ÈPOCA IV - N.° 71. DESEMBRE 1990

Edito: STE País Valencià. Director: Joan Blonco. Alacant: Orense, 3, E. Dcha. 03003 Alacanl. Tel, 22 80 88. Castelló: PI. País Valencià, ó, 3.° 12002 Caslelló. Tel. 20 68 27. València: Gascó Oliag, 8, A, 10. 46010 Volència. Tel, 361 52 16.Administració, redacció i publicitat: Gascó Oliag, 8, A, 10. València. Tel. 361 52 Ió. Imprimeix: BC Arles Gróficas, S. A. Cambrils, 8. Tel. 365 04 50. Deposit legal: 1.454-1981. Tiratge: 9.000 exemplars.

Cal destacar, en primer lloc,que aquests resultats signifi-quen la consolidació delnostre model sindical. Elstreballadors i treballadores; del'ensenyament valencians hanassumit majoritàriament elsrrets que defineixen la nostratasca sindical. Un sindicalismeassembleari/ que fa de la par-ticipació el seu caràcter essen-cial; autònom, perquè desple-ga la seua activitat sindical desde la pròpia lògica que marcael professorat; de classe, per-què ens sentim treballadores Ítreballadors de l'ensenyament iemmarquem les nostres reivin-dicacions en la lluita, amb laresta de treballadors i treballa-dores, per la conquista d'unasocietat més justa Í solidària, nosexista, per la conservació delmedi ambient i per la pau; uni-tari, perquè aspirem a configu-rar una alternativa unitària al'ensenyament, des de plante-jaments democràtics i pluralis-tes, que permeto la unitat d'ac-ció amb altres sindicats de clas-se i organitzacions progressis-tes; nacional Í confedera!, per-què fem nostra la realitat de lesdiferents nacionalitats Í regionsde l 'Estat.

Aquestes segones eleccionshan significat, també, un no-table augment del votprogressista, amb les con-seqüències que se'n deriven.Això és un suport important ala nostra postura críticadavant la LOGSE i els plan-tejaments que hem defensat icontinuarem defensant. D'a-quests, cal destacar la nostralluita pel reconeixement que eiprocés educatiu és únic, Í que,per això, cal caminar cap a unCos Únic d'Ensenya ni s, ambuna titulació única superior pera tothom. Com també les nos-tres propostes per racionalitzarl'accés a la funció pública do-cent, en el sentit que siga reco-neguda la tasca del professorat

resultats globals de les eleccions, celebrades

desembre, han tornat a convertir i'STE-PV en el sindicat

DELEGATS (número)

OSTE CCOO ANPE CSIF UGT

SINDICATS

USO CGT

TOTAL (PV) 87 TOTAL (PV) 90

Total País Valencià

interí com a únic criteri; Pel quefa al professorat provisional ien expectativa de destinació,la nostra lluita per la millora deles seues condicions laborals iper l'acurtament de la seua si-tuació de provisionalitai. Així,iarnbé ha estat una qüestió in-defugible i essencia l per ai 'STE-PV la crítica a l'Adminis-tració educativa valencianaper la seua política de norrna-l i t z a c i ó l i n g ü í s t i c a al'ensenyament, poc decidida íplena de contradiccions, amb

prohibicions expresses de ferl'ensenyament en valencià i ne-gant els drets que ens reconeixla legalitat vigent.

Aquestes eleccions sindicalss'han desenvolupat dins la mésabsoluta normalitat, tot i quen'hi ha alguns aspecies que enshan de fer reflexionar, Per unabanda, hem de dir que aquestmodel d'eleccions sindicals noés el nostre, í així ho hem fet sa-ber. L 'STE-PV propugna unrnodo! d'eleccions sindicals ^ueaproxime els Í les representants

dels treballadors i treballado-res als centres de treball, i, peraixò, estem pels Í les represen-tants de centre. Per altra ban-da, com a homes i dones pro-gressistes Í compromesos ambla nostra condició de treballa-dors i treballadores, ens ha defer reflexionar l'augment del'abstenció que ha hagut enaquestes segones eleccions sin-dicals al món de l'ensenyamentpúblic al País Valencià. Un per-centatge que supera eí 30%d'abstenció ha de ser motiu de

reflexió per a tothom, i ha decomoortar un procés de cons-cienciació que vinc"le iotes ilots els ensenyanís als sindicats,com a eines de defensa delsseus interessos laborals i trans-formadors de !a realitat en loque estan immersos.

Tot Í la normalitat del procése lec to ra l , aques t no estàexempt de la crítica en algunsdels seus aspectes, dels qualsn'és responsable l'Admínisíra-cíó. Una confecció del cens pocacurada, que ha impossibilitatque exerciren el seu dret ungran nombre de treballadors Ít r e b a l l a d o r e s d el'ensenyament, sobretot pro-fessorat interí. La coincidènciade diversos procesos ha entre-bancat, també, el normal de-senvolupament de les eleccionssindicals. Així, s'han fet coinci-dir les eleccions a consells esco-iars de centre, la confecció delPla dels centres, el concurs detrasllats, l'inici del debat delsnous dissenys curriculars ambles eleccions sindicals. A aixòcal afegir l'insuficient nombrede meses electorals Í la seuallunyania dels centres de tre-ball, com una normativa pocclara per a la campanya elec-toral, pel que fa a la possibili-tat de reorganitzar l'horari lec-tíu per propiciar els debats i lesassemblees als centres.

Tot i això, I'STE-PV consi-dera un èxit aquestes elec-cions sindicals. Els treballadorsi t r e b a l l a d o r e s del'ensenyament progressistes, isob re to t ' aque l l s i aquellesensenyants vinculades a l'STE-PV, hem d'encarar amb opti-misme el futur per a treballaren les línies abans esmentadesi en Iotes aquelles que ens ca-racteritzen i són patrimoni delsqui volem una escola pública,popular i valenciana.

I'STE-PV

Valoración sobreresultados de las eleccionessindicales en la Ensenanza

El Secretariado Confe-dera! de los STEs ha ana-lizado los resultcdos delas elecciones sidicales.Esta es su valoración.

En la ensenanza pública, los297 delegados y delegadesconseguídos sitúan a los STEscomo tercera fuerza sindical enel àmbíto esta fal, sïendo la pri-mera organización en Cana-rns, País Valenciana, Euskadiy Baleares. Ello supone la con-solidación del modelo sindicalautónomo asambleario, unita-rio, confederal y de clase.

