De Prioritats a Accions Anàlisi DAFO i TOWS · 1 4a Àgora De Prioritats a Accions Anàlisi DAFO i...

1

4a Àgora

De Prioritats a Accions

Anàlisi DAFO i TOWS “plans estratègics eco-innovadors sobre prevenció i

gestió de residus i sobre el consum de recursos”

Informe de resultats – Manresa

- 1 -

Índex

1. Introducció ..........................................................................................3

2. Programa ............................................................................................3

3. Part I: Inici de la sessió ............................................................................4

4. Part II: Anàlisi col·lectiu: DAFO (SWOT) i TOWS ...............................................5

PRIORITAT 1. MILLORAR EL SISTEMA I GESTIÓ DELS CONTENIDORS ............................5

Acció 1.1 – Creació d’àrees completes de recollida .............................................5

Acció 1.2 – Eliminació de les barreres físiques que dificulten l’accés als contenidors .....6

Acció 1.3 – Utilització d’eines tecnològiques per a la visualització i anàlisi geoespacial

del sistema de contenidors ..........................................................................7

Acció 1.4 – Utilització de noves tecnologies per al seguiment de la utilització dels

contenidors ............................................................................................8

PRIORITAT 2. FOMENTAR LA CO-RESPONSABILITAT I EL CANVI D’HÀBITS PER A LA MILLORA

DE LA PREVENCIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS ............................................................9

Acció 2.1 – Creació de campanyes de conscienciació ciutadana eficaces .....................9

Acció 2.2 – Elaboració d’una guia de bones pràctiques ....................................... 10

Acció 2.3 – Tallers d’educació i divulgació medioambientals ................................ 12

Acció 2.4 – Mesures per incrementar la compra verda a l’Ajuntament de Manresa ...... 13

Acció 2.5 – Crear una xarxa de comerços amb distintiu sobre bones pràctiques en residus

........................................................................................................ 14

Acció 2.6 – Implementar un sistema d’incentius per als usuaris que facin un millor ús del

sistema de contenidors ............................................................................ 16

Acció 2.7 – Realitzar un estudi quantitatiu i qualitatiu sobre la generació i gestió de

residus ................................................................................................ 17

Acció 2.8 – Explicar la taxa d’escombraries ..................................................... 17

PRIORITAT 3. FOMENTAR LA PREVENCIÓ DE RESIDUS I L’ECONOMIA CIRCULAR ............ 18

Acció 3.1 – Creació d’una plataforma d’intercanvi i reutilització .......................... 18

Acció 3.2 – Anàlisi de fluxos de recursos i residus per explorar nous models de negoci . 19

Acció 3.3 – Avaluació cost-benefici dels residus i subproductes ............................. 20

Acció 3.4 – Campanya d’educació ambiental per a promoure la reutilització ............. 20

PRIORITAT 4. MILLORAR LA GESTIÓ DE RESIDUS DELS PRODUCTORS SINGULARS........... 22

Acció 4.1 – Identificar els productors singulars i fer una diagnosi de la seva producció i

gestió de residus. ................................................................................... 22

Acció 4.2 – Mesures per millorar el sistema de recollida porta a porta dels productors

singulars, en especial de la fracció orgànica. .................................................. 23

Acció 4.3 – Educació ambiental per als grans productors ..................................... 25

- 2 -

PRIORITAT 5. MILLORAR L’ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECCTIVA, ESPECIALMETN DE LA

FRACCIÓ ORGÀNICA ................................................................................. 26

Acció 5.1 – Estudiar la viabilitat d’un sistema de tancament dels contenidors ........... 26

Acció 5.2 – Adoptar un sistema de pagament per generació ................................. 27

Acció 5.3 – Creació del Pla Local de Gestió de Residus ....................................... 28

Acció 5.4 – Accions per eliminar les barreres culturals en la gestió dels residus per part

dels usuaris .......................................................................................... 29

Acció 5.5 – Bosses i etiquetes identificatives ................................................... 29

5. Valoració ........................................................................................... 30

- 3 -

1. Introducció

La quarta Àgora Ciutadana “De Prioritats a Accions – Anàlisi DAFO i TOWS - Cap a un marc

estratègic per a la prevenció i gestió dels residus a Manresa, es va desenvolupar el dia 15

de Gener de 2018 al Teatre Kursaal de Manresa. Van participar-hi un total de 28 persones

de diferents perfils: referents tècnics de les administracions implicades, representants

d’entitats gestores i proveïdores de serveis, consultors i professionals de l’àmbit de la

sostenibilitat ambiental, entitats ambientalistes, empreses i ciutadans de Manresa. Moltes

d’elles havien assistit a alguna de les àgores anteriors.

Aquesta s’emmarca en el projecte UrbanWINS, finançat per la Unió Europea, que té com a

objectiu l’elaboració de plans estratègics eco-innovadors per a la prevenció i la gestió de

residus que impulsaran la resiliència mediambiental urbana i contribuiran a avançar envers

patrons de producció i consum més sostenibles.

En aquest informe, es presenten els resultats de l’àgora estructurats a partir de les dues

grans fases que van viure els i les participants a les sessions. El principal objectiu del debat

va ser elaborar l’anàlisi DAFO de les diferents accions que conformen el Pla en aquest

moment, i les estratègies TOWS que volen optimitzar els factors positius detectats en el

DAFO i minimitzar els factors negatius.

