DC PLUS, D. Sam Abrams - Edicions Cal·ligrafedicionscalligraf.com/pdf/fragment105.pdf · Hèracles...

PublicacióEdicions Cal·lígraf, SLMonturiol, 2, 1r 1a17600 FigueresTel. (0034) 615 261 [email protected]

Disseny de la col·lecció i maquetacióJaime Vicente

ImpressióDC PLUS, Serveis Editorials

ISBN978-84-120151-7-1

Dipòsit legalGI-1114-2019

© del pròleg, les notes bibliogràfiques i la tria de poemesD. Sam AbramsEusebi Ayensa

Una vela en el mar blau.Antologia de poesia catalana moderna de tema grecD. Sam AbramsEusebi Ayensa

Edicions Cal·lígrafFigueres, 2019

Primera edició — agost 2018

© dels poemesEls autors i hereus respectius

© de la imatge de coberta (retocada)Josep Sebastià Pons, Barca (L’Estartit, 1956-1958). Llapis i aquarel·la sobre paper. Hereus de J. S. Pons.

© d’aquesta edicióEdicions Cal·lígraf, SL

Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic. Les infraccions d’aquests drets es troben sotmeses a les sancions establertes a les lleis.

9

Taula

Pròleg 25

Jacint Verdaguer 39L’Atlàntida 39Delos 40Les cíclades 41

Miquel Costa i Llobera 43La deixa del geni grec 43Mediterrània 44Comiat 47

Antoni Rubió i Lluch 49Pàtria! 49

Joan Maragall 50Cant del retorn 50Nausica 51

10

Una vela en el mar blaU

Miquel dels Sants Oliver 57Davant la Venus de Milo al Museu del Louvre 57

Víctor Català 59Cronos 59

Maria Antònia Salvà 61Rodes 61Atenes 62Famagosta 63

Jeroni Zanné 65Orfeu 65Les sirenes 66Zeus i Semelé 67Hèrculi infant 68Helena 68El faune i la nàiada 69

Josep Carner 71Ulisses pensa en Itaca 71[Per unció d’amor i de tortura] 73A Pal·las Atenea 75Els infants del Bòreas 77Cant epitalàmic 80Leda innocent 82Advertiments del príap d’una torreta 83En un museu arqueològic 84Himne dels seguidors d’Osiris 84

11

Taula

Josep Sebastià Pons 86Conversa de les Muses 86Faula de Venus 87Faula d’Orfeu ( fragment) 88

Clementina Arderiu 93Ítaca 93Delfos 94

Carles Riba 96[Ets lluny, i no sabem si més feble o més fort] 96[El meu cos — per les coses] 97Segona Elegia 98Setena Elegia 98Vuitena Elegia 100Novena Elegia 102Desena Elegia 103[… I la noia, dreta a la sorra] 106L’ombra d’Alcestis al marit 107Hèrcules Œtæus 107

Pere Quart 109Socràtica 109

Tomàs Garcés 110La flor de la tàpera 110

12


Carles Fages de Climent 112Ifigènia 112Orfeu escapçat 113Afrodita 114Orfeu 114

Gumersind Gomila 117Els déus a la platja 117

Agustí Bartra 119Tirèsies 119Himne d’Ulisses a la terra 123Segona Elegia 125Novena Elegia 129Òrfica 135Sísif 136

Mercè Rodoreda 137Plany de Calipso 137Ulisses en l’illa de Circe 138Elpènor 138Agamèmnon 139[Ulisses i les sirenes II] 140[L’arribada a Ítaca] 141

Màrius Torres 142La Venus impassible 142

13

Taula

Rosa Leveroni 143Narcís 143Ulisses 143Per a una suite lírica de Fedra 144Heràclit 145Súnion 145Persèfone 146

Joan Baptista Bertran 148Apunt d’abril a l’Acròpolis 148

Salvador Espriu 149Missatge 149Prometeu 150Ofrenat a Cèrber 150Parca 151Orfeu 152Antígona ( fragment) 153

