DIAGNOSI DEL PLA ESTRATÈGIC DE LA VALL DE LA ......PLA ESTRATÈGIC INTEGRAL DE LA VALL DE LA...

PLA ESTRATÈGIC INTEGRAL DE LA VALL DE LA GAVARRESA

Codi XGL 16/Y/221736

DIAGNOSI DEL PLA ESTRATÈGIC DE LA VALL DE LA

GAVARRESA

Vall de la Gavarresa, 27 d’abril de 2017

Elaborat per:

Amb el suport:

Ajuntament

d’Avinyó

Ordre de capítols*

Introducció i presentació

Capítol 1. Participació i mapeig d’actors

Capítol 2. Territori

Capítol 3. Economia

Capítol 4. Societat

Capítol 5. Governança

*Tots els documents tenen paginació pròpia

Introducció i presentació

Teniu a les vostres mans la diagnosi per al pla estratègic integral de la Vall de la Gavarresa.

Des del Servei de Desenvolupament Local de l'Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament

d’Avinyó i des de Artés, volem que aquesta sigui una eina per a concretar i orientar les

estratègies d'intervenció en desenvolupament local al territori de la Vall de la Gavarresa.

Com veureu, aquesta eina pren el format d'un seguit d'indicadors organitzats en quatres blocs

temàtics: territori, economia, societat i governança institucional en els quals hem volgut

aplegar les dimensions clau que configuren el desenvolupament local de qualsevol territori.

Els indicadors que es presenten han estat construïts a partir de dades secundàries,

corresponents a l'any 2015 o 2016 (i en el cas dels indicadors de flux o d'evolució, al període

2007-2016, i depenent de la font també altres períodes diferents), i publicades per l'Instituto

Nacional de Estadística (INE), l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el Programa

Hermes de la Diputació, i l'Observatori d'Empresa i Ocupació, depenent del Departament

d'Empresa i Coneixement de la Generalitat.

Amb la intenció d'afavorir l'anàlisi comparativa i la determinació de la situació relativa del

territori de la Vall, trobareu que el valor que pren aquest respecte cadascun dels indicadors es

posa en relació amb la comarca del Bages, i/o també amb Catalunya.

La dimensió participativa

A part del treball amb indicadors i amb dades, una aspecte que ha esdevingut fonamental en

aquest projecte ha estat el de la participació de diferents actors, agents i persones del territori.

De fet, seguint metodologies prou comunes en els processos de diagnosi, s’ha endegat tot un

procés participatiu organitzat en diverses taules temàtiques. L’objectiu no és cap altra que el

d’obtenir una visió comuna, interactiva i consensuada entre diferents persones que per la seva

expertesa a títol individual o per la seva capacitat representativa han aportat un valor afegit i

una opinió qualificada en el procés d’elaboració d’una diagnosi sobre el desenvolupament del

territori. Per aquest motiu, a part del contingut propi de cada àmbit temàtic del document que

teniu a les mans, trobareu un apartat específic dedicat a la participació de les diferents

persones i al mapeig dels actors que han intervingut en el procés participatiu.

Estructura del document

Aquesta diagnosi s’ha elaborat en diferents capítols que tenen, entre ells elevades dosis

d’autonomia. De fet, cada tema és tractat com un document únic, amb la seva pròpia

paginació i ordre d’apartats.

La metodologia, però, ha estat semblant en tots els casos, exceptuant l’esmentat capítol de

participació. En tots els apartats s’ha creat en primer lloc una prediagnosi específica que s’ha

sotmès a anàlisi de les persones participants a les taules. A partir d’aquí s’ha obtingut

informació i opinió, i s’han consensuat unes conclusions. Finalment, amb les dades obtingudes

i la participació de la gent, els tècnics dels Ajuntaments d’Avinyó i Artés han treballat i elaborat

els documents definitius, afegint-hi les aportacions tècniques i analítiques que s’han

considerat.

Així, doncs, no totes les persones han parlat de tot. Cadascú s’ha centrat en una taula

concreta. Tampoc tots els indicadors han estat exposats a tothom. Per aquest motiu, parlem

de documents i eixos temàtics que gaudeixen de relativa autonomia.

Continguts de la diagnosi

S’han elaborat 5 apartats. El primer parla del procés participatiu i del mapeig d’actors. El segon

es centra en les dades de territori i medi ambient, fent un abordatge sobre la situació de les

infraestructures comunicatives, entre altres. El tercer capítol es centra en els indicadors de

societat i més concretament, en els aspectes demogràfics, les dades relatives a immigració, els

nivell de formació i les estructures i equipaments del territori. El quart capítol aborda en els

aspectes econòmics i més tradicionalment associats al desenvolupament local. Es parla del

teixit productiu, dels polígons d’activitat econòmica, de l’estructura productiva i del mercat de

treball.. Per últim, el cinquè capítol és dedicat a la governança institucional. En aquest es fa

una anàlisi de l’administració pública en els seus diversos nivells, però especialment en el local.

També s’exposen els diferents projectes que hi ha oberts i previstos en matèria de promoció

econòmica. Finalment es realitza un mapeig de la governança del territori.

Capítol 1

PARTICIPACIÓ I MAPEIG D’ACTORS

Elaborat per:

Amb el suport:

Ajuntament

d’Avinyó

Pla Estratègic Integral de la Vall de la Gavarresa 2016. Diagnosi. Participació.

2

Índex 1. Participació i mapeig d’actors ................................................................................................... 3

1.1 Participació .............................................................................................................................. 3

1.1.1 Diagnosi participativa ....................................................................................................... 3

1.1.2 Metodologia ..................................................................................................................... 4

1.1.3 Procediment establert per l’organització i execució del diagnòstic participatiu ............. 5

1.1.4 Taules participatives ......................................................................................................... 5

1.1.5 Anàlisi DAFO ..................................................................................................................... 6

1.2 Mapeig d’actors ....................................................................................................................... 7


3

1. Participació i mapeig d’actors

1.1 Participació

1.1.1 Diagnosi participativa

L’elaboració de la diagnosi del Pla Estratègic Integral de la Vall de la Gavarresa ha estat una

oportunitat per analitzar la realitat i el context que l’envolta, i que posteriorment ha de servir

per a establir els objectius de futur del territori i les estratègies a desenvolupar per al seu

assoliment.

L’objectiu va ser donar a conèixer als actors, un seguit d’eines que permetessin abordar la

realització d'un diagnòstic territorial amb la seva participació i el seu consens.

Així, s’ha realitzat un procés de participació ciutadana que ha permès incorporar diferents

agents del territori i veïns/es en aquesta etapa d’anàlisi i debat, entorn el passat i el present

del territori i les seves debilitats i fortaleses, de tal manera que els resultats de les reflexions i

conclusions, han estat fruit d’un debat compartit pels diferents actors del territori, que han

enriquit i legitimat el pla estratègic i els seus resultats.

Per a les següents fases del Pla Estratègic Integral (prognosi, línies estratègiques i pla d’acció),

es partirà dels resultats obtinguts en aquesta fase inicial, en coherència i continuïtat amb

aquest i els diferents espais de treball i participació iniciats, consistents en 3 taules de treball

temàtiques: econòmica, social, territori-institucional.


4

1.1.2 Metodologia

És fonamental que tothom pugui reconèixer el seu territori i que els ciutadans, agents públics i

privats puguin participar en les decisions, involucrant-los i fent-los partícips, al mateix temps

que es contribueix a la seva sensibilització i el seu coneixement en relació a les dimensions

proposades.

La participació es va plantejar com una eina complementària al treball dels tècnics, per ajudar

a obtenir resultats en la diagnosi, tenint present dos aspectes importants:

· que incidís en totes les fases d’elaboració del Pla Estratègic Integral

· que reunís un nombre important i divers de persones representatives de la població de

la Vall de la Gavarresa

Els i les participants van expressar la seva percepció sobre qüestions concretes, que van

quedar recollides a les taules de punts dèbils i punts forts, de cada dimensió i a les

interpretacions de la diagnosi.

Tot i que es va concretar un metodologia específica, el procés es va plantejar com un conjunt

d'eines que s’havien d’anar construint i dissenyant a mesura que s’anés avançant en el pla

estratègic per així pogué millorar, rectificar o corregir qualsevol punt.

Es van realitzar diferents sessions de treball de les taules participatives, en concret sis de

cadascuna de les taules anteriorment mencionades.

Segons la temàtica de la taula, es va elaborar la documentació de treball (prediagnosi) i

proposar diferents indicadors del territori i/o del context territorial on es situa la Vall de la

Gavarresa, per tal d’ajudar a analitzar, comparar i reflexionar sobre el present i el seu entorn.

Les dades proposades es van triar des de les àrees tècniques de desenvolupament local dels

Ajuntaments d’Avinyó i Artés, amb l’assessorament exterior de l’observatori socioeconòmic

del Bages; també s’han tingut en compte les opinions dels participants per tal si es volia

profunditzar en algun aspecte concret i/o que consideressin rellevant per analitzar.

Així, els resultats d’aquesta fase s’han desenvolupat i complementat des de l’equip tècnic

municipal, de forma conjunta.

Cada una d’aquestes sessions han estat dinamitzades en base a tècniques participatives, que

han permès realitzar un producte documental, base per a la preparació de la següent fase del

pla estratègic.

A partir de les conclusions de la diagnosi, s’ha dut a terme una sessió de treball en què s’ha

anat convalidant la diagnosi final.


5

1.1.3 Procediment establert per l’organització i execució del diagnòstic

participatiu

Conformació de l’equip tècnic del pla estratègic, encarregat de l’organització, planificació, i

convocatòria de les activitats realitzades per a fer el diagnòstic participatiu i posterior

sistematització de la informació recollida.

Aquest equip està format per dos tècnics de les àrees de desenvolupament local dels

ajuntaments d’Artés i Avinyó.

L’equip tècnic del pla estratègic, a més es va encarregar de la divulgació de la informació,

planificació de les taules participatives i altres activitats. Amb el propòsit de donar a conèixer ,

entre altres coses, la importància de la planificació estratègica, la metodologia a utilitzar, la

identificació de les fonts d'informació i el diagnòstic territorial.

Selecció dels actors/ agents territorials potencialment participatius, que conformaran

cadascuna de les taules segons la seva especialitat, interès, coneixement i/o representativitat.

Els actors o agents territorials que participaven a les taules, van realitzar el diagnòstic de

cadascuna de les dimensions, recolzats en tot moment per l’equip tècnic del pla estratègic.

D’aquesta manera es van fer els següents passos:

· analitzar la realitat territorial a partir dels indicadors i documents proposats

· identificar les debilitats i fortaleses que afecten al territori

· determinar potencialitats i oportunitats.

· Processar la informació recollida per L’equip tècnic del pla estratègic , per això es fa

necessari: ordenar i classificar la informació, recollir la visió dels participants, elaborar

la presentació dels resultats obtinguts i difusió d’aquests.

tècniques participatives utilitzades

La selecció i aplicació de les eines participatives per recol·lectar la informació es van adequar

als objectius del pla estratègic, als actors/agents participatius i al context.

1.1.4 Taules participatives

És una de les tècniques emprades, consistent en triar i organitzar a un grup de persones del

territori amb interessos comuns, per a desenvolupar l’anàlisi, opinió i interpretació d’una

dimensió territorial determinada.

S’ha realitzat en un espai adequat per a reunions de treball, amb cadires i taules, pissarra,

projector, ordinador i material per a escriure.

El nombre (limitat) de participants a cada taula, ha facilitat tractar amb profunditat la majoria

de temes proposats , on les visions i relacions diferents de cada persona amb els elements

analitzats, han permès enriquir el debat


6

Les taules participatives es divideixen en tres grans àmbits que seran els que determinaran els

diferents àmbits d’anàlisi del territori de la Vall de la Gavarresa.

Cada taula participativa consta de dos parts diferenciades. En la primera part, els tècnics de

Desenvolupament Local presenten els elements més significatius, ja siguin positius o negatius,

dels aspectes demogràfics, socials, econòmics, territorials, ambientals, etc. que es treballaran a

les diferents taules. Aquests elements queden recollits en el document de pre-diagnosi.

Un cop finalitzada la presentació, els assistents analitzen i debaten sobre les diferents dades i

les valoracions recollides en la pre-Diagnosi, destacant els punts forts i els punts dèbils

detectats, i plantejant-se nous elements que no s’hagin recollit en la pre-Diagnosi.

A continuació es presenten els resultats de les taules articulats al voltant de les diferents

dimensions treballades que configuraran la diagnosi del pla estratègic.

1.1.5 Anàlisi DAFO

Tècnica que ha ajudat a realitzar la diagnosi i analitzar els aspectes interns i externs dels

indicadors i documents proposats.

Es va decidir recollir només els aspectes positius i negatius, (sense distingir debilitats,

amenaces, fortaleses i oportunitats), ja que facilitava millor el debat i la comprensió per part

dels diferents actors de la dimensió territorial analitzada.

Pe això, es vol utilitzar la tècnica DAFO completa a la etapa següent.


7

1.2 Mapeig d’actors

Amb el mapeig d’actors s’ajuda a identificar els actors principals que han participat en la

planificació i la seva actitud davant d’aquesta.

També ens permet la seva classificació i l’anàlisi dels diferents rols i funcions que realitzen els

diferents agents públics, socials, econòmics i d’altres àmbits que es troben al territori de la Vall

de la Gavarresa.

Es busca tenir un llistat actualitzat i classificat d’agents locals del territori, així com també un

anàlisi. Això ajuda a dissenyar estratègies comunicatives que generin un ambient adequat en

les etapes diferents etapes de la planificació

Per a analitzar les seves característiques hem classificat les seves funcions, actitud, decisió i

participació en tres valors diferents:

Funció. Indica la dimensió relacionada amb el seu rol més destacat, sigui representant, expert,

especialista, líder, dirigent i/o autoritat

· ECONÒMIC

· SOCIO CULTURAL

· TERRITORI INSTITUCIONAL

Actitud. Tipus d’actitud participativa davant el pla estratègic

· ALIADA

· NO ALIADA

· NEUTRAL

Decisió. Capacitat de decisió davant un problema i la seva capacitat d’influència social

· ALT

· MIG

· BAIX

Participació. Grau de disponibilitat

· TITULAR

· SUPLENT

· NO PARTICIPA


8

Informació General Funció Actitud Decisió Participa-ció

No. Nom de l’actor Institució/ Organització

E, S, T A, n, o A, m, b T, s, n

1 Josep Candàliga Alcalde Aj Artés (ERC) T A A T

2 Ernest Clotet Regidor SSocials i futur alcalde (CUP)

S A A T

3 Roger Genescà Regidor Cap Oposició (CiU)

T O M T

4 Israel Falcó Regidor Hisenda Aj Artés (CUP)

E A A T

5 Meritxell Bonastre Regidora Promoció Econòmica (ERC)

E A A T

6 JM Artigas Regidor oposició Promoeco (CiU), vicepresident UBA

E O M T

7 Josep Girabal Jubilat, exprofessor, expert en geologia, història del municipi, etc.

T N M T

8 Antonio Caelles Antic agutzil, expert en Fira, i altres aspectes d’Artés

E N B S

9 Xavier Robles President AEPA E A A T

10 Jordi Llutart Vicepresident AEPA E N M T

11 Lluís Comallonga Vocal AEPA E A M T

12 Xavier Gual Vocal AEPA E N M T

13 Anna Berenguer Gerent Celler Cooperatiu Artium

S A A T

14 Joan Babeli Antic regidor de CiU, funcionari Generalitat, expert en humanisme i societat

S N M T

15 Josep Solergibert Gerent Celler Solergibert

E N M T

16 Gerard Girbau Professor, expert en història local

T A M T

17 M. Àngels Goenaga Presidenta UBA E O B T

18 Pere Bitriu Professor Vedruna S N B S

19 Roc Comas CEP Artés (escoltes) S A B T

20 Josep Forcada Amics de la Sardana S N M S

21 Enric Casas Gerent Rossignol E N M T

22 Carolina Soler Gerent Aneto E N M S

23 Jesús Font President Celler Cooperatiu d’Artés

T A M S

24 Lluís Oliveres Comunitat de Regants del Molí

T N M T

25 Òscar Parra Soci de Dinamic Guies de Muntanya

T N B T


9

Informació General Funció

Actitud Decisió Participa-ció

No. Nom de l’actor Institució/ Organització P, S,C A, N, O A, M, B T, S, N

26 Quim Moya Residència d’artistes Cal Gras S A M T

27 Ricard López Escola Barnola S N M T

28 Anna Salvans Escola Barnola S N B S

29 Clara Gavaldà Ampa Escola Barnola S A M T

30 Mercè Sellarés Ampa Escola Barnola S N M S

31 Mònica Pujolar Ampa Escola Barnola S N M T

32 Dolors Arnaus Amics de la Música d’Avinyó S A M T

33 Montse Perarnau Cantaires d’Avinyó S A M T

34 Adrià Calafell Zona Esportiva d’Avinyó S N B T

35 Lord Bujons L’Esparver S N B S

36 Adjutori Altarriba Regidor Salut i acció social i Educació (ERC)

S A M T

37 Àlex Monroy Unió de Botiguers i Serveis d’Avinyó

E A A T

38 Paqui Lozano Fundesoc E A A T

39 Valentí Costa Granger i empresari E A A T

40 Santi Baena Construccions Agustí Baena SL

E O A T

41 Joan Barea Confecciones Serraller SL E A A T

42 Jan Pascual Ateneu La Teia T A B T

43 Ignasi Vilarasau Agrupació Defensa Forestal Quercus

T N M T

44 Jordi Riba Centre Excursionista d’Avinyó

T N A T

45 Raül Corominas Aventurer i pagès T O B T

46 Josep Bujons Grup Ecologista d’Avinyó T A B T

47 Jaume Pont Grup Ecologista d’Avinyó T N B S

48 Jesús Tomàs Garcia Tècnic promoció econòmica, turisme, ocupació i desenvolupament local

E A M T

49 Eudald Vilaseca Alcalde aj. Avinyó (ERC) T A A T

50 Robert Masferrer Regidor Promoció Econòmica

E A M T

51 Montse Capellas Regidora de participació ciutadana (ERC)

S A M T


10

L’Elaboració d'un diagnòstic participatiu a través d'un procés que integri tots els actors públics i

privats en aquest territori, ha permès conèixer el seu estat actual en les seves diferents

dimensions (econòmiques, socio-cultural, territori-institucional).

El propòsit final del procés és construir de manera col·lectiva la informació i el coneixement

sobre els problemes i les oportunitats que afecten a l’entorn físic, institucional, social,

econòmic, la qualitat de vida i el desenvolupament humà integral de les i els habitants de la

Vall de la Gavarresa. Les accions que es van dur a terme van contribuir a establir una fotografia

actual del territori.

La realització i la convocatòria als diferents actors part dels següents aspectes:

representativitat, cobertura territorial, especialitat i lideratge.

En aquest sentit, es va realitzar un mapeig d’actors per anar construint cadascuna de les tres

taules participatives i es va configurar una matriu on destacàvem la potencialitat participativa

o no d’aquests.

CLASSIFICACIÓ SEGONS TIPUS I ACTITUD

DECISIÓ

ALT MIG BAIX

AC

TITU

D

INTE

RÉS

XXXXXXXXXX X

XXXXXXXXXX X

XXX

NEU

TRA

L

X XXXXXXXXXX XXXX

XXXXXXX

OP

ON

ENT

X XX XX

POTENCIALMENT PARTICIPATIUS

POTENCIALMENT PARTICIPATIUS

NO PARTICIPATIUS

Capítol 2

TERRITORI

Elaborat per:

Amb el suport:

Ajuntament

d’Avinyó

Pla Estratègic Integral de la Vall de la Gavarresa 2016. Diagnosi.Territori.

2

Índex 2.-Presentació del territori ............................................................................................................ 3

2.1. Marc Territorial ............................................................................................................. 3

2.2 Mapa urbanístic............................................................................................................. 4

2.3 Model territorial .................................................................................................................. 6

2.4 Mobilitat i vies de comunicació ........................................................................................... 7

2.5 Anàlisi DAFO Territori .......................................................................................................... 9

Índex de gràfics i taules

Taula 1. Indicadors de sòl i urbanístics a la Vall de la Gavarresa .................................................. 4

Taula 2. Perfil de municipi, Vall de la Gavarresa comparat amb Bages i Catalunya ..................... 5

Gràfic 1. Caracterització dels municipis rurals a la demarcació de Barcelona .............................. 6


3

2.- Presentació del territori

2.1. Marc Territorial

La Vall de la Gavarresa és un territori situat al nord-est de la comarca del Bages, entre el

Lluçanès, el Moianès i el Pla del Bages. Administrativament forma part d’aquesta comarca, la

qual pertany a la Vegueria de la Catalunya Central.

Els termes municipals s’estenen al llarg de 81,2 km2, ocupant una superfície del 7,42 % de la

comarca del Bages i amb una altitud mitjana de 334,5 m.

Els municipis limítrofs són

- Al nord: Gaià i Sant Feliu Sasserra.

- A llevant: Santa Maria d’Oló

- Al sud: Moià i Calders

- Al sud-oest: Navarcles

- A ponent: Sallent

En el terme hi han diversos assentaments urbans:

- els nuclis urbans d’Artés i d’Avinyó, on es concentra gairebé el 96% de la població.

- altres entitats i els seus disseminats. Les de Santa Eugènia de Relat, Horta d’Avinyó i

Urbissol, (al terme municipal d’Avinyó) i Vista Pirineu, (al terme municipal d’Artés).

El principal nucli urbà d’Avinyó es situa en un terreny relativament pla, a ponent de la riera de

Relat i enmig del terme municipal travessat per la carretera B-431. Santa Eugènia de Relat (al

nord del terme en direcció Sant Feliu Sasserra) no ha constituït mai un nucli agrupat

d’habitatges sinó que està constituït per una dispersió de masies i granges. Al sud del terme

municipal, trobem Horta d’Avinyó (al costat de la carretera B-431), que constitueix un nucli

definit. Urbissol, a l’extrem sud-est, és completament diferent a les altres entitats, pel fet que

no té una connexió directa amb algun dels nuclis més poblats de la Vall de la Gavarresa.

La vila d’Artés representa el principal nucli urbà de la Vall de la Gavarresa. Es situa al sud

d’Avinyó a tocar de l’eix transversal (C-25) i de les rieres de la Gavarresa al nord i Malrubi a

l’est. El municipi també compta amb l’urbanització Vista Pirineu. Aquest nucli és limítrof amb

el municipi de Calders i tot i que es situa al sud del municipi, aquesta zona té més alçada que el

nucli poblacional d’Artés.


4

En darrer terme, trobem un poblament disseminat de masies, algunes d’elles encara habitades

i d’altres abandonades, com a herència de l’elevat grau d’arrelament de l’activitat agrària.

2.2 Mapa urbanístic

La Vall de la Gavarresa té una superfície de 8.164 hectàrees, repartides en 6.384 ha del

municipi d’Avinyó i 1.778 ha del d’Artés. El parc estimat d’habitatges però difereix en relació a

la seva superfície. Aquesta llista l’encapçala Artés amb una estimació de 2.801 habitatges,

mentre que Avinyó en tindria 1.062. Són dades facilitades pel Departament de Territori i

Sostenibilitat referents a l’any 2016.

Respecte a les dades de planejament general, Avinyó disposa de Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal des del 2009, mentre que la figura principal a Artés són les Normes Subsidiàries de

1988.

De la mateix font, obtenim que el sòl urbà d’Artés és de 117,50 ha i el d’Avinyó de 122,12 ha.

D’aquesta manera hi ha un sòl no urbanitzable de 1618,46 ha i 6.223,32 ha respectivament. Es

detecten 48 ha de sòl residencial a Artés i 28 ha a Avinyó. I en quan a l’activitat econòmica

consten 17,75 ha destinades a aquest a Artés i 35 ha a Avinyó.

Les dades absolutes no aporten massa informació, però el Departament també facilita alguns

indicadors comparats amb àmbits com la comarca o el propi país. Això és realment interessant

perquè obre una nova perspectiva i permet tenir una visió més aproximada de la realitat.

Taula 1. Indicadors de sòl i urbanístics a la Vall de la Gavarresa

Indicadors Artés Avinyó Comarca Catalunya

% sup. Sòl urbà 6,61 1,91 3,7 4,35

% sup. Sòl urbanitzable 2,39 0,61 1,32 1,66

% sup sòl urbanitzable respecte al sòl urbà 36,15 31,63 35,66 38,21

% sup sòl no urbanitzable 91 97,48 94,99 93,99 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Territori i Sostenibilitat.

La taula anterior mostra una realitat que ja s’ha comentat anteriorment, i és que en termes de

dimensió, el municipi d’Artés és força petit mentre que el d’Avinyó és més aviat gran. Això

implica que els percentatges de sòl urbà difereixin molt entre municipis. Amb tot, és

destacable també la capacitat de sòl urbanitzable que tenen. En aquest cas Artés amb un

2,39% permet pensar que a hores d’ara té una bona capacitat per absorbir més habitatges i

que per tant, en aquest sentit no caldria cap replantejament. El cas d’Avinyó és just el contrari,

ja que es situa molt per sota de la mitjana catalana i fins i tot de la comarca, on arribar tan sols

a tenir una mica menys de la meitat de sòl urbanitzable que la comarca, sempre en dades

relatives.

Pel què fa al perfil del municipi, s’observa la preeminència rural d’Avinyó, amb 18,11 habitants

per ha de sòl urbà, mentre que la d’Artés és de 47,62 habitants. Aquesta dada dóna informació

també de la tipologia d’habitatge i de la conformació ocupacional del sòl urbà de cada lloc. Per

altra banda, de la mateixa manera que en el cas dels habitatges, Artés disposa d’un


5

percentatge acceptable de sòl urbanitzable destinat a activitats econòmiques mentre que

Avinyó es situa una mica per sota de les mitjanes de la comarca i Catalunya, aquestes dues

pràcticament equiparables.

A la taula següent també es pot veure que la Vall de la Gavarresa disposa d’una molt bona

mitjana de metres quadrats de zona verda per habitant, molt per sobre de la mitjana comarcal

i nacional. Per contra, en quan a metres quadrats d’equipaments per habitant, es perceben

algunes diferències destacables. Així, Avinyó es situa per sobre de les mitjanes dels territoris

comparats mentre que Artés està per sota.

Taula 2. Perfil de municipi, Vall de la Gavarresa comparat amb Bages i Catalunya

Perfil de municipi Artés Avinyó Comarca Catalunya

Densitat neta (habitants/ ha sòl urbà) 47,62 18,11 43,17 53,84

Densitat d'habitatges (habitatge estimats/ha sòl urbà) 23,83 8,7 22,46 28,61

% sup sòl urbà residencial 2,7 0,44 0,01 0,02

% sup sòl urbà d'activitat econòmica 1 0,55 0,66 0,53

% sup sòl urbanitzable delimitat destinat a residencial 0,65 0,15 0,28 0,54 % sup sòl urbanitzable delimitat destinat a activitat econòmica 0,99 0,26 0,41 0,42

% zona verda 6,78 0,51 1,23 1,36

M2 de zona verda per habitant 215,56 147,92 77,2 57,9

M2 d'equipaments per habitant 17,8 54,07 27,24 23,35 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Territori i Sostenibilitat.


6

2.3 Model territorial

Tenint en compte les característiques de la Vall de la Gavarresa i el fet que no hi ha un consens

clar de definició de la ruralitat1, podem definir el territori de diverses maneres. Tal i com

s’apunta al document Desenvolupament rural a la demarcació de Barcelona (Diputació de

Barcelona, 2016), el propi estat espanyol aporta diferents criteris. En uns àmbits l’INE estableix

la ruralitat en municipis menors de 2.000 habitants, i en d’altres en municipis menors de

10.000. Aquesta diferència fa que els municipis de la Gavarresa puguin ser considerats de

manera diferents segons l’òptica que es prengui. Amb tot, segons els treball2 realitzat per

Àmbit Rural l’any 2003, encarregat per la mateixa Diputació de Barcelona, la Vall de la

Gavarresa té un municipi rural que és Avinyó i un altre paraurbà com és Artés. En conjunt,

doncs, es podria definir l’espai com a rural-urbà. Bàsicament els criteris de definició serien la

població de cada municipi i la seva densitat.

Gràfic 1. Caracterització dels municipis rurals a la demarcació de Barcelona

Font: Àmbit Rural, SL (2003). Caracterització dels municipis rurals de l província de Barcelona per la implantació de processos

d’Agenda 21 locals.

1 Vilarasau, B. (2016). Desenvolupament rural a la demarcació de Barcelona. Una eina estratègica per al

desenvolupament local dels petits municipis. Diputació de Barcelona. Barcelona. 2 Àmbit Rural, SL (2003). Caracterització dels municipis rurals de l província de Barcelona per la

implantació de processos d’Agenda 21 locals.


7

Aquesta característica que es podria considerar com a híbrida es reflecteix en molts aspectes,

especialment, pel què fa referència a l’estructura econòmica. Com es veurà, a la Vall de la

Gavarresa hi ha un domini qualitatiu del sector industrial, encara que en termes de volums

d’ocupació i altres el sector serveis és majoritari. A l’hora és una zona amb forta connexió a les

zones urbanes ja que a menys de 30 minuts es troba amb una població com Manresa, que

supera els 70.000 habitants, i a menys d’una hora hi ha Barcelona connectada per carretera i

per tren des de Manresa. Tenint en compte aquesta proximitat a les àrees urbanes no es pot

parlar d’una equivalència absoluta de condicions entre ciutadans de la Vall de la Gavarresa i

població urbana, pel què fa a l’accés als serveis públics o a les oportunitats laborals, però

tampoc no hi ha divergències preocupants.

Es tracta també d’un territori amb una forta mobilitat obligada per raons d’estudi i de treball.

Aquesta és una característica molt habitual de les zones més rurals.

