11

La revista POBLET continua la seva travessia. Com pot comprovar el lector, ofereix en aquest número 4 dela segona època un ampli ventall d'articles, la major partdels quals estan relacionats amb la vida del monestir dePoblet.

Els qui fem la revista volem donar les gràcies a laComunitat del monestir i al seu Abat pel seu suport i laseva reiterada col·laboració. Una bona mostra d'això ésl'interessant article que el mateix Abat, pare Alegre, de-dica al paper dels laics en l'Església actual i futura. Hemaconseguit que la revista es consolidi, en aquests quasidos anys de la seva nova època, com un òrgan decomunicació dels i per als membres de la Germandat delmonestir. Però mentrestant, i sortosament, es referma comuna eina d'expressió de la pròpia Comunitat dels monjos,que hi col·laboren amb il·lusió i rigor. Tothom interessat

per Poblet n'ha d'estar agraït per aquest fet, que ens portainformació i alhora afecte.

Com pot veure també el lector, l'actual és un númeroespecialment generós en entrevistes. És un aspecte humà que hemd'anar treballant més i més a la nostra publicació, i no sols en laforma de converses, sinó de recol·lecció de tots aquells records ireflexions de les persones que han estat o estan més en contacteamb la vida del Monestir i del Cister en general. En aquest sentit,reiterem la nostra invitació a col·laborar a les pàgines de POBLETa tots aquells que tinguin coses a dir-nos.

Finalment, volem agrair de manera molt particular a l'Abadessaemèrita de Vallbona el seu extens article sobre aquesta altraComunitat cistercenca, tan agermanada amb Poblet, així com alsenyor Luis Monreal la seva amabilitat en acceptar ser entrevistatper nosaltres

2

En octubre serán 40 años que hantranscurrido desde el inicio del Con-cilio Vaticano II. Un Concilio que le-

vantó grandes esperanzas en la Iglesia ymuchas expectativas también en la socie-dad, y que, considero, dio lugar a una pro-funda renovación eclesial; asimismo, vie-ron la luz documentos importantes quehabrían de incidir con hondura en la vidade la Iglesia y de la sociedad.

Uno de ellos fue la Lumen Gentium, oConstitución Dogmática sobre la

Iglesia. En ella, capítulo pri-mero, comienza a ha-

blarse del Misteriode la Iglesia que

está arraigado enel Misterio Tri-nitario, que ensu dinamismode amor seabre sobre lah u m a n i d a dpara llevar a

cabo su incor-poración a ese

mismo Misteriode amor, a través de

un camino de unidad yreconciliación.

Por esto, en ese documento conciliar,después del primer capítulo dedicado alMisterio de la Iglesia se sitúa el capítulosegundo dedicado al Pueblo de Dios, don-de se manifiesta ante todo el dinamismo,la fuerza y la sabiduría del Espíritu de Diosderramado sobre toda carne. Dice el Con-cilio Vaticano II: He aquí que llega un tiempo enque pondré mi ley en sus entrañas y la escribiré ensus corazones, y seré su Dios y ellos serán mi pue-blo... Todos, desde el pequeño al mayor, me conoce-rán, afirma el Señor... Este pueblo tiene por suerte la

¿QUÉ HACEMOSCON LOS LAICOS?

A l’octubre seran 40 els anys quehan transcorregut des de l'inici delConcili Vaticà II. Un Concili que

va aixecar grans esperances en l'Esglésiai també expectatives en la societat; aixímateix, van veure la llum documentsimportants que haurien d'incidir ambmolta força en la vida de l'Església i dela societat, i que va donar lloc a una pro-funda renovació eclesial.

Un d'aquests va ser la Lumen Gentium,o Constitució Dogmàtica sobrel'Església. En ella, es co-mença a parlar delMisteri de l'Esglésiaque està arrelat enel Misteri Trini-tari, que en elseu dinamismed'amor s'obresobre la hu-manitat perportar a termela seva incor-poració a aquestmateix Misterid'amor, a travésd'un camí d'unitat ide reconciliació.

Per això, en aquest documentconciliar, després del capítol dedicat alMisteri de l'Església se situa el capítolsegon dedicat al Poble de Déu, on esmanifesta el dinamisme, la força i lasaviesa de l'Esperit de Déu vessat sobretota carn. Diu el Concili Vaticà II: Vet aquíque arriba un temps que posaré la meva llei en lesseves entranyes i l'escriuré en els seus cors, i seréel seu Déu i ells seran el meu poble... Tots, des delmés petit fins al més gran, em coneixeran, afirmael Senyor... Aquest poble té per sort la dignitat illibertat dels fills de Déu; per llei el manament de

QUÈ FEM AMBELS LAICS?

33

dignidad y libertad de los hijos de Dios; por ley elmandato del amor; como fin, la dilatación del Rei-no... Este pueblo es un germen de unidad, de espe-ranza y de salvación. Constituido por Cristo en or-den a la comunión de vida, de caridad y de verdad,y es enviado al mundo como luz del mundo y sal dela tierra. (LG, nº 9).

Sin el Pueblo de Dios no puede haberIglesia. Después viene la jerarquía en el ca-pítulo tres y los laicos en el capítulo cua-tro. Pero estos, tanto la jerarquía como loslaicos, al servicio de ese Pueblo de Dios, ycon unos objetivos muy concretos comose sugiere en ese nº 9 de la Constituciónsobre la Iglesia. Lo cual quiere decir que ala jerarquía le corresponde mayor servicio,más servir que mandar, como sugiere san Beni-

to al Abad como responsable de la co-munidad monástica (RB 64,8). Y a los

laicos buscar el Reino de Dios ocupándo-se de las realidades temporales y ordenán-dolas según Dios, y llevar a cabo en la Igle-

sia y en el mundo la parte que le correspondecon su empeño en evangelizar y santificar alos hombres (Juan Pablo II, N.M. Ineunte,46). O sea que el laico tiene unas obli-gaciones para con el Pueblo de Diosque no le vienen de lo que le pueda

pedir la jerarquía, sino de su mismacondición de creyente, tiene unas obli-gaciones y unos derechos de servicio,de trabajo en ese Pueblo que nacen desu compromiso al servicio del Reinode Dios que nace de su condición debautizado.

Todo esto es muy serio, y de grantranscendencia para la vida de la Igle-sia. Los laicos no pueden ser monagui-llos al servicio de unas tareas que seinventen los pastores de turno. Está yadeterminada de manera bastante con-

creta esta responsabilidad del lai-co: Deben los fieles conocer la natura-

leza íntima de todas las criaturas,su valor y su ordenación a la

gloria de Dios... desuerte que el mundo se

l'amor; com a fi, la dilatació del Regne... Aquestpoble és un germen d'unitat, d'esperança i desalvació. Constituït pel Crist en ordre a lacomunió de vida, de caritat i de veritat, és enviatcom a llum del món i sal de la terra. (LG. n09)

Sense el Poble de Déu no pot haver-hi Església. Després ve la jerarquia en elcapítol tres i els laics en el capítol quatre.Però aquests, tant la jerarquia com elslaics, tots dos, al servei del Poble de Déu,i amb uns objectius molt concrets comes suggereix en aquest núm. 9 de laConstitució sobre l'Església. I això voldir que a la jerarquia li correspon unservei més gran, més servir que manar, comsuggereix sant Benet a l'Abat com a res-ponsable de la comunitat monàstica (RB64,8). I als laics buscar el Regne de Déuocupant-se de les real i tats temporals iordenant-les segons Déu, i dur a terme enl'Església i en el món la part que elscorrespon amb el seu impuls perevangelitzar i santificar els homes (JoanPau II, N.M.Ineunte, 46). O sigui que ellaic té unes obligacions envers elPoble de Déu que no Ii vénen del queli pugui demanar la jerarquia, sinó dela seva mateixa condició de creient;té unes obligacions i uns drets deservei, de treball en aquest Poble queneixen del seu compromís al servei delRegne de Déu que neix de la sevacondició de batejat.

Tot això és molt important, i degran transcendència per a la vida del'Església. Els laics no poden serescolans al servei d'unes tasques ques'inventin els pastors de torn. Aquestatasca ja està determinada perendavant: Cal que els fidels coneguin lanaturalesa íntima de totes les criatures, elseu valor i la seva ordenació a la glòriade Déu.. . de manera que e l móns'impregni de l 'esperit del Crist iassoleixi més eficaçment la sevafi en la justícia, la caritati la pau. Perquè aquest

4

impregne del espíritu de Cristo y alcance más efi-cazmente su fin en la justicia, la caridad y la paz.Para que este deber pueda cumplirse corresponde alos laicos el puesto principal (LG, nº 36).

Si esto es así, entonces hemos de ha-cernos conscientes todos de nuestras res-ponsabilidades. Que la jerarquía pida a loslaicos que no olviden su carisma, que ten-gan en cuenta los dones que han recibidode Dios y los pongan al servicio del Pue-blo de Dios. Pero también que los laicospidan a la jerarquía que no eche en sacoroto su carisma de servicio a todo el Pue-blo de Dios. Y que sirvan como sirvió suModelo y Maestro: Jesucristo (Jn 13,13-17). En la Iglesia solo sirve el que sirve.

Y entonces es cuando podemos llegar avivir y cumplir el gran desafío que tene-mos ante este milenio que ha comenzadoy que nos recuerda Juan Pablo II: Hacer de laIglesia la casa y la escuela de comunión, si quere-mos ser fieles al designio de Dios y responder a lasprofundas esperanzas del mundo.

Y poniendo el dedo en la llaga viva deesta Iglesia dividida continuará diciendo elPapa: Antes de programar iniciativas concretas,hace falta promover una espiritualidad de comunión,proponiéndola como principio educativo en todos loslugares donde se forma el hombre, donde se educanlos ministros del altar, donde se construyen las fa-milias y las comunidades.

Me recuerda esto aquellas fuertes pala-bras de advertencia de san Bernardo al PapaEugenio II que se quejaba de sus múltiplesactividades que no le dejaban ser él mis-mo: ¡Esas malditas ocupaciones!

Pero seguirá profundizando su enseñan-za el Papa diciéndonos que espiritualidad decomunión significa ante todo una mirada al cora-zón, sobre todo al Misterio de la Trinidad, que ha-bita en nosotros, y cuya luz ha de ser reconocidatambién en el rostro de los hermanos que están a nues-tro lado. Significa capacidad de sentir al hermanode fe en la unidad profunda del Cuerpo místico de

deure pugui acomplir-se correspon als laics el llocprincipal (LG, nº 36).

Si això és així, aleshores hem de fer-nos conscients tots de les nostresresponsabilitats. Que la jerarquia demanials laics que no oblidin el seu carisma,que tinguin en compte els dons que hanrebut de Déu i els posin al servei delPoble de Déu. Però també que els laicsdemanin a la jerarquia que no llencin enun sac foradat el seu carisma de servei atot el Poble de Déu. I que serveixin comva servir el seu Model i Mestre: Jesucrist(Jn 13,13-17). En l'Església tan solsserveix el qui serveix.

I aleshores és quan podem arribar aviure i acomplir el gran desafiament quetenim davant aquest mil·lenni que hacomençat, i que ens recorda Joan Pau II:Fer de l'Església la casa i l'escola de comunió, sivolem ser fidels al designi de Déu i respondre a lesprofundes esperances del món.

I posant el dit en la nafra vivad'aquesta Església dividida continuaràdient el Papa: Abans de programar iniciativesconcretes, cal promoure una espiritualitat decomunió, proposant-la com a principi educatiuen tots els llocs on es forma l’home, on s'eduquenels ministres de l'altar, on es construeixen lesfamílies i les comunitats.

Em recorda això aquelles fortesparaules d’advertiment de sant Bernat alPapa Eugeni III que es queixava de lesseves múltiples activitats que no lideixaven ser ell mateix: ¡Aquestes maleïdesocupacions!

Però, el Papa seguirà aprofundint elseu ensenyament dient-nos que espiritualitatde comunió significa abans de res una mirada alcor, sobretot al Misteri de la Trinitat, que habitaen nosaltres, i la llum del qual ha de serreconeguda també en el rostre dels germans queestan al nostre costat. Significa capacitat de sentiral germà en la fe, en la unitat profunda del Cos

5

Cristo y, por tanto como "uno que me pertenece",para saber compartir sus alegrías y sus sufrimien-tos, para intuir sus deseos y atender a sus necesida-des, para ofrecer una verdadera y profunda amis-tad. Significa también capacidad de ver ante todolo que hay de positivo en el otro, para acogerlo yvalorarlo como regalo de Dios. Y por fin, espiritua-lidad de comunión es saber "dar espacio" al herma-no, llevando mútuamente la carga de los otros.(N.M. Ineunte, 43).

Entonces, yo, ya tengo clara la pregun-ta: ¿Qué hacemos con los laicos? NADA.Para empezar, no hay que hacer nada, nohay que exigir nada, sino tener siempre unapalabra de acogida, y valorar lo que es di-cho laico para la Iglesia: "un regalo deDios". Y con ellos "empezar a ir a la escue-la" para aprender y vivir esa espiritualidadde comunión de la que nos habla Juan Pa-blo II, porque yo considero, por último, lagran fuerza de verdad que tienen estas pa-labras: Hemos de hacer nuestra la antigua sabidu-ría, la cual, sin perjuicio alguno del papel jerárqui-co de los Pastores, sabía animarlos a escuchar aten-tamente a todo el Pueblo de Dios. Es significativo loque san Benito recuerda al Abad del monasterio,cuando le invita a consultar también a los más jó-venes: "Dios inspira a menudo al más joven lo quees mejor". Y San Paulino de Nola exhorta: "Este-mos pendientes de los labios de los fieles, porque encada fiel sopla el Espíritu de Dios" (id, 43).

Después del gran Jubileo del año 2000se preguntaban algunos qué hacer de caraal futuro. Pues, viendo cómo las gastamosen la Iglesia y cómo le va al mundo, la res-puesta está clara, y no tiene vuelta de hoja:

HACER DE LA IGLESIA LA CASA YLA ESCUELA DE LA COMUNIÓN.

José Alegre Abad de Poblet.

místic del Crist i, per tant com a “un que empertany”, per saber compartir les seves alegries iels seus sofriments, per intuir els seus desitjos iatendre les seves necessitats, per oferir unaveritable i profunda amistat. Significa, sobretot,capacitat de veure el que hi ha de positiu en l'altre,per a acollir-lo i valorar-lo com un regal de Déu.I per últim, espiritualitat de comunió és saber “do-nar espai” al germà, portant mútuament lacàrrega dels altres. (N.M.Ineunte, 43).

Aleshores, jo, ja tinc clara la pregun-ta: ¿Què fem amb els laics? RES. Per acomençar, no cal fer res, no cal exigir res,sinó tenir sempre una paraula d'acollida,i valorar allò que suposa el laic per al'Església: "un regal de Déu". I amb ells"començar a anar a escola" per a aprendrei viure aquesta espiritualitat de comunióde la qual ens parla Joan Pau II, perquèjo considero, per últim, la gran força dedebò que tenen aquestes paraules: Hem defer nostra l'antiga saviesa, la qual, sense perjudicidel lloc jeràrquic dels Pastors, sabia animar-losa escoltar atentament a tot el Poble de Déu. Éssignificatiu allò que san Benet recorda a l’Abatdel monestir, quan el convida a consultar tambéels més joves: "Déu inspira sovint el més jove elque és millor". I sant Paulí de Nola exhorta:"Estiguem atents als llavis dels fidels, perquè encada fidel bufa l'Esperit de Déu” (id, 43).

Després del gran Jubileu de l’any 2000es preguntaven alguns què fer de cara alfutur. Doncs veient com estem al'Església i com està el món, la respostaestà clara, i no té volta de full:

FER DE L'ESGLÉSIA LA CASA IL'ESCOLA DE LA COMUNIÓ.

Josep Alegre Abat de Poblet.

6

REFLEXIÓ A L'ENTORN DELA GERMANDAT DE POBLET

La restauració de la vida comunitàriacistercenca a Poblet el novembre de1940 estigué envoltada de dificultats

materials per a la petita comunitat italianaencarregada de la restauració, unes dificultatsque anaven més enllà de garantir les mínimescondicions de supervivència i habitabilitat. Alremor d’aquella comunitat es reuniren benaviat un seguit de persones que col·laboraren,cadascuna a la mida deles seves possibilitats,per tal de fer delmonestir un lloc adequatper a la vida de treball ide pregària dels monjosdel Cister. Així naixia a Bar-celona el 19 de gener de1945, prèvia exposició al car-denal Manuel Arce, arquebisbe de Tarragona,per a la seva aprovació del reglament de lanova associació, la Germandat de Poblet,reprenent la terminologia d’aquella fundadadurant el segle XII. No era, doncs, una novainstitució sinó l’adequació a un nou temps del’antiga. Les necessitats eren moltes i l’actuacióde la Germandat d’aquells anys es va dirigir aadequar les dependències monacals míni-mament per al seu ús (Sala Capitular, Cor,Refetor, etc.), fer aportacions econòmiques imaterials per al sosteniment de la comunitat ila realització d‘obres i l’adquisició de terrenysdestinats a buscar mitjans per al sostenimenteconòmic de la comunitat en el futur (terres,la impremta, etc.). Tot aquest procés ob-tingué, el 6 de novembre de 1945, l’aprovacióde l’Abat General Edmondo Bernardini i, el30 de maig de 1950, la del llavors visitador,després Abat General, Mateo Quatemberg.L’activitat d’aquest primers anys de laGermandat s’havia dirigit, doncs, a permetrela continuïtat dels monjos a Poblet, fent elmonestir habitable i procurant els mitjanspropis suficients per a la subsistència de lacomunitat.

La institució dels germans o dels“familiars”, en la terminologia general, no ésaliena a l’Orde Cistercenc. Existeix el dret

d’agregar familiars per part de l’Orde, elCapítol General, l’Abat General i els superiorsde cada monestir. Aquesta denominaciós’estenia històricament a aquells seglars que,admesos per l’Abat o l’Abadessa, participavendels béns espirituals i temporals de lacomunitat i, vivint sense vots públics ni hàbitreligiós fora de la clausura del monestir, hiservien sense cap pagament a canvi. Avui po-

den ser consideratscom a familiars, d’una

banda, les persones queper mèrits adquirits oper vincle d’amistat que

han establert amb lacomunitat, tenen dret a

participar en els bénsespirituals i en la deno-

minació de germà; també les persones queajuden al monestir a nivell personal per aresoldre els afers seculars i que, per tant, po-den ser considerats col·laboradors de lacomunitat. Veiem, doncs, com l’Ordeestableix la prèvia relació amb la comunitatper a accedir després a aquest caràcter de fa-miliar o de germà. Aquest vincle de lafamiliaritat queda més palès en excloure aaquelles que presten serveis al monestir senseestar unides per un vincle o lligam personal.El reconeixement de la relació entre familiarsi un monestir es pot fer mitjançant declaracióescrita en un diploma o document i amb lainscripció del seu nom en un registre; larecepció es pot fer amb algun ritusespecialment prescrit o amb la imposició dela medalla.

Un cop reconegut el títol de familiars’estableix una relació amb l’Orde i amb elmonestir. Els familiars pertanyen per vinclemoral al propi Orde i, així, un cop adoptatscom a fills d’algun monestir han de serconsiderats i honorats com a veritablesfamiliars de l’Orde en tots els monestirs. Larelació amb el monestir al qual pertanyen fad’aquest el seu centre, no essent la relaciómotiu de proporcionar als monjos l’ocasió desortir-se’n sinó d’atreure al monestir als seglars

Els germans, a canvi, només demanenel testimoni dels monjos, el seu

testimoni de pregària, de treball, devida dedicada a cercar Déu des de

l'observatori privilegiat que ésl'espiritualitat cistercenca.

7

perquè puguin sadollar-se dels seus impulsosbenèfics. Els familiars cal que acudeixin sovintal monestir a celebrar la litúrgia on se'ls potassignar un lloc especial a l’església, fora delcor de monjos; així mateix podran gaudird’exercicis espirituals al monestir. Per als

familiars l’Abat és considerat com a pare iaquest procura que el monestir proporcionide tant en tant als seus familiars, mitjançantcartes circulars o alguna forma semblant,notícies sobre la vida i destí de la famíliamonàstica. L’Orde recomana que algun copels familiars siguin convidats a celebrar plegatsalguna festa al monestir i amb aquest motiupreguin junts, escoltin l’ensenyança sobrel’esperit de l’Orde i dialoguin sobre la sevacooperació en la missió que ha de dur a termeel Monestir aquí i ara.

Veiem, doncs, com aquestes consi-deracions generals de l’Orde Cistercenc con-templen el gruix de les nostres activitats comara la reunió anual, la comunicació periòdicaentre la comunitat i els germans o la pregàriaal monestir, on no cal un lloc físic especial al’església per compartir la litúrgia de les horeso l’eucaristia en ambient de recolliment.

Tot i el caràcter individual de la unió decada familiar amb el seu monestir i el seu propiabat, aquest té la llibertat per a reunir elsfamiliars d’un mateix monestir en unaassociació o pia unió, respectant les normesjurídiques. La seu d’aquesta associació serà

sempre el monestir ons’hi faran les reunions.Finalment l’Orde es-tableix que, seguint unantic costum, els fa-miliars poden ser ente-rrats amb hàbit religiós,és a dir revestits amb tú-nica blanca, escapularinegre i cinturó; si així ésla seva voluntat i lescircumstàncies ho acon-sellen. Com a reconei-xement de la seva fami-liaritat, els germans po-den ser inscrits en unnecrologi i realitzar-se enmemòria seva un serveid’acord amb el costum decada lloc. Dues són les con-dicions que l’Orde es-tableix per als germans ofamiliars: que es mostrindignes de ser incor-porats a la família mo-nàstica de l’Orde Cister-

cenc i que, donada l’ocasió, s’afanyin a pres-tar auxili al seu Monestir.

La Germandat de Poblet ha viscut al llargdel segle XX una evolució ben lligada amb lade la pròpia comunitat monàstica. Durant elsprimers anys calgué ajudar els monjosmaterialment, aquesta ajuda, amb el temps,tot i no deixar de ser necessària equival a laprioritat de l’actuació de la Germandat. Veiemdoncs com l’Orde Cistercenc contempla larelació amb els seglars que són propers a unmonestir o a l’Orde en general, i que elreconeixement d’aquesta relació esmaterialitza en el títol de familiar o de germà,en el cas de Poblet. La nostra Germandat noesdevé un fenomen aliè al conjunt del mónCistercenc. Després dels anys d’activitat ma-terial intensa, després d’un temps dereplantejament dels objectius de laGermandat de Poblet, ens cal cercar el lloc i

Professó al claustre el Diumenge de Rams. 1950.

Foto

: E. P

edro

la.

8

el marc adient per a les nostres activitatsreforçant el vincle espiritual amb Poblet i elmón Cistercenc. Partim d’uns vincles històricscondicionats al paper dels cistercencs en larepoblació de la Catalunya Nova i, mésrecentment, a la restauració monàstica dePoblet en un país, Catalunya, on són pocs elsmonestirs masculins que tenen la caracterís-tica d’atreure amb la seva vida de testimonide pregària i de treball. Les novesincorporacions a la Germandat han derespondre a aquest vincle amb la comunitat,un vincle que pot venir per lligam familiar ambalgun dels monjos, pel contacte continuatmitjançant la convivència amb la comunitato per la relació que cadascú des de la sevaactivitat personal o professional pugui teniramb Poblet. Els germans, a canvi, nomésdemanen el testimoni dels monjos: el seutestimoni de pregària, de treball, de vida de-dicada a cercar Déu des de l’observatori

privilegiat que és l’espiritualitat cistercenca.

Fa dos anys que la Germandat de Pobletva reprendre la seva activitat, sota l’impuls del’Abat Josep. En aquest espai de temps hemrecorregut un camí encara curt en el qual hemintentat reforçar el caràcter espiritual de laGermandat i la comunicació entre elsgermans. No ens cal i no podem aturar-nosaquí, hem de refermar les nostres arrels,millorar els diferents aspectes de la nostraactivitat i aconseguir una Germandatestretament vinculada amb l’Orde del Cister,millorant el coneixement d'allò que aquestasignificà i significa, i recuperant la relació pri-vilegiada que Poblet tingué, com a lloc derepòs dels nostres reis, amb les terres de parlacatalana i l'Aragó. La tasca que ens espera ésencoratjadora i està oberta a tots.

Octavi Vilà

Després d'estar quatre dies en el poble de ElMolar, al Priorat, i de visitar la cartoixa de ScalaDei, la reina Paola de Bèlgica va visitar, el 13 demaig, el nostre monestir. La va rebre el pare Abati la van acompanyar al llarg de la visita el P. Priori el P. Jesús. Admirà tot el conjunt monàstic is'interessà per la vida de la Comunitat i per lesvocacions. La visita era totalment privada,només anava acompanyada d'una senyora i delxofer en auto diplomàtic, i vigilada "discre-tament" per la guàrdia civil. Abans de marxar vasignar en el "Llibre d'Honor" de Poblet. Poste-riorment continuaren el viatge cap a França.

