UNA GRAN REACCIÓ POPULAR

La virada a I'optîmïsmeDèiem em la nostra orònica anterior que sense precedents a Europa. El Si•ndicat és

en poques hores pocHa produir-se una onada popu1aiíssim, .però la gent ðístingeix per-

d'optimisme. En escriure aquelles línies hi fectainent on comencen j on acaben la m-havi una atmosfera molt densa a tot Ca- noria deis dos o tres cents anarquistes i

talunva. Moments després, el rlijous, el pre- les dotzenes de milers de treballadors. L'ho-

sident de la Generalitat de Catalunya sortia me que ha de portar un jornal a casa nocap a Madrid. Una mu ltitud entusiasta l'aco- vol servir de conili d'Indies de les fanta-miadava en les diverses estacions de Barce- sies socials d'una idea abandonada . a totboa i ej saludava a cada poble on passava el mn. Una minoria audaç que funciona

l.'arnihada del senyor J1/Iacià a Madrid, voltat de ministres i diut4ts

Visfa parcial de l'episcopaf espanyol després de proclamarque l'Església és una sociefaf perfecfa.

AnyI1L Núm. 133 - Barcelona, dlJous, 20 d'Agost de 1931

Ãira més que maifenirn1 obligacio de sosfenir1'Esfafuf.

Preu : 20 CnfinIS . Pelai, 62. Telèton 15300. Subscripció : 2'50 pessefes frimesfre

MIRADOR INDISCRET

el tren. Tothom va adonar-se de la impor-tància d'aquest comiat. 1 tot Catalunya es-perava notícies de l'arribada a Madrid. L'a-collida que la capital federal va dispensar a.&ancesc • Macià va produir excel.let im-pressió a tot Catalunya. L'ambient polítichavia canviat radicalment.

La lectura del discurs de presentació del'Estatut va contribuir inotabiement, tanta Barcelona com a Madrid, a refermar laconvicció que l'Estatut seria aprovat. Valla pena de rellegir aquest discurs. Diu totel que calia dir, i ho diu amb una lògicaaclaparadora. El discur començava situantels assistents a l'acte, recordaint-los qu ésl'Estatut i els tràmits que, segons compro-mís entre el Govern de la República i elGovern de la Generalitat, s'havien complertabans d'arribar, a aquell moment històric.1 després de siluar els ciircumstants, adduïa,insinuant-los només, una sèrie d'argumentsde la millor qua1tat. La resposta del pre_sident del Conseil de miiiist•res fou plenade cordialitat auttia i una fermança no-va que la bona voluntat éš la millor ga-rantia d'una futura eritesa.

El viatge ha estat un èxit. Dm-ant unsquants dies tothom calculava 1 especulavasobre la conveniéncia d'aquest viat .ge. Haestat un cop d'audàcia? No. Ha estat ungest natural, de bona fe, i aquesta lacausa de lxit. Sobre tots eis càlculs, 5'laimposat la noblesa, la franquesa. Quin riscpodia haver-hi a portar solemnement l'Es-tatut a Madrid? 1 per què s'haviede for-mular objeccions al viatge del president?Quin efecte hauria fet l'abstenció del se-n yor Macià? Evidentment, hi havia el riscque, malgrat la bpna voluntat del Govern,es produís algun incident desagradableperò, qui hi hauria perdut més?

Tots aquests fets varen esvair el pessimis-me. Ja no pregunta ningú «qué diuen aMadrid», perquè tothom esti convençut queI'Estatut s'aprovarà.

En pocs dies també s'ha aclarit mcdt laqü .estió sindical. La pressió deis dirigents(le la C. N. T. fou tan excessiva, que dossitidjcats importantíssims es varen collocaren actitud de franca descybediència. Certa-rnent, no es va arribar a pendre cap acordde rebeldia, però la fredor i la passivitatdavant de certes ordres aconsellà als lídersdel Sindicat una virada. La marxa cap alCaos i a la fam organitzada era tan ràpida,1 tan evident que abans de l'advenimentdel comunisme ilihertari han de passar mi-lions d'anys, que la Confederació Nacionaldel Trebali ha cregut urgentíssim donar uncnt d'alerta als seus adherits. El docurnentde la C. N. T. senyala un canvi de tàc-tica. Els seus dii-igents s'han adonat queera possible que es produís un movimentd'impopularitat. La reacció del públic haviade produir-se tard o d'hora. Els directoss delSindjcat Unic saben perfectament que laimposició deis anarquistes sobre la massa

obrera de Barcelona és un cas de tirania

De Dijousa 'Dijous

Els miracles de la RepúblicaEns acosiem cada dia més ràpid.ament a

la fase definitivn del cata.lanjsme Fins araheni estcrt una oposició ; ar cornencem. asentir dintre de la nostra conscièwicr ¡a im-p ressió que ens governem.

El primer símptoma d'aquesta nova cons-ciè,rcia es veu ben ciar en la forma coinCatalunya i en particular Barcelona s'hancomoYtat aqueStS dies amb rnotiu del viat-ge de la comissió portadora del projected'Estatut Català a Madrid. En altres èpo-ques ens hauriem sentLt insegurs de nos-altres mateixos i hcruriem adoptal de se-guida el posat agressiu i malfiat del parentpobre quan va a casa del arent nc . ; aque-da susceptibilitat basada en la falta d'aplomi de confiança pròia ; aquelis titulars his-tèi'ics a les rimereS pàgines d'alguns dia-ns que, certament, tenen l'ànima ben mo-derada. FinaTh'nen, crits . i desordre plscarrers.

Però aYa totes les coses han esdevingutamb una mesura. i una serenitat lenes deconsciència. Semblava que tothom sabia quel'acte del lliurament de l'Estatut a Madridno era un esforç, una estrebada per haveruna cosa que amb prou femes abastàvem;sinó un simple tràmit cte bon govern. Enun moment donat, solemne per la seva sig-nificança, Catalunya s'ha comportat, no asa la manera d'un jugador que fa la jugada1 ortcr, sinó a taU d'un home que es refiade la justicia de la seva. causa.

Per sort, ja han passat aquells temps quel'únic esba'rt que teníem, l'única manerad'elevar-nos era de rebaixar els altresse'ns gira una gran tusca i convé enf ron-tar-la amb austeritat i decència. S'ha acabat,tant de bo per no tornar, l'època de lesmoixigangues xiroies ; també, però, les moi-xigangues de l'odi.

Heus aquí Jet el nniracle ; i aquest mira-de només el podio obrar la República ; no-més uns homes disposats a esmenar i re-dr.eçar totes les injusticies podien, així, cor-dialnient, planeramení, empendre unesreformes que, per força, lesionaran moltsd'interessos, els qvals, bé que illícits, tenen,amb tot, aquell semblant de con.tagració delcostum dues o, de vegades, quatre vegades

u centen°ri.

1 -._' .

També, i amb sorpresa de molts, iho-ritzó social, tan ennuvolnt com era, desobte ha experirnentat una gran bonnça.La massa obrera, en una reacció sanitosa,ha expel.lit aquelis elements que, uns aconsciència i els altres follament, maldavenper la ruina del país i del règim. No hi hadubte que no s'acabaran les dificsrltatsp erquè actualment el món está en pieprocés d'evoiució econòmica i social ; peròla lluita serà noble i encaminada al ven-table progrés ; una cursa a la Ilum i nop as aquell estimbar-se per les tenebres, quef eia tant de plisen a molts falsos amics de laclasse obrera i a molts de patrons neaccio-nanis.'

1 cal que es fixi el lector que aquest re-visament saludable s'ha pogut produin nomésgnàcies a la 1?epníblica ; l'argument de lasalvació de la República ha trobat ressòen el poble; Ni cal din que per la consen-yació del règim monàrquic ningú no hauniadeixat de fer la seva. La monarquía eral'anarquia ; per això l'anarquia ana cerca,a gratcient o d'esma, el retonrr de la ma-narquia. No hi ha salut nacional fora dela República.

Com eren Iluny de la nealitat aquelis quesostenien que era indifenent la forma degovern a Espanya i, especialment, a Cata-lunya ! •-- 1?. LI..

. .

Declaració del senyorBordas de la Cuesf a

L'escena al Congrés en l moment d'ins-criure com a diputat par la «província» deBarcelona el senyor Bordas de la Cuesta,alcalde perpetu de Castelló d'Empúries.

Després d'escriure el nom del senyor Bar-das, l'oficial del Congnés pregunta:

— Profesión?—Alcalde - respon el senyx Bordas.--Pero esto no es una profesión, señor - -

replica el funcionan.En aquest moment un diputat gironí que

esperava torn, va dir—Ya está bien, ya. Ponga ualcalde».El senyor Bordas no va reure necessari

rectificar. -.Al cap d'un minut, l'anècdota havia ro-

dat per tot el Congrés i el senyor Bordasera unànimement admirat.

Les bones ilef resUn diputat de la Generalitat, molt co-

negut al Pla de Buges, dictava un text auna mecanògrafa.

1 deia el diputat—La mancipació deis pables...La mecanògnafa va escriure : «L'eman-

cipació deIs pobles», tal cora mana el sen-tit con-id. Però el diputat va revisar el texti va corregir

—He dit «la mancipació deis pables».La dactilògrafa no es va atrevir a dis-

putar i, obedient, va esbonrar i corregir talcom manava el legislador.

Un excés de modèsfiaSi algú hi ha a I'Ajuntament de Barce-

lona amb un excés de bona fe i de modas-tia, éS el regidor senyor Vàohier. Tota la

: seva actuació a la Casa Gran n'és una prova conviincerit.

Un dia ens topànem amh eh en plenaRambla de Canaletes.

—Hola, on aneu?—Estic cansadíssim.—1 això? Es culpa del negoci, .potser?—Ca. L'he hagut d'abandonar, gairebé.—Tanta feina teniu?—L'Ajuintament, borne, l'Ajuntament.—Tanta feina us dóna?—REs dar, com que he de fon-ho tot jo!'; a1XtO és moIi T)

El Dr. Bellido cafedràfic d'efc»De tots és sabut que el Dr. Bellido i Gol-

feries ha examinat en la convocatònia dejuny del present curs de les assignatuiesmés diverses en la Facuitat de Medicina.

En la seva defensa podem ana dir que elDr. Bellido ha fet ús del seu perfecte dret,ja que Cifl l'escalafó de catedràtics recent-ment publicat diu, en la casilla ((Cátedraque desempeña en la actualidad : Terapéu-tica y Materia Médica, etc.»

Fem constar també que és l'únic catedrà-tic que porta 1'»etc.».

Ana només faltania que el curs vinent,a títol d'aquest «etc:», es fiqués a les altresFacultats.

CrisiDues dames (estiuejant de Sitges l'una,

ex-estiuejaint l'altra) es troben providencial-ment en pie Passeig de Grácia. Fets elscompliments de rigor, sorgeix la preguntadel nioment:

—1 doncs', a Sitges també es nota la crisientre l'element estiuejànt?

La resposta, pintorescament parlant, nola oreiem pas superahie:

—Cregui, senyora X., que se'n faria creus.A Terramar, fins es juga a golfsense uni-forme !

Propaganda de segona màUn amic nostre que ha passat les v-

can€es a Mallorca, ens explica que passe-jant pelscarrers de Palma vi sorprengueria les parets aquells photomontages amb elsquals el Partit Catalanista Republicà féua Barcelona la propaganda per a les eiec-cions del 12 d'abril.

Eren ben bé els mateixos. Només queal peu deis cartells la llegenda contenia unapetita variant. En lloc de dir «Voteu elPartit Catalanista Republicá», deia uVoteupeis regionalistes». Els resultats, però, fo-ren completament idèntics. A Palma elsregionalistes perderen les eleccions.

Un manifesf pinforescNomés hrmat per ((Lii fill de Catalunya»,

sense ieu d'impremta i encapçalat amh unsversos de Ruiz Aguilera (eCataluña . tieneun hijo, _ tiene un hijo menestral», etc.),ha aparegut un Manifest del bon senlit, re-conianant-ne la publicació, l'expansió i latraduccid. Uàstima que sigui tan extensper no poder atendre el primer extirem, ique sigui escrit aproximadament en catalàper no poder atendre el darrer ; però, ate-nent el segon, en Lopiem algun tras', ambmolt sen timent,

El filantròpic autor diu que la classe mitjaés la sal del món, que s'ha da constituir'en una Unió amb una direccid general queno ha de residir ni a Madrid ni a Barce-boa. Però això no és res. Copiem textual-ment:

Quedarà lliure el cultiu del ta'bac en totEspanya.,,

«Se fará obligatori el cultiu de la sedai de l'Industnia pecuània en els lloes ruraisapropòsit.»

<Nosaltres entenem que el cINE i l'AUTOsán la calamitat més gran del sigle xx, iper lo tant els prohibiniem en absolut ; peròtenint en compte que existeixen rnolts in-teressos creats, no'ls prohibirem,. però que-darán subjectes a una escrupulosà i enèr-gica reglamentació.»

,,Deurem enrobustir la Premsa, ingres-sant-hi persorìal competent i de blancs ca-,ells.»

1, si fa no fa, lot el manifest segueixper l'esti'l. Sort que el seu desconegut autor'no té pretensions : ja adverteix al final queel manifest no té pretensions legisiatives,

d'onieñtai- el pable. • - ' '

Ai, quin pes C,iS hem tret de sobre

La modo del «camping»Efectivainent, el camping es porta molt

aquest estiu. Això d'anar a passar misquants dies en un recó de muntainya, dor-mint sota una tenda, coneix uina yoga quedubtem que es manti!ngui durant lhivern.

Penqué hem descobert que la majoria deca'mpings' que s'organitzen només consistei-xen a dormir seta una tenda de campanya ipiou. Surten grups en auto fins al 'iloc ma-teix on pens acampar, amh servei, cuine-ra, camàlic par tot el que cdlgui transpor-tar. . . demaneu.

' No fa gaire, de Barcelona va sortir unaexpedició d'acampadors cap a l'estany deSant Maudci. El viatO e féu en autocar,el 'qual tenia anunciacia la sortida a les sisdel matí, de la •piaça de Catalunya, davantde can Vicents Ferrer.

Dones i, Una senyoreta d'uria conegudafamLlia barcelonina, que viu al passoig deGràcia abans d'arribar a la Granvia, vafer llevar dues minyones parqué liportessinl'equipatge iins a l'autocar. 1 el debut aquestno és res excepcional ; tota l'estada a SantMaurici s'inspirà d'aquest criteri.

Deoididainent, tenim uns acampadorsd'arllò més esportius.

J a ¿s ¿(emanar massaL'alcalde de Pallejà és un home pìnto

resc. D'ençà que 'hi 'ha república, está de-cidit a passar la mit per la car.a del qusigui en el que fa a ((idees avançades», cosa'que no se li acudia dos anys enrera.

Un dia, a Pallejà, va haver.,hi un entes-rament civil. L'alcalde el va presidir, i tinsaprofitar l'ocasió per fer un discursét al.cementiri.

—Tots cis enterraments d'aquest pable dePallejà haurien d'ésser com aquest. Ara,amb la República, tots ens hem de íes en-terrar sense capellans, sense tunarais, sen-se mart. . .

PrJenfäció originalAquest mateix alcalde, un dia que el Pre-

sident de la Generalitat va visitar el pable,el va presentar d'una manera sensaciona!.que va fer escapar el riure al sonyor Macin,Agafant-lo par les solapes, cridá a la gen-tada reunida a i'envelat

—Aquí el teniu, aquest veil venerable!Qui ho ha dit que era un facciós? Qui heha dit que era un trinxeraire?

Quí sap?Enrie Mas, futbolista i conferenciant del

F. C. Barcelona, no sembla disposat a sig-nar pel club blau-gana fas a l'hora pre-seflt. L"explicació no pat ésser més lògicael palafrugellenc no está d'acord amb larebaixa que volen imposar-li sense cap rao-nament justificat.

Un amic dEn Mas, assabentat de lesmodestes retribucjons que el club campióde Catalunya vol implantar entre els juga-dors del primer equip, diuen que Ji suggeríuna idea:

—VoIs dir que rio et sortiria més a comp-te alIar peis pables a fer bolos de conferen-clant?

sense el control dels seus, tracta els obrersbarcelonins com a carn d'experiment revelucionari. A tot arreu tl món els sindi-cats serveixen per garantir els drets deIstreballadors 1, tot garantinks, fan eddia una mica de revolució. Amb la tàeticadel sindicalisme barceloiní, al cap de milanys els obrers no hauran fet tanta quanti-tat de revolució positiva com un indicatanglès o alemany. 1 amb aquesta táctical'obrer que ensopega una vaga queda eindeu

-tat i arrumnat per dos anys. Aquesta tácti-ca de la fam com a sistema revolucionanha fnacassat a tot •arreu 1 fracassarh aBarcelona per la senzilla raó que el Siindi-cat Uinic ds - com dèiem - més popular delque creuen els lomes que el governen.

Ana el Sindicat acons1la posar-se a ladefensiva i insinua que el comunisme lii-bertani, teoria que nomds pot pullular entreanalfabets, ésúin ideal llunyà.

El canvi de táctica del Sindicat ha con-tnibuit molt a la pacificació dtls espenitsLa. reacció ..qpe ha . motvat aquesta viradava produin-se en pocs dies Cren dèiem ial-tre dia, 1e reaccioiñs del nostne estat d'es-penit sóri ràpides i de vegades sonpnenen elsobserv.adors més atents.

Ara s'ha demostrat una vegadanìés queBarcelona és un cos viù, aquesta és lamiilor garantia. del nostre optimisme.

—E1 dia que bec roo puc treballarde deixar...

—Què, de beure?—No, home; de treballar.

(0 primero de Janeiro,

—El que em sorprèn no és que descobrei-xin nous planetes, sinó que de seguida sà-piguen com es diuen.

(Moustique, Charleroi)

El agangstern. — Els temps són difícils.He provat tres cases de banca. Totes tresestaven tancades.

