dE - cossetania.com · princesa grega…» és la introducció que encara es llegeix en alguns...
9
Transcript of dE - cossetania.com · princesa grega…» és la introducció que encara es llegeix en alguns...
3
Nom del Capítol
El monEstir i la
marE dE déu dE la sErra dE montblanc
EntrE història i llEgEnda
Carme Plaza Arqué
Col·lecció El Bagul – 13
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.indd 3 26/07/16 11:23
4
El monEstir i la marE dE déu dE la sErra dE montblanc
1a edició: setembre de 2016
© Carme Plaza Arqué
© de l’edició: 9 Grup EditorialCossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 - 43800 VallsTel. 977 60 25 [email protected]
Totes les fotografies, llevat de les que porten nom d’autor al peu, són de Joan Fuguet.
Il·lustració de la portada: Processó de la Serra de l’any 1956, baixant les escales de Santa Maria. Oli de Josep Martínez Lozano (propietat de Narcís Andreu)Il·lustració de la contraportada: El monestir de la Serra. Aquarel·la de Joan Fuguet, 2015Disseny i composició: Imatge-9, SL
Impressió: Anfigraf
ISBN: 978-84-9034-530-6
DL T 1118-2016
En l’edició d’aquest llibre hi han col·laborat:
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.indd 4 26/07/16 11:23
5
Nom del Capítol
Introducció ...................................................................................................................................................................................................... 7Els Làscaris de Nicea i el seu món ................................................................................................................................................................... 8
L’Imperi bizantí .......................................................................................................................................................................................... 9La quarta croada i l’Imperi llatí d’Orient .................................................................................................................................................. 10L’Imperi de Nicea i la dinastia dels Làscaris ............................................................................................................................................. 11Constança-Anna Hohenstaufen, emperadriu de Nicea ........................................................................................................................... 13Els Hohenstaufen i l’herència siciliana .................................................................................................................................................... 16Resum ........................................................................................................................................................................................................ 17
Eudòxia Làscaris i les seves filles ................................................................................................................................................................... 18Eudòxia Làscaris ...................................................................................................................................................................................... 19Les filles d’Eudòxia ................................................................................................................................................................................... 22
Làscara, Beatriu i Violant ................................................................................................................................................................... 22Vatatza ............................................................................................................................................................................................... 23
Les Làscaris: diplomàtiques i educadores ................................................................................................................................................ 26Resum ........................................................................................................................................................................................................ 27
Franciscans i clarisses .................................................................................................................................................................................... 28Sant Francesc. Els franciscans .................................................................................................................................................................. 30
Els franciscans a la Corona d’Aragó ................................................................................................................................................... 30Arquitectura dels franciscans ............................................................................................................................................................. 32El convent de Sant Francesc de Montblanc ....................................................................................................................................... 32
Santa Clara. Les clarisses ......................................................................................................................................................................... 35Les clarisses a la Corona d’Aragó ....................................................................................................................................................... 36
Resum ........................................................................................................................................................................................................ 39El monestir de la Serra ................................................................................................................................................................................... 40
Els orígens. La Creu Verda ...................................................................................................................................................................... 41La primitiva construcció a partir de les narracions dels miracles ....................................................................................................... 41
La fundació del monestir de monges de Santa Clara ............................................................................................................................... 44De la fundació a la consagració de l’església ...................................................................................................................................... 46