VISITA REIAL A POBLETVISITA REIAL A POBLET

9

OBRES EN CURS A POBLET

Es dóna una crònica abreujada deles obres que actualment s’estanduent a terme al Monestir de

Poblet.

La primera, per la seva importància,és la remodelació de l'anomenada“Casa dels Germans”, al costat delRefetor i sobre la Cuina. Aquesta Casaestava molt desmillorada, per aquestmotiu es va redactar el “Projecte Bàsicde rehabilitació de la Casa delsGermans” (per uns dos-cents quarantamil euros), obra de l’arquitecte “con-servador” del Monestir de Poblet,Ramon Aloguín i Pallach, que tambéha dirigit les obres. Es creia poder sal-var els trespols i la teulada de fusta,però no fou possible a causa del greuproblema dels tèrmits. L’obra civil (perl’empresa “Teixidó-Garrell”, de l’Es-pluga de Francolí), i la de fontaneria ielectricitat (per l ’empresa “Ins-tal·lacions Francolí”, també de l'Es-pluga), ja estan fetes, i ara s’estàn fentpetits detalls de fusteria (per l’empresaRafel Albes, de Vimbodí). N’han sortitdotze habitacions, amb bany complet,i s’ha inaugurat recentment.

Segueix l’obra de la “Bosseria”, ons’ha d’edificar la nova “Hostatgeria”.Després de venir-ne parlant fa moltsanys, ara sembla que les coses van per

bon camí i fan el seucurs. Hi havia unprojecte, que no vaagradar als tècnicsde Foment i es varebutjar. Es féu lla-vors un concursd'idees, que el vaguanyar l'arquitectede Madrid, Ma-riano Bayón i Alvá-rez. Va seguir l'ano-menat "projecte bà-sic", després vinguél'anomenat d'"exe-Fo

to: A

rxiu

Pob

let.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

10

cució". Aquí s'encallà el projecte, ja quede quatre milions dos-cents mil euroshavia arribat als cinc milions set-centsmil euros, i va ser el President Aznarqui ho va desencallar. L'enginyer enCap de Foment a Catalunya, José MªCacho y Herrero, va venir el 3 de juliolpassat per a fer el que se'n diu l'"Actade Replanteo de las obras de la Hos-pedería y Urbanización en el Monas-terio de Poblet”, que és un pas previper a la seva licitació. I el 13 desetembre es publicava en el “BoletínOficial del Estado” la dita licitació deles obres, que s'ha subhastat a fi d’anyi que l'empresa Necso ha guanyat. Aixòpermetrà l’inici en la propera primave-ra de la tan anhelada restauració del’antiga Bosseria i la construcció de lanova Hostatgeria. El projecte seràfinançat íntegrament pel Ministeri deFoment del govern central, que hiaportarà un total de cinc milions set-cents vint-i-un mil euros de la partidade l’u per cent cultural i està previst dur-ho a terme en tres anualitats. L’obra s’hafet esperar, però ara els fets ens diuenque tot segueix el seu bon camí, enca-ra que lentament.

A la reunió del Patronat de Poblet,tinguda a Poblet el 7 d’octubre del2000, el Director General delPatrimoni, Marc Mayer, va dir que fariauna gestió prop d’algun espònsor a fide poder completar les cambres devídeo de vigilància de tot el circuitturístic de Poblet. Inicialment la cosaera així, però en contactar ambl’empresa d’electricitat ENDESA,aquesta oferí la subvenció de norantamil cent-cinquanta euros, però haviend’anar destinats íntegrament a“enllumenat” públic. Essent així elcanvi, al pare Abat li semblà bé de des-tinar-ho a la il·luminació de la plaçamajor, que realment estava en molt malestat, ja que feia molts anys que s’haviafet l’enllumenat i no reunia les con-dicions que exigeix la Reglamentació

Foto

: Arx

iu P

oblet

.Fo

to: A

rxiu

Pob

let.

11

actual. S ’encomanà el projecte al’empresa “Electrificaciones y Monta-jes Guinovart, SA", de Barcelona, queés, també, la que havia instal·lat lescambres de vídeo. Aquesta empresa enspresentà el “Estudio proyecto de la ilu-minación espectacular de las fachadasdel Monasterio de Poblet”, per unimport de noranta mil cent-cinquantaeuros. A través del Director General dePatrimoni es va fer arribar el projectea ENDESA, la qual va donar la sevaaprovació amb la condició que lainstal·lació s'havia d'enllestir en dosmesos, a fi que la poguessin inaugurarconjuntament el President de laGeneralitat, Jordi Pujol i Soley, i elPresident d'ENDESA, Rodolfo MartínVilla; a finals d’octubre o primers denovembre. L’Empresa Guinovart vaassegurar que en un mes i escaig, estariafeta. Hi ha hagut la feina important defer les rases (a càrrec de l’empresaTeixidó-Garrell) i passar cables, ja queles dimensions de Poblet són notablesi això vol dir molta feina i cura en fer-ho. L’obra consisteix en il·luminar laplaça major, les façanes (de fora, la delPalau del Rei Martí i la de l’església),el cimbori, l’espadanya i la sagristianova. La nevada va impedir d'acabar-ho

a temps, havent-se acabat a primers de març.

En l’esmentada reunió del Patronatde Poblet, el 7 d’octubre del 2000, i enla llista de coses per fer, hi havia la deles “absidioles”, ja que la coberta del’absis té filtracions, cosa que dónasalnitre a l’interior de les capelles. ElDirector General del Patrimoni va ferque el projecte “Reparacions de lesabsidioles de l ’església major delMonestir de Santa Maria de Poblet”, jaredactat feia molt de temps perl’arquitecte “conservador” de Poblet,Ramon Aloguín, s’actualitzés i es posésal dia. El nou preu, subvencionat en laseva totalitat per la Conselleria de Cul-tura de la Generalitat, de trenta-sis mileuros i escaig, ara s’està duent a termeamb celeritat per l’empresa “Teixidó-Garrell”, ja que la justificació de la feinahauria de ser feta abans del 30d’octubre del 2001. L’obra consisteix enalçar la pedra de la coberta, cimentar,posar tela asfàltica i tornar a posar leslloses de pedra (aprofitant totes lesvelles, i completant-les amb noves).

Es treballa també en fer uns nous“serveis sanitaris”, moderns i benasèptics, ubicats prop de la reixad’entrada a la clausura, en la plaça de

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

12

la Corona d’Aragó, ja que els que esfeien servir fins ara eren obsolets. Sóna peu pla, a fi que els minusvàlids hipuguin accedir. És el “Projecte de lava-bos pels visitants en el Monestir deSanta Maria de Poblet”, per un importde setanta-vuit mil euros i escaig,redactat també per l’arquitecte-conser-vador de Poblet, Ramon Aloguín iPallach. Amb tot, aquests serveissanitaris no són suficients per atendrea tot el turismeque ens visita,d’aquí que, en elprojecte de laBosseria per aHostatgeria, i alcostat del primerportal d’entradao Torre del Re-llotge, se’n con-templin uns al-tres de nous, demanera que aixíque arribi el vi-sitant, en tinguiuns a l’abast. I, ensortir de visitar,hi hagin els ques’estan fent. Finsara s’han fet elsdos serveis sa-nitaris (els delshomes i els de lesdones), posats enfuncionament afinals de juliol, irecentment s'ha acabat el local on hiha el grup de pressió de l ’aigua imagatzem per a tenir-hi els estris deneteja i altres.

En una tempesta de l’hivern passat,va caure part de la barbacana de l’edificianomenat "Torre del Rellotge", que ésl’accés al recinte de Poblet des de lacarretera forana. Això, i el fet que noera nostra, fins que recentment ensl'han tornada els pares Salesians, s'hapromogut el projecte d'"Apartament

per al Vigilant a la Casa del Rellotge, al'entrada del recinte del Monestir dePoblet, a Vimbodí (a la Conca deBarberà)" amb una certa urgència, nofos cas que hi haguessin més esfon-draments. Se’n parlà a la reunió delPatronat (octubre de 2000), peròllavors l'obra no era urgent. L'autor delprojecte és l'arquitecte-conservador dePoblet, Ramon Aloguin i Pallach,mentre que l’obra civil és a càrrec de

l ’Empresa Tei-xidó-Garrell, del'Espluga. En unaprimera fase, queés la que es faràaviat, per evitar elperill que suposa,només es faran elsexteriors. I quanarribi el momentde necessitar l'a-partament per alvigilant que con-troli la portad'entrada, escompletarà la res-ta. El projecte to-tal estava pre-vistper uns trenta-sismil eu-ros, però,en no fer-se sinóparcialment, noarribarà a tant.

Després de laTorre del Rellot-

ge, s’ha de fer el vial d’accés al PalauNou de l'Abat de Poblet, que només téla cimentació i li manquen els llam-bordins (l'obra civil la farà l’empresaTeixidó-Garrell de l'Espluga). L'obraentrava en la llista de projectes per ferdel Patronat de l'octubre del 2000.També s'hi haurà de posar el portald'entrada (a càrrec de l'empresa Serra,de Vilanova de Bellpuig) amb coman-dament a distància (per l'empresaInstal·lacions Francolí, de l'Espluga),a l'inici de la pujada del vial. I finalment

Foto: Arxiu Poblet.

13

instal·lar la porta corredissa per tancarde fora el Palau (per l 'empresaAlbareda-Bonet de Tàrrega).

D'un projecte que fa temps que se'nparla, i ara sembla que torna a estar aldia, i del qual se ’n va parlar al’esmentada sessió del Patronat, és elde la "Xarxa d’aigua contra incendis delMonestir de SantaMaria de Poblet irenovació de la xarxade distribució d'ai-gua", refet al mes denovembre del 2000per l'enginyer EnricVentosa i Serra, deTarragona, per unsimport d'uns quatre-cents mil euros. AlMonestir li mancaaquesta pro-tecciócontra els incendis, ila xarxa de distri-bució d'aigua s'haenvellit. Havia que-dat entretingut elprojecte per la re-visió del mateix queen fan els bombers.

L'aiguat extraor-dinari del setembredel 1994, havia fet estralls en tots elsvessants del "Bosc de Poblet". La ca-rretera de Castellfollit es va refer amburgència per la necessitat de poderpassar els bombers, en cas d'incendi delpreuat bosc. El barranc de la Pena, queés el que traspassa el clos del Monestirde Sud a Nord, quedava entretingut.La Conselleria d'Agricultura anavadient que sí, que es faria, però s'allar-gava la cosa i no arribava el momentde fer-ho. A la susdita sessió delPatronat, la representant de MediAmbient (que havia heretat lescompotències que tenia el DARP-Agri-cultura), va dir que s'estava redactantel projecte de canalització del Barranc

(amb el títol de "Correcció hidrològicadel Barranc de la Pena", del qual n'ésl'autor l'enginyer de monts, RamonClopés) i que als voltants del mes demaig del 2001 s'iniciarien les obres.S'han iniciat uns mesos més tard, peròs'hi està treballant. La forta nevada delmes de desembre ha endarrerit unamica l'obra, però s'espera acabar-ho en

aquesta propera primavera. Elfinançament (d'uns tres-cents seixantamil euros) prové d’un conveni hi-drològic amb l'Estat central.

De la tantes vegades mencionadasessió de l’octubre de 2000 del Patronatde Poblet, hi ha un altre tema quellavors es va esmentar, i en el qual s'hiha treballat per fases. Es tracta de larestauració del retaule de l'altar major.Es muntà una bastida, que va permetreque dos tècnics del "Servei deRestauració de Béns Mobles de laGeneralitat de Catalunya" resseguissinde dalt a baix tot el Retaule i enplasmessin les seves conclusions en el"Diagnòstic de lesions i propostes

Foto: Arxiu Poblet.

14

d'intervenció del Retaule de l'altarmajor de l'Església del Monestir dePoblet". Ara ve la nova fase de cercar

un espònsor que ho financiï i esprocedeixi a consolidar el Retaule dePoblet.

No tot el que es va exposar alPatronat s'ha dut a terme, o almenysno s'ha iniciat. La gran teulada delDormitori Gran n'és un exemple. LaComissió de Monuments de Tarragonala va cobrir en sec fa més de cent anysi amb material aprofitat, i s'ha de refer.La Sagristia Vella per fer-ne una capella

d'hivern, és un altre dels projectespendents. També s'hauria de cobrir elLapidari per conservar les pedres.Treure les barreres arquitectòniques pervisitar Poblet, va suposar que dosarquitectes resseguissin tot l'itinerariturístic, i ho plasmessin en un "infor-me" que fou elevat al Director Generaldel Patrimoni, el qual ara té a les mansper tal de donar-hi una solució. Percontra, el Director General va poderfinançar un parallamps elèctric, ja queen retirar l'Administració els atòmics,Poblet s'havia quedat sense.

I finalment, un afer que es tractà enla reunió del Patronat, però que no téres a veure amb les obres, i nomésl'esmentem per la seva repercussió, ésl'estudi antropològic dels ossos delsDucs de Segorb i Cardona, dut a termeper un antropòleg i ajudants de laUniversitat de Granada, i que quan espubliqui en un llibre se n'informaràoportunament.

En resum, com a grans obres, hi hala Casa dels Germans, la Bosseria, elBarranc de la Pena, la Xarxa contraincendis i el Retaule de l'altar major.Les altres, més petites, son l'enllu-menat, les absidioles, els serveissanitaris, la Torre del Rellotge, el vialal Palau Nou de l'Abat i el parallamps.Aquestes han estat més fàcils de poder-les dur a terme. D'aquestes petites,sempre se n'hauran de fer, sigui pelmanteniment, sigui per reformes, donatque Poblet és un monestir molt visitat.

Francesc M. Tulla

15

LA VIDAMONÁSTICAEN LAIGLESIA

LA VIDAMONÁSTICAEN LAIGLESIA No se trata de hacer una historia del monaquismo

cristiano, casi imposible en el estrecho espacio deuna conferencia y que pediría una gran capacidad

de síntesis, o bien de hacer una apología del mismo. Hoyeste género literario no está de moda. Más bien quisierahacer una aproximación a la presencia continua de la vidamonástica en la historia de la Iglesia, esta historia que, elpasado septiembre, el Papa Juan Pablo II recordaba queen sus dos mil años de existencia es rica de méritos en loscampos de la caridad, la cultura y la santidad, lo cual tam-bién puede decirse del monacato cristiano. Habrá una re-ferencia más detallada en el aspecto benedictino, que ocu-pa ya mil quinientos años de esta larga y apasionante his-toria, y que sin duda alguna nos toca de una manera máspróxima, porque cuando decimos San Juan de la Peña,Santa María de Ripoll, San Pedro de Arlanza o San Salva-dor de Leyre, nos vienen inmediatamente a la memorialas palabras de Aragón, Cataluña, Castilla o Navarra, taníntimamente unidos, en sus orígenes, a la presencia bene-dictina de estos monasterios.

La persona del monje o la monja, entendamos ya des-de ahora que al decir monje los consideramos por igualsin que haya otra diferencia de la propia de su sexo, nosha llegado deformada por la imagen que el romanticismohizo del mismo, convirtiéndolo en una especie de fantas-ma melancólico que se paseaba por el claustro, mejor a laluz de la luna, pensando en la muerte y en las postrime-rías. Y esta imagen deformada y equivocada llega a nues-tros días.Un artículo periodístico aparecido, hace unosaños en un periodico catalán, anunciando la apertura deuna especie de casa del horror en el parque del Tibidabode Barcelona, decía textualmente (traduzco del catalán):“...es un gran espacio habitado solo por monjes y seresterroríficos...” Más adelante insiste explicando cómo a laluz de los cirios estos monjes se desplazan silenciosamen-te para sorprender, uno puede imaginarse de qué manera,a los visitantes. En el otro extremo de la balanza encon-tramos la feliz exclamación de Teodoro Martín-Luna cuan-do en la dedicatoria de una traducción de las obras deGuillermo de san Thierry dice: ¡Oh monjes, os necesita-mos! Ya ven como entre ser considerados unos seres te-rroríficos o necesarios tiene que haber un término medioequilibrado. Sólo Dios es necesario, nos enseña la teolo-gía, y todo lo demás es contingente, pero es cierto quesería difícil explicar la historia de la Iglesia sin la contínuapresencia del monje.

Foto

: BED

MA

R.

16

Impresiona, al visitar la cartuja de laValsainte, en el cantón suizo de Friburgo,leer en un medallón barroco de su fachadainterior: Soli Deo. Dos palabras que encie-rran un absoluto. Como también nos dirásanta Teresa de Jesús “sólo Dios basta”. Es elhombre, aquí el monje, delante del absoluta-mente Otro, delante del misterio de Dios. To-das las grandes religiones tienen lo que de ma-nera convencional diríamos un monaquismo,pero la aparente igualdad de formas externasno ha de impedir ver lo radicalmente distintoque hay en el monaquismo cristiano con res-pecto a los demás.

El monje es un bautizado. Esta es la prin-cipal categoría en la Iglesia, que, por una lla-mada -vocación- del Espí-ritu, intenta vivir en unmarco aprobado por laIglesia: una orden o insti-tuto, una comunidad, unaermita, lo radical del com-promiso que aceptó en elprimer día. No es cuestiónde cualidades morales. Noes mejor ni peor, es simple-mente un monje. La raízgriega de la palabra puedellevarnos a engaño. Cierta-mente es un solitario, peroque, paradójicamente, noestá solo. Vive en comu-nión, más o menos íntima,con Dios que es tres perso-nas distintas; y siente con

la Iglesia de su tiempo quecamina por el mundo ha-cia la consumación final, yen proximidad física conlos hermanos de comuni-dad con los que intentasantificarse y asumir su vo-cación. También se sienteen comunión total con lahumanidad y el mundocreado que la sostiene, yque siempre está presenteen la oración, ya sea públi-ca o solemne, en la quepresta, en cierta manera, suvoz a Cristo y su Iglesia, yasea íntima o privadamen-te. Es necesario tener pre-sente esta apertura y comu-

nión para no quedarse encerrado consigo mis-mo, esterilizado en una soledad egoista. Eneste contexto podemos entender que una car-melita descalza de estricta clausura, santa Te-resa del Niño Jesús, fuera declarada por PioXI Patrona de las misiones. De esta manera,podemos romper la dicotomía acción-contem-plación. Marta y María se complementan enel único servicio al Señor sin que haya mútuaexclusión. Volviendo al recuerdo de las car-melitas, nadie podrá objetar a santa Teresa deJesús su intensa y profunda vida mística que,sin embargo, no le impidió reformar elCarmelo, fundar monasterios, escribir y seruna mujer excepcional en su época. Y sin irtan lejos, en nuestros días tenemos, para quien

Claustro románico de San Juan de la Peña.

Monasterio de San Salvador de Leyre.

17

la conozca, la beata Maravillas de Jesús, tam-bién carmelita, que siguiendo los pasos de lagran Teresa en la vida contemplativa no le im-pidió fundar once carmelos en España y la In-dia, así como una actividad asistencial inten-sa.

Pero tampoco hay que caer en la imagenidílica del monje en su claustro. La gracia nosuple la naturaleza, y una ascesis contínua debeacompañar su vida para poder progresar eneste camino, que si al principio es estrecho,luego, conforme se avanza, se va ensanchan-do por la práctica de las virtudes, como afir-ma san Benito en su Regla. No olvidemos queentre las muchas herejías, una ha sido parti-cularmente propicia a los monjes, y es la delpela-gianismo, en la quesiempre hay un cierto peli-gro de caer por las buenasobras y las observancias,creyendo que por este pro-pio esfuerzo se puede ga-nar algo del cielo, sinotodo, olvidando que la sal-vación es siempre un dongratuito de Dios. No hayerror peor que el creersemejor que los demás, caeren un maniqueísmo que se-pararía los buenos de losmalos, y que, desgraciada-mente, nos puede afectar atodos a poco que nos des-cuidemos. Esta imagen ma-niquea, ya se presenta enla versión que quiere hacernacer la vida monástica delperíodo de paz que siguióa las persecuciones de los tres primeros siglos.Según esta versión, unos más perfectos, vien-do la Iglesia ya instalada en el mundo, se reti-rarían a la soledad para vivir mejor la vida cris-tiana. Si bien es cierto que con la libertad seperdió parte del fervor, no se puede conside-rar que no fueran buenos cristianos. Por otraparte, antes de la paz de Constantino ya exis-tía la vida monástica en la Iglesia. Al final delsiglo III eran ya relativamente numerosos loscristianos que se retiraban a las afueras de lospueblos, para vivir vida solitaria en la oración,aplicándose a la lectura de las Sagradas Escri-turas, trabajando manualmente y practicandouna pobreza absoluta según una radical obe-diencia al Evangelio. A este monacato se le

puede buscar un antecedente en la espirituali-dad judía. Parece que los primeros monjes cris-tianos aparecieron en las zonas de Palestina,donde ya existían los esenios y los terapeutas.A este respecto es significativa la referenciaque hace san Jerónimo en su carta 22 aEustoquio, donde después de haber descritola vida de los monjes cristianos dice. "De unmodo análogo vivían los esenios, como narraFilón, imitadores del estilo platónico..."

San Antonio abad es considerado el pri-mero de los monjes, aunque lo es en un senti-do típico y no cronológico. Ya existía la vidasolitaria, como explica al inicio, con una cel-da próxima al pueblo. Él mismo busca unmaestro, o anciano en el lenguaje habitual, en

un pueblo vecino al suyo,para que lo inicie en elejercicio de la vida en lasoledad. San Antonio,que los orientales llamanel Grande, introduce lanovedad de retirarse a lomás profundo del desier-to, buscando un lugar ale-jado para poder estable-cer un diálogo de amorentre el Creador y sucriatura. El obispo deAlejandría, san Atanasio,al escribir el relato de suvida lo hizo popular, yaumentó en gran núme-ro el de los seguidores enla soledad del desiertoegipcio, que se pobló de,valga la paradoja, unamultitud de solitarios

que ocupaban cuevas, tumbas o antiguas rui-nas. Que el monje no se desentiende de sushermanos, lo vemos cuando san Antonio, yaanciano, (vivió unos 106 años) bajó aAlejandría, bien para confortar a los cristia-nos perseguidos bien para sostener al patriar-ca Atanasio en sus luchas teológicas. Quinceaños antes de morir, tenía san Antonio dosdiscípulos que lo cuidaban en su vejez y seencargaron de enterrarlo. La vida del ermita-ño Pablo, que le hubiera sido contemporáneo,es considerada hoy día como legendaria.

No había todavía una organización esta-ble. Abundaban los Abbas, Padres, que teniandiscípulos, transmitían una enseñanza oral yvivían en el desierto, lugar privilegiado para

Monasterio de Ripoll.

18

la soledad y la lucha contra el maligno, perotambién consigo mismos, para ir renovandola imagen rota del pecado.

Estas enseñanzas orales nos han llegado através de diversas recopilaciones posteriores,como pueden ser los Apotegmas de los Padres delDesierto, o bien la Historia Lausíaca, o las Colacio-nes del abad Casiano. En ellas se nos transmiteesa sabiduría del corazón que no se aprendeen los libros, sino que es fruto de toda unavida dedicada a considerarla Palabra de Dios, y sacarejemplos de la experienciapersonal de la vida solita-ria.

Sin embargo, junto atanta virtud y santidad,también vemos exageracio-nes ascéticas y errores, fru-to de la ignorancia. Confor-me iba aumentando el nú-mero de monjes solitarios,se imponía una organiza-ción que ordenara y encau-zara por buen camino todaesa energía espiritual.

San Pacomio es consi-derado el creador de la vidacenobítica, es decir, la delos que viven en una comu-nidad dentro de un monas-terio y sujetos a una regla de observancia co-mún. San Pacomio, que procedía de la vidamilitar, organizó su monasterio un poco se-gún el modelo de un cuartel en cuanto al as-pecto exterior. Seguían una vida de oración,con largas vigilias durante las cuales hacían almismo tiempo labores manuales, como tejeralfombras o hacer cestos. Disponían de un usomínimo de los bienes materiales y daban a lospobres todo aquello que les sobraba. Practi-caban largos ayunos y se privaban de manja-res, entonces considerados de calidad, comoel aceite, el vino y los manjares cocidos. Prac-ticaban la oración contínua durante el día. Yahemos visto que el trabajo no era un impedi-mento, y por la noche seguían rezando sal-mos y jaculatorias, así como memorizando laSagrada Escritura.

