butlletí núm. 38 • Setembre 2015Av. Sant Ildefons, s/n, ent. (Mercat Municipal) • 08940 Cornellà de Ll.

Tel. 93 379 00 22 • Fax 93 479 26 19 • C-e: info@afabaix.org • web: www.afabaix.orgEntitat declarada d’Utilitat Pública

Dia Mundial de l’Alzheimer21 de setembre 2015

Cartell guanyador del 1er. Premi del Concurs de Disseny, obra d’Érik Prats Martínez

Serveis que ofereix l’ AFA Baix LlobregatUs recordem tots els serveis que estan a la vostra disposició. Acollida: Recepció, atenció i informació a les persones que venen per primera vegada.Ajudes tècniques i material. Disposem d’un servei de cessió de material tècnic (cadires de rodes,

matalassos, caminadors, grues, etc...).Assessorament legal: Informació sobre temes legals, incapacitacions, tuteles…Aula de memòria: estimulació cognitiva personalitzada amb ordinadors de pantalla tàctil.Biblioteca, videoteca i pàgina Web: Informació actualitzada sobre la malaltia mitjançant llibres,

articles, documentals, pel·lícules…Club Jasmín: Punt de trobada, reunió i suport per a les famílies en dies festius. Excursions periò-

diques per a familiars.Divulgació: Edició de butlletins, participació en conferències, xerrades, premsa, ràdio, televisió…Formació: Per entendre, atendre i poder cuidar millor del vostre malalt: Cursos especialitzats per

a cuidadors familiars, professionals i voluntaris, vídeos, llibres…Informació: Sobre tots els aspectes de la malaltia.Musicoteràpia: Una alternativa per treballar les emocions, estimular la participació mitjançant

la música.Psico-Estimulació: Tallers de memòria per a malalts en una primera fase.Risoteràpia: Tallers d’autoconeixement, tècniques de relaxació, meditació i teràpia de la risa.Servei d’atenció a domicili: Ajuda a les famílies en tasques d’atenció directa al malalt: bany, cures…Suport psicològic: Grups de suport per a cuidadors, teràpies de dol i atenció individualitzada.Tallers de meditacióTreball Social: Visites individualitzades per valorar necessitats i recursos (residències, centres de

dia, prestacions econòmiques…).

Centres d’estimulació global i descàrrega familiar: AloIS I (Av. Apel·les Mestres 33 baixos, El Prat de Llobregat) i AloIS II (Av. Línea Elèctrica 13, baixos, Cornellà de Llobregat)Serveis que s’hi ofereixen:Estimulació cognitiva: tallers d’orientació a la realitat, d’activitats de la vida diària, d’estimu-lació cognitiva grupal i individual, de reminiscència, de gnòsies, musicoteràpia, taller de rebosteria, de pràxies constructives i simbòliques, i de manualitats. Fisioteràpia: rehabilitació i millora de les pèrdues motrius, exercisi físic, gimnàstica passiva, esquema corporal, re-habilitació i millora de les pèrdues motrius. Seguiment neuropsicològic, funcional, emocional i d’infermeria. Serveis de dutxa, de menjador, de pedicura i perruqueria. Transport adaptat.

EquIP DE PRoFESSIonAlS Col·lABoRADoRS

Ediciones Rondas. Tel. 933 721 068. Esplugues L. Barcelona. D.L.: B-49.358-2000

Advocada: Judith SerraAjudes tècniques i magatzem: Carles MartyComptabilitat: Josep M. Sancho Comunicació: Xavier RullCoord. Centre Alois Cornellà: Antonia GonzálezCoord. Centre Alois El Prat: Isabel MacanazEducadora Social: Laura Puente

Fisioterapeuta: Francisca Fito MartínezGeriatra: Dra. Anna BartomeusGestió, Personal i Comptabilitat: Marta PonceMusicoterapeutes: Mónica de Castro; Luis Fernando Vi-gatá; Marc Corominas; Jaime AbascalNeuròlegs: Dr. Ramón Reñé; Dr. Jordi Gascón

Projectes i captació de recursos: Esther VillegasPsicòlegs Clínics: Esperança Marsó; Mercé Rull; Olga Puig; Juani del Olmo; Álvaro Gon-zález; Laura Calderón; Alba Naval; Imma Vergara; Anna Roquer; Gemma ArnauTerapeuta Ocupacional: Elisabeth FarréTreballador Social: César Barrachina

3

EDIToRIAl

Una vegada més em complau adreçar-me a tots vosaltres, socis i amics, per presentar-vos un nou Butlletí on tractem d’explicar tant les nostres activitats com els nostres projectes relacionats amb els afectats per la malaltia d’Alzheimer que són i seran sempre el principal motiu de la nostra Associació.

El primer tema que voldria destacar és el de l’ampliació del nostre Centre Alois del Prat. Ja s’han començat les obres que ens permetran, apart d’ampliar el número d’usuaris, dur a terme més activitats i alhora programar nous serveis amb més comoditat, tot complint els requisits que estableix la Generalitat de Catalunya per tal d’homologar-lo com a Centre Col·laborador. Tot això ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament del Prat que ens ha

concedit una subvenció que pràcticament cobreix la totalitat de les obres d’ampliació, cosa que volem agrair públicament des d’aquestes pàgines ja que sense aquesta aportació la millora i ampliació del Centre no hauria estat possible.

També puc avançar que estem en converses amb l’Ajuntament de Molins de Rei per fer possible la creació d’un nou Centre Alois en aquesta ciutat, que s’instal·larà, si tot va bé, a l’edifici de l’antic Ambulatori. Les converses van per bon camí i sembla que, si no surt cap inconvenient d’última hora, aviat s’arribarà a un acord definitiu. Esperem que sigui així.

Però com acostuma a passar no tot és positiu. Des de fa temps les Associacions reclamem un pla que ajudi les famílies a tenir cura dels seus malalts, tenint en compte que la majoria porten aquesta càrrega amb molt pocs recursos i a vegades amb la soledat social i familiar més absoluta. Considerem del tot imprescindible que les administracions siguin conscients de que es tracta d’una problemàtica que, segons estudis recents, en uns deu anys pot arribar a ser una epidèmia, i que si no s’ajuda a les famílies, el cost tant econòmic com social pot arribar a ser insuportable.

Nosaltres intentarem acostar aquesta realitat als nostres polítics, per fer-los conscients d’aquesta assignatura pendent que constitueix un dels problemes més prioritaris de la nostra societat. Per la nostra part, recentment ens hem adherit, junt amb totes les Associacions espanyoles que formem part de CEAFA, a la declaració de Glasgow que fa una crida als líders mundials per que reconeguin com una prioritat per la salut pública el fet de promoure els drets, la dignitat i l’autonomia de les persones que pateixen la demència així com la dels familiars que cuiden i atenen aquests malalts. Donada la seva importància hem considerat de gran interès el reproduir aquest document a aquestes pàgines.

Arribats aquí, només em resta dir-vos que teniu, una vegada més, a les vostres mans el nostre Butlletí on podreu trobar les activitats, socials, professionals i lúdiques de la nostra Associació, així com els treballs dels nostres col·laboradors. Espero que sigui del vostre grat. Moltes gràcies.

Mª. Rosa Giner quiñoneroPresidenta d’AFA Baix Llobregat

El 21 de setembre va ser declarat, per

l’Organització Mundial de la Salut, el

Dia Mundial de l’Alzheimer. Una efemè-

ride que l’AFA Baix Llobregat aprofita,

cada any, per realizar un seguit d’ac-

tes a tota la comarca amb la finalitat de

conscienciar sobre la problemàtica

d’aquesta infermetat, amb una impor-

tant campanya d’informació i sensibilit-

zació sobre la malaltia.

Volem difondre la patologia, donar a

conèixer a la societat el suport associ-

atiu amb que compten els malalts i els

seus familiars, i incrementar la consci-

enciació pública sobre aquesta malal-

tia.

5

6

Alzheimer europAy la declaración de GlasgowAlzheimer Europa lanzó la Declaración de Glasgow el 20 de octubre de 2014, fecha en la que fue aprobada por unanimidad por los delegados de las 26 organizaciones miembro.

La Declaración de Glasgow reclama la creación de una Estrategia Europea de Demencia y estrategias nacio-nales en todos los países de Europa. Los firmantes tam-bién hacen un llamamiento a los líderes mundiales a reconocer la demencia como una prioridad de salud pú-blica y a que pongan en marcha un plan de acción en demencia.

Si usted es una persona física y desea firmar la Decla-ración de Glasgow, puede hacerlo a través del sitio web que indicamos al final de este escrito. Para responsables políticos y para organizaciones (personas jurídicas), se deberá cumplimentar el formulario especial de firma en formato PDF.

El texto completo de la declaración se muestra a conti-nuación.

DEClARACIón DE GlASGoW

Alzheimer Europa, sus organizaciones miembro y los firmantes de esta Declaración nos compro-metemos plenamente a promover los derechos, dignidad y la autonomía de las personas que con-viven con la demencia. Estos derechos son uni-versales, y están garantizados por la Convención Europea de los Derechos Humanos, la Declara-ción Universal de los Derechos Humanos, los Con-venios Internacionales de Economía y Derechos Sociales, Culturales y Políticos y la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapa-cidad.

Afirmamos que toda persona que convive con la demencia tiene:• El derecho a un diagnóstico temprano• El derecho a acceder a una atención de calidad

tras recibir el diagnóstico• El derecho a recibir una atención de calidad

coordinada y centrada en la persona durante el transcurso de su enfermedad

• El derecho de acceder a tratamientos y a inter-venciones terapéuticas

• El derecho a ser respetado como persona en su propia comunidad

Aplaudimos el creciente reconocimiento de la de-mencia como una prioridad de salud pública a ni-vel nacional y europeo y hacemos un llamamien-to a las instituciones y gobiernos europeos para que reconozcan la responsabilidad que tienen pa-ra garantizar que estos derechos de las personas que viven con demencia sean respetados y defen-didos. En concreto:

Hacemos un llamamiento a la Comisión Europea para que:

• Desarrolle una Estrategia Europea de Demen-cia

• Designe a un representante de alto nivel de la Unión Europea para que coordine las activida-des y la investigación en el campo de la demen-cia en el marco de los programas existentes, ta-les como Horizon 2020, el Programa de Apoyo a la Vida Cotidiana, el Partenariado Europeo en Envejecimiento Activo y Saludable, el Pro-grama Conjunto de Investigación en Enferme-dades Neurodegenerativas y la Iniciativa de Medicamentos Innovadores.

• Ponga en marcha un Grupo Europeo de Exper-tos en Demencia, compuesto por representan-tes de la Comisión, de los Estados miembro y de la Sociedad Civil para intercambiar buenas prácticas.

• Apoye económicamente las actividades de Al-zheimer Europa, de su Observatorio Europeo de Demencia y la Red Europea de Ética en De-mencia a través de sus programas públicos de salud.

