Crònica loca - Palamóscont01.palamos.cat/documents/230_1410228289.pdf · bruja, Jaume Rosicii,...

S U M A R I :

ALS SUBSCRIPTORS. — CRÒNICA LOCAL. — DEL LLIBRE «L 'OFRENA» : Josep M.^ Lòpez-Pìcó.— L' ELEGÍA DEL TAPER : Miguel Roger i Crosa. — JO VULL CORONAR-TE DE ROSES; QUAN TÜ PLE-

GüES LES MANS ; ELOGI : Xuvìer Carbó i Maimí. — CAIXA D'ESTALVIS : Josep Tauler. — ELS PE-TITS GNOMS DEL BoscH : LÎ. Barceló i Bou. — L'INFANT I LA PAPALLONA ! J. Bosch t Barrera. — CONCURS DE COMEDIES : LLISTA D'OBRES RE-

BUDES ; VEREDICTE. — DE L' ESTRANGER. — LLI-

BRES. — PUBLICACIONS REBUDES. — M0VIMENT

DEL FORT.'— OPERACIONS DE LA CAIXA D'ES-

TALVIS. — ESTACIÓ PLUVIOMÈTRICA. — REGIS-

TER CIVIL.

Ais subscriptors V La voluntat demostrada a nostra hutiTil publ icado i el trebail i sacrificis

d e i s qui en la revista hi tenim posada amor de prova, permeten oferir per a

l'any 1916, tercer de sa vida, reformes importants. MARINADA apareixerà

amb il'lustracions, i, per tant, amb paper superior. A malgraí de la bella i

costosa reforma, el preu de subscripció será el mateix: 3 pessetes anyals a

Espanya i 5 francs a l'estranger. Després d'haver ja fet dues anyades ès

plaent l'estampar el nom deis distingits col iaboradors, qui mos han afavorit:

Joan Alcover, Mestre en Ga i Saber, Josep Alemany i Borràs, Joan Arús

i Colomer, Ramón E. Bassegoda, Pere J . Bassegoda, J . Bosch i Romaguera,

Mane! Brunet, A . Busquets i Punset, Pere Boliart, J . Bosch i Barrera, J . Cal-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

178 MAR INADA

zada I Carbó, Xavier Carbó i Maimí, Josep Carner, Mestre en Gai Saber

Mossèn Jaume Colie!!, Mestre en Gal Saber, Mossèn Miquel Costa i Llobe-

ra, Mestre en Gal Saber, L!uis Casteüó, Lluis Comas i Xandri, Joan Draper

Manei Fo!ch i Torres, Mestre en Gai Saber, Josep M.^ Fo!ch i Torres, Joa-

quim Foiguera. Joan Feixas, Josep Fàbrega, Joan Guasch, Mestre eiì Ga i

Saber, Eduard Girbal i Jaume, Mestre en Gai Saber, Guerau de Liost, Josep

M.^ Lopez Picó, Francese Matheu, Mestre en Gai Saber, Dolors Monserdà

Jaume Noveüas de Moiins, Miquel de Paio!, Mossèn Vicens Piera, Joaquim

Pia, Frederic Rahola, Roser, Joaquim Ruyra, Ramón Suriñacii i Sentíes

Mossèn Josep Paiomer, Ribera i Liovet, Manei Rocamora, Fèiix Ribera i Ca-

bruja, Jaume Rosicii, Bonaventura Sabater, J . Sancho Marracó, Francisco

Serrats, Martí Taulér, Francisca Torrent de Figa, Antón Vida! i Arxer.

Crònica loca

Començarem de retreure ço qui piau a tots eis ciutadans, treu de polia-

guera pacífics i mandrosos, acapara atenció i agabeiia energies, lleva el

poblé de sa quietesa perenne i el remou i el fereix, qüestió sempre candent i

viva: eleccions. Descompíat un manifest del Directori de Federació Republi-

cana, cap senyal exterior es apareguda, i, noresmenys, la batalla civil no

deixa d'oferir interés i emoció. Presenten les dretes cinc candidats- n'Adrià

Alvarez, en Domingo Ciurana, en Ramón Reig, en Jaume Mas i en Josep

Juera. Federais i radicals ne presenten altres cinc: en Tomás Pascalet, en Pe-

re Saló, n'Artur Casademont, en Josep Clos i en Joan Matamala. L'equipara-

ment de forces en el districte tercer atrau molta de gent a l'hora de l'escrutini

Sense altre incident que una protesta deis republicans per l 'ús de paperetes

transparents, fineix l'escrutini, donant el següent résultat. Alvarez 322 vots-

Matamala, 131; Juera, 261; Mas, 259; Pascalet, 141; Saló, 137; Ciurana 155-

Reig, 154; Casademont, 131; d o s , 124. Queden, dones, elegits: A i w e z '

Juera, Mas. Ciurana, Reig, Pascalet, Casademont i Matamala.