Si el papel de san Pacomio, por lo que res-pecta a la legislación monástica, puede serparangonado con el de Moisés, el legislador,el de san Antonio representa, frente al movi-

miento monástico, el papel de Abraham, elpadre en la fe. Pero frente al individualismodel solitario, la vida en comunidad lleva con-sigo una mayor responsabilidad. Se tiene queejercer la caridad fraterna de continuo, y nosólo como antes con ciertas visitas esporádi-cas de los que se presentaban en la ermita bus-cando consejo o ayuda.

Después de la paz constantiniana, confor-me la Iglesia se va extendiendo por las tierras

del imperio y más allá de susfronteras, el monaquismo vasiguiendo sus pasos, comoparte integrante de la es-tructura eclesial, como algonatural fruto de la acción delEspíritu en los nuevos cre-yentes. Así, vemos como sevan formando muy diversostipos de monaquismo,adaptándose a la realidadhumana y cultural de esospueblos. San Martín deTours reúne alrededor de susede episcopal un numero-so número de monjes. Elmonacato irlandés acentua-rá su carácter misionero ysus prácticas ascéticas, queno tuvieron muchos imi-tadores.

Llegamos a encontrar dos pilares fundamen-tales del monaquismo: san Basilio para elOriente y san Benito de Nursia para Occi-dente. Las noticias sobre el monacato egipcioque iban llegando a Europa influyeron nota-blemente en este florecimiento monástico. To-davía, hoy, en las iglesias orientales, se man-tienen los carácteres que, sin variación a lolargo de los siglos, han marcado la diversidadde prácticas en la vida monástica según la Re-gla de san Basilio, pero sin la unidad casi totalque obtuvo en Occidente la regla benedicti-na. Una buena muestra la hallamos en el monteAthos, donde en la actualidad conviven di-versos tipos de monacato antiguo. Los fielesorientales han tenido siempre una gran vene-ración hacia sus monjes, y una prueba de elloestá en que los han escogido para las sedesepiscopales.

Y debemos detenernos en la persona desan Benito, por todo lo que representa paranuestra Iglesia occidental, y la radiación quea lo largo de 1500 años ha tenido y tiene en

San Benito.

Foto

: A. M

illa.

19

toda la Iglesia de rito latino. San Benito fue elhombre providencial que, sin proponérselo,ha sido Padre y Patrono de Europa y de losmonjes de Occidente. De joven, realiza unaprimera experiencia de tipo eremítico enSubiaco, en una cueva. Allí va madurando has-ta realizar un segundo paso con la fundaciónde doce monasterios en los alrededores, delos cuales hoy todavía subsiste uno dedicadoa santa Escolástica, su hermana, que el próxi-mo año celebrará los 1500 años de su funda-ción. Posteriormente, marcha para fundar elque será su gran monasterio en Montecasino,el año 529. Aquí empieza una gran historiade santidad y cultura, que dará a la Iglesia pá-ginas gloriosas de su historia. San Benito,como vemos, no fundó una orden religiosatal como hoy lo entendemos, sino diversosmonasterios independientes; y escribió parasu monasterio, como hacían otros abades, unaregla para uso de sus monjes. Sin embargo estaregla, -aquí no es el lugar para ver la relacióny lo que debe a la denomi-nada Regla del Maestro,contemporánea-, es origi-nal, y lo que dice el papasan Gregorio: “escribió unaregla para monjes, notablepor su discreción y clara ensu lenguaje”, empezó a te-ner éxito entre los monas-terios de los alrededores.Entre el sigloVI i el VIII sefué extendiendo su prácti-ca aunque todavía no demanera uniforme. Hemoscitado al papa san Gre-gorio, pero hay que decirque antes que papa fuemonje en Roma, benedic-tino, y que gracias a él te-nemos un relato de la vidadel santo Patriarca que re-cogió en el libro II de losDiálogos, aunque con un es-tilo hagiográfico propio, en el que lo naturaly lo sobrenatural están mezclados. En su afánmisionero, san Gregorio envió monjes a evan-gelizar el norte del continente, y con ellos tam-bién se fue extendiendo el monacato bene-dictino. Citemos sólo tres figuras egregias: sanAgustín, después arzobispo de Canterbury,que evangelizó Inglaterra, san Anscario, quehizo lo mismo en los paises escandinavos, ysan Bonifacio, después obispo en Fulda, que

evangelizó Alemania y selló con su sangre lapredicación del Evangelio. Hay muchos más.Con ello vemos cómo la vida contemplativano está reñida con la vida activa, siempre queambas se lleven convenientemente. Veremosa los monjes cubrir múltiples necesidades enla Iglesia, atendiendo hospitales, acogiendoperegrinos, llevando escuelas, cuidando la cul-tura clásica y salvándola de una pérdida irre-mediable en los oscuros años que preceden ala Edad Media. Dos hechos verdaderamente providencia-les van a hacer que la regla benedictina se ex-tienda definitivamente. Uno, el imperiocarolingio, y el otro la fundación de un mo-nasterio en la Borgoña: Cluny. Carlomagno(742-814) consigue fundar un imperio, quequiere ser la restauración del imperio de Oc-cidente, y que recibe en la Navidad del 800su pleno reconocimiento con su coronaciónen Roma por el papa León III. Un anticipo enel tiempo de lo que quiere ser la Unión Euro-

pea de nuestros días. Esteimperio lleva consigo launificación de pueblos ycostumbres, y entre ellasnos interesa el encargo quehace el emperador a san Be-nito de Aniano para que to-dos los monasterios del im-perio abracen la regla be-nedictina. Luis el Piadosoen 817 impone ya, definiti-vamente, el monacato be-nedictino en todas las tie-rras del imperio. Empieza,ahora, un apogeo monásti-co que desde el siglo IX lle-gará, por diversos caminosy reformas, hasta el sigloXIII. También aquí vemosun aspecto político, que ala larga será perjudicial parael monaquismo, y es su ín-tima unión con el régimen

feudal, que entre otros aspectos proporciona-rá un enriquecimiento notable y un poder ci-vil, a las grandes abadías.

El apoyo en el poder político, que obtuvosan Benito de Aniano para llevar adelante sureforma, hacía a ésta obligatoria; y supone-mos que no siempre debía de ser bien recibi-da en tierras con una ya larga tradiciónmonástica. Este apoyo hizo que, al desapare-

Monasterio de san Pedro de Cluny.

20

cer el imperio, la reforma estuviera a punto decaer también. Un hecho trascendental permi-tió que el espíritu de la reforma carolingia con-tinuara y aun prosperara mucho más. En 910,el duque Guillermo III de Aquitania fundó enla Borgoña el monasterio de san Pedro deCluny, que se convertiría en la cabeza de unimperio monástico, verdadera orden religio-sa tal como hoy la entendemos. El monaste-rio estaba libre de la jurisdicción de obispos yseñores feudales y sometido directamente ala autoridad del papa. Era, por lo tanto, total-mente independiente, y podía escoger suspropios abades sin interferencia de poder al-guno. Por otra parte, y aquí también hemosde ver la mano de la Providencia , tuvo entre927 y el 1156 cinco abades excepcionales porsu santidad y todo tipo de virtudes. Esto hizoque, en casi doscientos treinta años, hubierauna gran unidad de gobierno que permitió lle-var la Casa a sus más altos niveles en todos losaspectos materiales y espirituales. Vale la penadetenerse un momento y ver cómo estos lar-gos abadiatos se suceden formando una sóli-da unidad.

San Odón (927-942), 15 años, san Mayolo(948-994), 46 años, san Odilón (994-1049)55 años, san Hugo (1049-1109), 60 años ypor último el beato Pedro el Venerable (1122-1156), 34 años. A partir de entonces empiezala caída que, sin embargo, no se realizará has-ta el 1791, cuando la Revolución Francesa su-primirá la abadía y sus filiales. En pocos añosmás de mil monasterios estarán sujetos a lajurisdicción del abad de Cluny, único abad detoda la congregación. No cuesta imaginarsecómo la alianza entre la Sede Apostólica yCluny consiguieron llevar adelante la refor-ma litúrgica y la de toda la vida de la Iglesia. Amedida que iban ganando prestigio, los mo-nasterios se iban enriqueciendo con toda cla-se de donaciones de reyes, nobles y pueblo.Su influencia en el desarrollo de la arquitectu-ra románica, con todo el valor de obras dearte añadidas a los edificios, es debido a laexpansión monástica de Cluny, que influyóen todo tipo de construcciones, ya fueran ca-tedrales o colegiatas. Baste, como botón demuestra, señalar la tercera iglesia abacial queconstruyó el abad san Hugo, y que era verda-dera maravilla del románico, del cual hoy tansólo subsisten vestigios en el extremo del cru-cero. Pero esta riqueza llevó consigo la deca-dencia. Las rentas de la abadía fueron desea-

das, y se convirtieron en una de las mejoresprebendas que el rey de Francia podía conce-der a sus favoritos en régimen de encomien-da. La encomienda, digámoslo ya, fue causade la ruina material y espiritual de muchos mo-nasterios, al poder disponer una persona, clé-rigo o laico, de las rentas sin pertenecer a lacomunidad. En este tiempo de la gloria deCluny es cuando el oficio litúrgico toma todosu gran esplendor propio de los monasteriosbenedictinos. Recordemos la triple división dela sociedad feudal, los guerreros, los artesa-nos-labriegos y los monjes y clérigos encar-gados de rezar por los otros; como si los mon-jes fueran una especie de profesionales de laoración, intercesores delante de Dios por to-das las necesidades de la sociedad. Prontohabían de salir reacciones a este monaquismotan, hoy diríamos, instalado en el mundo, aun-que diera grandes frutos de santidad y de cul-tura en una sociedad en la que sólo brillabanlos monasterios y las escuelas catedralicias .

Como es propio de todo organismo vivo,se produce una reacción para volver a los orí-genes, recuperando los valores primitivos yabandonando todo aquello que se ha ido acu-mulando y que dificulta la práctica de la Re-gla. Igual pasa con la Iglesia. En el siglo XI,León IX empieza lo que después se denomi-nará, genéricamente, reforma gregoriana, porel impulso que Gregorio VII le dio. En el as-pecto monástico se insiste en la vuelta a lapobreza y el rigor de la observancia primiti-va. Reacción contra el lujo y los excesos en laliturgia. También hay un acercamiento hacialos valores de la vida eremítica. Surgen nume-rosas órdenes, la mayoría siguiendo la reglabenedictina, aunque cada cual interpreta la Re-gla según su propio punto de vista, o el inte-rés para adaptarla a sus intenciones, como hacesan Pedro Damiano que olvida la moderacióny equilibrio de san Benito para insistir más enel rigor ascético. Una característica de estasnuevas fundaciones es que, frente al negro delhábito cluniacense, llevan la ropa blanca, o,mejor, del color de la lana sin teñir. En estetiempo aparecen Camaldoli, Vallombrosa,Fontevrault, Savigny, Grandmont, Chartreuse-Cartuja-, Cister. Entre éstas algunas han des-aparecido, unas fueron absorbidas por Cistery otras han llegado hasta nuestros días, entrelas cuales hay que considerar la Cartuja y elCister.

21

San Bruno fundó en 1084, cerca deGrenoble, en Chartreuse, de donde tomará elnombre la orden, un grupo de vida eremítica,pero con la particularidad de que sus habitan-tes vivían en régimen mixto de vida eremíticay cenobítica, con gran soledad y austeridad.Los monjes viven en ermitas situadas alrede-dor de un claustro, pero tienen una iglesia co-mún en la que rezan parte del oficio divino, yun refectorio en el que algunas veces comenen común, así como una sala capitular parareunirse. Todo ello en una clausura estricta. ElCister, que empieza en 1098, en Borgoña, nolejos de Cluny, también insiste en una vueltaa la práctica primitiva de la regla benedictinay una recuperación del trabajo manual, la po-breza de vida tanto a nivel comunitario comopersonal y una liturgia más sencilla y racio-nal. El primer fundador, san Roberto de

Molesmes, inicia en Cîteaux, lugar salvaje ysolitario, un monasterio que, por circunstan-cias providenciales, se convertirá en cabezade una gran orden monástica que llenará elsiglo XII, y que dejará una profunda huella enla vida monástica de la Iglesia. Al regreso desan Roberto a su monasterio le substituye suprior san Alberico, que consigue la bula deprotección del nuevo monasterio del papaPascual II, librándolo de las injerencias de losobispos y señores feudales vecinos. A su muer-te en 1109, le sigue en el cargo abacial sanEsteban Harding, que es la gran figura queestablece el marco legal y prepara ya la ex-

pansión. Es preciso mencionar las cuatro pri-meras fundaciones que serán luego la cabezade las grandes ramas en que se estructurará laorden: 1113 La Ferté, 1114 Pontigny, 1115Claraval, con san Bernardo como primer abady 1115 Morimond. La llegada, en 1113, deBernardo de Fontaines y un numeroso grupode familiares y amigos, dio a la orden un nue-vo impulso con la fundación, al acabar el si-glo, de centenares de abadías distribuidas portoda Europa. Es notable la organización que,al contrario de la piramidal de Cluny, se es-tructura en filiaciones de madre -casa funda-dora- a hija -casa fundada- lo que crea una redde monasterios fuertemente vinculados entreellos. Otro aspecto es la organización econó-mica en granjas de explotación agrícola, ga-nadera o forestal, en las que había los conver-sos o hermanos legos, siempre relacionados

con el monasterio al cual perte-necen las granjas. El resultadode este sistema fue un éxito, que,aumentando la riqueza materialde las abadías, propició sin em-bargo su decadencia, como erade esperar. Siglos más tarde estariqueza hará de las abadías unobjeto de apropiación por par-te de los señores y reyes que, obien por medio de la encomien-da se apoderarán de sus bienes,o, como por ejemplo en Ingla-terra, Enrique VIII eliminará losmonasterios, simplemente paraapoderarse de su patrimonio. Enotro aspecto, la vida cistercien-se es notable por su arquitectu-ra, de una belleza y armoníadentro de una sencillez de lí-neas, debido al despojo de loselementos ornamentales que san

Bernardo impone frente a la riqueza exube-rante de los edificios cluniacenses.

El siglo XIII trae nuevos aires en la Iglesiay en la sociedad; el mundo feudal empieza adeclinar en favor del mundo burgués de lasciudades y del aumento del poder de los re-yes, que van centralizando toda la autoridaden sus personas. El monacato, demasiado uni-do a las formas feudales, no sabe reaccionar, yel protagonismo lo toman las nuevas órdenes,que en aquellos años aparecen como fruto dela santidad y vitalidad de la Iglesia: francisca-nos, dominicos, carmelitas... Es decir, aque-

Abadía de Montecasino.

22

llas órdenes que reciben el nombre genéricode mendicantes. Estas se instalan en las ciuda-des y tienen un papel activo por medio de lapredicación y estudio en la vida de la socie-dad medieval. Los monasterios, que estánconstruidos en el campo o en las montañas,muy alejados, continúan su vida sin dejar detener importancia, pero ya no captan la aten-ción de los fieles, que sienten más próximos aellos a los mendicantes.

La vida transcurre, pero los cada vez másnumerosos problemas que surgen entre losnuevos estados, afectan de manera negativa alos monasterios que, a menudo, se ven ataca-dos, asolados y destruídos en las guerras quedurante largos siglos afectaron una gran partede Europa. Vienen a complicar las cosa, deuna manera terrible, las ideas que de Jan Husa Martín Lutero atacan en su base los elemen-tos esenciales de la vida religiosa. Numerosospaíses, en el centro y norte del continente,verán desaparecer todos los monasterios. Susriquezas, robadas y dispersas, sus edificios,destruídos o destinados a usos profanos, y losmonjes, asesinados, secularizados o exclaus-trados a la fuerza.

Sin embargo la vida monástica continúa,tal como son testimonios, por ejemplo, lascongregaciones benedictinas de santa Justinaen Padua, la observante de Valladolid o laclaustral Tarraconense. Cuando la vida gene-ral de los religiosos parece que entra en unaépoca extraña y cada vez más hostil, como asíocurre con la Ilustración, podemos significarcomo ejemplo al P. Benito Feijoo, que se con-vierte en una especie de paradigma del hom-bre ilustrado de su tiempo, una enciclopediaque trata de todos los temas, y con granracionalismo lucha contra la superstición. Dela poca importancia que se concedía al papeleclesial de la vida monástica, da una idea laprohibición de fundar monasterios en las tie-rras de América descubiertas y colonizadas.Sólo aceptaban los religiosos de vida activa,en especial mendicantes y jesuítas.

Las ideas de la Ilustración van haciendo sucamino, y cada vez más consideran la vida re-ligiosa en general, y la monástica en particu-lar, como una antigualla, reliquia del pasadoque no tenía lugar en los tiempos modernos.La Revolución Francesa brindó la oportuni-dad para abolir todos los monasterios. Con elagravante de que las dos casas más importan-tes y cabezas de una orden, Cluny y Cîteaux,

desaparecieron, y con ellas la organizaciónmonástica que representaban. A lo largo delsiglo XIX, esas nefastas ideas fueron extendién-dose por toda Europa y sus colonias. En Espa-ña la fecha de 1835 marca el final de todas lascasas religiosas y entre ellas las abadías yprioratos de todas las órdenes. Son bien co-nocidas las consecuencias que las leyesdesamortizadoras tuvieron para el patrimonio,desapareciendo, para siempre, víctimas delpillaje y la desidia, tesoros de arte e historia.

Ante este desolador panorama se podríapensar que el monacato había pasado a ser unrecuerdo glorioso en la historia de la Iglesia.Pero aunque el árbol había caído, las raícesseguían vivas. Un ejemplo de ello es la aven-tura épica de Dom Agustin de Lestrange y susmonjes, en peregrinación por Europa, desdeFrancia hasta Rusia, pasando por Suiza. Conel movimiento romántico, que recupera unavisión de la Edad Media, el monaquismo re-cobra de nuevo interés, aunque, eso sí, conuna imagen desfigurada de la original. En1833, Dom Prosper Guéranger funda el mo-nasterio de san Pedro de Solesmes y restauraen Francia la vida benedictina. Poco a poco,los monasterios, que habían sobrevivido alvendaval del siglo XIX, se agrupan y fundannuevas casas, restaurando en lo posible lasantiguas. Los trapenses volvieron a Francia dela mano de Dom Agustin de Lestrange, y pron-to pudieron abrir numerosos monasterios. Loscistercienses, que se habían mantenido en losEstados Pontificios, fueron el núcleo para larenovación de la orden junto con algunos mo-nasterios que habían resistido en el centro deEuropa al josefinismo.

Al llegar a nuestros días, podemos ver conesperanza que la vida monástica continúa vivay activa en la Iglesia, si bien en estos tiempossometida a la grave crisis de valores que afec-ta a la sociedad, y que repercute en el descen-so de vocaciones y el consiguiente envejeci-miento de muchas comunidades. Sin embar-go, frente a este aspecto negativo que reper-cute en las órdenes antiguas, vemos nacer nue-vas formas de vida monástica, que se puedenincluir en esta ya larga corriente, y que man-tienen vivos los mismos valores que a lo largode casi dos milenios han animado infinidadde cristianos que han buscado en el claustrola santidad, es decir, realizar su vida cristianaen plenitud. Entre estos últimos movimientospodemos citar, para acabar con una imagen

23

de futuro, la comunidad ecuménica de Taizé,la Comunión de Jerusalem en Francia, conincluso numerosos monasterios urbanos, y lashermanas de Betlehem, que siguen la espiri-tualidad cartujana pero sin pertenecer a dichaorden. Los primeros, aunque tienen su propiaregla de vida, se inspiran en abundancia en laRegla de san Benito.

ANEXOLa celebración litúrgica marca el ritmo

de vida del monje

El eje que vertebra toda la jornada e inclu-so todo el año, es la celebración de la Liturgiade las Horas, según el ritmo que marca el añolitúrgico. Leer detenidamente la ConstituciónApostólica de Pablo VI sobre la reforma deloficio divino ilumina mucho éste y otros as-pectos de la oración monástica en el coro.Aunque se dirige a todas las personas que re-zan el oficio, y es deseable para todos, antesque cualquier otra legítima devoción, afectasobre todo a los canónigos o los monjes, quetienen particular obligación de hacerlo públi-ca y solemnemente en sus templos. La noche,tiempo privilegiado, desde siempre, para laoración meditativa y sosegada, está marcadapor el oficio de Maitines o Vigilias. Salmos ylecturas se alternan durante un largo tiempode oración. Al amanecer, los Laudes que, lite-ralmente, son una alabanza, recuerdan el albadel primer día de la semana en que el SeñorJesús resucitó. Durante la mañana y el medio-día, se hace particular recuerdo de la venidadel Espíritu Santo en Pentecostés y de la hora

de la crucifixión del Señor. Al atardecer, cuan-do la jornada se acaba, el rezo de Vísperashace memoria de la muerte y sepultura de Je-sús. Ahora el sol va desapareciendo hacia suocaso, de la misma manera que en Laudes ibaapareciendo resplandeciente desde el Orien-te. El símbolo de Cristo, representado por elsol, es muy evocador, y la estructura de nues-tras iglesias medievales nos lo recuerda, aun-que el ritmo horario actual sea contraprodu-cente por la gran diferencia que existe entreel horario solar y el oficial. Antes de recoger-se a descansar, el rezo de Completas. Es laoración confiada del que duerme en la Casadel Señor. En muchos monasterios se acabacon una antífona mariana, la Salve Regina, paraque nuestra Madre vele el sueño de sus hijos.Entre todo ello, se intercala en todas las co-munidades la celebración solemne y festivade la Eucaristía. Conforme van pasando losaños, el monje va adaptando el ritmo de suvida, casi sin darse cuenta, a este ciclo litúrgi-co anual, y ello ayuda a encontrar un equili-brio en su vida cotidiana, no exenta de unacierta monotonía, de la cual sin embargo na-die se libra fuera o dentro del claustro. Untiempo precioso está dedicado a la lectio di-vina, o lectura meditativa y orante de la Sa-grada Escritura o libros espirituales, de auto-res reconocidos por su ciencia y virtud.

Las actividades cotidianas del monjeEl monje, aparte de los trabajos domésti-

cos, desarrolla una gran actividad en su mo-nasterio, de índole intelectual o pastoral, y so-bre todo con la acogida de huéspedes. Es lahospedería la actividad más importante querecoge la Regla de cara al exterior. Siempreha sido ejercida. Prueba de ello son los mu-chos monasterios construidos en zonas depasaje de viajeros y peregrinos. Hoy, que tan-tos establecimientos suplen la antigua ausen-cia de hospedaje, resulta que las hospederíasmonásticas son cada vez más solicitadas porpersonas deseosas de pasar unos días en unclima de silencio y paz, tan opuesto al ruido yritmo cada vez más desenfrenado de la vidaactual. Vivir en estos edificios, muchas vecesfuera del tiempo y espacio actuales, pero ha-bitados por hombres hijos de la época que lestoca vivir, con sus problemas y necesidades,es un gran apostolado y servicio que es solici-tado y agradecido en muchos casos. Cada hos-pedería tiene su pequeña historia llena de ale-grías y dolores.

Abadía de Fontfroide - Sala Capitular.

24

Podríamos terminar preguntándonos quées el monje. Un cristiano comprometido que,con la ayuda el Señor, intenta ser consecuen-te consigo mismo y con su vocación, abiertoa la gracia y al amor que recibe de contínuo yquiere transmitir. Un signo más o menos sen-sible, de unas realidades escatológicas que nossobrepasan, que se manifiesta en medio de unasociedad materialista y secularizada. La esta-bilidad monástica es la garantía del lugar don-

de da este testimonio libre de los altibajos quelleva la vida. Un testigo, en definitiva, de laresurrección del Señor Jesús entre todos loshombres de buena voluntad, porque comodice san Pablo: "si él no hubiera resucitado, seríamoslos más desgraciados de todos los hombres".

Jesús M. Oliver(Conferència pronunciada a Saragossa el 6 de novembre de 1999)

No n'hi ha prou de perseguircriteris d'economicitat irendibilitat a curt termini!

Tant la Costa Daurada com les terresdel seu entorn gaudeixen d’un períodede creixement, a voltes desmesurat,expansió i bonança econòmica quasiininterromput des dels inicis de la dècadadels seixanta.

Malgrat aquest clima d'eufòriaeconòmica, en què cada any són més elsturistes que ens visiten, així com el nom-bre d'habitants de certs destins turístics,alhora ens són ben presents tota una sèried'elements que aboquen a la reflexió.

¿Volen les comarques de Tarragonai, d'una manera especial la CostaDaurada, esdevenir un destí turístic demasses en el qual l'única cosa importantsigui el sol, la platja i l'oferta lúdica noc-turna?

Plantejant-nos aquesta pregunta,descobrim l'extraordinària riquesa, a totsels nivells, que tenen aquestes terres ique, malauradament, ha passat forçadesapercebuda durant tots aquests anys.

