ESTER BALLANA

RECULL

D’AUDICIONS

Adaptació de les audicions dels cursos

de Josep Manel Vega

+

* Audicions d’Ester Ballana

CD1 Les joguines 1 El tren 2 La pilota 3 La bicicleta 4 La nina 5 El monstre adormit 6 La casa dels ratolins 7 La sorpresa 8 El cigne 10 Cangurs * 11 El lleó * 12 L’elefant * 13 Passeig en trineu 14 La cova del gegant 15 El director 17 Pare i fill 18

CD2 Polls i gallines * 19 Música pels braços (Les serps que tenien por dels n ens) 20 Música pels peus (Enfadats i burletes) 21 Música pel cap (La dona dins un forat) 22 Música pel cos (L’home que no podia ballar) 23 En camí 24 La truita 26 L’aprenent de bruixot 27 La muntanya pelada 28 Aïda 31 La festa 34 Cantata 147 de Bach 36 Zaratrustra 37 Consagració de la primavera 40

CD3 Música pels ulls (Mirades) 42 Música per la cintura (Les dames presumides) 43 Música pels dits (Els dits que volien tocar) 44 Personatges 45 El Llac Tisli 46 Els treballadors 47 La porta del castell 48 L’ocell de foc 49 Peer Gynt 50 Quadres d’una exposició 52

LES JOGUINES (Simfonia de les joguines de Haydn) CD1 - 01

Història: fa molts anys un grup de músics van fer una

música. Un dia van decidir portar als seus fills per

escoltar-la. Els nens quan sentien una joguina feien

moviments imitant aquella joguina, però si només sentien

la música es quedaven quiets a escoltar.

Asseguts a terra ocupant tot l’espai els nens han d’imitar i

parar.

Quan senten la joguina imiten, quan senten la música

estaran quiets, és una manera de fomentar l’hàbit d’estar

quiet mentre s’està escoltant música.

Ocells: moure els braços com si estiguéssim volant.

Cu – cut: obrir i tancar les mans.

Camió: fer-lo rodar per terra.

Carraca: fer-la girar.

Timbal: picar el timbal, fer-lo sonar.

Etc.

EL TREN (Cançó) CD1 - 02

Asseguts a terra ocupant tot l’espai amb les cames

creuades.

El tren surt de l’estació i toca el xiulets, estirem una corda

imaginària per fer sonar el xiulet.

Comença a caminar molt a poc a poc (farem rodar els

braços, els farem girar sobre ells mateixos, fent moviment

de cargolar, segons sigui el moviment del tren més ràpid

o més lent, mouran els braços més ràpid o més lent), i

mica en mica va agafant velocitat, quan troba una pujada

i va a poc a poc, després vindrà una baixada i tornarà a

anar ràpid, fins que arriba a una estació i va a poc a poc

fins que s’atura.

LA PILOTA (Cançó) CD1 - 03

Anem a jugar amb una pilota, la passarem, botarem,

xutarem, la llençarem enlaire.

Nens ocupant tot l’espia de l’aula.

Tros ràpid : botem i ens passem la pilota

Boing: la llencem enlaire

Tros lent : xutem a una banda i a l’altra seguint la

pulsació de la música

Passem, botem, passem, enlaire, xutem, passem... i,

sobretot, ens mirem i somriem!

LA BICICLETA (Cançó) CD1 - 04

Anem amb bicicleta agafant el manillar imaginari i

caminem molt marcat.

Quan sentim el timbre ens saludem

LA NINA (Cançó) CD1 - 05

Fer els moviment com si tinguéssim una nina com diu la

cançó. Quan camina ens convertim en nina i fem 4

passes. Al final s’adorm.

EL MONSTRE ADORMIT (La creació de Haydn) CD1 - 06

Vet aquí que una vegada hi havia un poble que tenia una cova

a la que hi vivia un monstre que estava adormit.

La gent del poble l’ anava a veure, però, això sí, de puntetes i

sense fer gens de soroll per no despertar-lo, i se’n tornava cap

a casa dient: no parleu fort, no trepitgeu fort que, si es

despertés, ai! què ens faria!.

Però un dia el monstre es va despertar i tota la gent del poble

es va espantar tant que va quedar agenollada a terra, amb la

boca ben oberta i amb les mans al cap aixecant-les cap

amunt.

El monstre va quedar tan sorprès de veure tota aquella gent

que se’n va tornar a la cova i es va tornar a adormir.

Per a començar l’activitat cada nen es busca un espai que

serà casa seva.

Hi haurà un pandero al mig de l’aula que representarà la cova.

Cada nen serà al seu espai i quan comenci la música,

cadascú al seu ritme i de puntetes, anirà acostant-se a la

cova, mirarà el monstre i tornarà cap a casa; ho faran amb una

mà al front (tipus indi per) i amb l’altra faran el gest de silenci

amb el dit.

Quan la música sona fort, tot el poble s’espanta.

LA CASA DELS RATOLINS (Fòssils del Carnaval dels

animals) CD1 - 07

Història: vet aquí una vegada un senyor i una senyora

que tenien la casa plena de ratolins. Quan sortien a

passejar els ratolins. aprofitaven per passejar per tota la

casa. La senyora i el senyor agafaven l’escombra per tal

d’intentar agafar els ratolins i es passejaven per la casa

amb l’escombra a l’espatlla.

