D E S E M B R E 2 0 1 8

UNA VEU AMIGA

@tesperanzaCAT

@tesperanzacat

https://www.facebook.com/TelefonEsperanca/

https://www.telefonoesperanza.com/

UNA VEU AMIGA

CONTACTA

https://www.telefonoesperanza.com/contacte/

comunicacio@telefonoesperanza.com

93 202 02 60

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

https://www.telefonoesperanza.com/contacte/subscriu-te-al-nostre-butlleti/

“Una veu amiga” és la publicació que dóna a conèixer als amics del Telèfon de l’Esperança que és el que hem fet en els últims mesos i d’aquesta manera fer-los encara més partícips de la nostra tasca. Si tens aquest exemplar entre les mans, vol dir que ets un amic del Telèfon de l’Espe-rança així que... Gràcies per haver fet possible tot el que llegiràs.

UNA VEU AMIGA

“Una veu amiga” és la publicació que dóna a conèixer als amics/es del Telèfon de l’Esperança que és el que hem fet en els últims mesos i d’aquesta manera fer-los encara més partícips de la nostra tasca. Si tens aquest exemplar entre les mans, vol dir que, d’una manera o una altra has ajudat al Telèfon de l’Esperança així que... Gràcies per haver fet possible tot el que llegiràs.

Llum i esperança

Aquest número d’”Una veu amiga” és ben especial per a nosaltres. Hem volgut donar-li unarenovada imatge modificant el seu disseny coincidint amb l’inici de la tercera etapa del Te-lèfon de l’Esperança, una etapa que encetem arran del trasllat de la nostra seu social i que coincidirà amb la celebració al març del seu 50è aniversari.

Sabem que tot canvi important comporta passar per moments de nervis i d’alta complexitat.Però hem volgut canalitzar aquest procés com un gran repte, assumint les dificultats com a partd’un camí ple d’il·lusions. Tenim l’enorme satisfacció d’haver aconseguit aquest canvi senseinterrompre en cap moment l’atenció telefònica gràcies en part a la tecnologia però, perdamunt de tot, a la gran disposició i esforç dels nostres voluntaris i voluntàries, que són elnostre gran tresor i a qui, des d’aquí, volem fer públic el nostre més sincer agraïment.

Ha sigut moment de revisar tota la nostra trajectòria i comprovar quanta gent ha deixat la sevaempremta al camí recorregut. Moment d’esforçar-nos a desfer-nos de tot allò que un dia va serimportant però que ara ja no es fa necessari. Moment de donar una nova vida a objectes queno podien venir amb nosaltres però que encara podien fer servei a altres persones o entitats.Moment de fer un arxiu històric per a tenir ben present d’on venim, per a tenir claraconsciència del moment actual, de saber on som, i poder així establir quin volem que sigui elnostre futur. Però allò que de ben segur seguirà essent la nostra essència és la voluntat deseguir posant aquesta espurna de llum i esperança en la vida de les persones, siguin quinessiguin les seves circumstàncies.

Aires nous, renovades il·lusions i el mateix compromís de sempre: contribuir a la millora delbenestar emocional de les persones.

Ma Neus CallejaDirectora

UNA VEU AMIGA 1desembre 2018

UNA VEU AMIGA desembre 2018

Fotografia d

Fotogra-fia d’una part

Maria Rosa Buxarrais: “Afrontem la tercera etapa del Telèfon amb molta il·lusió i esperança”Per a molts, el canvi de seu d’El Telèfon de l’Esperança suposa la fi d’una etapa i el començament d’una nova. Maria Rosa Buxarrais, presidenta de la fundació, diu que afronta aquesta nova etapa amb molta il·lusió i esperança i assegura que aquest nou canvi és una gran oportunitat per veure un nou entorn en una nova ubicació molt dife-rent de la que la família del telèfon estava acostumada.

La valoració que fa Maria Rosa de la segona etapa ja finalitzada del Telèfon és molt positiva: “Hem anat canviant de mica en mica cap a bé, ens hem donat a conèixer als mitjans de comunicació, hem aug-mentat el nombre de trucades i ens hem anat actualitzant pel que fa a les noves tecnologies”. Aquesta nova etapa que just ara comença no només implica un canvi d’ubi-cació sinó també un canvi d’entorn en tots els aspectes: “En aquest nou barri hi ha més persones vul-nerables i d’aquesta manera tenim contacte amb un altre tipus de po-blació que en la ubicació anterior no teníem”. Els voluntaris/es sem-pre són la peça fonamental dins el Telèfon, ja que “no són voluntaris normals, són persones amb una gran capacitat d’escoltar els altres i això no ho sap fer tothom. El vo-

luntariat del Telèfon no és qualse-vol voluntariat”. Durant les dues etapes que porta recorregudes el Telèfon han passat per aquí mol-tíssims voluntaris/es. Persones que han aportat i que aporten al-guna cosa que fa que el Telèfon sigui tal com el coneixem avui.