L’església de la Serra ................................................................................................................................................................................. 49Les osseres de les abadesses ............................................................................................................................................................... 55
L’arquitectura de les clarisses ................................................................................................................................................................... 59Els edificis conventuals de la Serra. Algunes hipòtesis ....................................................................................................................... 60L’hospital ............................................................................................................................................................................................ 68
Resum ........................................................................................................................................................................................................ 69
ÍndEX
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.indd 5 26/07/16 11:23
6
l’església de saNt miquel de moNtblaNC i el seu tegiNat
La marededéu de la Serra .............................................................................................................................................................................. 70L’arribada a Montblanc ............................................................................................................................................................................ 71Cronologia i autor/s ................................................................................................................................................................................. 72La Verge de la Serra, model d’una nova iconografia mariana .................................................................................................................. 75
Mestre Pero i el seu taller ................................................................................................................................................................... 76La marededéu petita ................................................................................................................................................................................ 79Resum ........................................................................................................................................................................................................ 81
Epíleg. El monestir i la Verge de la Serra, entre la història i la llegenda ....................................................................................................... 82Apèndix documental ..................................................................................................................................................................................... 86Bibliografia .................................................................................................................................................................................................... 90
ACA: Arxiu de la Corona d’AragóAHAT: Arxiu Històric Arxidiocesà de TarragonaAHCCB: Arxiu Històric Comarcal de la Conca de BarberàMDT: Museu Diocesà de Tarragona
acrònims
MSBM: Monestir de Sant Benet de MontserratMCCB: Museu Comarcal de la Conca de BarberàMNMC: Museu Nacional de Machado de CastroAHCB: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Per confeccionar aquest treball m’ha ajudat molta gent a qui vull deixar constància del meu agraïment. En primer terme, a l’amic arqui-tecte Francesc Albín, que, a més de deixar-me una esplèndida fotografia aèria de la Serra, ha tingut l’amabilitat de fer-me, per a aquest llibre, un alçat de la planta del monestir. Als germans del «Poble de Déu», especialment al Quico Jover, que m’han obert les portes del monestir tantes vegades com ha fet falta per estudiar l’edifici. Als amics dels arxius (l’AHCCB i l’AHAT) per les atencions rebudes en la recerca do-cumental. Al MDT, que, com sempre, m’ha deixat publicar fotografies del seu fons; pel mateix motiu, al MSBM i a l’amiga Agnes Vinas, de Perpinyà. A les darreres germanes clarisses de la Serra, avui residents a Reus, per les atencions rebudes. Al Ramon Requesens Queralt, pel dibuix de la Creu Verda. Al Narcís Andreu, que m’ha deixat reproduir el quadre de Martínez Lozano que il·lustra la portada. A les doctores Rosa Terés, de Barcelona, i Carla Varela Fernandes, de Coïmbra, que m’han fet valuosos comentaris sobre la imatge de la Mare de Déu de la Serra. l al també doctor, i amic, Miquel Mirambell, que no solament ha fet la mateixa feina que les seves col·legues, sinó que ha acceptat de presentar el llibre a Montblanc. I, sobretot, al Joan Fuguet, al qual dec l’estudi arquitectònic del monestir… i moltes altres coses.
agraïmEnts
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.indd 6 26/07/16 11:23
7
La llegenda és la relació d’un fet històric tal com el veuen els ulls del poble. Jaume Vidal alcoVer
La princesa Làscaris és un personatge prou conegut a Montblanc, tot i que alhora és percebut com a llegendari. «Diu la llegenda que una princesa grega…» és la introducció que encara es llegeix en alguns escrits sobre el monestir de la Serra. L’afirmació no resulta tan estranya, ja que molta gent es fa preguntes del tipus: què hi feia una princesa grega a Montblanc?, d’on surt una obra d’art tan important com la Verge de la Serra? La resposta més fàcil, tant per a la princesa com per a la Verge, és recórrer a la llegenda. Tanmateix, cal tenir en compte que darrere d’una llegenda sempre hi ha un fet real i que aquest no n’anul·la la bondat, ans al contrari, la reforça. Si ens ho mirem amb ulls del passat, la vila de Montblanc en el segle xiV podia acollir perfectament una princesa i produir una imatge que és una gran obra d’art.
Ja fa temps que eminents estudiosos s’han ocupat de la història de la «nostra» princesa. I l’han relacionat habitualment amb altres per-sonatges femenins: les seves filles, principalment Vatatza, i la seva aviastra Constança. El títol del primer article que Miret els dedicà, «Tres princesas griegas», ja n’és indicatiu.
