De l'edat del bronze a l'edat del ferro a Catalunya: desplaçaments, estades i canvi cultural. Pons...

8/8/2019 De l'edat del bronze a l'edat del ferro a Catalunya: desplaaments, estades i canvi cultural. Pons Brun, E.

1/25

O OTA ZERO n. 1 8 , 2 0 0 3 .Vic, p. 106-130 ISSN 0213-4640

De I'edat delbronze u I'edatdel erro a Cutalunya:desplayaments, estades i canvicultural

Dins l'edat del bronze


2/25

O COTA ZERO n. 18, 200 3. Vic, p. 106-130 ISSN 0213-4640

trobem a I'hora de comparar i definir I'evoluci mil.lenni a C diferencien tres grups de datacionshistbrica de les microregions que formen el con- convencionals amb dues ruptures, una de lesjunt de la Catalunya actual. Si a la zona pirinen-ca podem atribuir un sistema econbmic catalitza-dor de moviments de grups humans i artefactes in la depressi central -encarada ms a l'interiorde la pennsula- un sistema econbmic equili-brat basat en la ramaderia i I'agricultura favorablea I'aglomeraci de poblament, a les depressionsprelitoral i litoral -formades per unams o menys inestable-, no sabem a quk es deuaquesta vulnerabilitat, la qual ha estat tradui'daequvocament en una etapa incerta i a la vegadadesconeguda.

La dataci radiocarbbnica ha estat i s unaprecisi temporal absoluta que ha permks millo-rar els canvis de definici i de concepte de l'edatdel bronze, i com ms ampli i consistent sigui elcorpus de datacions del segon mil.lenni, ms aprop estarem d'una definici temporal ms ajus-tada. Conjuntament amb les datacions absolu-tes, s imprescindible aconseguir no solament es-tratigrafies arq~eolb~iques,ncara escasses iexcepcionals, per establir seqkncies cronolbgi-ques (la cova de les Pixerelles, el poblat de laPedrera o la bauma del Serrat del Pont en sn unbon exemple), sin que tamb cal definir grupsregionals que han evolucionat in situ -com arael grup Segre-Cinca ( L ~ P E ZGALLART, 002;L ~ P E Z ,003) o el grup empordanks (PONS,1984 i 1999)- i, a ms, cal realitzar estudis ti-~ o i b ~ i c scomparatius en aquelles Brees on s'hantrobat llocs d'habitatge i llocs d'enterrament,com s el cas recent i encara inkdit de CanRoqueta-Can Piteu (Sabadell).2

Les agrupacions cronolbgiques derivades deles datacions absolutes que ocupen el segon

quals se situa en el bronze mitjB (1679-1450 calaC -cronologia calibrada-), una fase moltpoc caracteritzada a Catalunya pel que fa agrups culturals clarament definits. Fins fa poc,la majoria de datacions absolutes conegudespertanyien a coves i actualment ja co mptemamb un nombre important de datacions denecrbpolis d'incineraci i de poblats. En gene-ral, les datacions radiometriques tenen tendkn-cia a situar-se cap al bronze antic o bronzerecent o final tradicionals, moments coinci-dents en etapes critiques i de transici cultural(G Asc ~ , 990; MAYA MESTRES, 996; ALON-SO [e t al.], 1998). Les datacions absolutes delbronze antic estan bastant prbximes a les del pe-rode anterior i ens manquen datacions situadesdins de l'edat del bronze ple. El bronze finalpertany a la formaci d'un nou ordre que rela-cionari definitivament aglomeracions humanesamb territoris concrets. Els nous coneixementstecnolbgics que s'apropen i I'acceptaci de nousgrups humans vinguts de fora faran que territo-ris antany desocupats siguin a partir d'ara explo-tats al mhxim. En aquest que s'ha de-nominat de camps d'urnes (vegeu infrd), tambhi ha distancies importants amb les datacions(camps d'urnes antics 1350-1000 cal aC).3 Lesdatacions que es donen en les darreries delbronze (camps d'urnes recents 1000-8001750cal aC) i del ferro I (colonitzacions 685-7201670-580 cal aC) sn forGa antigues en relaci ala cronologia tradicional basada en les importa-cions mediterrinies.

1. El bronze catali no ha estat mai ben definit, ni ara ni abans. Tampoc ho solucionarem en aquest treball tan breu i a lavegada tan apassionant. Als nostres professors els va mancar una informaci adequada -abs&ncia de jaciments a I'aire lliu-re, territoris sencers sense cap rastre d'habitabil itat, noms objectes isolats presos com a pistes o Eossils directors procedentsde moltes bandes, etc. A nosaltres, a mb els nostres coneixements i les aplicacions metbdiques, ens toca adregar i col.locar I'e-dat del bronze a un nivell ms comprensible. Penso que estem davant &una soluci prbxima, perb ens cal fer un debat crticper arribar a un consens cronolbgic.

2. La troballa del complex arqueolbgic de Can Roqueta (Sabadell) ha estat un dels descobriments ms importants delsi~ltims nys i ajudar i a esbrinar la histbria de les poblacions del segon mil.lenni ANE a la Catalunya costanera, actualmenten estudi i en vrocs de vublicaci.

3. Ata per ara ens manquen datacions absolutes tan antigues com les que s'han descobert al sud de Franga pels campsd'urnes antics i referents a vilatges del bronze final I1 i 111. D'aquesta &poca noms tenim coneixements al nord-est deCatalunya -amb el vilatge de la Fonollera i les coves de Serinyi- de paral.lelismes amb el sud de Franga -Laouret,BClesta, Llo, Ornaissons i moltes coves (GUILAINE,972; PONS,1984; GASCO, e tal.] 1996). Les datacions ms antigues delbronze final pertanyen a necrbpolis d'incineraci catalanes (1 100-910 cal aC) (ALONSOe tal], 1998; LOPEZ,2003).


3/25

O COTA ZERO n. 18,2003.Vic, p. 106-130 ISSN O

I . L'edut del bronze u1mul d$;idu

El fet que estigui mancada de jaciments mi-neralbgics -carencia d'e stany i escassetat decoure- fa que Catalunya es trobi distanciadadels nuclis importants de distribuci i de con-trol de les rutes i els mercats internacionalsprincipals. Aquesta manca de contactes amb al-tres poblacions ms avansades farB que l'edatdel bronze no s'expressi de manera majestuosaen monuments, escultures, concentracions im-portants de poblament o riquesa material, comho van fer els seus homblegs del sud-est de lapennsula Ibtrica amb la cultura d'El Argar.Cap a les darreries de l'edat del bronze i unamica abans de I'arribada de grups migratorisprocedents del nord, noms es pot parlar de po-blacions preurbanes -estades semiperma-nents- a la depressi central.

Tarradell (1962) anomena aquesta etapa ccin-certa)) Maluquer (1963) salta a vegades de la fase((eneoltica)) l'edat del ferro, incloent en aquestaltima les poblacions migratbries dels campsd'urnes. Malgrat els esforsos d'ambds autors perqestionar-se sovint quins sn els factors msadients per definir l'edat del bronze a Catalunya,els coneixements de que disposen sn escassos.La majoria dels jaciments es trobaven en coves ien megilits reutilitzats, les planes i depressionsestaven mancades de jaciments i les sequtnciesestratigrafiques brillaven per la seva abstncia.

El gran nombre de troballes a partir delsanys vuitanta, i ms concretament a les planesde les depression prelitoral i central, i I'enfoca-ment diferent que s'ha donat a les noves dadesarqueolbgiques, tant en el sentit de la interpre-taci del temps com de I'aplicaci tecnolbgicadel treball de camp i dels plantejaments tebrics,han millorat d'alguna manera la interpretacide la dinimica histbrica i la caracteritzaci delsassentaments -ara a l'aire lliure i dins les de-pressions catalanes, un dels buits principalsd'antany- i han ajudat a aclarir les sequtnciescronolbgiques del segon i el primer mil.lenniabans de la nostra era.Els tbpics referencials utilitzats a partir del Ili-bre de Tarradell (1962), com ara el del tall estra-

tigrific de la Pedrera, a Vallfogona de Balaguer(1960), o el de les necrbpolis de Ca n Missert deTerrassa (19 15- 1920) i de Can Bech &Agullana(1958), s'han esgotat per manca de nous plante-jaments i revisions actualitzades, tot i que en al-guns jaciments, com ara a la famosa necrbpolisdel Molar (CASTRO, 994), se n'han fet. Actual-ment interessen ms els estudis d'evoluci inter-na de grups territorials, estudis com els de laplana de 1'Empordh (PONS, 1984), o la forma-ci del grup del Segre-Cinca a la depressi cen-tral ( L ~ P E ZGALLART,002; L~P EZ ,003) o elde l'aglomeraci de jaciments concentrats en elparatge de Can Roqueta a Sabadell (BOQUERPARPAL, 994; GONZALEZ,M A RT ~ NMORA,1999; PALOMO RODF ~GUE Z,n premsa), sem-pre acompanyats d'estudis interdisciplinaris rela-cionats amb l'explotaci dels recursos ambien-tals, econbmics i domtstics (vegeu infia).

No obstant aixb, la informaci en cada zonade Catalunya s encara molt desigual i s'orienta demanera diferent en funci dels diversos correntsde pensament arqueolbgic de cada investigador, iaixb ens ha ajudat molt poc a i'hora de tenir algu-nes idees clares sobre el desenvolupament histbrici cultural del segon mil.lenni i part del primermil.lenni abans de la nostra era. Encara resten persolucionar moltes de les mancances &antany, enqui: l'edat del bronze es presenta com un perodede continui'tat de les etapes anteriors, com unaperduraci i reutilitzaci dels usos de les coves idels megdits, del poc coneixement del treball delbronze, de la possible perb vulnerable concentra-ci humana organitzada en vilatges -temporals,estacionals i semipermanents- i de 1'Gs de la in-humaci per enterrar els morts.

El mateix professor Maya, en un intent de re-definir l'edat del bronze a Catalunya, l'emmarcaentre dos canvis culturals situats entre el 2300-2200 cal aC -neoltic i eneoltic- i el 1650-1600 cal aC, data en qui: comencen a introduir-se els contactes transpirinencs -atuells ambnanses d'apkndix de bot, destrals de bronzeamb revores, etc. El bronze final I i10 recent not personalitat prbpia, ja que s una prolongacidel bronze ple i les poblacions situades a les dar-reries de l'edat del bronze quedaran marcades pelfenomen de les poblacions migratbries que aca-baran amb el canvi d'era a l'edat del ferro strictosensu (1150-700 cal aC) (MAYA, 998).


