C)2 I i~ l̂ f- REVISTA DE GIRONA -* M'M. ^ I I MAIC, -AHIÍII icnz JT

,4^"^/ i^í'-

f' DOSSIER

de füúeé de CiimeM

Jean fe%Uïéà

cscripcor Rigcs tic C]limL'iil: es rccd-iicgiit —tot i qiiL' no pas per totlioïn— com a poeta líric, èpic i cpignimistii.

{ Però tiimbé tocà les altres tecles de la

/

literatura: escriví biografia, farsa, tragèdia.... i dedicà molta atenció al passat en tot el conjunt de la seva obra, en la qual són referents cons­

tants la mitologia, la iiistòria i la llegenda llegades pels papers i la veu popular, referides al seu país, Catalunya, sobretot a l 'Empordà , i també a Tespai medi terrani . Mi ha tres nionients de! passat als quals el poeta dedicà especial atenció:

— El món antic gix'coromà, especiaimeiit la mitolo­gia d'aquelles civilitzacions, present sobretot al c.nit èpic Somni ílc Clip (ív Creus (inèdit), però també amb menys intensitat a la resta d'obra poètica.

— El medievalisme català, de l'època comtal fins al Compromís de Casp, a vegades molt relacionat amb els mites populars de la cançó tradicional. És cl moment històric mes reiterat en quasi Cots els llibres del poeta.

— El segle XIX, paisatge necessari a Clinwiii (Barce­lona, 1932), mena de biogi-afïa lliure de dos avantpassats vuitcentistes de Fages, i també a l'obra en castellà escrita conjuntament amb Alfons Masseras; í-ortiiiiy. la imtad de iiihi vida (Madrid 1934). una altra biografia, atiuest cop del pintor Marià Fortuny.

Repassem aquests referents a les obi-cs del poeta, seguint la cronologia de la seva publicació. De les obres inèdites, en deixarem per al final dties d'importants i ben característiques —i qiie coneixem!—: el Sivniii de Cap de Crcws i bona part dels lípi<^)aiiies.

La primera poesia

A Les Imiixes de IJeys (liarcelona, 1924), relemeiit històric es fa present des de la mateixa dedicatòria del pt)ema: «A la memòria de l'alt infant en Pere d'Aragó endreço aquest primer poema en vassallatge a la seva reconegLida senyoria en la gaia ciència de trobar...»; a VExordi, composició llar­ga i en estranips, Fages informa cl lector de la gènesi de les bruixes, de Llers i d'altres llocs menors, per a la qual cosa no es mou de l'edat mitjan.i. tlel temps en què "(luillem cl Foll. l'hercu de Tallaferru de Besalú, cerca (ïentil delia-des» i en tjuè el comte Magaulí -recort lat a partij- de l 'estàtua jacent que el representa sobre la loinba on l'enterraren, a la Seu castellonina— fou "reu tie les enveges reials». Encara t o r n e m a adinirai" Pere el C!]"an i els almogàvers que seguiren la petja d'Mannilial pel coll tic Paiússars. ja en composicions de cos de l'obra, a CouUilUi de les hvinxes de Llers, apareix el Sant Ofici, una iiH]tiisició t]ue. actuant contra les liruises, «no pogué amb turments hòrrids encalmar llur desfici'>. Aquestes i llurs col·legues de Palau-saverdera ballen una particular À'cNï/iíffíf de hiiiixcs: «Bruixots i bruixes en folles rengleres / volten la \\u\\ ile Roland», naturalment en referència a la maça i.[ue. Il.inça-d.i per l'heroi des de l'altra banda del Pirineu, s'anà a cla­var al bell mig de la plaça de Maçanet de Cabrenys. A Vf.k·'^ia-Bpík·'i final. Llers, poble <ide la ruta d'Hanníbal al caire», veu la derrota del rei -aiascut de França», el qual, segons Bernat Oesclot, fou batut allà mateix per catorze batalles. I acaba amb LUI cristià final per als empordanesos {í-]ue «temptàreu la quimera / sagrada o tleslennàveu les forces de l'avern / amb vostr.t malvestat...»): el càstig de la fil·loxera enviat per «Aquell», i amb una mena d'exorcis­me a base de ciris que cremen i sermons, els ciuals haurien empès, a la verdagtieriana manera i per a estupefacció de l 'autor de L'Allàiiliíla, les bruixes cap al C'anigó, d'on mossèn C:into les li.ivia expulsat. Destaca del conjunt tic

DOSSIER -•» * ' RlíVISTA [ i f CïlRONA-*• NÇTÜÍÍ / Í I I MAlíl.-.MlUIL ZOü^ f - l j - i i l f ) !

l'obra 1.1 pcrsistcncia del pais:itgc altcmpiirdancs. st)brc cl

qual serpentegeu els versos: la i inpo i ienr orografia del

Canigó, Trct7events i cl p.is hisiòrie tic l'.inissars; els cas­

tells de QucriiKini,-iS i M o l i n s , i la n io iun i ienca l i l a t i

senyoriii de pobles proveïts de castell, temple, co ine i i t o

monestir : Llers, Castelló, Lledó, Sant Pere de Kodes...