Hacemos un llamamiento a los miembros del Par-lamento Europeo para que:1. Se unan a la Alianza Europea de Alzheimer.2. Apoyen las campañas de Alzheimer Europa y

de sus organizaciones miembro para hacer de la demencia una prioridad europea y para crear una Estrategia Europea de Demencia.

7

J E S ú S Ro D R I G o, D I R E C T o R EJECuTIvo DE CEAFA, MIEMBRo DE lA JunTA DIRECTIvA DE AlzhEIMER EuRoPA

Jesús Rodrigo, director Ejecuti-vo de CEAFA (Confederación Española de Aso-ciaciones de Fa-miliares de per-sonas con Alzhe-imer y otras de-mencias) ha sido nombrado miem-bro de la Junta Directiva de Al-zheimer Europa (AE). La Junta de Alzheimer Euro-pa fue elegida en la Asamblea General Anual celebrada el pasa-do 20 de octubre en Glasgow (Escocia).

La nueva Junta Directiva de Alzheimer Euro-pa estará presidida por la alemana Heike von Lützau-Hohlbein y su mandato será de dos años. La primera reunión de los nuevos miem-bros de la junta tendrá lugar este próximo mes de diciembre.

Alzheimer Europa es una organización, sin ánimo de lucro, que tiene como objetivo me-jorar la atención y el tratamiento de las perso-nas con demencia a través de la colaboración entre las asociaciones que forman parte de ella.

Para CEAFA ser miembro de la Junta Directi-va de Alzheimer Europa supone un reconoci-miento a la labor que nuestra Confederación ha venido desarrollando en los últimos años, al tiempo que representa una oportunidad magnífica para incorporar a nuestra actividad de representación y defensa de nuevos cono-cimientos y planteamientos desde la perspec-tiva europea; además, CEAFA podrá aportar también su experiencia y conocimiento y com-partirlo con el resto de organizaciones que conforman esta estructura, en palabras de Je-sús Rodrigo.

3. Estén disponibles para las personas con demen-cia, sus cuidadores y los representantes de las Asociaciones de Alzheimer en sus respectivos países.

Hacemos un llamamiento a los gobiernos nacio-nales para que:1. Desarrollen estrategias de demencia integrales

a nivel nacional con una adecuada dotación pre-supuestaria y procesos de seguimiento y eva-luación.

2. Impliquen a personas con demencia y a sus cui-dadores en el desarrollo y seguimiento de esas estrategias nacionales.

3. Apoyen a las Asociaciones de Alzheimer a ni-vel nacional.

Aplaudimos el reconocimiento internacional de la demencia como una prioridad global y recono-cemos el trabajo de Alzheimer’s Disease Interna-tional (ADI) y del G7 avanzando hacia una acción global en demencia y hacemos un llamamiento a la comunidad internacional para que:1. Aproveche el éxito de la colaboración europea

y tenga en cuenta las iniciativas europeas en el desarrollo de un plan global de acción en de-mencia.

2. Incluya a las Asociaciones de Alzheimer y a las personas con demencia en los procesos de to-ma de decisiones y en la definición de una agen-da global de investigación.

3. Promueva que la investigación adopte un enfo-que integral, incluyendo como prioridades la investigación en materia psico-social, la aten-ción, los aspectos socio-económicos, los siste-mas de salud, para garantizar que la investiga-ción contribuya a beneficiar a las personas que padecen la enfermedad en la actualidad, así co-mo a quienes la padecerán en el futuro.

4. Aumente de manera significativa los fondos de-dicados a todas las áreas de investigación en demencia.

5. Promover la demencia como una prioridad en otros organismos internacionales, incluyéndo-la en los países que forman el G20, la Organi-zación para la Cooperación y Desarrollo Eco-nómico (OCDE), la Organización Mundial de la Salud (OMS) y las Naciones Unidas (ONU).

Para firmar la Declaración de Glasgow, acce-da a este sitio web: http://alzheimer-europe.org/petition/sign/17969/es

8

D’acord amb la proposta de la Junta Directiva, el passat 12 de juny va tenir lloc la celebració de l’Assemblea General Ordinària corresponent a aquest any. Com va sent habitual, nombrosos so-cis van fer acte de presència al Centre Alois de Cornellà, seguint amb gran interès el diferents temes tractats a l’Assemblea.

L’acte va començar amb la benvinguda de la pre-sidenta Mª Rosa Giner que va deixar pas a la lec-tura, a càrrec de Clara Avellán, de l’acta anterior corresponent a l’exercici de 2014. Una vegada fi-nalitzada i aprovada l’acta, va prendre la paraula la vicepresidenta Victòria López per fer memòria de les activitats dutes a terme durant l’any pas-sat, aclarint de pas qualsevol pregunta feta pels socis.

Seguidament va ser la Marta Ponce, responsable de la gestió, qui va informar sobre la situació ac-tual econòmica de l’Associació, fent balanç de l’es-tat de comptes amb un resultat positiu, degut en gran part a les subvencions rebudes gràcies a les gestions de la Junta Directiva y en especial de la seva presidenta. Una vegada acabada aquesta in-tervenció, va ser el torn de les responsables dels

Centres Alois, Antonia González i Mercé Rull, les quals van prendre la paraula per explicar amb claredat el funcionament dels centres, així com els problemes que s’han de solucionar perquè els usuaris gaudeixin dels millors serveis, i que la seva estància gaudeixi de la millor qualitat pos-sible.

Arribat aquí la presidenta Mª Rosa Giner es va adreçar als presents per exposar tres temes de gran importància per l’Associació: les obres d’am-pliació del Centre Alois del Prat, les converses per obrir un nou Centre Alois a Molins de Rei i la possibilitat d’habilitar un altre centre a Sant Boi.

Per la seva part César Barrachina, secretari d’AFA, va comentar la nostra presència al Congrés Na-cional de CEAFA així com les ponències presen-tades per part de la nostra Associació. Una vega-da finalitzada la seva informació, va reprendre la paraula la presidenta per comentar els actes pro-gramats pel proper Dia Mundial de l’Alzheimer que se celebrarà els propers mesos de setembre i octubre, finalitzant la seva intervenció recordant que el 6 de setembre anirem a Montserrat per as-sistir a la missa en memòria dels nostres difunts.

Mercé Rull, organitzadora de les desfilades “La Me-mòria està de Moda”, va explicar l’èxit, millor dit el gran èxit, de la desfilada al Prat i va anunciar tam-bé els preparatius per la que s’ha de dur a terme a la tardor a la ciutat de Cor-nellà.

El capítol de precs i pre-guntes va finalitzar aques-ta Assemblea, que com hem dit al principi, va re-unir una considerable quantitat de socis, als que des de aquí volem donar les gràcies per la seva as-sistència.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2015

9

El passat 20 de març es va fer una reunió de les perso-nes que treballem, des d’AFA Baix, per ajudar als ma-lalts d’Alzheimer i llurs famílies.

L’objectiu era conèixer-nos, fer pinya, compartir temps més enllà de la feina que ens ocupa nor-malment, saber què fa cadascú, posar cara a noms que tants cops hem sentit però que la distància o els horaris no ajuden a identificar, compartir in-quietuds, parlar del que fem, de com ho fem, de per a què ho fem… I és que a AFA Baix Llobregat hi tenim treballadors, professionals externs, vo-luntaris, delegats… en total, som uns cinquanta, repartits pels diferents municipis que composen la comarca. Val a dir que molt ben avinguts, fet que es nota a l’hora de tirar endavant projectes i la feina del dia a dia.

Així doncs, es va fer una petita presentació de ca-dascú, explicant quina és la seva funció dins de l’Associació i quina ha estat la seva trajectòria dins l’entitat i una exposició global de la situació actu-al d’AFA Baix Llobregat i dels plans de futur que tenim entre mans, que ja us anirem exposant a mesura que es vagin concretant. Acabada l’exposició i les pre-sentacions, vam fer un pica-pica per po-der xerrar entre nos-altres en un ambient distès, a vegades so-bre la nostra feina, a vegades tant sols pel simple plaer de conèi-xer-nos més.

Segur que, com preteníem, aquesta millora de la coneixença mútua i la sensació de que tots estem en el mateix vaixell per fer un món millor reper-cutirà favorablement en el dia a dia de l’Associa-ció.

Volem agraïr a tots el professionals la seva impli-cació, dedicació i esforç per portar endavant els diferents programes d’atenció de l’entitat.

TrobAdAde professionals i voluntaris d’AFA baix

Dalt: Una vista general de la sala durant la reunió.

Dreta: un grup de col·laboradors

10

Dintre de tres anys tindrem el primer robot per assistir a persones amb deteriorament cognitiu

La Fundació ACE, Barcelona Alzheimer Treatment & Research Center participen en un projecte eu-ropeu impulsat per la Comissió Europea per de-senvolupar en tres anys el primer robot que pro-porcioni assistència domiciliària a persones amb deterioraments cognitius lleus.

El projecte, denominat Robotic Assistant for MCI Patients at home (RAMCIP), està coordinat pel

Centre de Recerca i Tecnologia de Hellas (CERTH) de Grècia, i la Fundació ACE aportarà la seva ex-periència i coneixement en les necessitats de su-port de les persones amb deteriorament cognitiu lleu.

Les primeres proves d’interacció amb pacients es duran a terme a l’Hospital Universitari de Lublin (Polònia) i un cop desenvolupat el primer proto-tip, la Fundació ACE, gràcies a la participació dels seus pacients, realitzarà l’assaig final per deter-minar la seva utilitat i funcionalitat.

Segons ha informat la fundació barcelo-nina, el projecte RAMCIP contempla la creació d’entorns domèstics assistits per robots que proporcionin un suport segur en aspectes significatius de la vida quoti-diana de l’usuari, com ara cuinar, menjar, vestir-se o realitzar algunes tasques de la llar.A més, el projecte preveu que el robot aju-di a l’usuari a mantenir una actitud posi-tiva ia treballar les seves habilitats cogni-tives i físiques, com part del seu treball assistencial, incorporant l’exercici al seu comportament diari.

lA ciènciA del FuTur Al servei dels mAlAlTs d’Alzheimer

11

La realidad virtual ayudará a la detección precoz del Alzheimer

Las aplicaciones basadas en juegos de realidad virtual, en especial los que representan los pasi-llos y estantes de un supermercado, han sido uti-lizados para el entrenamiento cognitivo y para medir el deterioro de esta función. Sin embargo, su utilidad en el diagnóstico del deterioro cogni-tivo leve (MCI), la fase precursora de la enferme-dad de Alzheimer, estaba hasta ahora condicio-nada a la disponibilidad de resultados de tests neuropsicológicos realizados en paralelo.

Ahora, científicos de la Universidad Aristóte-les de Salónica y de otros centros de investigación griegos han conseguido desarrollar un juego de realidad virtual con suficiente robustez como pa-ra ser utilizado en el cribado y detección de la MCI con gran exactitud y sin necesidad de tests adici-onales. En un artículo publicado en la revista Jour-nal of Alzheimer’s Disease, los investigadores repor-tan que el nuevo supermercado virtual desarro-llado alcanza una fiabilidad del 87,3%, una tasa similar a la de los tests neuropsicológicos estan-darizados actualmente en uso.