L'Ajuntament estarà constituit per 9 regidors de la dreta i 5 de l'esquerra.

El dijous, la Junta del cens proclama eis regidors sense cap protesta i

el poblé recau en quietesa.

El dia de Tots Sants ès beneida la capeila del cementiri, i, en el deis

morts, una gran gentada acut a oir-hi^missa.

Un foc a can Figueres alarma i commou el pobie; per fortuna, no ès rès

unportant. Més no aixís el que, pocs dies després, se cala a una casa del Pa-

dro I de resultes del qua! mor na Julia Ribot i s^ filia María Mauri, ( a. C s )


MARINADA 179

Hi ha canvi de campaner a la parroquia. L'únic cinematògraf qui actúa se veu molt concorregut. S' interessen eis

espectadors en gran manera per les artistes de valúa qui representen les per i ícoles . Bona pensada ha tingut i 'empresari, en aquestos temps de priva-desa, en anunciar una rifa de galls dindis.

L 'Ajuntament acorda rotular carrers i numerar cases. Reingressa a la vida paiamosina el nostre diiectíssim amie, el distingit

notari en Josep Bellido. Sentim satisfaccio al comprovar e! seu contentament. El Casino «La Union» empostissa èl sòl. El trebali s 'aferma; molts de llogaters s 'avenen a pagar; apar, realment,

que la situació millora; sastres i modistes treballen fort; infinit nombre de pa-lamosins se preparen per a la rifa de Nadai; els cantaires, empesos per l'op-timisme del qui sab afrontar penes amb cançons, maiden pel desenrotllo de l 'orfeó «Aucellada» i canten cada jorn i sol'liciten l'ingrés en la societat d'uns quants mestres; també treballen amb goig els aficionats a l'art escènic; no ès per falla d'afició que els footballistes reposen. Dintre el gran mal que l 'afrosa guerra ha causat a nostra industria, sempre abandonada dels governs, com ben alt i ciar ho han manifestât els senadors Rahola i Sedó, un passament de relatiu benestar inclina eis nostres conveïns a divertir-se. Més, a última hora, percudeixen notes de trístor, engoixós reflux, qui reenfonza el délit. Parla's que els taps son o serán declarats contrabàn de guerra. Sort que, sempre, els empordanesos han ostentai bravesa en defensar-se, sols, d 'entorpiments 1 di-ficultats.

La Hum de I 'Empresa Berenguer, aiguns dies s 'apaga; la de I'Empresa Matas, aiguns dies, ans d ' i l luminar, fa els tats com persona tímida.

En un meeting célébrât a la Gorga parlen els oradors Seguí i Rueda. Un gran temporal de llevant causa el naufragi del vapor italià Trentino,

a la platja de Sant Poi. Duia carregamént de blat. El Castilla entra en aiguës de Palamós amb avería, i, cosa curiosa, la

mareíjada fa exhalar crits d'auxill a vuit galifardeus qui, a Barcelona, s'eren amagats a la bodega, ignorant-se'n el motiu.

> 1 llibre "Lo f rena

Jo estic tot sòl, però afora meu la joia de la muller sento cantá i l 'infant. Ni saben que els escolto i que m'enjoia la solitut el doli? ressó del cant.


180 MARINADA

I aquest moment de calma benfactora que no m'espanta de trobar-me sól, es amargat per la fatal penyora amb que la Mort vol recordar-me el dol.

Sentó el meu pols tan frágil i menut que em fa pensar: —Si ara finís, la pau no alteraría d'aquesta hora amable.

Tot fóra igual de ciar i d'immuíabie: j'amor i el goig i el pas del temps suau i nua sense mi la solitut.

* *

Jo no sabría deturar ma via. Segueixo avant tot sol pel meu caini, indiferent a la parenceria i sense mai posar esment en mi.

Però esdevé que fent-me companyia sento la veu profunda del desti que diu: —Escolta de la llunyania com el passat se't fa vivent aquí.

I ve del lluny Tencesa bunior d'aquelles hores que jo creia mortes i comencen de viure en abundor.

Amb els meus actes era fundador de mi mateix... Ultrapassant Ies portes de ço que he fet, ara em corprèn la por.

