DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA QUE JO  · La misión de la policía catalana és prestar...

8
QUE JO VULL Octubre de 2003 OBRES PER GUANYAR ESPAI PER A LA GENT LA COMISSARIA DE LA RAMBLA UNA ESCOLA EN CONSTRUCCIÓ PARTICIPACIÓ CIUTADANA ENTRAR AL MERCAT LABORAL www.barrimina.org www.barrimina.org butlletí INFORMATIU DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA

Transcript of DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA QUE JO  · La misión de la policía catalana és prestar...

Page 1: DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA QUE JO  · La misión de la policía catalana és prestar ayuda y hacer respetar la ley que garantiza la convivéncia. “Yo mismo –explica

Octubre de 2003

OBRAS PARA GANAR ESPACIO PARA LA GENTE • LA COMISARIA DE LA RAMBLA • UNA ESCUELA EN CONSTRUCCIÓN • PARTICIPACIÓN CIUDADANA • ENTRAR EN EL MERCADO LABORAL

ww

w.barrim

ina.orgw

ww

.barrimina.org

boletín INFORMATIVO DEL PLAN DE TRANSFORMACIÓN DE LA MINAQUE JOVULL

Octubre de 2003

OBRES PER GUANYAR ESPAI PER A LA GENT • LA COMISSARIA DE LA RAMBLA • UNA ESCOLA EN CONSTRUCCIÓ • PARTICIPACIÓ CIUTADANA • ENTRAR AL MERCAT LABORAL

ww

w.b

arri

min

a.or

gw

ww

.bar

rim

ina.

org

butlletí INFORMATIUDEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA

Page 2: DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA QUE JO  · La misión de la policía catalana és prestar ayuda y hacer respetar la ley que garantiza la convivéncia. “Yo mismo –explica

Bancos, comercios, nuevas viviendas y equipa-mientos públicos se instalaran en este eje que tiene un paseo central de trece metros de ancho reseguido de árboles entre dos vías de circulación de vehículos de tres carriles cada uno, dos para los coches y uno para el tranvía. A continuación, otra línea de árboles y aceras laterales de cuatro metros de anchura. En total serán 40 metros de Rambla de lado a lado y 120 metros de largo. El tranvía parará en la Mina desde donde enlazará dos líneas para conectar Badalona con Barcelona, por Sant Adrià.

En la zona de las calles Manuel Fernández Márquez, Astronàutica, Tramontana y Garbí se han construido aceras nuevas y pasos de peatones; y se ha ordenado la circulación y el aparcamiento. Se han plantado árboles, instalado farolas, y colocado bancos de madera y papeleras. Entre los edificios se han creado zonas para que jueguen los niños con toboganes y columpios sobre un suelo de goma. Las obras han costado 561.180 ¤. Más adelante está prevista también la colocación de ascensores y nuevos accesos en las viviendas.

Las calles Estrelles y Llevant se han reurbanizado ampliando las aceras, y se ha construido un aparcamiento público de 150 plazas. El coste de estos trabajos asciende a 2.046.000 ¤. La calle Estrelles, de dirección única, se ha abierto a la circulación por ambos lados y se han plantado árboles. La calle Llevant, además de reformarla, se ha prolongado hasta la calle de Cristòfol de Moura. El problema de las aguas freáticas ha retardado tres meses la apertura del tramo final, pero este mes de septiembre ya se han reemprendido las obras que acabaran en diciembre.

Los árboles de la calle Llevant se plantaran en mitad del otoño, hacia el mes de noviembre.

Entre las futuras actuaciones del Consorcio del Barrio de la Mina, para las que se destinaran 1.854.000 euros, está la remodelación de las calles Mart y Mar. La calle Mart se reurbanizará como se ha hecho en Llevant y Estrelles, y la calle Mar, además, se abrirá por el lado de la escuela que ya se está construyendo.

Página 2

BOLETÍN IN

FORMATIVO DEL PLAN

DE TRANSFORM

ACIÓN DE LA M

INA

OBRAS PARA GANAR ESPACIO PARA LA GENTE

Pronto se podrá inaugurar el tramo de la Rambla entre Cristòfol de Moura y Ponent. La oficina de correos y la Asociación de vecinos se trasladaran a la calle Orient para poder ser demolidos y continuar avanzando con la Rambla. Las obras hasta este punto cuestan 930.000 ¤.

Bancs, botigues, nous habitatges i equipaments públics s’instal·laran en aquest eix vertebrador que té un passeig central de tretze metres d’ampla-da resseguit d’arbres entre dues vies de circulació de vehicles de tres carrils cada una, dos per cotxes i un pel tramvia. A continuació, una altra tirada d’arbres i les aceres laterals de quatre metres d’ample. En total seran 40 metres de Rambla de costat a costat i 120 de llarg. El tramvia pararà a la Mina des d’on enllaçarà dues línies per connectar Badalona amb Barcelona, per Sant Adrià.

A la zona dels carrers Manuel Fernández Márquez, Astronàutica, Tramuntana i Garbí s’han fet aceres noves i passos de vianants; i s’ha ordenat la circulació i l'aparcament. S’han plantat arbres, instal·lats nous fanals, i col·locat bancs i papereres. Entre edificis s’han fet zones d’esbarjo infantil amb tobogans i gronxadors sobre un terra de goma. Tot plegat ha costat 561.180 ¤. Més endavant s’instal·laràn ascensors a les escales.