Un importante número de personas mayores usa juegos de ordenador diseñados para el entre-namiento cognitivo como medio para ejercitar el cerebro. Si estos juegos pudieran también detec-tar desórdenes cognitivos, la monitorización de la aparición de síntomas de MCI podría agilizar-se de manera significativa. En este sentido, el nu-evo supermercado virtual ofrece la ventaja adici-onal de ejecutar un cribado automático mediante un algoritmo especialmente diseñado para este propósito, informando al usuario acerca de la con-veniencia de una evaluación clínica más profun-da y, ulteriormente, reduciendo los costes de la misma.

La directora mèdica de la Fundació ACE, Mercè Boada, ha explicat que el projecte està dins de la categoria de tractament no-farmacològic, com ho és l’estimulació cognitiva, i es relaciona amb les línies d’investigació neuropsicològica i social de la seva Fundació.

El projecte RAMCIP està treballant en la identifi-cació de les funcions cognitives i el monitoratge de l’usuari i la seva llar, que permetrà al robot de-cidir quan i com ajudar, actuant de manera autò-noma o en col·laboració amb l’usuari.

El projecte preveu crear una “interfície adaptati-va multimodal” de comunicació entre humans i robots, amb “comunicació empàtica i pantalles de realitat augmentada”.

També desenvoluparà “la capacitat de manipula-ció robòtica avançada, destra i segura, que s’apli-carà per primera vegada en robots de suport per a entorns domèstics assistits”, segons Boada.Aquesta capacitat ha de permetre que els robots puguin subjectar i manipular una àmplia varie-tat d’objectes casolans, així com introduir activi-tats assistencials que impliquin contacte físic amb l’usuari.

El projecte RAMCIP es desenvolupa mitjançant un consorci coordinat per l’ITI-CERTH que reu-neix investigadors de la Technische Universität München (Alemanya), la Scuola Superiore Sant’Anna (Itàlia), la Fundació per a la Investiga-ció i Tecnologia Hellas (Grècia), la Universitat de Medicina de Lublin (Polònia), la Fundació ACE (Espanya) i les empreses ACCREA Enginyeria (Po-lònia) i the SHADOW Robot Company (Regne Unit).

12

CALçOtADA I ExCuRSIó ALS MuSEuS DE SItGES

Un any més, i com ja va sent tradicional, l’Associ-ació va organitzar una sortida de germanor i es-bargiment en la que els nostres malalts i els seus familiars poden gaudir de la visita a entorns es-pecials per posteriorment celebrar tots junts la ja tradicional Calçotada.

Enguany la sortida la vam celebrar el 14 de març amb dos autocars que van anar recollint als assis-tents a les poblacions de Molins de Rei, Sant Boi, El Prat, Cornellà, Sant Joan Despí i Sant Feliu. Tot seguit vam enfilar camí cap a la bella localitat de Sitges on, després d’esmorzar, vam iniciar la visi-

ta programada als museus Cau Ferrat i Maricel, que van tornar a obrir les portes el passat 27 de desembre, després de quatre anys de romandre tancats degut a una profunda reforma que ha per-mès rehabilitar els espais, restaurar els seus ele-ments patrimonials, i exhibir unes valuoses col-leccions a partir d’un discurs museogràfic inte-gral.

La mencionada reforma d’aquests dos museus té un doble eix: el cau Ferrat ha estat reformat amb la intenció de recuperar el seu aspecte original, quan Santiago Rusiñol el va convertir en el seu

13

deseos de los enfermos de Alzheimer

El día de Sant Jordi, en un encuentro que tuvimos con los niños de las escuelas de la zona, los almnos nos pidieron a nuestros usuarios que expresasen lo que es impor-tante para ellos, sus deseos. Estos fueron al-gunos:

• Ayudar al que no puede• Que te traten bien• Que compartan conmigo si no tengo• Hacer favores• Respetar a los demás y ser respetado• Que te hablen bien• Que no te griten• Que no te peguen• Que te quieran• Que te pidan las cosas por favor• Que te traten con amor y paciencia• Si se me olvidan las cosas, que no se en-

faden conmigo• Que no te dejen solo cuando te hagas ma-

yor, que no te arrinconen • Que se arregle la crisis• Que no te falte de nada• Estar satisfecho• Estar bien y tranquilo• Tener salud• Vivir feliz y en paz• No ofender a nadie• No meterse con nadie• Vivir lo mejor posible

estudi taller, a finals del segle XIX, i es va conver-tir en el Temple del Modernisme. Per altra part el Museu de Maricel ha redissenyat el seu recorre-gut artístic, amb obres de gran qualitat, a través de les col·leccions d’art del Dr. Jesús Pérez-Rosa-les. Finalitzada la visita als museus vam anar fins la bonica Ermita del Vinyet, lloc considerat pel poble sitgetà com el seu lloc de recés i de culte a la Mare de Déu.

Tot seguit, havent fet prou gana, ens vam acostar a Vilanova i la Geltrú per anar a fer la ja tradicio-nal calçotada al famós restaurant La Cucanya. Un oasis rodejat de jardins i amb bones vistes al mar on vam gaudir d’un agradable servei, una bona calçotada i d’un excel·lent dinar que vam finalit-zar fent un sorteig d’uns lots entre tots els assis-tents.

Després de les fotografies de rigor, vam empren-dre, contents i amb bon humor, el retorn cap a ca-sa tot i fent parades a totes les poblacions d’on ha-víem sortit.

14

ÀnGel GArciAhistòria viva de l’animació

Com recordes la teva infància al Prat?Vaig néixer a Barcelona però de ben petit vam ve-nir a viure al Prat. La meva àvia va escoltar que una casa es llogava i ens vam venir a viure a la

que és la meva casa actual. El meu pare va obrir primer una carboneria al carrer Manuel Beltrand, però va tancar i llavors va obrir un comerç a prop de les fàbriques que sí que va prosperar i així va ser com em vaig criar aquí al Prat.

Quan vas començar a dibuixar, pensaves que ar-ribaries on has arribat?De petit, quan jo tenia 3 anys, ja estava al terra de la botiga del meu pare dibuixant amb un guix, ha estat sempre la meva passió. Sempre he tingut un horitzó al cap, vaig pensar: “això és el que he de fer” i vaig anar aprenent sol al principi però des-prés em vaig rodejar de gent molt bona per créi-

En aquest article parlem amb l’Àngel Garcia, un autèntic artista, amb el que tenim el plaer de con-viure al nostre centre Alois del Prat des de fa uns mesos. És summament interessant conèixer la seva intensa trajectòria com a dibuixant. És un artista vocacional que ha treballat en totes les especialitats: llargmetratges, curts, publicitat, tí-tols de crèdit i sèries de TV; s’ha dedicat a la il-lustració, al grafisme, a la historieta i a l’humor gràfic. Des de l’AFA Baix Llobregat volem retre-li homenatge a la seva il·lustre figura. Aquestes són algunes de les fites més importants de la se-va carrera profesional:

- 1961-1962: realització d’un llarg titulat “Alegres vacaciones” dirigida per Artur Moreno dels estudis Ballet& Blay.

- 1979-1980: participació en la primera sè-rie de dibuixos de televisió espanyola “Don Quijote de la Mancha” duta a terme als es-tudis “Cruz Delgado” de Madrid.

- 1986-1989: creació del llargmetratge Pe-raustrínia 2004, la primera pel·lícula que utilitzava el català en un llargmetratge de dibuixos fet a Catalunya.

- 2011: concessió del premi Ciutat del Prat, per la seva dedicació al món del dibuix ani-mat des de la seva vessant professional.

Entrevistem a l’Angel i li preguntem per esde-veniments de la seva vida

Àngel Garcia a la gala de lliurament de Premis Ciutat del Prat

15

xer. El meu pare era un home molt savi i respec-tava les meves idees perquè ell de jove tambè n’havia tingut, però em deia que amb el dibuix em cremaria les celles i em moriria de gana.

Com va ser el procés de creació de Peraustrinia 2004?Un bon amic meu em va dir que el seu fill havia escrit un guió força bo i que si m’agradaria por-tar-lo a la realitat a traves dels meus dibuixos d’animació. Jo vaig acceptar encantat i ens vam posar al projecte amb moltes ganes i molta passió i el resultat va ser aquesta pel·lícula. Em vaig sen-tir molt orgullós d’haver aconseguit fer aquesta obra.

Com et vas sentir quan et van dir que et conce-dien el premi ciutat del Prat?No vaig agafar vanitat però vaig sentir felicitat del treball reconegut, que sempre és important en una carrera. Va ser una experiència fantàstica i és la continuïtat d’una professió que encaixes amb ella i això et permet anar pujant esglaons fins al final.

Com et sents al Centre?Em sento molt bé tant amb els professionals com amb les persones que es troben al Centre. El dia a dia és molt bo i molt estimulant.

Explica’ns una mica quina activitat t’agrada més fer quan ets al CentreTot m’agrada i sempre intento col·laborar amb el que calgui, però sens dubte els millors moments me’ls passo dibuixant i dedicant els dibuixos als professionals del centre i als meus companys.

Creus que són importants les activitats que du-em a terme al Centre?Sí, és molt important tota la labor que es du a ter-me al Centre, és important cuidar la creativitat de les persones i aquí és respecta molt aquest tema. I a més a més es cuida molt la relació entre les di-ferents persones que venim i això em sembla molt bo.

Peraustrinia 2004 l’obra mestra de l’Ángel Garcia

Amb l’equip de producció de Preaustrinia 2004 a l’estudi del Prat

  A la presentació del llibre “La casa encantada” del qual va fer la il·lustració

16

10 ALIMENtS vItALS pER AL tEu CERvELL

Donar l’aliment correcte al teu cervell pot marcar la di-ferència a l’hora de pensar, tenir una bona memòria i gaudir d’un estat d’ànim equilibrat.

antioxidants, els flavonoides, el turó, el triptòfan i altres més, són elements que afavoreixen el rendi-ment del cervell i la producció de neurotransmis-sors, que són els encarregats de passar la informa-ció d’una neurona a una altra, i influeixen positi-vament en les capacitats cognitives.

1. El peix blauLa tonyina, les sardines, les anxoves, el salmó o l’anguila són alguns dels peixos blaus que hauri-en de formar part de la dieta diària per millorar el rendiment del cervell pel seu alt contingut en àcids gras Omega 3. Aquells que tenen baixos ni-vells d’Omega 3 amb més freqüència tenen pro-blemes de memòria.

Els Omega 3 són greixos poli insaturats, també anomenats àcids grassos essencials, un tipus de greix que l’organisme no pot crear. El consum d’Omega -3 ajuda a millorar la memòria dels adults joves i prevé mals com l’Alzheimer.