Com a epicentre d'un extraordinarillegat cultural, artístic i espiritual tenimel majestuós conjunt monàstic de Poblet:excel·lent testimoni cistercenc d'estils

arquitectònics diferents però alhoracomplementaris.

Per aquest motiu, i amb l'objectiud'assolir a mig termini un alt benefici peraquestes terres, cal fer un esforç en pro-mocionar un turisme més qualitatiu quequantitatiu, és a dir, un turismecompromès amb aquest patrimoniartístic, cultural i religiós, i, per què no?,també gastronòmic i lúdic.

En aquest sentit i, des d'una òpticaempresarial, Unió Promotora Catalana-empresa immobiliària implicada, des defa 40 anys, amb la Costa Daurada i queté com a missió oferir als seus clients unservei integral que els aporti el màximbenestar- està projectant un pacte ambel Monestir Cistercenc de Santa Mariade Poblet, a fi i efecte de donar aconèixer, promocionar i facilitar l'accésal monestir -com a valor afegit- entre elsseus clients.

Aquest pacte respon a la filosofia i ala inquietud empresarials de UnióPromotora Catalana, i estem conven-çuts que ajudaran a un creixement sos-tenible, compromès i respectuós ambl'entorn.

Víctor Bertran Unió Promotora Catalana.

POBLET: ESCENARI D'UNA NOVAPERSPECTIVA EMPRESARIAL

25

En la solemnidad de la Inmaculada, el8 de diciembre, vistió el hábito de no-vicio e inició el año reglamentario de

noviciado, fray Edwin-Segundo Oblitas yVera. Tomó el nombre de Edwin de laInmaculada Concepción. Nació el 29 demarzo de 1970 en el pueblo de Apolo, enel país hispanoamericano de Bolivia, y cur-só los estudios del bachillerato boliviano.Es de la raza quechua. En el mencionado pue-blo de Apolo hay un monasterio de monjascistercienses, dedicado a la Virgen deNazaret y fundado por las comunidades ale-manas de Thyrnau y Waldsassen en el año1929. Cuando brotaron en el joven los sig-nos de la vocación religiosa, como cosanormal, las monjas lo mandaron a monas-terios alemanes. En aquel ambiente se sin-

tió extraño, por la lengua y la cultura, y nocuajaba, y decidió venir a Poblet. En su pri-mera visita y a pesar de que se encontrababien aquí, pareció que había un contrastedemasiado fuerte entre su cultura y la nues-tra, por lo que se le aconsejó que regresaraa su tierra y buscara un monasterio en suambiente. Continuó insistiendo en que sele admitiera para iniciar la prueba de adap-tación, por lo que se le permitió venir aPoblet por segunda vez el 26 de marzo de2001, y comenzó así su tiempo de prepara-ción o postulantado. Terminado éste, ha po-dido tomar el hábito de novicio e iniciar lavida religiosa y monástica. "Su objeto es,por un lado, que el novicio conozca todolo que exige la vida del monasterio por élelegida, se ejercite en ella y así se preparedebidamente para la profesión; y, por otrolado, que la comunidad monástica observela aptitud y madurez del novicio para laprofesión y pueda formarse un juicio sobreello" (Constituciones, art. 36). En el rito dela vestición, el padre Abad le preguntó:"¿Qué pides?" A lo que él respondió: "Lamisericordia de Dios y de la Orden". Des-pués de leer el novicio en un correcto cata-lán un texto escogido de la Regla de sanBenito, preguntó el Abad: "¿Estás dispues-to a seguir más perfectamente a Cristo se-gún el guiaje del Evangelio y el camino in-dicado por la santa Regla?" A lo que res-pondió: "Con la ayuda de la divina gracia,espero y deseo militar para el Señor, Cris-to, rey verdadero". A esto añadió el Abad:"Lo que Dios ha comenzado en ti, lo llevea término". Se le dió el hábito, en señal deconversión, mientras la comunidad canta-ba un salmo. Y en una oración se pidió aDios por él, para que "le conceda perseve-rar devotamente en la Iglesia y ser dignode obtener la vida eterna". Todos respon-dieron: "Amén".

Francesc M. Tulla

VESTICIÓN DE FRAY EDWIN

Foto: Arxiu Poblet.

26

NEU A POBLET

L'onada de fred siberià, que caigué el14 i el 15 de desembre del 2001, enforma de tempesta de neu, ens deixà

a Poblet una catifa de mig metre de gruixde neu i temperatures de -6, -8 i -10º durant18 dies a sota zero. Pràcticament estàvem

bloquejats, tot i que no ens va faltar la llumi es mantingué la comunicació telefònica.El diumenge dia 16, a la missa conventualhi havia només sis veïns. Les misses de launa i de les sis de la tarda, no se celebraren,ja que no vingué ningú. A partir del mateixdiumenge, i intensivament des del dilluns,les màquines procediren a netejar la carre-

tera, a fer pas i a intentar normalitzar lasituació. Un parell de tractors, ambanivelladores, van deixar net l’accés alMonestir. Amb tot, a la missa del gall, quenormalment hi ha una assistència massiva,les recomanacions de les autoritats que no

se sortís de casa, deixarenl’assistència reduïda a unaseixantena de persones. La tar-da de sant Esteve i fins al dia30, la temperatura millorà i escomençà a desglaçar, tot i quela neu va durar unes quantessetmanes. De fet, des de l’any1962 no s’havia vist unacaiguda de neu d’aquesta mag-nitud en el nostre país, i agafàa tothom (autoritats iparticulars) desprevinguts perpoder fer-hi front: talladad’autopistes, amb edificisd’escoles com a dormitorisimprovisats, tallada també deles vies fèrries; les carreteresbloquejades, impedint lacirculació dels autocars delínia; pobles on amb proufeines es podia circular, els nensdels quals es van quedar senseescola una colla de dies per nopoder transitar; caigudes itrencades òssies, etc., total, unveritable desastre. Cal dir,però, seguint el conegutproverbi, "año de nieves, añode bienes", que hi haguérecuperació dels cabals d’aigua,i han reverdit les terres, ja quefeia molts anys que en teníem

dèficit i escassejava l'aigua. A la nostra zonahem de confiar en la caiguda d’aigua delcel, per anivellar la que es consum inecessitem. L’hivern ha continuat essentun xic cru i ha costat una mica de passar.

Francesc M. Tulla

Fotos: Arxiu Poblet.

27

Al redós del Monestir de Poblet, hijuguen diverses institucions. L’Estatsegueix essent el titular de “la part del

monument”. La comunitat de monjoscistercencs que l'habita, hereva de l’antigacomunitat que li va donar vida, és lausufructuària per noranta-nou anys,ampliables a d’altres noranta-nou més (perLlei de l’Estat del 17 de juliol de 1953),d’aquesta “part monumental”, i la titular deles anomenades “terres de clausura” (queestan dins de la muralla emmerletada del

segle XVI, però a part del “monument”) que,en el seu origen, foren conegudes com de la“Fundación Correa Véglison”, pel nom delgovernador civil que les va proporcionar. Lescompetències de “supervisió” de l’Estat quetenia "Bellas Artes", del Govern de Madrid,amb els traspassos, les té ara el Departamentde Cultura de la Generalitat. Hi ha tambéel Patronat del Monestir, que vetlla per les“pedres”, ajuda la Comunitat usufructuària,encarrila el turisme i controla els entorns.D'això se’n va parlar al número dos de larevista (a les pàgs. 13-15 hi havia la“història”, i a les pàgs. 10-12 la “crònica” del’última reunió). I també hi ha la Germandatd’”amics” de la comunitat de monjos, que els

assessora, els dóna suport i els fa costat (se’nva parlar al núm. 1 de la revista, a les pàgs.5-9). I, a més, hi ha la “Junta Rectora” queha de vetllar per a evitar la degradació delmarc natural que envolta el Cenobi i laconservació del “Paratge Natural d’InterèsNacional d’una part de la Vall del Monestirde Poblet” (abreujat, PNIN), que actua enreunions “plenàries” dos cops a l’any, i en“Comissió Tècnica de Treball”, cada dosmesos. D’aquesta vol parlar el presentarticle, ja que és poc coneguda.

Per Ordre de 20 denovembre de 1964 (B.O.Educación Nacional,núm. 44, de 3 de juny de1965), el llavors ano-menat “Ministerio deEducación Nacional” del’Estat, donava instruc-cions per a la defensadels conjunts històrico-artístics, establint alvoltant de la població omonument en qüestióuna zona semirural o“anell verd” d’amplàriade 500 metres, quan nohi hagués Pla Generald’Ordenament urbà,

aprovat almenys provisionalment, d’acordamb la Llei de 12 de maig de 1956. Pobletva tenir diversos intents d'ordenar l'entorndel monestir. L'Ordenació, publicada perdecret del Governador Civil de la provínciaen data 15 de juny de 1963, va apareixer alB.O. de la Província. El Pla parcial de “LesMasies” -per la seva proximitat a Poblet-, vaser aprovat per l’Ajuntament de l’Espluga el29 d’agost del 1972. L’Ordenació de la zonade l’eixample de l’Espluga (sector oest, ques’estenia cap a Poblet), fou aprovat pel plemunicipal, el 2 d’octubre del 1972. I,posteriorment, els Plans Generalsd’Ordenament urbà de les viles de Vimbodíi de l’Espluga de Francolí, que regulaven tot

POBLET, PARATGE NATURAL

Constitució de la Junta Rectora PNIN.

28

el terme i, en conseqüència, els voltants delMonestir. I així s’arriba fins a la Llei delParlament de Catalunya.

Després de deliberar-ne el Parlament, elPresident de la Generalitat va promulgar laLlei 22/1984, de 9 de novembre, per la quales declarava “paratge natural d’interès na-cional d’una part de la vall del monestir dePoblet”, amb la finalitat de conservar idefensar-ne el medi i protegir lesexplotacions agràries existents (art. 1). Lazona declarada afecta els termes municipalsde Vimbodí i de l'Espluga de Francolí. Elslímits són determinats per “graus” geogràfics(art. 2). A efectes urbanístics, l’àrea afecta-da té la condició de no urbanitzable (art.3). Les reformes dels edificis existents nopoden contrastar amb les característiquesmorfològiques i cromàtiques del paisatge(art. 4). Són prohibits: els moviments deterres, l’abocament d’escombraries, laconstrucció d’embassaments, la tala deboscos, la col·locació d’anuncis, de rètolspublicitaris, la circulació de vehicles moto-

ritzats, etc. (art. 5). Tota actuació necessital’autorització del Departament de Cultura(art. 6). L’incompliment tindrà sanció (art. 7).

Hi ha disposicions addicionals: Primera,per Resolució de la Direcció General delPatrimoni Artístic, Arxius i Museus delMinisteri de Cultura, del 28 d’abril de 1980,i amb l’informe favorable de l’"Academia deBellas Artes de San Fernando", es declaraconjunt històrico-artístic l’entorn delmonestir de Poblet, amb prohibició de novesedificacions, construcció de granges i altres.Segona: El Consell Executiu pot declararnecessària una expropiació. Entre lesdisposicions finals, hi ha la que “amplia lesfuncions que actualment té el Patronat delMonestir de Poblet, afegint-hi la decol·laborar en la conservació i la protecciódel paratge natural que declara aquesta Llei”.

El Decret 279/1998, de 21 d’octubre, ver-sa sobre el desplegament de l’esmentada lleii la creació de les reserves naturals parcials delbarranc del Titllar i del barranc de la Trinitat.

29

La Resolució de 13 de maig de 1999, perla qual es nomenen els membres de la “Jun-ta Rectora”, que és la que ha de vetllar pelcompliment de la Llei. El 27 de maig del1999, i en el marc del Palau Nou de l’Abatdel Monestir de Poblet, es constituí aquestaJunta Rectora, de la qual en fou elegitPresident Josep Maldonado, Delegat delGovern de la Generalitat de Tarragona. Laresta de membres el formen Entitats i laGeneralitat. El representant del Patronat dePoblet és el pare Prior, Francesc Tulla. Perun conveni de cessió d’espai amb l’Alberg“Jaume I” (a les Masies, prop de Poblet),s’obre allà el centre de recepció i oficina delParatge. La Junta hauria de procedir a l’apro-vació del pla d’usos i gestió del PNIN. Elpla contempla un total de 45 actuacions ques’haurien de materialitzar en el termini decinc anys i amb un volum global d’inversióde vuit-cents vuitanta mil euros. Tractamentssilvícoles i la lluita contra el foc, són dosaspectes a posar en relleu. L’assignaturapendent que reclamen les entitats és ladotació de personal propi per al paratge, pera la seva vigilància i preservació. La tascaha començat i ara depèn de lesadministracions i entitats implicades donarcontingut i gestió a la Junta que s’haconstituït.

Amb els canvis en el Govern de laGeneralitat, pels quals el Paratge passa dela Conselleria d'Agricultura a la de MediAmbient, es canvia la composició de la Jun-ta i es postposa la primera reunió ordinàriade la mateixa, que finalment té lloc el 2 demarç del 2001, a la Casa Forestal de la Pena,dins mateix del Paratge. El president segueixessent el Delegat del Govern de laGeneralitat, però ara en la persona de CèsarPuig. Montserrat Candini, Directora Gene-ral del Patrimoni Natural, és la representantde Medi Ambient. En formen part PereLlopart, de Medi Ambient. Felip Font deRubinat, pel Departament de Cultura. JordiArtigas, del Departament de Política Terri-torial. Josep Nogués d’Agricultura. JaumeCarreras, batlle de Vimbodí. AntoniSánchez, batlle de l’Espluga. Carles Vidal,per la Diputació de Tarragona. Josep M.Josa, per la Unió de Pagesos, el pare prior

Francesc M. Tulla, pel Patronat de Poblet,Manel Martínez, pels Amics del ParatgeNatural de Poblet. Jordi Civit, representantde CHNCB. Pere Domènech, per l’ADF(Associació per la Defensa del Foc), deVimbodí, i Anton Vallvey, director delParatge i secretari de la Junta.

L’Ordre del dia fou: 1r punt) Lectura del’acta de la sessió anterior, pel secretari, queés aprovada; 2n) M. Candini fa un breuresum de les actuacions i incidències dinsdel Paratge: Senyalització, tanques, àrees delleure, camí del comú de l’Espluga,dependències a l’Alberg “Jaume I” per aoficines del PNIN, etc; 3) Pla d’ús i gestió,que preveu l’actuació en el Barranc de la Pena(conduir el barranc dins les muralles delMonestir de Poblet), nova àrea de lleure al’entrada del barranc de Castellfollit, etc.,projectes elaborats per executar-los enguanyi acabar-los màxim a primers de 2002, ambuna inversió que ronda els un milió dos-centsseixanta-dos mil euros; i que per a donarservei al territori es contractaran 5-6 perso-nes per treballar tot l’any, dins del plad’ocupació, formant part de l’organisme deparcs; 4) La creació de la “Comissió Tècnicade Treball”, que és la que s’ha d’ocupar deldia a dia, investigar sobre el terreny delparatge i vetllar pel règim de protecció. Lacomposen Pere Llopart, de Medi Ambient;Josep Nogués d’Agricultura; i Anton Vallvey,Director del Paratge, que és qui convoca.Es fixa una periodicitat de reunir-se cada dosmesos, amb flexibilitat per escurçar oallargar. Als restants membres de la Juntase’ls avisarà, per si volen assistir a les reunionsde la Comissió; 5è) Protocol decol·laboració per l’estudi de la flora i la fau-na del Paratge, per crear grups de treball id’educació ambiental. De la fauna sen’ocuparà el Centre d’Història Natural. I dela flora, els Amics del Paratge. Està previstque lliurin el treball a finals d’estiu; 6è)S’estudien els afers sobrevinguts: un veí (enGoytisolo) va fer un pla tècnic de gestió fo-restal, on es contemplaven dues rompudesde terreny forestal a agrícola; al cim de laBaltassana han de fer obres i s’està en l’estudide l’impacte mediambiental; el batlle deVimbodí demana la gestió d’un repetidor per

30

TV3 i Canal 33, que no es veuen bé a lazona (Cèsar Puig preveu fer una gestió); i elmateix batlle demana que se li facilitireconduir la canonada per on passa laconducció de les seves aigües (M. Candinili promet fer els possibles, però que presentiuna memòria valorada, segons la normati-va); i, finalment, el 7è punt, és el del tornde paraules: Hi ha una discussió sobre comredistribuir millor els agents forestals per ala vigilància del territori; es parla de la caçafurtiva i de com controlar-la; Anton Vallveytreu el problema de les coordenades delParatge que, segons la Llei, són per “graus”geogràfics, amb el problema que parteixenfinques i hi ha la qüestió dels permisos, sipassen per dos termes; seria millor que fos

pels “accidents” geogràfics (un camí, unbarranc, etc.), i s’acorda que en la properareunió de la Comissió tècnica es faci ladelimitació per “accidents” geogràfics. Esparla també de les construccions furtivesdins del Paratge, tot i que sembla que non’hi ha cap de nova, des que es va fer el cens.El batlle de l’Espluga planteja la qüestió desoterrar les línies elèctriques al seu pas pelParatge, com també la qüestió dels parcseòlics, a les quals propostes tots s’hiadhereixen. Amb tot caldria parlar amb lesCompanyies elèctriques i trobar-hi unasolució, amb un negociament de l’aportacióeconòmica. Per acabar, s’acorda que hi hagidues sessions anuals de la Junta: una a la pri-mavera i una altra a la tardor, a la primerasetmana del mes d’octubre.

La primera reunió de la Comissió

Tècnica de Treball tingué lloc a la mateixaCasa forestal de la Pena, el dia 18 d’abril del2001, a les 16 hores. Els assistents foren:Pere Llopart, de Medi Ambient; Josep M.Nogués, d’Agricultura; el pare prior FrancescM. Tulla, pel Patronat de Poblet; ManelMartínez, pels Amics del Paratge Natural dePoblet; Antoni Mestres, substitut delrepresentant CHNCB (Centre d’HistòriaNatural de la Conca de Barberà); i AntonVallvey, Director del PNIN. Els temes foren:1r) Presentació dels plànols amb la propostade delimitació poligonal nord i sud delParatge, per tal d’adaptar-los als “accidents”geogràfics, identificables sobre el terreny;sembla que estan bé, però falten els dosbatlles, que de fet són els responsables dels

municipis, per aprovar-los; 2n) Informessobre els Plans tècnics de gestió forestal ambels punts que poden afectar el règim deprotecció del Paratge, així, per exemple, laFinca “El Teuler”, per a plantació de vinya,en un antic convent abandonat fa més de15 anys, terreny abandonat que cal refer-lo;també la Finca “Les Fargues”, per a laplantació de vinya en un antic conventabandonat fa més de 30 anys i avui poblatd’alzina; 3r) Sobre la caça controlada dinsdel Paratge, cal redactar un nou pla tècnicde gestió cinegètica i convocar els presidentsde les societats de caçadors perquè hi doninel vist i plau; 4t) Es presenten els projectestramitats l’any 2001, com són els tractamentssilvícoles de millora de massa forestal delsrodals de roureda i alzinar a la foresta de“Poblet”; la correcció hidrogràfica delBarranc de la Pena (al seu pas pel Monestirde Poblet), que es fa amb un conveni

Foto: A. Milla.

31

hidrològic amb l’Estat; i el projecte deconstrucció de l’Àrea de lleure la “Roca del’Abella”, al començament del Barranc deCastellfollit; i 5è) Sobre els temessobrevinguts: a la proposta de fer raidd’aventura de 24 hores, els dies 28 i 29 d’abrilpropvinents, se n’informa desfavorablementi es denega, d’acord amb el règim deprotecció del Paratge; i sobre el projected’explotació de l’aprofitament de recursosminers al paratge “Les Vinyes” del terme mu-nicipal de Vimbodí, si bé no està dins delParatge, està dins la zona d’influència. Sen’informa desfavorablement pel seu impactevisual paisatgístic, soroll, contaminacióatmosfèrica per pols, producció de residussòlids i líquids, eliminació de vegetació, totsels incompatibles amb el règim de protecciódel Paratge.

La segona reunió de la Comissió Tècnicade Treball tingué lloc a la mateixa Casa fo-restal de la Pena, el dia 18 de juny del 2001,

a les 10 hores. Els assistents foren:Carme Bigorra, cap del Servei deParcs i Espais naturals; Pere Llopart,de Medi Ambient; Josep M.Nogués, d’Agricultura; el pare priorFrancesc M. Tulla, del Patronat dePoblet; Manel Martínez dels Amicsdel Paratge; Antoni Mestres, delCentre de Història; Jaume Carre-ras, batlle de Vimbodí; AntoniSánchez, batlle de l’Espluga; PereDomènech, de l’ADF de Vimbodí;Josep M. Jossa, de la Unió dePagessos; i Anton Vallvey, Direc-tor del PNIN. Els temes foren: 1r)La presentació del Projecte bàsic id’execució, amb plànols, de l’àreade lleure de la "Roca de l’Abella”,per import d’execució de centvuitanta mil set-cents set euros, queés informat favorablement, ambobjeccions -que s’estudiaran- perpart del Centre d’Història i delsAmics del Paratge sobre el llocd’emplaçament de les obres i ladistribució de les taules i la barba-coa; s’ha demanat a la firma Torres,S.A., la cessió de terrenys de la Fin-

ca colindant, per poder ampliar l’àrea delleure; 2n) S’informa sobre l’estat actual delsestudis de flora (pels Amics del Paratge) ifauna (pel Centre d’Història), per a entre-gar-los a finals de setembre, els primers, i afinals de juliol, els segons; 3) Sobre els te-mes sobrevinguts: es dóna el “vist i plau” ala petició de Carles Talens de poder fer úsde la Casa del Titllar per menar-hi vidaermitana, d’acord amb la Reglamentacióaprovada per l’Arquebisbat de Tarragona, ies proposa fer un “conveni” que ho reguli; i,després de parlar-ne a la Comissió, s’acordacomunicar al Servei de Carreteres de laGeneralitat a Reus, la prohibició d’utilitzarherbicida en els treballs de manteniment dela zona de seguretat de la carretera T-700dins del Paratge i instar-los a què iniciïn elstreballs necessaris per tal d’eliminar lavegetació seca com a conseqüència del’aplicació d’herbicida, en compliment delDecret 64/1995 de prevenció d’incendisforestals. Per acabar, un parell d’infor-

Foto: BEDMAR.

32

macions: que el mes de setembre estaràredactat el Pla Tècnic de Gestió Cinegèticade la zona de Poblet, el qual s’exposarà a laJunta Rectora del PNIN i posteriorment esconvocarà a les Societats de Caçadors pertal de consensuar la seva aplicació per la tem-porada 2001-2002; i que queda pendent degrafiar sobre el plànol el límit poligonal norddel Paratge. Es farà quan l’oficina del Paratgedisposi del sistema d’informació geogràfica.

El 24 de gener del 2002, hi hagué lasegona reunió ordinària de la Junta Rectoradel PNIN de Poblet i les RNP Barranc delTitllar, a la Casa Forestal de la Pena, de 11 a13,30 h. Hi assistiren: Cèsar Puig, com aPresident; Pere Llopart, per Medi Ambient;Felip Font de Rubinat, per Cultura; JosepN. Nogués, pel DARP; Jaume Carreras,batlle de Vimbodí; Antoni Sánchez, batllede l'Espluga; Josep Josa, per l'Unió dePagesos; el pare prior Francesc M. Tulla, pelPatronat de Poblet; Manel Martínez, pelsAmics del Paratge; Antoni Mestres, pel Cen-tre de Història; Pere Domènech, per l'ADFde Vimbodí; Carme Bigorra, Cap del Serveide Parcs; Josep Antoni Mur, inspector delCAR (Cos d'Agents Rurals); Cándido Rin-cón, sots-inspector del CAR a Tarragona; iAnton Vallvey, secretari de la Junta Rectorai Director del PNIN.