Els carrers Estrelles i Llevant s’han reurbanitzat eixamplant les aceres, i s’ha construit un apar-cament públic de 150 places a la zona. El cost de les obres puja a 2.046.000 ¤. El carrer Estrelles, de direcció única, s’ha obert a la circulació per tots dos costats i s’hi han plantat arbres. Al carrer Llevant, a més s’hi ha fet la perllongació fins el carrer Cristòfol de Moura. El problema de les aigües freàtiques ha retardat tres mesos l’obertura del tram final, però aquest setembre ja s’han reprès els treballs que acabaran al desembre. Els arbres del carrer Llevant es plantaran a mitja tardor, cap al mes de novembre.

Entre les futures actuacions del Consorci del Barri de la Mina, per a les que destinarà 1.854.000 ¤, hi ha la remodelació dels carrers Mart i Mar. El carrer Mart es reurbanitzarà com s’ha fet a Llevant i Estrelles. I el carrer Mar, a més a més, s’obrirà pel costat de l’escola que ja s’està construint.

OBRES PER GUANYAR ESPAI PER A LA GENTQUE JO

VULL

Pàg

ina

2

Aviat es podrà inaugurar el tros de la Rambla entre Cristòfol de Moura i Ponent. L’oficina de Correus i l’Associació de veïns es traslladaran al carrer Orient per poder ser enderrocats i continuar avançant. Les obres d’aquest tram costen 930.000 ¤.

BUTL

LETÍ

INFO

RMAT

IU D

EL P

LA D

E TR

ANSF

ORM

ACIÓ

DE

LA M

INA

Page 3: DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA QUE JO  · La misión de la policía catalana és prestar ayuda y hacer respetar la ley que garantiza la convivéncia. “Yo mismo –explica

LA COMISARIA DE LA RAMBLA

Página 3

Los dos primeros meses de los Mossos d’esquadra en la Mina fueron de mucho trabajo. Se tenian que asentar las bases y entrar en la comunidad buscando la convivencia. No ha sido fácil en un lugar dónde hay tráfico y consumo de droga –gran negocio para unos cuantos–, compra y venta de material ilegal, violéncia doméstica, leyes própias, y bastante suciedad. Pero las estadísticas empenzaron a disminuir. ¿Se había entendido el mensaje? Quizás sí. A pesar de ello, los 100 efectivos de los Mossos han mantenido el mismo grado de atención y esfuerzo para entender la comunidad a la que sirven.

Las mejoras en las aceras y las calles del barrio ya son una realidad de la zona d’Estrelles y Llevant, entre oltras.

La misión de la policía catalana és prestar ayuda y hacer respetar la ley que garantiza la convivéncia. “Yo mismo –explica el jefe de la Oficina de atención al ciudadano– en algún caso, he salido a ayudar a alguien que anteriormente había tenido que detener”. Lamenta que “hay muchos que no entieden la doble misión que tenemos”. Y clarifica, “si me necesitas te ayudaré, pero si no respetas la ley y delinques deberé actuar en consecuencia”.

Antes del verano corría por el barrio que no se veian tantos coches patrulla y que la inseguridad volvía. El jefe de la comisaria desconfía de las quejas sin hechos comprobables. “Tomamos nuestras estadís-ticas, los números, los casos, y las estudiamos –insiste–. Teníamos los mismos efectivos de siempre, hacíamos el mismo trabajo o más, y en el número de denúncias y actuaciones no había incidéncias importantes. Queríamos saber porqué la gente decía sentirse más insegura. En agosto, pues, pusimos en marcha el plan especial de verano.”

Los objetivos han sido los coches mal aparcados, la suciedad en el barrio y el mercado ilegal. Se establecieron patrullas conjuntas de Mossos y Policía Local que son la visualización de lo que ya existe en las comisarias dónde los dos cuerpos comparten la misma base de datos y están en conexión permanente. En la calle ha significado que, en caso de tener que actuar, las diligéncias se tramiten a la vez de acuerdo con la ley y las ordenanzas municipales. Y, conjuntamente, patrullan a pie para estar más cerca del ciudadano.

“Tenemos un territorio pequeño de poco más de tres kilómetros cuadrados –explica el jefe de la comisaría– podemos actuar con mucha rapidez desde el momento en que recibimos el aviso”. Pero si no hay denúncias, si hay desconfianza; hay algo que falla. “Estamos abiertos a escuchar los problemas de la gente para poder darles respuesta, pero necesitamos que nos llamen cuando pasa alguna cosa” pide el jefe de los Mossos de Sant Adrià en la Mina; que de vez en cuando también recibe alguna nota anónima de agradecimiento.

PLAN

DE

TRAN

SFOR

MAC

IÓN

DE

LA M

INA

BOLETÍN INFORMATIVO DEL

LA COMISSARIA DE LA RAMBLA

Pàg

ina

3

Els dos primers mesos dels Mossos d’esquadra a la Mina van ser de molta feina. S’havien d’assentar les bases i entrar en la comunitat buscant la convivència. No ha estat senzill en un lloc on hi ha tràfic i consum de droga –gran negoci per uns quants–, compra i venda de material il·legal, violència domèstica, lleis pròpies, i força brutícia. Però les estadístiques van començar a recular. S’havia entès el missatge? Pot ser sí. Tot i això, els 100 efectius dels Mossos han mantingut el mateix grau d’atenció i esforç per entendre la comunitat que serveixen.