Assenyalem la ineorponició .ils versos de la veu tradicional

amb les rcindalics de les tret7e bi-uixcs que iiai.\cii cada

pr incipi d"ui) luui segle, l.i bella Pubilla de 1 led('>, la pasto­

ra i el soldat, el carboner, la Ilepaí'ils daina de Quermançó.

Li valenta comtessa de Mol ins. . . . i. pouat del l legendan.

resnieiitat ca\-.iller Ko land. el comte Arnau, i^irsità! -(.|ue

busca el Cïrial a Sant Pere de Rodes- . C^disseus navegant

per cala Cu l i p , Criselda i Naiisica. Potser .iquestes dues

dames, i m n u i r t a l i f z a d e s pels \e rsos de Verdaguer i

d 'L lon ior , representen la síntesi i cresta de l'oiuida l le­

gendària a Les hniixcs de Llcrí i en altres obres de Fages.

I-li ha llibres en els quals els referents històrics o llegen-

dai-is són nienors: A l\uikiiiii}: i iwvs {Barcelona. l')2S) dedi­

ca Liiui composició a Ciriselda i a Mireia, «la bi i ina i la b lon­

da, el ll i i el tonuent», i recorda la glòna dels rodis a Roses.

Dos llibres en prosa historiogràfica

S e g u i n t l ' o r d r e de p u b l i c a c i ó , Cliniciil. b i o g r a f i a

novel· lai la de dos avantpassats vui tcent istes de Fages.

transcon-e en la seva totalitat al segle X i X : el INOd nastjué

cl pr imer. Enric CMiment i C^asadevall, i el 1S7S mor í el

segon, Eni ic C l imen t i Vidal , dos cacics castellonins que

intci-vingueren activament en la política espanyola «pel bé

de la pàtria». El pr imor, «tot Í haver-se vist sol·licitat i a f i -

higat, al vol t de la vintena, pels carlins -obra en l'arxiti tma

expressiva exhor tac ió de Cabrera datada el I S 3 2 - , es

donà amb tota ràninia a la ideologia progressista liberal i

niatava les estones del seu lleure estudiant projectes de

constitucions...». Fon diputat de la Diputació de Girona i

presidí una cimiissió d'irregularitats financeres, però deci ­

dí d imi r i r perquè "la política era per ell un Joc de lleialtat»;

també v.i ser batlle de C^.istelló amb el govern liberal. El

1H45 s'hagué d'exil iar com -recorda Fages- un altre C l i ­

ment , abat de liesalii. que el U>43 hagué de fugir per no

haverjnrat lleialtat al rei. El seu fil!.Ja implicat en política,

també havia escapat a Françi. on es relacionà amb Sunyer

i Capdevila, Abdó Teirades i Roger de Mav-m^'t. notoris

l iberals a l tempordanesos. T o r n a r e n tots dos. i el 22

d'agost de 1H4H el pare fou pivs a la tautadella: la repres­

sió de Nan-.ie7 l'acusà de participar en la conspiració tic

\v ^

i^iili·i r . w - lli; illiím^iu.

Sala MunicipRl Catlcllò d'F.mpúrici

dif t 25 i 26 de )uny 93 nits lli nil

di.i 21 ú! |unv 15 a Icf h 1J[Jj

Programa de l'estrena de l'obra El Bruel a Castelló d'Empúries, l'any 1993.

Sant Mique l del Fai. Fou Jutjat i condemnat a mor t . amb

la pena commutada per set anys i i m dia al penal de

trenta; passaren pei" Cadis i ocupà la cel·la de Conzalez

liravci: al cap d 'un any fou indultat i tornà a Barcelona.

|-ages destaca la «fidelitat del vell diputat liberal als seus

principis... que infongué al seu f i l l . l'esperit de protesta

contra l'arbitrarietat dominant , Lantif inarisme monàrquic

i religiós: la idea de convivència, la ll ibertat ben entesa,

inherent a l 'ordre i a la propietat, tots els postulats que

l o m i a v c n cl programa del part i t progressista». A l seu

sepulcre, a l'orla de l'escut d'armes, hi figura la llegenda

"Accipe vota C'ieinens».