2.4 Mobilitat i vies de comunicació

La mobilitat ha de ser entesa i tractada des del Planejament territorial. El Planejament

supramunicipal de la comarca del Bages, i per tant, del municipi d’Avinyó es desenvolupa en el

Pla Territorial de les Comarques Centrals

El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals que inclou la comarca del Bages, Osona,

Anoia, Berguedà i Solsona, reforça uns grans nuclis de serveis respecte la resta del nuclis

urbans. En el cas d’Avinyó i Artés els nuclis més propers que es veuen reforçats són Manresa i

Vic, que actualment l’accés més ràpid és a través de l’Eix transversal (C-25).

La Vall de la Gavarresa està travessada per l’Eix Transversal d’est a oest. L’eix Transversal ha

significat per Avinyó i Artés un salt qualitatiu molt important de cara a millorar la connectivitat

amb les capitals comarcals. De fet ha significat assolir una posició estratègica a nivell de

Comarca. Tanmateix, l’equidistància a les dues ciutats, Manresa capitalitza la majoria de

desplaçaments supramunicipals a capitals de comarca enfront de la ciutat de Vic.

Segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals entre els projectes d’inversió en

infraestructures viàries en aquest àmbit territorial la previsió de la construcció del tren

transversal.

L’accés a la C-25, des del nucli d’Avinyó es realitza a través de dos punts , a través de la

carretera comarcal B-431 (a 2,5 km. de distància) i la BP-4313; i des del nucli d’Artés a través

de la carretera comarcal B-430 (a 2,5 km. de distància). La B-431 amb una distància mitja al

nucli d’Avinyó de 2,5 km és la més utilitzada bàsicament pel seu traçat menys sinuós que no

pas la primera.

En conjunt, l’Eix transversal és el que genera una Intensitat Mitjana Diària de vehicles (IMD)

més elevat amb un valor mig al voltant dels 10.000 vehicles (Dades facilitades per la Generalitat de

Catalunya). Però la distància respecte als nucli urbans genera una impacte mínim en tots dos

nuclis urbans. En aquest sentit, la incidència més important del trànsit de vehicles a les


8

poblacions d’Avinyó i Artés la genera la carretera B-431 coneguda com la carretera de Prats de

Lluçanès, la B-430 i la BV-4512.

La carretera B-431 travessa el nucli d’Horta d’Avinyó i el nucli urbà d’Avinyó i transcorre proper

a Santa Eugènia de Relat. Aquesta carretera enllaça Calders amb Prats del Lluçanès. La

distància des d’Horta d’Avinyó a Artés és de 3 km mentre que amb el nucli urbà d’Avinyó és de

9 km. Aquest fet ha generat que bona part dels desplaçaments que realitzen els habitants

d’Horta d’Avinyó en busca de serveis es realitzin cap Artés i no cap a Avinyó

La carretera B-431 forma part de la xarxa de carreteres secundàries que uneixen diversos

municipis d’Osona, el Berguedà i el Bages sense passar per vies principals, i per tant, és un dels

principals eixos viaris de la zona del Lluçanès.

Pel què fa al nucli d’Artés també destaca la seva proximitat amb la C-25. El nucli connecta amb

l’Eix Transversal a través de la B-430. Aquesta carretera també enllaç amb Cabrianes i Sallent.

Igualment una altra via d’accés important al municipi és la BV-4512 que passant per Navarcles

comunica Artés amb Manresa. I finalment, cal destacar la B-431 que passa pel mig del municipi

i que pel sud, amb la Urbanització Vista Pirineu i amb Calders per acabar a l'N-141 i, pel nord,

amb Horta d'Avinyó i Avinyó i la subcomarca del Lluçanès.

L'autopista Terrassa-Manresa / Eix del Llobregat (C-16) es troba a escassos quilòmetres de la

població, enllaçant-s'hi des de la sortida 57 a través de l'Eix Transversal.

Una segona infraestructura viària que travessa la Vall de la Gavarresa i que forma part de la

xarxa viària bàsica d’Avinyó és la Nacional -141 C. al sud-est del terme municipal d’Avinyó, en

la zona limítrof de Moià i Calders. Tanmateix, aquesta via no té incidència significativa.

En aquest apartat, es necessari fer esment, que segons el Pla Territorial Parcial de les

Comarques Centrals està previst que el Futur Eix Ferroviari passi pel terme municipal d’Avinyó.

El projecte serà un eix mixte (transport de passatgers i mercaderies) que enllaçaria Lleida,

Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Olot i Figueres. Actualment, no hi ha un traçat definitiu i serà

una infraestructura que es preveu construir a llarg termini, caldrà veure quina serà l’afectació

real d’aquesta obra.


9

2.5 Anàlisi DAFO Territori

A continuació presentem algunes de les conclusions que s’han obtingut tan de l’anàlisi tècnic

de dades com dels processos participatius que s’han dut a terme.

Territori – fortaleses

Com a apunten diferents documents consultats, les comunicacions viàries del territori es

poden considerar com una fortalesa. La proximitat amb l’eix transversal i amb l’eix del

Llobregat dóna a la Vall de la Gavarresa una excel·lent ubicació i això es veu reforçat amb les

actuals vies ràpides que s’han construït.

La disponibilitat i preu del sòl industrial és un element important a tenir en compte també. En

diversos polígons d’activitats econòmiques d’Avinyó i Artés existeixen parcel·les lliures, i els

preus de mercat són inferiors a d’altres demarcacions properes. Des d’aquest punt de vista es

pot exercir cert avantatge competitiu.

El model urbanístic difereix en els dos municipis però tot i que hi ha instruments ordenadors

diferents (POUM a Avinyó i normes subsidiàries a Artés), es coincideix que en ambdós casos es

disposa d’un ordenament correcte. Això permet establir unes regles clares per al

desenvolupament urbanístic, acotar creixements, protegir l’entorn natural, evitar la

degradació de l’entorn i limitar l’increment de costos dels serveis públics.

El patrimoni arquitectònic rural i l’entorn natural són elements que fins ara han estat poc

valoritzats. L’entorn rural, agrícola i forestal de la Vall de la Gavarresa no ha estat massa

promocionat. En aquest sentit, més que parlar de fortaleses, caldria interpretar-ho com una

oportunitat a treballar.

Territori – debilitats

En alguns punts més que en d’altres, s’observa certa degradació de la qualitat urbanística i

també d’algunes residències. Per exemple, en el cas d’Artés aquesta situació es detecta en el

seu casc antic.

La xarxa viària, com s’ha dit, ha millorat molt en els últims anys, però també es podria

esmentar que es tracta d’un territori sense cap altre transport com el tren que en aspectes de

qualitat de vida o de transport de mercaderies podria ser un element tractor molt important.

Un altre aspecte important és la manca de transport públic de qualitat, és a dir, amb bona

cobertura horària i amb itineraris més ràpids o més ben enllaçats per arribar a punts com

Barcelona.

Capítol 3

SOCIETAT

Elaborat per:

Amb el suport:

Ajuntament

d’Avinyó

Pla Estratègic Integral de la Vall de la Gavarresa 2016. Diagnosi. Societat

2

Índex

3. Societat ............................................................................................................................................................ 4

3.1 Població, característiques demogràfiques, evolució i migracions ................................................................ 4

3.1.2 Principals característiques demogràfiques ............................................................................................ 4

3.1.3 Evolució demogràfica ............................................................................................................................. 5

3.1.4. Aspectes Demogràfics ..................................................................................................................... 7

3.1.5 Estructura de la població. Piràmides d’edats. ........................................................................................ 9

3.1.5.1 Piràmide d’edats de població immigrant. 2016 ............................................................................ 11

3.1.6 Indicadors demogràfics ........................................................................................................................ 12

3.1.7 Migracions ............................................................................................................................................ 14

3.1.7 Projeccions de població ........................................................................................................................ 17

3.2 Nivell d’estudis de la població ..................................................................................................................... 20

3.2.1 Situació escolar a la Vall de la Gavarresa ............................................................................................. 22

3.2.1.1 Centres educatius .......................................................................................................................... 22

3.2.1.2 Escola Municipal de Música d’Artés .............................................................................................. 23

3.2.1.3 Síntesi del mapa escolar de la Vall de la Gavarresa ...................................................................... 24

3.3 Habitatge ..................................................................................................................................................... 25

3.3.1 Estructura de les llars ........................................................................................................................... 26

3.4 Qualitat de vida a la Vall de la Gavarresa .................................................................................................... 27

3.4.1 Places residencials i prestacions ........................................................................................................... 27

3.4.2 Equipaments culturals i esportius ........................................................................................................ 30

3.5 Anàlisi DAFO Societat .................................................................................................................................. 32

ANNEX 1 ............................................................................................................................................................. 34

Índex de taules

Taula 1. Evolució de la població per àmbits territorials. ..................................................................................... 5

Taula 2. Població per entitats poblacionals. 2014. .............................................................................................. 7

Taula 3. Mitjana d’edat. 2016............................................................................................................................ 12

Taula 4. Població de més de 65 anys. 2016. ...................................................................................................... 12

Taula 5. Població de més de 85 anys. 2016. ...................................................................................................... 12

Taula 6. Resum d’indicadors demogràfics. 2016. .............................................................................................. 13

Taula 7. Evolució de la població de la Vall de la Gavarresa segons origen. ...................................................... 14

Taula 8. Població segons origen. Àmbits comparats: Vall de la Gavarresa, Bages i Catalunya. 2016. .............. 15

Taula 9. Projecció de la població a la Vall de la Gavarresa. ............................................................................... 17


3

Taula 10. Projecció de població potencialment activa (16 a 64 anys) .............................................................. 18

Taula 11. Població de 16 anys i més segons nivell d’instrucció. Any 2011. ...................................................... 20

Taula 12. Centres educatius a la Vall de la Gavarresa. ...................................................................................... 22

Taula 13. Alumnat de l’Escola de Música d’Artés al curs 2017, per franja d’edat. ........................................... 23

Taula 14. Alumnat de l’Escola de Música d’Artés al curs 2017, per procedència. ............................................ 23

Taula 15. Habitatges familiars per tipus. Any 2011 ........................................................................................... 25

Taula 16. Habitatges familiars principals segons règim de tinença. Any 2011 ................................................. 25

Taula 17 Estructura de les llars. Any 2011 ......................................................................................................... 26

Taula 18 Places en residències per a gent gran. Any 2015 ................................................................................ 27

Taula 19. Places en residències per cada 1000 habitants majors de 65 anys i més. Any 2015. ....................... 27

Taula 20. Pensions contributives. Any 2014. ..................................................................................................... 28

Taula 21. Pensions contributives per import mitjà (xifres en euros). Municipis de la comarca del Bages, any

2014. .................................................................................................................................................................. 29

Taula 22. Equipament Esportius. ....................................................................................................................... 30

Taula 23. Equipaments culturals. ...................................................................................................................... 30

Taula 24. Relació d’equipament culturals a Avinyó i Artés. .............................................................................. 31

Índex de gràfics

Gràfic 1. Evolució de la població. Vall de la Gavarresa. Període 1998-2016. ...................................................... 6

Gràfic 2. Piràmide d’edats de la Vall de la Gavarresa. 2016. ............................................................................. 10

Gràfic 3. Piràmide d’edats població immigrant. 2016 ....................................................................................... 11

Gràfic 5. Projecció de la població ...................................................................................................................... 18

Gràfic 6. Projecció de població potencialment activa (16 a 64 anys)................................................................ 19

Gràfic 7. Nivell d’estudis de la població comparat amb altres àmbits geogràfics. Any 2011. .......................... 21


4

3. Societat

3.1 Població, característiques demogràfiques, evolució i migracions

3.1.2 Principals característiques demogràfiques

A grans trets, les principals característiques demogràfiques de la Vall de la Gavarresa són:

· Una població de 7.808 habitants, segons dades del padró continu de 2016, els quals suposen un

4,48 % del total de la comarca del Bages.

· Una densitat total (bruta) de 96 hab/km2 es tracta d’un territori classificat com a rural mitjà de

densitat petita, és a dir, entre 2.000 i 10000 habitants però menys de 150 hab/km2. La seva densitat,

molt per sota dels 160 hab./km2 del Bages, fan que sigui un dels territoris menys densament poblat

de la comarca.

· Està ubicat a la comarca del Bages, formada per 30 municipis, on Manresa, capital de comarca, té el

42,87% de la població.

· Entre la resta de municipis de la comarca, Sant Joan de Vilatorrada (6,16%), Sant Vicenç de Castellet

(5,29%) i Sant Fruitós de Bages (4,81%) son els tres més poblats, i acumulen el 16,26% de la població

de la comarca.

· Malgrat no delimitar amb la capital de la comarca, Manresa és la que proporciona la major part dels

serveis als nuclis més poblats de la Vall; ja que a través les infraestructures viàries es troba a uns 19

km d’Avinyó i a 13 km. d’Artés.


5

3.1.3 Evolució demogràfica

Analitzant l’evolució demogràfica dels darrers anys veiem que no ha estat del tot uniforme. Podem distingir

dos subperíodes, conseqüència de la crisi econòmica de finals del 2007, tant a la comarca del Bages, com a la

resta de Catalunya en general.

Des de 1998 fins l’any 2014, inclòs, el creixement demogràfic a la Vall de la Gavarresa ha estat del 26,55%

acumulat, és a dir, 104 persones/any. Aquesta taxa ha estat superior a les del Bages (20’81%), i Catalunya

(22,3%).

Malgrat que la població de la Vall de la Gavarresa ha augmentat en nombre d’habitants els últims 20 anys, al

2014 hi ha un descens suau del nombre d’habitants fins l’actualitat. Així, del màxim històric de 7.936

habitants el 2014, s’ha baixat fins els 7.808 habitants el 2016 (-1.61% acumulat), situant-se a nivells del 2010.

Si comparem aquestes xifres d’habitants amb les del Bages i Catalunya, veurem que és a partir de l’any 2012

quan, a aquests territoris, comença a decréixer la població fins l’actualitat.

Observant el gràfic evolutiu de la Gavarresa, veiem que entre els anys 2012 i 2016 el descens acumulat de la

població a nivell comarcal (-6,23%) és molt més brusc, en comparació a la Vall de la Gavarresa (-1.08%).

Taula 1. Evolució de la població per àmbits territorials.

Any Artés Avinyó Gavarresa Bages Catalunya

1998 4.271 2.000 6.271 152.635 6.147.610

1999 4.293 1.995 6.288 153.123 6.208.817

2000 4.368 1.999 6.367 153.776 6.261.999

2001 4.443 2.019 6.462 155.118 6.361.365

2002 4.552 2.046 6.598 157.870 6.506.440

2003 4.696 2.049 6.745 161.561 6.704.146

2004 4.830 2.073 6.903 165.123 6.813.319

2005 4.949 2.067 7.016 169.114 6.995.206

2006 5.072 2.122 7.194 173.236 7.134.697

2007 5.179 2.190 7.369 176.846 7.210.508

2008 5.305 2.222 7.527 181.346 7.364.078

2009 5.433 2.289 7.722 184.642 7.475.420

2010 5.515 2.336 7.851 185.117 7.512.381

2011 5.575 2.321 7.896 185.865 7.539.618

2012 5.566 2.328 7.894 186.084 7.570.908

2013 5.607 2.316 7.923 185.718 7.553.650

2014 5.661 2.275 7.936 184.403 7.518.903

2015 5.665 2.248 7.913 174.604 7.508.106

2016 5.596 2.212 7.808 174.381 7.522.596

Font: Institut d'Estadística de Catalunya


6

Gràfic 1. Evolució de la població. Vall de la Gavarresa. Període 1998-2016.

Evolució població. Gavarresa


120.000

150.000

180.000

210.000

240.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

19

98

20

00

20

02

20

04

20

06

20

08

20

10

20

12

20

14

20

16

Bag

es

Gav

arre

sa

Gavarresa Bages


7

3.1.4. Aspectes Demogràfics

L’anàlisi de la concentració de població segons les dades de l’any 2014 revela que, els nuclis urbans d’Artés i

Avinyó (sense tenir en compte els disseminats) són les zones que més població allotgen (95,98%). Amb tot,

hi ha algunes diferències en els valors absoluts, ja que el nucli d’Artés acumula el 69,22 % dels habitants

respecte al nucli d’Avinyó, amb un 26,76%.

Taula 2. Població per entitats poblacionals. 2014.

Font: INE


8


9

3.1.5 Estructura de la població. Piràmides d’edats.

L’estructura de població de la Vall de la Gavarresa per edats és molt similar a la del conjunt de Catalunya.

El grup amb major pes és el de 30 a 64 anys (43,9%) seguits dels joves de 14 a 34 anys (23%).

La població presenta els següents trets distintius:

o Taxa de natalitat 9,11

o Taxa de mortalitat 11,83

o Estacament de la població infantil

o Reducció dels joves el pes de les persones entre 30 i 64 anys

o Estructura d’edats similar a la del conjunt català i territoris propers

Analitzant la piràmide d’edats, podem veure que la població predominant del municipi de la Vall de la

Gavarresa és aquella amb edats compreses entre 35 i 59 anys, amb més presència d’homes que de dones.

Aquest aspecte el podem relacionar amb la immigració que més tard comentarem, ja que depenent de

l’origen aquesta és bàsicament masculina. L’estructura de població també destaca un pes important de la

població major de 65 anys. Pel que fa l’envelliment, el sector de població predominant està entre els 80 i 89

anys (tal com veiem a la cúspide de la base), on podem veure un nombre més elevat de dones que d’homes.

El sector de població jove, que arriba fins al 30 anys és el que té un major equilibri de gènere i representa la

segona més important en número.

La piràmide d’edats permet mostrar amb claredat una menor presència d’habitants en les poblacins més joves i menors. Una de les claus d’aquest fet, cal situar-la en les baixes taxes de natalitat que es detecten, sobretot des dels anys 90 del segle XX.

L’estructura poblacional de la Vall de la Gavarresa, en definitiva, és força semblant a les de les societats occidentals, amb nivells de natalitat baixos i un envelliment creixent. Aquesta tendència ha estat persistent des de finals del segle XX i, com ja s’ha dit, s’ha vist sostinguda en els estrats centrals de població adulta per l’immigració que en major part s’ha realitzat per part de població en edat de treballar.


10

Gràfic 2. Piràmide d’edats de la Vall de la Gavarresa. 2016.

Piràmide de població. Gavarresa 2016

Font: Observatori del Bages. Ajuntament de Manresa. 2016.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1,5% 1,0% 0,5% 0,0% 0,5% 1,0% 1,5%


11

3.1.5.1 Piràmide d’edats de població immigrant. 2016

Respecte a la immigració, la piràmide de la població mostra una estructura per sexe molt desequilibrada, ja

que en gairebé tots els grups d'edat el percentatge d'homes és superior al de les dones. Aquest desequilibri

és especialment marcat en el grup dels adults joves, entre els 35 i els 59 anys i, sobretot, entre els 35 i els 44

anys. En canvi, la proporció entre els sexes està més igualada en el grup més jove (4-29 anys) i de la gent de

60 i més. Per grups d'edat, el major percentatge d'immigrants correspon als adults entre 25 i 64 anys, que

són població eminentment activa.

En el terreny demogràfic, la immigració ha contribuït decisivament al creixement de la població de la Vall de

la Gavarresa en els últims anys, comptant de forma directa com per l'increment de la natalitat. Gràcies a

això, s'ha evitat el decreixement demogràfic, especialment en els territoris amb creixement natural negatiu.

Gràfic 3. Piràmide d’edats població immigrant. 2016

Font: elaboració pròpia.


12

3.1.6 Indicadors demogràfics

Analitzant les mitjanes d’edat i les diferents franges d’edat, podem extreure les següents conclusions.

La mitjana d’edat de la Vall de la Gavarresa (42,1) és més o menys similar a la del Bages (42,5) i Catalunya

(41,8). Pel que fa al gènere, tampoc hi ha molta diferència amb les dels altres territoris (40,6 els homes i 43,6

les dones). Cal puntualitzar però, el cas d’Avinyó, ja que la mitjana d’edat de les dones és de 46,2 anys,

sobrepassant clarament les mitjanes de les dones al Bages (43,9) i a Catalunya (43,1).

Taula 3. Mitjana d’edat. 2016.

Indicador Artés Avinyó Gavarresa Bages Catalunya

Mitjana d'edat 41,3 44,0 42,1 42,5 41,8

Mitjana d'edat homes 40,3 41,3 40,6 41,1 40,4

Mitjana d'edat dones 42,4 46,7 43,6 43,9 43,1


Respecte la població de més de 65 anys el percentatge de la Vall de la Gavarresa (18,4%) no varia gaire de les

Bages i Catalunya, ni tan sols en el gènere (15,3% homes i 21,7% dones) . Però en canvi sí que hi ha

diferències significatives entre Artés i Avinyó, (sobretot en la diferència de més de 7 punts que hi ha en el %

de dones); quan el % de la franja d’edat d’aquests municipis, es compara amb el Bages i Catalunya

(diferències de fins a 2,6 punts per sota, en el cas d’Artés i de fins a 2,5 punts per sobre, en el cas d’Avinyó) :

Taula 4. Població de més de 65 anys. 2016.


Població de 65 i + / Població 17,0% 22,1% 18,4% 19,6% 18,3%

Homes de 65 i + / Homes 14,5% 17,3% 15,3% 16,7% 15,9%

Dones de 65 i + / Dones 19,6% 26,8% 21,7% 22,4% 20,7%

Font: elaboració pròpia

El percentatge d’homes i de dones que tenen edats iguals o superiors als 85 anys a la Vall de la Gavarresa,

supera en 0,5 punts a la del Bages i en 1,1 punts a la de Catalunya. En el cas d’Artés hi ha un 2,1% d’homes i

pel que fa les dones un 4,5%. En el cas d’Avinyó les xifres tornen a ser superiors, el total és del 5,7%, on els

homes comptabilitzen un 3,2% i les dones amb un 8,2%, aquesta diferència és significativa respecte al Bages

i Catalunya, sobretot amb les dones:

Taula 5. Població de més de 85 anys. 2016.



Homes de 85 i + / Homes 2,1% 3,2% 2,4% 2,2% 1,9%

Dones de 85 i + / Dones 4,5% 8,2% 5,6% 4,7% 3,9%

Font: elaboració pròpia


13

Per últim, tenim la població menor de 16 anys on podem veure que el percentatge total d’aquest grup

d’edat a la Vall de la Gavarresa (17,1%) és similar a la del Bages i Catalunya.

Si comparem les diverses franges d’edat entre elles, observem que el nombre de persones amb el perfil

d’edat de major de 65 anys, supera a la dels joves menors de 16 anys, a l’igual que al Bages i a Catalunya.

Destacant que a Avinyó hi ha una diferència més gran entre tots dos grups (5,4 punts).

Taula 6. Resum d’indicadors demogràfics. 2016.

INDICADORS DEMOGRÀFICS LA VALL DE LA GAVARRESA 2016


Mitjana d'edat 41,3 44,0 42,1 42,5 41,8

Mitjana d'edat homes 40,3 41,3 40,6 41,1 40,4

Mitjana d'edat dones 42,4 46,7 43,6 43,9 43,1


Homes de 65 i + / Homes 14,5% 17,3% 15,3% 16,7% 15,9%

Dones de 65 i + / Dones 19,6% 26,8% 21,7% 22,4% 20,7%


Homes de 85 i + / Homes 2,1% 3,2% 2,4% 2,2% 1,9%

Dones de 85 i + / Dones 4,5% 8,2% 5,6% 4,7% 3,9%

Població menor de 16 anys / Població 17,2% 16,7% 17,1% 17,0% 16,7%


Així, respecte al Bages i Catalunya podem concloure que a la Vall de la Gavarresa, malgrat que hi ha un

envelliment similar a la d’altres territoris propers, hi ha un sobreenvelliment notable que s’incrementa més

en les dones i on destaca amb especial intensitat al municipi d’Avinyó.


14

3.1.7 Migracions

En un apartat anterior s’ha mostrat la piràmide d’edats de la població immigrant. S’ha vist com una de les

principals característiques d’aquesta població és que hi ha un pes important de la persones en edat adulta

(entre 25 i 65 anys, destacant especialment les franges superiors als 30 anys i fins als 50 anys). També

destaca el fet que en aquestes franges el sexe masculí és el que té més pes. Tot plegat, doncs, constata que

la immigració té una motivació fonamentalment laboral. Aquest anàlisi no és diferent al de les poblacions de

l’entorn i fins i tot, per extensió es podria parlar de les societats europees en general.

Dit això, a continuació s’analitzaran altres aspectes derivats de les migracions a la Vall de la Gavarresa. A la

taula següent es pot veure les principals característiques de tota la població del territori. Pel què fa a

l’evolució dels orígens poblacionals, és interessant veure com s’ha seguit una tendència molt relacionada

amb el context econòmic. Així, des de principis del 2000 i fins a 2012 i 2013 la població immigrants com

l’espanyola va anar en creixement. A partir d’aquí comença l’estancament i un lleu descens. Cal dir que a

partir del 2010-2011 la crisi va començar a impactar en l’economia des del punt de vista ocupacional,

sumant-se als seu aspecte financer inicial. En aquest sentit, les conseqüències en la població es detecten un

o dos anys després.

Taula 7. Evolució de la població de la Vall de la Gavarresa segons origen.

POBLACIÓ_SEGONS_NACIONALITAT. GAVARRESA

Amèrica

Resta Resta del Nord Amèrica Àsia i

Any Espanyola UE Europa Àfrica i Central del Sud Oceania Total

2000 6.334 1 0 26 0 6 0 6.367

2001 6.386 1 1 62 2 10 0 6.462

2002 6.454 5 6 118 4 11 0 6.598

2003 6.537 7 22 155 3 21 0 6.745

2004 6.603 11 51 198 6 33 1 6.903

2005 6.645 30 49 235 11 44 2 7.016

2006 6.753 35 59 265 14 61 7 7.194

2007 6.845 107 30 272 13 90 12 7.369

2008 6.880 129 35 323 20 126 14 7.527

2009 7.000 145 38 374 25 120 20 7.722

2010 7.069 132 42 419 27 127 35 7.851

2011 7.093 139 46 433 28 119 38 7.896

2012 7.099 154 44 421 28 107 41 7.894

2013 7.142 163 38 423 31 87 39 7.923

2014 7.186 156 35 402 29 81 47 7.936

2015 7.197 159 33 391 24 71 38 7.913

2016 7.164 141 26 371 21 63 22 7.808



15

Per altra banda, en la comparació d’orígens poblacionals amb altres àmbits territorials, crida l’atenció el pes

important de la població d’origen africà, molt superior a nivell relatiu a la de Catalunya, sobretot al municipi

d’Artés.

Per últim, un indicador que convé tenir molt en compte és que la població immigrant a la Vall de la

Gavarresa representa un 8,3% del total. Aquesta xifra és inferior al 10% del Bages i al 13,6% de Catalunya.

Resumint, doncs, es constata que la immigració a la Vall de la Gavarresa presenta uns nivells relatiu més

baixos que en àmbits territorials propers com Catalunya o fins i tot, la pròpia comarca del Bages.

Taula 8. Població segons origen. Àmbits comparats: Vall de la Gavarresa, Bages i Catalunya. 2016.

DADES NACIONALITAT. 2016

Nacionalitat Artés Avinyó Gavarresa Bages Catalunya

Espanyola 5.125 2.039 7.164 156.891 6.499.198

Resta UE 84 57 141 3.552 274.746

Resta Europa 11 15 26 1.041 66.286

Àfrica 299 72 371 8.877 288.265

Amèrica N i Centr. 13 8 21 701 70.520

Amèrica Sud 46 17 63 2.053 177.262

Àsia i Oceania 18 4 22 1.266 146.319

Total 5.596 2.212 7.808 174.381 7.522.596

Espanyola 91,6% 92,2% 91,8% 90,0% 86,4%

Resta UE 1,5% 2,6% 1,8% 2,0% 3,7%

Resta Europa 0,2% 0,7% 0,3% 0,6% 0,9%

Àfrica 5,3% 3,3% 4,8% 5,1% 3,8%

Amèrica N i Centr. 0,2% 0,4% 0,3% 0,4% 0,9%

Amèrica Sud 0,8% 0,8% 0,8% 1,2% 2,4%

Àsia i Oceania 0,3% 0,2% 0,3% 0,7% 1,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100%



16

Gràfic 4. Població de la Vall de la Gavarresa segons origen. 2016.


El gràfic anterior permet visualitzar fàcilment el pes de la població d’origen africà respecte als altres orígens

de la població immigrant. Amb tot el què és especialment destacable és que la immigració a la Vall de la

Gavarresa és relativament inferior a la de Catalunya i el Bages. És a dir, fer èmfasi en la part blava del gràfic,

la que representa el 91,8% de la població.

Espanyola 91,8%

Resta UE 1,8%

Resta Europa 0,3%

Àfrica 4,8%

Amèrica N i Centr. 0,3%

Amèrica Sud 0,8%

Àsia i Oceania 0,3%

Gavarresa


17

3.1.7 Projeccions de població

L’Observatori del Bages, organisme depenent de l’Ajuntament de Manresa, ens ha facilitat per al seu anàlisi

diverses projeccions que mostren la població potencial que pot tenir el territori de la Vall de la Gavarresa a

curt i mig termini.

Com es pot veure en la següent taula, només en l’escenari més optimista es preveu un creixement de la

població a la Vall de la Gavarresa. Tan en l’escenari mitjà com en l’escenari baix, es contempla un descens de

població respecte al 2026 en comparació a l’any actual.

Taula 9. Projecció de la població a la Vall de la Gavarresa.

Projecció de població

Dia Escenari alt Escenari mitjà Escenari baix

1 / gen / 2005 2005 7.016 7.016 7.016

1 / gen / 2006 2006 7.194 7.194 7.194

1 / gen / 2007 2007 7.369 7.369 7.369

1 / gen / 2008 2008 7.527 7.527 7.527

1 / gen / 2009 2009 7.722 7.722 7.722

1 / gen / 2010 2010 7.851 7.851 7.851

1 / gen / 2011 2011 7.896 7.896 7.896

1 / gen / 2012 2012 7.894 7.894 7.894

1 / gen / 2013 2013 7.923 7.923 7.923

1 / gen / 2014 2014 7.936 7.936 7.936

1 / gen / 2015 2015 7.913 7.913 7.913

1 / gen / 2016 2016 7.808 7.808 7.808

1 / gen / 2017 2017 7.806 7.783 7.760

1 / gen / 2018 2018 7.810 7.765 7.721

1 / gen / 2019 2019 7.818 7.753 7.688

1 / gen / 2020 2020 7.831 7.746 7.661

1 / gen / 2021 2021 7.847 7.742 7.638

1 / gen / 2022 2022 7.865 7.741 7.618

1 / gen / 2023 2023 7.886 7.743 7.601

1 / gen / 2024 2024 7.908 7.746 7.585

1 / gen / 2025 2025 7.931 7.751 7.572

1 / gen / 2026 2026 7.956 7.757 7.559

Font: Observatori del Bages, Ajuntament de Manresa.

