DECLARACIÓ AMBIENTAL 2018...El curs 2016-17 es va certificar per UNE-EN-ISO 14001:2015. Al 2018 dos...

1 S’ha considerat el nombre d’alumnes a l’inici d’any: 992 alumnes i 81 treballadors/res (2016), 1012 alumnes i 89 treballadors/res (2017) i 981 alumnes i 97 treballadors/res (2018) 1/45

DECLARACIÓ AMBIENTAL 2018

INS MARIANAO

(Reglaments 1221/2009 y 2017/1505)


1 Índex 1 Índex ...................................................................................................... 2 2 Presentació de l’INS Marianao ............................................................... 3

2.1 INS Marianao i el medi ambient ........................................................................ 3 2.2 Dades generals de l’ INS Marianao ........................................................ 4 2.3 La ubicació del centre ............................................................................ 5 2.4 Serveis prestats, activitats desenvolupades i/o productes del centre .... 6 2.5 L’Organigrama del centre ....................................................................... 6

3 El Sistema de Gestió Ambiental ............................................................. 7 3.1 Política Ambiental .................................................................................. 7 3.2 Descripció del Sistema de Gestió Ambiental .......................................... 8

4 Els aspectes ambientals de l’INS Marianao ......................................... 10 4.1. Sistemàtica d’avaluació de la significança ............................................ 11 4.2. Aspectes ambientals directes ............................................................... 11 4.3. Aspectes ambientals indirectes ............................................................ 13 4.4. Aspectes ambientals en situacions d’emergència ................................ 14

5 Comportament ambiental de L’INS Marianao ...................................... 15 5.5 Consum de recursos naturals i matèries primeres ............................................. 15

- Energia elèctrica .................................................................................. 15 - Gas natural .......................................................................................... 17 - Aigua ................................................................................................... 19 - Materials .............................................................................................. 20

5.6 Generació de residus ...................................................................................... 22 5.7 Generació d’aigües residuals .......................................................................... 25 5.8 Contaminació atmosfèrica ............................................................................... 25

- Emissions atmosfèriques ..................................................................... 25 - Soroll ................................................................................................... 26

5. 8 Contaminació del sòl ....................................................................................... 26 5. 9 Ocupació del sòl ............................................................................................... 26

6 Programa ambiental: objectius i fites .................................................... 26 6.1 Programa ambiental curs 2017-2018 ................................................................. 27 6.2 Programa ambiental curs 2018-2019 ................................................................. 28

7 Compliment amb la legislació ambiental i altres requisits voluntaris ..... 29 8 Formació, comunicació i informació ..................................................... 32

8.1 Competència, formació i presa de consciència .................................... 32 8.2 Comunicació i informació ..................................................................... 33

- Comunicació interna ............................................................................ 33 - Comunicació externa ........................................................................... 33

8.3 Bones pràctiques ................................................................................. 34 - Diades ambientals ............................................................................... 34

9 Verificació de la declaració ambiental .................................................. 45


2 Presentació de l’INS Marianao

2.1 INS Marianao i el medi ambient

L’INS Marianao és un centre educatiu on la sensibilització i educació ambiental

han estat presents des de la seva inauguració l’any 1983.

L’INS Marianao va ser un dels dotze centres que va participar en l’experiència

pilot del programa Escoles Verdes. La participació en aquest programa va suposar incorporar una gestió sostenible integral a l’Institut, i, de manera molt relacionada amb aquesta gestió, ambientalitzar els currículums i els documents estratègics del centre.

A banda de ser una de les Escoles Verdes pioneres de Catalunya l’INS Marianao ha realitzat un Commenius d’educació ambiental amb centres de Suècia i Itàlia, i ha fet intercanvis amb centres de secundària d’Alemanya i Anglaterra. L’INS Marianao també ha participat en el grup d’ambientalització curricular dirigit pel grup GRECA de la Universitat de Girona i els Departaments d’Ensenyament i de Territori i Sostenibilitat.

És destacable, així mateix, la bona relació amb l’Ajuntament de Sant Boi, participa en les campanyes proposades per l’Ajuntament, en proposen d’altres i duu a terme visites organitzades pel Centre d’Educació Ambiental de Torre la Vila de Sant Boi de Llobregat. En aquest sentit, també és rellevant la col·laboració amb altres centres educatius de la zona, ja que la Comissió Ambiental ha assessorat a altres Escoles Verdes de Sant Boi de Llobregat. Actualment forma part de l’Agenda 21 de la població i de la Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya, dintre del projecte d’Escoles Verdes i assessora als centres de Sant Boi que li encomana la XECS. Participació en el concurs del Recorregut de l’Energia, organitzat per l’ICAEN quedant finalista, participació cada curs a l’Aula de l’Energia de Gas Natural. Els dos darrers anys hem participat en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (2017 i 2018) i l’ARC ens ha publicat la bona pràctica que vam dur a terme.

En aquesta línia l’INS Marianao va decidir fer un pas més en la gestió

ambiental del centre, implantant un SGA que ha estat integrat amb el Sistema de gestió de la qualitat d’acord amb la norma UNE –EN- ISO 9001:2008 que disposa des de l’any 2005, actualment 9001:2015. UNE –EN- ISO 14001:2004 des de l’any 2008, actualment 9001:2015 i EMAS II des de l’any 2009, i actualment l’EMAS III. L’any 2015 ens han atorgat l’EMAS de Bronze per mantenir la verificació durant 5 anys.

Els Departament de Territori i Sostenibilitat ha concedit el Premi Escoles Verdes Edició 2014 en reconeixement a una trajectòria continuada en l'ambientalització integral del centre. Hem tingut el reconeixement del Departament d’Ensenyament (D.E.) per la nostra contribució a l’impuls de la sensibilització i conscienciació ambiental. Al 2018 hem presentat (Ajuntament de Sant Boi) la memòria dels darrers tres anys per renovar el distintiu d’Escola Verda i s’ha renovat.

Durant el curs 2015-16 dos professors del centre s’han format a la UOC sobre

la UNE-EN- ISO 14001:2015.


El curs 2016-17 sis professors van rebre formació en UNE-EN-ISO 14001:2015

per part de la Vola. El curs 2016-17 es va certificar per UNE-EN-ISO 14001:2015.

Al 2018 dos professors del cel centre han rebut per part d’INGECAL formació en Gestió Ambiental la Xarxa de PQiMC.

Com cada any dos professors del centre han fet d’auditors interns de la UNE-EN ISO 14001:2015 a l’Escola del Treball de Lleida.

2.2 Dades generals de l’ INS Marianao

Nom del centre : INS Marianao

Abast del SGA

implantat:

Instal·lacions de l’INS Marianao i en el servei docent que s’hi desenvolupa, ensenyament reglat d’educació secundària obligatòria, de batxillerat i de cicles formatius de formació professional especifica de grau mitjà i superior i formació no reglada

Registre EMAS ES-CAT-000294

Adreça: Passeig de les Mimoses 18

Localitat: Sant Boi de Llobregat

Telèfon: 936407858

Fax: 936401733

Correu electrònic: [email protected]

Pàgina web: http://www.institutmarianao.cat/

Codi CCAE: 80200

Nivells educatius: ESO, Batxillerats i Cicles

Formatius i CAS

Superfície construïda: 5535 m2

Superfície total: 12188 m2

Nombre de docents: 89

Nombre d’alumnes: 981

Nombre no-docents: 8

Director / a: Josefina García Pérez

Nombre totals de pàgines

45


2.3 La ubicació del centre


2.4 Serveis prestats, activitats desenvolupades i/o productes del centre

Les activitats/serveis que es desenvolupen a l’INS Marianao són de tipus ensenyament-aprenentatge. Segons la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE-93), la principal activitat desenvolupada per l’INS Marianao correspon al codi 80200 “Ensenyament Secundari”.

2.5 L’Organigrama del centre


3 El Sistema de Gestió Ambiental

3.1 Política Ambiental

L’INS Marianao té com a MISSIÓ la de formar en les habilitats i competències

corresponents a les diferents etapes educatives, educar en les actituds de respecte a totes les persones, en els valors socials de prevenció i sostenibilitat, i en la capacitació professional.

L’INS Marianao té com a VISIÓ la millora de la qualitat de l’ensenyament

impartit al centre, i la integració del centre en el seu entorn.

La política de qualitat de l’INS MARIANAO consisteix bàsicament a aconseguir

augmentar la satisfacció del client així com treballar per tal de prevenir i reduir els incidents i accidents laborals, els impactes ambientals generats mitjançant l’aplicació d’una línia educativa basada en els següents fets:

a) LAICISME. L’INS MARIANAO és un centre laic que es regeix pel

pluralisme democràtic i pel respecte a totes les opcions que el representen (ideològiques, religioses...)

b) FORMACIÓ INTEGRAL. L’objectiu principal de l’INS MARIANAO és la formació integral del nostre alumnat en els valors inherents a una societat democràtica, plural i lliure així com preocupada per la prevenció en matèria de salut, seguretat i medi ambient.

En l’àmbit de la gestió ambiental s’adquireix el compromís de treballar per a reduir i prevenir els impactes ambientals de les nostres activitats i serveis millorant de forma contínua les practiques ambientals que es porten a terme al centre.

c) CATALÀ. El català és la llengua utilitzada al centre com a llengua vehicular. L’alumnat en finalitzar els seus estudis ha d’expressar-se correctament en català i en castellà.

d) COMPLIMENT NORMATIU. Complir amb la legislació d’aplicació al

centre en l’àmbit de qualitat i medi ambient així com altres compromisos adquirits voluntàriament

e) MILLORA CONTÍNUA. El compromís amb un sistema de gestió integrat de la qualitat i el medi ambient per garantir el compliment dels requisits del client i de totes les normes aplicables i la millora contínua.