4/25

O COTA ZERO n . 18, 2003. Vic , p . 106-130 ISSN 0213-4640 rnA l'edat del bronze catal i s'atribueix un con-

junt d'objectes i artefactes d'entre els quals des-taca l'anomenat recipient cerimic amb nansad'aptndix de bot, que apareix a finals del bron-ze antic i perdura fins al bronze final -enaquest ltim moment esti associat a materialscerimics decorats amb acanalats, caracteristicadels pobles dels camps d'urnes-, amb les restesms modernes al Baix Arag dels segles VIII-WIcal aC. A aquest aptndix sobreelevat o protu-berancia, que es troba a la part superior de lanansa de recipients cerimics, s'ha atribui't des decomenqaments de segle un origen transpirinencprocedent d'unafdrcies del bronze antic del jaci-ment de La Polada, prop del llac de Garda alnord d'Itilia, sobretot per les nanses de Ilenge-ta o en forma de colze. Ms tard s en l'anome-nada cultura dels Terramara on s'observa unagran concentraci d'aquestes protuberincies(aptndixs de bot) sobre les nanses dels reci-pients en plena edat del bronze, caracteristicaque tamb es troba al Llenguadoc i al nord-estde la peninsula Ibtrica. Tot plegat va fer IlanGarla teoria de I'existkncia d'una unitat cultural enun territori que abastava el nord d'Ithlia, el sudde Fransa i el nord-est de la peninsula Ibtrica(Laviosa Zambotti). Essent un detall imprecs,frvol i empric, aquesta histbria va alimentarmolta literatura catalana, que va originarMaluquer I'any 1 94 2 passant per investigadorstan prestigiosos com Guilaine (1972), Roudil(1972), Barril i Ruiz Zapatero (1980), Maya(198 4), Toledo (1990) i finalment l'articled'Espejo (2OOO-2001).* En la revisi de totsaquests treballs, l'ltima revisi s la que perdu-ra amb el recull de les opinions principals delsautors; alguns ho consideraven una moda localsense influtncies llunyanes (GUILAINE, 972),d'altres creien que es tractava d'elernents indivi-duals que, procedents segurament del nordd'ItBlia, s'introdui'ren a travs dels contactes co-mercials del moment -entre inicis del bronzeple i fins al bronze final- am b els detalls mor-folbgics pertinents. En destaquen dues vies deen et rac i: les que es dispersen per la costa en el

quadrant nord-est de Catalunya amb el lmitmeridional a Escornalbou (Tarragona) -cosaque fa pensar en una procedtncia del nord- iles que es dispersen per l'interior seguint la con-ca del Segre, arriben al Cinca i travessen en moltpoques ocasions 1'Ebre. Les ltimes manifesta-cions d'aquestes protuberincies enganxades ales nanses -efecte modal, efecte funcional-solen estar associades a un altre tipus de cerimi-ca atribui'da als moviments dels pobles incinera-dors. N'hi ha que reforcen la hipbtesi queaquests tems sn el preludi de moviments mi-gratoris que, sense saber-ne el nombre, van per-durar fins a l'aparici del ferro stricto sensu (850-700 cal aC) i d'entre els quals va sorgir l'encarapoltmic i desestabilitzador moviment de laUrnenfelderkultur (MALUQUER, 963 ; MAYA,1998).

Aquest element distintiu de l'edat del bronzea Catalunya no va sol. Conjuntament hi ha as-sociats altres elements tamb distintius -al-menys segons la literatura que s'hi ha destinat-dels quals destaquen les destrals de revores debronze de procedtncia ultrapirinenca, els bo-tons amb perforaci enV,es plaques de pissarrao els vasos polpodes, conjuntament amb reci-pients cerimics ms ordinaris, especialment degran format i destinats a l'emmagatzematge deproductes alimentaris, que solen anar decoratsamb uns cordons impresos i tota una strie devaixella de cuina de format mitja i petit amb de-coracions impreses, ungulars, acabats rugosos,algunes d'aquestes formes amb l'aptndix corres-ponent a la nansa.

Els vasos polpodes -una caracteristica ex-terna a la base dels recipients- tenen l'origenen el bronze mitja a Franqa (entre els Pirineus ila Muntanya Negra) i es van estendre en tot elnord-est de la Iberica durant el bron-ze final -s'associen a ceramiques amb a ~ t n d i x sde bot a la cova gran de Rialp, a la cova deMuricecs, a la cabana del Moro de Bescaran i alpoblat de Gen. Perduren fins ben entrada l'e-dat del ferro en jaciments com ara el pla deGibrella (Capsec) o el pla de la Bruguera (Cas-

4. Tots els autors men cionats en aquest apartat, a excepci de R oudil, recullen tots e ls exemplars coneguts en mapes dedistribu ci d'aquests recipients, el ms com plet dels quals s el d'Espejo Blanco. Llis tim a que aquest ltim n o diferencia enel mapa ni formes ni cronologies, c om h o fan Barril i Ruiz Zapatero. La bibliografia dels autors mencionats, la trobar i e l lec-tor a Espejo (2000-2001).


5/25

O COTA ZERO n. 1 8,2 003 . Vic, p. 106-130 ISSN 0213-4640

tellar del Vallts) i sn presents en certes zones Pobla de Segur i Vic-, perb manquen encaramuntanyenques de Franqa (necrbpolis d'Ari- evidtncies &extracci mineral, cosa que fa su-houat, Alta Garona) durant I'edat del ferro posar que es tractaria moltes vegades de treballs(GAsc~, 000). Per tant, els vasos polpodes a la intemptrie. I aix, mentre que les activitatssn un element poc definidor a I'hora de siste- de reducci -gresols de terra refractaria- esmatitzar una edat histbrica.5 troben en abrics i similars (la bauma del Serrat

del P ~ n t ) , ~es de fosa del metall s'efectuarien encoves (Riner) o a ['aire lliure (Minferri). Del

La metal*lrgiadelbronze:unpds a restabilitat

La realitzaci d'anhlisis metal.lrgiques entot I'Estat espanyol ha posat de manifest I'e-xisttncia d'una aparici incipient de la me-tal9lrgia a partir del neoltic final i del calcoltica Catalunya (MARTIN e t a l . ] , 1999). Fins fapoc, el pes que havia tingut la metal.lrgia eranfim, d 'un a banda, a causa de I'escassetat de re-cursos methl~lics, de I'altra, de les poques mos-tres i analtiques de qui: disposhvem. Per tant,existia una cartncia d'iniciativa tecnolbgica quedepenia d'altres territoris aliens, especialmenttranspirinencs -mines de Riner i instrumentsde miner a la Solana del Bepo. Un estudi ex-haustiu sobre els recursos mineralbgics deCatalunya ha permts localitzar petits filons decoure que b podrien satisfer les petites necessi-tats productives d'antany. Les zones del sud deCatalunya semblen les ms beneficiades.Existeixen explotacions potencials que van po-der assegurar el consum local, encara que no fosun revulsiu en l'organitzaci social i econbmica.

La valoraci ttcnica de les peces en estudis'ha fet basant-se en les seves composicions, i endestaquen aquelles que s'han realitzat amb mot-lle. En el treball es documenten els passos de lacadena operativa de la metal.lrgia antiga. Lamajoria de l'utillatge usat serien maces i mortersde pedra -a part de les ja conegudes de Solanadel Bepo i exemples individuals &Andorra, la

bronze ple destaca el conjunt de Minferri (June-da) amb un procs de producci metal~lrgicadocumentat per una cubeta de fosa de bronzeassociada a gresols, escbries, alguns objectes debronze binari (puntes de fletxa) i motlles (des-trals planes, escarpes i barnilles), un conjuntque ha esdevingut el ms important de Catalu-nya en aquest perode (ROVIRA, 998a).Desprs de la data crtica (1679-1450 calaC), en qui: sembla que el territori cataih s'orien-ta sobretot en dues complexitats socials i cultu-rals distintes (la zona costanera i la zona de I'in-terior), els treballs relatius a la produccimetal.lrgica sn quasi absents i no serB fins aI'aparici de les necrbpolis d'incineraci delbronze final quan podrem gaudir de la troballade nombrosos objectes de ttcnica i domini moltvariat i innovador i d'una circulaci importantd'objectes methl.lics. Els objectes de bronze loca-litzats en les necrbpolis d'incineraci sn relati-vament tardans -a parti r del 112 0-9 30 calaC- i comencen a ser nombrosos a les darreriesde I'edat del bronze i a comenqaments de la delferro.' Una bona part d'aquests objectes sn denova morfologia i fan refertncia al domini o alguarniment personal, cosa que ha d'estar relacio-nada amb una nova que tenia aquestcostum i10 habilitat. En canvi, escassegen els es-tris i sobretot l'armament (vegeu i n f i ) .Els dipbsits localitzats a Catalunya (1 1 entotal) es troben, la majoria, en zona pirinenca,entre les valls de la Noguera i del Segre, a excep-ci del de Ripoll (PONS,1980), que es troba a la

5. Els estudis recents realitzats a Minferri (Juneda), al Vilot de Montagut a Alcarris (Lleida) i a Can Roqueta a Sabadell(Barcelona) ens han de donar mol t aviat alguna pauta per poder identificar millor el bronzc catali. Sn estudis que fan pre-valer els recursos mediambientals, tecnolbgics, econbmics i culturals i que fugen de qualsevol element scleccionador peridentificar una societat.6. Les restes del Serrat del Pont -gresols i toveres- estan associades a treballs de percussi, reducci i fosa del minerali pertanyen al comentament de I'edat del bronze (ALCALDE et u l l , 1998).

7. En I'exemple de la necrbpolis de Can Piteu (Sabadell) -un lloc d'enter rament amb ms de 1.000 tombes- s'hancomptabilitzat 1.700 elements, el 45% dels quals sn de bronze i la resta de ferro (52%) o bimetil.lics (3%).Del total, el19% pertany a I'edat del bronze i la resta a tombes de I'edat del ferro, que es data a Catalunya dins del s. VI1 aC.


6/25

O COTA ZERO n . 1 8 ,2 0 0 3 . Vic , p . 1 0 6 -13 0 ISSN 0 2 1 3 - 4 64 0

Figura 1. Conjunt debronzes del dipbsit deLlavors-Pallars S ob iri(Foto J.Gallart).

vall del Ter. Quasi sempre estan deslligats de leszones de poblaci i noms dos es desmarquende la zona pirinenca. La majoria &aquests ob-jectes estan desgastats, fragmentats i en dess,cosa que fa pensar que l'interts d'aquestes acu-mulacions era la quantitat o el pes del metall decoure i10 bronze per reciclar o bescanviar. Endestaca el dipbsit de Llavors per la varietat (148objectes) i pel pes considerable -ms de 7.000

(GALLART,991)8 ig. 1).A Franqa, els dipbsits sobresurten en nom-

bre a la zona aquitanesa (dipbsit de Vnat-Coffyn, GOMEZ MOHEN,1981) i a la zona deI'Aude, &on cal destacar els dipbsits launaciens(GUILAINE,972) . Val la pena d'esmentar aquI'enfonsament de Rochelongues-Agda, un dere-licte ple &objectes de metall de bronze i sobre-tot carregat de lingots de coure, a ms de pla-ques d'estany i de plom. La majoria delsobjectes de bronze estaven agrupats per catego-ries -destrals, fbules i braGalets- i molts espoden comparar amb els localitzats a les necrb-polis d'incineraci dels Pirineus Orientals. Elderelicte, de destinaci desconeguda fins ara,

contenia materials de cronologies diverses i l'en-fonsament s datat a finals del segle V II aC, unadata segura en qui: Catalunya i el sud de Frantacomencen a donar la cara al mar.

La distribuci dels objectes methl.lics delsdipbsits i dels aixovars de les necrbpolis estesos abanda i banda dels Pirineus Orientals (1 100-650 cal aC), a ms de ser una font &informacivaluosa, posa en qesti la complexitat de les re-lacions europees sobretot a les darreries d'aques-ta &poca.La majoria dels objectes que es trobenen aquests dipbsits procedeixen de llocs disper-sos tant de Sui'ssa, com de l'est de Fr an~a, elnord d'Ithlia, de l'Atlhntic, de les Illes Brithni-ques o de la Ibtrica i, conjuntamentamb els objectes de bronze localitzats en lesnecrbpoiis . (d'ornamentaci, de guarnimentpersonal, vestimenta, ganivets i navalles), apa-reixeran els primers objectes de ferro importats(objectes d'ornamentaci, de vestimenta i d'spersonal). Cescassetat &armament en ambdstipus de jaciments --les poques restes conegu-des sn fragmentades d'antic, de procedenciaforinia i fora de context- assenyala la pocabel.ligerhncia del moment."

8. La bibliografia referent als dipbsits de bronze, la trobareu a Gallart (1991).9. D'aquestes troballes destaquen l'espasa de llengeta i un fragm ent de punyal localitzats al dipbsit de la cova de FontMajor & Esplugues de Francol i un fragment de punyal e ntre els objectes del dipbsit de Llavors, tots armes fragmentades i

segurament obsoletes en el moment del dipbsit.