Joan Teixidor 154En el Ceràmic d’Atenes 154Memòria de Carles Riba 155

Marià Villangómez 157[Llest el comú esforç] 157

14


Joan Vinyoli 159Orfeu 159Autoretrat, amb l’ombra d’Orfeu 160Simple cant a Eurídice 160Nessos 161Record de Penèlope 161

David Sanahuja 163Els darrers bàrbars 163Lais i l’estranger 164En la cort del rei Midas 165

Llorenç Moyà 166Drames mítics 166El vel de Medea 167Vine, Odisseu! 169

Josep Palau i Fabre 170Poeta-Narcís 170Nova Leda 170La Caverna 171Mots de ritual per a Electra 172

Joan Perucho 175Troia 175Mercat d’Esmirna 176Micenes 176L’Auriga de Delfos I 177Lykabéttos 177L’Auriga de Delfos II 178

15

Taula

Gabriel Ferrater 179Kore 179Teseu 180

Albert Ràfols-Casamada 182Ícar 182Illa 183[Ulisses] 183Nausica 184Penèlope 185

Josep Vallverdú 186Nit troiana 186Ítaca, potser 188Retorn de Troia 188

Joan Ferraté 190Hipòlit sota la dutxa 190

Vicent Andrés Estellés 197També 197

Ramon Xirau 199Santorini 199Delphi 200Elytis 201Anacreòntic. Signe 201Tres variacions sobre Píndar 202Elea 204

16


Josep Maria Llompart 205Anacreòntica 205Caront 206

Francesc Manunta 207Ulisses 207

Renada-Laura Portet 209[Enmig dels milers i milers de dies] 209

Maria Àngels Anglada 211Vitrina 211Antígona 211La meva Esmirna 212Tàntal 213Aparicions II: Després de Marató 213Làpida i Afrodita 214

Francesc Garriga 216[Venia Zeus amb pluja d’or] 216

Quima Jaume 217Epidaure 217Pel mar Jònic 218Des de Cap Súnion 218Delfos 219

Feliu Formosa 221Per Puck, I-V 221Cançó d’Helena des de Troia 227

17

Taula

Jordi Pàmias 228Dissort d’Orfeu 228Parla l’iniciat 229Glossa d’Homer 229

Joan Margarit 231Nocturn a Cirene 231Ulisses en aigües d’Ítaca 231Tors d’Apol·lo arcaic 232Museu d’Empúries 233L’oracle 234El veritable Aquil·les 234

Rafael Caria 236Ídols de pedra 236

Marta Pessarrodona 238Eros més que Thànatos 238Quan tot de sobte 239

Narcís Comadira 241Hipòlit després de la dutxa 241Les ciutats 242Tramonto a Selinunte 243

Salvador Oliva 245Those Who Boast and Have Not 245L’esposa del Narcís 246

18


Carles Miralles 247[Tant Orfeu, l’encantador traci] 247[Fatigats] 247[De petit, Elpènor havia vist] 248[Nàufrag de tot, a l’illa] 250Tragèdia al Grec, nocturna 250La resposta tan cruel d’Èdip 252

Francesc Parcerisas 254Calipso 254Ulisses 255L’emperador Adrià medita sobre l’Edat d’Or (D’après M. Yourcenar) 255Mitològica 256

Quim Español 258Migdiada d’un faune 258Hades 259Odisseu 260

Antoni Vidal Ferrando 261Sàtir 261Des de l’altra riba de l’Aqueront 262Homèrica ment: Hèlena, Agamèmnon, Menelau, Hèctor, Ulisses, Polifem, Nausica, Penèlope 262

19

Taula

Josep Piera 265Capvespre a Samos 265Oda a Santorini 266Pleniluni a Súnion 267[A la plaça de Làrissa, tot sol] 267L’estela d’Ilissos 268Paisage amb ruïnes 269

Josep Maria Fulquet 270Odisseu 270Cap Súnion 271Circe 271

Vicent Alonso 273Incendi 273Del clam de Jasó 274

Jordi Pla i Planas 276Tornada a Súnion 276

August Bover 278Delfos 278Castell de Cetines 279Egina 279Súnion 281

20


Joan Casas 282[Aigües somes, un bot] 282[Feliç qui, com Ulisses] 282[Aquelles dents corcades] 283[La llum escaira blancs] 284L’esfinx 285