Los resul tados elecíoralesdemuestran el apoyo rnasivode los trabajadores y trabaja-doras de la enseíïahza hacialas opciones sindicales progre-sístas y de clase defensaràs delProyecto de Escuela Pública yde Cuerpo Unico de Ensenan-fes. Para la Confederacïón deSTEs esto supone una mejorcorrelación de fuerzas en toaaslas Mesas Sectoriales de Edu-cución para luchar por las rei-v ind icac iones recogídas ennuestro Programa Electoral.Con este objetivo reafirmamosnuestra voluntad de potenciar

una accíón sindical unitària conlas organizaciones de clase.

El Secretariado Confederalde STEs asume su responsabili-dad y compromiso con el pro-fesorado en el desarrollo deuna practica sindical donderealmente decídan las y losafectados. Contínuaremos lu-chando por un desarrollo pro-gresista de la LOGSE, la reva-lorizacíón social y econòmicadel trabajo docente en todoslos niveles educatives, acaban-do con ías díscriminaciones re-fributívas respecto a otros fun-ciona rios, contra foda recon-versión en la ensenanza quesuponga pérdida de puesfos deírabajo o movilidad del profe-sorado, por un acceso directoa la función pública docenteque garanlice la entrada delprofesorado interina, por lamodificación de los aspectosnegatívos de los Concursos deTraslados, por la solución a laproblemàtica deí profesoradoprovisional y en expectativa,por una formación permanentedesde los centros y en horariolectivo. En definitiva, por unasmejoras condiciones laborales

y una ensenanza de calidad.Los importantes temas pen-

díentes de negocïación con lasadmïnistraciones educativesexigen un seguimiento directode Tos procesos por parte delprofesorado. Para eflo es im-prescindible dínamizar la ac-ción sindical en los centros y re-vítalizar la capacidad de inter-vencíón y decisión de las asam-bíeas. Serà la única forma derom per la tendència al confor-mismo y la dejación de respon-sabilidades; en suma, a un sin-dicalisme desde arriba y bu-rocratizado.

Los STEs, que ya hemos pre-sentado públicamente la «Cam-pana por la revalorización deltrabajo docente», vamos a im-pulsaria en todo el terrítorio es-tatal en los próximos meses,proponiendo un amplio debatésocial que comprometo a lospoderes políticos en la mejoracualitativa de la educación y enla consideración del trabajo enla ensenanza.

Secretariado Confederalde STEs

Eleccions Sindicals Ensenyament PrivatDespués de haber mantenido

la UTEP durante los dos úítimosprocesos electorales (82 y 86),hemos afrontado las actuales

elecciones en solitària, debidoa la decisión de CC OO derompé r unilateralmente estacoaüción.

Los resultados que se hanobtenido a nivel de PV en losdisííntos convenies de aplica-ción en el sector privado son lossiguientes:

Convenia general

ACADE

E E I I

EE

Totales

USTE(STE-PV)

89 12'39%

4 15'38%

8 19%

—

101

ccoo

121 16'62%

7 26'92%

19 45 '23%

12 42'85%

159

UGT

233 32'45%

-

13 30'95%

15 53'57%

261

FSIE

150 20'89%

14 53'84%

2 476%

1 3'57%

167

USO

125 17'4%

—

—

—

125

En un primer anàlisis convie-ne resaltar que nosotros hemosigualada practicamente los re-sultados que como UTEP tenía-mos a nivel del PV en las ante-riores elecciones (104 delega-dos).

También es necesario desta-car que si en estàs eleccionesCC OO no hubíera voto UTEPseríamos la primera fuerza sin-dical del sector, reflexión im-porta n te de cara a afrontaruna accíón sindical en el futuro,que pretendemos que sea uni-tària.

Es curioso, en un anàlisis rà-pído de la situación, ver comoen la provincià de Alicante nohay (según estos datos electo-rales) ningún centro ni del con-venio de ACADE, ni del de

EE II, ni tampoco de EE; asímismo, también es curioso queUSO tenga todos sus delega-dos en el convenia general(gestaràn ahora por el Conve-nio Unico de la Ensenanza Pri-vada?). También hemos detec-tada que UGT ha presentadamultitud de actas de personaldependiente de ayuntamientose incluso alguna autoescuelacomo afectados por el Conve-nio General.

Es importante que hagamosuna reflexión sobre la campa-na electoral, ref lexión quepasa en nuestro caso por unacrítica a la actitud de CC OOal marcarnos unilateralmenteun calendario que nos ha for-zado a realizar una campanano acorde con nuestro modelo

sindical, imposibïlitando la rea-lización de asambleas de tra-bajadores por imposibilidadmaterial de tiempo, sesgandoclaramente el desarrollo delproceso a sus íntereses.

También es importante rese-nar la postura partidista de laspa trona les, favoreciendo de-terminadas opciones sindicalesy presionando sobre los traba-jadores/as para que no opta-ran por los sindicatos progre-sistas, siendo la USTE el sindi-cato mas afectada por la íntro-misión de las patronales (recor-dad la carta de la FERE a to-dos los centros).

A pesar de todo esto, y dela campana difamatòria queotros sindicatos han planfeadocontra nosotros, nuestra cam-

pana ha sído absolutamentelimpia, sín mas que explicarnuestro modelo sindical y nues-tro programa.

No oostante todo esto, valo-ramos muy posiíivamente losresultados, ya que el sector havotado muy mayoritariamentea los sindicatos progresistas(521 delegados entre USTE,CC OO y UGT) frente a sindi-catos amarillos (292 delegadosde USO y FSIE); por ello ani-mamos a CC OO y UGT a pre-parar plataformes con j unta scon nosotros para afrontar tan-to la revisión salarial para esteano en el convenia estatal, asícomo la negociación de la re-ducción de jornada en el PV yla negociación de unos nuevosacuerdos de centros en crisis.

L'STEPV-STEs,primera forcaprogressista alscentres notransferits del MEC aValència

L'STEPV-STEs ens hem con-vertit en la segona força sindi-cal als centres del ConveniMEC-Ministeri de Defensa alaconseguir 15 vots i un dele-gat. L'ANPE ha obtés 30 votsi dos delegats; C. Independent,12 vots i una delegada, i CSI-CSIF, 8 vots i un delegat.