Nens repartits per tota l’aula fent de ratolins, ajupits,

preparats amb les mans fent de bigotis movent els dits,

només es mouran quan soni la música dels ratolins, la

resta , quan sona la música dels senyors s’estaran quiets

i ajupits.

Quan soni la música dels senyors es passejaran per

l’aula entremig dels ratolins que estaran ajupits i quiets,

amb l’escombra a l’espatlla. Quan pari la seva música es

quedaran quiets i seran els ratolins els que es

començaran a moure.

LA SORPRESA (Simfonia de la sorpresa de Haydn) CD1 - 08

Història: fa molts i molts anys no hi havia cassets ni ràdio

i no podien escoltar música. Només els rics que tenien

molts i molts diners i vivien a castells i palaus amb moltes

habitacions podien escoltar música. Per això tenien a una

habitació tancats els músics sempre preparats per quan

el senyor volia escoltar música, el rei, els avisés, tocar-hi,

si hi havia una festa, si estava trist...

Una vegada al castell del rei hi havia un músic que es

deia Haydn que vivia junt amb altres músics a una

habitació. Quan el rei volia escoltar música picava de

mans, cridava a en Haydn que hi anava ràpidament i

després avisava als altres músics per tocar davant del rei

i els seus convidats.

A Haydn li feia molta ràbia que el rei o els convidats a qui

dirigia la seva música es posessin a dormir, a parlar, a

menjar o es moguessin del seu lloc. Així va decidir que

faria una música on posaria una sorpresa, quan veiés

que s’anaven adormint tocaria molt fluix i quan

estiguessin tots adormits tocaria una nota molt forta que

els despertaria, en aquell moment el rei i els convidats

dissimulaven però de mica en mica es tornaven a adormir

i Haydn tornava a posar la sorpresa.

Els reis i les reines s’adormen i amb la sorpresa es

desperten.

Nens asseguts amb les cames creuades ocupant tot

l’espai de l’aula.

Mentre escoltem la música fluixa ulls tancats recolzant el

cap sobre les mans juntes, quan sentim la sorpresa obrim

braços, ulls, boca sense fer cap so, només amb mímica.

A P4 podem dramatitzar tota la història i abans de posar

la música representar el paper de tots els personatges

(Haydn, rei i reina, convidats i músics)

EL CIGNE (del Carnaval dels animals) CD1 - 09

Serveix per treballar durada : llarg/curt

Timbre : piano (aigua) i violoncel (cigne)

Al voltant , fent com un cercle es posa un grup de nens

que estaran quiets i mouran els dits com si estiguessin

tocant el piano, fan d’aigua.

Al mig un altre grup fan de cignes, es mouen, caminen

amb majestuositat seguint la melodia del violoncel.

CANGURS (del Carnaval dels animals) CD1 - 10

Agenollats a terra i amb les mans com els cangurs

(davant del pit). Hem d’anar escoltant la música i, saltant

com els cangurs, anar pujant i baixant seguint els aguts i

els greus que va fent la cançó.

EL LLEÓ (del Carnaval dels animals) CD1 - 11

Amb els ulls tancats escoltem la música del lleó i ens

l’anem imaginant què fa. Cadascú explica què ha

imaginat.

Després ho podem representar.

Al final de tot seguim el musicograma que ens mostra les

intensitats, les durades i les alçades del que anem

sentint.

L’ELEFANT (del Carnaval dels animals) CD1 - 12

A la primera part (tema A) l’elefant (els nens fan la

trompa amb un braç i la cua amb l’altre) va caminant molt

a poc a poc per la selva (seguint les pulsacions fortes,

l’accent mètric).

A la segona part (tema B) l’elefant mou la trompa tres

vegades i la cua tres vegades alternativament (seguint

totes les pulsacions, però canviant de part del cos a cada

compàs).

A la tercera part (tema A) torna a caminar com al principi.

Un cop fer això es pot escoltar la música seguint el

musicograma.

PASSEIG EN TRINEU (L. Mozart) CD1 – 13 14 15

Primera part (CD1 – 13): anem a palau

Asseguts a terra per parelles un darrera l’altre i mirant

tots cap al mateix lloc.

El nen que va assegut davant mou els braços, porta el

trineu, els cascavells. El nen del darrera porta el braç

aixecat amb el fuet a la mà, el fa picar quan se sent.

Segona part (CD1 – 14): el ball

Arribem al ball, ens aixequem i mirant-nos ens agafem de

les mans i fem un balanceig dels braços (a la frase A), a

la frase B braços enlaire i girem sobre nosaltres

mateixos, ens tornem a agafar, tornem a girar, ens

agafem ens saludem i quedem mig inclinats.

Tercera part (CD1 – 15): tornem a casa

Quan sonen les trompetes tornem a seure mirant al revés

cap a l’altra banda i els nens canvien de posició, el primer

passa a ser el segon. El nen de davant porta el trineu i el

de darrera el fuet, com a l’anada però canviant el nen.

LA COVA DEL GEGANT (Bártok: corda, percussió i

celesta) CD1 - 16

Tres grups d’instruments :

Claus : Persones que entren a la cova a veure al gegant

que està al mig dormint. Sense fer soroll.

Timbal : El gegant estirat a terra fent el mandra, intenta

aixecar-se però no pot.