(Judge, Nova York)

Hauré

Oporto)

2

No cal alarmar=se

Dimeores de la setmana passada, a LaNoche, a primera pagina, un telegrama do-nava la notícia que Lindbergh i la sevadona havien aterrat on algun lloc d'Alaska.Però el títol del telegrama deia «Alsàcian.

En descàrrec del diari alludit, hem de dirque accidents d'aquesta mena no sorprenenmassa les persones coneixedores de la me-canica periodística, iNo és, per Cant, justi-ficat el que males llengües han suposat : queara és En Màrius Aguilar qui redacta elstítols dels telegrames.

Mosfra de cordialifa4

Les alludides persones coneixedores de lamecànica periodística ja saben que són elslinotipistes qui tradueixen, generalment, lesinformacions que les agències trameten encastellà als diaris catalans.

Això, de vegades, dóna lloc a facèciespintoresques. Per exemple, la de La Publi-citat de l'altre dia, que .publicava en castellàel discurs de Macià en fer lliurament del'Estatut al cap del Govern, i en-catala lacontesta d'aquest.

Aneu a saber si hi ha hagut persona debona fe que s'ha cregut que les coses hananat realment així, a major llaor i glòriade la cordialitat.

El piquipon de Vilanova

Dia r4 d'abril. Proclamació de la Repú-blica a Vilanova. L'alcalde revolucionari,que és l'actual, surt amb els companys deConsistori al balcó de l'Ajuntament, i faun discurs, allàsiu a l'acte que s'acabavade fer, al poble que esta reunit a la Plaça,i acaba recomanant a la gent que es reti-rin, tot dient : •

—.,.i, ara, aneu-vos-en tranquils, .perquènosaltres, els que estem davant de les auto-ritats del poble, ja cuidaren que no passi

res...

Sessió municipal. L'alcalde conta que unade les dues Companyies que .proveeixen d'ai-gua al poble, que té l'aigua molt dolenta,la depura, i diu

—...perquè .ara, amb l'aigua cloroformit-zada, ja no hi Iha perill de res.

Una altra sessió municipal. Té la parau-la l'alcalde relatant la visita que van fer elli el regidor senyor Miró a les mimes de cap-tació de la mateixa (Companyia d'aigua d'a-bans, i acaba, refermant el que ha dit:

—,..i així, senyors, els ho puc ben asse-gurar, perquè el senyor Miró i jo hi vàremésser de cos presenti

*5*

En el curs d'una sessió municipal i enun debat un xic acalorat, l'alcalde interrompun regidor, dient-li :

—Faci el favor, senyor Bernat, de posarels peus sobre les is !

En una fàbrica ha pres mal urna treba-lladora. S'ha fet uin tall a 1a parpella. Elmetge ha tardat molt a anar a fer-li 1a pri-mera cura. I, com és natural, l'alcalde hocensura en sessió, i comença dient:

—Com vostès sabran, hi ha hagut un ac-cident en una fabrica i ha resultat una tre-halladora amb un pàrvul partit...

**

Canvi del nom d'un carrer pel de Gar-cia Hernandea. Descóbriment oficial de lanova placa que duu el nou nom del carrervel l. L'alcalde fa um parlament allusiu a('acte : recalcant les virtuts de Garcia Her-nández, diu

—Ell fou un dels pocs homes que handonat )a vida per la llibertat de la patria,perquè, com tots sabeu, fou condemnat a laúltima pena de mort.

(( NOVEXT TS. PER ALL BANY

1 L PLATJA- . - CAUTXÚ

CATALÀCORTS CATALANES 615

Sucursals : Ronda de Sant Pere, núm. 72,1 Passeig de Gràcia, núm. 127

TRAJOS PER A BANYBARNÜÇOS

CAMISES - PAIAMESSUETERS

CINTURONS - ELÀSTICSMOCADORS

MITJONS - MITGES

PREUS BARATISSIMS

F. VEHILS VIDAL32•Avinguda Por' a1 de 1'Angel•34

7, Plaça Uníversitat, 7

—Es 1a darrera vegada que m'hi énredo. nal. A la boca una trompeta i a la mà una els joves mormolen : «Ball de rams, i s'a-Cada any To dic ; però ara, us juro que va pilota 1LL oda al capdavall d'una goma. La costen cap a !'estrada dels músics.de veres. pilota va i ve, i amoixa la pell de les veï- L'individu de !a Comissió venedor dels

Es amb aquesta frase o amb alguna de nes, que riuen a boca plena. rams es veu assaltat, i braceja esforçada -semblant que solen tancar-se les sessions —Vostè sempre e] mateix! ment .per a preservar la capsa de cartó quede la Comissió de festeigs del carrer. Més 0 bé s'adrecen a la mestressa ; conté les figuretes de guix.de quinze juntes celebrades en el Modern- —Cregui'm que és una sort tenir un ma- —Una mica d'ordre, facin el favor. YerBar, i quatre dies abans del ball resten per rit sempre de tan ban humor. El meu.., tothom m'hi haurà.lligar una infinitat de caps. El qui respon- El de la piloteta fa el plaga : Un company acut a] seu ajutgué de la illuminació, .ara resulta que en- --Deixi, deixi, que quan es tracta d'una —Formeu cua, formeu cua!cara no ha fet res. Hom no sap encara qui joveneta el seu marit ja el treu l'humor. Després d'unes quantes empeltes s'hadeixarà els taulons pel catafal de l'arques- Entremig de la rialla, 1'alludida insinua : format la cua. IEls comentaris la trenquentra,,. 1 la discussió es com- —Deu rals! Quina colla de ganes.plica amb detalls ilnsignifi- —1 després tocaran ]'obsequi,cants, amb imputació de res- --Si ho fan, em sembla que sortiran enponsabilitats, amb dobles de globo.cervesa, i amb els altaveus —'Si no fos que el bailo amb una xicotade la ràdio que canten com pistonuda...uns folls. Impossible de po- S'acosten els balladors mandrosos als al-sar res em clar. Per a fer les tres que ja han comprat el ,rám. L'exami-coses d'aquesta manera, ve- nenritablement, val més plegar. Suats, com de costum.

Pero arriba la nit del ball. Però el del ram a la ma ja no escolta aLes làmpares elèctriques fa y

^^bningú. Si té franquesa am 1a bailadora, se

brillar els adoquims regats Vis` ' li apropa pel darrera, li passa la ma pelde poc, branda al sostre ca- ^!','Í' damunt de l'espatlla i li posa el ram a to-deneta de paper, i la corno- r car el mas. Els cerimoniosos el lliuren totta, tot afinant, preludia la apuntant una genuflexió. La noia somriu.festa. Qui es recorda dels —Moltes gràcies.preliminars, de les discus- I aviat el fa guardar a la mare, la qualsions i dels iinsults prodigats ,> l'agafa delicadament i diua dojo? Els individus de la —Es ben bufó, oi?Comissió s'abracen enter- - L'endemà tots els xicots, entre ells, di-nits, s'adrecen compliments, 1" ' ranes rebaixen mèrits i elre-p ^,- ^ '1 '^.11 ^ er'^+ —Té: l'únic ball que balles i t'enganxensident els paga a tots una

If'' ^^„ a .rr; t

amb el ram!«valència )) d'homenatge.g ¢ ^ i iç

(^^^i- 1^' La mitja hora ha arribat. A dins del bar,Es inútil voler retrobar el la- Comissió comença a passar comptes.

gust dels balls barcelonins en Els músics han saltat de !'estrada; els mésels carrers de 1 °Eixamplo. ^" : i' ^i, j; joves d'ells, els peus a l'empedrat, es lliu-En la ciutat nova i geom

^i

it ?^. p a s!;` i-n a la recerca d'aquella noia 1a visió dee^triea, els balls de carrer són ;ri.i ^` laual no els ha deixat tocar de gust. En

q guns illots de llum flam ue-q 1y, ^ les tavennes, salten les llaunes de cervesesjats per tristos mars d'om- d G,;, i gasoses. Els xicots si passen .per davantbra. Es inútil que els músics I jla'^ les taules del bar i veuen asseguda la balla-pretensioses i les botigues de t` ^1, dora, procuren despistar.s'esgargamellin : les cases t Entre mares i filles s'entaula una lluitade luxe es giren d'esquena a s9 —Nena : ara podríem anar a dormir,la gatzara del carrer. R " —Ai, mama ! Mai vol deixar-me acabar

Cal anar als barris vells. i el ball.Als carrers irregulars, a les —Però encara no en tens prou?placetes acollidores i als re- Intervé la veïnacons amables. IEn aquests llocs, la fantasia —Bé, no vulgui fer-me tan vella ara a mi. —Si vol, pot arnar a dormir vostè. Deixi -colorida de revetlla és la prolongació natu- La nena és a la cantonada de la plaça, la la nena; la l'acompanyaré jo.ral de l'arquitectura. Les cases fan una ga- recolzada en la vitrina de la parada dels La noia s'agafa al cablenyota de tabola i les botigues vessen al car- melons. Una tallada se li fon a la boca, i —Això mateix; deixi'm les claus i ja pu-rer llurs habitants i llurs cxistències. Tot sols se l'aparta, de les dents per a riure, jaré .amb la Laieta,es suma á la festa. ennuegada. El galant de torn enraona de- Però la veritat és que la mare no cn té

Perquè els estadants de la ciutat nova

no seinten el carrer. Per ells, la via no éssinó un lloc de pas, esterilitzat, sense gotad'emoció. En canvi, en els barris vells, el "^.carrer viu amb vida pròpia. Entre casa icasa és l'estadi on s'encaren i es barallemi es concilien els gustos, emocions i senti-ments d'una multitud en conserva dalt delspisos,

Per .això, la nit del ball és l'apoteosi delf^

carrer. Concreta illusions, senyala noves ru-tes, mata esperances... Nits d'estiu, vesti-des de glasses i de papen pintat, coronadesde bombetes elèctriques; 1a vostra resplen-dor illumima moltes existències humils. g'

Les (nits de ball baixen al carrer aquestesnoies que passen la corda fluixa entre la

't

infantesa i la pubertat. Duen als ulls i alsllavis la recança de totes les coses que dei- r ^:,' ^ 1

fxen enrera i el tast alnticipat de les joies ;^`que elspromet l'esdevenidor. Menudes i bru-nes, éls braços nus retallats per la roba blan-

^.aca, són enjogassades pengen en la nit enfi- tt^18 k

1a91s de crits i de xisclets, ` 1 tij,Llurs galants han bandejat gairebé tots

l^ •t tla camisa ; ara s'estila el cos de samarreta.0 bé molts duen aquestes camises claríssi- n^^ anmes, d'arpi;ilera blanca, en la pitrera de les tqual pugen i baixen les tanques metàlhques $ nom' ^que han passat de les petaques a la indu-

mentària. De vegades, el ballador de carrer

és tan jovenet que estrena la nit. Se 1afuma voluptuosament, en forma de cigar- sesperadament, com si temés que uns se- cap gana d'anar a dormir. Ho ha dit per

ret. A la taula del bar, les .amigues convi- gens de silenci bastarien per a enderrocar costum, per aparentar moderació, o. simple-

dades no li endevinen l'orgull formidable tota la seva fama de conquistador temible. ment perquè si. Així és que aviat es dónad'adreçar-se al cambrer i dir-li: -M'he de llevar a les cinc per a anar a per convençuda.

—Cobreu-ho tot, si us plau. Montgat . Vol venir? Les mitges hores dels balls de vegadcs

Entre aquesta multitud circulen les fra- —A les cinc, diu? Està prou de broma. ari ben als cinc quarts, 'iEls músics no aca-

ses de moda, les paraules que es porten Amb prou feines seré al llit, ben mai d'enfilar -se. Els ganàpies, cansats

i la lletra del darrer tango. Quan !'orques- El noi sent una d'aquelles vanitats tan de jocs i de clatellades, comencen a pro-

tra se les emprèn amb -una tonada cono- ingènues : la d'anar a dormir tard. testar. Finalment, un instrument badalla i

gula, s'animen les cares i els Llums del car- —Jo ni ipemso posar-m'hi. Qui se'n va a l'altre s'estira. I al cap d'uns minuts ja larer, amb la claror més viva de 1'actuali'tat dormir, podent estar al seu costa't? tornem a ballar.i de la moda, carejades per les boques i nit- La noia ha enllestit el meló. S'eixuga les En aquesta segona part el ball s'ha des-

mades pels cors, mans amb el mocador tret de l'aixolla. Soma. inflat, S'han eñfilat ja als pisos les noies de-

De les botigues i dels entresols hain fet la música, i el noi ]i ofereix el Traç. Ella cebudes, lasses de fer mitja, i les mares

cap al carrer totes les cadires desapare1la- fa la desmenjada : rondinaires que han aconseguit estirar 11urs

des, Els estadants de planta baixa inviten --Vol dir que aquest em toca ballar-lo filles. També s'ha retirat tota aquella gent

els veïns de les altures, amb vostè? per a la qual a les dues de la nit fineixen

—Segui, segui, senyora Amàlia. —Ja ho crec, dona. Hem quedat el peni- totes les possibilitats de vida humana.

—Oh : tinc la nena per aquí. Ara l'he per- con. Es creu que no tinc memòria? En aquesta segona part del ball, l'aire

duda de vista. —No, no. Ja ho veig. del carrer s'ha renovat. Per entre les pare-

-Ja se sap, la joventut. 1 la parella és enroscada 'i engolida pel lles, ara molt Anés clares, passa un ventet

I seu la senyora Amàlia i seuen totes ball, agradable que fa brandar el sostre de paper

les senyores AmMies del barri. Cada rot- De cop, la melodia és tallada pel cornetí. i les làmpares elèctriques. A mesura que

llana juga el dòmino de la conversa, frases El seu plany sostingut s'enfila com un coet fineix el ball, els sentits dels supervivents

per fitxes, fins que surt al carrer el marit fins a punxar el cel ; en la dava'Ilada, s'es- s'afinen, excitats per una propina de tresca

3e la botiguera i revolta la reunió. IEn mig borla en els platerets del jazz. Els balladors i de solitud.

del grup, l'home fa una entrada sensacio- ham parat. Amb els braços enllaçats encara, ANDREU A. ARI'IS

BARCELONA - SAINET

Els bolis de carrerL'APERITIU

JOSEP MARIA DE SAGARRA

1.i ESPEC ALITAT

EN LA MIDA

janme I, 11Telèf.11655:3=

netejala sang

o intoxicadaper

Íácid úric

C'00000NAL esun ban prepara! d'acció

¢(iras i el recomano emb(recudncia.

00. A. PI SIIBFR

Ccndrilic de FbiologIcG W Fnr i na de Meeeclne

de Bercelaoe

DELS INDICADOR

DELS LLOCS A ONTES LOCALISA

El REUMA

- Hispano

` 4 Suiza._ Camions

+ i Camionetes

Les cunyades i la platja. — Per aquestesplatges rutilants, en mig de tigres R oquesle cautxú, i criatures espiritualíssimes fetesIe liquen perfumat i de llagostins a la brasa,es veu passar tot el món de les misèries itotes les invencions de l'economia política. .Les noies cada dia varo aprenent la fórmulasublim d'ensenyar les cuixes. Com els c•ui-nars bruts, poca-soltes i galants de les mi-llors èpoques de 1a història que varen arri-bar aguisar les costelletes delmicrocosmosi les presentaven amb una mena de ravesgustosos que no eren altra cosa que ronyo-nets d'àngel autèntic, les noies d'avui diapresenten i guisen llurs cuixes amb unessalses naturals i artificials, i amb unes gar-nitures de seda o de llana o d'escuma sensecomplicacions, barrejada només que amb lasal que es porta el mar que, a un car sen-sible, com ara per exemple el aneu, li fal'efecte que totes les faules d'Ovidi són l'en-sarronada màxima, i tota la literatura orien-tal amb les seves suggestions epidèrmiquesés una mena de mes de Maria, comparadaamb el gran tingladó d'aigua i carn feme-mina que posen en joc les cases de moda,els fabricants de perfumeria i les agènciesde viatges.

Els pijames (jo no en diré ma[ upaiames,,perquè la paraula em molesta i la trobo im-pròpia) gctuals per barallar-se amb la sorra,i amb els esquitxos de les criatures de tresanys que juguen amb una galleda petita decolor blau cel, arriben a fer excitant unaindumentària tan hórrida i tan grotesca comla que duia la senyora de Felip IV d'Es-panya i la seva familia. A mi em fa l'efecteque aquests pijames tenen tota la poca-ver-gonya d'un sastre barroc que es riu del morti de qui el vetlla. Després dels pijames, elsque fam més efecte a la platja són els gos-'sos i els ventres dels fabricants de cosesinútils, que són els que guanyen •més dinersi tonen un ventre tivant que sembla farcitd'orellana i de panses i figues i vous i oli

-ves com el gall dindi de Nadal. Aquests ven-tres guarnits amb els mallots que llencenles cases americanes de més crit, donen lamàxima sensació de confort que avui espugui desitjar ; són el pèndol que marca elritme als pobres que ens esgarrifem davantde 'l'apocalipsi de la qüestió social.

Les platges, encara que l'element eclesiàs-tic i 1'elememt civil facin tots els possiblesper convertir-les en un lloc paradisíac, nohani pogut evitar del tat que tingúin els seuspunts morts de tragèdia, i que de tant entarot, entre un'. somriure escaldat i uña es-patlla de xarol, es bellugui un ántrax ambbarba i bigoti i amb babutxes de ràfia.

