Del blat al pa
8
Click here to load reader
description
Arriba el juny, temps de segar i batre. Els records d'una època s'amunteguen. Vet aquí com era a Sant Climent de Llobregat.
Transcript of Del blat al pa
DEL BLAT AL PA
INTRODUCCIOacute
La famiacutelia pagesa ha estat durant segles un dels pilars sobre els quals es va
construir aquest paiacutes Sense una magrave agriacutecola desenvolupada no hagueacutes
nascut la industrialitzacioacute que va caracteritzar Catalunya
La branca primagraveria amb el seu treball i el seu esforccedil evolutiu soacuten els
nostres referents que cal no oblidar
Els treballs al camp eren diversos i ocupaven tot lrsquoany segons la
climatologia que marcava el fer i desfer de cada dia
LLAURAR LA TERRA
El terreny srsquohavia de llaurar amb lrsquoarada es a dir remenar la terra airejar-
la deixar-la a punt per sembrar Hi havia varies menes drsquoarades la
romana tambeacute lrsquoarada normal un altra de mitja lluna
Passagravevem el rascla amb el cavall i despreacutes els corrons perquegrave la terra
quedeacutes aixafada i no perdeacutes la humitat anagravevem treballant de manera que
els rasclets o lrsquoengreda destriava la terra eren cinc o sis punxes A baix a
Marina fegraveiem cada any dues mujades de blat
Mujada Mesura agragraveria equivalent al tros de terra que poden llaurar un
parell de bous en un dia Equival a 48965 m2
Abans de fer el blat el camp de les Filipines era tot de pereres i al voltant
de jonquills que lrsquoagravevia ja els venia a les parades de la Rambla de les flors a
Barcelona
LA SEMBRA
Cap al novembre i desembre es feia la sembra no fegraveiem solcs es
sembrava a la plana meacutes tard fegraveiem el cavallons Escampagravevem les llavors a
magrave i lrsquo agafagravevem drsquoun sac que teniacuteem penjat al costat
La llavor la guardagravevem de lrsquoany anterior recordo que despreacutes vam canviar
per un blat rus que no tenia arestes deien que era meacutes productiu
REGAR
Regagravevem amb lrsquoaigua del vall Tregraveiem lrsquoaigua amb un motor antic un
Salvatella que tambeacute fegraveiem servir per regar lrsquoarrograves
Una vegada amb aquest motor vam fer una portadora drsquoanguiles perquegrave
el motor xuclava lrsquoaigua del vall i sortien les anguiles a dojo
SEGAR
Diu la dita ldquoPer Sant Joan garbes al camprdquo O sigui que arribat el juny era
el temps de la sega es treballava de sol a sol els pagesos i les pageses
srsquoaixecaven de matinada quan encara era fosc i agafaven el carro ja sigui
per anar al camp o per vendre a ciutat
Recordo que el pare em va explicar que una vegada anant amb el carro a
vendre a Barcelona es va quedar adormit i quan va despertar el cavall ja
lrsquohavia portat al mercat
Antigament la sega la feien amb la falccedil perograve meacutes cap aquiacute i incluacutes abans
de la guerra ja segaven amb el volant eacutes igual que la falccedil perograve meacutes gran la
falccedil va amb serra i el volant va amb un tall era meacutes ragravepid perquegrave segaven
li donaven la volta al blat i feien la garba el nus i deixaven les garbes al
darrere
Quan estava tot sec srsquoapilaven les garbes en garberes
Fent garbes
Garberes
Es deixava assecar una mica no gaire despreacutes carregaven el carro
Les garbes es traginaven amb la forca anaven molt amunt i el que hi havia
a dalt les anava posant beacute Colbulllocar les garbes era tot un art
BATRE
El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla
Portagravevem el carro a Cal Simoacuten quan arribagravevem les garbes anaven directe
cap a la magravequina que feia la feina de destriar el gra de la palla per un
cantoacute sortia el gra i per lrsquoaltre la palla i el boll
El juliol era el temps meacutes adequat per fer aquestes feines perquegrave fa meacutes
calor i fa aire a diferegravencia de lrsquoagost
ldquoAl mes de juliol a lrsquoera hi fa bon solrdquo
A LrsquoERA
Contemporagraveniament hi havia gent que feia la batuda manualment
estenien les garbes a lrsquoera es deixaven assecar les espigues es girava la
batuda a continuacioacute passaven els animals per sobre i al mateix temps es
passava el corroacute per anar aixafant fins a quedar tot pla
Despreacutes amb la forca havien de treure la palla meacutes llarga deixant el gra i el
boll que era la palla meacutes fina per treure-la al final
La polseguera que es formava era impressionant
EL PALLER
Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller
davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la
palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada
Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals
agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada
tendra tambeacute els donagravevem garrofes
Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc
destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament
de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla
A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar
per fer la migdiada
EL MOLIacute
De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves
omplint tots els sacs
Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a
lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la
terra (del Querol) que maduraven aquiacute
EL PA
El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina
ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a
recollir un cop o dos a la setmana
Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre
de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre
LrsquoADOB
Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes
giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven
els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar
La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra
no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava
als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir
Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es
netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un
badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems
plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi
havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els
arbres
En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que
estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall
El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la
terra els nutrients en forma de compost
Passagravevem el rascla amb el cavall i despreacutes els corrons perquegrave la terra
quedeacutes aixafada i no perdeacutes la humitat anagravevem treballant de manera que
els rasclets o lrsquoengreda destriava la terra eren cinc o sis punxes A baix a
