Curs Universitat Estiu UAB

download Curs Universitat Estiu UAB

of 8

Transcript of Curs Universitat Estiu UAB

  • 7/25/2019 Curs Universitat Estiu UAB

    1/8

    P

    ROPOSTA DE CURS PER A LA

    U

    NIVERSITAT D

    E

    STIU DE LA

    UAB

    2014

    S

    OCIOLOGIA DE LES

    I

    DENTITATS

    Dades del professor de lassignatura

    Miquel Fernndez| Despatx: B1-161

    Correu-e:[email protected]

    Descripci

    del curs

    Aquest curs s una aproximaci sociolgica a la qesti de la identitat. Pretn un abordatge

    dividit en dos grans blocs. El primer d'ells s una reflexi a partir de la dimensi ontolgica

    i gnoseolgica del concepte. s a dir, d'un costat la identitat s un fenomen social i de l'altre

    una categoria sociolgica.

    En la primera part del curs, ens preguntarem des de la filosofia, la psicologia social, la

    sociologia i l'antropologia qu s la identitat. Seguidament ens plantejarem com es formen

    les identitats individuals i collectives. Per ltim abordarem la problemtica normativa deles identitats i la seva relaci amb processos com el reconeixement o conceptes afins i

    complementaris com comunitat, alteritat, pluralitat o diversitat. Per ltim ens presentarem tres

    eixos des dels quals es pot contemplar la dimensi ontolgica de la identitat: qui som, qui

    podem ser i quins sn els marcs que permeten o neguen reclamar o rebutjar- una o un altra

    identitat, personal o collectiva.

    En la segona part del curs ens ocuparem de quatre dimensions comuns de la identitat. La

    relativa a les qestions culturals s a dir, la lligada a l'estrangeritat i a la naturalitat. Unasegona dimensi s la que t a veure amb la modernitati el desenvolupament de les ciutats.

    Com es forma la classe social, com afecten els canvis en els rgims de producci i qu

    significa la vida a les ciutats en el que concerneix a la identitat. Un tercer grup de reflexions

    tenen a veure amb la identitat nacionali el plantejament relatiu a la substituci de les identitats

    religioses i la seva substituci o implementaci per part de les nacionals. Parlarem tamb de

    les identitats lligades al cos, al sexe i al gnerei acabarem amb les ms recents identitats virtuals

    aparegudes amb la difusi de les noves tecnologies i internet.

    mailto:[email protected]:[email protected]
  • 7/25/2019 Curs Universitat Estiu UAB

    2/8

    Temari

    PRIMERA Part

    *Mdul 1.- Introducci al curs. La complexitat delconcepte d'identitat. Teoria de la ipsetat. Identitat ialteritat (Paul Ricoeur)

    Lectures obligatries (entrega i comentari)

    RICOEUR, P. Prlogo. La cuestin de la Ipseidad. S mismo como otro.Madrid: siglo xxi de espaa editores,. p. XIIXL., 1996 (llegir nomsde la I a la XXII)

    Altres lecturesRICOEUR, P. Discurso, metafisica y hermeneutica del smismo. Anthropos. Huellas del Conocimiento, v. 181, n. PaulRicoeur. Discurso filosfico y hermeneusis, p. 30 37,1998.

    STOLCKE, V. Presentacin: Identidades Ambivalentes aDebate.Quaderns, V. 25, p. 58, 2009.

    FERRATER MORA, J. Identidad. Diccionario de filosofa debolsillo 2 (I-Z).[S.l.]: Alianza Editorial, 1999.

    *Mdul 2 -La identitat des de la perspectivapsicosocial- Sociolgica- Antropolgica (Gergen,Mead, Goffman i Durkheim)

    Lectures obligatries

    GOFFMAN, E. Conclusiones. La Presentacin de la persona en la vidacotidiana. Madrid: Amorrortu editores, 1985 254271

    PUJADES, J. J. Identidad social y relaciones inter-tnicas. In:

    MADRID (Ed.). Etnicidad: identidad cultural de los pueblos. [S.l.]:EUDEMA, 1993b. p. 1034.

    Altres lectures

    BAUMAN, Z. From Pilgrim to Tourist: a Short History of Indentity.In: HALL, S.; GAY, P. DU (Eds.).Questions of Cultural Identity. London:SAGE Publications, 1996. p. 1835.

