquen lesraons per les quals es contracten firmes d’auditoria i auditorsprivats.

La contractació d’auditors privats per part de l’Administraciósuposa tota una sèrie d’avantatges de caràcter econòmic id’eficiència.

Un primer avantatge és la disminució del cost que suposaper a l’Administració el fet que les contractacions es realitzinen funció de les necessitats concretes de fiscalització, de ma-nera que aquesta flexibilitat pressuposa que un cost que re-sultaria fix per a l’òrgan de control té la naturalesa devariable i no recurrent en el temps.

La disminució de costos afecta principalment la despesa delpersonal que caldria que destinés l’Administració a la realit-zació del treball objecte de la contractació, així com tambéla despesa en els recursos materials utilitzats.

La contractació de firmes d’auditoria i d’auditors privats té,igualment, l’avantatge per part de l’Administració de poderdisposar d’experts formats en la metodologia d’auditoria i

amb coneixementsen matèria compta-ble, mercantil i eco-nòmica. Aquest fetevita als organismesde control públicsexterns la contrac-tació de nou perso-nal, el temps i elcost de la seva for-mació. Altres consi-deracions que mo-tiven aquest sistemade contractació obe-eixen a raons d’efi-ciència, entre lesquals es poden es-mentar les següents:

En primer lloc, el fet de fixar unes dades d’inici i finalitzaciódels treballs a realitzar en les condicions de la contractació,suposa un calendari més eficient, atès que la contractaciós’adequa a les necessitats segons la planificació anual de lesfiscalitzacions o auditories elaborada per l’òrgan de control.

Tanmateix, facilita als òrgans de control extern destinar elsseus recursos a realitzar altres tasques pròpies que són fo-namentals, com poden ser les d’assessorament als organis-mes legislatius i d’altres administracions.

Hem d’esmentar que en el nostre país disposem d’una im-portant xarxa de serveis professionals d’auditoria d’un relle-vant nivell tècnic, que entenem que caldria que fos aprofitatadequadament pel sector públic. Les actuacions ofertes perfirmes d’auditoria i auditors privats en matèria d’auditoriacontribuiria a avaluar si s’han assumit els objectius d’eficièn-cia i eficàcia contemplats en l’Administració.

Finalment, el fet d’introduir criteris de competència i de mer-cat en la realització de les auditories, porta a un augment enel grau d’eficiència, eficàcia i economia.

Emili Vinyals ReyGerent de Horwath PLM Auditors, SLP

La col·laboració dels auditors privats amb el sector públic en la realització d’auditories de les entitats públiques

�

La insuficiència de mitjans propisper part dels òrgans de control

públics i la necessitat d’un major número de controls, faciliten l’establiment d’una relació

més estreta entre l’Administració i les firmes i auditors privats

Comissió d’Ec

onom

ia de la Salut

Noticiari

El passat dia 14 de juliol es va celebrar, a la seu del Col·legid’Economistes de Catalunya el dinar col·loqui “Metodolo-gia Lean Healthcare: qualitat sense malbarataments”,organitzat per la Comissió d’Economia de la Salut.

En sanitat s’associa millora de qualitat amb increment de re-cursos. Els experts de la qualitat coincideixen a dir que qualitatno significa més costos; el que costa és la no qualitat. El cost dela no qualitat en sanitat pot arribar fins a un 30% del pressupost.

La implementació de sistemes de gestió fonamentats en lametodologia Lean Healthcare permeten millorar la segure-tat del pacient, la qualitat del servei i a l’hora reduir costos. Lean Healthcare té 3 conceptes clau: el valor, el malbarata-ment (MUDA) i el flux. Es considera MUDA tota activitat queconsumeix recursos sense aportar valor a l’usuari. Al món hi hamoltes organitzacions sanitàries que ja apliquen la metodolo-gia Lean en els seus processos i la clau del seu èxit és l’obten-ció d’importants resultats de millora de forma immediata. Pera il·lustrar la metodologia Lean Healthcare, el Sr. Santiago No-fuentes, director general del Consorci Sanitari Integral va com-partir amb els assistents al col·loqui la seva experiència pràcticacomentant els trets bàsics de la metodologia i les eines ques’utilitzen. Tot plegat ho va il·lustrar amb casos concrets de re-sultats obtinguts en l’organització que dirigeix.