PLA DE TRANSFORM

ACIÓ DE LA MIN

A

Les millores a les voreres i als carrers del barri ja son una realitat a la zona d’Estrelles i Llevant, entre d’altres.

BUTLLETÍ INFORMATIU DEL

La missió de la policia catalana es prestar ajut i fer respectar la llei que garanteix la convivència. “Jo mateix –explica el cap de l’Oficina d’atenció al ciutadà– en algun cas, he sortit a ajudar algú que anteriorment havia hagut de detenir”. Lamenta que “hi ha molts que no entenen la doble missió que tenim”. I clarifica, “si em necessites t’ajudaré, però si no respectes la llei i delinqueixes hauré d’actuar en conseqüència”.

Abans de l’estiu corria pel barri que no es veien tant cotxes patrulla i que la inseguretat tornava. El cap de la comissaria desconfia de les queixes sense fets comprovables. “Vam agafar les nostres estadístiques, els números, els casos, i els vam estudiar –insisteix–. Teníem els mateixos efectius de sempre, fèiem la mateixa feina o més, i en el nombre de denúncies i actuacions no hi havia incidències importants. Volíem saber per què la gent deia sentir-se més insegura. A l’agost, doncs, van posar en marxa el pla especial d’estiu.”

Els objectius han sigut els cotxes mal aparcats, la brutícia al barri i el mercat il·legal. Es van establir patrulles conjuntes de Mossos i Policia Local que són la visualització del que ja existeix a les comissaries on els dos cossos comparteixen la mateixa base de dades i estan en connexió permanent. Al carrer a significat que, en cas d’haver d’actuar, les diligències es tramitin a l’hora d’acord amb la llei i les ordenances municipals. I, conjuntament, patrullen a peu per estar més a prop del ciutadà.

“Tenim un territori petit de poc més de tres quilòmetres quadrats –explica el cap de la comissaria– podem actuar amb molta rapidesa des del moment en que rebem l’avís”. Però si no hi ha denúncies, si hi ha desconfiança; hi ha una pota que va coixa. “Estem oberts a escoltar quins són els problemes de la gent per poder donar-los resposta, però necessitem que ens truquin quan passa alguna cosa” demana el cap dels Mossos de Sant Adrià a la Mina; que de tant en tant també rep alguna nota anònima d’agraïment.

Page 4: DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA QUE JO  · La misión de la policía catalana és prestar ayuda y hacer respetar la ley que garantiza la convivéncia. “Yo mismo –explica

Para el Centro de Educación Infantil y de Primaria La Mina, es el año de preparar la mudanza. El barrio se transforma, y también su escuela que mejora en equipamientos.

El edificio que se construye tiene tres cuerpos trans-versales y entre ellos están los patios y las pistas deportivas. La primera sección del centro es la escuela de Infantil con planta baja, un piso y el patio; inde-pendiente del resto y orientada al sol. La segunda acoge Primaria en tres plantas elevadas que crean una zona porticada en la planta baja que comunica su patio de recreo con las pistas. Entre los edificios de Infantil y Primaria, perpendiculares a los dos lados del solar y a nivel de planta baja, hay, a un lado el acceso a la escuela por la Nueva Rambla, las oficinas, la sala de profesores y la biblioteca; y al otro lado, por la calle Mar, el comedor. En el extremo norte hay el gimnasio. Se conforma así un conjunto de aulas, áreas comunes y zonas al aire libre de espacios amplios y abiertos. Es una escuela sin barreras arquitectónicas y con ascensores.

EXCAVADORAS Y LIBROS

La convivencia con los albañiles, y las excavadoras será una asignatura más este curso. Y aunque se han trasladado dos aulas a la parte posterior, habrá trajín.

Pero también se puede aprovechar para aprender desde primera fila como se construye un edificio moderno.Las obras finalizaran en julio del 2004, de manera que el curso 2004-2005 se iniciará el mes de septiem-bre en las nuevas instalaciones, al lado mismo de la escuela actual. El coste total es de 4.200.000 ¤.El proyecto del arquitecto Esteve Puigdengolas recoge la aportación de los maestros. Y tiene en cuenta que la nueva escuela será de uso común para los vecinos, fuera del horario escolar. El gimnasio es a la vez sala de actos, las pistas polideportivas estarán abiertas al barrio, y la biblioteca tendrá una entrada por la calle.

Llega el momento de participar en el Forum 2004 desde una proximidad de privilegio. La Mina está al lado mismo de donde se celebraran los actos centrales y las escuelas están invitadas a ser protagonistas de un intercambio cultural con niños y niñas del mundo. El cómo se tendrá que definir pronto.

EL NUEVO INSTITUTO

Por otro lado, el nuevo instituto de bachillerato y for-mación profesional, situado en la zona que se urbaniza entre las calles Ramon Llull y Taulat empezará a construirse, con un presupuesto de 3.800.000 ¤, el próximo mes de enero. Se prevé que entre en funcio-namiento el curso 2005-2006.

UNA ESCUELA EN CONSTRUCCIÓN

Página 4

La escuela en la Mina es clave dentro del engranaje que mueve el barrio porqué actúa directamente en la vida social, más allá de las clases. Hay una vinculación estrecha entre el entorno y la realidad que vive. Una de las tareas más costosas es implicar a los padres y madres en la vida escolar, y la lucha contra el absentismo; aunque se van obteniendo buenos resultados. Empieza un nuevo curso y con el la oportunidad de apoyar a los niños y niñas, que mañana serán los ciudadanos que querríamos responsables de lo que les toque vivir.