Teresa Costa-Gramunt 286Kavafis 286Invocació 287Cova de les Nimfes 288Tholos 289Hagios Stephanos 290Present, instant 291

Maria Mercè Marçal 292Hydra 292

Marc Granell 293Nit a Patmos 293

David Jou 294Variacions sobre el tema d’Ifigènia a Àulida 294

Miquel de Palol 296Ulisses I 296Ulisses II 297Ulisses III 298

21

Taula

Francesc Pasqual i Moster 300Hèracles a can Papiol 300

Antoni Puigverd 302Veus 302Encara Ulisses 303

Anna Montero 304Penèlope 304

Vinyet Panyella 306Nocturn vora Atenes 306Cap de Medusa, a la cisterna 307Arcàdia 308Una ombra a Gòrtina 308Penèlope 309Dictamen 309

Ponç Pons 310Argonauta 310Hades 311Grecitat 312

Maria Rosa Font 313[I he dit adéu a Telos, al soroll dels telers] 313Heràclit 314Èdip 314Plató 314Cassandra 315Nékya 316

22


Àlex Susanna 317Tres nus a les Termòpiles 317Ulisses 318En record de Melèagre 318Panagia Forviótissa (Nostra Senyora dels Prats, Xipre) 319

Enric Sòria 321Peça de museu amb figures negres 321

Carles Duarte i Montserrat 323[Tracen, les ones, el camí] 323

Núria Esponellà 325Tebes 325Baixada a les gorges de Samarià en ple hivern 326Santorini 327Els salvadors 328

Francesc Josep Vélez 329[És home i dona, i gos, i llop, i fill] 329[Transmutació dels credos i dels zels] 333[Es remou en el llit com la sorra a la duna] 334

Anna Aguilar-Amat 339Ícar 339Orfeu 340Mans i peus 341

23

Taula

Susanna Rafart 343[Travessar camps i gorgs] 343[Mar de Grècia] 343[Ios la plena] 344[Adéu, planyívoles escales del món grec] 344Delfos 345

Jordi Cornudella 347Estàtua grega 347Scenderemo nel gorgo muti 348Adespoton in philologos 349

Isidre Martínez Marzo 350Odissea 350Cariàtide 351

Vicenç Llorca 352La frase immutable 352Odissea 352Si com Ulisses… 354

Josep Lluís Aguiló 355Caront 355Minotaure 356Polifem després d’Ulisses 356L’àguila de Prometeu 357

24


Manuel Forcano 359Issos, 333 a.C. 359Amor nit de novembre 359La casa de Píndar 361L’Olimp 361Foci 362Com els troians 363

Jordi Julià 365El llegat de Teseu 365L’estirp d’Ifigènia 366Polites 367La imatge d’Afrodita 368Els malsons de l’escut 369

Àngels Marzo 372Buscant Quios: 1, 29, 34 372

Pròleg

27

Una de les grans poetes catalanes del segle xx i, sens dubte també, una de les millors divulgadores de la lite-ratura grecollatina a casa nostra, Maria Àngels Angla-da, afirmava fa anys en un assaig que, sense el mite grec, hauríem de renunciar a una part important de la nos-tra lírica.* I realment és així. Ella ho demostrava amb unes aclaridores pàgines sobre Verdaguer, Carner, Ri-ba, Espriu o Ferrater, entre d’altres, i la nostra antologia —que manlleva el seu títol d’una coneguda composició del Príncep dels poetes— pretén il·lustrar-ho amb una selecció dels millors poemes d’aquests i d’una bona co-lla més d’autors catalans contemporanis, sense excloure tampoc delicioses pàgines de prosa poètica de Salvador Espriu, Agustí Bartra, Josep Maria Llompart, Feliu For-mosa, Vicent Alonso i Josep Maria Fulquet.

* Maria Àngels Anglada, El mirall de Narcís: el mite grec en els poetes catalans. Sabadell: Ausa [Orientalia Barcinonensia, 7], 1988, p. 114.