t’ensenya com està la societat i t’ajuda a relativitzar els teus problemes”. Per la Maria Rosa “les persones que truquen són també especials. No tothom és capaç de despenjar el te-lèfon i compartir els seus pro-blemes amb un desconegut. És una vinculació afectiva molt bonica i especial”. Amb el can-vi de seu la Maria Rosa indica que hem entrat de ple en una tercera etapa amb “moltíssimes ganes de millorar” i en la que està segura que hi haurà “més moviment a les xarxes socials

“Els voluntaris del Te-lèfon tenen qualitats que no són habituals en la gent. Són perso-nes molt especials” Són molts els motius pels quals una persona decideix trucar al 93 414 48 48: problemes de salut mental, angoixa, solitud, proble-mes de parella i/o familiars, ad-diccions, problemes econòmics... Però també són molts els motius pels quals decideix tornar a tru-car. S’apropen unes dates sen-yalades en què tal com indica la Maria Rosa “al Nadal les persones se senten més soles que mai”. Això provoca que el sentiment de solitud augmenti i que en con-seqüència augmentin el nombre de trucades. “En aquestes dates el Telèfon de l’Esperança té una importància encara major”, però, “tot i que de vegades els volun-taris i voluntàries que agafem el telèfon escoltem històries molt tristes i dures que sovint ens po-den deixar tocats, hem de tenir ben clar que també rebem molts beneficis a canvi. El Telèfon et fa veure la vida d’una altra mane-ra, és un termòmetre social que

i als mitjans de comunicació i sobretot il·lusió i esperança per part de tothom”. Per aquesta nova etapa que estem encetant s’esperen moltes coses i hi ha les expectatives altes com no podria ser d’una altra manera. Cada any el Telèfon supera el nombre de trucades ateses de la mateixa manera que any rere any es supera en qualitat. Això només s’aconsegueix amb es-forç i és la recompensa d’una feina ben feta. No és un treba-ll d’una sola persona, sinó de moltes treballant per una ma-teixa causa: aconseguir un món millor en què tothom sigui es-coltat i comprès com es mereix.

Una part de la nova oficina del Telèfon de l’Esperança

Maria Rosa Buxarrais

“Al Nadal sembla que sigui obligatori ser feliç i això crea una pressió en moltes per-sones que les fa patir”

2

UNA VEU AMIGA 3desembre 2018

Aquesta contractació ha estat possible gràcies a la subvenció econòmica que hem rebut de la Unió Europea sota el lema: “El FSE inverteix en el teu futur”, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya i emmarcada en el programa de Garantia Juvenil. La possibilitat de contractar a una periodista gràcies a la sub-

venció del SOC ens ajudarà a gestionar de forma més efi-cient la comunicació de la fundació per així poder oferir un servei de més qualitat tant a usuaris com a voluntaris.

La Fundació Ajuda i Esperança s’ha adherit al manifest per a l’eli-minació de la violència envers les dones que ha impulsat l’institut Català de les Dones. Sota el lema “Les dones tenim dret a viure lliu-res de violències sexuals”, el Te-lèfon de l’Esperança vol donar tot el seu suport a la causa i mostrar d’aquesta manera el total rebuig cap a les agressions sexuals de qualsevol mena. Aquest manifest s’ha elaborat amb motiu del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones que se celebra el dia 25 de novembre.

Aquest semestre hem impartit el taller “Ei! Tu escoltes?” als alumnes del mòdul de destreses socials del CFGM d’atenció a les persones en situació de dependència de l’Institut Salvador Seguí i també als alumnes de tercer d’ESO de l’Escola Jesús Maria - Sant Andreu. Un total de 135 joves han participat ac-tivament en aquests tallers per a aprendre a escoltar i oferir suport a persones del seu entorn.

El dia 15 de novembre el programa presen-tat per Jordi Basté es va fer ressò de la nos-tra tasca. El Telèfon va ocupar l’espai en què el programa el Món a Rac1 recomana un ser-vei a la població i en aquest cas va ser el del 93 414 48 48.

El Telèfon ha iniciat una recaptació de fons a: www.migranodearena.org Nadal és temps de família i amics però, no tothom té la mateixa sort. Al Telèfon es-coltem a totes aquestes persones que no tenen a ningú amb qui compartir el seu amor. Amb aquesta iniciativa el que vo-lem és assegurar la continuïtat d’un servei de qualitat durant aquestes vacances de Nadal per a totes les persones que tru-quin al 93 414 48 48. Participa-hi!