7/25

O COTA ZERO n . 1 8 , 2 0 0 3 . V i c, p . 106-130 ISSN 0 2 1 3 - 4 6 4 0

La circulaci d'objectes per la cadena piri-nenca s vista com una via comercial que uneixels dos mars: el Mediterrani i 1'Atlintic. En ttpo-ques precedents hem vist que alguns elements-les tasses carenades amb aptndix de bot pro-cedents del nord d'Ithiia, les destrals de bronzeque sn distribui'des com a objectes &intercanvio reutilitzaci de metall, els vasos i les tasses po-lipodes que apareixen des del bronze antic-mitj ii que perduren fins a la primera edat del ferro-assenyalen eixos importants de circulaci hu-mana com la via del Roine, perb ara sembla es-tablir-se un centre comercial de producci i dedistribuci que situem a la vall de 1'Aude i queva originar la cultura mailhaciana (JANIN, 994;G ~ s c 6 , 999). En I 'lrim ters del segonmil.lenni la via pirinenca esdevindri internacio-nal, promoguda per l'arribada de les poblacionsincineradores primer i les del Mediterrani des-prs. Les societats fragmentades que han carac-teritzat tot el segon mil.lenni a Catalunya esde-vindran complexes i protourbanes en el perodede transici a l'edat del ferro.

3.Lespo blacions incinerdores:trmbahamentsiinnovacions cuLturah

La presttncia de nombroses necrbpolis d'in-cineraci als Prepirineus i al llarg de la costa ca-talana descobertes durant la primera meitat delsegle XX pertanyents a una tpoca que se situaentre l'edat del bronze i la cultura ibtrica, va do-nar peu als arqueblegs a explicar aquest feno-men cultural, els camps d'urnes, com una suc-cessi d'invasions i10 de migracions procedents

del nord-est d'Europa bosc^ i GIMERA, 932;MALUQUER,1945-46; TARRADELL,962).Aquestes mateixes migracions van suposar per aalguns autors una obsessi de caricter invasio-nista o racial -invasions iria, celta, indoeuro-pea o hallstittica-, una teoria totalment des-cartada per la poca bel.ligerincia demostradaarqueoibgicament; per a altres aurors va repre-sentar un procs d'aculturaci i d'assimilaci detrets culturals entre poblacions diferents.

A partir de l'abskncia o la presttncia d'algunselements -la decoraci acanalada, la de solcs ola incisa en la cerimica s la ms distintiva- esdiferencia aquesta etapa de I'edat del bronze aCatalunya entre el bronze recent, o continuacidel bronze antic sense interrupcions brusques, iel bronze final, com el perode de transici a l'e-dat del ferro. En la majoria dels casos aquestesdues fases s'interposen o sn simultinies, men-tre que en d'altres pot significar continui'tat ocanvi cultural respectivament.I0 Una vegadams, les dades cronoibgiques numtriques donenuna certa antiguitat a aquelles societats defini-des com a bronze recent, a la vegada que tambavancen la data de les primeres introduccionsanomenades indoeuropees o camps d'urnes.

Aquesta teoria, encara vigent a Catalunya,ha estat abandonada a Franqa i substit~iida erla de l'existtncia & un complex cultural ms co-herent anomenat RSFO (Rhin-Suisse-FranceOrientale): a partir d'aquest bressol, on neixenels rius Rin, Saona i Roine, s'estn una civilitza-ci indoeuropea vers el golf de Lle, que traves-sa els Pirineus i que afecta unes comunitats que,tot i perseverar en la seva identitat, reben aques-tes noves aportacions." Els trets importantsd'uns i altres sn les noves formes cerimiquesde la vida quotidiana i funeriria i els objectesmetil.lics, que s'escampen per tot arreu; ms

10 . Aqu confesso qu e ens t robem davan t d 'un tema qest ionab le i que requereix un es tud i p ro fund , cr t ici dc consens .Aquesta qesti , qu e ja co menga a mou re's, pot ta mb servir per discutir les causes que van provocar els grans trasbalsamentseuro peus a les darreries del segon mil. lenni a C.

11. Actualment, en reunion s cientfiques a Catalunya ens trobem am b manifestacions contriri es als movime nts relacionatsamb els camps d'urnes i que van afectar el territori catali a les darreries de l'edat del bronze, tot plcgat en al.lusi6 a la qcstique fa molt temps va plantejar Kimmig (1954) a Franga -Oi sont les champs didrnes en France-; ms tard Brun (1986) i elCongrs de Nemour (1986) (coord . BRUN & MORDANT,988) donen prioritat a la ciuilitzacid RSFO en substituci delschamps ditme s, tenint en compte el parentiu que aquesta expressi implicava respecte dels CJrncnfeUcrkulturd'Alemanya.

En el fons, tots els arqueblegs interessats en I 'afer adm eten la introducci de tantes innovacions que nom s es ha-ver produi ' t a travs de filtracions de grups hum ans -no massius sin en petits grups, en caravanes i cavalls o a peu- dem an era co n t in u ad a i en u n per ode de temps re la tivament l larg que va del 1 200 cal , a C f ins a l 650 aC , data enqui. es con-firma l 'arribada de poblacions vingudes del Mediterrani.


8/25

O COTAZERO n. 18 ,2003 . Vic, p. 106-130 ISSN 0213-4640 Nitard s'identifiquen aquests contactes pel canvidel ritual funerari de la incin'eraci. De sobte,davant de I'evoluci lenta d'unes comunitatsagropecuiries i igualitiries del dia a dia, s'obser-va un canvi radical de poblacions ms estables ijerarquitzades que viuen en poblats organitzats.E1 territori preferit d'aquests grups migratorisforen les planes de les depressions del litoral iprelitoral -1'Empordi, el pla de Girona, el bas-siol de la Selva, la plana de Vic, el Maresme, elValles o el Penedes- i, especialment, la planade I'interior.

En opini de Tarradell (1962) es tractavad'una etapa de grans trasbalsaments humans iculturals d'origen indoeuropeu. En tots els jaci-ments coneguts d'antic i en totes les noves tro-balles del mo me nt -des de les necrbpolisd'Espolla i Punta del Pi, passant per les de CanMissert i les del Vallb, fins a la &Agullana-destacaven elements nous ficils de diferenciar icomparar, com la cerimica acanalada i incisaamb motius de meandres o els objectes me-thl.lics de nova funcionalitat, especialment dedomini personal (ornamentaci i vestimenta).

Amb la introducci d'aquests nous elementsen territori peninsular, observem per un costatzones diferents que a penes es modifiquen i quemanifesten una clara continui'tat del perode an-terior. Es tracta d'algunes zones inhbspites delsI'repirineus interns, com les coves de la Fou deBor o del Segre, o del fertil territori de la planacentral ms organitzada, on les innovacions s'in-filtren de manera progressiva sense modificar eldesenvolupament econbmic de la zona. En can-vi, aquests elements nous -atuells cerimics iobjectes i artefactes metil~l ics- es presenten denlanera un ini me a banda i banda dels Pirineus ia la zona costanera en assentaments de novaplanta i en llocs coneguts d'antic o desconeguts,en la presencia de vastes necrbpolis a I'aire lliurei amb un ritual funerari nou: la incineraci. Noens ha d'estranyar gens que tots els investiga-dors antics -Bosch i Gimpera, Maluquer,Tarradell i Palol- relacionessin aquest feno-men amb introduccions de grups humans (in-vasions o migracions) procedents del nord delsPirineus, de caricter indoeuropeu o hallstdttic,que van trasbalsar enormement els trets cultu-rals de les societats establertes en aquest rac delmediterrani occidental.

4. Les manifestacions cuZturalrde Z'edat delbronze del se-gon ip ri m er miZ*lennisa CCada vegada ms, la investigaci arqueolbgi-

ca es dedica a desemmascarar l'atribut &&pocaincerta amb que s'ha definit l'edat del bronzecatali i s'esforga a contemplar certes possibili-tats favorables a les aglomeracions humanes enalguns indrets, tal com ho manifesta el complexarqueolbgic de Can Roqueta (Sabadell) -uncas excepcional al prelitoral- i, evidentment, laconfirmaci de poblacions ms estables a la de-pressi central amb les excavacions d'urgenciade Minferri o del Vilot de Montagut, jacimentsque han estat claus per I'estudi de la formacidel grup Segre-Cinca (DIVERSOSUTORS, 002;LOPEZ [ e t a l . ] ,2001).

s a partir d'una data crtica, que situem en-tre 1679-1450 cal aC, que I'habitaci a la in-temperie es va consolidant en detriment de l'ha-bitaci caverncola, i que comencen a haver-hidivergencies estructurals entre la Catalunya deponent i la costanera. 6s evident que les zonespirinenques, prepirinenques i del prelitoral i li-toral -formades per poblacions mogudes- es-taven ms pendents de les influencies i els esde-veniments que arribaven de l'altre cant delsPirineus, mentre que les zones del sud estavenms encarades cap a I'interior i comengaven adirigir-se cap a la costa. A la plana occidental elsvilatges van entrant en una dinimica preurba-nstica cada vegada ms consolidada i a les de-pressions del litoral i prelitoral es va gestant unmodel d'assentament amb habitacles construi'tsamb materials peribles i en aparenga sense caporganitzaci previa, que es mantindri sensecanvis durant ms de set segles (PONS FRAN-CES,199 4). En el bronze ple, a la plana occiden-tal es comenga a desenvolupar una societatcomplexa i estable, amb urbanisme i organitza-ci artesanal, gricies a les relacions que teniaaquest territori amb I'interior de la pennsula iamb el riu Ebre com a eix, mentre que la restadel territori podrem dir que es trobava en unestat d'ensopiment, com ho demostra la fre-qentaci de les coves, les manifestacions preci-ries del refugi artificial i la categoria simple delsartefactes.


9/25

O COTA ZERO n. 18,2003.Vic, p. 106-130 ISSN 021 3-4640

A l'engrbs podem dir que l'estabilitat i l'ur- part foren ocupades i reutilitzades per a amb-banisme es desenvolupa a la plana central a les dues finalitats, molt rarament per a una o altradarreries de l'edat del bronze, a la vall del baix funci concreta, com a confirmaci que 1'6s deEbre en el perode de transici al ferro i a la la cova no ha estat mai una moda entre els grupszona costanera durant el principi de l'edat del humans i s, en canvi, una ra de subsistkncia oferro. I'escala obligada d'una vida passatgera dels

grups itinerants (pastors o transhumants), grupsque depenen dels vilatges. En les quotidianes o

Les coves peribdiques incursions als territoris ms inhbs-La utilitzaci de les coves al llarg de tota l'e-

dat del bronze ha estat un tema indiscutible pera la majoria &investigadors del segle xx i finsavui. La literatura relacionada amb la descober-ta de coves utilitzades com a refugi dels humanss abundant, i s'hi remarca sobretot l's que se'nfa en I'etapa final del bronze, en detr iment o da-vallada en les fases segents. A principis de l'e-dat del ferro stricto sensu, la utilitzaci de lescoves es redueix notablement fins a I'abandona-ment total. Les coves, baumes i similars snocupades i reutilitzades per enterrar (cova 12O),per sobreviure (cova de les Pixarelles) o per viu-re-hi i enterrar (cova de les Encantades). Encanvi, ja no es coneix cap cova que hagi estatutilitzada per a reserves, com sembla que es feiaen etapes precedents (cova 120 , cova delsErmitons i cova la Guia). A partir dels anys se-tanta i vuitanta es reestudien les coves del nord-est de Catalunya, en un moment en qui: revifenels estudis relacionats amb els esdevenimentseuropeistes -evolucionistes o difusionistes-que van afectar bona part de l'occident euro-peu.12

Actualment, to t i la descoberta de jacimentsa l'aire lliure, podem testimoniar l'existkncia&un nombre important de coves que foren uti-litzades duran t l'etapa del bronze final. Malgratno saber les raons d'aquesta manifestaci -enla majoria de les coves s'han trobat restes d'habi-tatge o d'enterrament-, s'admet que la major

pits o desconeguts, aquests grups ms o menysmovibles utilitzarien la cova com a refugi tem-poral i tamb com a lloc &enterrament, en elscasos en qui: els nuclis importants de poblacies trobessin distants. Hi ha investigadors queadmeten, perb, que en moments concrets lescoves foren utilitzades noms per enterrar (elsvilatges haurien d'estar a I'aire lliure), tot i des-conkixer I'existkncia &assentaments &aquest ti-pus (TOLEDO, 990).13

Perdura el refugi semisubterrani propi degrups semiestables relacionats amb el medi iamb tasques especialitzades. S'aprofita un refuginatural mitjansant una construcci artificialque acabi de definir la funci a la qual va desti-nat. La distribuci interna d'aquests habitaclesesta organitzada al voltant &estructures de com-busti i per Brees de conservaci, de llocs de tre-ball i de repbs. Sn cabanes adossades a un granbloc amb l'entrada oposada; pel seus treballsdestaquen les de la bauma del Serrat del PontI4als Prepirineus, el pla de la Mata a la zona meri-dional de la Catalunya litoral i la Pedra delSacrifici a Osona, a la Catalunya interior, i fun-cionen en aquesta etapa decisiva, entre les darre-ries de l'edat del bronze i l'edat del ferro. Dife-reixen en les dimensions de I'espai -entre 54m2 15 m2- i en les caracterstiques de la cons-trucci, diferencies que s'associen als modes i alssistemes econbmics i socials del territori (PONS,1994; FRANCESPONS,1998).15

12. Les coves de Serinyi, amb la cova dels Encantats i del reclau Viver, i la cova de Bora han estat objecte dc diversos es-tudis inedits i publicats, com tamb les coves del nord-est de Catalunya. Vegeu especialment Pons (1984, 1996-1997) i so-bretot Toledo (1990, inkdit; 1994).