Finalment, en l’informe es troba l’avaluació que de la sessió van fer els propis

participants.

En cursiva, s’incorporen comentaris de la persona encarregada de la dinamització de

l’àgora que volen reproduir aportacions i aclariments que es fan en el marc del debat, i

que són interessants per entendre millor l’aportació original del participant.

2. Programa

12.00 h Arribada i registre dels participants

12.10 h Benvinguda del regidor i presentació del projecte UrbanWINS

12.20 h Explicació de l’objectiu i dinàmica de la sessió. Presentació i treball conjunt,

en plenari, de l’acció 2.4

13.00 h Inici del treball en grups/taules/prioritats per elaborar els DAFOS de les accions

14.05 h Dinar

14.35 h Seguim amb el treball en grups/taules/prioritats per elaborar els DAFOS de les

accions

15.25 h TOWS Estratègies o accions que minimitzin o resolguin els factors detectats

com a Debilitats o Amenaces

15.50 h Compartim, què ens ha aportat el treball desenvolupat?

15.55 h Cloenda i fi de la sessió

- 4 -

3. Part I: Inici de la sessió

El senyor Jordi Serracanta, regidor de Qualitat Urbana, Mobilitat i Serveis de l’Ajuntament

de Manresa, va donar la benvinguda i va emmarcar la sessió destacant el valor que suposa

formar part d’aquest projecte europeu, la voluntat de l’Ajuntament respecte els resultats

del projecte i l’agraïment als participants per la seva implicació al llarg de les 4 Àgores

realitzades.

El senyor Ricard Jorba, gerent del Consorci del Bages per a la gestió de residus, va

continuar amb l’explicació dels continguts a treballar en la sessió, resultat de les àgores

anteriors i del treball d’anàlisi intern desenvolupat per part de l’equip tècnic responsable

del projecte, que es basa en un total de 5 prioritats concretades en 24 accions.

La senyora Yolanda Jiménez, de l’equip d’EIDOS Dinamització Social, i dinamitzadora del

debat posterior, va concretar l’objectiu de la sessió que va consistir en realitzar l’anàlisi

SWOT, en anglès, i DAFO en català, i l’anàlisi TOWS de les accions. També es van explicar

els materials que els participants tenien sobre la seva taula i les tasques a realitzar.

Els participants es van distribuir en 5 taules, una per cada prioritat, en les quals van

treballar entre 4 i 6 accions. A cada taula, hi havia una persona que tenia el rol de

dinamitzador i facilitador del treball de la taula. Aquests van ser 2 membres del Centre

Tecnològic Manresa (CTM), 2 membres de l’Ajuntament de Manresa i un membre del

Consorci del Bages per a la gestió de residus.

Per facilitar la tasca posterior, es va dur a terme l’anàlisi DAFO de l’acció 2.4

conjuntament en plenari, la resta d’accions es van treballar a les taules.

- 5 -

4. Part II: Anàlisi col·lectiu: DAFO (SWOT) i

TOWS

Aquests són els resultats de l’anàlisi DAFO i les estratègies TOWS de cada acció. Per la gran

quantitat d’accions a treballar en el temps disponible, cada taula es va centrar en l’anàlisi

DAFO de les accions que conformaven la prioritat que li va ser assignada. L’aportació

d’estratègies TOWS, es va realitzar en plenari i des d’una mirada global, sense fer distinció

del tipus d’estratègia que es proposava (SO - “Máxi-Máxi” WO - “Mini-Máxi” ST - “Máxi-

Mini” WT - “Mini-Mini”). Així, l’anàlisi TOWS es presenta seguint aquesta mateixa lògica.

PRIORITAT 1. MILLORAR EL SISTEMA I GESTIÓ DELS CONTENIDORS

Acció 1.1 – Creació d’àrees completes de recollida

SWOT Positiu Negatiu

Facto

rs inte

rns

FORTALESES (S) DEBILITATS (W)

Hi ha voluntat política i tècnica per tirar-ho endavant

Existeix la possibilitat de negociar el nou contracte amb l’empresa concessionària.

S’acompleixen els objectius fixats al municipi per l’ARC.

Nombre limitat de contenidors disponibles.

Necessitat de recursos extres tècnics, humans i econòmics.

Logística complexa en l’execució de l’acció.

Facto

rs e

xte

rns

OPORTUNITATS (O) AMENACES (T)

Resultats positius en altres municipis catalans.

Augment de la recollida selectiva a la ciutat.

Pot haver-hi beneficis econòmics derivats de la millora en la recollida selectiva.

La mesura comporta major sensibilització del ciutadà.

Hi ha consens polític per tirar-ho endavant.

Pot provocar el rebuig dels ciutadans afectats.

Hi ha un risc polític.

L’espai disponible de la ciutat és limitat.

No controlem els terminis de subministrament dels contenidors per part del proveïdor.

- 6 -

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS

(O)

AM

EN

AC

ES (

T) Educació ambiental, comunicació.

Bona planificació dels projectes.

Bona contractació amb els terminis (plec de contracte) ??? Arribar a un consens polític

Ampliar el servei de fraccions com a tèxtil i olis.

Disminuir el rebuig.

Acció 1.2 – Eliminació de les barreres físiques que dificulten l’accés

als contenidors


Facto

rs inte

rns


Hi ha un marc regulador acotat.

