Crisi de la Restauració: el Regnat d'Alfons XIII
-
Upload
samsungnight -
Category
Documents
-
view
1.027 -
download
5
Transcript of Crisi de la Restauració: el Regnat d'Alfons XIII
Alumnes: Grup: -2º BHCS
-Ana Hernández
-Kike Martínez
-Iris Ferrer
-Jorge Muñoz
-Javi Casañ
Alfons XIII : la crisi de la
Restauració (1902-1931)
Índex
1-. Els intents de regeneració interna del sistema
1.1-. El revisionisme polític i el seu fracàs
1.1.1-. El protagonisme polític d’Alfons XIII
1.1.2-. Els intents de “revolució des de dalt”
1.1.3-. La crisi del bipartidisme i del torn de poder
1.2-. La qüestió de Marroc
1.3-. La setmana tràgica de Barcelona
1.4-. Oposició política al règim: republicans i nacionalistes
1.4.1-. Els nacionalismes
2-. La fallida del Sistema polític
2.1-. Espanya davant la I Guerra Mundial
2.2-. La crisi general de 1917
2.2.1-. Rebel·lió de les Juntes Militars de Defensa
2.2.2-. Assemblea de Parlamentaris
2.2.3-. Esclat de la vaga general
2.3-. Els governs de concentració i la incapacitat de renovació
interna
2.4-. L’agitació social i els efectes de la revolució russa
2.4.1-. El trienni bolxevic en Andalusia
2.4.2-. La violència creixent en Catalunya
2.4.3-. La Internacional Comunista i la divisió del socialisme
2.5-. Fracàs militar en Marroc: Desastre d’Annual (1921)
1-. Els intents de regeneració interna
del sistema
Reinat d’Alfons XIII
Marcat per
Esperit regeneracionista
Denominat
Revisionisme
Revisar sistema
Adaptar-lo al les noves
demandes socials i polítiques
1.1-. El revisionisme polític i el seu fracàs
Alfons XIII
Va unir la seua persona en velles concepcions decimonòniques
Esperit europeista i modernitzador
Estava convençut que la Constitució moderada de 1876 li atorgava
No estava disposat a renunciar la sobirania compartida amb les Corts Defecte polític
Esperit castrense
Afavoria l’exèrcit
Responsabilitat política
Acaba amb la pròpia
institució monàrquica
1.1.1. El protagonisme polític d’Alfons XIII
1.1.2-. Els intents de “revolució des de dalt”
S.XX Intents de reforma del sistema polític de la Restauració
Cánovas (1897)
Sagasta (1903)
Moren Comença l’etapa del
revisionisme polític Protagonitzat
per
Maura Canalejas
Partit
Conservador
Partit
Liberal
Governs conservadors Reformes Fer la “Revolució des de dalt”
Aspiren a un sanejament
de la vida política sense
alterar les bases de
funcionament del sistema
Legislació laboral
1908 Institut nacional
de Previsió
Sistema de
Seguritat Social Objectiu
Promoure i
facilitar els segurs
socials col·lectius
Resoldre la
lamentable situació
del treballadors
Major mesura per a la
“revolució des de dalt”
Eliminar el frau i
garantir la neteja
d’eleccions
Llei de Reforma
Electoral (1907)
Article 29
“els escons electorals
pels quals tan sols hi
hagués un candidat es
van adjudicar
directament sense
procés electoral”
Es va facilitar encara
més la manipulació
1910 Liberals “Revolució des de dalt”
Suport popular
amb lleis de
contingut social
Jornada de 9 h. en les mines
Regulació del treball de les dones
Abolició definitiva de l’impost del consum
Llei de Reclutament Servici militar
obligatori Mesura més
il·lustrativa
Canalejas 1912 Mor assassinat
per un anarquista
Final d’esta
inicial etapa
de reformes
1.1.3-. La crisi del bipartidisme i del torn de poder