Corda : dos grups de vigilants, cada grup la seva

melodia. Entren a veure el gegant a la cova, el vigilen a

veure què passa.

Amb els nens és un procés llarg.

1er. Dia. Les claus, tots els nens entren a la cova a veure

el gegant, la resta de música només l’escoltem.

2on. Dia. El timbal, tots fan de gegant, estirats a terra

adormits i fent el mandra

3er. Dia. Corda, tots fan de primer grup de vigilants.

4rt. Dia. Corda, tots fan de segon grup de vigilants.

Quan passin 4 o 5 mesos ho podem fer per grups i

després amb instruments. Es pot representar tipus “La

jungla”: un grup de nens claus, un altre timbal, un altre

metal·lòfon i un altre xilòfon (els dos grups de vigilants).

Posats en rotllana, al mig els nens que fan el moviment,

al voltant els que toquen els instruments. En aquest cas,

manen els que es mouen, depenent del moviment, de la

representació tocaran els instruments.

EL DIRECTOR (Marxa Turca de Beethoven) CD1 - 17

Els alumnes estan escampats per l’aula drets.

Amb els ulls tancats han de dirigir l’orquestra.

Se’ls explica que els directors d’orquestra no poden

parlar, que el que volen dir ho han de fer amb les mans,

els braços i amb totes les parts del cos que puguin.

Per fer tocar fort als músics de l’orquestra fan moure molt

els braços i per fer tocar fluix els fan moure poc i que, a

vegades, per fer tocar molt fluix, fins i tot, mouen una

cama endavant, encongeixen les espatlles i mouen les

mans davant del pit.

Primer ho faran amb el/la mestra i amb els ulls oberts,

després sols i amb els ulls tancats.

PARE I FILL (de Karlheinz Stockhausen tocada pel

seu fill Markus) CD1 - 18

Una vegada hi havia un pare i un fill; el pare era músic i

ensenyava a tocar la trompeta al seu fill. Li ensenyava a

fer notes llargues i notes curtes, però mai li deia parlant,

sinó que li deia amb les mans i els braços. Si volia que el

seu fill fes una nota llarga li feia un gest com si estirés un

fil de costat i, si volia que toques notes curtes, estirava

menys el fil.

Els alumnes han de fer de pare mentre escolten la

música i anar “dirigint” els llargs i els curts amb les mans.

També es pot fer parelles i estirar els llargs i els curts de

diferents parts del cos de la parella.

POLLS I GALLINES (del Carnaval dels animals) CD2 - 01

Hi havia una vegada unes gallines i uns pollets que vivien

en una granja.

Un dia, mentre les gallines i els pollets estaven menjant

gra de terra, es va acostar un llop; les gallines i els pollets

no el veien i el llop es va anar acostant. De sobte, quan el

van veure va començar a córrer i el llop va anar darrera

seu.

Amb aquestes que va aparèixer un caçador i, quan va

veure el que estava passant, va disparar un tret enlaire,

el llop es va espantar i va marxar corrents.

MÚSICA PELS BRAÇOS: Les serps que tenien por

dels nens (Carmina Burana) CD2 - 02

A les primeres notes curtes relaxem els braços i les

cames.

A les dues notes llargues, a la primera inspirem posant-

nos de puntetes i, a la segona expirem baixant altra

vegada i ens poem amb peus junts.

Els nostres braços són dues serps. Les serps s’enfilen

(d’una en una) cap amunt quan senten la seva melodia i

es fan les mortes quan senten cantar els nens. Quan

senten que la melodia és més plena han de pujar les

dues serps a l’hora, però no poden fer ni moviments

paral·lels ni moviments contraris.

Braç dret – braç esquerra – nens – braç dret – nens –

braç esquerra – nens – dos braços

MÚSICA PELS PEUS: Enfadats i burletes (Marc Parrot

“Mis botas”) CD2 - 03

Fem dos grups: els enfadats i els burletes.

La música dels enfadats és un tipus marxa militar amb un

silenci cada 4 compassos. Els enfadats han d’anar

caminant seguint les negres i parant en el silenci; estan

molt enfadats: n’han de fer la cara i no poden riure.

La música dels burletes és una música divertida i més

ràpida (corxeres). La caminaran de puntetes i fent

saltirons.

Els enfadats estan en escena; comença la seva música i

comencen a caminar molt enfadats.

S’afegeix la música dels burletes; en enfadat deixen de

caminar i entren en escena els burletes que han d’anar a

en riure’s de tots els enfadats que puguin.

Quan la música dels burletes deixa de sonar, el burletes

es queden quiets i tornen a caminar els enfadats, que ara

encara estan més enfadats que abans.

Quan torna la música dels burletes, els enfadats es

tornen a quedar quiets i els burletes tornen a riure dels

enfadats i així fins al final.

MÚSICA PEL CAP: La dona dins un forat (Björk “Play

death”) CD2 - 04

Amb les cames una mica obertes i una mica flexionades,

hem de tirar el cap endavant i fer-lo moure d’un costat a

l’altre, com si ens caigués.

Quan sentim el crit de la dona hem de fer el gest com si

volguéssim sortir d’un forat (els braços amunt, de

puntetes, cap enlaire,...)

Quan deixa de sonar el crit, tornem a la posició inicial i

continuem movent el cap.