Hi ha capacitat tècnica per fer-ho.

Existeix normativa europea / estatal / catalana

Hi ha dificultats de coordinació dels departaments interns.

Els anvis de contenidors generen conflictes amb els usuaris.

La imatge actual dels contenidors no és uniforme.

El canvi polític pot comportar canvi de prioritats per tirar endavant aquesta mesura.

Facto

rs e

xte

rns


Es millora l’espai urbà.

Es millora l’ús per part de l’usuari.

Es millora el reciclatge.

Degut a la morfologia de la ciutat:

L’accés i manipulació dels contenidors és complicat per als vehicles del servei recollida

Els metres lineals disponibles per implantar aquesta mesura són limitats.

Els ciutadans que es trobin afectats pels canvis (estan lluny, ...) poden rebutjar la mesura

- 7 -

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS

(O)

AM

EN

AC

ES (

T) Arribar a un consens polític

Bon pla de gestió de residus que integri altres àrees.

Educació ambiental, comunicació ...

Acció 1.3 – Utilització d’eines tecnològiques per a la visualització i

anàlisi geoespacial del sistema de contenidors


Facto

rs inte

rns


Tenim capacitat tècnica per fer-ho

La mesura proporciona immediatesa en la informació sobre la ubicació dels contenidors

Permet fer-ne un recull històric

Facilita la gestió

Estalvia errors (proporciona objectivitat)

Necessitat de formar a tècnics.

Facto

rs e

xte

rns OPORTUNITATS (O) AMENACES (T)

Permetna sinèrgies positives amb altres departaments municipals.

El cost dels sensors és elevat.

El cost del software també és elevat.

Es preveuen possibles errors en el sistema.

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Una bona formació.

Aprofitar les àrees de residus ja existents de cada barri.

Establir un bon pla preventiu i correctiu.

- 8 -

Acció 1.4 – Utilització de noves tecnologies per al seguiment de la

utilització dels contenidors


Facto

rs inte

rns


La mesura permetrà l’optimització de les rutes.

Es facilitarà el seguiment dels usuaris.

Es diposarà de més les dades sobre el servei de recollida.

Calen més recursos humans (tècnics).

El software té un cost elevat

La resta d’elements necessaris per aplicar la mesura (bosses identificades, els sensors, targetes, ...) té un alt cost econòmic

Cal escollir el criteri de tancament de contenidors i això genera polèmica.

Facto

rs e

xte


Es millorarà l’índex de la recollida selectiva.

S’impulsarà Manresa com a smart city.

La tecnologia es troba en evolució i pot quedar obsoleta aviat.

Es poden detectar errors en els sistemes

No es van presentar aportacions al TOWS.

- 9 -

PRIORITAT 2. FOMENTAR LA CO-RESPONSABILITAT I EL CANVI

D’HÀBITS PER A LA MILLORA DE LA PREVENCIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS

Acció 2.1 – Creació de campanyes de conscienciació ciutadana

eficaces


Facto

rs inte

rns


Els actors implicats tenen experiència en la realització de campanyes.

Els actors implicats tenen contactes amb els diferents col·lectius i tenen influència en associacions.

Existeix voluntat política i tècnica.

Es disposa de mitjans de comunicació propis.

Es disposa de xarxes socials.

Manca de disponibilitat dels recursos humans adequats.

Manca de concreció del públic diana.

Manca de diagnosi prèvia del grup objectiu a qui va dirigida la campanya.

Pressupost limitat.

Baixa incidència dels missatges que es transmeten per les xarxes socials municipals perquè tenen pocs seguidors

Facto

rs e

xte

rns


Els canvis normatius en matèria de residus estan propiciant la necessitat de millorar l’índex de reciclatge .

L’ARC ha augmentat les campanyes de sensibilització ciutadana.

Ja hi ha plataformes locals consolidades (ex: Ecoviure).

El soroll mediàtic actual dificulta l’atracció d’interès en l’àmbit dels residus.

La relació eficiència – cost d’aquesta acció és baixa.

Aquestes accions s’han fet repetidament però han resultat poc efectives.

Els col·lectius diana són poc receptius.

Hi ha la percepció que en certs sectors socials / barris de la ciutat hi

- 10 -

ha menys cultura del reciclatge que en altres.

Si l’idioma és només el català és possible que no s’arribi a tots els col·lectius.

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Noves campanyes més centrades en els barris i no en donar fulletons.

Campanya casa per casa. Ex: campanya orgànica inicial

Generar ocupació en el municipi.

Utilitzar xarxes social més influents/potents que les municipals

Acció 2.2 – Elaboració d’una guia de bones pràctiques


Facto

rs inte

rns


És una bona eina de difusió per a la ciutadania.

És una eina eficaç perquè unifica els criteris que han de conèixer els ciutadans per a reciclar correctament.

L’acció tindria bona premsa /estaria ben vista.

La guia serà feixuga pel tema que tracta.

Hi ha ciutadans amb una comprensió lectora baixa

És difícil fer una bona difusió perquè es requereix molt pressupost.

Facto

rs e

xte

rns


Els ciutadans tindran exemples a seguir en matèria de reciclatge.

Similituds amb altres municipis.

La guia pot servir d’exemple a altres municipis i contribuir a la promoció exterior de Manresa en matèria de residus.