Entre aquestes coses lamentables, jo oreeque la snés trista és l'home dominat per lesseves cunyades. Aquest home és casat, téla dona, dues nenes, un gos i tres cunyades.E'll no és res ; la dona, sota zero ; les nenes,dues arestes de boíl amb una mica de man-tega a dins; el gos no passa d'ésser unamandonguilla d'.abric. Em canvi les cunya-des ho són tot, d'unes proporcions de cosi d'estómac que faro pànic, i d'una colo-raina de pijames i d'una monstruositat decuixes només comparables amb certs detallsgeològics de la muntanya de Montserrat.Aquestes cunyades són grandetes, no tenen

un xavo, no tenen un bri de bellesa, tots'ho gasten en bigoti i magviilatge del ques'usa per a la barra fixa ; són dones quenomés es poden casar amb una estàtua deciment d'aquestes que fan els alemanys percommemorar el inudismo o la nutrició a basede farines. Malgrat això, les cunyades handisminuït 'les proporcions de la germanacasada fins a fer-la trista i insignificant comun canari ; elles, amb llurs maquinacionssòrdides, faran que les nebodetes no arribinni a la pubertat, però el que .atabalen, elque inutilitzen, e1 que converteixen em unacosa fluida i negrenca com el sèu de les ro-des d'un carro, és el pobre cunyat, que lesmanté i els compra brillants a còpia de ferfumar fàbriques, perquè cap home decent noés capaç de regalar-los una violeta.

Aquestes cunyades han arribat a fer lago.itza d'una manera tan solemne al pobrecunyat, que ja no és bo per res, i a lesnits, quan no hi ha (ningú en el golf mimia-tura, rellisca com una larva entre aquellaselva tropical de fustetes i va donant copsde club a urna piloteta desinflada que és laseva pròpia ànima.

El port natural de Sòller

r . . 1Els centres catalanistesBarceIona-PaIma en cinc hores

Un cop entri en vigor l'Estatut, és moltprobable que les associacions polítiques ca-talanistes es converteixin, encara una micamés, en centres de partit. Bé ens cal teniruns partits i aquests instruments de governnecessiten uns centres polítics. Però, tan-mateix, seria una llàstima que les associa

-cions catalanistes perdessin aquell punt deromàntic que fins ara han tingut. D'això,molt per sobre, anem a parlar.

En els bons temps del catalanisme mili-tant, la cultura era el pretext per a la fun-dació de centres catalanistes. Si es poguésfer la història de l'actuació dels centenarsd'associacions catalanistes que • hi ha haguta Catalunya, no ens costada seguramentde descobrir que un tant per cent molt ele-vat, que potser arriba al gg, es van limitara conservar un respecte romàntic per lacultura i, per consegüent, no van fer culturani catalanisme. 'EI catalanista de rgoo i ryrosabia que la cultura era la porta per onhavien entrat els privilegiats del catalanis-me. Per amor al catalanisme s'estudiavahistòria, arqueologia, geologia o botànica,es feia teatre, música, s'organitzaven ex-cursions, i es donava el cas que ,un delsgrans promotors de l'excursionisme s'arruï.nés per la causa de l'excursionisme, que era,en ell, la del patriotisme. Però aquest es-forç d'una legió d'idealistes isolats, raresvegades va aconseguir fer escola i comptaramb el concurs de les associacions catala-nistes. No obstant, cada societat catalanis-ta, si no feia gran cosa a favor de la culturai del catalanisme—llavors encara no s'haviainventat la frase ((Catalunya endins»—, con-

NOVETATSEN CAMISES

' Jaume I, 11Telèf.11655

Laietana, 18, pral., BDirector

Carles Ossorio

Autoritzacions pera noves industrie$

Noves inataliacionscanvis i tralllute

Certificats deproductor nacional

Contribució industrialterritorial, utilitats

Expedient) de proteccióde 1'E/tat

Representant especia)a MADRID

servava, com he dit, la flama d'un roman-ticisme que creava un ambient propici alsestudiosos. Cap als voltants de igzo—la datapotser podríem precisar-la a partir de lamort d'En Prat de la Riba—, s'extingeix elperíode dels historiadors i els arqueòlegs,

entrem de ple en el cambonisme, el pe-ríode dels financiers. Immediatament el ca-talanisme va baixar de to i va perdre per-fum i qualitat. La generació del cambo-nisme, malgrat tota la Fundació BernatMetge i la Bíblia, és inferior a la generacióinspirada en el pratisme. En aquest temps,a partir de la mort d'En Prat, gairebé totesles associacions polítiques de caràcter cata-lanista eren adherides a la Lliga Regiona-lista, perquè no hi havia altre partit cata-l anista. L'obra catalanitzadora i educadorad'aquestes associacions del temps del cam-bomsme la podríem embolicar amb una fullade bruc. Llur activitat es reduïa a fer elec-cions, i com que no es feia obra culturali d'educació política, per guanyar eleccionscalia, a fora de Barcelona, comprar vots,molts vots, perquè uns quants nois de casabona poguessin arribar a ésser diputats iregidors.

Aprovat l'Estatut, resolt en part el pro-blema del catalanisme, les associacions. decaràcter polític seran tan grises i tan inefi-caces com les del temps de la Lliga si noles anima la flaana d'un romanticisme cultu-ral, més intens que. el d'abans, com a based'una acció política. I tot el que es facisobre aquesta ficcié, tard o d'hora serà des-truït .

He vist bastant de prop l'actuació de duessocietats famoses a tat Catalunya : el Cír-col Literari—o millor dit : «Círculo Litera-rim —i Catalunya Vella, dos centres viga-tans. El primer, tat dient-se literari, va do-nar una fornada de catalanistes; el segonva fer moltes eleccions fins que la dictadurali va fer el favor de clausurar-lo. CatalunyaVella ha estat reedificada sobre fonamentsmous, però no farà cap obra dtil si no s'ins-pira en les idees d'En Lluís Nadal, el seufundador. Seguint la política d'abans, delstemps que jo n'era secretari, arribarà, amantbé, a ésser un casino de senyors, però seràvençuda per qualsevol adversari encara queno tingui tanta tradició,

El Círcol Literari va renovar l'esperit dela ciutat de Vic. En els seus salons va refu-giar-se el famós Esbart de Vic amb mossènVerdaguer al davant. El Círcol va arribara tenir una gran biblioteca amb incunablesï tot, i un museu amb frontals romànicsque varen passar al fons del Museu Epis-copal, L'ambient del Círcol va permetre larestauració de Ripoll, la fundació del Mu-seu Episcopal, la restáuració del TempleRomà i la creació del Museu Lapidan, Se-gurament no hi havia en tot Catalunya unasocietat literària que hagués fet una obratan important. IEn el meu temps l'ànimadel círcol era el poeta Serra i Campdela-creu. En Serra va morir com havia de mo-rir l'últim animador del Círcol, en un salóde la biblioteca, falcat de llibnes. La gene-ració següent es reia dels homes del Círcol,però Catalunya Vella, creada per un homedel Círcol, només va fer una abra : acli-matar les sardanes. Políticament, Vic deumolt més al Círcol que a Catalunya Vella.Els homes del Círcol varen escriure, varenfundar museus i varen fer una políticaeducadora. 'Els homes de Catalunya Vellaja no escrivien, però ((la casa» guanyava elec-cions, matava porc cada any i tenia unasala de bacarà on molts hereus de Vic i dela Plana hi varen girar moltes mils pesse-tes. Políticament, des del punt de vista ca-talanista i cultural, l'obra realitzada per Ca-talunya Vella fins a la dictadura no té capimportància . Només pot gloriar-se d'haverevitat que governessin la ciutat els carlins.

Ara que ens acostem a L'usdefruit de l'Es-tatut, els partits polítics deuran reorganit-zar els seus casinets locals. Doncs bé: siaquests casinets només han d'ésser un me-canisme electoral, a1 cap de deu anys el ca-talanisme i l'educació política del poble ca-talà hauran baixat una mica més de to, queja és tot el que es pot dir. Val la pena queels partits polítics hi pensin una mica,

MANUEL BRUNIET

Els qui amem parlar de viatges i excur-sions, en ponderar les 'belleses de Mallorcai constatar el deure que tothom, i princi-palment els catalans, tenim de conèixer -les,sovint ens trobem amb una resposta des-concertant.

La gent, especialment les dones, té porde pendre el vaixell.

Si no fos més que l'aversió instintiva aigran misteri que és lliurar-se a l'elementinconstant i fugisser, la temença podria és-ser combatuda amb les reflexions. La mecà-

mica marítima ha progressat molt d'ençàque hom feia el viatge de Catalunya a lesBalears amb vaixells de vela, que tenienl'hora i el dia d'arribar i fins la seguretatde les persones a mercè del vent ; la traves-sia Barcelona-Palma no exigeix ja les divuithores que hi posava el vaporet, de rodesEl Mallorquín, tot i essent a l'Espanyade X835 el primer vapor que establia un ser-vei regular. La línia que El Mallorqúín in-augurava no ha tingut naufragis ni contra-temps grossos.

Precisament, si la línia Barcelona-Palmano és desgraciada, ho han estat molt elsvaixells que passen entre Mallorca i Me-uorca.

La nit del 25 de maig d'enguany, viventencara el record de- la pèrdua del GénéralChanzy, naufragà El Goléa, magnífica mo-tonau de 4,000 tones que la Compagnie deNavigation Mixte estrenà .a l'agost de 1929,per a la línia Port-Vendres-Alger. Es des-orientà en mig de la boira davant de Cap-depera i encallà, perdent-se a poc a poc;malgrat tots els auxilis que un dia i altreli foren prodigats.

Es natural que els inconvenients de viat-jar de nits resulten evitats, si la travessiaBarceloina-Palma i viceversa és feta de dia,però Ila`vors en neb dfi ^d'aitres;

Sortint de l'una ciutat a les vuit del matí,hom fóra a l'altra a les sis de la tarda.A part de la molèstia de llevar-se massa dejorn, es perd un dia en el viatge perquè,arribant a boca de fose—a l'hivenn, negranit—, no és convenient visitar oficines nimagatzems.

Això fou un dels motius que decidiren]'establiment del viatge nocturn, fa vintanys, en discutir-se la Llei de Comunica-cions Marítimes, a`fi que l'arribada a bonahora permetés .aprofitar el dia en afers.

Durant aquests vint anys, el problema de-rivat dels inconvenients alternatius del viat-ge nocturn i del viatge diürn, no ha tingutsolució ni podia tenir-la. Avui la cosa ésben diferent i hom ja pot parlar d'un canvien el servei que permetria anar de Barce-lona a Palma en cinc hores. En l'avenir, elproblema encara es simplificará més.

Fins ara tot el mal neixia de la necessi-tat que el viatge durés deu hores.

Es veritat que la Companyia Transmedi-terrània podria destinar a la 16nia Barce-lona-Palma dues motonaus i fer el viatge dedia amb vuit hores o vuit i mitja, però, apart que el viatger perdria el dia per altreball o la diversió, l'empresa tindria lesmateixes despeses i no podria cobrar elsbitllets tan cars com avui, ja que l'haver dedonar llit justifica un sobrepreu. Per altrapart el temps guanyat seria ben poc.

Fent-se el viatge de nit i estalviant lesdues hores, el guany útil seria nul i àdhucsobrevindria el perjudici de no poder dormirel necessari.

El problema no té desllorigador mentreel viatge de Barcelona a Palma es faci di-rectament, car s'han de seguir 132 millesen tres direccions, ço que obliga a esmer-çar un temps considerable.

La solució està a fer el viatge per Sòller.Temps enrera, quan actuava la isleña

Marítima amb capital gairebé tot de palme-sans, aquests potser no haurien vingut bédel tot que Sòller es convertís en eix de lalínia Baroelona-Palma. Els feia molta illu-sió veure al seu port els vaixells blancs queeren de gnom i de fet «els cignes del Medi

-terrani» i saber que els deu milions de pes-setes que valia la Islena era un capital quetreballava per a ells. Fins podien imaginar-se que aquells deu milions eren el llevatde la transformació de Mallorca en un pafsnaviler com Noruega, on l'estalvi i sovinttat el capital de les ciutats i viles es con-densa en vapors nombrosíssims que van pertotes les mars conegudes fent treballar moltsfills del país i bolcant damunt de tots elcorn de l'abundància que és la navegació talcom Noruega la practica.

Aquesta esperança no era absurda, i laseva realització no hauria estat res de nou.La sumptuositat de Palma és un productedels moments navilers de Mallorca, quan laseva aristocràcia, ben estrènua en la funciód' mercadera, derivava cap a l'Illa una bo-na part de la riquesa del Mediterrani i pro-jectava la seva influència en les institucionsdirectrius d'Europa, tals com l'Ordre deMalta, on es destaquen dos Grans Mestresmallorquins sense tenir darrera un Estatfort que els 'empenyés cap a les altures dela sobirania.

Avui, la Isleña está fusionada amb laTransmediterrbnia i els dos vaixells que tanel servei Barcelona-Palma són uns de tantsen la flota de seixanta o setanta que donen

al vent el senyal de la Conipanyia esmen-tada.

No apareixent oposició d'interessos creatsni d'amor propi, resten, només, els avan-tatges. De Barcelona a Sòller hi ha norantamilles en una sola direcció. Una motonaumoderna pot fer-les en quatre hores i mitja.

Del part de Sòller a la ciutat hi ha cincquilòmetres, actualment servits per un tram-via que fa uns quinze viatges del matí alvespre, De Sòller a Palma hi ha 31 quilò-metres. Unificant les dues línies, un exprés

que sols es deturés una mica a Sòller aniriadel peu del vaixell fins a Palma amb unahora i deixaria el viatger en un barri cèn-tric; on li fóra més cómoda l'arribada quenu pas al port.

La literatura ha fet una obligació de con-templar la badia de Palma, des del paritdel vaixell, en acostar-se a la ciutat, peròaquesta contemplació pot fruir-se des delterrat del Castell de Bellver, amb més tran-qui•litat i sense haver de perdre hores dedormir.

El viatge que vantem encara pot escur-çar-se fent anar de Barcelona a Sòller unvaixell ràpid, com els que fan el servei pelCanal de la Mànega. Com que no trigariasinó quatre hores, podria anar i tornar cadadia, .amb més comoditat per als passatgers,que només . necessitarien cinc .hores per anat

-de Barcelona a Palma i ,amb millor serveipostal que, per alguns casos, quedaria do-blat.

Això, quant al present. Quant a l'avenir,s'està produint un fet que obligarà a utillarel port de Sòller perquè pugui servir de re-fugi i evitar desgràcies com la d'El Goléa..

Els vapors francesos, per anar a l'Algè-ria des de Marsella o des de Port-Vendres,passen per entre Mallorca i Menorca .per-qué és el camí recte fins Alger. Per aixòes resignen als i ineonvenieáts del canal: ma-reig i fins perill, si jeu 1a boira, Una costairregular com la de l'orient de Mallorca, onles badies i sorrals alternen amb els capsi les cingleres, és un perill per a les naus.

Avui no hi ha altre remei que passar-hi,perquè Alger és la capital de tots els serveisadministratius i militars i fons comercialsde l'Algèria. Però aquesta hegemonia va ala posta perquè Oran, situat en lloc es tra-tègic dei Mediterrani, creix en proporcionsfora mesura i ja fa dos anys que el seuport ha passat davant del d'Alger. Fa centanys, a l'arribada dels francesos, Alger te-nia 40,000 habitants i Oran 5,000; avui entenen 2 50,000 i 150,000, respectivament, iOran sha triomfat en el plet Ilarguíssim pera la designació del punt de sortida del fer-rocarril traes-saharià. Quan aquesta via es-tigui en funcions, Oran serà un empori iatrauré un nombre de vaixells que li per-metrà discutir a Gènova i Marsella la pri-macia dels ports del Mediterrani.

Doncs bé ; el camí de Marsella i Port-Vandres a Oran no passa davant de la costa

oriental de Mallorca, sinó davant de l'occi-dental.

I el pont de Sòller és l'únic port que ofe-reix garanties a l'occident de Mallorca.

Per a omplir aquestes funcionis tan im-portants, el port de Sàller necessita algunesobres que l'adaptin a les necessitats del trà-fec modenn.

Fins ara, ha estat el port d'idilli que, dar-rera d'una boca de roquissars prominents,obre la conqui'lla perfectament arrodonidade les seves aigües, síntesi de la gran concad'or formada per les arbredes, les cases iles serres de la vall. Els sollerics aconse-gueixan la construcció d'un moll que arren-ca del roquissar septentrional de la boca iabriga una part de la badia sense desfigu-rar-li el fons.

Avançant i ampliant la construcció d'a-quest moll, quedaria al seu redós una dàr-sena prou ampla i fonda, on podrien atra-cae bé i de pressa les naus de la línia Bar-celona-Palma.

Parallela a l'obra de l'Estat, l'utillatge delport necessitaria algunes despeses per partdels sollerics. Aquest mateix estiu la terri

-ble sequera endurada per tot el nostre país,s'accentuà a Mallorca, sempre escassa d'ai-gua, i l'Ajuntament de Sòller ha hagut decercar noves fonts que asseguressin el con-sum dels habitants del barri marítim i elsubministre als vaixells que entressin alport. El mateix haurà de fer en altres ne-cessitats del port. Que ho sabrà fer n'ésgarantia el que ha pogut fer fins ara.

Els sollerics han establert una emigracióaciençada que els permet guanyar dinersper tots els països sense perdre contacteamb la ciutat nadiva, a la qual tornen ambl'esperit d'empresa adquirit lluitant entre lesraces més competents.

Del seu arriscament i esperit de coopera-ció parla ben fort el ferrocarril inauguraten 19 1 2, el qual en les set hores del tra-jecte fins a Palma té tretze túnels—un d'ellsde tres quilòmetres—, diversos ponts i unviaducte de vint metres d'alçada.

Coses semblants podem esperar de l'ac-tuació dels sollerics envers llur port, fins afer possible que sigui l'eix del viatge Bar-celona-Palma amb una gran economia detemps i un augment de comoditats.

MtoUEL CAPDEVILA

mirani .

¡ora • —Demanar no cosía res

Les males llengiies internacionals fan cór-rer que les conversacions entre Mussolini,Briining i Curtius han versat sobre les con-dicions sota les quals Itàlia i Alemanya es-tarien disposades a subscriure al desarnta-ment general.