Eudòxia Làscaris i les seves filles eren de la casa imperial bizantina, dugueren a terme missions diplomàtiques al servei dels reis catalans i foren tutores i amigues de reines i princeses. Com les dames de la noblesa, disposaren de béns i es dedicaren a fundar monestirs i promoure obres d’art. Gràcies a la bibliografia i als documents intentarem desfer els errors que s’han anat forjant entorn d’Eudòxia: en primer lloc, pel que fa a la identificació, sortosament cada vegada més superada, amb la seva aviastra Constança Hohenstaufen, i, en segon lloc, amb la seva filla Làscara (Lucrècia), comtessa de Pallars.
La intenció d’aquest treball és principalment parlar del monestir de la Serra, de la seva fundadora i de la Verge que s’hi venera. Per fer-ho, hem repassat la bibliografia coneguda i hem visitat els arxius a fi de destriar la llegenda i la història, i presentar els fets amb el major rigor possible.
Els dos primers apartats estan dedicats a situar la princesa i la seva família dins del context sociopolític en què es mogueren, un viatge que ens ha portat de Bizanci a la Corona d’Aragó passant per Itàlia. El següent apartat intenta donar una visió general dels ordes mendicants de franciscans i clarisses, i especialment de la fundació del convent de Sant Francesc de Montblanc i de la seva arquitectura. La quarta part se centra en el monestir de la Serra des dels orígens del lloc amb la Creu Verda fins a l’arribada de la Verge. Amb respecte, té en compte la tradició —l’arribada miraculosa de la Verge— i la història de la fundació del convent per part de la princesa Làscaris. L’aproximació ar-quitectònica a allò que podia haver estat el primitiu convent constitueix una aportació innovadora, que, juntament amb el capítol següent, constitueixen el gruix del treball. En el darrer capítol s’estudia la iconografia de la Verge en relació amb altres obres coetànies: l’efígie de la reina Blanca d’Anjou del monestir de Santes Creus i les escultures de mestre Pero i el seu taller a Portugal, i s’apunten noves interpreta-cions sobre l’autoria de la imatge. El monestir i la Verge de la Serra tenen un component àulic, al qual s’ha prestat poca atenció, que és un tret essencial de la seva naturalesa; per aquest motiu, la relació iconogràfica que s’estableix entre les imatges posa en relació el parentiu i la naturalesa reial i aristocràtica dels seus promotors.
Finalment, en l’epíleg hem posat de costat història i llegenda, no només en el cas de la Serra, sinó en relació amb altres fets i personatges «historicollegendaris» de la Vila Ducal, a fi d’exemplificar el paper que representa el monestir de clarisses dins de la xarxa de l’imaginari religiós i tradicional montblanquí.
introducció
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.indd 7 26/07/16 11:23
Els làscaris
dE nicEa
i El sEu món
Els emperadors bizantins de 1204 a 1328.(Codex Multinensis, mitjan s. xv).(Foto: Agnes Vinas)
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.indd 8 26/07/16 11:23
9
L’Imperi bizantí
l terme Imperi bizantí no correspon a l’utilitzat durant l’edat mitjana, ja que aleshores es parlava d’Imperi romà, o Imperi romà d’Orient, perquè els seus emperadors eren successors dels de Roma. També, a causa del domini geogràfic, lingüístic i cultural de Grècia, s’anomenà Imperi dels grecs.
La història de Bizanci1 ha estat secularment un objecte d’es-tudi reservat als bizantinistes i oblidat o poc entès pel públic occidental. Tampoc no queda clara la seva relació de dependèn-cia amb l’Imperi romà, i la seva autonomia com a imperi. Si, a més, s’hi afegeix la tendència eurocèntrica que solen tenir els llibres d’història medieval, no cal dir que les dificultats d’estudi augmenten.
E
els làsCaris de NiCea i el seu móN
Fig. 1. Setge de Constantinoble. Fresc del monestir de l’església de Moldovita (Romania), segle xvi
1 No és la intenció d’aquest llibre entrar en l’enrevessada història de Bizanci, que només utilitzem com a context general. Tanmateix, com a obres generals es pot citar ostrogosky (1984) i claramunt (1992). Sobre els estudis de Bizanci a Catalunya, marcos (2008).