El gràfic que es presenta a continuació presenta amb més claredat la situació esmentada.


18

Gràfic 5. Projecció de la població

Font: Ajuntament de Manresa i l'Institut d'Estadística de Catalunya

Com es pot comprova, l’escenari pessimista planteja una pèrdua de població rellevant. En canvi, el moderat

o mitjà, permet veure com la població total de la Vall de la Gavarresa s’estabilitzaria al voltant dels 7.750

habitants.

Amb tot, una altra dada molt important que també ens facilita l’Observatori del Bages és la projecció de

població activa del territori. En aquests, es pot dir que les dades mostren un futur una mica més preocupant.

Taula 10. Projecció de població potencialment activa (16 a 64 anys)

Projecció de població potencialment activa (16 a 64 anys)


1 / gen / 2005 2005 4.597 65,5% 4.597 65,5% 4.597 65,5%

1 / gen / 2006 2006 4.696 65,3% 4.696 65,3% 4.696 65,3%

1 / gen / 2007 2007 4.821 65,4% 4.821 65,4% 4.821 65,4%

1 / gen / 2008 2008 4.936 65,6% 4.936 65,6% 4.936 65,6%

1 / gen / 2009 2009 5.037 65,2% 5.037 65,2% 5.037 65,2%

1 / gen / 2010 2010 5.129 65,3% 5.129 65,3% 5.129 65,3%

1 / gen / 2011 2011 5.129 65,0% 5.129 65,0% 5.129 65,0%

1 / gen / 2012 2012 5.127 64,9% 5.127 64,9% 5.127 64,9%

1 / gen / 2013 2013 5.158 65,1% 5.158 65,1% 5.158 65,1%

1 / gen / 2014 2014 5.129 64,6% 5.129 64,6% 5.129 64,6%

7.000

7.250

7.500

7.750

8.000

2005 2008 2011 2014 2017 2020 2023 2026

Total població Alt Mitjà Baix Real


19

1 / gen / 2015 2015 5.113 64,6% 5.113 64,6% 5.113 64,6%

1 / gen / 2016 2016 5.035 64,5% 5.035 64,5% 5.035 64,5%

1 / gen / 2017 2017 5.017 64,3% 5.002 64,3% 4.987 64,3%

1 / gen / 2018 2018 5.027 64,4% 4.998 64,4% 4.968 64,3%

1 / gen / 2019 2019 5.007 64,0% 4.964 64,0% 4.920 64,0%

1 / gen / 2020 2020 5.019 64,1% 4.963 64,1% 4.907 64,0%

1 / gen / 2021 2021 5.025 64,0% 4.956 64,0% 4.887 64,0%

1 / gen / 2022 2022 5.049 64,2% 4.967 64,2% 4.884 64,1%

1 / gen / 2023 2023 5.048 64,0% 4.953 64,0% 4.858 63,9%

1 / gen / 2024 2024 5.041 63,7% 4.934 63,7% 4.826 63,6%

1 / gen / 2025 2025 5.040 63,5% 4.919 63,5% 4.799 63,4%

1 / gen / 2026 2026 5.025 63,2% 4.892 63,1% 4.759 63,0%

Font: Observatori del Bages, Ajuntament de Manresa

Igual que en el cas anterior, el gràfic de la taula resulta molt il·lustratiu dels diferents escenaris de futur pel

què fa a la població activa d’Artés i Avinyó.

Gràfic 6. Projecció de població potencialment activa (16 a 64 anys)


Com es pot comprovar, l’escenari més optimista ni tan sols presenta un creixement de la població activa, si

no que reflecteix certa estabilitat o estancament. De fet, en cap cas s’arriba als nivell de població activa dels

període 2010-2015. Aquesta realitat no difereix molt de l’entorn demogràfic en el qual es troba la Vall de la

Gavarresa. És a dir, la societat catalana, espanyola i europea presenta problemes coneguts en quan al

manteniment de la massa de població activa. Aquests problemes poden ser greus si, com es preveu, es

tendeix a un envelliment de la població i a una situació en la que des de les cotitzacions de la població activa

no es pugui fer front al volum de prestacions que s’ha d’oferir en els estrats de població de major edat.

4.500

4.600

4.700

4.800

4.900

5.000

5.100

5.200

2005 2008 2011 2014 2017 2020 2023 2026

De 16 a 64 anys Alt Mitjà Baix Real


20

3.2 Nivell d’estudis de la població

El nivell d’estudis és un indicador que té relació amb la situació professional i laboral d’una població i, en

aquest sentit, amb el nivell de renda familiar. A més, alguns estudis també han exposat la influència que

representa el nivell d’estudis dels progenitors amb el rendiment escolar d’infants i adolescents

Per tant, es tracta d’un indicador a tenir en compte per veure quines són les característiques de la població

objecte d’anàlisi.

Segons les dades disponibles de 2011, a trets generals l’estructura dels nivells d’instrucció de la població de

la Vall de la Gavarresa és força semblant a la del Bages i Catalunya. En aquest sentit, l’ESO és el nivell més

predominant en tots els casos. Malgrat això, es poden destacar dues diferències. La primera seria que a la

Vall de la Gavarresa hi ha una població sensiblement inferior amb el nivell de Batxillerat Superior. I en la

mateixa línia destaca de manera molt remarcable el salt que hi ha en el nivell de llicenciatura i doctorat a la

Vall de la Gavarresa (5,08% de mitjana) respecte al nivell de Catalunya (11,23%).

Taula 11. Població de 16 anys i més segons nivell d’instrucció. Any 2011.

Artés Avinyó Bages Catalunya

No sap llegir o escriure

1,68% 1,71%

Sense estudis 7,47% 7,22% 8,77% 8,31%

Educació primària 16,77% 15,75% 15,28% 13,45%

ESO 32,85% 41,94% 32,57% 28,32%

Batxillerat superior 9,28% 7,06% 11,46% 13,55%

FP grau mitjà 7,31% 8,38% 7,54% 7,04%

FP grau superior 8,97% 8,11% 7,27% 7,30%

Diplomatura 8,93% 6,01% 6,76% 6,73%

Grau universitari

1,15% 2,36%

Llicenciatura i doctorat 5,79% 4,37% 7,52% 11,23%

Total 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE. Cens 2011.


21

Gràfic 7. Nivell d’estudis de la població comparat amb altres àmbits geogràfics. Any 2011.

Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE. Cens 2011.

El gràfic permet veure amb més claredat les dades comentades en la taula anterior. La població de la Vall de

la Gavarresa destaca sensiblement en els estrats de formacions bàsiques, especialment, en els mínims

d’educació obligatòria. En la formació professional també es percep un volum superior a la mitjana del país.

Però exceptuant, el cas d’Artés en diplomatures, en els nivell superiors, s’està clarament per sota de la

mitjana (batxillerats i llicenciatures).

0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00% 40,00% 45,00%

No sap llegir o escriure

Sense estudis

Educació primària

ESO

Batxillerat superior

FP grau mitjà

FP grau superior

Diplomatura

Grau universitari

Llicenciatura i doctorat

Catalunya

Bages

Avinyó

Artés


22

3.2.1 Situació escolar a la Vall de la Gavarresa

Les dades que s’exposen a continuació provenen del Pla Educatiu d’Artés elaborat per l’Ajuntament d’Artés i

de l’Ajuntament d’Avinyó. Amb tot les fonts primàries són les estadístiques del Departament

d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, de la gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de

Barcelona i els propis centres educatius d’ambdós municipis.

3.2.1.1 Centres educatius

El mapa escolar de la Vall de la Gavarresa a grans trets consta de:

• Dues escoles bressol públiques, una a cada municipi, que escolaritzen poc menys del 50% dels

infants de 0-2 anys del municipi.

• Dues escoles de segon cicle d’infantil i primària públiques amb uns 500 alumnes aproximadament.

En aquest cas, la distribució també és la d’una escola per municipi.

• Una escola concertada, ubicada a Artés, que ofereix segon cicle d’infantil, primària i secundària

obligatòria (ESO), amb 272 alumnes.

• Un Institut públic a Artés amb ESO i batxillerat amb 427 estudiants.

Taula 12. Centres educatius a la Vall de la Gavarresa.

Etapa educativa Centres Municipi

Titularitat

Total alumnat

curs 2014-2015

Escola Bressol Moixaines Artés Municipal 96

L’Estel Avinyó Municipal 35

Educació infantil i primària

Escola Barnola Avinyó Pública 129

Escola Doctor

Ferrer Artés Pública 381

Vedruna-Artés Artés Privada

concertada 186

Educació secundària obligatòria

Institut Miquel

Bosch i Jover Artés Pública 334

Vedruna-Artés Artés Privada

concertada 95

Educació secundària

postobligatòria

Institut Miquel

Bosch i Jover Artés Pública 94a

Font: elaboració pròpia, amb dades extretes del Pla Educatiu d’Artés i de l’Ajuntament d’Avinyó.


23

La distribució escolar no té trets massa singulars o específics. En tot cas, es pot destacar la presència d’un sòl

institut, fet que el converteix en un centre de dimensions remarcables i que contribueix a ser un dels punts

de trobada social i educatiu entre els dos municipis.

3.2.1.2 Escola Municipal de Música d’Artés

A més dels centres educatius mencionats, cal esmentar que a la Vall de la Gavarresa s’hi troba una escola

municipal música. Concretament el municipi d’Artés compta amb una escola municipal de música oberta a

tota la ciutadania. Actualment, té un total de 312 alumnes, del quals 186 són d’Artés i la resta procedeixen

d’altres poblacions, entre les quals també es troben 22 alumnes d’Avinyó i altres municipis proper..

Taula 13. Alumnat de l’Escola de Música d’Artés al curs 2017, per franja d’edat.

Taula 14. Alumnat de l’Escola de Música d’Artés al curs 2017, per procedència.

Font: Ajuntament d’Artés.


24

3.2.1.3 Síntesi del mapa escolar de la Vall de la Gavarresa

Coincidint en l’elaboració de la diagnosi del Pla Estratègic Integral de la Vall de la Gavarresa, a Artés s’ha dut

a terme un Pla Educatiu a càrrec de l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament. Aquest document ha estat participat

per la població i s’ha dut a terme des d’una consultoria privada contractada per la Diputació de Barcelona.

Encara que els continguts a treballar divergeixen entre ambdós projectes, si que es pot considerar molt útil

no aprofitar l’oportunitat de tenir en consideració algunes de les principals conclusions que el Pla extreu. En

aquest sentit, convé no oblidar que si bé és específic del municipi d’Artés, ja s’ha vist que almenys en

secundària i en l’escola municipal de música, les valoracions també afecten a alumnes del conjunt de la Vall.

Per tant, en aquest apartat, i de manera molt resumida s’aporten algunes de les conclusions manifestades

en el Pla Educatiu d’Artés.

• Es constata que la majoria d’infants estan escolaritzats al mateix municipi de residència. En el cas

dels adolescents ho estan, de manera majoritària al municipi d’Artés. Es destaca que en el cas

d’Artés, quan s’arriba a la secundària post-obligatòria més de la meitat marxa a estudiar a centres de

fora del municipi, probablement on imparteixen cicles formatius. És molt probable que aquesta

situació sigui similar a la d’Avinyó ja que l’entorn educatiu és el mateix.

• D’altra banda, els centres d’Artés escolaritzen alumnat d’altres municipis, sobretot a l’ESO i a la

secundària post-obligatòria (batxillerat), on gairebé la meitat de l’alumnat és de fora del municipi.

• Una bona cobertura de places, amb dues Escoles Bressol, dos centres públics de primària, un institut

públic i un centre concertat de segon cicle infantil, primària i ESO.

• Una xarxa d’AMPAs vinculada als centres educatius, que organitzen activitats complementàries al

projecte educatiu de centre.


25

3.3 Habitatge

L’Idescat facilita diversa informació relacionada amb l’habitatge als municipis d’Artés i Avinyó. En el cas

d’Artés, com es veurà en el proper apartat, hi ha algun indicador més relacionat amb l’estructura de les llars.

Les dades són de 2011. La primera de les taules que s’exposa fa referència a l’ocupació dels habitatges. En

aquesta ocasió, es pot veure com el nivell d’habitatge buits de la Vall de la Gavarresa és força homogeni

entre els dos municipis. Resulta una mica inferior que a la comarca del Bages, però en canvi és situa en tots

dos casos, un 7% per sobre de la mitjana de Catalunya.

Taula 15. Habitatges familiars per tipus. Any 2011


Principals 79,43% 77,39% 73,95% 76,23%

Secundaris s/d s/d 6,27% 12,17%

Buits 18,86% 18,62% 19,78% 11,61%

Total 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

Pel què fa al nivell d’habitatges principals i secundaris, l’indicador no ens facilita prou informació com per

treure’n conclusions clares.

Taula 16. Habitatges familiars principals segons règim de tinença. Any 2011


De propietat 77,40% 71,59% 75,26% 74,32%

De lloguer 13,57% 19,13% 18,02% 19,79%

Altra forma s/d s/d 6,72% 5,89%

Total 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%


Per contra, en el règim de tinença dels habitatges si que es perceben diferències importants entre els dos

municipis. D’aquesta manera, mentre que Avinyó té uns percentatges semblants a la resta d’àmbits

comparats (Bages i Catalunya), en el municipi d’Artés s’observa com el règim de tinença d’habitatges de

propietat és sensiblement superior, amb la qual cosa, el de lloguer també resulta ser inferior. En conclusió,

es pot afirmar que a Artés el règim de tinença d’habitatges de lloguer és inferior a la mitjana de la comarca i

del país.

En aquesta línia crida molt l’atenció el fet que el percentatge d’habitatges amb hipoteca sigui molt elevat a

Artés, amb un 43,53% mentre que a Avinyó és el 24,97%. Per tenir com a referència, la mitjana de la

província de Barcelona és del 33,92%, segons dades de la Diputació de Barcelona de l’any 2011 (Hermes).


26

3.3.1 Estructura de les llars

Abans d’iniciar aquest apartat convé assenyalar que pel què fa a l’estructura de les llars només es disposa

d’informació relacionada amb el municipi d’Artés. En aquest cas, doncs, no hi ha estadístiques d’Avinyó.

Malgrat tot, a continuació s’exposa un breu anàlisi de dades provinents del Cens de població de 2011. Cal

destacar en primer llocs que a més de la meitat de les llars d’Artés (59,9%) hi ha fills menors de 25 anys. El

19,1% són llars amb una parella sense fills i el 6,8% són llars unipersonals (homes i dones que viuen sols). Si

es mira amb més detall, es veu que el tipus de llar més comú és el d’una parella amb algun (un o més) fill/s

menor/s de 25 anys, que representa el 42,9%, tal com s’observa a la Taula 4. Les xifres són força similars a la

mitjana de la província de Barcelona, tot i que a Artés hi ha un percentatge una mica superior de llars amb

menors de 25 anys.

Respecte a la qüestió de llars amb fills menors de 25 anys (Gràfic 12), s’observa que la majoria són llars on

conviu una parella amb els seus fills (71,7%), el 9,6% són llars on viu la mare o el pare amb els seus fills, el

que es coneix com a famílies monoparentals. El 18,7% són famílies extenses on hi viuen altres persones

(normalment els avis) a més dels pares (mare i pare o només un d’ells).

Taula 17 Estructura de les llars. Any 2011

Estructura de la llar ArtésProvíncia de

Barcelona

Dona sola menor de 65 anys 1,3% 2,5%

Home sol menor de 65 anys 2,0% 2,9%

Dona sola de 65 anys o més 3,1% 3,0%

Home sol de 65 anys o més 0,5% 0,9%

Pare o mare amb algun fill menor de 25 anys 5,7% 5,0%

Pare o mare amb fills de 25 anys o més 0,6% 3,6%

Parella sense fills 19,1% 17,9%

Parella amb algun fill menor de 25 anys 42,9% 40,0%

Parella amb fills de 25 anys o més 6,9% 7,5%

Parella o pare/mare que viu amb algun fill menor de 25 anys i altres persones 11,2% 9,0%

Altres tipus de llar 6,7% 7,7%

Total 100% 100%

Pare o mare amb fills 9,6%

Parella amb fills 71,7%

Parella o mare/pare amb fills i altres persones 18,7%

Font: INE > Cens de població 2011.


27

3.4 Qualitat de vida a la Vall de la Gavarresa

3.4.1 Places residencials i prestacions

A la Vall de la Gavarresa hi ha 222 places en residències per a gent gran. Aquestes es distribueixen en 3

centres, dos dels quals són d’iniciatives mercantil i se’n troba un a Artés i l’altre a Avinyó. I un altre és

d’iniciativa social a Artés. Tots són privats.

Taula 18 Places en residències per a gent gran. Any 2015

Municipi Iniciativa Pública Iniciativa Social Iniciativa Mercantil Total

Artés 0 87 53 140

Avinyó 0 0 82 82

Bages 379 801 448 1.628

Font: Elaboració pròpia. Diputació de Barcelona. Programa Hermes.

Per altra banda, potser l’indicador que mostra el rati de places residencials ofertades respecte 1000

habitants majors de 65 anys i més pot resultar més clarificador en relació a la situació dels equipaments

residencials presents a la Vall de la Gavarresa. En aquesta ocasió s’ha cregut oportú mostrar els municipis de

la comarca del Bages que disposen d’equipaments residencials ja que la mitjana comarcal és poc útil si tenim

en compte que aproximadament 14 municipis dels 30 de la comarca no tenen cap tipus d’equipament

residencial.

Taula 19. Places en residències per cada 1000 habitants majors de 65 anys i més. Any 2015.

Municipi Iniciativa Pública Iniciativa

Social Iniciativa Mercantil

Total

Artés 0 177,91 108,38 286,3

Avinyó 0 0 276,09 276,09

Balsareny 0 178,22 0 178,22

Callús 200,96 0 0 200,96

Cardona 0 86,04 0 86,04

Castellbell i el Vilar 0 0 135,54 135,54

Castellgalí 0 676,06 133,8 809,86

Manresa 10,1 35,67 8,61 54,38

Navarcles 0 171,01 0 171,01

Navàs 109,04 0 0 109,04

Sallent 56,14 0 0 56,14

Sant Fruitós de Bages 36,04 0 0 36,04

Sant Joan de Vilatorrada 50,7 0 0 50,7

Sant Vicenç de Castellet 64,66 0 0 64,66

Santpedor 0 0 311,42 311,42

Súria 0 113,12 0 113,12

TOTAL 21,03 44,45 24,86 90,34


28

Font: elaboració pròpia. Diputació de Barcelona. Programa Hermes.

Els municipis del Bages que no apareixen en aquesta taula no disposen de cap plaça residencial. Es tracta de

Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Castellnou de Bages, Fonollosa, Gaià, Marganell, Monistrol de

Montserrat, Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sant Feliu Sasserra, Sant Mateu de Bages, Sant

Salvador de Guardiola, Talamanca.

Com es pot observar el rati de places residencials presenta xifres elevades i per sobre de la mitjana en els

dos municipis de la Vall de la Gavarresa. És especialment destacable l’índicador d’Avinyó, ja que

pràcticament es situa al mateix nivell que el d’Artés, tenint menys de la meitat de població total. De fet,

Artés i Avinyó són, respectivament, el 3r i 4t municipis amb més places residencials del Bages en relació a la

seva població major de 65 anys.

També cal dir que a la Vall de la Gavarresa es disposa de 40 places de centres de dia.

Per altra banda, una altra dels indicadors que aporten informació en relació als riscos d’exclusió social i a la

qualitat de vida és el de les pensions contributives i les prestacions no contributives. A continuació

s’analitzen.

Taula 20. Pensions contributives. Any 2014.

Municipi Incapacitat permanent

Jubilació Viduïtat Orfenesa Favor

familiars total

Artés 225 934 325 24 ND 1.508

Avinyó 85 480 175 12 ND 753

Vall de la Gavarresa 310 1.414 500 36 ND 2.261

Bages 6.581 30.892 11.159 1.192 14 49.862

Font: elaboració pròpia. Diputació de Barcelona. Programa Hermes.

Com es pot comprovar, al 2014 la Vall de la Gavarresa es troben el 4,53% del total de pensions contributives

de la comarca del Bages. Aquesta dada no és especialment rellevant ja que, per exemple, la població total de

la Vall de la Gavarresa representava al 2014, el 4,30% del total del Bages. Es tracta, doncs, d’un indicadors

que s’ajusta força a la mitjana que teòricament podria pertocar per la població que hi ha.

Amb tot, un altra indicador que es troba disponible i que pot ser interessant és el de l’import mitjà de les

prestacions. Entre els dos municipis de la Vall de la Gavarresa, Artés presenta uns imports mitjans per pensió

més elevats que els d’Avinyó. Ambdós però es situen força lluny dels municipis amb pensions més altes,

normalment, municipis més petits o vinculats a municipis amb activitats que generen pensions importants,

com podria ser la mineria. A continuació es mostra una taula amb les mitjanes per municipis del Bages.


29

Taula 21. Pensions contributives per import mitjà (xifres en euros). Municipis de la comarca del Bages, any

2014.

Municipi Incapacitat permanent

Jubilació Viduïtat Orfenesa Favor

familiars total

Aguilar de Segarra 866 732 486 ND ND 682

Artés 945 902 495 492 ND 814

Avinyó 819 828 454 282 ND 731

Balsareny 861 948 535 515 ND 836

Callús 926 878 565 331 ND 792

Cardona 898 1.083 606 397 ND 925

Castellbell i el Vilar 891 876 530 369 ND 797

Castellfollit del Boix 1.063 667 395 ND ND 605

Castellgalí 926 936 497 319 ND 810

Castellnou de Bages 1.047 1.120 730 445 ND 1.029

Fonollosa 952 918 464 ND ND 833

Gaià 933 994 500 ND ND 890

Manresa 935 1.002 607 365 632 886

Marganell 1.431 866 450 ND ND 843

Monistrol de Montserrat 903 886 547 394 ND 804

Mura 631 925 476 ND ND 776

Navarcles 927 879 531 314 ND 793

Navàs 865 828 479 318 ND 750

Pont de Vilomara i Rocafort, El 881 860 546 337 ND 793

Rajadell 983 993 500 ND ND 921

Sallent 950 939 551 365 ND 844

Sant Feliu Sasserra 640 701 397 280 ND 616

Sant Fruitós de Bages 948 1.012 576 348 ND 887

Sant Joan de Vilatorrada 916 1.010 601 374 ND 895

Sant Mateu de Bages 763 790 501 ND ND 709

Sant Salvador de Guardiola 1.026 1.006 591 359 ND 908

Sant Vicenç de Castellet 830 831 509 335 ND 740

Santpedor 956 958 522 364 ND 860

Súria 897 1.136 638 452 ND 971

Talamanca 1.099 807 792 430 ND 782

Font: Diputació de Barcelona. Programa Hermes.

Finalment, pel què fa a les prestacions no contributives només es disposa d’informació de la comarca del

Bages. En aquest sentit, com a àmbit més proper i del qual forma part la Vall de la Gavarresa, convindria

tenir present que al Bages hi ha 5,12 beneficiaris de prestacions no contributives per cada 1.000 habitants,

mentre que la mitjana de Catalunya és de 7,60 beneficiaris per cada 1.000 habitants. Per contra, el rati de

població amb alguna discapacitat reconeguda és sensiblement superior a la comarca del Bages respecte a la

mitjana catalana. Al Bages hi ha 78,14 persones de cada 1.000 amb una discapacitat reconeguda, mentre

que a Catalunya, la mitjanda és de 69,12 per cada 1.000.


30

3.4.2 Equipaments culturals i esportius

La Diputació de Barcelona facilita els ratis d’equipaments per cada 10.000 habitants i permet definir diversos

àmbits geogràfics com el de la Vall de la Gavarresa. A la següent taula es pot veure el total d’equipaments

esportiu presents a Artés i Avinyó en xifres absolutes, en relació a una població relativa de 10.000 habitants i

comparant-ho amb la mitjana de la província de Barcelona, també utilitzant l’indicador de la relació

equipament/10.000 habitants. Com s’observa excepte en el cas de frontons, piscines cobertes i pistes

d’atletisme, la Vall de la Gavarresa presenta uns índex d’equipaments superior a la mitjana de la província.

Taula 22. Equipament Esportius.

Equipaments esportius 2012 Total

Vall Gavarresa per equipament

per 10.000 habitants

Província Barcelona per

equipament per 10.000 habitants

Pistes poliesportives a l'aire lliure (>400 m2) 7 8,87 5,78

Pistes de tennis (>400 m2) 7 8,87 3,22

Frontons (>200 m2) 0 0 0,57

Camps de futbol, rugbi, hoquei, etc. (>4.000 m2) 4 5,07 1,44

Pistes poliesportives en pavellons (>400 m2) 2 2,53 0,89

Espais esportius en sales (>50 m2) 9 11,4 7,11

Vasos de piscines a l'aire lliure (>50 m2) 6 7,6 3,05

Vasos de piscines cobertes (>50 m2) 0 0 0,9

Pistes d'atletisme (200, 300 i 400 metres de corda) 0 0 0,11

Altres espais convencionals (petanca, esquaix, etc.) 8 10,13 5,35

Altres tipus singulars (pistes d'esquí, camps de golf, etc.) 5 6,33 2,9

Altres espais petits (pistes petites, esplanades, etc.) 8 10,13 6,18

TOTAL 56 70,94 38,39 Font: Diputació de Barcelona.

Per altra banda, pel què fa als equipaments culturals, convé assenyalar que els dos municipis disposen de

biblioteques municipals, i encara que l’estadístic del Programa Hermes no ho mostri, es tenen a disposició

espais públics en els quals es poden portar diverses activitats artístiques, recreacions teatrals i auditoris

musicals. Per altra banda, la Vall de la Gavarresa no disposa de cap sala de cinema.

Taula 23. Equipaments culturals.

Equipaments culturals 2001 Total

Vall Gavarresa per equipament

per 10.000 habitants


equipament per 10.000

habitants

Arxius 0 0 0,29

Museus 1 1,55 0,39

Teatres i auditoris 0 0 0,21

Sales de cinema 0 0 0,96

Biblioteques (any 2014) 2 3,1 1,11 Font: Diputació de Barcelona.


31

A continuació es fa esment d’una relació dels equipaments culturals presents a la Vall de la Gavarresa.

Taula 24. Relació d’equipament culturals a Avinyó i Artés.

Nom Municipi Tipus d’equipament

Cal Gras Avinyó Centre de producció cultural

Biblioteca d’Avinyó Avinyó Biblioteques

Casal de la Gent Gran. Llar de jubilats

Altres espais aptes per a ús cultural

Casal Jove El Refugi. Avinyó Altres espais aptes per a ús cultural

Centre Cívic Avinyó Centres culturals

Edifici d’entitats. Hotel d’entitats Avinyó Altres espais aptes per a ús cultural

Local Catalunya. Sala polivalent Avinyó Centres culturals

Sala Polivalent Cinema Catalunya Avinyó Espais escènics i musicals

Auditori Artés Espais escènics i musicals

Biblioteca d’Artés Artés Biblioteques

Casal Artesenc. Ateneu Artés Centres culturals

El Kanal Artés Altres espais aptes per ús cultural (joves i entitats)

Centre Cívic Artés Altres espais aptes per ús cultural

Complex cultural Cal Sitjes. Sala polivalent

Artés Espais escènics i musicals

Sala 2 de Gener Artés Espais escènics i musicals

Sala de conferències. Sala d’actes Artés Altres espais aptes per a ús cultural

Font: Diputació de Barcelona


32

3.5 Anàlisi DAFO Societat

En tot aquest apartat ja s’han anat introduint diversos aspectes que es voldrien destacar referents a la

situació demogràfica, educativa, formativa, habitatge i qualitat de vida a la Vall de la Gavarresa. De tot això

se n’extreuen diverses conclusions. A més, també cal afegir que s’han dut a terme diversos processos

participatius amb l’objectiu de generar una diagnosi compartida. Les dades estadístiques i les percepcions de

persones qualificades que formen part de la pròpia societat analitzada i que per tant, tenen experiència i

coneixement proper, configuren el següent anàlisi.

Evolució de la població

Fortaleses: la població no presenta un descens, si no que hi hagut una augment en els darrers 15 anys.

Actualment la tendència és estable. Això configura un territori viu, divers amb la incorporació de noves

cultures i amb noves oportunitats.

Debilitats: l’increment ràpid que hi ha hagut ha fet que alguns serveis i infraestructures no estiguessin

adaptats als nous temps. Per altra banda, creix la població però la dinàmica econòmica es percep dèbil.

Estructura de la població (edats)

Fortaleses: malgrat que hi ha una població que estadísticament apareix com envellida, la percepció és que es

gaudeix d’una qualitat de vida important i que l’entorn permet tenir uns hàbits saludables. La gent gran és

activa. Malgrat la població envellida, que tendeix a ser més femenina que masculina, es percep una bona

sanitat, i una evolució de la medicina que millora la qualitat de vida. La immigració és una font proveïdora de

persones en edat adulta i cada cop més jove.

Debilitats: baixa natalitat, envelliment important de la població especialment dels majors de 80 anys.

Apareixeran noves necessitats i s’haurà de tenir en compte per l’aprovisionament de nous serveis. Es

perceben debilitats en la integració de la immigració tot i que es reconeix que les persones nascudes al

territori estan molt més integrades.

Educació i formació

Fortaleses: es preveu una reducció de la població de 0 a 2 anys L’escolarització primària es realitza,

majoritàriament al mateix municipi. Es gaudeix d’una bona cobertura de places d’escola bressol, primària i

secundària. El projecte educatiu de l’Escola Municipal de Música d’Artés és ben valorat per la població i per

l’administració.

