Professora:

MªJosé Lorente Gasca

Curs 2009/10

1

DESENVOLUPAMENT INFANTIL

INTEGRAL

MOTOR

COGNITIU

SENSORIAL

SOCIOAFECTIU •AFECTIU

•SOCIAL

•MORAL

•SEXUAL2

Creixement: canvis físics que se succeeixen en la persona

al llarg de la seva vida, fàcils de observar, mesurar i

quantificar

Paràmetres observables: (altura, pes, perímetres toràcic i

cranial)

1.CONCEPTES

Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge

Aquest procès es manifesta per

l'augment de grandària i

proporcions de l'orgànisme, ja

què augmenta el nombre de

cèl·lules, el seu volum i la

substància intracel·lar

3

Maduració: Tots els éssers vius posseeixen en el projecte

genètic uns patrons de conducta comuns a cada espècie i

que els capaciten per fer unes funcions determinades.

Perquè l'organisme pugui fer tot allò per el què està dotat

biològicament, ha de desenvolupar un procés de

maduració de l'estructura i la funció de les cèl.lules.

S'inicia amb la primera divisió cel·lular i es prolonga

durant tota la vida.

4

Desenvolupament:Canvis psicològics i la

formació progressiva de les funcions

pròpiament humanes: el llenguatge, la

memòria, l'atenció, etc.

Permet passar d'un estat de menys

capacitat a un de més capacitat.

Ex. l’adquisició d’autonomia, la creativitat, la

capacitat creixent de resoldre problemes o

els processos mentals que permeten

l'assimilació de coneixements

Aquest procés dura tota la vida amb

interacció constant amb l'entorn, les seves

experiències i aprenentatge

5

Aprenentatge. Procés d'adquisició del coneixement

d'alguna cosa per mitjà de l'estudi o de l'experiència.

L'aprenentatge produeix canvis més o menys duradors en

el comportament humà.

Cada cosa nova que s'aprèn, un cop assimilada, produeix

una modíficació en la 'manera d'actuar o pensar.

Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge

són processos simultanisen els nens que determinen en

gran manera la seva evolució. 6

AFECTIVITAT

Característica essencial de les

persones que les distingeix de la resta

d'éssers vius.

Constituïda per la vivència i l'expressió

dels diferents estats afectius que té

l'ésser humà en relació a si mateix, al

seu entom físic i, sobretot, al seu

entom social (en especial, a les

persones més pròximes).

2.INTRODUCCIÓ AL DESENVOLUPAMENT

INFANTIL

7

La teoria psicoanalítica associa directament l'afectivitat a la

personalitat, però per a d'altres l'afectivitat no és l'únic

aspecte que defineix la personalitat, tot i que constitueix un

element essencial en la seva formació.

Emocions i Sentiments conceptes units al d'afectivitat.

8

Què són les emocions?

Del llatí i significa "agitació".

És un estat d'agitació o excitació

fisiològica ( l'augment del ritme

cardíac o de la tensió muscular, la

respiració accelerada, la pujada de

la temperatura a la cara i a les

mans) que apareix en cada

persona com a resposta

fisiològica a un estímul.

Ex. escena de violència, un

esdeveniment divertit, l'audició

d'una cançó o simplement un

pensament.

ESTÍMUL

RESPOSTA

9

Un mateix estímul pot produir emocions diferents en la

mateixa persona.

Ex. la visió d'un nadó plorant, al principi, produeix en les

persones adultes una reacció d'agitació i alerta I desprès

d’hores de consol enuig ("a veure si calla d'una vegada”),

etc.

10

La resposta i la intensitat que produeix I'estimul es

subjectiva, depén d'aspectes innats, I'experiencia i

I'aprenentatge.

Per ex., trobar una serp a la muntanya pot resultar excitant

per a unes persones, divertit per a unes altres i insuportable

per a unes terceres.

