Diagnosi tarragona v001

SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA Diagnóstic Ambiental.

Setembre 2007

SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA

Elaborat per: Aprovat per: Atenció.: Eli Llombart i Corbella

Esther Portero Bartolomé

Carolina Ceresuela IbarsAvinguda Vidal i Barraquer 12-14

Consultores ambientals Tarragona

Zona Nord-est Zona Nord-est

Firma i Data: Firma i Data:

Edició: 01

Índex

1 PRESENTACIÓ ........................................................................................................................ 3

1.1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................ 3 1.2 OBJECTIUS ........................................................................................................................... 3 1.3 ABAST ................................................................................................................................ 4

2 DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT DELS SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE TARRAGONA .................................................................................................... 6

Informe de Diagnosi dels Serveis Territorials de MediInforme de Diagnosi dels Serveis Territorials de Medi Ambient de TARRAGONAAmbient de TARRAGONA

1


Setembre 2007

3 ESTUDI DEL GRAU DE COMPLIMENT DE LA LEGISLACIÓ AMBIENTAL APLICABLE I IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS DIRECTES EN CONDICIONS NORMALS ......................................................................................................... 7

3.1 AUTORITZACIÓ D’ACTIVITATS ................................................................................................... 7 3.2 EMISSIONS ATMOSFÈRIQUES ..................................................................................................... 9 3.3 GESTIÓ DE LES AIGÜES .......................................................................................................... 10 3.4 GESTIÓ DE RESIDUS .............................................................................................................. 13 3.5 SOROLL ............................................................................................................................. 19 3.6 CONTAMINACIÓ LUMÍNICA ...................................................................................................... 20 3.7 GASOS REFRIGERANTS .......................................................................................................... 22 3.8 RECURSOS NATURALS .......................................................................................................... 24 3.9 ASPECTES AMBIENTALS EN CONDICIONS ANORMALS O D’EMERGÈNCIA .............................................. 33 3.10 ASPECTES AMBIENTALS INDIRECTES ........................................................................................ 34

4 AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ AMBIENTAL SEGONS EL REGLAMENT EMAS .... 38

4.1 GRAU D’ADEQUACIÓ AL REGLAMENT EMAS ............................................................................ 39

5 CONCLUSIONS ...................................................................................................................... 45

6 ANNEX I. ORGANIGRAMA DELS SERVEIS TERRITORIALS .................................... 46

2


Setembre 2007

1 Presentació

1.1 Introducció

El present informe recull els resultats del diagnòstic inicial realitzat per Novotec Consultores, S.A. als Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona (des d’ara Serveis Territorials o l’organització), a fi de determinar la seva situació en gestió ambiental respecte de la legislació que li és d’aplicació.

Així mateix, la present revisió podria considerar-se com un pas previ a la definició i implantació d'un Sistema de Gestió Ambiental de conformitat amb el Reglament (CE) nº 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de març de 2001, pel que es permet que les organitzacions s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS).

La revisió s’ha dut a terme a partir de l’examen de la documentació aportada per l’organització, entrevistes mantingudes amb els responsables de les diferents àrees, així com inspeccions visuals de les instal·lacions.

L'informe de revisió comprèn una presentació general del projecte i del centre i una descripció de les activitats i instal·lacions existents. Posteriorment s’identifiquen, es descriuen i es valoren els aspectes de medi ambient associats a les activitats, tenint en compte el grau de compliment dels requisits legals aplicables en matèria ambiental.

A continuació es realitza una avaluació de la gestió ambiental, utilitzant com a criteri el nivell d’acostament als requisits del Reglament (CE) nº 761/2001 (EMAS).

Finalment es realitzen una sèrie de recomanacions generals per millorar el seu comportament ambiental, així com la seva adequació a aquest Reglament.

1.2 Objectius

L’objectiu general del diagnòstic és determinar la situació actual dels Serveis Territorials pel que fa als requisits del Reglament de referència de medi ambient, de manera que les conclusions i recomanacions serveixin de base per al desenvolupament d’una planificació per a dissenyar i implantar el Sistema de Gestió Ambiental.

Els objectius específics emmarcats dintre de l’esmentat objectiu general, són els següents:

Obtenir un coneixement de les activitats, dels recursos disponibles així com de les instal·lacions dels Serveis Territorials.

Avaluació del grau de compliment del sistema de gestió dels Serveis Territorials respecte els requisits del Reglament de referència.

3

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=Novotec


Setembre 2007

Identificació i avaluació del grau de compliment de les disposicions legals aplicables (en l’àrea de medi ambient).

Identificació dels aspectes ambientals derivats de les instal·lacions i activitats de l’organització.

Aquest diagnòstic s’estructura de la següent manera:

Es desenvolupa un capítol per a cadascun dels vectors ambientals: aigua, residus, soroll, contaminació lumínica, etc.

Dins d’aquest capítol, existeixen els següents subapartats:

Identificació d’aspectes ambientals directes en condicions normals. En aquest punt, es fa una identificació dels aspectes ambientals en relació al vector ambiental: quins residus es generen, quin soroll es produeix, etc.

Legislació ambiental aplicable. En aquest apartat es fa un recull de tota la legislació aplicable als Serveis Territorials, en relació al vector ambiental del què es parla.

Obligacions: conjunt d’exigències que ha de complir l’organització, derivades de la legislació ambiental aplicable.

Fets observats: reflex de la situació en la què es troben els Serveis Territorials, en referència a l’aspecte ambiental del capítol.

Recomanacions: consells extrets de la comparació dels fets observats amb la legislació ambiental aplicable. Aquestes recomanacions seran els punts a tenir en compte a l’hora d’implantar l’EMAS en un futur.

1.3 Abast

1.3.1 Ubicació en el temps i en l’espai

La visita a les instal·lacions dels Serveis Territorials, situades a l’Avinguda Vidal i Barraquer 12-14, de Tarragona, es van realitzar el dia 31 d’agost de 2007.

L’informe de diagnòstic inicial s’ha realitzat durant les setmanes posteriors a la visita.

1.3.2 Equip de treball

L’equip de treball dels Serveis Territorials ha estat format per:

Srta. Isabel Llobart Corbella, Tècnic en informació i educació ambiental.

4


Setembre 2007

Sr. Josep Maria Masip, Servei de Qualificació Ambiental.

L’equip de treball de NOVOTEC ha estat format per:

Srta. Esther Portero Bartolomé, Consultora de Medi Ambient.

Carolina Ceresuela Ibars, Consultora de Medi Ambient.

Es destaca la col·laboració completa per part del personal entrevistat, així com l’absoluta disponibilitat per a l’estudi de la documentació requerida.

5


Setembre 2007

2 Descripció de l’activitat dels SERVEIS TERRITORIALS de Medi Ambient de Tarragona

Els Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona desenvolupen les tasques assignades al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a Tarragona. Pertanyen a l’Administració Pública.

Els processos que es duen a terme són procediments administratius. Com a activitats auxiliars es pot considerar la de biblioteca.

L’organització va posar en marxa la seva activitat a l’edifici actual al 1997.

Nº de plantes i superfície: les instal·lacions objecte d’aquest diagnòstic estan formades per 2 plantes. Una de les plantes és l’entrada a l’edifici, i té una superfície de 70 m2, i l’altra planta és pròpiament la de les oficines i té una superfície de 802 m2.

A més d’aquestes instal·lacions, també es troben dins de l’abast del sistema les 12 places de pàrking situades a la planta baixa de l’edifici.

Característiques de les dependències: existeixen 6 despatxos, 1 cuina, 1 biblioteca, 4 lavabos (2 per nois i 2 per noies) i la part d’oficina pròpiament dita.

Les oficines són compartides per personal de Medi Ambient (el personal d’habitatge es troba a altres instal·lacions) i de l’Agència de Residus de Catalunya.

Dades de l’edifici: l’edifici es va construir al 1992, i l’activitat es va posar en funcionament en 1997. L’edifici és de propietat, i es troba a sòl urbà.

S’han realitzat obres, però de poca magnitud. Al 2007 es va canviar la cuina de lloc, on estava la cuina s’ha fet un despatx, i s’ha afegit un altre despatx.