El fïl l, Enric C^liment i Vidal , de jove mil i tà amb els

mil icians del seu [lare i tou nomenat comandant en els

enfrontaments dels liberals contra els cariins a Vila-s.icra.

Mo l t actiu des del nunament revoluciíínari de 1<S.S4, fon

clegii diputat a les ( \ i r t s de Madr id , però. desenganyat

64 I i |̂>l *- REVISTA TIE GIRONA •* NI'·M. J I I \I AH I,-AH UI I. IDHI -* f ' DOSSIER

óch piisícicos madrilenys i anhciaiic un dictador rcgciicra-cioiiista, abandonà la legislatura. En la seva inexperiència s'embolicà en un duel —per raons de fidelitat política-, però tou eficaçment ajudat pel també diputat Anicet Pagès, i per Maranges, de l'Escala, ï la cosa acabà a la cata­lana: de matinada Climent fou embarcat a corrc-cuita al tren de Barcelona. Addicte al duc de la Victòria i acusat d 'anar contra O ' D o n n e l l , s'hai;ué d'exiliar de nou a Montpcller. En tomar es va veure atrapat en un intent de fer avenir els «progressistes d'ordre» amb els conservadors de Narvàez: a l 'Empordà, en la revolta, els seus -Joan Tutau i Francesc Sunyer Capdevila, figuerencs i futurs niinistres, i sobretot Roger de Maçanet— se li descontro-laren pel flanc liberal; c! veritable protagonista de l'acció és descrit per Fages com un "guerrer p<ipu[;ir, valent, arrauxat, generós, ànima liberal, carn de llegenda. Era l'esperit de l'Empordà enfront de la Ciarrotxa». Climent hagué de tomar a l'exili de Montpcller.

En aquests episodis. Fages il·lustra sobre els capellans. hereus, aventurers i facinerosos arreplegats entorn de Savalls; contrasta Ramon Felip i els trabucaires, amb «els obrers i menestrals d'entoni d'Abdó Terrades, adoctrinats per l'ateisme burgès i pintoresc de Rubaudonadeu i Su­nyer i Capdevila». I els liberals, com els seus parents, els ubica enmig dels anteriors: -^Mesurades proporcions i equidistants coincidències |...j precís com cl centre d'un cercle [...] Veritable posició d'eclecdcismc elegant [...]». Dedica un capítol central del llibre, amb "l 'homenatge d'una simpatia covada dins la sang», a Roger de Maçanet, que liavia csuit ric però s'empobrí per la causa liberal com­batent contra cis carlins i contra els federals de Terrades. Tomat de França, Climent va fer de cacic; es cartejà amb el millor del liberalisme espanyol, polítics i literats, entre els quals Pascual Madoz, que l'ajudava quan, en l'otici de cacic paternal, demanava alguna cosa al govern, com ara que arribés el correu diari a la Selva o a Cadaqués. Madoz visità Climent a Castelló, i ho aprofità per presentar-se pel llegendari districte de Vilademuls, controlat per Climent -el règim espanyol conegut com a Restauració, per tal de poder ílibricar els diputats que convenien en cada moment i practicar els fraus electorals necessaris, instaurà uns dis­trictes tan pintorescos com cl de Vilademuls, que compre­nia en gran part l'Alt Empordà i serpentejava per la comar­ca per evitar Roses i Figueres-. El 1868 Sagasta el pro­clamà governador civil, i Climent es proclamà partidan de Prim -el t|ual també hauria estat a casa seva- i d'un rei. Morts Prim i Madoz, va ser nomenat senador i. més que vell. atrodnat, tornà a Madrid. Allà fou distingit com a

Cavaller i rebé la Cj-eu d'Isabel la C^atòlica; havia de ser eternament envejat al seu poble per C^mtreras, carca i etern rival. Però no escatimava tavtirs particulars als carlins, la qual cosa li va permetre salvar, en contrapaitida, ia casa en un violent xoc armat a Castelló. Huraiit Li Primera Repi'iblica s'exilià de nou. Restaurada la monarquia prota­gonitzà un període de tupinades electorals en l'esmentat districte de Vilademuls; es féu amant de Mercedes, la dona d'un diputat, i mori el 1878. El seu fill. notari, i la filla de Contreras, el seu enemic polític, es van casar. Fages con­clou: «No conegué el catalanisme polític, però ho fou avant la lettre»; fou proteccionista i defensor de la comarca.

l-oiliiHy. la iiiiiüd de una rida l 'escriví en col · laboració

irAKòns Maseras. A la biogi'afia d'aquest pintor, qtie mori jove, els autors recorren el seu Reus natal Í la Barcelona |irovincial i menestral on s'instal·là precàriament el jove artista orfe amb el seu avi, que creia en les seves aptitutls; tracten el còlera de 1854, són comentats els treballs de Pau

Carles Fages de Climent i Salvador Dalí,

amb Salvador Vilarrcisa.