MÚSICA PEL COS: L’home que no podia ballar

(French TV) CD2 - 05

Ajupits a terra i no ens podem moure (encara que la

música ens en faci venir ganes). A cada accent que

sentim ens hem d’aixecar i estirar-nos amunt tant com

puguem i tornar a terra.

EN CAMÍ (Grand Canyon Suite) CD2 - 06

Història: vet aquí una vegada un senyor que anava

caminant pel desert amb el seu ase.

Va sortir el sol i feia calor, l’home estava cansat i volia

anar damunt de l’ase. Però l’ase no vol caminar. L’home

el va començar a empènyer però res, l’ase no es movia.

L’ase que va veure el que passava va tenir un pla, quan

l’home estava a baix va començar a caminar, l’home de

seguida li va saltar a sobre. L’ase va començar a caminar

cada cop més ràpid, l’home intentava que no anés tan

ràpid però no podia fer rés. Així de cop i volta l’ase va fer

una frenada molt brusca i l’home va sortir per sobre el

cap, pel davant de l’ase.

Nens ajupits, amb una nota forta, surt el sol i ens

despertem.

Posem un peu endavant i l’altre enrere per apretar, per

empènyer amb 2 mans, posarem cara de fer força i amb

la música de violí apretem fort i fluix segons diu la

música. (imaginem que tenim l’ase al davant)

Amb la música de salta-salta, anem saltant, fent

saltironets cada cop més ràpid amb les mans endavant

com si portéssim les regnes de l’ase agafades, fins que

frena bruscament i el senyor salta pel davant. Ens

aturem, ens ajupim, torna a fer la nota forta, ens

aixequem i fem saltironets (no fem les empentes) ens

tornem a aturar i a ajupir-nos, una mica més de música i

el sol que ja s’acaba.

Aquesta activitat la farà una vegada el mestre sol,

després ho farem amb ells i per últim ho faran ells sols.

Caldrà que abans de fer tota la dramatització assagem la

frenada, sense fer soroll i sense donar-se cops.

LA TRUITA (5 variacions / Schubert) CD2 – 07 08 09 10 11

A Schubert li agradava molt la natura i anar a passejar vora el

riu. Hi anava i allà es quedava contemplant com nedaven les

truites, la natura li servia d’inspiració per la seva música.

Farem un riu, amb dues fileres de nens que representen a

Schubert contemplant les truites.

Els altres nens faran de truites passant pel riu. Aniran passant

de diferents maneres segons la música ens vagi indicant:

lentament, amb alegria, depressa, cansades i saludant.

Quan passa amb alegria ho faran fent saltirons.

Quan passa depressa ho faran com corrents.

Quan passa cansada ho faran molt lentament.

Quan passa saludant aniran dient adéu a tothom que està

mirant al riu.

També es pot plantejar com:

La normal (CD2 – 07)

La jove (CD2 – 08)

La ràpida (CD2 – 09)

La vella (cansada i trista) (CD2 – 10)

La que s’amaga (CD2 – 11)

L’APRENENT DE BRUIXOT (Paul Dukas) CD2 - 12

Amb els nens simularem el laboratori on treballa.

Nens asseguts a terra fent una rotllana mirant endins, fan

d’olla.

L’aprenent es situa fora, comença a entrar al laboratori

des de fora tot seguint la música, camina al voltant de

l’olla pensant que farà.

Quan en mig de la música sonen uns glisandos, va

omplint l’olla tirant coses (imaginaries) a dins amb les

dues mans alhora 5 vegades, al cinquè glisando tots els

nens que estan en rotllana fent l’olla s’aixequen i fent una

fila caminen darrera del bruixot.

Quan la música és fluixa canvi de sentit, es giren tots i

caminen, ara el bruixot és l’últim.

Quan la música és més forta s’agafen de la mà i giren al

voltant fent cadena, comencen a anar d’un lloc a l’altre.

Tornen a fer l’olla, l’aprenent es queda tranquil però

encara li queda un ensurt: amb les últimes notes de la

música, els altres fan com si se li tiressin a sobre.

LA MUNTANYA PELADA (Mussorgsky) CD2 - 13

Història: vet aquí una vegada un poble on hi havia una

muntanya que li deien Pelada perquè dalt de tot no hi

havia res, ni plantes, ni animals només una gran roca

erosionada i no hi pujava ningú perquè deien que qui

pujava no tornava ja que hi havia esperits.

Un senyor gran del poble que sabia que havia de morir

va decidir una nit pujar per acabar els seus dies dalt de la

muntanya.

Així una nit va començar a pujar i va començar un vent

molt fort que venia de dalt i l’empentava cap baix, com si

algú des de dalt bufés.

Després va començar una pluja estranya, però ell mica

en mica seguia amunt.

L’aigua es va transformar en neu, la roba li va quedar

glaçada tenia molt de fred.

Després pedra que li tallava la pell, però ell seguia mica

en mica.

Més tard va sentir unes veus que venien de dalt i deien:

“fuig, fuig...”.

Al matí després d’un gran esforç va arribar dalt, totes les

inclemències van parar, va sortir el sol.

El sol l’escalfava, va seure , la roba es va assecar, tot

sentint les campanes del poble es va adormir del

cansament i ja no es va despertar mai més.