Treballadors: als Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona hi treballen unes 46 persones, amb una variació de més menys 2 persones (inclosos 4 treballadors de l’ARC).

L’horari laboral és de 8 a 17,30h i les oficines estan obertes tot l’any.

CNAE: 75.112 Activitats generals de l’Administració Autonòmica

Ubicació: Avinguda Vidal i Barraquer 12-14Tarragona

6


Setembre 2007

3 Estudi del grau de compliment de la legislació ambiental aplicable i identificació dels aspectes ambientals directes en condicions normals

A continuació es descriuen els diferents aspectes ambientals (elements de les activitats o serveis de l’organització que poden interactuar amb el medi ambient), produïts o generats en les activitats realitzades pels Serveis Territorials; s’indica la seva procedència o punt d’origen, el tractament que té i la seva destinació final.

Entenem com a aspectes ambientals directes en condicions normals, els aspectes ambientals generats pels Serveis Territorials en les activitats i instal·lacions en condicions de funcionament normal.

A més de recopilar la legislació de caràcter ambiental que és d’aplicació a l’organització, s’analitza el compliment i s’indiquen les recomanacions per al seu compliment en cada cas.

Respecte de les instal·lacions on s’ubica l’organització, situades a Tarragona, aquestes instal·lacions són propietat de la Generalitat de Catalunya. Per tant és responsabilitat dels Serveis Territorials la correcta gestió ambiental de les instal·lacions, focus emissors, aigües residuals, etc. Els Serveis Territorials han de responsabilitzar-se dels impactes que genera la pròpia activitat que realitza en aquestes instal·lacions mitjançant una correcta gestió i manteniment de les instal·lacions.

3.1 Autorització d’activitats

• LLEI 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental i modificacions posteriors segons la LLEI 1/1999 i LLEI 12/2006 (Autonòmic)

• Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona (Local)

• Relació d’activitats Sense Incidència Ambiental i que es consideren innòcues, al municipi de Tarragona (Local)

• Reglament Municipal regulador de les llicències d’obertura d’establiments per a determinades activitats incloses a l'Annex III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l'Administració Ambiental, de Tarragona (Local)

3.1.1 Obligacions

Atès que, tal i com consta a la llicència municipal d’activitats, l’activitat és INNÒCUA, aquesta es troba fora de l’abast de la Llei 3/1998. Aquesta no inclusió, es va consultar a l’Ajuntament de Tarragona i d’acord amb l’ordenança que regula les activitats, els Serveis Territorials de Medi Ambient a Tarragona es troben, també, fora del règim de comunicació (Annex III), i per tant, l’activitat es troba correctament legalitzada en l’actualitat.

7


Setembre 2007

3.1.2 Fets observats

L’activitat disposa de llicència municipal d’activitats innòcues, sense cap tipus d’instal·lació per a l’obertura d’un establiment a l’Avinguda Vidal i Barraquer 12-13, entresòl de Tarragona. Aquesta resolució és de data 25 de novembre de 1997.

L’activitat disposa de Concessió de llicència municipal, per a la instal·lació de climatització (20 aparells) d’una potencia especificada de 81.400 frig/h, a l’exterior sense sobresortir de la línia de façana, de les oficines d’Administració Pública, situades a l’Avinguda Vidal i Barraquer 12-13, entresòls de Tarragona. Aquesta resolució és de data 8 d’octubre de 1998.

3.1.3 Recomanacions

Complir les disposicions, revisions, etc. que pugui dictar l’Ajuntament en relació a les llicències ambientals o relacionades amb aquest.

8


Setembre 2007

3.2 Emissions atmosfèriques

3.2.1 Identificació d’aspectes ambientals directes en condicions normals

L’activitat desenvolupada pels Serveis Territorials, no disposa de cap focus atmosfèric fixe a les seves instal·lacions.

Els únics focus d’emissió dels què es disposa, són els cotxes. Es disposa d’un nombre variable de cotxes, sent el nombre més comú 12 vehicles. Per altra banda, aquests vehicles no són sempre els mateixos, sinó que són gestionats des de Barcelona. Els cotxes es tenen en la modalitat de Rènting.

Pendent dades SSCC.

Emissions atmosfèriques

Aspecte ambiental

Activitat que

genera l’emissió

Tipus d’emissióGasos

(CO2, CO, NOx, SO2)

Vapors COV’s Partícules Altre

sControls

Contaminació atmosfèrica

Utilització de vehicles

Gasos de combustió --

Partícules en

suspensió--

Els vehicles pasen regularment les ITV. Alguns són nous i encara no les han passat.

3.2.2 Legislació ambiental aplicable

• Llei 38/72 de protecció de l’ambient atmosfèric i RD 833/75 que la desenvolupa (Estatal).

• Ordre del Ministeri de la Presidència de 26 de gener de 2001 que estableix les normes per a la Inspecció Tècnica de Vehicles Automòbils i Remolcs adscrits a la Direcció general de la Guàrdia Civil (Estatal).

• Reial decret 711/2006, de 9 de juny pel qual es modifiquen determinats reials decrets relatius a la inspecció tècnica de vehicles (ITV) i a l’homologació de vehicles, les seves parts i peces, i es modifica, així mateix, el Reglament General de Vehicles, aprovat per Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre (BOE núm. 147, de 21 de juny)” (Estatal).

• Reial decret 1357/1998, de 26 de juny, pel qual es modifica l'art. 2 del Reial decret 2042/1994, de 14 d’octubre, pel qual es regula la inspecció tècnica de vehicles (BOE núm. 158, de 3 de juliol) (Estatal).

• Reial decret 2042/1994, de 14 d’octubre, pel qual es regula la inspecció tècnica de vehicles. (BOE núm. 275, de 17 de novembre) (Estatal).

9


Setembre 2007

• Llei 22/83 de protecció de l’ambient atmosfèric i Decret 322/1987 que la desenvolupa (Autonòmic).

3.2.3 Obligacions

Els vehicles de Rènting entrarien dins de la consideració de vehicles de servei de lloguer amb o sense conductor, dedicats al transport de persones amb capacitat de fins a nou places, inclòs el conductor i han de seguir la següent periodicitat per a les seves inspeccions (segons antiguitat):

• Fins a dos anys: exempt.

• De dos a cinc anys: anual.

• De més de cinc anys: semestral.


Donat que els vehicles utilitzats pels Serveis Territorials no són de propietat, sinó que es tracta de vehicles en la modalitat de Rènting, i que aquest encara no han arribat als 4 anys d’antiguitat, encara no han passat la seva primera ITV. Pendent dades SSCC.

Com a aspecte positiu, cal senyalar, que des de els Serveis Territorials, s’ha demanat una bicicleta. Aquesta, tindria la funció de mètode de mobilitat dintre de la ciutat de Tarragona, ja que comunament es realitzen desplaçaments des de els Serveis Territorials cap altres edificis de la Generalitat de Tarragona.

3.2.5 Recomanacions

Cal establir un seguiment dels manteniments preventius i inspeccions tècniques obligatòries. Mantenir en bon estat el vehicle preveu una contaminació ambiental innecessària i les reparacions.

Cal assegurar-se que l’empresa de Rènting realitza tots els manteniments necessaris als vehicles.

3.3 Gestió de les aigües

3.3.1 Aspectes ambientals directes en condicions normals: abocament d’aigües residuals

Les aigües residuals generades pels Serveis Territorials de Tarragona són únicament aigües residuals sanitàries i de neteja.

Aigües residuals

ASPECTEACTIVITAT/

INSTAL·LACIÓ QUE LES GENERA

PROCÉS DE DEPURACIÓ

CONTROL D’ABOCAMENT

EXTERN INTERN

DESTÍ FINAL DE

LES AIGÜES

10


Setembre 2007

Abocament d’aigües residuals

sanitàries i de neteja

Lavabos No No NoEDAR de

Tarragona


Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona (Local).

Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres (Autonòmic).

Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües a Catalunya (modificat per la Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres i per la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres) (Autonòmic).

Reial decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 849/1986, de 11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminars I, IV, V, VI i VIII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d'Aigües (Estatal).

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de Sanejament (Autonòmic).

Llei 16/2002, de 1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (Estatal).