Aquest ha estat el lema d’enguany del Dia In-ternacional per a la prevenció del suïcidi, celebrat el 10 de se-tembre. Com en anys anteriors vam col·labo-rar amb la Direcció Ge-neral de Serveis Peni-tenciaris fent tallers per la prevenció del suïcidi a tres centres: Lledo-

ners, Brians 1 i Joves. A més a més hem treballat amb el nostre voluntariat per a millorar l’atenció de les trucades relacionades amb el suïcidi. Amb la col·laboració del De-partament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, hem revisat i actualitzat la pauta d’actuació per tal d’oferir la millor atenció a aquesta problemàtica tan preocupant.

Per a les entitats del tercer sector resul-ta fonamental poder comptar amb el su-port econòmic de particulars i empreses per a poder seguir amb les nostres activi-tats. Al Telèfon de l’Esperança també ne-cessitem ampliar aquestes ajudes. És per això que amb la col·laboració de l’Ajunta-ment de Barcelona estem dissenyant la campanya #jodonoesperança. Són mol-tes les persones que ens donen el seu suport però en necessitem més. Sumant molts petits esforços aconseguirem que tothom pugui tenir una veu amiga.

NOTÍCIES NOVA INCORPORACIÓ A L’EQUIP GRÀCIES A UNA SUBVENCIÓ DEL SOCEns complau presentar-vos a la Judit, una periodista que ens acompanya des del mes d’octubre i que restarà amb nosaltres fins al mes de maig. La Judit s’encarregarà de la gestió de les xarxes socials i de la comunicació externa i interna en general.

EL TELÈFON DE L’ESPE-RANÇA AMB LA LLUITA CONTRA EL MASCLISME

FORMACIÓ EN ESCOLTA ACTIVA PER A JOVES

EL TELÈFON AL PROGRAMA DE RÀDIO: EL MÓN A RAC1

AJUDA’NS! QUÈ NINGÚ SE SENTI SOL AQUEST NADAL!

TREBALLANT PER PREVENIR EL SUïCIDI

#JODONOESPERANÇA

Judit, la periodista que està treballant al Telèfon

La directora del Telè-fon i un voluntari a la porta de la presó

Entre 180 i 200 persones ocupen de forma regular i actualment les cabines del Telèfon de l’Esperança. Entre 180 i 200 persones regalen cada mes el seu temps als altres. Es-colten, comprenen, acompanyen. A canvi de res i perquè sí. Entre 180 i 200 persones voluntàries, durant una estona al mes, s’obliden d’elles mateixes per pensar només en els altres i això els fa molt més que voluntaris. Són els voluntaris i voluntàries escoltes.

Amor, generositat, estimació... Aquests són alguns dels adjec-tius que els voluntaris i volun-tàries escoltes utilitzen per des-criure el Telèfon de l’Esperança. Per a Rosa N., voluntària amb més de 30 anys d’experiència a l’esquena, el Telèfon és “com-partir amb la societat. Obrir fi-nestres al món. Cada trucada és una finestra”. Per a Pepe M., un voluntari amb 15 anys d’ex-periència el Telèfon és “amor” i per a Maria O., voluntària al Telèfon des de fa 20 anys és “estima, generositat... Estar dis-posat a abraçar als altres”. Són maneres diferents de descriure una mateixa experiència. Tants sentiments i sensacions com voluntaris i voluntàries escoltes la visquin però... Tot i que les històries són dures i de vegades les hores llargues, tots coinci-deixen en una cosa: al final sur-ten guanyant. “És l’oportunitat d’entendre coses de tu mateix. A mi em fa una persona millor i em fa veure els meus defectes. Veure gent al límit que segueix tenint molta bondat a dintre és molt emotiu. Tots tenim un gran rebost ple de recursos que podem posar a disposició dels altres” diu la Maria O., Pepe M. aconsegueix oblidar-se d’ell mateix i dels seus prejudicis: “rebo en un doble sentit: con-tribueixo a fer que aquest món sigui un lloc millor, i, a la vegada en estar fora de mi puc ajudar als altres, em sento bé i benefi-cio la meva ànima. A més a més el fet de compartir el teu temps i la teva atenció amb persones diferents t’ajuda a treballar la teva intel·ligència emocional i a ser sempre més tolerant”.

SENTIMENTS TROBATS

Dels moments que marquen la teva vida per sempre sols recor-dar els primers instants I no de forma merament superficial, ja que recordes coses tan profundes com què et varen fer sentir... Ho recordes per sempre i per molt que ho intentis explicar és difícil aconseguir que algú ho compren-gui si no ho ha viscut mai. Potser és una cosa que tenen en comú els voluntaris i les voluntàries es-coltes del Telèfon: només ells sa-ben amb exactitud que se sent quan agafes per primera vegada una trucada del Telèfon de l’Espe-rança. Per a Rosa N. va ser “tota una experiència. Quan agafes la trucada, poses en marxa tota la teva creativitat, però sempre amb serenitat i prudència”. La Maria O. explica que en el seu primer dia, a diferència del que potser pot