Quant a Alemanya, pretendria les segiientsreivindicacions: a) supressió del corredor deDantzig; b) restitució al Reich de les colò-nies alemanyes actualment posades sota

mandats anglesos i francesos.Quant a Itàlia, Mussolini reclamaria les

colònies necessàries er absorbir una sobre-població abundant. Fins s'arriba a dir queItàlia faria valer davant la Societat de lesNacions la situació anormal de França, paísde població deficitària, i per tant insuficientper assegurar no sols l'explotaoió de les vas-tes colònies que posseeix, sinó àdhuc del pro-hi territori .

Però tot això sembla una mica exagerat.

Assimilació

La Societat de les Nacions estén el senradi d'acció de la qual cosa no cal sinó feli-citar-se. L'organisme de Ginebra s'interessa1'er totes les professions femenines, i darrera

-ment ha vingut a ocupar-se de les «artistes»de cafè-concert.

Els encarregats de la delicada qüestió del'enquesta sobre aquesta professió, gertt greui escrupolosa, s'han trobat amb dificultatsper definir la atecnicitat,( de certes profes-sions i assignar entre elles separacions bendeterminades. Segurament; les greus perso-nes de la S. de N. han rebut, en el curs dellur enquesta, moltes sorpreses, la menor deles guals no ha estat pas la de saber queen certs països de l'Europa oriental les «ar-tistes(( de cafè-concert, encara avui, són sot-meses a una visita periòdica que els païsosoccidentals reserven a Certes professionals.

El truc de Henderson

Mr. Henderson, ministre d'Afers est van-gers de la Gran Bretanya, té horror al pía-no. A la mateixa casa on uivüa a Londres,tenia una veïna que tocava furiosament totsels vespres i no deixava reposar el ministre.Aquest s'infortnà de la seva veïna.

—Es una dona malcarada, que li agradafer la guitza a la gent--li van dir.

Henderson llavors anà a trobar-la.—.-Senyora--va dir-li—, tenim un veí que

dorna fins a migdia, perquè tarda 'molt aadormir-se, la nit. M'ha encarregat que usremerciés del favor que li feu, ja que ambla vostra música li és més suportable l'in-somni.

La veïna no respongué res, però des del'endemà es posà a tocar el piano els ma-tins.

—Ara anem bé — deia Henderson expli-cant-ho— perquè, com tothom sap, tinc cos

-tum de llevar-me a punta de dia i sortir apassejar de segaida.

Qui subsíifuirà Chaplin?

A Juan-les-Pins estaven molt orgullosos depoder ensenyar el famós Chaplin estirot ca-da dia un parell, d'hores a la platja. La res-ta del temps era assaltat er milers de ba-nyistes d'ambdós sexes, estilográfica i àl-bum en mà, i no s'acontentaven pas d'unasimple firma, sinó que pel cap baix volienque Chaplin els dibuixés els famosos saba-tots i el famós bastó.

Però d'ençà que Chaplin ha tornat a Pa-rís, la desolació regna a Juan-les-Pins, a la25latja on cada banyista té el seu quadradde sorra marcat i numerat, encarregat perles agències.

Juan-les-Pins busca una vedette que siguil'atracció del que queda de temporada. Liprometen cada dia dos metres quadrats desorra, dos metres cúbics d'oxigen i algunsgendarmes per contenir la multitud de ta-faners.

A Còrsega

«Aviso el públic que prohibeixo la circu-lació dels cotxes Orlandini i fills, de Pro-priano, per una qüestió que em concerneix1'ersonalment. Espero que els viatgers obri-ran els ulls i pararan compte en el que p®-dria passar pel camí. Perill de mort.n

Aquest text, publicat en els diaris de Còr-sega, ha sortit del bandit Bartoli, que si noés tan cèlebre com Spada, poc se'n falta.El bo del casi és, però, que els diaris de Còr-sega han publicat la carta transcrita, tanrespectuosament cona si es tractés d'una no-ta oficiosa de la prefectura.

EI món dels díaris

Coudy, un dels directors de Le Petit Pa-risien, ha passat alguns dies de vacancesal castell que a la Turena té François Coty,director-propietari de Le Figaro i de L :Amidu Pblïple.

Es diu que Coudy, que presideix els des-dius del diari francès de onajor tiratge, esvoldria emancipar de la tutela de les Messa-geries Hachette, que reparteixen el paper,i de l'Agència Hayas, que reparteix la pu-blicitat.

Le Petit Parisien ja ha trencat amb elsaltres «grans((, que són Le Journal, Le Ma-tin, Le Petit Journal i L'Echo de Paris (quecada dia és menys agrann).

Aquests darrers estan neguitosos. Quèprepara la parella Coty-Coudy? Corren ru-mors que Le Figaro englobaria 'Excelsior,que Le Petit Parisien es posaria a quinzecèntims en comptes de vint-i-cinc. Coty iCoudy muntarien uruc missatgeria per com

-petir amb Hachette i una agència de publi-citat per competir amb Hayas.

HispanoSuiia

Automòbils20 CV - 46 CV

AL MARGE D'UNES REPRESES

iLiteraturaL'atzar de les represes. que alguna .vega- I muna d'ocell de tres metres (el pterodàctU)

dá acusa un estrany afebliment de l'instint en un llargamdaix de trenta, el brontosauri.auto-rebentista de les 'nostres empreses, Això ens permet, en canvi, d'assistir am'ha permès de veure en una mateixa ses- unes escenes bastant bones del pànic a Lon-sió dos films interessants, típics podríem dres. El que rep la bufetada acusa una fide-dirane, en la història del cinema. Eran Ei litat molt menar envers el seu original lite-Món Perdut, adaptació de la novella de Co- rari. E1 fet d'ésser aquest una obra teatralnan Doyle, i El que rep la bufetada, tret en la qual per força hom sintetitza lesde la comèdia d'Andrèieffque va donar a conèixer als

"barcelonins la companyia P: v^ . ^ ^ r̂^ nto&f a la seva vinguda a • t t t y

vBarcelona.^ _La primera em va perme t ^¿ 1 '

tre admirar de nou 1a traçapacient del iprofessor queconstruí lesfigures deis di s °;"ts -nosauris i altres bestlasses s - a oloaprehistòriques i va donar r

^.1s^ rylu l̂̂ ^,

los els moviments lleugera , ñorment encarcarats i grotescos, v rx'però així itot, impressio- j s, tnants• Això sense menys -prear el treball de WallaceBeery i iLevis Stone, quo r rsempre és agradable de veu- 'vre.

fL'aibra pellíeula, vella de s r `iR<

set o vuit anys, pel cap baix, vgir ,té el valor anecdòtic d'ésser ^'auna de des primeres (recor bisdem també El Vanitós, que •' `_^f i, + f 1 xsno crec que mai hagi estat z represa, tol i ésser ben inte- ; g, ` u.ressant) en les quals treba-llaven, sense categoria de {, a fosestars, John Gilbert iNormaShearer. Un John Gilbertsense bigoti i una Norma --- -.__._.. . _ més plena i :més estràbicaque en les seves darreres Norma Shearercreacions. Però el que me-reix més els honors de la re-

Causervi la pell sana, u2fa, jove, fresca i gamada

iIiti' s tIjirssa, amV higiene, simp12m2al

EL. CINEMA

En el número passat ens referíem, tot sinó un mitjà radical, però el principi delparlant de les diverses estilitzacions a les primer pla està latent d'una manera cons-quals el cinema sotmet la realitat, als «can- tant en tat film intelligent. E1 pla dit ame-vis constants de distància focal que crea ricé és el que pren les figures fins a la cim -una ,escala de dimensions d'una gran pui- turca. Hi ha tots els intermedis imaginablesxança expressiva». Des de la visió panora- entre uns i altres. Determinar-los és el granmica més extensa a la reducció màxima del afer del bon director, que ha de tenir encamp visual, aquests canvis de distància lo- compte la 'bona visualitat i 'les necessitatscal són l'essència mateixa del cinema, el del muntatge, necessitats imposades per laque dóna no sols amenitat al film, sinó el significació dramàtica.que procura ensems la veri-table intelligència artísticade_les obres.

^tCom hem pogut assegu-rar-mos-entot veient films

gd'avant-uerra en sessionsa

ttespecials de cinema, el fil .primitiu estava integrat perescenes tallades totes elles en

t

una mateixa escala, Aixòdonava a les obres una fur-ma teatral que no compen-sava em aquel temps cap de]es més últimes innovacions ti, E ,cinematogràfiques. No obs-

^gai

tant, aleshores ja els canvis 'constants de lloc indicavenla ruta a seguir per cons-t

,s

tituir el cinema en indepen-dència e!nvers el teatre. Amb l^^ mvtot, per freqüents que fossin 'j^aquells canvis — que no hoeren gaire—, això no creavasinó una diferència de quan -

1Citat, i de cap de les mane- 3 ,res de qualitat, entre cinemai teatre. Tot al més el cime-ma imitava malament l'artde l'escena, .per tal com, peraltra banda, no havia trobat vencara e1 geni de la veritablepantomima.

El primer pla ha estat pel Un primer pla de Greta Garbocinema l'àncora de salvació.Com totes lesgrans des-cobertes, el seu principi és tan simplíssim, La interpolació dels primers plans esta-com nombroses són les seves aplicacions. bleix, doncs, una escala d'intensitats dramà-D..W. Griffith l'inventà i, el que és més, tiques que el bon públic copsa perfectament,l'inventà amb una perfecta consciència del sense que tracti de raonar-me els motius.seu valor i de la seva significació. Comprèn- Si els pintors primitius i escultors medie-gué que en un art que recolza quasi inte- vals molts cops feien figurar 'les personesgralment en una visió ordenada d'imatges, divines amb un tamany més gran que laera de primera importància intensificar, •ac- I resta de les figures, és perquè, no disposantcentuar, cortes imatges particularment sig- sinó de la matèria per a expressar-se, ha-nificatives, a la manera com el amúsio escriu vien de resoldre en una qüestió d'escala unaf ortissimo el motiu que li importa d'impo- cosa que pertany al domini dels valors espi-sar d'una manera preferent a l'auditor. rituals. El que pel vulgar ésuna simple

El primer pla retalla les coses, isola l'ob- manca de perspectiva, es revela, als ulls in-jecte, el rostre, el gest_ capital, ensems que telligents, cern,la utilització d'una nova pers -disposant de tota la dimensió norma) de la peçttiva d'índole estrictament moral; Els pri-pantalla, sotmet aquestes mateixes imatges mers plans, en llur doble rol d'augmentara una ampliació que les imposa amb pul- i d'isolar, realitzen en el cinema la mateixaxança redoblada a la mostra atenció, funció.

El primer pla no fou pas rebut d'una ona -- Hi ha exemples remarcables. de primersnera convincent pel públic. Ara que estem plans. Perquè n'hem parlat altres vegadestan avesats a d11, no 'podem capir l'estupor avui no insistim recordant els d'Albada i deque acompanyà l'aparició dels primers plans La dona marcada, !Exemples, tothom en potsistemàticament introduïts en els seus grans recordar d'acord amb la seva experiènciafilms per D. 'Wi. Griffitth. El gran director cinematogràfica.estava massa segur del seu triomf per pro- Ara el cinema sonor ha d'utilitzar el ma-cedir amb restriccions sobre aquest punt. teix mitjn. Els primers plains sonors 'hanTots recordem •e'Is primers planis de La nai- d'ésser en intensitat el que els plans visualsxença d'una nació. La rosa oferta pel pro- són en dimensions. El problema tècnic delstagonista a la seva amada, les insígnies de plans acústics està ja resolt. Dominem sa-l'uniforme de l'oficialitat americana i els tisfactòdament la matèria i ara no cap sinórostres on es concentra, en llur crispació treballar-la conscientment.patètica, tota l'emoció d'una escena.

Tots comprenem que el primer pla no és J. PALAU

1H11 primer pla

presa d'aquesta pellícula és el treball deLon Chaney, que la aleshores era el mestrede la gesticulació '.facial i que trobava enla trama d'aquesta obra un ample campper a lluir -les seves facultats melodramà-tiques. També .cal .anotar detalls 'tan reei-xits com .les pamtomines dels pallassos ialguns primers plans molt intensos queem fan plànyer encara més que en l'èpocade l'estrena d'aquella pel.lícula hom no ha-gués adquirit encara el costum d'esmentare1 nom del director.

Aquests dos films m'han fet «pensar unavegada més en les relacions i correspon

-dències que acusen entre ells el cinema ila literatura. Generalment la influència queels films reben de l'obra escrita es limitaa l'argument i a algun detall dels que elssobrerealistes en dirien putrefactes : La tra-ma és modificada, adaptada a les exigèn-cies de la pantalla, de la seva tècnica sem-pre renovellada, i de les preteses imposicionsdel públic. Així veiem que en El Món Per-dut ha estat afegit a l'argument de ConanDoyle una noia que té per íunica missiócrear la nota eròtica — imprescindible, se-gons els produceurs americans — ; i que elrecord de l'excursió dels savis es transformad'una manera un xic inversemblant, d'una

FUMEU PAPER

C A RL ET S d'oiofpaper català per excel'lencia; el

millor que íenim a casa nosa

Gabinet ortopèdic

ARAGÓ, 277, ENTRESOL, 2.DE10A1IDE4A7

TELÈFON 76850 = BARCELONA

coses i insinua els esdeveniments que fu-gen de la quarta dimensió de l'escenari (eltemps), permet a l'argumentista de feresmenes, addicions i supressions que can-vien extraordinàriament el pensament d'An-dròieff. IEl personatge tan interessant deSinida, la domadora, un dels cabdals dela comédia, és suprimit totalment . Homidentifica amb el noble que vól comprarlegalment a l'écuyère l'home que va traircientíficament i conjugalment a1 «que repla bufet dan. I el final, par donar gust en-sems al talent tràgic de Loa Chaney i aisgustos d'acabament feliç del públic de totel món, és totalment falsejat amb inter-venció d'un lleó ferotge i justicier.

De vegades aquesta recepció de la in-fiuència literària en el cinema produeix unarecreació que és una nova obra, amaradade l'esperit de l'original. Un magnífic exem-ple n'és El Ventall de Lady Windermere,reprès aquests. dies, en el qual e1 talentde Lubitsch ha sabut donar una formaperfectament cinematogràfica a l'obra deWilde.

No cal detallar, tampoc, la influència queel cinema exerceix, ja fa uns quants anys,damunt la literatura. La ,plàstica de lesimatges, la ;possibilitat de realització detotes les fantasies, àdhuc dels somnis mésabsurds, e1 ritme savi i musical de les es-cenes, ha canvia't la tècnica de la novellai li ha obert un ample ca:mp de possibi-litats, tot influint igualment damunt la poesia. I encara tot just comencem a notaraquesta influència. Perquè cal esperar quifilms com Alleluia i Sous les tolts de Parli:

(també represos en aquests darrers dies), quFsón, aI meu parer, les dues creacions mé!originals del cinema sonor i que deuen tarpoe, ambdues, a la literatura, exerciran un<empremta notable damunt l'estil de novellistes i poetes.

Ara només em mancaria esmentar un.darrera influència de la literatura contra ecinema. IEs aquella plaga indefugible quha estat coneguda durant mos anys pegnom de redactor de títols i que el cmemsonor .comença a bandejar. En les duepellícules que he comentat primerament,particularment en la de Lon Clhaney, elrètols són unes filigranes d'idiotesa filosa

fica i d'inoportunitat constant. Un film ques passaria anvb la quarta .part dels rètoli que guanyaria aleshores un cent per ceren intensitat, esdevé, gràcies a lea contínuintervenció de la literatura, d'uina ridículgrandiloqüència. Sembla mentida que pguéssim empassar-nos, tots aquests anytants quilòmetres de celluloide plens d'.quests tòpics tronats i d'aquesta genialit:.

de ']iterat .a sou que — cas sovintelador -no sap escriure.

RAFAEL TASIS 1 MARC

Theodor Dreiser

(s'ha parlat de 200,000 dòlars) el féu de-cantar.

Però, vist el film, no 1i ha agradat. Haacudit als tribunals, ha remogut amistats,opinió pública, àdhuc la Casa Blanca. En-tre els americans coneguts que han sostin-gut Dreiser, es troba Moomy, president dela General Motors, el qual ha declarat«El llibre m'ha fet pensar. El film, no.',

L'heroi de l'obra, Clyde, és un xicot feblesense maldat. En el film, Clyde és un mal-vat. De més a més, tot de detalls aixequenla indignació de Dreiser, que en el llibredescriu amb realisme, amb el detallisme bontros fatigós dels novellistes americans con-temporams, el procés de Clyde. En el film,el procés segueix una marxa que no té res

a veure amb ois procediments judicials ame-ricans.

Portat l'afer als tribunals, aquests handonat la raó a Dreiser. Queda prohibit pro-jectar el film. Més encara : Jesse L. Lasky,director de la Paramount, i Joseph vonSternberg, director .del film, han de proce-dir a fer-ne una nova versió, d'acord ambl'esperit de la novella de Dreiser. Aquellmagnat de la indúsjria automobilística po-drà pensar.

Al mateix temps, arriba la notícia quel'autor hongarès Lajos Zilahy, en haver

vist el film tret de la seva obra El general,troba que li han deformada, i es disposa auna ofensiva.

En canvi, Remarque no piulà davantl'edulooració que sofrí Res de nou a l'Oesten passar del ]libre a la pantalla. El quepiulà fou el seu traductor, el nostre colla-borador Joan Alavedra, en aquest cas mésremarquista que Remarque. 'El film, encaraque infidel en esperit, era bo. Per faltade dades, no podem pronunciar-nos em elscasos de Dreiser i de Zilahy. Però aquestaqüestió planteja un problema que pot ferrajar molta tinta.

J a ho sabeu...--que Ronald Colman treballarà sota la

direcció de John Ford?--que Anthony Asquith, un dels més re-

putats directors anglesos, enllesteix un filmtitulat Carnaval?

—,que Martínez Sierra treballa per la ca-sa Fox?

--que Chaplin està encara pensant fer unpaper de sord i mut, en la seva pròximaproducció?

---que Juan de Landa havia estat can-tant d'òpera?

—que Anna May Wong farà de protago-nista en un important Mm sobre la Xina,titulat La filla del Dragó?