Es començà per la lectura de l'acta de lasessió anterior, que fou aprovada. Despréses passà a l'informe dels treballs realitzatsdurant l'any 2001, que foren: actuacions ala Casa forestal de la Pena; a la del Titllar i ala de Castellfollit. Treballs de mantenimenti neteja de les àrees de lleure i fonts.Arranjaments de camins, desbrossada devores, reparació de diversos murs de pedraseca i col·locació de cinc tanques deseguretat en diversos camins de la xarxaviària. Treballs de manteniment de puntsd'aigua en la prevenció d'incendis, així comla neteja de tallafocs i franges protectoresde baixa intensitat de vegetació. Col·locacióde senyalització perimetral i 97 senyals dinsla zona de forest, com també restitució de13 senyals de circulació dins el PNIN dePoblet. El total global d'aquesta conservaciói manteniment s'estimà en dos-cents deu miltres-cents cinquanta euros. La correcció

hidrològica del Barranc de la Pena (que passaper dins del Monestir de Poblet) i que s'estàfent, es valorà en tres-cents cinquanta-cincmil euros. En el capítol de Difusió iProjecció, s'està preparant la Guiad'itineraris del PNIN de Poblet; l'itineraride Natura per l'alzinar de la Pena i l'itinerariper la història del Bosc de Poblet. Quant alconveni amb el Centre d'Història i Amicsdel Paratge, s'ha fet l'Estudi de la Flora delParatge i l'Estudi de la fauna del Paratge,treballs presentats durant l'any 2001 iabonats en el pressupost de 2000 i dels qualsse'n donarà una còpia en CD Rom alsmembres de la Junta. S'han abonat elshonoraris dels projectes de distribució inte-rior de la casa de la Pena (quatre-centscinquanta-tres euros) i de l'Àrea de Lleure"Roca de l'Abella" (set mil vuit-cents tretzeeuros). I, finalment, hi ha diverses partidesper la neteja de l'oficina del PNIN de Poblet,connexió elèctrica, estufes, mitjans i mate-rial pels treballadors del Pla d'Ocupació.

El tercer tema de la reunió fou el Plad'Actuacions de 2002: A) Manteniment dela xarxa viària i senyalització de senders(93.157 ¤); B) Projecte d'execució de l'àreade la "Roca de l'Abella", a la foresta de Poblet(plurianual; per enguany 60.102 ¤); C)Construcció d'un aparcament al centre derecepció del PNIN (plurianual; enguany30.051¤); i rehabilitació de la Casa forestalde la Pena (plurianual; enguany 93.157 ¤);D) Obres de restauració hidrològica delcamí del Titllar a Castellfollit (2ª fase)212.029 ¤); E) Tractaments silvícoles demillora de l'alzinar de la foresta de Poblet(80 Ha.) 265.412 ¤; i millora de la massaforestal de la foresta "Comellàs" (122 Ha.)370.855 ¤; F) L'edició de les guies previstesmés amunt: PNIN de Poblet; l'alzinar dePoblet; història del bosc de Poblet; i rutadels Castells de Vimbodí, per un total de24.041 ¤; G) Estudi d'inventaris de puntsd'interès geològic del Paratge de Poblet,6.010 ¤; i H) Ajuts per al finançamentd'inversions i actuacions en els espaisnaturals, 24.041 ¤.

Seguí el torn obert de paraules: S'estàrealitzant l'avantprojecte del parc Natural

33

de les Muntanyes de Prades, i hi haurà unareunió extraordinària per exposar-lo a la Jun-ta Rectora quan estigui redactat. El batllede Vimbodí proposà que el nom fos el de"Bosc de Poblet", ja que és molt més coneguta nivell Europeu i tindria més ressò. Espreguntà per l'inven-tari de les cons-truccions il·legals pelCAR. L'inspector con-testà que es feien lesinspeccions corres-ponents i si es detectésalguna irregularitat,se'n faria l'informe. Esparlà del pla de vi-gilància del PNIN dePoblet. S'informà quela Casa Forestal de laPena està previst quesigui cedida per aturisme rural, per alsvisitants del Paratge.S'informà també de lacoor-dinació entre elParat-ge i els Bombersen cas d'incendi. Per ala prova automobi-lística de la Pujada aPrades, es demanà que hi haguessin lesgaranties que calguin perquè es millori laneteja després de la prova i s'arreglin elsdesperfectes.

Sobre els temes sobrevinguts es diguèque hi ha problemes sobre la caça. La em-presa Càdec de Serveis Turístics i Educatiusde l'Espluga de Francolí s'ha ofert per a ges-tionar els serveis d'informació i guiatge, quees farà per "conveni" amb l'esmentada em-presa i conjuntament amb l'Alberg Jaume I iel Camp d'Aprenentatge d'ensenyament. Espresentà el nou logotip del PNIN de Pobleti s'acordà d'enviar-ne una còpia a tots elsmembres de la Junta Rectora. I, finalment,Manel Martínez féu entrega a tots elsassistents del seu llibre "El bosc de Poblet alllarg dels anys". Fou felicitat pel President,en nom de tots els representants, pel nota-ble esforç de recerca i recopilació i esdemanà que constès en acta el públicagraïment.

El present article obeeix a què la JuntaRectora del PNIN és nova, calia informar-ne, donar compte de la seva gestió, de lamanera com treballa, i amb quins temes tantvariats ha de fer front per defensar el Paratge,la caça, la tala del bosc, els permisos d’obres,

la vetlla per la correcta aplicació de les co-ses, com és el cas de l’herbicida a lescarreteres, les àrees de lleure, etc., enaplicació de la Llei del Parlament deCatalunya per a la protecció del Paratge Na-tural de l’entorn de Poblet, que en té laresponsabilitat. És una labor callada -tal comha de ser-, que mereix el suport il’aplaudiment de tots.

Francesc M. Tulla

Components de l'última Junta Rectora.

34

ENTREVISTA A LUIS MONREAL

Tras la entrevista publicada en el nú-mero anterior al P. Abad GiovanniRosavini, hoy recogemos el testi-

monio de Luis Monreal, que como recor-dó el Abad Rosavini, acudió a esperarlesen el aeropuerto del Prat, y que, desde supuesto de Comisario de Zona del Patri-monio Artístico para Cataluña, Valencia yBaleares, trabajó por la recuperación delMonasterio de Poblet, consiguiendo ade-más que diversas obras de arte se deposi-taran allí.

Luis Monreal publicó en 1999 el librotitulado Arte y Guerra Civil, donde, entre lasmemorias de su paso como responsable depatrimonio en la Cataluña de la postgue-rra, el autor dedica un capítulo a la recu-peración monástica en Poblet, episodio delque se siente orgulloso de haber partici-pado. En él relata la vinculación que tuvo

por medio de su responsabilidad con la rea-lidad Populetana desde el final de la gue-rra civil hasta 1947, en que dejó su cargo.En este capítulo se abordan, tanto sus con-tactos con Eduard Toda, como la restaura-ción monástica, las obras de aquellos pri-meros años y el propio nacimiento de laHermandad, de la que Luis Monreal es unode los miembros fundadores.

El P. Tulla habló con Luis Monreal, yéste nos recibió en su domicilio de Barce-lona, el pasado 12 de febrero, para charlaramigablemente, y poder escuchar a estehombre que profesa un sincero y profun-do amor a Poblet.

En el umbral de los noventa años, nossorprendió por su extraordinaria memoriay su viveza intelectual, que le mantienetodavía hoy en activo. Recientemente ha

Foto

: Ram

bla.

35

publicado un importante volumen sobre laiconografía del cristianismo, y continúapronunciando múltiples conferencias e im-partiendo cursos regulares en el CírculoEcuestre de Barcelona.

Lo primero que nos explicó LuisMonreal fueron sus recuerdos de EduardToda, durante el año largo que lo cono-ció, hasta su muerte enabril de 1941. Nosdijo que era alto, del-gado y enjuto, de po-cas palabras, y conmucha educación,pero siempre prote-giendo su pensamien-to íntimo.

Luis Monreal coincidió tambiéncon el Abad Rosavini en que Toda era es-céptico, pero murió con fe. Una de lasanécdotas que le contó Eduard Toda, serefiere a su etapa de cónsul en Hong Kong.Allí, la policía detuvo a un delincuente denacionalidad española. Toda acudió en ca-lidad de cónsul y de intérprete. Durante laconversación, Toda dejó escapar una ex-presión concreta, y, al oírla el interroga-do, exclamó: “Cony, vostè és de Reus”.

Cuando le preguntamos sobre si Todaera o no grato al gobierno franquista, noscontestó que esta valoración no es del todojusta y que, en realidad, Toda fue indife-rente ante el nuevo régimen. Nos confe-só, que pesaba como tema polémico de suactuación en Poblet, la detención y poste-rior muerte del Dr. Borràs, obispo auxiliarde Tarragona. Se refugiaron, en julio de1936, en el monasterio, el cardenal Vidal iBarraquer, su obispo auxiliar Dr. ManuelBorràs, y el familiar del arzobispo, el Dr.Joan Viladrich. Una vez llegados a Poblet,Eduard Toda, aconsejado por las difícilescircunstancias del momento, acudió al Co-mité Revolucionario de Vimbodí a comu-nicar la estancia del Cardenal en Poblet.Diversos miembros del Comité Revolucio-nario de Hospitalet de Llobregat, circuns-tancialmente en la zona, acudieron a

Poblet. Ante el peligro que suponía esadetención, el cardenal Vidal decidió que,puesto que éstos sólo le buscaban a él, sequedara el obispo Borràs en Poblet, a finde garantizar al máximo la continuidad delgobierno de la diócesis en tan difícilesmomentos. Inicialmente, se llevaron alCardenal Vidal i Barraquer y al canónigoViladrich, y el Dr. Borràs permaneció en

la casa del Patronatocon Toda. Posterior-mente, el Dr. Borràssería detenido en elMolino del monas-terio. Todos elloscoincidirían en lacárcel de Mont-

blanc, de la que el Cardenalsería rescatado por orden escrita a

mano por el President Lluís Companys yfechada el 24 de julio de 1936 con el si-guiente texto: “En nom del govern de laGeneralitat, ordeno que el doctor Vidal i Barraqueri el seu acompanyant siguin entregats al dador, irestin presoners a disposició del govern de laGeneralitat”. Se produjo así una confusiónde términos y solo fueron entregados aldiputado Soler i Pla el Cardenal y su acom-pañante, en este caso su familiar el Dr.Viladrich, quedando en la cárcel deMontblanc el Dr. Borràs. Al llegar a Bar-celona, el Cardenal quedó bajo la protec-ción del gobierno de Cataluña, resultandoinfructuosos todos sus intentos por resca-tar a su obispo auxiliar, que sería asesina-do en el Coll de Lilla el 12 de agosto de1936, estando ya el Cardenal en Italia. To-dos estos acontecimientos han sido rela-tados con detenimiento por RamonMuntanyola en su biografía Vidal i Barraquer:Cardenal de la pau, o por el propio testimo-nio de Joan Viladrich, habiendo sido pu-blicada la orden escrita por el PresidentCompanys en Diari de Tarragona el 5 de ju-nio de 1994.

Pasamos luego a hablar de la extremapenuria económica de la Comunidad has-ta la muerte de Eduard Toda. Luis Monrealnos dijo que sus jefes pensaron que la Or-

Nos explicó los orígenes de laHermandad, cuando Felipe Bertráni Güell lo citó en su antepalco del

Liceo, y le habló de que habíapasado por Poblet y había visto laenorme penuria en que vivían los

monjes

36

den les socorrería, y no fueron conscien-tes en aquel momento de esa extrema ne-cesidad. No había suficiente comida, y aello se atribuye la prematura muerte deDom Martino.

A continuación nos explicó los oríge-nes de la Hermandad, cuando FelipeBertrán i Güell lo citó en su antepalco delLiceo y le habló deque había pasado porPoblet y había visto laenorme penuria enque vivían los mon-jes, y le planteó crearun Patronato de Bien-hechores. Entonces Monreal lecontestó que el Patronato ya existía, perosu cometido era velar por el Monumentoy no entraba en su tarea el sostenimientode la comunidad religiosa, a la que el Esta-do simplemente había cedido el usufructodel edificio, aunque por supuesto los miem-bros del Patronato estaban en la mejor dis-posición respecto a la Comunidad. Fue enese mismo momento, cuando Monreal lesugirió que lo que se podía crear era unaasociación privada de inspiración religio-sa, para atender a las necesidades de la co-munidad religiosa, resucitando la Herman-dad de Santa María de Poblet.

Luis Monreal nos refirió en este mo-mento una anécdota de Felipe Bertrán yla relación que siempre mantuvieron, el pri-mero como experto en arte, y el segundocomo coleccionista, tradición ya iniciadapor su padre Bertrán y Musitu. Una vez,Monreal le habló de comprar un retratoinglés del XIX, por el que pedían 40.000pesetas, y Bertrán ofrecía 30.000 pesetas,pero en la negociación y, como torna, sacóun pequeño cuadrito de la fachada dePoblet que resultó ser de Marià Fortuny,realizado cuando éste contaba trece años.Años más tarde Bertrán lo regaló a la Co-munidad, y él se mandó hacer una copia.

Quiso Luis Monreal alabar a continua-ción la gestión de Felipe Bertrán en laGermandat. Fue a su juicio muy eficaz, y

logró hallar apoyos económicos para elMonasterio.

A continuación, nos quiso explicar que,a pesar de que cuando nació la Herman-dad hubo muy buena colaboración por par-te del Patronato, no siempre fue así, y an-tes de la restauración monástica no todosquerían que Poblet volviera a ser aquello

para lo que fue cons-truido, residencia deuna comunidad mo-nástica cisterciense.Recuerda una con-versación con unmiembro del Patro-

nato, que le doblaba la edad, ensu despacho del palacio de la Virreina, aquien tuvo que pedirle que no tomara po-sesión como miembro del Patronato, si eracontrario al retorno de los monjes.

Monreal representó al marqués deLozoya como padrino de la profesión delP. Morgades. Destacó la figura del mar-qués, segoviano de nacimiento, pero convínculos con la nobleza catalana, parientecercano del conde de Asalto y vinculado ala familia Muller de Tarragona. Para LuisMonreal, el marqués de Lozoya era la me-jor persona con la que se había cruzado ensu larga vida. “Era tan bueno, tan bueno, que nopodía ser peor”: Quería contentar a todos yperdía eficacia.

El marqués fue catedrático de historiadel arte en Valencia, se pasó a la zona fran-quista y fue nombrado Subcomisario de re-cuperación artística. Al terminar la guerrapasó a ser Comisario General de Bellas Ar-tes, y mantenía diferencias con Toda, yaque propugnaba una restauraciónmonástica plena, frente a la visión román-tica de Toda de usar el monasterio para usosculturales y que una pequeña comunidadviviera únicamente en un rincón del mo-nasterio atendiendo al culto.

Monreal dijo que el marqués tuvo unpapel muy activo en las negociaciones conel Cister, y pasó a explicarnos la llegada

El Marqués de Lozoya era lamejor persona con que se había

cruzado en su larga vida. "Era tanbueno, tan bueno, que no podía

ser peor"

37

de los abades Billi y Bernardini en noviem-bre de 1940. Nos comentó de Bernardinisu enorme parecido con Juan XXIII tantofísicamente, como por su simpatía. Noscontó que ofreció su coche a los abadespara hacer gestiones, pero durante la no-che recibió el encargo de ir a recoger enPortbou una Inmaculada de Murillo y tuvoque marchar sin poder avisarles.

Recuerda especialmente el día del fu-neral de Eduard Toda, el 27 de abril de1941, día de la Virgen de Montserrat, nom-bre de la que en aquel momento era su no-via y actualmente su esposa. El funeral, nosdijo, se hizo de acuerdo con la tradicióncisterciense, sin flores y con el cadáver des-cubierto en su ataúd, hecho que descono-cía Monreal, que se presentó con un ramode flores, y lo hizo desaparecer al ver laausteridad del acto .

Unos días antes de su muerte había lle-gado su hijo mayor (empleado en la em-bajada en Turquía y que no congeniaba con

su padre), si bien no en-tró en la habitación hastaque su padre hubo falle-cido.

Al terminar el entie-rro, Monreal convocóuna reunión del Patrona-to, y dejó como respon-sable al P. Rosavini, comoPrior. Ordenó que nadiese llevara nada de la casadel Patronato, dejandoclaro que, excepto sus en-seres privados, el resto erade propiedad del Patro-nato. Eso lo hizo pensan-do en posibles intentospor parte del hijo de va-ciar la casa del patronatoen la que había resididoToda, ya que Monreal eraconocedor de que allí ha-bía documentos de valorhistórico, como los borra-

dores del Tratado de París, en los que Todahabía participado como secretario. Pero di-chos documentos desaparecieron en aquelmomento o posteriormente.

Monreal nos relata otra anécdota deToda de cuando éste invitó al conservadordel museo del Louvre Sr. Huyghe. Todales invitó a comer un viernes de Cuares-ma. El primer plato consistió en canelonesde espinacas, aspecto que fue comentadopor Toda aduciendo al período cuaresmal.Pero la sorpresa para Monreal fue mayús-cula cuando por segundo plato sirvieroncarne, a lo que nadie comentó nada, perotodos la comieron.

Cuando le preguntamos a Luis Monrealpor la paralización de las obras del Claus-tro de San Esteban por parte de Toda, sien-do que había asegurado al abad Bernardinique en breve se acabarían y la Comunidadpodría desplazarse allí para vivir, él piensaque fue casualidad, y que no hubo segun-das intenciones por parte de Toda.

El Sr. Luis Monreal con el P. Prior Rosavini, el P. Morgades -en hábito denovicio- y diferentes autoridades civiles en su visita al Monasterio.

Foto

: C. P

érez

de R

ozas

.

38

Seguidamente nos habló del goberna-dor civil de Barcelona, Correa Véglison,que, desde su cargo, tuvo siempre muchointerés por Poblet y nos recordó, al igualque lo hiciera elabad Rosavini en laentrevista anterior, elpapel que tuvo en lacompra y posteriorcesión a la Comuni-dad Monástica de los terrenosque circundan el Cenobio.

También quiso hablar de Pedro Gil Mo-reno, cuya sepultura está en la Galilea dela iglesia y que fue quien regaló la impren-ta para que la Comunidad diversificara susingresos y no se centrara únicamente enlas labores agrícolas. La familia Gil le en-cargó a Monreal que comprara el grupoescultórico que hay también en la Galilea,y recuerda que costó 30.000 pesetas.

Con motivo del cincuenta aniversariode la Hermandad, Monreal regaló un ál-bum de fotos, entre las cuales está la delos abades Billi y Bernardini con el P.Rosavini y el propio Monreal a su llegadaal aeropuerto de Barcelona.

Ve Poblet como una obra sobrehuma-na, y nos comentó textualmente: “¡Quien,al contemplar Poblet, puede ser tan insensato, parano creer que Dios existe!”.

Para Luis Monreal el papel actual de laHermandad ha de consistir en seguir re-flejando fuera del Monasterio la piedad yel fervor de la Comunidad Monástica y,por supuesto, mostrar su adhesión hacia elMonasterio y sus monjes.

También nos habló de su relación conMontblanc, de donde es Hijo Adoptivo, yque, en 1995, coincidiendo con los 50 añosde su adopción, el entonces alcalde,Mayayo, le hizo un homenaje. Su bustoen bronce está en el Museo, y le dedica-ron también una calle.

Tuvimos tiempo para hablar del escul-tor Frederic Marés, al que considera un es-

cultor discreto, pero que supo moversemuy bien y a quien, desde Madrid, le en-cargaron la restauración de los panteonesreales de Poblet. Con todo quiso destacar

que, gracias a sucoleccionismo dearte, disponemos deun legado importan-te en diversas ciuda-des de Cataluña.

Finalmente salió en con-versación la historia de Joanet. Nos dijoque delante de Marés podía mencionarsesu nombre, ya que a Marés le parecía quela paciente tarea preparatoria realizada porJoanet durante años ensombrecía su crea-ción. Monreal profesa una gran simpatía yuna profunda gratitud al trabajo de Joanet,quien durante años fue clasificando todoel material.

Joanet vivía con Eduard Toda, que selo trajo tras los trabajos de restauración delcastillo-monasterio d’Escornalbou. Fue re-compensado con la medalla de Alfonso Xel Sabio, siendo éste el único reconoci-miento recibido en su vida. Recientemen-te ha averiguado que se llamaba JoanMestres, y que era de Argentera (pueblomuy cercano a Escornalbou).

Transcurrieron así, entre recuerdos, másde tres horas de charla con Luis Monreal,uno de los protagonistas, desde su cargoen los difíciles momentos de la restaura-ción de Poblet. Nos despedimos de él, nosin antes recordarle que esperábamos ver-le en la próxima asamblea de la Herman-dad.

Xavier Guinovart i Octavi Vilà

Ve Poblet como una obra sobrehu-mana, y nos comentó textualmente:"¡Quién, al contemplar Poblet, pue-de ser tan insensato, para no creer

que Dios existe"!

39

ENTREVISTA A OCTAVI VILÀ

La Germandat de Poblet, con más de 300 miembros,afronta una nueva etapa. Tras recuperar la históricarevista surgida en 1947, la entidad se prepara para di-fundir, a lo largo del año 2002, el papel del Cister en elmundo.- ¿Qué es la Germandat de Poblet?- Cuando se refundó la vida monástica enPoblet, en 1940, los monjes pasaban penuriaseconómicas, incluso de subsistencia. LaGermandat se creó en Barcelona para ayudar-les: desde facilitarles trigo y otros alimentos,hasta restaurar las dependencias básicas del mo-

nasterio. Cuando los monjes tuvieron las ne-cesidades cubiertas, la Germandat se convir-tió en una asociación de amigos del monaste-rio, caracterizada por un fuerte componenteespiritual.- Una especie de brazo civil de la comunidad religiosa...- Podría decirse que somos una asociación delaicos vinculada a un monasterio.- ¿La Germandat continúa con su antigua labor bene-factora?- No queremos olvidar la vertiente social.Poblet ya no necesita coloboración económi-ca, pero sí otros monasterios de la Orden.-¿Quién puede pertenecer a la entidad?- Todo aquel que tenga una relación con elmonasterio por canales directos, ya sea católi-co practicante o no. En definitiva, personas quese sientan interesadas por la vida en Poblet:familiares de monjes, gente que ha pasado unos

días de recogimiento en la hospedería del mo-nasterio... Pertenecer a la Germandat antesquizás era más un título honorífico, y lo quepretendemos a partir de ahora es que el miem-bro de la Germandat adquiera un mayor com-promiso con la comunidad.- ¿Por qué no hay ninguna mujer en la Germandat?- Éste es otro tema que también hay que solu-cionar. Pensemos que la Germandat se fundóen 1944, y la sociedad y la Iglesia eran distin-tas a como son ahora. Los nuevos estutos de laentidad contemplan que, antes de dos años,esta limitación desaparezca y se incorporenmujeres a la entidad. Hoy la hospedería delinterior del monasterio no admite mujeres, portratarse de una comunidad masculina, pero sílo permitirá la hospedería que se construirá enel exterior.- Acaban de recuperar la revista de la entidad tras unlargo paréntesis.- El actual abad, Josep Alegre, decidió retomarla revista al poco de llegar al monasterio. Esuna publicación que sucede a la que editabanlos monjes en los años cuarenta. Coincide conel cambio de concepción de la Germandat.Pretendemos que la revista se convierta en unemblema de la entidad.- ¿Cuáles son los próximos proyectos de la Germandat?- Uno de ellos es la participación en una pági-na web de la comunidad, como tienen otrosmonasterios. También pretendemos potenciarla relación con toda la antigua Corona deAragón, con la incorporación de miembros deValencia, Aragón o las Baleares. Asimismo,cada año dedicaremos un tema a la reflexión yal debate. El de 2002 será el papel del Cisteren el mundo. Nos interesa difundir los diver-sos aspectos de la Orden, que en sus iniciostuvo un componente económico y político muyimportante. Poblet, Vallbona de les Monges ySantes Creus se fundaron para repoblar laCatalunya Nova, que acababa de ser reconquis-tada.¿La ruta turística del Cister ha propiciado el acerca-miento espiritual al monasterio?- Por lo general, el turista no va más allá de lavisita convencional. Aunque seguro que ha in-fluido en que alguien más se interese por lavida del monasterio. La ruta del Cister y la pro-clamación de Poblet como patrimonio de lahumanidad han ayudado a que sea un puntode referencia.

(Entrevista realitzada per Enric Alfonso, "La Vanguardia", 16-12-2001).

Secretario de la Germandat de Poblet,asociación laica vinculada al monasterio.

Foto: Mariano Cebolla.

40

ANY 2001

Novembre

Dia 5, dilluns: Aquesta matinada ha mort F. Anselm Pujiula. Tenia 75 anys (elshavia fet la vigília de la seva mort) i feia 54 anys que havia fet la professió.

Dia 6, dimarts: A les 10 h. del matí hi ha hagut el funeral i l’enterrament de F.Anselm, que ha estat presidit pel P. Abat.

Dia 7, dimecres: Ha visitat el monestir la Sra. Casilda Ghisla Guerrero Burgos yFernández de Córdoba, duquessa de Cardona. Venia de Cardona, on ha passatalguns dies, i anava cap a Còrdova, on viu habitualment.

Dia 19, dilluns: El P. Abat ha anat al monestir de monges cistercenques de Lazkaoal País Basc, de les quals és Pare Immediat, per presidir l’elecció d’una nova abadessa.

Dia 23, divendres: El P. Abat ha retornat de Lazkao on ha estat elegida com anova abadessa la M. Kandi Saratxaga.

