Del blat al pa

8

Click here to load reader

description

Arriba el juny, temps de segar i batre. Els records d'una època s'amunteguen. Vet aquí com era a Sant Climent de Llobregat.

Transcript of Del blat al pa

Page 1: Del blat al pa

DEL BLAT AL PA

INTRODUCCIOacute

La famiacutelia pagesa ha estat durant segles un dels pilars sobre els quals es va

construir aquest paiacutes Sense una magrave agriacutecola desenvolupada no hagueacutes

nascut la industrialitzacioacute que va caracteritzar Catalunya

La branca primagraveria amb el seu treball i el seu esforccedil evolutiu soacuten els

nostres referents que cal no oblidar

Els treballs al camp eren diversos i ocupaven tot lrsquoany segons la

climatologia que marcava el fer i desfer de cada dia

LLAURAR LA TERRA

El terreny srsquohavia de llaurar amb lrsquoarada es a dir remenar la terra airejar-

la deixar-la a punt per sembrar Hi havia varies menes drsquoarades la

romana tambeacute lrsquoarada normal un altra de mitja lluna

Passagravevem el rascla amb el cavall i despreacutes els corrons perquegrave la terra

quedeacutes aixafada i no perdeacutes la humitat anagravevem treballant de manera que

els rasclets o lrsquoengreda destriava la terra eren cinc o sis punxes A baix a

Marina fegraveiem cada any dues mujades de blat

Mujada Mesura agragraveria equivalent al tros de terra que poden llaurar un

parell de bous en un dia Equival a 48965 m2

Abans de fer el blat el camp de les Filipines era tot de pereres i al voltant

de jonquills que lrsquoagravevia ja els venia a les parades de la Rambla de les flors a

Barcelona

LA SEMBRA

Cap al novembre i desembre es feia la sembra no fegraveiem solcs es

sembrava a la plana meacutes tard fegraveiem el cavallons Escampagravevem les llavors a

magrave i lrsquo agafagravevem drsquoun sac que teniacuteem penjat al costat

La llavor la guardagravevem de lrsquoany anterior recordo que despreacutes vam canviar

per un blat rus que no tenia arestes deien que era meacutes productiu

REGAR

Regagravevem amb lrsquoaigua del vall Tregraveiem lrsquoaigua amb un motor antic un

Salvatella que tambeacute fegraveiem servir per regar lrsquoarrograves

Una vegada amb aquest motor vam fer una portadora drsquoanguiles perquegrave

el motor xuclava lrsquoaigua del vall i sortien les anguiles a dojo

SEGAR

Diu la dita ldquoPer Sant Joan garbes al camprdquo O sigui que arribat el juny era

el temps de la sega es treballava de sol a sol els pagesos i les pageses

srsquoaixecaven de matinada quan encara era fosc i agafaven el carro ja sigui

per anar al camp o per vendre a ciutat

Recordo que el pare em va explicar que una vegada anant amb el carro a

vendre a Barcelona es va quedar adormit i quan va despertar el cavall ja

lrsquohavia portat al mercat

Antigament la sega la feien amb la falccedil perograve meacutes cap aquiacute i incluacutes abans

de la guerra ja segaven amb el volant eacutes igual que la falccedil perograve meacutes gran la

falccedil va amb serra i el volant va amb un tall era meacutes ragravepid perquegrave segaven

li donaven la volta al blat i feien la garba el nus i deixaven les garbes al

darrere

Quan estava tot sec srsquoapilaven les garbes en garberes

Fent garbes

Garberes

Es deixava assecar una mica no gaire despreacutes carregaven el carro

Les garbes es traginaven amb la forca anaven molt amunt i el que hi havia

a dalt les anava posant beacute Colbulllocar les garbes era tot un art

BATRE

El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla

Portagravevem el carro a Cal Simoacuten quan arribagravevem les garbes anaven directe

cap a la magravequina que feia la feina de destriar el gra de la palla per un

cantoacute sortia el gra i per lrsquoaltre la palla i el boll

El juliol era el temps meacutes adequat per fer aquestes feines perquegrave fa meacutes