Ahora se está perforando el suelo para hacer los cimientos del edificio. Los trabajos de construcción avanzan a

buen ritmo en esta primera fase.

PLAN DE TRANSFORMACIÓN DE LA MINA

BOLETÍN IN

FORMATIVO DEL

Pel Centre d’Educació Infantil i de Primària La Mina, és l’any de preparar el trasllat. El barri es transforma, i també la seva escola que millora en equipaments.

L’edifici que es construeix té tres cossos transversals i entre ells els patis i les pistes esportives. La primera secció és l’escola d’Infantil amb planta baixa, un pis i pati; independent de la resta i orientada al sol. La segona acull Primària en tres plantes elevades que creen una zona porxada que comunica el seu pati amb les pistes. Entre els edificis d’Infantil i Primària, perpendiculars als dos costats del solar i a nivell de planta baixa, hi ha, a una banda, l’accés a l’escola per la Nova Rambla, les oficines, la sala de professors i la biblioteca; i a l’altra banda, pel costat del carrer Mar, el menjador. A l’extrem nord hi ha el gimnàs. Tot plegat conforma un conjunt d’aules, àrees comunes i zones d’esbarjo d’espais amplis i oberts. És una es-cola sense barreres arquitectòniques i amb ascensors.

EXCAVADORES I LLIBRESLa convivència amb els paletes i excavadores serà una assignatura més enguany. I encara que s’han traslladat dues aules a la part posterior, hi haurà trasbals. Però es pot aprofitar per aprendre de primera línia com es construeix un edifici modern.

Les obres finalitzaran el juliol del 2004, de manera que el curs 2004-2005 s’iniciarà el mes de setembre a les noves instal·lacions. El cost d’aquest equipament és de 4.200.000 ¤.

El projecte de l’arquitecte Esteve Puigdengolas recull l’aportació dels mestres. I té en compte que la nova escola serà d’ús comú pels veïns, més enllà de l’horari escolar. El gimnàs és a l’hora sala d’actes, les pistes poliesportives estaran obertes al barri, i la biblioteca tindrà una entrada pel carrer.

Arriba el moment de participar al Forum 2004 des d’una proximitat de privilegi. La Mina és a tocar d’on se celebraran els actes centrals i les escoles estan convidades a l’intercanvi amb nens i nenes d’arreu. El com s’haurà de definir aviat.

EL NOU INSTITUTD’altra banda, el nou institut de batxillerat i formació professional, situat a la zona que s’urbanitzarà entre els carrers Ramon Llull i Taulat començarà a construir-se, amb un pressupost de 3.800.000 ¤, el mes de gener vinent. Es preveu que entri en funcionament el curs 2005-2006.

UNA ESCOLA EN CONSTRUCCIÓ

Pàg

ina

4

L’escola a la Mina és clau en l’engranatge que mou el barri perquè actua directament en la vida social, més enllà de les classes. Hi ha una vinculació estreta entre l’entorn i la realitat que viu. Una de les tasques més costoses és implicar pares i mares en la vida escolar, i la lluita contra l’absentisme; tot i que es van obtenint bons resultats. Comença un nou curs i amb ell l’oportunitat de fer costat als infants, que demà seran els ciutadans que voldríem responsables del que els toqui viure.

Ara s’està perforant el sòl per fer els fonaments de l’edifici. Els

treballs de construcció avancen a bon ritme en aquesta primera fase.

PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINABU

TLLE

TÍ IN

FORM

ATIU

DEL

Page 5: DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA QUE JO  · La misión de la policía catalana és prestar ayuda y hacer respetar la ley que garantiza la convivéncia. “Yo mismo –explica

POTENCIAL HUMANO

Página 5

El día 5 de julio se celebró en el Parc del Besòs el 13º Concurso de Cante Fla-menco organizado por el Centro Cultural Gitano la Mina. Luís Vargas, cantaor de raíces sevillanas y vecino de L‘Hospitalet de Llobregat, artísticamente Luís de

Lebrija, ganó esta edición. El jurado valoró su seguridad y dominio de los tres grupos de cante que se requerían. El fin de fiesta lo pusieron las ac-tuaciones de Los Gitanos Catalanes y Juanito Villar y su familia.

La Semana Cultural organizada por las entidades de la Mina dejó un buen sabor de boca por la calidad de los actos y la buena participación de los vecinos. Se cumplió el objetivo. En el contexto de actos festivos, culturales y deportivos las entidades que trabajan en el barrio mostraron a los vecinos la labor que hacen. Se pudo visitar la Exposición de Entidades y Servicios del barrio que se montó en la sala Pinós Miralles. Ello ayudó a intensificar la relación entre las entidades y a fomentar el potencial cultural que hay en la Mina.

La muestra de la Setmana Cultural reunió a entidades,

asociaciones y vecinos.PARTICIPACIÓN CIUDADANA

Muchos vecinos asistieron a las tres charlas de debate, en las que participa-ron directamente con sus intervencio-nes y preguntas. Los temas interesaron. Mercè Romans, profesora de la Uni-versidad de Barcelona, dijo que la educación y la formación de la persona es una constante a lo largo de la vida. Conocidos periodistas, entre ellos Antoni Bassas de Catalunya Ràdio, hablaron de la imagen que los medios de comunicación ayudan a construir de los barrios periféricos de las grandes ciudades como es la Mina. Y el último día, se trató la cuestión de la vivienda desde su aspecto legal.