Dia 27, dimarts: Mn. Pere Farnés ha vingut per fer un curset de tres dies delitúrgia. Parlarà sobre l’Advent i sobre les arrels jueves de la pregària eucarística.

Desembre

Dia 2, diumenge: El P. Abat ha fet els següents nomenaments a la sala capitular:P. Francesc Martínez-Sòria, refetorer; F. Josep M. Cabañes, sagristà.

Dia 5, dimecres: El P. Abat i el postulant Edwin Oblitas han anat al monestir deVallbona on s’estaran fins al dissabte perquè aquest darrer faci els exercicis espiritualsprevis a l’entrada al noviciat.

A la tarda el P. Abat ha anat a Barcelona on s’ha entrevistat amb el President de laGeneralitat Sr. Jordi Pujol.

Dia 8, dissabte: Després de Laudes ha tingut lloc la vestició amb l’hàbit de novicidel postulant Edwin Oblitas, que ha pres el nom d’Edwin de la ImmaculadaConcepció.

Dia 15, dissabte: Hi ha hagut una gran nevada que ha deixat uns 40 cm de neu.

Dia 28, divendres: A la tarda ha arribat el P. Maur Esteva, Abat General.

Dia 29, dissabte: El P. Abat General ha marxat a la tarda. Al matí ha anat d’excursióa peu fins a la Pena. Havent dinat ha vingut a la recreació amb la comunitat.

ANY 2002

Gener

Dia 2, dimecres: Ha vingut per passar uns dies a Poblet Mons. Juan José Omella,bisbe de Barbastre-Montsó i administrador apostòlic de Jaca i Osca.

Crònica de la Comunitat de novembre de 2001 a abril de 2002

41

A la tarda hi ha hagut capítol conventual. S’hi ha escollit a F. Xavier Guanter i al P.Maties Prades com a consellers.

Dia 7, dilluns: El P. Alexandre Masoliver ha anat al monestir de monges trapenquesde Tulebras, on ha fet un curset sobre temes monàstics donant diverses conferències.

Dia 8, dimarts: F. Josep Biosca ha estat operat aquest matí a l’Hospital de la Valld’Hebron de Barcelona. Se li ha extret la vesícula biliar. L’operació ha estat un èxit.

Dia 11, divendres: El P. Jesús M. Oliver i F. Xavier Guanter han assistit al Seminaride Barcelona a una “Jornada d’estudi sobre el nou Martirologi”, organitzada perl’Institut de Litúrgia de Barcelona.

F. Josep Biosca ha retornat al monestir després de l’operació soferta fa pocs dies.

Dia 13, diumenge: El P. Abat ha designat com a membres del seu Consell aquestmatí a la sala capitular a F. Marc Vallès i a F. Josep Aliaga.

Dia 14, dilluns: F. Xavier Guanter ha anat al monestir de monges cistercenquesde San Benito de Talavera per ajudar-les a la catalogació i informatització de laseva biblioteca.

Dia 20, diumenge: El P. Abat General ha passat pel monestir. Venia de Màlaga.Ha concelebrat a la missa conventual. Ha dinat amb la comunitat i ha participat ala recreació i després ja ha marxat cap a Roma.

Dia 24, dijous: Un equip de TV3 ha vingut a Poblet per realitzar la filmació d’unprograma de la sèrie “En camp de contrari”. Aquest programa consistirà en unasèrie de diàlegs entre el P. Abat i el Sr. Joan Francesc Pont, professor de dret tributaride la Universitat de Barcelona. Aquest senyor es declara no creient i lliurepensador.Aquesta filmació durarà fins al proper dissabte.

Dia 26, dissabte: Aquesta tarda s’ha representat a la sala de conferències unaobra de teatre còmic. Estava escrita per F. Josep Aliaga i duia el títol de: “Nadal enun monestir cistercenc”. Els actors han estat: P. Benet Farré, F. Josep Aliaga, P.Josep M. Recasens, F. Xavier Guanter, P. Francesc Martínez-Sòria, F. Lluís Solà, F.Rafel Barruè i F. Edwin Oblitas.

Febrer

Dia 1, divendres: A la tarda, hi ha hagut capítol conventual per tractar de l’estateconòmic de la comunitat.

Dia 7, dijous: El P. Josep M. Recasens ha anat a Sevilla per participar en la VIISetmana Monàstica que tindrà lloc els propers dies 8, 9 i 10. Farà una ponència quetractarà sobre el tema: “L’experiència de Déu en l’oració personal.”

Dia 14, dijous: Ha començat avui un curset de cant gregorià donat pel Sr. LuisPrensa, de Saragossa, i que durarà fins al dia 16.

Dia 17, diumenge: El P. Abat ha anat al monestir de monges cistercenques deSan Andrés de Arroyo (Palència), on predicarà els exercicis espirituals. Hi vaacompanyat de F. Antoni Mulet.

Dia 26, dimarts: Aquesta nit ha tornat el P. Abat.

42

Març

Dia 3, diumenge: Ha arribat Mn. Josep M. Ballarín que durant la propera setmanapredicarà els exercicis espirituals a la comunitat.

Dia 13, dimecres: Aquest vespre ha arribat el P. Abat General, acompanyat del P.Vicenç Polek, del monestir polonès de Wachock i que actualment treballa a laCúria General de Roma.

Dia 16, dissabte: El P. Abat General i el P. Vicenç Polek han marxat aquest matí.

Dia 29, divendres: Aquesta tarda ha vingut l’arquebisbe Joan Martí Alanis d’Urgell.Passarà la nit a Poblet i demà marxarà de bon matí.

Abril

Dia 5, divendres: Reunió del Patronat de l’Arxiu del President Tarradellas.

Dia 6, dissabte: Avui i demà tenen lloc a Poblet unes Jornades sobre el temadansa i religió, organitzades per l’Agrupament d’Esbarts Dansaires de Catalunya.Hi ha diverses conferències al Palau de l’Abat i algunes representacions de dansesreligioses dels Països Catalans: el Ball parlat de Santa Margarida de la Riera, laMoixiganga de Valls, la Moma del Corpus de València. Dins l’església, avui a latarda, hi ha hagut un concert de música popular religiosa a càrrec del grup demúsica tradicional Bufalodre de Valls; i a la nit una representació del Retaule deSanta Tecla a càrrec de l’Esbart Santa Tecla de Tarragona i de la Cobla la Principaldel Llobregat.

Dia 8, dilluns: F. Josep M. Cabañes ha anat al monestir de San Pedro de Cardeñaper assistir-hi a un curset de formació teològica que hi organitzen els trapencsd’Espanya. S’hi estarà fins al proper dia 24.

Dia 11, dijous: El P. Abat ha anat a la reunió dels abats i provincials de Catalunyaque ha tingut lloc al convent dels dominics de Barcelona, al carrer Ausies Marc.

Dia 24, dimecres: El P. Maties Prades i F. Rafel Barruè han anat a Castelló de laPlana per assistir a l’enterrament de Mons. Josep M. Cases Deordal, bisbe emèritde Segorb-Castelló.

Dia 30, dimarts: Reunió a Poblet del Consell particular de la Fundació de la CasaDucal de Medinaceli a Catalunya. S’hi ha tractat del funcionament de l’Arxiu deMedinaceli dipositat a Poblet. Per part de la comunitat hi han assistit el P. Abat i elP. Jesús M. Oliver.

43

L'ESCOLAD'ARQUITECTURAA POBLET EL 1901

Des de la creació de l’Escolad’Arquitectura de Barcelona el1871, el seu director Elies

Rogent i Amat i altres professors, influïtsper l’ambient romàntic propi dels tempsde la Renaixença, veieren en les ruïnesdel monestir de Poblet un símbol delssentiments místics medievals, peròtambé unes extraordinàries lliçonsd’arquitectura monumental.

En diverses ocasions visitaren Pobletamb els alumnes i aixecaren plànols que,per desgràcia no s’han conservat. L'any1901, essent director de l’Escola LluísDomènech i Montaner, es decidí fer lesvisites als monuments d’una maneraorganitzada, i encarregaren al professorAntoni Gallissà i Soqué (1861-1903) lapreparació del que s'anomenaren “Ex-cursiones”. La primera, la de 1901, portà

1901. Vista del claustre de Poblet des del cimbori.

44

als xicots a veure monuments deTerrassa, Manresa, Agramunt, Verdú,Lleida, Poblet, Tarragona, Tortosa iCentelles. A les excursions entre 1901 i1903 van arribar a impressionar prop dequatre-centes fotografies amb negatiusde vidre de gran format. La col·lecciófotogràfica de l’Escola d’Arquitectura estroba dipositada actualment a l’Escola deFotografia de la Fundació Politècnica deCatalunya a Terrassa, després d’haverfigurat durant molts anys a l’arxiu de laReial Càtedra Gaudí i al de la ReialAcadèmia Catalana de Belles Arts deSant Jordi. Els negatius de l’Expedicióde 1901 duen un segell amb l’escut del’Escola Superior d’Arquitectura de Bar-celona, la menció “Excursión 1901” i elnúmero d’ordre.

Lluís Domenech i Montaner, en lanecrologia d’Antoni Gallissà i Soqué pu-blicada a la revista “Arquitectura y Cons-trucción” nº 131, any VII del mes de junyde 1903, versió castellana del que haviapublicat poc abans a “La Veu de

Catalunya”, descriucom Gallissà, amb amo-rosa afecció, es dedicàa dirigir els alumnes, elsquals obtingueren lesfotos, aixecaren plantesdels edificis i dibui-xaren perspectives. Diuque hi havia estudiantsde tot arreu, car ales-hores només hi haviadues Escoles d’Arqui-tectura, a Madrid i Bar-celona.

Es reuniren alumnescatalans, castellans,aragonesos, del Nordd’Espanya i valenciansen ambient de perfectafraternitat i afectuósrespecte pel professorGallissà. Segueix el text

de Domènec: “Pobre Gallissà, al sortirde Poblet van fer el trajecte a peu igairebé no podia caminar, s’ofegava i lapujada a l ’estació de l ’Espluga deFrancolí li va resultar el camí del Calvari,i s'exclamava tot dient: «No podré fermés excursions» mentre els alumnes elmiraven amb profunda pena, tractantd'animar-lo".

De les fotografies que van fer aPoblet són interessants les tres quepermeten veure l’estat del palau del reiMartí en fase de restauració. Es podenveure les teules morunes, feia poccol·locades a la coberta, i una senzillabastida per arribar a la gran finestracoronela que encara restava cegada perun envà, mentre que l'altra finestrapresentava una de les columnes de pedrasubstituïda per un pilaret de totxo. Enaquesta vista a vol d'ocell des delcimbori es veu el claustre ple de malesherbes.

Per bé que sense Gallissà, les

1901. Cresteria de la finestra del palau del rei Martí.

45

Finestra coronela amb el fust d'una de les columnessubstituït per un pilar d'obra vista.

El palau del rei Martí fotografiat en l'excursió de 1915.

excursions a Poblet continuaren, i en lade 1915, dirigida pel professor PereDomènech Roura (1881 - 1962), es vanfer una multitud de fotos i també unsexcel·lents plànols, molts d'ellsaquarel·lats, que ara són al museu delmonestir. De les fotos de l'excursió de1915, ultra els negatius a l’Escola deFotografia de Terrassa, hi ha nombrosesampliacions sobre paper a l'arxiu de laReial Càtedra Gaudí. La qualitat de lesfotografies antigues és magnífica, nosolament pel que representa detestimoni històric de l'estat dels edificis,sinó també per la textura de les còpiesfotogràfiques, derivades d’uns negatiusque, impressionats després de llarguesexposicions, donen més intensitat a lesreproduccions.

Poblet és un conjunt monumentalmanta vegades fotografiat. L’arxiu

46

El palau del rei Martí fotografiat el 1884.

d’Adolf Mas, iniciat el 1900, el del Cen-tre Excursionista de Catalunya, el del'arquitecte municipal de BarcelonaUbaldo Iranzo Eiras (¿-1923), el de laDiputació de Barcelona i d'altres departiculars, atresoren un munt d'imatgesconstitutives de la història gràfica deSanta Maria de Poblet.

Una de les més antigues col·leccionsés la sèrie de 19 vistes “fototípiques in-alterables” fetes per membres de“l'Associació Catalanista d’ExcursionsCientífiques”, el 1884, de les quals es va

donar notícia en la Memòria de 1884 enun article de M. Roig i Soler sobrel'excursió a l'Espluga de Francolí,Vimbodí i castell de Milmalda. Lesfotografies es van reproduir el 1887 al'Album de Poblet endegat per AntoniMassó. La comparació d'aquestes fotosamb les del palau reial de Martí I resultasignificativa, car, el 1884 encara hi haviael pis afegit el segle XVII que es vaenderrocar poc abans de la foto de 1901.

Joan Bassegoda

47

HISTÒRIA

El monestir de Santa Maria de Vallbonaés el cenobi cistercenc femení mésimportant de Catalunya.

Té els seus inicis en unes agrupacionsmixtes d'ermitans, que després es con-verteixen en cenobites, organitzat en for-ma de comunitat doble, els quals viuen sotael bàcul pastoral del seu fundador, Ramonde Vallbona, i observen la Regla de santBenet. La primera notícia documentada datade l'any 1153. El 1175 els homes estraslladen al Montsant, i la comunitat,llavors exclusivament femenina, s'incorporaa l'Orde del Cister i té per abadessa ÒriaRamírez, vinguda del monestir de Tulebras(Navarra).

Alfons I el Cast i la reina Sança, durantunes setmanes, estableixen la cort itineranta Vallbona per tal d'impulsar-ne lanova fundació. També els reis

Jaume I elConqueridori Alfons elSavi, amb

MONESTIR DE SANTA MARIADE VALLBONA

Santa Maria de Vallbona.Santa Maria de Vallbona.

llurs mullers i corts, s'hostatgenrepetidament a Vallbona, i és motiud'inspiració dels trobadors de l'època.

El Monestir aviat irradià la seva vitalitatamb la fundació d'altres cenobis, entre elsquals cal comptar, sant Hilari, de Lleida,Bonrepós, a la Morera del Montsant, el Pe-dregal, prop del Talladell, la Bovera, al termede Guimerà, la Saidia, de València iValldonzella, a Barcelona, entre d'altres.Tota aquesta floració constitueix una provade la força expansiva de l'espiritualitat deles monges. No podem oblidar queVallbona és i ha estat sempre un fogar devida contemplativa i un centre de cultura,de treball i de pregària, encaminat tot alservei diví. Per això, qui vulgui capir el"fenomen" de Vallbona ha de poder parti-cipar en algun dels actes litúrgics de lacomunitat.

Des del segle XIII, Vallbona va tenirescola monacal, on rebien formació noiespertanyents a la noblesa. A dins d'aquestaescola hi havia l'scriptorium, on un grup demonges es dedicaven a copiar i ornamentarels còdexs. A les seves aules es conreava lagramàtica, la litúrgia, la cal·ligrafia, la mi-niatura, la música i el teixit i brodat.

CONSTRUCCIONS MONUMENTALS

El temple

L'església és un exemplar fidel de l'estilde transició que l'Orde difon arreu. Té laplanta de creu llatina i d'una sola nau, ambel creuer molt pronunciat i els absis carrats.La coberta de creueria ogival, fou construïdaprobablement al principi del segle XIV, ensubstitució de la volta romànica. La portaprincipal (s. XIII) és decorada amb un delsprimers relleus de Santa Maria que surtenen un timpà, a Catalunya.

El cimbori-campanar en forma dellanterna octogonal acabada en piràmide ésun exemplar únic. A més d'ésser

48

Escut de Vallbona.

d'extraordinària bellesa, és una de les obresmés atrevides de l'arquitectura medieval.

L'interior del temple ens meravella perla seva simplicitat i l'admirable joc de llums.A la dreta de l'altar veiem el sarcòfagempotrat, senzill i llis, de la reina Violantd'Hongria, muller deJaume I el Conqueridor,la qual va voler ser ente-rrada a Vallbona. Da-vant mateix, a l'altrecostat, hi ha la tomba dela princesa Sança d'Ara-gó, filla d'amdós.

A la dreta del cor,tocant a la reixa, hi ha lacapella de Corpus Chris-ti amb uns relleus admi-rables, atribuïts a la millorescola del gòtic. D'aquestaltar provenen els dos im-pressionants antipendis (demitjan segle XIV), de temaeucarístic, que ara es conservenal Museu Nacional d’Art deCatalunya. Presideix aquestacapella una imatge esvelta, de la Mare deDéu del cor. És de pedra policromada, obrade Guillem Seguer (s. XIV).

El claustre i altres dependències

El claustre té forma trapezoïdal. Els di-versos estils i èpoques donen una singularvarietat dins un mateix tema de simplicitati d'austeritat. La nau sud (s. XII) és d'estilromànic primitiu i no té cap mena dedecoració. La nau de llevant (s. XIII) tambéés romànica, adornada aquesta amb petitsrosetons i capitells d’una gran bellesa. Lanau nord (s. XIV) pertany a la millor escolad'estil ogival, i finalment, la nau de ponent(s. XV) és una construcció neoromànica,amb elements típics renaixentistes.

La sala capitular, de finals dels segle XIV,impressiona per la seva nuesa. La portaogival que hi dóna accés és molt esvelta iguarda simetria amb la nau del claustre. Caldestacar la imatge de la Mare de Déu de laMisericòrdia, de terra cuita policromadaatribuïda a Pere Joan (s.XV), el famós es-

cultor de la façana del Palau de laGeneralitat de Barcelona, i l'esplèndidacol·lecció de lloses sepulcrals d'abadesses.

La capella de la Mare de Déu delClaustre fou edificada l'any 1895 i en ellas'hi venera una magnífica escultura sota

l'esmentada advocació.Probablement fou la pri-mera imatge de SantaMaria (s. XII) que presi-dí el temple durant elperíode romànic.

L'arxiu és molt ric endocuments i és de graninterès per a la histo-riografia comarcal i na-cional.

És d'esperar que aviat espugui obrir el Museu

Monàstic on s'hi exposarandiferents objectes de culte (s.

XVIII-XX), mobles (s. XVII-XX)i també una interessant farmàciaantiga amb peces de gran valor.

El cenobi de Santa Mariafou declarat monument historicoartístic perdecret del 3 de juny de 1931.

En la fundació del Monestir i al llarg delsanys hi van participar moltes dones deprestigi i Abadesses que es distingiren perla seva intel·ligència, espiritualitat i bonencert en el govern del cenobi. Berenguerade Cervera, filla d'Arnau d'Anglesola, pri-mer baró de Bellpuig, i casada amb Guillemde Cervera, senyor de Juneda, no arribà maia ser-ne abadessa, però al seu interès i a lesnombroses gestions a favor de l'incipienteremitori-casa d'oració que s'anava formanten el segle XII, en la Vallbona que jacomençava a ser, deu el nostre monestir,molt especialment, la seva existència i laseva incorporació a l’Orde del Cister.

Primeres abadesses:Òria Ramírez, la primera abadessa.Ermessenda de Rubió, dita la Boscana.Eldiarda d’Àger, filla de Berenguera de

Cervera.Ermessenda de Fontanes.

49

Eldiarda d’Anglesola.

Amb aquesta darrera abadessa arribem aèpoca de Jaume I el Conqueridor, protectortambé del nostre monestir. La seva segonaesposa, està estretament lligada amb aquest

monestir. La princesa Violant, arribada aCatalunya en 1235 per a casar-se amb elcompte-rei, no havia complert encara els vintanys i era, segons Bernat Desclot ens diu enla seva crònica, molt bela dona, e bona, e agrada-ble a Déu e a son poble.

Juntament amb el seu marit, va demos-trar sempre una gran simpatia pel Monestirde Vallbona, però en dóna plena fermençaquan, poques hores abans de morir, declaraen el seu testament, atorgat a Osca, el 12d'octubre de 1251, la seva voluntat de serenterrada aquí, en una sepultura plana, o sigui,

senzilla i austera com va ser la seva vida.No en va procedia d'una família plenad'exemples de santedat: entre altres, podemcitar la seva germana Santa Isabeld'Hongria.

La darrera voluntat de la rei-na Violant no es veié realitzadafins el 23 de setembre de 1275,quan les seves despulles,juntament amb les de la seva fillala princesa Sança, morta en olorde santedat assistint humilmentels malalts de l'Hospital de SantJoan de Jerusalem, forentraslladades a la seva sepulturadefinitiva de Vallbona, compodem veure actualment alpresbiteri.

Ja hem dit abans que el renomque va obtenir aviat el Monestirde Vallbona en la societat catala-na medieval, es degué,principalment a l'eficiència queen el govern del cenobi i de labaronia demostraren lessuccessives abadesses, que ambgran responsabilitat varen saberequilibrar les preocupacions perl'administració civil de la Baroniaamb l'observança monàstica i lapuresa i autenticitat de la vida depregària de les monges.

El 10 de març de 1380 vatenir origen la Baronia deVallbona durant l'abadiat deSaurena d’Anglesola.

Al final del segle XIII trobem la prelaturaremarcable de Blanca d'Anglesola. Regí elmonestir des de l'any 1294 fins el 1328, osigui, 34 anys. Segons les cròniques delcenobi, fou una dona de molta santedat i religió,donà empenta a les obres de construcció,les principals construccions es varen ferdurant el seu abadiat, proveí la bibliotecamonàstica de llibres litúrgics, propulsàl'scriptoriurn monàstic i tingué cura del'ordenació i conservació de l'arxiu. Cons-ta que redactà un directori espiritual per a lesmonges.

Església porta romànica (s. XIII).

Foto

: BED

MA

R.

50

Mare de Déu del Cor (s.XIV).

El nostre arxiu conserva avui encara doscòdexs, sortits de l'scriptorium del Monestir.Un gradual i una col·lecció de sermons desant Bernat, en la qual consta clarament,I'Explicit liber Sancte Marie Vallbona, que podriaser coetani del sant.

Els còdexs que comentem són les duespeces més antigues, encara avui con-servades.

Fou, sens dubte, una abadessaintel·lectual i molt culta que va saber im-pulsar la vida espiritual de la comunitat.

Estefania de Piquer, fundadora delmunicipi de Vallbona de lesMonges. Cap a l’any 1573 sorgeixel municipi de Vallbona de lesMonges, a ran de la invitació fetaper l'abadessa als habitants deMontesquiu, als quals donàterres i habitatge en el recintedel monestir. Així obeïa al'ordenança del "Decretum deregularibus et monialibus", ques'acordà en la sessió XXV, ce-lebrada els dies 3 i 4 dedesembre de 1953 del Concili deTrento, que demanava alsconvents de religioses de tras-lladar-se a llocs poblats a fid'evitar saqueigs i profanacions.Aquestes mesures intensifiquen elpoblament del municipi deVallbona de les Monges il'abandó del de Montesquiu.

En els segles XV a XVIItrobem els noms de lesabadesses de la casa de Caldes-Blanca i Aldonça Violant deSestorres, Elionor i Joana deVilafranca, Jerònima deBoixadors - l’abadessa mística, humil i bon-dadosa, a la qual s’atribueix el Llibre de Goigsi Devocions de Vallbona. Dorotea de Ferrer, itantes altres, de noms ben il·lustres en lanoblesa catalana.

Fins que arribem a Maria de Llúria, laqual, malgrat haver exercit d'abadessa tansols dos mesos, la seva actuació importanten el monestir durant els 36 anys anteriors

com a bossera, i el fet d'haver deixat unDirectori espiritual molt interessant, exponentd'una profunda vida interior i, curiosamenten aquella època, escrit en català, mereixuna menció especial.

En el segle XVIII, la comunitat deVallbona es troba compromesa en la Gue-rra de Successió a favor de la Casa d'Àustria

Al començament del segle XIX, lainvasió de les tropes napoleòniques i la Gue-rra de la Independència porta greus trastornsal nostre cenobi. Fins el 1815, un copaconseguida la pau, no es pogué restablir

l'estabilitat total de la vida monàstica, quanfou elegida Maria Lluïsa de Dalmau.

Maria Lluïsa de Dalmau foutambé una gran abadessa. Governàfins a la mort, el 1853 i, per tant,li tocà viure i sofrir la desa-mortització. Durant la prelaturade l'abadessa Dalmau, tingué llocel restabliment de la vida comu-na, la qual s'havia relaxat en elsdarrers segles: les monges tenienbéns propis, vivien en casesparticulars, encara que dins de laclausura. Segurament, en el retornsense problemes d'aquesta co-munitat a l'observança de la Re-gla de sant Benet i dels costumscistercencs, hi jugaren un papermolt important la suavitat i lesdots diplomàtiques de la sevaabadessa. Ella va fer construir elnou monestir sobre el claustre perpoder dur a terme l'observançamonàstica.

El 1869 ens trobem ambMaria Isabel de Gallart,l'última abadessa perpètua.