Marina fegraveiem cada any dues mujades de blat
Mujada Mesura agragraveria equivalent al tros de terra que poden llaurar un
parell de bous en un dia Equival a 48965 m2
Abans de fer el blat el camp de les Filipines era tot de pereres i al voltant
de jonquills que lrsquoagravevia ja els venia a les parades de la Rambla de les flors a
Barcelona
LA SEMBRA
Cap al novembre i desembre es feia la sembra no fegraveiem solcs es
sembrava a la plana meacutes tard fegraveiem el cavallons Escampagravevem les llavors a
magrave i lrsquo agafagravevem drsquoun sac que teniacuteem penjat al costat
La llavor la guardagravevem de lrsquoany anterior recordo que despreacutes vam canviar
per un blat rus que no tenia arestes deien que era meacutes productiu
REGAR
Regagravevem amb lrsquoaigua del vall Tregraveiem lrsquoaigua amb un motor antic un
Salvatella que tambeacute fegraveiem servir per regar lrsquoarrograves
Una vegada amb aquest motor vam fer una portadora drsquoanguiles perquegrave
el motor xuclava lrsquoaigua del vall i sortien les anguiles a dojo
SEGAR
Diu la dita ldquoPer Sant Joan garbes al camprdquo O sigui que arribat el juny era
el temps de la sega es treballava de sol a sol els pagesos i les pageses
srsquoaixecaven de matinada quan encara era fosc i agafaven el carro ja sigui
per anar al camp o per vendre a ciutat
Recordo que el pare em va explicar que una vegada anant amb el carro a
vendre a Barcelona es va quedar adormit i quan va despertar el cavall ja
lrsquohavia portat al mercat
Antigament la sega la feien amb la falccedil perograve meacutes cap aquiacute i incluacutes abans
de la guerra ja segaven amb el volant eacutes igual que la falccedil perograve meacutes gran la
falccedil va amb serra i el volant va amb un tall era meacutes ragravepid perquegrave segaven
li donaven la volta al blat i feien la garba el nus i deixaven les garbes al
darrere
Quan estava tot sec srsquoapilaven les garbes en garberes
Fent garbes
Garberes
Es deixava assecar una mica no gaire despreacutes carregaven el carro
Les garbes es traginaven amb la forca anaven molt amunt i el que hi havia
a dalt les anava posant beacute Colbulllocar les garbes era tot un art
BATRE
El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla
Portagravevem el carro a Cal Simoacuten quan arribagravevem les garbes anaven directe
cap a la magravequina que feia la feina de destriar el gra de la palla per un
cantoacute sortia el gra i per lrsquoaltre la palla i el boll
El juliol era el temps meacutes adequat per fer aquestes feines perquegrave fa meacutes
calor i fa aire a diferegravencia de lrsquoagost
ldquoAl mes de juliol a lrsquoera hi fa bon solrdquo
A LrsquoERA
Contemporagraveniament hi havia gent que feia la batuda manualment
estenien les garbes a lrsquoera es deixaven assecar les espigues es girava la
batuda a continuacioacute passaven els animals per sobre i al mateix temps es
passava el corroacute per anar aixafant fins a quedar tot pla
Despreacutes amb la forca havien de treure la palla meacutes llarga deixant el gra i el
boll que era la palla meacutes fina per treure-la al final
La polseguera que es formava era impressionant
EL PALLER
Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller
davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la
palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada
Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals
agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada
tendra tambeacute els donagravevem garrofes
Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc
destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament
de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla
A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar
per fer la migdiada
EL MOLIacute
De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves
omplint tots els sacs
Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a
lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la
terra (del Querol) que maduraven aquiacute
EL PA
El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina
ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a
recollir un cop o dos a la setmana
Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre
de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre
LrsquoADOB
Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes
giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven
els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar
La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra
no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava
als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir
Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es
netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un
badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems
plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi
havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els
arbres
En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que
estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall
El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la
terra els nutrients en forma de compost
SEGAR
Diu la dita ldquoPer Sant Joan garbes al camprdquo O sigui que arribat el juny era
el temps de la sega es treballava de sol a sol els pagesos i les pageses
srsquoaixecaven de matinada quan encara era fosc i agafaven el carro ja sigui
per anar al camp o per vendre a ciutat
Recordo que el pare em va explicar que una vegada anant amb el carro a
vendre a Barcelona es va quedar adormit i quan va despertar el cavall ja
lrsquohavia portat al mercat
Antigament la sega la feien amb la falccedil perograve meacutes cap aquiacute i incluacutes abans
de la guerra ja segaven amb el volant eacutes igual que la falccedil perograve meacutes gran la
falccedil va amb serra i el volant va amb un tall era meacutes ragravepid perquegrave segaven
li donaven la volta al blat i feien la garba el nus i deixaven les garbes al
darrere
Quan estava tot sec srsquoapilaven les garbes en garberes
Fent garbes
Garberes
Es deixava assecar una mica no gaire despreacutes carregaven el carro
Les garbes es traginaven amb la forca anaven molt amunt i el que hi havia
a dalt les anava posant beacute Colbulllocar les garbes era tot un art
BATRE
El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla
Portagravevem el carro a Cal Simoacuten quan arribagravevem les garbes anaven directe
cap a la magravequina que feia la feina de destriar el gra de la palla per un
cantoacute sortia el gra i per lrsquoaltre la palla i el boll