JOSEF M.-' LOPEZ-PICO

L e e g í a d e t a p e r

VIII Un dissabte, quan a dures penes se feia oviradora la grisor fonediça del

capvespre, na Mari-Agna i ses dues filles, a la sortlda de la fábrica, repar-tiren-se la tasca de proveir la llar. A la porta de la Cooperativa, na Mari-Ag-na trobà son fi l l,


M A R I N A D A 181

— Que has anat a casa ?, pregunta ella. — No; som anat, de dret, cap a sa farola a esbargir-me. Per a Ilegir el programa de pel-Iícoles, va plantar-se en Jaumet davant el

T e a t r e Carmen, i la dona, trescamant alegra, a la seva casa es dirigí. L a fos-cor de la llar ja va sobtar-la; sentint esgarrifances de paura, deixà les provi-s i o n s a Pentrada, corregué a la cuina, e n c e n g u é e l Hum. Un crit d'esglai va ressonar.

Al peu dels fogons hi havia el cos del taper, ert, livid, afros. Afluiren ve ins , qui, en posant al Hit el cos èrtic, ja foren presos del respecte a la mort; devallà un metge acalorat , a la poca estona, qui no pogué dir altra ;cosa que mots de consol ; tremolant, arriba la filiada.

El plor ¡nestroncable s 'avivà dolorosament quan a la cambra mortuoria anaven acudint eis bons Companys d'ofici, el trist romanent de la cohort glo-riosa qui traballava cantant; el plor s 'avivà perqué d'aquells homes agerma-nats eis veils vessaven raigs de llàgrimes. i els joves , cap- jupint-se, contreien la faç i e s mocegaven els llavis. No podien ofegar ni contenir la pena de qué estaven amarats.

— Ha estât ben bé una víctima des progrés !, exclama, per fi i d'una es-tropada, en Jaunie Presas .

— J a ho podeu ben dir, respongué na Mari -Agna, d'ença que l'ofici anà de cap-per- 'vali , ja no fou es mateix home.

— S i era es mlllor taper del món !, digué en Falet . T o t s els circumstants aixecaren els uil s enllagrimats per a admirar l'hardit

obrer, vingut senyor, arribat a Palamós feia pocs dies. — M'atormenta el pensament, afegi en Falet , que sa meua arribada l'ha

précipitât. Voleu creure que es resistía a abraçar-me ? Ploriquejant va dir: <Tot es canvia, fins es meus amies».

Que tot el pöble va impressionar-se amb aquella ff ho comprova el se-guici llarg, incomptable, que hi hagué en l 'enterrament. Feien costat a l'hereu d'en Romada el senyor Claudi i en Falet , i a retalo, caminaven, trebutxant, els pobres tapers.

Cantadas les absoltes , de la multitut se disgregà en Faiat i, amb veu tren-

cada, va parlar: — En tots els dois hi ha una pena fonda, però en aquest nostre dol hi ha,

•a més, un greu covat i dur: ès el de la mort de l 'ofici . D e massa estÌmar-lo l'ofici, en Felip n'ès estât víctima. Caurem, dintre pocs a n y s , e l s supervivents d'aquèll exèrcit de tapers, i ja ningú no'n farà esment ni recordança. J o voldría que tots els fills de la nostra industria portessin en l'ànima el record de la nos-tra vida patriarcal de plena independencia. Hem de gravar en la memoria dels nostras heraus el pensament d e q u e la nostra industria ès basada en l'intel li-gencia de l 'obrer. Encara que eis avenços de maquinaria ofeguin aqueixa in-


182 MARINADA

tel-ligencia i hagin maíat el nostre ofici, sempre queda un llevat inestimable qui mos fa superiors ais savis més enginyosos, iievat que hem de guardar com una sagrada copa, a benefici de la nostra raça. Piorem avui l'estimat company qui fou exemple d'honradesa. En nom de la familia del taper us donc expressives mercès per l'acte caritatiu i tribut d'amistat que acabeu d'a-complir.

Tots els tapers, plorant abundosament, enrondaren i abraçaren 1'hardit fabricant, com un vol d'aucells alacaiguts qui s'arredocen a un arbre esponerós.

MiQUEL ROGER I CROSA.

0 vu coronar-te de roses

Jo vuil coronar-te de roses com una regina ideal; de roses vermelles descloses que embaumin d'odor immortal i volin llibertes i airoses caient part d'avall de ton flanc, com brases de foc llangoroses dessobre del teu vestit blanc.

De roses duras encerclades tes mans sobre el cor soplegades igual que una Mare de Deu ; i ai cloure's la teva parpelia, caurá, escaducera, una estrella dessobre del teu front de neu.