Ermitans: home o dona que puja, escala la muntanya

amb moltes dificultats, a terra es desplacen sense posar

els genolls a terra, fent cara d’esforç i molt a poc a poc.

Esperits: dos mocadors cadascun, un a cada mà, amb

música més forta ventada, un peu endavant, com si fes

un pas, i tornen a posició inicial, aixequen el braços i

petits passets, com corrents, (seguint les notes de la

música) els mocadors no paren de moure’s.

Mentrestant ermitans pugen, quan els esperits fan voltes

al seu voltant s’estan quiets.

Cada grup fa voltes al voltant del seu ermità quan torna a

començar tornen al seu lloc i tornen a començar.

Esperits segueixen als ermitans, els ermitans no es

creuen entre ells per no xocar.

L’ermità s’agafa les seves mans i els esperits van movent

els mocadors...

Amb la música ràpida, corredisses, passes petites.

Música forta, plat, la mort, l’ermità cau a terra, estirat

boca amunt i esperits de genolls amb les mans a l’alçada

del pit amb els mocadors quiets. Es senten les

campanes.

Primera vegada sona el violi, amb els mocadors acaricien

l’ermità. L’arpa els fa estar quiets.

Segona vegada de violí, s’aixequen i drets, ermità a terra

i esperits giren al voltant movent els mocadors. L’arpa i

ens agenollem quiets.

Clarinet, els esperits s’aixequen i marxen. La segona

vegada els ermitans s’aixequen i van a trobar-se amb els

esperits, s’aixequen d’un en un.

Canvia la música i fan una gran rotllana entre tots agafats

de les mans sense deixar-se anar.

Tres notes llargues : Braços amunt. Braços avall.

Agenollats i amagar el cap tocant amb el front a terra.

AÏDA (Ritorna Vincitor / Verdi) CD2 - 14

Fa molts anys a Etiòpia i Egipte estaven en guerra.

Aïda era la filla del rei d’Etiòpia, una princesa. Els egipcis

van raptar a l’Aïda sense saber que és una princesa. La

van tractar com una esclava. Amb el temps s’enamora

d’un capità però la relació és impossible ja que ella és

una esclava.

El capità se n’ha d’anar a la guerra i tota la cort

s’acomiada d’ell dient “ Ritorna vincitor”. Ella, l’Aïda,

també ho ha de dir però això significa que guanyaria al

seu pare. La princesa es troba amb el cor dividit entre el

seu estimat i el seu pare.

Activitat :

1 Princesa

1 capità

soldats

gent del poble

gent de la cort.

Cant de la princesa Aïda que fa unes passes endavant

aixecant els braços.

Gent de la cort, 3 passes també aixecant braços amb

boca de peix.

Comencen a desfilar soldats i saluden la gent del poble,

princesa, fan una volta, els soldats se’n van i el capità es

quedarà amb un genoll a terra davant de la princesa.

Mentre fan la volta la gent retorna la salutació.

Camina l’Aïda al voltant del capità.

En sentir-se “tan-tan tam tam tam tà, la gent de la cort

torna enrere fent 6 gestos de sorpresa.

Aïda aixeca al capità agafant-lo per les espatlles i

continua girant al voltant d’ell (vincitor del padre mio)

La cort torna a la posició inicial.

Música com onades i empentes (crits) Aïda mou braços

com fent fora al capità , amb ràbia, el capità que fa petits

passos enrere fins que marxa. La gent del poble i de la

cort cada cop que empenta al capità es posen les mans

al cap amb gest de sorpresa.

L’Aïda torna al mig agenollada mirant cap al capità

(posició inicial) i canta una ària, canta movent els braços

suaument.

“Del mio dolor” La cort i el poble s’agenollen, els soldats

entren i acaben de tancar la rotllana al voltant de l’Aïda.

“Fa mi morir” tots, un per un passen a consolar-la, primer

el capità s’aixeca i li fa una carícia sense tocar-la.

Capità, soldats, poble de la seva dreta, cort, poble de

l’esquerra per tornar al seu lloc fan una volta per darrera

de l’altra gent.

Es para la música i queda cantant ella sola, això vol dir

que hem d’estar acabant d’acaronar-la.

Tots de genolls amb el cul avall i Aïda de genolls amb cul

amunt, va pujant (veu, aixeca els braços fent forma de

sol) i baixant (música, s’amaga)

Aïda a la 4ª vegada (quan diu sufrir) es queda aixecada

amb braços amunt i la de la rotllana (2 cops) aixequen els

culs amb braços amunt (amb el contrabaix) i tornen a

baixar cul amagant cap entre braços a terra (amb l’altre

contrabaix).

Seria interessant que els nens se n’adonin del text, que

es facin sensibles a la lletra (movent els llavis amb el

text)

LA FESTA (Simfonia española de Lalo) CD2 – 15 16 17 18 19 20 21

Es tracta d’un grup de personatges que arriben a una festa

des de les quatre cantonades dins al mig de la plaça.

A cada cantonada hi ha un personatge de cada (enfadat,

vergonyós, content, ràpid, trist i presumit).

Es queden quiets mentre no toqui un moviment concret.

• Introducció

• Contents (4) (CD2 – 15) passegen contents pel mig dels que ja

estaven, s’agafen tots de les mans en un intent com si

anessin a ballar però no, es deixen anar novament de les

mans i tornen a caminar...