2. Fruits secsEls fruits secs, especialment les nous, ametlles i avellanes, protegeixen al cervell i ajuden a preser-var la memòria pel seu alt contingut en vitamina E, segons un estudi publi-cant a New England Jour-nal of Medicine que res-salta que la vitamina E pot retardar l’avanç de la malaltia d’Alzheimer i millora l’activitat neuronal.

3. Oli d’olivaUn altre aliment estrella per al cervell és l’oli d’oli-va extra verge. Segons un estudi de la Unitat de Lípids de l’Hospital Clínic de Barcelona, el con-sum habitual d’aquest producte mediterrani mi-

dietaSana

El cervell és el centre de control del cos. Controla els pensaments, la memòria, la parla i els movi-ments. Regula la funció de molts òrgans. Quan el cervell està sa, funciona de forma ràpida i automà-tica. No obstant això, quan ocorren problemes, els resultats poden ser devastadors.

La malaltia d’Alzheimer és la forma més comuna de demència entre la gent gran. La demència és un trastorn cerebral que afecta greument la capacitat d’una persona de dur a terme les seves activitats quotidianes. Comença lentament, afecta les parts del cervell que controlen el pensament, la memò-ria i el llenguatge.

La nutrició és fonamental per prevenir malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. Donar l’ali-ment correcte al teu cervell pot fer la diferència per pensar, tenir una bona memòria i gaudir d’un estat d’ànim equilibrat. Assabenta’t aquí de quins són els aliments que per les seves nutrients bene-ficien la matèria gris i per què.

Aliments intel·ligentsEls àcids gras Omega 3, la vitamina B, C i E, els

17

llora la memòria verbal és a dir, la capacitat per re-cordar paraules o situacions verbalitzades, per al-gú o per nosaltres mateixos.

4. Fruits del boscMenjar maduixes, cireres, nabius i altres fruits del bosc ajuda a mantenir l’agudesa mental i dis-minuir la pèrdua de memòria, segons una investigació de l’Hospi-tal Brigham i de Dones a Boston, EUA. Van tro-bar que els seus compostos antiinflamatoris i an-tioxidants (flavonoides), pot retardar uns 2’5 anys el deteriorament cognitiu.

5. Aliments integralsArròs, civada, ordi i altres farines integrals són grans estimulants del cervell, ja que contenen una gran quantitat d’àcid fòlic i vitamina B6, molt im-portant per al seu correcte desenvolupament. A més, en ser rics en fibra ajuden a que els aliments s’absorbeixin lentament i el cervell rebi la quanti-tat adequada de glucosa.

6. OusEl rovell de l’ou conté turó, un nutrient que per-tany al grup de les vitamines B que enforteix la connexió nerviosa de les neurones. Segons una in-vestigació de la Facultat de Medicina de la Univer-sitat de Boston, Estats Units, l’augment de la inges-ta dietètica de colina pot millorar el rendiment cognitiu i protegiria contra la pèrdua de memòria.

7. Obre’t sèsam!El sèsam és una excel·lent font d’aminoàcids i de

triptòfan, un precursor de les hormones mela-tonina i serotonina que es relacionen amb el bon humor i l’aprenen-tatge. D’acord a un es-tudi publicat pel Jour-nal of Agricultural and

Food Chemistry dels EUA, les llavors de sèsam re-presenten la major font de fitoesterols.

8. PomaUna investigació de la Universitat de Massachu-setts Lowell indica que el consum del suc de po-ma pot augmentar la producció en el cervell del acetylcholine, un neurotransmissor que millora la

memòria i transmeten missatges a altres cèl · lu-les. Aquesta comunicació és vital per prevenir la malaltia d’Alzheimer.

9. Verdures de fulla verdaEls resultats d’un estudi la Universitat Rush de Chicago va mostrar que menjar tres porcions de verdures de fulla verda al dia pot retardar el de-teriorament mental en un 40% i preservar l’agudesa mental. La in-vestigació també va trobar que l’alentiment del de-clivi cognitiu va ser major en les persones de més edat que menjaven almenys dues porcions de ver-dures al dia.

10. Xocolata negraUn revelador estudi de l’Escola de Medicina de Harvard suggereix que beure dues tasses de xocolata calenta ca-da dia durant un mes millora la puntuació en test cognitius i augmenta el flux de sang que arriba al cervell. A més, esti-mula la producció d’endorfines.

LOtERíA DE NAvIDAD

Estamos haciendo mucho pero tenemos aún mu-chas cosas por hacer.No te olvides de comprar nuestra lotería de Navi-dad. El número es el 56.466.Colabora en una causa social. Al comprar la lotería también estás contribuyendo a mejorar la calidad de vida de los enfermos de Alzheimer y sus fami-lias. Muchas gracias por tu colaboración.Que sí, que sí… ¡que este año nos va a tocar!

18

HEM fEtVolem enumerar les activitats que regularment duem a terme a la Comarca, a fi i efecte que esteu assabentats dels nostres programes d’atenció als malalts i llurs famílies.

Tallers d’estimulació cognitiva a: El Prat, Cor-nellà, Sant Boi, Martorell, Molins de Rei, Sant Fe-liu, Sant Joan Despi, Castelldefels (projecte REMS), Vilanova i la Geltrú (projecte REMS) i L’Hospita-let de Llobregat (projecte REMS).

Musicoteràpia a: El Prat, Cornellà, Sant Boi i Pallejà.

Grups de Suport Emocional: El Prat, Corne-llà, Sant Boi, Sant Feliu, Castelldefels, Esplugues, Collbató, Sant Climent (conveni DIBA), Martorell (conveni DIBA), Viladecans (conveni DIBA), Palle-jà (conveni DIBA), Sant Vicenç dels Horts (conve-ni DIBA), Cervelló (conveni DIBA), Molins de Rei (conveni DIBA) i Sant Andreu de la Barca (conve-ni DIBA). Podeu llegir més informació en el text sobre els grups de la DIBA, a la pàgina següent.

Assessorament legal: A tota la Comarca.Formació per a familiars i cuidadors: A tota

la comarca de forma rotatòria a les distintes po-blacions.

Tallers de meditació: A tota la comarca de for-ma rotatòria a les distintes poblacions.

Tallers de nutrició: A tota la comarca de for-ma rotatòria a les distintes poblacions.

A més s’han incorporat als Centres Alois dos nous programes d’estimulació física: VITAL SE-NIOR i PREVENCIÓ DE CAIGUDES.

Presència i participació a les Fires de: Entitats de Martorell, Entitats de Sant Vicenç dels Horts, Entitats de El Prat, La Candelera de Molins de Rei, La Puríssima de Sant Boi, Fira de Nadal a Cor-nellà, Jordiada de Cornellà i Fira del Gall de El Prat (de les que teniu un resum més endavant).

Serveis de difusió i sensibilització, tals com les desfilades “La memòria està de de moda” de Cornellà i El Prat (de la que hi ha un extens mo-nogràfic a les pàgines centrals) i el FESTIBALL d’El Prat.

TóMBolA BEnÉFICA

Un any més AFABAIX ha estat present en la cele-bració de la tradicional Jordiada que es celebra al Parc de Can Mercader de Cornellà. Des de bon matí els nostres voluntaris van començar a mun-tar la tómbola benèfica que la nostra associació organitza cada any per recaptar fons que ens aju-din amb la nostra tasca a favor dels malalts d’Alzheimer i les seves famílies. Mil regals proce-dents de donacions de socis, particulars, entitats i d’empreses col·laboradores van omplir les llar-gues taules muntades pels nostres voluntaris.

Com no podia ser d’altre manera la ciutat de Cor-nellà va compensar l’esforç de tots nosaltres col-laborant, mitjançant la compra dels tickets, fins esgotar pràcticament les existències. Des de aques-tes pàgines volem agrair a la ciutadania de Cor-nellà la seva inestimable col·laboració amb la nos-tra tómbola que ens ajuda amb la nostra tasca en favor dels malalts d’Alzheimer.

19

Des d’aquí volem fer especial menció dels socis i voluntaris que han fet possible, un any més, l’èxit de la nostra tómbola. Els que han recollit els ob-sequis, els que els han classificat i embolicat, els que han muntat les taules i als que han passat tot el dia atenent el públic venent els tickets. A tots i a totes felicitar-los per la feina ben feta i per l’èxit aconseguit amb la nostra tómbola. A tots vosal-tres, moltes gràcies!

FIRA DEl GAll

Un any més AFABAIX ha estat present a la tradi-cional Fira del Gall que se celebra el mes de de-sembre al Prat de Llobregat. Enguany la nostra Associació ha instal·lat un stand a la secció d’En-titats de la fira per atendre a socis i simpatitzants, així com a les persones interessades per la malal-tia d’Alzheimer.

Grup

de

suporT

dipuTAciÓ

Un any més, la Diputació de Barcelona ha confiat en els nostres professionals per dur a terme els grups de suport emocional i aju-da mútua.

Tenir cura d’un familiar en situació de de-pendència pot portar, a qualsevol persona, al límit dels seus recursos emocionals. El tre-ball en grup suposa un gran alleugeriment per el familiar del cuidador doncs proporci-ona contenció i suport emocional, al mateix temps que provoca solidaritat entre els fa-miliars que tenen una mateixa situació, com-partint experiències i sentiments.

Aquests grups volen millorar la qualitat de vida del cuidador i reduir l’ansietat, depres-sió i desorientació que de vegades experi-menten els cuidadors.

Les poblacions a on es realitzaran aquest any son les següents: St. Climent de Ll, Marto-rell, Viladecavalls, Molins de Rei, St. Andreu de la Barca, Cervelló, St. Vicenç dels Horts, Pallejà, Esplugues de Ll, Collbató.

No cal dir que, com cada any, la Fira ve ser visi-tada per un gran número de persones, moltes de les quals van poder gaudir de la sèrie de làmines d’anuncis antics que ornaven i donaven color al nostre stand, com van poder apreciar el Sr. Teje-dor, alcalde del Prat, i altres membres del consis-tori, en l’acte de la inauguració d’aquesta nova edi-ció de la Fira del Gall.

Sempre és bo estar present en aquestes fites, doncs es una bona ocasió per recordar la nostra feixuga lluita per tal de millorar la qualitat de vida dels nostres malalts i d’ajudar a les famílies en la seva tasca.

20

La Memòria està de ModaEl passat 21 de juny vam celebrar al Prat de Llo-bregat la tradicional desfilada de moda a favor dels malalts d’Alzheimer i llurs famílies: “La memòria està de moda”. Un espectacle que, des-prés de catorze edicions mobilitzant i fent gaudir

la societat pota blava, ja forma part de la cultura pratenca.

