TEMA 6. Desenvolupament emocional i social.Identitat i moral (6-12 anys).Identitat i moral (6-12 anys).

TEMA 6. Desenvolupament emocional i social.Identitat i moral (6-12 anys).

• OBJECTIUS

1. Comprendre la incidència dels factors social, emocional i moral en el desenvolupament de la personalitat en els xiquets i xiquetes d’entre 6 i 11 anys

2. Conèixer les diferents teories sobre el desenvolupament emocionalemocional

3. Valorar el procés de desenvolupament emocional i les seues implicacions educatives

4. Conèixer les claus del procés de desenvolupament de la identitat moral en la segona infància

5. Conèixer les diferents teories i models que expliquen el desenvolupament moral i les seues derivacions en l’educació social, familiar i escolar.

6. Analitzar les claus del desenvolupament grupal i la seua incidència en el desenvolupament individual.

TEMA 6. Desenvolupament emocional i social.Identitat i moral (6-12 anys).• ESQUEMA

1. INTRODUCCIÓ2. DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL.2.1. Concepte d’emoció.2.2. Teories del desenvolupament emocional.2.3. Emocions bàsiques.2.4. Hites del desenvolupament emocional.2.5. Intel·ligència Emocional (IE).2.6. Implicacions Educatives2.6. Implicacions Educatives3. IDENTITAT 3.1. Desenvolupament de la identitat.3.2. Implicacions educatives.4. DESENVOLUPAMENT MORAL4.1. Concepcions teòriques.4.2. Models morals.4.3. Implicacions educatives.5. ADAPTACIÓ AL GRUP D’IGUALS5.1. Interaccions amb la resta5.2. Implicacions educatives.

TEMA 6. Desenvolupament emocional i social.Identitat i moral (6-12 anys).1. INTRODUCCIÓ

� Els aspectes de desenvolupament social, emocional i moral van molt lligats en la seua evolució, i es relacionen amb el desenvolupament de la personalitat.

� Per a estimular un desenvolupament social i emocional saludable, els educadors han de familiaritzar-se amb les saludable, els educadors han de familiaritzar-se amb les diferents etapes de desenvolupament dels xiquets.

� Els primers cinc anys de vida són un moment crític en el desenvolupament dels xiquets xicotets, però anys posteriors no són menys importants.

� Com en la majoria de las àrees, els xiquets es fixen en els seus pares o persones de referència com models a seguir.

TEMA 6. Desenvolupament emocional i social. Identitat i moral (6-12 anys).2. DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL

�Pensar, actuar i sentir són les tres accions que integren la personalitat del serhumà i el defineixen en essència.

�Tots tenim emocions, naixem amb algunes d’elles. Amb el que no naixem és ambel coneixement de cóm controlar-les perquè ens serveixquen.

2.1. CONCEPTE D’EMOCIÓ

Teories conductistes de Watson i Skinner

P. Cristóbal, se centra en els components psicofisiològics:

Bisquerra: Les emocions són reaccions a les informacions que de Watson i Skinner

defineixen l’emoció (por, ràbia i afecte)com una predisposició a actuar d’una determinada manera, emfatitzant l’acció.

psicofisiològics: resposta somàtica, amb alteracions de temperatura, cardíaques, de respiració, salivar, gastrointestinal…

reaccions a les informacions que rebem en les nostres relacions amb l’entorn. La intensitat està en funció de les avaluacions subjectives que realitzem sobre cóm la informació rebuda afectarà al nostre benestar.

Epicteto afirmava en el segle I a.c.: “La gent es pertorba, no per els esdeveniments, sinó per la seua opinió sobre els

esdeveniments”

2. 2. TEORÍES DEL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL

a.Conductisme i teoria de l’aprenentatge social• Condicionament clàssic (associació entre estímuls)• Condicionament operant (conseqüències)• Aprenentatge social (modelatge + representació)

b.Teoria de la discrepància cognitiva• Comparació d’estímuls nous amb esquemes previs (a + semblança

més emocionalitat)

c.Enfocament funcionalista. Les emocions organitzen i regulen:c.Enfocament funcionalista. Les emocions organitzen i regulen:• Processament cognitiu• Conducta social• Salut física

2.3. EMOCIONS BÀSIQUES

• Són aquelles que es poden inferir directament de les expressions facials: felicitat, por, enfadament,tristesa, sorpresa…

Les quatre emocions més estudiades:LA FELICITAT: contribueix en molts aspectes del LA FELICITAT: contribueix en molts aspectes del

desenvolupament.