A les anteriors eleccions— 1987— la Candidatura Inde-pendent (encapçalada per JoséLuis Roberto, president de laCONS) va obtindré cinc dele-gats i més del 90% dels vots.

Per al nostre sindicat ha es-tat un èxit, tant la presentacióde la candidatura —amb unbon grapat de gent indepen-dent— com el fet d'obtindré undelegat. Açò ens possibilitaràfer un treball tant per a supe-rar la inoperància de l'anteriorJunta de Personal com per por-tar endavant el repte de donaruna solució definitiva a la pro-blemàtica específica d'aques-tos centres (Sto. Àngel de laGuarda, Sector Aéreo i Apòs-tol Santiago, de València, iJaume I el Conqueridor, de Pa-terna), per la transferència a laConselleria de Cultura, Educa-ció y Ciència, Í mentre s'aconse-gueix açò, el desenvolupamentdel conveni i la resolució de totsels problemes del sector.

L'STE-PV, nova forca sindical ala Universitat de València

El S i n d i c a t de T r e b a l l a d o r s del'Ensenyament ha obtingut tres delegats enla Junta de Personal Docent i Investigadorde la Universitat de València. És la primeravegada que l'STE-PV es presentava a leseleccions sindicals en l'àmbit universitari.L'experiència ha estat encoratjadora.

La Secció Sindical d'Univer-sitat de l'STE-PV valora moltpositivament ei resultat de leseleccions sindicals a la Univer-sitat de València. Per a l'STE-PV, que per primera vegadaha participat en les eleccionssindicals en aquest àmbit, elprocés electoral ha suposat unpas fonamental per tal de do-nar a conèixer les seues posi-cions entre el professorat de laUniversitat de València.

Al mateix temps STE-PV-Uni-versítat celebra que els altressindicats de classe hagen man-tingut les seues posicions, totentenent que amb els nostresresultats es confirma allò quedes de l'STE-PV anunciàvemdurant la campanya: hem in-troduït a la Universitat

un model sindica! que di-n a m i f z a r à per l 'es-querra l'esforç unitari detots i totes eís qui hemoptat per una Universitatpública, democràtica,anfijeràrquica, de quali-tat, crítica i valenciana.

Els tres delegats que s'hanaconseguit, Í que suposen mésd'un 10% de suport de l'elec-torat, és un bon punt de parti-da per al treball sindical, queté ja una presència majoritàriaen l'ensenyament no universita-ri i reforça els plantejamentsd'interconnexíó entre els diver-sos nivells del sistema educatiu,que des de l'STE-PV hem de-fensat sempre.

L'existència, a la Universitat,de professorat que s'identifica

amb les pràctiques sindicalsque el Sindicat de Treballadorsde l'Ensenyament (STE-PV) hafet seues Í ha desenvolupat desde finals dels 70, a més a mésde la progressiva incorporacióal PDÍ de companys de l'STEprovínents de l'EnsenyamentBàsic Í Mitjà, ens ha decidit,conseqüentment, a dur la nos-tra línia sindical a la Universi-tat. Aquestes eleccions marca-ven la fita inicial de la nostracompareixença organitzada.

L ' S T E s o m u n s i n d i c a td'ensenyants. El sindicat majo-ritari a l'EGB i a l'EnsenyamentMitjà."" Som assemblearïs, per-auè entenem que l'assembleade t r e b a l l a d o r s del'ensenyament és el marc mésdemocràtic Í progressista per atreballar en la resolució delsnostres problemes com a treba-lladors i com a ciutadans cons-cients; és a dir, defensem unmodel sindical que va més en-llà de les reivindicacions con-cretes tot i a.ssumínt-les Í quetracta d'encarar, des del seuàmbit concret, el conjunt de

problemes d'e la societat va-lenciana.

Som un sindicat independentde tots els partits polítics Í dequalsevol altra organització,encara que solidaris amb elconjunt dels treballadors Í es-pecialment sensibles a la discri-minació que pateixen les do-nes, com a treballadores i coma dones. Defensem l'acció uni-tària amb els altres sindicats declasse. Estem organitzats en elterritori del País Valencià, tre-

ballem per la llibertat nacionaldel nostre poble i mantenimuna confederació amb els com-panys dels STEs de les altresnacionalitats i regions de l'Es-tat espanyol.

A la Universitat de València,i des d'ara, trotarem de dur en-davant el model d'universitatqu.e defensem: pública, demo-cràtica, antiburocràtica, antíje-ràrquica i compromesa amb larealitat social Í nacional delnostre País. -

Senyor Conseller, deixeviure en valencià

Fa pocs dies s'ha llançat unacampanya institucional ambl'eslògan «Visquem en valen-cià». També, fa poc, més con-cretament I'l de desembre, elConseller de «la cosa nostra»publicava en la premsa un ar-ticle per a commemorar el setèaniversari de l'entrada en vi-gor de la L l e i d ' Ú s iEnsenyament del Valenc ià(LUEV). Tots dos fets palesen lamisèria normalitzadora quepatim al País Valencià.

Una campanya que constad'uns milers de cartells, adhe-sius i anuncis als mitjans de co-municació, com sí d'una promo-ció turística es tractés, mentreels responsables polítics de laGeneralitat Valenciana conti-nuen emprant el castellà com aúnica llengua de comunicació,com és habitual en l'HonorablePresident o el propi Conseller(per exemple, en la cloenda delrecentment celebrat CongrésInternacional de Periodisme; idesprés diuen que «amb el va-lencià a Europa»; tindranm...!).

Una commemoració, la delsetè aniversari de la LUEV, queúnicament mostra què amplaels ve la LUEV Í què poca vo-luntat política tenen. Fets comla prohibició a quatre profes-sors de l'IB Mixt n.° II de Beni-dorm de fer l'ensenyament envalencià, la denegació de be-ques de menjador i transport amolts xiquets i xiquetes que hande desplaçar-se per a rebrel'ensenyament en valencià id'altres atemptats a la dignitatde ser valencians í viure com atals, mostren la manca de vo-luntat normalitzadora de l'Ad-ministració.