Recuperar records és per a un malalt d’Alzheimer com desbrossar una selva en busca d’un tresor amagat, per això el show d’enguany va estar am-bientat en la selva, allà on el lleó és el rei…

I per evocar aquest bosc ufanós, vam ubicar més de 300 precioses flors –confeccionades pels mem-bres de l’Esplai “La Caixa”– resseguint la passarel-la, mentre que lianes, animalons i centres de flors acompanyaven un magnífic Sol que, omplint l’escenari, evocava terres més salvatges, bategant al son de latituds més càlides, jugant amb la llum per mostrar-nos colors que brillaven tot acompa-nyant els models en la seva desfilada.

Una ambientació que cal destacar i agrair a l’equip de decoració: Laia Martínez, Carles Marty, Isidor Pozo i Josep Ballús, que van comptar també amb la inestimable col·laboració dels usuaris dels Cen-tres Aloïs de la nostra Associació i dels membres de l’Esplai, que van regar amb molt de carinyo unes làmines de goma eva fins que van germinar en forma de flors, en un màgic treball de “jardi-neria”.

És en aquesta selva, doncs, on un any més la me-mòria es va fer moda, i la moda es va fer memòria, espectacle i poble…, gràcies a la valuosa organit-zació de les directores de l’acte (Mercè Rull i

21

Cristina Otaegui), i a la col·laboració desinteres-sada de desfilants, maquilladores que els caracte-ritzaven en personatges selvàtics amb genialitat, voluntaris que ajudaven a vestir -los, organitzant, vigilant, decorant l’escenari, vestint la passarel·la; comerços, empreses i restaurants que van donar productes per al sorteig… A tos i totes: moltes i moltes gràcies, sou fantàstics!

Malgrat la carregosa i desesperada insistència de top models com Adriana Lima, Judith Mascó i els àngels de Victoria’s Secret per desfilar per la passarel·la pratenca, “La memòria està de Moda” va seguir amb el seu esperit popular: els desfilants eren gent del poble, veïns i amics de totes les edats amb l’objectiu de col·laborar amb els malalts d’Alzhèimer i formar part d’aquest gran especta-cle. Hi havia gent que no havia desfilat mai, així com gent repetidora que cada any s’involucra en aquest acte. Per descomptat, no va faltar la tradi-cional representació i presència dels regidors.

22

En aquesta selva pota blava hi vam descobrir tam-bé la tribu perduda dels d’ETC, uns simpàtics aborígens que, si no fos per la seva lletja obsessió de segrestar noies guapes i alliberar-les a canvi de pedres sagrades, serien una gent estupenda... Si no que li preguntin a en Jordi Salas i a la Laura

Quinto, els brillants presentadors, que van tornar a amenitzar l’acte mitjançant aquesta petita aven-tura. Guiant-nos amb sotilesa i bon humor a través dels diferents passes de moda i de les magnífiques actuacions que van completar l’espectacle, com la de les danses polinèsies que ens van oferir el grup Varua Ori Polinèsia o la de l’Alba Martínez, can-tant el “Roar” de Katy Perry, un tema molt apro-piat per ser representat en aquesta jungla praten-ca i que l’Alba va a tornar a “clavar” amb la seva potent i treballada veu, mentre gaudíem d’un dels plats més forts de “La memòria està de Moda”: la desfilada dels espectaculars i elaborats can-can amb la que cada any ens meravella la dissenya-dora Manuela Ortés, invocats per en “Rafiki”, el bruixot del “Rey León”, perfectament caracteritzat per l’escola de maquillatge Stick-Art.

I tot travessant rius i banyadors, manglars i vestits de nit, passejades esportives i quitxalles ferotges, cantades i tribus, can-cans exuberants, sortejos i danses, l’acte va concloure amb la sempre glamou-rosa desfilada de comunions i bodes –amb vestits de la marca Pronovias i de la boutique Blanco i Negro– i amb la troballa de la tan preuada pedra sagrada i el celebrat alliberament de “la noia de la pel·lícula”. Un final dramàtic per acabar aquest espectacle complet, solidari, popular, variat i tre-ballat que va fer les delícies del públic que va tornar a omplir el teatre pratenc.Moltes gràcies a tots i fins l’any que ve!

Xavi Rull

Podeu veure un extens recull d’imatges i vídeos de “La Memòria està de Moda” a la nostra web: afabaix.org

Ja estem preparant “La Memòria està de moda” a Cor-nellà, que està programada pel proper 19 d’octubre a l’Auditori de Cornellà. Us hi esperem!

23

PRoGRAMA D’ESTIMulACIó CoGnITIvA GRADIoR En PERSonES AMB SínDRoME DE DoWn

Estudis realitzats ja l’any 1991 pel neurobiòleg Huntington Potter, investigador d’Alzheimer de la facultat de medicina de la Universitat de Colo-rado, van demostrar que en torn als quaranta anys l’índex de persones amb síndrome de Down pro-penses a patir la malaltia d’Alzheimer era de tres a cinc vegades major que en la resta de població.Els científics es van adonar que els portadors d’una copia extra del cromosoma 21 generaven molta més proteïna beta-amiloide, l’acumulació de la qual, és un dels principals factors que pro-voquen la malaltia d’Alzheimer. Han passat ja 24 anys d’aquell estudi i els indicis cada vegada re-colzen més aquesta idea, per tant sembla interes-sant intentar dur a terme un procés d’estimulació cognitiva en persones amb síndrome de Down que hagin passat ja l’edat de 40 anys com a factor de protecció.

Al Centre Alois del Prat de Llobregat s’ha comen-çat una iniciativa de treball amb un grup de per-sones amb síndrome de Down utilitzant el pro-grama Gradior que normalment s’utilitza per a l’es-timulació cognitiva en persones amb fases molt inicials de la malaltia d’Alzheimer. La idea, igual que amb la gent gran sense síndrome de Down, és el treball a nivell cognitiu per prevenir la pèr-

dua de funcions en aquest cas a través d’un inte-ressant programa informàtic en ordinadors amb pantalla tàctil que va mostrant exercicis que tre-ballen diferents funcions i a diferents nivells de dificultat.

El programa es pot adaptar al perfil i a les neces-sitats del pacient segons aquest ho necessiti. En aquest cas les funcions més treballades són la me-mòria visual a curt i llarg termini, la memòria de treball, la percepció visual i la capacitat d’atenció sostinguda. Normalment treballem un cop per setmana i fem una sessió d’una hora de duració cada vegada. L’objectiu és que es pugui treballar de forma amena i divertida mitjançant les noves tecnologies.

L’objectiu final del programa, igual que en altres programes que intervenen sobre l’aparició de l’Alzheimer, és la prevenció o l’alentiment en el procés de deteriorament cognitiu. L’objectiu és ge-nerar un factor de protecció davant la possible aparició de la malaltia. El fet de que es treballi mitjançant jocs interactius i no el paper convenci-onal fa que les persones que venen no s’avorrei-xin ni el treball es torni monòton o pesat. El cer-vell és com un múscul que s’ha de treballar amb l’objectiu de no perdre’l i aquest és el nostre prin-cipal objectiu.

Álvaro GonzálezPsicòleg Centre Alois I

PrograMa d’estiMuLació cognitiva en Persones aMb síndroMe de down

24

Activitats en els Centres Aloïs

25

26

10 CuRIOSIDADESsobre el funcionamiento

del cerebro humano

El cerebro es el órgano más complejo del cuerpo huma-no. Pero, a pesar de la enorme importancia que tiene, es poco lo sabemos sobre su funcionamiento. A conti-nuación les presentamos una lista de algunas curiosi-dades que quizá desconozcan sobre el funcionamiento del cerebro humano.

1. El cerebro no siente dolor. A pesar de que es el encargado de procesar las señales de dolor procedentes de otras partes del organismo, el propio cerebro, paradójicamente, no experimenta dolor.

2. El estrés disminuye el tamaño del cerebro. Diferentes estudios han llegado a la conclusión de que el estrés afecta negativamente a nuestro cere-bro, haciéndolo más pequeño.

3. quince vatios de potencia. Un cerebro adulto consume en un día únicamente entre 250 y 300 kilocalorías, lo que supone una potencia de cerca de 15 vatios para un cerebro de unos 1.300 o 1.400 gramos (el peso medio del cerebro de un humano adulto). Aunque esto no es mucho, en proporción a nuestro cuerpo sí lo es, ya que en total necesita-mos 70 vatios para estar en pleno funcionamiento.

4. Mil kilómetros de neuronas y neurogénesis eterna. Se estima que el cerebro humano contiene casi 100.000 millones de neuronas. Si las colocá-ramos en fila india, formarían una línea que mediría la friolera de 1.000 kilómetros. El ejercicio físico estimula la creación de neuronas.

5. Desconexión y transformación. Los bebés desconectan los enlaces neuronales que no nece-sitan, es decir, desechan aquellas conexiones que no utilizan en sus dos primeros años de vida. Mientras tanto, se sabe que durante la adolescen-cia el ser humano cambia no solo de aspecto físi-co, sino también de forma de pensar, porque la estructura del cerebro cambia por completo.

6. Activo por la noche y creativo cuando está cansado. Cuando el resto del cuerpo disminuye su actividad, que alcanza un nivel mínimo duran-te las horas de sueño, el cerebro incrementa la suya, de manera que incluso es mayor cuando

dormimos que cuando estamos despiertos. Y lo que es más sorprendente: el cerebro es más crea-tivo cuando está cansado.

7. Tiene género. No es ningún secreto que hom-bres y mujeres somos diferentes, pero los cerebros masculinos y femeninos también funcionan de manera distinta. De hecho, hombres y mujeres se orientan de manera distinta en el espacio, y una mujer necesita más referencias en un trayecto. Por ejemplo, mientras que la mayoría de hombres hablarán de girar a la derecha a 500 metros y a la izquierda a los 1.000, en general las mujeres pre-ferirán girar a la derecha a la altura de la casa roja y a la izquierda donde hay un puesto de flores.

8. la información viaja a distinta velocidad. Las neuronas en el cerebro están dispuestas de varias formas diferentes, y la información viaja a través de ellas a distintas velocidades.

9. Más viejo y más feliz. A medida que el cerebro envejece, le resulta más fácil controlar las emocio-nes y digiere mucho mejor los pensamientos ne-gativos, por lo que con el paso del tiempo nos permite sentirnos más felices.

10. A mayor C.I., más sueños. Cuanto más inte-ligente es una persona, más sueña. Un elevado cociente intelectual, además, puede incluso com-batir las enfermedades mentales; e incluso existen casos de personas que son más inteligentes cuan-do duermen que cuando están despiertas.

(Fuente: actualidad.rt.com)

27

Cómo guardar el mundo en 20 centímetros cúbicos

Las investigaciones de los premio Nobel de 2014 pueden ayudarnos a compren-der qué causa la devastadora pérdida de memoria espacial en el Alzheimer

¿Cómo puede caber el mundo entero dentro de nuestro pequeño cerebro? Basta con cerrar los ojos y reconstruir, en nuestra realidad interna, que es interna pero es realidad, la casa donde vivimos, el trayecto hasta la parada de autobús, la esquina donde anoche se besaba una pareja, la ciudad más allá de la parada, el país más allá de la ciudad, el castillo que un niño hizo el sábado en una playa, la ola que se lo llevó y, aún más allá, el mapa del mundo, la luna en su órbita, la galaxia, el Univer-so… Todo en el interior de un cráneo que no cu-bica más de un litro y medio.