Actos como la gimcana de bicicletas -que fue un éxito-, juegos infantiles y diversos talleres divirtieron a los más pequeños. El deporte también con-centró participantes, especialmente el campeonato de diez equipos de fútbol sala. Por categorías los ganadores fue-ron: Casal Infantil, Real Madrid y Casal Juvenil.

ACTIVIDADES DE VERANO

Los pequeños y jóvenes que parti-ciparon en los casales y las colonias de verano pueden sumar una ex-periencia más de convivencia y enri-quecimiento personal. Todo el mes de julio hubo talleres, piscina, juegos, y salidas al zoo y a Port Aventura, entre otros lugares. La participación de los padres y madres fue clave para que todo saliera bien y la labor de los monitores muy importante, y así se lo agradecieron los padres.

Después todos se marcharon de colonias entre cinco y diez días. Fueron a la Garrotxa, Berga, València o Cam-prodon, donde compartieron faenas cotidianas, practicaron deportes diversos (bicicleta, excursionismo, escalada, etc...), durmieron algunas noches bajo las estrellas y fueron a la piscina cada día.

BOLE

TÍN

INFO

RMAT

IVO

DEL

PLAN

DE

TRAN

SFOR

MAC

IÓN

DE

LA M

INA

POTENCIAL HUMÀ

Pàg

ina

5

El dia 5 de juliol es va celebrar al Parc del Besòs el 13è Concurs de Cante Flamenco organitzat pel Centro Cultural Gitano de la Mina. Luís Vargas, cantaor d'arrels sevillanes i veí de L'Hospitalet de Llobregat, artisticament Luís de

Lebrija, va guanyar aquesta edició. El jurat va valorar la seva seguretat i domini dels tres grups de cante que es requerien. El fi de festa el van posar les actuacions de Los Gitanos Catalanes i Juanito Villar y su familia.

La setmana cultural organitzada per les entitats de la Mina va deixar bon gust de boca per la qualitat dels actes i la bona participació dels veïns. Es va complir l’objectiu. Entre actes festius, culturals i esportius les entitats que treballen al barri van mostrar als veïns la tasca que fan. Es va poder visitar l’Exposició d’Entitats i Serveis del barri que es va muntar a la sala Pinós Miralles. Tot plegat va ajudar a intensificar la relació entre les entitats i fomentar el potencial cultural que hi ha a la Mina.

BUTLLETÍ IN

FORMATIU

DEL PLA DE TRANSFORM

ACIÓ DE LA MIN

A

La mostra de la setmana cultural va reunir entitats,

associacions i veïns. PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Molts veïns van assistir a les tres xerrades de debat, i participar-hi directament amb les seves interven-cions i preguntes. Els temes van interessar. Mercè Romans, professora de la Universitat de Barcelona, va dir que l’educació i la formació de la persona son una constant al llarg de la vida. Coneguts periodistes, entre ells Antoni Bassas de Catalunya Ràdio, van parlar de la imatge que els mitjans de comunicació ajuden a construir dels barris perifèrics de les grans ciutats com és la Mina. I l’últim dia, es va tractar la qüestió de l’ha-bitatge des del seu aspecte legal.

Actes com la gimcana de bicicletes –que va tenir molt èxit–, jocs infantils i diversos tallers van divertir als més petits. L’esport també va concentrar participants, especialment el campio-nat de deu equips de futbol sala. Per categories els guanyadors van ser: Casal Infantil, Real Madrid i Casal Juvenil.

ACTIVITATS DE L’ESTIU

Els infants i joves que van participar dels casals i les colònies d’estiu poden sumar una experiència més de convivència i enriquiment personal. Tot el mes de juliol va haver tallers, piscina, jocs, i sortides al zoo i a Port Aventura, entre altres llocs. La par-ticipació de pares i mares va ser clau perquè tot sortís bé i la feina dels monitors molt important, i així els hi van agrair els pares.

Després tothom va marxar de colònies entre cinc i deu dies. A la Garrotxa, Berga, València o Camprodon, van compartir tasques quotidianes, practicar esports diversos (bicicleta, excursionisme, escalada...), dormir algunes nits sota les estrelles i anar a la piscina cada dia.

Page 6: DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA QUE JO  · La misión de la policía catalana és prestar ayuda y hacer respetar la ley que garantiza la convivéncia. “Yo mismo –explica

ENTRAR AL MERCAT LABORALPROGRAMES DE FORMACIÓ ADAPTATS A LES NECESSITATS

ENTRAR EN EL MERCADO LABORALPROGRAMAS DE FORMACIÓN ADAPTADOS A LAS NECESIDADES

Página 6

Las mujeres tienen acceso prioritario a los programas de ocupación porqué, en la Mina, son el grupo con el índice más alto de paro. Se incorporan al mercado laboral como dependientas de grandes superficies, camareras de pisos para hoteles o en equipos de servicios de limpieza. En muchos casos se trata de mujeres que no han tenido una formación previa pero que tienen motivación por el trabajo. Una vez salvados los inconvenientes de salir del barrio y conciliar la vida familiar y la laboral, los resultados son buenos. Se establece la confianza de la empresa y se crean nuevos referentes de las mujeres trabajadoras en el barrio.