RECLAMAR VIURE ENVALENCIÀ COMPORTASANCIONS

El proppassat 15 de novem-bre, va ser convocada unavaga i concentració davant laConselleria de Cultura, Educa-ció Í Ciència per a reclamar lallibertat d'ensenyar en valenciài contra les prohibicions de Be-nidorm. La vaga va ser segui-da per més d'una quarta partdel professorat d'EE MM. A laconcentració acudí un nombreelevat de professorat, i tambéd'alumnat. Només fórem re-buts pel Secretari General dela Conselleria i pel Director Ge-neral d'Ordenació i InnovacióEducativa, que res aclariren.

Per aquesta acció, per rei-vindicar els nostres drets com avalencians, la Conselleria ensha sancionat amb el descomp-te d'havers, passant d'ignorarels nostres drets a perseguirqualsevol reivindicació delsmateixos. Però això no ens hade deturar. Ans al contrari,continuarem amb la lluita. Per-què estem plens de raó.

(Última hora. El 18 de de-sembre ens reunirem un grupde gent davant la Conselleria,per mantenir una entrevista quehavia sol -licitat l'Assemblea deProfessors d'EE MM en Valen-cià al Conseller —que tampocens va rebre— ï entregar-ü lesmés d'un miler de signaturesque teníem en mà —moltes al-tres estaven de camí als llocs onhavien de ser trameses—, per aque revocarà les prohibicions aaquests companys de Benidormque a hores d'ara es trobenfent l'ensenyament en castellà.)

Bon Nadal ï feliç Any Nou.

Els STEs no accepten lesoposicions ni la dinàmica de

les administracionsDavan t la convoca tò r i a ,

d'una reunió del MEC a cele-brar el 19 de desembre, per asuggerir el temari d'oposicions,el Secretariat dels STEs ma-nifesta:

1. Que el Ministeri està vul-nerant el dret a negociar, tal icom es contempla a la LOGSE,la f o r m a d ' a c c é s al'ensenyament del professoratinterí.

2. El Ministeri dóna per fetque per a l'any 91 les oposi-cions seran les mateixes Í ambel mateix femari, pràcticament,que en anys anteriors.

3. Aquest fet s'agreuja si te-nim en compte que entra en elcòmput dels tres anys que elprofessorat interí té d'estabili-tat Í, teòricament, amb una for-ma d'accés específica i dife-renciada.

4. Que els STEs exigeixen lanegociació prèvia de Ta formad'accés, l'oferta d'emplearnentpúblic per especialitats per al'any 91, i una vegada fixadesaquestes qüestions, s'entrariaen el marc específic Í concret del'accés del professorat interí ala Funció Pública.

5. Els STEs denuncien que elMinisteri està negociant ambles Conselleries de les Comuni-tats Autònomes amb competèn-cies plenes en Educació el pro-jecte d'accés de professorat in-terí, mentre la representaciódel professorat se li negaaquest dret, i posteriormentse'ns oferíarà com un fet consu-mat i immodificable, a l'estarconsensuat entre les diferentsadministracions.

Per evitar aquesta situacióels STEs plantegem, una vega-

da més, com ja férem en ladarrera mesa sectorial, la con-vocatòria d'una mesa estatal,e'n la que estagueren represen-tats el MEC, Tes CC AA ambcompetències Í els Sindicats re-presentatius de l'ensenyament.

6. Fem una crida a la restad e l s S i n d i c a t s del'ensenyament per a que, demanera unitària, exigim la ne-gociació immediata de l'accésdel professorat interí a la Fun-

ció Pública, que permeto l'en-trada de tothom.

7. Fem una crida al col·lec-tiu del professorat interí per aque, mitjançant fes diferentscoordinadores, participen enles assemblees que es convo-quen, amb l'objecte de mante-nir una posició unitària i de llui-ta que raça variar les posicionsdel MEC í que garantesca l'es-tabilitat del professorat.

Secretariat Confedera!dels STEs

Proposta de plataforma rei-vindicativa a nivell estatal.

1. Estabilitat en el lloc detreball fins l'accés a la funciópública docent.

2. Per la millora de les con-dicions laborals del col·lectiu:

— No als contractes even-tuals; comractes anuals com amínim.

— Accés per llistat únic perantiguitat.

— No a l'obligatorietat depresentar-se a les oposicions.

— Pagament de triennis i su-pressió ae tot tipus de discrimi-nació laboral.

3. No a l'oposició, perquèimplica un sistema selectiu injustÍ una reconversió salvatge endetriment de la qualitat del'ensenyament.

4. Per un sistema d'accésdiane vinculat a la formació ini-

cial i permanent del professo-rat, el qual no devalue la qua-litat de l'ensenyament ï perme-to l'accés per a tothom als tresanys de treball en la docència.

Celebrar assemblees en totesles comarques del País Valen-cià per a analitzar la proble-màtica del professorat interí.Estudiar la taula reivindicativai les possibilitats de dur enda-vant una mobilització cap a fi-nals de gener o principis de fe-brer, davant la postura delMEC de convocar ja les oposi-cions í no garantir la negocia-ció de l'accés.

Convocar la Coordinadoraestatal de representants d'as-semblees o Coordinadores au-tonòmiques amb els sindicatsque accepten aque.'.fa dinàmicaunitària per al proper dissabte19 de gener a Madrid.

Melchor Botella Martínez, EGB, Elx, Àngels Selles Serrano, EGB, La Vila Franciscà Martínez Sanchez, Interí,Baix Vinalopó. Joiosa, Marina Baixa. Almoradí, Vega Baja.

Josep lluís Gonzalez Messeguer,>, La Vila Joiosa, Marina Baixa.

Josep Antoni Fernàndez Cabello, Josep Bas Cabrera, EGB, Pego, Ma-BUP, Alacant, L'Alacantí. rina Alta.

Conso! Alyarez Lecue, EGB, Alacant, Maria Assumpció Boix Guillo, EGB, Jesús del Cano Gonzalez, EGB, Mon- José Manuel López Grima, EGB, Ro-i -&!«,,„„.; Etx Baix Vinalopó. forte. Valls del Vinalopó. jales, Vega Baja.

José Gonzalez Box, EGB, Algorfa,Vega Boja.

Andreu Hervàs Jiménez, EGB, Alcoi, Julian Alicarte Domingo, FP, ElxL'Alcoià. Baix Vinalopó.

Ramon Amorós Manzanero, EGB,Alacant, L'Alacantí.

Ricard Tunon Magarzo, EGB,CP Comarcal, Torreblanca,Plana Alta.