� Al voltant del mes i mig de vida sol aparèixer el somriure social.

� Als 3-4 mesos apareix la risa.� Sobre els 6-8 mesos, les expressions de felicitat

són més selectives.� El centre escolar com a facilitador

d'experiències agradables acadèmiques, socials i personals.

LA IRA: les expressions facials d’enfadament solen manifestar-se més clarament a partir del 2n – 4t mes de vida.

� Enfadar-se serveix de senyal social perque els cuidadors els Enfadar-se serveix de senyal social perque els cuidadors els atenguen.

� Amb els anys, el seu desenvolupament cognitiu i autoregulació emocional li permeten transformar eixa resposta d’ira en altra activitat més constructiva.

LA TRISTESA: la tristesa sol ser menys habitual que la ira en bebès.

� Porta a aspectes secundaris com la soledat, apatia, deixadesa, falta de concentració, indefensió immunològica, negativisme...

LA POR: en la primera infància solen ser menors les reaccions.

� Confien en les habilitats de la cura i atenció per a superar la situació.

� Por a les altures en els bebès (experiment de l’abisme visual) o (experiment de l’abisme visual) o l’anomenada ansietat davant els estranys al voltant dels 6 – 8 mesos.

� En edat escolar, les por seran en moltes ocasions apreses.

� A pesar que les pors augmenten amb l’edat, s’aprenen estratègies per superar-les.

Les emocions bàsiques, a més, es complementen

amb les emocions autoconscients o morals, uns

sentiments d’ordre superior que inclouen la

vergonya, el desconcert, la culpabilitat, l’enveja o

cels, l’orgull…Són emocions que impliquen un

major sentit d'autoconsciència.

-Són apreses/ensenyades.

-Varien de cultura a cultura:

ex. Respecte als pares ací i al Japó.

-Canvien amb l’edat i amb les experiències.

2.4. HITES DEL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL

Fis ara ens hem centrat en els modes d'expressió emocional del nen, peròno hem d’oblidar “l’altra cara de la moneda” que implica la comprensió deles emocions.

Empatia:habilitat per a comprendre els sentiments dels altres i respondre’lsde manera complementària.Altruisme: conducta orientada a beneficiar a la resta sense esperar res acanvi a nivell individual.canvi a nivell individual.

Augmenten amb l’edat gràcies a una major comprensió del món i de la restai del desenvolupament moral:

Xiquets 6-11 anys:-Van assumint internament les emocions autoconscients.-Valoren moralment les seues accions en cada situació.-Utilitzen cada vegada més estratègies d’autoregulació més cognitives iajustades a la situació.

2.5. INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL

Daniel Goleman, aporta una nova dimensió a les emocionsamb la concepció del terme intel·ligència emocional.

La intel·ligència emocional ens permet prendreconsciència de les nostres emocions, comprendre elssentiments dels altres, tolerar les pressions ifrustracions, accentuar la nostra capacitat de treball enequip i adoptar una actitud empàtica i social, que ensoferirà majors possibilitats de desenvolupament personal.oferirà majors possibilitats de desenvolupament personal.

Fins fa poc quan parlàvem d'intel·ligència sols escontemplava el CI detectat pels test, però Peter Salovey,John Mayer, i posteriorment Daniel Goleman, vanqüestionar eixe únic tipus d'intel·ligència (CI) i van aportarel concepte de coeficient emocional (CE). Els dosconceptes es complementen: la intel·ligència emocional esuna combinació de l' intel·lecte amb les emocions.