—que la Paramount diu que ha descobertun nou Rudolf Valentino? :Es un jove quees diu Georges Metaxa i que veurem en unfilm titulat Secrets d'una secretària.

—que John Gilbert interpretará un filmtret de la popular obra de Gasten Leroux,

EI fanfasma de l'Opera?

Sylvia Sidney

cop i volta en el ja famós film City Streets,que nio s'ha de confondre aml el film deKing Vidor Street suenes,

A més a més d'aquest film, ha treballattambé amb Sternberg en la seva darreraobra : Una tragèdia americana.

No volen badocsSamuel Golduïyn, el gerent suprem dels

Artistes Associats, ha anunciat que des d'aratots els seus studios seran tancats a totesles persones que no prenguin part en la fil-mació. L'excessiva Tólerància que regna enaquest punt - éls films essent rodats a la

vista de tothom -té, segons el famós em-presari, els seus iinconvenients•

,dEs una cosa lamentable — diu SamuelGoldwvn — que, tot filmant una producció,qualsevol persona pugui ésser testimoni detota innovació iintreduïda pels directors enel curs de llur treball, i que aquesta inno-vació passi al domini públic i sigui copiadapel que ho vulgui fer, abans que el film ori

-ginal, moltes vegades una obra important,'hagi arribat a estrenar-se.

»Per afegidura, tothom opina i tothom voldiscutir, els directors s'impressionen pel quesenten dir i la producció es retarda enorme-ment, esmerçant temps i diners en tempta-tives suggerides pel primer vingut.»

Els projectes de ChaplinSón mou : flanilet, el seu argument pre-

ferit ; NaIoleó, gran film històric amb Ra-quel Meller com a protagonista femenina;La mort de Charlot, on el pobre vagabundseria mort per un rival sortós ; una con-tinuació de Les llums de la ciutat ; Charloti la pròxima guerra, film dintre el gènerede Charlot a les trinxeres ; Charlot no temles caixes grosses, film de sis cents metresa la seva antiga manera, i tres films par-lants, dels quals Chaplin només seria eldirector.

El nou film de Van DykeAra llegiru que Van Dyke ha fet encara

un altre film sobre una història de les illesdel Pacífic, un film en el qual, com enOmbres blanques, els .paisatges són els mi-llors actors. Fent-los costat, un blanc i unaindígena colpits d'un amor impossible, l'at-mosfera tòrrida i dissolvent exercint la sevanefasta influència sobre el caràcter del

blanc...El títol original d'aquest film és No es

trobaran mai tots dos, el.lipsi dels famososversos de Rudyard Kipling : «L'Orient ésl'Orient ,i • l'Occident és l'Occident, i totsdos no es trobaran mai.»

El pla quinquennal al cínéma

El pla quinquennal soviètic preveu unaugment considerable del nombre sales dedarrers, des de 389 que n'hi havia en 1928,han arribat en 1929 a 3,873. Segons el plaquinquennal, m'hi haurà ro,000 aquest any

22,368 en 1933. A més a més, les salesde poble, que eren 68 en 1925, i 1,114 en

1929, ban d'arribar a 2,000 aquest any i a9,690 en 1933. I encara, també dintre dosanys, han de quedar instal•lats 1,5oo aparellsautomàtics de cinema-ràdio.

Al mateix temps, els Soviets preparen ungran .nombre de films educatius, destinatsprincipalment a les classes agrícoles. Algunstítols : La campanya de la sega, La impor-tància de l'avicultura, Empreu llavors se-leccionades, etc. D'altres films agrícoles sónencaminats a demostrar l'avantatge delcultiu en gran sobre el cultiu en petit : així,La cooperativa bessarabiana mostra com elshomes de Budenny, des de la desmobilit-zació, organitzaren una explotació comunala la qual s'adheriren milers de pagesos delsvoltants, augmentant les superfícies sem-brades alhora que el rendiment, gràcies a lesmàquines i els adobs.

La substífuta de Clara BowJa sabeu que per raons de salut, Clara

Bow•, 1a cèlebre flapper de la Paramount,ha renunciat al cinema dina manera, sem-bla, categórica. El treball tan personal dela deliciosa protagonista de Fidel a la ma-rina i tantes altres .produccions que tothomrecorda de grat, sembla difícil de tenir unequivalent amb el qual pugui aparellar-se,paré sembla que una de les noves stars que

ascendeixen ràpidament en el cel de Cali-fòrnia reuneix prou caràcter per poder, aldir dels seus directors, substituir Clara. 'Esdiu Sylvia Sidney.

Sylvia Sidney no 'té sinó vint anys. Haestat artista de music-hall i s'ha revelat de

L'afer Dreiser=SfernbergPocs números enrera dàvem mota de l'afer

I)reiser-Sterniberg, respecte la filmació pelsegon de la novella del primer, Una tragè-dia americana. Era la primera vegada queDreiser consentia a deixar ,filmar una obraseva. Potser 7a quantitat fabulosa oferta

LES TEMPORADES

a d'ara la vînentRes de Poliorama, res de Barcelona. Les estrangeres millor, creguda que han de tor-

companyies castellanes de vers que normal- nar a ensopegar amb un segon Procés dement actuaven a Barcelona durant les tem- 1 y(art' Dugan. La qual cosa dóna a enten-porades d'estiu, aquest any no ens han visi- dre, si més no; la poca o gens de confiançatat. Al Barcelona hi va caure una compa-

I

que temen en les obres autòctones. Tot inyia valenciana que s'hi ha defensat tins això, hom diu que tenen en cartera unaara. Després d'aquesta, heus ací que s'hi 1 obra del compàny Sagarra, per a estrenarinstalla un conglomerat, fet a base de nú- a començaments de la temporada.meros de varietés, disposat a actuar -hi men- Però una flor no fa estiu. Una obra d'Entre la gent hi presti atenció, Al Polioramapassa exactament el mateix; Tots els estiushi feia temporada llarga la companyia Se-púlveda-Mora. Després d'aquesta n'hi ana-ven d'altres. Aquest any, han hagut de fer r ,"com al Barcelona, deixar el lloc a les va-rietés.

Resurrecció d'aquest gènere? No. Al con- R

trari. Revifalla i res més. Les varietés tra-vessen una crisi aguda, que ja ve d'anys ; i.que ve de després de la guerra i d'ençà quehom va suprimir el joc als musíc-halls. Des "tomd'aleshores que els números de varietés i lescupletistes i.els duettos van .a tomballons.

Als grans èxits, als grans sous, al pres-tigi d'aquella, n'ha succeït una altra depurée noire, la qual s'accentua, cada diaque passsa.

De les cupletistes a penes si se'n resa pa-raula, Dels duettos, ningú no se'n recoraa.Molts d'ells han plegat el ram á es dedi- Josep Santperequan a altres tasques menys remunerades,però més segures. Sagarra no és tot el teatre català. N'és sola-

I tots els artistes del gènere que s'escam- , ment un aspecte. 1 probablement i escu-paven durant l'any pels pobles forans, i ac- I dant-se en el prestigi del nom citat, la com-tuaven als cinemes en combinació amb el panyia o l'empresa del Romea té el pro-programa de pellícules diumenger, avui no jecte de col-locar-nos un seguit d'obres d'im-es poden moure de Barcelona, .per la sen- portació estrangera, de qualitat més o menyszilla raó que el cinema, més o menys sonor, discutible, i l'èxit de les quals pot ésserels ha pres el lloc. guanyat a base de reclam .

Heus ací els fets. Així com els artistes La_ trajectòria del teatre Romea semblade varietés s'adonen que sortir a actuar pels que serà la continuació de la que va seguirpobles constitueix una aventura d'ordre pro- les temporades anteriors.blemàtic, de la qual poden sortir amb les A Novetats on impera una llei de rutinamans al cap á no s'hi arrisquen, conformant- i tot i que, a hores d'ara, no es coneix gai -se amb romandre a Barcelona, a l'ombra rebé res dels plans que tenen, s'ensumad'algun teatre momentàniament desempa- que seguirà el camí traçat de sempre. Tant -rat, les companyies de teatre, castellanes i debò que hi veiéssim novetats, tant pel quecatalanes, ni a això s'atreveixen. es refereix a les obres com pel que fa refe-

La d'iEn Santpere, una de les formacions rència a ]'elenco.més acreditades, es defensa rom pot, per • Queda l'Espanyol, per acabar. Hom diuaquests pobles de Déu seguint festes ma- que, a conseqüència dels resultats adversosjors i emparant -se del vell repertori pica- de la tournée d'estiu, la casa pensa donarresc de la casa. una nova trajectòria a la campanya de tar-

La de la Maria Vila i En ;Pius Daví ha dor i d'hivern. IEn Santpere està una micaigualment. Ni ací ni a fora, trobem el caliu escamat del vodevil sistemàtic, gràcies alnecessari : el caliu que trobaven les .altres qual va conquerir la confiança i e1 prestigi'temporades, el qual els permetia d'actuar de què fruïa entre el públic . del Parallel,en ple èxit. i a conseqüència del qual també es troba a

Aquest any les circumstàncies els són des- punt de perdre'l.favorables. Van pels pobles i es troben que Què fer? Sembla que aquesta temporadaals públics els interessa molt més el pro- que s'apropa, a l'Espanyol hi representaranblema de l'Estatut i, en general, les coses vodevil, en combinació amb cinema. Vode-de la política, que teS representacions tea- vil sonoro. IEs tracta, segons sembla, de se-trals, guir la trajectòria iniciada amb els Ocells

El poble, almenys momentàniament, es de fang, a darreries de la temporada pas-troba allunyat de tota mena d'escenaris, si sada•no és en aquells en els quals actua ell ma- Tot això dóna a entendre una cosa benteix en qualitat d'actor. senzilla. I és que tant els uns com els altres

Res del que puguin fer els artistes li in- es troben perfectament desorientats. Al Ro-teressa gens ni mica. Cal que tant els ao- mea, refiant-se de l'estrangerisme. A i'Es-tors com els equips de varietés capegin corn panyol, desviant-se del vodevil clàssic, el delpuguin el temporal, en espera de temps mi- tipus del Cuida 't d'Amèlia i el Falten cincIlors. Qui sap si d'ací a la inauguració de minuts, per degenerar amb la santperadales temporades de tardor les circumstàncies sistemàtica, i caure finalment en la baarejahauran canviat i, tant els uns com els al- amorfa del cinema i del teatre.tres, podran rependre llurs tasques amb més Tot plegat fa pensar que aquest any veu-optimisme que no am. Yem coses estrafolàries al teatre. Ni en s uns

Malgrat això, sembla que la temporada ni els altres no saben ben bé cap om van.pròxima ja es comença a perfilar. 1 el més probable és que en comptes d'en-

Al Romea, l'empresa Fernàndez Burgas sopegar, mal que sigui per casualitat, ambes disposa a continuar l'explotació de les l'èxit, topin de cap per les parets.comèdies d'importació estrangera, com més JAUME PASSARELL

"MIRA©OO R" TE^TRA^El fea4re i la revísiódels racfafs

S'ha parlat tan. sovint de la vnfluèncip delteatre ! Com que hi creuen, a Alemanya elposen al servei de la política, malgrat lacrisi del teatre que hi regna, com pertot.

La campanya que aquests darrers • tempsha reprès a Alemanya, dirigida contra eltractat de Versalles, ha arribat a englobartotes les manifestacions de la vida artísticay literória. Incontestablement, la literaturaés el mitjà més pràctic de revisió, peròtambé el teatre es veu inundat d'obres detesi revisiotiista. La més característica ésla del cèlebre escriptor i historiador EmilLudwig, que porta el títol eloqüent deVersalles. En ella, les discussions deis .capsd'Estat es redueixen a disputes i regateigsdels terrenys presos als alemanys, i Wilsonés presentat com l'apòstol dels oprimits tparla talment com un alemany d'avui.Wilson diu, entre altres coses, que la paude Versalles encara és més odiosa que la

imposada per Bismarck i que l'abandó dedos milions d'alemanys a la dominació po-lonesa és una injusticia que clamarà ven-jança. En una altra escena, l'autor explicacom a intencions pacifistes d'Alemanya ladestrucció dels vaixells alemanys a ScapaFlow !

Els joves i el feafreL'empresari Bannowski, que dirigeix dos

teatres a Berlín, vol obrir una sala d'es-pectacles destinada a la representació d'o-bres d'autors joves. El públic serà invitatals assaigs generals, que tindran lloc a latarda, i podrà donar la seva opinió tantsobre l'obra com sobre la seva tnterpreta-ció. Aquestes crítiques seran tingudes encompte en la mida en què sigui possible.

Però oms fa l'efecte que la temptativad'aquest senyor Barnowski és un pleonas-me. IEl públic ja adquireix, entrant, un dretde crítica, i l'exerceix, sense necessitat d'as-sistir als assaigs.

RECEPTOR RADIO

«LLIMO»DIRECTE A LA CORRENT SENSE ANTENA

Màquines parlanfs elèctriques per salonsi grans locals públics.— Discos. —Acces=Sons de Ràdio i material elèctric en ge=neral. — Demosfracions diàries• —Pecep=íors de les més acreditades marques

Consell de Cent, 266(entre E. Granados i Aribau)

Telèfon núm. 23058BARCELONA

RA M ON CLIMENT

EL TEATRESarah Bernhardf

A la colleeció que edita la Nouvelle RevueFrançaise amb el títol d'Els contemporanisvistos de prop, G.-J • Geller ha publicat unvolum dedicat a la vida de Sarah Bern-hardt.

G.-J. Geller ens ha donat la primera bio-grafia completa de 1a gran tràgica i, cer-tament, amb uma mirada força menys desen

-cisada i un sentiment força més pietós iamable que aquells amb els quals PaulMorand en el seu 1900 ensdonava una ràpida t cruelvisió de la gran •actriu en el ,.bo i •millor de la seva glòria,quan partia pel seu cinquèviatge als ''Estats Units, sotala llum que menys tenia d'a-favorir-la als nostres ulls.

Amb allò, Paul Moradmo feia més que anar-se tre-bailant l'èxit, retre homenat-ge a la comuna mentalitatde la nostra època que, comtotes les que s'han succeïten la vida de la humanitat,està tan i tan convençudadels seus propis progresso,que no deu a ningú méssinó a ella, i de 1a seva in-commensnrable superioritatsobre les immediates ante-riors, a les quals resulta tande bon to el considerar, sino amb un absolut menys

-preu, sí amb un cert somriu-re de commiseració.

En bona part és justifica-ble aquesta actitud del nos-tre temps envers els que nofa gaire que ens han pce-,cedit. Dels nostres contem-poranis, aquells que no han,viscut personalment aquellsanys i són mancats d'aquellanoció que anomenaríem pers -pectiva temporal, se'n bur-den amb veritable ferocitat,à aquells que no hi eren no tenen capànconvenient en imitar-los per no quedarendarrerits. El ridícul sota el qual veieml'heroisme d'un raid automobilístic .a zoquilòmetres per hora, la veneració merave-,liada amb qué eren esguardats els primers"assaigs per la conquista de les adquisicionsmecàniques en mig de les quals ens movemavui amb tanta llibertat, contribueixen força

L a considerar-nos ben superiors a tota aque-°- 11a gent. Pensem només en les tempestes

d'h.Jaritat amb què són acollides les projec-cions de films d'avantguerra, i ens podremfer càrrec de l'actitud de la mostra épocadavant la seva antecessora, de la qual ha

L

sortit, a la qual deu tantes coses, i dins1 anal hi havia alguna cosa més que aixòque ara és l'únic que en veiem. Podempensar també en el Paul Mor-and de t96o;com ens trobarà ridículs i puerils a nosaltresmateixos !

Geller ens diu ell mateix, en un .petitprefaci al seu llibre, que no ha .conegutdirectament Sarah Bernhardt. Escrita 12seva biografia exclusivament a base de do-cumentació i d'interpelacions personals, viusencara molts amics i familiars de l'artista,pels miraments que han de guardar-se a laseva memòria, per la delicadesa d'algunsextrems en els quals hom no ha pogutinsistir i per les particulars co^nvenièrõ iesdels interessats que han fet que, ara perara, continuïn inaccessibles bones fontsd'imïormació, no cal dir que l'autor s'hatrobat amb múltiples dificultats en la sevafeina. Malgrat tot, G.-J. Geller ens ha po-gut posar al davant d'una manera vivíssimai feliç tot el curs de la vida d'aquella in-quieta, original i curiosa figura que repre-sentava d'una manera tan completa aquellaèpoca que avui ens sembla tan lluny jad'aquella .actriu per excellència que nodeixà l'escena fins als setanta nou anys,tres mesos abans de la seva mort.

Tot el llibre está farcit d'anècdotes. Latempestejada vida de Sa•ab és de pensarque n'ha d'oferir una abundantíssima co-llita. Des d'aquelles que només són senil-]lament sentimentals o emocionades, fins ales francament còmiques o les decididamenttràgiques.

Quan, en 1859, la mare de Sarah, em-

6RAN3 NOVETATS EN

CORBATES INARRUBANLES

Jaume 1, 11

Telèf.11655

MOBII.IAJU D'1RT

BUSQUETSDecorador, mcstrc ebenista i tapis-oa. Objcctcs d'art f de fantasía per

a obsequis. Salcs d'Ex-po$icions de Belles Arts.

d. (arada, 96. Telèfon 1l216BARCELONA

Sarah Bernhardt

amb gran avalot i sense poder arribar a en-tendre's. Sarah n'era testimoni amb miposat d'absència com si de tothom es tractésmenys d'ella.

Un parent dels més immediats es queixad'haver d'amoïnar-se d'aquesta manera perl'esdevenidor d'una criatura que ni semblatenir ella mateixa cap interès, l'altre diu quebé podrà trobar un bon partit, encara quelletjota i esprimatxada, amb els cent milfrancs que havia heretat del seu .pare, etc.