Han acabado los cursos de servicios de mantenimiento, carretilleros de almacén y manipulados. Del de materiales de reciclaje empezará uno nuevo en octubre y se está haciendo la selección de jóvenes para el programa de formación de camareros para restaurantes. Desde el Servicio de Información y Orientación Laboral (SIOL) y el Club de trabajo se hace el seguimiento de cada caso de manera personalizada y adaptada a las necesidades concretas para conseguir la inserción laboral, y luchar contra el paro y la desestructuración social.

El caso de la brigada de limpieza y mantenimiento es un buen ejemplo de herramienta para la inserción. Además de tener un efecto directo sobre la mejora del barrio de la Mina, ha supuesto que doce personas que se encontraban en situación de difícil inserción laboral se hayan puesto a trabajar. Después cuatro miembros de la brigada han encontrado trabajo en empresas de construcción, y otros ocho esperan dar pronto el mismo paso que sus compañeros. Los que encuentran trabajo dejan su lugar a otros que se incorporan al equipo con el mismo objetivo de llegar un día a entrar en el mercado laboral normalizado.

BOLETÍN IN

FORMATIVO DEL PLAN

DE TRANSFORM

ACIÓN DE LA M

INA

QUE JOVULL

Pàg

ina

6BU

TLLE

TÍ IN

FORM

ATIU

DEL

PLA

DE

TRAN

SFOR

MAC

IÓ D

E LA

MIN

A

Les dones tenen accés prioritari als programes d’ocupació perquè, a la Mina, es el grup amb l’índex més alt d’atur. S’incorporen al mercat laboral com dependentes de grans superfícies, cambreres de pisos per als hotels o en equips de serveis de neteja. En molts casos es tracta de dones que no han tingut una formació prèvia però que tenen motivació pel treball. Un cop salvats els inconvenients de sortir del barri i conciliar la vida familiar i laboral, els resultats són bons. S’estableix la confiança de l’empresa i es creen nous referents de les dones treballadores al barri.

Han acabat els cursos de serveis de manteniment, carretillers de magatzems i manipulats. De deixalleries en començarà un de nou a l’octubre i s’està fent la selecció dels joves pel programa de formació de cambrers per restaurants. Des del Servei d’Informació i Orientació Laboral (SIOL) i el Club de feina es fa el seguiment de cada cas de manera personalitzada i adaptada a les necessitats concretes per aconseguir la inserció laboral i lluitar contra l’atur i la desestructuració social.

El cas de la brigada de neteja i manteniment és un bon exemple d’eina per a l’inserció laboral. A més de tenir un efecte directe sobre la millora del barri de la Mina, ha suposat que dotze persones que es trobaven en situació de difícil inserció laboral s’hagin posat a treballar. Desprès quatre membres de la brigada han trobat feina en empreses de la construcció, i els altres vuit esperen fer aviat el mateix pas que els seus companys. Els que troben feina deixen el seu lloc a altres que s’incorporen a l’equip amb el mateix objectiu d’arribar un dia a entrar al mercat laboral normalitzat.

Page 7: DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA QUE JO  · La misión de la policía catalana és prestar ayuda y hacer respetar la ley que garantiza la convivéncia. “Yo mismo –explica

ENTRAR EN EL MERCADO LABORALPROGRAMAS DE FORMACIÓN ADAPTADOS A LAS NECESIDADES

1.319 personas han participado en los itinerarios integrados de inserción laboral, desde que a finales del año 2001 el Consorcio del Barrio de la Mina iniciara sus acciones. 726 fueron mujeres y 593 hombres. Como resultado de los procesos de inserción laboral se han conseguido hasta 332 contratos, 193 para mujeres y 139 para hombres. La mayoría son de tipo temporal, solamente 41 han sido indefinidos.

Página 7

PLAN

DE

TRAN

SFOR

MAC

IÓN

DE

LA M

INA

BOLETÍN INFORMATIVO DEL

Los resultados también son buenos para la escuela taller Polydor. En la primera fase, que acabó este verano, ha habido 48 alumnos trabajadores de los cuales 30 han encontrado trabajo. Ahora se inicia la segunda fase (2003-2005) con los módulos de construcción, instala-ciones y carpintería metálica. El edificio que se rehabilita será un moderno centro cultural que prevé, entre otros servicios, un estudio de grabación y seis salas para ensayar.

NUESTRO ENTORNO

La campaña informativa y de sensibilización para la reco-gida selectiva, cambio de contenedores de basuras, limpieza de calles y civismo, llegó a todos los vecinos. Después de una amplia difusión puerta a puerta ha quedado instalado en la esquina de las calles Mar y Tramontana, delante del Centro de atención primaria, el punto de información medioambiental. Este servicio abre los días laborables de 9 a 1 por las mañanas y de 4 a 8 por las tardes.

Bares y restaurantes se han sumado a la iniciativa recogiendo selectivamente los aceites de sus cocinas, y los comercios hacen lo mismo con el papel y el cartón.

Desde el Servicio de Información y Orientación Laboral (SIOL) y el Club de trabajo se hace el seguimiento de cada caso de manera personalizada y adaptada a les necesidades concretas para conseguir la inserción laboral, y luchar contra el paro y la desestructuración social.

