![Manual de gestió de residus industrials a Catalunya · Manual de gestió de residus industrials a Catalunya 5. 6 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya. Capítol [I]](https://static.fdocumento.com/doc/165x107/60078fe403ecfb327e543c39/manual-de-gesti-de-residus-industrials-a-manual-de-gesti-de-residus-industrials.jpg)
De la genialitat a la gestió
1
L'ECONÒMIC 45 DEL 18 AL 24 DE JUNY DEL 2011 EINES ’últim número de la Harvard Busi- ness Review, el del mes de juny, publica una en- trevista amb el Ferran Adrià. La relació entre el geni i la Universitat de Har- vard no és nova. Si no erro, s’inicia el 2008 amb unes xerrades del mestre a Bos- ton, segueix amb l’elabo- ració del cas titulat ‘Feed- back’ dels clients, no a la carta d’El Bulli, al qual més endavant em referiré, i se- gueix amb el conveni que van firmar entre la Funda- ció Alícia i la Universitat, d’una durada de cinc anys, per realitzar un curs sobre ciència i cuina, el qual tam- bé implica que Ferran Adrià sigui professor con- vidat durant quinze dies l’any. La relació establerta permet, igualment, que el centre acadèmic organitzi sessions obertes al públic, com les que se celebraran la propera tardor, i inspira- des en el curs ‘Science and cooking: from haute cuisi- ne to the science of soft matter’ i en les quals parti- ciparan d’altres cuiners de reconegut prestigi, entre ells uns quants de catalans (Ruscalleda, Roca, Puigde- vall&Planagumà, Tejedor i Jubany). PER QUÈ HARVARD? Per cert, per què Harvard i no uni- versitats catalanes? Per què els interessats han d’anar a Boston i no a Barcelona? I no són qüestions per al mestre, evidentment, sinó per a les universitats del país. Tornant al principi, l’en- trevista, que fa èmfasi en la creativitat d’Adrià però no obvia esmentar els trenta L anys dedicats a reinventar l’alta cuina (haute cuisi- ne), hi ha una pregunta i resposta que vull ressaltar: “Com fa millor un bon xef?” I el mestre respon: “És tot el sistema d’El Bulli que ho fa. Si vas a Harvard, no és una sola persona qui et fa millor, és el sistema. La manera amb la qual funcio- nem es basa en un model en el qual quan tu ets aquí so- mies i t’apassiones. Però són 12 o 13 hores cada dia -molt intenses–. El 90% de la plantilla canvia cada any. Crec que és un bon sistema perquè per mi és bo tenir sang nova, i al final tothom es crema. Per ells és un any d’experiència. Són dins, veuen el sistema, i veuen el que poden aprendre. Jo no tinc un paper de mestre. El que faig és influenciar- los”. No us sona això? No és l’anunci d’aquest any de l’Estrella Damm? Ara bé, abans de Harvard, els professors Marcel Pla- nellas i Silviya Svejenova d’Esade, l’any 2007, van escriure el cas Creatividad: Ferran Adrià –es pot tro- bar a www.elbulli.com–, que explica des d’una pers- pectiva empresarial la his- tòria d’El Bulli i del Ferran Adrià i teoritza (en el millor sentit del terme) en el seu model de negoci, posant de manifest que “l’empresa” no és tant el restaurant com el que han creat al seu vol- tant –cal tenir molt en compte la figura del Juli Soler. Seguint el cas, és recoma- nable, també, l’article La hoja de ruta de Ferran Adrià, del març del 2010, a www.marcelplane- llas.com. Sobre el cas de Harvard ‘Feedback’ dels clients, no a la carta d’El Bulli (2009), posterior al que acabo de fer esment, i que he citat al començament, vull refe- renciar-vos uns paràgrafs que considero molt expli- catius per entendre la crea- tivitat i la innovació: “La idea de l’Adrià és que si es- coltes els clients, el que