28


Amb el permís, però, de l’autora d’El violí d’Aus-chwitz (que segur que ens perdonaria aquesta petita infidelitat), pretenem anar una mica més enllà, tant en la tria i origen geogràfic dels autors seleccionats com en el contingut dels poemes. El nostre poeta de parti-da és Verdaguer, com en el cas d’Anglada. I en aquest punt no volem deixar de recordar les paraules d’un altre gran filhel·lè català, Antoni Rubió i Lluch, l’historiador per excel·lència de la presència catalana a Grècia a la catorzena centúria, que a finals del segle xix féu mans i mànigues perquè els seus amics grecs coneguessin (i traduïssin al grec, tot i que sense èxit) L’Atlàntida, de Verdaguer —uns fragments de la qual obren precisa-ment la nostra antologia—, convençut que aquest llarg poema era «le plus précieux joyau de la literature ca-talane», el «chef-d’œuvre de la renaissance poétique de la Catalogne», com confessava a l’escriptor Dimí-trios Vikelas en una carta de juliol de 1884. Verdaguer, doncs, és només el primer de la vuitantena llarga de poetes contemporanis presents en la nostra antologia que s’han sentit seduïts per la deixa del geni grec, en la feliç expressió d’aquell que segueix Verdaguer en el llibre que presentem, el mallorquí Miquel Costa i Llo-bera.* De fet, trobem ja una fonda empremta del mi-

* En concret, els poetes seleccionats són vuitanta-tres (que sumen un total de dos-cents seixanta-vuit poemes), i volem agrair des d’aquí, tant a ells com als seus descendents, l’amabilitat que han tingut de deixar-nos incloure els seus poemes en aquest llibre. Un agraïment molt especial, però, devem als poetes Joan Margarit, Josep Piera, August Bover, Joan-Elies Adell, Ponç Pons i Manuel Forcano, així com als professors Miquela Valls i Miquel Àngel Vidal, per l’ajuda que ens han ofert a l’hora de contactar amb bona part dels noms que configuren la nostra tria.

29

PrÒlEG

te grec en autors medievals tan rellevants com Ausiàs March (qui, en el poema Colguen les gents amb alegria festes, fa una comparança del seu esperit torturat amb el de Prometeu —que ell anomena Texion—) o Joan Ro-ís de Corella, qui, en el poema En lletres d’or, tendreu en lo sepulcre, identifica l’estimada morta amb Helena, la bellesa de la qual, segons Homer, provocà la guer-ra de Troia. Vam considerar, però, que calia circums-criure la nostra antologia a un període de temps més concret i més ajustat als gustos i sensibilitat del lector actual, i en el qual, a més, el mite (i, de manera més ge-neral, la història i la literatura de l’Hèl·lade) siguin al-guna cosa més que un mer recurs literari. I Verdaguer, amb la seva Atlàntida de ressons platònics, se’ns afigu-rava —de la mateixa manera que a Anglada— com un esplèndid llindar. Amb tot, si bé hem reduït els límits cronològics dels autors antologats, n’hem eixamplat considerablement els geogràfics, ja que no hi ha terri-tori on es parli el bell catalanesch de Muntaner que no estigui representat en la nostra antologia, des del País Valencià i les Illes fins al Rosselló, l’Alguer i, natural-ment, el Principat.

Pel que fa als poemes, ens hem vist obligats a re-duir a sis el nombre màxim de composicions d’un ma-teix poeta, perquè el resultat fos un llibre mínimament manejable. Només ens hem permès depassar aquest lí-mit en el cas de Josep Carner i de Carles Riba, per una raó més que evident, a banda de la seva indiscutible và-lua com a poetes: el primer és un dels forjadors, en el camp de la poesia, del mite de la Catalunya grega, i el segon —el més gran dels nostres hel·lenistes— el qui

30


més aprofundí en aquesta aposta per reivindicar les arrels gregues de la nostra cultura, amb una sèrie de poemes i de traduccions que són encara la millor guia possible per a tot aquell que pretengui apropar-se a uns textos que ens segueixen interpel·lant des de l’oba-ga dels segles.