calor i fa aire a diferegravencia de lrsquoagost

ldquoAl mes de juliol a lrsquoera hi fa bon solrdquo

A LrsquoERA

Contemporagraveniament hi havia gent que feia la batuda manualment

estenien les garbes a lrsquoera es deixaven assecar les espigues es girava la

batuda a continuacioacute passaven els animals per sobre i al mateix temps es

passava el corroacute per anar aixafant fins a quedar tot pla

Despreacutes amb la forca havien de treure la palla meacutes llarga deixant el gra i el

boll que era la palla meacutes fina per treure-la al final

La polseguera que es formava era impressionant

EL PALLER

Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller

davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la

palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada

Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals

agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada

tendra tambeacute els donagravevem garrofes

Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc

destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament

de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla

A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar

per fer la migdiada

EL MOLIacute

De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves

omplint tots els sacs

Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a

lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la

terra (del Querol) que maduraven aquiacute

EL PA

El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina

ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a

recollir un cop o dos a la setmana

Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre

de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre

LrsquoADOB

Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes

giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven

els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar

La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra

no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava

als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir

Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es

netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un

badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems

plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi

havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els

arbres

En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que

estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall

El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la

terra els nutrients en forma de compost

Page 2: Del blat al pa

Passagravevem el rascla amb el cavall i despreacutes els corrons perquegrave la terra

quedeacutes aixafada i no perdeacutes la humitat anagravevem treballant de manera que

els rasclets o lrsquoengreda destriava la terra eren cinc o sis punxes A baix a

Marina fegraveiem cada any dues mujades de blat

Mujada Mesura agragraveria equivalent al tros de terra que poden llaurar un

parell de bous en un dia Equival a 48965 m2

Abans de fer el blat el camp de les Filipines era tot de pereres i al voltant

de jonquills que lrsquoagravevia ja els venia a les parades de la Rambla de les flors a

Barcelona

LA SEMBRA

Cap al novembre i desembre es feia la sembra no fegraveiem solcs es

sembrava a la plana meacutes tard fegraveiem el cavallons Escampagravevem les llavors a

magrave i lrsquo agafagravevem drsquoun sac que teniacuteem penjat al costat

La llavor la guardagravevem de lrsquoany anterior recordo que despreacutes vam canviar

per un blat rus que no tenia arestes deien que era meacutes productiu

REGAR

Regagravevem amb lrsquoaigua del vall Tregraveiem lrsquoaigua amb un motor antic un

Salvatella que tambeacute fegraveiem servir per regar lrsquoarrograves

Una vegada amb aquest motor vam fer una portadora drsquoanguiles perquegrave

el motor xuclava lrsquoaigua del vall i sortien les anguiles a dojo

SEGAR

Diu la dita ldquoPer Sant Joan garbes al camprdquo O sigui que arribat el juny era

el temps de la sega es treballava de sol a sol els pagesos i les pageses

srsquoaixecaven de matinada quan encara era fosc i agafaven el carro ja sigui

per anar al camp o per vendre a ciutat

Recordo que el pare em va explicar que una vegada anant amb el carro a

vendre a Barcelona es va quedar adormit i quan va despertar el cavall ja

lrsquohavia portat al mercat

Antigament la sega la feien amb la falccedil perograve meacutes cap aquiacute i incluacutes abans

de la guerra ja segaven amb el volant eacutes igual que la falccedil perograve meacutes gran la

falccedil va amb serra i el volant va amb un tall era meacutes ragravepid perquegrave segaven

li donaven la volta al blat i feien la garba el nus i deixaven les garbes al

darrere

Quan estava tot sec srsquoapilaven les garbes en garberes

Fent garbes

Garberes

Es deixava assecar una mica no gaire despreacutes carregaven el carro

Les garbes es traginaven amb la forca anaven molt amunt i el que hi havia

a dalt les anava posant beacute Colbulllocar les garbes era tot un art

BATRE

El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla

Portagravevem el carro a Cal Simoacuten quan arribagravevem les garbes anaven directe

cap a la magravequina que feia la feina de destriar el gra de la palla per un

cantoacute sortia el gra i per lrsquoaltre la palla i el boll

El juliol era el temps meacutes adequat per fer aquestes feines perquegrave fa meacutes