M.a Rosa García Sanchez,EGB, CP Cervantes, Vila-real,Plana Baixa.

Santiago VilancIB F. Tàrrega, ViBaixa

Víctor Albero FeAlcalà, Alcalà,trat.

14

9

13

3

18

LSTELLÓ

Afió, BUP,real, Plana

r, EGB, CPlix Maes-

>0Ó

7

Adrià Marco í Zabalza, FP,IFP A. Palància, Sogorb, AltPalància.

Antoni J. Lluch i Ferreres, EGB, CPL'Assumpció, Vinaròs, Baix Maes-trat.

Josep Andreu i Radiu, FP, I.Politècnic, Castelló, PlanaAlta.

Manel Collado i Vergara, EGB, CPGregal, Castelló, Plana Alta.

4

12

2

Manel Torres Blasco, EGB, CR So-gorb, Sogorb, Alt Palància.

Joan Blanco i Paz, EGB, CP Ramiro Araceli Llorens i Sempere, EGB, Pro-Jover, València, L'Horta. visional, València, L'Horta.

Vicent Monroig i Climent, BUP, IB Vicent Martínez i Martí, EGB, CP Pin-Mixt, Massamagrell, L'Horta Nord. torT. Andreu, Alzira, La Ribera Alta.

Vicent E. Mauri i Genovés, EGB, Pro-visional, València, L'Horta.

José Miguel Rivas i Ràbago, FP, IFP,Manises, L'Horta Sud.

Joan Batiste i Malonda, EGB, CPSant Jaume, Almoines, La Safor.

Albert Sansano i Estradera, CEP,CEP Parc del Molí, Godella, L'HortaNord.

Antoni Vinas i Almenar, BUP, IB So-rolla, València, L'Horta.

i Sanz, EGB, CP Bo, La Vall d'Aibaï

Maria Gironès i Penades, EOI, Escó- Carles Bordes i Ciscar, EGB, CP Fèlixla Oficial d'Idiomes, València, R. de la Fuente, Manises, L'Horta Elia Serrano i Alonso, BUP, IB Cam-L'Horta. Sud. panar, València, L'Horta.

La Confederación de SIEs impulsa una campana social

Por la revalorizacion del trabajo docenteCon esta campana pretende-

mos llegar a través de los Cen-tros de Ensenanza de todo e!Estado a todo el profesorado,al alumnado y a los padres ymadres. :

Una Sociedad que quie-ra avanzar tiene queprestar mayor atencióna la educación. «En nues-tros centros de enseiïanza seestan formando los ninos y ni-rïas, los y las jóvenes que con-formaran la sociedad en lospróximos anos...», eso nos dï-cen en sus discursos. Sin embar-go, la mejora de las condicio-nes de vida y trabajo de lostrabajadores y t rabajadorasde la ensenanza no parece quesea un objetívo priorítario delos que cargan sobre el profe-sorado t oda la responsabili-dad de la educación.

El profesorado sufre unenorme malestar. Se nospíde que seamos transmisoresde conocimientos, que resolva-mos los conflictes que planteael grupo humano con el quetrabajamos, que cuidemos delambiente de 10 clase, que cu-bramos aspectos afectívos y desocialización, que seamos unmodelo a imitar, que nos con-virtamos en jueces-evaluado-res, que seamos tutores, queseamos gestores de los centroseducatives (claustres, consejosescolares, coordinación deàreas y niveles), que tengamosreuniones de coordinación conlos padres y madres, que ela-boremos materiales, que pre-paremos y desarrollemos actí-vidades complementaries, quemotivemos e interesemos atodo el alumnado a la vez quetengamos en cuenta las indivi-duaüdades, que seamos simpà-tícos y afectuosos, que progra-memos, que ensefíemos y que,en definitiva, nuestros alumnosy alumnas no fracasen. Sinembargo, la considera-

ción social no va parejacon las exígencias queesta sociedad nos plan-tea.

El profesorado forma partede una profesión «artesanal»,que cada cual se la ha Ído cons-truyendo individual o colecti-vamente.

Aquellas cosas que hemosobtenido durante estos anoshan sído conquistades a costade plantear exigències y defen-derlas incluso con la huelga,aun corriendo ei riesgo de serímpopulares y no tener el apo-yo de algunes sectores de lasociedad.

La conjunción de diversosreacciones (exigències exter-nas e Internas, evolución tecno-lògica, cambios sociales...) hahecho en muchos casos que for-memos parte de un grupo so-cial desconcertada. Cada diamas han aumentado las exigen-cias; sin embargo, el profeso-rado se sieníe desasístído.

El profesorado sienteque le faltan apoyos so-ciales, que normalmentesolo recibe críticas, comoúnico responsable de los pro-blemas de la ensenanza, cuan-do sabemos todos que estosson problemes sociales que re-

quíeren soluciones sociales.Allí donde hay una en-

senanza de calrdad, enmuchos de los casos, esproducto del voluntaris-mo del profesorado, quederrocha energías y en-tusiasmo, intentando suplirla falta de medios.

En todos los países de la CEEel profesorado tiene unós sala-rios inferiores, en todos los gra-dos, a los de otros profesiona-les de su misma títulación. En elEsfado espanol las diferenciesmedias, con respecto a otrosempleades públicos, estan entorno a las 60.000/mes.

Es necesario revalori-zar socialmente la fun-ción docente, la forma-ción inicial y permanen-te, las dotaciones de ma-terial y los salarios delprofesorado. Eso exigevoluntad política de ha-cerlo.

Ahora, con esta camparia,pretendemos dirigirnos, enprimer lugar, a todo el pro-fesorado. Pedimos la cola-boracíón de fodos y todas. Nohemos querido uniria a las elec-ciones síndicales, porque cree-mos que una campana de estàscaracterísticas està por encimade las diferencies de las distin-tas opciones, y porque no que-remos caer en electora I ismosque pudieran quitarle impor-tància a esta propuesta. Tam-poco hemos querido mezclarlacon las elecciones sindica les,porque creemos que en estàsfechas las paredes y las mesasde las salas del profesorado, ylos centros en general, estaninundados de propagandaelectoral.