- 11 -

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Triar els formats i canals de difusió per fer més eficient la comunicació.

Sintetitzar, facilitar la lectura i comprensió.

- 12 -

Acció 2.3 – Tallers d’educació i divulgació medioambientals


Facto

rs inte

rns


Hi ha una bona entesa entre: Aigües de Manresa, Consorci, Camp d’Aprenentatge i Ajuntament per portar a terme els tallers.

El fet d’implicar els nens en la divulgació, a través de les escoles, facilita arribar a la resta de la ciutadania.

Hi ha poca disponibilitat de temps i interès per part del públic adult.

Facto

rs e

xte


Existeixen subvencions de Diputació i ARC per finançar aquesta acció.

Algunes associacions poden dinamitzar els tallers.

La societat està poc predisposada a reciclar.

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Vincular l’assistència a cursos amb bonificacions a la taxa.

Realitzar els tallers dins d’altres actes municipals (Campi qui pugui, Transèquia, Ecoviure)

Realitzar els tallers en espais estratègics per maximitzar l’impacte.

- 13 -

Acció 2.4 – Mesures per incrementar la compra verda a

l’Ajuntament de Manresa


Facto

rs inte

rns


L’Ajuntament té la competència local per regular la compra verda municipal.

Si ho fem ens convertirem en referents, serem els primers.

L’Ajuntament té alta capacitat de compra de productes. Pot incentivar el mercat local de productors “verds”.

Ja existeixen productors locals “verds”.

Els tècnics municipals estan sensibilitzats.

Hi ha col·lectius i ciutadans que volen el canvi a compra verda.

Sorgiran dificultats amb el procediment i criteris de compra pública actuals.

Hi ha una capacitat tècnica i política limitada per disposar del pressupost municipal.

Hi ha desconeixement per part dels tècnics i falta d’experiència per part dels proveïdors.

Caldrà desenvolupar el detall dels criteris per redactar els plecs de contractació.

Pot existir un rebuig i/o percepció negativa per part de la ciutadana.

Hi ha un factor a tenir en compte de resistència al canvi en tota organització i comunitat.

Facto

rs e

xte

rns


Els productes “verds” són un mercat creixent.

Existeixen incentius fiscals i bonificacions.

Els productes “verds” són més cars.

A vegades són productes “poc contrastats”, amb característiques tècniques insuficients o diferents,...

La compra verda suposa / significa canvis en el mercat que poden tenir conseqüències negatives.

Hi ha una manca de coneixement del funcionament de l’administració per part dels possibles subministradors, la qual cosa dificulta la compra verda.

Els criteris actuals de compra pública, a vegades, no faciliten la “compra verda”.

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

T

S (

O)

AM

EN

A

CES (

T) Explicar la raó dels canvis en la percepció ciutadana. “Per què sembla que es veu menys?”

Sensibilitzar a la població amb la pràctica, amb fets.

- 14 -

Adherir-se a la xarxa Procura + per tal de facilitar la implementació de la compra verda i disminuir l'impacte ambiental de l'Ajuntament.

Crear sinèrgies amb el PAESC per tal d'assolir l'objectiu

Utilitzar la xarxa Procura + o altres, el suport de ARC i el CBGR per explicar i divulgar el concepte mitjançant la participació en seminaris i la fira EcoVIURE i el Campi Qui Jugui

Crear una ordenança que implementi la compra verda i explicar el concepte mitjançant la web municipal

Workshop dedicat a la compra pública verda a Manresa

Acció 2.5 – Crear una xarxa de comerços amb distintiu sobre bones

pràctiques en residus


Facto

rs inte

rns


Éspossible obtenir un cens de comerços amb distintiu.

Es fa un reconeixement de bona gestió del comerç, la qual cosa suposo un incentiu per a l’establiment per desenvolupar la bona pràctica.

Les mesures a aplicar en matèria de residus ja són ben conegudes pels establiments.

El sector comercial veu la mesura de forma positiva.

Els comerços ja tenen la possibilitat de fer compra verda i això facilitat la obtenció del distintiu.

Obtenir la certificació genera costos addicionals.

és difícil de reglamentar i d’establir incentius municipals per als comerços amb distintiu.

Facto

rs e

xte

rns


En el cas de les bosses, introduir la bona pràctica de que sigui biodegradable no incrementa el cost per al client.

Amb aquesta mesura es promou el comerç local i això reforça la política comercial municipal.

Ja existeixen xarxes de comerços respectuosos amb el medi ambient que poden donar suport en la implementació de la mesura

Ens podem trobar amb la poca implicació dels comerços.

Es necessita contractar empresa reconeguda per certificar les bones pràctiques.

la mesura no genera beneficis a curt termini.

La mesura pot tenir poca visibilitat i poc reconeixement per part de la ciutadania.

Pot sorgir algun distintiu més atractiu a nivell supramunicipal que dilueixi l’acció.

Hi ha una oferta limitada de

- 15 -

productes verds.

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Descriure mesures ja fetes i explicar-les.

Retorn econòmic.

Accions des de Promoció econòmica que lligui promoció del comerç amb un distintiu.

Obligar a bosses biodegradables.

Utilitzar empresa referent que atorgui el distintiu.

Reforçar la idea que el resultat final és millor.