Reial decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d'Aigües (Estatal).

Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua (Autonòmic).

Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües (Estatal).

3.3.3 Obligacions

Els Serveis Territorials de Medi Ambient no tenen obligació de tenir permís d’abocament, atès que no pertanyen a les seccions C, D i E de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques, ni són potencialment contaminants, ni generen abocaments superiors a 6.000 m3/any.

Obligació de disposar de permís de connexió a la xarxa de sanejament.

Obligació de respectar els límits quantitatius i qualitatius establerts pel capítol II de l’ Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona, i en cas de ser menys restrictius, els establerts al Decret 130/2003.

Atès que l’activitat no genera un ús industrial de l’aigua, ni assimilable, amb un consum anual d’aigua superior a 1.000m³, i la seva activitat econòmica no es troba compresa entre els números B 05021 i E 41000 de la classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-93) (Decret 97/1995, de 21 de febrer); i per

11


Setembre 2007

altra banda, no ha set requerit expressament per l’Agència Catalana de l’Aigua, no han de presentar la Declaració d’Ús i Contaminació de l’Aigua (DUCA).

• Obligació de pagar l’aplicació del cànon de l’aigua per a usos domèstics.

Els límits d’abocament a complir es detallen a la següent taula:Límits d’abocament

Paràmetre Límit segons l’ordenança de Tarragona

Límit segons el Decret 130/2003

DQO n.d. (mg/l O2) 1.500 1.500Matèries inhibidores (ut) -- 25

pH (upH) 6-10 6-10MES (mg/l) 500 750

Sales Solubles (µS/cm) -- 6.000Clorurs (mg/l) 2.000 2.500

Fòsfor total 50 50Nitrogen Kjeldahl

(mg/l N)-- 90

Olis i greixos 150 250


Els Serveis Territorials utilitzen aigua provinent de la Xarxa d’abastament.

No s’ha verificat l’existència de comptadors de consum d’aigua.

Les aigües residuals generades pels Serveis Territorials de Tarragona són únicament aigües residuals sanitàries i de neteja.

Les instal·lacions no disposen de cap sistema de tractament de les aigües residuals.

Les aigües són abocades a la xarxa de sanejament de la ciutat de Tarragona, i el destí final de les aigües és l’EDAR de Tarragona, competència de l’Ajuntament de Tarragona.

3.3.5 Recomanacions

Impartir al personal bones pràctiques ambientals per tal de evitar un ús incorrecte de les aixetes, sanitaris, etc.

No utilitzar el sanitari de paperera ni abocar productes com oli o cabells que dificulten la depuració de les aigües a l’EDAR, ja que aquestes pràctiques a més de malbaratar un recurs valuós, fan més difícil la depuració de les aigües residuals.

Evitar l’abocament de productes químics tal com estableix el Decret 130/2003.

Utilitzar productes de neteja menys agressius per al medi ambient (biodegradables, sense fosfats...) i seguir les instruccions d’ús per a la dosificació .

12


Setembre 2007

Establir requeriments a les empreses de neteja contractades perquè utilitzin productes més respectuosos amb el medi ambient. Valorar positivament les bones practiques ambientals de les empreses de neteja contractades.

Avisar al responsable de manteniment en el moment en que es detecti un mal funcionament de les aixetes o cisternes.

3.4 Gestió de residus

3.4.1 Aspectes ambientals directes en condicions normals: residus

A la següent taula, s’identifiquen els principals residus generats pels Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona.

En aquesta taula, es detalla el tipus de residu i la seva classificació, així com dades referents a les quantitats produïdes.

13


Setembre 2007

Residus generats que apareixen en la Declaració de Residus 2006

DESCRIPCIÓ DEL RESIDU

NOM DEL RESIDU (segons

CER)

CLASSIFICACIÓ

C.E.RQUANTITAT ANUAL 2006

(Tm.)

DOCUMENTACIÓ REQUERIDA

TRACTAMENTTRANSPORTIST

AGESTOR

Paper/cartró Paper i cartró No Especial20010

1S.D. --

Deposició als contenidors de

recollida selectiva del municipi

-- --

Fluorescents

Tubs fluorescents i altres residus que contenen

mercuri

Especial20012

1

51 tubs DE58W/33

5 Tubs DE18W1 llum halogen

12V/50W1 llum

halògena 220V/150W

J.R.R.No es disposa de

cap registre.

Es porten a la deixalleria.

-- --

Tòners Tòners Especial08031

869 unitats

No requereix documentació


-- --

Piles de bastóAltres piles i acumuladors

No Especial16060

5S.D.* J.R.R.


-- --

Diferents tipus d’envasos

Mescles de residus municipals

No Especial20030

1S.D. --

Són barrejats amb el rebuig

-- --

(F.A.) Fitxa d’acceptació, (F.S.) Full de Seguiment, (J.R.R.) Justificant de recepció de residus. * Persones externes als Serveis Territorials porten les seves piles al contenidor de les instal·lacions.

14


Setembre 2007


Ordre MAM 304/2002 per la qual es publica la Llista Europea de Residus (CER) i s’aproven les operacions de valorització i eliminació de residus (Estatal).

Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus (Estatal).

Reial decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de l’antiga Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos (Estatal).

Reial decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica parcialment el Reial decret 833/1988 (Estatal).

Llei 6/1993 sobre els residus (Catalunya).

Decret 34/1996 sobre el Catàleg de Residus de Catalunya (Catalunya).

Decret 92/1999 de modificació del Catàleg de Residus de Catalunya (Catalunya)

Decret 93/1999 sobre procediments de gestió de residus de Catalunya (Catalunya).

Llei 15/2003 de modificació de la Llei 6/93 reguladora dels residus (Catalunya)

Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.

Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona (Local).

Ordenança de la neteja pública (26 de juny de 1990) (Local).

3.4.3 Obligacions

Els residus han de ser classificats en especials i no especials segons el Catàleg Europeu de Residus (CER), assignant-los el codi corresponent d’acord amb la seva classificació.

Tots els residus s’han de gestionar d’acord amb les especificacions del Catàleg de Residus de Catalunya.

Segons el CNE de l’activitat dels Serveis Territorials de Medi Ambient, no han d’estar inscrits al Registre de Productors de Catalunya.

Dur a terme una gestió interna adequada dels residus per prevenir la contaminació.

Segregar, envasar i etiquetar adequadament (identificació del productor, codi i descripció del residu, data d’emmagatzemament i pictogrames de perill) els residus perillosos generats. Aquests han de ser entregats en el termini màxim de 6 mesos a partir de la data de la seva generació, a un gestor autoritzat.

Els residus no perillosos no es poden emmagatzemar per períodes superiors als 2 anys.

Complir amb la normativa relativa als residus d’aparells elèctrics i electrònics, de forma que aquests han de ser gestionats correctament.

15


Setembre 2007

En referència a la legislació de a residus urbans o municipals (Segons la Llei 10/1998 de Residus, s’entén per residus urbans o municipals: los generados en los domicilios particulares, comercios, oficinas y servicios, así como todos aquellos que no tengan la calificación de peligrosos y que por su naturaleza o composición puedan asimilarse a los producidos en los anteriores lugares o actividades).

La principal obligació és la d’entregar els residus urbans o municipals a les entitats locals, per al seu reciclatge, valorització o eliminació, en les condicions que es determinin a les ordenances, i més concretament, en aquest cas, a l’Ordenança General de Medi Ambient i l’Ordenança de la neteja pública de Tarragona.

A l’Annex III de la Llei 6/1993, figura la relació de residus d’origen domèstic, del comerç, oficines i serveis que s’han d’admetre en el servei de deixalleria.

El reglament del servei, aprovat per l’entitat local que en sigui titular, ha d’establir les condicions en què els residus han de ser lliurats al servei per llurs productors o posseïdors i pot limitar la relació de residus admesos quan disposi d’un altre sistema adequat per a fer-ne la recollida selectiva. Segons les ordenances de Tarragona:

o Queda prohibit llençar i abandonar a la via pública tota mena de productes en estat sòlid, líquid, o gasós. Les deixalles sòlides de format menut com els papers, embolcalls i similars s’hauran de dipositar en les papereres instal·lades a l’efecte.

o Els materials residuals voluminosos, o bé els menuts en gran quantitat, hauran d’ésser objecte de lliurament ordenat als serveis de recollida de deixalles. Si la seva quantitat, format o naturalesa impossibilitessin la prestació d’aquest servei, hauran d’ésser evacuats d’acord amb el que s’estableix en aquestes ordenances, sobre recollida de residus especials.