Ells dos, a més, com ens recorda Jaume Coll en aquest paràgraf, s’implicaren en un dels grans mo-numents de les nostres lletres que no podem deixar d’evocar aquí: la primera traducció, per part de Riba, de l’Odissea d’Homer, realitzada per encàrrec de Car-ner i incorporada el 1919, fa exactament cent anys, a la «Biblioteca Literària», d’Editorial Catalana. Car-ner se sentia orgullós d’aquesta gesta ribiana, ell, que deu anys abans, a les planes de La Veu de Catalunya (22-ix-1908), havia saludat amb honor la traducció de Segalà (en «un castellà una mica llibrescament cas-tís»), però l’havia lloat amb recança, perquè conside-rava que la traducció aportava relativament poca cosa a una llengua tan sòlida com la castellana, mentre que per al català hauria representat un impuls decisiu. Car-ner veia, ara, realitzat un seu anhel i llorejava el nou-vingut a la palestra lírica en aquest bell poema, publicat al diari de la Lliga sota un gran retrat fotogràfic: «Car-les Riba, traductor de la Odissea» (La Veu de Catalu-nya, 13-ix-1919):

Qui fou el blanc minyó, ja arriba tot colratperquè amb un noble rei antic ha navegat:el temorenc i clos, avui és ple d’audàcia.Oh les que un temps no vau capir sa docta gràcia!

31

PrÒlEG

vermelles de desig alceu-vos ben dejorn:doneu-li avui, en pler de son daurat retorn,la rosa embriagant o bé la que provoca, la tèbia encar del pit o molla de la boca.

A Grècia, bressol de tantes coses, no s’hi va mai, sinó que sempre s’hi torna, com a una pàtria antiga, en l’encertada expressió de Riba (Carner ho deia del Prò-xim Orient: «Em creia de venir a l’Orient per primer cop. Però ningú no hi ve per primer cop. L’Orient no és pas l’indret on es va, sinó l’indret on es torna»). Tot aquell que tingui la immensa fortuna de tornar a Grè-cia s’adonarà que la segmentació cronològica de la his-tòria grega en etapes i moviments perd tot el seu sentit. Feu-ne la prova, si voleu, i dirigiu-vos a la plaça Monas-tiraki, una de les més brogidores de la multicairada Ate-nes: sense moure-us del mateix lloc i girant només la mirada veureu els contraforts de l’Acròpolis, les restes de la biblioteca de l’emperador Adrià, uns banys turcs, el petit monestir bizantí que dona nom a la plaça i to-ta una corrua de botigues de souvenirs per a turistes. Amb un sol cop d’ull, més de dos mil anys d’història. A aquest esperit integrador aspira la nostra antologia, que pot ser, a més, un molt bon company de viatge en una futura escapada a Grècia. Així, a les pàgines que segueixen, se succeeixen les més variades interpreta-cions que ens puguem imaginar dels principals mites grecs, records de pobles i de ciutats, i fins i tot referèn-cies a episodis i autors rellevants de la història i la lite-ratura grega, tant antiga com moderna, sense oblidar la medieval, que reivindica el seu dret a figurar-hi en

32


poemes com Foci, de Manuel Forcano, en les compo-sicions seleccionades de Carles Duarte i Àlex Susanna —escrites arran d’una visita al monestir bizantí de Va-topedi, al mont Athos, i a una esglesiola de l’illa de Xi-pre, respectivament—, o en el sonet inèdit de Rubió i Lluch sobre l’Acròpolis d’Atenes en època de la domina-ció catalana, una flor d’arxiu, en paraules del seu autor.