La Presidenta del Consell Escolar

Consell Escolar 19 de març de 2013


3.2 Descripció del Sistema de Gestió Ambiental

La preocupació per a una correcta gestió ambiental ha portat al centre a implantar un sistema de gestió ambiental (SGA) a les instal·lacions de l’INS

Marianao i en el servei docent que s’hi desenvolupa: ensenyament reglat d’educació secundària obligatòria, de batxillerat i de cicles formatius de formació professional especifica de grau mitjà i superior i formació no reglada

Es tracta d’un sistema voluntari que permet avaluar i millorar el comportament ambiental del centre tot acomplint amb la Política Ambiental, com també difondre informació a la ciutadania i a les diverses parts interessades.

El SGA de l’INS Marianao es fonamenta en el següents documents:

Declaració pública dels principis d’actuació de l’INS Marianao respecte al medi ambient

Política

Ambiental

Document bàsic que defineix l’estructura organitzativa, repartits entre els diferents documents de centre. fent referència a processos, procediments i recursos que l’INS Marianao posa en marxa per complir amb els requisits de la Norma ISO 14001:2015 i l’ EMAS III

Manual del SGA

Documents de referència per sistematitzar i organitzar totes les activitats amb el SGA del centre i complir amb els compromisos del Manual

Procediments

Documents que indiquen com realitzar les diferents operacions d’una activitat, àrea o servei i els seus detalls operatius

Instruccions

Registres Documents que demostren l’acompliment dels diferents requisits del SGA


Tota aquesta documentació es troba penjada als apartats de Qualitat i millora

contínua i Escola Verda de l’aplicatiu moodle de la pàgina web del centre:

https://www.institutmarianao.cat/moodle2/course/view.php?id=132

https://www.institutmarianao.cat/moodle2/course/index.php?categoryid=16

http://www.institutmarianao.cat/moodle2/

i a https://www.isotools.org/, empresa externa que gestiona la nostra documentació. Ambdós apartats disposen d’un subapartat on es notifiquen les novetats i actualitzacions de la documentació.

El Coordinadors de Qualitat i d’Escoles Verdes vetllen per tal que en la xarxa hi

consti tota la documentació actualitzada; aquest és l’únic lloc on s’actualitza la documentació per això tothom s’ha de responsabilitzar d’imprimir la documentació que per al lloc de treball que ocupa requereix.

Per tal de millorar el comportament ambiental cada curs escolar l’INS Marianao

s’estableix objectius i fites ambientals i defineix els programes ambientals que cal portar a la pràctica per assolir els esmentats objectius.

El bon funcionament del SGA requereix una estructura organitzativa amb responsables que dirigeixin, realitzin i verifiquin que les activitats es fan de conformitat amb els continguts pautats en la documentació i en les normes de referència.


https://www.institutmarianao.cat/moodle2/course/index.php?categoryid=16


https://www.isotools.org/


En l’organigrama adjunt es mostra l’estructura organitzativa establerta en

relació a la gestió ambiental.

Tota la comunitat educativa està representada en la Comissió Ambiental, la qual redacta el Pla d’Acció (Objectius del SGA) que haurà de ser aprovat pel Consell Escolar. Les actuacions són organitzades per un grup de professors/es o alumnes, i, després, avaluades per la Comissió, que es reuneix en horari de reunions generals.

L’alumnat té una agenda ambientalitzada (les activitats es fan a les tutories o a

les classes amb professorat membre de la Comissió), i el Coordinador d’Escoles Verdes vetlla per tal que totes aquestes tasques es duguin a terme.

4 Els aspectes ambientals de l’INS Marianao

Seguint les directrius establertes per la Norma UNE-EN ISO 14001:2015 i l’

EMAS III i entenent que és un element clau per actuar en el marc de la millora contínua, l’INS Marianao identifica i avalua periòdicament els aspectes ambientals – directes i indirectes- fruit de les seves activitats i serveis, en condicions normals i d’emergència.

CONSELL ESCOLAR

COMISSIÓ AMBIENTAL - Presidenta del Consell Escolar (Directora) - Coordinador d’Escoles Verdes - Personal docent representant de diferents subgrups :

o Auditors o Exteriors o Revista o Currículum o Diades

- Altra professorat - Representants de l’alumnat - Membres de l’ AMPA - Representants Consergeria

COOR. D’ESCOLES VERDES i DE QUALITAT

AMPA

PROFESSORAT PERSONAL NO-DOCENT

ALUMNAT


4.1. Sistemàtica d’avaluació de la significança

Per identificar i avaluar els aspectes ambientals s’ha elaborat un procediment on es detalla la sistemàtica a seguir. Els criteris d’avaluació són diferents si els aspectes ambientals són directes o indirectes, i també si corresponen a condicions normals o d’emergència.

L’avaluació dels aspectes directes es fa considerant els següents criteris:

ASPECTES DIRECTES EN CONDICIONS

NORMALS

▐ Freqüència

▐ Regulació existent

▐ Magnitud de l’ impacte

ASPECTES DIRECTES EN SITUACIONS D’EMERGÈNCIA

▐ Perjudici a la imatge pública del centre i/o existència de queixes o denúncies de grups d’interès

▐ Incidència: en quin grau pot afectar al medi ambient?

ASPECTES INDIRECTES

▐ Perjudici a la imatge pública del centre i/o existència de queixes o denúncies de grups d’interès

▐ Freqüència / probabilitat

▐ El centre pot incidir per implantar mesures per reduir l’ impacte de l’aspecte?

▐ Incidència: quin grau d’incidència tenen sobre el medi ambient

Per cada criteri s’ha establert una escala de puntuació, essent la significança de l’aspecte la suma del valor obtingut en cada criteri. Els resultats de la identificació i avaluació han permès identificar les operacions per les quals cal disposar d’una sistemàtica de gestió establerta (procediment) alhora que han servit com a punt de partida per definir els objectius, fites i el pla d’actuació ambiental.

4.2. Aspectes ambientals directes

Els aspectes ambientals directes associats a les activitats i serveis de l’INS

Marianao són aquells dels quals el centre té control de la seva gestió.

A continuació es detallen els aspectes ambientals directes per tipus d’activitat i

l’impacte ambiental associat. En negreta es destaquen aquells que són significatius. Com desprès explicarem ha disminuït el rebuig i ha augmentat la recollida selectiva, aquest és el motiu de que augmenten els residus reciclats.


Activitat (origen)

Aspecte ambiental Impacte ambiental associat

Tasq

ues d

oce

nts

i a

dm

inis

tra

tives

• Consum de paper ecològic Consum de recursos naturals

• Consum de paper reciclat Consum de recursos

• Consum de tòners Consum de recursos

• Consum de cartutxos d’impressió

Consum de recursos

• Generació de residu paper i cartró Possible contaminació del sòl

• Generació de residus de tòners i cartutxos d’impressió

Possible contaminació del sòl

Tot

l’ed

ific

i

• Generació de residus d’envasos Possible contaminació del sòl

• Generació de rebuig Possible contaminació del sòl

• Generació de Matèria orgànica Consum de recursos

• Generació de residus: vidre Possible contaminació del sòl

• Consum d’aigua Esgotament de recursos naturals

• Consum d’energia elèctrica Esgotament de recursos naturals no renovables

• Consum de gas natural Esgotament de recursos naturals no renovables

• Generació d’aigües residuals Contaminació de l’aigua

Tot

l’ed

ific

i

• Generació de residus de farmaciola Possible contaminació del sòl

• Generació de residus voluminosos Possible contaminació del sòl

• Generació de residus d’aparells elèctrics i electrònics


• Generació soroll equips aire condicionat Contaminació acústica


• Generació soroll al pati Contaminació acústica

• Emissions atmosfèriques derivades de les calderes de gas natural

Contaminació de l’aire, escalfament global i canvi climàtic

• Il·luminació exterior del centre Contaminació lumínica M

ante

nim

en

t

• Generació de residus de fluorescents Possible contaminació del sòl

• Generació de residus de piles Possible contaminació del sòl

La

bora

toris

• Consum productes de laboratori

Consum de recursos

• Generació de residus d’envasos de productes tòxics


• Generació residus resultants de les pràctiques


• Generació de residus d’envasos i papers amb productes químics tòxics


Talle

rs

• Generació de residus de ferritja Possible contaminació del sòl

• Generació de residus d’envasos de taladrina


• Generació de residus de paper impregnat de taladrina


4.3. Aspectes ambientals indirectes

L’INS Marianao, a més de preocupar-se pels impactes ambientals sobre els

quals té ple control presta atenció als aspectes ambientals indirectes, és a dir, a tots aquells elements procedents d’activitats i serveis dels quals el centre no té ple control de la seva gestió.

Els aspectes indirectes derivats de la identificació i avaluació es presenten a

continuació. En negreta es destaquen aquells que són significatius

Activitat (origen)


Despla

çam

ent

al cen

tre

pro

fessors

, alu

mn

es

i

pers

ona

l no d

ocen

t

• Consum de combustible Consum de recursos naturals no renovables

• Emissions a l’atmosfera Contaminació de l’aire, escalfament global i canvi climàtic


Activitat (origen)


Mante

nim

en

t in

sta

l·la

cio

ns

• Consum de materials diversos Consum de recursos

• Consum de combustible Consum de recursos naturals no renovables

• Generació de residus no perillosos Possible contaminació del sòl

• Generació de residus perillosos Possible contaminació del sòl

• Emissions a l’atmosfera derivades del transport

Contaminació de l’aire, escalfament global i canvi

climàtic

Nete

ja

• Consum d’aigua Consum de recursos naturals

• Consum de productes de neteja Consum de recursos

• Generació de residus de restes de productes i envasos


Bar

• Generació de residus: matèria orgànica Possible contaminació del sòl

• Generació de residus: olis vegetals Possible contaminació del sòl

Com

un

itat

ed

ucativa

• Formació i sensibilització ambiental Prevenció de la contaminació ambiental

4.4. Aspectes ambientals en situacions d’emergència

Els aspectes ambientals en situacions d’emergència són aquells que es donen per causes alienes al funcionament normal del centre.

