Descobrint Barcelona 2009

download Descobrint Barcelona 2009

of 30

  • date post

    28-Nov-2014
  • Category

    Travel

  • view

    1.722
  • download

    5

Embed Size (px)

description

Dossier amb documentació i activitats per coneixer el barri gòtic, el barri de la Ribera i la Ciutadella de Barcelona

Transcript of Descobrint Barcelona 2009

  • 1. BARRI GTIC BARRI DE LA RIBERA CIUTADELLA IES Can Peixauet Descobrint Barcelona 1
  • 2. BARRI GTIC BARRI DE LA RIBERA CIUTADELLA DOCUMENTACI BARRI GTIC BARRI DE LA RIBERA PARC DE LA CIUTADELLA IES Can Peixauet Descobrint Barcelona 1
  • 3. BARRI GTIC BARRI DE LA RIBERA CIUTADELLA PORTAL DE L'NGEL L'origen del seu nom es remunta a l'edat mitjana. Per aquest lloc baixava una riera, que desprs torava per passar per davant de lesglsia del Pi i desembocava en el Cagalell (una riera que passava per les Rambles i que era anomenada aix perqu a ella anaven a parar totes les aiges residuals i pestilents), on cada 2 d'octubre, a sobre de la muralla, hi havia una fira de magranes que marcava que aquell era el primer dia que oficialment es podia menjar aquesta fruita. Les dones embarassades menjaven una magrana demanant al Sant ngel protecci i bona conducta per al nad que havia de nixer. Temps ms tard, la escultura del Sant ngel i, per tant, la fira de magranes, va traslladar-se a Hostafrancs. No obstant, avui dia observem una altra escultura del sant: fou realitzada per ngel Ferrant Vzquez (Madrid, 1891- 1961), escultor establert a Barcelona quan, ja de vell i volent tornar a Madrid, va obsequiar la ciutat amb aquesta escultura, recordant aix una de les ms belles tradicions barcelonines. Hi ha, per, una altra versi que diu que el nom data del segle XV, i t el seu origen en el fet que era el portal d'entrada a Barcelona i s'obria salvant un pont. Diuen que quan sant Vicen Ferrer visit Barcelona l'any 1419, un ngel se li aparegu en aquest lloc i li manifest que era all per vetllar per la ciutat. CATALANA DE GAS I ELECTRICITAT Edifici construt el 1893-95 que podem trobar al carrer del Portal de lngel. Constitueix una de les obres ms representatives de Josep Domnech Estap i de l'eclecticisme que es desenvolupava a Catalunya coetniament al modernisme. En aquest cas, l'arquitecte s'inspira elements tpics del secessionisme viens. IES Can Peixauet Descobrint Barcelona 2
  • 4. BARRI GTIC BARRI DE LA RIBERA CIUTADELLA La faana s'estructura simtricament amb un cos central on hi ha l'entrada principal i la balconada de pedra. Al damunt s'obre una galeria amb fines columnes. s coronat amb un front d'arc rebaixat amb el timp esculpit amb motius vegetals geometritzats. Als seus extrems hi ha dos cossos laterals a mode de torres, amb coberta corba. Actualment lempresa txtil sueca Hennes & Mauritz (H&M) ha convertit aquesta antiga seu de Catalana de Gas en un establiment de moda, decorat pel dissenyador Javier Mariscal. PLAA NOVA En plena ciutat antiga, amb altres placetes entranyables, com sn la de Sant Josep Oriol, la de Sant Felip Neri, la placeta del Pi, la de Sant Just, la plaa del Rei... sorprn un espai de gran amplitud i modernitat: s la plaa Nova, vestbul de la Catedral de Barcelona . En el seu origen, la plaa Nova era un pla com altres que es formaven davant les portes de la ciutat romana. L'any 1355 es convert en una plaa quan el Consell de la ciutat decid canalitzar fins a la plaa de Sant Jaume les aiges provenint de la serra de Collserola. L'abril del 1358 la plaa era acabada i des d'aleshores porta el nom actual. Lany 1991 es va obrir per comunicar amb l'avinguda de la Catedral. COLLEGI DARQUITECTES Edifici del 1961 de Xavier Busquets, seu del Collegi d'Arquitectes. L'element ornamental ms caracterstic d'aquest edifici s el conjunt Els tres frisos de la Mediterrnia a la faana (realitzats pel noruec Carl Nesjar, sobre un disseny de Picasso), i altres dos que es troben a l'interior. IES Can Peixauet Descobrint Barcelona 3