DOSSIER •> * - R K V I S T A ME G I R O N A -V N I I M . " 2 I I \1.\1J( - A l i n o ^ n o ^ •p-11^11 6s

r-^

j

Sy

/^C Y

///KiJií'X^ gcncr.il de la Itàlia de l'cpocM. i sobre la

Guerra d'Afric.i i el paper que lli ti-'ren els catalans. Se'ns mostren notòriament priDiis-

fí'.s- en relació amb el general de Reus.

Teatre i més poesia

A lil jiii\^c fstt) Diiil.ili (Barcelona l'-í35), farsa sobre els amors d'iin estudiant amb la jove muller d'un jutge vell. malalt i ridícul, el poeta només apunta que Tacció passa al Montpelier vuitcentista. /:7/uticí (BarceU>na. l'?28), tragè­dia, es basa en Li llegenda de Í"entonsanicnt en les arenes movedisses que cireinndaven el Castelló medieval —(.]uan els aiguamolls abastaven tota la plana fnis a TAigüeta de Figueres- d"un carro caiTcg-at de gra i dels bous que l'esti­raven tot fugint amb el seu amo de la confiscació ordena­da pel comte: els animals bruelaren de fornia espatirdidora i hom els seguí sentint, en dctenninades circumstàncies, fins segles després: a banda hi ha la referència històrica del comte PoiK,' Hug i del pont vell que hi féu alçar, el de les set arcades, que avui encara es pot veure i que Fages esmenta en altres moments de la seva obra.

'̂<'íJcí.s* i) Miiriíi Cliui (Barcelona. 1938) presenta una única retcrència a Kayram -a la traducció castellana Valentí Moragas el ía Omar-Kavram-, potser el soldà del Marroc o el rei dels gentils t]iie al poeta li agradaria ser -com tliu .il mateix sonet, l-loiiinhU^ii·— per poder festejar con\'enientnient la seva enamorada. I encara hi ha menys i-eferents a IWn),i dc!.< nrs reis (Barcelona. l '^Sl). on tot queda en Joc literari entorn dels populars perstinatges.

El sabater d'Ordis, heroi I mite

A ta Hahithi àcl sahalcr li'Onlis (Barcelona, l'->54). en què el pegot empordanès Anton Esgleas és transfomiat en heroi i elevat a mite, resseguim les aventures del protago­nista pels camins, pobles i viles de la comarca al llarg de les tres parts de l'obra: camins, passió i mort del sabater. Al principi de l'obra, perdut el seny. Esgleas surt a córrer món per la comarca. Fages ho diu així: »I el seu districte fou Vilademuls / allargassat estoig de meravella". És la pn -mera referència al segle XIX: la segona és sobre Figueres:

<']ove pubilla dels secrets LrEmpúrics,

ciutat obert.i sense mur ni p.iny!

L'urbs Celebra com un torsiïnanv del ritme nou que esmola les centúries.»

Epíleg, niamiscril i dibuixat per Dalí,

de la Balada del sabater d'Orüis-

Milà i cl coneixement històric de CatalunsM a través del ronianlicisnie aitiLieològic; també els del seu gei'm.'i Manuel sobre el foikkire, les dificultats i.!e la llengua en la Renaixeuí^-a que lotjiist es desvetll.iva i elsjocs Florals que foren restaurats al cap tic poc: els germans Milà escrivien encara en castellà, però Pau Ja va féreu català la dedicatòria d'un llibre a Fortuny. Sabem del sentiment de Fortuny. que vivia ofegat per la mediocritat circumdant, fins que cl 1S57 guanyà una pensió de la Jimta de Comen," per estu­diarà la Itàlia del seu somni. En la hvnètica vida del pintor, assistim a la Cíuerra de l'Àfrica amb una C'ataliinva molt voluiitariosa que t.icilità reclutes i voluntaris al gener.il Prim. tingut pei" un heroi. Prim i el [lintor es van trobar a l'Àfrica i es ti-actaren com a eoinpatricis. Després, París, Madrid, cl Pr.ulo, del tju.tl ei"a director Madrazo. i l'ena-nioranient -i posterior lioda- de Fortuny i Cecilia, la filla petita LIC Madr.izo. 1 una Barcelona apagada encara pictòri-cament en la qual l'artista no veia l'escola que somiaveEi els renaixentistes. Tiirnem a la França de Napoleó lli, amb un Fortuny triomfant. Baixem a Cninada. en els convents de la qual cl pintor trobà coses tiel temps tle Felip II. Mort Prim i passada l.i Revolució tle Setembre, seguim els seus viatges al Marroc, a París, Ciianada. Londres i Roma, on el pintor tenia la residència des de leia temps. Fages i Maseras reflexionen sobre l.i Ren.iixença iles de tots els caires. stíbretot l'artístic; sobie la política del papa Pius IX i en