Els aspectes ambientals en situacions d’emergència significatius derivats de la identificació i avaluació es detallen en la següent taula. En negreta es destaquen aquells que són significatius.

Activitat (origen)


Tota

la

insta

l·la

ció

• Fuita de gas natural Contaminació de l’aire, escalfament global i canvi climàtic

• Fuita de gasos refrigerants Contaminació de l’aire, contribució destrucció capa d’ozó


• Fuita d’aigua Consum de recursos

• Contaminació per legionel·la Contaminació de l’aire

• Vessament de productes de neteja i/o manteniment

Possible contaminació del sòl In

ce

ndi

• Generació de residus Possible contaminació del sòl

• Emissions atmosfèriques Contaminació de l’aire, escalfament global i canvi climàtic

• Generació d’aigües residuals Contaminació de l’aigua

La

bora

tori

i ta

llers

• Vessament de productes perillosos Possible contaminació del sòl

5 Comportament ambiental de L’INS Marianao

5.5 Consum de recursos naturals i matèries primeres

Energia elèctrica

L’energia elèctrica, subministrada per la companyia FECSA ENDESA és captada de la xarxa de subministrament en règim de baixa tensió . Aquesta s’utilitza bàsicament per a, il·luminació en general, funcionament maquinària, etc.

La taula següent mostra el consum d’electricitat en valors absoluts i relatius referent als anys 2016, 2017 i 2018.

ABSOLUT RELATIU ABSOLUT RELATIU1

ANY KWh KWh / m2 MWh MWh/nº de treballadors

2016 76764 13,86 76,764 0,947

2017 141620 25,58 141,620 1,591

2018 132882 24,01 132,882 1,369

Consum elèctric absolut

0

50000

100000

150000

2016 2017 2018

Any

Kw

h

Consum elèctric per superfície

0

10

20

30

2016 2017 2018

Any

Kw

h /

m2


Evolució del consum d’energia elèctrica Al 2015 s’ha tornat ha augmentar el consum en un 11% i s’han posat en marxa mesures per tornar a reduir-lo. També hem fet un estudi sobre eficiència energètica a càrrec de l’empresa Rubatec. Al 2016 el consum ha baixat un 43% i per tant s’han assolit els criteris d’acceptació que eren d’una disminució del 5%. Al 2017 ha hagut un considerable augment del 84% ja em fet un estudi i hem posat en marxa NC i accions correctives. Aquestes accions han donat resultat i el consum ha disminuït un 6%

Evolució del consum d’energia elèctrica Algunes de les recomanacions fetes a la comunitat educativa han estat: Professorat:

1. NO encendre la llum de l’aula, si no és estrictament necessari

2. APAGAR les llums quan tanquem un aula 3. Si veiem un aula amb les llums enceses APAGAR-LES 4. Deixar els ORDINADORS I ALTRES APARELLS

APAGATS de totes les aules específiques 5. Deixar els ORDINADORS I ALTRES APARELLS

APAGATS de tots els departaments 6. NO deixar, als alumnes, que carreguin aparells a l’aula.

Personal de la neteja:

1. APAGAR les llums quan tanquem un aula 2. REVISAR les llums de totes les dependències 3. APAGAR les llums innecessàries: entrada, ping-pong,

pistes, passadissos, etc. 4. NO ENCENDRE TOTES LES LLUMS PER NETEJAR 5. Vigilar que no quedin aparells endollats

PAS:

1. APAGAR les llums quan tanquem un aula 2. REVISAR les llums de totes les dependències, TRES COPS AL DIA 3. APAGAR les llums innecessàries: cantina, entrada, ping-pong, pistes, passadissos,... 4. REVISAR I REGISTRAR el consum elèctric mensualment, en els dos edificis (factures) 5. REVISAR i RECORDAR, que els ORDINADORS han d’ APAGAR-SE


Gas natural

El gas natural s’utilitza per a la climatització de les instal·lacions i a l’obtenció d’aigua calenta sanitària (ACS) a les dutxes dels vestidors i a la cuina del centre.

La taula següent mostra el consum de gas natural en valors absoluts i relatius

referent als anys 2016, 2017 i 2018. (1 m3 són 11,691 kWh)

ABSOLUT RELATIU ABSOLUT RELATIU1

ANY m3 m3 / m2 MWh MWh/nº de

treballadors1

2016 14216 2,57 166,199 2,052

2017 20661 3,73 241,545 2,713

2018 27758 5,01 324,769 3,348

Consum absolut de gas natural

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

2016 2017 2018

Any

m3

Consum de gas natural per superfície

0

1

2

3

4

5

6

2016 2017 2018

Any

m3

Evolució del consum de gas natural També hem fet un estudi sobre eficiència energètica a càrrec de l’empresa Rubatec. Al 2016 el consum ha baixat un 31%, s’ha assolit el criteri d’acceptació que era disminuir un 5 %. Però al 2017 hi ha un augment considerable del 45%. Al 2018 el consum ha tornat a augmentar un 34% per tant no s’ha assolit l’objectiu i es continuarà amb les mateixes mesures. A banda de tancar les finestres quan la calefacció està en marxa, algunes de les recomanacions fetes a la comunitat educativa han estat: PAS:

1. REVISAR I REGISTRAR el consum de gas mensualment, en els dos edificis.


RELATIU ELECTRICITAT

RELATIU GAS NATURAL

TOTAL1

ANY MWh/nº de treballadors

MWh/nº de treballadors

MWh/nº de treballadors

2016 0,947 2,052 2,999

2017 1,591 2,713 4,304

2018 1,369 3,348 4,717


Aigua

Tota l’aigua que consumeix a l’INS Marianao prové de la xarxa de subministrament municipal. Aquest consum es destina a tasques de neteja d’instal·lacions, usos sanitaris (funcionament de lavabos i dutxes), laboratoris i tallers.

La taula següent mostra el consum d’ aigua en valors absoluts i relatius referent als anys 2016, 2017 i 2018.

ABSOLUT RELATIU1 RELATIU1

ANY m3 m3 / alumne m3 / treballador

2016 697 0,70 8,60

2017 1130 1,17 12,69

2018 963 0,98 9,92

Consum d'aigua per alumne

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

2016 2017 2018

Any

m3

Consum absolut d'aigua

0

200

400

600

800

1000

1200

2016 2017 2018

Any

m3

Evolució del consum d’aigua Finalment al 2016 hem aconseguit una disminució del 42% i per tant s’ha assolit el criteri d’acceptació que era disminuir un 5%. Al 2017 una fuita d’aigua que va costar molt de localitzar ha augmentat el consum en un 62%. Al 2018 s’ha aconseguit assolir el criteri d’acceptació i el consum ha disminuït en un 15 %. Algunes de les recomanacions fetes a la comunitat educativa han estat: Professorat:

1. Quan es detecti una fuita d’aigua, avisar immediatament Personal de la neteja:

1. REVISAR els lavabos i wc no sigui que es quedi alguna aixeta o wc treien aigua

2. CONTROLAR el consum d’aigua PAS:

1. REVISAR els lavabos i wc no sigui que es quedi alguna aixeta o wc treien aigua, UN COP DESPRÈS DE L’ESBARJO

2. REVISAR I REGISTRAR el consum d’aigua mensualment, en els dos edificis (factures)


Materials

A conseqüència de l’activitat educativa i administrativa que es porta al centre, el paper i els tòners i cartutxos d’impressió són els principals materials utilitzats a l’INS Marianao.

A continuació es presenten les dades de consums de paper; de tòners i

cartutxos d’impressió.