    BERGER, P. L. e LUCKMANN, T. Teories sobre la identitat. LaConstrucci social de la realitat : un tractat de sociologia delconeixement. Barcelona: Herder, 1996. p. 238251.

  • 7/25/2019 Curs Universitat Estiu UAB

    3/8

    DURKHEIM, Emile (1993) Las formas elementales de la vida religiosa.Captulo Sptimo. Origen de estas creencias. III Gnesis de la nocin delprincipio o man totmico (pp.340-390), Alianza Editorial, Espaa.

    GERGEN, K. Prefacio. Realidades y relaciones. Aproximaciones a la

    construccin social.Barcelona: Paids Iberica, 1996. p. 15.GERGEN, K. Prefacio. El Yo Saturado. Dilemas de identidad en el mundocontemporneo.Barcelona: Paids Iberica, 2006a. p. 1118.

    El Asedio al yo. p. 1940.

    Del yo a la relacion personal.p. 197236.

    GIDDENS, A. Modernidad e identidad del yo. El yo y la sociedadcontempornea. Trayectoria del Yo. Barcelona: Pennsula, 1995. p. 93140.

    GOFFMAN, E. Realizacin dramtica. La Presentacin de la persona en lavida cotidiana. Madrid: Amorrortu editores, 1985a. p. 4246.

    Fachada. p. 3342.

    GOFFMAN, E. Identidad personal, Biografa, Los otros comobigrafos. Estigma: la identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortueditores, 2006. .

    MEAD, G.(1991) La gnesis del Self y el control social, Reis 55. pp

    165- 188.MEAD, George H. (1982) Espritu, persona y sociedad.Editorial Paids,primera reimpresin, Espaa

    Desde el punto de vista del conductismo social. Introduccin: Parte1: El punto de vista del conductismo social (pp.23-166)

    Parte 3: La persona (pp.167-248),

    PUJADES, J. J. Algunas aproximaciones tericas al tema de laidentidad. Etnicidad: identidad cultural de los pueblos. Madrid: EUDEMA,

    1993a. p. 4765.

  • 7/25/2019 Curs Universitat Estiu UAB

    4/8

    SEGONA Part

    *Mdul 3 Identitats "culturals". Poltiques dereconeixement i exclusi social. Lestranger com el

    lluny que s a propLectures obligatries

    STOLCKE, V. Talking culture: new boundaries, new rhetorics ofexclusion in Europe. Current anthropology, v. 36, n. 1, p. 124, 1995.

    Versi en castell

    BAUMAN, Z. Exclusin social y multiculturalismo. Claves de RaznPrctica, v. 137, p. 413, 2003

    Altres lectures

    BARTH, F. Introduccin. Los grupos tnicos y sus fronteras. Laorganizacin social de las diferencias culturales. Mexico D.F.: Fondo deCultura Econmica, 1976. p. 749.

    BAUMAN, Z. El asesinato categorial. Cmo recordar el legado delsiglo XX. Claves de razn prctica,p. 2231, 2010.

    BAUMAN, Z. De la igualdad al multiculturalismo. Comunidad. Enbusca de seguridad en un mundo hostil. Madrid: Siglo veintiuno deespaa editores, s.a., 2003a. p. 107129.

    Derecho al reconocimiento, derecho a la redistribucin. p. 90105.

    BAUMAN, Z. Los extranjeros. Pensando sociolgicamente.Buenos Aires: Ediciones Nueva Visin, 1994. p. 4556.

    KRISTEVA, J. Extranjeros para nosotros mismos. Esplugues deLlobregat: Plaza & Jans, 1991. p. 238

    LEVI-STRAUSS, C. e BENOIST, J.-M. Prlogo & Facetas de laidentidad. In: LEVI-STRAUSS, C. (Ed.). La Identidad. Seminario

    interdisciplinario dirigido por Claude Levi Strauss. Barcelona: EdicionesPetrel, 1977. p. 921.

    Conclusiones. p. 353369.

    *Mdul 4. Identitats urbanes. Treball, ciutat i classe.Entre la identitatpurificadaa la identitat lquida

    Lectures obligatries

    SENNETT, R. Introducci & La identidad purificada. Vida urbana e

    identidad personal : los usos del orden. Barcelona: Pennsula, 2001. p. 1793.

  • 7/25/2019 Curs Universitat Estiu UAB

    5/8

    Altres lectures

    MAFFESOLI, M. La socialidad contra lo social.El tiempo de las tribus.El declive del individualismo en las sociedades de masas. Barcelona: IcariaEditorial, 1990. p. 107131.