calor i fa aire a diferegravencia de lrsquoagost

ldquoAl mes de juliol a lrsquoera hi fa bon solrdquo

A LrsquoERA

Contemporagraveniament hi havia gent que feia la batuda manualment

estenien les garbes a lrsquoera es deixaven assecar les espigues es girava la

batuda a continuacioacute passaven els animals per sobre i al mateix temps es

passava el corroacute per anar aixafant fins a quedar tot pla

Despreacutes amb la forca havien de treure la palla meacutes llarga deixant el gra i el

boll que era la palla meacutes fina per treure-la al final

La polseguera que es formava era impressionant

EL PALLER

Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller

davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la

palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada

Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals

agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada

tendra tambeacute els donagravevem garrofes

Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc

destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament

de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla

A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar

per fer la migdiada

EL MOLIacute

De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves

omplint tots els sacs

Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a

lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la

terra (del Querol) que maduraven aquiacute

EL PA

El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina

ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a

recollir un cop o dos a la setmana

Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre

de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre

LrsquoADOB

Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes

giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven

els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar

La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra

no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava

als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir

Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es

netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un

badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems

plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi

havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els

arbres

En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que

estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall

El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la

terra els nutrients en forma de compost

Page 3: Del blat al pa

SEGAR

Diu la dita ldquoPer Sant Joan garbes al camprdquo O sigui que arribat el juny era

el temps de la sega es treballava de sol a sol els pagesos i les pageses

srsquoaixecaven de matinada quan encara era fosc i agafaven el carro ja sigui

per anar al camp o per vendre a ciutat

Recordo que el pare em va explicar que una vegada anant amb el carro a

vendre a Barcelona es va quedar adormit i quan va despertar el cavall ja

lrsquohavia portat al mercat

Antigament la sega la feien amb la falccedil perograve meacutes cap aquiacute i incluacutes abans

de la guerra ja segaven amb el volant eacutes igual que la falccedil perograve meacutes gran la

falccedil va amb serra i el volant va amb un tall era meacutes ragravepid perquegrave segaven

li donaven la volta al blat i feien la garba el nus i deixaven les garbes al

darrere

Quan estava tot sec srsquoapilaven les garbes en garberes

Fent garbes

Garberes

Es deixava assecar una mica no gaire despreacutes carregaven el carro

Les garbes es traginaven amb la forca anaven molt amunt i el que hi havia

a dalt les anava posant beacute Colbulllocar les garbes era tot un art

BATRE

El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla

Portagravevem el carro a Cal Simoacuten quan arribagravevem les garbes anaven directe

cap a la magravequina que feia la feina de destriar el gra de la palla per un

cantoacute sortia el gra i per lrsquoaltre la palla i el boll

El juliol era el temps meacutes adequat per fer aquestes feines perquegrave fa meacutes

calor i fa aire a diferegravencia de lrsquoagost

ldquoAl mes de juliol a lrsquoera hi fa bon solrdquo

A LrsquoERA

Contemporagraveniament hi havia gent que feia la batuda manualment

estenien les garbes a lrsquoera es deixaven assecar les espigues es girava la

batuda a continuacioacute passaven els animals per sobre i al mateix temps es

passava el corroacute per anar aixafant fins a quedar tot pla

Despreacutes amb la forca havien de treure la palla meacutes llarga deixant el gra i el

boll que era la palla meacutes fina per treure-la al final

La polseguera que es formava era impressionant

EL PALLER

Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller

davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la

palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada

Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals

agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada

tendra tambeacute els donagravevem garrofes

Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc

destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament

de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla

A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar

per fer la migdiada

EL MOLIacute

De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves

omplint tots els sacs

Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a

lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la

terra (del Querol) que maduraven aquiacute

EL PA

El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina

ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a

recollir un cop o dos a la setmana

Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre

de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre

LrsquoADOB

Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes

giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven

els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar

La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra

no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava

als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir

Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es

netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un

badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems

plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi

havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els

arbres

En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que

estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall

El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la

terra els nutrients en forma de compost

Page 4: Del blat al pa

Garberes

Es deixava assecar una mica no gaire despreacutes carregaven el carro

Les garbes es traginaven amb la forca anaven molt amunt i el que hi havia

a dalt les anava posant beacute Colbulllocar les garbes era tot un art

BATRE

El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla

Portagravevem el carro a Cal Simoacuten quan arribagravevem les garbes anaven directe