El Consorci Sanitari Integral és una entitat pública, ubicadaa L’Hospitalet de Llobregat, que gestiona diferents centressanitaris i socials.

L’objectiu del projecte, endegat per aquesta organització, ésmillorar la seguretat del pacient, la qualitat del servei i reduircostos. Es va iniciar el 2009 amb la implantació d’un sistemade gestió Lean Healthcare per a tota l’entitat.

Es va fer una prova pilot d’una setmana a l’Àrea d’Endoscò-pia, amb uns resultats excel·lents.

Després es va analitzar com podia ajudar la utilització de Leanen la millora dels resultats de tota l’organització. Es van iden-tificar 19 projectes per a implantar durant el 2009. Els princi-pals instruments utilitzats van ser: el mapa del flux de valor, les5S i les setmanes Gemba Kaizen (millora en el lloc de treball).

RESULTATS

– Tots els projectes han suposat millores: disminució de riscosde pacients en hospitalització i cirurgia major ambulatòria,increment del nombre d’altes abans de les 12 hores o ladisminució dels temps d’espera a urgències, entre altres.

– Un estalvi en costos d’1,7 milions d’euros, amb un retornde 9 vegades el valor de la inversió realitzada (189.000 e)en suport de formació i consultoria.

– Els estalvis aconseguits han permès finançar la creaciód’un premi anual de qualitat pels treballadors implicats,

variable en funció dels objectius aconse-guits i els estalvis generats.

CONCLUSIONS

La implementació de la metodologia Lean ésuna feina a mig i llarg termini, on a través dela millora contínua dels processos, l’estan-dardització i l’eliminació del MUDA, s’acon-segueix construir organitzacions excel·lents.

La formació és imprescindible per a l’èxit.

En sanitat millorar la seguretat, la qualitat idisminuir costos, els costos de la no qualitat

o MUDA, és possible. Invertir en qualitat és molt rendible i unagran oportunitat en èpoques de crisi.

Miquel ArrufatGerent del Consorci Sanitari Integral

[email protected]

Sistemes de gestió basats en el mètode Lean Healthcare

�

Al món moltes organitzacions sanitàries apliquen la metodologiaLean en els seus processos i la clau del seu èxit és l’obtenciód’importants resultats de millora de forma immediata

Àrea

de C

ompta

bilita

t i Au

ditor

ia

Curs pràctic d’especialitzaciócomptable segons el nou Pla GeneralComptable i PGC PIMES

Coordinació:

Soledad MoyaEconomista. Professora de l’Àread’Economia Financera i Comptabilitat de la UniversitatAutònoma de Barcelona

Del 28 d’octubreal 30 de novembre de 2010

Pla de política industrial (2010-2020)

�

Noticiari d’Ec

onom

ia

Els canvis registrats en els darrers anys (globalització, canvitecnològic, canvis demogràfics,...) han provocat un ràpid iintens procés de transformació de l’economia mundial, alque cal afegir la crisi econòmica i financera que s’està patintdes del 2007. Tot això es manifesta en un nou model indus-trial d’àmbit internacional, que altera les normes de joc i lesestratègies del passat. Per fer front a aquests canvis s’hanimpulsat diverses iniciatives institucionals internacionals, es-tatals i regionals (Estratègia de Lisboa de la Unió Europea,Projecte de Llei d’Economia Sostenible d’Espanya, Acord Es-tratègic per a la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupa-ció i la Competitivitat de l’Economia Catalana,...).En aquest context s’incardina el Pla de Política Industrial (2010-2020), aprovat el dia 8 de juny pel Govern de la Generalitat, quedóna compliment a la Llei 9/2009 de Política Industrial. La sevafinalitat principal és constituir “el pilar fonamental de l’estra-tègia del Govern de la Generalitat per avançar en la transforma-ció del model industrial, d’acord amb els canvis que es produeixenen l’àmbit internacional, amb vista a facilitar que Catalunya se-gueixi sent un país on la indústria té un paper protagonista”. ElPla pretén proposar les directrius estratègiques per a la definicióde programes i actuacions dels organismes del Departament d’In-novació, Universitats i Empresa, orientar l’elaboració de propos-tes d’actuació dels departaments de la Generalitat amb incidènciaindustrial i empresarial, i constituir un referent per a l’elabo-ració i el seguiment de plans parcials (territorials, subsectorials,...).Els principis generals que inspiren el Pla estableixen que lapolítica industrial ha de ser facilitadora –el Govern dóna su-port, facilita i acompanya les empreses–, selectiva –concen-trar els recursos en pocs projectes amb arrossegament–, ialineada amb les polítiques industrials comunitària i estatal.Els objectius estratègics que guien i orienten el Pla són cinci fan referència als aspectes més bàsics de la indústria, comsón el seu pes específic, la productivitat, la recerca i desen-volupament, els resultats de la innovació, i la internaciona-lització, pels quals s’estableixen uns percentatges objectiu aaconseguir l’any 2015 (vegeu quadre adjunt).

OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PLA DE POLÍTICA INDUSTRIAL (2010-2020)

Objectius estratègicsDarrera dada

Objectiu 2015Any Dada

Pes indústria+serveis producció (sense finances) (% VAB) 2007 58,4 59,2

Productivitat (UE27 = 100) 2009 127 129

Despesa en R+D sobre PIB (%) 2008 1,61 2,75

Sol·licituds de patents europees per milió d’habitants 2006 54,3 170

Quota d’exportació mundial (%) 2009 0,39 0,43

Tenint present els objectius establerts, el Pla estructura lesseves propostes en cinc eixos vertebradors –quatre horit-zontals i un vertical–, cosa que permet assolir tres fites. Enprimer lloc, agrupar de forma coherent les actuacions con-cretes en el que són les grans línies de treball de la Genera-litat en matèria de política industrial i empresarial. Segon,donar compliment als objectius de l’article 26 de la Llei9/2009 de Política Industrial. I, tercer, identificar els princi-pals instruments d’execució i determinar el marc pressupos-tari. El Pla estableix 75 directrius d’actuació, de les quals n’hiha 5 de prioritàries, una a cadascun dels eixos vertebradors.

EIX 1 INNOVACIÓLa prioritat és incentivar nous projectes (i no subvencionarprojectes que es farien igualment), que tinguin gran massacrítica i impacte en l’entorn (creació de llocs de treball d’altatecnologia i contractació o participació de PIMES i centrestecnològics). Les directrius són les següents:– R+D+i (augmentar els recursos públics destinats a R+D+i, si-tuar la recerca i la innovació com a prioritat estratègica so-cial, promoure l’excel·lència del sistema públic de recerca,...).

– Transferència de tecnologia (reforçar la política de centresde recerca especialitzats, amb criteris d’excel·lència que pu-guin competir a escala internacional, potenciar el LGAI il’IDIADA com a infraestructures de serveis avançats a lesempreses, facilitar l’accés a les infraestructures capdavan-teres de recerca i innovació,...).

EIX 2 INTERNACIONALITZACIÓLa prioritat és l’increment del nombre de multinacionals ca-talanes i la seva dimensió. Les directrius són les següents:– Promoure la captació d’inversions empresarials d’alt valor afegit.– Impulsar la cooperació en l’àmbit de la internacionalització.– Reforçar la projecció exterior de Catalunya.– Promoure la participació d’empreses catalanes en licita-cions internacionals.

– Impulsar la formació i l’atracció de capital humà per a la in-ternacionalització.

– Fomentar la cultura d’internacionalització a les PIMES.

EIX 3 ESTRUCTURA EMPRESARIALLa prioritat és l’augment de la massa crítica empresarial quansigui necessari, mitjançant la cooperació o per mitjà d’un in-crement de la dimensió, per tal d’assolir fites altes en elscamps de la innovació i de la internacionalització, per tal decompetir eficaçment en el mercat global. Les directrius sónles següents:– Dimensionament i cooperació (promoure mesures de suportal dimensionament, i impulsar la cooperació empresarial).

– Emprenedoria (agilitar els tràmits per a la constitució d’em-preses, promoure una xarxa de vivers d’empreses, millorarla imatge de la indústria,...).

– Finançament (fomentar el capital risc, els crèdits tous i elsinstruments financers per a l’emprenedoria i la innovació,facilitar el finançament públic a les necessitats de circulantde les empreses, el petit crèdit per a PIMES i el finança-ment per a processos de dimensionament,...).

– Gestió empresarial (promoure la utilització de les tècniquesavançades de gestió per a les PIMES, i simplificar i agilitarels tràmits administratius a les empreses).