Quan u p eques es mans

Quan sobre el cor plegues les mans i en rés fervent tota t'exhales, me sembla oir ressô de cants i com lleuger plegament d'ales.


MARINADA 183

I tot s 'adorm ais teus voltants, i en somni veus dues escales per on els àngels guardians baixen batent llurs blanques ales.

Llavors tes mans alabastrines semblen dos místics pelicans nedant sobre aiguës cristallines,

entre nenúfars esclatants. I com un lliri en mig d'espines reses tu aixis, plegant les mans.

t\oq\ Quan floreixi l'ametller a racers de tramontana, diadema te'n vull fer per ta testa sobirana,

i a tothom vull fer saber, per la serra i per la plana, que no hi ha ni hi pot haver una hermosa més galana

ni eixint de missa major en la festa muntanyana, ni en la santa germanor que fa moure la sardana, ni per tot l 'enrodedor de la térra emporitana.

XAVIER CARBÓ.

Caixa d'Estalvis En Juny de 1911, va celebrar-se un Concurs de Cultura. Un deis temes

de gran interés per a la localitat era el següent: Utilidad práctica que repor-ta al obrero el ser económico. Utilidad pràtica que obtiene del Establecí-cimiento de Cajas de Ahorro-. Ne guanyà el premi amb un treball de valúa

r j Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

1 8 4 M A R I N A D A

el redactor de MARINADA en LIuís Barceló i Bou, essen í agradab le sempre el recordar el lema de la composició: tSi quieres que la pobreza — no penetre en tu morada — con la llave del ahorro — podrás cerrarle la entrada. loSÉ ViLARET.»

En el mateix istiu, cundí la conveniencia d ' íns ta r i a r una Caixa d 'Esíalvis . Un regidor havía presenta t , no feia molt temps, una proposieió a l 'Ajuntament per a crear una Caixa Escolar . Per tal de realitzar obres tan benefic iosas , el qui subscriu va en í rev is ta r -se amb l 'Ajuntament , i, d 'acord, fou nomenada la següent comissió: Joan B. Camós , J o s e p Fàbrega , Es teva Colominas , Miquel Roger i Crosa i l 'autor d 'aques tes linies.

Mogu t s d 'entus iasme, eis dits senyors redactaren el Reglamení , i, en la reunió que per a aprovar-lo fou t inguda, va parlar-se de lo que es repart ía se tmanalment a les fàbr iques i al t res sitis d 'ocupació de l 'obrer calculant-se que, en total , eren unes 100.000 pesse tes , quanti tat qui represen tava veri table riquesa, en cas de fomentar l 'estalvi. S u p o s a n t q u e d 'aqueix capital se n 'em-portessin 15.000 pese tes eis obre r s deis pobles ve ins , quedaven , dones, a Ra-íamos 85.000 pesetes . Fe t el càlcul, per te rme mig, d'un 2 % d 'economia, re-sul íaven 1.700 pese tes per se tmana , o siguin 90.100 d 'estalvi local.

El dia 2 de Marg de 1912, va obrir-se al public la Caixa d 'Esta lvis . T o t el poblé comprengué , a leshores , la gran necessi ta i de la seva creació. Pa lamós aumen tava d 'una manera extraordinar ia , per l ' impuls que fou donat a la fabri-cació de discs i peí movimenf de les obres del port . L 'acumulació de riquesa havía d 'esser molt g ran . Si b é la Coope ra t iva de C o n s u m s ja tenía establi-da la Caixa d 'Esta lvis , com que era exclusiva deis socis, l 'èxit de la Ca ixa d 'Es ta lv is general havía de conquistar un bon èxit .

Els imponents sols poden ingrassar fins a 2 .500 pesse te s i percibeixen el 3 %. Les pe rsones de més r.¿presentació financiera f iguraren en la Jun ta . El re-sultat brillantíssim supera Ies nost res esperances . Verität que el treball de p ropaganda no hi manca. En Miquel Roger i C rosa escr igué pel foment de la Ca ixa Escolar , una contalla escaient , apologia de l 'estalvi, qui fou posada a Ies mans de tota la mainada. Eis professors donen una llibreta a to ts els in-fants qui ent reguen cènt ims, i t raspassen el dipòsit a la Caixa d 'Estalvis quan arriba a 1 ' pesse ta .

Inlerinament i previ acord de FAjuntament , la Ca ixa fou in s t a l ' I adaen el C o l l e g i Municipal de noies. Al cap d 'uns quants mesos , el Municipi fen t - se càrrec de l'alta missió social i benèfica de la nova institució. p res tà un locai de la casa de la vila. No obstant , a causa de la crisi, des del J u n y prop-passa t , la Caixa ne paga l loguer.