Paper

ABSOLUT RELATIU

ANY Kg de paper

ecològic

Kg de paper

reciclat

Kg paper consumit

TOTAL

Tn paper consumit

TOTAL

Kg paper ecològic /

treballadors1

Kg paper reciclat /

treballadors1

Kg paper (total) /

treballadors1

2016 1088 480 1568 1,568 13,43 5,92 19,35

2017 525 480 1005 1,005 5,89 5,92 11,81

2018 780 963 1743 1,743 8,04 9,92 17,96

kg paper consumit total

0

500

1000

1500

2000

2016 2017 2018

Any

kg

kg paper consumit total/ treballador

0

5

10

15

20

25

2016 2017 2018

Any

kg

kg paper ecològic / treballador

0

5

10

15

20

2016 2017 2018

Any

kg

kg paper reciclat / treballador

0

5

10

15

20

2016 2017 2018

Any

kg


Tòner i tinta

ABSOLUT RELATIU

ANY Unitats

de tòner Unitats de tinta

Unitats totals

Unitats de tòner /

treballadors1

Unitats de tinta /

treballadors1

Unitats totals /

treballadors1

2016 16 2 18 0,20 0,02 0,22

2017 11 10 21 0,12 0,11 0,23

2018 7 8 15 0,07 0,08 0,15

Evolució del consum de paper Al 2016 el paper blanc ha augmentat un 9% i el reciclat ha disminuït un 39% de forma que el paper consumit total ha disminuït un 12%, s’ha de disminuir el papar blanc el proper exercici. Al 2017 el paper blanc ha disminuït un 52% i el paper reciclat un 0%, s’han assolit les criteris d’acceptació del paper blanc però no del reciclat, però es millora. Al 2018 el paper blanc ha augmentat un 24 % i el reciclat un 63% i s’han pres mesures per reduir el consum. Mesures PAS :

1. Recordar que les FOTOCÒPIES, si és possible, han de ser A DOBLE CARA

2. VIGILAR el consum de paper 3. Fer la majoria de les FOTOCÒPIES A CONSERGERIA 4. Fer la FOTOCÒPIA DE LES NOTES A DOBLE CARA 5. Fer les FOTOCÒPIES DE LES ACTES A DOBLE CARA 6. Fer CONTROL DE FOTOCÒPIES NO RECOLLIDES

Mesures professorat: 1. Recordeu, FOTOCÒPIES A DOBLE CARA 2. No IMPRIMIR DOCUMENTS DE MÉS DE 20 PÀGINES DES

DE L’ORDINADOR DEL DEPARTAMENT (si és necessari fer-ne parlar amb direcció) . Recordeu que es poden fer a doble cara

3. Les fotocòpies enviades a consergeria s’han de recollir


5.6 Generació de residus

L’INS Marianao treballa per a la minimització dels residus en l’origen, la seva valorització i, si això no és possible, n’assegura una correcta gestió ja sigui utilitzant la recollida selectiva municipal, la Deixalleria o entregant-lo a un gestor autoritzat.

Actualment al centre educatiu es generen i segreguen els següents tipus de residus.

Evolució del consum de tòner i tinta Al 2016 i lligada a l’augment del paper blanc el tòner ha augmentat un 167% i la tinta ha disminuït un 60%. S’ha parlat al claustre per tal de assolir els criteris d’acceptació i disminuir la despesa del paper blanc i tòner. Al 2017 el tòner ha disminuït un 31% i la tinta ha augmentat un 400% malgrat que el global sols ha augmentat una centèsima. Es discuteix a la Comissió. Al 2018 hi ha una disminució del consum de tòners i tinta i s’assoleixen els criteris d’acceptació, com s’especifica al estudi dels residus

Unitats totals / treballador

0

0,5

1

2016 2017 2018

Any

Un

ita

ts

Unitats totals tinta

0

10

20

2016 2017 2018

Any

Un

ita

ts

Unitats totals tòner

0

10

20

2016 2017 2018

Any

Un

ita

ts


RESIDUS NO PERILLOSOS

RESIDUS PERILLOSOS

Paper i cartró Tòners i cartutxos

Envasos lleugers

Piles

Vidre no retornable Aparells elèctrics i

electrònics fora d’ús

Rebuig Fluorescents

Voluminosos Residus medicaments

farmaciola

Matèria orgànica Restes de productes

químics

Olis vegetals i taladrina

Envasos de productes perillosos

(laboratori, tallers i neteja )

Ferritja

Residus de les pràctiques de laboratori

Papers impregnats de taladrina

Material absorbent amb productes perillosos

Els principals residus derivats de l’activitat administrativa-docent que es

generen al centre són el paper i cartró i els tòners i cartutxos d’impressió. A continuació es presenten les dades sobre la seva generació així com les quantitats d’altres fraccions de residus produïdes pel centre.

La densitat dels diferents residus s’ha obtingut de la pàgina web de l’Agència

Catalana de Residus

Residu Densitat

Paper 90 kg/m3

Plàstic 120 kg/m3

Vidre 328 kg/m3

Orgànica 550 kg/m3

Rebuig 110 kg/m3


El totals de residus perillosos és de 0,00946 Tn/ Treballador 1

Residu Unitat Quantitat Absoluta

Tn/ nº de treballadors1



2016 2017 2018 2016 2017 2018

Paper i cartró Tn 5,92 4,81 10,92 0,07 0,05 0,11

Envasos lleugers

Tn 2,92 3,72 5,88 0,036 0,04 0,06

Vidre no retornable

Tn 0,60 0,65 0,33 0,007 0,08 0,003

Orgànica Tn 12,43 21,9 56,24 0,153 0.246 0,58

Rebuig Tn 10,78 11,18 9,92 0,133 0,125 0,102

Paper amb taladrina Tn 0,495 0,501 0,441 0,006 0.006 0,005

Tòners i cartutxos d’impressió

Tn 0,0045 0,0052 0,0037 0,00005 0,00005 0,00004

Piles Tn 0,002 0,002 0,002 0,00002 0,00002 0,00002

Residus de les pràctiques de laboratori

Tn 0,011 0,020 0,020 0,00013 0,0002 0,0002

Aparells elèctrics i electrònics en desús

Tn 0,037 0,050 0,099 0,00045 0.00056 0,0010

Fluorescents Tn 0,010 0,010 0,010 0,00012 0,00012 0,00010

Ferritja Tn 0,620 0,740 0,400 0,0076 0,0083 0,0041

Voluminosos Tn 0,138 0,503 0,605 0,0017 0,0056 0.0062


5.7 Generació d’aigües residuals

Les aigües residuals generades al centre són aigües sanitàries assimilables a domèstiques. Provenen dels lavabos, i de la neteja de les instal·lacions i s’aboquen directament a la xarxa pública de clavegueram.

Pel què fa a aigües residuals que es puguin generar en les pràctiques de

laboratori i tallers , el centre disposa de procediments normalitzats de treball per a la gestió d’aquestes aigües, de manera que es recullen i es gestionen completament com a residus mitjançant un gestor autoritzat i en cap cas s’avoquen per les piques.

5.8 Contaminació atmosfèrica

Emissions atmosfèriques

Les principals emissions atmosfèriques de l’INS Marianao corresponen al funcionament de les calderes de les calderes de gas natural i els equips de refrigeració del centre.

El centre disposa de contractes amb empreses degudament autoritzades per a

realitzar el manteniment d’aquests equips.

En el cas de les calderes una vegada a l’any, es realitzen anàlisis de combustió

dels gasos.

D’altra banda associat al consum de recursos energètics del centre s’emeten

gasos d’efecte d’hivernacle.

Per al càlcul de les emissions equivalents de CO2 s’ha tingut en compte el

consum de gas natural.

En la següent taula es presenten les dades corresponents a les emissions de

CO2 derivades dels diferents consums energètics així com el total per a cada any. Font ICAEN

Evolució de la generació de residus Tal i com es pot veure a partir de les taules anteriors, si comparem les dades en valors relatius, es pot veure en general un augment de la producció dels residus que es recullen selectivament i una disminució del rebuig. El rebuig ha disminuït un 11 % aquesta disminució ha fet que a la diada del medi ambient i altres diades, un dels actes fos conscienciar a la comunitat educativa de la importància de reduir i reciclar, que tan bons resultats ens ha donat (Setmana Europea per la prevenció de Residus). El paper ha augmentat un 127%, el plàstic ha augmentat un 58 %, el vidre ha disminuït un 50 %i l’orgànica ha augmentat un 157%. En el cas del residus dels tòners i cartutxos la seva producció ha disminuït un 25 % la tinta i un 36 % el tòner.


Font energètica

Tn de CO2 2016 2017 2018

Gas natural 27,69 40,24 54,07

Tn /Treballador1 0,34 0,45 0,55

Soroll

Les activitats que es desenvolupen a les instal·lacions de l’INS Marianao no

són "a priori" focus generadors de soroll. En aquest sentit, no hi ha hagut cap queixa per part de veïns o altres grups d’interès.

De totes maneres, en cas que en un futur existeixi alguna activitat que generi soroll, l’INS Marianao encarregarà un estudi/analítica de soroll per tal de verificar que es compleix amb la normativa que li és d’aplicació.

5. 8 Contaminació del sòl

La contaminació del sòl no és un aspecte ambiental significatiu del centre. Únicament es podria originar en situació d’emergència per vessament de productes de neteja i/o productes o residus del laboratori o tallers.

Tots aquests productes s’emmagatzemen en poca quantitat i sobre superfície

impermeabilitzada, no obstant, es disposa d’una sistemàtica d’actuació a seguir contemplada en el procediment d’actuació davant l’emergència ambiental on s’indica com actuar en cas de produir-se una d’aquestes situacions i poder minimitzar els efectes ambientals que se’n puguin derivar.

5. 9 Ocupació del sòl

Agafant com indicador m2 / Treballador1 els resultats obtinguts els tres darrers

anys son:

2016 2017 2018

Indicador m2 / treballador1 150,4 136,9 125,6

6 Programa ambiental: objectius i fites

Per tal d’acomplir amb el compromís de millora contínua fixat en la Política Ambiental de l’INS Marianao i en funció dels aspectes ambientals identificats

Evolució de les emissions atmosfèriques Al 2016, finalment hem disminuït un 31%, i esperem poder continuar reduint. Al 2017 hem tornat ha augmentar un 32 %. Tan mateix al 2018 ha tornat ha produir-se un augment del 22%, continuen les mesures i accions correctores.


com a significatius, l’INS Marianao ha establert un conjunt d’ objectius i fites ambientals que queden recollits en el Programa Ambiental.

6.1 Programa ambiental curs 2017-2018

OBJECTIUS / FITES Descripció de les accions Responsable Terminis

1. Avaluar i vetllar per que l'ambientalització curricular estigui

present a les programacions didàctiques i a les activitats d'ensenyament aprenentatge.

Implementant a totes les àrees el Projecte Curricular Ambiental (PCA annex del PEC).