Clau de l’èxit Estabilitat política
sustentada en dos pilars
Dos partits
principals
Alternança pacífica
en el govern de la
nació
Crisi interna dels dos
partits dinàstics
Explica el protagonisme polític
que va asumir el monarca
Pràctica del torn Confiança entre
els dos partits
Pacte entre
caballers 1912
Maura proclama
la impossibilitat
de mantindre
aquesta pràctica
amb un partit
liberal
No aconsegueix
renovar el
sistema polític
Comença
l’enfrontament
real entre ells
1.2-. La qüestió del Marroc
Espanya participa en el
repart d’Àfrica
Nou objectiu
colonial d’Espanya
és el Marroc
1904
Reconeixia els
interessos
espanyols a la
costa
mediterrània de
Marroc
Conferència
Internacional
d’Algesires 1906
Espanya obté els
drets del nord
d’Àfrica
Ocupació
militar 1909
Governaven els
conservadors
“Maura”
1.3-. La setmana tràgica de Barcelona
Marroc Descontent
popular
Causa Reclutament
forçòs de tropes
per a la guerra
Dos grups
socials
minoritaris
El exèrcit Objectiu: recuperar
el prestigi
professional perdut
en el desastre del 90
Mitja d’ascens en el
escalafó i de
protagonisme politic
Els capitalistes
Explotació de les
mines de ferro de
Rif
Movilització de
reservistes
Vaga general
convocada
Socialistes
Anarquistes
Govern
Respon
Detenció dels caps
socialistes i
prohibint la seua
premsa 31 de juliol Insurrecció
liquida
emprendio
Dura
repressió
Mor
Ferrer
Guardia
Anarquista
Fundador de
l’escola moderna
Setmana
tràgica
Explosió passional de
unes masses descontentes
per les seues condiciones
de vida
Desencadena Protesta contra el
reclutament per les
guerres del Marroc
1.4-. Oposició política al règim:
republicans i nacionalistes
Els partits republicans
Republicans Principal força
d’oposició política
al règim En l’àmbit
extraparlamentari
Dins de les Corts
Intelectuals de
prestigi
Galdós
Ortega i
Gasset
Ramon i
Cajal
Dos grans partits
republicans El partit radical
Reformistes
Català
Principal representant
1.4.1-. Els nacionalismes
Lliga Regionalista
1906 es va fundar Solidaritat catalana
La esquerra catalanista
no va tindre un paper
destacat fins a 1922 Fundació de l’Estat català
Gallec
1918 va sorgir la primera reivindicació nacionalista
Assemblea de les
Irmandades de Fala
De la
Es transformen en
Partido Nazonalista Galego
Basc
Diferent al català PNV Recolzat en el
Ultraconservadora
xicoteta burgesia
bilbaïna recelosa
del progrés i la
industrialització
2-. La fallida del Sistema polític
Segona etapa del regnat d’Alfons XIII
I Guerra
Mundial Un declivi
progressiu del
sistema
Convulsions
de 1917
Per a
entrar en
Se inicia amb Va aconseguir
el seu punt
més crític
Es va resoldre mitjançant la sortida autoritària de la
dictadura.
2.1-. Espanya davant la I Guerra Mundial
El Govern
Neutralitat
Que va augmentar la demanda
exterior dels seus bens
Procés inflacionista
Escassetat d’alguns productes
Beneficis empresarials
Empobriment dels treballadors
Repercussió de la 1 GM
La opinió pública
Dividida
en
Aliadòfils Germanòfils
Intelectuals i simpatitzants
d’esquerra.
Simpatitzants de dreta.
2.2-. La crisi general de 1917 2.2.1-. Rebel·lió de les Juntes
Militars de Defensa
Resaltem els següents fets
Sorgides per
La pérdua de poder adquisitiu dels
sous a causa de la inflació.
El favoritisme del Ministeri de Guerra
en la seua política de ascensos.