En eis deu mesos de 1912 foren ingressades 95.000 pesse tes ; a fi de 1913 tenia l 'entitat 156.000 pesse tes ; a fi de 1914, 178.000, i a fi de Juliol p a s s a t , 163.000.


M A R I N A D A 185

Els individus de la Junta presten el servei gratuitement.

Els beneficis nèts passaràn durant dèu anys a un fons de reserva. Passat

aquest temps, se n'aplicarà el 50% al mateix fons de reserva i Paître 50 % a

obres d'utilitat pública.

El capital ès esmersat en dipòsits, valors de renda i emprèstit municipal.

En ocasió del pànie produit per la guerra europea, ia Junta taxà els rein-

tegres.

La Caixa ha nomenat una comissió qui, anyalment, ha de visitar els

Col'legis, per a ajudar els professors a la labor d'inculcar ais infants l'amor

a l'estalvi.

Amb motiu de l'Assamblea de .Caixes d'Estalvi celebrada a Madrid, la

Junta palamosina estudià el projecte de l à coi'laboracio de les Caixes a la

construcció de cases barates.

Es considerada l'institució de Real Ordre com oficial i benèfica.

En diferentes Juntes s'ès manifestât general agraïment ais Directors,

senyprs Pau Matas i Felix Ribera per ¡'entusiasme i constancia que sempre

han demostrat. El senyor Martf Montaner i els senyors esmeníats foren també

objecte d'un vot de grades per la cooperació econòmica que presten a la

Caixa. Consta en acta el sentiment que la Corpóració sentí per l'ausencia

deis senyors Fàbrega i Colominas.

La Junta actual ès constituida com segueix:

President: Sr. Alcalde Constitucional; Directors: D . Martí Montaner i

Coris, D . Pau Matas, D. Félix Ribera, D . Miquel Matas; Comptador: Don

Andreu Ribera i Llorens; Sub-contador: D. Joan Camós i Cabruja; Tresorer:

D . Miquel Roger i Crosa; Secretan: D . Joan Quinta;.. Vocals: R. Sr. Rector;

Sr. Jutge Municipal; Sr. Regidor Síndic; D . Huch Sanner; D. Lluis Gubert;

D . Pere Plaja; D. Joan B. Camós; D . Zoilo Costart; D . César Esteva;

D. josep Tauler. josEP TAULER .

S petits gnoms de bosc

—Diu que ja apunta algún bolet;

—Ahir vegí els primers a casa;

—Ben dematí, dematinet,

tot satisfet

me'n só pujat a Roques d'Ase.

Amb la serena matinal

el bosc perleja de mullena;


1Ô6 MARINADA

delxo Ilavors el rierai i pujo a dalt del cim de tot de la carena.

El sol ja hi ès primer que jo omplint l'espai de gran claricla; l'aire ès tant frese que dona bo, amb la trescò, fruir del sol la gran caricia.

Del gegantf macis rocós iquin beli paisatge se domina!; de l'un costat veig Palamós petit, boirós, de l'altra part la mar llatina.

Serres cobertes de verdor, planes i valls; qualque masía perduda al Iluny en la buidor, que amb sa blancor, sembla que em vulgui dà el bon dia.

No s'ouen crits ni cants; arreu regna el silenci en la carena ; l'esguard passejo vora meu, iquin bé de Deu de bolets veig de tota mena!

N'hi han d'ignocents vestits de blanc alsant hardits vistosa ombrella; d'altres que van tacats de sang que hauràn caigut en un barrane seguint a alguna damisel'la.

Son els bolets els gnoms del bosc que cada dia al fer-se fose deíxen llurs cauB de sota terra, j i formant colles, decldits, ronden, les nits, d'un cap a l'altre de la serra.

S i algún a l'hora matinal no ès retornat a son casal rondant distret amb ¡'estimada, per tal pecat ès castigat i en bolet resta transformat.


MARINADA ISR

EIs surenys joves, rodanxons, amb ilur posât de bon minyons tot s'ho gasten per soca ; però al fer-se grans, amb el creixent, com si els entrés enteniment fan el berret que els hi pertoca.

Quan surt de l'ou el reig petit, bon català, mostra enhardit que li plau dur la barretina; mentre es fa gran, per si un jorn plou, obra el vermeil paraigues nou i don sopluig a una veïna.

Els pinatells i rovellons amb llurs xambergos tots rodons i ribetats, baix la pinaça fan la viu-viu ben amagats, amb el temor d'esser robats del caçador qui passa.