Finalment e, pretendemosdar un toque de atencióna toda la sociedad paraque de una mayor impor-tància a la educación,para que valore adecua-damente la función do-cente que desempeíïamos;para que, en definitiva, se con-ciencíe de que es necesqrío me-jorar la consideracíón, la valo-ración social, las condicionesde trabajo, las retribuciones deun profesorado al que se le en-comienda la labor de informar,formar, crear hàbitos y actitu-des y generar una ensenanzacrítica, científica, que preparepara la vida.

Un billete, para el futuro...de la educación de tus híjos ehijas. Un billeíe para el futu-ro... para un futuro mejor de laeducación.

•-PV anima a to-dos sus afiliades y afí-

asesr esta campana con e!convencimiento de quepermitira dar un pasodecisivo en la conside-ración social de nuestrotrabajo, en la mejora denuestras condiciones la-borales y en el progre-so de la educación. Sineste paso es impensa-ble una autèntica refor-ma.

Vale la pena lucharpor estos objetivos:

A) Hacer de la educaciónuna prioridad. Lu tulídad delos recursos humanos, clavepara el desarrollo de un país.

« Sensïbilizar a la socie-

dad y póderes públicos-po~líticos.

• Mayores i nve rs ioneseducatives.

• Medios humanos y mate-riales adecuados para todoslos centros.

• Generalizar otra formade ensenar mas activa, coo-perativa y humana.

B) Revalorizar el trabajodocente, un reto a alcanzarentre fodos y todas.

• Paralizar la degrada-ción de la ensenanza y el tra-bajo docente.

• llusionar al profesoradoen su trabajo y en la consecu-ción de una autèntica Refor-ma progresista.

• Conseguir un salario jus-fo adecuado a la importànciade nuestro trabajo, que per-mita una dedicación única sinotros subempleos; una jorna-

da laboral que permïta redu-cir el horarío lectivo y atenderotras íareas importantes; maspuestos de trabajo y en con-diciones laborales estables sindiscriminaciones, etcètera.

C) Una educación parauna sociedad mas justa y de-mocràtica.

• Que eduque en valoresuniversales de íibertad, igual-dad y solidarídad entre laspersonas y pueblos, compen-sadora de desigualdades so-ciales y que promueva el dia-logo y la cooperación comométoao para la resolución delos conflictos.

• Garaníizar una educa-ción de caüdad para todos ytodas es trabajar por la justí-cia social y a la vez el fnejorfundamenío para una socie-dad democràtica.

• Dia: Dissabte 2 de febrer del 1991. Hora;(puntualitat).

• Lloc: CP Les Vessanes. Dénia.

TAMBÉ TROBARÀSA L'STE-PV

ENLA RIBERA

C/ Sta. Teresa. 2-4 46600 AlziraTel. (96) 240 02 21

BAIX MAESTRAT4-5-19 1

Jubilación anticipada

El MEC ha revisado la propuesta de Jubilación anticipada que publicàbamosen el All-i-Oli anterior (ver núm, anterior, pags. 6 y 7). Aunque ha mejoradoen algunos aspectes, en lo esencial continua igual. El STE-PV defiende, y conel apoyo del profesorado lo conseguiremos, una pensión de Jubilación con

retribuciones igual al total del salario en activo; revalorización de laspensiones actuales; pensiones de orfandad y viudedad dignas; la ampliacionindefinida del termino fijado por la LOGSE para jubilarse voluntariamente.

Durante la pasada campanade Elecciones Sindicales, eltema de la Jubilación anticipa-da de los funcionaries de la do-cència no universitària fue unade las cuestiones que despertomayor interès y sobre todo enun amplio sector del profesora-do., especialmente en las gran-des poblaciones, a quienes esteasunto les afectaba de formamuy directa e incluso apre-míante.

En el pasado número deALL-I-OLI publicàbamos lapropuesta del MEC sobre gra-tificaciones extraordinàries porJubilación, así como ejemplosrepresentatives de las cantída-des y porcentajes que en cadacaso se aplicarien a los profe-sores y profesoras de los distin-fos cuerpos, según su edad ysus anos de servida.

Ya manifesfamos nuestra dis-crepància a esta propuesta ycontinuamos oponiéndonos acualquier oíra que no contem-ple una pensión de Jubilacióncon retribuciones iguales al to-ta l de l s a l a r i o en a c t i v o(100%), ademas de que dichaJubilación sea obligatòria a los60 anos y voluntària a los 55o con 30 de servicios.

Con la propuesta de Jubila-ción anticipaaa el MEC —en la

última reunión de la Mesa Sec-torial— emplazó a los sindica-tos para que manifestaran supostura por escríto antes del 1 8de diciembre. El secretariadoconfederal de los STEs decidióexigir una reunión en lugar deenviar la simple opinión que sele pedía.

En la segunda de las dos reu-niones de la «mesa tècnica»que sucedieron a la mesa sec-torial, el MEC entregó a los sín-dicatos unas nuevas tablas enlas que aparecen significativosaumentos de la gratifícaciónextraordinària. Estos aumeníosvarían el porcentaje que marcalas diferencías entre las retribu-ciones en activo y las que sepercibírían en caso de Jubila-ción, en una banda que^oscilaentre 0'5 y l'5 puntos^màs.

Sin duda, esta medida se en-camina a íncentivar —aunquesea ligeramente— el mayor nú-mero de profesores y profeso-ras para que opten por la jubí-lación anticipaaa.

Aun reconociendo que estanueva propuesía del MEC se si-tua en una línea de avance, dis-ta mucho de la que seria la so-lución final por la que el STE-PV y los STEs vamos a conti-nuar luchando con el apoyo co:

lecfivo de todo el profesorado.