6 6 l i S i ! " T - R E V I S T A DE G I R O N A • * M ' M - 2 1 1 MAIU AKHII i<ít>2 -» •e- DOSSIER

C. FAGES DE CLIMENT

BALADA DEL

SABATER D'ORDIS

Unes pinzellades medievals en !a caracterització del

país, i potser per relacionar Toradura del Sabater amb la

follia de Guillem de Besalú: quan Anton Esgleas encara

no ha sortit d'Ordis,

"Cïuilieni, hereu del comte Tallaferro

de Besalú -di t , per ninl nom. cl Foll-

passa a cavall, i, cl seu terrat trontoll,

Tenze s'ajup sota el cadell o el nyerro.

El Sabater cosia sola i punta.

{Guillem cl Foll, parent del comte Arnau,

genet del vent, espolsa el gris palau)..J>

Passant per Castelló, ja vell, cl Sabater, com Quixot,

recupera cl seny abans de morir:

«Ha vist al vas niarmon de Mag-auli

armat—jaccnt rera l'altar major

de la morada Seu de Castelló-

coni l'animeta ix per la boca, i plau-li

d'imaginar que paga l'únic deute.

(Llevat de Deu, no es sap deutor a nin^^ií.)

Del Comte foll Guillem de Besalú

no serà me-s vassall ni enfiteuta.»

Amb aquesta darrera al comte orat, a Balada... s'aca­

ben les referències medievals. Vegem ara les antigues:

"Guillem cl Foll li te l'ànima presa,

però ha trobat cl Tel del Calabruix

que és una flor per esvair l'embruix...»,

la qual flor

"Mou els estams con una voliana;

només té vida a la muntanya d"or,

on Afrodita afua el ram de jlor. Bufa, en florir, setjonis la Tramuntana.»

El poeta fa referència a la muntanya de Kodes, cl lloc

on s'hauria erigit c! temple dedicat a Afrodita, en el punt

on ara hi ha el prcromànic de Sant Pere. El Sabater beu, i

Fages en.s el descriu així:

«Oh sacerdot, Dionís ingenu

cap-coronat de pàmptils i cspigalls.

Pel got de més no feia escarafalls,

empordanès altiu, bevedor estrenu.»

Quan un mati, després d'haver dormit prop d'una

riera, es lleva,

"Fa de l'Algama cambra d'higiene

i el bassiol de seda és un mirall

per escarpir el mostatxo en espigall

quan, pels meandres, prengui el bany Selene.»

La imaginació del Sabater, en les reflexions que fa

prop de la mort -prodigiosament descrita pel poeta-, li fi

dir, entre moltes altres consideracions:

rrtUí j-EircENl irORS

"Issis, Istar, la filla de l'Escuma

—braços trencats en temples de granit—

f-in, amb tres illes, d'ara a TEstartit.

^Fou atri Alfar, potser, de Mart o Nunia?»

I. sentint la mort i envej;uU el \·ol t r iui tudéi (.|ue

passa, el Sabater diu a i"au:

«-Druida, arúspex, bisbe, mufti o bonze,

lama, faquir, braman, pope o rabí,

faràs, ocell, de sacerdot per mi.

Doni 'm ginatge el teu plomall de bronze!»

Una tragèdia més, i un volum amb dos reculls de sonets

A l'altra tragèdia de Fages, La tlaina d'Araj^ó (Barcelona,

1955). els afers del passat tornen a ser prou presents. El

poeta l'edità amb una intitulada «Autocrítica» que li fa

de pròleg, en la qual explica en què s'ha basat des del

pinit de vista històric. La caiií^'ó popular diu que Anna

Maria, la dama, «duia a la sabata els lliris de Fran(,'a i Ics

barres d'Aragó»; Fages suposa aquesta jove filla natm'al

del rei Jaume II. D'altra banda, el primogènit del rei i

mig germà de la dama -e ren fills de mares distintes-,

també dit Jaume, refusa públicament i ostentosa dues

obligacions que tonia com a futur rei: rebutja la corona i

es desdiu de casar-se amb Leonor, filla del rei de C'aste-

11a, el mateix dia del casament a l'església de Gandesa.