Debilitats: nivells d’estudis elementals, la majoria de la població té estudis obligatoris, i en diversos casos,

incomplerts. No es destaca en cap nivell d’estudi més elevats (tant sols en diplomatures a Artés). No es

disposa de massa recursos destinats a la formació per a la inserció laboral. Es detecten algunes deficiències

en equipaments escolars com patis i aules especialitzades. Caldria millorar l’oferta d’activitats extraescolars.

Es percep poca oferta de lleure educatiu per a joves. No hi ha una escola d’adults i manca una oferta

educativa estable per aquestes franges d’edat. A nivell participatiu en dinamització d’activitats, hi ha una

sensació de minoria molt activa i una àmplia majoria aliena a la vida comunitària dels pobles.


33

Habitatge

Existeixen divergències importants entre Artés i Avinyó.

Fortaleses: la Vall de la Gavarresa gaudeix d’un bon índex d’habitatge principals si es compara amb el Bages i

Catalunya. El nombre de persones per llar presenta una estructura similar a la mitjana catalana. En el cas

d’Avinyó el percentatge de pisos amb hipoteca és inferior a la mitjana de la província de Barcelona,

igualment els habitatges en règim de lloguer a Avinyó són sensiblement superiors als de la comarca del

Bages i molt propers a la mitjana catalana (no és especialment una fortalesa, ja que la societat catalana té

uns índex d’habitatges en lloguer més baixos que els d’altres països europeus, però almenys no és inferior).

Debilitats: Artés té un volum d’habitatges hipotecats molt superior a la mitjana de la província. A més, el

municipi també té un índex d’habitatges en règim de lloguer molt baix (només el 13,57%). En aquest sentit,

es detecten dificultats importants per accedir a l’habitatge. A més els preus del lloguer són molt elevats.

Qualitat de vida

Fortaleses: ja s’ha comentat que diversos aspectes externs com l’evolució de la medicina fan que la qualitat

de vida en franges poblacionals amb risc (com pot ser la gent major de 80 anys), visqui aquesta etapa amb

certa qualitat i dignitat. Per altra banda, a nivell municipal la Vall de la Gavarresa gaudeix d’uns bons serveis,

disposa d’equipaments com residències o centres dies. I pel què fa a d’altres àmbits com l’esportiu i el

cultural, el territori no pateix una manca d’infraestructures preocupant. La xarxa d’equipaments municipals

aporta una oferta d’activitats atractiva i dirigida a un públic divers.

Debilitats: no hi ha places de residència públiques, això implica uns costos rellevants. Igualment, cal tenir en

compte que els imports mitjans de les pensions a la Vall de la Gavarresa no són dels més elevats de la

comarca. Faltaria una intervenció pública més potent en serveis com els esmentats però també en espais

com centres de dia, centres cívics, casals, etc. Caldria generar espais públics per a la població més

vulnerable. Es manifesten deficiències urbanístiques en quan a accessibilitat i en espais verds i de lleure.


34

ANNEX 1 En aquest annex, presentem algunes de taules, indicadors i gràfics que s’han treballat i que s’han tingut en

compte en el desenvolupament de la diagnosi.

DADES DEMOGRÀFIQUES

Evolució població

Any Artés Avinyó Gavarresa Bages Catalunya

1998 4.271 2.000 6.271 152.635 6.147.610

1999 4.293 1.995 6.288 153.123 6.208.817

2000 4.368 1.999 6.367 153.776 6.261.999

2001 4.443 2.019 6.462 155.118 6.361.365

2002 4.552 2.046 6.598 157.870 6.506.440

2003 4.696 2.049 6.745 161.561 6.704.146

2004 4.830 2.073 6.903 165.123 6.813.319

2005 4.949 2.067 7.016 169.114 6.995.206

2006 5.072 2.122 7.194 173.236 7.134.697

2007 5.179 2.190 7.369 176.846 7.210.508

2008 5.305 2.222 7.527 181.346 7.364.078

2009 5.433 2.289 7.722 184.642 7.475.420

2010 5.515 2.336 7.851 185.117 7.512.381

2011 5.575 2.321 7.896 185.865 7.539.618

2012 5.566 2.328 7.894 186.084 7.570.908

2013 5.607 2.316 7.923 185.718 7.553.650

2014 5.661 2.275 7.936 184.403 7.518.903

2015 5.665 2.248 7.913 174.604 7.508.106

2016 5.596 2.212 7.808 174.381 7.522.596



35

Evolució població. Artés


Evolució població. Avinyó


4.000

4.500

5.000

5.500

6.0001

99

8

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16


36

Evolució població. Gavarresa


Evolució població. Artés


5.000

6.000

7.000

8.000

9.0001

99

8

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

150.000

168.750

187.500

206.250

225.000

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

19

98

20

00

20

02

20

04

20

06

20

08

20

10

20

12

20

14

20

16

Bag

es

Art

és

Artés Bages


37

Evolució població. Avinyó


Piràmide de població. Artés

150.000

175.000

200.000

225.000

250.000

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

19

98

20

00

20

02

20

04

20

06

20

08

20

10

20

12

20

14

20

16

Bag

es

Avi

nyó

Avinyó Bages

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1,5% 1,0% 0,5% 0,0% 0,5% 1,0% 1,5%


38


Piràmide de població. Avinyó


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1,5% 1,0% 0,5% 0,0% 0,5% 1,0% 1,5%


39

Piràmide de població. Gavarresa


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1,5% 1,0% 0,5% 0,0% 0,5% 1,0% 1,5%


40

Població segons nacionalitat

Espanyola 91,6%

Resta UE 1,5%

Resta Europa 0,2%

Àfrica 5,3%


Amèrica Sud 0,8%


Artés

Espanyola 92,2%

Resta UE 2,6%

Resta Europa 0,7%

Àfrica 3,3%


Amèrica Sud 0,8%


Avinyó

Espanyola 91,8%

Resta UE 1,8%

Resta Europa 0,3%

Àfrica 4,8%


Amèrica Sud 0,8%


Gavarresa


41


Edat i nacionalitat. Gavarresa

Nacionalitat H Esp. D Esp

H Imm

D Imm

0 - 4 175 179 26 20

5 - 9 195 173 26 23

10 - 14 196 215 12 17

15 - 19 194 140 16 15

20 - 24 184 148 24 19

25 - 29 189 173 27 26

30 - 34 202 208 32 50

35 - 39 303 291 58 44

40 - 44 291 253 55 25

45 - 49 282 244 36 22

50 - 54 268 262 18 11

55 - 59 274 259 17 8

60 - 64 222 211 4 6

65 - 69 170 170 4 1

70 - 74 141 164 0 1

75 - 79 88 137 0 1

80 - 84 101 151 0 0

85 i + 95 216 0 0

Total 3.570 3.594 355 289


42

Població nacionalitat africana

21

38

67

97

13

3

16

9

19

4

19

1

23

8

28

5

32

4

33

0

33

8

33

9

32

2

31

9

29

9

0

100

200

300

400

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

Artés 5

24

51

58

65

66

71

81

85

89

95

10

3

83

84

80

72

72

0

40

80

120

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

Avinyó

26

62

11

8

15

5

19

8

23

5

26

5

27

2

32

3

37

4

41

9

43

3

42

1

42

3

40

2

39

1

37

1

0

100

200

300

400

500

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

Gavarresa


43


Distribució de la població per franja d'edat i nacionalitat

0

100

200

300

400

500

600

0 -

4

5 -

9

10

- 1

4

15

- 1

9

20

- 2

4

25

- 2

9

30

- 3

4

35

- 3

9

40

- 4

4

45

- 4

9

50

- 5

4

55

- 5

9

60

- 6

4

65

- 6

9

70

- 7

4

75

- 7

9

80

- 8

4

85

i +

Artés H Esp. D Esp. H Imm D Imm

0

50

100

150

200

0 -

4

5 -

9

10

- 1

4

15

- 1

9

20

- 2

4

25

- 2

9

30

- 3

4

35

- 3

9

40

- 4

4

45

- 4

9

50

- 5

4

55

- 5

9

60

- 6

4

65

- 6

9

70

- 7

4

75

- 7

9

80

- 8

4

85

i +

Avinyó H Esp. D Esp. H Imm D Imm


44


0

200

400

600

800

0 -

4

5 -

9

10

- 1

4

15

- 1

9

20

- 2

4

25

- 2

9

30

- 3

4

35

- 3

9

40

- 4

4

45

- 4

9

50

- 5

4

55

- 5

9

60

- 6

4

65

- 6

9

70

- 7

4

75

- 7

9

80

- 8

4

85

i +

Gavarresa H Esp. D Esp. H Imm D Imm


45

EDUCACIÓ

LA VALL DE LA GAVARRESA Curs:

2013/2014 Sector: Públic

LA VALL DE LA GAVARRESA Curs:

2013/2014 Sector: Privat

EDUCACIÓ Municipi Centres Grups Alumnat

Infantil 1rC Artés 1 6 82

Infantil 1rC Avinyó 1 4 35

2 10 117


Municipi Centres Grups Alumnat

Infantil 2nC Artés 1 6 123

Artés 1 3 61

Infantil 2nC Avinyó 1 3 70

Avinyó 0 0 0

2 9 193

1 3 61



Infantil total Artés 2 12 205

Artés 1 3 61

Infantil total Avinyó 2 7 105

Avinyó 0 0 0

4 19 310

1 3 61



Primària Artés 1 13 238

Artés 1 6 133

Primària Avinyó 1 7 129

Avinyó 0 0 0

2 20 367

1 6 133



ESO Artés 1 12 349

Artés 1 4 75

1 12 349

1 4 75


Batxillerat Artés 1 4 86

1 4 86


Escoles de música

Artés 1 ND 266

1 ND 266

TOTAL EDUCACIÓ

TOTAL ALUMNES EDUCACIÓ PÚBLICA 1378

TOTAL ALUMNES EDUCACIÓ PRIVADA 269

1647

A La Vall de la Gavarresa l’educació infantil i primària és coberta tant per

centres públics (majoritaris) com privats,

mentre que en el cas de la secundària obligatòria i batxillerat hi ha únicament centres públics i privats a Artés.

En total l'ocupació de places arriba als 1647. Un altre centre d'ensenyament reglat és l'escola municipal de música a Artés.

PROFESSORS Curs: 2013/2014 Sector:

Públic


46

Municipi Infantil

1rC

Infantil 2nC i

primària

Infantil i

primària Secundària Especial

Artés 11 28 39 38 0

Avinyó 5 16 21 0 0

16 44

PROFESSORS Curs: 2013/2014 Sector:

Privat

Municipi Infantil

1rC

Infantil 2nC i

primària

Infantil i

primària Secundària Especial

Artés 0 15 15 11 0

Avinyó 0 0 0 0 0

0 15 15 11 0


47

Informe d'Educació. Recursos i dades bàsiques d'escolarització

Vall de la Gavarresa Curs: 2014/2015

Ensenyaments

Total centres Total grups Total alumnat

Nombre centres /

(centres autoritzats pel Dpt. d'Ensenyament

100.000 hab.

S. Públic S. Privat S.

Públic S.

Privat S.

Públic S.

Privat S.

Públic S.

Privat

Primer cicle d'educació infantil 2 0 10 0 134 0 25,3 0

Segon cicle d'educació infantil 2 1 9 3 180 68 25,3 12,6

Primària 2 1 20 6 392 118 25,3 12,6 Educació secundària obligatòria (ESO) 1 1 12 4 334 95 12,6 12,6

Batxillerat 1 0 4 0 94 0 12,6 0

Cicles formatius de grau mitjà 0 0 0 0 0 0 0 0

Cicles formatius de grau superior 0 0 0 0 0 0 0 0

Eduació especial 0 0 0 0 0 0 0 0

Escoles de música 1 0 0 0 290 0 12,6 0

Formació de persones adultes 0 0 0 0 0 0 0 0

Centres de titularitat municipal (2015) Nombre

centres

Nombre centres /

(centres autoritzats pel Dpt. d'Ensenyament

100.000 hab.

Escola bressol 2 25,3 Escola de formació de persones adultes 0 0

Escola de música 1 12,6

Escola de dansa 0 0

Altres ensenyaments artístics 0 0

Altres centres 0 0

Ratios alumnat

Alumnat / Centre Alumnat / Grup

S. Públic S. Privat S.

Públic S.

Privat

Primer cicle d'educació infantil 67 ND 13 ND

Segon cicle d'educació infantil 90 68 20 23

Primària 196 118 20 20 Educació secundària obligatòria (ESO) 334 95 28 24

Batxillerat 94 ND 24 ND

Cicles formatius de grau mitjà ND ND ND ND

Cicles formatius de grau superior ND ND ND ND

Eduació especial ND ND ND ND

Evolució alumnat

% variació darrer curs % variació darrers 4

cursos 2013/2014 - 2014/2015 2010/2011 - 2014/2015

Global S. Públic S.

Privat Global

S. Públic

S. Privat

Primer cicle d'educació infantil 14,53% 14,53% ND 2,29% 2,29% ND

Segon cicle d'educació infantil -2,36% -6,74% 11,48% -

9,49% -

12,20% -

1,45%

Primària 2,00% 6,81% -

11,28% 8,05% 10,42% 0,85%


48

Educació secundària obligatòria (ESO) 1,18% -4,30% 26,67% 9,44% 10,96% 4,40%

Batxillerat 9,30% 9,30% ND 8,05% 8,05% ND

Cicles formatius de grau mitjà ND ND ND ND ND ND

Cicles formatius de grau superior ND ND ND ND ND ND

Eduació especial ND ND ND ND ND ND

Escolarització població 0-2 anys

Infants escolaritzats a centres del municipi


Privat

Menys d'1 any 9 9 0

1 any 53 53 0

2 anys 72 72 0

Total 0-2 anys 134 134 0

Escolarització població de més de 16 anys a

Joves escolaritzats/des a centres del municipi

ensenyaments postobligatoris no universitaris

Batxillerat CFGM CFGS


Privat Global

S. Públic

S. Privat

Global S.

Públic S.

Privat

16 anys 45 45 0 0 0 0 0 0 0

17 anys 36 36 0 0 0 0 0 0 0

18 anys 12 12 0 0 0 0 0 0 0

19 anys 1 1 0 0 0 0 0 0 0

20 anys i més 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Font: Estadístiques del Departament d'Ensenyament


49

HABITATGE

Llars. Per grandària de la llar. Dades absolutes . 2011

Estructura llars Artés Bages Catalunya

Una persona 369 14.801 686.810

Dues persones 675 22.335 933.679

Tres persones 572 16.718 631.635

Quatre persones i més 478 16.999 692.821

Total 2.093 70.852 2.944.944


Llars. Per grandària de la llar. En percenatge. 2011

Estructura llars Artés Bages Catalunya

Una persona 17,63% 20,89% 23,32%

Dues persones 32,25% 31,52% 31,70%

Tres persones 27,33% 23,60% 21,45%

Quatre persones i més 22,84% 23,99% 23,53%

Total 100,00% 100,00% 100,00%



50

Habitatges acabats per municipis 1990-2015 Munici

pi Comarca

(1) 201

5 201

4 201

3 201

2 201

1 201

0 200

9 200

8 200

7 200

6 200

5 200

4 200

3 200

2 200

1 200

0 199

9 199

8 199

7 199

6 199

5 199

4 199

3 199

2 199

1 199

0

Artés Bages 11 - 1 79 28 21 88 140 158 73 41 26 38 40 46 38 18 34 36 11 16 12 22 9 14 18

Avinyó Bages 3 3 1 2 13 - 33 76 27 16 45 22 13 13 7 3 7 12 6 2 3 5 5 6 6 3

QUALITAT DE VIDA

0

100

200

300

400

500

600

700

1998199920002001200220032004200520062007200820092010201120122013201420152016

Evolució discapacitat per grups d'edat. La Vall de la Gavarresa

Total

Edat. Fins a 4 anys

Edat. Entre 5 i 15 anys




Edat. 75 anys i més


51

Informe Qualitat de Vida

Vall de la Gavarresa

Equipaments esportius 2012 Total Vall Gavarresa per




Pistes poliesportives a l'aire lliure (>400 m2) 7 8,87 5,78

Pistes de tennis (>400 m2) 7 8,87 3,22

Frontons (>200 m2) 0 0 0,57

Camps de futbol, rugbi, hoquei, etc. (>4.000 m2) 4 5,07 1,44

Pistes poliesportives en pavellons (>400 m2) 2 2,53 0,89

Espais esportius en sales (>50 m2) 9 11,4 7,11

Vasos de piscines a l'aire lliure (>50 m2) 6 7,6 3,05

Vasos de piscines cobertes (>50 m2) 0 0 0,9

Pistes d'atletisme (200, 300 i 400 metres de corda) 0 0 0,11

Altres espais convencionals (petanca, esquaix, etc.) 8 10,13 5,35

Altres tipus singulars (pistes d'esquí, camps de golf, etc.) 5 6,33 2,9

Altres espais petits (pistes petites, esplanades, etc.) 8 10,13 6,18

TOTAL 56 70,94 38,39

Equipaments culturals 2001 Total Vall Gavarresa per




Arxius 0 0 0,29

Museus 1 1,55 0,39

Teatres i auditoris 0 0 0,21

Sales de cinema 0 0 0,96

Biblioteques (any 2014) 2 3,1 1,11

Assistencial 2006 2008 2008

Places en residències per a gent gran 137 183 38.041

Centres de dia per a gent gran 2 3 539

Centres ocupacionals per a persones amb disminució 0 0 172

Pensions no contributives de la Seguretat Social 986 24 41.879

Pensions assistencials per vellesa i malaltia 0 0 65

Residus municipals(Tones) 2006 2015

Vidre 144 207

Paper i cartró 208 242

Envasos lleugers 97 263

Matèria orgànica 397 799

Poda i jardineria 43 97

Residus voluminosos i fusta 40 98

Altres 415 542

Recollida selectiva 1.345 2.248

Recollida no selectiva 2.344 932

Total 3.689 3.180

Cadastre urbà 2015 2016

Parcel·les urbanes (Unitats) 3.185 3.173

Superficie parcel·les urbanes (ha.) 239 222

Superficie parcel·les sense edificar (ha.) 106 90


52

Superficie parcel·les edificades (ha.) 133 133

Bens immobles (Unitats) 5.612 5.606

Residencial 3.440 3.453

No residencial 2.172 2.153

Cadastre urbà. Béns immobles per antiguitat 2015 2016

Abans de 1950 747 747

1950-1959 104 104

1960-1969 307 307

1970-1979 834 839

1980-1989 672 673

1990-1999 350 350

2000 i posterior 1.823 1.824

Sòl vacant 677 664

Sense definir 98 98

Font: Programa Hermes (diverses fonts) -Diputació de Barcelona.

Capítol 4

ECONOMIA

Elaborat per:

Amb el suport:

Ajuntament

d’Avinyó

2

Índex 4. Economia ................................................................................................................................... 3

4.1 Mercat de treball ..................................................................................................................... 3

4.1.1 Població activa ................................................................................................................. 3

4.1.2 Desocupació i atur a la Vall de la Gavarresa .................................................................... 6

4.1.2.1 Taxa d’atur................................................................................................................. 8

4.1.2.2 Atur per edats ........................................................................................................... 9

4.1.3 Ocupació ......................................................................................................................... 12

4.1.3.1 Ocupació per sectors d’activitat .................................................................................. 12

4.1.3.2 Anàlisi d’afiliacions a la seguretat social ..................................................................... 13

4.1.4 Contractació ................................................................................................................... 17

4.2 Teixit productiu ..................................................................................................................... 20

4.2.1 Facturació empresarial a la Vall de la Gavarresa ........................................................... 20

4.2.1.1Facturació per càpita i distribució territorial ........................................................... 20

4.2.1.2 Característiques principals i sectors d’activitat segons facturació ......................... 23

4.2.2 Empreses per dimensió i sector d’activitat .................................................................... 25

4.2.3 Evolució del teixit productiu 2007-2016 ........................................................................ 27

4.2.4 Evolució per dimensió d’empresa .................................................................................. 28

4.2.5 Evolució per sectors ....................................................................................................... 29

4.3 Àrees d’activitat econòmica a la Vall de la Gavarresa .......................................................... 30

4.3.1 Polígon Industrial Santa Maria d’Artés .......................................................................... 31

4.3.2 Polígons d’Activitat Econòmica d’Avinyó ....................................................................... 32

4.4. Cens Agrari ........................................................................................................................... 34

4.5. Sector turístic ....................................................................................................................... 36

4.6. Macromagnituds i impostos ................................................................................................. 38

4.7 Conclusions Economia ........................................................................................................... 40

3

4. Economia

4.1 Mercat de treball

4.1.1 Població activa La Vall de la Gavarresa compta amb una població potencialment activa de 5.195 persones, un

65,5% dels habitants; dins d’aquest col·lectiu distingim:

· la població inactiva ( aquella que no es pot trobar dins del mercat laboral), amb un

total de 1.470 persones.

· la població activa (aquella que es troba dins del mercat laboral), amb un total de 3.725

persones, i que es divideix en assalariats (2298) i aturats (439)

En aquest quadre sinòptic podem veure amb més detall cadascuna de les característiques

comentades.

Taula 1. Quadre sinòptic del mercat de treball. La Vall de la Gavarresa. Dades del primer

trimestre del 2017

Un dels trets característics de l'economia de la Vall de la Gavarresa és que aquesta no genera suficients llocs de treball per a ocupar la totalitat de la població potencialment activa. La quantitat de llocs de treball ocupen una mica més del 53% de la població en edat de treballar. Aquest fet converteix el territori amb un cert grau de dependència, molt similar respecte a la comarca del Bages, amb el 55%.

Així, la ràtio entre llocs de treball i població resident en edat laboral és inferior a 1, La Vall de

la Gavarresa (0,53); Bages (0,55)

Segons les dades d’Hermes, la proporció de població econòmicament depenent (infants, joves i gent gran) sobre el total de població en edat laboral a La Vall de la Gavarresa (57,73%), és

4

similar a la de la comarca del Bages (57,57%). D’altra banda, el pes de la immigració sobre el total de la població del municipi (8,12%) és més baix que el que s’observa en el conjunt del Bages (10.03%).

Si analitzem la ràtio entre el grup de població de 15 fins a 24 anys i el de 55 fins a 64 anys, són inferiors al 100%, valor que indica una tendència al reemplaçament o a la substitució dels que es troben propers a l’edat de jubilació, per aquells a punt d’incorporar-se a la població potencialment activa. Els fluxos d'entrada i sortida de població en edat laboral al territori indiquen una clara tendència vers la descompensació a la baixa de la força de treball disponible. Així, aquest valor per a la Vall de la Gavarresa és ara del 73,9%, el qual és molt semblant al que es registra al conjunt de la de la comarca del Bages (74,1%).

A la següent projecció de població potencialment activa (16 a 64 anys), podem veure la seva evolució i la tendència, en tres escenaris (fins al 2026).

Gràfic 1.Problació potencialment activa. Vall de la Gavarresa.


Projecció de població potencialment activa (16 a 64 anys)


1 / gen / 2005 2005 4.597 65,5% 4.597 65,5% 4.597 65,5%

1 / gen / 2006 2006 4.696 65,3% 4.696 65,3% 4.696 65,3%

1 / gen / 2007 2007 4.821 65,4% 4.821 65,4% 4.821 65,4%

1 / gen / 2008 2008 4.936 65,6% 4.936 65,6% 4.936 65,6%

1 / gen / 2009 2009 5.037 65,2% 5.037 65,2% 5.037 65,2%

1 / gen / 2010 2010 5.129 65,3% 5.129 65,3% 5.129 65,3%

1 / gen / 2011 2011 5.129 65,0% 5.129 65,0% 5.129 65,0%

1 / gen / 2012 2012 5.127 64,9% 5.127 64,9% 5.127 64,9%

1 / gen / 2013 2013 5.158 65,1% 5.158 65,1% 5.158 65,1%

4.500

4.600

4.700

4.800

4.900

5.000

5.100

5.200

2005 2008 2011 2014 2017 2020 2023 2026

De 16 a 64 anys Alt Mitjà Baix Real

5

1 / gen / 2014 2014 5.129 64,6% 5.129 64,6% 5.129 64,6%

1 / gen / 2015 2015 5.113 64,6% 5.113 64,6% 5.113 64,6%

1 / gen / 2016 2016 5.035 64,5% 5.035 64,5% 5.035 64,5%

1 / gen / 2017 2017 5.017 64,3% 5.002 64,3% 4.987 64,3%

1 / gen / 2018 2018 5.027 64,4% 4.998 64,4% 4.968 64,3%

1 / gen / 2019 2019 5.007 64,0% 4.964 64,0% 4.920 64,0%

1 / gen / 2020 2020 5.019 64,1% 4.963 64,1% 4.907 64,0%

1 / gen / 2021 2021 5.025 64,0% 4.956 64,0% 4.887 64,0%

1 / gen / 2022 2022 5.049 64,2% 4.967 64,2% 4.884 64,1%

1 / gen / 2023 2023 5.048 64,0% 4.953 64,0% 4.858 63,9%

1 / gen / 2024 2024 5.041 63,7% 4.934 63,7% 4.826 63,6%

1 / gen / 2025 2025 5.040 63,5% 4.919 63,5% 4.799 63,4%

1 / gen / 2026 2026 5.025 63,2% 4.892 63,1% 4.759 63,0%


Aquestes previsions assenyalen un territori amb una situació d'insuficiència d'efectius

laborals per causes demogràfiques, calculant-se un pèrdua d’entre 90 i 250 persones potencialment actives.

6

4.1.2 Desocupació i atur a la Vall de la Gavarresa

L’evolució històrica de l’atur a la Vall de la Gavarresa queda reflectida als següent gràfics, on podem veure la tendència d’aquest que, comparada amb la del Bages, presenta unes característiques de variabilitat anàlogues. Amb un atur mínim a l’any 2007, aquest comença un augment continu fins arribar als seus màxims entre finals del 2011 i mitjans del 2013.

Així, analitzant en xifres absolutes, a la Vall de la Gavarresa l’atur va pujar més del doble entre 2008 i 2009, situant-se en un nombre superior a les 500 persones, i mantenint-se per sobre fins a l’any 2014 (484 aturats). El Bages, també va passar a doblar el nombre d’aturats de 7027 al 2008, fins a més de 15000 al 2010, no baixant aquestes dades fins al 2015 amb 13770 aturats.

La taxa d’atur mitjana se situava l’any 2016 en el 9,3% (0,9 punts percentual menys que l’any anterior). Aquest valor és inferior a la mitjana provincial, i es troba també més de quatre punts per sota del promig comarcal. Hem de fer notar, per a situar millor la dada anterior, que el Bages presentava aquell any la sisena taxa més alta d’entre les 12 comarques que integren la demarcació barcelonina (l’any 2015 havia estat la cinquena), amb un registre similar al del Vallès Oriental i l’Alt Penedès. I entre els 30 municipis del Bages, la d’Avinyó era la vuitena taxa més baixa (l’any 2015 era la cinquena). Avinyó ha registrat una disminució en el nombre de desocupats i desocupades durant el període 2015-2016 (-8,8%), la qual és –però—menys intensa a l’experimentada en el conjunt de la comarca, i inferior també a la mitjana de la demarcació.

Gràfic 2. Evolució de l’atur comparada Vall de la Gavarresa i comarca del Bages.

FONT: elaboració pròpia a partir de dades d’Hermes, Diputació de Barcelona

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000

0

100

200

300

400

500

600

700

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

ATU

RA

TS

EVOLUCIÓ ANUAL DE L'ATUR (2005-2017) Dades a març de cada any

Vall de laGavarresa

Bages

7

Taula 2. Evolució anual de l’atur. 2005-2017.

EVOLUCIÓ ANUAL DE L'ATUR (2005-2017) Dades a març de cada any

ANY Vall de la Gavarresa Bages

2005 263 6648

2006 297 6653

2007 235 5975

2008 248 7027

2009 568 13074

2010 638 15374

2011 596 15022

2012 636 15606

2013 616 15931

2014 560 15164

2015 484 13770

2016 401 11759

2017 344 10370 FONT: elaboració pròpia a partir de dades d’Hermes, Diputació de Barcelona

Analitzant l’evolució mensual de l’atur a partir del seu màxim històric,(amb 654 persones a desembre del 2011), veurem que aquest comença a disminuir irregularment fins arribar als 344 al març del 2017. Aquesta tendència a la baixa ha esta marcada per petits alts i baixos en la xifra d’aturats, amb un parèntesi entre desembre del 2014 i juliol del 2015 on l’atur va baixar de 528 a 427 persones.

Gràfic 3. Evolució mensual de l’atur. 2011-2017

Font: Observatori del Bages.

7.500

8.500

9.500

10.500

11.500

12.500

13.500

14.500

15.500

16.500

17.500

300

350

400

450

500

550

600

650

700

Gen

-11

Ab

r-1

1Ju

l-1

1O

ct-1

1G

en-1

2A

br-

12

Jul-

12

Oct

-12

Gen

-13

Ab

r-1

3Ju

l-1

3O

ct-1

3G

en-1

4A

br-

14

Jul-

14

Oct

-14

Gen

-15

Ab

r-1

5Ju

l-1

5O

ct-1

5G

en-1

6A

br-

16

Jul-

16

Oct

-16

Gen

-17

Gav

arre

sa

Bag

es

Evolució Mensual de l'atur. (2011-2017)

8

4.1.2.1 Taxa d’atur

Per les seves característiques la taxa d’atur registrat tendeix a ser una subestimació de la

situació d’atur real. Malgrat aquesta i altres limitacions de l’indicador, la comparativa amb

diferents àmbits i la seva evolució és útil perquè totes les dades parteixen d’aquestes mateixes

condicions.

Així, doncs, en l’observació del gràfic un primer fet que es constata és que en aquest període

de crisi la taxa d’atur de la Vall de la Gavarresa s’ha situat sistemàticament per sota de la taxa

del Bages i de Catalunya. Com es pot veure, aquests dos darrers àmbits territorials han seguit

uns nivell força semblants en tots els anys analitzats.