La discussió segueix sense senyal d'aca-bar-se. 'El duc de Morny, que assistia ala reunió, cansat de tanta cridòria senseresultat, s'aixeca per anar-se'n, però ,perquèno sigui dit que ell no hi ha volgut tambédir la seva, deixa anar, sense amoïmarc-semassa

—Sabeu què se'n pot fer d'aquesta cria-tura? Portar-la al Conservatori.

Aquesta frase, llençada sense cap con-vicció, és el que va determinar el camí quetenia de seguir Sarah. En ésser fora Morny,la discussió continuà, .però hom acabà po-sant-se d'acord : La petita Rosina-Sara se-ria actriu.

El duc de Morny, en saber l'èxit quehavia acollit la seva proposició, no tinguéaltre remei que posar en joc la seva in-fiuència per tal que Sarah pogués entrar alConservatori. Un cop convençut tothom, eldirector del Conservatori, que era llavorsel músic Auber, va quedar un 'matí perrebre la futura actriu.

—Veiam, veiam, petita: ja tens torçaganes d'entrar al teatre?

—Oh, no, senyor, no! — li va ésser con-testat de seguida.

Quan la reposició d'Hernani, en 1877,aquest vell cabotin que era Víctor Hugo,va escriure a Sarah aquesta carta: «Senyaro, heu estat gran r encisadora ; m'heuemocionat ; a mi, el vell batallador, i unmoment, 9uan el públic entennit i encisatus aplaudia, he plorat. Aquesta llàgrimaque heu fet caure dels meus ulls, és vostrai la poso als vostres peus.» La llàgrimade Víctor Hugo era un diamant tallat emformé de gota, suspès d'un braçalet.

En i88o, Sarah, valenta i decidida, senseespantar-se del fracàs le la seva gran an-tecessora, Rachel, l'únic a actriu que abansd°ella s'havia atrevit a exhibir-se davant el

i pdhiic americà, i que no va recollir altracosa sinó humiliacions i indiferència, es vaembarcar a la conquista del monstre ianqui.

Començà la seva temporada amb Adrien-n.e Lecouvreur, obra en la qual passa totel primer acte sense que l'actriu principales presenti en escena. El públic, que haviapagat deu dòlars per butaca, no es podiaconformar amb allò que li semblava unaestafada, i protestava iradament reclamantque li tornessin els quartos.

Intervé Jarret — el mamàger — i arribaa convèncer el públic que s'estigui quiet,que allò no és una estafada, sinó que ésl'obra tal com està escrita, que Sarah jasortirà. 1 Sarah sortí, i malgrat l'atmosferahostil que hi havia, s'apoderà dels espec-

I

tadors. En arribar al cinqué acte, tots elstriomfs obtinguts per Sarah a Europa que-daren eclipsats.

Esperada a la sortida, l'actriu amb proufeines pogué arribar a l'hotel, de tantagent com l'aclamava, i s'hagué de passarbona part de la nit escoltant una espèciede serenada que, cridant com uns desespe-rats al davant de l'hotel, els americans lidedicaven : «Good night, Saralr ! Good night,Saralr! Good night !...»

LA MUSICARodolfo Ha1ff1er, Sonatas deEl Escorial (Union Musícale

Franco=Espagnole)Reduir la forma al seu esquelet essen-

cial, alliberada de tota la fullaraca. retòrica,i carregar-la d'una energia cinètica cons

-tant, que la faci rutllar amb una regula-ritat perfecta de motor, en una marxa rec-tilínia, del començament fins a la fi, sensefluctuacions de tempo ni contraposició dra-màtica de «temes» característics : heusaquí el propòsit de la sonata de RodolfoHalf f ter.

Cal dic que hi ha reeixit d'una maneraexcel1ent • La figuració en valors breus, uni-formement mantinguda al llarg de tota lacomposició, engendra un moviment mono-rítmic que s'escola en una fiuència cons-tant, inflexible, gairebé mecànica, fins ala consumpció. Es una música que no me-oessita «temes». Em té prou d'una figurarítmica inicial : petit ressort que treu de simateix tot el moviment. Es menys impor-tant la cosa que aquest moviment trans-porta, que t a sensació que dóna de la irres-sistible energia que l'empeny. !El «tema»— diríem — és el moviment en si. Penseuen el aus sich rollendes Rad, de Nietzsche.Més que de la força expresiva i expan-

siva d'un tema, més que de la puixançapoética de la invenció melòdica, aquestamúsica viu, doncs, de les seves qualitatsdinàmiques. Més exactament : del seu élanmotor, de la seva pura energia cinètica.Es en aquest aspecte que el músic fa pesartot el seu esforç. Els seus procedimentstècnics favorits són 1a repetició d'un motiui el mecanisme desuet de la seqüència.

E1 resultat és una música freda, metal-lira, impassible, «objectiva». Aquest caràc-ter es revela ja en el seu aspecte extern.Cap indicació d'intenció psicològica o afee-tiva per a encapçalar la composició. Sinó,simplement, la indicació del valor metro-.nòmic del temps real de compàs.

El rubato, en el moviment, o el sf orzcuto,en ]'accent, són essencialment expressius,anímics. Aquesta música no els toleraria.L'únic matís que permet en la manera deportar el moviment, és indicat encara enla forma més atenuada. No hi ha capritenuto que ho sigui sense reserves ; no-més és tolerat un apena ritenuio. 1 benmirat, hom en podria prescindir encara,i amb avantatge. , La unitat i la constànciade l'élan motor de cada cicle en sortirienencara enfortides.

Pel que fa a l'execució, la música deRodolfo Halffter és d'una pulcritud remar-cable. L'escriptura linial, fina i nerviosa,gairebé sempre a dues veus reals, dibuixaamb fermesa la marxa simple de la mo-dulació sobre el fons rugós d'un diatonismesembrat de ((notes falses» o illeugeramentheterofònic • La forma és clara, equilibrada,sòbria, concisa.

Substancialment, però, és una música es-cassament significativa i no gaire personal.La còpia deliberada d'un estil més rococóque clàssic—neo-ciassicitzants, cultiveu fran-cament la confusió i la subversió termino-lògiques !—l'acosta massa incondicionalmental pastiche per no ofegar els trets fisionò-mies personals del músic sota l'afectacióarcaïtzant. lEl seu llenguatge profundamentconvencional en aquest sentit, malgrat lamoderna picamteria de la dissonància linial,dóna a la composició un caràcter més d'e-xercici retòric que de creació original.

No he pogut càmpendre mai com éspossible que un músic de talent—tant si ésper a sacrificar ara a la moda dita meo-classicista», com adés a la dèria folklorista—es pugui privar voluntàriament del queés .per a oil i per a nosaltres el pler mà-xim : la invenció, la creació melòdica ori-ginal.

La Suite de Rodolfo, i especialment]'Elegía, que poguérem sentir aquest hivernpassat, en ocasió de la presentació collec-tiva del mou grup de músics madrilenysa l'Associació de Música «da Camera», emsemblà, en aquest aspecte, un retrat moltmés autèntic de l'ànima d'aquest músiccordial i cerebral que és Rodolfo Halffter,esperit afinat i ple de fecundes inquietuds,de qui hom pot esperar certament obres depositiva vàlua, pel càmí que sembla indicarla Suite.

Ronrtzr GERHARD

Origen de IaTuberculosi

Aquesta terrible malaltia és produí-da generalment per contagi i són més

propenses a adquirir-la les persones

dits. El microbi és a l'aire i en res-pirar passa als pulmons, on, si estracta d'una persona dèbil, es desen-rotlla i reprodueix donant lloc a lamalaltia. Per això recomanen els met-ges a totes les persones dèbils, als anè-mics i convalescents, que prenguin el

Fofo-Glíco-Cola Domènech.

La coHecció completa deMIRADOR pot consultar-sea l'Arxiu Històric de la Ciu-tat, plaça de la Catedral icarrer de Santa Llúcia, 1,"Casa de l'Ardiaca", tots els

dies feiners de 9'30 a 1°30.

parentada amb gent més o menys importanti de representació en la societat, va con-vocar un conséll de família per decidir eldestí de la seva filla, que ja tenia quinzeanys i era qüestió de fer un pensament,Sarah es mostrava tossudament decididaa ingresar en religió, cosa que, per altrabanda, ham no considerava més que coma rebequeria de criatura.

EI consell de família es descabdellava

J. C. i v.

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 ; Telèfon 77406

El llac del Bourget, que inspirà «Le Lacn de Lamartine

Societat Espanyola de Carburs MetàI'IicsCorreusi Apartat tga BARCELONATeley., "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon rdot3

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 a / a DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANLS i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

CASA O R BIS

Siau, J. V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, J. M. Carbonell, GarcíaLorca, Salvador Dalí i iv!. A. Cassanyes, a- Sitges

' NERVIOSOS!IProu de patit inútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEES POTENCIALS DEL DRr SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastenia Impotencia Ien totes les seves manifestacions),f mal de cap, cansament mental, perdua de

memòria, vertigens, fadiga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,palpitacions, histerisme i trastorns nerviosos en general de les dones itols els trastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotamentnerviós.

Les Gragees potencials del Dr. Soívré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'laitot elsistema nerviós, regenerant

el rigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; Indicades especialment als

esgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que veri fiquen treballs excessius, tant tísics

com morals o intel'lectuals, esportistes, homes de ciència, financiero, artistes, comerciants, Industrials,

pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencials del Dr. Soivré, tots els estourços o

exeercicis facilment í disposant l'organisme per rependre'ls sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-

trema vellesa 1 sense violentar l'organisme amb energies pròpies de la Joventut.

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 5'50 ptas. flascó, en totes les principals farmàcies d'Espacya, Portugal i América

NOTA.– Dirig int -se i trametent o'ss pies. en segells de correu per al franqueig a Oficines LaboratorioSòkatarg, carrer del Ter is, Barcelona, rebreu gratis un llibre explicatiu sobrel'orígen, desenrotllament

i tractament d'aquestes malalties.

LE/ LL.ETREðTriomf

LITERATURA 1 PAISATGE

del salze i la palmeraEs curiós, .però, que al costat d'aquests

elements — desordre, tristesa — trobem enels paisatgistes — poetes i pintors — delRomanticisme un altre signe repetit. Ladevoció dels paisatges fantàstics de llunya

-nia. No és pas massa fàcil d'explicar aques-ta afecció romàntica partint de les defini-cions més usades, des de la de Goethe (artromàntic = art malaltís) fins a la darrera

GUILLEM DIAZ PLAJA

Efectivament, la generació castellana de1898 ens presenta com una paradoxa curio-síssima de la seva europeïtat a ultrança,l'enterniment i l'emoció davant la resseca,trista, monòtona, calcinada planúria de Cas

-tella. Unamuno hi recerca arrels de violèn-cia i misticisme ; Machado oblida les bla

-nícies del camp andalús per a fer-ne umculte ; Azorín rcessegueix amb una mirada

extàtica la ruta —molins i camins polsosos— de don Quixot.

Però aquest fenomen no hagués estatpossible sense un altre d'anterior, La .consi-deració del paisatge com a personetge isolati vivent ; com a element viu de la natura.Aquesta és una obra del Romanticisme.

Obra difícil, certament. L'home, des delRenaixement ençà, s'havia acostumat aveure el paisatge com un marc de la figurahumana. No hi ha un cas de consciènciamés alta de la vàlua de la humanitat queel que presenta el segle xvi. L'uomo uni-versale, del Campanella ; colui che t4ttocape e puote, es situa en el centre de l'umi-vers. La 'humilitat medieval és substituïdaper l'orgull renaixentista. L'alegria de viu-re, la pressa de viure ho emplena fot. Elcolligo virgo rosas d'Ausoni es transformaen el Cueillez dès aujourd'hui les roses dela vie, de Ronsard ; en el coged de vuestraalegre primavera, — el dulce fruto, de Gar-cilaso; en mentre è piú florita — cogliamla bella rosa del giardlno, del Polizzlano.Als pintors , de l'època — Botticelli, Peru-gino es veu ben clar que el que interessaés el personatge. El paisatge no és mésel teló de fons, que emmarca la figura bu-mana; la inoblesa i vivacitat de la qual esfa remarcar. Per a trobar paisatges purscal avançar una mica. Anotem com a fitesinteressants els de la villa Mèdicis, de Ve-1àzquez, on ja apunta un bri de melangia,i els de Claudi de Lorena, on aquesta me-langia s'agreuja. Però ens cal arribar a lesdarreries del xvtn i priin•cipis del xix per avedre com aquesta evolució s'aboca al Ro-manticisme. La geometria dels jardins des-apareix. L'escenografia de Le lac de La-martime, ja citada, la trobem feta plàsticaen les teles i els gravats. Chateaubriand,en els seus Tableaux de la nature, ens des-criu un bosc. Això no se li hauria acuditmai a un home de 1740, per exemple, ... Jecrols voir s'exhaler — des arbres, des ga-zons une douce tristesse, ens confessa. 'Esel signe. Alfred de Musset podria parlar-nos-en llargament.

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!'¿

En cap biblioteca catalana5 no ha de faltar el

1 PAL —LAS UDiccionari Català - Castellà-Francèsamb vocabularis castellà - català

i francès-català

E Un volum de 1.300 pàgines relligat en =E tela, 25 pessetes

Administració i venda:

= Llíbrería Cafalònía17, Plaça de Catalunya, 17 E

-111111111111111111!IIIIIUIIIIIIIIIIIII!luIIIIIIIIIIIIIl1

1 1

La poesía francesa,segons Paul Valéry

Pau] Valéry, en el seu recent recull dereflexions, Regards sur le monde actuel, faaquestes sobre la poesia francesa

«La poesia francesa difereix musicalmentde totes les altres, fins al punt que de vega-des ha estat mirada com gairebé privadade força encisos i recursos que es trobenen altres llengües a • la dispcsició dels poe-tes. Crec que això és un error ; però aquesterror, com ocorre tot sovint, és una deduc-ció illegítima i subjectiva d'una observacióexacta. El que calia considerar, per definirla singularitat fonètica de la llengua, és lamateixa lleingua; un cop determinada ladita singularitat, era possible provar d'ex-plicar-se-la,

))'Hi ha tres caràcters que distingeixen ne-tament el francès de les altres llengües occi-dentals : el francès, ben parlat, no canta apenes. Es un discurs d'un registre poc ex-tens, una paraula més plana que les altres.Després : les consonants són remarcablementendolcides en francès ; no n'hi ha de rudeso guturals. Per últim, les vocals francesessón nombrases i molt matisades, formen unarara i preciosa eollecció dé timbres delicatsque ofereixen als poetes dignes d'aquest nomuns valors pel jac dels quals poden compen-sar el registre atemperat i la moderació ge-neral dels accents de llur llengua.»

La novella alemanya

La fórmula de ConradH. L. Brock, en el New-York Times Ma-

gazine, estudia e1 procés de la inspiració endiversos escriptors. Apartem el que diu so-bre el treball de la imaginació en Conrad.

«Per Conrad, el subconscient no fa mésque destillar. Pertoca al conscient de cap-tar l'essència destillada pel subconscient Itancar-la en les formes immutables i per-manents del llenguatge, mentre encara rajacalenta i subtilment flexibilitzada per lesemanacions de l'alambí.

»La creació d'una obra literària d'imagi-nació comporta sempre una part de «pos-sessióe ; es fa sempre, més o menys, en unestat de somni (o de mal somni). El mateixConrad diu : «Si volem emocionar profunda-ment els altres, ens hem de deixar arrosse-gar deliberadament més enllà dels límitsde la nostra sensibilitat normal. Però l'es-criptor corre aleshores el perill de conver-tir-se en la víctima de la seva pròpia exa-geració, de perdre la noció exacta de la sin-ceritat, i finalment d'arribar a menysprearla veritat, trobar-la massa crua per servirels seus fins, ano trobar-la prou bona per laseva insistent emoció.»

La màquina d'escriure de qualitat

F. FERRER AYMARClaris, 5 ; Telèfon 19763

BARCELONA

Aquest llibre fou escrit en 1921. Quan elmestre Falla i García Lorca estudiaven,planejaven i realitzaven a Granada la pri-mera festa del cante fondo. Aquest llibreés, doncs, anterior a Canciones. 1 anterioral Romancero gitano, que clou l'etapa an-dalusa del gran Federico.

La seva millor etapa, segurament. La mésintensa i la més punyent. Més intensa imés punyent que la seva produccí?> actual,

el mundo. No queda más que el silencio.Oye, hijo mío, el silencio. — Es un silencio,óndulado, — un silencio, — donde resbalanvalles y ecos — y que inclina las frenteshacia el suelo.

Aquella obsessió constant de mort que uspersegueix, implacable i persistent, alluci_mant... Por un camino va — la muerte, co.nonada, — de azahares marchitos. La muer.te — entra y sale — de la taberna. En la

Casa se defienden — de las estrellas. — Lanoche se derrumba. — Dentro hay una niñamuerta — con una rosa encarnada — ocul-ta en la cabellera. — Seis ruiseñores la

lloran — en la reja.Tota la infinita tristesa, tota ]a infinita

soledat, tota la infinita desolació.,, Poema,del cante jondo és, resumint a11ò que Lorcaatribueix a Juan Breva, el cantador : Eralamisma pena cantando detrás de una son-risa. I és aquest final del Barrio de Cór-doba : Las gentes van suspirando con lasguitarras abiertas...

Emoció pura que Lorca ha fet forma ambuna estructura retallada com un paisatgede Ilusa, precisa com una casa de calç

—tota l'Andalusia — i dura com una estrellade cristall o com aquells muslos de cobrede la gitana de Muerte de la Petenera.

Emoció pura que Lorca ha estructurat'ique també sha acolorit amb imatges sa

-boroses que tenen totes les coloracions infi-nites de l'Amdalusia abigarrada. Roig de rosai• de sang de femella, groc de llimona deMálaga, l'adormida, plata de ganivets delsgitands i or de la mançainilla. Morenor de•Crist foradada .per la vermellor d'un cla-vcAl. Policromia de joc de cartes i 'iluïssord'estisores. Roig i negrè . Negre i groc.Sobre el cielo negro — culebrinas amaai-llas..