• Enfadats (4) (CD2 – 16), caminen molt enfadats mirant-se entre

ells, movent braços.

• Presumits (4) (CD2 – 17) van entrant mica en mica, tots els

salden, al quart se li fa una rotllana i quan passi per davant

nostre el saludarem. S’acaba amb un gest de despreci de

tots cap a ell

• Els que arriben tard (4) (CD2 – 18) entren d’un en un però més

ràpid que els altres i derrapen

• Tristos (4) (CD2 – 19) primer entren 3, caminen tristos, es van

agrupant ells tres, quan acaba el tema i és més fluixa els

tristos queden quiets i els altres van a consolar-los com

acaronant-los, es separen tots per deixar entrar al més trist

(violí) i al final tots aniran a abraçar-lo.

• Vergonyosos (4) (CD2 – 20) entren d’un en un.

• Ball final (CD2 – 21) Un nen que mana o el mestre la primera

vegada, comença a fer saltironets i tots s’aniran posant en

fila fent un cuc, amb les mans a la cintura fins que es fa una

rotllana, el profe o el nen que mana anirà improvisant

diferents moviments que els altres aniran imitant, a cada

canvi de moviment posaran els braços a la cintura mentre el

mestre el fa (això només és una idea, la música és prou

suggerent per ella mateixa)

Una altra idea pot ser:

Tot caminant es va formant la rotllana, però es balla cadascú

sol, sense agafar-se de les mans. Quan comença a baixar el

volum es fan tres grups.

Cada grup, abans de començar tota la dramatització, pensa un

moviment que farà durant la dansa.

Amb el solo de violí, el grup1 fa el seu moviment i els altres

dos grups se’l miren. Quan l’orquestra respon, els altres dos

grups imiten el moviment del grup1; i així amb els grup2 i el

grup3.

CORAL DE LA CANTATA 147 DE BACH CD2 - 22

Bach era un home molt religiós que tocava l’orgue a

l’església, creia tant en Déu que li va dedicar tota la seva

obra.

Li agradava molt passejar per la natura, fent el pas, i de

tant en tant es para i li dona gràcies a Déu per tot el que

ens ha donat, quiet amb les mans pregant. (És el tros

cantat)

Partitura :

Versió en orgue, per cantar a sobre solfejant i melodia,

canten en alemany a sobre. A partir de tercer.

També es pot fer un treball a partir de la partitura, treset,

compàs de quatre, armadura, títol, forma de xifrar de

Bach.

ZARATRUSTRA (Així parlà Zaratrustra) CD2 - 23

Vet aquí una vegada en un país que és deia Pèrsia hi vivia un

senyor, Zaratrustra.

Al poble de Zaratrustra hi havia un llac. Zaratrustra tenia

moltes idees i li agradava pensar molt, però tenia moltes

visites d’amics i no ho podia fer, tothom el molestava. Així,

quan tenia 30 anys va pensar que marxaria, i així ho va fer,

se’n va anar a les muntanyes per poder estar tranquil. Va

buscar un lloc per l’aixopluc i va trobar una cova. Es va

instal·lar al fons de la cova i allà va començar a pensar durant

10 anys. Però, com subsistia? Tenia dos amics:

L’àliga, l’animal més poderós, li portava l’aigua.

La serp, l’animal més intel·ligent, li portava el menjar.

Així que li portaven l’aigua i el menjar i a més a més no el

molestaven.

Quan havien passat 10 anys volia sortir de la cova i poder

explicar als seus amics i familiars tot el que havia estat

pensant. Però no va poder, s’havia transformat, havia canviat

molt. Tenia els cabells molt i molt llargs, li arribaven a terra, les

ungles súper, súper llargues, la barba llarguíssima, la pell molt

blanca com els núvols del cel perquè no li tocava el sol, els

ulls grossos com un mussol d’estar a la foscor...

La primera vegada que va voler sortir dos raigs de sol li

entraren a un ull i a l’altre ull. Va tornar novament al fons de la

cova. La segona vegada igual. Per fi, va sortir i es va quedar

tot el dia contemplant-ho tot, el seu poble, el riu, el llac, va

estar molta estona observant el meravellós paisatge. Quan ja

es va sentir bé, va anar a explicar a tothom tot allò que havia

estat pensant.

Un cèrcol serà el llac. Unes cadires seran les muntanyes.

Notes greus i fluixes, posició, ajupits pensant.

Tres notes, 3 passos que feia en Zaratrustra quan volia sortir

de la cova.

Dos cops forts, la llum als ulls, es tapa primer un ull i després

l’altre.

Timbal, passos ràpids, corre al final de la cova.

Tot això es repeteix dos cops, a la tercera vegada, sonarà una

música molt bonica, és quan aconsegueix sortir de la cova,

puja sobre la cadira i amb els braços oberts i aixecats girant la

cintura molt content ho mira, observa tot., agafen ganes

d’aplaudir però no es farà fins que no acabi tot.

A la dramatització més personatges:

L’àliga: braços oberts per volar.

La serp: mans juntes.

Tos dos el consolen quan torna al fons de la cova. Quan puja

a la cadira l’acompanyen cadascun es posa a un costat

saludant.

Amics de Zaratrustra, gent del poble estan a l voltant del llac,

després genoll a terra.

Ho podem representar amb els nostres instruments:

Maraques : fent-la girar sobre la mà, so molt llarg, són els

pensaments de Zaratrustra.