13. Aquesta hipbtesi es deu a les poques evidencies domestiques que hi ha a les coves, to t i que les dades per identificarles d'habitaci o d'enterrament sn pricticament les mateixes.

14 . La bauma del Serrat del Pont ha estat utilitzada des d'hpoques epipaleolitiques fins a les acaballes del segon mil.len-ni, refugi d'una poblaci segurament moguda perb perseverant.

15 . Ja ens hem referit diverses vegades a aquest tema. Per a la bibliografia, vegeu Pons (1 994).


10/25

O COTA ZERO n. 1 8 , 2 0 0 3 . V i c, p. 106-130 ISSN 0213-4640 lI

I 1 1i,sL . r

Figura 2. Poblat tancat de G en-A itona (Lleida) del bronze final.

La construcci artificial de l'habitaciPer a I'estudi de les poblacions i la consolida-

ci de l'hibitat a Catalunya s'han fet tres distin-cions geogrifiques: la plana occidental, les de-pressions del litoral i prelitoral i la vall del baixEbre.

Pel que fa a la plana occidental catalana, elsestudis recents de Lpez (2003) i els punts devista de Gardes (2000) sn bisics per analitzarl'evoluci de I'hhbitat i els models d'ocupacidel territori. Dos sn els factors que provocarenla consolidaci prec05 de I'hibitat: la dinimica&estabilitat de les poblacions establertes a la vallde 1'Ebre originada pel desenvolupament agr-cola i artesanal que s'incrementa des de princi-pis de l'edat del bronze i per les relacions inter-comercials a llarga distincia am b l'interior de lapennsula.

Les petites societats fragmentiries formadesper comunitats senzilles, agropecuiries, ambuna economia de compartiment i amb vinclesde parentiu prbpies de l'edat del bronze inicial,s'aniran transformant en societats urbanitzadesa comen5aments de l'edat del ferro a travs d'undesenvolupament original.

L'excavaci de Minferri s important per laformaci del grup Segre, una formaci regionalque s'inicia en plena edat del bronze i que acabaen el perode de transici a l'edat del ferro(1650 cal aC - 550 aC) (LOPEZ, 003). Es trac-ta de la primera aglomeraci de poblament co-neguda a la zona ( una aldea dispersa), on petitesgranges i cabanes habitades per famlies parcial-ment autbnomes compartien espais destinats adiverses activitats de la producci i de I'emma-gatzematge en sitges que alternaven amb campsde conreus estesos fora de la zona habitada. Lessitges, un cop amortitzades, s'utilitzaven com atombes per als difunts de la comunitat.IG

A partir d'un moment coincident amb ladata crtica, s'observa una evoluci urbansticams consolidada que passa per un urbanismefuncional format per poblats tancats i limitatsarquitectbnicament i adaptats al terreny -comara el poblat de Gen, a Aitona (fig. 2)-, queacabari amb la jerarquitzaci del territori i am bun urbanisme modular i de disseny -com elpoblat de la Colomina (LOPEZ,2003). El procsfinal del sedentarisme es realitza amb I'adveni-ment de les societats urbanes i la configuracid'una autoritat guerrera. A mesura que aug-

16. Aquest model d'ocupaci el trobarem a diversos llocs de Catalunya, especialment al litoral i prelitoral, i en aquestaltima zona pcrdurari fins traspassat el primer mil.lenni.


11/25

O COTA ZERO n. 1 8,2 003 . Vic, p. 106-130 ISSN 0213-4640

Figura 3. Estela de Preixana-Tkrmens amb representacihumana.menten els excedents de les comunitats agrope-cuaries de I'edat del bronze s'activa l'esfera delsartesans (miners, ceramistes i quincallers) i esrequereix la figura &un representant potent perorganitzar els excedents (bigman o genets mili-taritzats). L'existencia d'un enterrament inhu-mat d'un ancia amb grans reserves de carn aMinferri ha fet parlar &un petit gran home, capdel grup, i la construcci de la ciutadella delsVilar (Arbeca), de principis de I'edat del ferro,confirma I'existencia d'una autoritat guerrera."Cal assenyalar aqu I'estela de Preixana-Urgellamb una figura humana masculina i parn idaamb armament, trobada en una cru'illa de ca-mins i datada del 1500-1100 aC (fig. 3).

Les planures de la depressi costanera co-mencen a ser ocupades amb certa freqtncia apartir del bronze ple. Unes ho fan de nova plan-ta i amb petites aglomeracions, com s el cas dela Fonollera (Baix Empordi); &altres, amb ms

tradici i en petites o grans aglomeracions, coms el cas del Penedes o del Valles (Can Roquet%).A excepci de la Fonollera, on s'ha desenvolupatun vilatge de cabanes organitzades i adossadesentre si, la resta de vilatges coneguts a les de-pressions del litoral fan referencia a agrupacionshumanes segmentaries semblants a les localitza-des a la plana central i en aquestes mateixes de-pressions litorals en etapes anteriors, amb la di-ferencia que a I'interior s'observa una evoluciurbanstica original i una poblaci ms concen-trada, mentre que a la costa les evidencies habi-tacionals a penes s'han modificat. En aquestesevidencies no es veu cap indici d'una organitza-ci preconcebuda en les seves unitats, malgratque som conscients que aquestes evidencies de-penen de la fragilitat de les construccions. Elstreballs dels darrers anys, la majoria inedits, do-naran molta informaci sobre aquest modeld'habitacle, cada vegada ms definit i formatper estructures molt precaries. D'una banda, hiha estructures enfonsades al subsbl amb ele-ments de combusti i amb forats de fixaci d'es-tructures definides com a llocs de refugi i pro-tecci (fig. 4a); de l'altra, hi ha fosses ambformes, dimensions i funcions diverses -es-combraries, conservaci &aliments, conduccid'aiges, enterraments de persones o animals(fig. 4b)- que estan disperses dins i fora de lesunitats habitacionals, estructures que acompa-nyades dels estudis etnogrBfics pertinents ensdonen la idea de societats fragmentaries (no se-dentaries). Al litoral catala aquest model ja hemdit que es mantindri fins ben entrat el primermil.lenni i ja dins de l'edat del ferro stricto sensu.

s interessant saber que, enmig &estructurestan vulnerables, la llar -centre de totes les acri-vitats domestiques, artesanals i cultuals- co-menGa a ser construi'da sblidament en casos comel de la Fonollera, la bauma del Serrat del Ponto ]'Illa d'en Reixac, com una manifestaci d'es-tabilitat.18 Les llars const r~iides estimoniades aSant Marti d'Empries corresponen a la fase IIad'ocupaci amb habitacions con~ol idades.~9

17. Les troballes d'objectes relacionats amb el guarniment del cavall -la Pedreta, Llavors, Mailhac, els Vilars, SantMar t d'Empries- sn indicis d'u n contro l absolut i equilibrat d'aquest animal, totalment domesticat.

18 . Els jaciments mencionats corresponen a fases cronolbgiques diferents que van del bronze final 11-IIIa, en el cas de LFonollera i la bauma, i al ferro I en el cas de I'Illa d'en Reixac.

19 . La fase IIa de Sant Mart s sincrbnica a la de 1'Illa &en Reixac. La diferencia rau en el fet que a Sant Mart es co-menqa a detectar una construcci sblida precoq -a causa dels contactes mediterranis del sud peninsular de finals del s.VIIa C , osa que encara no s'ha experimentat a i'interior de I'Empord8.


12/25

O COTAZERO n. 18,2003. Vic, p. 106-130 ISSN 0213-4640 rn

Figura 4. A dalt: Vista ahria d'un fons de cabana amb diversesestructures de sosteniment en el permetre interior de CanRoqueta 11-Sabadell de I'edat del bronze (foto T. Palomo). A ladreta: Gran retall de funci indeterminada excavat en suaupendcnt compost per lbbuls connectats per petits canals deCan Roqueta 11-Sabadell de I'edat del bronze (autors T.Palomo i A. Rodrguez).

Una de les diferencies entre el model d'habi-taci de les planes de I'interior i les del litoral sl's de materials de construcci dels habitacles i,en conseqencia, la planificaci i la solidesa delsvilatges. El procs final del sedentarisme, elveiem en la formaci de les societats protourba-nes. En canvi, la cultura material -la vaixellacerimica, els artefactes, els objectes de dominifamiliar- s la mateixa en ambds modes deviure (societats diferents o complementiries),cosa que significa que estem davant de grupshumans amb un mateix nivell tecnolbgic perbamb un enfocament econbmic diferent, cosaque fa que les poblacions siguin ms estables oms mogudes.

s simptomitic que a l'interior de Catalu-nya, contemporiniament a la consolidaci deformes protourbanes evolucionades, les sitgesde les societats fragmentiries desapareixen delregistre arqueolbgic com a sistema de reserva,mentre que a les comarques costaneres de Cata-lunya i del Llenguadoc aquest fenomen no sola-ment es mant sin que pren forta durant el

bronze final i la primera edat del ferro -bbbilaMadurell, Can Roqueta, Carsac, etc (ASENSIO[ e tal.], 2002).

A principis del primer mil.lenni la zona si-tuada al sud de Tarragona comenta a organit-zar-se com a grup estable, com ho manifestenles necrbpolis d'incineraci de l'interior. Moltaviat aquesta zona seri pionera en la transfor-maci de l'hibitat en tot el litoral catali, no sa-bem encara si per influkncia de I'interior de1'Ebre o pels primers contactes amb poblacionsmediterrinies del sud peninsular.

Els territoris prbxims a la desembocadura de1'Ebre (les comarques del baix Ebre i del litoraldel Maestrat), to t i tenir un focus d'atracci cul-tural histbric, es caracteritzen per l'escassetat dedocuments de I'edat del bronze. Les dades ar-queolbgiques no ofereixen cap tipus de consoli-daci de l'hibitat ni signes d'una tendkncia capal llarg cam de la sedentaritzaci fins als vol-tants dels segles VIII-VII aC. Noms es coneixl'existkncia de cabanes amb materials cerimicsdecorats amb acanalats al puig de la Nao (Beni-


13/25

O COTA ZERO n. 18 ,2003 .Vic, p. 106-130 ISSN 0213-4640

----+M 1F* XI X \:-d, 3's1k%eG '\

sector "\occidental IXX

I

bloc B

L " 4' SXVlll).

Figura 5. El barranc de Gifo ls (au to ra C . Belar te) .

carl) i a la Moleta del Remei, al Montsii. Lafragilitat dels materials constructius remet a unpoble itinerant de caricter o ramaderprocedent d'alguna Brea ms poblada establertams cap a l'interior de ]'Arag o de 1'Ebre mitj i,on es coneix l'existencia d'irees ms poblades. Apartir del segle VII es comenGa a observar uncanvi important del poblament propi de comu-nitats en procs &expansi i colonitzaci de ter-res, ja que se situen en llocs estrategics per al

control del territori i per a l'entornagrcola i ramader i a llocs destacatstamb per a I'explotaci dels recursosmetal.log&nics DILOLI, 999; ASEN-s10 [ e t d l . ] , 1994-1996; RUI ZZAPA-TERO, ROVIRA, 99 4-99 5,46 ).