SEBASTIÀ GAS'Lri

EL MÉS GRAN ASSORTIT DE

LLIBRES

FRANCESOS

CASTELLANS

ANGLESOS

ITALIANSels

tantía Llíbreríaa l g

Francesa rancesa bla1 10

del Ram-8

Agència exclusiva per a la venda deMIRADOR

Societat General Espanyola de llibreria

Barbarà,16 s Telèfon 17218

UN LLIBRE DE GARCÍA LORCA

"Poema del cande fondo"

Arnold Zweig (que cal no confondre ambStefam Zweig) prova, en la Neue Freie Pres

-se, de definir breument l'evolució de la no-vella alemanya des d'abans de la guerra,temps en què presentava unes característi-ques totalment diferents de les actuals. Peròloo és sols la novella, ós tot el to de la lite-

d'Euxenio Montes' (romanticisme —cons- ratura alemanya que ha ••canviat.

ciència de soledat). «La novella alemanya, abans de la guern

-

I el fet és ben clar. Eugenio d'Ors, que ra—diu Arold Zweig—, era sobretot auto-

ha parlat agudament d'aquesta voluptat de biogràfica: tret de Heinrich Mann, la no-

la nostàlgia, establia una cadena modullar vella era considerada a Alemanya com un

de noms característics d'aquest fenomen, mirall reflectint les impressions personals de

La cadena anava des de Robinson a Pierre Fautor. 'Tomas i Heinrieh Mann i Jacob

Loti, passant per Rousseau, Pau ti Virgínia, Wassermanin eren incontestablement els es-

Chateaúbriand, La cabana de l'oncle Tom criptors més considerables del període de

i el pintor Gauguin. De seguida en assalta 1 avamtguerra, però tot i això no ocupaven

la temptació de prolongar aquesta llista. l'atenció d iEuropa, com els grans inovellistes

Per què no, en efecte, .afegir-hi uns quants anglesos, franoesos i russos dels segles xix

més, ben coneguts de tots? Hi ca- ' xx.:L'element cosmopolita i europeu nonoms brien Paul Morand, Keyserling, Fr&benius, fou intKde la en la novella alemanya més

King Vidor, Van Dyke, Léon Poirier, Blai- després !de la guerra. Fou aquesta—el més

se Cendrars? iCaldrà, però, que rebutgem 1a gran de tots els esdeveniments internacio-

fàcil temptació. Hi ha evidentment, en uns nals—i els problemes nacionals i intenna-

i altres, la mateixa •curiositat per les coses cionals que plantejà davant la 'humanitat,

llunyanes. Amb .aquesta diferència. Aquells els que serviren de temes literaris als no-

senden la 'llunyana com a cosa imprecisa i velli_stes alemanys, tot desvetllant llur inte-

fan.tàstica. En la curiositat d'avui hi ha un rés anvers els països estrangers, Un feno-

de dades precises, de geografia, de men ben trist, però que, d'altra banda, esafany folklore, d'antropologia, de sociologia. iEl comprèn, és e1 fet de la desaparició con-

que passa és que, de vegades, el romanti- pletá de la poesia lírica en l'Alemanya d'avui

cisme ens sorprèn en plena Investigació i dia. La poesia lírica .pertany al passat ; en

en plena cu^eiositat cient6fica, Pecó això és els nostres dies, les novelles, les 'biografies

sempre un fet sobreposat, fill de la nostra 1 els estudis docúmemtàls són els amos de

feblesa i del formidable llast romàntic que la literatura.»

tots portem forçosament dintre nostre.Torna!nt, però, a l'essència del tema, ens

trobem amb una passió de coses llunyanes,que es decanta gairebé sempre a l'Orientun Orient carregat gairebé sempre de pal

-meres i de llances. Si agafeu una ediciócontemporània de Chateaubriand o del Ducde Rivas, trobareu la portada plena de pen-jarolls : gumïes, cavalls, espases, palmeres,atabais i altres anècdotes del desert. Aques-ta esoenografia és unamica difícil de si-tuar. Els romàntics no sabien de geografia.(Per exemple, una de les regions que pera ells — Cliateaubriand, Hugo, Musset,Gautier, Merimée — inclou més orienta-lisme i llunyania és Espanya. Granada éspotser la ciutat més citada pels homes delromanticisme francés. (Encara avui en pa-tim les conseqüències.)

Ara .bé, com pot incloure's, al costat deltriomf del salze, el triomf de la palmera?Cap de des definicions del romanticisme ensserveix absolutament. Potser, si de cas, in-tentaríem formular aquestes .actituds, d'unamanera total, definint el romanticisme comun esforç per a defugir el quotidià. D'aques-ta manera trobaríem justificades, en relacióamb ]'espai, l'afecció orientalista ; en relacióal temps, la ubicació dels temes romfinticsen les èpoques més 1!unyanes i més tèrbolesde la història. L'Edat Mitjana. (Walter Scott,'Espronceda, Heme.)

Triomf del salze. Natura lliure, Melangia.Literatura de confessions, segons hem vistrecentment. Projecció de la •pròpia tristesasobre el paisatge. Nits de Lluna, gran moda.(Ja parlarem del que han fet de la lluna elspostromántics.)

Triomf de la palmera. Color local — orien-talisme. (Fortuny.) Paisatges irreals, plensd'ingenuïtat salvatge.

En el fons, culte de l'anormal. IEl seglexix és el Gran Segle del Desequilibri,

que s'inicia sota el signe de Salvador Dalí,I que després de flirtejar amb un pseudo-sobrereaíisme, més avantguardista que so-brerealista, acaba de culminar .amb els seuspoemes neoiorquins i amb el !libre sobre elbarri negre de Harlem, de pròxima apa

-rició.Un fals Lora, el recent. L'amti-Lorca,

gosaríem dir. Car el veritable Lorca no ésaquest Lorca cosmopolita, sinó aquell Lor-ca andalús pur sang. El Lorca que delataescandalosament la seva ascendència -esca gita-na. Es a dir, e1 Lorca de l'etapa andalusa,en la qual s'observen dues fases netamentlimitades. Poema del cante jondo i Can-ciones, d'una part. E1 Romancero gitano,de l'altra. Sevilla i Granada. IEs a dir : eldualisme que impera en totes les manifes-tacions artístiques d'Andalusia.

El dualisme que ja hem observat diver-ses vegades en el ball, per exemple. A Se-villa, les danses de les caseras, acoloridesi gracioses, més gracioses que profundes,

més bufones que intenses, més plàstiquesque anímiques, la pura alegria sense capcomplicació passional. A. Granada, les dan-ses de lees' gitanes del Sacro Monte, fortesi impetuoses, tràgiques i dramàtiques, sang,passió i foc. Dualisme que constata tambéGarcía Lorca em aquests fragments de laBa.ladiila de los tres ríos

El Nio Guadalquivir — va entre naranjosy olivos. — Los dos ríos de Granada

—bajan de la nieve al trigo.El río Guadalquivir — tiene las barbas

granates. — Los dos ríos de Granada —uno llanto y otro sangre.

Para los barcos de vela, — Sevilla tieneun camino ; — por el agua de Granada

—sólo reman los suspiros.Dualisme que també existeix en l'època

andalusa de García Lorca. Poerna del can-te jondo i Canciones, e1 lirisme acolorit iimatjat. El Romancero gitano, el drama-tisme punyent.

Poema• del cante jondo és el crit desolat,el plany esqueixat del ,poble, la queixaamarga del cante popular, matèria bruta,elevat a la categoria d'art. E'1 cante fondopolit i alliberat de superflu, desposseït del'excessiva ornamentació i despullat de fu-llaraca, el cante jondo reduït a l'essencial.L'essencial de fons i ]'essencial de forma.De continent i de contingut. Es a dir, l'e-moció pura cenyida per un vestit estricte,que li dóna unes línies precises i uns con-torns exactes.

Aquesta obra de Federico García Lorcaté tota l'emoció del cante fondo, en té totala potència anímica. Lo fondo, el profund.La infinita tristesa, la infinita soledat, lainfinita desolació. Aquell plor constant,aquel! llanto. ¡ Oh pueblo perdido en laAndalucía del llanto ! Aquella angoixa cons

-tant del silenci, del silenci sense fi, del si-lenci immens i desolat. Todo se ha roto en

Detall de la Siemensstadt (Berlín)

Vista aèria de l'aeroport de Tempelhoff

c

UNA MOD!a ACABADA

El vagabund (installat en un golf minia-tura'). — Gràcies a Déu que no veuré ningú!

(Judge, Nova York)

M1R4^R

EðÀRTðDIðCOðArf af0fArquitectura_aIemanyaDI^^banst^ueq^

1 per les successives evolucions de la cons-trucció Però les noves solucions ha de

Amb motiu del XIII Congrés Interna-cional de l'Habitació i de ]Agençament deles Ciutats i de l'Exposició 'alemanya dela Construcció, Berlín ha estat el rendez-vous internacional d'arquitectes i tècnics dela construcció. Durant els dies del Congrésuna selecta representació de la nostra cons-

Es ja vdll de tan sabut, que a la nostraterra tot allò que pugui fer referAncia aqüestions d'art no interessa ni poc ni molta la majoria de gent adinerada. Hom diriaque fan l'orni, si no ens hagués estat pos-s lble de comprovar que una gran quantitatd'ells creuen que l'art és una cosa despla-çada, insubstancial, inútil ; i que, a més arues, per tal de seguir-lo de prop, cal dis-posar d'un temps que solament aquesta me-na de desvagats que en diuen artistes podenmalversar. Es fàcil de compendre que lluractitud respon al convenciment que l'art ésuna futesa pròpia d'unes regions extra-ter-renals, habitada per una mena d'illuminatso de ximples, que perden llastimosament eltemps amb coses trivials i, per tant, iinne-cessàries, -

Cada vegada que ens ehem fet el propò-sit de treure l'entrellat d'aquesta qüestió ide cercar un justificant a la desatenció quemanifesten a les coses d'ordre espiritual,n'hem tret la mateixa conseqüència. A partd'una molt petita minoria que mereix ambrespecte el màxim .agraïment i la nostraadmiració, els altres viuen als llims.

Ningú no està obligat a fer allò que nosent, i, per tant, la tasca duríssima que enshem d'imposar ha d'anar encaminada a fersentir, com anés aviat millori •pels mitjansque calgui, l'interès que l'art mereix pertothom.

Cal, si més no, fer-los entendre el méselemental. Cal que sàpiguen, primer, quel'art; pel sol fet d'ésser en absolut neces-sari a la vida de l'home, és entre les cosesexistents una de les més importants, no japer l'admirable condició de reportar a lahumanitat aquell refinamont constant delsesperits tan necessari en aquests momentsen què una onada de materialisme desen-frenat .amenaça esclafar-ho tot, sinó per laseva aportació essencialíssima dintre tambéd'un alt sentit pràctic.

L'art, que té per origen la sensibilitat es-piritual de certa quantitat d'éssers, trobamans habilidoses que tenen cura d'extreurela seva substancialitat decorativa per ésseraplicada a domar forma a tot el que envoltal'home produint-li benestar i utilitat.

Es a dir, la forma determinadora d'aque-lla elegància sumptuosa amb què és reves-tit fins el detall més ínfim que construeixl'home, és fruit directe dels qué fan artsaplicades. Es fruit sagrat que reporten a lahumanitat aque4ls artistes plens d'abnega-ció, dels quals hi ha clui •creu poder prescin-dir, sense compondre que el seu esforç ésfont de vida i que deuen ésser cuidats de lamanera millor, moralment i materialment.

Es dóna generalment el cas que la mine-ria que proporciona petits guanys als nos-tres .artistes, és integrada per gent de car-rera que no sense esforç sostenen aquestalloable conducta, procurant per tots els mit-jans de corregir el tort que fan molts adi-nerats de la nostra terra.

Si només per un moment els mostres po-tentats veiessin clar la misèria espiritualque representa no haver fet tot el .possibleper obtenir una mitjana cultura artística,compendrien que l'elevada irnportància • d'unaobra d'art no s'equipara així com així ambuns quants diners, i que el valor educatiuque s'obté i que pot proporcionar als seus,acostumant-los a viure entre obres d'art, ésmolt .més dignificat i útil que la inútil os-

tentació en joies vulgars i objectes pura-ment de valor material.

Per què no oreure que és més edificantmostrar el darrer model Rolls-Royce de laseva propietat, havent mostrat anteriormentuna extensa colecció d'obres d'art!

L'artista podrà no fer cas de la pobresamental de certa quantitat d'éssers i fins sen-tir per ells una noble compassió, però encompendre que és sotmès a la indigènciamés absoluta a causa d'aquest estat d'anal

-tabetisme artístic tan extens, àdhuc arribaa perdre la fe en el seu propi esforç i sent'defallença .per a seguir lluitant en profit del'enaltiment de l'art i de la seva expansió.No 'hem de permetre que aquest estat de-plorable del nostre art i dels nostres artis-tes passi endavant. De no posar-hi remei,haurem de passar per la humiliació que re-presenta el fet d'ésser menyspreats ; men-tre uns, amb dolor, abandomen aquells ca-mins de l'art que tant estimen, d'altres emi-gren sota l'esperança d'aconseguir aquellsguanys materials que la seva terra els nega.1, amb tot, Catalunya queda davant delmón mostrant la seva incapacitat i un espe-rit recalcitrant que en realitat no té.

Per quin motiu inhumà es creu gairebéimprescindible a l'esforç de l'artista 1'aacep-tacló d'aquells sofriments morals que per lavida material li són imposats? Es que en-cara hi ha qui creu que aquell desinterèstan propi dels artistes és tot ximpleria oincomprensió? L'home que pensa sap per-fectament que de la vida a la mort no calpassar-hi 'atropellant-ho tot, portat per unegoisme innoble, i per això tot ho cedeix1>erò a canvi d'aquesta noblesa i d'aquestacomprensió, no posem obstacles a la sevavida mi a la seva tasca, fem tots els possi-bles perquè no s'extingeixi aquella fe queen l'art tenen posada ; per bé nostre, pelbé de la humanitat i, si més no, per orgullde la terra que ans ha vist néixer. Car por-tar gloriosament el nom de Catalunya ter- jres enllà de l'estranger, és sempre més pro-bable que sigui aconseguit por l'obra d'undels nostres artistes que per aquell producteque pomposament fabrica tal senyor.

I si, ara per ara, és així en els mostresdies, temps a venir, ,pels caires que presenta,és de creure que serà molt pitjor, perquèels fi91s dels nostres adinerats encara solentenir menys esment de què cosa és' l'art:

Es a^premiant sortir a1 pas d'aquest beo-cisme que pot destruir-ho tot i fer el quecalgui en contra d'ell, perquè d'aquí a poci en cas d'existir l'art, seria tan gamat,que faria preferible la seva inexistència sino volguéssim ésser responsables de mes-trar eternament el vergonyós estat culturalde la nostra època.

El Govern de Catalunya i el nostre Ajun-tament, éonscients dels momonts que tra-vessem de migradesa espiritual i responsa-bles directes de la forma cultural dels nos-tres dies, tant com del seu estat en ]'avenir,és de creure que amb tanta o més rapidesaamb qué són atesos altres conflictes, dona-ran acolliment a tots aquells precs i propo-sicions que tendeixin a afavorir el desen

-rotilament de l'art dintre de Catalunya, imés que tot al sosteniment dels artistes ca-talans. Aquest és un problema viu i queexigeix solució immediata.

Està a ]'abast d'aquells que acceptaremregentar els destins del poble compendre queel dolor contingut aquelles sofrences queels mostres artistes no exterioritzen amb critsni manifestacions de cap mena, si no podenfer perillar la vida de cap corporació, poden,però, condemnar -les a viure sense dignitat.

S'imposa anar ràpidament a la creaciód'un museu d'art modern, extens, complex,on sigui representat tot e1 procés artístic devint anys ençà, i anar a la reorganització del'existent fent-ne urna cosa digna de la nos-tra ciutat; cal que, amb caràcter oficial,siguin celebrades dues exposicions anyals, itreure ]'aspecte miseriós i la ineficàcia delsprocediments amb qué són portades les es-coles patrocinades pels elements oficials.

ANCEL FERNANDE'Z

trucció, els arquitectes senyors Puig Gai-ralt (Ramon), Quintana, Mestres, Navarro,

Forteza, intervingué en els debats.En les espaioses sales del Festsaalge-

bóude, en es celebraren les sessions delCongrés, es parlava en tota mena de llen-gües, tal com pertoca a les reunions inter-

nacionals. El català fou, doncs, escoltat iapreciat.

L'Exposició arquitectònica celebrada enl'admirable Parc de les iExposicions de Ben-.lín, de 200,000 metres quadrats de super-fície, ens mostrà l'estat actual de la cons

-trucció alemanya. Es impossible per lamagnitud del certamen, domar ne una re-censió. En la sala reservada a la RepúblicaEspanyola hi havia diversos projectes i fo-tografies de construccions realitzades pelsarquitectes senyors J. LI. Sert, J. TorresClavé, R. de Churruca, S. Illescas, S. deZuazo, Domínguez i A .nniches, i diversosplans d'urbanisme de Barcelona i Madrid.Amb tot i la bona qualitat de les obresd'aquests joves arquitectes, la nostra apor-tació fou allò que se'n diu discreta. IEs-perem que un altre any farem més banpaper.

Tractant-se d'una exposició alemanya,gairebé és inneeesari fer constar la sevafisonomia moderna. El visitant sortia d'a-quest certamen completament saturat deconstrucció nova i aleshores—si anava adinar—havia d'empassar -Se uns quants qui-lòmetres de rococó alemany. I, naturalment,la digestió era denta.

Berlín, Arquitectònicament ,parlant, pó_dríem apreciar quatre aspectes : el Berlínvell dels segles xvtt i xvttt, de noble apa-rença, però de reduïdes dimen9ions; el tra-dicionalista del segle -passat, amb totes lesdeixalles neo-clàssiques i floritures rococo-nianes de segona mà, el qual és el mésabundant ; el Berlín; diguem-ne, modernd'avant-guerra ; la nova ciutat edificadadesprés de la guerra.