cap a la magravequina que feia la feina de destriar el gra de la palla per un

cantoacute sortia el gra i per lrsquoaltre la palla i el boll

El juliol era el temps meacutes adequat per fer aquestes feines perquegrave fa meacutes

calor i fa aire a diferegravencia de lrsquoagost

ldquoAl mes de juliol a lrsquoera hi fa bon solrdquo

A LrsquoERA

Contemporagraveniament hi havia gent que feia la batuda manualment

estenien les garbes a lrsquoera es deixaven assecar les espigues es girava la

batuda a continuacioacute passaven els animals per sobre i al mateix temps es

passava el corroacute per anar aixafant fins a quedar tot pla

Despreacutes amb la forca havien de treure la palla meacutes llarga deixant el gra i el

boll que era la palla meacutes fina per treure-la al final

La polseguera que es formava era impressionant

EL PALLER

Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller

davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la

palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada

Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals

agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada

tendra tambeacute els donagravevem garrofes

Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc

destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament

de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla

A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar

per fer la migdiada

EL MOLIacute

De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves

omplint tots els sacs

Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a

lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la

terra (del Querol) que maduraven aquiacute

EL PA

El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina

ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a

recollir un cop o dos a la setmana

Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre

de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre

LrsquoADOB

Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes

giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven

els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar

La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra

no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava

als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir

Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es

netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un

badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems

plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi

havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els

arbres

En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que

estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall

El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la

terra els nutrients en forma de compost

Page 5: Del blat al pa

A LrsquoERA

Contemporagraveniament hi havia gent que feia la batuda manualment

estenien les garbes a lrsquoera es deixaven assecar les espigues es girava la

batuda a continuacioacute passaven els animals per sobre i al mateix temps es

passava el corroacute per anar aixafant fins a quedar tot pla

Despreacutes amb la forca havien de treure la palla meacutes llarga deixant el gra i el

boll que era la palla meacutes fina per treure-la al final

La polseguera que es formava era impressionant

EL PALLER

Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller

davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la

palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada

Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals

agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada

tendra tambeacute els donagravevem garrofes

Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc

destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament

de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla

A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar

per fer la migdiada

EL MOLIacute

De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves

omplint tots els sacs

Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a

lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la

terra (del Querol) que maduraven aquiacute

EL PA

El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina

ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a

recollir un cop o dos a la setmana

Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre

de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre

LrsquoADOB

Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes

giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven

els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar

La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra

no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava

als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir

Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es

netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un

badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems

plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi

havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els

arbres

En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que

estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall

El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la

terra els nutrients en forma de compost

Page 6: Del blat al pa

EL PALLER

Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller

davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la

palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada

Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals

agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada

tendra tambeacute els donagravevem garrofes

Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc

destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament

de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla

A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar

per fer la migdiada

EL MOLIacute

De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves

omplint tots els sacs

Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a

lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la

terra (del Querol) que maduraven aquiacute

EL PA

El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina

ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a

recollir un cop o dos a la setmana

Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre

de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre

LrsquoADOB

Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes

giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven

els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar

La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra

no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava

als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir

Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es

netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un

badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems

plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi

havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els

arbres

En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que

estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall

El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la

terra els nutrients en forma de compost

Page 7: Del blat al pa

Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a

lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la

terra (del Querol) que maduraven aquiacute

EL PA

El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina

ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a

recollir un cop o dos a la setmana

Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre

de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre

LrsquoADOB

Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes

giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven

els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar

La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra

no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava

als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir

Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es

netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un

badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems

plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi

havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els

arbres

En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que

estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall

El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la

terra els nutrients en forma de compost

Page 8: Del blat al pa

LrsquoADOB

Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes

giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven

els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar

La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra

no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava

als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir

Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es

netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un

badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems

plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi

havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els

arbres

En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que

estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall

El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la

terra els nutrients en forma de compost