Aquest J aume , anomenat «cl Forassenyat», ingressa a

l'orde de Montesa i, després de viure en pecat a Valèn­

cia, és reclòs a la torre de l 'homenatge de Santes Creus

per fra Arnau Soler, prior de Montesa i el seu custodi. A

l'obra, a més. hi apareixen altres personatges històrics:

els germans Elisenda i O t de Montcada; Hug de Malla;

l'ere, criatura filla (.l'Alfons cl Benigne i tie la dita Leo­

nor de Castella, iutin- rei Cer imoniós o del Punyalet

DOSSIER -> *- RFVISTA nir GIEÍONA •> NÚM. ^ T I MA IX, -AUint 'Hrmi *• I iS;| 67

^ ·

-Lr.iqiiL'sf assiiniptL' se'n ji.iii.i-; nmiiic hi S(Sn csmi·iit.ifs l.i h.it:ilLi de Miirct. Roger ilc Llúri.i, Vcrv el (Iran i la scv.i gran afieió Cixibadorcsea, Ics revoltes dels nobles i,le la Unió. IVederic LIC Sicília i lí^.inioii Miiutaiie]".

Ctmsiderein aiM Soiicls. piÍDicr llilor (Olot. 1*-I7')). A Il\(^niiit el pi>eta projecta inia sèrie d'exhortacions referi­des .1 Empúries, la tlels <uniirs federals», ai niiiscLi de la qual es conserva el mosaic ci>negut per Siicnfici li'lfmcnith «Els mosaics ens delatin sacrificis lascius», diu. mentre «per corona d'Esclèpion frisi un vol de pardals». Ui pou tic CiJf(í ve acompanyat per la següent llegenda: «Cercius, cum lotjuare. bnccam obstinet (Frase atribuïda a Cató per A. CieÜLis)»; en atjucst sonet. Marc l'orci Cató. ven­cedor d'una revolta local, reposa vora cl pon d'Empiiries acompanyat pels triumvirs; bufa el vent i el romà excla­ma «|... | -Sense / la tramuntana, fora bella Empúries / —diu— aquest hut que ni el Senat pot vèncer». Plaça licl ivi és pin'a ambien tac ió medieval: Pere el C^ei'imoniós. l'arxiu de la CUirona. la capella de Santa Àgata, el Tineli. Sibilla de Fortià -nuíi ler del monarca-, el record de la Lïarquino romana: el temple LIC júiilter de mont Tàber. Favència l'ia. i ima refei'ència a l'acabament de la nissaga reial catalana. L'ed.it mitjana segueix a Soiicls, sc{ioii ililm' (f)lol. I*J7')). amb La _\^csla d'Anfós cl Hniii^iic: «Desfés l'escuma dels camins d'Ulisses. / Príncep Benigne, nià a l'arjau...». El Soiicl aii!ohio<^ii)lu\ darrer amb reterències històriques, ens fa saber que el poeta fou alletat per tma ilida de Llers i confirmat pel bisbe Torras i Bages.

situada eclècticanient entir el Castelló feudal i la Figueres reial, adequada com a contrapès de Sant Pere de Rodes i del comte d'Empúries... El desplegament de l'estructura administr.itiva hauria tingut infinites conseqüències: Vila-JLiïga. seu internacional de jueus i Lisurers; Einpòrion. far mundial del teativ i la filosofia; Castelló, cúria Judicial; Vilacolum hauria celebrat Colom com a fill predilecte; a Peralada s'hauria fet traduir la Bíblia a 77 idiomes presidits pel català, el llatí i el grec... En fi. en l'eiiginvós desvari històric un núvol de lïgucrcncs i empordanesos, contem­poranis del poeta en cl moment de la conferència, haurien ocupat les niés altes instàncies polítiques, judicials, cultu­rals i econòmiques nacionals i eiu-npees.

Dues obres inèdites

HI Somni <ic Cap tir Cuinis, la més ambiciosa obra de Fages de Cl iment , finalment \'eurà la llum de la impremta aquest 2002 —any capicua del centenari del naixement del poeta-, editada per Jordi Pla, estudiós d'aquest cant èpic i. per ara, el més gran coneixedor de l'obra de l'escriptor. El