Si els Serveis Territorials de Medi Ambient de Barcelona utilitzen el servei de deixalleria per als residus de l'Annex III de la Llei 6/1993, no necessiten formalitzar les Fitxes d'Acceptació (FA) i els Fulls de Seguiment (FS) de tals residus.


A les instal·lacions dels Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona es realitza la recollida selectiva de:

- Paper

- Piles

- Fluorescents

- Tòners.

Els fluorescents i els tòners són emmagatzemats temporalment en una petita habitació dels Serveis Territorials.

16


Setembre 2007

Els residus especials de fluorescents, tòners i piles són portats a la deixalleria.

Els residus de paper són dipositats als contenidors municipals de recollida.

El servei de manteniment dels equips informàtics es troba subcontractat, i es gestiona des de Barcelona. Els residus d’aparells elèctrics i electrònics, han d’esser gestionats correctament per l’empresa subcontractada.

Els residus banals, així com el paper, són recollits per una persona encarregada de la neteja de les instal·lacions. Segons les conversacions mantingudes, aquesta persona els diposita als contenidors de recollida selectiva municipals.

3.4.5 Recomanacions

De tot el que s’ha indicat amb anterioritat, es recomana als Serveis Territorials:

En referència als residus especials: piles, fluorescents, tòners i equips elèctrics i electrònics:

o Els residus especials no han de ser emmagatzemats durant un temps superior als sis mesos, tal com estableix la legislació aplicable. Per tant, piles i fluorescents han de complir amb aquests terminis. Els ordinadors no són emmagatzemats, donat que en cas d’averia són gestionats des de Barcelona.

o Piles, tòners i fluorescents hauran d’emmagatzemar-se en contenidors, i aquests hauran de ser degudament etiquetats de forma clara i, almenys, en una llengua oficial de l’estat. Les etiquetes hauran de tenir, com a mínim, unes dimensions de 10 x 10 cm. A l’etiqueta hi haurà de figurar:

El codi d’identificació dels residus que conté. Tenint en compte la identificació que es descriu a l’Annex I del Reial Decret 833/1998 de 20 de juliol pel qual s’aprova el Reglament per l’execució de la Llei 20/1986.

Nom, direcció i telèfon del titular dels residus.

Data d’envasat.

Natura dels riscos que presenten els residus, en cas que en presentin algun. Per tal de representar aquesta natura, hauran d’usar-se els següents pictogrames, dibuixats en negre i sobre fons groc-taronja:

• Explosiu: Una bomba fent explotar (I).

• Comburent: Una flama per sobre d'un cercle (O).

• Inflamable: Una flama (F).

• Fàcilment inflamable i extremadament inflamable: Una flama (F|+|).

• Tòxic: Una calavera sobre tèbies croades (T).

17


Setembre 2007

Nociu: Una creu de Sant Andreu (X(n)).

Irritant: Una creu de Sant Andreu (Xi).

Corrosiu: Una representació d'un àcid en acció (C).

o Quan es retiri el tòner es procurarà no tacar la pell amb el residu de la tinta ja que pot resultar perjudicial per a la salut del treballador.

Pel que fa als residus de paper:

o Ubicar el paper encara aprofitable en safates per a la seva reutilització.

o Reduir al màxim la generació de residus de paper utilitzant, quan sigui possible, el paper per les dues cares anul·lant la cara impresa anteriorment, per exemple ratllant la cara que no és aprofitable.

o Als contenidors de paper i cartró només es llençarà paper o cartró, per tant es trauran altres materials com clips i grapes.

o Dipositar el paper trencat en dos trossos com a mínim (per disminuir el volum) quan ja no sigui aprofitable per cap de les dues cares als contenidors de PAPER – CARTRÓ ubicats a la oficina. No arrugar els paper abans de llençar-los.

o Dipositar les caixes de cartró doblegades als contenidors.

o Assegurar-se que els residus de paper-cartró sempre es dipositen als contenidors municipals destinats a tal fi.

Pel que fa als envasos i plàstics:

o Es recomana segregar-los dins de les oficines.

o En els contenidors grocs ubicats a la oficina s’abocaran els següents residus: Ampolles i envasos de plàstic (d’aigua, de refrescos, de productes de neteja...), bosses de plàstic, envasos metàl·lics (llaunes, safates d’alumini, aerosols...), envasos tipus bric (de sucs, de llet, de iogurts...), safates de porexpan.

o Per tal de reduir la generació d’envasos, fomentar la utilització de gots reutilitzables.

o Els residus dels contenidors seran retirats quan les bosses siguin plenes o abans i abocats als contenidors de recollida selectiva municipals.

En referència als residus assimilables a urbans (RSU):

o Es consideren residus assimilables a urbans les restes de menjar, etc. i aquells residus que no estiguin classificats dintre dels grups anteriors de residus.

o Són abocats als contenidors de RSU municipals.

18


Setembre 2007

3.5 Soroll

L’activitat administrativa desenvolupada pels Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona, no és especialment generadora de soroll.

3.5.1 Aspectes ambientals directes en condicions normals: soroll

L’emissió de soroll de l’activitat té com a font el funcionament de les bombes de calor-fred següents:

- 4 bombes de calor mitsubishi electric MCFH-18NV




• Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona (Local).

• Reial decret de 16 de desembre, pel que es regula la Llei 37/2003 de 17 de novembre del Soroll, referent a l’evacuació i gestió del soroll ambiental (Estatal).

• Llei 37/2003 de 17 de novembre del soroll ambiental (Estatal).

• Llei 16/2002 de 18 de juny de protecció contra la contaminació acústica (Catalunya).

3.5.3 Obligacions

A efectes de la Llei 16/2002 de 18 de juny de protecció contra la contaminació A efectes de la Llei 16/2002, de 18 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, es delimita el territori en les següents zones de sensibilitat acústica: zona de sensibilitat acústica alta (A), moderada (B) i baixa (C), per a les quals s’estableixen uns valors límit d’immissió. Han de respectar-se els següents nivells d’immissió:

Immissió sonora

ZONADE

SENSIBILITAT

VALORS LÍM. IMMISSIÓ(LAr en dB (A) )

VALORS D’ATENCIÓ(LAr en dB (A) )

Dia Nit Dia Nit

Alta (A) 60 50 65 60

Moderada (B) 65 55 68 63

Baixa (C) 70 60 75 70

19


Setembre 2007

Segons l’Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona, els nivells màxims admissibles a l’ambient exterior (espais públics), s’estableixen per edificis. Els límits es detallen a la següent taula:

Immissió sonora

EDIFICINIVELL SONOR MÁX. EXTERIOR dB (A)

Reglamentari (no fa distincions entre dia i nit)

Comercial (oficines i despatxos) 45

El nivell d’avaluació, segons la Llei 16/2002 és: horari diürn (entre les 8h i les 21h) i horari nocturn (entre les 21h i les 8h).

Segons l’Ordenança General de Medi Ambient de Tarragona: horari diürn (entre les 8h i les 22h) i horari nocturn (entre les 22h i les 8h).

Segons la Llei 16/2002, l’activitat es troba en una zona de sensibilitat alta, considerant la possibilitat més restrictiva. Els nivells màxims d’immissió sonora per aquesta zona són 60 dB durant el dia i 50 dB durant la nit. Segons l’ordenança de Tarragona, el nivell màxim admès és de 45 dB.


No s’ha realitzat cap estudi dels nivells d’immissió sonora a l’organització.

Donat que l’activitat desenvolupada pels Serveis Territorials és bàsicament la administrativa, la generació de soroll es pot considerar mínima.

3.5.5 Recomanacions

En cas que es produeixi una queixa, o es detecti una generació anormal de soroll, caldrà prendre les mesures adients, per tal de minimitzar-lo.