Els antics mites, és cert, hi tenen un paper molt rellevant, i alguns d’ells els veurem repetir-se en més d’un autor, sempre, però, sota un embolcall nou i al ser-vei d’uns sentiments i d’unes experiències vitals també noves i diferents: Orfeu, per exemple, és un referent li-terari en uns versos de Fages de Climent que podem lle-gir en el seu llarg poema Somni de Cap de Creus, mentre que Josep Sebastià Pons —autor de la bonica il·lustració de la coberta— en fa una interpretació profundament existencial, en la qual el cantaire diví és un reflex d’ell mateix en el seu afany per servar el record d’Helena/Eurídice, la muller morta trenta anys abans. Per la se-va banda, Espriu, en el seu esplèndid llibre Les roques i el mar, el blau, ens desmitifica aquest famós cantai-re traci i ens el presenta més amatent a la seva art que al record d’Eurídice. Ulisses, l’heroi grec al qual reme-ten més poemes, és també un bon exemple d’aquesta versatilitat del mite grec en mans dels nostres poetes, i així el trobem dialogant amb la princesa Nausica en el famós poema de Maragall, protagonitzant una bona colla de sonets de Mercè Rodoreda, simbolitzant el vi-atge interior de Riba en el seu dolorós exili a Bierville, o l’enyorança de la pàtria en el poema Ulisses pensa en Itaca, de Carner. Aquesta mateixa relectura constant

33

PrÒlEG

que els nostres poetes han fet dels antics mites s’estén a alguns llocs i ciutats de Grècia que ja formen part del nostre bagatge cultural, com el temple de Súnion, pro-tagonista de la famosa segona elegia de Bierville de Riba, al qual retornen Rosa Leveroni, Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, Josep Maria Fulquet, Jordi Pla i August Bover, que comparteixen la mateixa nostàlgia per la terra grega que l’autor de les Estances.

Altres poemes que recollim són fruit de viatges per territoris de parla i cultura gregues, alguns dels quals no trobarem en cap mapa de la Grècia actual, com Es-mirna, Nicòsia o Famagusta. La tipologia d’aquests vi-atges és ben diversa, i va des de peregrinacions a Terra Santa, com la que l’any 1927 portà Maria Antònia Sal-và a Atenes, Rodes i Famagusta —ciutats que protago-nitzen tres poemes (un d’ells inèdit)—, fins a viatges de caire cultural o merament turístic, com els que me-naren Tomàs Garcés a Eleusis, Joan Perucho a Mice-nes, August Bover a Egina, Vinyet Panyella a Arcàdia i a Gòrtina o Núria Esponellà a les gorges cretenques de Samarià i a Santorini, dos indrets que tenen el seu reflex en dos bells poemes també inèdits, que donem aquí a l’estampa per primer cop, com també fem amb algunes belles composicions de Carner triades per Jau-me Coll —a qui des d’aquí volem regraciar ben de cor—, una tria en la qual Carner mostra un envejable i ampli ventall de registres.

Alguns dels episodis que han marcat la histò-ria grega i europea tenen també la seva presència en la nostra antologia, com és el cas de la batalla de Ma-rató, que constituí la primera gran victòria dels grecs

34


damunt dels perses (o, el que és el mateix, d’Europa da-munt d’Àsia), i que inspira el poema Després de Mara-tó, de M. A. Anglada, uns perses que, en la versió que ens dona Èsquil de la seva derrota a Salamina, trobem rere el Cant del retorn, de Maragall. I el mateix passa amb la batalla d’Issos, que el 333 a.C. obrí les portes de Pèrsia a Alexandre Magne i que, en un poema de Ma-nuel Forcano, ens porta a la memòria aquell nou món, immens i divers alhora, unit per l’ideal comú de l’hel-lenisme, que tan sovint evoca Kavafis. La veu kavafia-na, tan ben anostrada al català per Carles Riba, Eudald Solà i Joan Ferraté, reclama també la seva presència en el nostre recull, i així la retrobarem en dos poemes de Teresa Costa-Gramunt (Kavafis) i Marta Pessarrodo-na (Quan de sobte), així com en una prosa poètica de Vicent Alonso, als quals hem d’afegir un altre poema, de Ramon Xirau, dedicat al premi Nobel de literatura Odisseas Elitis, el poeta de la llum, el sol i la mar de Grè-cia, i un de Maria Àngels Anglada (La meva Esmirna) que al·ludeix a l’altre premi Nobel grec, Iorgos Seferis.