  • 5. BARRI GTIC BARRI DE LA RIBERA CIUTADELLA El conjunt Els tres frisos de la Mediterrnia el conformen: - El fris dels nens, a la faana del carrer dels Arcs - El fris dels gegants, a la faana de la plaa Nova - El fris de la senyera, a la faana del carrer dels Capellans A l'interior hi ha: - El mur dels Arcs, al costat corresponent al carrer dels Arcs - La Sardana, al costat corresponent al carrer dels Capellans CATEDRAL DE BARCELONA La Catedral s el smbol de la dicesi de Barcelona, s el seu Temple principal, i la mare de totes les esglsies de l'arquebisbat. Ha estat la seu de 119 bisbes, que van des de Pretextat (el primer conegut, de l'any 343) fins a l'actual cardenal- arquebisbe Ricard Maria Carles. Actualment t com a titulars la Santa Creu i Santa Eullia. Barcelona ha tingut tres basliques a travs de 17 segles. La primera s la baslica paleocristiana del s. IV. Malmesa aquesta per continues incursions, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis, iniciaren la construcci d'una nova baslica romnica, el 1045. Les obres de l'actual catedral gtica, s'iniciaren l'1 de maig de 1298, durant el regnat de Jaume II i foren prcticament enllestides a mitjan segle XV essent rei d'Arag Alfons V. Exceptuant l'actual cimbori i la faana principal, la catedral gtica s'acab en cent-cinquanta anys i se'n poden distingir tres etapes. En la primera fou planejat tot l'edifici: dues portes laterals amb escultures arcaiques de factura italiana, la planta de tres naus d'igual alada, un sol absis, amb IES Can Peixauet Descobrint Barcelona 4
  • 6. BARRI GTIC BARRI DE LA RIBERA CIUTADELLA deambulatori i 10 capelles radials, el presbiteri amb el seu altar major, la cripta, i el fals creuer. La segona etapa s la prolongaci de les tres naus amb les capelles laterals fins a l'alada del reracor. Aquestes tenen una galeria superior que dna una amplitud i una illuminaci que sn prpies del gtic catal. En la tercera etapa es constru la part baixa del cimbori, que ser tapat amb un enteixinat de fusta, i s'obriren, amb uns arcs ms amples, les capelles dels peus de l'esglsia. Aquesta fou tancada amb un simple mur (a. 1417) tot esperant la construcci de la faana. La faana principal s l'obra ms recent de la catedral, acabada l'any 1913. Amb el seu cimbori, t una alaria de 70 metres. Normalment, el cimbori es troba sobre del fals creuer, per en la Catedral de Barcelona s a sobre de l'atri de l'entrada principal. El claustre fou construt durant els segles XIV i XV. T capelles en tres costats; el quart s reservat a les sales capitulars, antiga i moderna, i d'administraci. Es passa de l'interior de la baslica al claustre per un bonic portal que t elements del segle XI. En sser installat aquest portal de l'antiga baslica romnica, li fou afegit el timp i la cresteria, que sn gtiques. L'antiga capella episcopal, anomenada de les santes verges (segle XIII), i dita actualment de Santa Llcia, fou fundada pel bisbe Arnau de Gurb (a. 1284). CASA DE LARDIACA Adossada a la Casa del Deg, la Casa de l'Ardiaca, amb entrada pel carrer de Santa Llcia nm. 1, ha patit diverses remodelacions al llarg del temps. LArdiaca Llus Despl (1444-1524) va unificar les antigues edificacions arcedianes (s. XII), en un sol edifici a l'estil dels IES Can Peixauet Descobrint Barcelona 5
  • 7. BARRI GTIC BARRI DE LA RIBERA CIUTADELLA palaus contemporanis (1510). Va ser necessari situar el pati a l'entrada, ja que al recolzar-se l'edifici a la muralla romana (des de l'interior, a la planta baixa, se'n veu el parament), no hi havia prou espai per construir-lo a l'interior seguint els cnons de l'poca. El 1524, desprs de la mort de Despl, la casa va entrar en un perode de decadncia, i va patir posteriorment diversos canvis. L'any 1870 l'edifici es va unir a la vena Casa del Deg. La conversi del pati en claustre data d'aquest moment. Posteriorment, el 1895, passa a ser la seu del Collegi d'Advocats que el 1902 encarregar a Llus Domnech i Montaner la decoraci de l'edifici. Finalment el 1920 passa a ser propietat de l'Ajuntament, i des de 1921 s la seu de l'Arxiu Municipal d'Histria. La muralla romana s visible des de l'interior de l'edifici, a la planta baixa. L'estructura en general s de carcter gtic flamfer, encara que els detalls