EIX 4 ENTORN, SOSTENIBILITAT I FACTORS DE PRODUCCIÓLa prioritat és proveir un entorn adequat perquè les empre-ses siguin més productives i competitives, per a la qual cosaels elements essencials són millorar la qualitat de l’estoc decapital humà i reduir les externalitats negatives que l’activi-tat industrial generi sobre el medi ambient.

EIX 5 POLÍTICA DE CLÚSTERSLa política és facilitar el canvi estratègic, donant suport a lesempreses que vulguin sortir de models de negoci obsolets ipenetrar en activitats amb capacitat de creixement.

Àngel HermosillaEconomista, responsable de la secretaria Econòmica

[email protected]

Text complert a la pàgina web del Col·legi.

L’OFICINA VIRTUAL DEL CEC

Per sota del termini establert per la Llei Òmnibus, el CEC haposat en funcionament, a través de la web, la seva OficinaVirtual: un seguit d’aplicacions dissenyades i programades pelDepartament d’Informàtica del Col·legi i que permeten realit-zar diferents tràmits administratius sense necessitat de des-plaçar-se a cap seu del Col·legi i, si escau, fer-ne un seguiment.

S’accedeix a aquesta ofi-cina des de la columnadreta de la web i per-met, als col·legiats realit-zar les següents accions:demanar certificacionsvàries, duplicats de car-net, comunicar canvis decorreu-e, demanar l’alta

al servei Connecta’t, demanar els codis de configuració d’aquestservei, demanar l’exoneració de quotes en cas de jubilació,demanar la baixa del CEC o consultar directoris de col·legiats,de societats professionals o normativa. Tots els tràmits es fana temps real llevat d’alguns que requereixen una intervenciómés administrativa (cas d’una jubilació) que pot allargar-los. D’a-quests, es pot fer un seguiment des de la pròpia Oficina Virtual.

En concret, els tràmits que es poden realitzar els col·legiatsdes de l’Oficina Virtual són:– Sol·licitud de certificats– Sol·licitud de duplicat de carnet col·legial– Actualització del correu electrònic – Gestió de les llistes de distribució– Alta servei Connecta’t– Codis servei Connecta’t– Signatura electrònica– Inscripcions a les comissions de treball– Inscripció a actes – Inscripció a cursos de l’Aula d’Economia– Sol·licitud Habilitació D.G. de Treball– Sol·licitud Habilitació D.G. de Tributs– Exoneració de quota als jubilats– Sol·licitud de trasllat d’expedient a un altre Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya

– Sol·licitud de baixa del CEC– Reclamacions/queixes– Informació general del CEC (Codi Deontològic, Normativa…)

L’Oficina Virtual també incorpora un apartat dedicat als no col·le-giats. Dins d’aquest apartat hi podem distingir dos subapartats:els tràmits que necessiten un seguiment i els que no. Per a poderrealitzar algun dels tràmits que necessiten seguiment caldrà quel’usuari es registri a la pàgina. A partir d’aleshores, podrà con-sultar l’estat en que es troba el seu tràmit en qualsevol moment.Els tràmits dels quals se’n pot fer un seguiment són els següents:– Alta com a col·legiat – Alta com a precol·legiat– Alta com a membre associat– Sol·licitud de trasllat d’expedient col·legial– Comunicació entre col·legis d’economistes– Presentació de reclamacions i queixes

Pel que fa als serveis de caràcter públic (sense necessitat deregistrar-se, i per tant sense seguiment) tenim:– Directori de col·legiats– Directori de Societats Professionals

– Llistat d’economistes inscrits al TAP– Sancions en ferm– Sol·licitud de certificats– Gestió de les llistes de distribució de l’Aula d’Economia– Codi deontològic– Normativa– Oficines municipals d’atenció als consumidors– Oficines comarcals d’atenció als consumidors

Cal mencionar que tant el directori de col·legiats com el deSocietats Professionals són públics per tal de complir amb laLlei Òmnibus, que va entrar en vigor el dia 27/06. I segonsaquesta Llei les dades del directori de col·legiats que s’han depoder consultar com a mínim, al ser declarades de caràcterpúblic, són les següents: nom, cognoms, número de col·le-giat, títols oficials, domicili professional i situació/habilitacióprofessional.

Pel que fa al directori de Societats Professionals les dades ques’han de poder consultar són: denominació social, domicilide la societat, codi postal, província, localitat, data de cons-titució, notari autoritzant, objecte social, duració de la socie-tat i, per cada soci, el seu número de col·legiat, el col·legi alqual pertany i l’administració-representació.