3.6 Contaminació lumínica


• Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de la il·luminació per a la protecció del mitjà nocturn (Catalunya).

• Decret 82/2005 de 3 de maig pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 de 31 de maig d’ordenació ambiental de la il·luminació per a la protecció del mitjà nocturn (Catalunya).

3.6.2 Obligacions

• La normativa s’aplica tant a activitats de titularitat privada com pública, i estableix mesures per a disminuir i prevenir la contaminació lumínica. Així

20


Setembre 2007

mateix, defineix mesures d’eficiència energètica, el tipus de llum que permet un flux adequat, així com l’establiment d'un horari d’il·luminació.


Atès que l’activitat desenvolupada consisteix en tasques administratives, i que les instal·lacions corresponen a un edifici urbà, no es considera rellevant l’aplicació de mesures per evitar la contaminació llumínica.

21


Setembre 2007

3.7 Gasos refrigerants


Reglament (CE) nº 2037/2000 del Parlament Europeu i del Consell de 29 de juny sobre les substàncies que esgoten la capa d’ozó.

3.7.2 Fets observats i obligacions

A les instal·lacions dels Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona, existeixen diferents equips de fred-calor. En total existeixen 19 equips.

Aquests equips utilitzen com a gas refrigerant R-22, i es troben distribuïts per tota la planta d’oficines.

A més d’aquests equips, també es disposa d’una nevera.

A la següent taula es detallen el nombre d’equips de cadascuna de les classes i les seves característiques.

Gases refrigerants

Equips de gas refrigerant

Tipus de gas refrigerant

Quantitat de gas por equipo

Nombre d’equips

Quantitat total de gas refrigerant

Planificació de la seva eliminació

Bombes de calor mitsubishi electric

MCFH-18NVR-22 1,8 kg. 4 7,2 kg. No


MCFH-24NVR-22 desconegu

t 8 desconegut No


MCFH-13NVR-22 1,35 kg. 7 9,45 kg. No

Nevera desconegut desconegut 1 desconegut No

La totalitat de les bombes de calor-fred existents a les instal·lacions dels Serveis Territorials utilitzen com a gas refrigerant R-22. Pel que fa a la nevera, es desconeix el tipus de gas refrigerant que utilitza, donat que no es disposa del manual d’us de la mateixa.

22


Setembre 2007

De els fets observats, es desprèn l’existència d’una quantitat desconeguda de gas refrigerant R-22, però que, com a mínim, és de 16,65 kg.

Segons estableix el Reglament (CE) Nº 2037/2000 sobre les substàncies que esgoten la capa d’ozó, a partir de l’1 de gener de 2010 queda prohibit l’ús d’hidroclorofluorocarburs purs per al manteniment i reparació d’aparells de refrigeració existents en aquesta data. A partir de l’1 de gener de 2015 quedaran prohibits tots els hidroclorofluorocarburs.

3.7.3 Recomanacions

Per tot l’indica’t anteriorment, es recomana als SERVEIS TERRITORIALS que, per als equips que contenen R-22, s’elabori un pla de substitució, que garanteixi la total eliminació d’aquests gasos amb anterioritat a 2.015, segons estableix la legislació aplicable. Davant l’adquisició de nous equips d’aire condicionat haurà de considerar-se que continguin gasos de trànsit, de menor impacte ambiental.

23


Setembre 2007

3.8 Recursos Naturals

3.8.1 Consum de recursos naturals

A continuació es descriuen la naturalesa i l’ús dels recursos naturals a les instal·lacions dels Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona.

Consums 2006

RECURSINSTAL·LACIÓ/

ACTIVITATSUBMINISTRAM

ENTCONSUM ÚS DEL RECURS

Electricitat Totes les oficinesXarxa de

subministrament78.110 Kw/h

Il·luminació+

Aparells ofimàtics+

Climatització+

Altres equips

AiguaLavabos

+Aixeta menjador

Xarxa d’abastament 224 m3

Sanitari+

Neteja+

Consum per beure

PaperGestió

administrativa en general

Proveïdor (contractat a Barcelona)

200 paquets de 500 DINA4 (considerant també Terres

de l’Ebre)

499 kg aprox.

Elaboració d’informes-documents

+Impressió d’informes-docuemnts

TònerGestió

administrativa en general

Proveïdor (contractat a Barcelona)

69 unitatsImpressió de documents-

informes

Combustible cotxes

CotxesDiferents

gasolineres

Pendent dades SSCC

La despesa és de 12.282 euros en

combustible

Desplaçament amb vehicles

3.8.2 Legislació aplicable

RD 606/2003 que modifica al RD 849/1986 del Reglament del Domini Públic Hidràulic (Estatal)

24


Setembre 2007

3.8.3 Energia elèctrica

3.8.3.1 Fets observats

L’energia elèctrica de l’organització prové de la xarxa municipal. El seu consum pot ser controlat mitjançant factures que emet l’empresa subministradora d’energia, o mitjançant la lectura del comptador. Segons les converses mantingudes, es fan lectures mensuals dels comptadors, i aquestes dades són enviades a Barcelona. El consum durant l’any 2006 va ser de 78.110 kwh.

En referència a la il·luminació i l’enllumenat:

o Es disposa d’un sistema d’il·luminació sectorialitzat amb interruptors per a cada sector. Així mateix no existeixen zones d’il·luminació innecessària, i els colors de les parets són clars. No obstant això, existeixen 4 grans sectors, i zones com a despatxos individuals, no tenen enllumenat independent.

o Els llums usats són fluorescents i flexos al·lògens. No hi ha detectors de presència ni reguladors de flux.

o Pel què fa al manteniment de l’enllumenat: les làmpades es netegen periòdicament.

o Quan es possible, es facilita l’entrada de la llum natural, i no s’acostuma a mantenir oberts els llums en dependències que no s’usen.

o En referència a les instal·lacions de climatització, s’afirma que no s’obren les finestres amb l’aire condicionat o la calefacció en funcionament, ni aquestes romanen en funcionament els caps de setmana. Els equips disposen de termòstat. No obstant això, mai es substitueix la climatització obrint les finestres, i alguns equips es troben en zones de sol.

o Els ordinadors es desconnecten quan no s’usen per una estada llarga i s’apaguen al finalitzar la jornada laboral, però no s’utilitza el mode d’espera per breus estones d’inactivitat (no existeix formació als empleats en aquest sentit).

En referència al consum d’energia elèctrica, és coneix les dades de climatització, que té una potència total de 81 kW, i un consum de 210.600 kWh/any, que equival a 18 TEP/any consumides.

Per altra banda, els aparells ofimàtics existents a les oficines dels Serveis Territorials de Tarragona són els següents:

APARELLS OFIMÀTICS

Núm. APARELL ModelNº

ModelNº Sèrie Codi barres

Núm. 1 Impressora HP Deskjet 1280 C8173 AL CN 731 JZ00B _

25


Setembre 2007

Núm.2Impressora

Hewlett PackardLaserJet 4000N

C4120A NLEV 138598 64296

Núm. 3FAX

CANONFAX-L360

H12249 EZX 02196 64297

Núm. 4

Fotocopiadora

CANONiR3530

IR3530 THM00818 _

Núm. 5Impressora

PLOTERHewlett PackardDesignJet 500PS

C7770C SG14G22006 64299

Núm. 6Impressora

HP LaserJet 1.200 sèrie

C7044A CNCF740192 64424

Núm. 7Impressora

Hewlett PackardLaserJet 4050

C4251A Nl7 Y 198528 64355

Núm. 8Impressora

Hewlett PackardLaserJet 4200 n

Q2426A CNHX 146661 64471

Núm. 9Impressora

Hewlett PackardLaserJet 4100

C8049ACNMXB 70315

64517

Núm.10FAX

CANONFAX-L350

H12157 EXL 17000 64518

Núm.11FAX FAX SEPER G3 H12425 SPP 03704 _

Núm.12 Fotocopiadora

CANONiR3530

IR3530 THM00816 _

Núm. 13

Impressora HP LaserJet C4118A NL7W085315 _Impressora COLOR _Impressora PORTATIL C8145A SG47L211PJ _Impressora PORTATIL _

Núm.14Impressora

Hewlett PackardLaserJet 4200 n

Q2426A CNHX 146551 _

3.8.3.2 Recomanacions

En referència a la il·luminació:

Aprofitar la sectorialització de les instal·lacions per mantenir encesos els llums que es necessitin. Connectar només els sectors de llum necessaris.