Plaques : passos endavant, DO SOL DO’ (fent “tremolo”)

Plat : llum del sol, 2 cops, un ull i després l’altre.

Timbales: passes reculant, (pam-pam) fins que pari Zaratrustra

quan torna enrere.

Sortida de la cova, quan puja a la cadira, totes les plaques

(acabant de formar l’acord de Do Major: DO, MI i SOL) xivarri

amb les maraques i en fer el salt endavant i posar el genoll a

terra, timbal i plat so sec i fort.

Els nens que toquen instruments s’adapten als moviments de

Zaratrustra (mestre/a).

Podem gravar-ho i afegir àliga, serp i amics.

LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA (d’

Stravinsky) CD2 - 24

Els nens hauran de saber qui és la seva parella. Es

col·loca un nen de cada parella fent una gran rotllana,

l’altre nen de la parella serà un animalet del bosc i estarà

a l’interior de la rotllana. A la rotllana gran estaran

separats sense tocar-se.

• Passeig tranquil:

Els animalets passegen tranquils pel mig. Els nens de

la rotllana representen la tempesta estaran amb el cos

plegat endavant i les mans als genolls (recollits).

• S’acosta la tempesta:

Amb un obstinat del contrabaix i la secció de corda

fregada “boom, pam-pam-pam” la tempesta. Amb el

“boom” s’aixequen estirant els braços, amb “pam-pam-

pam” tornen a posició inicial. En el “boom” els animalets

es queden quiets amb els braços creuats al pit, a la

resta caminen.

• Parelles:

Quan sona el tro cada animalet anirà a buscar la seva

parella i s’hi posarà al darrere perseguint-lo seguint la

pulsació de la música, amb el mateix ritme de “boom,

pam-pam-pam” els de la rotllana s’estiren i els

animalets que estan darrera s’encongeixen com

amagant-se, fent gestos amb mans i cara.

• Corredisses dels animals:

Els nens que fan de tempesta es queden quiets, amb

les mans avall. Els animalets comencen a córrer. Quan

acaba els animalets es queden quiets s’ajupen i

s’amaguen.

• S’allunya la tempesta:

La tempesta s’allunya, els nens de la rotllana es van

enretirant fent passes enrere fins a les parets i els

animals altra vegada caminen a poc a poc com al

començament: torna la calma.

MÚSICA PELS ULLS: Mirades (Xavier Bangarel

“Faules”) CD3 - 01

Hem d’anar fixant la mirada a diferents llocs o persones

de l’aula. Els ulls estiren el cos, no al revés.

A la nota llarga fem una batuda, però no podem mirar res

concret, la batuda ha de ser amb la mirada fixa.

MÚSICA PER LA CINTURA: Les dames presumides

(Arthur Honneger “Simfonia litúrgica”) CD3 - 02

Quan la música és més tallada hem d’anar-nos passejant

movent la cintura d’una banda a l’altra d’una manera

brusca, seguint la pulsació. Quan la música és suau

movem la cintura dolçament, també d’una banda a l’altra.

Podem fer-ho també en grups de tres; la dama

presumida és al mig i els del cotat li agafen les mans i les

apugen. Només fa els moviments de cintura el del mig,

els altres dos l’acompanyen.

MÚSICA PELS DITS: Els dits que volien tocar

(Porcupine Tree) CD3 - 03

Ens anem movent per tot l’espai movent els dits com si

estiguéssim tocant al música que sona. El cos segueix

els dit allà on van, no al revés.

PERSONATGES (Txaikovski “La fada de sucre” i King

Krimson) CD3 – 04 05

Es fan diversos grups (de 4, 5 o 6 alumnes). Se’ls deixa

escoltar la música diverses vegades i cada grup ha

d’inventar una història que, al final, representaran davant

dels companys.

EL LLAC TISLI (Bartok: concert per orquestra) CD3 - 06

Una colla d’animals busquen el llac i no el troben. Quan

s’enfilen a la muntanya i el veuen, queden meravellats.

Instruments – animals

Caixa – cavall (cap al llac)

Fagots – dues serps (cap al llac)

Oboès – dos conills (nota llarga, cap al llac)

Clarinets – 2 guineus (segon tiroriro, cap al llac)

Flautes – 2 ocells (nota llarga, cap al llac)

Trompetes – 2 micos (cap al llac)

Un cop feta la rotllana, quan sona el vent metall, s’agafen

de les mans i, molt a poc a poc, les aixequen. Amb les

trompes les abaixen i tornen cap a casa.

ELS TREBALLADORS (Carmen) CD3 - 07

Es comença ocupant tot l’espai

Marxa sense moure’s de lloc

• Marxa caminant

• Sense caminar, fan feina amb 4 moviments (l’últim cop

només amb dos)

• Marxa saludant als companys

• Tots quiets. Un va tocant caps i es busca la parella per

ballar

• Es fa una rotllana: braç interior a la cintura i exterior

saludant

• Marxa caminant; expectativa;

‰ e q q VISCA!! (fent un salt)

LA PORTA DEL CASTELL (6a simfonia de Beethoven) CD3 - 08

Explicar la història de Beethoven en plan dramàtic.

En l’audició, algú molt desesperat truca una porta i no el

senten.