Les ileteroles, si en trobeu, roges i pulcres les veureu, semblen contentes de la vida; i aixís deu ser, car els bolets que queden orfens petitets els fan de dida.

Cada pineda té els muixins que fan corrúes bosc endins com als bells jocs de l'infantesa; portant cada ú l'estrany berfet, que apar substret, d'alguna testa japonesa.

Els qui us daliu cercant bolets si sapiguéssiu els secrets que han presidit a Ijur naixença; la nit aquella en que, sobtats per llurs pecats, en bolets foren transformats, els hi tindríeu de segur benevolença.

L L . B A R C E L Ó I BOU.


188 MARINADA

- ' infant i a papa ona A ies belles amigues Mercè i Paulina 9ila.

Una vegada un infant, passejant-se per un jardi, s'emprendà dels bells co-lors virolats d'una formosa 1 joganera papallona. Corregué vers ella, perse-guint-la amb Infadigable treball. Volgué sorpendre-Ia de primer a Ies fulles d'una rosa; li tirà després la gorra quan estava a les rames d'una murtra i li batzegà el mocador quan s'amagava en un ram de violetes. Però heus aquí que l'inconstant i alegroia papallona, volant, fent mil postures cap ací, cap enllà, es lliurava de sosesforços. Darrerament, vegent-la mig soterrada en el càizer d'un tulipà, l'infant es deixà aliardamimt ella agafant-Ia amb força i trocejant-la.

L'insecte moribón, vegent el pobre infant apesarat, li digué mirant-lo amb tristor:

—Pensa, fili meu, el f i que té una faMera inütil: aprèn amb aço per a ta vida venidera, que tot plaer no ès més que una papallona pintada, que encar que serveixi per a entretenir-te amb son-perseguiment, si l'agafes amb massa daler finirà en les teves mans, quedant-hi en elles el no rès i en ta ànima el pesar.

J. BOSCH I BARRERA. Montclà (Lleida).

Concurs de comedies

L L I S T ñ D E C 0 M P 0 5 I C I 0 N 5 R E B U D E 5

1. Trist ensaig. L. Agradar moraliízant. — 2. Hores de pau. L. Bibe-lots.— 3. Pit i fo ra .—4. L'amor mana. — 5. Asprors de la vida. L . M a i se l'ha vist plorar i li diuen poeta. — 6. L'home del dia. Comedia barceloni-na. — 7. Sòl de ma Vida. — 8. Sota l'encis de l'oratoria. - Apunt d'un acte còmic. — 9. La colla del Xamis. ~ IO. Comedia estrafalaria de dos pre-tendents.

\ ? E R E D I C T E

Premi. No s'adjudica. Primer Accésit, Num. 3. Pit i fora. Segón í í 6, L'home del dia,

PoMPEu CREUHET; P E L A I P A G É S ; M A R T Í ' P L A J A i la REDACCIÓ de " M A R I N A D A " .


MARINADA 189

J e l 'estranger

• Aparentment i, exceptúan! en els Balcans, la situació en els fronts no s'ès gaire modificada des de les ofensives deis allats en l'Artois i en la Champag-ne a Ponent, des de la fí de la gran ofensiva alenianya a Orient i des de la re-presa de l'ofensiva italiana en el Trentí i a l'Isonzo.

L'efecte de la reeixida deis aliats a Occident ha estât I'obligar l'adversa-ri a rependre Tofensiva. L'estat major alemany ha tret del front rus un cert nombre de divisions i les ha dûtes al front d'Occident. Llur arribada ha coïn-cidít amb les temptatives de contra-ofensiva reglonals alemanyes, que no han conduit a res essencial. Resumidament: estât novament estacionari.

Es pot dir lo mateix de la situació a Russia, on, poc a poc, els austro-alemanys se són establerts en defensiva sobre tota la linia. Fins a la Duna, qui ès estât el Hoc de llur darrer esforç, llurs operacions se són aturades i els comunicats de Berlin solament parlen d'atacs enemies rebutjats. Al centre, rès des de llarg temps, i al sud, la contra-ofensiva russa ha rebutjat successi-vament les embestides austro-alemanyes del Seret al Stripa, i després a Vol-hinia, més enllà del Styr. Posteriorment, en aquesta regió les contra-embes-tides dels austro-alemanys són arribades, altra volta, al riu Styr i s'hi ès esta-blida una situació estacionaria.