I, finalment, no ens ha d’estranyar que, essent com és Grècia la pàtria de les Muses, alguns dels poemes se-leccionats reflexionin sobre l’ofici de poeta. Paisatges més o menys lligats a l’art de la poesia actuen d’autèn-tic desllorigador en aquest sentit. Ja Riba, a la vuitena elegia de Bierville, recordava que, en el viatge emprès a Grècia deu anys abans, ell i Clementina Arderiu, en beure l’«aigua dura dels déus, pura a través de l’horror» que brollava de la font Castàlia, prengueren consciència de la seva condició de poetes, en el sentit en què Plató presenta aquesta art, com una cosa lleugera, sagrada i

35

PrÒlEG

alada, articulada per la saviesa dels segles. I, anys més tard, Vicenç Llorca, en el poema La frase immutable, reflexiona sobre l’essència de la poesia i la seva relació amb la vida en descobrir la badia assecada d’Efes, justa-ment el paisatge que devia haver inspirat Heràclit. Per a Joan Margarit, en canvi, un poema és un tors d’Apol-lo arcaic, un fragment de marbre que busca amb força ser acabat pels altres.

El mosaic de temes i d’autors és, doncs, molt variat, i esperem que el lector pugui moure’s còmodament per les seves tessel·les, ja sigui per conèixer les originals ver-sions que d’ells han fet els nostres poetes o per visitar, amb uns altres ulls, la geografia mítica de Grècia, que és, al capdavall, també la nostra.

D. Sam Abrams i Eusebi Ayensa Primavera de 2019

Una vela en el mar blauAntologia de poesia catalanamoderna de tema grec

39

Jacint VerdaguerFolgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902

L’Atlàntida

Mare dels déus, oh Grècia, tu dormies,com Venus per les ones bressolada,aquella nit terrible, i res sentiesdel tro i eixordadores harmoniesamb què fóra l’Atlàntida enfonsada.Mes, com mantell de setí blau trossada,la mar, que encara amb dos replecs t’abriga,te mostrà nua al cel i et despertares;i, als raigs de la celístia tremolosos, i de la lluna amiga,tos tendres ulls, encara somiosos,vers l’hort de les Hespèrides girares. Llavors per tes arenes rodolaren set càntigues sonores, com de gentils sirenes que sos amors i penesa sospirar vinguessen a tes vores.

40


Delos

Per la fitora de Neptú arrancadad’un dels tres caires de Sicília bella, vegí’m com nova estrella,del mar immens en la blavor llançada. Mirant-me les gavinesde borrallons d’escuma coronada,cregueren-me llur càndida parella; les àligues marinescregueren-me de lotus flor novellaque entre randes de mar i coral·lineshagués badat sa virginal parpella.Al veure’m en los marges de l’Etòlial’Aqueloos, als besos de l’aurora,me prenia per calze de magnòliaque li oferís aromes en sa vora. Les illes me prenien per un navili de rumbosa vela, que, ple de rics aflaires, los joguinosos airesd’Epidauros a Dòrida empenyien;i amb música, remors i canticelalos tritons i oceànides seguienlo fil d’argent de ma lliscanta estela.Trobà en mon si dolcíssima acollida Latona, perseguida per Juno sobirana, de Jove engelosida;quan fins los rius fugien de sos passos,li negava la selva sos ribassos,

41

JacinT VErdaGuEr

i el fer lleó ses balmes;a l’ombra recolzada de mes palmesparí, i, bressol de Febo i de Diana,jo els gronxí dolçament entre mos braços.Llavors, sortint de tes pactòlees ribes,tot cantant set vegades me voltarenlos cisnes de Meònia, i fugitives al meu entorn dansarendel cel les Hores, abocant ses faldesde murtra, terebints i semprevives,d’àmbar, coral, topacis i esmeraldes.Com en camp de violes l’englantina,só de totes les illes la regina; mes, ahir vespre, llesta,a un auguri de pròxima tempesta,del mar de Mirtos m’abriguí en les cales que amb mos perfums emmelo; i, recollint les ales,per sempre aquí mes àncores arrelo.