La capital d'Alemanya ha passat, doncs,

concepció ornamental d'abans. A finals desegle, ja es pressentia la simplificació delselements arquitectdnics, però només s'acon-seguia una determinada supressió. D'aquívingué la moda de les columnes sense ca-pitell, dels entaulaments sense fris i altresmistificacions dels ordres clàssics. Totes

aquestes pensades avui ja s'han arraconat.Cal, però, • fer honor als primers iEls Els noms d'Alfred Messel, amb la

construcció dels magatzems Wertheim, i dePeter Behens, amb el pavelló de turbinesde la A. E. G., són dos péestigis que calanotar.

D'aquest període «modern» d'abans de laguerra, Berlín n'ha sofert excessivament.L'arquitectura té aquestes coses. Com queels experiments del seu laboratori s'ihan defer a plena llum, quan les reaccions fallen,hem de pendre paciència uns quants anys.Penseu, si no, en la paciència que hem desuportar els barcelonins per l'experimentmodernista del cgoo.

Les noves solucions aparegudes en aquestsdarrers temps seran, també, altres experi-ments arquitectònics de laboratori? (No séper què se m'ha .acudit aquest interro-gant—potser la conversa s'ho portava—, elcas és que disposo de poc espai per contes-tar degudament. Deixem ho córrer, doncs.)

Al costat de la fisonomia tradicional ipseudo-moderna de Berlín hi ha l'expressióde les noves tendències, les noves construc-cions projectades pels arquitectes de les no-ves promocions. Entrem, dones, en un es-tadi en qué tot és nou. I abans d'entrar-hi,permeteu-me que anomeni els meus cam-pions favorits : Peter Behrens, Walter Gro-pius, Luckhardt, Anker, Mebes i Emme-rich, Erioh Mendelssohn, Poelzig, Salvis

-berg, Seharoum, Bruno Taut, Kauffmann,Mies van der Rohe, Ernst May, Hertlein,Scháfer, Dócker, Bruno Paul, Schweizer,Martin Wagner, Ritter, Kreis i altres que,ara, sento no recordar.

MÀRIUS GIFREDA

Música feafral i popularEls artistes d'anomenada que sovintegen

als programes de discos semblen deixar elrepertori italià, puix ja no saben per onagafar-lo. Així el tenor Fleta ja fa tempsalterna conegudes cançons espanyoles ambfragments d'altres autors coneguts, i aquestmes ens ofereix la Cançó índia de l'òperaSadko, de Rimski-Korsakov. En sentir-la,aviat es nota que aquesta célebre cançó, delmés ben trobat orientalisme, no s'avé moltamb les facultats de l'artista, que enyorala nota brillant ; en canvi, en el solo del'himne' Libertad, que amb un chor ompleel dors d'aquest disc, és l'únic element quesalva la composició, que, com de circums-tàncies, musicalment queda bastant mal pa-rada i potser ja no ha arribat a l'hora aquesthimne.

En un fragment de Lucia, els dos divosPertile i Rozza fan de les seves i podenacontentar els aficionats al repertori italià,que encara n'hi ha. La veu de Pertile, sen-tida al disc, dóna una sensació de potènciagran, que fa d'aquest artista un dels demés facultats per a aquestes obres en lesquals són posades a prova.

Aquella melodia tan sentida de La Palo-ma no deixa els programes de discos. Arala Supervia ha volgut també prodigar laseva veu amb aquesta cançó. També aques-ta artista canta un fragment de La Revol-tosa, les guajiras, un dels pocs que encaras'aguanten d'aquesta antiga sarsuela.

Dos fandangos canta Josep Palanca,, ambuna veu que si no té molt d'agradable, hoté d'expressiva, i per aquesta música Ha-menca és potser això el més important.

De les Cantons mallorquines que 'interpre-ta el tenor Gonzàlez, preferim La porque-rola, de deliciós tema, d'un caràcter pla

-nyívol al qual l'artista s'amotlla.Si no és com un acudit, però, .per a no

tornar hi més, no es veu la utilitat d'enti-e-gistrar en discos les sonoritats de l'orga-nillo, per molt castís que pugui semblaraquest aparell de fer xivarri. Esdevé unamúsica mecànica sobreposada, ja que és tanpetita la intervenció del senyor que actuaa 1a maneta, que es pot compendie el queesdevindria si als editors se'ls acudís d'en

-registrar audicions de pianola. No hi ha,dubte que els alegres xotis del Pobre Val-buena i El iluso Cañizares són anés pelsacords d'una banda que per aquest arte-facte, que tot i estar associats a les revet-lles com a nota de color, la gent els plegai els substitueix per altres agrupacions opel jazz, de la mateixa manera que prefereixel xampany i les pastes als xurros d'olipudent,

J. G.5*5

Sadho. — Rimski-Korsakov. — CançóIndia. — M. Fleta. - C. a del Grannbfon. —DB i,5i8. — Libertad; — Himne. — J. An-glada. — Idem íd.

Lucia di La,nmeranoor. — Donizetti. —Fragments del primer acte. — Pertile, Roz-za i d'altres. — C. a del Gramòfon. - DB1,481,

La Pelona. — Iradier. — Conxita Su-1ervia. — Odeon, 184, 235• — La Revolto-sa. — Chapl. — Idem íd.

Fandanguillos. — J. Palanca, — Odeon,183,147•

Cançons mallorquines. — A. Gonzdlez. Odeon, 203,312.

El gobre Valbuena. — Organillo Casali.-Odeon, 183,108. — El 'iluso Cañizares. Idem íd.

AIGUADE ROCALLAURA

A DEU MÉS RICA DEL MÓN

Si vosEè pateix d'Albumínúria,Lí4iasi úrica (mal de pedra),Bronquitis parenquimafosesNefrifis crònica, es curarà ra•

dicalmenE amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn en ampolles de litre i mig

i en garrafons de vuiE IEzes

Dlstrlbuldora general.

CORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 1 Salmeron, 133

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts GràfiquesAgullers, 1 i Vía Laietana, 4

Tel. 15524 - BARCELONA

Vda. de Josep RibasMOBLES 1 DECORACIÓ

CASA; FUNDADA L'ANY j185O

eoaoap000.M

Consell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.-BARCELONA

nconsiderar-se com un producte túpic de lapost-guerra. Entre els dos modernismes quehem citat hi ha unes diferències essencials.La primera renovació constructiva fou, mésaviat, una adaptació dels nous materials deconstrucció a les noves funcions i necessi-tats socials. conservant. nerb la mateixa

El director del manicoani.—Ja heu atra-pat els tres asilats que s'havien escapat r

—Tres? Ho havia entès malament i m'heagafat tretze.

(Everybody's, Londres) 1 (Der Goetz, Viena)

ESDEVENIMENT HISTORIC 1 W --^ (

Lliurament a un obrer en atur forçós de I —Que ja no tens mecanògrafa?la primera garibaldina feta per un grup de —Se n'ha anat. L'altre dia em va atrapardames caritatives. abraçant la meva dona.

(Judge, Nova York) (Life, Nova York)

—Avui que tot està tan malament, ésuna sort tenir una feina segura com lanostra.

VIATGE5 BAUXASLA PRIMERA OFICINA:ECh11CA DE TURISME A CATALUNYA

Agència en totes les grans capitals del món.

Especialitzada en Forfaits, Viatges de nuvis,Representant a Espanya Organització d'excursions en autocars, Vendade les Companyies: Cosulich une, Lloyd Triestino, de passatges marítims i aeris, Visites deMerittima Italiana, Catalunya i Mallorca a preus reduïts, etc.Gerolimich & C., Puglia-Marco u Martinolich,s. 1. S,, pre so Romana,

Rambla del Contra 33 IP ge' Bacardí ) TeI2f,12492Aero Expreso Italiana I

MADRID: PLAÇA DE LAS CORTES, 6.— BARCELONA: VIA LAIETANA, 2Serveis re$nlars de vapors comercials i correus entre la

Península, Balears, Noca d'Àfrica, Canàries, Guinea EspanyolaLINIA RÁPIDA DE GRAN LUXE LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE BAR-BARCELONA•CÁDIZ=CANARIES CELONAiVALENCIA

Sortides setmanala els dissabtes, a les 12 hores. Efec- Sortides de Barcelona: dilluns i dijous, a les zo hores.tuaran els serveis les modernes moton aus Sortides de València: dimecres i dissabtes a les 19 hores

CIUDAD DE SEVILLAi CIUDAD DE CÁDIZ Servei prestat per la motonauLínia comercial amb escales en £o5s ela porfa "CIUDAD DE VALENCIA"de la Mediferràeia, Nord d'Afetca i Canàríea. Primera: I2 5o pessetes; Se$ona: 21 `5o pessetes; Ter-

Sorfídes quinzenals el dijous. cera: io'oo pessetes.UNIA RAPIDA DE GRAN LUXE BARCE- Servei ràpid setmanal

LONA=PALMA DE MALLORCA •Medífarrània-CenfàbricaSortides tots els dies (llevat els diumenges) de Barcelo- Amb escales a tots els ports. Sortides tots els dimarts:na i Palma, a les 24 hores per les modernes motonaus LIMA REGULAR ENTRE BARCELONA,CIUDAD DE "CIUDAD' ALACANT, ORAN, MELILLA, CEUTA,

e PALMA"DE PALMA" MALAGAiVICEVERSAServeis regulars entre Tarragona, València, Sortides de Barcelona tots els divmea$es e les 8 horesAlacan 4 i Palma de Mallorca i erefre Barca •

lona i Mahb Servei comercial enfre la Península, NordLINIA RAPIDA REGULAR ENTRE ES • d'Africa i an

ri¡. a 4ofa els

P 1 , Medies nàlBANYA i TERRITORIS DE GUINEA ES-PANYOLA (Fernando Poo) Sortides quinzenals

Sortides el día i5 de cada mes amb escales a València, SERVEIS DIARIS ENTREAlacant, Cartagena, Càdiz, Las Palmas, Santa Cruz MACACA í MELILLA'..de Tenerife, Rio de Oro, Monròvia, Santa Isabel,(Fernando Poo),BataKogoiPb Benito, pels vapora DELEGACIO DE LA COMPANYIA

"TEIDE" 1 "LEGAZPI" A TOTS ELS PORTS

MIRADOR TLIRiSTIC^S^^úC^I^11C^^S DG CROO fM1Mf^1N0C/QCIIOo

Havíem proiuès la setmana anterior par-lar dels sistemes de eamunicació a la CostaBrava, però hem cregut preferible genera-litzar el tema, parlant de les vies de comu-nicació en general.

Avui, a Espanya, no hi ha altre sistemade comunicació pública que >els ferroca.rilsi les línies de vaixells ; l'aviació està enperíode embrionari, i la comunicació pública

duex, al mateix temps que l'empobrimentde l'Estat, la ruïna de les societats explo-tadores de ferrocarrils, perquè aquestes so-lament poden refiar-se del moviment de lalínia que els seus tren recorren, limitant-semolt el seu tràfec. Ara bé, si aquestes po-blacions avui isolades poguessin comuniçar-se indirectament amb els ferrocarrils; esr(.oldria automàticament un d'aquests dos

v

Tipus de 1'aufocar defarísme. —Visfa del t,

seu inferior

factors que hem dit que agreugen el pro-blema, el major desenrotllament del comerçi de la indústria, i al mateix temps la sevaeonsegdència, un major moviment en leslínies ferroviàries.

Com es pot fer possible aquesta comuni-cació? Fixem-nos en el mapa ferroviarid'Espanya. Gràficament, el podem esque-matitzaa en un disc en el qual, per tal decomunicar entre ells els diferents punts,s'han traçat des d'ells radis que conver-geixen al centre. Quines conseqüènciesporta aquesta centralització? Fa que peranar d'un punt a un altre punt del disc,s'hagi d'anar al centre i que es recorri,per tant, un camí molt més llarg general-

^s•

ment del que caldria recórrer. Equivocaciólamentable — perquè encareix considerable-ment el transport ja que aquest está 2nrelació directa a la distància que es recorre— i a més a més deixa incomunicada lamajor part dels punts, si no es vol anarllençant radis a curta distància un de l'altre,solució econòmicament també impossibbe,par la poca densitat de població.

Però aquest traçat equivocat de la xarxaferroviària d'Espanya reporta un avantatge,quan se'l fa servir a manera de bastimentd'una altra xarxa secundària, cosa que co-mencen a fer avui alguines cpmpanyies d'au

-tocars no tan nombroses com caldria pertal de fomentar el turisme.

Les companyies de ferrocarrils, econòmi-cament arruïnades, s'esveren sempre quesenten parlar d'autocars, i valent-se de l'e-comómia públiça que el seu capital fraccio-nat representa, procuren anullar qualsevolintent seriós de línies d'autocars, perquèles consideren com una competència. 1 enpam tenen raó; els autocars podran semprecompetir amb avantatge amb els ferrocar-rils, i aquí és fàcil caure en un altre cercleviciós : si no es completen les xarxes ferro-

Fábrica d'Articles de Via4ge

Joan Casanovas i CompanyiaEspecialifaf en Caixes d'aufomòbils,

Baguls, D'lele£ea i Armaris

Tallers, 26. = Telèfon 10623

-.:. o ¡^I

\ i.

Lí

—Hi ha un senyor que pregunta per lasenyoreta.

—Que és un negre?--No ho sé, no m'ho ha dit.

(Le ,journal Amusant, París)

BalneariEP91 âECARW

((I!i—de—

\w CARDO(PROVINCIA DE TARRAGONA)

Altura: 650 metres sobre el nivell del mar

Temporada oficial: 24 de juny a 24 setembre

Nou propietari: SALVADOR SAMSÓ

Direcció: FELIX BARGUÑÓ

Prodigioses aigües, les més nitroge-nades i arsenicals d'Espanya. Malal-ties dels bronquis, pell, budells,

neurosis i diabetes.

Situació meravellosa, clima sec, es-tabliment rodejat de bosc. Pensió

completa des de 15 pessetes.

Habltaclons des de 4 pessetesXalets per a famílles

Tots els dies auto a Cardó a l'arri-bada a Mora la Nova, del ràpidsortida de Barcelona a les 8,27 matí.

Referéncles: S. SAMSÓ, Pòrtic MercatSt. Josep, 4 • Telèf.18235 • De 4 a 8 tardaFarmàcia Garreta, Rambla Catalunya, 81"La Ideal Samaritana", Arcs, núm. 10

Hispano

Suiza

Automòbils20 CV - 46 CV

y

C3

La senyora, —Corri, a cal metge, que m'heposat molt nerviosa!

(Everybody's, Londres)

—Ja ho saps que l'Albert és a l'hospital?—{L'Albert? Si ahir el vaig veure bailant

amb aquella rossa.—Justament; la seva dona també el va

veure.(7"he Passing Sho&, Londres)

—No teniu altres mitjans de defensa?--No ; la pistola 'se me la van quedar els

policies.(Le Rire, París)

per carretera, o sigui les línies d'autocars,són escassíssimes (ens a-eferim, naturalment;a les línies d'envergadura, no als serveisexistents del poble a l'estació i de l'estacióal poble o entre pobles a curta distànciauns d'altres). A més a més, la xarxa fer

-roviária d'Espanya és incompleta, i el queés més greu, impossible de completar, per-què les Companyies ferroviàries fan malnegoci explotant ferrocarrils, i això, quequasi a tot el món és un axioma, a Es-panya pren caràcters d'extrema gravetat,puix que hi juguen uns altres factors quefan més difícil solucionar-ho, i que s n lapoca densitat de població de la península ila pobresa del seu comerç i indústria. Totplegat ens fa veure el problema dintre uncercle viciós.

Mirant el mapa ferroviari espanyol, esveu que hi ha gran nombre de poblacions'que podrien ésser centres comercials i in-dustrials d'importància, allunyats dels fer

-rocarrils, i que, degut a aquesta incomuni-cació, no sols no progressen, sinó que niésaviat decauen i perden importància. Això,que diem que a Espanya és corrent, pro-

viàries, la part incomunicada de lanaciós'arruïnarà, i els ferrocarrils faran fallida, iper altra banda, les companyies de ferro-carrils no volen línies d'autocars, que cpm-pletarien la xarxa, per por de la compe-tència.

Com han de resoldre les companyies deferrocarrils aquest prdblema, què cada diase'ls fa més patent? Potser cuidant-se ellesmateixes de completar la seva xarxa- ferro-viària mitjançant línies d'autocars o rela-cionant directament aquestes amb les sevescompanyies, i quan puguin oferir una xarxade comunicacions completa podran, ambraó, fer-se valer l'economia pública que elseu capital representa i demanar de 1'lEstatla protecció necessària, per no exposar-sea la competència. Sense anar .més Ilumy, aFrança veiem que són companyies ferro-viàries les que han organitzat més circuitsd'autocars en combinació amb les líniesferroviàries que exploten i establint urna es-pessa i ben relacionada xarxa de comuni-cacions.

Si .les companyies d'ací no poden oferirun sistema de coánunicació complet, no te-non dret a oposar-se que un altre el com-pleti.

LLuts MUNTANYOLA

ANUNCIANTS...!Una moderníssima organització completa en publicítat

Pellícules de dibuixos anírnafsmudes i sonores - patent núm. 121288 - aplicades al

servei de la tècnica publicitària, us l'ofereix:

Vostres productes poden ésser propagats amb èxit segur

per tota la Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en cíutafs í poblacionsde categoría

fontanella, 10, 1, r, 21 a . -Teli 16606BARCELONA

IMPRESOS COSTAAsalto, 45 _Barcelona

':tllllllllllllllllllllllllll IIIIIIIIIIIIllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllillllllllllllllllll

5 Vialges S. t

Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-

trangers - Passatges Marítims i aeris

Viatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMES

PRESSUPOSTOS GRATIS

.:dIIIII111111111111111111111111111111111111111111111NI11111111111111111111111111111111AlIIIIIIPl11111111111111111111

Ayin uda Menéndez Pelayo, 85,1,er

MADRID