Asseguts, fan veure que piquen una porta quan senten

≈ xxxq

L’OCELL DE FOC (d’ Stravinsky) CD3 - 09

Explicar que les gavines sempre van juntes i sempre fan

el mateix; però una vegada n’hi havia una que volia fer

coses diferents. Les altres li tenien enveja i li deien “ocell

de foc”. Un dia, provant formes diferents de volar, es va

estavellar i va anar a caure a la platja. Les altres, enlloc

d’ajudar, la van començar a criticar. Però la gavina, poc a

poc, es va anar recuperant (amb la música):

Primer un braç, després l’altre, s’incorporen, drets sobre

un genoll, drets del tot, parats braços amunt i avall i

comencen a volar (amb la música a negres, caminen a

rodones). Després quiets, recollir-se poc a poc cap a

terra, el cap avall i, al final, pujar els braços amunt i el

cap enlaire.

PEER GYNT (Grieg) CD3 – 10 11 12 13

Història de Grieg: la seva mare era pianista i li ensenyava

a tocar el piano. Com que ho feia molt bé, li van buscar

un profe i el van trobar a Alemanya. Quan va acabar els

estudis va començar a fer concerts per tot el món. Passat

un temps va tornar al seu país. Allà li van explicar que el

seu amic s’estava morint i el va anar a veure. El seu amic

li diu que es llegeixi un llibre i que faci una escola de

música perquè als altres nen no els passi com a ell que

hagin de marxar del seu poble per estudiar música.

Grieg, al llegir el llibre es va adonar que se sentia molt

identificat amb Peer Gynt.

Història de Peer Gynt:

Capítol I: matí (CD3 – 10)

En rotllana asseguts com indis (representa una

muntanya) i Peer Gynt al mig.

Hi ha un diàleg entre flauta i oboè; Peer Gynt es mou

amb la flauta i la muntanya amb l’oboè (movent els

braços i replegant-se cap avall)

Amb l’entrada de l’orquestra tothom s’aixeca, però sense

moure’s de lloc. Amb l’última nota, la muntanya s’asseu i

Peer Gynt marxa.

Capítol II: mort de la mare (CD3 – 11)

Es fan dues files i es va a buscar a la mare; s’estira la

mare al mig. Després es va a buscar a PG, que es posa

al costat de la seva mare morta. Les dues files fan una

rotllana agenollats al voltant.

Capítol III: ball i rapte (CD3 – 12)

La rotllana es posa dreta i es tira enrere en forma de

triangle i PG i la mare marxen.

Comença el ball (picar de mans amb el de la dreta i amb

el de l’esquerra). Amb el pizzicato tothom a terra i entra

PG buscant la princesa. L’últim cop la troba. Ballen i

rotllana reverències. Ball en parelles. Pizzicato parelles

separades, agenollades i PG s’emporta la princesa.

Capítol IV: persecució (CD3 – 13)

Corneta: PG i la princesa es posen en un quadrat

imaginari i es posen a córrer; els soldats els

persegueixen.

QUADRES D’UNA EXPOSICIÓ (Mussorgsky) CD3 – 14 a 24

Abans de començar es fan dos grups (grup 1 i grup 2)

Passeig (CD3 – 14): Grup 1 fan de quadres i grup 2 de

visitants. Quan sona un sol instruments els visitants

passegen i quan en sona més d’un es queden quiets

observant un quadre. Quan sona tota l’orquestra camina

tothom i al ritardando es prepara l’escena dels gnoms.

Gnoms (CD3 – 15): grup 1 fan de visitants i es situen al

voltant; el grup 2 fan de gnoms i es posen al mig. Amb el

contrast de la música es mouen els visitants espantats i

anant-se amagant i els gnoms deformes que es van

mirant els visitant que s’han quedat quiets amb el canvi

de música. Al final els visitants tornen corrents al voltant.

Passeig (CD3 – 16)

Tulleries (CD3 – 17): primer entra el grup 1 saltant i al

glissando es converteixen en arbres. Entra el grup 2

saltant fins al glissando i llavors juguen a amagar. Al final,

quan es torna repetir el tema A, tots salten.

Passeig (CD3 – 18)

Carros de bous (CD3 – 19): es fan 2 fileres (grup 1 i grup 2) i

es passegen de costat al ritme de blanca. Quan sona

més fort els bous s’enfonsen al fang i al final tornen a

passejar normal.

Passeig (CD3 – 20)

Ball de pollets (CD3 – 21): 3 grups (a, b i c). Els grups a i b

són pollets i el c són gallines. Entra:

el grup a fins a la nota llarga

segueix b “ “ “

“ c “ “ “

“ ab “ “ “

“ c “ “ “

“ abc “ “ “

Al final acaba tothom fent una cara de broma.

Catacumbes (CD3 – 22): cinc formes terribles.

Passeig (CD3 – 23)

La gran porta de Kiev (CD3 – 24): a la primera frase s’aixeca

el grup1 i va a fer un semicercle; a la segona frase ho fa

el grup2. Al piano s’agenollen i quan sona el crescendo

s’aixeca tothom i es comencen a passar els objectes un a

un. Quan se sent el gong es fa la primera porta i al final

es canvia de porta. Les portes (quadre plàstic combinant

les persones i els objectes) han d’estar molt ben

estudiades, sobretot el canvi de la primera a la segona.