" ~ ^

Cnrlca Xagcí ue Climent

Una conferència d'èxit

VilaíaiTa. íapiíal liii iiióii és la transcripció d'ima conferència prcinimciada al C'asino Menestral de Figueres el 1956, i incKni un pròleg il'AleNandre neuloteu. t.irmacèutic, vio­linista i sobretot autor de la teoria tle la matemàtica de la història. Fages parteix d'tuí sinojós: si Pere 1 el Catòlic no hagués perdut la batalla de Muivt. i Cccitània hagués con­solidat un Estat coniii amb C^atalunya. Això hauria estat possible bàsicament a partir de dos supòsits: que el cavaller llalmau de Creixell hagtiés pogut auxiliar el rei en lloc de tèi--se [iiatara la batalla d'Úbeda, coneguda com «las Navas de Tolosa», i que Pere I no hagués minvat les energies jaient amb alguna senyora la nit abans del xoc armat. A parrir d'aquests siiiofós, Fages considera els càtars, els fran­cesos, les relacions de forces ptilítiques de l'Europa del momeiil . i ilemosira (.]ue la centi"alit;il c.italanooccilana s'hauria produït a Vila-sacra: arrecerada de la tramuntana.

CLIMENT

6S 1 iN |l «F- REVISTA OH GIEÍONA •* M ' M , 211 ,M.M;(,,- .MIKII IIHJI -» f- DOSSIER

Somni... inclou nombroses referències històriques anti­gues i sobretot medievals, així com de la mitologia grcco-romana i cristiana, i del llegendari popular català, particu­larment empordanès, antic i modern. Fages provoca una gran barreja històrica i temporal en l'escenari mineral d'un cap de Creus grandiós gràcies al doll d'alexandrins i tota altra mena de versos; els déus vells s'hi jubilen i els accidents orogràfics en prenen els noms: Paní (Pan), Culip (Calipso), cap de n 'Orfcu, Portvendres (Venus), Portlligat (Prometeu) . . . I són substituïts pels del nou mobiliari mític cristià: d'arcàngels fins a sants d'antiga fac­tura, frares i abats, com el seu parent fra Jeroni CHment. Al començament ei poeta invoca Clio perquè l'inspiri, i. com que parlar del catàleg historicollegendari seria àrdua tasca, ens limitarem a una mostra: destaquem l'emperador Pompcu; el bàrbar Alaric, que feu tremolar Itàlia, la qual cosa aconsellà de portar la testa de Sant Pere a Rodes; Carlcmany, Roland i l'espasa Durcndal; el comte Hug i Tallaferro i el seu fill Guillem el Foll; Jaume 1, Anfós el Benigne i les conques tes , com la de Sardenya, amb referències a la llengua i a l 'Alguer; els nyerros i els cadells; Geroni Camps, cavaller que volia tomar el Rosse­lló a Ca ta lunya ; la Bíblia min iada de Sant Pere de Rodes . . . fins als bussos grecs, pescadors del corall de Cadaqués a principi del segle XIX. Més propers a la lle­genda. Gentil, Griselda i les fades; el cor de Guillem de Cabestany que es cruspí la comtessa del Rosselló; cl món ombrívol dels contrabandistes; Joan de Serrallonga, la seva amantjoana; el pastor i la sirena empordanesos...

Els Epií^raiiics també seran publicats aquest mateix any 2002 del centenari. Per ara, només ha estat impresa la col·lecció Cent consells d'amor. N o són pas freqüents les referències historicomitològicjues en la poesia més popular de Fages, però també n'iii ha. Parlant d'ell mateix, canta:

"Salut, casa de Climent!

Nissaga d'abats i bisbes,

governadors, gent de lleis, poetes i Uarinistes.» «En Fages, nét d'un cacic i renét, per Caramany, d'un fill bord de Carlemany...»

Sentint-se d'alguna manera hereu dels camins polítics empordanesos, fa:

«Petit Portal suquer de l'alt poeta

d'aquesta terra nostra, federal.» Considerant la seva obra:

«Baldamcnt or, com de Safo, els

versos meus es tornen cendra...»

«Faig a Apol-lo nous serveis: damunt dels camells aràbics, duc versos monosil-làbics pel "Poema dels Tres Reis".» I sobre ell mateix com a poeta: "Un Gaiter, famós com Àusias, o Lope de Vega, el Fènix...»

«Els professors d'ironia que he tingut sense moure 'm de la Confederació

delsJaumes,Joans i Peres, són en Carbona de Figueres

i en Marcial de Calatayud.» Vegem una referència a la Guerra Civil. El 9 d'agost

de 1936, vigília de la festa major, foren assassinats uns cas-tellonins. Per evitar la coincidència, la festa fou traslladada al dia 23; passats uns anys, el rector del moment, mossèn Salvador Pagès Tubert, volgué retoniar-la a la diada tradi­cional, amb gran indignació dels castellonins. Fages escri­ví al respecte una sèrie d'epigrames, de la qual en transcri­vim un:

«El rector de Castelló és tossut com una cabra,

vol que la fcsti major

sigui una festa macabra.»