Aprofitar i facilitar l’entrada de la llum natural, obrir cortines i persianes.

Apagar els llums en abandonar una sala, en acabar la jornada laboral o en absències prolongades (>20-30 minuts).

Assegurar-se que hi ha alguna persona que s’encarrega d’apagar els llums un cop finalitzada la jornada de treball. Ja sigui l’ultima persona que abandona el lloc de treball o el personal de neteja. També s’ha d’assegurar que es tanquen els llums de les zones comunes.

26


Setembre 2007

Substituir antigues bombetes incandescents i tubs fluorescents per enllumenats de baix consum. El 80% de l’energia d’una bombeta incandescent es transforma en calor. A alguns sectors ja s’utilitzen fluorescents de baix consum.

Pel que fa a la climatització:

Tancar portes i finestres quan l’aire condicionat o la calefacció es trobin en funcionament.

Apagar els equips d’aire a les sales on no s’utilitzi.

Regular la temperatura mitjançant els termòstats.

A l’hivern mantenir la temperatura entre 19 i 21ºC per obtenir confort fent un consum mínim.

A l’estiu ajustar la temperatura entre 23 i 25ºC. Cada grau que es disminueix la temperatura s’estarà consumint un 8% més d’energia.

Pels equips ofimàtics es considerarà:

Apagar els equips en acabar la jornada laboral.

Desconnectar els monitors dels ordinadors quan no s’estiguin utilitzant (reunions, esmorzars, etc.)

Programar l’apagada automàtica del monitor quan es deixi de treballar temporalment a l’ordinador (el salvapantalles no redueix el consum).

Utilitzar el mode d’espera per breus estones d’inactivitat (la informació no es perd).

L’evolució del consum d’energia elèctrica en els últims dos anys es pot observar a la següent gràfica:

El consum dels Serveis Territorials de Tarragona vair entre els 10.000 kwh/bimestre i els 15.000 kwh/bimestre. Els valors més alts són a ple hivern i ple estiu, per l’ús de la calefacció i l’aire condicionat.

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

kwh

1er b

imes

tre 0

5

2n b

imes

tre 0

5

3er b

imes

tre 0

5

4rt b

imes

tre 0

5

1er b

imes

tre 0

6

2n b

imes

tre 0

6

3er b

imes

tre 0

6

4rt b

imes

tre 0

6

27


Setembre 2007

3.8.4 Aigua


Els Serveis Territorials s’abasteixen d’aigua provinent de la xarxa pública municipal. Aquesta s’utilitza per a ús sanitari i de neteja. El consum d’aigua es pot controlar mitjançant factures, donat que durant la visita de les instal·lacions no es va poder constatar l’existència de comptadors d’aigua. Respecte mecanismes d’estalvi d’aigua i manteniment de les instal·lacions, cal senyalar:

o No existeix un programa de manteniment de les instal·lacions.

o No existeixen reductors de cabal a les aixetes, ni cap altre sistema d’estalvi d’aigua a les aixetes.

o Pel què fa als inodors, no existeixen sistemes de descàrrega interrompuda ni altres sistemes d’estalvi d’aigua.

o En referència al sistema de refrigeració, tampoc disposa de cap sistema de reducció del consum d’aigua.

No existeixen instal·lacions d’aigua calenta sanitària, ni cap altre instal·lació que utilitzi gas natural o cap altre combustible fòssil.

L’evolució del consum d’aigua a les instal·lacions es pot observar a la següent taula:

1er t

rimes

tre 0

5

2n tr

imes

tre 0

5

3er t

rimes

tre 0

5

4rt t

rimes

tre 0

5

1er t

rimes

tre 0

6

2n tr

imes

tre 0

6

3er t

rimes

tre 0

6

4rt t

rimes

tre 0

6

40

45

50

55

60

65

70

75

m3

El consum d’aigua dels Serveis Territorials de Tarragona ha oscil·lat entre els 50 i 70 m3/any. Des de el segon semestre del 2006 es va produir una reducció.


Es recomana implantar les següents bones pràctiques ambientals.

28


Setembre 2007

Pel que fa a les aixetes:

Tancar les aixetes correctament sempre que no s’utilitzin. El degoteig d’una aixeta pot suposar un malbaratament de 30 litres d’aigua al dia (10% del consum diari).

Evitar obrir o mantenir obertes injustificadament les aixetes. Amb l’aixeta oberta es llencen de l’ordre de 12 litres d’aigua al minut.

Assegurar-se de tancar l’aixeta. El degoteig d’una aixeta pot representar un malbaratament de 10 gotes d’aigua cada minut la qual cosa suposa 2.000 litres d’aigua a l’any.

Avisar al responsable de manteniment si alguna canonada o cisterna perd aigua. Si es detecta a temps una fuita es poden estalviar 30 litres d’aigua al dia.

En referència als W.C.:

No utilitzar el vàter com a paperera. A més de malbaratar un recurs valuós es fa més difícil la depuració de les aigües residuals.

Avisar al responsable de manteniment si alguna canonada o cisterna perd aigua.

Una simple descàrrega, després de llençar un paper, pot suposar el consum de fins a 10 litres d’aigua.

Una cisterna avariada pot gastar 150 litres d’aigua al dia.

3.8.5 Consum de paper


En referència al consum de paper, el registre es porta des de Barcelona. Les dades es poden extreure de les comandes d’enviaments de paper des de Barcelona a Tarragona. Durant el 2006 es van consumir 200 paquets de 500 DINA4, equivalent a 499 kg. Respecte a la utilització del paper en l’oficina:

o El paper utilitzat als Serveis Territorials és reciclat, excepte el paper utilitzar per la impressió de mapes amb el plòter. Respecte al gramatge del paper utilitzat es paper de 80 gr/m2.

o Es fotocopia i s’imprimeix a doble cara i amb paper reciclat.

o No es tenen en compte criteris d’estalvi a l’hora d’imprimir.

o No es seleccions la qualitat mínima d’impressió.

o Es guarda una còpia en paper dels arxius.

o Es reutilitzen els sobres i carpetes.

o El personal coneix el funcionament i diferents instruccions dels equips, però no es disposa d’un manual al costat dels mateixos.

29


Setembre 2007

o S’acostuma a imprimir els mails, circulars, etc. i els faxos no s’envien directament des dels ordinadors.

El consum de paper als Serveis Territorials (conjuntament amb el de Terres de l’Ebre) els últims dos anys es reflexa a la següent taula:

Consum de paper

Any Consum (paquets de 500 DINA4)

2005 1.1002006 200

El consum de paper ha disminuït molt durant el 2006, però aquesta dada es pot deure a que no s’hagi registrat algun enviament realitzat.


Per tal de minimitzar el consum de paper es recomana implantar les bones pràctiques:

Revisar els documents en pantalla:

o Revisar els documents en pantalla abans d’imprimir-los, per evitar impressions innecessàries.

o Utilitzar el corrector de textos per revisar els documents.

o Evitar imprimir innecessàriament.

Potenciar el bon ús de les impressores

o Reduir les impressions

Evitar la impressió d’esborranys sempre que es pugui.

Evitar imprimir correus electrònics, llegir-los en pantalla.

Imprimir les pàgines estrictament necessàries quan es tracta d’un document llarg.

Arxivar la informació en format electrònic en lloc de paper.

Potenciar un bon ús de la fotocopiadora

o Fotocopiar només la informació necessària.

o Fotocopiar a doble cara.

Potenciar la reutilització del paper

o Separar correctament el paper, sense doblegar-lo, rebregar-lo o estripar-lo.

o Reutilitzar el paper per prendre notes.

o Apilar adequadament el paper reutilitzable a les safates corresponents.

30


Setembre 2007

Amb l’objectiu de prioritzar l’ús del paper reciclat:

Utilitzar paper reciclat per a documents no oficials.

Utilitzar paper reciclat per als documents interns.

Utilitzar paper reciclat per a les fotocòpies i impressions sempre que sigui possible.