ESO:

1.- Realització de tallers sobre contaminació - descoberta medi proper. 2.- Elaboració d’un mapa sònic del centre i

comparació amb el realitzat el curs anterior. 3.- Realització del Projecte de recerca de segon d'ESO: De l’aigua què en sabem?.

Batxillerat: 1.- En el currículum de Batxillerat s’inclou en les matèries de Ciències pel Món Contemporani,

Química, Física i Tecnologia. L’estudi de la qualitat de l’aire i l’aigua de Sant Boi a química de batxillerat.

2.- Els resultats es fan extensius a la comunitat educativa mitjançant una presentació elaborada per l’alumnat.

Generals: 1.- Setmana Europea de la prevenció de residus Celebracions ambientals:

1.- Setmana de la mobilitat sostenible 2.- Diada per la reducció de les emissions de CO2 (Cimera del clima)

3.- Diada de l'Aigua 4.- Diada del Medi Ambient.

Coordinador Escoles Verdes/Coordinador Pedagògic

jul-18

2. Realitzar intercanvis per conèixer el funcionament d’altres escoles verdes i donar a conèixer el nostre

funcionament, a fi i efecte de practicar benchmarking.

Assistència a fòrums i trobades

Coordinador d'Escoles Verdes i

Coordinadora d'ESO jul-18

3. Ampliar la participació de la comunitat educativa amb la

conscienciació sobre la importància d’una gestió responsable i sostenible del centre

en gestió de tot tipus de recursos materials i energètics. I també per conscienciar a la comunitat

educativa sobre la importància del estalvi de recursos, minimització de residus i mobilitat sostenible, estalvi

d’aigua i d’energia.

1.- Aplicar les mesures acordades el curs 2017-2018 per estalviar recursos i disminuir de forma significativa el gran augment en el consum

experimentat detectat a les auditories 2016. 2.- Control del paper que es dóna al professorat. 3.- Centralització de la impressió a Consergeria.

4.- L’agenda que té tot l’alumnat el curs 2017-18 tracta sobre el problemes ambientals.

Comissió Ambiental jul-18

4. Comunicar tant a l'interior del centre com al seu entorn les accions dutes a terme i conèixer els

hàbits i percepcions de la comunitat educativa en relació al medi ambient

1.- Presentacions al web d'Escoles Verdes XESC per formar a la comunitat educativa en ISO 14001 i

EMAS III. 2.- Publicacions a la revista del centre i difusió de les accions per la Plataforma Moodle i al web del centre.

3.- Realització de les enquestes següents: 4.- Enquesta sobre actituds ambientals 5.- Enquesta coneixement de l'Escola Verda, 14001

i EMAS (1r ESO) 6.- Enquesta sobre consum d’aigua 7.- Enquesta sobre consum energia

8.- Enquesta sobre la mobilitat (tota la comunitat educativa) 9.- Enquesta sobre recollida selectiva i reducció de

residus

Comissió Ambiental jul-18


Els objectius 1 i 3 no s’han assolit completament. Al 1, no s'ha pogut fer el mapa sònic. Al 3, no s'han assolit els criteris d'acceptació dels indicadors de consum de recursos naturals

6.2 Programa ambiental curs 2018-2019

OBJECTIUS / FITES Descripció de les accions Responsable Terminis

1. Avaluar i vetllar per que

l'ambientalització curricular estigui present a les programacions didàctiques i a

les activitats d'ensenyament aprenentatge. Implementant a totes les àrees el Projecte

Curricular Ambiental (PCA annex del PEC).

ESO: 1.- Realització de tallers sobre contaminació - descoberta

medi proper. 2,- Elaboració d’un mapa sònic del centre i comparació amb el realitzat el curs anterior.

3,- Realització del Projecte de recerca de segon d'ESO: De l’aigua què en sabem?. Batxillerat:

1.- En el currículum de Batxillerat s’inclou en les matèries de Ciències pel Món Contemporani, química, física i tecnologia. L’estudi de la qualitat de l’aire i l’aigua de Sant Boi a química

de 1r de batxillerat. 2.- Els resultats es fan extensius a la comunitat educativa mitjançant una presentació elaborada per l’alumnat.

Generals: 1.- Setmana Europea de la prevenció de residus Celebracions ambientals:

1.- Setmana de la mobilitat sostenible 2.- Diada per la reducció de les emissions de CO2 (Cimera del clima)

3.- Diada de l'Aigua 4.- Diada del Medi Ambient.

Coordindor Escoles

Verdes/Coordinador Pedagògic jul-19

2. Realitzar intercanvis per conèixer el funcionament d’altres escoles verdes i donar

a conèixer el nostre funcionament, a fi i efecte de practicar benchmarking.

Assistència a fòrums i trobades

Coordinador d'Escoles Verdes i

Coordinadora d'ESO ag-19

3. Ampliar la participació de la comunitat educativa amb la conscienciació sobre la

importància d’una gestió responsable i sostenible del centre en gestió de tot tipus

de recursos materials i energètics. I també per conscienciar a la comunitat

educativa sobre la importància del estalvi de recursos, minimització de residus i

mobilitat sostenible, estalvi d’aigua i d’energia.

1.- Aplicar les mesures acordades el curs 2017-2018 per

estalviar recursos i disminuir de forma significativa el gran augment en el consum experimentat detectat a les auditories 2017. 2.-

Control del paper que es dóna al professorat. 3.- Centralització de la impressió a Consergeria. 4.- L’agenda que té tot l’alumnat el curs 2018-19 tracta sobre el

problemes ambientals. 5.- Auditories ambientals, les realitzarà l'alumnat de CMC de 1r de batxillerat i les comunicarà a la comunitat educativa.

Comissió Ambiental set-19

4. Comunicar tant a l'interior del centre com al seu entorn

les accions dutes a terme i conèixer els hàbits i percepcions de la comunitat

educativa en relació al medi ambient

1.- Presentacions al web d'Escoles Verdes XESC per formar a la comunitat educativa en ISO 14001 i EMAS III.

2.- Publicacions a la revista del centre i difusió de les accions per la Plataforma Moodle i al web del centre. 3.- Realització de les enquestes següents:

4.- Enquesta sobre actituds ambientals 5.- Enquesta coneixement de l'Escola Verda, 14001 i EMAS (1r ESO)

6.- Enquesta sobre consum d’aigua 7.- Enquesta sobre consum energia 8.- Enquesta sobre la mobilitat (tota la comunitat educativa)

9.- Enquesta sobre recollida selectiva i reducció de residus

Comissió Ambiental oct-19


7 Compliment amb la legislació ambiental i altres requisits voluntaris

Per tal d’ésser coherents amb la Política ambiental del centre, L’INS Marianao

disposa d’una sistemàtica per a identificar, mantenir, registrar i avaluar el compliment dels requisits legals ambientals així com altres requisits aplicables a les activitats i serveis.

L’INS Marianao controla periòdicament les novetats en legislació ambiental

com també tota la legislació ambiental vigent que li aplica a través d’un servei contractat on-line. Aquesta base de dades és consultable via web, accessible mitjançant password i actualitzada com a mínim cada mes.

Requisit normatiu (documental) Legislació de referència Actualment és

compleix el requisit? Si /No/ Observacions

Llicència ambiental

Llei 3/98 Intervenció Integral de l'Administració Ambiental Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats no

Verificació de la Llicència ambiental (annex II.2)

Llei 3/98 Intervenció Integral de l'Administració Ambiental Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats

no

Estudi de minimització de residus Reial Decret 952/1997 si

Control semestral dels residus del laboratori

Legislació ambiental, RD 833/1988

si

Manteniment anual dels sistemes de protecció contra incendis

Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de les instal·lacions de protecció contra incendis

si

Manteniment trimestral dels sistemes de protecció contra incendis

Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de les instal·lacions de protecció contra incendis

si


Control de legionel·la

Reial Decret 865/2003 de 4 de juliol pel qual s'estableixen els criteris higiènico-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen les condicions higiènico-sanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

si

Control de desratització

Real Decreto 3349/1983 reglamentación técnico-sanitaria para la fabricación, comercialización y utilización de plaguicidas RD 830/2010, de 25 de junio, por el que se establece la normativa reguladora de la capacitación para realizar tratamientos con biocidas.

si

Control de desinfecció


si

Control de desinfestació


si

Pla d'Autoprotecció Decret 82/2010, de 29 de juny.

si

Reglament de Seguretat

RD 2267/2004, del 3 de diciembre por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios

si


Revisió mensual ascensor

Reial Decret 2291/1985, de 8 de novembre pel qual s'aprova el Reglament d'aparells d'elevació i manutenció dels mateixos

si

Inspecció periòdica ascensors

Reial Decret 2291/1985, de 8 de novembre pel qual s'aprova el Reglament d'aparells d'elevació i manutenció dels mateixos

si

Inspecció periòdica instal·lació elèctrica de baixa tensió

Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión.

si

Manteniment anual instal·lació elèctrica baixa tensió

Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión.

si

Manteniment anual calderes

Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel que s'aprova el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edifici

si Autocontrols: sis controls d'octubre a

març de calderes i de diòxid de carboni

Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel que s'aprova el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edifici

Inspeccions periòdiques d'eficiència energètica de les calderes

RITE

Normativa Catalunya Instrucció de 6 d'abril de 2011de la Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, per la qual es dicten les instruccions per realitzar les inspeccions periòdiques d'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques en els edificis de potència tèrmica nominal, en règim de generació de calor o de fred, superior a 70 kW

si

Inspecció periòdica instal·lació receptora de Gas natural

Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas

si


complementarias ICG 01 a 11.