La primera fase d'ocupaci im-portant de la zona s'observa a mitjansegle V II i inicis del VI aC, entre el650-550 aC, amb la presencia delsprimers assentaments estables a lazona del baix Ebre i a la plana de Vi-narbs-Benicarl, amb un sistema eco-nbmic basat en l'autosuficitncia i uncorners &intercanvi amb poblacionsforanes procedents del sud peninsu-lar. Es diferencien dos tipus d'establi-ments: un nucli situat prop de les ter-res de conreu de les terrasses de 1'Ebre(Aldovesta, barranc Fondo, mas d'enSerra i barranc de Gifols) i de la pla-na litoral de Vinarbs-Benicarl (puigde la Nao), i l'altre ubicat a l'extremmeridional de la serra del Montsii,que s'enfrontaria amb la ramaderia--la Moleta del Remei, Sant Jaume,La Ferr adum20 Sn aglomeracionsde ~et it es imensions, que no sobre-passen els 500 m2 en l'i rea de 1'Ebreiels 1.000 m2, ms disperses a la zonade Vinarbs-Benicarl, amb l'excepcia la Moleta del Remei, que arribaria auns 5.000 m 2 (fig. 5).

Sn nuclis construi'ts en bateriaentorn d'un espai com i lliure deconstruccions, format per un o ms

barris, i comparteixen la paret mitgera; el murposterior tanca el recinte i s considerat un murprotector, ja que ai'lla l'interior de I'exterior. Elshabitatges sn de planta rectangular i estanconstrui'ts per un subbasament de ~ e d r a es-tructures elevades de fang i tovots. Aquest ma-teix model apareix per primera vegada a SantMarti &Empries (AQUILU~e t al.], 1999) enun moment on s'han evidenciat restes fencies,

20 . Nombroso s t rebal ls recen ts en aquesta zona han o r ig inat un a im pl ia b ib l iog raf ia que n o pod em exposar aqu i , la qualevidencia aquest canvi important de la poblaci a parcir de'mitjan s. VI1 aC, mo me nt qu e co incideix amb la p resencia demater ia ls p roceden ts del sud pen insu lar i de car ic ter fen ici . A partir d 'aquesta data aprox imad ame nt s 'in icia tam b el procsde colonitzaci i poblament de les depressions costaneres de Catalunya vers el nord i fins a I 'Empordi -fase I1 d e S an tM ar t d ' E m p r ie s .


14/25

O COTA ZERO n. 18,2003.Vic, p. 106-130 ISSN 0213-4640

etrusques i preibtriques: per ara s I'nic cas co- tructures funeraries en fosses entre les zones d'-negut ms enlli d'oltrdola (MOLIST e t al.], habitatge -1'institut de Manlleu , bbbila2003). Madurell, Minferri, Can Roqueta 11, Can Sol-

devila, el Coll, Pou Nou, les Planes, etc.- as-senyala un estadi d'estabilitat important, mal-

Les pricti ques funeraries grat que les estructures dels habitatges puguinindicar el contrari (LOPEZ [e t d l . ] 2001).

La practica funerBria coneguda a I'edat del El cas de Can Roqueta I1 (Sabadell) s unbronze s la de la inhumaci. Encara que en un dels exemples ms interessants, que expliquemprincipi sembla que es mant una continui'tat breument: d'un total de 746 estructures, la ter-respecte al perode anterior (la inhumaci indi- cera part cont restes antropoibgiques que per-vidual), en el segon mil.lenni hi ha exemples de tanyen a un perode anterior a la consolidacillocs &inhumaci col.lectiva, que moltes vega- del ritual funerari de la incineraci. Hi ha fossesdes hem denomina t osseres o coves sepulcrals i del tipus sitja, fosses amb un petit nnxol practi-de les quals tenim exemples arreu del pas. AllB cat a la paret de la fossa i dins del qual s'han tro-on la concentraci de grups humans fou possi- bat inhumacions individuals o infantils, fossesble (la depressi central i les planes de la depres- amb grans cambres que protegeixen un enterra-si6 prelitoral) perdura la inhumaci individual ment mltiple, etc. El tractament dels difuntsen fossa, a excepci d'alguns casos cada vegada tamb s foqa variat: inhumacions individuals,tamb& ms nombrosos d'enterraments dobles, dobles, triples o mltiples; enterraments en posi-triples o mltiples. Aquesta classe de troballes ci primaria o secundaria, amb connexions ana-(la inhumaci en fossa), caracterstica fins ara de tbmiques o no, i arranjaments selectius o troba-la zona central costanera, apareix en tot el terri- lles ayllades, etc. (RODRGUEZ,ALOMO MAJO,tori catala i s un fenomen cultural ms a I'hora en premsa) (fig. 6) . A Minferri (2000-1650 calde poder unificar les societats de l'edat del bron- aC), s'ha observat un tracte especial per a certsze. L'existtncia d'un nombre important d'es- individus d'edat av an~ adagrans homes-, al

Fig. 6. Hipo geu am b inhum aci ml tiple successiva de Can Roqueta II-Sabadell de l'edat del bronze (autors T. Palomo i A.Rodrguez).


15/25

E l O COTA ZERO n. 1 8 , 2 0 0 3 . V i c, p . 1 0 6 - 1 3 0 ISSN 0 2 1 3 - 4 6 4 0costat dels quals s'han trobat lots d'ofrenes cir-nies, com ara un tbrax complet d'una vaca i vuitgarrons de cabra (LOPEZ [ e tal] 2001).

A la resta del territori on ja hem constatatunes societats ms mogudes, la tendencia Cs lad'agrupar els morts en coves, cavitats aprofita-des i meghlits reutilitzats (PONS MAYA, 986).Els estudis antropolbgics assenyalen que es trac-ta de dipbsits que pertanyen a enterraments pri-maris, probablement individuals, i consecutius,que s'han efectuat en intervals de temps dife-rents. Les restes antropoibgiques, perb, no estanen connexi anatbmica, com s'observa general-ment en l'enterrament en fossa, sin que estanmolt fragmentades, barrejades i disperses perI'espai sepulcral, de tal manera que es fa difcildeterminar el nombre d'individus enterrats iimpossible associar les pertinences de I'aixovarfunerari de cada individu. Moltes d'aquestesrestes apareixen cremades. L'explicaci que esdna a aquests dipbsits esdevinguts veritablesosseres s que els cadivers mig descarnats o enestat d 'e~~ueleti tzacian estat manipulats,arraconats i agrupats en paquets per realitzarnous enterraments. En aquest perode es practi-ca bastant repetidament la cremaci com un fetforc;a que forma part del ritual funerari, encaraque no tingui el significat cultual del ritual de laincineraci (TOLEDO AGUST,1989).

El concepte de col.lectivisme que s'observaen aquests llocs &enterraments (coves, megilitsreutilitzats i fosses) es decanta cada vegada mscap a un aprofitament de l'espai sepulcral per anous enterraments. Aquest aprofitament de l'es-pai per enterrar els morts estari inculcat en lamentalitat de les noves poblacions que s'ins-tal.laran al territori catali en el perode segent:amb I'excusa d'explorar i temptejar nous ter-renys per als cultius i prats, i amb l'aportaci dela prictica de la incineraci, reduiran considera-blement les restes del mort i I'espai de terra perenterrar-10s.

Un dels aspectes que ms caracteritzaran elcanvi cultural que s'esti produint a Europa serila transformaci del ritu funerari, el qual passade la inhumaci col~lectiva la incineraci indi-vidual. Se sap que la incineraci ja era practica-da com a norma per poblacions establertes al'est i al centre d'Europa i que es va estendre perEuropa Occidental i la Mediterrinia a les darre-ries de l'edat del bronze. Sense saber les causesprincipals del canvi i sense poder demostrar elsnivells culturals i temporals de la transforma-i,^' la veritat s que a partir del perode detransici de I'edat del bronze a la del ferro totala zona nord-occidental de la IbPricaincinera els morts i en col~loca es cendres dinsd'una urna de cerimica, que enterra en uns ter-renys de relleu suau, els quals formen veritablesnecrbpolis de camps d'urnes. I aixb s un feno-men nou, com tamb ho sn les formes cerimi-ques -tant les funeriries com les casolanes- iles seves decoracions -d'entre les quals destacaI'acanalat ample i estret i els motius de mean-dres- i els elements metil.lics, que sn fre-qents en tot el sector central i occidental de1'Europa i del Mediterrani central i occidental,fruit tot plegat dels grans moviments de pobla-ci que es van produir a partir de la data crticade I'edat del bronze mitj i. Aquesta moguda foudefinida per Tarradell (1962) com un dels granfactors de trasbalsament que van tenir lloc aCatalunya i a 1'Europa Occidental a les darreriesde l'edat del bronze (fig. 7).

Les primeres necrbpolis &incineraci, a ex-cepci dels Castellets i Can Roqueta 11, aparei-xen de sobte a les valls del Segre-Cinca, on l 'hi -bitat en cova s desconegut i on es coneix de fatemps un habi tat consolida t -Torre Filella,Besodia i Puntal de Fraga-, i a les comarquesdel Valles i Maresme -Can Missert, Ca nRoqueta i Bbila Roca-, on ltimament s'hantrobat els llocs d'habitaci corresponents i detrets molt diferents als de la plana central. Afe-

21 . H e m d'esperar a lguns anys encara per veure les publicacions de Can Piteu i Ca n Roque ta I1 (Sabadell) i Ics deCastellets per saber de quina manera la inhumaci cedeix pas a la incineraci o si aquesta darrera es va imposar de sobteacompanyada de les noves poblacions que es van assentant a Catalunya. El que cal dir s que al s.VIII Ics nccrbpolis d'inci-neraci sn les manifestacions ms extcnses i les que afecten en un principi tots c ls individus d 'un a co mu nitat . Afegim, n oobst ant aixb, que existeixen altres manif estacions c om la dels ente rram ents perin atals (els Vilars), la pcrmanh ncia d c la in-hum aci (Can R oqueta 11 a Sabadell, e l Roc de les Orenetes al R~p ollhs Em pries a I'Alt Em po rdi ) i la prcshncia de resteshum anes fragmentades en cls habitats (la Mussara, e tc .).