Per gestionar el paper residual:

Vigilar que el paper no dugui clips, grapes o d’altres elements metàl·lics a l’hora de dipositar-lo al contenidor.

Evitar arrugar el paper abans de llençar-lo per minimitzar el volum.

No llençar residus als contenidors de paper.

3.8.6 Consum de material d’oficina i mobiliari


Pel què fa al tòner, el nombre de tòners consumits es desconeixen.

En referència als materials d’oficina, la Generalitat ha d’homologar a les empreses a les que compra material d’oficina. Per altra banda:

o Tot el material d’escriptura es troba en ordre.

o Els retoladors i marcadors es mantenen ben tancats, així com la cola.

o S’apaguen els aparells que no s’usen per allargar les piles.


A l’hora d’adquirir material d’oficina, haurà d’ajustar-se a les necessitats reals i no generar compres malbaratadores.

Pels arxivadors, carpetes, fundes, etc. es recomana que siguin de productes de cartró reciclat, de polipropilè o polietilè.

Per retoladors, bolígrafs, llapis, etc. es recomana que siguin de plàstic reciclat, metall, fusta, recarregables, en base aquosa, etc. i que no siguin productes d’un sol ús, de PVC, lacats o a base de dissolvents orgànics.

Per barres adhesives i coles, es recomana que no continguin dissolvents orgànics, sinó que provinguin de base aquosa i que siguin recarregables.

Per cintes correctores, millor que siguin recarregables.

Per cintes adhesives, millor productes de polipropilè o d’acetat de cel·lulosa que productes derivats de PVC.

En referència al tòner:

31


Setembre 2007

o Utilitzar, en la mesura del possible, tòner d’impressora i fotocopiadora, i cartutxos d’impressores reciclats, reciclant a la seva vegada els que s’hagin gastat als Serveis Territorials.

Substituir les piles d’un sol ús per piles recarregables amb major vida útil.

Comprar productes reciclats sempre que sigui possible.

Escollir productes amb embalatge mínim per reduir la generació de residus.

Evitar l’ús de productes d’un sol ús, prioritzant els que siguin recarregables.

Prioritzar la compra de productes amb ecoetiquetes.

Pel que fa al mobiliari d’oficina:

o Escollir mobles que no continguin productes perjudicials, tal com dissolvents orgànics volàtils, metalls pesants, crom, níquel, etc.

o Escollir mobles fabricats amb fusta provinent d’explotacions gestionades de forma sostenible, garantia que ofereixen els sistemes de certificació forestal.

o Per tal de gestionar el mobiliari d’oficina, que es deteriora o es torna obsolet, es pot donar aquest a associacions o ONGs, o bé a empreses recuperadores, amb la finalitat que siguin reparats i posteriorment introduïts al mercat de segona mà.

3.8.7 Consum de combustibles


El Serveis Territorials disposen, com s’ha dit anteriorment, d’un nombre variable de cotxes que oscil·len al voltant dels 12 vehicles. El consum en combustible és de 12.282 euros, i es coneix mitjançant la despesa feta als respostatges.

El consum en combustible és de pendent dades SSCC.


Assegurar-se que els vehicles passen les inspeccions de les ITVs obligatòries.

A l’hora de comprar vehicles, escollir aquells amb un consum més baix de combustible.

Realitzar formació en conducció eficient-ecológica.

32


Setembre 2007

3.9 Aspectes ambientals en condicions anormals o d’emergència

3.9.1 Identificació d’aspectes ambientals en condicions anormals o d’emergència

S’han de considerar les possibles situacions anormals i d’emergència que poden produir-se i donar lloc a impactes ambientals derivats d’aquestes situacions. En la següent taula es presenten les situacions d’emergència identificades.

Aspectes potencials

SITUACIÓÀREES /

INSTAL·LACIONSASPECTE RELACIONAT GESTIÓ/DESTÍ

Incendi Oficines

Emissions de gasos de combustió, productes

organoclorats, partícules, COV’s

Atmosfera

Abocament d’aigües residuals d’extinció

Xarxa pública de sanejament

Restos de materials diversos cremats

Sense determinar

Explosió Oficines

Emissions de gasos de combustió, productes,

partícules Atmosfera

Residus de l’explosió Sense determinar

Fugues d’emissions de gas refrigerant

(R-22)

Equips d’aire condicionat

Emissió d’HCFC’s Atmosfera

3.9.2 Fets observats i recomanacions

Els Serveis Territorials de Medi Ambient de Tarragona tenen definit un Pla d’emergència. Així mateix, realitzen simulacres anualment. L’últim simulacre realitzat va ser el 20/06/2006.

3.9.3 Recomanacions

Portar un registre dels simulacres realitzats, així com de les revisions dels extintors, etc.

Incloure al Pla d’emergència aspectes ambientals, tals com indicacions de la manera de gestionar els residus, etc.

33


Setembre 2007

3.10 Aspectes ambientals indirectes

Els aspectes ambientals indirectes són els que es generen sobre activitats generalment contractades per l’organització, sobre les que no es té un control directe de la gestió, però sí que es pot influir sobre elles.

34


Setembre 2007

3.10.1Fets observats

A la següent taula es relacionen les diferents empreses contractades, així com les activitats que desenvolupen, i la seva gestió ambiental.

Aspectes indirectes

Nom de la contrata

Activitat que desenvolupa

Residus que genera

Gestió que realitza dels residus

(deixalleria, gestor, transportista, etc.)

Altres aspectes que pot generar

Disposa de Llicència o

Comunicació ambiental

Disposa de ISO

14.001/ EMAS

Observacions

Ilerda Serveis

S.A.

Neteja general de les

instal·lacions

Envasos buits

Sprays

Altres?

Pendent dades SSTT

Disposa de les Fitxes de Seguretat dels productes que

utilitza?

Servinet Neteja de vidres

Aigua bruta

Envasos buits

Altres?

Disposa de les Fitxes de Seguretat dels productes que

utilitza?

Manteniment de la climatització

Filtres

Altres?

Segons problema

Manteniment general

35


Setembre 2007

Manteniment de les plantes

Manteniment de les màquines de

cafè

Manteniment màquina d’aigua

Manteniment general dels

vehicles

Manteniment fluorescents Fluorescents

Neteges dels vehicles

Manteniment informàtic

36

SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE LLEIDA Diagnóstic Ambiental.

Setembre 2007

Actualment no es desenvolupa cap control ambiental dels contratistes.

Pel què fa al manteniment dels aparells d’aire condicionat, les condicions especificades pel fabricant, són les següents:

- S’ha de canviar el filtre desodoritzant aproximadament un cop l’any.

- S’ha de netejar el filtre desodoritzant aproximadament un cop cada dos setmanes.

- S’ha de canviar el filtre netejador de l’aire aproximadament un cop cada 4 mesos, o abans si canvia el seu color a marró fosc es perquè s’ha de canviar en aquell moment.

Segons converses mantingudes i la documentació presentada, els filtres de l’aire condicionat no es canvien, sinó que només són netejats un cop l’any.

En referència al Servei de Neteja:- No es disposa de les fitxes de seguretat dels productes de neteja

emmagatzemats a les instal·lacions.

- Existeixen productes de neteja sense etiquetar, probablement perquè son transvasats des de un altre envàs de major capacitat.

En referència al manteniment dels vehicles:- Pel que fa a la neteja dels mateixos, es fa periòdicament des de els

Serveis Territorials.

3.10.2Recomanacions

Portar un control ambiental de proveïdors i contractistes. Es pot realitzar una homologació ambiental de proveïdors, per tal de conscienciar i sensibilitzar als proveïdors dels Serveis Territorials, així com promoure el compliment de les disposicions legals ambientals aplicables a les empreses. Per tal de fer-ho caldrà especificar els criteris per l’avaluació ambiental de proveïdors així com les línies a seguir en les compres de material, tenint en compte criteris ambientals.

Elaborar un manual o petit recull de bones pràctiques ambientals a aplicar per les contrates a les instal·lacions dels Serveis Territorials.

Assegurar-se de que les empreses mantenidores (aire condicionat, màquines de cafè, etc.) realitzen el manteniment correcte segons les especificacions dels manuals dels aparells.