Entre les inevitables referències als clàssics trobem H a n n í b a l , Samot ràc ia , E m p ú r i e s . . . , a l 'esti l de les següents:

«L'Empordà té de la Grècia la divina aristocràcia

que, en l'amorosa facècia, fins les lletges tenen gràcia.»

«Com un diàleg de pifre i oboè, fretura incerta d'un màgic impuls -festeig ingenu de Dafnis i Cloé— ve de Portvendres pel coll de Banyuls.»

«Salomc dansa per Herodes i els missatgers unten les rodes...»

«Fonnosa Gala Placídia muller del rei vissigot. Roma no ha pas mort del tot si resta en peu la Falcídia.»

DOSSIER •* RBVISTA PE GIRONA -> NL'M. 3 I I M,\iíc,:-Aiiiift^":íno2 • h^sl fiy

C. P A Q B K D B C M M B N T

VILÀSACRÀ, CAPITAL DEL MON

PnOLEQ DALCXANDRC CEU.DF'eU DIBUIXOS I » .JOAQUIM BBO D6 OAREDA

«Oh, Salv:idor! Enc.idcnat com Ataulf prop tic Clah, romans tídcl a la cala: Prometeu de Portllig-at.»

«l.~)'cnvà que Zcus parc. cl grec.

furgava els secrets de Lcda les oques han tingut bec...» Els epigrames contenen sovint expressioEis en llatí:

«... cercant la fiinisiihuriiCíi/hi ÍIOIDIIS Aíiicd trohà», «|...| au, no facis cl cabrcny / perquè tu Mürtclhi.·! cris», rèquiem per oniiiia svaila, uwcrc et filosofan; nou iiwm'mtd pcanihi. cj^o Ic absoh'o, et siiin qiiiquc...

També hi apareix Taltra constant en Fages: el món medieval. En els epigrames es refereix als rabassaircs, saLit Jordi , ei duc de Medinaceli. Otel · lo. Velazc|iiez... En transcrivim algmi de sencer:

«Des tiel temps dels albigcsos passant pels Savonaroles sempre han embaucat pagesos

Sants d 'Olot o de Banyoles.»

«Més profit et tarà el Kempis

el dia que ja no trempis.»

«La busca i la biga i el cadell i el nyerro són monscrga antiga: fem pas el gamlierro.» Fins i tot parodia iin clàssic català:

" N o hi ha bonica ni lletja '

i cl temps s'ha escolat debades

si —com rima Bernat Metge—

jugtiem a les '"canviades".»

I unes mostres de referències mes modernes:

«L'ignorant, de gust es pairà

de Verlaine i de Voltairc.»

«Ho esquitxa tot de groc

i es pensa que es Van Gogh.»

«]...] té el perfil de don Alfons

i és dinàstic al bell fons.»

«El cant de La Marsellesa

en boca de Charles de Gaiille

és com una bollavcssa

engolida pel Rei Sol.»

Acabem aquest aplec de referències sobre el passat en

l'obra de Fagcs sense haver esmentat la que, sobre el con­

junt de l'obra i l'autor, s'ha k't mes famosa: «Fagcs era un

cagalló feudal" (losep Pla, volum 38 de l 'OC) . Es tracta

d'una sentència enginyosa i provment d'un gran escnptor

-per això n'acabem parlant-, però que només recull un

caire d'un prisma prou més complex. H o veurem ara que,

amb el centenari, disposarem d'tma biografia fiaLile, espor­

gada de taula i sense parèntesis decisius. Aquesta informa­

ció més equilibrada mostrarà que Fagcs tou, per exemple,

socialista i fundador del Partit Socialista de Catalunya;

quan fou persegtiit va ser antirepuLilicà i. per la mateixa

inèrcia, fou afi amb el primer franquisme. El Fages que ha

quedat més en la memòria altempordanesa - e l Fages

conegut per Pla-, en gran desequilibri amb les etapes ante­

riors, és un home allunyat del règim, tant, com lluny el

mantingué la cultura catalana resistent malgrat escriure en

català, contribtiir en acdvitats culturals i poder presentar

una obra considerable, com a mínim tant com d'altres

escriptors que sí meresqucren consideració; un poeta

desenganyat i amb problemes quotidians molt prosaics, un

esperit anarcoide i catòlic anticlerical, e t c , i un fugitiu cap

a somnis a vegades de grandesa que l'aproparen a la per­

cepció planiana: el «cagalló feudal»; liberal, però.

Joan Ferrerós à professor de UCII<ÍIHI i liicriitiini luiiiliuu·s

ii l'IES Ríiinoii Miiiiliuicr de HIJIICÍÏ'S.