Funcionarios pertenecientes al Cuerpo de Maestros

ANOS DEEDAD SER-

VICIO

6463626160

28

250.000272.000287.000302.000310.000

29

257.000272.000287.000310.000310.000

30

257.000272.000295.000310.000356.000

31

257.000279.000295.000310.000418.000

32

264.000279.000295.000359.000490.000

33

264.000279.000303.000421.000575.000

34

264.000287.000337.000494.000674.000

35 0 MAS

271.000287.000395.000580.000790.000

Funcionarios pertenecientes al Cuerpo de Profesores Técnicos de Formación Profesionalo al Cuerpo de Maestros de Taller de Artés Plàsticas y Discno

ANOS DEEDAD SER-

VICIO

6463626160

28

250.000272.000287.000302.000310,000

\

29

257.000272.000287.000310.000361.000

30

257.000272.000295.000310.000423.000

31

257.000279.000295.000364.000496.000

32

264.000279.000295.000427.000582.000

33

264.000279.000342.000501.000682.000

34

264.000287.000400.000587.000800.000

35 0 MAS

271.000287.000470.000688.000939.000

Funcionarios pertenecientes al Cuerpo de Profesores de Ensenanza Secundaria, alCuerpo de Profesores de Música y Artés Escénicas, o al Cuerpo de Profesores de Artés

Plàsticas y Diseno

ANOS DEEDAD SER-

VICIO

6463626160

28

299.000326 000344.000362.000372.000

29

308.000326.000344.000372.000372.000

30

308.000326.000353.000372.000423.000

31

308.000335.000353.000372.000496.000

32

316.000335.000353.000427.000582.000

33

316.000335.000363.000501.000682.000

34

316.000344.000400.000587.000800.000

350 MAS

325.000344.000470.000688.000939.000

Funcionarios pertenecientes al Cuerpo de Profesores de Ensenanza Secundaria, concondición de Catedraticos de Ensenanza Secundaria; al Cuerpo de Catedràtícos de

Música y Artés Escénicas, o al Cuerpo de Profesores de Artés Plàsticas y Diseno, concondición de Catedraticos de Artés Plàsticas y Diseno

Jubilación: avanzando lentamente.

ANOS DEEDAD «EH-

VICIO

6463626160

28

299.000326.000344.000362.000410.000

29

308.000326.000344.000372.000481.000

30

308.000326.000353.000414.000564.000

31

308.000335.000353.000485.000661.000

32

316.000335.000388.000569.000775.000

33

316.000335.000455.000667.000909.000

34

316.000344.000534.000782.0001.067.000

35 0 MAS

325.000376.000626.000917.0001.250.000

8

sobre els dissenys curriculars

Dissenys

Des del curs 1984/85 el pro-cés d'experimentació de la Re-

-forma al País Valencià s'ha ca-racteritzat per:

—- Una desinformacïó gene-ralitzada entre el professorat iels centres.

—"'Falta de mesures concre-tes que arriben als centres Í il·lu-sionen al professorat.

— Absència d'un debat so-cial de tots els sectors progres-sistes, substituït escassamentper opinions d'experts.

— Falta d'una avaluació se-riosa i objectiva del procés ex-perimentador que comptaràamb les opinions del professo-rat i dels sectors que amb molíesforç hi han participat.

Al l larg d 'aquests anys,l'STE-PV ha denunciat directa-ment i en nombroses ocasions aresponsables de la Conselleriales conseqüències d'aquesta di-nàmica, proposant la constitu-ció d'una Mesa EstabJe de Ne-gociació de tots els temes rela-cionats amb la Reforma. El pro-pi Consell Escolar Valencià,màxim òrgan de participació,ha tingut molt poques possibili-tats d'incidir Í fer un seguimentefectiu d'un tema tan importantper a tots els sectors educatius.Aquesta absència de participa-ció Í debat va ser més evidenten la darrera fase de discussióde la LOGSE, en la qual nomésvaren participar els grups par-lamentaris, encara que des del'STE-PV Í iots els STEs vàremfer esforços per a implicar alconjunt del professorat.

Ara, acabant un trimestreduríssim als centres, per la in-comprensible acumulació detasques burocràtiques, la Con-sel ler ia convoca una novacampanya de debat sobre elsdissenys curriculars, però sensepossibilitar unes condicions quela facen viable:

— Els documents han arri-bat als centres en molts casos famolt poc temps, impedint lapossibilitat de discussió quan, amés a més, ja s'ha elaborat elPla de Centre sense que la Con-selleria establirà unes normesper a que es contemplarà eltemps necessari en l'horari lec-tiu o de permanència en el Cen-tre per a dedicar-lo a l'estudi idebat dels dissenys curriculars,tasca que ha d'implicar a tot elClaustre, per la qual cosa eltemps dedicat s'ha de reco-nèixer.

— Segons el calendari de laConselleria, el dia 15 de generha d'estar resolt ei debat. Pre-tenen que en 15 dies comencei finalífze, demostrant una vol-ta més un total desconeixementcl e la realitat de funcionamentdels Centres.

— Tot el debaí s'ha canalit-zat mitjançant la xarxa deC E Ps, oblidant tot el treballque fins ara s'ha fet des delsSindicats, Moviments de Renc

vació Pedagògica i organitza-cions progressistes.

— La Conselleria no assegu-ra que es garantesquen les for-mes exigibles en tot debat de-mocràtic en quant que en la re-collida d'opinions, seguiment Íelaboració posterior de conclu-sions es facen públiques totesles aportacions realitzades i nonomés aquelles «oficials» queinteressen.

El professorat, que amb molíd'esforç personal hi està parti-cipant, té dret a conèixer qui-nes són les aportacions fetesdes de diferents grups i col·lec-tius i quines Í per quina raó hanestat escollides.

Tot açò està provocant nova-ment una escassa participació,i aprofundeix en el desànim ífrustració dels sectors Inquiets iinteressats que volen participarÍ no tenen les mínimes garantiesper a fer-ho. D'altres Adminis-tracions han previst un temps enl'horari lectíu per aquesta im-portant tasca. La Conselleriad'Educació de la GeneralitatValenciana continua amb laseua dinàmica de «donar imat-ge» sense preocupar-se de po-sar els mitjans per a que sigarealment efectiu allò que pro-posa.

L'STE-PV considera que pera que el debat sobre els dis-senys curriculars tinga reper-cussió als centres Í gènere unaautèntica dinàmica d'anàlisi irevisió dels continguts, metodo-logia Í treball que es desenvo-lupa, de manera que il·lusionoles treballadores Í treballadorsde l'ensenyament Í ímpulse elprocés de Reforma, han de ga-rantir-se uns mitjans concrets Íuna política de personal quepermeto revalorítzar el treballdocent Í la millora de les condi-cions laborals del professorat,així com un desenvolupamentprogressista de tots els aspec-tes de la LOGSE que són com-oetència de la Generalitat Va-lenciana, fent efectiva la nego-ciació col·lectiva amb les orga-nitzacions sindicals representa-tives.