    SENNETT, R. A la deriva. La corrosion del caracter. Lasconsecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo.Barcelona: Anagrama, 2000a. p. 1331.

    El pronombre peligroso.143155.

    SENNETT, R. Roles. El declive del hombre pblico. Barcelona:Anagrama, 1978b. p. 4160.

    El impacto del capitalismo industrial sobre la vida publica. p.163187.

    La personalidad en pblico p. 189242.

    Conclusin: Las tiranas de la intimidad. p. 417420.

    SKEGGS, B. The Making of Class and Gender through VisualizingMoral Subject Formation. Sociology, v. 39, n. 5, p. 965982,

    SKEGGS, B. Imagining personhood differently: person value andautonomist working-class value practices. The Sociological Review,v. 59, n.3, p. 496513,

    WILLIS, P. Notas para una teoria de las formas culturales y de la

    reproduccion social. Aprendiendo a trabajar. Cmo los chicos de la clase obreraconsiguen trabajos de clase obrera.Madrid: Akal, 1988. p. 197212.

    *Mdul 5. Identitats nacionals. Una moderna creacide sentit individual i collectiu. Leficincia simblica deles comunitats imaginades.

    Lectures obligatries

    ANDERSON, B. Introduccin. Comunidades imaginadas. Reflexionessobre el origen y la difusin del nacionalismo. Mexico D.F.: Fondo deCultura Econmica Mxico, 1993a. p. 1725. + ESCOLLIR unad'aquestes dues:

    Las races culturales. p. 2662.

    El origen de la conciencia nacional. 6376. (5 de DESEMBRE)

    Altres lectures

    BERLIN, I.; GARDELS, N. e MICHNIK, A. Nacionalisme. Valncia:Tandem, 1997. v. 1p. 113

    BLAS, Andrs de. Nacionalismos y naciones en Europa. Madrid: Alianza,1995.

  • 7/25/2019 Curs Universitat Estiu UAB

    6/8

    DELANNOI, Gil, TAGUIEFF, PierreAndr. Teoras del nacionalismo.Barcelona: Paids, 1993.

    GELLNER, Ernest. Naciones y nacionalismo. Madrid: Alianza editorial,1994.

    GUIBERNAU, Montserrat. Los nacionalismos. Barcelona: Ariel, 1996.KOHN, Hans. Historia del nacionalismo. Madrid: Fondo de CulturaEconmica, 1984.

    LLOBERA, Josep R. El dios de la modernidad. El desarrollo del nacionalismoen Europa occidental. Barcelona: Anagrama 1996.

    MIRA, Joan Francesc. Crtica de la naci pura. Valncia: Tres i quatre,1985.

    NORA, Pierre. Le lieux de mmoire. Vols. 1, 2 i 3. Pars: Gallimard,quarto, 1997.

    SMITH, Anthony D. Las teoras del nacionalismo. Barcelona: Pennsula,1976.

    TILLY, Charles. Las revoluciones europeas, 1492-1992.Barcelona: Crtica,1995.

    *Modulo 6 - Identitats personals. Cos, sexe,gnere. Ms enll del cos com a mscara, el cos com areceptacle de la identitat

    Lectures obligatries

    SPIVAK, G. C. El desplazamiento y el discurso de la mujer. Debatefeminista, v. Ao 5. Vol, n. Marzo. Crtica y Censura, p. 150182, 1994.

    Altres lectures

    AHMED, Sara Introduction aQueer Phenomenology. Orientations, Objects,Others. London, Duke University Press. 2006

    BENEDICT, Ruth La antropologa y el anormal. Journal of GeneralPsychology, 10(2), pp. 59-82. 1934

    BUTLER, Judith El gnero en disputa. El feminismo y la subversin de laidentidad. Barcelona: Paids. 2010

    CSORDAS, Thomas J. Introduction: the body as representation andbeing-in-the-world a T.J CSORDAS (ed)Embodiment and experience. Theexistential ground of culture and self. Cambridge, Cambridge UniversityPress, 1994 pp.1-24

    FERNNDEZ, J. Poltica y regulacin sexual. Los cuerpos disidentesen la ciencia, el derecho y el feminismo. Quaderns, v. 25, p. 89107,

    2009.