Per altra banda, es pot afirmar que tot i aquesta diferència percentual entre els diferents

territoris es pot afirmar que a grans trets tots tres àmbits han seguit una evolució força

semblant. Aquesta es podria definir de la següent manera: una crescuda important entre el

2008 i el 2010, a partir d’aquí una evolució a l’alça fins arribar al moment màxim al 2013 i a

partir d’aquí un lent descens de la taxa fins a l’actualitat. La única nota diferent seria en aquest

descens, en el qual la Vall de la Gavarresa sembla entrar-hi abans, ben bé a partir de 2011 o

2012.

Gràfic 4. Evolució de la taxa d’atur registral 2008-2017.

Font: Observatori del Bages.

0,00%

2,50%

5,00%

7,50%

10,00%

12,50%

15,00%

17,50%

20,00%

22,50%

març de 2008

juny de 2008

setembre de 2008

desembre de 2008

març de 2009

juny de 2009

setembre de 2009

desembre de 2009

març de 2010

juny de 2010

setembre de 2010

desembre de 2010

març de 2011

juny de 2011

setembre de 2011

desembre de 2011

març de 2012

juny de 2012

setembre de 2012

desembre de 2012

març de 2013

juny de 2013

setembre de 2013

desembre de 2013

març de 2014

juny de 2014

setembre de 2014

desembre de 2014

març de 2015

juny de 2015

setembre de 2015

desembre de 2015

març de 2016

juny de 2016

setembre de 2016

desembre de 2016

març de 2017

Evolució de la taxa d'Atur Registral (2008-2017)

Taxa atur registral La Vall de la Gavarresa Taxa atur registral. Comarca del Bages

Taxa atur registral. Catalunya

9

4.1.2.2 Atur per edats

El perfil de les persones aturades a l’any 2017, presenten les següents característiques:

• Si analitzem les persones aturades per grups d’edat i per sexe veurem que a la Vall de la Gavarresa la franja d’edat amb més aturats és la que es troba entre els 55 i 59 anys, tot i que els aturats d’entre 45 i 54 anys i els majors de 60 també tenen un total força significatiu. Un punt en comú de les franges mencionades, és que les dones tenen un pes del 36.9% a diferència dels homes (amb un 25,2%). Comparant aquestes dades amb les del Bages, l’atur afecta a les mateixes franges d’edat, amb la diferència que el pes de les dones no és tan gran (31,7%), en comparació a la dels homes (25.3% ) .

• L’atur femení a la Vall de la Gavarresa representa el 57,5% i al Bages el 55,5%. Aquest fet indica una situació de desavantatge estructural de les dones a tots dos territoris, que evidencia una major dificultat del col·lectiu femení per a sortir de l'atur, malgrat una disminució continuada del mateix.

• Les persones que tenen edats entre els 16 i 24 anys són les que menys atur tenen, observant-se que tant a la Vall de la Gavarresa com al Bages el percentatge d’aturats va pujant a mesura que l’edat augmenta. Així, al Bages, l’atur femení està per sobre del masculí a partir dels 20 anys, i en canvi a la Vall de la Gavarresa té un major pes a partir dels 30 anys.

Taula 3. Atur per edats, Vall de la Gavarresa, març de 2017.

ATUR PER EDATS. MARÇ 2017

Vall de la Gavarresa Bages

Franja edat Homes Dones Total Homes Dones Total

de 16 a 19 anys 5 2 7

155 102 257

de 20 a 24 anys 4 4 8

187 220 407

de 25 a 29 anys 9 5 14

272 367 639

de 30 a 34 anys 10 16 26

370 521 891

de 35 a 39 anys 11 23 34

465 605 1.070

de 40 a 44 anys 20 21 41

545 646 1.191

de 45 a 49 anys 22 22 44

649 684 1.333

de 50 a 54 anys 18 27 45

675 708 1.383

de 55 a 59 anys 28 45 73

762 1.052 1.814

> 60 anys 19 33 52

535 850 1.385

Total 146 198 344 4.615 5.755 10.370

Font: Generalitat de Catalunya a partir de dades de l'INSS

10

Taula 4. Percentatge d’atur per edats, Vall de la Gavarresa, març de 2017.

PERCENTATGE D'ATUR PER EDATS. MARÇ 2017

Vall de la Gavarresa Bages

Franja edat Homes Dones Homes Dones

16 a 19 1,5% 0,6% 1,5% 1,0%

20 a 24 1,2% 1,2% 1,8% 2,1%

25 a 29 2,6% 1,5% 2,6% 3,5%

30 a 34 2,9% 4,7% 3,6% 5,0%

35 a 39 3,2% 6,7% 4,5% 5,8%

40 a 44 5,8% 6,1% 5,3% 6,2%

45 a 49 6,4% 6,4% 6,3% 6,6%

50 a 54 5,2% 7,8% 6,5% 6,8%

55 a 59 8,1% 13,1% 7,3% 10,1%

> 59 5,5% 9,6% 5,2% 8,2%

FONT: Generalitat de Catalunya a partir de dades de l'INSS

Gràfic 4. Piràmide d’edat de l’atur a la Vall de la Gavarresa, març de 2017.

FONT: Generalitat de Catalunya a partir de dades de l'INSS

11

• concentració important de desocupats amb més de 12 mesos de permanència a l’atur (el 42,4% del total). Dins d’aquest col·lectiu, hi ha una concentració important de persones entre 50 a 64 anys (pràcticament un 41%). D’altra banda, trobem que un 27,9% dels aturats porten més de 24 mesos sense una feina remunerada.

Taula 5. Edat i durada de la demanda d’atur a al Vall de la Gavarresa, març de 2017.

Taula 6. Persones en situació d’atur per àmbit territorial i sector de procedències. Vall de la

Gavarresa, març de 2017.

L’atur per sectors té una relació força directa amb el volum d’activitat de cada àmbit, per exemple, tant a la Vall de la Gavarresa com al Bages, els sectors que concentren més atur són la industria i els serveis, dos sectors que a l’hora són els que presenten un major volum de facturació i de moviment econòmic. Malgrat això, hi ha certes difereències entre ambdós territoris que caldria esmentar. Bàsicament, s’observa que l’atur a la industria és més elevat a la Vall de la Gavarresa que al Bages, mentre que en el sector serveis és més baix. Per altra banda, en els altres dos sectors de menys pes, s’entreveu que l’agricultura genera més atur a la Vall de la Gavarresa i que per contra, en el cas de la construcció es localitza més desocupació al Bages.

12

4.1.3 Ocupació

4.1.3.1 Ocupació per sectors d’activitat

La distribució sectorial dels llocs de treball ens continua indicant una economia amb un predomini de les ocupacions del sector industrial (que representen el 50% del total) i un pes de les activitats de Serveis (41,5%), que és inferior al que es registra en el conjunt de la comarca (54,7%) i Catalunya (78%). Aquesta estructura ocupacional contrasta en el context bagenc, en el qual la major part dels municipis presenten un perfil més terciari, això reflecteix el caràcter industrial de la Vall de la Gavarresa. De fet, presenta una economia menys diversificada que la de la comarca del Bages i Catalunya. El sector agrícola, suposa només el 3% de l’ocupació al municipi, tot i així és un percentatge important ja que és molt superior a la del Bages (1,7%) i Catalunya (1,1%).

Els llocs de treball vinculats al sector de la Construcció son inferiors respecte al Bages (6,6%) i similar a la de Catalunya (5,9%), situant-se en el 5,5% del total. Aquesta dada s’apropa a la que suposen els llocs de treball agrícoles i reflexa la no dependència del sector de la construcció a l’economia local.

Taula 7. Afiliació per sectors d’activitat. Vall de la Gavarresa. Desembre de 2016.

TREBALLADORS AFILIATS PER SECTORS D'ACTIVITAT (desembre 2016)

Agricultura Indústria Construcció Serveis Treballadors afiliats TOTAL

LA VALL DE LA GAVARRESA

81 1.338 146 1.112 2.677

BAGES 787 16.651 4.060 39.885 61.383

CATALUNYA 32.584 461.157 180.203 2.395.805 3.069.749


3,0% 50,0% 5,5% 41,5%

BAGES 1,3% 27,1% 6,6% 65,0%

CATALUNYA 1,1% 15,0% 5,9% 78,0%

FONT: Observatori del Treball i Model Productiu

13

4.1.3.2 Anàlisi d’afiliacions a la seguretat social

Una primera característica a destacar a la Vall de la Gavarresa, en termes de mercat laboral, és que entre 2015 i 2016, ha vist augmentar el nombre de llocs de treball localitzats al municipi, amb una taxa de variació de l'afiliació a la Seguretat Social d’un +4,5% (que es tradueix en un increment de 88 llocs de treball, en mitjana anual), la qual sembla consolidar la variació positiva que es registra des de l’any 2013. Val a dir, que el creixement de llocs de treball a l’últim període registrat, s’ha repartit a tots els sectors, menys a la construcció; així, Indústria han augmentat un +3,7%, a l’agricultura puja 17,4% i al sector serveis, on pràcticament des del 2007 no ha parat d’augmentar (6,3 al 2016), i destacant el màxim històric de 775 llocs de feina. En canvi, a la Construcció es registren variacions negatives de del 2007, amb alguna pujada esporàdica però que no ha fet varia la tendència, la última dada del 2016, una baixada de 5.6 punts.

Així, veiem que el mercat laboral a la Vall de la Gavarresa continuen en procés de recuperació, sobretot al sector serveis, i que en general es van generant nous llocs de treball.

Si ens fixem en la mida de les empreses, hi ha dues dades a destacar, son les empreses grans (de més de 250 treballadors), les que han patit una caiguda de més llocs de treball des del 2007 (de 655 a 378), encara que han augmentat un 5% el 2016. En canvi, les empreses d’entre 51 i 250 treballadors son les que més han guanyat i a la última anualitat, augmentant un 21,7%.

Taula 8. Afiliació per sectors i dimensió d’empresa al règim general de Seguretat Social.

Evolució 2007-2016

EVOLUCIÓ AFILIACIÓ AL RÈGIM GENERAL - LA VALL DE LA GAVARRESA (2007-2016)

TOTAL SECTORS MIDA DE L'EMPRESA

ANY Treballadors

afiliats

Agricultura Indústria Construcció Serveis Fins a 50

treballadors

De 51 a 250

treballadors

251 i més

treballadors

2007 2319 26 1643 110 540 1344 320 655

2008 2134 33 1407 135 559 1260 549 325

2009 1872 39 1165 78 590 1243 289 340

2010 1834 21 1133 70 610 1104 386 344

2011 1730 34 1037 56 603 1106 272 352

2012 1710 34 1018 47 611 1140 224 346

2013 1731 20 1037 42 632 1139 257 335

2014 1801 27 1053 46 675 1162 289 350

2015 1973 23 1149 72 729 1208 405 360

2016 2061 27 1191 68 775 1190 493 378


14

Taula 9. Variació interanual de l’afiliació per sectors i dimensió d’empresa al règim general de

Seguretat Social. Evolució 2007-2016.

VARIACIÓ INTERANUAL AFILIACIÓ AL RÈGIM GENERAL - LA VALL DE LA GAVARRESA (2007-2016)

TOTAL SECTORS MIDA DE L'EMPRESA

ANY Treballadors

afiliats

Agricultura Indústria Construcció Serveis Fins a 50

treballadors

De 51 a 250

treballadors

251 i més

treballadors

2008 -8,0% 26,9% -14,4% 22,7% 3,5% -6,3% 71,6% -50,4% 2009 -12,3% 18,2% -17,2% -42,2% 5,5% -1,3% -47,4% 4,6% 2010 -2,0% -46,2% -2,7% -10,3% 3,4% -11,2% 33,6% 1,2% 2011 -5,7% 61,9% -8,5% -20,0% -1,1% 0,2% -29,5% 2,3% 2012 -1,2% 0,0% -1,8% -16,1% 1,3% 3,1% -17,6% -1,7% 2013 1,2% -41,2% 1,9% -10,6% 3,4% -0,1% 14,7% -3,2% 2014 4,0% 35,0% 1,5% 9,5% 6,8% 2,0% 12,5% 4,5% 2015 9,6% -14,8% 9,1% 56,5% 8,0% 4,0% 40,1% 2,9% 2016 4,5% 17,4% 3,7% -5,6% 6,3% -1,5% 21,7% 5,0%

FONT: Observatori del Treball i Model Productiu.

Gràfic 6. Evolució de l’ocupació assalariada. Vall de la Gavarresa. 2012-2017.

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a partir de dades de l'INSS

Pel que fa als autònoms, veiem que la seva evolució al llarg dels últims 10 anys, ha estat irregular, amb pujades i baixades, on les variacions interanuals mai han superat el 6% negatiu o el 5% positiu. Així, a l’últim any, el nombre de cotitzacions ha disminuït en un 4.5%, (29 llocs de treball). L’anàlisi per sectors reflexa el fet de que del 2007 al 2008 l’agricultura va augmentar gairebé el doble el nombre d’afiliats, ( de 29 a 54 persones), amb pujades i baixades interanuals mínimes, on a la última dada disminueix fins als 54 (-8,5%). Un altre sector que ha evolucionat positivament en els últims anys, és el de serveis que passa de 305 a 337 afiliats, encara que en els tres últims anys pràcticament no i ha hagut un augment mínimament significatiu. Finalment dir que el sector industrial i sobretot el de la construcció, son els que presenten en els últims 10 anys una evolució més negativa, presentant a la última interanualitat una afiliació negativa, amb una disminució del -11% i el -8,2% respectivament.

40.000

45.000

50.000

55.000

1.600

1.800

2.000

2.200

I-2

01

2

II-

20

12

III-

20

12

IV-

20

12

I-2

01

3

II-

20

13

III-

20

13

IV-

20

13

I-2

01

4

II-

20

14

III-

20

14

IV-

20

14

I-2

01

5

II-2

01

5

III-

20

15

IV-

20

15

I-2

01

6

II-2

01

6

III-

20

16

IV-2

01

6

I-2

01

7

Bag

es

Gav

arre

sa

EVOLUCIÓ TRIMESTRAL DE L'OCUPACIÓ ASSALARIADA. LA VALL DE LA GAVARRESA (2012-2017)

Gavarresa

Bages

15

Taula 10. Persones afiliades al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Evolució i

sectors d’activitat. Any 2007-2016.

FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu

Gràfic 7. Evolució de l’ocupació autònoma. 2016.

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a partir de dades de l'INSS

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

500

550

600

650

700

I-2

01

2

II-

20

12

III-

20

12

IV-

20

12

I-2

01

3

II-

20

13

III-

20

13

IV-

20

13

I-2

01

4

II-

20

14

III-

20

14

IV-

20

14

I-2

01

5

II-2

01

5

III-

20

15

IV-

20

15

I-2

01

6

II-2

01

6

III-

20

16

IV-2

01

6

I-2

01

7

Bag

es

Gav

arre

sa

EVOLUCIÓ TRIMESTRAL DE L'OCUPACIÓ AUTÒNOMA. LA VALL DE LA GAVARRESA (2012-2017)

Gavarresa

Bages

16

D'altra banda, l'estructura ocupacional de la Vall de la Gavarresa destaca pel fet que els treballadors autònoms tenen més pes que en altres territoris. Un 23% de la gent que treballa l'any 2016 son autoocupats, la gran majoria pertanyen als sectors serveis i industrial (en concret, un 54,7% i el 23,8% respectivament). Comparant amb altres territoris, està 3,4 punts per sobre de la comarca del Bages i 5,2 de Catalunya. Tot i les bones dades, tal com veiem al gràfic, les persones autoocupades han disminuït de del 2015, de 645 a 616.

Taula 11. Afilicació a la Seguretat Social segons tipologia. Desembre de 2016.

AFILIACIÓ SEGONS TIPUS - DESEMBRE DE 2016

EN PERCENTATGE EN NÚMEROS ABSOLUTS

AUTÒNOMS (RETA)

AFILIATS RÈGIM GENERAL

AUTÒNOMS (RETA)

AFILIATS RÈGIM GENERAL


23,0% 77,0% 616 2061

BAGES 19,6% 80,4% 12004 49379

CATALUNYA 17,8% 82,2% 545772 2523977 FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu

17

4.1.4 Contractació Una altra característica destacada del mercat laboral de la Vall de la Gavarresa és que el seu nivell de temporalitat contractual ha anat augmentat irregularment des del 2007. L’últim any registrat, 2016, ha augmentat fins a un 87,5% dels contractes que es van registrar. Aquesta alta temporalitat, i la seva evolució a l’alça, és comuna a la comarca del Bages i a Catalunya , destacant que la temporalitat és 1,2 punts per sota de Catalunya i 2,2 punts per sota del Bages.

Així podem veure que l’evolució del nombre de contractes fixos i temporals a la Vall de la Gavarresa va començar a descendir des del 2007 fins als anys 2012 i 2013, on s’ha anat produït una lenta recuperació en el nombre de contractes, però que encara no ha arribat a les xifres del 2007. La última dada de contractes temporals i fixos al 2016 és de 1524 i 248 respectivament, molt lluny dels 2143 i 509 contactes de l’any 2007.

Taula 12. Evolució del tipus de contracte 2006-2016.

EVOLUCIÓ DEL TIPUS DE CONTRACTE EN %. (2006-2016)

La Vall de la Gavarresa Comarca del Bages Catalunya

Període TIPUS DE CONTRACTE TIPUS DE CONTRACTE TIPUS DE CONTRACTE

Fixos Temporals Fixos Temporals Fixos Temporals

2006 20,3% 79,7% 17,6% 82,4% 16,5% 83,5%

2007 19,2% 80,8% 16,6% 83,4% 17,0% 83,0%

2008 15,7% 84,3% 17,3% 82,7% 16,9% 83,1%

2009 13,6% 86,4% 13,9% 86,1% 13,6% 86,4%

2010 12,9% 87,1% 11,2% 88,8% 11,9% 88,1%

2011 10,5% 89,5% 9,9% 90,1% 10,9% 89,1%

2012 10,2% 89,8% 11,7% 88,3% 13,4% 86,6%

2013 14,4% 85,6% 9,6% 90,4% 10,9% 89,1%

2014 16,0% 84,0% 10,4% 89,6% 11,7% 88,3%

2015 15,4% 84,6% 10,6% 89,4% 11,9% 88,1%

2016 13,8% 86,2% 11,6% 88,4% 12,6% 87,4% FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu

18

Gràfic 8. Evolució dels contractes fixos. La Vall de la Gavarresa, 2006-2016.



Com es pot observar, el gràfic il·lustra perfectament la situació actual respecte a la

contractació. Es percep un augment de la precarietat laboral i la contractació, en aquest sentit,

sembla confirmar aquesta tendència. El descens del nombre de contractacions fixes ha davallat

de manera molt important en el conjunt del període, malgrat tot, a partir del 2012 sembla

intuir-se una lenta recuperació.

0

100

200

300

400

500

600

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Evolució dels contractes fixos. La Vall de la Gavarresa (2006-2016)

Total Homes Dones

19

Gràfic 9. Evolució dels contractes temporals. Vall de la Gavarresa, 2006-2016.



Les dades de la contractació temporal mostren l’impacte de la crisi, especialment en any com

el 2012 i el 2013. Tot això, s’entreveu una recuperació a partir de 2013. Com a conclusió es

podria dir que la contractació temporal presenta signes d’una recuperació més ràpida que la

contractació fixa. Com ja s’ha dit, això va en la línia dels múltiples comentaris que han

aparegut a les reunions participatives en les que s’assenyala a la precarietat laboral i a

l’empitjorament de les condicions de contractació com un dels problemes a resoldre en els

propers anys.

0

500

1000

1500

2000

2500

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Evolució dels contractes temporals. La Vall de la Gavarresa (2006-2016)

Total Homes Dones

20

4.2 Teixit productiu

4.2.1 Facturació empresarial a la Vall de la Gavarresa

L’Observatori del Bages, és un ens que forma part de l’Ajuntament de Manresa, però que

proporciona dades socioeconòmiques de tota la comarca. Un dels seus treballs més destacats

és l’Informe d’Estructura Empresarial del Bages que facilita un anàlisi molt detallat del Registre

Mercantil i per tant del comportament de les empreses de la comarca. Per aquest apartat hem

treballat les dades de l’edició de 2015.

Una prèvia que és important remarcar és que l’anàlisi que seguirà fa referència, tan sols, a

l’activitat desenvolupades per les empreses donades d’alta al Registre Mercantil, això és

Societats Limitades i Societats Anònimes. En aquest sentit, hi ha un important volum d’activitat

econòmica que queda fora d’aquest anàlisi com pot ser la duta a terme per autònoms,

cooperatives, societat civils particulars, etc. Amb tot, l’abordatge d’aquestes dades, tenint en

compte aquest comentari previ, és molt vàlid ja que permet fer una caracterització força

acurada de l’estructura econòmica i empresarial del territori, i a més, detalla força informació

a nivell municipal i de l’àmbit que ens interessa, la Vall de la Gavarresa.

4.2.1.1Facturació per càpita i distribució territorial

En primer lloc, observem una de les dades més rellevants pel què afecta a la Vall de la

Gavarresa. L’Observatori del Bages presenta un gràfic en el què detalla la facturació per càpita

de la comarca distribuïda per àmbits territorials. Com es pot veure, la Vall de la Gavarresa, que

en aquesta dada també inclou Sant Feliu Sasserra, és l’àmbit amb una facturació més alta de la

comarca, força per sobre de la mitjana del Bages.

Gràfic 10. Facturació per càpita a la comarca del Bages. Any 2014

Font: Observatori del Bages. Dades de 2015. En aquest cas, el conjunt territorial de la Vall de la Gavarresa inclou: Artés, Avinyó i

Sant Feliu Sasserra.

21

Com es podrà veure el principal causant d’aquesta dada és Avinyó que allotja una de les

empreses amb més volum de facturació de la comarca.

Una altra dada que també és rellevant és el fet que el volum de facturació de la Vall de la

Gavarresa representa el 8% del total de la comarca. Una xifra destacable si tenim en compte

que la seva població és el 4,82% de la comarca. Aquesta diferència percentual és la que explica

l’elevada facturació per càpita de la gràfica anterior. Seguidament, podem veure la distribució

de la facturació per àmbits territorials a la comarca del Bages.

Gràfic 11. Distribució territorial de la facturació. Any 2014.

Font: Observatori del Bages. Dades de 2015. En aquest cas, el conjunt territorial de la Vall de la Gavarresa inclou: Artés, Avinyó i

Sant Feliu Sasserra.

Tot i que Avinyó és el municipi que fa pujar la facturació per càpita, en dades absolutes Artés

aporta un volum de facturació superior ja que disposa d’un número d’empreses més elevat,

entre les quals destaca Skis Rossignol de España amb 30,7 milions de facturació anual i Aneto

Natural amb 19,9 milions. Pel què fa a Avinyó, s’hi troba Matadero Frigorífico Avinyó, amb

124,4 milions d’euros, empresa de la potent industria porcina de Catalunya que és la cinquena

empresa de la comarca amb major volum de facturació, i seguidament dues empreses més

força destacades, Gases Research Innovation and Technology (20,9 milions d’euros) , dedicada

a la distribució, emmagatzament i desenvolupament de gasos per a aplicacions industrials i

Roqueta Origen (18,3 milions d’euros), celler de la DO Pla de Bages amb marques reconegudes

com Abadal.

A continuació es presenta un rànquing de les principals empreses del Bages segons volum de

facturació. Encerclades amb vermell s’assenyalen les empreses de la Vall de la Gavarresa.

22

Taula 13. Rànquing d’empreses del Bages segons volum de facturació. Any 2014.

Font: Estructura Empresarial del Bages. 2015. Observatori del Bages.

Com es pot comprovar, 5 empreses de la Vall de la Gavarresa es troben entre les 40 del Bages

amb major volum de facturació. Destaca especialment el bon posicionament de la mencionada

Matadero Frigorífico Avinyó.

23

4.2.1.2 Característiques principals i sectors d’activitat segons facturació

La taula següent mostra la facturació per sectors de les empreses inscrites al Registre

Mercantil de la Vall de la Gavarresa.

Taula 14. Distribució de la facturació per sectors d’activitat, Vall de la Gavarresa, 2014.

DISTRIBUCIÓ DE LA FACTURACIÓ PER SECTORS D'ACTIVITAT. LA VALL DE LA GAVARRESA (2014)

SECTORS I ACTIVITATS ECONÒMIQUES Facturació en

milions d'euros

% de la facturació

Total

AGRICULTURA 9,0 2,8%

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (A) 9,0 2,84%

INDÚSTRIA 226,7 71,8%

Productes alimentaris i begudes (10 a 12) 154,4 48,88%

Tèxtil, confecció, cuir i calçat (13 a 15) 9,3 2,95%

Fusta i suro (16) 4,7 1,48%

Paper i arts gràfiques (17 i 18) 0,3 0,09%

Cautxú i plàstic (22) 4,0 1,26%

Metal·lúrgia (24) 0,2 0,06%

Productes metàl·lics, exc. Maquinària (25) 10,8 3,43%

Maquinària i equips (28) 3,6 1,14%

Altres indústries manufactureres (31 a 33) 39,3 12,43%

Energia, aigua, sanejament i gestió de residus (35 a 39) 0,2 0,05%

CONSTRUCCIÓ 4,9 1,5%

Construcció d'immobles i d'obres d'enginyeria civil (41 i 42) 1,3 0,43%

Activitats especialitzades construcció (43) 3,5 1,12%

SERVEIS 75,3 23,8%

Venda i reparació de vehicles motor (45) 0,4 0,14%

Intermediaris del comerç (461) 0,2 0,08%

Comerç a l'engrós d'alimentació i begudes (462 i 463) 22,1 6,99%

Comerç a l'engrós de productes d'ús domèstic (464) 1,2 0,39%

Comerç a l'engrós de TIC i maquinària (465 i 466) 0,6 0,18%

Altres tipus de comerç a l'engròs (467 i 469) 25,6 8,09%

Comerç al detall en establiments no especialitzats (471) 0,1 0,03%

Comerç al detall d'alimentació i begudes (472) 0,2 0,05%

Comerç al detall de combustibles per l'automoció (473) 2,9 0,91%

Comerç al detall de TIC, ús domèstic i culturals (474 a 476) 2,8 0,88%

24

Comerç al detall d'altres articles: Vestir, farmàcia... (477 a 479) 0,1 0,02%

Transport i emmagatzematge (49 a 53) 4,1 1,30%

Hostaleria (55 i 56) 1,9 0,61%

Informació i comunicacions (58 a 63) 0,2 0,07%

Activitats financeres i d’assegurances (64 a 66) 0,7 0,23%

Activitats immobiliàries (68) 0,2 0,07%

Activitats professionals, científiques i tècniques (69 a 75) 8,7 2,77%

Activitats administratives i serveis auxiliars (77 a 82) 0,5 0,17%

Activitats artístiques, recreatives i altres serveis (90 a 99) 0,0 0,01%

Educació, sanitat i serveis socials (84 a 88) 2,7 0,85%

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Observatori del Bages.

Com es pot comprovar, el fet de posar el focus sobre el volum de facturació en dades del

Registre Mercantil, mostra una distribució sectorial una mica peculiar. El fet que crida més

l’atenció és el pes importantíssim del sector industrial que suposa el 71,8% del total. Mentre

que el sector serveis, predominant en ocupació, aquí apareix amb un 23,8% del total. En

aquest cas, l’agricultura s’acostaria al volum aproximat del nombre d’empreses que té i en

canvi la construcció cau a un nivell molt baix. La primera conclusió d’aquestes dades és que en

la industria la majoria d’empreses són societats limitades i societats anònimes, per aquesta raó

apareixen aquestes dades. Això no vol dir que no tingui pes. Ans al contrari, les dades

confirmen la seva importància que també es veu en la seva capacitat per generar ocupació, tot

i que en aquest cas, no és en termes absoluts si no des d’un punt de vista comparat amb altres

territoris o amb Catalunya mateix (en ocupació, el sector industrial tendeix a ocupar entre un 3

i 5% més de persones a la Vall de la Gavarresa respecte a Catalunya). Amb tot, convé no

oblidar que en el sector serveis com en la construcció l’activitat dels autònoms, societats civils

particulars i altres entitats tenen un pes molt important.

Entrant en el detall de la informació que ofereix la taula, observem com la presència del

Matadero Frigorífico Avinyó condiciona molt la caracterització del teixit empresarial ja que en

la industria de productes alimentaris i begudes s’hi troba gairebé la meitat del total de

facturació de les empreses mercantils de la Vall de la Gavarresa (48,88%). Aquesta dada

transmet, d’alguna manera, la dependència econòmica que generen empreses d’aquest volum

en el territori. Per altra banda, en el cas dels serveis, s’observa que bona part de la facturació

prové d’empreses de comerç a l’engròs, pràcticament un 15% del total de facturació del

sector.

25

4.2.2 Empreses per dimensió i sector d’activitat

Si analitzem els centres de cotització, veiem que a l’igual que el Bages (18,08%), el teixit empresarial industrial ocupa el segon lloc a la Vall de la Gavarresa (25,93%), encara que aquesta està clarament per sobre.

En canvi al Bages, les empreses del sector serveis (71,46%) i les de construcció (9,01%) superen les de la Vall de la Gavarresa, amb el 63,37% i el 8,23% respectivament.

Taula 15. Empreses per sector d’activitat. 1r trimestre de 2017.


Cal assenyalar que el teixit econòmic es caracteritza per la presència decisiva de mitjanes empreses, amb plantilles d’entre 51 i 250, i de més de 250 treballadors. Així el 42,3% dels treballadors assalariats treballen en empreses que tenen aquestes dimensions. Si analitzem la ràtio d’assalariats podem veure diferències notables en cadascun dels nuclis més poblats de la Vall de la Gavarresa: a Avinyó la dimensió mitjana de les empreses (11,7) és superior a la mitjana comarcal (9,3), en canvi a Artés és inferior (7,2). Això reflexa diferències en l’estructura empresarial, ja que la mà d’obra assalariada a Avinyó treballa majoritàriament a empreses de mida gran i en canvi a Artés la majoria està repartida en empreses de mida petita i mitjana. Si veiem la Vall de la Gavarresa en el seu conjunt, la ràtio d’assalariats per centre de cotització és una mica més baix (8,4) que la de la comarca del Bages.