L’iPHONE 4 TÉ PROBLEMES DE RECEPCIÓ

Molts usuaris del nou iPhone estant patintgreus problemes de recepció de trucadesamb talls constants de línia en funció decom agafen l’aparell. Sembla ser que la po-sició de l’antena queda tapada per les mansi disminueix la recepció del senyal telefònicprovocant el tall. Apple ha admès els pro-

blemes de recepció del nou iPhone 4 però l’única solució queha ofert és regalar fundes a tots els usuaris que ho vulguin.

Tot i les crítiques d’alguns usuaris, Apple no ha notat massaincidència en les vendes de l’aparell, que continuen sent des-orbitades. Des del 23 de juny s’han venut més de 3 milionsd’iPhone a tot el món.

GOOGLE RENUNCIA EL NEXUS ONE

Un any i mig després de la seva pre-sentació oficial, Google ha decidit tan-car el projecte de telèfon mòbil NexusOne (www.google.com/phone) amb elque volia competir amb Apple i el seuiPhone. Sembla ser que els resultats nohan estat els esperats i que només hanaconseguit distribuir 135.000 unitats

mentre Apple en el mateix temps ha superat el milió de vendes.De fet, l’empresa californiana no ha amagat que el terminal eraconcebut més com una base de disseny i experimentació de laplataforma Android que no pas un model per dominar el mer-cat. En aquest sentit, cal destacar que la fi del Nexus One coin-cideix amb el millor moment d’Android, introduït cada vegadaen més terminals fins al punt que és difícil avui en dia trobaruna terminal amb el sistema operatiu Windows Mobile.

Departament d’Informàtica del [email protected]

Quadern de navegació

�

Noticiari d’Inform

àtica

�

Grup

de Treball d’Emprenedoria

i Creació d’Empresa No

ticiari

Els economistes i la creació d’empresesEn l’actual context socioeconòmic la necessitat de crearnoves empreses es fa més palesa que mai.

Assolir un creixement del PIB suficient per tal de veure dis-minuir l’atur requerirà inexorablement la creació i consoli-dació de nous projectes empresarials, capaços d’aportarvalor als mercats de forma competitiva.

En aquest repte els economistes hi tenim molt a dir i a fer.

El foment de l’activitat emprenedora requereix l’esforç coordinat de tres col·lectius en els que nosaltres hi som pre-sents: l’Administració, amb programes de sensibilització efi-caços i l’aportació de tot tipus d’ajuts per a l’emprenedor;les institucions financeres i el capital privat, amb la sevaaposta per aquells projectes innovadors capaços d’oferir unbon retorn de la inversió; i, les universitats i centres de for-mació, estimulant l’aprofitament del coneixement que enelles es genera per a l’autoocupació i la iniciativa del propiprojecte empresarial.

La tasca no és fàcil. La majoria dels experts afirmen que el ni-vell de benestar econòmic que havíem assolit fins a l’any2007 va perjudicar seriosament la cultura emprenedora.

L’oportunitat del negoci fàcil i l’accés a una estructura so-bredimensionada de l’Administració “vacunaven” als em-prenedors més joves de la temptació d’incórrer en operacionsde risc.

Les dades objectives en el nombre de creació de noves em-preses reflecteixen com, en gran part, encara estem immer-sos en els efectes d’aquesta inèrcia.

Superar-ho no serà fàcil. Malgrat que la necessitat obli-ga a moltes persones a iniciar activitats per comptepropi, les dificultats per accedir a tot tipus de recursos hodificulten.

Variació interanuala 30/06/2010

Nombre de societats mercantils creadesEspanya 15,9%Catalunya 6,0%

Nombre de societats dissoltesEspanya 1%Catalunya 14,60%

Nivell de capitalització de les societats creadesEspanya –37%Catalunya –71,40%

Altes de treballadors autònomsEspanya 7,10%Catalunya 12,70%

Baixes de treballadors autònomsEspanya 17,20%Catalunya –17,10%

Font: Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT i RETA.

Com es pot observar el nombre de dissolucions de societatsha estat sensiblement superior al de les societats creades,sobretot a Catalunya.

Les empreses que es creen ho fan amb un nivell de capita-lització inferior. El nombre de baixes d’autònoms és superiorals que es donen d’alta.