La propensió del
monarca a inclinar a
favor dels militars en
els conflictes entre
poder civil i militar
La revitalització del
protagonisme militar
fora de les casernes i
camps de batalla
Inici de la crisi de 1917
Cambó va convocar als
parlamentaris catalans a una
assemblea il·legal el 5 de juliol,
a Barcelona.
En la segona convocatòria es van ratificar els
acords de l'anterior reunió en una moció
signada per catalans, republicans i socialistes.
2.2.2-. Assemblea de Parlamentaris
La Assemblea es va desarticular pels següents
motius
La negativa de la Junta Militar de Defensa
Les divergències i
desconfiances entre els propis
assembleistes
La participació dels catalanistes de
Cambó en el nou Govern de coalició
que es va formar l'1 de novembre.
2.2.3-. Esclat de la vaga general
Després de l’ Assemblea de
Parlamentaris es varen formar
dos comitès de vaga
Es va convocar abans del previst
(per al 13 d'agost), per una vaga
ferroviària a València que va
precipitar els esdeveniments
Barcelona
Madrid Amb representants
de UGT i PSOE
Integrada per la CNT
Davant la vaga el Govern va actuar de
manera molt enèrgica
Va detindre el comitè
de vaga
Va traure les tropes al
carrer
2.3-. Els governs de concentració i la
incapacitat de renovació interna
Alfons XIII Forma dos governs
de concentració
Liberals
Conservadors
Presidits per un membre
dels partits del sistema
liberal
Procés de
descomposició RAONS
Vells partits dividits en últiples faccions
Sistema incapaç de renovar-se i de integrar a
les noves forces socials i polítiques
El rei es mostrava cada vegada més
reaci i recolçava als militars
2.4-. L’agitació social i els efectes de la
revolució russa
Necessitat de
mantindre la
producció
Satisfer la
demanda
exterior
Patrons més propensos a la negociació
que a l’enfrontament amb els obrers
Triomf de la
revolució
bolxevic de 1917
Rússia es va
convertir en
un mite
Paradís dels
treballadors
El Govern adopta
mesures Jornada de 8 hores en la indústria (1919)
2.4.1-. El trienni bolxevic en Andalusia
Andalusia Entre 1918 y
1920
Fase d’activitat
revolucionària Trienni bolxevic
Provocat per múltiples
factors
La revolució social Acabà al 1920 Conseqüència de la
declaració de l’estat de
guerra i la consegüent
repressió.
2.4.2-. La violència creixent en Catalunya
Catalunya Corrent
majoritària
Anarcosindicalista
Sindicalista
Més violenta i partidaria
de l’acció directa.
Moderada i
pragmàtica.
Resposta de la
patronal catalana
Davant la vaga obrera, el
lock out.
Davant l’acció directa, el
terrorisme blanc.
Tancament temporal
de l’empresa.
Contratació de bandes
armades per a assassinar a
dirigents obresr i sindicals.
2.4.3-. La Internacional Comunista i la divisió del
socialisme
Triomf de la
Revolució rusa
en 1917
Nova difusió
ideològica del
moviment obrer
1919 Moscou Tercera
Internacional
Va pretendre Agrupar a totes les
organitzacions obreres per
a estendre l’experiència
revolucionaria rusa a tot
el món
En 1920 el grup de
Juventuts va decidir
Transformar-se
en el Partit
Comunista de
Espanya (PCE)
Un grup minoritari Fundà
Partit
Comunista
Obrer
Espanyol
Se unificà amb el
Partit Comunista
d’Espanya.
2.5-. Fracàs militar en Marroc:
Desastre d’Annual (1921)
Conveni
entre França
i Espanya
(1912)
converteix Les zones de influència dels dos països en el
Marroc en un Protectorat compartit.
Zona més xicoteta i pobra
que la del francés Inconvenients
1. Territori molt
muntanyòs.
2. Vies de comunicació
escasses.
3. Riquesa en les mines.
4. Població
fragmentada en
tribus.