et diran és que volen alguna cosa fonamentada en el que coneixen”... “L’Adrià diu que no escolta els clients, però els seus clients són al- guns dels més satisfets del món”. La distinció entre comprendre i escoltar el client. “La creativitat és el primer; després ve el client”. En paraules similars ma- nifesta el mateix que el Henry Ford (Ford): “Si ha- gués preguntat als meus clients què volien, m’hau- rien respost: un cavall rà- pid”. O l’Alan Kay (PARC): “La millor manera de pre- dir el futur és inventar-lo”. O l’Steve Jobs (Apple): “La gent no està en condicions de conèixer quin serà el nou producte estrella”. El Fer- ran Adrià, a casa nostra. Creativitat, innovació, sistema, procés, persones, resultats. Management a la cuina. DE LA GENIALITAT A LA GESTIÓ Abans de Harvard, els professors Marcel Planellas i Silviya Svejenova d’Esade, l’any 2007, van escriure el cas ‘Creatividad: Ferran Adrià’ –pot trobar-se a www.elbulli.com–, que explica des d’una perspectiva empresarial la història d’El Bulli i del Ferran Adrià i teoritzen (en el millor sentit del terme) en el seu model de negoci, posant de manifest que ‘l’empresa’ no és tant el restaurant com el que han creat al seu voltant PER SABER-NE MÉS Josep Albet CONSULTOR Ferran Adrià, el fundador d’El Bulli, és una font de genialitat i creació constant. ARXIU / JOAN SABATER GESTIÓ EMPRESARIAL www.elbulli.com Glossari Director d’El Bulli des de 1981. Escriu: “El Bulli era un espai màgic, arribar- hi era quasi una aventura, però grà- cies a la nostra clientela ja era pioner entre les noves tendències”. És la cuina practicada en els grans hotels i restaurants d’oc- cident. Productes d’extrema qualitat, presentacions cuida- des i artístiques. Origen francès. 1961. Tot va començar amb un minigolf... El doctor Hans Schi- lling, un metge alemany, i la se- va esposa van arribar a Roses a finals de la dècada de 1950... ‘HAUTE CUISINE’ Va ser un enfocament a la cuina i pre- sentació de menjars, una reacció a la cuina clàssica francesa, que es va ba- sar en plats més lleugers i delicats. Va néixer a França al 1970. ‘NOUVELLE CUISINE’ EL BULLI JULI SOLER
-
Upload
jsplbt-jsplbt -
Category
Documents
-
view
215 -
download
0
description
Ferran Adrià
Transcript of De la genialitat a la gestió
L'ECONÒMIC 45DEL 18 AL 24 DE JUNY DEL 2011
EINES
’últim número dela Harvard Busi-ness Review, eldel mes de juny,publica una en-
trevista amb el FerranAdrià. La relació entre elgeni i la Universitat de Har-vard no és nova. Si no erro,s’inicia el 2008 amb unesxerrades del mestre a Bos-ton, segueix amb l’elabo-ració del cas titulat ‘Feed-back’ dels clients, no a lacarta d’El Bulli, al qual mésendavant em referiré, i se-gueix amb el conveni quevan firmar entre la Funda-ció Alícia i la Universitat,d’una durada de cinc anys,per realitzar un curs sobreciència i cuina, el qual tam-bé implica que FerranAdrià sigui professor con-vidat durant quinze diesl’any. La relació establertapermet, igualment, que elcentre acadèmic organitzisessions obertes al públic,com les que se celebraran lapropera tardor, i inspira-des en el curs ‘Science andcooking: from haute cuisi-ne to the science of softmatter’ i en les quals parti-ciparan d’altres cuiners dereconegut prestigi, entreells uns quants de catalans(Ruscalleda, Roca, Puigde-vall&Planagumà, Tejedor iJubany).
PER QUÈ HARVARD? Per cert,per què Harvard i no uni-versitats catalanes? Per quèels interessats han d’anar aBoston i no a Barcelona? Ino són qüestions per almestre, evidentment, sinóper a les universitats delpaís.