El juliol era el temps meacutes adequat per fer aquestes feines perquegrave fa meacutes
calor i fa aire a diferegravencia de lrsquoagost
ldquoAl mes de juliol a lrsquoera hi fa bon solrdquo
A LrsquoERA
Contemporagraveniament hi havia gent que feia la batuda manualment
estenien les garbes a lrsquoera es deixaven assecar les espigues es girava la
batuda a continuacioacute passaven els animals per sobre i al mateix temps es
passava el corroacute per anar aixafant fins a quedar tot pla
Despreacutes amb la forca havien de treure la palla meacutes llarga deixant el gra i el
boll que era la palla meacutes fina per treure-la al final
La polseguera que es formava era impressionant
EL PALLER
Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller
davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la
palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada
Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals
agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada
tendra tambeacute els donagravevem garrofes
Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc
destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament
de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla
A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar
per fer la migdiada
EL MOLIacute
De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves
omplint tots els sacs
Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a
lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la
terra (del Querol) que maduraven aquiacute
EL PA
El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina
ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a
recollir un cop o dos a la setmana
Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre
de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre
LrsquoADOB
Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes
giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven
els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar
La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra
no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava
als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir
Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es
netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un
badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems
plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi
havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els
arbres
En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que
estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall
El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la
terra els nutrients en forma de compost
Garberes
Es deixava assecar una mica no gaire despreacutes carregaven el carro
Les garbes es traginaven amb la forca anaven molt amunt i el que hi havia
a dalt les anava posant beacute Colbulllocar les garbes era tot un art
BATRE
El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla
Portagravevem el carro a Cal Simoacuten quan arribagravevem les garbes anaven directe
cap a la magravequina que feia la feina de destriar el gra de la palla per un
cantoacute sortia el gra i per lrsquoaltre la palla i el boll
El juliol era el temps meacutes adequat per fer aquestes feines perquegrave fa meacutes
calor i fa aire a diferegravencia de lrsquoagost
ldquoAl mes de juliol a lrsquoera hi fa bon solrdquo
A LrsquoERA
Contemporagraveniament hi havia gent que feia la batuda manualment
estenien les garbes a lrsquoera es deixaven assecar les espigues es girava la
batuda a continuacioacute passaven els animals per sobre i al mateix temps es
passava el corroacute per anar aixafant fins a quedar tot pla
Despreacutes amb la forca havien de treure la palla meacutes llarga deixant el gra i el
boll que era la palla meacutes fina per treure-la al final
La polseguera que es formava era impressionant
EL PALLER
Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller
davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la
palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada
Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals
agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada
tendra tambeacute els donagravevem garrofes
Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc
destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament
de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla
A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar
per fer la migdiada
EL MOLIacute
De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves
omplint tots els sacs
Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a
lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la
terra (del Querol) que maduraven aquiacute
EL PA
El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina
ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a
recollir un cop o dos a la setmana
Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre
de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre
LrsquoADOB
Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes
giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven
els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar
La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra
no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava
als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir
Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es
netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un
badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems
plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi
havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els
arbres
En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que
estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall
El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la
terra els nutrients en forma de compost
A LrsquoERA
Contemporagraveniament hi havia gent que feia la batuda manualment
estenien les garbes a lrsquoera es deixaven assecar les espigues es girava la
batuda a continuacioacute passaven els animals per sobre i al mateix temps es
passava el corroacute per anar aixafant fins a quedar tot pla
Despreacutes amb la forca havien de treure la palla meacutes llarga deixant el gra i el
boll que era la palla meacutes fina per treure-la al final
La polseguera que es formava era impressionant
EL PALLER
Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller
davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la
palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada
Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals
agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada
tendra tambeacute els donagravevem garrofes
Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc
destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament
de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla
A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar
per fer la migdiada
EL MOLIacute
De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves
omplint tots els sacs
Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a
lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la
terra (del Querol) que maduraven aquiacute
EL PA
El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina
ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a
recollir un cop o dos a la setmana
Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre
de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre
LrsquoADOB
Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes
giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven
els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar
La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra
no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava
als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir
Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es
netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un
badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems
plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi
havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els
arbres
En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que
estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall
El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la
terra els nutrients en forma de compost
EL PALLER
Amb la palla separada del gra enfilagravevem cap al Llanagraves Allagrave fegraveiem el paller
davant la barraca i el porxo Posagravevem la palla meacutes fina (boll) a sobre de la
palla meacutes llarga perquegrave quan plogueacutes no quedeacutes mullada
Drsquoallagrave cada dia si necessitagravevem palla per donar menjar als animals
agafagravevem un sac que despreacutes barrejagravevem amb alfals o beacute amb la civada
tendra tambeacute els donagravevem garrofes
Hi havia molts que no feien el paller portaven la palla a la pallissa (lloc
destinat a guardar-hi la palla i que pot eacutesser un cobert o un departament
de lrsquoestable) Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla
A lrsquoombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaccedil despreacutes de dinar
per fer la migdiada
EL MOLIacute
De la magravequina de Cal Simoacuten el blat sortia directe cap el sac i aixiacute anaves
omplint tots els sacs
Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a
lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la
terra (del Querol) que maduraven aquiacute
EL PA
El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina
ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a
recollir un cop o dos a la setmana
Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre
de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre
LrsquoADOB
Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes
giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven
els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar
La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra
no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava
als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir
Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es
netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un
badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems
plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi
havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els
arbres
En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que
estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall
El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la
terra els nutrients en forma de compost
Els sacs es portaven cap el moliacute i despreacutes en sacs de farina cap a casa a
lrsquohabitacioacute de la farina on tambeacute hi havia lrsquoarrograves serves i productes de la
terra (del Querol) que maduraven aquiacute
EL PA
El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans per cada quilo de farina
ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos srsquoanava a
recollir un cop o dos a la setmana
Recordo que despreacutes de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre
de blat de moro) jo era petit i no volia pa blanc volia pa negre
LrsquoADOB
Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes
giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven
els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar
La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra
no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava
als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir
Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es
netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un
badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems
plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi
havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els
arbres
En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que
estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall
El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la
terra els nutrients en forma de compost
LrsquoADOB
Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedavenes
giraven i quan feia una pluja es llaurava perquegrave estava meacutes tou es tiraven
els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar
La palla barrejada amb el verd amb alfals i a lrsquohivern amb la civada tendra
no solament servia per donar aliment als animals la que sobrava es tirava
als peus del cavall i li servia de jaccedil per dormir
Al cap drsquoun temps com que allagrave lrsquoanimal orinava i defecava amb la forca es
netejava es treia i es colbulllocava a un cantoacute de lrsquoestable es feia un
badiguer (pila) perquegrave srsquoaneacutes descomponent i es formessin els fems
plegats amb les fulles drsquoenciam brogravequil (tot el que era vegetal) i quan hi
havia una bona pila es carregava al carro i servia drsquoadob pel camp i els
arbres
En aquella egravepoca hi havia qui anava amb el carro per la carretera que
estava molt transitada pels animals agafant els fems del cavall
El pagegraves ecologravegic feia servir restes vegetals palla i fems per retornar a la
terra els nutrients en forma de compost