semblar, “no estava gens espan-tada. La Maria Conxa P., una de les mestres del Telèfon, em va dir que havia de despenjar el Telèfon sobretot amb molt de respec-te, estar uns segons molt atenta però mai angoixar-me. Tu estàs atenent aquella primera trucada amb el més bàsic que té un és-ser humà, però t’han seleccionat per fer aquesta tasca i això vol dir que ets apte per dur-la a terme, per tant, angoixar-te no serveix res, ja que tot el que tu pots do-nar i necessites ja ho tens. Ets tu mateixa”. El voluntari/a, el telèfon i la persona a l’altra banda de la línia, conformen un trinomi apa-rentment senzill però que obtin-drà tants resultats com persones siguin aptes per atendre les tru-cades, ja que sentir és fàcil però escoltar de veritat no tant.

EL TELÈFON COM A EXPERIÈNCIA VITAL

Trobada de volun-taris

MÉS QUE VOLUNTARIS/ES

UNA VEU AMIGA desembre 20184

Segons explica la Maria O., ella pensa que la persona que truca li interessa, que estan al mateix nivell i que “per molt desastrós que sigui el quadre que em des-criu, sempre penso que jo po-dria ser ella”. Assegura que “has de sentir que tu podries estar al lloc de la persona que truca, que simplement no ho estàs perquè has tingut més sort”. La Rosa N. diu que el primer que pensa quan escolta la veu de la persona que truca és que quan ella agafa el telèfon es troba en un “entorn favorable” cap a ella on té “totes les comoditats” i que el que no sap és “en quin entorn es trobala persona a l’al-tra banda de la línia”. L’atenció que reben els usuaris per part dels voluntaris/es, és segons Pepe M. “companyia que té un efecte amorós”. Maria O. diu que intenta “fer-los sentir que compten per algú. Els faig en-tendre que el pas que han do-nat, d’agafar el telèfon i buscar ajuda i atenció ho poden apli-car a altres àmbits de la seva

“No es pot dir a ningú que sigui voluntari, això ha de sortir de les persones”, assegura Rosa N. “No tothom serveix per a ser volunta-ri/escolta” diu Pepe M. El volun-tariat del Telèfon no és un volun-tariat qualsevol, els voluntaris/es del Telèfon són persones amb habilitats especials i tal com diu la Maria O. “no tothom entén el que s’ha de fer realment al Telè-fon. No hem de jutjar a ningú. Has d’aprendre a mirar amb distàn-cia el que t’expliquen, ja que no pots caure en l’angoixa i empor-tar-te els problemes dels altres a casa”. Aquesta capacitat i moltes d’altres ens demostren contínua-ment el gran valor humà que te-nen les persones voluntàries del Telèfon de l’Esperança, un valor humà que escullen dia a dia com-partir amb qui més el necessita.

vida. Que si a mi com a persones m’importen tant, de ben segur que també importaran a les persones del seu entorn. El que fem al Telè-fon és molt elemental, ets una per-sona que té oïdes, un cor i una in-tenció amorosa. Els intento deixar clar que tothom és susceptible de

ser estimat i per tant, ells també ho són”. La tasca del voluntari/a és complicada però a la vega-da molt enriquidora per a qui la fa. Ser voluntari pot canviar-te la vida o com a mínim ajudar-te a veure-la d’una altra manera i això és el que aconsegueix el Telèfon.

NO APTE PER A TOTHOMUn grup de futurs voluntaris/es fent la formació necessària

Una voluntària atenent una trucada

MÉS QUE VOLUNTARIS/ES

UNA VEU AMIGA 5desembre 2018

GRÀCIES 4 8 0 P E R S O N E S P A R T I C U L A R S

A D M I N I S T R A C I Ó P Ú B L I C A

F U N D A C I O N S I A L T R E S E N T I T A T S

E M P R E S E S

E N T I T A T S R E L I G I O S E S- Religioses de les Escoles Pies

- Germans de les Escoles Cristianes

A L T R E S C O L · L A B O R A C I O N S I S E R V E I S

L A D I F U S I Ó D E L S E R V E I A T R A V É S D E

PARTICULARS/PERSONES FÍSIQUESPrimers 150€

Resta de donació a partir de 150€

EMPRESES O ENTITATS

Desgravació quota impost

TOT AIXÒ + LA SATISFACCIÓ DE REGALAR ESPERANÇA I CONTRIBUIR A UN MÓN MILLOR

1r i 2nany

3r any 1r i 2nany

3r any

75% 75%

30% 35%35% 40%

AJUDA’NS A SEGUIR. FES UNA DONACIÓ!Fundació Ajuda i Esperança

La Caixa ES34 2100 0837 9002 0029 8184BENEFICIS FISCALS* *Segons la llei 27/2014