2. 6. IMPLICACIONS EDUCATIVES

Influències dels estats emocionals en el rendiment acadèmic

Entendre el desenvolupament emocional general

Atendre a les situacions emocionals Atendre a les situacions emocionals particulars

3. LA IDENTITAT

És per a Fierro (1990) un núcli de la personalitat,present en la consciència de cada subjecte, queadopta la forma de representacions sobre sí mateixen varis aspectes (físic, sexual, acadèmic,professional, ideològic, etc.), expectativesorientades al futur i presentacions de sí davant laresta.

Identitat és el conjunt de trets propis d’un individu o d’una col·lectivitatIdentitat és el conjunt de trets propis d’un individu o d’una col·lectivitatque els caracteritzen front als altres.

La identitat personal es conforma amb el que u creu i amb el que la restali mostren, i sota esta configuració interactua amb el món que l’envolta.

A partir dels sis anys estem davant un període relativament tranquil en quant a canvis en la identitat, però a la vegada de grans èxits.

1. A partir dels sis anys estem davant un periode relativament tranquil pel que fa a canvis en la identitat, però a la vegada de grans aconseguiments:

- És una edat en la que el nen desitja agradar.

3.1. DESENVOLUPAMENT DE LA IDENTITAT

- És una edat en la que el nen desitja agradar.- La progressiva aparició del pensament abstracte.- La interacció entre iguals és font de desenvolupament i estímul.- També és positiva l’emulació (superar-se en relació amb la resta,

en un context relacional cooperatiu.

2. Cap als huit anys va desvinculant-se de la família per passar a dependre més afectivament del grup d’amics.

3. Cap als deu anys , el nen s’encontra integrat en la colla de caràcter marcadament unisexual i gens democràtica en la qual existeix un líder.

En confrontació amb els altres i amb les exigències dels aprenentatges que realitzen, els nens van forjant el seu autoconcepte i autoestima, cosa que implica el coneixement i la valoració d’ells mateix.cosa que implica el coneixement i la valoració d’ells mateix.

Pel que fa a la identitat professional, solen elegir professionsbasant-se en criteris de fantasia o emocionals (modes, modelspropers…). Posteriorment tindran en compte les seues habilitats icompetències a l’hora d’elegir una professió.

La identitat sexual està molt marcada pels estereotips de gènere:les expectatives de la resta tendeixen a complir-se. El caràcter ipersonalitat marquen la tendència de seguiment d’ells mateix, encaraque cada volta es flexibilitzen més els criteris de rol de gènere.

En l’escola: coeducació.

3.2. IMPLICACIONS EDUCATIVES

1. Elogiem les conductes que mostren esforç i consideració cap ala resta.

2. Plantejarem els temes de discussió necessaris per resoldreconflictes.

3. Hem d’evitar que se senta culpable o avergonyit, però had’aprendre a assumir les seues responsabilitats i respondred’aprendre a assumir les seues responsabilitats i respondredels seus actes.

4. La tolerància total o el "tot val" en nom de la espontaneïtattindran conseqüències negatives en el desenvolupament de laseua identitat personal. No hem de baixar el llistó d'exigènciessense una justificació de pes.

La paraula moral fa referència als costums o tradicions d’una comunitat ides de xicotets els xiquets s’esforcen per adequar-se a les pautes deconducta establides en el medi al qual pertanyen.

Desenvolupament moral:• La consciència moral (la veu de la consciència) comprèn tota

conducta que ha de ser evitada, orientant la nostra conducta en ladirecció que considerem correcta

4. DESENVOLUPAMENT MORAL

direcció que considerem correcta• El ideal del jo que fa referència a la imatge que cada u té d’allò

que vol arribar a ser

Autors com Piaget o Köhlberg sostenen que els xiquets no poden emetrejudicis morals sòlids fins que arriben a un nivell suficientment alt demaduresa cognoscitiva com per veure les coses com les veuria altrapersona.