Kant filosofó que nuestra aptitud para percibir los lugares es innata, es decir, independiente de la ex-periencia. Gracias a esta aptitud, razonó, nuestra mente percibe y organiza el mundo exterior. Dos-cientos años más tarde, los investigadores del ce-rebro empezaron a estudiar con experimentos científicos el problema filosófico de la percepción del espacio –y el problema más fundamental de realidad subjetiva frente a realidad objetiva–.

En este contexto se enmarcan las investigaciones de los tres científicos que han ganado este año el Nobel de Medicina. John O’Keefe descubrió en 1971 que un pequeño grupo de neuronas situadas en el hipocampo, en la base de nuestro cerebro, elabora mapas de los lugares donde estamos.

May-Britt Moser y Edvard Moser des-cubrieron en 2005 que otro grupo de neuronas situadas en el córtex entorri-nal, junto al hipocampo, elabora patro-nes de los lugares por los que transita-mos.

Estos dos grupos de neuronas, que no superan los 20 centímetros cúbicos, son los que nos permiten orientarnos en el

espacio, llegar a destino sin equi-vocarnos y hacer que el mundo en-tero (o más exac-tamente una ima-gen del mundo) nos quepa en la cabeza. Cuando a una persona se le deterioran, como ocurre en la en-fermedad de Al-zheimer, empieza a desorientarse con facilidad y a perderse en lu-gares que le eran familiares.

Como destaca la Asamblea Nobel en un comuni-cado, más allá de la filosofía, las investigaciones de los premiados “pueden ayudarnos a compren-der el mecanismo que causa la devastadora pér-dida de memoria espacial en las personas con es-ta enfermedad”.

Josep Corbella(En La Vanguardia Digital)

28

Una bona forma física ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu

La fisioteràpia és una de les facetes que tenim molt presents en els centres Aloïs

Els pacients d’Alzheimer amb pitjor forma física presenten un major deteriorament cognitiu, se-gons més d’un centenar d’estudis que demostren el benefici d’una bona forma física, tant en les àre-es motores, com en l’equilibri, en la disminució de depressió, en millores en el rendiment cogni-tiu, la qualitat de vida i en l’autonomia per realit-zar activitats de la vida diària.

Ara bé, tot i que la prevenció de la inactivitat físi-ca és “crucial” en el curs de tota la malaltia, que afecta el 35% dels majors de 85 anys, la realització de programes actius, estructurats, ben definits i interdisciplinaris es demostra especialment efec-tiva en les fases lleu i moderada de la malaltia, mentre que a la fase avançada són “més recoma-nables” els programes assistits.

A més, dur a terme un programa complet d’exer-cicis és més eficaç que caminar, i caminar és mi-llor que mantenir una conversa.

El tipus d’exercicis desenvolupats s’engloba en un programa interdisciplinari que ha d’incloure una

valoració mèdica especialitzada i tractament amb fisioteràpia, teràpia ocupacional i educació fami-liar, combinant de manera individual exercicis ae-ròbics, de força, equilibri i flexibilitat amb un pro-grama d’estimulació cognitiva a càrrec de neu-ropsicòlegs.

Superar el diagnòstic i el paper de les rutinesSegons els especialistes, s’ha d’insistir en l’exis-tència de possibilitats de recuperació funcional, que depenen més que de la severitat del deterio-rament cognitiu, del diagnòstic precoç i, per tant, del temps d’evolució de la immobilitat.

Tenint en compte que l’objectiu essencial és aju-dar al pacient a que es mantingui el més indepen-dent durant el major temps possible, es recomana realitzar una rutina d’exercicis diària, assegurant que hi hagi molts objectes familiars en l’entorn, amb especial dedicació a la seguretat del pacient i a la correcta nutrició i hidratació.

Evidentment, aquestes consideracions les tenim molt presents des de fa temps a l’AFA Baix Llo-bregat i les apliquem als nostres centres Aloïs, en els que es realitzen programes interdisciplinaris d’ampli abast.

Material usat en els programes d’activitat física als centres Alois

29

L’exposició a llarg termini a ambients amb pol·lució afec-ta les estructures cerebrals i la funció cognitiva.

La contaminació atmosfèrica, fins i tot a nivells moderats, ha estat reconeguda com un factor en l’augment del risc de malalties cerebrovasculars (ictus; infart cerebral i vessament cerebral) en es-tudis mèdics duts a terme durant els últims anys en diverses parts del món.

Una nova investigació dirigida per científics del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess de Boston (Es-tats Units) i de l’Escola de Medicina de la Univer-sitat de Boston indica ara que l’exposició a llarg termini a ambients amb aire contaminat causa també danys a les estructures del cervell i afecta la funció cognitiva en els adults de mitjana edat i gent gran.

Els responsables de l’estudi han analitzat l’histo-rial mèdic de 900 persones que participaven en una investigació mèdica a llarg termini i han tro-bat evidències dels danys associats a viure en zo-nes contaminades. Els resultats d’aquest estudi es publiquen en el nombre del mes de maig de la re-vista mèdica Stroke.

l’aire contaminat envelleix el cervellL’estudi calcula l’exposició a ambients contami-nats tenint en compte el lloc de residència dels participants i les dades sobre qualitat de l’aire en elements com les partícules amb un diàmetre me-nor de 2,5 micres (PM-2,5). Aquest tipus de partí-cules provenen de diverses fonts, incloent les plan-

tes d’energia, fàbriques, camions i automòbils i la combustió de la fusta. Les PM-2,5 són especial-ment perilloses per a la salut i la seva presència ha estat associada en estudis anteriors a un major nombre d’hospitalitzacions per problemes cardi-ovasculars com atacs cardíacs i accidents cerebro-vasculars.

L’estudi indica que un augment de només 2 mi-crograms per metre cúbic de PM-2,5 equival apro-ximadament a un any d’envelliment del cervell. Així, les persones que viuen en ciutats o zones amb més contaminació atmosfèrica presenten un envelliment cerebral prematur i un major risc de malalties cerebrovasculars.

La investigació que es publica ara, “és un dels pri-mers estudis en què es examinada la relació entre la contaminació de l’aire i l’estructura del cervell, i suggereix que la mala qualitat de l’aire s’associa amb efectes importants en l’envelliment del cer-vell”, ha destacat Elissa Wilker, investigadora en Centre Beth Israel Deaconess i coautora de l’arti-cle científic.

Relacionat amb la contaminació atmosfèrica i fun-cions cerebrals, s’ha de recordar que experts del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal) de Barcelona van publicar el passat mes de març un estudi en el qual s’indica que els nens que respiren aire contaminat a l’escola tenen un desenvolupament cognitiu menor que aquells que gaudeixen d’un aire més net al pati i a les aules.

(Font: Joaquim Elcacho, La Vanguardia digital)

viure en zones on l’aire és contaminat envelleix el cervell

30

La labor formativa d’algunes AssociacionsArticle a social.cat valorant els cursos monogràfics d’AFA Baix sobre l’Alzheimer

És important conèixer l’esforç que fan algunes as-sociacions per oferir, a més d’acompanyament, as-sessorament, suport legal, etc, tot d’activitats de formació que, de vegades, no són prou conegudes o valorades. En aquests moments, les Associaci-ons es troben castigades per la implementació de la nova Llei de l’Impost sobre Societats aprovada a finals de novembre (Llei 27/2014, de 27 de no-vembre) que, entre altres obligacions fixades per aquesta llei, tenen la de presentar la declaració de l´Impost de Societats. L’ampli teixit associatiu del nostre país desenvolupa una gran funció social, cívica i moltes vegades de suplència de les tasques dels governs, tant locals com generals. No sembla justificable obligar a aquestes entitats petites, amb pocs recursos, a assumir noves obligacions comp-tables i tributàries només per exercir un major control sobre elles. Em pregunto: per què no s’es-mercen tots aquests esforços en controlar les grans fortunes i els seus tripijocs per evadir tot el que poden?

Bé, tornant a la labor formativa que fan, voldria destacar una activitat que organitza i ofereix a la població en general l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Baix Llobregat: “Curs monogrà-fic sobre la malaltia d’Alzheimer”. Sota aquest tí-tol que potser espanta a més d’un o una, s’impar-teixen unes sessions de gran qualitat formativa dirigides a tots els públics, sobretot a possibles cuidadors/es o bé només dedicades a auto-forma-ció i prevenció de riscos per tal d’envellir millor.

És una llàstima que en aquests cursos que s’im-parteixen a diverses localitats només siguin apro-fitats per un reduït nombre de persones. El títol del curs i la motivació d’oferir-lo serveixen per en-tendre i atendre a les persones afectades per l’Alzheimer, però el seu contingut és aplicable al nombrós grup de demències que afecten a un sec-tor de població, sobretot des que l’envelliment es perllonga durant molt de temps. Cada vegada vi-vim més anys però el cervell envelleix i es deteri-ora amb les corresponents conseqüències. El curs ofereix la possibilitat de tenir clar que és aquesta malaltia i altres demències, les seves fases, en què consisteix el diagnòstic i el seu tractament.

El curs destaca la necessitat de rebre estimulació cognitiva, sobretot per estimular la neuroplasti-citat com a capacitat de les neurones per establir noves connexions ja que, inevitablement, es mo-ren moltes cèl·lules. Aquesta estimulació permet reforçar les habilitats conservades, potenciar au-tonomia/autoestima, connectar a la realitat i, en resum, mantenir les capacitats el major temps pos-sible. També es tracta de realitzar activitat física ja que estimula la connexió muscular-neuronal, manté l’autonomia, independència i benestar. La formació també té un apartat d’alimentació i nu-trició que s’enfoca a fi i efecte de menjar bé per viure sa: nutrients, equilibri, freqüències, planifi-cació, compra intel·ligent, etc. En aquest apartat, també s’hi parla de com poder adaptar l’alimen-tació a les persones que, malauradament, tenen problemes per empassar: textures, espessants, tri-turats i molts consells que cal tenir a mà quan es té cura de qualsevol persona gran encara que no pateixi cap tipus de demència.

31

Un capítol molt important del curs és el dedicat als cuidadors/es. Al llarg de la nostra vida tots i totes som cuidadors, de fet o potencials, per tant, cal tenir-ho en compte i ser conscients que hem de tenir cura de nosaltres mateixos per poder te-nir-ne dels altres. El curs dóna eines sobre senti-ments, emocions, síndromes que es poden patir, consells i estratègies de recolzament psicològic. També s’informa d’aspectes jurídics en relació a testaments, herències, tuteles etc. i també s’apor-ten recursos més específics: prevenció de proble-mes en malalts enllitats o altres recursos com la

musicoteràpia, risoteràpia i fins i tot l’elaboració del dol.