ENTRAR AL MERCAT LABORALPROGRAMES DE FORMACIÓ ADAPTATS A LES NECESSITATS

1.319 persones han participat als itineraris

integrats d’inserció laboral, des que a finals de

l’any 2001 el Consorci del Barri de la Mina iniciés

les seves accions. 726 han estat dones i 593

homes. Com a resultat dels processos d’inserció

laboral s’han aconseguit fins a 332 contractes,

193 per dones i 139 per homes. La majoria són

de tipus temporal, només 41 han sigut indefinits.

Pàg

ina

7

PLA DE TRANSFORM

ACIÓ DE LA MIN

ABUTLLETÍ INFORMATIU DEL

Els resultats també són bons a l’escola taller Polydor. En la primera fase, que va acabar aquest estiu, hi ha hagut 48 alumnes treballadors dels quals 30 han trobat feina. Ara s’inicia la segona fase (2003-2005) amb els mòduls de construcció, instal·lacions, i fusteria metàl·lica. L’edifici que s’està rehabilitant serà un modern centre cultural que preveu, entre altres serveis, un estudi d’enregistrament i sis sales d’assaig.

EL NOSTRE ENTORN

La campanya informativa i de sensibilització per a la recollida selectiva, canvi de contenidors d’escombraries, neteja dels carrers i civisme de la població, va arribar a tots els veïns. Després de l’àmplia difusió porta a porta ha quedat instal·lat a la cantonada dels carrers Mar i Tramuntana, davant del Centre d’atenció primària, el punt d’informació medioambiental. Aquest servei obra els dies feiners de 9 a 1 pel matí i de 4 a 8 per la tarda.

Bars i restaurants s’han sumat a la iniciativa recollint selecctivament els olis de les seves cuines, i els comerços fan el mateix amb el paper i el cartró.

Des del Servei d’Informació i Orientació Laboral (SIOL) i el Club de feina es fa el seguiment de cada cas de manera personalitzada i adaptada a les necessitats concretes per aconseguir la inserció laboral i lluitar contra l’atur i la desestructuració social.

Page 8: DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA QUE JO  · La misión de la policía catalana és prestar ayuda y hacer respetar la ley que garantiza la convivéncia. “Yo mismo –explica

Página 8

El Plan de Transformación del barrio de la Mina és ya una realidad concreta en nuestro municipio. El barrio se transforma y cambia para mejorar. Como alcalde de Sant Adrià de Besòs y Presidente del Consorcio, me alegro del camino que entre todos hemos recorrido y me satisface que no tenga marcha atrás. Todo lo que queda por delante asegura un futuro esperan-zador para los vecinos y vecinas del barrio de la Mina y para las gene-raciones futuras de Sant Adrià de Besòs.

Día a día podemos ver el proceso de cambio que se está produciendo en el barrio y sabemos lo que hay previsto para los próximos años. Con la participación activa y la implicación directa de todos nosotros, vecinos y vecinas, junto con las entidades y asociaciones, estamos consiguiendo que la transformación social y ur-banística del barrio de la Mina sea una realidad.

Tenemos el barrio en obras y esto comporta molestias, pero tenemos que ser conscientes de que hacen falta nuevos equipamientos, la reha-bilitación de los accesos a las esca-leras, la instalación de ascensores, así como la ordenación de calles y espacios públicos. La nueva rambla ha de ser el verdadero centro de la vida comunitaria del barrio y ha de posibilitar la llegada del tranvía para mejorar la comunicación con nuestro entorno.

La ciudad para vivir que todos noso-tros queremos empieza a tomar forma, y podéis estar seguros de que los vecinos y vecinas del barrio de la Mina sois los protagonistas de este cambio.

EL PROGRESO DE LA MINA ASEGURA EL FUTURO DE SANT ADRIÀ DE BESÒS

El Gobierno de la Generalitat de Cataluña está comprometido con el bienestar y el futuro de todos los ciudadanos y ciudadanas, con todos los municipios y barrios del país.

Este compromiso se pone de manifiesto muy especialmente en el barrio de la Mina.

Históricamente se han destinado muchos recursos y esfuerzos en el campo sanitario, educativo, social, etc. Pero, es ahora desde hace tres años que hemos impulsado un consenso institucional y un incremento coordinado de más recursos y esfuerzos, para ser, entre todos, más eficaces en la transformación y mejora del barrio.

Para que esta transformación empezara con sólidos cimientos era muy importante tener en cuenta las necesidades y las expectativas de sus habitantes. Esto se hizo con la campaña “La Mina que yo quiero” y, continua haciéndose por medio de la participación de las asociaciones, las entidades y los vecinos y vecinas.

Con estos materiales: voluntad política e institucional, recursos de las administraciones consorciadas (Generalitat de Cataluña, Ayuntamiento de Sant Adrià de Bèsos, Diputación de Barcelona y Ayuntamiento de Barcelona), la Unión Europea y, la participción de los hombres y mujeres del barrio; hemos puesto en marcha un Plan de Transformación que es ambicioso y potente, porque aspira a mejorar la vida de la gente que vive en el barrio, y muy especialmente la de sus hijos.

Es por esta razón que este Plan no quiere ser un proyecto de corta duración. Es un plan que, sin pausas y a base de constancia e ilusión, tiene que ir consolidando las mejoras que, paso a paso, se van consiguiendo.

Esta transformación ya la hemos empezado a ver. La llegada de los Mossos d’esquadra, el inicio de la nueva escuela, la apertura de calles y, muy especialmente, las mejoras menos visibles del trabajo en el campo de la inserción laboral, la infancia, de las comunidades de vecinos, entre otros, son ejemplos tangibles.