Morí el 1872. Es trobà també amb lainestabilitat política i no li varen faltarcontratemps. Arribem al 1900 i destaquemels noms de Maria Teresa Ribera, JoaquimaPreciado de Vedruna, neboda-néta de san-ta Joaquima de Vedruna i Maria EsperançaAleu que hagué de sofrir l'exili forçós delmonestir durant els anys de la Guerra Civil(1936-1939).

51

Vallbona després de la Guerra CivilDesprés dels tres anys de Guerra Civil

(1936-1939), la Comunitat viu un temps demolta pobresa. El 2 de febrer de 1939 duesmonges, M. Mercé Nogareda i M. JosefinaNolla, tornen al Monestir en representacióde l'Abadessa Missenyora Aleu, coms'anomenava l'Abadessa en aquell temps.Trobaren el Monestir destrossat sense por-tes, ni vidres als balcons i finestres. Haviaservit de presó i quarter de la quinta delbiberó i tots van viure com van poder,cremant la fusta que trobaven per aescalfar-se.

Durant aquest temps es va cremar elcadirat del cor i de la sala capitular de moltvalor. L'orgue, llibres, còdexs de pergamí.Tots els altars i imatges que presidienl'església. Només es va conservar el quevaren poder guardar, les tres imatges de laMare de Déu, una part de l'arxiu, lafarmàcia, roba per les celebracionslitúrgiques i mobles. Vallbona va perdre mésamb tres anys de guerra que amb 800d'història. Per posar un exemple direm quees van perdre tres quartes parts de l'arxiu.

Les monges van retornant al Monestirdurant aquest any 1939 i l'any 1940comencen a entrar noves vocacions amb ungran esperit de sacrifici i donació total alSenyor.

FederacióEl 21 de novembre de 1950 el papa Pius

XII publica la Constitució Apostòlica SponsaChristi on ofereix a les monges de clausurala possibilitat de federar-se.

L'evolució dels temps, els canvis políticsi socials amb totes les seves conseqüèncieshavia portat a les comunitats monàstiques icontemplatives a un empobriment espirituali material i manca de formació.

El P. Abat General Sighard Kleiner vatenir molt d'interès en portar a terme lesdisposicions del Papa Pius XII i vaencarregar al P. Abat de Poblet que formés,a Espanya, una Federació de monges. Es vanvisitar tots els monestirs a fi d'informar ales monges sobre el desig del sant Pare icom es natural no varen faltar dificultats

sobretot per la mentalitat que es tenia de laclausura.

L'any 1954 es va tenir la primera reuniód'abadesses al monestir de Valldonzella. Lafederació va anar agafant consistència iportant a terme els objectius proposats enl'esmentada reunió. Va anar creixent lafraternitat entre els monestirs que ambcursets de formació, assemblees federalsd'abadesses i delegades i d'altres reunionsens vàrem anar coneixent. L'ajuda mútua es-piritual i material va anar creant un climade germanor. Avui formen la federació 22monestirs:• Monestir de Santo Domingo de Silos(Toledo).• Monestir de Santa Maria de Vallbona(Lleida).• Monestir de Santa Maria de Casbas(Huesca).• Monestir de Ntra. Sra. del Valle. Arandade Duero (Burgos). Actualment fusionatamb el Monestir de Santo Domingo de laCalzada.• Monestir de San Andrés de Arroyo(Palencia).• Monestir de Santa Maria de Cadins. SantMedir (Girona).• Monestir de Santa Lucía (Zaragoza).• Monestir de Santa Maria de Barría. Oyón(ÁIava).• Monestir de Santa Maria de Valldonzella(Barcelona).• Monestir de la Madre de Dios.Buenafuente del Cistal (Guadalajara).• Monestir de Ntra. Sra. de la Anunciación.Sto. Domingo de la Calzada (La Rioja).• Monestir de San Benito de Talavera de laReina (Toledo).• Monestir de Santa María la Real de Huel-gas (Valladolid).• Monestir de Ntra. Sra. de la Piedad (Ma-drid).• Monestir de la Asunción de Ntra. Sra.Málaga.• Monestir de Santa Ana (Málaga).• Monestir de Santa Ana. Brihuega

52

Verge del Claustre (Romànica segle XIII).

(Guadalajara).• Monestir del Stmo. Sacramento. Boadilladel Monte (Madrid).• Monestir de la Santa Cruz. Casarrubiosdel Monte (Toledo).• Monestir de Santa Ana. Lazcano(Guipúzcoa).• Monestir de Santa María de los Ángeles(Oviedo), avui casa depenent del Monestirde Santo Domingo de la Calzada.

Després de 40 anys, la Federació conti-nua essent el llaç, d'unió entre els monestirper la caritat i l'estimació que s'hacreat durant aquests anys, compartintles alegries, dificultats i esperancesfent camí juntes, amb la mateixafinalitat de servir el Senyor.

Concili Vaticà IIL'any 1962 es va celebrar el

Concili Vaticà II que moltsrecordem.

El Concili Vaticà II, vaser motiu, perquè a lallum dels seus docu-ments, sobre tot, elDecret Perfectae Caritatis,tots els Ordes i Con-gregacions fessin unarevisió a fons de lesconstitucions per viureamb més radicalitatsegons l'evangeli i lesseves arrels.

Com tots els reli-giosos el nostre Ordeva fer un treball derenovació en què vàrem participar-hi totsels monjos i monges amb enquestes ireunions.

Del treball realitzat per tots els monjosi monges van sorgir les noves Constitucionsi Declaracions de l'Orde cistercenc(1968-1969), com a normativa per a tots elsmonestirs per conservar amb més puresal'autenticitat de la nostra vida fonamentadaen l'evangeli, la Regla i les tradicionscistercenques.

Aquestes Constitucions i la Declaració

del Capítol General de l'Orde cistercenc so-bre els principals elements de la vidacistercenca actual ha estat la base d’on hansortit les constitucions de cada congregacióo monestir.

ClausuraFruit dels treballs conciliars, es va revi-

sar la clausura per retrobar el seu veritablesentit dins la tradició benedictinacistercenca. Des del Concili de Trento laClausura, denominada Papal, es va implan-tar en totes les formes de vida con-templativa.

Clausura, com la coneixempopularment, ens porta a pensaramb l'estil de viure concret de lesmonges contemplatives. Mon-ges de clausura, tancades, queno poden sortir del monestir,reixes, dobles reixes, normesrigoroses per la guarda de la

virginitat, expressió quetrobem en el Concili deTrento i fins els nostresdies i tot.

Aquesta clausurapapal és la que hemtingut fins al ConciliVaticà II. Aquestconcili fa la distincióentre la clausura papali la constitucional. Lavida monàstica sem-pre s'havia regulatper la clausura cons-titucional, cosa quehem recuperat des

del Concili Vaticà II, l’any 1962, amb eldecret sobre l'adequada renovació de la vidareligiosa.

La clausura ha existit sempre, són elsespais reservats per viure les monges lanostra vida de donació a Déu en el silenci,en l'escolta de la Paraula, en la lectura, lapregària i el treball.

La clausura en sant Benet la trobemexpressada en la Regla quan ens diu que almonestir hi hagi tot el necessari per a la vidadel monjo (Cap. 66), ja que no convenen

53

les sortides freqüents i innecessàries que eldistreuen del silenci i el recolliment propid'aquesta vida.

Els cistercencs parlen de la separació delmón, no es tracta de fugir del món buscantuna vida més tranquil·la i sense problemes,sinó perquè son necessaris espais i tempsde silenci per facilitar una vida oberta al'esperit i la comunió universal, una actitudd'escolta de la Paraula de Déu i a la sevavoluntat, espais per viure la fraternitat i lavertadera llibertat.

La primitiva legislació de la vidamonàstica sobre la clausura, no ladiferenciava entre monjos i monges, hihavia una sola legislació per ambdós sexes.

Les nostres constitucions regulen lessortides que són necessàries per a la vida decada dia. Sortides per a la formació inte-gral, per anar a comprar o al metge, per co-ses del treball, malalties de familiars i sempreque la caritat ho demana.

Commissio pro monialibus

A partir de l'any 1970 es forma laCommissio pro monialibus.

1. Aquesta Commissio tenia per finalitatel coneixement mutu dels Monestirs i deles seves comunitats vives, per a la qual cosaes feren reunions i conferències de formacióespiritual, cultural i de coneixement del'Orde en totes les seves facetes: històrica,jurídica, econòmica, etc.

2. Les abadesses que formaven aquestacomissió eren representants de diferentsgrups lingüístics: alemanyes, espanyoles,franceses, italianes i de Sudamèrica.Aquestes abadesses assistien als CapítolsGenerals en qualitat d’observadores.

3. Amb els anys aquesta Commissio va pre-parar el camí per a la incorporació de lesmonges a l'Orde participant en els CapítolsGenerals amb els mateixos drets i deures queels monjos.

Fotografia del conjunt del Monestir realitzada el 1919.

Foto

: Jua

n N

onell

l.

54

Participació de les monges al CapítolGeneral de 2000

Finalment després de més de vint anysde prudent presència d'abadesses observa-dores en el Capítol General, el dia 19 denovembre de 1997, la Congregació per alsInstituts de Vida Consagrada dóna unDecret per a la celebració d'un únic CapítolGeneral d'abats i abadesses de l'OrdeCistercenc.

En el Capítol General de l'any 2000 lesmonges participen amb els mateixos drets ideures que els monjos.

Les Congregacions cistercenquesSant Benet en la seva Regla no parla de

la unió dels monestirs entre ells, sinósolament de l'ordenació interna delmonestir. En el decurs de la història sorgirendiverses formes d'unió entre els monestirs,el fi de les quals era que en ells es portés lavida religiosa amb més eficàcia i seguretat.

Els fundadors de Cister, segons elsprincipis exposats en la Carta de Caritat,desitjaven assegurar l'autonomia legítimadels monestirs i establir entre ells la uniónecessària i l'ajuda mútua mitjançant elsCapítols generals i les visites anuals. Noobstant això, com que l'Orde va créixer engran manera i les condicions de vidacanviaren força en el decurs dels segles,nasqueren les Congregacions. D'aquestesCongregacions actualment a Espanya tenimla Congregació de Castella i la de la Coro-na d'Aragó.

La unió dels nostres monestirs té aquestafinalitat: que la vida cistercenca floreixi benesponerosa; que l'observança regular esguardi millor; que es puguin prestar méspromptament els auxilis mutus de la caritaten les necessitats; que, quan calgui, totesles comunitats puguin unir les forces per ti-rar endavant els projectes de més enverga-dura, que requereixen un treball conjunt; ique sigui més segur i més fàcil portar a termeles tasques que l'Església i la societat d'avuidemanen dels monestirs.

Congregació de la Corona d'AragóSom ara a l'any 1989. El Monestir de

Vallbona forma part de la Congregació de

la Corona d'Aragó que té els seus orígensl'any 1616. Aquesta Congregació no teniavida degut a l'exclaustració dels monjosl'any 1835. Torna a la seva activitat l'any1987. Formen part de la Congregació elsmonestirs:

• Poblet• Solius• Vallbona• Casbas• Cadins• Valldonzella

Com vivim avui els valors fonamentalsde la nostra vida monàstica cistercencaseguint la renovació d'Església i del nostreOrde

Considerem vàlides les fonts i valorsfonamentals que contemplen les nostresDeclaracions del Capítol General de 1968i 69 i revisades i aprovades durant el CapítolGeneral del 2000.

Les Fonts principals de la nostra vida:

• L'Evangeli i el Magisteri de l'Església• La Tradició monàstica• La Regla de sant Benet• Les tradicions cistercenques• La participació activa en la vida actual del'Església i de la societat• L'acció i inspiració de l'Esperit Sant

Expressió de tots aquest valorsfonamentals son:

La vida de comunitatLa vida de comunitat no l'entenem com es-tar simplement en una mateixa casa i sotaun mateix sostre, sinó que cal entendre-lacom una forma de vida fraterna on elslligams són la fe, l'esperança i la caritat. Unrespecte mutu entre les germanes amb lesdiferents generacions que sempre hi ha enun monestir, motivat per l'estimació icomprensió.

Així compartim la pregària, les estonesde lectio divina, el treball, els àpats, l'esbarjo,alegries i penes, malaltia, salut, tota unavida.

55

Sota una obediència que sempre es pres-ta a Déu i que ve donada per l'abadessa, elsaltres i la vida quotidiana.

Amb humilitat i senzillesa en un ambientde silenci i recolliment marcats per unsespais que guarden la intimitat de lesmonges i que coneixem amb el nom de clau-sura, per arribar a l' única finalitat del monjoque és cercar Déu com a únic absolut, i comdiu la Regla, no anteposant res a l'amor delCrist.

Sant Benet en el cap. 58 de la Regla deixaben clar les actituds que ha de tenir elmonjo, la monja que vol comprometre's aviure una vida monàstica.

Demana: si cerca Déu de veritat, si észelós per l'Ofici Diví, per l'obediència i perles humiliacions, i exposa el compromís quecontrau per la professió solemne.

La pregària litúrgicaRecordem com sant Benet dóna molta

importància a la pregària litúrgica; hi dedi-ca 11 capítols, en fa el centre de la nostravida de pregària, vol que, com diu el cap.

20, salmegem amb gust i servim al Senyor,mantenint-nos talment en la salmòdia queel nostre pensament estigui d'acord amb lanostra veu.

Nosaltres també intentem donar moltaimportància a la pregària litúrgica. És elmitjà més directe per la comunicació ambDéu i és l’acte de culte oficial i l’oració pú-blica col·lectiva de l'Església. Les mongeshi lloem el Creador i intercedim per lesnecessitats de tota la humanitat.

La lectio divina La lectio divina comprèn la lectura espiri-

tual i la meditació, que es complementen isón la millor preparació per la celebraciólitúrgica.

La lectio com l'entén sant Benet i tota latradició monàstica és una lectura reposada,rumiada sense presses, no es tracta de de-vorar llibres com es fa moltes vegades, ésuna lectura feta amb Déu en estretacol·laboració amb ell. Consisteix en la lec-tura d'una pàgina encaminada a fer queesdevingui pregària i transformi la vida. Les

Església del Monestir de Santa Maria de Vallbona.

Foto

: Arx

iu V

allb

ona.

56

Mare de Déu de Capítol (s. XV).De l'escultor Pere Joan.

estones de lectio divina dins el nostre horarimonàstic són de molta importància. Fan queel treball també es torni contemplatiu i donicontinuïtat a la vida d’oració.

L'oració i celebració quotidiana del'Eucaristia

L'oració és l'acte de culte personal i íntimen què cada monja s'uneix a Déu. Del'oració depèn la força de la uniócontemplativa amb Déu i, en darrerterme, l'eficàcia i la irradiació so-cial de la vida monàstica.Pregar és una gràcia que nove de nosaltres sinó del'Esperit Sant que ens facridar Abbà Pare!

En la recepció delssagraments, i d'unamanera especial en lacelebració quoti-diana de l'Euca-ristia, aquesta vidade gràcia en no-saltres s'alimentaconstantment i lanostra oració s'uneixsagramentalment alsactes salvífics deCrist, font de totagràcia on tenim pre-sent tot el món.

Humilitat i obe-diència

La humilitat i l'obe-diència són els elementsfonamentals que asse-guren la més fermapersonalitat del monjo.

Obeir també ho traduïm per creure,creure vol dir també tenir fe. L'obediènciaporta al monjo a una vida de fe.L'obediència és un acte de llibertat pel qualla monja està oberta a respondre ambpromptitud a tot allò que li ve donat desdel matí al vespre, des de la pregària deMatines fins a Completes. Déu es fa presentde moltes maneres. La llibertat del'obediència porta al monjo a SER, a no tenirni posseir res. SER davant un món en què elque és valora és el tenir, l'eficàcia i el poder.

L'obediència l'obre a una disponibilitatque el porta a seguir el camí de Jesúsobedient al Pare fins a la mort.

Avui aquesta doctrina és difícild'entendre, entra dins el misteri de la fe queno podem raonar ni treure'n eficàcia, nirendibilitat.

L'obediència és llibertat i és Pasqua. Ferla voluntat del Pare és el gra de blat que

fructifica i dóna el cent per u, en joia,pau i alegria pasqual.

Aquesta obediència ensdemana una reflexió madu-

ra i responsable, fruit d'undiàleg sincer.

La humilitat La humilitat és lasenzillesa, la simpli-citat, la gratuïtat. Ésestimar, la capa-citatde veure en l'altre untu que cal estimar.

La confiança humilen Déu torna a lamonja sobiranamentlliure. Sap practicar lacaritat, és transparent,oberta, que sap rebre

els opprobia, els contra-temps, amb esperit ge-

nerós, que sap perdonar icorrespondre amb amor.Sant Benet ens posa dotzegraons d'humilitat i acabadient que un cop pujats totsaquests graons el monjoarribarà en aquella caritat

de Déu, gràcies a la qual tot allò que al co-mençament es fa amb esforç, ho farà comnaturalment, pel costum, per amor del Cristi gust de les virtuts.

La humilitat és una actitud confiadad'esperança alegre, d'amor atent. Podríemdir que és la practica de les benaurances delspetits i humils que ho esperen tot delSenyor, com els anawim, els pobres de Jahvè.

Compromís Monàstic"El qui ha de ser admès a la professió,

que prometi a l'oratori, davant de tothom,

57

de lligar-se a la comunitat, de comportar-secom a monjo i de ser obedient". RB. Cap58.

Els vots monàstics que demana santBenet són cinc: estabilitat, conversió decostums i obediència, que són expressatspúbli-cament en la fórmula de la Professió,i celibat i pobresa que entren dintre el votde Conversió de Costums.

L'estabilitatL ' e s t a b i l i t a t

demana lligar-seper sempre a unacomunitat, cosaque avui és molt di-fícil d'entendre jaque la societat pre-senta una vida com-pletament inesta-ble. Es comprometa seguir Crist enuna comunitat con-creta, en un mo-nestir determinaten un estil de vidaque la configura. Eslliga a viure ambunes germanes ambles quals haurà decompartir-ho tot.

La conversió decostums

La conversió decostums o viurecom a monja dema-na un dinamisme especial, una conversiócontínua una vida constant de creixementen la pregària, en la lectura divina, en lacaritat fraterna, en la pobresa, en la castedat,en la participació dels sofriments del Cristper la paciència, en la humilitat, en lamisericòrdia envers els qui sofreixen, en eldeler espiritual de la vida eterna i en la joiade l'Esperit Sant. És fer present cada dia labona Notícia del Regne.

El celibatEl celibat voluntari que hem acceptat pel

Regne de Déu no és una mera renúncia almatrimoni i als gaudis de la família natural,sinó que ha de fer-nos més lliures, perquè

amb totes les forces físiques i psíquiques enspuguem dedicar a les coses de Déu i del'Església.

Aquesta consagració total d'un mateix aDéu ha d'oferir el fonament per a construirla família monàstica. En aquesta família deDéu la caritat comuna i una matei-xavocació fona-menten l'amor i l'ajuda mútuadels germans. Per una part ens hem d'ajudar

els uns als altres aportar les càrre-gues, i, per altrapart, tots partici-pem de les gràciesi de les virtuts ambquè cadascú sobre-surt. (RB 72).

La pobresa Per sant Benet lapobresa és no tenirres propi.

No practiquemla pobresa com unamera privació omenyspreu delsbéns materials,sinó per aconse-guir la llibertat delsfills de Déu, demanera que fruïmde les coses d'a-quest món com sino en fruíssim,sabent que la figu-ra del món, passa.

Per tant, desitgem ser pobres amb Cristpobre, renunciant a la possessió i al'adquisició de riqueses.

D'aquesta manera som deixeblesveritables en l'escola de l'Església primiti-va, on ningú no deia que res fos seu i totesles coses eren comunes a tots.

Així els nostres cors queden lliures deles preocupacions materials, perquè elnostre cor estigui allí on tenim el nostretresor, és a dir, en Déu, Pare de tots.

Per tant, hem de posar tots els mitjansperquè la nostra renúncia aporti una ajudaals pobres del nostre temps. Per aquest

Detall del Claustre.

58

motiu, compartim els nostres guanys enbenefici del proïsme i de l'Església.

TreballSant Benet després d'ordenar la pregària

litúrgica dins la jornada del monjo, dedicala resta del dia al treball i a la lectio divina(RB 48). Si les condicions del lloc o lapobresa exigien que ells mateixos es fessinles collites, que no s'entristeixin: ésaleshores que són monjos de debò, quanviuen del treball de les seves mans, com elsnostres Pares i els apòstols.

De la mateixa manera que sant Benet iels primers Pares del Cister tenien en moltaestima el treball, també nosaltres les mongesestem subjectes a la llei comuna d'un treballseriós i compromeses a construir un mónmés perfecte, a fer un servei fratern a lacomunitat monàstica i als homes que viuenal món.

El treball monàstic, però, és sempregratuïtat, mai podrem tenir un horari labo-ral com té la gent.

El primer lloc l'ocupen les llargues hores

de pregària de l'Ofici Diví, de la pregàriapersonal i de la lectura divina.

També tenim moltes estones ocupadesen treballs no remunerats.

Tot això no treu que el nostre treball noestigui al dia i que en fer-lo utilitzem lesnoves tecnologies.

Avui les monges es dediquen a diversesactivitats:

Ceràmica.- Tenim un taller de ceràmica enel que, entre altres objectes, femreproduccions de ceràmiques antigues delmonestir i de les peces de la farmàcia del s.XV-XIX.

Estampes i recordatoris per a diversescircumstàncies.

Composició de textos, partitures de música ambordinador i confecció de pàgines Web.

Disposem d'un potent equip multimèdiaamb el qual podem fer treballs composantllibres i partitures de música i confecció depàgines WEB.

Claustre. Angle de les naus romànica i renaixentista (ss. XII i XV).

Foto

: BED

MA

R.

59

Aquest treball ha sorprès a tots elsmitjans de comunicació. Nosaltres volemdeixar clar que per tenir aquest equip idedicar-nos a aquest tipus de treball no se'nsha de comparar amb una multinacional, iamb el que això comporta d'stress, decompetitivitat, de soroll. No són les novestecnologies les que porten tot això sinó l'úsque en fa l'home. Per a nosaltres és un treballmolt propi de la nostra vida i que per altrabanda ens ajuda a estar més al dia amb lagent del nostre món.

Fa sis anys que estem connectades aInternet i hi tenim la nostra pròpia WEBque nosaltres mateixes hem dissenyat i fet.Creiem que és important donar a conèixerla nostra vida també per mitja d'Internet.

Ens ha sorprès la granquantitat d'E-MAILS quehem rebut i sobretot elcontingut de la majoriad'ells, demanant pregàries,donant-nos gràcies peltestimoniatge que donemamb la nostra WEB, iinteressant-se també per lanostra vida monàstica. El treball, juntament ambl'oració -ora et labora-, com-pleta les activitats de lesmonges, dins el plamonàstic de l'Ofici Diví.

Hostatgeria

L'acolliment monàstic ésun aspecte important de lanostra vida. Ja sant Benet,al segle VI, deia que "elshostes mai no manquen almonestir" (RB 53:16) i que"tots els qui es presentensiguin acollits com el Crist"(RB 53:1).

L'acolliment és unatradició benedictina icistercenca que nosaltreshem practicat sempre i avuimolt especialment veiem lanecessitat que té la societatd'espais de pregària i silenciper trencar el ritme d'stress

i contemplar la naturalesa o unes pedres queparlen de moltes coses, sentir cantar elsocells i el toc de campana que anuncia lapregària de la comunitat.

Actualment tenim cura d'una hostatgeriaon, tant joves i noies, estudiants, religio-sos, i matrimonis, com tota persona quedesitgi passar uns dies de pregària, dereflexió i de tranquil·litat, hi descobrirà unclima adequat per a trobar-se amb si mateixi amb Déu. En un ambient senzill, auster itambé molt familiar els hostes poden parti-cipar en l'Eucaristia i la pregària litúrgicade la comunitat i conversar sobre temesespirituals o personals amb les monges.

L'hostatgeria consta de: 20 habitacionsindividuals o dobles, una capella, 2 sales i

Claustre ala romànica (s. XIII).

Foto

: Arx

iu V

allb

ona.

60

BIBLIOGRAFIA- BERGADÀ, Francesc: El real monasterio cisterciense de Santa María de Vallbona, Barcelona, F. Puig, 1928.- GONZALVO, Gener / SANS I TRAVÉ, Josep M.: Vallbona. Guía histórico-artística, Lleida, Ed. Milenio, 1998.- LLADONOSA, Josep: El real monasterio de Santa María de Vallbona, Lleida, Leridana, 1957.- PIQUER I JOVER, Josep Joan: Abaciologi de Vallbona (1153-1990), Vallbona de les Monges, 2a. edició, 1990.- PIQUER I JOVER, Josep Joan: Vallbona. Guia espiritual i artística, Vallbona , 2a. edició, 1993.

el Refugi sant Bernat per a grups de joves(24 places).