2Arguments per justificar la renovació de la llicència EMAS tot i no tenir plaques

solars:

El problema ha sorgit perquè se’ns demana col·locació de plaques per aigua

calenta sanitària a l’últim edifici que es va construir, tot i que aquest no disposa de vestuari.

La direcció del centre es troba entre la posició l'Ajuntament i la del Departament d'Ensenyament. Hem tingut entrevistes amb les dues administracions, però no està a les nostres mans fer la reforma que ens demana el tècnic de l'Ajuntament de Sant Boi.

La Direcció de l'Institut explota l’activitat al centre, però la Conselleria d'Ensenyament és la titular de la instal·lació. Totes les modificacions i ampliacions de l’edifici són gestionades per ells (projecte i pagament de l’obra).

La titularitat de la llicència ambiental és de qui explota l’edifici, però és

l’arquitecte de la Conselleria d'Ensenyament i la pròpia Conselleria qui té les competències per realitzar les obres i determinar si es posen les plaques solars. En el nostre cas, no volen posar-les i argumenten que segons la normativa no han de fer-ho perquè l’edifici no disposa de vestidors amb dutxes i per les màquines existents en l’edifici les plaques solars no subministrarien suficient potència per al seu funcionament.

El tècnic de l'Ajuntament No accepta aquesta argumentació i no concedeix la llicència fins que hagi plaques.

8 Formació, comunicació i informació

Per tal d’assegurar el correcte funcionament del SGA implantat, l’INS Marianao

considera fonamental la implicació de tot el seu personal així com també el de totes aquelles organitzacions que treballen en el seu nom. Per aquest motiu la formació, comunicació i informació han esdevingut claus en la implantació del SGA.

8.1 Competència, formació i presa de consciència

Per garantir que tot el personal que treballa a l’INS Marianao o en el seu nom

rep la formació adequada per realitzar les seves tasques de forma competent i responsable vers el medi ambient, l’INS Marianao ha establert una sistemàtica que descriu com es porta a terme la formació.

Anualment s’elabora un Pla de Formació que permet solucionar les necessitats

formatives del personal del centre, i a més a més, el personal de l’INS Marianao, en cas que es requereixi, pot assistir a jornades de formació externes no previstes en el Pla de Formació Anual.

Al web del centre hi ha penjades les presentacions elaborades per el centre i la

entitat ambiental la Vola per mantenir a la comunitat educativa al dia en formació ambiental.


8.2 Comunicació i informació

l’INS Marianao creu fermament que per aconseguir la implantació òptima del Sistema de Gestió Ambiental (SGA) és necessari disposar d’unes correctes vies d’ informació i comunicació tan a nivell intern com extern (del l’INS Marianao cap als grups d’interès i a l’inrevés). Per aquest motiu, l’INS Marianao ha establert una sistemàtica que descriu com es porta a terme la comunicació.

Comunicació interna

A banda de la comunicació oral, l’INS Marianao disposa de diferents canals i eines per garantir una correcta comunicació interna, com són el full d’agraïments, queixes i suggeriments, el correu electrònic general o l’específic de qualitat (accés mitjançant la pàgina web: http://www.institutmarianao.cat/). A més tots els treballadors tenen accés a la documentació del SGA que es troba penjada a Isotools i Escola Verda de l’aplicatiu moodle de la pàgina web del centre


Ambdós apartats disposen d’un subapartat on es notifiquen les novetats i actualitzacions de la documentació.

Comunicació externa

Des de ja fa temps el centre realitza constantment accions per a fomentar

l’educació i la sensibilització ambiental com són campanyes de conscienciació, celebració de diades, conferències, fòrums d’Educació Ambiental, participació en programes de Ràdio Sant Boi i en el programa “El Medi Ambient” de TV3, participació en l’Agenda 21 de Sant Boi de Llobregat, publicació d’articles a les revistes municipals de Sant Boi de Llobregat així com a la revista del Consell Comarcal del Baix Llobregat, participació en xerrades organitzades per la Societat Catalana de Química, elaboració d’articles per a la revista d’Escoles Verdes i formació del Coordinador de Qualitat i Riscos per entitats certificadores i la UOC de la UNE EN ISO 14001:2015. També la Directora i el Coordinador de Qualitat han estat entrevistats a Radio Sant Boi amb la finalitat d’explicar el nostre sistema de gestió ambiental. Així mateix a la contaportada del Viure a Sant Boi s’ha dedicat a publicar una entrevista amb Joan Vives coordinador d’Escoles Verdes de l’INS Marianao durant molts anys i actualment coordinador de qualitat.

En l’actualitat, com ja s’ha comentat, i en el marc del SGA s’han sistematitzat els canals de comunicació que disposa l’INS Marianao per garantir la comunicació externa, dels grups d’interès cap a l’INS Marianao i a l’inrevés: Correu electrònic general o l’específic o el full de agraïments, queixes i suggeriments. A més periòdicament s’edita la revista del centre on quan es considera convenient es publiquen articles del SGA i les pràctiques ambientals que es duen a terme al centre. Al 2014 i 2015 va informar i formar, sobre el seu projecte a professorat de la Xarxa de Qualitat i Millora Continua del Departament d’Ensenyament PQMC, Escola d’Estiu Q-campus i Jornada de portes obertes al centre). També ha format i a professorat de l’Escola del Treball de Lleida, i hem participat com auditors a la seva auditoria interna

http://www.institutmarianao.cat/



14001:2004 va presentar al Fòrum de la XESC les actuacions de la Setmana Europea per la Prevenció de Residus i l’elaboració i posterior difusió de les auditories ambientals i es va publicar al web del centre i a la revista. Al 2016 s’han fet intercanvis amb l’Escola del Treball de Lleida, amb l’INS Ferran Tallada de Barcelona i el Martí i Pol de Cornellà. Al 2017 van explicar el projecte INStalvia a diferents centres de la xarxa PQiMC. Com cada any al Q-campus del PQiMC hi ha assistit 9 centres interessats amb la nostra experiència.

A més, cada 2 anys s’elabora una versió impresa del present document, la

Declaració Ambiental, que permet informar a les parts interessades sobre el comportament ambiental del centre.

8.3 Bones pràctiques

L’INS Marianao programa vàries activitats i jornades durant el curs escolar per

tal formar i sensibilitzar a tota la comunitat educativa en temes ambientals alhora que fomentar la participació de l’alumnat en el SGA.

A continuació es presenta un recull de les principals accions que es porten a terme.

Diades ambientals

Durant el curs s’organitzen vàries diades i/o setmanes per tal de treballar

diferents aspectes ambientals.

La informació es pot trobar al Web del centre:


Setmana de la mobilitat sostenible

Durant aquesta setmana s’ha informat a l’alumnat de les activitats de

l’Ajuntament de Sant Boi i a les tutories, s’han treballat activitats sobre mobilitat sostenible i els possibles problemes i solucions que proposaven diferents webs i s’ha passat una enquesta a l’alumnat de 1r d’ESO.

Setmana de l’energia

Amb el material del ICAEN, el departament de ciències, durant tota la setmana ha tractat amb l’alumnat de l’ESO els problemes relacionats amb l’energia i les seves solucions, les activitats de l’agenda escolar i a l’entrada del centre s’ha passat un power sobre l’energia.

Setmana Europea per la Prevenció de Residus

13 Títol: Prevenció de Residus. Què fem amb les deixalles?

Temàtica: Educació per la sostenibilitat

Responsable/Organitzadors: Àmbit Social, artístic i d’educació física Destinataris: Alumnat 2n i 3r ESO



Diada per la reducció de les emissions de CO2

L’alumnat de primer de batxillerat han elaborat presentacions i pòsters sobre la

Cimera del Clima 2016.

Durant les tutories s’han portat a terme les activitats relacionades amb el tema

a partir del treball de l’alumnat abans esmentar


Diada de l’aigua

Descripció Aplicació del projecte de PCA a càrrec dels Departaments de Ciències Socials, de Visual i Plàstica i d’Educació Física per adaptar el PCA al Decret del Currículum d’ESO. Els participants seran la Virgínia Pérez, Esteve, Jose Luis, Antonio Abad, Cristian Santiago. Es realitzaran activitats relacionades amb la Prevenció de residus i la problemàtica de les deixalles:

• Àmbit social, artístic i Educació física. (1a avaluació): o Murals de conscienciació o Recollida de la brossa del pati (tots els cursos de l’ESO) o Classificar els residus recollits o Acumular el paper d’alumini en tots els dies de la recollida de la brosa

del pati per mostrar al final la quantitat de paper o AMPA: boc&roll o Documentals per veure la problemàtica actual o Fotografiar deixalles del pati

• Setmana de la Prevenció de residus. (18-/26 de l’XI)

• Neteja d’una part del Delta de Llobregat.(05/2018) (2n ESO)

Difusió: Comunitat educativa

Avaluació

Criteris d’avaluació 1. Participar en la decisió i definició de l’activitat i/o projecte del professorat, principalment

dels àmbits esmentats. 2. Fomentar que l’activitat o projecte impliqui a alumnat, professorat i personal no

docent. 3. Comunicar la realització de l’activitat o projecte i els objectius, processos i resultats a

tota la comunitat educativa. 4. Relacionar la realització del projecte o activitat porta a aplicar coneixements ja

adquirits relacionant-los amb d’altres, i a fer nous aprenentatges. 5. Avaluar que la realització del projecte o activitat permet que l’alumnat doni respostes

obertes, plantejant dubtes per anar reelaborant el coneixement, i sigui conscient que està aprenent.