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.indd 9 26/07/16 11:23
10
El monEstir i la marE dE déu dE la sErra dE montblanc
Només com a resum, cal recordar que: L’any 330 l’emperador Constantí decidí instituir com a capital
de l’Imperi romà Bizanci, que des d’aleshores prengué el nom de Constantinoble. També se l’anomenà Nova Roma i Nova Jerusalem per voler simbolitzar-hi el bastió dels valors del cristianisme (Je-rusalem) i de l’antic Imperi en uns moments en què el poder de la Roma imperial estava afeblit per les contínues invasions bàrbares. La decadència de Roma es féu clarament palesa després de la mort de l’emperador Teodosi, el qual, el 395, dividí l’imperi entre els seus dos fills: Honori, al qual correspongué la part occidental, amb capital a Milà, i Arcadi, que dominà la part oriental, amb capital a Constantinoble.
El 476 va ser deposat el darrer emperador de l’Imperi romà d’Occident, Ròmul August, i Constantinoble va passar a ser-ne la capital hereva. La llengua oficial de l’imperi, el llatí, es mantingué en situació de diglòssia amb el grec; tanmateix, tot i que aquell es va conservar com a llengua oficial, el grec el desplaçà en tots els
terrenys. És significatiu que, a partir d’Heracli (any 629), l’empera-dor deixés d’anomenar-se august i s’anomenés basileu.
La religió a l’Imperi d’Orient fou la catòlica, que en els pri-mers temps convisqué amb el paganisme. La ruptura definitiva amb l’església de Roma s’esdevingué el 1054, quan el papa de Roma Lleó IX i el patriarca de Constantinoble s’excomunicaren mútuament i originaren l’anomenat cisma d’Orient.
L’Imperi bizantí constituí un poder polític, cultural i artístic molt important. La seva capital, Constantinoble, situada en una cruïlla de camins entre Orient i Occident, fou un important lloc de comerç, d’art, de relacions marítimes, de diplomàcia.
La quarta croada i l’Imperi llatí d’OrientLa situació de l’Imperi bizantí es veié alterada per la quarta cro-
ada;2 no només Bizanci, sinó tota la situació geoestratègica d’Ori-ent se’n ressentí.
Després de la mort de l’emperador bizantí Miquel Comnè, el 1180, l’Imperi es trobava en un estat de corrupció generalitza-da, agreujada per l’anarquia en les diferents províncies. Durant el regnat de la dinastia dels Angel (1185-1204) es multiplicaren les lluites intestines i amb elles el desgovern. El primer representant d’aquesta dinastia, Isaac II Angel, fou destronat, empresonat i cegat pel seu germà Alexis III el 1195.3
El fill d’Isaac Angel, Alexis IV, que havia estat empresonat com el seu pare, s’escapà de la presó i anà a Occident a demanar ajuda. Aquesta situació fou aprofitada pels croats i els venecians en el seu profit. Alexis va fer moltes promeses als croats: deixà entreveure la continuació de la croada i la unió de les esglésies. Per aquest motiu, les tropes es dirigiren a la capital de l’Imperi abans de passar a Egip-te per anar a Terra Santa. L’expedició hi arribà a la primavera de 1203. Alexis III fugí amb el tresor reial, els croats restabliren Isaac en el tron i hi col·locaren Alexis IV com a emperador associat.4
Els croats instal·lats a Constantinoble tingueren immediata-ment problemes de convivència amb els bizantins; el cisma religiós
Fig. 2. Església de Santa Sofia de Constantinoble, segle vi. Istanbul (Turquia)
2 Són molts els estudis i treballs sobre les croades. Com a obres generals, es pot consultar runciman (1951-1954) i setton (1975-1989). Per a un enfocament més centrat en Bizanci, Harris (2003), i sobre la quarta croada, angold (2003).
3 Si un emperador era cec no podia governar; per aquest motiu se cegava els antics governants per inhabilitar-los per exercir el poder.4 Els motius que originaren l’ocupació de Constantinoble han estat discutits. Mentre que Runciman creu que Alexis va demanar ajuda als croats i aquests se li van escapar
de les mans, altres autors creuen que l’emperador bizantí va tenir un paper actiu ja en la primera coada. Vegeu Harris (2013).
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.indd 10 26/07/16 11:23