Tornant al principi, l’en-trevista, que fa èmfasi en lacreativitat d’Adrià però noobvia esmentar els trenta
L
anys dedicats a reinventarl’alta cuina (haute cuisi-ne), hi ha una pregunta iresposta que vull ressaltar:“Com fa millor un bonxef?” I el mestre respon:“És tot el sistema d’El Bullique ho fa. Si vas a Harvard,no és una sola persona quiet fa millor, és el sistema. Lamanera amb la qual funcio-nem es basa en un model enel qual quan tu ets aquí so-mies i t’apassiones. Peròsón 12 o 13 hores cada dia-molt intenses–. El 90% dela plantilla canvia cada any.Crec que és un bon sistemaperquè per mi és bo tenirsang nova, i al final tothomes crema. Per ells és un anyd’experiència. Són dins,veuen el sistema, i veuen elque poden aprendre. Jo notinc un paper de mestre. El
que faig és influenciar-los”. No us sona això? No ésl’anunci d’aquest any del’Estrella Damm?
Ara bé, abans de Harvard,els professors Marcel Pla-nellas i Silviya Svejenovad’Esade, l’any 2007, vanescriure el cas Creatividad:Ferran Adrià –es pot tro-bar a www.elbulli.com–,que explica des d’una pers-pectiva empresarial la his-tòria d’El Bulli i del FerranAdrià i teoritza (en el millorsentit del terme) en el seumodel de negoci, posant demanifest que “l’empresa”no és tant el restaurant comel que han creat al seu vol-tant –cal tenir molt encompte la figura del JuliSoler.
Seguint el cas, és recoma-nable, també, l’article La
hoja de ruta de FerranAdrià, del març del 2010, awww.marcelplane-llas.com.
Sobre el cas de Harvard‘Feedback’ dels clients, noa la carta d’El Bulli (2009),posterior al que acabo defer esment, i que he citat alcomençament, vull refe-renciar-vos uns paràgrafsque considero molt expli-catius per entendre la crea-tivitat i la innovació: “Laidea de l’Adrià és que si es-coltes els clients, el que etdiran és que volen algunacosa fonamentada en el queconeixen”... “L’Adrià diuque no escolta els clients,però els seus clients són al-guns dels més satisfets delmón”. La distinció entrecomprendre i escoltar elclient. “La creativitat és el
primer; després ve elclient”.
En paraules similars ma-nifesta el mateix que elHenry Ford (Ford): “Si ha-gués preguntat als meusclients què volien, m’hau-rien respost: un cavall rà-pid”. O l’Alan Kay (PARC):“La millor manera de pre-dir el futur és inventar-lo”.O l’Steve Jobs (Apple): “Lagent no està en condicionsde conèixer quin serà el nouproducte estrella”. El Fer-ran Adrià, a casa nostra.
Creativitat, innovació,sistema, procés, persones,resultats. Management a lacuina.
DE LA GENIALITAT A LA GESTIÓ
Abans de Harvard, elsprofessors MarcelPlanellas i SilviyaSvejenova d’Esade, l’any2007, van escriure el cas‘Creatividad: FerranAdrià’ –pot trobar-se awww.elbulli.com–, queexplica des d’unaperspectivaempresarial la històriad’El Bulli i del FerranAdrià i teoritzen (en elmillor sentit del terme)en el seu model denegoci, posant demanifest que‘l’empresa’ no és tant elrestaurant com el quehan creat al seu voltant
PER SABER-NE MÉS
Josep AlbetCONSULTOR
Ferran Adrià, el fundador d’El Bulli, és una font de genialitat i creació constant. ARXIU / JOAN SABATER
GESTIÓ EMPRESARIAL
www.elbulli.com
Glossari
Director d’El Bulli des de 1981. Escriu:“El Bulli era un espai màgic, arribar-hi era quasi una aventura, però grà-cies a la nostra clientela ja era pionerentre les noves tendències”.
És la cuina practicada en elsgrans hotels i restaurants d’oc-cident. Productes d’extremaqualitat, presentacions cuida-des i artístiques. Origen francès.
1961. Tot va començar amb unminigolf... El doctor Hans Schi-lling, un metge alemany, i la se-va esposa van arribar a Roses afinals de la dècada de 1950...
‘HAUTE CUISINE’
Va ser un enfocament a la cuina i pre-sentació de menjars, una reacció a lacuina clàssica francesa, que es va ba-sar en plats més lleugers i delicats. Vanéixer a França al 1970.
‘NOUVELLE CUISINE’EL BULLI JULI SOLER