Xarxa Catalana de Comerços Respectuosos amb el Medi Ambient (Fundació Rezero)

- 16 -

Acció 2.6 – Implementar un sistema d’incentius per als usuaris que

facin un millor ús del sistema de contenidors


Facto

rs inte

rns FORTALESES (S) DEBILITATS (W)

La mesura té una bona capacitat de captar l’interès de la ciutadania.

S’obre la porta a la “picaresca”.

S’incrementen les dificultats en la gestió tributària.

Facto

rs e

xte


Comporta una fiscalitat més justa.

Es tracta d’incentius econòmics.

Comporta dificultats tècniques de control.

Requereix valentia política per implementar mesures fiscals noves.

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Incentius poc atractius...

- 17 -

Acció 2.7 – Realitzar un estudi quantitatiu i qualitatiu sobre la

generació i gestió de residus


Facto

rs inte


La mesura permet tenir un control sobre totes les fraccions.

L’estudi suposa un cost.

Hi ha una complexitat tècnica considerable per analitzar el compostatge.

Analitzar el residu sòlid urbà (RSU) requereix molts recursos humans.

Facto

rs e

xte


La mesura permet obtenir informació molt més acurada per aplicar la solució.

Permet tenir una visió objectiva del problema (una visió externa)

Hi ha diversitat d’indicacions a diferents barris, estacionalitat, etc.

Les conclusions de l’estudi poden ser incorrectesi portar a engany perquè la mostra no estigui ben feta, no s’hagin mesurat bé els factors, etc.


Acció 2.8 – Explicar la taxa d’escombraries


Facto

rs inte


Es disposa de les capacitats per executar l’acció.

Hi ha voluntat política i tècnica per fer-la.

És difícil explicar conceptes tècnics complexos en llenguatge entenedor.

Facto

rs e

xte


La mesura permet millorar la convicció individual de fer bon ús del servei gràcies a tenir la informació detallada.

La mesura pot provocar un soroll mediàtic negatiu.

- 18 -

TOWS FORTALESES (S) DEBILITATS (W)

OPO

RT

UN

ITA

TS

(O)

AM

EN

AC

ES (

T) Explicar la taxa d’escombraries en el rebut de forma entenedora i

desglossada.

Explicar el cost si es fa malament.

PRIORITAT 3. FOMENTAR LA PREVENCIÓ DE RESIDUS I L’ECONOMIA

CIRCULAR

Acció 3.1 – Creació d’una plataforma d’intercanvi i reutilització


Facto

rs inte

rns


Ja existeix una plataforma a nivell comarcal que aporta experiència i relacions en xarxa(,gestionada per la xarxa de deixalleries de la comarca. La plataforma actua a través del servei de deixalleries i en altres inciatives

Hi ha un gran nombre d’usuaris potencials.

La mesura té un component socialperquè se’n poden beneficiar persones amb dificultats econòmiquesExisteix una demanda social per tirar endavant l’acció.

Hi ha molta oferta de materials.

Hi ha un mercat creixent de productes d’intercanvi en determinats sectors.

La mesura comporta la disminució de costos econòmicai mediambientals de recollida.

Ja existeix una xarxa de roba de segona mà: Roba Amiga, i una iniciativa local: elMercat d’Estraperlo, que han donat a conèixer aquesta pràctica d’intercanvi amb bons resultats.

La plataforma no es coneix suficientment per part dels serveis socials de l’Ajuntament i de la ciutadania.

La mesura és difícil de gestionar (implica catalogar, evitar la picaresca, garantir un negoci transparent, etc.)

Es desconeix el perfil de la demanda del servei (preferències / interessos).

A Manresa no hi ha gaire cultura de segona mà si no és per necessitats econòmiques.

Calen recursos públics (humans i econòmics).

- 19 -

Facto

rs e

xte

rns


L’ARC ja està fomentant la reutilització.

La mesura és una oportunitat per millorar la conscienciació ciutadana.

La mesura pot fomentar l’ús de la plataforma per part d’altres municipis de la comarca.

Cal definir la responsabilitat sobre la garantia dels productes /aparells intercanviats (RAEE’S).

Ja existeixen altres plataformes i serveis amb objectius similars del sector privat i el tercer sector que poden fer la competència a la nova plataforma.


Acció 3.2 – Anàlisi de fluxos de recursos i residus per explorar nous

models de negoci


Facto

rs inte

rns


Ja existeix una iniciativa pilot a Manresa: Simbiosi Bufalvent.

CTM i altres agents del territori ja innoven en el millor ús dels recursos.

A Manresa hi ha un teixit empresarial dinàmic i innovador, que implica que aquesta anàlisi es pugui fer de baix a dalt:“Bottom-up”

Hi ha un excés d’estadístiques sol·licitades a les empreses que pot provocar poca predisposició a col·laborar per part seva.

Existeix una reticència dels productors a donar informació privada i col·laborar.

Facto

rs e

xte

rns


Hi ha unontext de crisi econòmica recent que resulta favorable per aplicar la mesura (la gent ha après a ajustar marges).

El cost actual d’eliminació dels residus és alt, per la qual cosa la mesura pot resultar eficient econòmicament.

Aquesta mesura està alineada amb les polítiques ARC – DIBA – UE

Hi ha pocs consultors que facin aquest tipus d’anàlisi.

No existeixen incentius a les empreses per fer aquesta mena d’anàlisis.