En fi, des d’aquestes ratlles felicito a l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Baix Llobregat, en-titat promotora i organitzadora de la formació i animo a qui tingui disponibilitat a acudir a aquest curs per la qualitat que ofereix, tant a nivell expo-sitiu com del material lliurat a l’alumnat. Esperem que aquestes entitats rebin el suport que es me-reixen.

Assumpta Clopas

L’AFA Baix Llobregat té entre les seves prioritats la formació per als cuidadors de persones amb demència. Saber com tenir cura dels malalts i d’un mateix és indispensable en aquest llarg camí, per tal que la càrrega no sigui tan feixuga i dolorosa.Un malalt ben cuidat, amb estima i uns coneixe-ments necessaris per part de la família, gaudeix d’una millor qualitat de vida. Per aquest motiu és imprescindible que qui se’n fa càrrec de les per-sones amb Alzheimer adquireixi uns coneixe-ments bàsics sobre l’atenció que aquestes neces-siten.

Al curs monogràfic sobre dependència i malaltia d’Alzheimer es treballen les principals àrees que una persona ha de conèixer per desenvolupar una acurada atenció. Tals com el diagnòstic, les fases

i tractaments, la intervenció cognitiva, les trans-ferències i la higiene postural, l’atenció psicològi-ca o els recursos disponibles i els aspectes legals.Els docents són professionals de l’AFA i altres ex-terns, col·laboradors habituals de l’entitat com a ponents, consultors o terapeutes.

Hem de dir que la valoració general del curs, en el 95 % de les enquestes, és de molt bé o excel·lent. La satisfacció sobre els temes, la metodologia, els professionals, l’espai i altres aspectes, és general. Aquest any hem fet cursos a Castelldefels, Cor-nellà, Martorell, El Prat, Sant Boi i Sant Joan Des-pí. Tenim programats, a més, els cursos a Corne-llà (octubre), i Molins de Rei (novembre), i encara estan per definir les accions formatives d’altres ciutats com Esplugues o Sant Just Desvern.

Formació al baix llobregat per a familiars i cuidadors

32

Aplicaciones de móviles para enfermos de alzheimer y sus familiaresEl aumento constante del número de personas afectadas por la enfermedad de Alzheimer, con-secuencia lógica del progresivo envejecimiento de la población, ha motivado que las empresas dedi-cadas al sector de la telefonía apuesten por desar-rollar herramientas concretas para este tipo de de-mencia. Así, las personas que padecen esta enfer-medad neurodegenerativa y sus cuidadores dis-ponen de un gran número de aplicaciones cuya utilización permite, entre otras cosas, mejorar la autonomía del enfermo y proporcionar tranquili-dad y seguridad a sus familiares. De hecho, cada

vez está más generalizado el uso de dispositivos de localización GPS para todo tipo de móviles, así como los programas de estimulación cognitiva para enlentecer el avance de la enfermedad.

Les ofrecemos un listado de aplicaciones móviles gratuitas y en español, destinadas a proporcionar a los enfermos de Alzheimer y otras demencias recursos tecnológicos para mejorar su calidad de vida.

(Fuente: www.crealzheimer.es)

Tweri: Localizador Alzheimer. Permi-te establecer unos límites de seguri-dad para los paseos que la persona pueda dar, basados en un tiempo máximo que puede estar fuera y/o un radio máximo de distancia.

Sopa de letras: Juego educativo que te ayuda a aprender palabras nuevas, mejorar tu vocabulario y explorar el lenguaje. Previene la pérdida de me-moria y trastornos cerebrales degene-rativos como la enfermedad de Alzhei-mer.

Safety GPS v3: Es un sistema avan-zado e inteligente para enviar infor-mación geolocalizada de forma bidi-reccional entre usuarios y entidades. Te alerta de la distancia para personas con enfermedad de Alzheimer.

Refresh my memory: Aplicación que te permite recordar donde has dejado las cosas por casa. Se dan de alta los objetos y las habitaciones, y se asocian dibujando sobre la foto de la habita-ción donde se encuentra el objeto. También dispone de la opción de re-cordar a personas mediante foto.

lolicalízalo localizador GPS: Es una aplicación que envía la localización de la persona con enfermedad de Alzhei-mer que la tenga instalada en el mo-mento que se desee. No se necesita co-nexión a internet.

Encuentrame: Aplicación que te per-mitirá mantener permanentemente lo-calizada a una o más personas con Al-zheimer, proporcionándote una ma-yor tranquilidad, pudiendo hasta au-sentarte, al mismo tiempo, que per-manecen vigilados.

no me dejes perder:Aplicación móvil que realiza el control de posiciona-miento y seguimiento para usuarios con enfermedades como el alzhéimer que necesitan ser controlados por un adulto o persona responsable.

visualMe: Localizador familiar, mo-nitoreo familiar, rastreo familiar, pro-tección familiar, buscador familiar y acompañamiento familiar. Monitorea en tiempo real regalándole así la tran-quilidad de saber que la persona con Alzheimer se encuentra segura y pro-tegida en todo momento.

App Descripción App Descripción

33

Qui els AbrAÇA?

Carta d’Àngels Canals, sòcia d’AFA Baix Llobregat, a la secció de “El lector exposa” del diari La Vanguardia.

La mare tenia Alzheimer; el 8 de gener passat des-prés d’uns anys de malaltia, va morir. Ara estem tristos per l’adéu i alhora agraïts per haver pogut compartir la vida amb ella. Aquests dies ens hem sentit molt acompanyats i en volem donar les grà-cies. Quan parlem d’ella a vegades diem que va tenir dues vides i que totes dues foren intenses. La primera ho fou i molt, era una dona apassio-nada i plena de generositat. La segona vida, amb la seva fragilitat, ens va canviar a tots. A l’entorn de la mare va néixer una xarxa de tendresa que ens ha fet créixer i alhora descobrir maneres de comunicar-nos que ni ens havíem imaginat. De la malaltia va aparèixer un nou mon, un dels eixams de mons que formiguegen, on nosaltres només hi veiem deserts, com ens diu el poeta Verdaguer.

Volem fer explícit però que la mare també va te-nir dues morts. La darrera, la del gener passat, va ser plàcida, al costat dels fills i el marit. La prime-ra en canvi, la de fa més de dotze anys, va anar acompanyada de desconcert i també desespera-ció. El record del seu sofriment encara ens colpeix. De fet no era ella qui moria, qui ho feia era el seu mon, el seu entorn. S’anava desdibuixant allò que estimava i li era familiar fins aleshores, les perso-nes i les coses. Som testimonis que la mare va ser conscient de com anava perdent els records. No és estrany doncs que s’hi rebel·lés i s’enfadés. Les abraçades que li fèiem eren el nostre intent per acompanyar-la en el seu dol.

Si bé no som experts en la malaltia, ni sembla que hi hagi un patró fix de malalt, sÍ que sabem que molts passen per moments difícils, que fins i tot van acompanyats d’una certa agressivitat. A més, això passa sovint en les primeres etapes, quan encara als que els acompanyem ens costa separar el malalt de la malaltia. Deslligar una co-sa de l’altra és senzill però no és fàcil. Quan es troba el desllorigador tot es simplifica. És impor-tant que acompanyar qui pateix no ho fem sols. Tot flueix més fàcilment si ens deixem ajudar i ho compartim. Els professionals del centre de dia, on la mare ha anat durant tot aquest temps, per a nosaltres han estat un puntal i un suport inestimable.

També ens hem adonat cóm és d’important, en tot el procés, saber respectar al màxim la indepen-dència de la persona que està malalta. Intuïm pe-rò que, tot i les singularitats de cadascú, en el seu dol per la pèrdua de molts referents reconforta la mirada sincera, l’abraçada, la paraula, el silenci... del que l’acompanya. I tot això ens planteja inter-rogants que ens interpel·len; un d’ells és: com s’ho fan els malalts que viuen sols i sense cuidador? Qui els abraça, acarona, asserena… quan se sen-ten perduts?

Àngels Canal SabatéCarta íntegra enviada a la secció «El lector exposa»

de La Vanguardia del 7 de març de 2015

la Veu del Soci

34

cArTA de un nieTo A su AbuelA

El Alzheimer te robó tus recuerdos. Pero los que yo tengo de ti perdurarán siempre en mi corazón. Junto a los de tu querido Fran-cisco. Así que el Alzheimer no te lo quitó todo.

Los recuerdos de tus seres queridos perdu-rarán, y eso ninguna enfermedad te lo po-drá quitar. El amor de tus hijas, tus nietas y tus biznietos, tus yernos, familiares… y el de tu nieto que ahora te escribe. Sé que pron-to estarás con el yayo y podrás al fin des-cansar en paz. Sin saber que él ya te está es-perando y anhela volver a verte, tanto co-mo nosotros. Te echaremos de menos, abue-la.

Siempre estarás en mi corazón. Gracias por haber estado ahí y perdona a tu nieto. Por-que no podía ir a verte todo lo que me hu-biera gustado porque verte en esa cama me partía el alma, habiendo sentido tu vitali-dad, ternura, cariño y amor que siempre desprendiste hasta que la enfermedad lle-gó…

Para quitarte esos recuerdos que a mí no me podrá quitar.

Te quiero y siempre te querré, yaya.

Manel

lA GenT GrAn, desAmpArAdA

Amb motiu de la festivitat de Sant Joaquim i de Santa Anna, el 26 de juliol, es va cele-brar el dia nacional dels Avis, cosa que ha passat pràcticament desapercebuda i igno-rada per la majoria de la gent. No hi ha ha-gut ni grans celebracions ni rues pels car-rers de les grans ciutats ni declaracions po-lítiques ni institucionals ni tan sols del re-presentants dels diferents partits polítics que es presenten a les properes eleccions que han passat olímpicament del tema de la gent gran.

Tan sols en alguna cadena de televisió s’han fet al·lusions als avis que diàriament tenen cura dels néts per donar-los públicament les gràcies per la tasca d’atenció i dedicació als fills i néts, molt d’ells a jornada completa. Però què passa amb les necessitats de la gent gran i amb la greu situació de desempara-ment en què es troben a causa de la retalla-da de les pensions?

Amb l’agreujant que molta gent gran està malalta i necessita ajuda per poder tenir una vida digna. La cosa es complica encara més quan aquests avis es converteixen, amb les seves escasses pensions, en el pal de paller de famílies afectades per la crisi, ajudant els fills i els néts.

Davant d’aquestes situacions la gent gran es troba sola, desprotegida i injustament trac-tada. Seria d’agrair que algú se’n preocupés i els ajudés a defensar els seus drets, sobre-tot si tenim en compte que el Govern de Ma-drid ha anunciat que properament apujarà les pensions un 0,25%. Davant d’això hi ha el silenci més absolut dels que ens represen-ten. És un tema que ens hauria de preocu-par, atès que, si no ens quedem pel camí, ens afectarà a tots.