Dilema de Kohlberg

En Europa hi ha una dona que té un tipus especial de malaltia imorirà prompte. Hi ha un medicament que els metges pensen quela pot salvar. És una forma de pastilla que un farmacèutic de lamateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però elfarmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat de fer. Ellva pagar $200 i està cobrant $2000 per una xicoteta dosi delva pagar $200 i està cobrant $2000 per una xicoteta dosi delmedicament. El marti de la dona malalta va acudir a tots els seusconeguts per demanar diners, però sols en va poder reunir uns$1000. Li diu al farmacèutic que la seua dona està morint-se i lidemana que li venda el medicament més barat o li deixe pagar méstard. El famacèutic li diu que no, que ha descobert la medicina i volguanyar diners amb ella. L’home està desesperat i pensa atracarla famàcia i robar la medicina per a la seua dona.Cóm podria solucionar-se este dilema?

Etapes que diferencia Köhlberg en la seua obra Stage and sequence (1969):

4.1. CONCEPCIÓ TEÒRICA DEL DESENVOLUPAMENT MORAL

Etapa Estadi Característiques

PRECONVENCIONAL(entre 4 i 10 anys)

1 Obediència orientada a evitar el càstig.

2 Obediència orientada a la consecució de beneficis

Acceptació de regles compartides en l’entorn familiar

CONVENCIONAL(de 10 a 13 anys o més)

3 Acceptació de regles compartides en l’entorn familiar(principi de reciprocitat)

4 Assumpció del caràcter universal de les regles socials(principi imparcialitat)

POSTCONVENCIONAL(adolescència, adult temprà o mai)

5 Consciència de que els sistemes de regles sóninterpretables i consensuats i, per tant, flexibles isusceptibles de matisacions

6 Decisions morals individuals en base a principis ivalors aplicables en qualsevol situació i circumstància

Piaget. Desenvolupament moral

Moral heterònoma

� És imposada des de l’exterior� Es basa en el principi

d’autoritat� Es dóna en les relacions adult-

nenPràctica Egocèntrica

Moral autónoma

� Sorgeix del propi individu� Es basa en la igualtat, el

respecte mutu i la cooperació� No és estàtica i fixa� Se sustenta en la decisió lliure

i racional� Pràctica Egocèntrica� La responsabilitat és objectiva� Es basa en l'obediència a

l’autoritat i l’evitació del càstig.

i racional� És subjectiva� Es basa en l’equitat.

1. Estructura social de la cultura dominant: sistema social, classessocials, distribució de poder i autoritat social

2. Cultura dominant: normes i costums. Valors, expectatives d'èxit. Posiciósocial i expectatives segons gènere i edat.

4.2. MODELS MORALS. Aspectes educatius

3. Estructura social de la cultura a la qual pertanyla comunitat familiar. Grau de participació en elssistemes d’activitat.

4. Cultura de la comunitat. Normes, costums ivalors. Expectatives d’èxit sobre el nen o la nena

Conceptes

1. Conducta moral. Comportament basat en lareflexió sobre uns valors ètics .

2. Dilemes morals. Narracions breus queplantegen una situació possible però conflictiva anivell moral i que sol·liciten una solució raonadadel conflicte

3. Justícia distributiva. Relacionada amb el fet3. Justícia distributiva. Relacionada amb el fetde percepció d’acord als mèrits de cada u

4. Valors morals. Conviccions profundes dels sershumans que determinen la seua manera de ser iorienten la seua conducta social.

El currículum escolar ha de fomentar l’aprenentatge d'estratègies quepermeten el desenvolupament de:

• L’empatia i l’aprenentatge d’habilitats de comunicació queafavoreixquen posar-se en el lloc de l’altre, comprendre’l iacollir-lo.

• El judici moral, a través del treball de dilemes morals• El sentit crític per avaluar, des de paràmetres de justícia i

equitat, la realitat de l’entorn

4.3. ESTRATÈGIES EDUCATIVES

equitat, la realitat de l’entorn• El coneixement i la valoració del medi com a espai de vida per a

tots• La ciutadania, com a competència per a participar en la

construcció de la comunitat i exercici de la responsabilitat ambl’altre.

• L’autoestima, com a recurs indispensable per a la valoració del’altre, de la seua persona i de la seua cultura

El CONTEXT ESCOLAR treballa les nocions bàsiques de l’educació envalors a través d'estratègies de treball, que per a l’educació primàriapoden ser les següents:

1) Les normes i l'autoregulació. Tenim una norma, es justifica en raonsque comparteixen un valor. Ens observem per a veure quan complim lanorma, fixem compromisos per millorar la nostra actuació en relació a lanorma i cada cert temps revisem el compliment.

2) Les narracions i les històries exemplars: els contes són una oportunitat2) Les narracions i les històries exemplars: els contes són una oportunitatper a introduir el nen en el procés cognitiu i afectiu de l’aprenentatge.

3) La clarificació i l’autoconeixement. Els nens han interioritzat un conjuntde valors com a producte de les seues experiències prèvies. Una estratègiarecomanable és realitzar activitats que permeten clarificar allò que el nenvalora, quins són els valors familiars i de la seua comunitat.

4. La reflexió de dilemes i el diàleg. La major dificultat per a actuar en basea valors és que en la vida les disjuntives no sempre es presenten com aeleccions entre allò bo i allò roí; a voltes hem d’ escollir entre dos valors, perexemple l’amistat i l’honestitat.

5) L'anàlisi de situacions socials. Esta estratègia és molt pertinent per aanalitzar les situacions del món contemporani o els fets històrics: elsproblemes del medi ambient, la violència maxista, etc.

6) Activitats vivencials i experiències formatives. Definitivament, els valorsque s’aprenguen són els que es viuen. Promoure el diàleg requereix que laclasse siga un espai en el que es practique el diàleg. La tolerància, elclasse siga un espai en el que es practique el diàleg. La tolerància, elrespecte i la resta de valors tractats han de primar en les relacions entre elmestre i els seus alumnes.

L’acció tutorial és la ferramenta que junt als projectes de centre (PEC, Pla de Convivència Escolar, etc.) permetran als docents i agents de la comunitat educativa

fomentar una educació moral

5. ADAPTACIÓ AL GRUP D’IGUALS

Necessitat del sistema educatiu

5.1. INTERACCIÓ AMB EL GRUP

a. El jocJoc d’exerciciJoc simbòlicJoc de regles

b. Agressivitatb. AgressivitatInfluència familiar i del grup en la conducta agressivaLa conducta agressiva abans i després dels 8 anysTV i conductes agressives

c. Conducta prosocial i empatiaInfluència familiar i del grup en la conducta prosocialConceptes associats: empatia, altruisme, …

5.2. IMPLICACIONS EDUCATIVES

Orientacions escola- família

a. Afavorir la comunicaciób. Estimular l’autoconfiançac. Manifestar afected. Experimentar conductes de respectee. Vigilar i tenir cura del llenguatge pejoratiuf. Reforçar conductes prosocialsg. Solucionar els conflictes a partir de situacions g. Solucionar els conflictes a partir de situacions dialogadesh. Afavorir el desenvolupament de conductes d’empatiai. Tenir cura de les relacions entre tots els membres de la família i/o escola

BIBLIOGRAFIA

Buxarrais, M.S., Martínez, M., J.P. y Trilla, J. (2001). La educación

moral en primaria y secundaria: una experiencia española. México: Ed. Progreso

Cantillo, J., Domínguez, A., Encinas, S., Muñoz, A., Navarro, F., y Salazar, A. (2005). Dilemas morales. Un aprendizaje de valores mediante el diálogo. Valencia: Nau Llibres

Bañeres, D. y cols. (2008). El juego como estrategia didáctica. Bañeres, D. y cols. (2008). El juego como estrategia didáctica. Barcelona: Graó

Garaigoidobil, M. (2005). Diseño y evaluación de un programa de intervención socioemocional para promover la conducta prosocial y prevenir la violencia. Madrid: Secretaría General Técnica del CIDE.

Renom Plana, A. (2007). Educación emocional. Programa para educación primaria (6-12 años). Madrid: Wolters Kluwer