TOWS FORTALESES (S) DEBILITATS (W)

- 20 -

OPO

RT

UN

ITA

TS

(O)

AM

EN

AC

ES (

T) Quantificar l’estalvi econòmic per sensibilitzar les empreses

Acció 3.3 – Avaluació cost-benefici dels residus i subproductes


Facto

rs inte

rns


Un cop tinguem identificats els fluxes de residus i subproductes, és fàcil avaluar el seu cost-benefici.

A Manresa el teixit industrial està format per moltes empreses petites i això facilita l’avaluació dels seus residus

No hi ha coneixement dels fluxos (relacionat amb acció 3.2.).

Que hi ha gi moltes empreses petites implica molta informació a analitzar.

Facto

rs e

xte


L’ARC ja té una borsa de subproductes.

Existeixen experiències aEuropa.

Que hi hagi moltes empreses petites implica que hi ha moltes més oportunitat d’intercanvi.

Les empreses petites no tenen codi de RSE.

Aquesta mesura implica un cost econòmic.


Acció 3.4 – Campanya d’educació ambiental per a promoure la

reutilització


F a c t o rs

in t e r n s FORTALESES (S) DEBILITATS (W)

- 21 -

Hi ha un coneixement sobre la reutilització per part del públic objectiu.

Disposem dels canals adequats per fer l’acció.

Existeixeniniciatives ja implementades a la ciutat.

Hi ha una saturació de campanyes a Manresa.

Els equips tècnics municipals tenen pocs recursos per implementar l’acció.

Facto

rs e

xte

rns


Ja existeix l’Associació REZERO.cat. que promou la reutilització i ens podria donar suport en la campanya.

Hi ha molt marge de millora en aquest àmbit, per la qual cosa seria fàcil aconseguir resultats positius.

Hi ha espais públics disponibles per a realitzar les campanyes de reutilització.

Hi ha un coneixement adquirit en campanyes anteriors.

Es pot aprendre d’experiències d’altres països que ho fan més bé.

Hi ha un gran ventall de productes susceptibles de ser reutilitzats (roba, mobles)

La legislació i el context no són favorables a la reutilització (especialment, la reutilització pot generar problemes en el sector d’alimentació i sanitat).

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS

(O)

AM

EN

AC

ES (

T) Analitzar les campanyes de sensibilització i saber què funciona i què no

funciona.

Legislació sanitària que no facilita reutilització: investigar com ho han resolt altres llocs d’Europa.

- 22 -

PRIORITAT 4. MILLORAR LA GESTIÓ DE RESIDUS DELS PRODUCTORS

SINGULARS

Acció 4.1 – Identificar els productors singulars i fer una diagnosi de

la seva producció i gestió de residus.


Facto

rs inte

rns


Hi ha actualment una política municipal i comarcal de millora envers aquesta problemàtica que facilita que es dugui a terme l’estudi.

Hi ha un consens polític i social entorn a la necessitat d’actuació en l'àmbit.

Tenim capacitat reguladora i sancionadora per aplicar mesures a partir de la diagnosi resultant.

Hi ha dades ja disponibles per elaborar-la (a partir de les llicències d’activitat).

Hi ha una manca d'identificació acurada i de geolocalització exacta de punts i productors singulars.

No existeixen encara mesures sancionadores per poder aplicar-les a partir de la diagnosi resultant.

Facto

rs e

xte

rns


La mesura es pot alinear amb la política seguida a nivell català.

Conseqüentment, hi ha una forta implicació d’ens reguladors superiors (ARC).

Hi ha beneficis associats a l’augment de la recollida de matèria orgànica, un cop es faci la diagnosi.

Ja hi ha una normativa desenvolupada a nivell català per aplicar les mesures que se’n derivin a partir de la diagnosi.

Trobarem problemes de confidencialitat, falta d'implicació i reserves per part dels productors singulars entorn a donar informació sobre la seva gestió i correcta disposició.

La mesura pot generar reticències per la resistència al canvi.

Hi ha una manca d'estabilitat comercial que pot complicar l’elaboració de la diagnosi .

El seguiment de les actuacions derivades de la diagnosi poden comportar molta burocràcia a nivell estatal

- 23 -

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Implicar associacions de comerços per fer-ho més complert.

Acció 4.2 – Mesures per millorar el sistema de recollida porta a

porta dels productors singulars, en especial de la fracció orgànica.


Facto

rs inte

rns


Ja existeix el servei, per la qual cosa millorar-lo no seria tan complicat com crear-lo des de zero.

Existeix voluntat política per tirar-ho endavant.

La mesura de recollida porta a porta de productors singulars millora la separació dels residus.

També millora la recollida del residu petit.

Existeix una estructura comercial madura que facilita l’aplicació de la mesura.

Tenim capacitat reguladora per fer-ho.

El contracte actual de recollida ja contempla el servei.

Cal una responsabilitat compartida amb el personal que realitza la recollida

La mesurs incrementaria el cost de la recollida.

Augmentaria la complexitat del nou servei (més heterogeni).

Implica recursos tècnics.

L’atomització de les zones comercials de la ciutat dificulta la posada en pràctica de la mesura.

Caldria adaptar el contracte actual de recollida per ampliar i millorar el servei

Facto

rs e

xte

rns


No hi ha restricció a la relació que s’estableixi amb els productors singulars

La normativa ja obliga a la separació en comerços.

La mesura genera estalvi en la separació de residus.