EMPRESES PER SECTOR D'ACTIVITAT (1er trimestre 2017)

Empreses IT 2017 LA VALL DE LA GAVARRESA

COMARCA DEL BAGES

Nombre Total 243 5.316

Agricultura 2,47% 1,45%

Indústria 25,93% 18,08%

Construcció 8,23% 9,01%

Serveis 63,37% 71,46%

De 0 a 10 treballadors 83,13% 85,36%



Més de 250 treballadors 0,41% 0,36%

26

Taula 16. Nombre de treballadors afiliats al règim general segons mida d’empresa. Desembre

de 2016.

NOMBRE DE TREBALLADORS AFILIATS AL RÈGIM GENERAL SEGONS MIDA D'EMPRESA (DESEMBRE DE 2016)

TERRITORI Fins a 50 treballadors

De 51 a 250 treballadors

251 i més treballadors

TOTAL

NO

MB

RE


1190 493 378 2061

BAGES 25686 11574 12119 49379

CATALUNYA 1186975 581778 755224 2523977

PE

RC

EN

TA

GE

LA VALL DE LA GAVARRESA 57,7% 23,9% 18,3%

BAGES 52,0% 23,4% 24,5% CATALUNYA 47,0% 23,1% 29,9% FONT: Observatori del Treball i Model Productiu

DESEMBRE 2016 ARTÉS AVINYÓ


COMARCA DEL BAGES

Centres de cotització

169 72 241 5316

Treballadors afiliats al

Regim General

1217 844 2061 49379

DIMENSIÓ MITJANA

D'EMPRESES

7,2 11,7 8,6 9,3


Com es pot comprovar en aquestes dues taules la Vall de la Gavarresa peresenta un teixit d’empreses on predominen les dimensions petites. Percentualment, el 57,7% dels treballadors es troben en empreses de fins a 50 persones. En la resta d’àmbits comparats aquesta xifra és força inferior, especialment en la mitjana catalna on la diferència és de 10 punts. Això fa que, mentre que el percentatge de persones treballant en empreses de 51 a 250 treballadors és pràcticament igual en els tres àmbits, la Vall de la Gavarresa tingui menys treballadors ubicats en empreses de més de 250 treballadors si ho comparem amb el Bages i Catalunya.

Per altra banda, també és important remarcar la diferència que hi ha entre Artés i Avinyó. En el cas d’Artés, la dimensió mitjana és de 7,2 treballadors per empresa, per sota de la mitjana del Bages, mentre que Avinyó la dada és d’11,7 persones per empresa, situant-se per sobre de la mitjana del Bages.

27

4.2.3 Evolució del teixit productiu 2007-2016

A continuació es passa a observar l’evolució del teixit empresarial de la Vall de la Gavarresa. En

el següent gràfic es mostra l’evolució del nombre total d’empreses entre el període 2007 i

2017 de manera comparada entre el Bages i la Vall de la Gavarresa.

Cal dir que l’evolució del nombre d’empreses, pot tenir algunes mancances ja que, per

exemple, no informa sobre l’ocupació o bé no aporta informació de l’activitat desenvolupada

pels autònoms. Amb tot, si que és un bon indicador per veure el clima empresarial d’aquests

darrers any. Així, en l’observació inicial veiem com a la Vall de la Gavarresa el volum

d’empreses va patir una davallada en els anys més durs de la crisi econòmica i com a partir del

2013 comença a remuntar. No arribar a una recuperació absoluta però si que es pot que les

xifres mostren una millora. Pel què fa al Bages veiem un comportament més uniforme, en

bona part perquè la població d’estudi és molt més gran i per tant les dades no tenen tantes

oscil·lacions. Malgrat tot, i a grans trets, si l’evolució del nombre d’empreses a la Vall de la

Gavarresa pot tenir una forma de còncava, en el cas del Bages estaríem parlant d’un descens

més continuat i una relativa estabilitat en els darrers dos anys. El Bages, doncs, sembla que

aconsegueix aturar la pèrdua d’empreses, però no començar a guanyar número.

Gràfic 12. Evolució per número d’empreses total. Comparativa Vall de la Gavarresa i Bages.

Font: Diba, programa Hermes. Elaboració pròpia.

Si es posa atenció en els percentatges de pèrdua d’aquests anys, s’observa que actualment a la

Vall de la Gavarresa hi ha el 94,92% d’empreses que hi havia a 2007, mentre que al Bages tan

sols hi ha el 84,32%. A Catalunya, en canvi, el nombre d’empreses que hi ha en l’actualitat

respecte a l’any 2008 és del 89,82%. Dels territoris comparats el Bages és el que presenta més

3000

3500

4000

4500

5000

5500

6000

6500

7000

150

170

190

210

230

250

270

Marçdel

2007

Marçdel

2008

Marçdel

2009

Marçdel

2010

Marçdel

2011

Marçdel

2012

Marçdel

2013

Marçdel

2014

Marçdel

2015

Marçdel

2016

Marçdel

2017

Vall de la Gavarresa

Bages

28

pèrdua de teixit empresarial, mentre que la Vall de la Gavarresa, és el que ha tingut millor

resposta durant aquests darrers deu anys.

4.2.4 Evolució per dimensió d’empresa

La Vall de la Gavarresa presenta un perfil de petita i mitjana empresa en termes majoritaris. En

aquest sentit, convé tenir present que al 2016, 1.344 persones d’un total de 2.319 treballaven

en empreses de menys de 50 treballadors, aproximadament un 58% del total. A més convé no

oblidar les 616 persones adscrites al règim especial d’autònoms. De fet, segons dades del

primer trimestre de 2017, el 83,13% de les empreses tenien entre 0 i 10 treballadors. En

aquest sentit, és interessant observar com el nombre de persones que treballen en empreses

de menys de 50 treballadors ha incrementat en els darrers anys passant de 1.190 persones al

2007 a 1.344 persones al 2016. Aquesta dada contrasta amb el fet que les empreses d’entre

50 i 250 treballadors han vist reduït el nombre de persones contractades durant el mateix

període, passant de 493 al 2007, a 320 al 2016. Finalment, la gràfica que es presenta a

continuació mostra com el nombre de persones que treballen en empreses de més de 250

persones, ha augmentat.

Gràfic 13. Evolució del nombre de persones treballadores per dimensió d’empresa. Any 2007-

2016.

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades de l'Idescat i de l'aplicatiu Hermes, Diputació de Barcelona.

A grans trets el gràfic permet visualitzar que la majoria de l’ocupació és generada en empreses

de dimensió petita. No només això, si no que sembla que aquesta tendència va en augment.

Com a darrera conclusió, es percep una tendència en què la dimensió d’empresa mitjana

(entre 50 i 250 treballadors) no ocupa tanta gent i en canvi les empreses de dimensió més gran

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Fins a 50 treballadors

De 51 a 250 treballadors

251 i més treballadors

29

augment el nombre de persones contractades. Finalment, convé assenyalar que segons

aquestes dades s’ha passat de 2.061 persones contractades a 2.319, un pujada del 12,5%,

entre el període 2007 i 2016. La dada no és gens dolenta si tenim en compte que entremig hi

ha hagut una crisi molt important.

4.2.5 Evolució per sectors

L’anàlisi de la distribució de les empreses de la Vall de la Gavarresa per sectors d’activitat ens

aporta dues primeres conclusions importants. La primera, atenent a l’actualitat, permet

mostrar una economia desenvolupada, on el sector serveis és el que té més pes. Probablement

una dada important és el pes de la industria, que com ja s’ha vist en d’altres apartats, juga un

paper destacat. La segona conclusió fa referència a l’aspecte evolutiu que facilita el gràfic. Com

es pot veure, un tret que sobresurt és la pèrdua de pes de la construcció. De fet, aquest sector

ha passat de comptabilitzar 40 empreses a ser-ne només 20, és a dir, una reducció del 50%. La

industria també ha perdut teixit i els serveis, per contra, n’ha guanyat. L’agricultura, en aquest

cas, ha mantingut una comportament força estable, tot i que val a dir que el nombre

d’empreses en el sector agrari no és el millor indicador per veure’n la seva situació, ja que es

tracta d’un àmbit en el què molta activitat és desenvolupada per professionals autònoms. Per

exemple, a març de 2017, les empreses del sector agrari representen el 2,46% del total. En

canvi, els autònoms agraris suposen el 8,76% de tots els autònoms de la Vall de la Gavarresa.

Gràfic 14. Distribució del nombre d’empreses per sectors d’activitat a la Vall de la Gavarresa.

Evolució 2007-2017.

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades de l'Idescat i de l'aplicatiu Hermes, Diputació de Barcelona.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Serveis

Construcció

Indústria

Agricultura

30

4.3 Àrees d’activitat econòmica a la Vall de la Gavarresa

Tan Artés com a Avinyó disposen de polígons d’activitat econòmica. A més, com ja s’ha pogut

veure, el territori presenta un pes destacat en quan a l’activitat industrial, tan pel què fa al

nombre relatiu d’empreses, a l’ocupació generada com al volum de facturació d’aquestes

activitats. Com també s’ha comentat malgrat el pes industrial, les activitats són molt

diversificades i entre les quals destaca el volum d’ocupació i facturació de 4 o 5 empreses

principals. Aquestes empreses també són les que generen més ocupació de sòl en aquests

polígons i, en moments, concrets també han estat tractores de la regularització urbanística

dels espais i les seves infraestructures. Aquest procés ha fet que la situació dels espais

d’activitat econòmica siguin força diferents entre Artés i Avinyó. Com es podrà veure a

continuació, Artés disposa d’un sòl àmbit d’activitats, el Polígon Santa Maria d’Artés. Des de la

seva creació a mitjans anys 70 del segle XX, aquest polígon ha tingut diverses ampliacions

(Santa Maria, I i II) fins a arribar a les 70 ha actuals. Amb tot, l’espai és completament

compacte i està unificat. En el cas d’Avinyó, com es podrà veure la situació és una mica

diferent ja que es disposa de diverses zones dins del municipi que estan destinades a activitats

econòmiques. En alguns casos, aquests espais són per ubicar-hi una sola empresa, mentre que

en d’altres es disposa d’una urbanització més amplia i permet la ubicació de diverses activitats.

Gràfic 15. Ubicació dels polígons d’activitat econòmica de la Vall de la Gavarresa. Any 2016.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Marcat en traçat de color lila es mostren les àrees industrials del territori.

Marcat amb color taronja es mostren els nuclis poblacionals

31

4.3.1 Polígon Industrial Santa Maria d’Artés

El Pla d’Ordenació del P. I. Santa Maria d’Artés va ser aprovat definitivament al 1977. Es troba

ubicat a l’extrem sud-oest del nucli urbà, al peu de la BV-4512, a tocar de l’eix transversal (C-

25) i de l’eix del Llobregat (C-16). El polígon ha tingut dues ampliacions, Santa Maria I, l’any

1990, i Santa Maria II aprovada l’any 2006. L’extensió total del espai és de 46,46 ha, amb un sòl

d’ús públic de 21 ha i un sòl industrial de més de 25 ha.

L’ocupació en l’espai original i la primera ampliació és important si és té en compte que els

darrers anys han sigut complicats econòmicament, arriba pràcticament al 90%. En l’ampliació

II, hi ha força més disponibilitat ja que l’ocupació actual és del 21,70%. A hores d’ara, però, ja

es preveu la ubicació de dues empreses noves.

El volum d’ocupació és una bona mostra de que l’equipament està gaudeix de bones

condicions. Està ben comunicat, té tots els serveis bàsics, disposa de fibra òptica i en els

darrers anys s’ha activat l’Associació d’Empresaris del Polígon Santa Maria d’Artés (AEPA) que

vetlla per un bon manteniment del polígon i per a la introducció de serveis avançat en aquest

espai.

Gràfic 16. Foto del nucli urbà d’Artés i el Polígon Santa Maria assenyalat en vermell. Any 2016.

Font: google maps.

El polígon d’Artés allotja en l’actualitat a unes 53 empreses. Disposa de 34 ofertes disponibles,

5 de les quals són naus i 29 són parcel·les. Convé assenyalar que es comptabilitzen 150

empreses dins del nucli urbà i 6 empreses més fora del nucli i del polígon.

32

Resumint es tracta d’un polígon dissenyat per petita i mitjana industria. Com a percepció, és

un dels punts forts actuals del desenvolupament econòmic de la Vall de la Gavarresa. A hores

d’ara no es plantegen més ampliacions i segurament, la principal reflexió al voltant del polígon

és dels usos que ha de tenir ja que s’ha obert cert debat al voltant de modificar usos i

permetre que es puguin instal·lar activitats comercials, convertint-lo amb un polígon de

caràcter mixt. L’altre gran aspecte a tenir en compte, és la forta dependència d’un espai com

aquest a nivell econòmic, tan de generació d’activitat com d’ocupació laboral.

Taula 17. Usos i serveis del Polígon d’Artés

Condicions i usos previstos

Alçada edificable 9 i 11m.Superfície de parcel·lació mínima: 500 m2; edificabilitat de 1,6 m2/m2 a 2m2/m2.

Serveis bàsics Clavegueram, subministrament elèctric, aigua, gas, senyalització, autobús, pavimentació, aparcament, telèfon, enllumenat, aparcament de camions, boques antiincendi.

Serveis avançats Fibra òptica, càmeres de videovigilància, associació d’empresaris. Font: elaboració pròpia. 2017.

4.3.2 Polígons d’Activitat Econòmica d’Avinyó

La situació dels polígons d’activitat a Avinyó és completament diferent a la d’Artés. Amb tot,

convé remarcar que Avinyó allotja a algunes de les empreses amb més volum de facturació de

al comarca. De fet, és el segon municipi amb major facturació per càpita de la comarca i el

cinquè amb xifres de facturació absolutes.

Al municipi d’Avinyó es localitzen 7 espais d’activitat econòmics: El Molí de Cal Verdaguer, El

Punsic, El Soler, El Torrent del Soler, Escorxador d’Avinyó, Eurofil i La Maiola. A hores d’ara,

Avinyó ubica 14 empreses en espais industrials.

Gràfic 17. Foto d’Avinyó i dels diferents espais d’activitat econòmica (assenyalats en vermell).

33

Les 7 zones industrials d’Avinyó proporcionen al municipi un volum d’espai industrial força més

elevat que el d’Artés. En aquest sentit, el sòl industrial avinyonenc suma 78,59 ha en total amb

un espai d’ús de 49 ha. A més, també convé assenyalar que en el cas d’Avinyó hi ha polígons

amb ús industrial, d’altres amb ús comercial i alguns encara amb ús sense definir. El ventall

d’activitats que pot ubicar-se en els espais d’activitat d’Avinyó és força més ampli que el

d’Artés.

Taula 18. Polígons d’activitat d’Avinyó. 2016

Polígon Us M2 Totals M2 ús públic

M2 Ús industrial/Comercial

El Molí de Cal Verdaguer

Industrial 123.567 m2 53.047 m2 70.520 m2 (previstos)

El Punsic Comercial 183.152 m2 79.300 m2 103.852 m2

El Soler Comercial 252.900 m2 123.302 m2 129.600 m2

El Torrent del Soler

Sense definir 32.696 m2 32.696 m2

Escorxador d’Avinyó

Sense definir 82.466 m2 48.478 m2 i 33.988 m2 (previstos)

Eurofil Sense definir 57.898 m2 57.898 m2

La Maiola Industrial 55.028 m2 55.028 m2

Font: https://www.poligonsbages.cat/municipis/avinyo. Consell Comarcal del Bages.

Com s’ha comentat en aquests espais hi ha ubicades 14 empreses. El fet que l’extensió en

metres quadrats sigui superior a la d’Artés, per exemple, fa pensar que el volum mitjà de les

empreses d’Avinyó és major en quan a ocupació de sòl. Per altra banda, també s’ha de tenir en

compte que Avinyó té diverses empreses dins del rànquing de les 100 empreses del Bages amb

més volum de facturació. Resumint, doncs, es pot dir que a Avinyó hi ha menys empreses en

polígons que a Artés, però que aquestes, de mitjana, són sensiblement més grans. Convé

recordar també que, hi ha 3 naus i 8 parcel·les disponibles. En general, tots els polígons

gaudeixen de serveis bàsics. La fibra òptica està en procés d’implementació. I no es disposa

d’una associació empresarial específica dels polígons d’activitat ja que l’existent agrupa

comerços i empreses.

Tot i que hi ha certes diferències en les característiques dels polígons de cada municipi, més

enllà del tema de la conformació, concentració o disgregació d’espais, la percepció ciutadana i

tècnica és que la Vall de la Gavarresa disposa d’uns bons espais per desenvolupar activitat

econòmica a nivell industrial. No hi ha insuficiències en aquest sentit. De fet, segurament, una

de les reflexions emergents és la de prevenir efectes d’excessiva dependència en termes

econòmics i d’ocupació de les grans empreses que hi ha ubicades en aquests espais. És a dir, es

comença a plantejar la necessitat de fomentar nous sectors d’activitat que permetin generar

activitat econòmica i ocupació i prevenir les conseqüències negatives que podria tenir el fet

que una d’aquestes empreses mitjanes-grans decidís abandonar aquest territori.

34

4.4. Cens Agrari

Les dades disponibles del cens agrari són del 2009. Malgrat que no són recents, es tracta d’una

informació que pot ser útil per extreure’n alguns elements de debat. En primer lloc convé no

oblidar que el sector agrari, almenys pel què fa a ocupació generada, té força més pes a la Vall

de la Gavarresa que a la mitjana del Bages o Catalunya. Per exemple, el percentatge

d’asslariats en el sector agrari al 2016 a la Vall de la Gavarresa era de l’1,31% del total, mentre

que la mitjana del Bages era del 0,44% i de Catalunya del 0,33%. En el cas dels autònoms, que

és on probablement es percep millor la dimensió del sector, el 8,76% del total d’autònoms de

la Vall de la Gavarresa es dedicava al primer sector, mentre que la mitjana al Bages és del

4,71% i la de Catalunya del 4,40%. Com es pot comprovar, la Vall de la Gavarresa té una

diferència específica respecte a la comarca i al país que mostren unes dades força semblants.

Taula 19. Cens agrari municipis de la Vall de la Gavarresa, 2009

Font: Idescat.

Els cens agrari mostra una aproximació al sector agrari per activitat i permet veure amb més

detall quina és la realitat d’aquest àmbit productiu. Pel què fa a l’agricultura, es podria pensar,

Cens agrari Artés Avinyó Bages Catalunya

Terres llaurades 1.671 1.180 26.853 792.425

Pastures permanents 164 484 9.642 355.107

Total 1.835 1.664 36.495 1.147.532

Herbacis 1.603 1.148 25.870 511.150

Fruiters 13 0 233 110.819

Olivera 9 0 291 101.236

Vinya 47 32 420 61.391

Altres 0 0 39 7.829

Total 1.671 1.180 26.853 792.425

Sense terres 2 2 63 1.519

Amb terres 46 42 1.281 59.320

Total 48 44 1.344 60.839

Sense ramaderia 23 18 678 47.172

Amb ramaderia 25 26 666 13.667

Total 48 44 1.344 60.839

Bovins 829 2.727 19.693 544.135

Ovins 278 1.847 21.474 600.082

Cabrum 10 190 3.798 71.748

Porcins 7.790 16.962 298.828 6.742.638

Aviram 53.001 476 1.278.747 43.890.563

Conilles mares 11 217 39.277 335.054

Equins 20 9 642 19.352

Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. 2009

Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009

Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009

Caps de bestiar. Per espècies. 2009

Superfície agrícola utilitzada (SAU). Hectàrees. 2009

35

inicialment, que la Vall de la Gavarresa pot destacar en la producció vitivinícola ja que no deixa

de ser uns dels bressols importants de la Denominació d’Origen Pla de Bages. No obstant, això

no és així. Mentre que a la Vall de la Gavarresa la vinya ocupa el 2,77% de les hectàrees

agràries, a Catalunya la mitjana és del 7,74%. Com es demostra, Catalunya és un país amb una

gran presència de la viticultura i per tant, representa una realitat específica concreta. Però no

deixa de cridar l’atenció que una zona amb Denominació d’Origen pròpia no es mostri almenys

proper a la mitjana del país. En resum, el conreu a la Vall de la Gavarresa destaca per pla

producció d’herbacis, és a dir, farratges i sobretot, cereals.

Pel què fa a la ramaderia, destaca el sector porcí i l’aviram. I en menor mesura el boví i l’oví.

Aquestes dades van en la línia de la comarca i del país.

Les diferents característiques geogràfiques de cada municipi de la Vall es poden veure

reflectides en les característiques del sector agrari tal i com mostra aquesta taula. Per

exemple, Artés és un municipi molt més agrícola que Avinyó ja que com es pot comprovar té

més hectàrees llaurades. Això és especialment rellevant si no oblidem que el terme municipal

d’Artés és de 17,9 km2 mentre que el d’Avinyó és de 63,20 km2. Per contra, exceptuant

l’aviram que, és un sector que productivament ocupa molt poc espai, Avinyó té molta més

ramaderia. La diferencia es percep especialment en les producció extensives de boví i oví.

També en el sector porcí Avinyó dobla el nombre de caps d’Artés. Artés té un terme més apte

per al conreu, mentre que Avinyó destaca per la seva massa forestal, per les hectàrees de

pastures permanents.

36

4.5. Sector turístic

Segurament un dels punts febles més evidents des del punt de vista econòmic de la Vall de la

Gavarresa és el representat pel sector turístic. Les poques dades específiques disponibles fan

plausible aquesta realitat. Però les taules de participació amb les quals s’ha contrastat tot

aquesta informació, també han confirmat aquesta percepció. Val a dir que el conjunt del Bages

segueix aquesta mateixa dinàmica i que per tant, el fet que hi hagi poca capacitat

d’allotjaments turístics tampoc no és una excepcionalitat a la comarca. Tot i això, cal no oblidar

alguns puntals turístics com Montserrat o el castell de Cardona, on es disposa d’una llarga

experiència d’aprofitament del patrimoni. I també és bo tenir present que a hores d’ara van

sorgint moltes iniciatives cada cop més interessants relacionades amb l’enoturisme.

No obstant, pel què fa a la Vall de la Gavarresa, la comparació amb la costa catalana però

també amb el teixit pirinenc, més proper i comparable, és demolidora. Hi ha pocs allotjaments

turístics, siguin en forma d’hotels, càmpings i fins i tot turisme rural, el punt on potser es

percep més moviment. El Bages i la Vall de la Gavarresa han estat, tradicionalment, zones de

producció industrial i amb capacitat de manteniment de l’activitat agrària. D’aquesta realitat

provenen els indicadors turístics que es mostren a continuació.

Taula 20. Allotjaments turístics, any 2016.


Hotels 0 1 26 2.978

Places d'hotels 0 18 1.053 309.486

Càmpings 0 0 3 350

Places de càmpings 0 0 504 270.585

Turisme rural 1 3 69 2.403

Places de turisme rural 7 23 492 18.938

Font: Idescat.

Com es pot comprovar les places turístiques són realment escasses, però especialment destaca

Artés amb una capacitat d’allotjament molt baixa.

Convé assenyalar que aquesta situació que fins ara s’havia percebut com a normal, atenent al

poc interès turístic que a priori hi podria haver a la Vall de la Gavarresa, darrerament ha

començat a canviar. Hi ha diversos motius que ho explicarien. El primer d’ells, sense dubte, és

el creixent interès pel món de vi i el fet que des de 1995 el territori disposi d’una Denominació

d’Origen. Una DO que ha donat força a la viticultura i que ha fet que el vi de casa tingui un

reconeixement i una identitat pròpia cada cop més valorada pel públic. L’enoturisme, doncs, és

un sector emergent al Bages i és en aquest punt on es detecten mancances en quan a

allotjaments. La Vall de la Gavarresa ja disposa d’uns bons cellers per visitar i d’una restauració

molt acceptable. Falten places d’allotjament.

A part, però, més enllà del vi, hi ha alguns altres aspectes que caldria tenir en compte i que

confirmarien aquesta percepció. Per exemple, el creixent turisme lligat el senderisme i a

activitats familiars. Es tractaria de la configuració d’una oferta, present a hores d’ara, que

potser no requereix tanta preparació com poden ser altres rutes per fer a peu o amb bicicleta

37

que es poden trobar a zones com els Pirineus, a més distància també de l’àrea metropolitana.

Convé assenyalar que per la Vall de la Gavarresa hi transcórrer el Camí de Sant Jaume, el Camí

Abat Oliva, el Camí Ignasià, un parell de GR’s i el camí ramader central, entre d’altres.

I per últim, un darrer incentiu que des de la gestió turística comarcal s’ha considerat com a

estratègic és la conformació del Geoparc de la Catalunya Central que representa la posada en

valor d’un important patrimoni geològic i miner al Bages. El Geoparc rep la consideració de

Geoparc Mundial de la Unesco. Es tracta d’un reconeixement important que a hores d’ara està

en vies d’impuls per part de les institucions comarcals. En aquest sentit, la Vall de la Gavarresa

també disposa d’elements específics que formen part del Geoparc.

Resumint, doncs, el territori està veient com emergeixen una sèrie de factors diferents que

poden contribuir a generar certa activitat econòmica en el sector turístic. Aquest fet,

representa l’obertura de noves oportunitats que haurien de ser valorades i ateses.

38

4.6. Macromagnituds i impostos

L’Institut d’Estadística de Catalunya publica unes dades relacionades amb el PIB, la Renda

Familiar Disponible Bruta (RFDB), i informació sobre els impostos per declarant que permeten

veure la situació dels municipis de la Vall de la Gavarresa respecte a altres àmbits comparats

com el Bages i Catalunya.

En primer lloc, convé assenyalar que per nombre d’habitants, no es disposa de dades d’Avinyó

pel què fa al seu PIB i a la RFDB. Per tant, només podem fer un petit incís en el cas d’Artés. En

aquest sentit, resulta interessant observar les files que proporcionen les dades per habitant ja

que això permet fer una anàlisi comparat amb el Bages i Catalunya. Com es pot veure en línies

generals el PIB i la RFDB per habitant és més baix a Artés que a la mitjana del Bages i de

Catalunya. És interessant retenir aquestes dades ja que d’alguna manera mostren la riquesa

del territori. Si es passa a analitzar les dades sobre la Base imposable general per declarant de

l’Impost sobre la renda, del qual es disposa d’informació dels dos municipis, es veu quelcom

semblant. Artés i Avinyó tenen unes bases imposables per declarant sensiblement més baixes

que les del Bages i les de Catalunya.

Taula 21. Principals macromagnituds i impostos.

Macromagnituds i impostos Artés Avinyó Bages Catalunya

Producte interior brut (base 2010). 2014

PIB (milions d'euros) 110,6 4.278,70 206.776,30

PIB per habitant (milers d'euros) 19,7 24,6 27,8

PIB per habitant (índex Catalunya=100) 70,8 88,6 100

Renda familiar disponible bruta (base 2010). 2013

RFDB (milers d'euros) 84.670 2.672.958 120.765.499

RFDB per habitant (milers d'euros) 15,2 15,3 16,2

RFDB per habitant (índex Catalunya=100) 93,6 94,5 100

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Euros. 2014

Base imposable general per declarant 17.861 16.651 19.098 20.900

Quota resultant de l'autoliquidació per declarant 4.154 3.720 4.827 5.855

Impost de béns immobles urbans (IBI). 2015

Nombre de rebuts 3.847 1.557 133.868 5.827.017

Base imposable per rebut (euros) 75.442,90 76.477,80 64.054,60 66.006,90

Quota íntegra per rebut (euros) 373,3 375,8 416,4 486,8

Impost sobre el patrimoni de les persones físiques (IPPF). 2007

Patrimoni total per declarant (euros) 395.730 485.433 418.360 516.035

Actius reals (%) 42,9 32 34,2 37,4

Actius financers (%) 57,1 68 65,8 62,6

Font: Idescat.

39

Pel què fa a l’impost de l’IBI per rebut es manté la tendència a situar la Vall de la Gavarresa en

nivell inferiors als altres àmbits comparats. En el cas de l’impost sobre patrimoni, s’entreveuen

algunes diferències. Avinyó per exemple es situa en un patrimoni mitjà per declarant força

superior al d’Artés i a la mitjana de la comarca. Tot i això , tampoc arriba a la mitjana catalana.

En aquest cas, Artés és el territori d’observació que té un nivell més baix de patrimoni per

declarant.

En línies generals una de les conclusions que es pot extreure d’aquest apartat és que malgrat

que la Vall de la Gavarresa presenta bones dades en quan a ocupació i teixit productiu, els

indicadors relacionats amb la riquesa es situen una mica per sota de la mitjana de Catalunya.

40

4.7 Conclusions Economia

En tot aquest apartat ja s’han introduït diversos aspectes que es voldrien destacar referents a

la situació econòmica, empresarial i laboral de la Vall de la Gavarresa. També s’ha fet una

abordatge d’altres elements relacionats amb el desenvolupament d’un territori com poden ser

els polígons d’activitat econòmica, els equipaments turístics, l’activitat agrària o bé l’anàlisi de

les dades de PIB i renda per càpita. Les dades treballades aporten informació per elles

mateixes, amb tot, cal aprofitar i fer esment de moltes de les conclusions que s’han extret a

partir dels processos participatius que s’han realitzat. Atenent a aquests treballs, es presenta el

següent anàlisi a mode de conclusions principals.

Mercat de treball: població activa i atur

Les projeccions de població activa a curt i mig termini, és a dir, en l’horitzó 2025, no són

positives. En principi es preveu un estancament, en el millor escenari, o bé una pèrdua de

població activa en els escenaris mig i baix de les projeccions plantejades.

L’evolució de l’atur a la Vall de la Gavarresa segueix una tendència semblant al de la comarca

del Bages, però sempre amb indicadors una mica és baixos, per tant amb taxes d’atur inferiors.