16/25

O COTAZERO n. 18 ,2003 .Vic, p . 106-130 ISSN 0213-4640 S

* Dipbsits d'objectes de bronzeO Tombes en fossa noves troballesFig. 7. Map a de distribucib Tombes amb cerclesde les necrbpolis d'incine- 0 ombes en fossaraci localitzades a Catalu- Tombes iberiquesnya, del bronze final, prin- Altrescipis del ferro (cercle) i

dJ&poca bkrica (quadra t)(autor E. I'ons).

gim en aquest ltim grup la troballa de la necrb- que hi ha en la construcci de la tomba -tom-polis de Can Piteu, iniciada segurament en bes limitades per cercles de pedres a la depressiaquesta fase inicial (DIVERSOSUTORS, 002) i central i als Pirineus d'influkncia tumularia; tom-la de la necrbpolis del Pi de la Lliura (a Vidreres, bes simples formades pel forat o fossa excavat ala Selva), datada el 1120-9 10 cal aC (PONS terra que s'estenen a les depresions del litoral i delSOL& 2002). prelitoral-, diferkncies que tamb hem vist que

Les dades cronolbgiques de la incineraci a la es troben en I'hhbitat (LOPEZ i PONS, 1995 ;plana central es troben entre el 1000-900 aC, PONS,2000) (fig. 8a). Les tombes de caracter tu-mentre que les dades a la costa -a excepci de mulari s'estenen, a ms, a banda i banda delsCa n Missert o el Pi de la Lliura- coincideixen Pirineus, des del Pas Basc fins al cap de Creus.amb el moment del desenvolupament de la ne- Aquestes necrbpolis tumularies a Catalunya desa-crbpolis de Le Moulin-Mailhac I o el de la necrb- pareixen al principi de l'edat del ferro per passarpolis de Ca n Bec de Baix a Agullana, Alt al tipus de la fossa simple, mentre que al PasEmpordB (JANIN, 994; PONS, 1995 i 2000). A Basc perduren al llarg de l'edat del ferro.ms &aquest contrast cronolbgic, ja hem asse- Els jaciments de la depressi litoral -uns 36nyalat moltes vegades les diferencies estructurals actualment- segueixen una de les vies de circu-


17/25

O COTA ZERO n . 1 8 , 2 0 0 3 . V ic , p. 106-130 ISSN 0213-4640

laci6 ms importants -la de les influtncies rari en la cultura ibtrica (RAFEL,1989) (fig. 8 dtranspirinenques de nord a sud-, perb ms i mapa fig. 7).tard, i ja dins de l'edat del ferro, seguiran la di--recci de les noves influtncies a la inversa -ladels fenicis i paleoibtrics. La depressi litoralesti travessada per nombrosos rius que van a 5.Elpr inc ipi de l'edat deldesembocar a mar, des de 1'Ebre fins a la Muga,i molts d'aquests rius van influir anys desprs en ferro: un canvi culturalels contactes mediterranis i en la formaci delsprimers grups regionals a Catalunya (PONS,2000). L'estructura funeriria dominant s la dela fossa senzilla -forat excavat a terra, primerajustat a I'urna cineriria i ms tard convertit enfossa de dimensions diverses segons el contingutfunerari- i tot el con jun t cobert o protegit perterres, pedretes o lloses, que donen un aspecte avegades tumulari, cosa que ha donat lloc a mol-tes controvtrsies sobre si estem davant o no depoblacions d'influkncies Urnenfelderklutur (ve-geu supra). La informaci de la depressi litorals molt variada i va des de I'any 1890, amb ladescoberta de la necrbpolis dels Vilars (Espolla)fins a les ltimes troballes I'any 1999, amb lesnecrbpolis de Can Piteu, el Pi de la Lliura iVilanera. Per tant, inclou una documentacique va de I'espoli i el dibuix a m i a l~ ad a, as-sant per excavacions programades i &urgencia,fins a la microexcavaci de les urnes amb els es-tudis i les anilisis radi~lb~iques,ntropolbgi-ques, metal.logrifiques i faunstiques (fig. 8b i8 ~ ) . ~ ~

Al sud de Catalunya, a l'altra banda de 1'E-bre, hi ha la necrbpolis del Coll del Moro deGandesa, que pertany a un grup diferent dels dela Catalunya costanera. En sobresurt I'enterra-ment de tipus tumulari, perb hi ha els enterra-ments en fossa com els del Baix Ebre. Aquestanecrbpolis comprkn un espai cronolbgic amplique va del 800 al 500 aC i que s molt interes-sant per a I'estudi de la presencia dels primersobjectes de ferro i del ritual funerari que perdu-

Caparici del ferro a Catalunya i al sud deFran~a sti considerada una iniciativa extrape-ninsular i es fa present primer a travs d'objectesmolt similars a Catalunya i al sud de Fransa: ga-nivets de punta corbada i dors rebaixat amb m i-nec de reblons, seguida d'objectes d'ornamenta-ci personal, com anelles, bra ~a le ts , bulesserpentiformes, etc. Aquests elements solen anaracompanyats d'altres de bronze com els relacio-nats amb l'abillament -botons, fbules de res-sort bilateral, fbules de doble ressort o fbules dedues peces, sivelles de cintur, etc.- o amb l'or-namentaci personal -braGalets, agulles de cap,anells, collarets, penjolls- i tamb amb objectesbimetil.lics de bronze i ferro -navalles &afaitaro sivelles de

Seri en les necrbpolis &incineraci del peri-ode de la transici a I'edat del ferro on comen-cen a trobar-se tombes amb dipbsits funerarisrics en objectes metil.lics i especialment de fer-ro. La seva relativa importhncia a les necrbpolis-al Molar el 5% , a Agullana el 25%, al Pla dela Bruguera el 100%, etc.- ha donat peu a al-guns autors a definir una escala social de la po-blaci enterrada (PONS ESTEBA, 000) . Aix,sembla que a la base social hi hauria unes tresquartes parts de la poblaci -tombes indivi-duals amb a penes aixovar; i la resta estaria for-mada per dos grups socials: un grup aparent-ment igual que l'anterior perb amb un aixovarmetil .iic en el qual podem incloure objectes deferro -mercaders, artesans, metal.lurgistes pot-

22. La bibliografia s molt extensa i ens s impossible descriure-la aqu. A part dels descobridors i excavadors de cadas-cuna de les necrbpolis que es coneixen en la depressi6 litoral i que tenen els seus estudis particulars, dcstaquen els primerstreballs de Bosch i Gimpera (19 32) , les primeres sntesis de Maluque r (19 45-46 ) i de Tarradell (1 96 2) ; i suggerim per als lec-tors interessats les obres de Ruiz Zapate ro (19 85), Petit (1986) , Castro (1994), Pons (1 984 , 199 6-9 7 i 200 0), Rafel (1989 i1991) i Diloli i Rovira (ed .) (19 95 ). Pel que fa a les ltimes troballes, destaca el dossier no pu blicat d e la jornada de treballcelebrada a Giron a el novembre d e I'any 2002, de circulaci6 interna.

23. Les noves troballes referents a necrbpolis d'incinerac i -Can Piteu, Vilanera , Pla de la Bruguera- ha n con firm atla introd ucci 6 d'aquests objectes per categories i am b un cert ord re tempo ral; aquesta observaci6 ja va ser don ada p rimer pelsnostres professors -Maluquer (1945- 46), Palol (19 58) , Tarradell (1962)- i ms tard fou confirmada per Pons (19 84),Pons i Esteba 200 0 i Rovira 200 1.


18/25

O COTA ZERO n. 18, 2003. Vic, p . 106-130 ISSN 0213-4640 8ser?- i un segon grup molt minoritari que cor-respondria als grans homes, genets, cabdills,amb una construcci complexa de la tomba i unaixovar ric en objectes metB1.lics

Aquests nous objectes es presenten al sud deFransa i al nord-est de la pennsula amb les ma-teixes formes i conceptes i, no obstant aixb, lacronologia atribui'da a un cant i l'altre delsPirineus s distinta. A Fransa s'adopta la crono-logia admesa a 1'Europa occidental que situa lapreshncia dels primers- ferros a finals del segleViii aC, mentre que a Catalunya se situa la tran-sici al ferro en una data anterior a la presenciafencia a Eivissa (any de la fundaci: 653 aC)(PONS,1986-87; ROVIRA, 998b, 2001).

Una mica ms tard, pels volts del 600 aC i enun moment en que tota la costa catalana estB pi-cotejada pels efectes comercials i martims -finsa Sant Mart &Empries-, ens trobem ambobjectes relacionats amb la muntura i la domes-ticaci del cavall -frens, brides i cavalls inhu-mats i tombes de guerrers acompanyats ambtota la panbplia guerrera-, a ms d'espases&antenes, puntes de Ilansa, virolles per a armesllancvoles i d'estoc, ganivets per a tots els usos,totes elles peces de ferro acompanyades d'armesdefensives de bronze: escuts, ornamentaci depectoral, sivelles de cintur. Cal recordar lestroballes de brides i frens de la necrbpolis de laPedrera-Vallfogona de Balaguer -almenys 3exemplars-, i que en un dels casos estB relacio-nat directament amb un crani de cavall inhu-mada (RIBES, 002: 198-201, 255-256), i lesfamoses tombes de guerrers localitzats a Catalu-nya -Peralada i Camallera (Alt Empordi) , CanCanys, Santa Perpetua de la Mogoda i Llinarsdel Valles (Valles Oriental)- i al sud de F ra n~a-Peyrou (Agde), Couffoulens i Grand Bassin11, Cayla de Mailhac (Aude)-, les anilisis an-tropolbgiques de les quals han identificat quasisempre individus masculins i adolescents (PONSi ESTEBA, 000) (fig. 9).

Figura 8. Diferents estructures de tombes (de dalt a baix):Tomba amb cercle de la necrbpolis de la Colom ina (foto J.Lbpcz); Tomba d'incineraci simple del bronze final;Tomba d'incineraci en fossa de transici a I'edat del ferrodc Can Piteu-Sabadell (foto Servei d'Arqueologia); Tombaturnuliria de la necrbpolis de Coll del Moro- Gandesa (fotoN . Rafel).


19/25

O COTA ZERO n. 18,20 03. Vic, p. 106-130 ISSN 0213-4640

- --Figura 9 . Fre de cavall de ferro de la necrbpolis de laPedrera (Lleida).

Els objectes relacionats amb l'artesania i ei-nes del camp no apareixen fins ben coneguda laproducci del ferro, fenomen relativament mstardi que el seu

nets o amb la domesticaci del cava11,25 a part, esclar, de la permanent prestncia dels ganivets dedors rebaixat, punta o fulla corbada i amb re-blons a l'emmanegament (fig. 1O) .

Com podem veure, hi ha mltiples interro-gants sobre les primeres introduccions del ferro,mostra fefaent que el fenomen succeeix en unmoment de grans trasbalsaments humans i cul-turals. Pot tractar-se d'una clara difusi d'objec-tes o &una aculturaci de productes relacionadaamb despla~aments contactes de poblacionsdiferents i que es realitza al circuit mediterranioccidental -de Tarragona a Roma amb les illesi els mercats de I'interior com Mailhac, Segrii oVallks-, especialment pel que fa als objectes dedomini personal -vestimenta, toilette, decora-ci- i, per qu t no, a la presencia d'objectes denova creaci.

De totes maneres, caldria saber quins han es-tat els mecanismes que han afavorit aquest res-sorgiment &un dels canvis culturals ms impor-tants de la histbria de la tecnologia i de lahumanitat -formaci de grups regionals, po-blats de nova planta amb construcci6 ms sbli-da, la siderrgia, la intensificaci del comerq ide l'artesania, la jerarquitzaci i difertncia social

La problemhtica sobre els orgens de la intro- manifestada clarament en els habitatges i en lesducci del ferro tampoc no es presenta uniforme tombes-, canvis promoguts per les mateixesen tot el territori.Al nord-est de Catalunya i sud poblacions que estan en joc dins i fora dels terri-de F ran~ a e li atribueix un origen continental toris respectius del sud de F r an~a de Catalunyaeuropeu i10 nord-mediterrani a travs dels movi- i dels pobles aventurers de la Mediterrinia.ments indoeuropeus, ja que els primers objectesde ferro apareixen en nombre i varietat a lesnecrbpolis &incineraci, com estris que comple-ten I'aixovar funerari, i quasi segur molt abans A b n e s reflexionsdels contactes colonials clissics. En canvi, al sudde Tarragona i a la vall del baix Ebre els primers A mitjan i final del segon mil.lenni els mo-objectes de ferro estan associats mCs aviat a ele- dels econbmics de 1'Europa continental quedenments d'influhncia mediterrinia -el Molar, el afectats per una abundincia de la producci queCalvari. A les necrbpolis &incineraci de Lleida provoca un co mer ~ ncaminat a l'intercanvi de-tant de tombes senzilles com de tumuliries- productes i a la circulaci &objectes de bronze.els primers ferros estan associats a cerhmiques lo- Aixb s'intensifica per una mobilitzaci de grupscals i fetes a mi, i resulta simptomit ic que els humans disposats a la recerca vital i aventureraobjectes en qesti estiguin relacionats amb ge- de nous territoris. Les noves mobilitzacions afec-

24. Hi ha algunes excepcions, cada vegada ms d'eines de ferro aparegudes cap al final del s. VII-VI aC, especialment enpoblats -Illa d'en Reixac, els Vilars, La Liquiere-, i un cas en necrbpolis -tomba 68 de Grand Bassin I-Mailhac-. Entots els casos es tracta d'una pega nica.

25. Aqu hem de destacar la presencia de restes de brides de ferro antic localitzats a la Ferradura i a Sant Mart[d'Empries, ambd6s sota la influencia fencia. Tamb se n'han localitzat a Mailhac. En general, perb, aquests elcments estanms aviat relacionats amb les poblacions del nord i del nord-mediterrani.