ObresEl monestir està en procés de restauració

i consolidació. Gràcies al suport decidit dela Generalitat de Catalunya i a un grupd'empreses, es van portar a terme unes obresque avui disfrutem, com són l'hostatgeria iles nostres cel·les.

També s'ha restaurat i consolidat elCimbori, peça única a Catalunya.

Per altra banda, l'obra que va portar aterme l'abadessa Maria Lluïsa de Dalmau(1827-1853), construint el nou monestir perrestablir-hi la vida de comunitat, s’haenderrocat. L'obra, que es va construirdamunt del Claustre, sense fonaments i ambmaterials molt precaris, castigava la partartística del Claustre i estava en estat ruïnós.Aquesta obra dóna una nova imatge almonestir destacant el monument, l'Església,el Cimbori, i tornant el Claustre al seu estatprimitiu: el sobreclaustre amb terrasses imolta llum.

Queda molt per fer i confiem que lesobres continuaran.

La història del Monestir de Vallbona vacomençar fa més de 800 anys, i fins avui,generacions i generacions de monges, senseinterrupció, s'han donat al Senyor en unavida de pregària i de treball, segons la Re-

gla de sant Benet i els Costums Cistercencs.La història, la cultura, la religiositat, hanmarcat sempre la vida de la Comunitat,essent al llarg dels temps, per damunt detot, un centre d'espiritualitat. També s'handestacat figures importants d'abadesses id'altres personalitats, reis i papes, dels qualsen tenim constància en el nostre arxiu.Enmig d'aquesta trajectòria històrica, vullfer ressaltar que són moltes les monges que,des de l'anonimat, han fet possible lasupervivència del nostre monestir enmigd'una vida:

• de pregària i treball,

• de silenci i solitud,

• d'acolliment i comunió,

amb senzillesa i simplicitat com l'entorn queens configura: d'oliveres, ametllers, vinya,sembrats, petits turons i petites valls. Avui,després dels vuit segles de vida monàstica aVallbona, creiem que son vàlids els valorsfonamentals de la vida monàsticacistercenca i volem que la nostra Comunitatcontinuï per aquests camins de senzillesa isimplicitat, obertes sempre als nous caminsque l'Església i el nostre Orde vagi marcant,i ser, des del silenci, testimonis de Déu queens estima.

Frederica Roquet-Jalmar Abadessa emèrita de Vallbona.

61

L’arxiu Ducal de Medinaceli aCatalunya.

A començaments de l’any passat l’ArxiuDucal de Medinaceli a Catalunya posava adisposició i consulta dels investigadors i es-tudiosos, els microfilms dels fonsdocumentals que, referits a Catalunya, fanpart de l’Arxiu Ducal de Medinaceli. L’ArxiuDucal de Medinaceli a Catalunya té la sevaseu al Palau Nou del’Abat, en el monestir dePoblet, on va serendegat d’acord amballò que estipula elconveni signat el 28 demaig de 1999, a Poblet,entre el Departament deCultura de la Gene-ralitat de Catalunya, laFundació Casa Ducal deMedinaceli i el monestirde Poblet. L’entrada enfuncionament d’aquestarxiu culminava, en unaprimera etapa, un llargprocés pel qual lesinstitucions signantshan fet seva la fermadeterminació de garan-tir la "funció social" quehan de tenir els fonsdocumentals d'un delsarxius patrimonials més rics dels que ens hanpervingut fins als nostres dies. Promoure ifacilitar l'accés als fons documentals per partdels estudiosos de Catalunya que fins arahavien tingut l'inconvenient i la dificultatque comportava consultar aquests fons

documentals, havent-se de desplaçarnecessàriament a Sevilla, primer, o a Toledo,on són dipositats a l’actualitat. Prova de totaixò és que fins avui dia aquests fonsdocumentals, per bé que coneguts, han estatmolt escassament emprats en l'historiografiacatalana.

El Servei d'Arxius de la Generalitat deCatalunya, des de la seva creació, l'any 1980,

té entre els seusobjectius assegurarl'accés dels ciutadans alpatrimoni documental ials documents delsarxius de Catalunya;comesa àmpliamentrefermada, posterior-ment, per la Llei delPatrimoni Culturalcatalà (1993), i per larecent aprovada Lleid'arxius i documents(2001). Per la seva part,també la Fundació pri-vada Casa Ducal deMedinaceli, consti-tuïda el 1982, té entreles seves finalitats iobjectius estatutaris, laconservació i restau-ració dels monuments,obres d'art i arxius que

constitueixen el patri-moni de la Casa Ducalde Medinaceli. Ho són, així mateix, la difusiói l'estudi dels valors artístics, històrics iculturals de les peces d'art, i de ladocumentació que conté el seu arxiu.Promoure en allò que sigui possible, el

El Palau Nou de l'Abat delMonestir de Poblet, seu de l'ArxiuDucal de Medinaceli a Catalunya

Escut Medinaceli i agregades.

62

coneixement dels llinatges dels Estats quedinàsticament van entroncar amb l'actualCasa de Medinaceli.

Per raó de les voluntats fins ara indicadesi de l'interès del Govern de Catalunya quel'esmentada documentació pogués ser mésassequible a la investigació, la Generalitatde Catalunya i la Fundació Casa Ducal deMedinaceli havien ja signat un conveni marc,en el 1987, pel qual les parts escomprometien: a) iniciar les gestions perampliar pel territori de Catalunya lesactivitats de la Fundació; b) cercar la ubicacióen un indret de Catalunya, vinculathistòricament amb la Casa Ducal, per a seude la Fundació a Catalunya on també hitindria l'estatge l'arxiu amb les reproduccionsmicrofilmades de la documentació; i, c) quela Generalitat de Catalunya s'integraria alPatronat de la Fundació Casa Ducal deMedinaceli a Catalunya i finançaria lesdespeses corresponents a la microfilmaciódels documents.

Els fons documentalsLa importància que té la documentació

catalana de l'Arxiu de la Casa Ducal, espalesa quan s'observa que es tracta d'unconjunt molt ampli d'arxius nobiliaris aplegatper raó dels successius enllaços i

transmissions patrimonials de les mésantigues i significades famílies i casals de laCatalunya medieval, i, àdhuc, dels primitiuscomtats catalans sobirans. Conjunt docu-mental que està considerat entre els millorsarxius patrimonials d'Europa, d'on cal remar-car que la documentació originària deCatalunya és la més antiga i completa, doncsabarca, cronològicament, des del segle IXfins al XIX i que constitueix, deixant a ban-da l'Arxiu Reial de Barcelona, la concentraciómés gran de documents medievals i modernsreferits a grans casals i llinatges catalans.

Per tal de poder apreciar la trans-cendència que tenen els fons documentalscatalans de l'Arxiu de la Casa Ducal deMedinaceli cal establir i tenir molt presentsles vinculacions històriques de la Casa Ducalamb Catalunya, ja que ostenta els títolsnobiliaris catalans més antics i els de mésprestigi que no van revertir a la Corona.D'aquests títols, tres corresponen alsprimitius comtats sobirans d'èpocacarolingia: Empúries, Osona i Pallars (aquestdarrer, va passar, després, a ser marquesat).Quatre títols corresponen a anticsvescomtats feudals: Cardona, Cabrera, Bas iVilamur. La resta de títols, més tardans, comel comtat de Prades o el marquesat de

Palau Nou de l'Abat.

Foto

: A. M

illa.

63

Camarasa, van ser concedits a membres dela casa reial catalanoaragonesa, o bé, comen el cas del comtat (després marquesat)d'Aitona, hi són provinents a través delsMontcada.

La documentació catalana que contél'Arxiu Ducal, i que es disposa en microfilm,té tres grans grups originaris diferenciats: 1)Arxiu de la Casa Sogorb-Cardona. 2) Arxiude la Casa d'Aitona. 3) Arxiu de Camarasa.

1. L'arxiu de la Casa Segorb-Cardona.

Aquest arxiu es va formar a Arbeca, iposteriorment va ser organitzat a Falset. Ésel fons documental més ric, tant per ladiversitat com per l'antiguitat delsdocuments, de tots els que integren l'ArxiuDucal de Medinaceli. Aplega els fonsdocumentals dels comtes sobiransd'Empúries i de Peralada: compost de 120lligalls que, cronològicament, van des delsegle IX fins a l'entroncament amb els Car-dona, en el segle XVI. De les tres famílies odinasties que van ostentar el comtatd'Empúries, la tercera línia dinàstica va ser,també, la titular del ducat de Sogorb, ladocumentació del qual constituí la secció

d'aquest estat amb 126 lligalls, compartintdocumentació valenciana i catalana.

El comtat de Pallars va ser un altre delscomtats sobirans erigits en època carolingia.Va ser elevat a marquesat a darreries del segleXV i assignat, per decisió reial, als Cardona.Aquesta secció es composa de 28 lligalls.

La baronia d'Entença va revertir a la co-rona en la persona del rei Jaume II que la vatransmetre, junt amb el comtat de Prades, ala pròpia família reial en la persona d'un delsinfants. Ambdós estats van passar als Car-dona en el segle XV mitjançant en-troncaments matrimonials. Els seus fonsdocumentals integren les seccions de Pradesque conté 30 lligalls i la d'Entença que té 22lligalls.

A finals del segle XIV els Cardona vanobtenir a través dels Anglesola, junt amb labaronia de Juneda, l'antic vescomtat deVilamur, la secció del qual la integren només3 lligalls de documentació.

També en el segle XIV altres baronies vanpassar a la jurisdicció dels Folch de Cardo-na. Situació que quedà reflectida enl'organització de l'arxiu amb lescorresponents seccions documentals. En són

Foto

: BED

MA

R.

64

bons exemples la secció de la baronia de laConca d'Òdena, de la que ens han pervingut22 lligalls de documentació, o la secció dela baronia d’Arbeca que conté 19 lligalls.

Hi ha també una secció intituladaCatalunya General que ve a ser unamiscel·lània de documentació diversa refe-rida al conjunt del Principat. Consta de 51lligalls.

2. L'arxiu de la Casa d'Aitona.Aquest arxiu es va formar a Seròs i conté

la documentació de dos grans estats: la delmarquesat d'Aitona, i la del comtat d'Osonai vescomtats de Cabrera i Bas. La secció del'arxiu intitulada "Montcada" és la quecorrespon al marquesat d'Aitona i la inte-gren 260 lligalls de documentació. A lasegona meitat del segle XVI, la casa d’Aitonava comprar els estats dels comtes d’Osona,que eren també els vescomtes de Cabrera iBas. La secció de Cabrera i Bas consta de 50lligalls.

3. L'arxiu de Camarasa.Aplega la documentació de l'antic

marquesat de Camarasa. Marquesat que enel segle XIV va estar en mans de diversosinfants aragonesos. Després va estar enpossessió de la casa dels Luna, per passar, jaen el segle XVI, als Cobos, de Úbeda, quevan ampliar molt els seus estats patrimonialsper Galícia i Castella. La secció "Camarasa"consta de 71 lligalls, però no tota ladocumentació és estrictament referida alterritori del qual porta el nom.

Les tipologies documentals que tenentots aquests fons d'arxiu són les típiques quees troben a molts d'altres arxius patrimonials:títols de propietat, testaments, llibres decomptabilitat, censos dels pagaments delsparcers, censos patrimonials nobiliaris,privilegis atorgats o rebuts, correspondència,etc. Documents, tots ells, que fan part delpatrimoni cultural del país i que sónd'indubtable valor per a l'estudi iconeixement del nostre passat col·lectiu.

L'arxiu i el seu funcionament.

L’arxiver responsable de l’arxiu Ducal de

Medinaceli a Catalunya és el pare JesúsOliver, de la comunitat cistercenca dePoblet. El centre compta també amb unadirecció tècnica (la senyora Montserrat Ca-talán) i una auxiliar d'arxiu.

Els estudiosos interessats en consultar elsfons documentals ho poden fer a la seu del'arxiu, en el Palau Nou de l'Abat (monestirde Poblet), de dilluns a divendres en l'horarisegüent:

- Dilluns i divendres de 9 a 15 hores.

- Dimarts, dimecres i dijous de 9 a 18 hores.

Pel fet que la consulta s'ha de fernecessàriament amb aparells lectors demicrofilms i que poden estar ocupats peraltres investigadors, es recomana laconcertació prèvia als telèfons 977.87. 00.89 - centraleta del Monestir (de 10,15 a12,30 hores), o bé al telèfon mòbil 607. 07.04. 15, a les hores indicades per a consultade l'arxiu.

En el darrer any l'arxiu ha tingut 112 con-sultes que s'han repartit de la manerasegüent:

Un equipament cultural que comença aser utilitzat pels investigadors i estudiososcatalans en la consulta sistemàtica delsdocuments de l'arxiu Ducal i que aviat,esperem-ho, veurem interessants i novedosesaportacions historiogràfiques.

Francesc Olivé Cap del Servei d'Arxius Generalitat de Catalunya.

Mes Consultes Mes Consultes

Març 1 Setembre 1Abril 16 Octubre 3Maig 22 Novembre 10Juny 15 Desembre 3Juliol 5 Gener 12Agost 5 Febrer 19

65

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUESDE POBLET

Dues són les darreres novetatsbibliogràfiques que les edicions del'Abadia de Poblet ens posen a

l'abast. La primera dins lacol·lecció Quaderns d'història ivida de Poblet, és la reedició iposada al dia de El palau reial dePoblet: Guia del Museu del P. Je-sús M. Oliver i pròleg del Dr.Joan Bassegoda i Nonell. El P.Jesús fa un recorregut per lahistòria del Palau del rei Martíi de la del museu que allí hi haubicat des de l'any 1979 i querecentment ha estat reobert alpúblic. La primera edició -encastellà- era de l'any 1981 i jaes feia esperar la catalana, mésacurada, que ens permetràdescobrir els secrets delmuseu. El P. Jesús M. Oliverpeca; peca per omissió, ja que caldria quela seva vessant literària la fes méssovintejada sobretot després de lapublicació de l’obra Poblet: Espai i temps, queha marcat una fita en labibliografia populetana. Enaquesta guia en tenim unanova prova de difusió delstresors artístics del monestir,ara els conservats al museu;una obra imprescindible edi-tada en una col·lecciófonamental.

La segona obra ha estatllargament esperada. De totssón coneguts els trets de larestauració monàstica delsanys quaranta i, ara, és un delsprimers monjos catalans,l'espluguí P. Jordi M. Bou iSimó, qui recull testimonis deprimera mà en l'obra titulada RestauracióMonàstica de Santa Maria de poblet (1940-1950)

que forma part de la col·lecció ScriptoriumPopuleti (n.17). El pròleg és a càrrec del pri-mer abat després de la restauració, el P.

Edmond Garreta. Però,sens dubte, la part mésinteressant serà la prime-ra, titulada Comunió del'ànima on l'abat GiovanniRosavini, el prior de larestauració, escriu lesseves vivències d'aquellstemps. No cal presentarl'autor d'aquest text isolament la seva perso-nalitat ja fa d'aquestapublicació una obra tes-timonial bàsica. La se-gona part recull testi-mo-nis diversos dels primersdeu anys de la restau-ració, i tot seguit el P.

Jordi dóna el seu toc personal amb lesanècdotes i vivències i un recull defotografies. Calia aquesta obra, calia quepersones com el P. Rosavini i el mateix P.

Jordi deixessin a les ge-neracions que ens seguiranel seu testimoni, el seurelat de la restauraciómonàstica del segle XXque ha permès la recu-peració de la vida cister-cenca a Poblet. Cal donarles gràcies al P. Jordi perl'esforç esmerçat que havalgut la pena.

Dues obres escrites permonjos i editades perl'Abadia de Poblet que totsllegirem sense cap menade dubte amb interès.

Octavi Vilà

66

El passat 9 de març, aprofitant quemossèn Ballarin va predicar elsexercicis espirituals a la Comunitat,

vam entrevistar-lo a la casa del Patronat,després de la missa Conventual.

Tothom a Catalunya coneix a mossènBallarín. Qui no ha llegit algun dels seusllibres? Qui no l’ha vist algun dia a TV3?No és un capellà convencional ni ho volésser, però és un home al servei del’Església, i això se li veu al primer minut,malgrat que ell vulgui que no es vegi deseguida.

La vocació de mossèn Tronxo

"És un miracle que sigui capellà. Al

ENTREVISTAA MOSSÈNBALLARÍN

sis anys vaig estar al llit peruna tuberculosi i m'ho vaigpassar força bé. En posar-me bo vaig decidir fer-memonjo de Montserrat, peròno vaig voler deixar sola ala mare", ens explicà.

Malgrat les seves estu-diades formes de capellàrural, no ho és, però ell elsadmira i per això volsemblar un d'ells. Al da-rrera hi ha una sòlida cul-tura i una amplia visió delmón que l'envolta. Darrerade "mossèn Trontxo" hi haun home nascut a la dretade l'Eixample, nét del fun-dador d'una fàbrica de tintsa Terrassa i que volgué"anar a petar" a Solsona,com ell diu.

"Després vaig voler fer-mede l'Oratori de San FelipNeri, però abans de cantar

missa me'n vaig voler sortir i vaig estar setanys de professor al Seminari de Solsona idesprés 35 anys al Santuari de Queralt.Actualment estic de vicari als pobles deMaçaners, Saldes i Gósol. Tinc la sortd'estar amb un rector que és un home ex-cepcional, un home alt i gros i amb unabarba de profeta major. A la rectoria onvivim no hi ha pany i tothom hi entra, peròsi algun lladre hi entra i no el coneix, potserque surti depressa espantat per la figuradel meu rector. És l'hereu d'una gran casade pagès, però ell va triar ser servidor del'Església".

Quan vam començar a parlar delexercicis espirituals que estava donant alsmonjos de Poblet, ens va dir que elsexercicis espirituals fan el bé i, si no, ja fanel bé al qui els predica.

"Matar capellans és un esport sa""A Queralt vaig tenir instal·lada una

hostatgeria com la de Montserrat, no comla de Poblet que és més monàstica. Al'època de Franco no preguntava res a ningú

67

però mai vaig fer política. Tinc dos gransamics, Pujol i Maragall, i mai han parlatdavant meu malament l'un de l'altre. DeMaragall sóc amic dels seus pares i el tinccom un nebot, i de Pujol sóc molt amic delsseus fills. A Queralt vaig descobrir lesimmenses possibilitats d'un capellà que estàa dalt de la muntanya i intenta ajudar a totssense embolicar-se en política. Vaig fer laguerra amb els que la van perdre, però queara son els bons i abans eren els dolents iés per això que tinc flaca pels anarquistes.Són en realitat molt humans malgrat quesón tan puritans".

A continuació, i amb una mirada dexiquet dolent, ens va dir: "matar capellansés un esport sa; jo sé que si fos polític seriaanarquista". D'aquí se'n va anar a explicar-nos com sense adonar-se es va trobarescrivint llibres i de l'època que participavaa les tertúlies de la Mari Pau Huguet. Vaquedar ben clar que les diu ben grosses perprovocar i això li permet que fixem la nostraatenció en allò que realment l'interessa queentenguem els que no estem tan avessats,com ell, a les coses de Déu i la seva gent.

"Tots portem un monjo a dins""Per a mi una de les coses més

fonamentals és que encara que voltis pelmón sempre dins teu hi dorm un monjo, alqual has d'ésser fidel encara que portis unavida escabellada".

"Escolteu: El monjo és aquell que viu aldesert i la seva força és que veu el món demanera diferent. El monjo és el xiquet quesurt al conte d'Andersen i que li diu al'emperador que va despullat i que no por-ta cap vestit. Allò que és bo, que és veritablei que és bonic, tot en una sola cosa, ésPoblet, el monestir més bonic del món ion els monjos tenen la sort de viure en unmonestir excessiu, on sense moure's mai not'ho acabes tot. La comparació ambMontserrat, és que allí viuen en una safatade fruita penjada i no tenen cap claustreque puguin fer servir, malgrat en tinguintres. Allí tot es endreçat, cada monjo sapla rajola on ha d'agenollar-se i Poblet tot

és més espontani i no ho fan tan bé".

Parlant de litúrgia"Per cert, i parlant de la litúrgia, dos

amics del meu curs són els millors liturgistesdel món, parlo de mossèn Pere Farnés i elbisbe Tena. Només us explico una anècdotai és que es discutia si el capellà que diu lamissa el diumenge de Rams cal que porti ono el ram, perquè ell és Crist. Al final elSant Pare va sortir amb el ram i tot s'acabà".

"Mireu hi ha dues litúrgies: la monàstica,que a vegades és excessiva, i la delscapellans que és d'espardenya. L'any passatvaig celebrar els 50 anys de la mevaordenació sacerdotal, i la van celebrar elmeu rector i l'abat emèrit Cassià. El primerfeia un posat natural, i Cassià estavaconcentrat. Als pobles prediques també ala taverna. Els capellans som del poble, encanvi no t'imagines a un jesuïta prenent cafèal bar. Els capellans som del temps i elsmonjos són de l'eternitat, i això es nota perexemple a l'Església sud-americana que noté monestirs, perquè Felip II no els hi vadeixar anar i per això li falta solatge".

D'aquí se'n va anar al cinema i del cine-ma a Anglaterra, país i llengua que coneixmolt bé. Ens va explicar l'anècdota de quanva visitar amb uns amics a un baró anglèsal seu castell i en veure que dormien alcotxe el van veure molt tens. Després, unaltre dia, van coincidir a Poblet i, en veurecom al refetor li van donar un lloc deprivilegi i amb ell el van posar amb elshostes, van canviar la seva actitud totpensant que era molt important. Això ensho deia perquè entenguésim que elsanglesos els falta espontaneïtat.

"Si l'Església no tingués monestirs seriaun desastre, tan gran com si no tinguésrectors de poble. La Regla de Sant Benetés genial, i a Catalunya l’interpretem dedues maneres diferents, per un cantó estanels monjos negres i per l'altre els monjosblancs. L'Església va acceptar els bàrbars iels va batejar. Sant Benet era romà i SantBernat un bàrbar, amb tot l'apassionament

68

que això comporta. D'aquí ve la devoció ala Verge Maria i la interpretació del móncavalleresc que en fa Sant Bernat amb elstemplaris".

Monaquisme oriental"A l'Església Oriental els capellans es

casen i es converteixen en administradorsde sagraments i és per això que quan la gentté maldecaps se'n va a veure els monjos almonestir i ells els atenen a la seva cel·la. Ésl'explicació per entendre que els monestirs

de l'Església Oriental arquitectònicamentsón diferents i les seves habitacions són méscom petits monestirs semblantment alscartoixans. Allí l'acollida és molt important.A Egipte, només amb el 20% de cristians,s'ha aguantat gràcies als monestirs. A Rússiatambé tenen molt prestigi. Enmig estanels starets, que tenen més poder que elsbisbes".

El celibat"El celibat és essencial pel ministeri sa-

cerdotal. Ara bé, a alguns capellans que

s'han casat, els podrien deixar dir missa ambla condició que no manin, ja que sempremanarien les seves dones. Els casats vanmassa atabalats per estar al servei del Poble.Sens dubte, no seria la solució la depermetre casar. Als Estats Units hanordenat vidus i casats grans i els funciona".

Respecte al sacerdoci femení ens va dir:"un dia parlant d'això a Berga, vamcomençar a passar revista a veure quinadona podrien ordenar i van veure que elmillor era deixar-ho estar pel moment".

Desprès vam parlar del llibre d'UmbertoEco sobre els diàlegs amb el cardenalMartini i de les idees d'Indro Montaneli,que sosté que sense religió no hi ha codimoral.

Cister i GermandatQuan li vam preguntar sobre el paper

del Cister al món, que és el tema d'estudid'aquest any a la Germandat, ens va con-testar ràpidament, i amb les idees clares,que els monjos han de viure sense cap desigd'ésser moderns, i va afegir que fins i totels no creients demanen als monjos quesiguin monjos i res més.

Finalment, respecte a la Germandat, ensva remarcar que el seu paper sempre ha deser el de tractar d’ajudar els monjos en allòque es pugui en cada moment perquèpuguin ser monjos de debò.

Es va fer l'hora de la predicació delsexercicis, ens vam acomiadar tot demanant-li un article per a la nostra revista. Diesdesprés ens feia arribar un llibre que liencomanà l'Abat Maur i que s'editaràproperament. En sortir no podíem evitarde pensar que al darrera d'aquest desig deser un capellà rural hi ha un teòlegconsistent i un home molt culte i que éscapaç de fer-nos entendre grans coses ambparaules tant senzilles que esdevenencassolanes.

Xavier Guinovart i Octavi Vilà