Hi ha tecnologies disponibles.

S’incentiva quea mesura no s’apliqui

Existeix resistència al canvi per aplicar la mesura.

La inestabilitat comercial augmenta la dificultat per aplicar la mesura.

La limitació en la infraestructura també en dificulta l’aplicació.

S’augmentaria la despesa pel

- 24 -

Tenim molts referents propers que ens poden servir d’exemple.

Augmentarà la qualitat dels residus.

productor.

Els gestors/recollidors no estan autoritzats per implementar la mesura.

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Que els propis comerços convençuts facin pedagogia als menys receptius.

Que l’estalvi en separar, sigui en benefici del productor.

- 25 -

Acció 4.3 –Informació i formació ambiental per als grans productors


Facto

rs inte

rns


Una millor formació comportarà una millor classificació.

La mesura farà augmentar la quantitat de residus recollits, sobretot els perillosos

Tindrem una millor gestió de residus.

L’Ajuntament té capacitat d’incidir en l’educació ambiental dels grans productors a través dels tràmits administratius que han de fer aquests

La impossibilitat d’imposar la mesura li resta eficàcia.

Es proveu poca implicació dels productors.

Manca una diagnosi acurada dels productors.

Existeix una limitació pressupostària.

La rotació de personal dificulta la posada en practica de la mesura.

La mala selecció del personal formador pot ser un entrebanc per l’èxit de l’acció.

L’acció implica un cost addicional.

Facto

rs e

xte

rns


Hi ha subvencions disponibles per aplicar la mesura.

Es disposa de suport institucional.

Hi ha molts precedents.

Hi ha un entorn positiu: el comerç ha interiortizat que ho ha de fer bé en matèria de residus.

Els conceptes mal assumits poden ser una amenaça per l’acció.

Cal una formació específica a cada sector.

Falta rigor en la recollida.

La diversitat cultural dels establiments pot comportar dificultats a l’hora d’aplicar la mesura.

Costa arribar a les persones que prenen decisions en els negocis.

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Vincular la sensibilització a la tramitació de la llicència d’activitat. P.ex. la formació seria un requisit per a l’atorgament de la llicència d’activitat.

Treballar amb universitats.

- 26 -

PRIORITAT 5. MILLORAR L’ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECCTIVA,

ESPECIALMET DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA

Acció 5.1 – Estudiar la viabilitat d’un sistema de tancament dels

contenidors


Facto

rs inte

rns


Aquesta acció permetria identificar l’usuari I l’ús que se’n fa, i corregir mals hàbits.

També permetria implementar un sistema de pagament per generació.

Hi ha la possibilitat de complementar l’acció amb la utilització de bosses de residus identificatives.

La redacció dels plecs tècnics és dificultosa.

Serà necessari explicar el nou sistema a la ciutadania.

La rigidesa de l’administració no ajuda a l’èxit de l’acció, perquèel sistema de tancament de contenidors necessita agilitat de resposta.

S’encareix el cost de la recollida.

La mesura implica un canvi d’hàbits.

L’incivisme pot ser un problema per aquest sistema de recollida.

L’usuari pot tirar residus de forma indeguda als diferents contenidors.

Facto

rs e

xte

rns


Existeixen ajuts econòmics d’altres administracions per a accions d’innovació.

La mesura fomenta l’aplicació de tecnologia a l’àmbit dels residus.

La mesura suposa una millora la recollida selectiva.

Hi haurà una major dependència de la tecnologia (proveïdor).

La tecnologia actual està poc madura.

Hi ha poques experiències en municipis similars.

TOWS

FORTALESES (S)

- 27 -

DEBILITATS (W)

OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Campanyes de comunicació.

Acció 5.2 – Adoptar un sistema de pagament per generació


Facto

rs inte

rns


Es tracta d’implantar un pagament just i equitatiu en funció dels residus generats (qui més contamina, més paga).

Es fomenta la prevenció i la correcta gestió dels residus.

És necessdiari un canvi normatiu.

Es genera un impacte en la gestió tributària.

La identificació i l’ús per part dels usuaris implica riscos tècnics (garantia: 0% error).

El padró, que és la font per calcular la taxa, és molt dinàmic (això implica una dificultat de gestió).

Cal un estudi econòmic complex per tal que la mesura compleixi la normativa tributària i sigui prou incentivador.

Cal incrementar personal per controlar que s’apliqui la taxa en funció del que es genera realment, ja que l’import de la taxa s’ha de poder justificar amb dades reals. Com més objectiu i automàtic sigui el càlcul, menys recursos caldran, però menys precís serà el càlcul.

Hi ha el risc d’abocaments fora del sistema.

S’ha de ten ir en compte el possible rebuig per part de la ciutadania.

F a c t o rs

e x t e r n s OPORTUNITATS (O) AMENACES (T)

- 28 -

Seria una experiència pionera.

Ja hi ha experiències pilot en altres municipis europeus i catalans.

Manca tecnologia.

Inseguretat jurídica davant possibles reclamacions.

El cost del servei depèn en gran part de despeses externes estructurals que fan que el marge per als incentius en la taxa de residus sigui molt limitat i per tant poc incentivador .


Acció 5.3 – Creació del Pla Local de Gestió de Residus


Facto

rs inte

rns


Amb aquesta acció disposarem d’un full de ruta ben definit (objectius, accions a desenvolupar i indicadors).