Pertocant aquest front rus, un hom pot posar-se algunes preguntes: els alemanys s'hi són afeblits; n'han tret les divisions enviades a Prança i a Ser-bia; aquesta feblesa ha favorit, naturalment, la tornada de l'ofensiva dels rus-sos; i aquesta avençada, hi ha uns quinze dies sobretot, en el sector del sud s'ès interrompuda. D'on ve aixô? La causa n'ès l'hivern, quefent-se ja sentir, destorbaria l'acció de les tropes? O bé el front rus hauria sigut també afeblit com el de Tadversari, en vistes d'una operació en els Balcans, de la quai se va parlant? O en fi, lo que no tindria rès d'estrany, l'exèrcit rus, després de sa ruda retirada i dels combats sangnants que han tinguts i que han restablert sa situacit), sent la necessitat de refer-se, per a una represa general de la ma-niobra dels primers temps de la guerra?

En el Trent! i a l'Isonzo els avenços dels Italians durant els mesos d'oc-tubre i de novembre han siguí incontestables. Que els austríacs els neguin, ès quasi natural; en el temps que els Serbis els causaren derrotes molt més vis-tes, també Ies negaven. Es conegut que en nombrosos punts han reculât i que en cap han avençat.

En general se judiquen nialament les operacions italianes. Perque els avenços són pausats i çQnstantment loçalitzats, se'n dedueix que són nuls.


190 M A R I N A D A

Mírein els a l t res f ronts . Per quants k i lometres d ' ex tens ió se pot comptar la p rogress io dels be l ' l igeran ts? D e s del mès d 'oc tubre passai , , els a l emanys han p rova t v a n a m e n t de r e p e n d r e l 'o fens iva que perderen en el Marne ; no han avença t gens , malgra t que sacr i f icaren un nombre molt g ran de so lda ts en la acciò de r i s e r . G u a n y a r e n , a ixò cai dir-ho, uns 2 .000 met res a So i s sons , so-b re un f ront de sis a set k i lomet res , i la fa ixa de terra ap rop d ' Iprès . Del cos-tat dels aliaJs, els a v e n ç o s no han sigut menys local i tzats , ni de més ampia-rla, i no han de te rmina i un canvi de f ront que pugui obrir noves pe r spec t ives e s t r a t è g i q u e s .

A Russia els a l emanys han a v e n ç a t men t res llur a d v e r s a n fou mancai de municions; e m p e r o , el dia que a q ü e s t e s son ar r ibades i que la si tuació en aques t concep te s ' è s restabl ida en igual tat , els f ron t s se son immobll i lzats , com ja havem dit m é s amunt .

Anem ara sobre el í e r reny deis comba t s Italians, on les p en d en t s aturen els moviments dels comba ten t s f ins sense combat re , encara que tinguin una super ior i ta t qua t re v e g a d e s m é s g ran ; on la segure ta t i els r e sgua rds son nuls; on el sòl que deu e s se r buidat per les parale les d ' acos tamen t ès rocós i dur i no té, dones , rès d ' e s t rany que e ls p r o g r e s s o s vagin a pas de bou i que a ca -da Ü d ' a q u e s t s pa s sos calgui una llarga preparac ió . P roporc iona lment als ki-lometres de f ron t , el t e r reny g u a n y a t pels Italians del juny al novembre è s al menys , Igual, si no ès més important , que el g u a n y a t pels aiiats a Occ iden t .

La p remsa quotidiana porta noticies f r e sques dels caiivis del f ront de Serb ia i per tocant el de I 'extrem Orient , no hi ha rès a dir del de l 'Armenia turca, on l ' immobili tzació dels be l ' l ige ran t s damunt les r iberes del llac de Van sembla més complet ta que als a l t res llocs. Més , dues reg ions de combat a t rauen ac tua lment les mi rades .

La Mesopo tamia pr imer, on una columna británica sort ida del golf Pèrs ie s ' acos ta a Bagdad ; aques ta operació', com pot pensar -se , no ha p a s d'influir d 'una manera notable en el r e su l t a t ' de la gue r ra . Emperò com que el fer ro-carril de Bagdad , la comunicac ió de Constant inobla i de Siria al golf de Per -sia, è s des de molts a n y s un dels ob jec tes de la política comercial a l emanya , sos t inguda amb més cons tanc ia i tenaci tat , els ang lesos volen apode ra r - se d ' aques t a comunicació I de son principal cen t re economic.