11

La reacció es dóna en un proces temporal momentani, un

cop iniciada l'estimulació s'assoleix un maxim i despres

disminueix fins a extingir-se.

Per ex. Passes molt temps preparant, amb gran illusió,

dedicació i alegria, una festa sorpresa per a algù que

estimes. Un cop celebrada la festa, et sents lIeugerament

desanimada i fins i tot una mica buida, pel fet que ha

desaparegut I'estimul -la festa-que et mantenia en acció".

12

La Des deIs primers mesos de la seva vida els nen

manifesten sis emocions basiques: I' alegria, la ira, la

tristesa, la por, I'aversió i la sorpresa.

A mesura que vagin creixent, augmentara la diversitat

d'emocions i en sorgiran de mes complexes, corn la

vergonya, I'orgull, la culpabilitat o I'enveja.

13

Què són els sentiments?

Emocions que roman fins i tot en absència de l'estímul que

l'ha generar.

Sentiment i emoció es diferencien en durada i intensitat

breu i

més intensa

més durador i

menys intens

No es pot controlar la reacció

fisiològica emocional que produeix

un estímul però si es pot modificar

el sentiment

14

Si es pot modificar el sentiment

Ex. agressió verbal d'un pare que acusa una educadora de

no fer be la seva feina perquè el seu fill ha arribat a casa

amb un mossegada al brac. L’educadora instintivament

(emoció) se sentira envaïda per una emoció de ràbia, però

recondueix la situació.

Les emocions condicionen les decisions, però les hem de

dominar.

15

2.1 AGENTS QUE INTERVENEN EN EL

DESENVOLUPAMENT AFECTIU EN LA INFÀNCIA

Família és l’element clau en el desenvolupament afectiu

Funcions primordials:

Assegurar la supervivència

del nadó proporcionant-li tot

allò que necessita

Establir una relació afectiva

que estimuli les seves

potencialitats.

On s'inicia el

desenvolupament afectiu

del nen.

El nadó comença a forjar-

se imatges de si mateix i del

món que l'envolta.

16

Tenir en compte que hi han tantes

fórmules familiars com famílies hi

ha.

Això és motiu de reflexió pels

educadors per tal de no etiquetar o

censurar estils familiars simplement

perquè no s'ajusten als establerts o

propis.

Un dels pocs instints que l'ésser

humà conserva al llarg de la vida

és l'instint maternal però controlat i

limitat per la intelligència i la

cultura. Així i tot, l'instint maternal

provoca en la persona adulta el

desig de protegir els més petits.17

Des del mateix moment del naixement, tent el nadó com la

persona adulta, per instint estableixen una sèrie de vincles

afectius que seran basics en el desenvolupament de l'infant.

El pares no han d’oblidar que el seu objectiu és que els fills

esdevinguin persones autònomes, amb capacitat de decidir

per elles mateixes en llibertat, per tant, també han

d’aprendre a desprendre's d'ells en els diferents moments de

la seva evolució.

18

Escola Infantil

Lloc, en la nostra societat, on els altres nens i nenes

interaccionaren amb els seus iguals i amb les

educadores/ors infantils.

Si en l’escola els educadors no proporcionen una bona

relació afectiva o hi ha conflictes amb altres nens que no es

resolen adequadament, el nen ho manifestarà en la relació

socioafectiva amb la família i en el seu desenvolupament en

general.19

La curta edat dels nes i el nombre d’hores

que es passen a l’escola fa que

Educadores/ors assumeixen un grau

d'implicació emocional i entrega que no es

dóna en en cap altra etapa educativa.

Per això, tant en relació al desenvolupament

socioafectiu com el desenvolupament en

general es posen en joc els aspectes més

humans del professional de l'educació infantil.

L'afectivitat és el pilar bàsic de Ia

seguretat dels més petits, que necessiten

sentirse estimats, valorats i acceptats;

però per tenir un bon desenvolupament

afectiu també necessiten límits clars i

estabilitat. 20