Per exemple, en tots els anys de crisi a la Vall de la Gavarresa amb prou feines s’ha superat el

13% d’atur registrat i actualment la taxa no arriba al 10%. A hores d’ara, a la comarca i a

Catalunya aquest indicador supera el 14% en tots dos casos.

La característica principal de l’atur a la Vall de la Gavarresa és la forta presència de població

d’edat avançada en aquesta situació. És a dir, es percep que l’atur es concentra especialment a

partir dels 50 anys, amb dades altes. A més, també és en aquesta franja d’edat on la situació

d’atur té més durada.

Per sectors, destaca l’atur de la industria, superior a la mitjana del Bages, mentre que en

serveis és inferior. Aquesta dades van relacionades també amb la capacitat de generació

d’ocupació de cada sector en cada àmbit territorial. Com s’ha vist, el sector industrial a la Vall

de la Gavarresa genera molta ocupació.

Fortaleses: índexs de taxa d’atur registrat inferior als àmbits comparats.

Debilitats: presència d’atur important en població major de 50 anys. Durada d’atur alta també

en aquesta franja d’edat.

Mercat de treball: ocupació

L’ocupació té uns indicadors realment elevats en el sector de la industria, amb un 50% del total

de la població ocupada a la Vall de la Gavarresa. Aquesta dada contrasta amb el 27,10%

d’ocupació que la industria genera al Bages i el 15% de mitjana a Catalunya. També repercuteix

en el sector serveis que ocupa menys persones que en els altres territoris observats. Per últim,

cal destacar que l’agricultura genera el triple d’ocupació a la Vall de la Gavarresa que al Bages i

Catalunya.

41

Pel què fa a l’evolució en el període 2007-2017, la construcció ha estat el sector que més

ocupació ha perdut amb diferència. La industria ha perdut ocupació respecte a la que tenia al

2008, però també és cert que des del 2013 n’ha començat a recuperar. Per últim, els serveis i

l’agricultura han tingut una ocupació força estable durant tot el període de crisi. A més, el

sector serveis, sobretot en els darrers tres anys, ha començat a guanyar ocupació d’una

manera destacable.

Fortaleses: reorientació de l’ocupació, especialment a partir del 2013, cap a sector serveis i

industria en detriment de la construcció. En principi es tracta de sectors amb més capacitat de

ser estables a mig i llarg termini, no tan sotmesos a períodes especulatius.

Debilitats: un nombre reduït d’empreses genera una ocupació molt destacable, i això pot

produir una situació de dependència respecte a aquestes companyies que s’ha de tenir

present.

Mercat de treball: contractació

El número de contractacions a la Vall de la Gavarresa encara no ha recuperat el nivell dels anys

previs a la crisi. Això és una realitat que també es troba a la comarca del Bages i a Catalunya. A

part, cal afegir que en el període 2007-2017, la tipologia de contractacions ha anat variant. La

contractació indefinida ha perdut terreny respecte a la contractació temporal.

Fortaleses: a la Vall de la Gavarresa la contractació indefinida té un percentatge respecte al

total una mica més elevat que a la comarca del Bages i Catalunya. Amb tot, aquesta diferència

és molt petita.

Debilitats: menys contractacions que els any previs a la crisi, i pes més elevat de les

contractacions temporals respecte al total de contractacions. Com a percepció ciutadana

transmesa a les meses, la gran conclusió en aquest apartat és l’augment de la precarietat en

les noves ofertes laborals, no només en termes de temporalitat si no també en condicions

salarials.

Estructura empresarial: facturació

La Vall de la Gavarresa és l’àmbit territorial de la comarca del Bages amb major facturació per

càpita pel què fa a les empreses mercantils. La facturació de les societats mercantils de la Vall

de la Gavarresa representa el 8% del total del Bages, mentre que la població de la Vall tan sols

és el 4% del total. Entre altres, això es deu al fet que a la Vall es troben algunes empreses amb

molt pes econòmic. De fet, 5 empreses de la Vall de la Gavarresa es troben entre les 40 de més

facturació del Bages, i una d’aquestes és la cinquena amb major facturació, superant els 120

milions d’euros anuals. Per sectors, apareix el domini clar de l’activitat industrial, encara que

no es pot oblidar que estem parlant de volum de facturació d’empreses inscrites al Registre

Mercantil.

Fortaleses: facturació per capitat elevada, empreses de molt pes, industria forta.

42

Debilitats: potencial dependència de 4-5 grans empreses.

Estructura empresarial: dimensió

El 83% de les empreses de la Vall de la Gavarresa tenen entre 0 i 10 persones treballant. El

predomini de la petita empresa és comú també al Bages i a Catalunya. Hi ha algunes

diferències, però, respecte al volum d’ocupació generat, ja que a la Vall de la Gavarresa

s’observa un percentatge d’ocupació sensiblement superior en empreses de 0 a 10

treballadors respecte a la comarca i al país.

Estructura empresarial: nombre d’empreses

La crisi ha comportat la pèrdua d’una part important del teixit empresarial. En tots els àmbits

territorials analitzats es percep aquest descens entre el 2007 i el 2013. De totes maneres, a la

Vall de la Gavarresa es detecta un creixement del nombre d’empreses, sobretot a partir del

2013. Tot i això, el nombre d’empreses actual continua sent més baix que el del 2007. En

creixement en nombre d’aquests darrers quatre anys es troba en l’interval d’empreses que

ocupen de 0 a 50 persones i també en empreses que, segurament s’han mantingut durant la

crisi i han crescut en ocupació generada, ja que també es detecta un creixement del nombre

d’empreses que ocupen més de 250 persones. Per contra, el nombre d’empreses d’entre 51 i

250 treballadors s’ha reduït. L’evolució del nombre d’empreses al Bages ha estat una mica

diferent que a la Vall de la Gavarresa, ja que al Bages el tret dominant ha estat el del descens

continuat enter 2007 i 2013 i una lleugera aturada de la pèrdua d’empreses en els darrers

quatres anys. A la comarca, hi ha hagut estancament i estabilització, però encara no hi ha

creixement del nombre d’empreses.

Fortaleses: recuperació del nombre d’empreses a la Vall de la Gavarresa en els darrers tres

anys. Creixement diferenciat de la comarca del Bages.

Estructura empresarial: evolució del nombre d’empreses per sectors d’activitat

Pel què fa al nombre d’empreses per sectors d’activitat a la Vall de la Gavarresa, les

conclusions principals són les següents: el nombre d’empreses en el sector serveis ha

augmentat, en la industria es detecta una reducció molt lleugera, mentre que en la construcció

és on s’observa el major descens. En l’agricultura, es manté el nombre d’empreses.

Polígons d’Activitat Econòmica

Els dos municipis de la Vall de la Gavarresa presenten característiques molt diferents en quan als seus polígons d’activitat econòmica. Mentre que Artés presenta un model cohesionat en un únic espai, Avinyó allotja fins a 7 polígons d’activitat. El territori no obstant, destaca per tenir una superfície industrial rellevant, ja que en la suma dels dos municipis es disposa de més de

43

105 hectàrees de polígons de les quals 73 hectàrees són netes per al desenvolupament industrial.

Es detecten polígons que en general estan ben equipats, disposen de bones comunicacions i amb el pas del temps van introduint serveis avançats com la fibra òptica. En el cas d’Artés, també destaca la presència d’un associació d’empresaris del polígon.

Fortaleses: per les seves característiques i per les empreses que hi ha ubicades, els polígons d’activitat econòmica es poden considerar una de les principals fortaleses del desenvolupament econòmic del territori.

Debilitats: com sempre aquesta fortalesa pot suposar una amenaça des del punt de vista de l’excessiva dependència que poden ocasionar les empreses que hi ha ubicades en aquests polígons.

Cens agrari

El pes del sector agrari és baix en el conjunt de l’economia, tan pel què fa a volum de facturació, com a l’ocupació i al nombre d’empreses. Amb tot és un sector estratègic per la gestió d’una amplitud molt gran de territori que comporta i per l’efecte multiplicador que té l’activitat en altres sectors com és tota la industria agroalimentària. Ja hem vist que el sector a la Vall de la Gavarresa té un pes relatiu molt superior al que té al conjunt del Bages o a Catalunya. Hi ha però diferències importants entre els dos municipis de la Vall. Avinyó destaca per tenir un subsector porcí molt potent i per una ramaderia extensiva de boví i oví destacable. I Artés destaca pel cultiu del cereal, el subsector de l’aviram i en menor mesura el porcí. Finalment crida l’atenció que essent un territori on la viticultura té un protagonisme especial, ja que la Vall de la Gavarresa té 4 del 12 cellers de la DO Pla de Bages, hi hagi menys percentatge d’hectàrees de vinya cultivada respecte el total d’hectàrees cultivades que al conjunt de Catalunya.

Fortaleses: sector porcí, aviram, cereal i ramaderia extensiva. Viticultura en creixement. Ocupació estable i per sobre de la mitjana de Catalunya.

Debilitats: producció en hectàrees de vinya, es tracta d’una DO on molts cellers cada any exhaureixen existències.

Sector turístic

El sector turístic es caracteritza a la Vall de la Gavarresa per la poca capacitat d’allotjaments.

Fortaleses: és un sector que presenta oportunitats importants en l’enoturisme, en l’aprofitament del Geoparc de la Catalunya Central i en els diferents camins i senders que travessen la Vall (camí de Sant Jaume, Abat Oliva, Ignasià, 2 GR, camí ramader central, etc.).

Debilitats: molt pocs allotjaments.

Macromagnituds econòmiques

Les principals macromagnituds econòmiques disponibles mostren unes dades en les que la Vall de la Gavarresa tendeix a estar per sota de la mitjana comarcal i nacional.

44

Debilitats: PIB i RFDB de la Vall de la Gavarresa per sota de la mitjana del Bages i de Catalunya. Menys riquesa per càpita.

Pla Estratègic Integral de la Vall de la Gavarresa 2016. Diagnosi. Governança

1

Capítol 5

GOVERNANÇA

Elaborat per:

Amb el suport:

Ajuntament

d’Avinyó


2

ÍNDEX 5. Governança ............................................................................................................................... 3

5.1 Plans i programes existents a la Vall de la Gavarresa ......................................................... 3

5.2 Sector públic relacionat amb el desenvolupament econòmic a la Vall de la Gavarresa .... 4

5.3 Organització Institucional i Gestió Municipal a la Vall de la Gavarresa .............................. 5

5.3.1 Estructura de govern a Avinyó ..................................................................................... 5

5.3.2 Estructura tècnica a Avinyó .......................................................................................... 8

5.3.3 Estructura de govern a Artés ...................................................................................... 14

5.3.4 Estructura tècnica a Artés .......................................................................................... 15

5.4 Pressupost a la Vall de la Gavarresa .................................................................................. 16

5.5 Projectes i àmbits d’actuació a la Vall de la Gavarresa ..................................................... 17

5.6 Actuacions previstes per ajuntament ............................................................................... 20

5.7 Anàlisi de la governança pel desenvolupament local ....................................................... 23

5.8 Debilitats i fortaleses - Governança .................................................................................. 27

INDEX DE FIGURES I TAULES Figura 1. Distribució de regidories a Avinyó. 2015 ....................................................................... 5

Figura 2. Esquema de l’estructura política i tècnica que incideix en l’Àrea d’Empresa, Comerç i

Industria de l’Ajuntament d’Artés. .............................................................................................. 15

Figura 3. Mapeig de la governança del pla estratègic. ............................................................... 25

Taula 1.Serveis impulsats des de les Regidories de l’Ajuntament d’Avinyó ................................. 6

Taula 2. Plantilla i lloca de treball de l’Ajuntament d’Avinyó. 2017............................................. 8


3

5. Governança

5.1 Plans i programes existents a la Vall de la Gavarresa

Farem un repàs documental, per a analitzar breument els antecedents existents als municipis

d’Artés i Avinyó en matèria de planificació estratègica.

L’Ajuntament d’Avinyó compta amb dos treballs relacionats amb la planificació estratègica:

El Pla Director dels ajuntaments d’Artés, Avinyó, Balsareny i Sallent en el desenvolupament

local i l’ocupació (2001). Aquest document conté un apartat de plantejament estratègic i una

definició de línies estratègiques. Amb tot la diagnosi es redueix a un DAFO i pel què s’intueix el

seu impacte com a procés participatiu i consultiu va ser gairebé nul.

Pel què fa a turisme i comerç, es disposa del Pla de Desenvolupament Turístic elaborat el 2015

on es realitza una diagnosi sectorial i un pla d’acció vinculat al turisme i en part al comerç local,

és molt complert però d’abast parcial.

L’Ajuntament d’Artés compta amb algun antecedent relacionat amb la planificació estratègica.

El treball que més s’ajusta a un procés de planificació va ser el dut a terme per D’Aleph al

setembre de 2009 amb l’edició d’un Pla Director de Promoció Econòmica d’Artés. Aquest

document conté un apartat de plantejament estratègic i una definició de línies estratègiques.

Amb tot la diagnosi es redueix a un DAFO i pel què s’intueix el seu impacte com a procés

participatiu i consultiu va ser gairebé nul.

Pel què fa a comerç i fires, es disposa del Pla d’Actuació municipal 2010-2014 en matèria de

comerç realitzat també per D’Aleph i el treball Desenvolupament estratègic de la Fira d’Artés i

la Fira de la verema del Bages . Diagnosi i pla d’acció elaborat al 2013 per IServeis. En aquests

casos es fa una proposta d’actuacions força concreta i especialitzada dins de l’àmbit del

comerç local, el mercat de venda no sedentària i les dues principals fires del municipi, la Festa

de la Verema del Bages i la Fira d’Artés. Han estat un treballs molt pràctics, però d’abast

parcial i per tant, amb efectes petits sobre el què seria una perspectiva més integral del

desenvolupament econòmic local que sigui capaç de comportar una reflexió participada del

model de municipi que es vol.

En la mateixa línia d’estudis específics, es podria esmentar el treball Les TIC com a factor clau

per la competitivitat dels polígons d’activitat econòmica i dinamització del mercat de treball,

dirigit i encarregat pel Consell Comarcal del Bages. En aquest document, s’exposen les

potencialitats de les TIC, i en especial, les aportacions que poden fer infraestructures com la

fibra òptica per a la competitivitat de les empreses.

Com es pot veure, el projecte de planificació estratègica integral arriba en un moment en el

què és totalment necessari, ja que no es disposa de cap treball recent que faci un abordatge

estratègic sobre el desenvolupament econòmic del territori ni de les accions i polítiques

públiques que s’hi haurien de dur a terme.


4

5.2 Sector públic relacionat amb el desenvolupament econòmic a la Vall de la

Gavarresa

A Artés i Avinyó, l’administració més propera a la ciutadania és l’Ajuntament del propi

municipi. Les seves competències no difereixen del què es podria considerar habitual en el

conjunt de municipis de Catalunya.

Consell Comarcal del Bages. En primer lloc, s’ha d’assenyalar que a la comarca del Bages no hi

ha cap entitat supramunicipal a la qual se li hagin delegat competències a nivell de promoció

econòmica. No hi ha una Agència de Desenvolupament ni tampoc el Consell Comarcal disposa

de competències delegades o exclusives en algun àmbit concret. Per contra el Consell

Comarcal desenvolupa molts projectes de suport als ajuntaments en matèria de promoció

econòmica. De fet, tot i que no existeix aquesta delegació, com sí que passa en d’altres

territoris com al Berguedà en el què hi ha una Agència de Desenvolupament del Berguedà, el

Consell Comarcal és una figura clau i imprescindible per a l’execució d’algunes accions. Així, es

podria esmentar el seu suport en àrees de gestió i dinamització dels polígons d’activitat

econòmica, accions relacionades amb el foment de l’ocupació en sectors d’activitat i en

col·lectius amb riscos i també darrerament i amb molta força amb tot el què afecta al sector

turístic. Finalment, també s’hauria d’esmentar el lideratge que exerceix l’Ajuntament de

Manresa en l’impuls de determinats projectes comarcals, com podria ser el cas de

l’Observatori del Bages.

Diputació de Barcelona. Una altra de les entitats que exerceix de suport a l’execució de

programes de desenvolupament local és la Diputació de Barcelona. A través de la convocatòria

de recursos tècnics i econòmics del Catàleg de Serveis, aquest ens és una figura clau per a

l’execució d’actuacions de desenvolupament local en el territori.

Generalitat de Catalunya. Pel què fa a la Generalitat de Catalunya es podrien esmentar alguns

organismes com el Servei d’Ocupació de Catalunya que tenen competències exclusives en la

gestió d’alguns aspectes relacionats amb la desocupació i l’emprenedoria, com podria ser la

prestació d’atur o bé la gestió i atorgament de la capitalització del mateix. També hi ha altres

organismes que tenen un paper de suport i acompanyament a l’empresa com pot ser ACC10, o

la Direcció General de Comerç, que a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda realitza

programes de suport al petit comerç local. Per últim, no es pot oblidar que en matèria

d’activitats i impacte ambiental la Generalitat té algunes potestats per les quals pot incidir de

manera clau en el desenvolupament d’una activitat econòmica en un determinat territori.

Estat Espanyol. Finalment, tot i que no es tracta del què es podria definir com a polítiques

actives d’ocupació, l’Estat té competències exclusives en alguns tràmits relacionats amb

l’activitat econòmica i el mercat de treball. Principalment, s’hauria d’esmentar l’Agència

Tributària i la Tresoreria de la Seguretat Social.


5

Tenint en compte tot això, la població de la Vall de la Gavarresa s’ha de desplaçar a Manresa,

per tal de ser atesa per alguns dels organismes catalans i estatals (SOC; Agència Tributària,

Tresoreria de la Seguretat Social).

5.3 Organització Institucional i Gestió Municipal a la Vall de la Gavarresa

En aquest punt analitzarem l’organització de l’Administració local, en aquest cas l’Ajuntament

d’Avinyó i Artés. En la Llei de règim Local s’estableixen un ampli ventall de competències

municipals entre les quals s’inclou l’ordenació, la gestió i execució urbanística entre d’altres.

Per tant els representants electes per la població són els gestors de la política de la comunitat i

del territori.

5.3.1 Estructura de govern a Avinyó

La composició política de l’Ajuntament d’Avinyó és de 9 regidors.

A l’organigrama polític de la present legislatura podem veure l’estructura orgànica i/o la

responsabilitat de cada àrea.

Figura 1. Distribució de regidories a Avinyó. 2015

Distribució de les regidories. Any 2015

Font: Elaboració pròpia

ALCALDIA

1ª Tinent d'Alcalde

Hisenda, Esports

2n. Tinent d'Alcalde

Salut i acció social, Educació

3er Tinent d'Alcalde

Serveis municipals, Promoció econòmica

Participació ciutadana,

Comunicació

Joventut, Medi ambient i

entorn rural

Cultura i patrimoni


6

L’organització municipal no s’estructura en àrees de coordinació dels diferents serveis

municipals, per tant, en l’organigrama municipal totes les regidories comparteixen el mateix

espai de coordinació. Els espais de coordinació de l’equip de govern són:

- Ple Municipal En el ple estan convocats tots el regidors de l’equip de govern i de l’oposició. Els plens presenten audiència pública i es convoquen cada dos mesos mitjançant el Tauló Municipal. En el ple es presenten, discuteixen i s’aproven els projectes a desenvolupar en el municipi.

- Comissió de Govern: es convoca cada quinze dies. Funció: Coordinació de les actuacions impulsades per l’equip de govern i aprovació d’algunes actuacions que la legislació no requereix aprovar per ple.

- Comissió Especial de Comptes formada per un president, que és l’alcalde més 3 vocals per la revisió dels comptes anuals.

Taula 1.Serveis impulsats des de les Regidories de l’Ajuntament d’Avinyó

Regidoria Serveis Tècnic Associat a la

Regidoria o Servei

Alcaldia

- Seguiment del desenvolupament del planejament municipal.

- dinamització i promoció turística

- Arquitecte

- Tècnic de

Desenvolupament

Local, Promoció

econòmica,

Ocupació i Turisme

Regidoria de Cultura

i Patrimoni

- Promoció de Festes Locals - Xerrades i Conferències - Dinamització d’activitats culturals en el Centre

Cívic i altres espais

Tècnica de cultura

Regidoria de

Joventut, Medi

ambient i entorn

rural

- Seguiment de la gestió de deixalles municipals. - Seguiment dels aspectes relacionats amb la

prevenció d’incendis. - Contacte amb l’oficina comarcal del DARP per

subvencions per la pagesia. - Seguiment de la infraestructura de la

Mancomunitat de la Gavarresa. - Impulsió de l’actualització de la TV per cable.

Auxiliar tècnica de

joventut


7

- Coordinació programes de joventut. - Desenvolupar les accions incloses en el Pla Local

de Joventut.

Regidoria de

Promoció

Econòmica i de

Serveis Municipals

- Desenvolupament local

- planificació estratègica

- inserció laboral

- orientació sociolaboral

- emprenedoria

- dinamització comercial i fires

- polígons industrials

- Seguiment i control de la neteja viària,

l’enllumenat públic, la jardineria, obres menors,

el manteniment de la via pública i de les

instal•lacions municipals i l’ordre públic.

- Tècnic de

Desenvolupament

Local, Promoció

econòmica,

Ocupació i Turisme

- Brigada Municipal

Participació

ciutadana,

Comunicació

- manteniment dels canals de comunicació amb el poble

- programes i projectes per a potenciar la participació en les activitats socials, culturals, esportives, etc., que es desenvolupen al poble.

- Tècnica de cultura

- Tècnic de

Desenvolupament

Local, Promoció

econòmica,

Ocupació i Turisme

Regidoria d’Hisenda

i d’Esports

- Impuls i coordinació de les activitats relacionades amb l’esport.

- Seguiment del manteniment de l’equipament esportiu.

- Gestió de les partides pressupostàries

aprovades per la comissió de govern.

- Coordinador

Esportiu

- Secretària-

comptabilitat

Regidoria de Salut i

acció social,

Educació

- Seguiment dels serveis socials i actuacions en l’àmbit del benestar social.

- Impulsió d’activitats adreçades a la gent gran (Setmana de la Gent Gran).

- Dinamització de la Setmana de la Gent Gran. - Activitats adreçades a diferents col·lectius

(cursets de català, xerrades sobre drogues...). - Actuacions d’acollida a immigrants. - Seguiment dels aspectes relacionats amb els

- Assistenta Social

- Treballador

Familiar


8

centres educatius d’Avinyó (CEIP i llar d’infants). - Coordinació del bus escolar a Artés.

Font: Elaboració Pròpia a partir de dades de l’Ajuntament d’Avinyó

5.3.2 Estructura tècnica a Avinyó

Per desenvolupar totes les competències que disposa el municipi, Avinyó compta amb un equip de recursos humans resumits en aquesta taula.

Taula 2. Plantilla i lloca de treball de l’Ajuntament d’Avinyó. 2017.

LLOC DE TREBALL ÀREA / REGIDORIA UBICACIÓ FÍSICA

LLAR D'INFANTS

Directora C.Docent Educació

Meste Centre Docent Educació

Educadora Centre Docent Educació

Mestre Centre docent Educació

Aux. Llar d'infants Educació

SEGONS SERVEIS

Peó brigada Serveis municipals

Oficial de brigada Serveis municipals


9


Paleta Serveis municipals


OFICINES

AJUNTAMENT

Administratiu *no específica

Arquitecte tècnic Serveis municipals

Auxiliar administratiu *no específica

Arquitecte Serveis municipals

Administratiu *no específica



Secretària *no específica


Tècnic Promoció

Econòmica Promoció econòmica

Treballadora familiar Salut i acció social

Treballadora social Salut i acció social

ESCOLA BARNOLA

Consegre/neteja Serveis municipals

Netejadora Serveis municipals

Netejadora Serveis municipals

PAVELLÓ ESPORTIU

Monitor Esports Esports


10

Coordinadora Esports Esports

SEGONS SERVEIS

Conserge/neteja Serveis municipals

Conserge/neteja Serveis municipals

CASAL JOVE

Animadora juvenil Joventut

CENTRE CÍVIC

Dinamitzadora cultural Cultura i patrimoni

Font: Ajuntament d’Avinyó

l’Àrea de Promoció econòmica compta a hores d’ara amb dos persones tècniques, una de les

quals té mitja jornada.

COORDINACIÓ INSTITUCIONAL AMB ALTRES ADMINISTRACIONS

Consorcis i associacions supramunicipals de les que l'Ajuntament d'Avinyó forma part, i consells

i associacions municipals en les que hi té representació.

Consell Comarcal del Bages. Els diferents regidors treballen amb algunes àrees específiques

dins el Consell. Per exemple, l’àrea d’ensenyament del consorci amb la Regidoria

d’Ensenyament, l’àrea de benestar familiar amb la regidoria de qualitat de vida i l’àrea de

seguretat ciutadana amb la regidoria de medi ambient i agricultura.

Mancomunitat La Gavarresa

Mancomunitat formada pels ajuntaments de Santa Maria d'Oló i Avinyó que té per objectiu

coordinar esforços i compartir maquinaria en l'àmbit dels serveis municipals (neteja viaria, dels

equipaments, jardineria...)


11

Representants de l'Ajuntament d'Avinyó:

Srs: Eudald Vilaseca Font , Robert Masferrer Rodellas, i la Sra. Carme Pla Bach.

Consorci del Bages per a la gestió dels residus

Consorci format pels municipis de la comarca del Bages i el Consell Comarcal que s'ocupa de la

correcta gestió dels residus de la comarca.

Representant de l'Ajuntament d'Avinyó: Sr. Jordi Vall Carrillo

Associació de Defensa Forestal (ADF) Quercus

L'ADF Quercus va ser fundada l'any 1986 i està formada pels municipis d'Avinyó, L'Estany, Sant

Feliu Sasserra i Santa Maria d'Oló. Engloba una superfície total de 16.015 ha, de les quals

11.995 són forestals, això suposa el 74,9% del total.

Les ADF són Agrupacions de Defensa Forestal sense afany de lucre, formades per propietaris

forestals, ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, voluntaris i voluntàries. Tenen

com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals.


Associació de propietaris forestals Gavarresa – Moianès

Associació que engloba els propietaris forestals de 8 municipis del nord-est del Bages: Artés,

Avinyó, Calders, L’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria d’Oló.

Els seus objectius són: promoure una gestió forestal eficaç, prevenir els incendis forestals,

garantir l'estabilitat dels boscos davant pertorbacions naturals i dinamitzar el sector forestal.

L'Ajuntament d'Avinyó en forma part com a municipi associat i com a propietari forestal.


Consorci Localret

Localret és el Consorci local format per les administracions locals de Catalunya per actuar, de

manera coordinada i unitària, davant el desenvolupament de les xarxes i els serveis de

telecomunicacions, així com en l’aplicació de les TIC per millorar l’acció dels governs locals en

l’impuls de la societat del coneixement.


12

Representant de l'Ajuntament d'Avinyó: Sra. Montserrat Capellas Herms

Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

La xarxasost és una associació de municipis compromesos amb el medi ambient per avançar

cap a un desenvolupament sostenible. Fou creada el 16 de juliol de 1997 en l'assemblea

constitutiva que va tenir lloc a Manresa, on 118 municipis van formalitzar la seva adhesió, i

actualment constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on els municipis troben un

marc adequat per discutir els seus problemes, les seves inquietuds, les seves necessitats, les

seves experiències, i promoure i dur a terme projectes d'interès comú.


Xarxa Local de prevenció de drogodependències

L'Àrea d'Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona ha obert un procés de consens i

cooperació amb els Ajuntaments per promoure la dinamització, líntercanvi, la reflexió i

léstandarització dáctuacions en matèria de prevenció de les drogodependències des dúna

visió municipal que s'ha traduït en la creació dúna xarxa local de prevenció de les

drogodependències.

Representant de l'Ajuntament d'Avinyó: Sr. Adjutori Altarriba Fossas.

Coordinadora d’Entitats Culturals i Esportives d’Avinyó

Associació que engloba les entitats culturals i esportives d'Avinyó que s'hi vulguin adherir.

L'objectiu és coordinar esforços, gestionar ajuts, confeccionar un calendari d'activitats conjunt,

afrontar en comú problemes que afecten a les entitats, promoure accions conjuntes i treballar

per a la promoció de la cultura i l'esport a Avinyó. L'Ajuntament, tot i no ser formalment

membre de l'associació, participa en totes les seves reunions per facilitar la col·laboració

ajuntament-entitats.

Representant de l'Ajuntament d'Avinyó: Sr. Francesc Serra Canals

Consell Escolar de l'Escola Barnola

Consell Escolar de la Llar d'infants L'Estel

Representants de l'Ajuntament d'Avinyó: Sr. Adjutori Altarriba Fossas i Sr. Francesc Serra

Canals


13

Consell Escolar Municipal

Representants de l'Ajuntament d'Avinyó: Sr. Adjutori Altarriba Fossas en representació del grup

municipal d'ERC i Teresa Riba Codina en representació del grup municipal del Partit Demòcrata

PDeCat

CANALS DE COMUNICACIÓ

Els canals de comunicació institucionals més habituals que s’han establert amb la ciutadania

són els següents

® Canal Terrestre de TV per cable

® Cartells informatius dels actes en els comerços.

® Tauler d’anuncis en el Consistori.

® Butlletí municipal mensual.

® Participació en els Plens municipals.

® Taules temàtiques participatives (societat, econòmica, territori)

® Taula sectorial de turisme

® Web de l’Ajuntament d’Avinyó

L’Ajuntament d’Avinyó ha incorporat la Televisió per Cable com un mitjà de comunicació de

l’Agenda del Municipi. Aquest canal s’actualitza com a mínim un cop a la setmana.

La pàgina web ofereix informació actualitzada del municipi, lo que proporciona als ciutadans

una informació, ràpida, efectiva i econòmica.

L’accessibilitat a Internet és possible, fins i tot per aquells que no tenen Internet a la seva llar,

ja que funciona una sala pública multimèdia amb equips informàtics connectats a Internet. A

més actualment s’està instal·lant al nucli urbà i als polígons d’activitat econòmica una xarxa de

fibra òptica.