I jus tament amb aques t a operac ió , els darrers t e l eg rames senyalen una e x p e d i d o anglesa a Sir ia . Si rea iment t é Hoc, ès una bona maniobra defensi-va , des t inada a fer front p reven t ivamen t a les menaces que, desp rés de la reeixida en els Balcans, podr íen d u r é i s a l emanys cap a Cons tan t inob la i a l 'EgIpte . D e s p r é s d é l a pr imera ofens iva turca f r aca s sada , els a l emanys n 'han p repa ra i una altra desenrot l lan t la xarxa de ferro-carr i ls . D e la costa de Sir ia una linia du de J a f a a Je rusa lem i va a empa lmar amb la de la M e c a . Un al-


MARINADA 191

tra linia surt de Caifa í s'uiieix a la de la Meca al sud de Damasc. Es aques-ta que els anglesos menacen, i, dominant la costa i el ferro-carril de Damasc, privaríen les empreses de Constantinobla sobre Suez.

F. F.

L ibres

L' OFRENA, d'en Josep M.^ Lòpez-Picó. — Nostre bon amie l ' excer ient poeta en Josep M.^ López-Picó cada any enriquelx la literatura anib un nou volum. El d 'enguany porla per nom «L'ofrena». L'edició acuradissima a les bones mans d'en Francese Altés encomanada, ja predisposa a tenir els ulls cia-vats en l 'obra. Una volta començada la lectura, un hom ha de llegir i rellegir, tantes i tais son les belleses allí encloses. La font inspiradora de molts dels poemes ès la mort. De tots ells se'n desprèn alta lliçô espiritual. Qui no s'im-pressiona vivament quan el poeta se corprèn de por per les hores que ja creia mortes i comencen de viure en abundor ? Qui oblidarà ja més aquells versos admirables que diuen :

«sento la Mort que m'adverteix el limit de l 'humanal desig tornant-me timid».

Ç o que deixem apuntat i la transcripció de dos poemes en el present nú-mero han d'impulsar, sens dubte, a adquirir l 'obra d'en Lòpez-Picó a qui feli-citem efusivament .

* * *

LES SARDANES, per en j o s e p Qrahit , amb pròleg d'en Caries Rahola. Agraim a l 'autor el present que ens ha fet d 'aquest petit volum, que reco-

manem als qui desitgen fer-se càrrec de ço que ès la sardana. L'autor demos-tra gran entusiasme per aquesta dança, i una preferencia per l'estil selvatà, que no compartirán els partidaris molt més nombrosos de l'estil empordanès .

UD icacions reoucies

De Lectura Popular :'^La raó del catalanisme», d'en Josep Coroleu; «Poesies», d'en Ramón Masifern; «Dames d 'Aragó», d'en Sampere i Miquel; «La pomera dels nois», d'en Manuel Rocamora.

De Biblioteca Nova ; «Qué portará la guerra>.


- r 192 MARINADA

I Moviment del port durant el mès de "Rpvembre de 1915

ENTRADES TONELATQE SORTIDES TONELATQE

Vapors 23

Barcos de vela 8

17.554 Vapors 24

393 Barcos de vela 10

18.171

940

O p e r a c i o n s d e l a C a i x a d ' E s t a l v i s

Nombre d ' lmpos ic íons Quanfitats imposades Reintegres Quanfitats pagades L l lbretes noves

43 2.236'59 26 2.492'22 3

Lstacio p ü v i o m e t r i c a .

Aigua recollida ditraiií el mes d'Novembre : 26'3 mm.

r e g i s t r e c i v i TOès de Tlovembre.

Nttixements : 1. María Qispert i Castell.—2. Filomena Hernández i López.—3. An-

gela Bragado i Qallart. — Innomenats 1. Amat i Gelis.— 2. Valero i Pujadas.— 3. Su-

ner i Querol.— 4, Torrent i Puig.— 5. Qironés i Roselló.— 6. Puig i Esteva. — 7. Buxeda

i Riera.— 8. Subirats ¡ Roselló. — 9. Ponce i Hernández.

Matrimonis : 1. Francisco Flaqué i Sureda amb Ampar Planas i Massot.— 2.5ebas-

tià Pujol i Pagès amb Margarida Terrades i Saballs.

Defíincions : 1. Julia Ribot i Roi^ira, 48 anys.— 2. María Mauri i Ribot, 2 anys.—

3. Pere Nadal i Marturià, 30 anys.— 4. Julia Pérez i Barandalla, 30 anys.— 5. Dolors Bur-

get í Albalat. 21 anys.

Establiménts Tipogràfics LA GUTENBERG. — Palamós


Crònica loca - Palamóscont01.palamos.cat/documents/230_1410228289.pdf · bruja, Jaume Rosicii,...

Documents

Transcript of Crònica loca - Palamóscont01.palamos.cat/documents/230_1410228289.pdf · bruja, Jaume Rosicii,...