6. Avaluar si la realització del projecte o activitat afavoreix la reflexió i l’acció que permeten millorar els hàbits en relació a la millora de l’ús i la gestió dels recursos.

Valoració: Positiva es disposa de tota la documentació i avaluació, s’ha introduït a les UD de les PD. La neteja del Delta de Llobregat no s’ha pogut fer per estar programat ja aquesta sortida amb Educació Física en altres dates. Pel proper curs s’intentarà fer a 3r.



L’alumnat del centre ha treballat amb els webs:

A coordinació pedagògica teniu a la vostra disposició "L'aigua un recurs inesgotable per a la vida" materials que ens ha lliurat ambitech (AGBAR).

Diada del medi ambient

Es va fer una presentació a l’entrada dels centre per que la comunitat educativa s’assabentés dels resultats de les auditories ambientals d'aigua, energia, residus i mobilitat.

L’alumnat de 1r de batxillerat (B-11 i B-12), tutoritzats pel professorat CMC, va

realitzar les auditories ambientals del Centre i les va comunica a la comunitat educativa. En grups de 4 o 5 alumnes anaren a informar a tots els grups dels resultats de les auditories i les enquestes ambientals. L’any 2016 la tendència de disminuir recursos materials i energètics es va aconseguir totalment. L’Equip Directiu va engegar mesures correctores al 2015 que han donat els resultats esperats de forma que tota la comunitat educativa ha contribuït ha reduir les despeses energètica, d’aigua i de altres recursos, hem obtingut bons resultats i s’han acomplert els objectius marcats. https://www.institutmarianao.cat/moodle2/course/view.php?id=129 En aplicació del Projecte Curricular Ambiental a càrrec dels Departaments de Ciències, Ciències Socials i Tecnologia per adaptar l’educació per la sostenibilitat al Decret del Currículum d’ESO i batxillerat.

Crèdits i projectes de síntesi

Durant el curs escolar 2016-17 l’alumnat de segon d’ESO ha realitzat un crèdit de síntesi sobre l’aigua, i el de quart d’ESO un projecte de recerca on alguns alumnes han tractat temes relacionats amb el medi.

Control de la qualitat de l’aire i de l’aigua a Sant Boi de Llobregat



Els departaments de Ciències Socials, Ciències Naturals i Tecnologia han

elaborat un avantprojecte de PCA adaptat als nous currículums amb la introducció de les competències bàsiques. Aquest s’ha lliurat als caps de departament per tal de que elaborin les programacions del curs 2017-18.

Durant el curs 2018-19, l’alumnat de 1r de Batxillerat a la matèria de Química

estan mesurant les partícules sedimentables a l’aire de Sant Boi i els fums negres.

Realització de les auditories d’aigua, energia, residus i mobilitat

Els resultats de les auditories i enquestes es poden trobar al Web del centre,

entrant com a invitat.

https://www.institutmarianao.cat/moodle2/mod/folder/view.php?id=38222

AUDITORIES AMBIENTALS 2017 Com cada curs per aquestes dates, i coincidint amb la Diada del Medi ambient, l’alumnat de 1r de batxillerat (B-11 i B-12), tutoritzats pel professorat de Ciències per al Món Contemporani (Toni Arjona i Ana Araque), realitza les auditories ambientals del Centre i les comunica a la comunitat educativa. Cal destacar que, per aconseguir la ISO-14001:2015 i l’EMAS III, és molt important la realització de les ecoauditories, així mateix sempre hem comptat amb la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. L’any 2017 la tendència de disminuir recursos materials i energètics no s’ha aconseguit. L’Equip directiu va engegar mesures correctores al 2015, finalment al 2016 donaren els resultats esperats de forma que tota la comunitat educativa ha contribuït ha reduir les despeses energètica, d’aigua i de altres recursos, i hem obtingut bons resultats i s’han acomplert els objectius marcats, excepció feta del consum de paper ecològic i tòner. Al 2017 hem tornat a una situació semblant al 2015 i s’han posat en marxa mesures correctores per disminuir els consums: AUDITORIA DE L’AIGUA: Consum en Litres d’aigua per alumne Evolució del consum d’aigua

Consum d'aigua per alumne

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

2015 2016 2017

Any

m3

https://www.institutmarianao.cat/moodle2/mod/folder/view.php?id=38222


Al 2015 la disminució no arriba a 1%. Finalment al 2016 hem aconseguit una disminució del 42% i per tant s’ha assolit el criteri d’acceptació que era disminuir un 5%. Al 2017 una fuita d’aigua que va costar molt de localitzar ha augmentat el consum en un 62%. Algunes de les recomanacions fetes a la comunitat educativa han estat: Professorat:

1. Quan es detecti una fuita d’aigua, avisar immediatament Personal de la neteja:

1. REVISAR els lavabos i wc no sigui que es quedi alguna aixeta o wc treien aigua

2. CONTROLAR el consum d’aigua PAS:

1. REVISAR els lavabos i wc no sigui que es quedi alguna aixeta o wc treien aigua, UN COP DESPRÈS DE L’ESBARJO

2. REVISAR I REGISTRAR el consum d’aigua mensualment, en els dos edificis (factures)

_____________________DC__ ______ AUDITORIA DE L’ENERGIA: Gas natural: Evolució del consum de gas natural També hem fet un estudi sobre eficiència energètica a càrrec de l’empresa Rubatec. Al 2016 el consum ha baixat un 31%, s’ha assolit el criteri d’acceptació que era disminuir un 5 %. Però al 2017 hi ha un augment considerable del 45%. A banda de tancar les finestres quan la calefacció està en marxa, algunes de les recomanacions fetes a la comunitat educativa han estat: PAS:

1. REVISAR I REGISTRAR el consum de gas mensualment, en els dos edificis.

Energia elèctrica

Consum absolut de gas natural

0

5000

10000

15000

20000

25000

2015 2016 2017

Any

m3


Evolució del consum d’energia elèctrica Evolució del consum d’energia elèctrica Al 2015 s’ha tornat ha augmentar el consum en un 11% i s’han posat en marxa mesures per tornar a reduir-lo. També hem fet un estudi sobre eficiència energètica a càrrec de l’empresa Rubatec. Al 2016 el consum ha baixat un 43% i per tant s’han assolit els criteris d’acceptació que eren d’una disminució del 5%. Al 2017 ha hagut un considerable augment del 84% ja em fet un estudi i hem posat en marxa NC i accions correctives Algunes de les recomanacions fetes a la comunitat educativa han estat: Professorat:

1. NO encendre la llum de l’aula, si no és estrictament necessari 2. APAGAR les llums quan tanquem un aula 3. Si veiem un aula amb les llums enceses APAGAR-LES 4. Deixar els ORDINADORS I ALTRES APARELLS APAGATS de totes les

aules específiques 5. Deixar els ORDINADORS I ALTRES APARELLS APAGATS de tots els

departaments 6. NO deixar, als alumnes, que carreguin aparells a l’aula.

Personal de la neteja:

1. APAGAR les llums quan tanquem un aula 2. REVISAR les llums de totes les dependències 3. APAGAR les llums innecessàries: entrada, ping-pong, pistes,

passadissos, etc. 4. NO ENCENDRE TOTES LES LLUMS PER NETEJAR 5. Vigilar que no quedin aparells endollats

PAS:

1. APAGAR les llums quan tanquem un aula 2. REVISAR les llums de totes les dependències, TRES COPS AL DIA 3. APAGAR les llums innecessàries: cantina, entrada, ping-pong, pistes, passadissos,... 4. REVISAR I REGISTRAR el consum elèctric mensualment, en els dos edificis (factures) 5. REVISAR i RECORDAR, que els ORDINADORS han d’ APAGAR-

SE____________________________________________

DC___

Consum elèctric absolut

0

50000

100000

150000

2015 2016 2017

Any

Kwh


AUDITORIA DE RESIDUS: No hem millorat gaire en relació a l’any anterior però es recicla més, però hem de reduir, com es pot veure al gràfic: Evolució de la generació de residus

Evolució de la generació de residus Tal i com es pot veure a partir de les taules anteriors, si comparem les dades en valors relatius, es pot veure en general un augment de la producció dels residus que es recullen selectivament i una disminució del rebuig. El rebuig ha disminuït un 6 % aquesta disminució ha fet que a la diada del medi ambient un dels actes fos conscienciar a la comunitat educativa de la importància de reduir i reciclar, que tan bons resultats ens ha donat. En el cas del residus dels tòners i cartutxos la seva producció ha disminuït un 60 % la tinta i ha augmentat un 167 % el tòner. S’ha recordat a la comunitat educativa la centralització de la impressió i el subministrament del paper únicament al cap de cada Departament. Com hem esmentat anteriorment. Evolució del consum de paper Al 2015 el paper blanc ha disminuït un 8 %, i ha augmentat un 116% el reciclat. Però al 2016 el paper blanc ha augmentat un 9% i el reciclat ha disminuït un 39% de forma que el paper consumit total ha disminuït un 12%, s’ha de disminuir el papar blanc el proper exercici. Al 2017 el paper blanc ha disminuït un 52% i el paper reciclat un 0%, s’han assolit les criteris d’acceptació del paper blanc però no del reciclat, però es millora. Mesures PAS :

1. Recordar que les FOTOCÒPIES, si és possible, han de ser A DOBLE CARA

2. VIGILAR el consum de paper


3. Fer la majoria de les FOTOCÒPIES A CONSERGERIA 4. Fer la FOTOCÒPIA DE LES NOTES A DOBLE CARA 5. Fer les FOTOCÒPIES DE LES ACTES A DOBLE CARA 6. Fer CONTROL DE FOTOCÒPIES NO RECOLLIDES

Mesures professorat: 1. Recordeu, FOTOCÒPIES A DOBLE CARA 2. No IMPRIMIR DOCUMENTS DE MÉS DE 20 PÀGINES DES DE

L’ORDINADOR DEL DEPARTAMENT (si és necessari fer-ne parlar amb direcció) . Recordeu que es poden fer a doble cara

3. Les fotocòpies enviades a consergeria s’han de recollir A la següent taula es veu en veu el % de disminució en verd i l’augment en vermell de tots els recursos utilitzats al centre, la formula aplicada ha estat: (Valor 2017 – Valor2016 / Valor2016 ) x 100

kwh m3 gas m3 aigua kg paper blanc

kg paper reciclat

kg paper total

tòner unitats

tinta unitats

1014 alumnes 2015 135526 20694 1197 1000 780 1780 6 5

992 alumnes 2016 76764 14216 697 1088 480 1568 16 2

1012 alumnes 2017 141620 20661 1130 525 480 1005 11 10

variació 15/16 43% 31% 42% 9% 39% 12% 167% 60%

variació 16/17 84% 45% 62% 52% 0% 36% 31% 400%

Pràcticament tots els consum han augmentat, com hem comentat anteriorment, excepció feta del consum de paper Blanc i tòner, i ja s’han pres mesures des de l’equip directiu i també la Comissió Ambiental, penjades al moodle del centre.