(Carta a “El lector expone”, a La Vanguardia)

35

“ruego aPas ionado a una Fu tur a enFerMer a”

Apreciada señorita:

Voy a presentarme porque en el año 2020 cumpli-ré 80 años y seré una anciana, tal vez paciente su-ya. Como quizás entonces ya no podré expresarle mis deseos, aprovecho para decirle ahora cómo me gustaría que me trataran.

En primer lugar quisiera preservar mi identidad. Soy la Sra. Rosemary Mills y así deseo que me lla-men. No quiero que se refieran a mí como “la Abuela” o “Rosa” o “la Sra. de la cama 9”. Respon-do al nombre que me resulta más familiar, el mío, Sra. Rosemary Mills.

Mi mundo se hará mucho más pequeño en la sa-la de internación, por eso le pido que comparta su mundo conmigo. Hábleme de su familia, de sus amigos o de cómo pasó su día libre. Déjeme con-tarle mi ayer y trate de manifestar un interés ge-nuino cuando le digo todos los días lo mismo. Te-ner una vida privada y tener momentos de sole-dad será algo sumamente importante para mí. ¿Podría darme una habitación individual?

Le pido por favor que corra las cortinas alrededor de mi cama cuando vaya a lavarme o vestirme. Si tiene que bañarme quisiera que respetara lo más posible mi intimidad y mi dignidad. Si no pudie-ra vestirme por mí misma, me gustaría que cuide lo más posible mi apariencia; por favor, en las me-dias, no me haga un nudo sobre la rodilla.

Durante el día, ¿podría haber algunos momentos de silencio? No es necesario dejar el televisor en-cendido permanentemente aunque nadie lo mire. A la hora de comer, si no puedo cortar los alimen-tos, espero que lo haga por mí. Si es necesario, co-meré con una cuchara, pero en ese caso, sírvame en un plato hondo para no tener que luchar largo rato antes de atrapar un trozo que resbala. ¿Podría darme una servilleta? Puede ser de papel, pero decididamente no me ponga un babero. No me rete cuando se me vuelca el té, ni suspire con im-paciencia porque hago todo muy lentamente. Si ya no puedo controlar mis esfínteres, sígame tra-tando como a un ser humano. Trate de no fruncir

la nariz en señal de disgusto cuando vean que mojo la cama, no me llame sucia, ni me avergüen-ce, no crea que lo hago a propósito. Espero que me ponga pañales especiales y no una sonda pa-ra comodidad de ustedes. No quiero caminar en compañía de una bolsa de orina. Sería una curio-sidad para mis nietos y una vergüenza para mí. Será muy amable si Ud. manifestara interés por mi familia, mis fotografías o mis nietos cuando vienen a verme, pero sería muy descortés si me preguntara por qué mi hija no se ocupa de mí o por qué mi hijo y su familia no me ofrecen su ca-sa. Tal vez estaré demasiado inválida para que ellos puedan cuidarme o quizás no estén prepa-rados para intentarlo; de cualquier forma no que-rré que me lo recuerden.

Si perdiera mi lucidez y no entendiera lo que quie-ra, por favor no me grite, porque sólo conseguirá asustarme y confundirme más, hasta podría po-nerme agresiva; por favor tráteme con amabilidad porqué así sí la voy a entender. Parece que mis de-seos y necesidades no tienen fin, pero en realidad son muy simples. Sólo quiero calor, comer bien y una persona bondadosa que me cuide. Le he da-do mucho en que pensar y temo que no solamen-te tendrá que pensar en mí, sino también en lugar mío.

Si Ud. estuviera internada durante tanto tiempo, ¿acaso no pediría lo mismo?

Firmado: Rosemary MillsSupervisora de la Residencia Balgoman

Condado de Kent (Gran Bretaña)

36

“La vida es un rompecabezas, cada meta alcanzada representa una pieza más, que nos hace sentir más completos”

(anónimo)

Los rompecabezas son actividades estimulantes que pueden ir desde las tradicionales imágenes de cartón que tienen que acomodarse, hasta los crucigramas que llegan con el periódico todos los días. Todas estas actividades pueden ayudar a fortalecer la memoria y pueden ser divertidas, relajantes e incluso desafiantes.

El puzzle enseña el significado de las metas, el valor de la constancia y la paciencia, es decir, enseña a insistir en terminar lo que se comenzó a pesar de las dificultades que se presenten.

El puzzle estimula la habilidad óculo-manual, ejercitando la memoria visual y la motricidad fina. Armar un rompecabezas puede ser un momento para compartir con el niño, y de esta manera fortalecer los vínculos como así también enseñarle a trabajar en equipo.

Memory Puzzle, un juego de encajes sencillos especialmente diseñado para enfermos de Alzheimer. El juego reproduce objetos de uso cotidiano y contribuye a ejercitar la memoria y la motricidad fina, es decir, la capacidad de realizar movimientos voluntarios precisos que requieren un grado alto de coordinación.

37

P a s a t i e m P o s

DISCRIMInACIón PERCEPTIvALocaliza y rodea con un círculo la imagen que sea igual que la original

ordenador memoria teclado pantalla cabledispositivo conexion software grafico giga pixel

38

nECRolÒGIquES

Emviem el nostre més sentit condol a les famílies que ens han comunicat la mort del seu familiar. En pau descansin. Ens han deixat:

CapelladesSra. Antonia Jené

Cornellà de llobregatSra. Quimeta Tor Forga Sr. Julio Jimenez LlorenteSra. Maria Garcia VegaSr. Constantino AlarcónSra. Clotilde Campanario Sr. Joaquim Torres Argelada

El Prat de llobregatSra. Jacinta Nuñez DominguezSr. Paco Castillo Sra. Teresa Farnós BladeSra. Antonia SolerSr. Juan Antonio Garcia AmezcuaSr. Tomás Rodriguez GarcíaSra. Constantina Campo VilloldoSra. Maria Dolors Bellés Ginesta Sra. Juana GarridoSr. Enric Comas

Sant Boi de llobregatSra. Vizuete (germana d’Antonio Vizuete)Sra. Adriana Raquel Juez

Sant Feliu de llobregatSra. Encarnación López VázquezSra. Mª Josefa López AdamuzSra. Caridad Oliva Pozuelo

Sant Joan DespíSr. Eusebio Gómez CabreraSra. Juana Garcia MedinaSr. Esteve Tarrés Casanovas(familiar de la nostra amiga Rosa Mª Campreciós i de la Fundació Pere Tarrés)Sr. Juan Arauz PérezSra. Aurora Campos Gutiérrez

Cuando la vida te separa de un ser querido, el re-cuerdo de su sonrisa es la mejor manera de seguir adelante.

ADRIAnA JuEz

El pasado mes de di-ciembre falleció Adriana Juez, esposa de nuestro querido amigo y miem-bro de la Junta Directiva, César Barrachina. Desde estas páginas queremos manifestar nuestro dolor y consternación por tan sensible pérdida.Adri era una persona muy querida, y su ausencia dejará un enorme vacío entre los que la conocimos y sobre todo, entre su familia desolada por tan sensible e irreparable pérdida. César, su esposo, y sus hijos Julieta, Matías, Carolina y Valentina se quedarán sin su amor, ella era su faro y su guía. Ahora ha iniciado un camino sin retorno para reunirse con Dios después de una larga y penosa enfermedad que afrontó con valentía y entereza.Adri se ha ido, pero siempre nos quedará el re-cuerdo de su dulce sonrisa.César, ¡te queremos!

A LA MEvA MARE

Obrirà els seus braços la TerraPer acollir-te i gronxar-teI cantar-te la vella cançó d’amor i de festaQue estaba amagada al voral d’un malson.

I tornaràs a ballarPer sobre els arbres i sota el marRient i espolsant-se els cabells De tanta tristesaBrodada al teu front aquests últims anys.

I enmig d’una platja De sorra calentaCent nens escriuran Amb llapis de coral i escumaLa historia de dona valentaDe mare, d’amiga, veïna i companyaQue has anat pintant

I et veurem assegudaDamunt la lluna de panxa amorosaEscampant polsim de petonsA orfes, gitanos, vells, solitaris…I tornaràs a aser mare.

Eternament mare

Montse Flo

39

Ajuntament de CervellóBenestar Social

AjuntamentSant Andreu de la Barca

Administracions i entitats col·laboradores

Ajuntament deTorrelles de Llobregat

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar Social i Família

Ajuntamentde Molins de Rei

40Ajuntament de Cornellàde Llobregat

DElEGACIonS AFA BAIX lloBREGATCastelldefels - 08860Sr. César Barrachinac/ Rafael Casanovas, 33Telèf. 659 886 714

Cervelló - 08758Sra. Lolita GardielCasal Municipal dels AvisC/Major s/nTelèf. 93 660 02 53 / 93 660 16 15

Cornellá de llobregat - 08940Sra. Clara AvellánAvgda. Sant Ildefons s/n, 1ª planta(Mercat Municipal)Telèf. 93 375 59 25 / 93 375 32 61

El Prat de llobregat - 08820Sra. Mercè Rull GinerEusebi Soler, 1Telèf. 93 379 00 22 / 639 819 440

Esplugues de llobregat - 08950Sra. Mercé Martínez PérezCentre de SalutPlaça de la MagdalenaTelèf. 670 214 511

Martorell - 08760Sra. Anna Ma. Parerac/ Llosellas, 21Telèf. 690 306 353

Molins de Rei - 08750Sra. Pilar MasC/ Puigcerdà, 46, 1er.Telèf. 93 668 02 76 / 661 050 927

olesa de Montserrat - 08640Sra. Mercè AlertC/ Francesc Macià, 88, 1er. 1a.Telèf. 93 778 30 33

Pallejà - 08780Sra. Mercè EstellerCastell de PajellàAvgda. GeneralitatTelèf. 93 663 20 44

Sant Andreu de la Barca - 08740Sra. Imma VegaraTelèf. 617 131 854

Sant Boi de llobregat - 08830Sr. César BarrachinaCan MassalleraC/ Mallorca, 30Telèf. 93 379 00 22 / 659 886 714

Sant Feliu de llobregat - 08980Sra. Victòria LópezCasal Municipal de la Gent GranC/ Pi i Margall, 43Telèf. 93 666 06 53 / 639 82 23 11

Sant Joan Despí - 08970Sra. Joana FonollosaCentre Antonio MachadoPassatge Sant Miquel, 5. (Les Planes)Telèf. 680 567 297 Sant Just Desvern - 08960Sra. Rosa Rosc/ Roquetas, 33, 2n. 3a.Telèf. 600 882 888 Torrelles de llobregat - 08629Sra. Meritxell MartíTelèf. 639 822 311

CEnTRES AloISCentre Alois IAvgda. Apel·les Mestres, 33 b. 1a.08820 El Prat Ll.Telèf. 93 370 45 29

Centre Alois IIAvgda. Línea Eléctrica, 13 baixos08940 Cornellà Ll.Telèf. 93 375 59 25