  • 7/25/2019 Curs Universitat Estiu UAB

    7/8

    JABARDO, Mercedes (ed) Feminismos negros. Una antologa. Madrid:Traficantes de sueos. 2012

    LEN, Emma El monstruo en el otro. Sensibilidad y coexistencia humana.Madrid, Sequitur. 211

    MARTNEZ MAURI, M. e VENTURA I OLLER, M. AmbivalenciasEsenciales, Cuerpos Polivalentes y Humanidades Plurales en la

    Amrica Indgena.Quaderns, v. 25, p. 125140, 2009.

    MATEO DIESTE, J. L. e OJEDA MATA, M. Repensando lasdicotomas sexuales desde las relaciones de poder: un enfoquecomparativo.Quaderns,v. 25, p. 7387, 2009.

    MEAD, Margaret Sexo y temperamento en tres sociedades primitivas.Barcelona, Paids. 1973

    RUBIN, Gayle (1986 [1975]) El trfico de mujeres: Notas sobre la

    "economa poltica" del sexo. Nueva antropologa, vol. VIII, n030.Mxico DF, UNAM, pp. 95-145.

    RUBIN, Gayle (1989 [1984]) Reflexionando sobre el sexo: notas parauna teora radical de la sexualidad a C.S. VANCE (comp.) Placer y

    peligro. Explorando la sexualidad femenina. Madrid, Revolucin, pp.113-190.

    TRAFI PRATS, L. Pedagogas de lo expuesto y lo visual: Figuracionesimplicadas para 4 imgenes de sexo callejero. . [S.l: s.n.], 2009.

    TRAFI PRATS, L. e RIF VALLS, M. Mr. Blanc contra els ravals dela collecci: gnere i diferncia al MACBA. 2011

    ndez, A(editoras) Desc rgenes ,Madrid: Ctedra.

    WITTIG, Monique (2006 [1981]) El pensamiento heterosexual y otrosensayos. Barcelona, Egals.

    *Modulo 7 Identitats virtuals. Entre la transcendncia

    i a la banalitatLectures obligatries

    PAPACHARISSI, Z. The Presentation of Self in Virtual Life:Characteristics of Personal Home Pages. Journalism & MassCommunication Quarterly, v. 79, n. 3, p. 643660, 2002. (17 deDESEMBRE)

    Altres lectures

    ILLOUZ, EVA, (2007) Intimidades congeladas : las emociones en el capitalismoBuenos

    Aires ; Madrid : Katz, 2007

  • 7/25/2019 Curs Universitat Estiu UAB

    8/8

    TURKLE, S.La vida en la pantalla. La construccin de la identidad en la era deinternet. Barcelona: Paids, 1997.

    MENESES, Julio (2006). Diez aos de vida (cotidiana) en la pantalla: una relecturacrtica de la propuesta de Sherry Turkle. UOC Papers [artculo en lnea]. N. 2. UOC.

    valuaci

    Lavaluaci consta de tres grans blocs:

    1. Lassistncia, la lectura dels textos i la participaci a classe s obligatria i es valorar ambun 40% de la nota.

    2. Els treballs de prctiques: lassignatura es basa en dos treballs de prctiques, cadascundels quals representa un 10% de la nota final.

    3. Un examen final de reflexi (amb apunts) que representa el 40% de la nota final i en el

    qual caldr treure, com a mnim, un 4,75 per poder fer mitja.

    Les prctiques

    Lassignatura consta de dos prctiques que sn les segents:

    1 La identitat

    La prctica consistir en la visualitzaci del film Persona de IgnmarBergman. Shaur de fer una reflexi sobre com es representat el cos a "Persona" i en quingrau pot ser considerat "seu" de la identitat. El film es visualitzar el 19 de setembre ilassaig dun mxim de 3000 paraules sentregar el 29 doctubre

    2 Els usos de la identitat

    La prctica -en grup- sobre els usos de la identitat. El tema

    s lliure per es proposa com a temes destudi els segents (mxim: 3000 paraules)

    Construcci de mesquites a Catalunya. Arguments en contra quetenen a veure amb la identitatEl paper de la identitat en lanomenada normativa cvica de 2006a Barcelona. Anlisi de la necessitat normativizadora en funci de lesidentitats nacionals o relatives a ledat.

    Anlisi del procs dIndependncia de Catalunya del regnedEspanya. Implicacions identitries.

    O qualsevol altre tema que creieu que podeu aplicar lanlisi des de lasociologia de les identitats