20/25

O C O T A ZERO 11. 18 ,2 00 3. Vic, p. 106-130 ISSN 0213-4640 w!

Figura 10. Mapa de distribucidels primers ferros localitzats aCatalunya: cercle negre, necrb-polis; cercle blanc, poblats (au-tores C. Rovira i E.Pons).1. Ca n Bec de Baix-Agullana; 2.Angles; 3. Coll del Moro-Gan-desa; 4. UOriola-Amposta; 5. ElCalvari- El Molar; 6. Mianes-Santa Bi rbara; 7 . La Tosseta-ElsGuiamets; 8. Can Canys-Ba-nyercs; 9. Milmanda-Vimbodl;10. La Pedrera-Vallfogona-Tr-mens; 1 1. Almenara-Agramunt;12. Pedrs- Sers; 13. La Pena-?.lorrcgrossa; 14. Pla de la Bru-guera-Castellar del Valles; 15.Llinars del Valles; 16. GranjaSoley-Santa Perpetua de la Mo-goda; 17. Mas de Mussols, LaPalma-Tortosa; 18. Els Vilars-Espolla; 19. Parralll-Empries;20. Muralla NE-Empries; 21 .Pla de I'Horta-Sarrii de Ter; 22.l'cralada; 23 . Camallera ; 24 . Plade Gibrella-Capsec; 25. La Fer-radura-Ulldecona; 26. Aldoves-ta-Benifallet; 27. Barranc de Gi -fols-Ginestar; 28. Puig Roig-ElMas Roig; 29. Palaiapolis-Em-pries; 30. L'Illa d'en Relxac;3 1. IdaSerra del Calvari-La gran-ja d'Escnrp; 32. Els Vilars-Ar-beca; 33 Sitges de la U.A.-Bella-terra.

taran el territori catalh de manera desigual segonsel nivell &organitzaci social en que es trobin.He m vist al llarg del treball un territori diversifi-cat i ocupat per unes poblacions sedenthries ipreurbani tzades a la plana central -el gr upSegre-Cinca-, unes poblacions estables enca-rades a la producci agrcola -com les del Va-llts i el Penedes- i altres grups de poblamentde difcil classificaci -com els de l'Empordi.

A l'inici de la metal.lrgia del coure (entre2800-2700 cal aC) totes les aglomeracions hu-manes conegudes esteses per Catalunya, encaraque es presenten molt fragmentades i mogudes,sn semblants. Destaquen aglomeracions impor-tants a les planes de la depressi central i a les delVallts-Penedts, perb, a partir d'una data criticaque se situa entre el 1600-1400 aC, comencem aveure poblacions diferenciades -unes amb una

organitzaci social ms igualitiria que es situenentre les muntanyes i les depressions del litorals,i &altres de ms jerarquitzades que dominen lesterres de ponent-, essent les principals diferen-cies la construcci de l'hhbitat i una circulaci&objectes i artefactes fruit &una activitat en laqual intervenen nous estatus socials fins llavorsdesconeguts.

En totes aquestes poblacions catalanes s'ob-serva a les darreries de I'edat del bronze un aug-ment considerable de la producci, cosa queafecrarh el paisatge i comportarh la formacid'una nova societat complexa enfocada al co-mer5 i al desenvolupament de la metal.lrgiadel bronze primer i del ferro desprs.

La majoria dels jaciments referencials excavatsen extensi, excavacions d'urgkncia i programa-des, han estat objecte &estudis inter- o multidis-


21/25

O COTA ZERO 11. 18 ,2 00 3. Vic, p. 106- 130 ISSN 0213- 4640

ciplinaris, una tasca quasi desconeguda fa qua-ranta anys i que cal tenir en compte. Destaquenels treballs referents a la paleobiologia: I'arqueo-botinica -anilisis pol.lniques, carpolbgiques ifitblites- i la zoologia -malacologia, ictiologia,macromamfers i aus-, anilisis que defineixenI'evoluci i I'explotaci del paisatge i dels recur-sos econbmics (la recol~lecci la domesticaci deles plantes i els animals).26

Les practiques d'explotaci forestal i les es-trattgies de provei'ment de recursos llenyosos es-tan forsa generalitzades en les distintes ireesgeogrifiques. Hi ha una tendencia a la baixa enI's del roure a favor de I'increment de I's del'alzina-garric, especialment en les depressions iirees o n s'han detectat activitats metal.lrgiques(ROS, 1992; BURJACHS et al.], en premsa;PIQUG BARCELO,002).

Cagricultura continua sent una activitat bi-sica en les poblacions establertes al llarg del se-gon i part del primer mil.lenni, que en depe-nen. Cordi vestit domina davant un retrocs del'ordi nu i per damunt dels blats, especialmenten el litoral catali, i entre els blats va guanyantterreny el ~ i t i c u m icoccum. A I'interior de Ca-talunya destaca el blat nu (t. aestivum/du rum) iapareix per primera vegada el mill (panicum mi-liaceum) i el pans (setaria italica), dos cerealsque s'introdueixen a travs de les influencies delnord d'Itilia i que tindran un desenvolupamentmolt gran durant el primer mil.lenni tan t a l'in-terior com a la costa (BuxO [et al.], 1995).27Calternansa de cultius entre els nous cereals i leslleguminoses i l'ajut d'una nova tecnologia mar-caran un creixement relatiu de la produccique, a la costa catalana, donari pas a un exce-dent extraordinari de cereals i al seu sistema deconservaci en sitja per llarg temps durant elprimer mil.lenni (ASENSIOet al.], 2002). I aix,

mentre que a la plana central t lloc un incre-ment precos de la producci agrcola --inclbsI'estoc- que do na ri un impuls a I'eclosi d'al-tres activitats ramaderes, comercials i artesanes,les depressions costaneres s'entretindran i explo-taran intensivament la agrcola, endetriment d'altres activitats.

Les restes faunstiques trobades en els jaci-ments arqueolbgics han esdevingut un elementd'estudi important. L'activitat ramadera t unpaper fonamental en les tasques quotidianes en-carades a obtenir productes carnis. Cap al finalde l'edat del bronze s'observa en tots els jaci-ments un predomini absolut de les especiesdomestiques enfront de les especies salvatges.28

El cavall comensa a documentar-se en tots elsassentaments, encara que en un ndex molt baix.Cal apuntar aqu que entre els primers objectes deferro apareguts a Catalunya destaquen restes debrides o frens i altres guarniments de cavalls tanten necrbpolis com en oblats (vegeu supra). El ca-vall s un element molt important en les societatspreurbanitzades (DIVERSOSUTORS,003).

Pel que fa a altres especies de dimensions peti-tes, com ara aus de corral (inecs i gallines), co-mensa a estar-ne documentada la cria desprs delsprimers contactes fenicis del sud pe n in ~ula r . ~~

A poc a poc es va configurant una societatcada vegada ms complexa perb mCs semblant entotes les Brees geogrBfiques fins a donar el quehistbricament s'ha anomenat la cultura ibtrica, laqual es desenvolupa entre el 600 i el 100 aC.

Com molt b diu Gasc (2000: 85), ((lesso-cietats que ens van precedir van acomplir en unmil.lenni una evoluci lenta si ho analitzem al'escala del dia a dia, o al contrari ripid si hofem al nivell de la histbria humana de 1'Europaoccidental,), dins la qual Catalunya i la peninsu-la Iberica estan incloses.

26. Agrai'm els comentaris que hem fet amb R. Piqu, R. Bux i M. Saa per poder resumir en po ques lnies tots aquestsresultats, que s6n immensos (molts treballs resten inkdits o en premsa) i que no podem especificar per manca d'espai i per-que tampoc s la nostra especialitat.

27. estaquem els treballs monogrifics de Bux, que abasta el litoral mediterrani occidental (BuxO, 1 977 ) i I 'Empordii territoris vei'ns ( B u x ~ ,001), i els d'Alonso (199 9); el treball d'Alonso relaciona totes les dades antigues i recents de llavorsi plantes am b tot tipus d 'instruments relacionats amb l'agricultura i treballs adicionals del segon mil.lenni i part del primcr.

28. M algrat el nomb re cada vegada ms importan t de jaciments que incorporen un estudi particular d'aquestes caractc-rstiques, no coneixem cap sntesi adequada que resumeixi la importincia de la ramaderia en la vida camperola de I'edat delbronze. Hi ha en premsa un estudi divulgatiu des del neoltic fins a la romanitzaci dels Pai'sos Catalans de diversos autorsencapplats per M. Saa. Per contra, la sntesi per a I'edat del ferro a Catalunya a partir del bronze final ha estat publicadaper Franquesa [e t al.] (2000).

29. Uestudi de peixos i mol.luscs s encara forga precari en I'edat del bronze i perode de tran sici al ferro.


22/25

O COTA ZERO n. 18 , 200 3. Vic , p. 106-130 ISSN 0213-4640 rn

cond mi l lennium

provided us with excellent information on rheeconom ic systems of prod uction and exploi ta-tion 2nd control of the environment , in shortthe basis for esrablishing ancient popu larions.

ALCALDE, .; MOLIST,M.; TOLEDO, . (1994). Procs dbcupaci de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) ap ar ti r del1 4 5 0 A . C. Olo t: Museu C omar cal de la Garrotxa, Publicacions eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa, 1 .ALCALDE, .; MO LIST,M.; SANA,M.; TOLEDO , . (1997). Procs dbcupaci de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa)

entre el 2900 i el 1450 cal. AC. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa, Publicacions eventuals dlArqueologia de laGarrotxa, 2.

AI.ONSO, . (19 99) . .De la llavor a la farina. Els processos agrcoles protoh istbrics a la Catalu ny a occidental,,. MonographiesdlArchologie rnditerranenne, 4 , Lattes.

ALONSO, .; JUNYENT,.; LAFUENTE,.; LOPEZ, .B. (19 98) .


23/25

O COTA ZERO n. 1 8 , 2 0 0 3 . V i c, p. 106-130 ISSN 0213-4640

bosc^ i GIMPERA,? (1932). Etnologia de la Peninsula Ibrica.BRUN, ? (1986). La civilisation des Cbamps d'Urnes. tude critique dans le Bassin paririen. Documents dJArchologie

Franp ise, 4. Pars.B R U N , ?; MORDANT, . (dir.) (1986-1988). aLe groupe Rhin-Suisse-France orientale et la notion de civilisation des

Champs d'Urnes)). Dins: Actes du Colloque de Nemours 1986 Mmoire du Muse de Prhistoire d'Ille-de-France 1,1998. Nemours.

BURJACHS,.; MOLIS T,M.; PIQUE,R. (e n premsa). ((Paisatge, erritori i hab itat als vessants meridionals dels Pirineus en el 111mil.lenni)). Dins: l'irineus i veiizs a13er mil.len niAC . De laf i delN eolt ic a l'eda t del Bronze entre I'Ebre i la Garona. MoiB-Puigcerdi.

BuxO, R. (1997). Arqueologia de las plantas . Barcelona: Critica/Arqueologia.BuxO, R. (2001). Lbriyen i l'expansid de I'agricultura a IIEmpordd. DelNeolitic a I'Empordd. Col.lecci6 Estudis 3, Biblioteca

dlHistbria Rural. Girona.BuxO, R.; ALON SO, .; CANA L, . ; CATALA,M.; ECHAVE, .; GONZAL EZ,. (19 95) . ,(Estudios recientes sobre agricultura y

alimentacin vegetal a partir d e semillas y frutos en Catalunya (Neolitico-2". Edad del Hierro) ),. Dins: I o Congresso kArqueologia Peninsular. Porto, p. 467-483.CASTRO,? (1994). La Sociedad de as Campos de Urnas en el nordeste de la Pennsula Ibrica. La necrdpolis de El Calvari (ElMolar, Priorat, Tarragona), BAR International Series 592, Oxford.COF FIN , . ; GOMEZ,. ; MOH EN, .-I? (1981 ). L'apoge du bronze atlantique. Le Dpot de Vnat. Parls: Picard.DECHELETTE,. (1909-1917). Man ueld2rc holog ie Prhistorique, C elti et Galloromaine. Paris (5a ed. 1 972, 5ts.i 1 ap.).D I L O L I ,. (199 9). ((Modelsd'oc upa d del territori al curs inferior de 1'Ebre i plana litoral del Baix Maestrat dur ant la pro-

tohistoria)). Quaderns de Prehistbria i Arqueologia de C astelld, 20, Castell, p. 95-109.DIVERSOSUTORS (GIP) (2002). L'assentamentprotohistbric, medieval i d2poca moderna de El V ilot de Montag ut (Alcarrds,Lleida), GI P- Ferrovial. Universitat de Lleida.DIVERSOSUTORS (GIP) (2003). cab all os y hierro. El C am po frisio y la fortaleza de "Els Vilars d'Arbeca" (L leida, Espaa),

siglos VIII-IV a.n.e,). Dins: Chcva wc-de -jise ifor tifica cid en la primera edat delfer ro europea. Lleida: Universitat deLleida, p. 233-274.