Fins ara la Conselleria no hademostrat en les accions con-cretes tenir voluntat política perg iniciar una dinàmica diferent.Es la seua responsabilitat da-vant l'important repte que su-posa acomplir els objectiusd'una Llei Orgànica. Des del'STE-PV, mantenint el nostreposicionament crític a aspectesimportants de la LOGSE, con-tinuarem exigint que es posenels mitjans Í Ta voluntat per alseu desenvolupament efectiu.Fins que el moment aplegue, noli podem fer el joc a la Conse-lleria creient o impulsant falsosdebats. Si n'hi ha serietat en e!treball i reconeixement de! pa-per del Sindical més represen-tatiu, som els primers en parti-cipar. Si es.manté aquesta di-nàmica, que no compten ambnosaltres.

Los directores de los CentrosPúblicos de EGB de la locali-dad de Torrent ACUERDANmanifestar su disconformidadmas absoluta ante los reitera-dos incumplimientos, ilegalida-des y contrasentídos en los queestà incurríendo la Administra-ción Educativa desde el co-mienzo del presente Curso Es-colar 1990-91, algunos de loscuales se detallan a continüa-ción:

— Relacionades con laprogramación anual.

• Imposíble cumplir los pla-zos establecidos, por el enviotardío del material.

• El plan de igualdad deoportunidades sobra. De esamanera ya se està tràtando dís-criminadamente a hombres ymujeres.

• Sobra el Pla de Valenciàsi se contemplaran todas estàsactuaciones en el plan especifi-co de junio. Así es repetir tra-bajo.

• La relacíón de actividadesexíraescolares han de desarro-llarse a lo largo del curso y, sies posible, que varien los obje-fivos y actividades. Se propo-ne hacer una relación al princi-pio y el seguimienío en la Me-mòria.

• La programación dídàcfi-ca que se solicíta es muy am-plia y no responde a la idea desencillez de la programación.Se propone que el Centro íen-ga las programaciones a dis-posicíón deia Administracíón yno se incluyan en ella. Muchasveces la programación solicita-da no responde a la realidaddel Centro.

• %De què sirve tal cantídadde datos estadísticos si los cen-íros no conocemos las conclu-síones de los estudiós realiza-dos por Conselleria?

• Los horarios de grupo sonmuy específicos. gQué necesi-dad tiene la Admínistración deque !e sean detallades todos?

• Es preferible hacer pro-gramación a principio de cursoo memòria al final (como en en-senanzas medias) para no du-plicar trabajo.

— Relacionades conlas últimas convocato-rias a elecciones (Conse-jo Escolar y sindicales).

• De prisa y corriendo: obli-

ga a los directores a íncumplirla legíslación. No se respetanlos derechos de los padres,profesores y alumnos por la rà-pida constitución de la JuntaElectoral de Centro y la ímpo-sibilidad de la prèvia exposí-ción pública de censos.

• No llega información a loscentres sobre estàs convocato-rias o llega tarde.

• Facíïitan un número de te-lefono y un nombre para resol-ver dudas y,' o no està nunca,o no las resuelve.

• Los directores son convo-cados urgentemente por tele-grama, cinco horas antes, pararecoger un dossier que contie-ne los censos electorales de lamesa electoral. Los mensajerossirven solamente para que.elDirector Territorial .envíe la fe-licitacíón de Navïdad.

• Solícitan tarde reclifïca-ciones al censo de profesores.Pese a ello envían reclamado-nes y no se incluyen en los cen-sos enviados a las mesas elec-torales.

— Relacionadas conpersonal.

• Días, días y días sin cubrirlas bajas por enfermedad.

• Los interínos que cubrenvacantes en septiembre son en-viados el dia anterior al iniciode las closes (^entienden queno es necesarío que los quincedías anteriores estén en los cen-tros para programar, prepararactividades, etcètera?).

• Hay vacantes al principiode curso que la Administraciónno sabé que exïsíen. Veintidn-co días, o mas, para enviar unprofesor de plantilla a un cen-tro.

• Desconcierío total en lasplantilles de los centros. Los di-rectores son los que han de in-formar, a veces, de los profe-sores que estan en su centro.

— Relacionados conInspección.

• gPor què los inspectoresno pueden obtener la informa-ción de los centros a través deServicios Territoriales o Conse-lleria? Al final, son los directo-res que, por enèsima vez, hande facilitàrsela.

— Relacionados conbecas.

• La Administración comuni-ca tarde su concesión o no.

Siempre tenemos que hacer no-sotros las gestiones.

• Se suprimen las becaspara los alumnos de línea envalenciana sin comunicarlo.

• gPor què los alumnos queacuden a los centros concerta-dos en pàrvulos pueden soíici-tar ayudas de becas del MECy los públicos no?

• Desastre en el envio de loscheques de becas de libros, concontinues confusíones de cen-tros; ademàs con una barema-ción distinta a la realizada porlos Consejos Escolares de losCentros.

• Concesión de ayudas asis-tenciales de comedor a muy po-cos alumnos. Los baremos íopeson exagerades.

• Concesión de ayudas indi-vidualizadas de transporte (ypor tanto de comedor) a alum-nos que, a veces, no la ne-cesitan.

— Ofros.• Peticïón de envio de datos

a los directores a través de fax,cuando ningún centro està do-íado de estos aparatós tan so-fisticades.

• Peíición de los mismos da-íos por vías distintas: ServiciosTerritoríaíes, Conselleria, Ins-pección, etcètera.

• Imposibilidad legal delcobro de desplazamientos,aparcamíentos, etcètera, porparte de los directores en suscontínuas idas y venidas a cen-tros oficiales.

• Falta de incentivo a coor-dinadores de cicló (en otras Co-munidades Autónomas cobranun complemento).

• Se realizan permutas deprofesores sin el consentimien-to del Director del Centro.

• Convocatòria de activida-des escolares (ejemplo: juegosdeportivos) después de haber-se acabaao el plazo de ins-cripcíón.

• Nunca se encuentra al res-ponsable de todo lo expuesto.Todos se consideran interme-diaríos: inspección, jefes de...,etcètera. óQuién es el respon-sable final?

Exígimos el inmedíaío cesede los responsables (reinciden-tes todos ellos), que, a pesar detodo, no se les exige responsa-bilidades individuales.

Directores de ColegiosPúblicos de Torrent

Afilia't: Ara és el momentSINDICAT DE THEBALLADORS ÜE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ"