--Mancs

De cos presení

L'alegria com a eS^ectacle, entre els in- E1 diumenge de les eleccions, a dos quartstellectuals catalans, eot dir que culminà de sis de la tarda, ens trobàvem davant deen la plèiade dels WTer Rovirosa, Rossi- la central de la Lliga del Passeig de Gràcia.nyol, Pellicer, Vilunwrà, Romeu, Utrillo i Davant el local s'havien congregat unalguns altres. Ho ferien, tan fort, que tots 1 important nucli de ciutadans que comen-els intents Qosteriorsrdésultaven ¢àlllids. j taven les notícies que es tenien del resultat

D'aquests intents ceiats, fou la Qartici- de les dleccions. El to general de les con-pació de ¿'anomenada Escola Mediterrània verses era com si es tractés d'un cap de dol.al Carnaval de Sitges, l'any 1913, apogeu La porta del local restava closa, sense quedel noucentisme. Diego Ruiz i Enrique ningú pogués penetrar-hi:Dieste, autor ti editor respectivament de Davant aquell aspecte tan desolador unBlanco Refugio i que, a desgrat de no ésser dels que formava en el grup exclamécoterranis, vertebraven açuell grup, vestiren --De deu a onze d'aquesta nit deixaranel fardo autèntic i ès diu que arribaren a • desfilar per davant del cadàver.engrescar a fer el mateix el pintor JoaquimSunyer, L'Eugeni d'Ors, En Trinitat Ca- No els queda ni el difun4tasús i En Miquel Martínez, inquiet esperitsuburenc. La competència entre els dos bàn- Seguint la ruta de cercar noves electorals,dols locals oferia veritables característiques passàrem a continuació pel gòtic Club Re-de lluita estrènua, i l'Escola Mediterrània publicano, dit per mal nom 1'Escaragelos'enrolà, naturalment, u la comparsa del (transcripció gràfica literal feta per l'esta-Retiro, que era la patrocinada pel setmanari dant d'aquella casa senvor Pich i Pon).El IEco, en les columnes dei qual apareixien La desolació en aquells moments era im-treballs de Xènius, Josep Maria Junoy, Joa- ponent ;calia dir, plagiant una frase cé-quim Borralleras i el valedor de la República 1 lebre, ((que solos se quedan los muertos».de Sán Marino (cesa democracia de ci,000 Després d'haver respirat aquella atmos-habitantes que Bonaparte respetara y por 1 fera tan funeraria, decidírem marxar.encima de la cual ha pasado, sin aplastarla, —Anem-nos-en ; ací no hi ha ni cadàver.el carro de triunfo de la Unidad Italiana»).

La comparsa afavorida per la cooperació A^rabalamen4personal dels ïntéllectuals de l'Escola Me-diterrània assolí un gran triomf, amb un Ja és sabut que 'la .pensada de la mani-escreix de cinquanta parelles dmunt la festació de dijous passat va ésser del diputatdel Prado. Durant la passada, llençaven, J A. Trabal.bar?ejades amb el confetti, unes tires im- Per això La Publicitat de l'endemà carre-preses en negretes que deien ((Visca el Nou- gava mig al doctor Trabal mig a la forçacentisme !», «Visca l'Escoda Mediterrània b pública la responsabilitat dels fets ocorregutsenmig de l'astorament general dels vila- a la Via Laietana, Al primer, per la impro-tans. De tornada al local de la societat re- cedència de la pensada; a la segona, pólcreativa preferida, es menjà la típica carn seu nerviosisme infracolonial.amb pèsols i es destaparen tres o quatre

de i xampany. Els dei Pradocaixes malvasiaDurant tot el divendres, el doctor Trabal

Assaben-no va tenir un moment de repás.experimentaren una gran indignació i co- tat que certs elements extremistes celebravenmençaren a esguardar amb recel la Medi- una reunió a ]'objecte de tractar de l'orga-terrània, al punt que, el diumenge següent, nització de la manifestació de dissabte a laacusaren els inteblectuals, del Baluard es- tarda amb motiu de l'enterrament del dis-tant, de voler convertir el Mare Nostrum sortat xofer mort a la Via Laietana, vaen una bassa rural. Venturosament, tot s'ar- presentar-s'hi. Els precs, d'un patetismeranjà i Diego Ruiz, disposat a la reparació corprenedor, van ésser insistents. El doctorabsoluta, trameté al Baluard un article in. Trabal ja es temia que també li carregarientitulat Un palau a Higiea on es feia l'elogi 1 la culpa del que pogués succeir dissabte...de l'Hospital de la vila., construtt i regentat Afortunadament, el fet que ]'autoritat ha-per elements del catalanisme oficial gués atès el prec de no utilizar la guardia

' , in t ro s' r , i '„ ^^# iarl s 1^ibafi ,- ' a'üssaft pair a mar euir, i'tNdre durao-r ?ao López-Picó ,.oh,{ ts grr3 an llençol i sal- manifestació (va tenir-ne cura, a distància,

1 tantels carrers al so d'una xaranga, per-25 la guàrdia civil) va estalviar eious disgustosquè potser deuen creure amb Bossuet que al doctor Trabal,l'ànima captivada pels plaers esdevé l'ene-miga de la raó. Però heus ací que el dimoni Qui ho havia de dirlha temptat, aquests darrers dies, FrancescPujols mitjançant la tramesa d'una nitació al ball de disfresses de la Casa del A ohnn Vilallonga, futur ex-marquèsJ y g 'Penedès. L'iliustre filòsof, sempre atent i del Maestrazgo i nebot de 1'ex-governador

general de Catalunya, les eleccions Ii ha-polit, ha contestat així :

«He tingut l'alt plaer de rebre la invitació 1 ien plantejat un problema : Qui votaria,

per al ball de disfresses, avalorada per la t l'endemà,

1 Encara no s'havia respost aquesta pre-signatura de ((Tots ». Ja podeu pensar com

la distinció. Però fa ja més deagraeixo 1 gunta, va voler ajudar-se preguntant a un

quatre mesos que tinc un constipat de nas amic seu, destacat element de la policia

i gola, que no podent-se guarir de cap ma- de la Generalitat—I a tu, què et passaria si guanyessin

nera, s'ha determinat, amb molt bon acord,les dretes?a donar-me febre. Passo mals dies amb tem- 1

—Home! Hauria d'exiliar-me!peratura i això m'impossibilita d'acceptarla vostra cordial i generosa invitació, Do- Diumenge a la tarda, ningú no se'l creia

minat bels microbis, em queda el recurs de quan Johnny Villalonga deia que havia votat

riure dels que creuen que nosaltres, els ho-la candidatura esquerrana.

El cert és que en una secció electoral,mes, formem un estat d'éssers a part enl'escala orgànica dv la vida. Obliden que els escrutadors comprovaren l'existència

un senzill constipat és una prova de la sim- d'una papereta signada pell votant:Johnny Villalonga.»

biosi que formem amb tots plegats. Els unsens devorem als altres, esperant l'hora dela mort, ells per anar pujant de graó—en 1 Anul'lació d'efecfesl'escalafó de l'estat universal—i nosaltresper esdevenir àngels, com jo demostro en ---Com s'entén ?—blasmava un ciutadàla Hiparxiologia. Perdoneu la propaganda conscient a un excursionista acarnissat, que

i etca( no volia deixar el seu costum de sortir aUn dels pocs inte l.lectuals disposat a re- • fora ni un dia l'any—. De manera que

pendre la tradició carnavalesca, està malalt.. demà no votaràs? Perdrem el teu vot?Cal desitjar-li un ràpid i total restabliment. Etcètera, etc.

s. —Oh--objectà l'excursionista—, ja surto

c/7r w.

— Ai, quin repòs fan ben guanyat!— No, noia, no; encara no ens hi podem ajeure!

w

Any VIII. Núm. 367-Barcelona, dijous, 27 febrer 1936

organitza per al 9 de marçuna sessió de cinema

. ';::-: gn otims - Ron4r cte ' Sant Pere, 3 Telèkfl ?2z592 : Subscripció: 3'30 pessetes trimestre(Vegi's la pàg 4 d aquest número)

-- —UN^ DEURE DE SINCERf~TAT Els Dijcus — INDISCRETMIRADOR

Presa de posicióHo hauríem dit abans si no hagués po-

gut semblar que la nostra crítica era unaveu discordant i inopo tuna entre el clampopular i el sentiment de tots els ciutadansque volien la llibertat dels empresonats i larestauració de les lleis de la nostra autono-mia. Una crítica freda davant la gran vibra-ció humana, plena de pietat pels perseguits,hauria significat contrariar inúttiment i sen-

El . pr,esident i els consellers de la Gen

se raó aquesta gran força sana i vital quedes de fa cinc anys actua en la política delrostre- país per a donar un tomb decisiu. enla seva història.

Ara; però, que la victòria electoral ens diufrancament quina és la voluntat del poble;ara que al cop de palanca definitiu ha apar-tat l'obstacle del camí que tots hem de se-guir, bo serà que cadascú parli amb fran-quesa davant l'esdevenidor de la nostra po-lítica. Continuar, després d'aquest moment,l'es treta solidaritat establerta amb motiu deles eleccions, entenem que en lloc d'enfortir

is scnfiments de caer lsnitat, de dignitat ci-vil i d'avenç social que inspiraven el FrontPopular, serviria per augmentar el confu-sionisme i el desordre. Mantenim; si voleu,un programa mínim pels moments de perill,perd quan aquest no és present, cal procla-mar la lliure discussió com a únic mitjà depossibilitar l'evolució de les idees i I'adap-

Una menad'anarquisme

tació dels principis a les realitats de la vidapública.

Defensem aquesta necessitat d'evolució,pensant sobretot que hi ha qui sembla inte-ressat a mantenir e1 contrari. Durant lasetmana que ha seguit a les eleccions, hempogut gbservar prou coses en el camp de lapolítica popular, pàbquè ens posem .en guàr-diá contra determinats temperaments capa-

ralitat, a Madrid, tot just alliberats

ços de dilapidar el tresor de la victòria dar-rera, de la mateixa manera que foren mal-meses les conquistes del 14 d'abril.

Pel bé del país hi ha coses que no podentornar. E1 fons sentimental del poble, laseva adhesió cordial per les causes justes,senyals inequívocs del seu esperit sà i gene-rós, no és lícit sotmetre'ls un dia i un altredia a les genialitats de qualsevol arribistavulgar i menys encara conduir-les, entrecançons i lirismes, vers el maximalisme fre

-nètic d'aquests almogàvers d'ara que ame-nacen i amo lluiten, que provoquen i aban-',onen el t rrery; a•_.

Prou convulsions d'histerisme. Cas obraramb absoluta serietat, i triar entre l'ordrei la revolució, tenint en compte que la revo-lució també vol dir un ordre, encara quesigui diferent de l'actual. El qui no es vegiamb cor de triar entre aquests dos estats,és un pertorbador que la societat no ha detolerar,

Els nostres líders populars cal que tin-guin prou talent i prou personalitat perquèno s'hagin d'acontentar parodiant Dantono Lenin. Els qui no siguin altra cosa quewns col•eccionadors d'anècdotes o d'emocionsconvé que sàpiguen que això ha de quedarper a la vida privada, però en cap cas nohan d'associar aquestes apetències a la vidadel seu poble, si no velen contribuir a aug-mentar el seu grau de pintoresc i a fer-neuna atracció colorida, una estampa espa-nyola del segle xrx o un divertiment balcà-nic, per a fer somriure els que ens mirenper damunt de la frontera. Si no tenen deci-sió per jugar fort, cal que siguin més mo-destos.

En tot cas, creiem sincerament que el po-ble que va votar el dia i6 no ho va fer pasperquè el serveixin d'aquesta manera ni per.què el distreguin amb frivolitats. La granpreocupació i la gran esperança d'aquestpoble és de veure com el seu govern legítimporta a terme la magna obra de restauraciódel país, la qual, després de cine anys deRepública, pràcticament no compta amb al-tra cosa que amb els seus fonaments.

IGNASI ARMENGOU

amb un companv que votaria l'oItra can-didatura.

Pie ' af per als presos

Carrer de la Mercè. Collegi electoral. Unciutadà, amb la candidatura esquerrana ala mà, sospesa cada nom. Tot d'una, es-borra el del candidat comunista Miquel Val-dés i hi posa el de Maria Illa, tot justifi-cant-se

—Lotero per lotero, la Maria Illa és ala presó!

«Ad honores»

Un deis presidents de mesa que feia mésefecte era l'ex-diputat de la MancomunitatEn Josep Maria Bassols i Iglésies : a lasecció 40 de l'Escola de Comerç i enfilatdalt de la tarima, agafava les paperetesamb un gest perfectament britànic, mentrela seva pipa engegava torterols de fum de-coratius.

Fent cua a l'escala, un ex-veí de Vilanovai la Geltrú explicava les excellències d'EnBassols : -

-Oh, d'això de fer eleccions en sap unaprima. Si s'hi posa, farà la llesca a EnParpal!

La conjun4uraA la cua del carrer de Casp unes beates

tenien una gran feina a fer compendre adues monges que ól carnet electoral no va-ha 'i que el mateix Cambó ho havia advertit,'la nit de les seves darreres voluntats a1'Olympia :

—Creguin-nos ; vagin a cercar la cèdula.Una de les religioses, recapacitact, ex-

clamà :--II tal ! Més valdrà, parqué al carnet hi

som retratades de senyores, i no ens re-coneixerien !

Els 4emps canvienDiumenge al matí, a la porta d'un col-

legi electoral de Sarrià, hi havia una monja,ja bastant velleta, que pacientment feia cuaper a dipositar el seu vot a l'urna.

—Només he sortit del convent dues ve-gades, en quaranta anys que fa que vaig

professar. La primera, per fugir de des tur-bes d'En Lerroux que ens cremaven el con-vent, i la segona, per votar En Lecroux.

La que va votar abans d'horaEn estendre el carnet electoral d'una mi-

nyona que viu a la Gran Via, hi va haver

una equivocació, i un funcionari anà(( a

veure personalment la iaiteressada per talde demanar-li uns aclariments.

—Pero, si yo ya voté 1 — digué' la raspa,que tenia un accent baturro molt marcat.

–Com, que va votar, vostè?—Ya lo creo. El señorito me dijo que

fuera aquí enfrente, a la Lliga... Y no crea,no, me retrataron y todo...

I la noia,pensant que abans del i6 ja

havia votat, es va quedar tan satisfeta...

El pas de les ratesDesprés de l'estada dels senyors gestors

a l'Ajuntament de Barcelona, els consellerspopulars reintegrats han anat de sorpresa

en sorpresa en fer-se càrrec dels departa-ments respectius.Fer aixa no és es trany que un dels con-

sellers, quan un amic li preguntava un d'a-

quests dies com havien trobat la Casa Gran,contestés amb aquesta pregunta

—Sabeu què s'han menjat les rates?I, davant l'expectació general ; ell mateix

ho va explicar : s'havien menjat tots elsantecedents del servei de desratització.

To4 comprés

Bon punt l'alcalde popular de Barcelonas'hagué reintegrat a les seves funcions, co-

mença a rebre infinitat de visites. En PerrGrases, secretari particular del senyor Car-les Pi i Sunyer, es multiplicava per tal quetot rutllés a la perfecció, més encara trac-tant-se, aquell dia, dimarts, d'element ofi-cial. Pere Grases anava passant ratlla a lallista, a mesura que introduïa els visitants.De sobte topà amb la inscripció del fiscalde l'Audiència i anuncià així, altes veus, elque entrava. Aquest, però, replicà

—Perdone, señor, soy Verdugo!En efecte, es tractava del delegat marítim,

senyor Berdugo !

Disbauxes

Les dretes estaven tot esperançades de

guanyar a Pontons per una.gran majoria,

perquè feia pocs dies que el gestor de Tre-ball, Angel Torrent, havia fet de maneraque l'Institu' contra l'Atur Forçós concedís

a aquell poble una subvenció de deu-mil pes-setes, no se sap si per al pont o per al riu.

IEl resultat, però, fou risible : solamentguanyaren per tres vots. 'El mateix gestor9e'n condolia—Això que un vot de majoria de Pontons

costi més de tres-mil pessetes, tanmateixés massa fort 1

N'hi ha de pitjors

Al llevant de taula, d'un sopar postelee-toral a La Cala, els comensals organitzarenun concurs de «sortides» mitinesques. La

que guanyà el primer premi fou aquesta—Els senyors del Front Català d'Ordre

us prometen l'uoro y el moro" , però l'»oronse'l queden ells i el «moro» el llancen con-tra Astúries! (Aplaudiments interminables,)

Es tracta d'un anarquisme difús, que noha concretat en doctrines ni en principis,informulat, però na per això menys nociui mereixedor d'ésser assenyalat i combatut.

Es l'anarquisme de la gent que es té perconservadora, per gent d'ordre perquè té pera perdre i que, a !Espanya, ha estat sempre,amb poques salvetats, la més cegament anar-quista, 'la més dissolvent i intranquillitza-dora. 'Es clar que, anys enrera, per a moltsd'ells, conscientment o na, hi havia un bonmodel a ith tar en la figura més afta del'Estat:, ;

Són aquesta gent que els agrada esve-rar-se i esverar, disposats a creure i fercórrer totes les notícies falses amb tal quesiguin dolentes i alarmistes.

Els qui abans de les eleccions pronostica-ven la revolució si guanyaven les esquerres.IEIs qui ara deuen estar decebuts perquè elpaís; llevat: d alguns incidents de poc volum,ha seguit la seva vida normal, sense sotracsni trasbalsos.

Els qui, en un esverament irreflexiu, re-dueixen (llur tren de vida, deserten el Liceu,els espectacles, els restaurants, les diver-sions. Els qui desen l'auto, descomandenencàrrecs i si gosessin rebaixarien la pagadól servei. Els qui es donen de baixa delscercles i associacions.

IEls qui parlen d'anar-se'n a viure a l'es-tranger, perquè ací no s'hi podrà viure.(I qué saben, pobres desorbitats, de com esviu a l'estranger ?)

Els qui s'extasien pensant en una dicta-dura i reclamen un Mussolini o un Hitler,sense veure en llur ignorància que d'aques-tes dictadures qui més perjudicat material-ment n'ha sortit és el capitalista.

Per damunt d'aquests, n'bi ha de pitjors.Els qui, no per esverament immotivat, sinóamb resolució ben definida, realitzen en l'om-bra i1'ofensiva contra el règim, contra el país.Els qui emigren de debò i procuren emigrarcapitals. Els qui ordeixen les baixes de va-lors i cotitzacions. Els qui si poguessin li-quidarien llurs negocis i béns. I els quiho fan.

Contra aquests hi ha la força legal. Perdno n'hi ha contra els qui, amb plena cons-ciència o inconscientment, contribueixen al'enrariment de l'atmosfera, a la difusió delsmals averan ys més injustificats, a la creaciód'un clima de depressió, a la presa d'acti-tuds d'encongiment, a i'abstencionisme detot allò que anima la vida colaectiva.

Contra aquesta ximpleria perillosa i no-civa, no es pot aplicar una acció coercitiva.Però és deure indefugible de ciutadania com-batre-la amb l'actitud contraria, vivint i par-lant amb normalitat, senzillament.

La rebuda als parlamentaris catalans que es retiraren de les Corts Una arribada del pres ident Macià de Madrid

2 Nfi1uI?AII:DR 27 -1i 3b

Pobre4 ! DATES D'UN CALENDARI

Fent de PobleEn un dels mítings del Front d'Esquerres

hi pren part el nou jutge Lladó i Figueres.Després de personatges de veu atronadora

i còrpora imponent, s'aixeca per a parlarel nostre diminut amic,

Urna dona del poble no pot contenir -se-- Pobnet f Tan petitó...

RecfificacióEn l'exposició de personatges dels Quatre

Gats darrerament celebrada en una galeriad'art barcelonina, apareixia en una .de lesobres realitzades per Opisso un retrat deJoaquim Mir.

Un senyor que visitava l'exposició diguéal seu acompanyant:

—Està molt bé 'En Mir. Sembla que pariu.—Que renegui, vols dir!

Peus de mecanógrafa a la galledaA la Generalistat,Al despatx del cap del departament de

Cultura, señyor Vila, una gentil mecanó-grafa conversa amb una companya de tre-ball. 'Practen de les beques que es donenper a subvencionar els artistes, i surten aparlar dels nois prodigis Corma.

—Saps qué m'han assegurat?—diu la me.candgrafa—. Que el gran té ja trenta-sis-anys.

—Ja, ja , ja!Una senyora que espera el senyar Vila

i que estàpresent a la conversa, somriu,nerviosa.

Entra el sen yor Vila.---Déu-lo-guard, senyora Corma. Com està?

La disfressa incómodaCal reconèixer que el Carnaval té e15 seus

herois. No cal que en citem exemples: Tot-hom haurà exclamat, una vegada o altra,

en veure certes disfresses—Quina bona fe!Un d'aquests casos de bona fe era el de

tota una tribu de negres, gairebé nus deltot, amb el cos sencer pintat. La tribu espresentà una nit en un ball, organitzat peruna societat particular, optant als premisanunciats.

Un membre del jurat, amic nostre, es di-rigí al reietó de la tribu

--Ja us donarem' el premi, però f.., elcamp I No veieu que deixareu tots els ba-1adors; i bailladores fets una desgràcia, pin-tats com aneu d'un negre tan poc sofert?Ja en teniu de bona fe, ja !Quina pulmo-nia agafareu!

-1 encara no sabeu el pitjor — féu undels negres —. IEs que m'hauré de rentara la font de la cantonada, perquè el meupare m'apallissaria ! 1

La disfressa cómodaLa invitació deia «Disfressa obligatdriar.

Però el .nostre home no va amoïnar-s'higens. ; Es presentà amb tot aplom al ball,sense res al cap i vestit d'americana. No-més duia una çmta mètrica al coll.

—Vaig disfressat de sastre — va dir ambtota serietat als porters esbalaïts.

El compeíidorAbans, quan es sentia un disbarat, era

atribuït inevitablement a IEn Pich i Pon.Ara, dintre,,dl partit, ]i ha sortit un rompe-.tidor, que és 'En Polo.

La darrera que hem sentit contar d'ellés aquesta ;'

— Yo no he tenido tiempo de estudiar.Soy un hombre de lucha, y eso es lo quehace que no tenia una educación muy es-merilada.,.

La reaparició de "Renovación"Amb motiu de.les eleccions, el partit ra-

dicalva opinar que Renovación havia dereaparèixer. Però com que a la plaça deCatalunya, com es diu peor antonomàsia quanes parla d'En Pich, no en volien saber res,es va decidir que eh fessin a la fábrica derotatius de màquina plana que En Pérezde Rozas junior té al carrer de Bellafila.

Al Real Club Republicano es van reunir,entre altres, En Polo, En Santamaria iI'Ulled. I es va parlar de les planes quetindria él diari. Quatre, els semblava poc...Sis, resultava massa car.

Ala fi, En Polo tingué una idea genial.S'encarà amb els seas •companys i digué

—P1 si féssim el diari de cinc planes?Ens ho -ha contat un que hi era,

El gelatFa'molt poc, el senyor Escales va convidar

a un banquet els periodistes que fan infor-mació a la Generalitat A l'hora del gelat,van servir-ne un de bastant complicat : bis-cuit 1 nata, gelat; una pera bullida, •calenta,i, per damunt de tat, un raig de xocolata,també calent.

-Com se'n diu d'aquestes postres? —demanà un dels periodistes.

—Això deu ésser -- respongué En JoanMassip — la candidatura del Front Catalàd'Ordre : una de freda, una de calenta...

"Añfopofágia"A la Taverna Basca hi va haver l'altre dia

un banquet oficial aQ qual assistiren els pe-riodistes que fan informació a la Genera-litat. El primer plat eren angules.

En el moment en qué el cambrer serviael corresponsal d'El Debate, Angulo, es vasentir una veu que deia

—No en té prou d'ésser cavernícola, sinóque ara es disposa a fer d'aìntropbfag.

FelicifacionsAqúests olies d'eufòria ciutadana, oIs ha-

bituals al Restaurant Catalunya vibren unacosa 'de no dir.

Entre aquests, els que són objocte de mésfelicitacions, són, per una banda, el paredel capita Escofet, i per l'altra, el senyorRahola.

Si el que s'acostà a felicitar el pare delcapità de mossos d'esquadra senvor'Escofet,no és un catalanista autèntic, el felicitat res-pon

—Jo no sé si vós en tenir l'alegria quedieu. Però jo si que tinc la més gran de lameva vida!. En canvi, el senyor Rahola, de la Lliga,

contesta invariablement—Per què em feliciteu? No m'agrada...

no m'agrada... Ves què hi faré . jo ara aMadrid !

Que n'és d'interessant fer de poble! Noexisteix en el món res de més bo, més viu, méspunyent i més intens, que fer de poble deveritat. Barrejar-se en els tumults, deixar-segronxar per Ilurs moviments oscillants, rebrei palpar directament els batecs de les multi

-tuds. Sentir la seva empenta. Viure les sevesreaccions, Sofrir les seves trepitjades...

El poble. Heus ací el gran protagonistade la República. Aquest gran creador d'am-bients, abans tan sofert, pobret, tan abatut

"A la paga"^En un collegi de maristes, ]'hermano de

música havia oblidat la clau del piano, al'hora filharmònica, i per tal d'aprofitar eltemps digué als deixebles

—Mireu, nens ; no ens hi amoïnem : quecadascú canti el que sàpiga.

—Oh, és que jo només sé María de la O!—advertí un xavalet,

—Bé, home, bé, canta-la!I el minyó es posà a cantar, amb gran

delit, una bona estona.—,No en sé més, hermano, no en sé més!

—exclamà al final.--Però si ja l'has cantada tota!—assegu-

rà el marista.

La repartidora del Sr. VallésDels viatges dominicals de l'ex-gestor

d'Obres Públiques de la Generalitat, senyorVallès i Pujats, per les comarques gironinesi lleidatanes, se'n conten moltes anècdotesmés o menys amanides.

N'hi ha una, però, rigorosament autèn-tica, que al senyor Vallès 4i farà molt pocagràcia.

Un bon matí de diumenge, l'ex-gestord'Obres Públiques visitava un poblet de la

la nostra presència a la plaça de la Universi-tat, ens entaforàvem al cinema veí del carrerd'Aribau, on llavors feien unes imponentsepopeies cinematogràfiques romanes, alça

-prem de la producció italiana, la més aprecia-da del moment, i aplaudíem rabiosament lafotogénia d'un Marc Antoni impressionant.L'aparició de Maciste, heroi dels films d'a-ventures de la nostra promoció, era saludadaamb uns visques d'un entusiasme i abranda

-ment inenarrables. 1, en els films de la Ber-

Vadl d'Aran, Astorat de veure tanta neu,va preguntar:

--JOn porteu a pasturar el bestiar?—No l'hi portem. Quan acabem la pas-

tura que collim a l'estiu, la comprem aFrança.,.

En arribar a Barcelona el senpor Vallèsi Pujais que s'havia oregut de bona fe elque amb murrieria pagesa li havia estatcontat i que va témer per la vida del bes-tiar de la Vall d'Aran, va concedir ambdestinació a diversos pobles de la Vall, unasubvenció de r5,000 pessetes.

I pensar que , com cada any, a les qua-dres r als estables no hi cabia un bri mésd'herba !...

Joves predesfina(sEl desconsol de les japs per ]'escamoteig

de l'acta d'En Jover i Nonell encara dura.La senyoreta Escoda, volent donar a en-tendre que quan d'altres hi van, ella ja entorna, s'explicà

—Se necesita ingenuidad tara creer quela Lliga, que en las anteriores eleccioneslegislativas sacrifiçó a su correligionario se-ñor Jové, de Vilafranca, en benefcio de Vi-dal Guardiola, a pesár de haber satisfechoaquél quince mil pesetas, iba ahora a res-

ciant, degut á certes circumstàncies, faria laseva narració' a les fosques. Tot seguit s'apa-garen els llums. Enmig d'un silenci de tombahom sentí la remor de passos damunt l'em-postissat i a continuació una veu decididacomençà : «Camarades...n

L'orador amb un bon xic de dificultat enl'expressió anava extraient un pròleg en unllenguatge que tenia, per cert, més de catalàque de francès, quan de sobte vetací que unencenedor als primers rengles comença a

petar a un adversario que, por añadidura,es un tránsfuga!

«Ces Messieurs de la Finan ce»En Tallada havia arribat a sentir veri-

table gelosia per I'encimbellament gairebésimultani dels seus collegues bancaris FèlixEscales i Ramon Coll i Rodés, i no s'ama

-gava de dir que els mèrits d'aquells dossenyors plegats no pesaven tant com ellsseus sols, però l'endemà de les eleccions,el retécnic adoptà un to mofeta

—Noi, En Tallada i En Coll han fet unacaiguda vertical!

Trucs i re&ucs

Veient que la cosa anava de mal borràs,En Trias de Bes recomanà a En Farreresi Duran que el Front d'Esquerres procurésfer surar En Cambó a la circumscripció

—Això rai ! Esborreu-vos vós ! —li acon-sellà En Farreres.

—Sí, ja ho veig ; m'hauré d'esborrar joo En Vida' i Guardiola-mig assenti elcandidat lliguer.

El cert és que En Trias i En Vidal hansortit i que En Cambó ha anat a l'aiguaen yacht, naturalment.

siasmes femenins són, certament, més propisa manifestar-se a l'hora del triomf que nopas a l'hora de la contribució personal perassolir -los per mitjans contundents. En aque.11a hora que els homes de l'art taurí en diuenseriosament ('hora de la verdaz i els beve,àors de manzanilla al punt de la bullida ; lehora de los hombres machos.

L'afectat d'aquesta mania cívica acostumatenir un nas que en podríem dir de perdiguerUn olfacte finíssim que fa que quan s'acos,ten esdeveniments flairi quelcom que s'apro.pa. Si són d'importància, flaira un tufet d5pólvora que encanta. Gairebé mai no s'errasi realment és de pura raça.

El dia iz de abril de Pany 35 flairàrem unaapoteosi ja de molt bona hora. El tq, als voltsde migdia, érem a la P1aÇa de Sant JaumeA la plaça hi havia la normalitat de sempre,A força de mirar els balcons de l'Ajuntamenti de la Generalitat ben aviat tinguérem con.pany. Dos ciutadans mirant el balcó d'un

edifici públic al bell mig d'una plaça produei.xen jnstantàniameat l'expectaJció d'unsquants badocs. Al cap d'un moment éremuna bona dotzena de ciutadans que inicià.vern la primera ovació popular de la Repú-blica a Companys que arribava en aquel]moment. L'ambient era creat. La dotzenade ciutadans s'haviaconvertit en uns ©ente.nars, els quals, en representació del poble detota la Península, saludàrem emocionats,I'hissament de la bandera tricolor al baleócentral de la casa gran. En un altre momentel dia aquel les emocions portaven unritme accelerat—formàvem escolta a Fran.cese Macià que de l'Ajuntament passava ala Generalitat a proclamar la República Catalana. Els ciutadans reunits ja érem. milers ilï formàrem un carrer humà, una via triom-fal d'una porta al'altra. Més tard, quan labandera de les quatre barres onejava al balcócentral del Palau de la Generalitat, a la plaçaja no hi cabia ningú. Molts dels que hi erenno tocaven de peus a terra i com moguts perun corrent submarí, anaven seguint tots elsrecons de la plaça. Com embarcats en untrasbordador, els ciutadans que feien el naspeí carrer de Fernando es trobaven, sense fercap moviment, al peu del carrer de la Ciutat.

El rq d'abril a la nit la gent es llança alcarrer. El poble tenia visiblés desigs de pre-senciar un gran espectacle d'aquells que s'es,tilen en jornades com aquestes: Quelcom mésque aquells tramvies ornats de pomells hu-mans, (Una Bastilla, vaja. Així hom veiégrups de curiosos que s'anexionaven al pri-mer tumult amb l'esperança de presenciaralgun gest fort de to. Però aquella nit totpassà com en la més innocent de les revet-lles.

Un moment creguérem presenciar quelcomd'abrandat i de punyent. Rambla avall bai-xava un grup nombrós, precedit d'una xaran-ga que entonava una marxa de ritme militari que duia una pancarta dalt d'un pal en laqual es veia - dibuixada la silueta del Barbóamb una llegenda que deia : A cada puerco lellega su San Martín... Al davant, marcantel pas .i obrint-se camí a cops de colze, hianava un personatge important, popular icelebrat : En Panellets. Congestionat, els ca-bells en revolta, l'aire heroicament decidit,aquell home i aquella pancarta provocadoradonaven la impressió que el grup anava defi-nitivament a donar a la nit aquell caire devetlla siciliana que mancava. IEls que el se-guiren, perd, s'endugueren la darrera decep-ció. En Panellets, la xaranga, el grup i lapancarta, tots plegats, anaven a seguir lescases hospitalàries del districte on prèvia unacantada al replà de l'escala entraven a pas-sejar el Barbó per certes dependències dellloc!

Passaren núvols, i dies. Vingueren les ma-nifestacions de l'Estatut: L'autonomia. Elconflicte de la llei de contractes de conreus.1 aquell tufet de pólvora commovedor, d'àrni-ca, aiguanaf i la resta dels perfums de dis-pensari precursors de les grans festes majorsdels aficionats a fer de poble. Vingué la festagran. La més gran entre les grans. El 6d'octubre.

J. E. BARTRINA, (Seguirá)

Plecs i replecs

Aquesta temporada, Antonia Herrero nol'acaba d'encertar, ni pel que fa a les obresni a 1a seva actuació personal. En Burgasque, llevat els dijous i els diumenges, veuel pati tan buit com durant la tongada He-redia-Asquerino, se li va aombrant el rostre .Un' amic se n'adonà

—No hi doneu més voltes : tot això és elmal de les «encarnacions,. A desgrat delsvestits de senyora, l'Herrero sempre trans-parenta La Mar quesona !

A l'estimbada

Sortint d'un septenari electoral un grupde senyoretes s'estacionà al carrer de Ma-horca tocant a Claris i es posa a jugar aestimbar la República. Mentre les unes feienacció d'asseure's, les altres els donaven unaempenta a l'esquena, enmig d'un guirigallterrible.Tot d'una, es senti.—Ay, qué poca fuerza tiene ese Jover No-

nell !

Telèf. . de MIRADOR: 22592

rl

Donem un cop d'ull enrera E.i veurem Quina ha estat ]'evo- ,lució de Iugoslàvia fins els ,**dies l'assassinat del rei Ale-xandre

e •

Quan Sèrbia féu in e Peter Ralemen, assassí del rei Alexandre de Iugoslàvian e-dent vingué a constituir ei Pie. de Louis 13arthoui mont i la Prússia dels eslaus . .del Sud, vall a dir l'Estat-nuclia l'entorn del qual vindrien más tard a re- d'octubre de 1918 decretava el Parlamentunir-se els Estats restants per tal de formar I croata a Zagreb la separació de • Croàcia,

la Iugoslàvia o país dels eslaus meridionals. ' Eslavònia i Dalmàcia de l'Imperi i tres dics

Regnava, a Sèrbia, en iniciar-se el pre- després era votada una proclamació que

sent segle, la dinastia dels Obrenovitx. EI deia així : «Els croates, eslovens i serbis norei Alexandre Obrenovitx s'havia casat amb desitgen continuar llurs relacions amb Aus-

Draga Matxin, dama d'honor que havia tria-Hongria i exigeixenpobles en els seu((terrisestat dela reina Natàlia, mare d'Alexandre.

Per diverses raons, i algunes realment no taris ètnics, des de 1'Isonzo fins al Vardar,

molt favorables a la parella reial, oresqué on constituiran un Estat lliure, sobirà i

el descontent dels elements pol tics i mili-tars scrbis contra el rei i la reina. Es formà

independent.»Però, en moria ell r6 d'agost de 192t el vell

una conjuració i durant la nit ddl io a l'ii rei Pere — .aquell mateix que els oficia's

de juny de 1903, la valerosa oficialitat de eliminadors d'Alexandre i de la reina Draga

l'exèrcit, comandada pels coronels Naumo- havien installat al ,palau reial del Konak,

vitx i Mitxitx, assaltà amb incomparablediversosheroisme el palau, matà generals,

encara ple de sang —, la situació no apa-reixia amb els bells colors de finals de 1918.

ministres i oficials alliens al complot, i, D'una banda dls croatas començaven a re-

penetrant al dormitori reial, cosí a trets, sistir-se a l'absorció i a la prepotbncia pro-

per sorpresa, el rei i la reina. Completarenllur gesta despatxant dos germans de la reina,

gressives dels serbis. De l'altra, els serbiscada dia amb odi més gran el partit

de Draga.Un cop realitzada aquesta elegant tasca,

agrari croata i el seu cap Esteve Raditx,personificació de la resistència de Croàcia

posaren al tron Pere Karageorgevitx. Però a l'absorció per Sèrbia. Finalment en junyde 1928, seguint el vell sistema serbi, din-

—es demanarà el lector estranyat — quiaquest Pere Karageorgevitx que accep-era tre de la Cambra un diputat montenegrí,

tava.aquella corona de les mans sagnants Ratxitx, , disparava nombroses trets contraels bancs de l'oposició. Resultat : dos cels

dels assassins ?..Tenia també una història una mica agi- diputats agraris croatas morien i Raditx,

tala: era fill d'aquell Alexandre Karageor- ! greument ferit; sucumbia també al cap de

gevitx Czernv (el Negre), príncep de Sér- 'bia de 1843 a 1858• 'En aquest any el des-

pocs moments•Cresqueren les protestes a Croàcia. La

tronaven'i deu anys després havia de fugir situació es féu tensíssima. 1, finalment, el

de Sèrbia per haver fet assassinar el príncep 6 de gener ele 1929 el rei Alexandre es veia

Miquel Obrenovitx, motiu del qual el con- obligat a donar el conegut cop d'Estat, op-

demnaren els tribunals a vint an ys de tre- optant per emprar contra Croàcia el sistema

balls forçats en rebellia... fort. Cal dir també que s'esforçà per trobar

Ara, després de l'eliminació d'Alexandre una solució al difícil problema de fer viable

Obrenovitx, era installat el seu fill Pere all ! la unitat iugoslava i que hom afirma que

tron serbi pels conjurats que havien elimitat la seva dictadura fou meros sagnant que

el darrer dels Obrenovitx amb l'elegància i hauria estat una dictadura purament mili-

pulcritüd que hem vist. Quedà així fundada i tar, que ell evità prenent directament la

brillantment la dinastia dels Kárageorge- responsabilitat.De fet, des de 1929, i a desgrat de les

vitx...Els serbis, acostumats, com veiem per aparents reformes de 1931, el poder absolut

aquests i molts d'aitres exemples que no . segui en mans del monarca. Ara falta saber

ens caben ací, de dalt a baix de la societat, + si dI seu esforç unificador donarà bons re-

a menysprear la vida aliena, funden sacie- I sultats, i si els mètodes emprats no seran

tats secretes que es proposen d'obtenir per contraproduents. En efecte, contrastos profundissims separen els iugoslaus. Per un

totsels mitjans la unió dels pobles jugos-laus. Una d'elles, de la qual formaven part

i;costat hi ha els croates, catòlics, occidenta-

litzats, federalistes, convençuts de llur su-b'perioritat cultural. Per 1 altre, els ser Is, or

-todoxos, unitaris i centralistes. Quin mosaic,• amic lector ! Resulta que la meitat orientalde Iugoslàvia es ortodoxa i també en part

musulmana, l'occidental católica ; que laprimera empra ]'alfabet ciríllic i el calen-dari julià, la segona el llatí i el calendarigregorià. I encara més grans són els con-

trastos que hom nota en els costums respec-tius.

En aquestes condicions, com hem ditabans, tindrà èxit la temptativa unificadora

1, del desaparegut rei Alexandre? Serà, al con-trari, la seva mort sen yal de futures modi-ficacions o dislocacions de lugosióvia i aixíel crim dels ustatxis tindrà conseqüènciestranscendentals?

Això només el temps podrà dir-ho.

GONÇAL oi. REPARAZ (FUa.)

Dino Grandi, ambaixador d'Itàlia a Londres

21-11-36 MllR1lvl

L'EPILEG DEL CRIM DE MARSELLA Miranta fora La tivantor anglo -italiana

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

una sèrieEl to d'octubre de '934 els periòdics iugos-

laus publicaven di següent comunicat oficial,dramàtic en ja seva senzillesa.

((El nostre rei Alexandre ha estat mort ahir

q d'octubre, a les quatre de la tarda, a Mar-

sella. Ha segellat amb la seva sang l'es-devenidor de la pau per a la qual vivia i

per a la qual s'havia dirigit a Marsella, on

trobà la mort damunt d'una terra aliada.»Amb ell moria el ministre francès de Re-

lacions exteriors, Louis Barthou. I ara, amés d'un any de distància,amb la condemna dels ústat-xis assistim a l'epíleg d'aque-lla tragèdia que estigué a puntde provocar la sagnant con-flagració que entre tots pre-paren a la nostra Europa enestat de bogeria collectiva...Serà per a millor ocasió!

El veredicte ha causat in- •dignació a Belgrad. En efec•

te, no hi ha hagut cap con-demna de mort. La condemnaa treballs forçats a perpetuïtatpressuposa la deportació a laGu yana, d'on, si és difícil, noés impossible fugir—i més en-cara amb l'ajut dels diners de

les colònies croates sudameri-canes::.

Amb aquest regicïdi ha vin-gut a afegir-se un nou cas ala cadena ja llarga de la cri-minalitat política... europea(anàvem a dir ballcànica; peròcom que fins els Estats queeren tinguts per més civilitzatshan introduït el crim políticen gran escala entre els seuscostums dignes dels de l'Im-peri Bizantí, ara resulta queen això de l'assassinat totaEuropa és. Balcans!).

**+

assassinatsbon nombre de caps i oficials de ]'exèrcit,s'encarregà de realitzar l'assassinat de l'arxi-duc hereu d'Austrïa, Francesc Ferran. I el28 de juny de r9i4. es portà a cap el crimque havia de desencadenar la Guerra mun-dial en posar-se Rússia i després altres na-cions al costat de Sèrbia.,.

r x• x•

En acabar la guerra es dissol l'imperid'Austria-Hongria i neix lugoslàvía. EI 3°

Optimisme

En alguns medis es parla d'una nova Tri-plice, la germana-italo-japonesa, que fentuna nena de ehantage voldria obtenir: pera Alemanya, la -restitució de colònies ; pera Itàlia, la llibertat de maniobrar a l'AfricaOriental, i per al JaQó, les mans lliures en-front de la U. R. S. S. (respecte a Xina, jales hi té).

Segons els qui només veuen un chantageen tot això, el pensament . de Hitler fóra :

---Hem de fer força soroll amb el sabreperquè no s'adonin que és de fusta!

Sembla, però, que tot això és massa opti-mista, i que Hitler compta amb alguna cosa

més que el'simple soroll.

Marxa enrera?

Poc temps després de la promulgació deles fang oses lleis de Nuremberg, el Dr. Frickanuncià que els drets econòmics dels jueusalemanys serien objecte d'una legislació res-trictiva. Han passat mesos i aquesta no haestat adoptada, ni se'n parla.

Ens referim, és clar, als drets econòmicsdels capitalistes jueus, car els israelites fun-cionaris i els que exerceixen professió liberales troben ja sota una reglamentació odiosa.

Es evident que l'ariamtzació de les socie-tats anònimes i de les banques del Reichprovocaria massa pertorbacions en un paíson la situació financera i econòmica ja ésprou inextricable, i aquella anunciada legis-lació no s'elaborarà mati. Ja ho deixava en-tendre la Frankfurter Zeitung, les relacionsde la qual amb l'alta banca jueva són estre-tíssimes.

Això no vol dir, com alguns han escrit,que Hitler pensi fer, a poc a poc, marxa en-vera en l'antisemctisme.

Només vol dir que segueix essent veritatque un venedor ambulant jueu, un metgejueu, fer exemple, són Uns jueus; però uncapitalista jueu és un capitalista.

ct rtis

L'àvia del senador Curtis, Pex-vicepresi-dent dels Estats Units que acaba de morir,era una pell roja casada amb un pioneerfrancès. La mestissa filla d'aquest matri-moni es casà amb el capità Curtís i moríal cap de tres anys. Quan el petit Curtis entenia cinc, son pare l'envià a la tribu indiaon ja havia tornat l'àvia ; s'hi havia d'edu-car, però sembla que només aprengué a

muntar a cavall. En una baralla de tribus,

el jove Curtis -- tenia aleshores vuit anys —agafà un cavall i anà a demanar socors als

blancs. Restablerta la pau, un oncle blancs'interessà pel marrec i li trobà feia a casad'un progietarr 4 cavalls de cursa. Aquestli encarregà una fdtiña d'espionatge als esta-bles d'un •competidor, i de què que Curtisno arriba a fer carrera política ni de capmena.

Un dia de curses, els mossos de l'estableespiat, quan Curtis està a punt de gendrela sortida, engeguen un raig de trets alsj cus del cavall, però Curtis no s'ha desmun-tat i la bèstia, potser esverada pels trets i,per afegidura, perseguida per un mastí, ar-riba en primer lloc;

Malgrat els seus orígens en part euro-1eus, Curtís detestava i menyspreava Eu-roba.

—No entenc pas qué hi trobeu d'atractiu!—deia un dia a un amic seu que s'embar-cava cap a Europa.

—Ja us ho diré—respongué l'amic— ; s'hitroben tatrts americans !

Noves óraeions italianes

(Segons II Tevere, de Roma.)«Crec en Llucifer, creador de sancions i

dei francmaçons, i en Eden, fui seu, puris-sim botxi contra nosaltres, italians, conce-but pel sant esperit maçònic i antifeixista,nascut sota els auspicis de la S. de les N.,Havent sofert sota el regne de Mussolini, ique no mori, ni fou enterrat viu, ni es re-bentà al cap de tres dies, sinó que baixaràa l'infern amb son pare, que el proclamaràtan estúpid i bestial como ho fou en la terra,al mateix temps que els seus dignes com

-panys Litvinov, Benes i Titulesco.n«Pare nostre, que és un anglès, maleït si-

gui el teu nom, que s'ensorri el teu imperi,que la teva bestial voluntat sigui sancionada

així en la terra com en el anar. Abandona

per ara i per sempre els teus propòsits sobreAbissínia r reenborsa'ns els nostres crèditsde 1 9r5 a 1918, tom nosaltres els reembor-sarem al negus, creditor nostre.»

«Ave, Anglaterra., plena d'enveja, l'egois-me és amb tu. Maleïda ets entre totes lesivacions i maleïdes siguin també les sancions,fruit de la teva maldat. Santa causa fei-xista, creadora de civilització, combat pernosaltres, ara i sempre, per la nostra gran-desa futura. Amén.»

Humor suec

Els diaris suecs de províncies—com els de

províncies d-'altres països-publiquen sovintpetits avisos de caràcter completament ter-sonal: «La senyora Tal no rebrà aquesta

setmana)), per exemple, i anuncis de casa-ments, prometatges, morts, etc.

Darrerament, un d'aquests diaris publi-cava :

«El reverend Vilogsbe ha deixat avui laterra, camí del cel.»

1 l'endemà, obra d'algun plaga, arribava al'administració aquest telegrama

))Reverend Vilogsbe no arribat encara. Es-

tic inquiet.—Sant Pere.»

i( NO ESTIGUI PREOCUPATI y^ Si es quelcom que no té remei ¿què en Ireul de preocupar-se?, i si en té, ¿per què es\ preocupa?

Molt més Ji valdrà que atengui la sevasalut, prenent diàriament dues cullerades de

/ CARNE LÍQUIDA dissoltes en la sopa.Ja veurà com això el posarà fort i bo deseguida.

CAMISER

CARN E LIQU1DA A

del Dr. Valdés García de Monlevrdeo

- i lh,.

ESPECIALISTA

LSIT EN LA MIDA

JAUME I, tfTelèfon (1655

S'ha parlat molt de la di-versa actitud de la Gran Bre-tan ya pel que fa al pacte gine-brl, citant altres casos i pa-rangonant-los amb l'actual.

Efectivarrient, en la políticaanglesa envers Ginebra ha tin-

gut lloc una evolució, que po-

dem qualificar de beneficiosa,

á conseqüència de la influèn-cia exercida per l'opinió pú-blica. Cal tenir en compte queAnglaterra és el pals on méspesa la vdluntat popular, i

i de consolidar el principi de la seguretatcol-lectiva, és actualment el que preocupa elsgoverns de Paris i de Praga.

A evitar un fet tan greu tendiren els es-forços de Laval i tendeixen ara els del seusuccessor al Quai d'Orsay, Flandin, amb-dós fautors de la conferència de Stresa. Però,fins ara, l'obra conciliadora ddi govern fran-cs no ha donat grans resultats i, a despitd'ella, les relacions anglo-italianes encaras'han fet més tivants.

L'afer del report Maffey, publicat pel Gior-riale d'Italia amb un vibrant artidle de Vir-ginio Gayda, no és d'aquells fets que tirinaigua al foc, sinó dels que hi afegeixen lle-nya. Especialment si es té en compte quela publicació del document ha tingut llocpoques hores després que sir 'Erie Drum-mond, ambaixador de la Gran Bretanya aRoma, havia comunicat a Fulvio Suvich la«seca» resposta negativa del seu govern a

una petició italiana sobre la presència de laHome Fleet — constituïda per 600,000 tonesde vaixells de gerra — al Mediterrani.Aquesta coincidència fa aparèixer evident elpropòsit del govern italià de provocar unasituació embarassant a Londres.

El govern feixista, però, ha reeixit en elseu intent? No ens ho sembla pas:

Primer que res, cal observar que la publi-

cació d'un document secret sostret no se sapcom • d'un ministeri i publicat en un diariestranger, amb el consentiment si no l'en

-càrrec del govern del país on apareix eldiari, constitueix un procediment diplomàticirregular i incorrecte.

Si es volen invocar precedents a tall dejustificació, només en trobarem de referentsa països que estaven ja en guerra i no man-

tenint encara relacions diplomàtiques. Peraixò es comprèn el mal efecte causat alForeign Office, on s'ignora per quins caminsel document ha arribat al diari dirigit perGayda.

Què és aquest report Maffey, sobre el qualcorren versions distintes i per això val lapena de parlar-ne?

En gener de 1935, Grandi, ambaixadoritalià a Londres, s'arribà al Foreign Officea ensenyar a John Simon, per encàrrec de

Mussolini, un pla italià d'expansió a 'Etio-pia. Simon es reservà de fer conèixer elpunt de vista britànic, • i explicà l'assumptea Mac Donald. En principi, cap dels dos nohi era hostil, però portaren la qüestió aexamen del Consell de ministres. El Con-sell, després d'una àmplia discussió de ca-ràcter exclusivament polític, confià al minis-tre de Colònies, Thomas, la comesa de sot -

1 metre el projecte italià a una comissió detècnics, presidida pel funcionari més com-petent, Maffey.Les conclusions d'aquest informe eren fa-

vorables al pla italià, jaque s'hi deia quela Gran Bretanya — tret del llac Tana i laSomàlia Britànica — no tenia cap interèsdirecte a Etiopia i no li podia pervenir capperjudici d'una ocupació italiana. Aquest re-port quedà enllestit en juny de 1935 i no espublicà, però se'n trameté còpia a tots elsministres i representants diplomàtics de laGran Bretanya.

Què s'ha proposat el govern italià ambla publicació del report Maffey? Senzilla-ment : desmentir la versió del govern anglèssobre la seva manca de coneixement delsplans italians. A Roma es diu : No solamentvosaltres els anglesos heu estat informats atemps, sinó que fins heu fet estudiar la qües-tió per funcionaris competents, els quals hanconclós que els vostres interessos no resul-taven lesionats per la nostra acció a Etiopia.

Després del primer moment, de compren-

úiMe sorpresa, els anglesos han pogut jugar

a bona carta responent: La publicacióde ISn(onnc Matfe^' no sols no fer-nos

sil4e sorpresa, els anglesos han pogut jugaruna bona carta responent: La publicacióde l'informe Maffev no sols no pot fer-noscap mal, sinó que és la prova més fefaent,donada per nosaltres mateixos, que la nos-tra aversió a la guerra d'Africa no és de-guda, com heu dit fins ara, a baixos càlculsegoistes, sinó a l'interès per la funció del'organisme ginebrí i a la defensa dels pal-sos febles. I a més a més : el report Maffey,

n1 expansió italiana a Abis-si reconeix que una e p9 sínia no és contrària als inte-

ressos britànics, nio reconeixni podia reconèixer la legiti-mitat d'una guerra per tal derealitzar aquell pla.

En el moment d'escriureaquestes ratlles no coneixemenea-ra la resposta d'Eden als

diputats que a la Cambra delsComuns l'han interrogat so-bre la publicació del documenten el diari feixista, però nocreiem que la seva respostadifereixi molt essencialmentdel que hem dit abans.

No per això s'acabarà la po-lèmica. Per part italiana esVol trobar, costi el que costi,culpa per al govern anglès;i, per part anglesa, diaris comel Times i el Daily Telegraph— òrgan d'Eden — insisteixenque Itàlia amb la guerra d`E-tiopia ha violat el Covenanti per això n'ha de sofrir lesinevitables conseqüències.

El que no es pot saber udaramont és 1'exac_ta situació d'Itàlia. La caiguda del feixismeés inevitable, però no imminent. El mateixcomte Sforza deia dies passats, a Londres,que ha entrat en agonia, però no pot preci-

sar-se'n la durada. Això vol dir que la polí-tica italiana seguirà encara en les mateixesmans i, per tant, es poden esperar novescaparrades que constitueixin altres tants pe-rills per a la pau.

El reacostament italo- alemany, que escreia molt dubtós, sembla a punt d'esdeve-nir una realitat. Tant a Beni n com a Romaestan disposats a oblidar tots els incidentssubsegüents a l'assassinat de Doilfuss, i Po-lònia — que tant ha contribuït a aquest re-acostament — sembla que ha preparat unpla de resolució de la qüestió austriaca capaçd'acontentar Hitler i Mussolini.

Aquest reacostament pot tenir moltes con-seqüències, entre elles que Itàlia deixés d'és-ser garant dei pacte de Locarno, i Mema-aya quedés amb més llibertat de fer el quevulgui en la zona desmilitaritzada del Rin.

Però com que tota acció té la seva reacció,la conseqüència més immediata del reacos-

tament italo-alemany fóra una més estretaentesa franco-anglesa i un major reforç po-lític del pacte franco-soviètic. Així i tot,però, es va cap a la divisió de les forceseuropees. Aleshores, com es pot parlar deseguretat conectiva i de li mi tació dels arma-ments?

El fet és que de limitació dels armamentsja no se'n parla, sinó, al contrari, tothomnomés pensa a augmentar-los tant com pot.1 de mica en mica, peró amb moviment ques'ha accelerat en els darrers anys, es va en-runant l'edifici que s'havia volgut bastir de

clesprés de la guerra ençà, per a tornar a

estar pitjor que en 19 1 4.

TIGGIS

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxlma ropidesa O MbXlma qualltat

AVINYÓ. 19. pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

L'esdeveniment mis greu des de I'acaba-ment de la puerca europea ençà, és I'acwali amor anglo-italiana. ,o és . solament

L'esdeveniment més greu des de l'acaba-ment de la guerra europea ençà, és l'actualtivantor anglo-italiana. I no és solamentgreu en ell mateix, sinó també per les sevesinevitables complicacions i repercussions. Entenim una prova en la represa d'activitat dela di plomàcia alemam•a a fi de constituir unbloc de les ((potències descontentes», al qualHitler voldria atreure Itàlia.

Una deserció italiana del camp de les na-cions encarregades de mantenir el statu quo

La c)lrta. de Marey en què parla de Lurnière ^covri án id) toy del cinematògraf

tuats per a donar empenta industrial i co- fessor Richet presentí films realitzats per.mercial al descóbrïment, i trobava just quese'ls en felicités. «Però—afegia—no és pas

Ma •eg en 1893, els negatius dels quals es `guarden a l'Institut Marey. ° ),menys just de dir que Marey és el primer; Els,ïmpugnadors de la prioritat dels Lu .!entre els inventors d'aquest art nou, al qual - 'un-re remarquen que Marey només utilitzavales ciències deuen tants de documents irles- ;ales seves projeccions amb fins eientí£ics, se'ntimables, la indústria humana tantes de rLqueses . i el públic tants d'espectacles instruatius i atraients.» a°

Començava així la «guerra dels orígens», q'„que agra, amb motiu dels honors retuts a Lu- ° n`mière, ha estat represa.

Com és sabut, hi ha poques invencions, per ^no dir cap, que pugui ésser atribuïda de dalt 1 í 'a baix a un sol home.

Com s'ha dit en aquestes mateixes pagi-nes,en 1895 ( 1 3 de febrer), Lumiére obtingué r v q• f^^una patent, i el vz de març del mateix aru 16tingué lloc la projecció privada, a la Socie-

p .vfl

tat d'Encoratjament a la Indústria nacional,i el 28 de desembre de 1895, al Grand Café. ^"

Ara bé, en 1882, el fisRdeg IEtienne-JulesMarey, amb el seu ajudant Démeny, començà Marey ï el seu fusell cronofotogrà,uels seus treballs sobre el moviment i construíel seu fusell fotogràfic basat en l'ús de laplaca gïratòria.

servia per a explicar als estudiants el «moví,dels

Ja en 1888, Marey es servia de paper i no dement éssers microscòpics )) , men tre queLouis Lumiére es dedicó de seguida afer-neplaques. L'any següent, el químic Balagny, un espectacle públic.

per encàrrec seu, produí «bandes de celluiloide Marey publicà en ¡8gq -1 seu llibre Leemulsionades », producte que poc abans, als Mouve,nent, on descriu la seva invenció un .Estats Units, havia llançat la casa Kodak. El any abans que sonés el nom de Lumière. '.Congrés internacional de Fotografia de i88g En lgoo, Marey és nomenat del jurat deadoptava la paraula «cronofotografian per a l'Exposició Universal; refusa i proposa ladesignar els mètodes de fotografia del movi- seva substitució per Louis Lumière, inventorment presentats per Marey. d'una aparell nomenat «cinematògraf». En

Aquest; en 3 de novembre de 18go, descriví un article publicat en la Revue Scientifiquea l'Acadèmia de Ciències el seu «aparell tro- del gcner de nn3, Marev explica el seu tn-nofotogràfic, aplicable a l'anàlisi de tota mena vent dé la cronofotografia, i diu : aL'apli-de moviments,,. cació més enginyosa i més popular d'aquestMarey, home de laboratori, no patenta el mètode ha estat realitzada amb el cinema-seu aparell de presa de vistes fins al i893, tògraf de Lumière» .i el seu ajudant Démeny, un aparell més per-feccionat de fer córrer el film. Aquest aparell (Segueix a la pàgina 8)

AVUI INAUGURACIÓ

Mes Musical Mary6it

Els millors films musicals de

Warner Bros - Ufilms - Columbia Films

Associated Talking • Pictures

amb

Irene Dunne - Marta Eggertli - Grace- Moorei

UN FILM BIOGRAFIC SOBRE

MOZART.

PRIMER PROGRAMA

BELLA ADELINAamb

IRENE DUNNEDeliciosa opereta , fi de segle

i una producció espectacular

WARNER BR®S

. MARYLAND i

4

21-I1=36

EL . CINEMAEL 9 DE MARÇ, AL COLISEUM

Unas. ''«Mirador»essioEl favo!' amb què els nostres lectors han

volgut sempre acollir Ves nostres iniciativesen el camp del cinema, no ha fet sinó do-nar-nos més i més consciència de la nostraresponsabilitat en aquestes tasques. D'ací,per part nostra, la necessitat d'un controlcada vegada més sever, d'un esperit de se-lecció cada volta més exigent. Aquesta i noaltra és la raó per què les nostres sessionsde cinema no t ngum ara aquella regu4ari-tat d'altre temps. Ens hem fet difícils i no

u9.pInaon4

DEMA DIVENDRESESTRENA

i

noms més gloriosos del cinema europeu. Laprotagogtigta, del film és IElisabeth Bergúer,el prestigi 'de la qual esta per damunt detota "ponderació,

Pau] Czinner, de qui tots recordem lesseves realitzacions del cinema mut, El vio-linistd de, Florència, Amor, la Duquessa deLpngeais; De qui la culpa?, etc., ingressatál cinema parlat ha produït darrerament LaSenyoreta Elsa (que no s'ha vist encara a

rcelgna), Arianat Melo i Caterina de Rús-

ever» (UNo em deixis)))

sia. !Expatriat el mateix que la Bergner, tre-balla ara en el cinema anglès, en els ren-gles del qual ha produït aquest film emocio-nant, a estones magistral, que és Escape meneven.

El film marca sobretot la consagració defi-nitiva d'Elisabeth Bergner en el cinema.

Elisabeth Bergne

¿ VOQT AL.

TpC^^lp^]Pl6I0ó j7C^1 C^oJc D1l iH

GO FQh9riir tt^^

ta.u^ wï o^ ^^ ca^^o^a^^^ r

PANORAMA

Per als amarlenisfes»Marlene Dietrich segueix a Hollywood,

rodant amb Charles Boyer el film 1 loved asoldier, que en temps del cinema mut es ti-tulà Hotel Imperial. Seguirà a Hollywoodfins al mes de maig, que farà vacances i vin-drà a Europa, on de passada treballarà en unap, oducció d'Alexander Km-da.

No és veritat que vulgui comprar una ma-sia a Txecoslovàquia i retirar-s'hi.

No és veritat que hagi de treballar en unmusic-hall parisenc

No és veritat que s'hagi barallat amb Jo-sef von Sternberg.

No és veritat que els kidnappers l'haginamenaçada amb robar-li la filla, ni que setdetectives vigilin la petita Maria Sieber i laseva mare. •

No és veritat que es divorciï del seu marit,Rudolf Sieber, ni que aquest hagi dilapidattots els guanys de la vedette.

No és vi eritat...Podria saber-se quantes d'aquestes noticies

que ara es desmenten per falses, han estatobra dels mateixos departaments de publici-tat?

Pot saber-se mai gran cosa del cert sobrela vida i els fets dels artistes de cinema?

Notícies curtes

Alexandre Volkoff ja ha acabat de rodarVolga, Volga.

—4Uð film que prepara Abel Gance : LaSonata a Kreutzer, amb Marie Bell i PierreRenoir i diàleg de Stève Passeur.

—La moda dels films d'època : ham anun-cia Manon Lescaut, segons la cèlebre no-vella de Prévost.

— Un altre film biogràfic. Es dirà Extaside la Dansa i evocarà la vida de la ballarinaFanny Elssler, amb els seus amors amb elduc de Reichstadt, i que s'imposà a Parísmalgrat l'hegemonia de la Taglioni.

— Llegim que Marcel Gras ha començatja el muntatge d'Aux Jardins de Murcie, iara es procedeix a enregistrar l'acompanya-ment musical, de J. Poneigh. Advertim queaquest títol correspon a la traducció francesade María del Carmen de Feliu i Codina.

— Freddie Bartholomew serà el protago-nista de la versió sonora del Petit Lord Faunt-leroy, realitzada per David Selznick.

DILLUNS ESTRENA

Una comèdía deliciosa amb8. esfelles cèlebres

En el mateix programa

"AMENAZA"amb

Gertrude Michael í Paul Cavanagh

1 Són dos flms Paramount 1

11111111111111111111111111111111111111111111111111111111116

Passeig da Gràcia, 57. - TeUfon 79681 ESe38f6 continua de 3 farda a 1 mafinada

E SEIENT, UNA PESSETA

CURIOSITATS M1INDJAL5lnteressanfs reportatges U. E. A. exclunu

COCKTAIL ESPORTIUE Docmnenral de Paramoaní

MICKEY BOMBERE Segona setmana del gran èxit de Walt Di,eay

L'OLIMPIADA BLANCADarrers de/alls dels Jocs Olimp,cs fíes a la clausura

E NOTICIARIS D'ACTUALI2A7MUNDIAL segons visió PARAMOUNT E

E i ECLAIR JOURNAL exclusla.LA VIDA DE LES FORMIGUES

E u meravellós documental de U. E. A.mnmmUummIlummnnnlluallnummllm°,

. Una mica pertot, s'ha celebrat el quarantèaniversari del cinema, homenatjant els ger-mans Lumiére, ((per haver creat, de toutespièces, un art i una indústria», com ja s'es-crivia en 1924, en ocasió de collocar una placarecordatòria en una casa de París.

Però poques setmanes després, Pierre No-gués, cap de laboratori a l'Institut Marey, di-rigia una carta al president de l'Acadèmia deMedicina de París .protestant de l'atribucióexclusiva als germans Lumière de la invenciódel cinema. Deia gtl-e aquests estaven ben si-

fou explotat per Gaumont fins al 1910. D'al,tra banda, a l'Exposició de 188g, Emile Rey,naud projectà dibuixos animats amb vistecronofotogràfiques.

El mateix Marey comunicava a I'Acadè,'° ..mia de Ciències, en z de maig de 1892, el seuaparell per a projectar, que upermet de mos.trar a un nombrós auditori el moviment d'ob,jectes de tota mena les imatges successivesdels quals han estat recollides per la trono.fotografia». El aq de juny de 193o, en ocasiódel centenari del naixement de Marey, et pro,,..,

POLEMICA

4

Lumðère U Mire[M

una magnífica producció dramàticai una comèdia capfivadora que for'matan un programa perfecte enundels nostres millors salons

:aaeis

tEDEPERunces DEE

Mofi LA ALEGREMENTIRA

Del film edEsca^e me n

podia això ésser d'altra manera. Hem arri-bat a un punt que ja no podem fer un pas

enrera. ;Com fer-lo, per exemplle, després deNoblesa obliga, que ha estat un dels èxitsque més ens ha satisfet? IEs per això quena ens sentim amb forces per convocar elsnostres lectors si no és en el cas d'una obraveritablement important.

I encara no n'hi ha prou, per justificaruna sessió nostra, que el film sigui impor-tant. 'Encara cal, per fer més eficaç la ses-sió, que el film es presenti amb aquellescaracterístiques peculiars que .el fan difícila 1a comprensió del que podríem dir-ne elgras públic.

Facilitar que un film com és ara (Escapeme never trobi, ja la primera nit de projec-ció, el públic al quàl va destinat, permetentaixí que 1a pellícula entri pel bon camí, ca-paç de donar-li les seves màximes possibi-litats d'èxit en les projeccions successives,heus ací la funció de lá nostra sessió vinentanunciada pel dia g de març al Coliseum.Una sessió, com sempre, al servei del boncinema.

Ultra tot el que hem vingut dient, hi haencara la satisfacció de poder una mit reuniren un cinema un públic seleccionat amb]'objecte de crear aquella confortable atmos-fera d'homogeneïtat i de comprensió queTant afavoreix la fruïció de l'espectacle.

Escape me never, que es presenta a Bar-célona amb el títol de No em deixis, és latranscripció cinematogràfica de l'obra deMargaret Kennedy The fool of the famify.El film és obra de Paul Czinner, un dels L'eminent actriu austríaca, que tantes pre-

vencions havia manifestat envers el cinema,temps enrera, persuadida finalment per lainsistent requesta del seu marit i directord'e •cena, Paul Czinner, després de les sevesencarnacions anteriors d'Ariana i de Cate-rina,"emperadriu de Rússia, assoleix ací undels punts màxims a qué pot ascendir elgeni d'una actriu.

La pel•lícula, magnífic triomf dol cinemaanglès, està destinada a figurar al costat deJo sóc un espia i Enric VIII com l'obra mésreeixida que s'ha rodat a Anglaterra, tantper la intensitat del tema, com per les ex-cellénoies de la realització, en l'èxit de laqual cooperen una selecció d' • tors admi-rables.

El scenario és obra de R. J. Cullen. .Lamúsica ha estat composta expressament peral film pel mestre William Walton. La co-reografia és dirigida per Frederick Ashton.

Nosaltres estem entusiasmats amb el filmi confiem que els nostres lectors participa-rán d'aquest judici tan favorable envers eldarrer film de Paul Czinner.

Us parlarem de la pellicula en el númeroVinent, que sou pregats de consultar per in-formar-vos de tot el que pugui interessar

-vos respecte a detalls d'aquesta sessió decinema.

La sala del Teatre Líric

1

El rajàh s'entrena (Die Koralle, Berlín)

è^lllllllllllillllllllllllllllllllllllllllilllllilllllhllllllllllllllllllllllllllllllllP:

SAVOY=LES ULTIMES NOTICIt5 DEL MON

per més d'un concepte. iEl fet, esdevingutamb els anys versemblant, mereix una rec

-tificació.Emili Arnús Oliveras, hereu d'Evarist

Arnús i Fàbregas, determinà a mig any 1899edificar l'àrea ocupada pel Teatre Líric,creat pel seu pare en la zona que haviaestat els Camps IElisis. A l'hora de desei-xir-se del coliseu oferí Emili Arnús al Cosmunicipal el decorát, mobiliari i deixa'llesde l'obra, a condició que ultra efectuar laCorporació l'enderroc pel seu compte, re-construís el teatre en terreny de la ciutat.La proposició d'Arnús, presa en consideraciópel Consistori, passa a una ponència encar-regada d'estudiar l'áfer i proposar allò mésconvenient als interessos comunals.

La intenció del donant suscità, en ésserconeguda, un seguit de controvèrsies. Elpúblic i la premsa debateren llargament elnegoci, que comptà aviat amb nombre d'o-posants I partidaris. 'En el reno e d'aquests,diverses entitats culturals i artístiques afec-tades amb la idea de disposar d'un teatremunicipal, iniciativa de la qual s'havia par-lat per primer cop tres o quatre anys abansde produir-se el gest d'Arnus. En tant cer-caven els uns l'indret d'emplaçament—asse-nyalaren i tot el boc{ de Parc de la Ciuta-della ocupat per ]''hivernacle —, sostenienels altres que el regal, condicionat en la

CAMISERESPECIALISTA

E%IT EN LA MIDA

JAUME I, !i

4elèfon !1655

UN PROGRAMA QUE

HOM APLAUDEIX

DESPRÉS DE CADA

PROJECCIÓ

1 TAMBÉ

"EI misterio del

cuarto azul"

per ELSE ELSTER

SESSIÓ CONTÍNUA DE 4 A ratio

27-II-36 'v Dl: • 5

EL TEATRE I LA MLISICAPETITES HISTORIES D'ALTRE TEMPS A L'ESPANYOL

' ' ''I,a Maca dels Encants"ess^o(?)del l^r^c`a c,En un incís del treball de R. Moragas

sortit darrerament a MIRADOR es dóna aentendre que per ruqueria dels regidors queeren trenta-set anys ha no tenim avui teatremunicipal. La versió no és una novetat.L'he vista repetir, de paraula o per escrti,dotzenes de vegades. Dir que hi ha hagutsempre—hi ha encara persones crèdules al'extrem d'imaginar que una badada de'Ajuntament fes perdre a la ciutat la pro-

posició d'adquirir de franc un teatre plaent

A propòsit_de l'orgueEl poc èxit de públic que ha obtingut la

sèrie de concerts que ha donat recentmentAndré Marchal, organista de Saint-Germaindes-Prés de París, sobre «les grans formes dela música d'orgue>, suggereix a Boris deSchloezer, el crític musical de la Nouvelle Re.vue Française, algunes consideracions bendignes d'atenció.

Com és — es demana — que l'orgue, enaltre temps el primer dels instruments, avuiencara el que compta amb majors recursostècnics, es trobi en una decadència tal? Enprimer lloc — diu — és per culpa dels mals

ELS CONCERTS

Isabel Martí=Colin il'Orquestra Clàssica

de BarcelonaSeguint una de les seves millors normes,

la d'alternar els recitals d'artistes estrangersamb d'altres confiats a artistes nostres, l'As

-sociació de Música «da Camera» ens presen-tà en la seva darrera sessió l'Orquestra Clàs-sica de Barcelona, que tan meritòriament

t" t:

Y

W'

I

^ r r^.-^

A.!''

Isabel Martí-Colin

dirigeix el mestre Josep Sabater, i, collabo-rant amb ella, la jove pianista franco-catala-

na Isabel Martí-Colin.IEl programa constava de dos concerts per

a piano amb acompanyament d'orquestra,romàntics tots dos a tot ésser-ho — l'un erade Chopin, l'altre de Liszt — i d'una sere-nada de Mozart per a orquestra amb inter-venció important d'un violi solista. Com que,en total, el piano resultà tenir el paper pre-ponderant començarem per parlar de la pia-nista. Isabel Martí-Colin domina el mecanis-me : articula impecablement, té una gran agi-litat i una precisió remarcable. Però potserencara no ha acabat de trobar el secret de lasonoritat i per aixa efs passatges expressiusli surten menys plens que els altres. Es benevident que és una sort envejable la de nohaver de témer els temps ràpids, però en can-vi trobar-se desemparat en els movimentslents, sense prou recursos per a fer interes-sants unes notes que duren massa, també ésun inconvenient. No dubtem que Isabel Mar- Ití-Colin superarà aquest obstacle i arrodoniràaixí una personalitat que promet tant. Pelque fa a l'orquestra, cal fer destacar en pri-mer terme l'entusiasme del mestre Sabater, iencoratjar-lo ben sincerament a prosseguirper l'excellent camí que ha emprès : gràciesa ell, Barcelona comptarà amb una bona or-questra més, i els filharmònics amb un bonmitjà de posar-se en contacte amb les gransobres.

Quant al programa, el que ens sembla mésinteressant és la reivindicació que hi era fetaclel geni de Liszt. Estem tots plegats tanacostumats a no sentir altre Liszt que el so-nor quincaller de les rapsòdies i les Campa-nelles diverses, que l'audició d'una obra se-riosa com el Concert en mi bemoll per a pia-no i orquestra ens sembla una descoberta.Sortosament, aquest no és l'únic exemple quepodem citar, durant el que va de curs, d'exe-cució d'una obra realment important de !Liszt ; esperem que haurem trobat el boncamí i que ben aviat el nostre públic donaràa aquest autor l'honorable lloc que li corres-.+pon en la història de lá Música.

organistes. Incapaços de moderar llur aro-bició de grandesa sonora, utilitzant a cadamoment i sense cap necessitat musical ven-table tota la puixança de llurs instruments,han convertit l'orgue en una mena de caixadels trons impossible d'escoltar. Com mésIian estat els recursos de l'orgue, major haanat esdevenint també aquest abús.

En segon lloc, la culpa és dels fabricantsd'orgues, que han perdut la tradició delsavantpassats i que a força de perseguir elsavenços tècnics de darrera hora, han aconse-guit desnaturalitzar, en la majoria dels casos,llur producció. També és una causa de leca=dència -- segueix dient Schloezer — el fetmateix que ]'orgue s'hagi vinculat estreta-ment amb la vida religiosa. Això, que en al-tre temps contribuía tant a augmentar el seuprestigi, avui l'ha dut a una mena de móncompletament a part del musical, fins a untal punt que, morts César Francic i Saint-Saens, ja no hi ha veritables compositors demúsica d'orgue : els que n'escriuen són sim-plement organistes que escriuen per a ells,perd sense més afany ni més èxit artístic queel que puguin tenir els pianistes virtuososquan escriuen per al piano.

Per fi — i aquest és sobretot el punt queens interessa — Schloezer assenyala com acausa més important un fet d'ordre no pasestètic, sinó social. L'orgue, diu, instrumentessencialment polifònic, ha perdut el seu llacd'honor perquè l'hi han pres el piano il'or-questra, que es presten millor a l'expressiódels sentiments individuals, entronitzats pelromanticisme. No és que les grans composicions d'órgue. dels antics no fossin capacesd'un altíssim lirisme — Bach i Frescobaldiens ho desmentirien bé prou —; és que ellirisme d'ara és . sobretot subjectiu, i que l'ar-tista, àdhuc pera les nostres generacions quesemblen tan allunyades del romanticisme, se-gueix essent el revoltat, l'home antisocial, iper consegüent l'home antipolifònic, si és queés permès d'emprar aquest terme. Per aixòmés que per cap altra causa els compositorsde música d'orgue han perdut la brúixola, i,quan no escriuen obres de simple virtuosisme,cauen =:cito textualment — en una senti-mentalitat ploranera o en el pathos romànticd'un sub-Wagner (si és que, com alguns, a larecerca de sonoritats rares, no fan sub-De-bussy, que encara és pitjor).

Ara, si això fos cert, hauríem de creure queles noves comunions místiques — socialisteso nacionalistes — que tendeixen novament afer entrar ]'home en un estret contacte ambels seus semblants, afavoririen una nova fio-ricla de la música d'orgue, com haurien d'afa-vorir, lògicament, la de la música coral. Peròper ventura la polifonia no suposa un acordde veus diferents, i per tant de sentimentsdiferents, dintre una mateixa gran idea? 1les agrupacions actuals reposen realment so-bre la Idea o sobre uns mesquins interessos ?'

Un brillant periodista barceloní escrivia undia, ja fa temps, que la gent que saben tocarel piano anaven desapareixent a mesura quees perdia el liberalisme. 11'aparicié del libe-ralisme, podriem dir ara, va arrossegar laruïna de la polifonia i de la música d'orgue.1 bé, és que no reaccionarem mai més? Simai el liberalisme, que al capdavall és unaforma del romanticisme, desaparegués del tot,quina seria la forma musical que correspon-dria als nous tipus socials?

ti ALFONS ROURE

forma dita, esdevenia inacceptable, car pu-jarien les despeses de l'enrunament bastant

que de ]'operació es treguessin. Més delque pogués valer aixecar un teatre senseel peu forçat que era subjectar-se a la cór-

més del que valien els objectes servibles

pora d'un altre.

article de Bonaventura Bassegoda, contrari,en la seva triple qualitat d'arquitecte, d'a-ficionat i de ciutadà, a l'aprofitament de

Cal esmentar, sobre aquest particular, un

que, per tant, han vist unes quantes coses

que ens puguem atribuir, ens han dit moltesmés i tenen una major experiència que la

vegades, en sentir que ens queixàvem de lamisèria actual del nostre teatre, que no n'hihavia per tant, perquè, si fa no fa, la marxad'aquest sempre ha estat igual. Ha anatsempre a empentes i tomballons, amb llar-gues temporades en les quals ni una solaobra escrita en català no era representada

Amics que són més vells que nosaltres i

i entre les quals, si una escena en la nostrallengua funcionava més o men ys normal-ment, no era pas donant a conèixer obresgenials, precisament, sinó que la seva ac-tuació es descabdellava en un gran agrisa-ment i una general banalitat, d'on, de tanten tant — molt de tant en tant —, es des-tacava alguna producció de categoria. Laperspectiva en què veiem els temps passats— segueixen dient aquests amics—ens ama-ga moltes illacunes i profundes solucions decontinuïtat, guarnint-ros allò que fou undesert de vulgaritat amb tots els prestigisdel poc que hi havia de digne i estimable.

Per això ens és dit que potser exageremun xic quan ens queixem del panoramaque presenten els nostres teatres i de lamísera condició intellectual i literària delaproducció que ens hi és oferta, l'única queengresca les nostres companyies i els nos-tres empresaris ; car la qüestió de què estracta es veu que és la de pendre paciènciai esperar que d'aquesta inundació d'irres-ponsabilitat descordada surti —per un mira-cle, del qual, com a bon miracle, ningú noens sabrá explicar el mecanisme—un autorsolvent i correcte que es faci creditor, en-sems que als aplaudiments del públlic, al'elogi de la crítica.

Analitzar 'a impossibilitat que això suc-ceeixi sense capgirar del tot tota mena delògica, ens portaria massa lluny. Per altrabanda, el nostre intent, avui, no és altreque el de repetir una vegada més—ambperdó del lector—, i a propòsit de la des-araciada astracanada de Roure estrenada la

les deixes de] Líric. Es tracta—digué en asubstància Basseaoda—d'una salaue data passada setmana a l'Espanyol, per la com-

essencialment, dels Camps Elisis, Íes cons- panyia Vila-Daví, La Maca dels Encants

bruccions dels quals, per exigències del ram o la culpo no és de les dones, la poca Sa-

de guerra, foren fetes amb entarimats de tisfacció que ens causa haver de contemplar

fusta. Damunt la base d'un d'aquells edi- els nostres còmics dedicats a feines tan

fitis provisionals bast{ Evarist Arnús el Li- p° plausibles per a amosaltres com és aques-ric, que l'arquitecte Salvador Vinyals i ei ta del foment del mal gust, del xaromsmepintor Soler t Rovirosa embelliren magní- i de l'anallfabetització del ciutadà mitjà aficament. Decoració, per la resta, postissa, través de produccions cl'aquesta categoria.composta de guix i cartó-pedra, la qual N'o volem negar—la veracitat dels testi-cosa indica que la importancia i l'encfs monis ens ho priva---que tots els anys quedel teatre, apreciables tal com estan actual- han passat de Robrenyo ençà hagin estatment, s'esvaeixen en ésser aquest arrencat tan tristos i pobres per al teatre català comde lloc. Llevat dels ampits de ferro, les aquest que estem passant,. Però ens semblaaranyes, les butaques, el decorat, els mi- que tenim una mica de dret a pensar queralls i les estàtues de Revnés, no hi ha el temps no passa debades i a exigir unacosa que compensi el treball i les despeses 1 mica de serietat i solvència en aquestesde treure-ho i muntar-ho .novament. Val la 1 coses que ens toquen tan de la vora.pena que per a aprofitar els accessoris Resulta ja potser un xic depriment i des-anotats gasti l'Ajuntament la suma quan- 1 moralitzador que, per respecte al rètol sotatiosa que representa abatre l'edifici amb el 1 el qual s'emparen aquestes produccions quetacte i la cura indispensables per a anar a en qualsevol altre país no obtindrien la con-la reconstrucció? 1 sideració de ningú ni tan sols per a blas-

La discrepància de l'opinió dividí els re- 1 mar-ne o criticar-les, hom se n'hagi d'o-gidors, que ajornaren indefinidament la re- copar i, més encara, que, per consideraciósolució d'un plet que no crec que assolís a aquest rètol, els sigui concedit un ajut,ni tan solament estat consistorial. Que com per petit que sigui, per part de les cor-tants altres assumptes sotmesos tot temps poractons que, si altra cosa na, hauriena l'atenció del Consell hauria mort per con- d'exigir un mínimum de dignitat en aquellessumpció, si transcorregut amb escreix el coses a les quals el presten.termini natural per a decidir, no hagués in- JOAN CORTESteressat Arnós una resposta en un sentito altre. Constrets a pronunciarse, convin-gueren els regidors declinar l'obsequi, nosense agrair la finesa.

Vetací la història veritable d'una ces-sió (?). el volum i termes de la qual haviaestat manta vegada temptat de fixar. Queendut pel desig de posar els punts sobre lesis, he cregut un deure explicar avui.

Josxr ARTIS

FÉMINAEl cinema de les grans estrelles

presentarà DEMÀ DIVENDRES

la màxima estrella europea

FRANZISKAGAA L

en la divertidíssima comèdia

" PETER "amb

HANS TARAYel famós «Schubertr de

«VUELAN MIS CANCIONES»

I

LINA PEL LICULAUNIVERSAL

J. PETIT

CINEMACATALUNYA

CASIMIR ORTASen la seva primera, formidable i in-comparable comèdia cinematogràfica

Tothom a riure i a sentir-se íeligl

La millor hora de la seva vida

la passarà veient

AVENTURAORIENTALCasimir Ortas, Anselm Fernàndez, Au-rora García Alonso, Carme Sebastià, LaYankee, Guerrita, Teodor Busquets, etc.

Una producció Ibèrica Filmsdistribuida per Buigas & Soler, S. L.

(Hores de projecció: y'Io, 6`2 5 , 8.35' trio)

Per fi!Un gènere nou en pel lícules nacionals!

Completarà el programa:

La carga del diablofilm d'acció, Columbia, per

Marian Marsb i Wallacc Ford

PASSEIG DE GRACIA, 86.— Telèfon 76988

Sessió contínua des de les tres de la tardaa la una de la nit

BUTACA, UNA PESSETA

_ = J. P. M.E

_ AQUESTA SETMANAEls qo rcportatges Fox-France Actualité

El Govern Azaéa _

_^^ E- manifestacions a Madrid ( ) I `'a`

La clausura de la Olimpíades E ,

5 Partit Alemanya•Espanya = j-

1 Cruces de madera =

Un gènere nau - Documental i assumpte alhora

Basat en la novella de Roland Dorgelès E —Ja fa dos mesos dels Reis i encara no

El film més gran sobre la guerra = se n'han cansat!

ilulllltultlulllnlluu11111111uululnluluultllutllullltulllllulllllltall = (Gringoire, París)

LLORENIRAMBLA 0E LES FLORS • 30

6 MJBADDR_ 27-II-36

LES LLETRESEN LA MORT D'UN HISTORIADOR IL'LUSTRE.,

L'actualitat literària

fl L II S Lb p eRamon Esquerra, Lectures Europees (La Revista)Alexandre Kuprin, lama (El femer) (Ed. Proa)

L^nó^Amb la mort de Luis Ulloa Catalunya ha

Perdut un dels estudiosos que més, 1 mésdesinteressadament, han treballat sobre unade les èpoques i dels aspectes de la seva his-tòria que havien romàs més foscos. PerquèLuis Ullloa, eñ llançar la seva tesi de lacatalanitat de'Coiom, que tant apassionà elsnostres erudits i el nostre públie, aportà talriquesa de documentació sobre la participa-ció catalana en la descoberta d'Amèrica,que, si fos refutada definitivament — commolts han intentat -, les se-ves obres sempre es salvarien.

Enginyer peruà i directorde ila Biblioteca Nacional deLima, Luis Ulloa (nat el iS68)per estudiar diverses qües-tions històriques referents ala descoberta d'Amèrica i elsconquistadores, especialmenten el Perú, després de moltsanys de recerques en arxius ibiblioteques europeus i ame-ricans, publicà, el rgzq, el seullibre Christophe Colomb cata-lan ; la vraie genèse de la dé-Couvevte de l'Amèrique. D'al-tres treballs en català, fran-cs i espanyol no feren mésque refermar la seva tesi, laqual trobà de seguida segui-dors entre els nostres estudio-sos i, val 'a dir-ho, impugna-dors aferrissats.

Urna síntesi de la tesi de lapredescoberta d'Amèrica i dela catalanitat de Colozn foudonada per Luis Ulloa en elsInternationalen AmerikanistenKongresses celebrats a Ham-burg eliggo.

Les conclusions que sinte-titzà deis seus treballs ante-riors foren les següents

I) 'Quan Colom arribé a laCort dels Reis Catòlics perparlar de les terres d'enllà del'Atlàntic, ja havia estat enalgunes d'aquestes terres, per-què, entre altres , raons, allscapítols fets abans del primerviatge es troba la frase u.. enalguna compensación de lo que ha descu-bierto en las mares oceanas...»• Hi hagué,doncs, .una predescoberta d'Amèrica.

II) Aquesta predescoberta només podiahaver estat efectuada per la via d'Islàndia,Groenlàndia, el Labrador, Terranova i laFlorida, i tot fa creure que Colom aleshoresno duia el nom Cristòfor sinó Joan. [LuisUlloa ha explicat, en altra ocasió, l'equiva-lència o confusió entre els noms Xristo-ferens i Joan Baptista,]

III) Colom hauria viscut un temps encompanyia de corsaris danesos dels qui fre

-qüentaven Islàndia i Groenlàndia.IV) Tant la cronologia de la predesco-

berta com moltes dades de la vida de Colorianteriors als seus contactes amb els ReisCatòlics en 1486 fan que no pugui ésseridentificat amb el Colom tradicional, dl fillde Dominico Colombo, teixidor de llana ge-novés.

V) Existeixen documents autèntics i irre-futables que s'oposen radicalment a aquestaidentificació,

VI) Els cronistes oficials espanyols delssegles xvr i xvii, dominats per 1a Inquisiciói pell zel governamental, no han intentat,en general, de descobrir la veritat, sinó queúnicament s'han dedicat a exalçar i glori-ficar la intervenció dels Reis Catòlics, so-bretot Irabel, dignificada per ells a despitde la veritat. Quant als historiadors espa-nyols, amb alguna honorable excepció, s'handeixat dominar per la tradició sense oposarals cronistes oficials una reserva crítica. Finsi tot alguns d'ells sobreconsideren les raonspolítiques i dinàstiques en gran dany de laseva història.

VII) En la documentació clàssica, a basede la qual Humboldt, Harrisse i altres savis

—Què són aquestes quinze pessetes dedespeses de secretaria?

—La •meya última permanent.

(The Humorist, Londres)

uDD©^que en ól segle xrx han escrit la història dela descoberta i de Colom, sovintegen fal-sedats, algunes de les quals són .veritable-ment escandaloses.

VIII) Per contra, existeix una granquantitat de documents perfectament autèn-tics i de la més alta importància que esrelacionen amb la tesi de Luis Ulloa i quefins ara no han estat utilitzats ni tan sola-ment coneguts per aqueixos historiadors.

IX) L'estudi sever i imparcial de tota

Luis Ulloa

la documentació autèntica condueix a con-siderar Colom d'origen català.

X) Sense aventurar una identificació pre-cisa i exacta de la personalitat del deseo-bridor, es pot avánçar que era un anticcorsari, nat de pares catalans i que tinguérelacions molt estretes amb el corsari o cor

-saris dits Casanova-Coullon, al servei deLluís Xl de França.

XI) Fins ara tot duu a creure que und'aquests corsaris, el designat per algunscronistes amb el nom de Cdlom el Jove ide vegades amh el nom de Joan, si no fouei mateix Colom, fou un molt proper pa-rent seu.

Aquesta és en síntesi la important tesique ha fet de Luis Ulloa un personatgeadmirat per tants de catalans, la qual_com eli confessà—trobà més adversaris aEspanyà que a Itàlia. No s'amaga a ningúcom són d'arriscades aquestes conclusions;la tasca d'impugnar-les és més còmoda quela de defensar-les, tenint els impugnadors elgran suport de la tradició.

Luis Ulloa mor tot just quan la sevatesi ha estat fonamentada i mig bastida iquan alguns historiadors han aportat novadocumentació a les seves conclusions. Cal,però, que el problema sigui estudiat bena fons i les raons d'ambdues parts bensospesades. Aquest és ell ròssec que deixala tasca de l'il•ustre historiador peruà, granamic de Catalunya i que haurà donat a lariostra pàtria un nou i bell motiu d'orgullnacional i produït un augment d'interès peruna qüestió apassionant.

MARTÍ De RIQUER

—Aquell és el teu papà?—Sí, des de fa vuit dies.

(Gringoire, París)

« Vocabulari cas' ellá=cafalà»Emili Vallès —que entre d'altres treballs

lexicogràfics i gramaticals és l'autor delPallas, diccionari que ha prestat i prestaencara valuosos serveis, i del Diccionari debarbarismes, que tants, comptant-n'hi queescriuen, haurien de conèixer—ha publicat unVocabulari castellà-català editat per Seix iBarrat El nom d'aquesta casa és, acreditat jad'anys per tantes publicacions, luxoses •mol-tes d'elles, garantia de bona i acurada pre-sentació, així com el nom de Vallès és garan-tia de solvència i de feina ben feta.

Aquest Vocabulari comprèn uns trenta milmots castellans amb llurs correspondènciescatalanes. S'hi ha prescindit d'aquelles pa-raules gràficament iguals en ambdós idio-mes i d'algunes altres, com els adverbisacabats en ment, el trasllat de les quals del'un idioma a l'altre no pot presentar dubtes.

Precedeix el cos de l'obra un breu i cla-ríssim estudi de les diferències fonètiquesi morfològiques entre ambdós idiomes.

Tenint present el gran nombre de cata-lans que han format la seva cultura primà-ria i secundària en llengua castellana, aquestVocabulari castellà-català d'Emili Vallès re-sulta una obra indispensable a tothom

—car els dubtes es presenten sovint a tot-hom —, mentre no existeixi un complet dic-cionari de correspondències entre els dos

idiomes (només el ja esmentat Pallas ompleparcialment aquest buit). L'actual Vocabu-lari, però; tindrà sempre l'avantatge de laseva concisió i mane;abilitat, i prestarà ungran servei, especialment, als escolars i es-tudiants.

C. C. LS'ha constituït a Barcelona el Club Inter-

canvi Cultural (Vereinigung fur geistigenAustausch), lliure d'aspiracions polítiques ide tendències dogmàtiques, que aspira a po-sar en contacte representants de la nostravida espiritual i artística i els forasters cul-tes que s'estatgen entre nosaltres. D'aquestcontacte entre intellectuals de països i cultu-res diverses n'ha de resultar afavorida lamútua comprensió i un major assabenta -ment de tot l'interessant en ciències, arts,economia i actualitats en general.

El C. I. C. ha elaborat un programa densde conferències sabre temes variats : histònia, literatura, psicologia, folklore, econo-mia, etc., etc.

No cal dir com desitgem que la noble isimpàtica tasca del C. I. C. pugui desen

-rotllar-se amb tota plenitud i trobi entrenosaltres l'atmosfera i l'ajut necessaris.

«El señor gobernador»Fa un parell de dies, els diaris anuncia-

ven el nomenament de Braulio Solsona peral càrrec de governador civil de València.I en feia pocs més que rebíem un llibre deBraulio Solsona, titulat El señor goberna-dor, memòries anecdòtiques del pas del seuautor pels governs civils de Burgos, Hudlvai Alacant.

Braulio Solsona, barceloní d'adopció, s'haformat entre nosaltres ; de sentiments cata-lanistes i republicans a tata prova, es trobà,ce el desastrós segon bienni de la Repú-blica, tornat a na seva condició de periodistaque en ocupar el càrrec ha hagut d'inter-rompre les relacions amb els periòdics onhavia collaborat, algunes de les quals no hapogut rependre, objecte del boicot sord queaquests dos darrers anys s'ha exercit contrapersones del primer bienni que na han vol-gut, dignament, posar-se a to amb la si-tuació.

Malgrat la seva intranscendència volguda— car l'autor reconeix que el pas per unsouants governs civils no acaba pas de jus-tificar la publicació d'un llibre —, l'obra deSolsona és prou demostrativa de la vida ales províncies i de la mentalitat que encarahi regna, la qual havia d'ésser canviada perobra del nou règim si el segon bienni d'a-quest no hagués estat un retorn a les tradi-cions miserables i corruptes de l'antic règim.En aquest aspecte, les experiències de l'autora Burgos — essent el! governador s'hi orga-nitzà la manifestació contra l'Estatut — sóndemostratives en alt grau.

A remarcar, per la seva major importàn-cia històrica, Iles repercussions del io d'agosta la província de Huelva ; carn es recor-darà, hi fou detingut Sanjurjo, en intentde guanyar la frontera portuguesa.

EI llibre, escrit amb solta r aquell estilque en diríem periodístic si aquest quali fi -catiu no s'hagués fet malbé, es llegeix ambgust.

Les darreres novetats

franceses

LLIBRERIA

Louis Bergé

Rambla del Centre, 19Telèfon 23118

Kiosque FranÇais

Rambla dels Estudis,(Davant l'Acadèmia de Ciències)

Ramon Esquerra, en un brevíssim pròlegque precedeix al recull d'assaigs que ha pu-blicat, sota el títol Lectures Europees, enun recent volum de les publicacions de LaRevista, ja alludeix la qüestió prou discu-tida de si és o no justificable l'edició en unllibre d'uns articiles de diari o revista. Noseré pas jo, culpable d'un pecat similar, qui

' x

Alexandre Pugin

vulgui erigir-me en jutge d'aquesta qüestió.Però en el cas de Ramon 'Esquerra, en elqual els articles prenen sovint ]'abast i l'ex-tensió de l'assaig, i on també hi ha unaunitat en el tema, prou sintetitzat en eltítol, la publicació del llibre em sembla plau-sible i interessant. Tat allò que es faci pera desvetllar la curiositat del públic enversels llibres, en un país tan distret de les cosesde l'esperit cero és el nostre, em semblalloalge, i aquests assaigs de Ramon Esquer -ra, esparsos damunt les planes dels diarisi revistes de Catalunya (a MIRADOR havienestat publicats alguns dels estudis sobre au-tors anglesos que formen la part més im-portant del llibre) i que ara han estat revi-sats, ampliats i recollits en un volum, podenservir per a orientar els lectors catalans, iper a estabilir punts de referència en volerestablir un contacte amb les literatures es-trangeres. Simples notes bibliogràfiques comsón alguns d'ells o aguts estudis crítics comresulten d'altres, aquests articles de RamonEsquerra són sempre interessants de llegir.El primer, Evolució de la novella. Dç l'epo-pe ia al lirisme, pllanteja els problemes diV-cils de resoldre del que ha d'ésser la no-'ella i de la transcendència que les apor-tacions de Proust, de Giraudoux, de VirginiaWoolf poden tenir per a un gènere literarique, fins ara, és el més conreat i el méspopular de tots. Poesia o epopeia? es pre-gunta Esquerra, davant les darreres realit-zacions de lla novella. Un tema condensaten poques ratlles i que suggereix llarguespolèmiques i assaigs contradictoris. Entreles Notes sobre literatura francesa que se-gueixen, les més interessants són, sens dub-te, les que fan referència a l'estada de Sten-dhal a Barcelona i l'assaig sobre Giraudoux,una de les admiracions més vives de RamonEsquerra. De les notes angleses cal remar-car els estudis sabre Virginia Woolf, Con-rad i el cinema, les presentacions concisesi exactes de Mansfield i Lawrence, i perúltim ]'assaig sobre Aldous Huxley, queabunda en apreciacions exactes, però en el

qual trobo un oblit imperdonable, que ésel de la gran novella que es diu Those Bar-ven Leaves, potser tan important com elPoint Counterpoint, i una altra omissió,que és la poca atenció que Esquera dedicaa Crome Yellow, aquell llibre tan divertit isignificatiu. Subscriuria de bon grat la de-fensa de la novella detectivesca que fa Es-querra si no fos que trobo excessiu l'elogid"Edgar Wallace, la qualitat literària delqual no pot comparar-se amb la de Ches-terton, Van Dine i Agatha Christie, per noesmentar sinó tres autors famosos de no-

velles policíaques. Per últim, no podent citartots els capítols del llibre, vull assenyalarels punts de vista interessants de l'estudisobre Tolstoi i les breus notes aplegades sotael títol Consciència de la crisi.

En conjunt, el llibre de Ramon 'Esquerraés uri bon testimoni de la cultura de fautori de les seves dots d'observació i crítica. En

aquest sentit, ultra el que ja'- he remarcat de divulgador de

literatures estrangeres, el con-tacte amb les quals només potfer-nos un bé, aquestes Lectures Europees tenen un interèspositiu.

***

Segurament, 'si deixem debanda Tolstoi i Dostoievski,i potser alguna de les novellesmés acuropees» de Turguènev,el llibre rus que ha estat méseditat entre nosaltres és aques-ta Iama que ara se'ns pre-senta en català per obra deltraductor Francesc Pavarols ide Ves Edicions Proa. 'En cas

-telló sol, ja he perdut el comp-te de les edicions que han es-tat perpetrades del llibre deKuprin, que tanta sensaciócausà quan, a través de la tra-ducció francesa, fou coneguta Europa. Aquesta voga noté res d'estrany per la condi-eió del llibre, que tracta untema universal, com és laprostitució, i que l'agafa ambun innegable arussisme» que,amb la seva tendresa i la sevapietat, amoroseix l'implacablerealisme de la narració. Jen-ka, la pupilla del bordell queacaba suïcidant-se, desprésd'una escena patètica, que ésla més famosa del llibre, ésuna germana legítima de laSónia Marmelàdova que el ci-nema ara popularitza en lesversions de Crim i Càstig,igual com la ingènua Liubka

que n'estudiant Likhonin vol redimir és ger-mana de la protagonista de Resurrecció.Més que una novella, amb una unitat d'ar-gument í de personatges, ¡ama és una vi-sió fotogràfica de la vida en un prostíbulde la Rússia d'avantguerra, semblant d'al-tra banda als de tot arreu del món: Pas-sen, en aquest marc repulsiu, tants per-sonatges interessants, que Kuprin no es re-sisteix a seguir-ne, fora del clos de lama,les experiències, com la de l'estudiant Li-khonin, vista amb una cruel i exacta cam-prensió de la psicologia dels joves, i corn elviatge del tractant de blanques, Horizont.També hi ha, en el curs de lama, moltesdiscussions sobre el tema apassionant i secu-lar de la prostitució, però Kuprin no volperdre partit i es limita a presentar amb totel seu horror i la seva crueltat un càncerque la sacietat no ha sabut encara eliminardel seu cos. iEntre els personatges que des-filen pe] bordell hi ha tipus pintorescos, anor_malls, però en general Kuprin es limita apintar els homes i les dones tal com sóngeneralment, ni bons ni dolents, i precisa-ment d'aquest contrast entre la mediocritatdels personatges i llur reacció en posar-seen contacte amb el prostíbul neix tota laforça d'exemplaritat de lama. Al darrer ca-pítol l'autor ens fa assistir a la dispersió delbarri de prostíbuls, a la desfeta de les casespúbliques, en unes pàgines precipitades ifredes com la narració d'una sèrie de fetsdiversos que vol ésser.

Traduir un llibre així, en el qual lesexpressions de ]'argot del bordell i les des-cripcions realistes vcïnegen paràgrafs d'unlirisme autèntic, és una feina arriscada, quedemana un gran tacte : Francesc Payarols,que ja ha demostrat la seva competència enaltres traduccions del rus, ha sabut sortir-seairós de l'empresa.

RAFAEL TASIS 1 MARCA

GUTENBERG, S. Aa

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 55729

BARCELONA

Societat Espanyola do Carburs MetI'IîcsCorreas: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburos" Mallorca, 232 Teldfon 73oi3

CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bron (Corunya) :: OXIGEN yq % DE PURESA, Fabrique aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibri•ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica : • GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació 'er la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

PRÒXIMAMENT APAREIXERÀ EL PRIMER FASCICLE DE LA

Geograïia de CatalunyaPròleg de CARLES PI I SUNYER

Redactada per C. A. Jordana, amb la col'laboració especialitzada de P. Bosch

Gimpera, Li. Creus í Vidal, Ignasi Armengou, A. Duran i Sampere, M. Fau-

ra i Sans, Marcel Chevalier, S. Rubió i Tudurí, Ignasi de Sagarra, J. de C.

Serra Ràfols, P. Mas i Perera, N. Llopis i Lladó, Arnau Margarit, etc., etc.

Tres mil gravats

EDICIONS DE LA

LLIBRERIA CATALONIÄ3, RONDA DE SANT PERE, 3

DESPRÉS DE L'EXPOSICIÓ D'IMATGERIA RELIGIOSA (*)

1, 1. •' !^i pel desenvolupament del seu art, a unesrete'ions que no voldríem deixar de dir.

Amadeu va ésser pel seu art seguidor deles tradicions artístiques espanyoles i mésconcretament de les tradicions llevantines.Un realista arrelat en les tradicions del mésdolç i flonjo dels realismes espanyols quetreballa en un moment en el qual aquestatradició comença a trobar-se ofegada per la

continuada introducció, cadavegada mçs, .forta i sostingu-da, dels corrents artístics fran-cesos i italians, que actuen jaen el popular — el camp del'Amadeu —. Tot el que ésdit «rococó„ somogut ja ales-hores pels corrents pre-romàn-tics, enllaçats a la Penínsulaamb ies deixes de les vellestradicions barroques.

Amadeu, per la seva llunya-nia dels snuclis artístics, per

les seves limitacions tècniqúesi també segurament per con-dicions personals, es recolzaen aquesta tradició no seguintles inquietuds del seu temps,o seguint-les de lluny, de tanlluny...

1 quan Campeny era artistaadscrit al més rígid anhel neo-clàssic, continua treballant lesseves pintoresques figuretes depessebre i els seus sants mantavegada llepissosament dolços,els' núvols de pastisseria i elsangelets devots.

Campeny, com abasts digué-rem, treballava aleshores dinsel corrent neoclàssic, amb ma-terials nobles i amb nobles iclàssiques proporcions seuamic era l'italià Canava i l'artque importà a Catalunya quans'establí a Barcelona com aprofessor de l'Escola; fou com

'lona) el que arreu en aquell momentera en privadesa.

Cal recordar ara la seva 'llarga estada áRoma, primer com a pensionat per la Juntade Comerç i després per haver estat afavo-rit per 1'Academia de San Fernando de Ma-drid amb una de les pensions que concedíel rei Carles IV. Cal fer-ho també de la sevaamistat amb l'escultor Canova i la seva filia-,ció en el grup d'escultors neoclàssics. Senseoblidar això, passem a recordar — ja que araés més difícil de veure-les — les obres que

Campeny — Sacrifici de Cablirrohé (Academia San Fernando, Madrid)

Per posar el punt final á aquests articlessobre ]'exposició d'imatgeria religiosa suaraclausurada, i completar l'esquemàtica des-cripció que d'ella férem en articles anteriors,esmentarem les obres de l'escultor DamiàCampeny, home poc recordat . i un dels mésinteressants artistes entre els nombrosíssimsescultors que a Catalunya treballaren al se-gle passat.

Cci h eny — Lucrècia(Cambra Oficial de Comerç, Barc

E. Meifrèrr — Carrer de Llansà

Ramiro ArrueA les mateixes Galeries el pintor basc

Arrue hi ha exposat unes teles i dibuixosdel seu país que queden com una bella mos-tra de l'art nòrdic ibèric. Austera correccióde dibuix i paleta apagada, grisa, renyidaamb tota classe de francestlles imagina-tives. Són a remarcar, pel seu caràcter i ?abona factura, totes les obres transumptesde pobles, i els dibuixos, d'un alt sentitdecoratiu, d'escenes típiques basques.

Adjunt a les pintures, Arrue exposa unabona colleeció de coures esmaltats remar-cables. Usa molt de matèries translúcides

Maria Freser — Ballarines

i aconsegueix donar la impressió d'un per-fecte coneixedor de la tècnica, a la qualpresta l'atiicieint d'uns bons models.

Albert RàfolsA la Sala Barcino, Albert Ràfols exposa

una vintena d'olis discrets, exponents d'unpaisatgista fresc, estimulat per 'l'abordatged'adquisicions difícils.

Moltes de les obres exposades donen aentendre que el pintor sent la pruïja de lasuperació i el desig de fertilitzar la sevapintura. Usa unes maneres molts eloqüentsi en gairebé tots els casos excelleix en unasimpatia de llum i de color que fa de laseva exhibició un bon conjunt que és decreure que intensificarà en mani festacionsfutures.

—No et tombis així, que es pensaran quevull girar a l'esquerra!

Consell de Cenf, 323(entre Rombla de Cumlunya 1 Balener)

MARCS • GRAVATS • MIRALLS I MOTLLURES

T, MEIFREI'v

(pinfura)

La PinacotecaMARCS 1 GRA VA ZS

LAPORZA ASZORZ(pintura)

Passeig de Gràcia, 34

c SALA BARCINOV. GARCIA SIMÓIti

MARCS, GRAVATS, MOTLLURES

RÀFOLS(pinfura )

Passeig de Gràcia, 19. Tel. 156 7 7

MUSÉE D'ORIENTRBLA, CATALUNVA, 1¢ - TEL, 19$46

EXPOSICIÓ DEL PINTOR

ANTONIO PIEZRONI

,^llFi\@DR

LES ARTS I ELS ARTISTESLe I:xp© © 0 0 Julián_Castedo

judica visiblement. A la gràcia que hemdit que aconsegueix, cal afegir-hi l'esperitlíric. En general les petites figurés de Clo-tilde P. Fibla posseeixen un aire especialsi bé som els primers a negar-los el t.tol dereeixides, no volem regatear-los el d'inte-ressants degut a la seva gràcia i a aquestaseva lírica sorollosa.

Clotilde P. Fibla en la segona sala esveu preocupada per l'altra cara estètica.

(lVeekly Telegraph) ENRte F. GUAL.

Eliseu MeihènA poques setmanes de distància de l'ho-

menatge que se li organitzà amb motiud'haver guanyat el Premi Nonell, Meifrènporta a cap a la Sala Gaspar una densaexposic ió de teles realitzades el aquests dosdarrers anys. No podem afegir res que jano s'hagi dit en el transcurs d'aquests dies.Meifrèn es mostra amb tot el seu interès

i referma una vegada méa la raó de laconcessió del premi.

Laporfa•Asforf'En l'exposició que aquest any Laporta-

Astort celebra a- La Pinacoteca s'adverteixl'esforç del mestre en l'ofici damunt totes

Ramiro Arrue — Belascoain

les altres particularitats que un esdeveni-ment d'aquests pot oferir.

En tots els temes que el pintor ha abordathom hi troba aquest fet en primera línia.Com a exposició de qualitats reeixides,doncs, és magnífica. Impossible d'assenya-lar-hi la manca de cura i l'estudi directei minuciós del natural.

D'acord en aquest extrem, diguem totseguit que Laporta-Astort no ha triomfattan obertament en l'esperit de les coses.La se.^sibilitat refredada domina l'ambienti només aconsegueixen l'oficialitat de laperfecció aquelles teles en les quals la pre-meditació t l'especulació del color arribenal seu grau màxim, que són exactamentaquelles en què la figura hi és absent.

Clofilde P. FiblaL'expositora de la Sala Busquets ocupa

la totalitat de la casa amb els dos aspectesartístics amb que s'ha presentat.

Les escultures, que omplen la primerasala, es presten a serioses meditacions.L'autora defuig sistemàticament l'elabora-ció de la bellesa, el requisit de la puresalinial. Opta per la recerca d'aquella en lagran massa, en ei conglomerat expressiu,en la inspiració elemental i bàrbaramentpura dels arcaics grecs.

N'aconsegueix una gràcia, més destacadaen unes peces que en altres, com el resultatmés positiu. La mètrica lliure d'aquest pro-cedir fa perdre una gran quantitat de ma-tisos i fa pensar que si es lligués una micamés al record dels cànons clàssics i ex-pulsés part del punyent i de l'arbitrari, de laseva escultura desapareixeria l'ombra deltranscendentalisme que avui té i que la per-

Fou cap allà als acabaments de la GranGuerra que coneguérem Julián Castedo. Arri-bat de poc a Barcelona, la seva activitat depintor, . que comparteix sense grans entre-bancs amb la seva professió burocràtica, elportà a fer-se soci del Círcol Artístic. A laclasse de dibuix del natural que manté aques-ta entitat i que per aquells temps era unacosa força més divertida i animada del queés ara, Castedo es trobà amb Serra, Santa-susegna, Capmany, Rebull i molts d'altresque aviat esdevingueren amics d'aquell foras-ter que venia de terres endintre, amb unasimpatia inacabable i una pintura• que poctenia a veure amb la que era llavors, t és en-cara, a desgrat de tots els ultraistes que hivan sortint en grups successius i sorollososque s'escarrassen debades per modificar-la,la més característica del seu país.

Aquella pintura de Castedo era ben lluny,certament de l'anquilosament museístico-li-teraturesc en què del segle passat ençà vivo-teja el sector principal de la pintura ibèricano catalana, art sense suc ni bruc, carregatde receptes i enfarfegat per l'exemple delsgrans mestres seguit només en allá que tenen

1 d'extern, sense cap aprofuncliment en llur es-perit.

JOAN CORTES

(Continua a la pàgina següent)oa^

Galeries d'Aro

S Y R A.PRESENTS D'ART 1 QUALJTAI

BODES, PESTES ONOMÁ77QUES. BATEIGS, ETC

RAMIRO ARRUE(Pinfura i Esmalt)

MARIA FRESSER (dibuixos) •

CHARLOZZE BRAND (Aguare/les)

Diputació, 262 Telèfon 16710

B Li SQ LÍE TSMOBLES

OBIECTES D'ART 1 DE FANTASIA

CLOZILDE P. FIBLA(pinfures i esculfures)

Passeig de Gràcia, 36

SALA PÄ RÉSEXPOSICI01 VENDA

D' ANTIGUITATS

FELIU ELIAS(pinfara)

SALS. GASPARs'estatjaren ara fa poc al palau deil comtede Güell.

Cal fer esment que hi havia en una ^i-trina unes figuretes de pessebre, petites obresa ell atribuïdes : la qual atribució en un arti-cle anterior rebutjàrem per creure-les deRamon Amadeu.

EI nostre més fort record — d'una de lesobres impressionants d'aquesta exposició - -és el del Pas que el Gremi de Revenedorsva encarregar a Campeny i que aquest vaterminar l'any 1817. També h, eren expo-sats els bocets per al dit Pas, finíssimes mos-tres en fang cuit deils baixos-relleus en bron-ze de les andes — on tota la finor es va per-dre — i un bocet de la totalitat del grup ambvariants prou importants 1 significatives.

La tècnica amb la qual va construir Cam-peny el seu Pas va ésser la tradicional. Lesfigures, amb els caps i les mans de tallaacolorida i draps encolats i policromats co-brint i afigurant les figüres. Tot ell, però,projectat i obrat amb una gran pruïja degrandiositat. Un gegantisme en els caps deforma clàssica i màscares expressadores d'undolor contingut.

Cal dir, però, que el Pas, tot i la sevaimportància per la voluntat de superació deles formes tradicionals d'interpretar aquestamanifestació de la religiositat popular, se-gons una estética nova expressada en for-mes allunyades de les purament realistes denissaga barroca que la tradició exigia, ésobra mancada per no tenir de reeixit mésque un punt de vista : el de ]'esquerra. EIcostat dret no té de visible més que la pedradel sepulcre. Potser és cosa volguda ; calposar atenció en la variació que sofrí el projecte primitiu, menys hieràtic que la realit-zació definitiva. Car en aquell la figura da-vantera quedà en flexió i en aquest es mantérígida i alta. Potser la nuesa d'ua dels doscostats del Pas és volguda : tanmateix noés cosa reeixida.

Ara bé, l'important és constatar com toti treballar amb una tècnica tradicional, i enun tema i en un gènere no men ys tradicio-nal, Campeny va sobrepassar-los amb laseva voluntat de cercar nous efectes gràciesa fórmules escultòriques noves.

Aquests dos artistes, dels quals hem trac-tat darrerament i amb més extensió que elsaltres que varen veure's representats enaquesta exposició — Amadeu i Campeny —,ens donen Iloc per la seva posició artística

màsia — ; Campeny anà a Roma a estudiarel que era la tradició clàssica.. Tots dosportaren a Catalunya en les arts que con-rearen els corrents del seu moment.

Llur fi artística fou semblant. Campeny— els seus biògrafs ho diuen clarament

—molt abans de morir deixà de produir. Res-tà com un fòssil a l'Escola de Llotja, corre-gint els treballs dels seus deixebles i ense-nyant-los dl que anys abans havia après aRoma. 'Ell, tanmateix, ho anava oblidant.Feia de burgès barceloní ; feia negocietsaconseguí vendre a la Junta de Comerç, i

per una pensió, els seus treballs . Com siestigués mort, com si s'hagués suïcidat, noproduïa res.

Planas, que feia a París finissims gravats— el retrat del duc d'Alba, per exemple —,i que continuà treballant amb acuramentsemblant, i semblant bon gust, en els seusprimers temps de la seva estada aquí, vaperdre després la refinada técnica apresa aParís, i tornà a fer estampes devotes ambun buriat tan rústec com el dels altres gra

-vadors indígenes. Un dia es suïcidà. Potserva ésser un suïcidi produit per «da malen-conia», com deia el seu primer biògraf ; yusap si era ja mal del segle ; però si enaquells dies darrers de la seva vida haguésaconseguit de copsar la distància que exis-

tia entre els seus gravats de Paris i els dar-rers de Barcelona, diríem que la seva mortl'havia produïda la desoladora constataci8del seu total esgotament.

Tots dos morts artísticament a Barcelona,després d'una estada de no massa anys.Ofegats pel medi? Tots dos foren els pri-mers representants d'aquesta voluntat dere-creació d'una escola artística que a Bar-celona existeix de segle i mig ençà, i queper raons vàries — que un dia o altre espe-rem estudiar — no ha assolit encara expres-sió amb pròpia i total individualitat. No haarribat a produir-se plenament com a escola.

XAVIER DE SALAS

(*) Vegi's MIR.aDoR, núms. 358 i 361.

La col'lecció completa deMIRADOR pof consultar"se a l'6 rxiu I1isfòric de laCiufaf (Casa de l'Ardiaca)

Cerca la bellesa en la unió desenfrenadade colors. Ací hi ha l'artista que menyspreala traça i abandona l'objectivitat per a su-mir-se en l'estudi dels ideals, no pas elsideals arcaics de la seva escuftlra, sinód'una superciviiització que vol expressaramb una hipersensibilitat i fantasia colo-rística i sentimental que obligadament hemde reconèixer com a bona.

Maria. FreserVint aquarelles és el conjunt amb el qual

Maria Freser inaugurava dissabte passatla seva exposició a les Galeries Syra. Ex-posició bilateral, dansarines, el seu temapreferit, i fiors i fruites.

IEns decantem preferentment pel primertema. En aquest la pintora hi troba motiuper a mostrar la seva gran habilitat i sou-15tesse per a interpretar fugissers instantsde dansa que sap captar excellentment, comsaben prou bé els lectors de MIRADOR, caren aquestes pàgines han aparegut sovintdeliciosos apunts d'aquesta artista.

A part de totes les obres que fan refe-rència a bailarines, volem destacar les nu-merades amb els tq i t8, Apunts de platja,que són uns magnífics reculls de movimenti color.

,Ffti,

w p

Françoise Rosay en «la Kermesse heroica

8

27-11-36

EL JUBILELJ DE L'AGA KHAN

L'home que es pesa amb orJulián Castedo

(Ve de la àg tina 7)

Era ben distant, així mateix, del super-ficial revolucionarisme que conreaven quatregalifardeus atabalats amb les notícies que so-bre la pir tura moderna francesa els haviadonat des de les planes de la revista Españael crític Juan de la Encina. El que feia Cas

-tedo, si amb algú es podia emparentar era,amb totes les diferències que calia tenir enCompte, amb Joaquim Sunyer, una de les ad-miracions del jove pintor de llavors. No era,però, una influència directa, sinó alguna cosaque venia de més lluny ; aquella concepcióde les masses i dels volums del jove Castedo,que els acusava enèrgic en angles i línies pre-cisos i exactes, tenia molt de cézanniana. AIdamunt d'aquest travat, un color eixut i so-bri i .una llum crua que esquivava veladures

Castedo, SisqueUá„ Cortès i Serra (1920)

i entendriments, íii1i-ava Castedo a la raçadels -més bons i més dignes representants dela pintura castellana.

Fou aquest el Castedo que vàrem ,conèixeri,fou amb ell que ens va unir una amistat queni el temps ni les circumstàncies no han aflui-xat. Despré§, eáp allà I920, Castedo llogà untaller al carrer de Sant Benet, vora el mercatde Gràcia. Un taller oo pas massa sumptuós,però acabat de fer i amb una humitat quefeia sortir bolets als pinzells, estovava els lii-bres que s'hi guardaven i maculava papers1 teles de tristíssima manera. Una estufa deserradures a l'hivern no arribava a entebeir]''atmosfera d'aquell sota-teulada ni les fines-tres obertes de bat a bat a l'estiu podien re-baixar-ne la xafogor. En aquell taller con-corrien aquells evolucionistes que_hem vist,després, com avançaven i com el seu talentdonava magnífica corroboració a les sevespromeses. Serra i Sisquella eren els que hitreballaven més. Els escultors Viladomat,Granyer, Rebull i Fenosa, Just Cabot, quellavors es dedicava de ple al seu deport mésestimat — la lectura —, els pintors Mompou,Pruna, C'anadell, Vérgez, e! vidrier Elias, imolts d'altres, entre els quals el que signaaquestes ratlles. Castedo era evolucionista,també ; ell era el vincle més ferm de l'un al'altre i ell era per a tots exemple de seny icordialitat.

Al cap de set o vuit anys, Castedo era cri-dat altre cop a Madrid per ascendir en la sevacarrera. "fot just arribat allà, ja començà afer gestions per tornar a Barcelona. Era aBarcelona on havia passat el bo i millor dela joventut, on havia trobat els seus amics,on es consolidà la seva personalitat i on tro

-bà l'estima que mereixia la seva obra. DeMadrid estant, realitzava de tant en tant ex-posicions a la nostra ciutat, la darrera de lesquals fou pel gener de l'any 35•

El pintor Castedo torna a estar entre nosal-tres, la, ara, per qui sap quants anys ; potserper sempre més. Dissabte que ve inaugurauna exposició a la Sala Esteva. Castedo, pin-tor de raça, ascétic i concís, apartat de boni-queses i enemic de deliqüescències, ens en-senyarà una collecçió de paisatges castellans,contrastant amb els quals hi haurà, també,algun assumpte del nostre port.

Ben mirat, però, això més aviat semblauna presentació i, en . tractar-se de Castedo,no cal. Les persones de més lluc de casa nos-tra - entre les quals ens permetem comptar -hi els lectors de MIRADOR — ja saben prouqui és. IEl nostre intent era donar-li una ben

-vinguda. Vagin, doncs, com a tal aquestesmal engiponades ratlles.

JOAN CORTES

Cada any es descabdella una cerimònia es-tranya en un recé de món : un home és pesatamb or! I aquest home és ben conegut aFrança, se'l veu sovint a les curses de,Long-champ i d'Auteuil, se'l pot observar a la plat-ja de Deauville i al hall d'un gran hotel deParís. Aquest home es posa sobre el platd'una enorme balança eis pesos de la qualsón d'or massís, i com que pesa un centenarde quilos, són un centenar de quilos d'or elque cal posara l'altre plat. Alpreu al qual el Banc de França•lliura actualment els lli^ngotsd'or, allò fa 1.782,000 francs.

Aquest home és l'Aga Khan,que ha celebrat fa poc el seuseixantè aniversari, i això haestat ocasió de grans festes aBombay, on es celebra la ce-rimònia de la pesada amb ori on l'Aga Khan és veneratCom un déu vivent..

EI. DÉU VIVENT

ell llur cap espiritual i polític i àdhuc llurdéu. Aquests, fidels pertanyen a la brancaxiïta de l'Islam, que només reconeixen elsdescendents d'Ali, el gendre de Mahoma, comimans. L'Aga Khan és en línia directa elquaranta-setè descendent del matrimoni deFàtima, filla del profeta, amb AH, i repre-senta per tant la més alta autoritat religiosaper als ismaïlites i els khojas, nom aquestque té.un significat lúgubre, car vol dir assas-

títol d'Altesa i el dret a onze canonades quanel seu vaixell entra en un port anglès. Esl'únic príncep de ]'India al qual s'ha confe-it aquest honor, i això que no posseeix cap

territori.Però a Anglaterra no poden saber-li greu

aquests favors. L'Aga Khan ha estat sem-pre un amic sincer del govern anglès i li hafet serveis inestimables. Quan, en 1914, elsultà i califa de Constantinoble proclamà,a petició dels alemanys, la guerra santa con-tra els infidels, l'Aga Khan llançà un ma-nifest als seus fidels, en el qual els explicavaque Anglaterra i França eren amics de l'Is-lam i els ordenava de no fer cas de la cridadel califa. Més tard, acabada la guerra, im-pedia que els musulmans de l'índia es su-messin al moviment de la «resistència passi_va)), proclamat per Gandhi ; així va fer im-possible la formació d'un front comú d'hin-dós i musulmans contra l'administració an-glesa.

L'Aga Khan, no obstant, es preocupa delsinteressos dels indígenes. Ja hem dit quedestinava fortes sumes a beneficència. Desd'alguns anys ença, sacrifica grans quantitatsper a la creació d'una indústria cinematogrfi-fica a ]'India, a fi de reemplaçar la produc-ció americana i europea, que ell jutja con-traria a les necesitats del país. A no tardargaire, la producció índia bastarà i la impor-tació de films americans i europeus serà redu-ídfssima.

RENÉ PAX

(Copyright Opera Mundi1.

CAMISERESPECIALISTA

' E%IT EN LA MIDA

JAUME I, !iTelèfon 11855

Els diccionaris de primers de segle, en l'ar-ticle Cinematografia, diuen Vegi's Cronofo-tografia, i el cinematògraf no és més que unaparell cronofotografic llançat sota aquellnom pels germans Lumière. De totes mane-res, hi ha qui nega a aquests també la pater-nitat del nom, car ja l'havia usat Léon Boulyen una patent demanada en desembre de 1893i que li fou atorgada tres mesos després. Sem-bla que els aparells de Bouly es conservenencara al Conservatori d'Arts i Oficis.

x**

Démeny morí pobre i la seva vídua foudesnonada del pis per no poder pagar el Iloguer. Emile Reynaud i Henri Joly no es mo-riren de gana gràcies a la proteció d'algunsamics. Georges Méliès, creador dels primersestudis, els primers aparells i els primerstrucs, hagué de posar una petita confiteriaper poder viure. Marey morí als setanta-qua-tre anys, autor de múltiples treballs i acadè-mic de la de Medicina i de la de Ciéncies,però fou enterrat sense honors ni discursos.

Els Establiments Lumière i Jougla Reunitstenen un capital de 41.700,000 francs.

Entorn de "La Kermesse heroica"

La Kennesse heroica, film de Jacques Fey-der, realitzat per una casa alemanya, la To-bis, s'ha endut el Gran Premi del Cinemafrancès. Amb rares excepcions, la premsafrancesa l'ha elogiat sense regateig. No hapás passat el mateix amb la premsa belga i

holandesa, que no ha vist de gust la formahumorística amb què era tractada 1'ocupaciódel país per les tropes espanyoles.

Feyder ha declarat en un interviú = i, amés amés, el film debuta amb un adverti-ment semblant —, que no es tracta pas d'unfilm històric, sinó d'una pura fantasia,(l'una farsa.

Però no li ha servit de res. Hi ha hagutmanifestacions i tumults que han obligat asuspendre la projecció del film en algunes lo-calitats belgues, malgrat que el burgmestred'Anvers i el president de la Cambra Sindicaldel Film hagin recomanat serenitat i esperitobjec tiu.

De Telegraaf, d'Amsterdam, diu que siFeyder ha volgut fer una farsa, podia exer-cir el seu humor sobre un altre país (els ho

-landesos i els flamencs son afins ètnicament).«Què diria M. Max, 1'i]•lustre alcalde de Brus-selles, si veiés un film titulat 1830, en el qualles brusseldeses prodiguessin llur cor i altrescoses als oficials de l'exèrcit holandès? Quèdiria el senyor prefecte de policia de Parísd'un film on les parisenques de 18i5 s'afa-rtyessin a compartir el llit amb els oficials del'exèrcit prussià? Què diria l'alcalde d'Essenen veure un film representant l'ocupació delRuhr i on les alemanyes s'estremissin d'ale-gria de poder acotxar-se amb oficials i fun-cionaris francesos?» El diari d'Amsterdam jatroba sospitós que en les fotos de l'estrenadel film a Berlín, es veiés Goebbels rient alcostat de Mme. François-Poncet, muller del'ambaixador de França. Això Ii prova lamanca de tacte dels alemanys, «mals diplo-m<tics incorregibles, incapaços de posarse enel lloc d'un altre poble».

Emmanuel Ben, des de Marianne, tot tro-bant magnífic el film, hi descobreix traces depropaganda hitleriana.

Un altre diari holandès, el Nieuwe Rotter-damsche Courant, potser és el que posa el dita la llaga dient : «No estaríem, per casuali-tat, davant una càbala política sàviamentmuntada? No direm que aquest film sigui unaobra mes tra d'humor fi, però no seria menysinjust d'acusar Feyder de mancar d'humor.El seu film és divertit i, en la nostra opinió,fins quan ens xoca, més val fer bona cara ala mala sort ; si no, hom s'exposaria a fermés el ridícul que els marits i regidors de labona ciutat de Boom.,.

conserve su Cd Cf l Ul d a d

evitando, ante to•

do, que los acumu-- ' lociones de resi-

duos tóxicos mer-men sus energíasvitales con los con-

______ tínuos ochoques y

molestias artríticosDestruyo esos ve-nenos tomando

Constantemente el Urodonal, y conservará lasfuerzas físicas y una mayor aptitud en susfacultades intelectuales que le permitirá aten-der a sus ocupaciones con toda prontitud

URODONALprotege el organismo

porque disuelve el ácido úrico

ì; lrtÍf.y EL DOLORp#1 ENVELLEIX

1j E1 menor sofriment es reflec=teíx en el rostre. El dolor hi

i marca les seves petjades, des=figurauf la cara Inés jovenivola

0 i fenf u la semblar més vella.0 Afortunadament, per alliberar=nos •de tots els dolors, de cap,de queixal, neuràlgies, etc.,existeix la CAFIASPIRINA.Una o dues fauleEes bastien peracabar en pocs moments amb

0 el sofriment i retornar=nos elbenestar i l'optimisme.

su

' En un dels seus llibres dé yviatge, Maurice Barrés conta

1 que un dia va trobar a Síriaun grup d'homes que s'incli• . yà 'naven davant e1 retrat d'un home que no li semblava des- °_ econegut. S'hi acostà i exclamà: 4 yt

rv s

` ÁBAÉER

R

Caflaspirina

—Però si és l'Aga Khan del'Hotel Ritz! L'he vist d'allòmés sovint a les curses de Pa- a «S^ lo Fos DICTnDOR!nr. !Esteu ben segur que ésun déu?

,y

L'Aga Khan és un esperit modern: FaL'iman respongué, sense rrt }+` 1' + temps ja que proclamà la seva fe en l'eman-

torbar-se :t cipació de la dona musulmana. Ha condemnat^'--Per què no pot anar a st la separació de les dones que les manté en

París, si live de gust? Per ^,.- un estat d'ignorància i d'inferioritat, i sostéquè un déu no pot ésser afi- que ni el Coran en parla, ni els primers se-cionat a les curses? gles de l'era musulmana la conegueren. Llui-

En efecte, per a milions de ta per l'abolició dels prejudicis de races i depersones, l'Aga Khan és undéu, encara que aquest senyor

castes.En i93o, era el cap de la delegació índia

unamica corpulent, ommol a la Conferència de la Taula Rodona, a Lon-dres ; amb el mateix caràcter pren a lapartmolt ben vestit, tal com els

els

parisencsconeixen, no tir- Conferència del Desarmament i és delegatunpas un aire particular- I]Aga Khan i la seva muller permanent de ]'India a la Societat de les

mentente diví. Nacions, on diverses vegades ha pres la pa-

No passa pas el mateix amb els ismaïlites iels khojas; els seus fidels. Sobretot als

sí. En efecte; durant els segles precedents,eren

Taula.En 1931, va fer un discurs curiós pel mi-per

darrers, que celebren la cerimònia ja esmen-coneguts com particularment fervents i

decantats a l'hornicidi, però després s'hancròfon de la B. B. C. de Londres, amb eltítol : Si jo fos dictador del món. Preconitzàtala. Llur veneració arriba fins al punt d'atri-

un valor miraculós a l'aigua en la qualtornat una secta tranquilla que es distingeixdels

lamillora de les relacions entre l'Orient il Ag solemne. Per aAga'

Khan pren un bany ixamaltres usulmans perquè fan llur ro- ,•l'Occident. Cada estudiant europeu hauria

^laposen en flasconets que són trame sos per-tot on hi ha grups d'adherits a aqueixa secta.E1 flascó d'aquesta aigua beneita que porta]a sort i la curació, es ven al pren de cinc ( ° dòlars. Es aquest un dels ingressos de l'Aga iKhan, que és un dels homes més rics 'de la r r ', sv,terra. só ï J ^ ^

Com a cap espiritual de les dues sectes dels r,.

ismailites i dels khojas, té dret a unes taxes .regulars que representen per als primers undos per cent de llurs ingressos anuals i por ^' vals darrers arriben fins al deu per cent. A rsmés a més d'aquestes contribucions, l'AgaKhan en cobra d'altres, mitjançant els scusagents. En ocasió dels matrimonis, bcteigs i^enterraments, percep una taba especial, de "^ r t°tJ i`,manera que cada any ingressa una bona .,^ ^^ r ^ •quantitat en la seva tresoreria. Encara quemai no s'hagin publicat revelacions of;cials, .t ts'estima, pel cap més liaïx, en vuit milionsde francs, però d'altres estimacions la fan i a,arribar a quinze milions.

Es cert que una gran part dels diners den^'•l'Aga Khan van a parar als fons de socorsper als casos de fam, epidémia i inundacions, t t r`:flagells freqüents a PIndia ; però de totes ^ tl ,,maneres resta per a l'Aga Khan una suma r°força elevada, que ell ve a .gastar gairebé ex-clusivament a Europa. Tothom sap la seva o, t• ^``vida. Es propietari dels millors cavalls decursa, els seus estables representen uns quantsmilions; els seus colors triomfen sovint aAuteuil i a Epsom.

Com tots els orientals, te una afició pro-Dones khojas, súbdits de l'Aga Khan, a la ceriinonia de Bombay

nunciada per les pedres precioses. La sevacollecció de robins, que només és sobrepas- miatge a l'Aga Hall de Bombay i no a la d'apendre una llengua oriental i cada estu-sada per la del Nizam de Haiderabad, la més Meca. Una vegada l'any poden veure llur déu diant , oriental una d'europea. Es pronunciarica de tots els prínceps de les Indies, és eva- en persona, en l'ocasió de les grans festes i en favor d'un canvi de fronteres, basat en lalúada pel major FitzpatJck en 250 milions cerimònies sorprenents. llengua ï la civilització comunes, per bé quede francs. L'Aga Khan va heretar del seu Sir Aga Sulta Mohamed Xa Aga Khan, això no pogués ésser vist amb simpatia pelpare una gran fortuna, i la té tan Len col- com és el seu nom complet, assumí la seva { govern anglès, car implicava la unió d'Aus-locada, que els interessos i els seus int?rc, sos alta funció a l'edat de vuit anys, a la mort tria i Alemanya. Demana la substitució de laregulars li permeten una vida fastuo,a de la prematura del seu pare. De primer fou edu- Societat de les Nacions per un Parlamentqual poden donar fe el parisencs -i cas habi cat a l'India, després al cèlebre collegi d1E- ! universal i ]'extensió de la instrucció fins atuals de les estacions balneàries i de les plat- ton i a la Universitat de Cambridge. Malgrat ' l'edat de divuit anys.ges de moda. l'atmosfera de Mil i Una Nits que el rodeja, I

és un factor molt important de la política UNA REvoLTAELS FIDELS De L'AGA Kxnx anglesa. Vuitanta milions d'adherits li as- j

seguren una influència amb la qual Angla- De totes maneres, els darrers anys haVuitanta milions de musulmans veuen: en terra ha de comptar. Per això li ha donat el minvat una mica la influència de l'Aga Khan

Els intellectuals de la secta dels khojas li— ---- --' — ' -------- discuteixen el seu caràcter diví, i la seva

resistència contra el moviment de Gandhi li.. I h c t i d' 1

4

a anmtlaL Ies U una part de s seusadherits que simpatitzen amb les idees del

t Mahatma. A més a més, el seu matrimonir` amb la francesa Andrée Carron, dependenta

de París, provocà objeccions que li costà unas_

. mica aplanar afirmant que el Coran justificael matrimoni amb una dona europea, mentrecregui en el Llibre, sense insistir massa so-

• -^bre quin llibre es tractava, si la Bíblia o elCoran, car la seva dona, la «Begume, haconservat la fe catòlica.

Així mateix, se li feia retret de la seva vida1 '•

,-

' luxosa a Europa. Es clar que això era sabut}l'á cr des de molts anys ha; perd no s'hi havia fixat

i ningú mentre no hi ha hagut divergències• ' 1 a polítiques. Aquesta situació ha canviat. Un' ^, I banquet monstre de i5.000 coberts, ofert als

,p • t.. massa zelosos, només els ha calmat provisio-nalment,

Avui, I'Aga Khan ja no és el cap políticyrr indiscutit dels musulmans de ('India, però en-• r cara hi ha prou milions d'aquests que el se-•.j) l ,•, !• •` ;'. gueixen cegament i encara fa un servei a

Anglaterra.

POLÈMICA

Lumière i Marey(Ve de la pàgina 1)

en el trabajo

IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA, 4 5

BARCELONA