ESPEJO, .M . (2 000-20 01). ((La cermica con asas de apndice de botn: un estado de la cuestinn. Pyrenae, 31-32.Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 29-55.

EVANS,. (1 882). L@ d u Bronze, instruments, armes et ornements de h Grande Bretagne et de l'lulande. Pars.FRANCES,.; PONS,E. (19 98) . ((L'hibitat del bronze final i de la primera edat del ferro a la Catalunya litoral i prelitoral)).Cypsela, 12. Girona: MAC, p. 31- 48.FRANQUESA,.; OLTRA, .; PINA ,A.; PONS,E.; SARA,M. ; VERDUM,. (2 00 0) . ((La ramad eria en les societats iberiques del

N E de la pennsula Ibkrica : diversificaci i especialitzaci)).Saguntum-PlaV, Extra-3. Valtncia, p. 153-161.GALLART,. (1991). Eldipbsit de bronzes de Llavors-Pallars Sobirk, Excavacions Arqueolbgiques a Catalunya, 10. Barcelona:Departament de Cultura.

GARDES,h. (2000). Habita t, socits et territoires protohistoriques dans la vallde de 1'Ebre (KIIIbm e-IiPme s. av. ].-C .). StrieMonografica 19. Girona: MAC, p. 73-90.

G ~ s c o , . (1990) . ((La chronologie de I'Age du Bronze et du Prmier Age du Fer en France mditerranenne et enCatalogne*. Dins: G UILA INE GUTH ERZdir.).Autour de Jean Arnal. Montpellier, p. 385-403.

G ~ s c o ,. (1999). Licw et modes deproduction Li: la firi de lbge du Bronze et au dbut du Prmier ge du fer en Lanyucdoc.S&rieMonogrifica, 18. Girona: MAC, p. 203-219.

G ~ s c o ,. (2000). L'Age du Bronze Jans la moitiksud de la France. Histoire de la France Prhistorique de -2000 a -800 ans,La maison des roches ed.

GONZALEZ,.; LULL,V.; RISCH,R. (1992). Arqueologia de Europa, 225 0-1 20 0 A.C. Una introuccin a la Erlrld del Bronze.Editorial Sntesis.

GONZALEZ,?; MA RTIN , .; MORA,R. (1999). Can Roqueta. Un establimentpagksprehistbrici medieval. Excavacions arqueo-lbgiques de Catalunya, nm. 16. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.GORDON HILDE,. (1929). The Dan ube in Prehistory. Oxford at the Clarendon press, XIX.G U I L A I N E ,. (1972). LIAge du Bronze en Languedoc Occidental, Roussillon et Arikge. Mmoires de la Socit Prhistorique

Franqaise, t. 9. Paris.JA NIN , h. (1994) . ((Le groupe culturel Mailhac I en France mridionale: essai de dfinition et extension gographiq~~e

dlapr& s 'tude des ncropoles du Languedoc occidental)). Dins: XXlK Congrks Prhistorique de France, Carcassonne, p.167-174.

JA N IN , h . (19 96) . #Les practiques funraires Bla fin de I'Age du Bronze (IX -VIIItm e s. av. n.&.) n Bas-LanguedocA udois:premiers resultats et nouvelles perspectives),. Dins: Fe. Col.loqui Internacional d2rqueolog-id de Puigcerdk. PuigcerdB, p.395-400.

JUNYENT,. (1992). ((Elsorgens del ferro a Catalun ya)).Revista d2 rqueo logia de Ponent, nm. 2 , p. 21-35.K I M M I G , . (1954). ~ Z u r rnenfelderkultur in Sdwesteurope~~.estschr iftfir Peter Groessler. Stuttgart, p. 41-98.L ~ P E Z ,.B . [et al,] (2001). Colors de la terra. La vida i la mort en una aldea d'arafa 40 00 anys. Minfer ri (Juneda ). Quadernsde la Sala d'Arqueologia 1. Lleida.LOPEZ, .B. (20 03). L'evolucid delpoblamentprotobist&ric a la plana occidental catalana: models dbcupacid del territor i i urbn-nisme, Monographies d'Archologie M direrranenne (en premsa).


24/25

O CO TA ZE RO n . 18 ,2003 . Vic, p . 106-130 ISSN 0213-4640

LOPEL, J.B .; GALLAR T,. (20 02) . ((La societat a I'edat del bronze)). Dins: RIB ES OG UE Ted.). Sak dIArqueologia. Catrileg.Lleida, p. 119-134.LOPEZ, .B.; PON S,E. (1995 ). ((Lesnecrbpolis d'incineraci tum uliri a de la zona pirinenca)). Dins: BERTRAN ETIT&VIVES(ed.). Muntanyes i Poblacid. Elpassat dels Pirineus des d'una perspectiva multidisciplinriria. Andorra, p. 107-126.MALUQUEIZ,. (1945-1946). ((Lasculturas hallsttticas de Ca talua)).Ampurias, VII-VIII. Barcelona, p. 115-184.MALUQUER,. ( 196 3). ((El desarrollo de la Primera E dat del H ierron. Dins: II Symposium de Prehistoria Peninsular.Barcelona: Universitat de Barcelona, 196 3.MALUQUER,. (1960). Cata Estratigritfca en elpoblad o de la Pedrera en V dll foo na de Balaguer, Lrida. Barcelona: Ins titutode Arqueologia de la Universidad de Barcelona.M A R T I N ,.; GALLART,.; ROVIRA,M.C .; MATA-PERILLO,.M. (1999). Nordeste. Dins: DELIBES MONTEROcoord.). Lasprimeras etapas metalzirgicas en la Pennsula Ibrica, II. Estudios regionales. Madrid: Instituto Universitari0 Ortega yGasset, p. 115-177.MAYA,.L. (1998). aEl Bronze Final y 10s inicios de la edat del hierron. Dins: BARANDIAMN;MART^; RINCON MAYA.I'rebistorin de la Peninsula Ibrica. Barcelona: Ariel, p. 317-425.MAYA, .L.; PETIT,M.A . (19 95) . eL'Edat del Bronze a Catalunya. P roblemitic a i perspectivas de futu r)). Dins: X Col.loquiItzternacionaldIArqueologia de Puigcerdri. Puigcerdi, p. 327-342.MAYA,.L.; MESTRES,.S. (19 96) . aApproche a la chronologie de I'Age du Bronze et le premier Age du Fer dans la PninsuleIbtrique)).Absolute Cbronologj,Archaeological Euro pe 2500-50 0 B C Acta Archeologica 67, p. 251 -26 9.MOLIST, .; BOSCH, .M.; MESTRES,.; SENAB RE, .R. (2003). ((Estatde la recerca i problemes &interpretaci del co nju nthistbric d'Olkrdola (Olkrdola, Alt Penedks)o. Dins: a1 Jornades dlA rqueologia de les comarques de Barcelona)) (inkdit).MONTELIUS,. 1885). Die Kultur Schwedens in uorcbristlicber Zeit. Berlin: G . Reimer.PALOL,? de (1958). La necrdpolis halh tttica de Agullana (Gerona). Madrid: Bibliotheca Praehistorica, vol. I.PALOM O, .; RO DRIGUEZ , . (en premsa). ((C an Roqueta I1 (Sabadell-Vallks Occiden tal))). Tribuna dIArqueologia 2001-2002. Barcelona.PETIT,M.A. (19 86). ((Con tribucin al estudio de la Edad del Bronce en C atalunya (comarcas del Moianes, Vallks Oriental,Vallhs Occidental, Maresme, Barcelones y Baix Llobregat)).Barcelona. Universitat Autb nom a de Barcelona. Tesi de doc-torat no publicada.PIQUE,R.; BARCELO,.A. (2002) . ((Firewoodmanagement and vegetation changes. A statistical analysis of charcoal remainsfrom N orth-Eas t Iberian PeninsuIa H olocenic Sites,). Dins: S. THIEBAULTed.). Cbarcoalanalysis metbodoologicalapproa-cbes, paleoecological results and wood uses. BAR-IS, 10 63, Oxford: British Archaeological reports, p. 1-8 .PONS,E. (1984). LEnpordLi: de I'edat del bronze a l'edat delfe rro. Skrie Monogtif ica 4. Girona: MAC.PONS,E. (19 86- 87). ((El principio de la mecalurgia del hierro en Catalunya)).Zepbyrus, 39-40. Salamanca, p. 251 -263.PONS,E. (1 994 ). ((Uhib itat a Catalunya d uran t el primer mil.lenni aC: els precedents de l'habitaci consolidada)). CotaZero, 10. Vic: Eumo Editorial, p. 25-32.PONS,E. (1996- 1997). ((Ultimaetapa de I'edat del bronze a I'Empordi (850-700 aC): una relaci del grup empordanksamb la poblaci mailhaciana. Estat de la qesti)).Dins: Actes del Congrs d'Homenatge al Dr. I? de Palol/l. Annah deI'Itzstitztt d'Estudis Gironins, vol. XXXVI. Girona, p. 235-253.PONS,E. (2000). las necrpolis de incineracin del Bronze Final y de la Edad del H ierro en Cataluav. Arcbologie de laMort, Arcbologie de la Tombe au ~r em ie r e du Fer, Monograpbies &Arcbologie Mdite rran nne, 5, Lactes, p. 31 40.PONS,E .; F R A N C ~ S ,. (1 994 ). ((Uhabitat t les resources alimentaires du Bronze final et du Prmier Age du Fer en Catalognemditcrranennen. Dins:XXN Congr2s Prbistorique de France. Habitats, conomies et socits du Nord-ouest mditerran-enne. Carcassonne, p. 125-138.PONS,E.; ESTEBA,. (2000). ((La ~i ~n ifi cat ionociale des ncropoles i incinration en Catalogne c6til.re (Bronze Final etprmicr Age du Fer -entre 128 5 et 580 av. J.C.))).PONS,E.; MAYA,.L. (19 96- 199 8). uUAge du Bronze Final en C atalogne)). Dins: BRUN& MORDANTdir). Legroupe Rbin-Sz~isse-France rientale et la notion de c iuilisation des Cbamps d'Urnes. Actes del Colloque de Nemours 1986, Mmoire d uMuse de Prhistoire d'Ille-de-France 1, 1998. Nemours, p. 54 5-557.PONS,E.; SOLS,A. (20 02). api de la Lliura (Vidreres-la Selva): primers avengos sobre la n ec rb ~o li s 'incineraci del bron-ze final (1 100-9 50 aC ). P art I: medi, excavaci i descripci analtica de les tombes)). Quaderns de la Selva 14, Centred'Estudis Selvatans, p. 61- 93.RAPEL,N. (1989). La necrdpolis del ColldelMoro de Gandesa: Les estructuresfunerriries,Col.lecci6 Monografies 1. Tarragona.RAFEL, . (1991). La necrdpolis del Coll del Mo ro de Gandesa: e

De l'edat del bronze a l'edat del ferro a Catalunya: desplaçaments, estades i canvi cultural. Pons...

Documents

Transcript of De l'edat del bronze a l'edat del ferro a Catalunya: desplaçaments, estades i canvi cultural. Pons...