Les cíclades

Nimfes de peus de rosa, en estolada airosa,de les platges de l’Argòlida sortíem per veure a Delos bella, i anàvem i veníema flor d’aigua llisquívoles com ella; quan nostres peus se gelenfets branques de madrèpora, i s’arrelen,

42


en fàcil promontori s’eixamplen nostre dors i pits de vori; dins nostre cor sentíremdel mar entrar la fredorosa gebre;de narcisos, llentiscles i ginebre garlandes nos cenyírem, i, en cèlica escampada, com flors de l’estelada,entorn de l’illa on infantà Latona, per fer-li de corona, en oasis del mar nos convertírem.

L’Atlàntida. Edició crítica a cura de Narcís Garolera. Barcelo-na: Quaderns Crema, 2002, p. 120-123.

43

Miquel Costa i LloberaPollença, 1854 - Palma, 1922

La deixa del geni grec

—Adéu pàtria dels hèroes, país de l’harmonia!Adéu, casal i pares, germans, amics, parents!…Adéu, llum clara d’Hèlios, esplèndid rei del dia,terrers on tota raça d’homes parlants se cria,mar de remors sens nombre, dolç aire dels vivents!

Adéu!… Per mar i terres, seguint carreres vanes,aquí a cercar vinguérem nostre final prescrit,segons la trama fosca d’aquelles tres germanesque los destins cantussen filant vides humanes,les velles Moires, filles de l’Èreb i la Nit.

Oh Clumba!, en tu no crèiem trobar-hi sort tan dura,al veure com sorties d’un mar i un cel tan blaucom los de nostra pàtria, i en roques i verduragermana de les Cíclades mostraves ta figura,ai!, com la santa Delos somrient a nostra nau.

44


Tes ones me semblaren deport de les sirenes,tos camps com los de l’illa on el diví Odisseu,dins un alberg de nimfes, quasi oblidà ses penes;i veia jo en tes costes esquerpes i serenesl’ocult palau de Tetis, les coves de Proteu.

A Bóccoris, la vila dels Keptes ben fundada,d’una colònia nostra somniava jo el nou mur…Mes, ai!, sort ben diversa nos era aquí guardada,en mans d’aqueixa tribu, de cíclops engendrada,que habita munts de roques per dins el bosc obscur!

I veus aquí que enfora dels himnes de victòriaavui ens precipita la Moira més cruelal regne de les ombres, sense deixar memòria…Almenys allà poguéssim cantar l’antiga glòriadels hèroes morts, que vaguen pel camp de l’Asfodel!

Mediterrània

Mare nostrum

Cel i mar lluen blavors diàfanesen competència. L’oreig anima-s’hi, i jugant amb les ones que juguen,rompre les fa com en rialla fresca.

Sus! Via afora! Salpada l’àncora,infla les veles ratxa fresquívola

45

MiquEl cosTa i llobEra

i s’emporta la nau, falaguera,amb un alè de joventut i glòria.

Arreu desfilen platges esplèndides,puntes que avancen, cales recòndites, i, en penyals d’escultòrica traça,cavernes dignes d’habitar-hi un cíclop.

Ah!, aquí respira la Musa homèricadins sa més pròpia claror olímpica; aquí el goig de la vida s’hi tastacom glop vessat de la nectària copa…

Mirau: la forma d’eixa penínsulapar que reclami columnes jòniques, so de lèsbiques lires, o ideestals com aquelles que Plató parlava

i embadalien del Cap de Súniumles clares ones…. Oh!, tan poètiques com les costes de l’Àtica brillennostres riberes, de la llum amades!

Mirau: ja mouen dansa agilíssimadelfins que salten, com si, pletòriques d’alegria vivent, eixes aigüesun nou triomf a Galatea fessen.

Fills bellugosos de la mar rítmica,aqueixs sirenis amen la música:

DC PLUS, D. Sam Abrams - Edicions Cal·ligrafedicionscalligraf.com/pdf/fragment105.pdf · Hèracles...

Documents

Transcript of DC PLUS, D. Sam Abrams - Edicions Cal·ligrafedicionscalligraf.com/pdf/fragment105.pdf · Hèracles...