Caldrà treballar molt per recuperar la cultura emprenedora.

Possiblement fins hi tot serà necessari un relleu generacionali l’esperit emprenedor s’haurà de treballar des dels nivells del’educació més bàsica, a les escoles.

Davant d’aquesta realitat considerem necessari aprofundiren l’anàlisi de la realitat i la proposta de mesures dinamit-zadores.

Per la nostra diversitat els economistes disposem en conjuntd’una bona perspectiva de la realitat que pot facilitar l’apor-tació de solucions, compartir les bones pràctiques i posar encomú la nostra forma d’actuar.

En aquest sentit convidem a tots els companys i companyesque tingueu interès en aquest tema, a participar en el Grupde Treball d’Emprenedoria i Creació d’Empreses per tal desumar experiències per a la sensibilització dels emprenedors,l’assessorament en la creació consolidació i creixement deles empreses, la gestió dels recursos de finançament neces-saris, l’elaboració de documents d’opinió i altres sinèrgiesentre nosaltres.

A partir del mes de setembre volem celebrar una trobada bi-mensual oberta a tots els interessats, en la que a part de pro-moure el “networking” i la tertúlia, es programin conferènciesi altres activitats relacionades amb l’emprenedoria i la crea-ció d’empreses.

Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per rebre infor-mació puntual sobre les nostres activitats.

Pere Segarra RocaPresident del Grup de Treball d’Emprenedoria

i Creació d’[email protected]

Els experts afirmen que el nivell de benestar

econòmic que havíem assolit fins a l’any 2007

va perjudicar seriosament la cultura emprenedora

Legislación mercantilbásica

Edita: Tecnos

Nuevo Plan Generalde Contabilidady de PIMES

Edita: Tecnos

Legislación de sociedadesmercantiles y registro

Edita: Tecnos


Entitats col·laboradores

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral.08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected]

GIRONAJoan Maragall, 44, entl. 3a.17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected]

LLEIDAPere Cabrera, 16, 1r G25001 LleidaTel. 973 210 633 Fax 973 212 [email protected]

TARRAGONARambla Nova, 58-60, 5è A43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

JUNTA DE GOVERNDegà: Joan B. Casas OntenienteVicedegà: Joan Ràfols EsteveSecretària: Montserrat Casanovas RamonVicesecretari: Emilio Álvarez Pérez-BediaTresorer: Oriol Amat SalasInterventor: Anton Gasol MagriñàPresident territorial a Girona: Esteve Gibert UtsetPresident territorial a Lleida: Xavier Ticó CamíPresident territorial a Tarragona: Pere Segarra RocaVocals: Jordi Caballé Vilella, Xavier Subirats Alcoverro,José Ignacio Cornet Serra, Xavier Segura Porta,Juan Rojas Graell, Manuel Cámbara Moreno i Modest Guinjoan Ferré.Consellers: Raimon Casanellas Bassols, Àngel Hermosilla Pérez, Carlos Puig de Travy i Esteve Sarroca Punsola.

COMITÈ EDITORIALJoan B. Casas, Carlos Puig de Travy, Àngel Hermosilla, Raimon Casanelles i Oriol Amat.

Edita: Col·legi d’Economistes de CatalunyaSecretària general: M. Rosa CavaSecretari tècnic: Lluís SantalóDirector de formació: Jesús ÁlvarezAssessorament lingüístic: StrategycommInformàtica: Jordi IbàñezDisseny: Estudio DGFotògrafa: Mercè BelImpressió: Treballs Gràfics, S.A.Publicitat: Gecap, SL [email protected]òsit Legal: B-36694-89

El Col·legi no assumeix ni es fa responsabledel contingut dels anuncis publicats en totl’Informatiu.

Manual de contabilidadpública

Autors: Isidoro Guzmán Raja, José Enrique Blasco Leante,José Luis Montoya Chinchillai Pere Ruiz Espinós

Edita: Faura Casas

Innovación 6.0El fin de la estrategia

Autor: Xavier Ferrás

Edita: Plataforma empresa

Hemeroteca

Creixement i ocupació: les reformes necessàries · en el mite d’Eurídice, en què el dubte, el...

Documents

Transcript of Creixement i ocupació: les reformes necessàries · en el mite d’Eurídice, en què el dubte, el...