Dèficit extern i devaluacions

• Suposem que hi ha dèficit exterior. La devaluació pre-tén X i Z. L’efecte net és XN i un desplaçament de la funció DA cap a la dreta.

• Això causa un que tendeix a empitjorar la compe-titivitat i a neutralitzar la reducció del dèficit exterior.

• És per aquest motiu que una devaluació adreçada a re-duir el dèficit exterior s’hagi de combinar amb políti-ques contractives (p.e. PF contractiva): la devaluació fa augmentar XN i la política contractiva fa reduir C+I+G per a què la funció DA no canviï i no hi hagi .

97

Crisis canviàries

• Durant els anys 1990 s’accelerà la integració financera internacional. Molts països de Llatinoamèrica i Àsia van permetre la mobilitat quasi perfecta de capital.

• La liberalització financera vingué acompanyada de creixement i de considerables entrades de capital.

• A algunes economies emergents, el flux d’entrada es tornà de sortida, primer moderat i després en allau.

• Les autoritats tractaren de defensar la moneda, exhau-rint les reserves exteriors. Al final, es produiren grans devaluacions (fins al 50%). Per què tot plegat?

98

Crisis canviàries: explicació 1

• Les crisis són el resultat d’aplicar polítiques inconsis-tents amb un sistema de taxa de canvi fixa. P.e., supo-sem que el BC duu una PM expansiva incrementant els crèdits als bancs CB (M).

• L’augment d’M fa reduir i. Com surt més a compte invertir financerament fo- ra, surt capital i e es depre- cia. Per a mantenir el canvi fix, el BC ven reserves RX.

99

temps

M0

CB

RXc

RXCBM0

a

b

x

x

CB = crèdits als bancsRX = reserves exteriorsM0 = CB + RX

atac especulatiu

Crisis canviàries: explicació 1

• Per tant, CB va augmentant i, en paral·lel, RX dismi-nuint. La taxa de canvi es devaluarà segur quan el BC no disposi de reserves (punt c).

• Però el col·lapse arriba abans. Quan els especuladors al mercat de divises poden aconseguir l’equivalent x a les reserves de què disposa el BC, els especuladors fan l’atac final contra la moneda: venen de sobte el volum x de moneda nacional que obliga al BC a comprar-la emprant totes les reserves restants. Un cop exhaurides, e es devalua i victòria per als especuladors (vegeu 27).

100

Crisis canviàries: explicació 2

• Una segona explicació diu que les crisis canviàries succeeixen quan hom creu que succeiran.

• La creença que succeiran està motivada per una pèr-dua de confiança en la sostenibilitat del canvi fix.

• La pèrdua de confiança generalment va lligada a algu-na vulnerabilitat de l’economia que fa poc creïble que s’esmerci tot per a defensar la taxa de canvi fixa.

• En última instància, tot depèn de com cregui el mercat que el BC reaccionarà davant un atac especulatiu.

101

Crisis canviàries: explicació 2

• L’atac consisteix en una venda massiva de la moneda nacional adquirida a crèdit. El BC respon comprant-la.

• Si el BC no esterilitza la intervenció, M cau i i puja. Això atreu capital i les reserves es recuperen per a de-fensar el canvi fix. A més, l’augment d’i imposa costs importants als especuladors que s’han endeutat en mo-neda nacional (alt cost de refinançament); vegeu 27.

• Si el BC esterilitza per a mantenir M (augmentant el crèdit als bancs), els especuladors tenen una altra opor-tunitat per a atacar i, eventualment, guanyaran.

102

Crisis canviàries: explicació 2

• Així, hi haurà atac si s’expecta que el BC esterilitzarà i no deixarà apujar i; no hi haurà atac en cas contrari.

• L’existència de vulnerabilitats (febleses) a l’economia fa costós per al BC deixar apujar i (i resistir l’atac):– si u és elevat, i dificulta la reducció d’u;

– si la borsa està inflada i hi ha risc de crac, i fa caure els preus i podria engegar el crac;

– si el govern està molt endeutat, i apuja el servei del deute;

– un sistema financer feble es pot enfonsar amb i;– l’endeutament en divises crea vulnerabilitat a la devaluació.

103

La defensa de la taxa de canvi

• 1- Intervenir al mercat comprant i venent reserves.

• 2- Imposar controls de canvis, restringint oferta o de-manda de la moneda (p.e., amb quotes a la importació).

• 3- Modificar la taxa d’interès a molt curt termini, per a influir en el moviments de capital a molt curt termini.

• 4- “Ajustar” les macromagnituds (amb la PF o la PM) per a què siguin compatibles amb la taxa de canvi.

• 5- Rebre ajuda (rebre crèdit extern; rescat de l’FMI).

• 6- Rendir-se: (i) re/devaluant; o (ii) deixar flotar e.104

• 0- Prudència

Seqüència prudent de liberalització

• Ronald McKinnon ha suggerit la següent seqüència.– Eliminació de les restriccions al comerç intern de béns.

– Liberalització gradual del comerç extern de béns: eliminant quotes, després aranzels a l’exportació i per últim aranzels a la importació.

– Liberalització de l’activitat bancària interna (llibertat per a fixar i, d’expansió d’oficines, de serveis bancaris) acompanyada de regulació i supervisió.

– Liberalització de tota la resta d’activitat financera interna (desenvolupament de les borses i els mercats de bons).

– Liberalizació financera externa (fora controls de capital). 104