14

5.3.3 Estructura de govern a Artés

Jeràrquicament a nivell polític, l’estructura de govern d’un Ajuntament depèn fonamentalment

de l’alcalde i del ple municipal. A partir d’aquí es deleguen certes competències. En aquest cas

l’Ajuntament d’Artés ha creat diferents àrees de treball, entre les quals es disposa d’una Àrea

d’Empresa, Comerç i Industria amb un regidor municipal de l’equip de govern com a

responsable. Com ja s’ha comentat i tenint en compte el concepte de desenvolupament

integral del territori, hi ha altres àrees municipals que també generen un impacte sobre

l’activitat econòmica i social del municipi. Un dels casos més evidents és l’Àrea d’Urbanisme i

Activitats, tot i que hi ha molts més àmbits on l’actuació municipal incideix en sectors

econòmics com serveis socials, educació, cultura, joventut, entre altres.


15

5.3.4 Estructura tècnica a Artés

L’Àrea d’Empresa, Comerç i Industria compta a hores d’ara amb tres persones tècniques. Dues

de les quals tenen mitja jornada cada una i estan vinculades més aviat al serveis d’orientació

laboral i ocupació. Hi ha una tercera figura tècnica que exerceix una jornada completa

aproximadament i que gestiona els projectes de suport al teixit empresarial i comercial, la Fira

d’Artés, la Festa de la Verema del Bages, entre altres.

Figura 2. Esquema de l’estructura política i tècnica que incideix en l’Àrea d’Empresa, Comerç i

Industria de l’Ajuntament d’Artés.


Alcalde

Regidora

Àrea d’Empresa, Comerç i Industria

Altres Àrees:JoventutMobilitaServeis i

mantenimentSeguretat Ciutadana

CulturaEducacióEsports

Serveis socialsUrbanisme

HisendaRecursos Humans

Medi ambient

2 tècnics mitja jornada per ocupació, formació, prospecció

Contractacions externes

1 tècnic jornada completa per Fira, Verema, Polígon, Mercat, Comerç i

Empresa i Emprenedoria

Serveis administratius

Equip de Govern. Junta

de Govern


16

5.4 Pressupost a la Vall de la Gavarresa

L’Ajuntament d’Artés disposa d’un pressupost per a l’any 2016 de 4,8 milions d’euros.

D’aquests, el 40% va adreçat a despeses de personal. Pel què fa a l’Àrea d’Empresa, Comerç i

Industria, el pressupost disponible per actuacions per al 2017 serà de 140.498,00 euros,

personal a part. Aquesta xifra suposa un augment del 12,25% respecte al pressupost de 2016.

Dins d’aquest pressupost les principals partides van adreçades a la Fira d’Artés i a

l’organització de la Festa de la Verema del Bages. Entre les dues s’emporten gairebé el 50%

del pressupost de l’Àrea.

La resta de diners disponibles es dediquen al desenvolupament de projectes ocupacionals,

suport al comerç i a accions de dinamització al Polígon Santa Maria d’Artés entre altres.

L’Ajuntament d’Avinyó disposa d’un pressupost per a l’any 2016 de 1,9 milions d’euros.

D’aquests, el 36,6% va adreçat a despeses de personal. Pel què fa a l’Àrea de Promoció

Econòmica, el pressupost disponible per actuacions per al 2017 serà de 78.000 euros, personal

a part.

Dins d’aquest pressupost les partides van adreçades a la Fira dels Matiners, Plans de Promoció

de l’Ocupació, Foment de l’economia verda i circular, Pla estratègic de la Vall de la Gavarresa,

Estructures bàsiques d’ocupació supralocals, foment de l’emprenedoria i suport al comerç.


17

5.5 Projectes i àmbits d’actuació a la Vall de la Gavarresa

A continuació presentem els àmbits de treball de l’Àrea d’Empresa, Comerç i Industria de

l’Ajuntament d’Artés i de l’Àrea de Promoció Econòmica d’Avinyó així com les seves principals

competències.

· Ocupació. Durant al 2016, aproximadament s’han atès a 190 persones demandants

d’ocupació. S’han realitzat uns 300 seguiments i 120 entrevistes. S’han gestionat cap a

20 ofertes de treball. I s’han donat d’alta al servei a 30 noves empreses. Dins d’aquesta

àrea també s’hi compta tota la gestió dels plans d’ocupació que comporta la

contractació de diverses persones. Igualment, no es pot oblidar la tasca de prospecció

d’empreses i el conjunt d’accions formatives que es desenvolupen al llarg de l’any.

· Emprenedoria. El servei d’atenció a emprenedors i a empreses es gestiona a través de

l’anomenat Projecte Omple Artés i de l’Àrea de Promoció Econòmica d’Avinyó. Hi ha

dues persona tècnica dedicada parcialment a aquest servei que s’adreça a

l’assessorament a la creació d’empreses, el suport en l’elaboració del pla d’empresa,

l’acompanyament en tramitacions de subvencions o programes com la capitalització

de l’atur, l’assessorament en l’anàlisi de viabilitat de nous negocis o projectes, el

suport en la recerca d’espais a Artés i el seguiment en tots els tràmits que s’han de

realitzar a l’Ajuntament d’Artés. Durant el 2016 es van endegar accions d’informació i

atenció a 31 emprenedors i 14 empreses.

· Mercat. La gestió del mercat de venda no sedentària d’Artés és competència de l’Àrea

d’Empresa, Comerç i Industria. A 2016, el nombre de parades del mercat era de 48.

Entre el desembre de 2016 i l’abril de 2017 s’ha dut a terme tot el procés d’aprovació

del nou Reglament del Mercat de venda no sedentària d’Artés. Aquest reglament

deriva del Decret 162/2015 de la Generalitat de Catalunya i es basa fonamentalment

en l’Ordenança Tipus que va aprovar la Diputació de Barcelona en el Butlletí Oficial de

la Província de Barcelona, l’1 d’agost de 2016. El nou reglament incorpora canvis en

l’atorgament de noves parcel·les que a partir d’ara s’hauran de regular a través de

concurs públic. Igualment, també estableix una normativa més detallada sobre els

processos de traspàs de l’activitat, entre altres aspectes.

Al municipi d’Avinyó el mercat de venda sedentària ocupa unes 15 parades i es

competència de l’Àrea de Promoció Econòmica d’Avinyó.

· Polígon d’Activitat Econòmica. Pel què fa al Polígon d’Artés s’han realitzat diverses

accions sempre en coordinació amb l’Associació d’Empresaris del Polígon (AEPA) i el

projecte PAEs del Consell Comarcal del Bages que compta amb el suport de la

Diputació de Barcelona. Anualment s’elabora un pla de treball que intenta reunir les

accions que s’han de dur a terme durant l’any. Al 2016 es van fer les següents

actuacions:


18

- Inici del programa de reunions mensuals entre AEPA i Brigada municipal amb

l’objectiu de millorar el manteniment del polígon, resoldre les incidències més

eficaçment i executar obres de millora de petit format. Realització de 6 reunions i

de diverses tasques dutes a terme per la brigada.

- Inclusió dins del pressupost anual de 2017 de la despesa per realitzar les obres

d’asfaltament d’una part del carrer Manresa que és enmig del polígon i que

resultarà clau per millorar la mobilitat de l’espai.

- Execució del conveni entre AEPA i Ajuntament, de 2.600 euros i que permetrà tirar

endavant la instal·lació de càmeres de videovigilància al Polígon.

- Suport en la gestió de l’AEPA i visita a les empreses per captar associats per

l’entitat.

- Organització del 1r esmorzar d’empreses del Polígon, amb l’assistència de més de

25 persones.

Pel què fa als Polígon d’Avinyó s’han realitzat diverses accions amb el suport Consell

Comarcal del Bages.

- Instal·lació de fibra òptica

- Senyalització comuna de tots els polígons de la comarca

- Manteniment de la base de dades d’empresaris i propietaris

- Prospecció per a la creació d’una associació d’empresaris i propietaris dels

polígons d’activitat econòmica.

· Comerç. Es realitza un suport tècnic a la Unió de Botiguers d’Artés (UBA) i a la Unió de

botiguers i serveis d’Avinyó (UBSA), per a la gestió i tramitació dels ajuts adreçat a

entitats representatives del teixit comercial dels municipis. Aquest ajuts provenen de

dues institucions, la Diputació de Barcelona i el Consorci de Comerç Artesania i Moda

(CCAM) de la Generalitat de Catalunya. Durant aquest primer semestre s’han realitzat

les tasques de justificació dels ajuts de 2016 i les de sol·licitud de l’ajut del CCAM de

2017. Per altra banda, també s’ha executat el conveni entre Ajuntament d’Artés i UBA

de 2.600 euros i entre Ajuntament d’Avinyó i UBSA de de 1000 euros. Finalment no es

pot oblidar que hi ha tot un treball continuat d’atenció i diàleg amb la UBA durant tot

l’any.

· Turisme. S’han iniciat diversos treballs de senyalització de camins, itineraris i llocs

d’interès. Per una banda, hi ha el projecte dels paleocanals, per altra banda, s’està

immers en un procés de senyalització del camí ramader central que travessa el

municipi entrant pel Pont de Cabrianes i sortint per la gravera direcció a Avinyó. A

més, es participa a l’Agència de Turisme del Consell Comarcal del Bages.

Des de l’ajuntament d’Avinyó s’estan realitzant les accions proposades al pla de

desenvolupament turístic i s’està consolidant el centre d’interpretació Espai Matiners,

amb un nou programa de dinamització.


19

· Fira d’Artés. Organització i gestió de la Fira d’Artés. Comporta la dedicació d’un tècnic

de l’àrea durant dos mesos i mig a jornada completa. A part genera molta més activitat

en d’altres àmbits de l’Ajuntament com la brigada municipal, serveis tècnics generals o

la policia local. La Fira d’Artés és visitada per més de 30.000 persones i és la fira més

concorreguda del Bages amb un impacte important dins del sector agrari i

automobilístic.

· Festa de la Verema del Bages. Organització i gestió de la Festa de la Verema del Bages

a Artés. Aquesta actuació comporta la dedicació d’un tècnic de l’àrea durant dos

mesos a jornada completa. És una fira que està en creixement i cada vegada és més

concorreguda. Com en el cas anterior, també genera la realització d’actuacions a

d’altres àrees de l’ajuntament.

· Fira dels Matiners. Organització d’una Fira cultural i gastronòmica, basada en l’epoca

de la Guerra del Matiners i la telegrafia òptica. És una Fira consolidada en la que

pràcticament la totalitat d’entitats culturals i esportives del municipi participen.

· Planificació estratègica. Projecte de planificació desenvolupat conjuntament amb

l’Ajuntament d’Avinyó i que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Durant el 2016 s’ha dut a terme l’elaboració de la Diagnosi del Pla. Tenint en compte

l’estructura de l’equip de treball i l’agenda de l’Àrea, a l’Ajuntament d’Artés s’ha optat

per a una contractació externa per al desenvolupament del projecte.


20

5.6 Actuacions previstes per ajuntament

Al marge de tot el procés de planificació en el qual s’està immers, en cada àrea es preveuen

diverses actuacions durant l’any 2017. Aquests projectes es podrien considerar de curt i mig

termini. Alguns dels quals, feta la corresponent valoració, es podran inserir dins del futur pla

d’acció, mentre que d’altres potser es renovaran o bé es donaran per finalitzats.

Ajuntament d’Artés

· Ocupació. Desenvolupament de la segona edició del projecte d’Estructures Bàsiques per a l’ocupació conjuntament amb l’Ajuntament d’Avinyó i Sallent. Participació en projectes liderats pel Consell Comarcal del Bages, com l’OBI II (Ocupació al Bages Industrial) i el projecte de foment de l’ocupació per a majors de 45 anys. Aquests projectes compten amb el suport financer de la Diputació de Barcelona. Disseny i execució d’un pla de formació per a persones desocupades o amb voluntat de millorar competències.

· Emprenedoria. Execució del projecte de Microcrèdits per tal d’afavorir la creació

d’empreses i nous projecte empresarials. Es publicaran les bases per concedir

microcrèdits, a 0% d’interès i sense necessitat de presentar avals, on l’únic punt a

valorar sigui el projecte empresarial i la seva capacitat de generació de valor per al

territori. Igualment en aquest àmbit s’ha entrat a formar part dels Centres Locals de

Serveis a les Empreses amb la qual cosa es preveu obtenir millor finançament i ampliar

actuacions.

· Mercat. Publicació de les bases per a un concurs públic per a l’atorgament de noves

parcel·les del mercat.

· Polígon Santa Maria d’Artés. Execució del Pla de treball previst que compta amb el

suport del projecte PAE’s del Consell Comarcal del Bages. Entre d’altres accions es

consideren les de donar continuïtat a la dinamització de l’Associació d’Empresaris del

Polígon d’Artés, seguir gestionant els convenis amb les empreses que gestionen la

Fibra Òptica del Polígon, continuar amb les reunions mensuals entre AEPA i Brigada

municipal per vetllar pel manteniment del polígon, instal·lació de càmeres de

videovigilància (mesures de seguretat passiva), instal·lació de diversos elements de

senyalització, nou pla de mobilitat del polígon, inversió en determinades

infraestructures com la millora de carrer no asfaltats.

· Comerç. Execució del conveni amb la Unió de Botiguers d’Artés. Assessorament de les

línies de subvenció per entitat representatives del teixit comercial del municipi


21

(Diputació de Barcelona i CCAM). Impuls de la Taula de Comerç del Municipi. Estudi de

diagnosi de la situació del comerç d’Artés.

· Turisme. Senyalització del Camí Ramader Central. Senyalització d’altres itineraris com

els Paleocanals. Suport a les actuacions desenvolupades per l’Agència de Turisme del

Bages.

· Fira d’Artés. Renovació del certamen i impuls d’un procés de sectorialització de

l’exposició.

· Festa de la Verema del Bages. Consolidació del creixement de la festa a un segon dia

(dissabte a la tarda-vespre).

· Planificació estratègica. Disseny del pla estratègic i participació dins del projecte de

pressupostos participatius de l’Ajuntament com a eina consultiva i d’assessorament

per a la definició de propostes. Definició d’un pla d’acció.

Ajuntament d’Avinyó

· Ocupació. Desenvolupament de la segona edició del projecte d’Estructures Bàsiques per a l’ocupació conjuntament amb l’Ajuntament d’Avinyó i Sallent. Participació en projectes liderats pel Consell Comarcal del Bages, com Joves per l’Ocupació. Aquests projectes compten amb el suport financer de la Diputació de Barcelona. Disseny i execució d’un pla de formació per a persones desocupades o amb voluntat de millorar competències.

· Emprenedoria. Paquet de subvencions per al foment de l’emprenedoria per tal

d’afavorir la creació d’empreses i nous projecte empresarials. Bages Emprèn, liderat

per l’Ajuntament de Manresa i amb la participació de l’ajuntament de Sallent.

· Fira. Consolidació de la Fira dels Matiners (al mes de maig).

· Polígon Santa Maria d’Artés. Creació d’una associació d’empresaris de les àrees

d’activitat econòmica d’Avinyó, instal·lació de diversos elements de senyalització,

inversió en determinades infraestructures com la fibra òptica, que acabarà d’instal·lar-

se i posada en marxa aquest any .

· Comerç. Execució del conveni amb la Unió de Botiguers i Serveis d’Avinyó.

Assessorament de les línies de subvenció per entitat representatives del teixit

comercial del municipi (Diputació de Barcelona i CCAM).

· Turisme. Estudi i Senyalització del Camí Ramader Central. Potenciació i dinamització

del centre de d’interpretació de l’Espai Matiners a través de la programació d’accions i


22

activitats quinzenals. Seguiment del Pla de Desenvolupament Turístic. Suport a les

actuacions desenvolupades per l’Agència de Turisme del Bages.

· Planificació estratègica. Disseny del pla estratègic (escenaris de futur, línies

estratègiques i pla d’acció), activació de les taules temàtiques participatives i

programació de tallers participatius.

· Projectes innovadors. desenvolupament del projecte d’anàlisi i millora de les cadenes

de valor a la Vall de la Gavarresa per a la millora de l’economia verda i circular.


23

5.7 Anàlisi de la governança pel desenvolupament local

Tenint en compte tota la informació transmesa en aquest apartat i després de l’anàlisi del

conjunt d’informació relacionada amb la situació socioeconòmica del territori, caldrà

començar a plantejar les línies estratègiques del projecte. Amb tot, més enllà de la pura

definició de línies de treball és molt important ser conscients que el procés que es planteja és

participat en molts aspectes. Ho ha estat en l’obtenció d’una diagnosi i d’una visió compartida

del territori, però també ho ha de ser en l’execució del pla d’acció, especialment per

l’assumpció d’un model de desenvolupament més compartit i per una interiorització i una

major identificació amb el projecte. És a dir, cal pensar amb tots els actors i el paper que

juguen per tal de preveure i analitzar correctament la viabilitat de cada actuació que es

planteja.

Partint d’aquesta posició, és oportú tenir clar el posicionament dels diferents actors

institucionals i socials que prendran part d’aquest projecte.

· Ajuntament d’Artés i Avinyó.

o Àrea d’Empresa, Comerç i Indústria (Ajuntament d’Artés) i Àrea de Promoció

Econòmica (Ajuntament d’Avinyó). Impulsors del pla estratègic, aporten

finançament i els recursos tècnics i humans per a la seva execució.

o Altres àrees de l’Ajuntament. S’han de considerar les altres àrees de

l’ajuntament com a col·laboradors interns del projecte.

· Teixit social i empresarial del territori.

o Unió de Botiguers d’Artés i Unió de Botiguers i Serveis d’Avinyó

Col·laboradors externs del projecte. Poden participar aportant recursos

humans i finançament en determinades actuacions. Històricament, és un actor

clau, però que manté una relació ambivalent amb els Ajuntaments. Caldrà

tenir en compte aquest aspecte i treballar per tal que s’adhereixin de manera

ferma i amb voluntat d’introduir actuacions innovadores que repercuteixin en

el comerç local.

o Associació d’Empresaris del Polígon d’Artés. Col·laboradors externs del

projecte. Poden participar aportant recursos humans i finançament en

determinades actuacions. Es tracta d’una entitat molt jove i per tant amb un

perfil històric més petit.

o Entitats socials i culturals. Artés i Avinyó destaquen per la presència d’un

important teixit d’entitats socials, culturals i esportives. Totes elles són

dinamitzadores de la població i en alguns casos se’ls ha de considerar com a


24

col·laboradores i impulsores de moltes iniciatives que comporten el

desenvolupament de certa activitat econòmica.

· Consell Comarcal del Bages. Es tracta d’un ens que coordina diversos projectes de

desenvolupament local, d’ocupació i de suport als polígons. A més, la coordinació

genera també certs punts de trobada i d’intercanvi d’experiències entre tots els

municipis participants. Resumint, el Consell Comarcal exerceix d’aliat i col·laborador

actiu en projectes concrets.

· Diputació de Barcelona. En una línia similar al Consell Comarcal, però amb més

capacitat econòmica, la Diputació de Barcelona és també un suport fonamental per

tirar endavant els projectes de desenvolupament que es puguin plantejar des dels dos

Ajuntaments.

· Generalitat de Catalunya. En el cas de la Generalitat hi ha diferents organismes que

cal tenir en compte. A grans trets es podrien esmentar els següents:

o Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM). La seva funció no va adreçada

a fer suport als ens locals si no als comerços privats del municipi. És una entitat

que s’hi entra en contacte puntualment per a la gestió dels ajuts destinats a la

Unió de Botiguers d’Artés.

o Institut Català de Finances (ICF). Com en el cas del CCAM, l’ICF té el principal

objectiu en l’atenció de projecte empresarials. Amb tot, tenint en compte que

els dos Ajuntaments son un centre de suport a les empreses i que es realitza

atenció empresarial, s’hi entra en contacte puntualment per a la derivació

d’empreses.

o Servei d’Ocupació de Catalunya. El SOC és un cas més ambivalent, ja que

realitza una atenció ciutadana en la gestió de la prestació de l’atur, la seva

capitalització i la recerca de feina, però també és un ens que es relaciona per

aspectes com els anomenats plans d’ocupació, programes de garantia juvenil o

bé alguns programes de desenvolupament local (AODL’s, Estudis i campanyes,

etc.). No obstant, a hores d’ara no hi ha cap programa de desenvolupament

local al qual la Vall de la Gavarresa hi estigui acollit.

o Hi ha altres ens de la Generalitat amb els qual també hi ha contactes puntuals

com ACC10, Turisme, Comerç i Fires, Economia Social, Agricultura, etc.

La Generalitat segurament, però, és la institució que manté més distància amb les

línies de treball i que també la que realitza suports de caràcter més puntual.


25

Figura 3. Mapeig de la governança del pla estratègic.


Lectura de l’esquema anterior:

Els colors mostren l’actitud de suport i participació de cada un dels actors de l’esquema. En vermell és mostren els que juguen un paper de més indiferència. En taronja els que tenen un posicionament més ambigu i per acabar, en verd, i en funció de la intensitat, els que juguen un paper favorable. En blau hi ha els organismes de màxima responsabilitat i execució del projecte.

Pel què fa a les fletxes aquestes mostren, en funció de la intensitat, la rellevància estratègica per al desenvolupament del projecte. Si la fletxa és inexistent significa que no hi ha relació amb el projecte. Si la fletxa és gruixuda suposa que l’actor és imprescindible per tirar endavant el pla d’acció. Tenint en compte això es classifiquen els següents actors:

· Vermell i sense fletxa: Estat Espanyol.

· Taronja clar i fletxa discontinua: Generalitat de Catalunya

· Taronja clar i fletxa continua: Unió de Botiguers d’Artés (UBA) ƛ Řϥ!Ǿƛƴȅƽ ό¦.{!ύ

· Verd clar i fletxa discontínua: Entitats socials i culturals del municipi.

· Verd mig i fletxa continua: Associació d’Empresaris del Polígon d’Artés i Consell Comarcal del Bages.

· Verd fort i fletxa continua gruixuda: Participants a les taules sectorials i Diputació de Barcelona.

· Blau clar i fletxa continua gruixuda: conjunt d’àrees deƭǎ Ajuntamentǎque es

veuran implicades indirectament en el projecte i que en alguna fase o altre esdevindran executors.

· Blau fort: Àrea d’Empresa, Comerç i Industria deƭǎ l’Ajuntamentǎ, màximǎ responsableǎ de l’execució delǎ projecteǎ.

CAPITAL SOCIAL INSTITUCIONS

AjuntamentǎÀrea d’Empresa, Comerç i Industria

Paper: lideratge i executor

Ajuntaments Altres àrees

Paper: aliats i suport en l’execució

UBA ¦.{!Paper: participació, coexecució en algunes accions. Ambivalent en relació al projecte

AEPA Paper: participació, coexecució en algunes

accions. Col·laborador en relació al projecte

Entitats socials i culturals Paper: participació en algunes accions. Suport

puntual.

Persones participants a les taules a títol individual

Paper: participació, avaluadora i consultiva. Suport estratègic al projecte

Consell Comarcal del Bages Paper: suport financer i tècnic. Participant en

algunes accions.

DIBA Paper: suport financer i tècnic. Col·laborador i

participant. Suport estratègic al projecte.

Generalitat de Catalunya Paper: distant i puntual. No s’espera suport en

aquest projecte

Estat espanyol No és present en aquest projecte


26

Figura 4. Mapa d’àmbits de treball de l’Àrea d’Empresa, Comerç i Industria i els actors que hi poden estar implicats.

En aquest esquema es mostra una relació entre àmbits de treball i actors implicats en cada un

d’ells a hores d’ara (això vol dir que en el desenvolupament del pla aquesta mapa podria

canviar). No hi apareix l’àmbit de planificació ja que ja s’ha mostrat l’esquema de la figura 2.

OCUPACIÓ

EMPRENEDORIA

MERCAT

COMERÇ

Consell Comarcal del Bages: suport tècnic i econòmic

Diputació de Barcelona: suport tècnic i econòmic

UBAƛ ¦.{!: difusió i col·laboració

AEPA: difusió i col·laboració


UBA: difusió i col·laboració


Parades del mercat UBA ƛ ¦.{!: consultats

UBA ƛ ¦.{! participació i execuci CCAM: suport financer a UBA ƛ ¦.{!

POLÍGON AEPA: participació i execució

Consell Comarcal del Bages: suport tècnic i econòmic


TURISME Consell Comarcal del Bages: suport tècnic i econòmic

Diputació de Barcelona: suport econòmic

UBA ƛ ¦.{!: difusió i col·laboració

CLw! Comissió Fira d’Artés ƛ CƛǊŀ aŀǘƛƴŜǊǎ Consell Comarcal del Bages: suport

tècnic i econòmic


UBA ƛ ¦.{!: difusió i col·laboració


ÀMBITS DE TREBALL ACTORS COEXECUTORS CONJUNTAMENT AMB

L’AJUNTAMENT D’ARTÉS

ACTORS PARTICIPANTS

Diputació de Barcelona: suport

financer a UBA ƛ ¦.{!

Diputació de Barcelona: recursos tècnics

Comissió Festa de la Verema del Bages


27

5.8 Debilitats i fortaleses - Governança

Dels diferents processos participatius, de la informació facilitada i analitzada en aquest

apartat, es facilita el següent anàlisi que hauria de permetre definir línies estratègiques i

actuacions concretes per als propers anys.

Fortaleses

· Es mostra una capacitat d’actuació força acceptable en àmbits molts diversos.

· Es disposa d’una agenda de treball per a l’Àrea que suposa la generació de força

activitat durant tot l’any.

· Interlocució eficaç i fluida amb actors econòmics del territori, especialment pel què fa

a la UBA i a l’AEPA, existeixen dos convenis de col·laboració que són una bona prova

d’aquestes relacions.

· Capital social important, hi ha entitats socioeconòmiques en funcionament i un

important teixit d’entitats socials i culturals que caldria tenir en compte per teixir

aliances i endegar projectes de caràcter col·laboratiu i social.

Debilitats

· En general resta pendent la introducció de mecanismes de visió i planificació de les

estratègies de desenvolupament local i d’ocupació. Manca de continuïtat en les

actuacions i dels instruments per implementar-les. Excessiva actuació en funció del

calendari anual, on la Fira d’Artés i la Festa de la Verema generen un esforç molt

important i condicionen el conjunt de treballs de l’Àrea.

· Manca de certa capacitat tècnica. Consolidació d’un equip de treball amb més

persones i/o més jornada laboral.

· Caldria lluitar per ser presents en determinats projectes com el LEADER ja que podrien

contribuir a reforçar el sector agrari, agroalimentari i el turisme. Tots tres són sectors

estratègics per al desenvolupament del municipi.

· Manca un servei de promoció turística potent.

· Els projectes de desenvolupament local que van més enllà de la columna vertebral de

l’Àrea (ocupació, Fira d’Artés, Festa de la Verema, Fira del Matiners, comerç, mercat i

polígon), tenen sempre moltes dificultats de prosperar i sobretot de tenir continuïtat:

microcrèdits, Barquera Centre, atenció a emprenedors, etc.


28

· Un augment de pressupost de l’Àrea permetria millorar i donar possibilitats a aquestes

actuacions que sempre costen de tirar endavant, ja sigui a través de contractacions

externes o d’incorporació de noves persones.

BIBLIOGRAFIA

ALBURQUERQUE LLORENS, Francisco (2003) Curso sobre Desarrollo Local: Estrategias para el

desarrollo económico local. OIT

ARMAS OCAÑA, Eddy Orlando (2013). Manual participacion ciudadana en el desarrollo local

BOIXADER Jordi i XALABARDER Maria, et alli (2012)Els projectes estratègics. Diputació de Barcelona.

Barcelona

BONET, María José (2007). Planificació estratègica per a directius/ives públics i públiques. Diputació

de Barcelona. Barcelona

CORPORACIÓN PARTICIPA (2008). Manual de participación ciutadana. Chile

ELIZALDE HEVIA, Antonio (2003) Planificación estratègica territorial y políticas públicas para el

desarrollo local. ILPES. Chile

FERNANDEZ GUELL, J.M.(1997) Planificación Estratégica de Ciudades. Gili. Barcelona.

FUNDACIÓN KONRAD ADENAUER (2006). Manual de participación ciutadana. Nicaragua

MARTÍN MESA, Antonio i MERINERO RODRÍGUEZ, Rafael (2009). Planificación estratégica territorial:

estudios metodológicos. JUNTA DE ANDALUCÍA, Consejería de Gobernación.

OCDE (2006). Participación ciutadana: manual de la OCDE sobre información, consulta y participación

en la elaboración de políticas públicas

PASCUAL ESTEVE, Josep María i TARRAGONA GORGORIÓ, Marta (2009). Estrategia territorial y

gobierno relacional. Manual para la Planificiación Estratégica de 2a Generación. JUNTA DE

ANDALUCÍA, Consejería de Gobernación.

PASCUAL I ESTEVE, J. M. (1999) La estrategia de las ciudades. Los planes estratégicos como

instrumento: métodos, técnicas y buenas prácticas, Diputació de Barcelona, Barcelona.

SEGEPLAN ( 2011). Guía para la elaboración de un Plan de Desarrollo Municipal. Guatemala

SESÉ SARASTI, Euken (2012) Estratègia i gestió del desenvolupament local. Diputació de Barcelona.

Barcelona

SILVA, Iván (2003). Metodología para la elaboración de estrategias de desarrollo local. ILPES. Chile

TORRES MARTÍNEZ, Yarima (2010) Direcció estratègica per a directius/ives públics/ques. Diputació de

Barcelona. Barcelona

ULIED Andreu i CALVET Marta,(2015). Avaluar l’acció estratègica local: 10 Preguntes clau 10 Eines 10

Experiències. Diputació de Barcelona. Barcelona

ULIED Andreu (2012),La diagnosi del territori com a suport a les decisions estratègiques. Diputació de

Barcelona. Barcelona

DIAGNOSI DEL PLA ESTRATÈGIC DE LA VALL DE LA ......PLA ESTRATÈGIC INTEGRAL DE LA VALL DE LA...

Documents

Transcript of DIAGNOSI DEL PLA ESTRATÈGIC DE LA VALL DE LA ......PLA ESTRATÈGIC INTEGRAL DE LA VALL DE LA...