Les exposicions orals s’han avaluat amb la següent rúbrica:

Expert_2 Avançat_1,5 Aprenent_1 Novell_0,5 PUNTS

Organització L’exposició està ben estructurada i les seccions ben diferenciades i

ordenades. Introdueix el tema, presenta els continguts subratllant els conceptes

principals. Extreu conclusions. S’ajusta al temps establert. S'observa que va assajar la

presentació.

L’exposició és coherent. Les idees es presenten en ordre lògic. Introdueix el tema,

presenta els continguts i fa conclusions. S’ajusta al temps establert. S'observa que va

assajar la presentació

L’exposició és poc elaborada. Presenta el tema i l’acompanya d’una introducció,

manca de conclusions.

S’ajusta ben poc al temps establert. S'observa que

requereix assajar més la presentació

Exposa el desenvolupament del tema i manca d’introducció i

conclusions

No s’ajusta al temps establert

S'observa molt poca

o cap preparació per a la presentació.

Contingut Demostra domini del tema.

Demostra domini del tema.

Inclou informació bàsica sobre el tema,

però amb alguns

El contingut és mínim i les idees són errònies o

presenten diversos


Presenta les idees

amb profunditat, detalls i exemples, i amb un grau alt de rigor i precisió.

Algunes idees no es

presenten amb profunditat, ni detalls ni amb els exemples oportuns. El grau de

formalitat i precisió és acceptable.

errors, i amb un grau

de formalitat i precisió poc adient.

errors.

El grau de formalitat i rigor és insatisfactori.

Comunicació verbal

Pronuncia amb molta

claredat, amb una vocalització correcta.

Construeix les oracions amb sentit i

cohesió, sense cometre errors gramaticals. Lèxic apropiat i precís.

Pronuncia i vocalitza

correctament, tot i petites errades. Construeix les oracions amb sentit i cohesió

cometent molt pocs errors gramaticals.

No pronuncia amb

massa claredat i la seva vocalització no és del tot satisfactòria. Té problemes de cohesió

a l’hora de construir oracions cometent errors gramaticals.

La seva pronunciació i

l’escassa vocalització dificulta l’enteniment de les seves idees. Té problemes greus a l’hora

de construir oracions cometent greus errors gramaticals

Comunicació no verbal

Té bona postura, es veu relaxat i segur de si mateix. Estableix contacte visual amb

l’audiència.

Gesticula amb naturalitat.

El discurs és àgil amb

ritme i emfatitza els aspectes més rellevants

Té bona postura i manté contacte visual amb l'audiència gairebé tot el temps. El discurs

és àgil i fluid, però hi ha problemes de ritme (les pauses són massa llargues).

Necessita mantenir millor postura. Té contacte visual amb l'audiència al voltant de

la meitat del temps. El discurs presenta problemes d’agilitat, fluïdesa i ritme.

No manté la postura ni el contacte visual amb l'audiència. El discurs no és ni àgil ni fluït (les

pauses són excessivament llargues)

Material de suport

Inclou i utilitza

elements visuals tals com taules, il·lustracions i gràfiques. Les

imatges són rellevants al tema, tenen la grandària adequada, són de

bona qualitat i augmenten l'interès del lector. No utilitza els apunts.

Inclou elements visuals

tals com a taules, il·lustracions i gràfiques. Les imatges són poc rellevants al tema i no

tenen la grandària adequada. Utilitza freqüentment els apunts.

Els elements visuals

són pobres i no abonen a la presentació. Les imatges són seleccionades a l'atzar,

són de pobra qualitat i distreuen al lector. Llegeix la major part dels apunts.

No inclou elements

visuals. Llegeix tot els apunts

PUNTUACIÓ TOTAL

Realització d’enquestes

Els alumnes de primer de batxillerat en el marc de les auditories ambientals

han realitzat una enquesta sobre aigua, gas, electricitat, mobilitat i residus.

Finalment també s’ha realitzat una altra enquesta per tal de conèixer si i els

alumnes nous de primer d’ESO coneixen el funcionament del centre com Escola Verda i la UNE-EN ISO 14001:2015. A continuació es presenten el qüestionari que se’ls va passar així com els resultats obtinguts i la comparació dels tres darrers anys que no és gaire significativa.


QÜESTIONARI ALUMNAT 1r ESO

1.- Sabies que el nostre Centre pertany a una xarxa d’escoles verdes i està certificat per ISO 14001 i EMAS?

Si No

2.- Saps què és l'educació ambiental (Educació pel Desenvolupament Sostenible, Medi Ambient)?

Si No

3.- A les tutories parleu d’educació ambiental?

Si No

4.- A alguna de les matèries que curseu parleu d’educació ambiental?

Si No

5.- Al centre es fa recollida selectiva de residus?

Si No

6.- Vens al Centre en transport públic o caminant?

Si No

7.- Et preocupa la contaminació?

Si No

8.- Penses que estalviar recursos naturals és important?

Si No

9.- Al Centre s’estalvia recursos naturals?

Si No

10.- Fas quelcom per disminuir la contaminació?

Si No


En general, els resultats no han millorat respecte l’any 2016/2017 sobretot en la

l’educació ambiental i en la informació que han rebut els alumnes sobre aquest tema com ara amb la qüestió de si som escola verda o no. En canvi, els resultats relacionats amb la importància que se li dona a estalviar recursos s’ha mantingut, ja que les persones són conscients cada vegada més que el fet de no estalviar tindrà conseqüències en un futur no tan llunyà. El curs 2015-16 es canvia l’enunciat de les preguntes 1 i 2, porten a confusió a l’alumnat.

Realització d’ intercanvis amb altres associacions, Escoles Verdes (XESC) i la xarxa de PQiMC (Projecte de Qualitat i Millora Contínua del D.E.)

En el marc de bones pràctiques 2016 i 2017 de la xarxa PQiMC, el coordinador d’Escoles Verdes de l’INS Marianao ha donat dos cursos (Jornada de Qualitat i Portes Obertes de Centre Xarxa de PQiMC) per afavorir la implantació del sistema de gestió ambiental a altres centres de la xarxa, també a presentat el seu sistema integrat de gestió a la xarxa PQiMC. Així mateix en el marc del Q-campus 2017 (Xarxa PQiMC) ha format a responsables de qualitat de 9 centres de Catalunya en la implantació d’un sistema integrat de gestió. Al Centre el coordinador d’Escoles Verdes va fer una sessió de formació sobre gestió ambiental al professorat nou del centre , a més de les sessions amb el grup de millora de medi ambient.

També hem assessorat a l’Escola del Treball de Lleida per que certifiquessin per l’ISO 14001, i actualment hem fet, com ja hem dit d’auditors de la auditoria interna 14001

2016-17% 2017-18%

Preguntes Si No Si No

1 87 13 68 32

2 83 17 67 33

3 59 41 70 30

4 58 42 67 33

5 92 8 79 21

6 83 17 79 21

7 89 11 91 9

8 96 4 93 7

9 76 24 66 34

10 69 31 86 14


9 Verificació de la declaració ambiental

DECLARACIÓ AMBIENTAL

ELABORACIÓ APROVACIÓ

NOM: Joan NOM: Josefina

COGNOMS: Vives i Requena COGNOMS: Garcia Pérez

CÀRREC: Coordinador de qualitat i Escoles Verdes

CÀRREC: Directora del centre INS Marianao

DATA: 29-04-2019 DATA: 29-04-2019

Signatura Signatura

VERIFICACIÓ DE LA DECLARACIÓ AMBIENTAL

La present Declaració Ambiental ha estat validada per SGS International Certification Services Ibérica, S.A.U amb data _______

SGS International Certification Services Ibérica, S.A.U: está acreditada por la Entidad Nacional de Acreditación (ENAC) como Verificador Ambiental con número ES-V-0009 y es entidad habilitada por la Direcció de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya con el número 034-V-EMAS-R

14-05-2019

jesus_moya

SGS

DECLARACIÓ AMBIENTAL 2018...El curs 2016-17 es va certificar per UNE-EN-ISO 14001:2015. Al 2018 dos...

Documents

Transcript of DECLARACIÓ AMBIENTAL 2018...El curs 2016-17 es va certificar per UNE-EN-ISO 14001:2015. Al 2018 dos...