Este Plan que, en definitiva, todavía está al inicio de su anda-dura, ahora ya no puede parar, ahora ya no tiene marcha atrás. Para continuar haciendo camino es necesario renovar día a día la ilusión y el compromiso de todos nosotros: vecinos y vecinas, y administraciones.

Como Consellera del Govern de Cataluña y vicepresidenta del Consorcio del Barrio de la Mina, os felicito por el trabajo que se ha ido haciendo y os animo a continuar trabajando por un barrio digno y con futuro.

Sr. Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs y Presidente del Consorcio del Barrio de la Mina

Sra. Irene Rigau i OliverConsellera de Benestar i família de la Generalitat de Catalunya y Vicepresidenta del Consorcio del Barrio de la Mina

Mar, 12, ent.08930 Sant Adrià de BesòsTel. 93 462 00 20

Generalitat de Catalunya

BOLETÍN IN

FORMATIVO DEL PLAN

DE TRANSFORM

ACIÓN DE LA M

INA

QUE JOVULL

Pàg

ina

8BU

TLLE

TÍ IN

FORM

ATIU

DEL

PLA

DE

TRAN

SFOR

MAC

IÓ D

E LA

MIN

A

EL FUTURO CRECE EN CATALUNYA, EL FUTURO CRECE EN LA MINA

El Pla de Transformació del barri de la Mina és ja una realitat concreta al nostre municipi. El barri es trans-forma i canvia per anar a millor. Com alcalde de Sant Adrià de Besòs i President del Consorci, m’alegro pel camí que entre tots hem re-corregut i em satisfà que no té marxa enrera. Tot el que queda per endavant assegura un futur es-perançador pels veïns i veïnes del barri de la Mina i per les generacions futures de Sant Adrià de Besòs.

Dia a dia podem veure el procés del canvi que s’està produint en el barri i sabem d’allò que hi ha previst pels proper anys. Amb la participació i la implicació directa de tots nosaltres, veïns i veïnes, juntament amb les entitats i asso-ciacions, estem aconseguint que la transformació social i urbanís-tica del barri de la Mina sigui una realitat.

Tenim el barri en obres i això comporta molèsties, però hem de ser conscients que calen nous equipaments, la rehabilitació dels accessos a les escales, la instal·lació d’ascensors, així com l’ordenació de carrers i espais públics. La nova rambla ha de ser el veritable centre de la vida comunitària del barri i ha de possibilitar l’arribada del tramvia per millorar la comunicació amb el nostre entorn.

La ciutat per viure que tots nosaltres volem comença a prendre forma, i podeu estar ben segurs que els veïns i veïnes del barri de la Mina sou els protagonistes.

EL PROGRÉS DE LA MINA ASSEGURA EL FUTUR DE SANT ADRIÀ DE BESÒS

El Govern de la Generalitat de Catalunya està compromès amb el benestar i el futur de tots els ciutadans i ciutadanes, amb tots els municipis i barris del país.

Aquest compromís es posa de manifest molt especialment en el Barri de la Mina.

Històricament s’hi han destinat molts recursos i esforços en el camp sanitari, educatiu, social, etc. Però, és ara fa tres anys que vam impulsar un consens institucional i un increment coordinat de més recursos i esforços, per tal de ser, entre tots, més eficaços en la transformació i millora del barri.

Perquè aquesta transformació comencés amb uns fonaments sòlids calia recollir les necessitats i les expectatives dels seus habitants. Així es va fer amb la campanya “La Mina que jo vull” i, continua fent-se a través de la participació de les associacions, les entitats i dels veïns i veïnes.

Amb aquests materials: voluntat política i institucional, recursos de les administracions consorciades (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona) i de la Unió Europea i, la participació dels homes i les dones de barri, hem endegat un Pla de Transformació, que és ambiciós i potent, perquè aspira a millorar la vida de la gent que viu al barri i molt especialment la dels seus fills.

Es per això que aquest Pla no vol ser de curta durada, és un pla que sense pauses i, a base de constància i il·lusió, ha d’anar consolidant les millores que, pas a pas, es van assolint.

Aquesta transformació ja l’hem començat a veure. L’arribada dels mossos d’esquadra, el començament de la nova escola, l’obertura de carrers i, molt especialment les millores menys visibles de treball en el camp de la inserció laboral, la infància, de les comunitats de veïns, entre d’altres, en són exemples tangibles.

Aquest Pla que, en definitiva, encara està a l’inici del seu camí, ara ja no pot parar, ara ja no té marxa enrera. Per continuar fent el camí cal renovar dia a dia la il·lusió i el compromís de tots nosaltres: veïns i veïnes i administracions.

Com a consellera del Govern de Catalunya i vicepresidenta del Consorci del Barri de la Mina, us felicito per la feina que s’ha vingut fent i us encoratjo a continuar treballant per un barri digne i amb futur.

Sr. Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs i President del Consorci del Barri de la Mina

Sra. Irene Rigau i OliverConsellera de Benestar i família de la Generalitat de Catalunya i Vice-presidentadel Consorci del Barri de la Mina

Mar, 12, ent.08930 Sant Adrià de BesòsTel. 93 462 00 20

Generalitat de Catalunya

EL FUTUR CREIX A CATALUNYA, EL FUTUR CREIX A LA MINA