La creació del pla s’ha de fer amb participació ciutadana i això dona legitimitat al pla.

Existiex consens per impulsar aquesta acció.

L’acció ens permetrà disposar d’una diagnosi (coneixement d’on som i camí reconegut) i d’una anàlisi d’experiències bones i dolentes.

Cal disponibilitat de recursos per a l’execució.

Facto

rs e

xte


El pla podria a profitar els recursos generats pel projecte europeu UrbanWINS.

El pla és un requisit per accedir a diversos recursos i ajuts.

El context polític pot ser desfavorable: cal tenir en compte l’agenda política i lapriorització política.


- 29 -

Acció 5.4 – Accions per eliminar les barreres culturals en la gestió

dels residus per part dels usuaris


Facto

rs inte

rns


L’execució d’aquestes accions contribuiran a fFacilitar la integració dels grups objectiu a la ciutat i a lasocietat.

El contacte amb el usuaris que implica la mesura permet el traspàs “d’informació directa” cap a ells.

Cal definir la manera d’arribar (contactar) amb els usuaris objecte de les accions.

L’idioma de comunicació pot ser una barrera.

Facto

rs e

xte


La mesura permetria l’“exportació” de bones pràctiques.

Hi ha una tendència en augment per part de la societata negar l’existència de barreres culturals en la gestió de residus.


Acció 5.5 – Bosses i etiquetes identificatives


Facto

rs inte

rns


Aquesta mesura permet identificar l’usuari i l’ús del contenidor, i dona més informació que el contenidor (sobretot pel que fa el contingut del residu).

També pPermet implementar el sistema de pagament per generació.

Hi ha la possibilitat de complementar-ne l’ús amb el contenidor tancat.

La logística, tant d’implantació com de manteniment del servei, és més complicada.

Cal més capacitat d’anàlisi de dades (és un sistema més personal).

Encareix el cost del servei.

Implica un canvi d’hàbits.

L’incivisme pot ser un perill per l’èxit de l’acció.

F a c t o rs

e x t e r n s OPORTUNITATS (O) AMENACES (T)

- 30 -

Existeixen ajuts econòmics d’altres administracions per a accions d’innovació.

Comença a haver-hi experiències.

L’acció genera dependència de la tecnologia (i del proveïdor).

La tecnologia es troba poc madura.

Hi ha poques experiències en municipis similars.

TOWS


OPO

RT

UN

ITA

TS (

O)

AM

EN

AC

ES (

T)

Creació d’una campanya de comunicació.

Realització d’un estudi comparatiu (Benchmarking) amb les diferents experiències.

5. Valoració

En acabar, es va proposar als i les assistents opinar sobre diferents aspectes de la reunió,

atorgant un 10 com a puntuació més alta i 1 com a la més baixa. A més, hi havia 2

preguntes obertes que feien referència al que més havia agradat de la jornada i que podria

haver estat millor.

A continuació, aquests són els resultats dels 25 qüestionaris lliurats per part dels

participants:

- 31 -

El que més m’ha agradat! (20 persones)

L’equip, les idees i la metodologia.

Dinàmica de grup.

Estructura de treball.

La dinàmica de grup facilita l’aparició d’idees i ens facilita la tasca que ens demanen.

El ritme de treball i molt enriquidor tot i ser complex. Molt estructurat i clar. Quedava

molt clara la teva missió.

Ben pautat i dinamitzat. Dinàmica entenedora. Ha donat temps de fer la feina

proposada.

Les diferents mirades.

La transversalitat dels companys.

La diferència d’opinions entre els contribuents.

Aportacions de diferents sectors.

Crear coneixement col·lectiu.

N’he après molt dels altres membres i les seves opinions.

La quantitat d’informació adquirida.

L’ambient de treball.

La possibilitat de participar.

El tema.

Reflexionar sobre temes mediambientals.

L’horari més distès.

El debat i el dinar.

El grup que m’ha tocat.

Podria haver estat millor... (12 persones)

Més temps.

Més estona o més agilitat a l’hora de conèixer o debatre les opinions dels altres grups.

Més temps? Al principi, hem dedicat molt temps a 1 acció i després ens hem sentit

pressionats per acabar les altres. Més dedicació = més qualitat?

Ha faltat una mica de temps per fer millor les conclusions.

Minutar millor cada fase. Disposar de material i objectius abans de la sessió.

Claredat

Objectius

Interès debat

participants

Oportunitat

d'expressió

Tasca equip

organitzador Total Ritme sessió

8,72 8,84 9,28 8,84 8,92 Adequat 60 %

Ràpid 28 %

- 32 -

Faltava informació sobre algunes accions.

Més informació d’algunes accions, algunes estaven molt barrejades (p.e. Prioritat 1).

Més equips. No ha quedat clar el tema TOWS.

Explicació TOWS.

Més persones externes al sector.

Fer TOWS i DAFO a la vegada.

Penso que hi ha hagut molta quantitat de menjar per dinar. La idea estava molt bé,

però potser no calia tant de menjar pels que érem.

De Prioritats a Accions Anàlisi DAFO i TOWS · 1 4a Àgora De Prioritats a Accions Anàlisi DAFO i...

Documents

Transcript of De Prioritats a Accions Anàlisi DAFO i TOWS · 1 4a Àgora De Prioritats a Accions Anàlisi DAFO i...