Assegurar-se de que les empreses que manipulen i emmagatzemen productes químics a les instal·lacions dels Serveis Territorials disposin de les Fitxes de Seguretat al lloc on es troben aquestes.

37


Setembre 2007

4 Avaluació de la gestió ambiental segons el Reglament EMAS

A continuació es presenta un quadre, en què es resumeix el grau d’adequació als punts del Reglament EMAS, resumint la situació actual en la què es troben els Serveis Territorials, així com les accions a desenvolupar per a la seva adequació.

En el pla d’acció apareixen els responsables i terminis d’execució de les accions proposades. Existeixen figures, tals com el Responsable de Medi Ambient que caldran crear-se, així com l’entramat de l’organització ambiental.

38


Setembre 2007

4.1 Grau d’adequació al Reglament EMAS

GRAU D’ADEQUACIÓ AL REGLAMENT EMAS I PLA D’ACCIONS

PUNT DEL REGLAMENT I REQUISITS SITUACIÓ ACTUAL PLA D’ACCIONS RESPONSABLE

I-A.1 REQUISITS GENERALS

L’organització ha d’establir, documentar

implementar mantenir i millorar un sistema de

gestió ambiental.

Actualment els SERVEIS TERRITORIALS no tenen un sistema de gestió ambiental segons l’EMAS.

S’ha implantar el sistema de gestió ambiental. Responsable de Medi Ambient

I-A.2 POLÍTICA AMBIENTAL

S'ha de definir una política ambiental segons els

requisits del reglament. S'ha de comunicar a

totes les persones que treballin a l’organització

o en el seu nom.

No es disposa de cap política ambiental, ni de cap metodologia per tal de redactar-la, actualitzar-la, etc.

S’ha d’establir la comunicació a totes les persones que treballen als SERVEIS TERRITORIALS.

S’ha d’elaborar una política ambiental que compleixi amb els requisits del reglament.

S'establirà una metodologia pel manteniment de la política i la seva comunicació a les persones que treballen als SERVEIS TERRITORIALS.

Responsable de Medi Ambient

Director dels Serveis Territorials aprova la Política Ambiental

I-A.3 PLANIFICACIÓ

I-A.3.1 ASPECTES AMBIENTALS

S'ha d’establir un procediment per identificar i

avaluar els aspectes ambientals significatius

segons els requisits del reglament. S’ha de

documentar aquesta informació i mantenir-la

actualitzada.

No es disposa d’una identificació i avaluació d’aspectes ambientals normals, anormals ni d’emergència.

S'ha d'establir i documentar un procediment d'identificació i avaluació d'aspectes ambientals d’acord amb l’EMAS.


S'ha de recopilar informació quantitativa referent als aspectes ambientals que permetin la seva avaluació.

S'han d'identificar amb el nou procediment els aspectes ambientals significatius.


S'han d'establir uns indicadors ambientals per a controlar l'evolució dels aspectes ambientals significatius.


39

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=i



Setembre 2007



I-A.3.2 REQUISITS LEGALS I ALTRES REQUISITS

S’ha d’establir un procediment d’identificació,

accés i actualització dels requisits legals i altres

requisits aplicables.

S'ha de determinar com s'apliquen els requisits

als seus aspectes ambientals.

Actualment no es disposa d’un procediment per a la identificació dels requisits legals.

Generalment es coneixen les obligacions legals que se'ls exigeixen.

En el quadre anterior d'aquest informe s'ha analitzat l'adequació legal.

S'ha d'establir un procediment per a la identificació, accés i actualització dels requisits legals i altres requisits segons l’EMAS.

S’ha de determinar com s’apliquen els requisits als aspectes ambientals.


S'ha d'adequar l'organització a tots els requisits legals aplicables.

-

AUTORIZACIÓ D’ACTIVITAT:

Complir les disposicions, revisions, etc. que pugui dictar l’Ajuntament en relació a les llicències ambientals o realcionades amb aquest.


AIGÜES RESIDUALS

S’ha d’establir una sistemàtica de control per garantir la qualitat dels abocaments d’acord a l’establert a la legislació d’aplicació.


RESIDUS

S’ha de portar a terme la recollida selectiva de tots els residus, perillosos (fluorescents piles) i no perillosos (envasos, paper...).

S'han de gestionar els residus perillosos per transportista i gestor autoritzat o deixalleria, i s'ha de disposar d'una còpia de la documentació requerida per la legislació.

S'ha d'habilitar i identificar una zona en el magatzem per a l'emmagatzematge dels residus. S'ha d'etiquetar els contenidors d’emmagatzematge dels residus perillosos segons requereix la legislació, incloent la data d'inici d'emmagatzematge per a assegurar-se que no sobrepassen els 6 mesos d'emmagatzematge.


GASOS REFRIGERANTS Responsable de

40



Setembre 2007



I-A.3.3 OBJECTIUS, METES I PROGRAMES

S’han d'establir uns objectius quantificables

quan sigui possible i coherents amb la política

ambiental. S'han d'establir programes per

arribar als objectius i metes, amb

responsabilitats, mitjans i terminis.

No s’han plantejat objectius ambientals específics ni programes.

S’han d’establir els objectius i les metes ambientals, així com un programa on hi constin les responsabilitats, els mitjans i els terminis .


I-A.4 IMPLANTACIÓ I OPERACIÓ

I-A.4.1 RECURSOS, FUNCIONS, RESPONSABILITAT I AUTORITAT

S’han de definir funcions, responsabilitats i

autoritat.

S'ha d'assignar un representant que asseguri el

compliment dels requisits del reglament.

Es disposa d’una estructura organitzada amb responsabilitats establertes.

Falta establir les responsabilitats en matèria ambiental.

S’ha d’anomenar una persona com a Responsable de Medi Ambient.

S’han d’establir les competències i responsabilitats del personal implicat a la gestió ambiental.


I-A.4.2 COMPETÈNCIA, FORMACIÓ I PRESA DE CONSCIÈNCIA

El personal relacionat amb aspectes ambientals

significatius ha de rebre formació adequada.

No es disposa d’un programa de formació ambiental

S'ha d'establir un procediment per a assegurar la formació ambiental del personal implicat.

S'han de desenvolupar accions formatives i de sensibilització al personal.


I-A.4.3 COMUNICACIÓ

Establir mecanismes de comunicació interna

sobre temes ambientals i sobre la comunicació

rellevant de parts interessades.

Es disposa d'un sistema de comunicació establert tant intern com extern.

Els sistema de comunicació s’ha ampliar per regular i incloure la totalitat de comunicacions ambientals.


41


Setembre 2007



I-A.4.4 DOCUMENTACIÓ

I-A.4.5 CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ S'ha d'establir i controlar una documentació del

SGA.

No es disposa de la documentació requerida pel reglament.

S'ha d'implantar un sistema documental del SGA, així com una metodologia per al seu control.


I-A.4.6 CONTROL OPERACIONAL

S’ha de disposar de procediments per a

identificar, planificar i revisar les operacions i

activitats associades amb aspectes ambientals

significatius

No es disposa d'un control operacional de les activitats que poden crear impactes ambientals significatius.

S'han d'identificar les activitats amb incidència ambiental i assegurar que es desenvolupen sota condicions controlades.

S'han d'elaborar controls operacional de consums, generació de residus, gestió de les aigües residuals, altres activitats com la comunicació amb proveïdors i contractistes, operacions de manteniment o qualsevol altra implicació ambiental.

S’han de recopilar els consums d’aigua, electricitat, paper, material d’oficina, combustible, etc.


S'han de establir requisits per als proveïdors i subcontractistes.


I-A.4.7 PREPARACIÓ I RESPOSTA DAVANT EMERGÈNCIES

S’ha d'establir procediments per a identificar,

prevenir i respondre a situacions d'emergència i

mitigar els impactes ambientals. S'ha de revisar

periòdicament i realitzar proves periòdiques

quan sigui factible.

No es disposa de procediments per a identificar, prevenir i respondre a situacions d'emergència ambiental.

S'ha d'elaborar un procediment de preparació i resposta davant incidències de les possibles situacions d'emergència que tinguin repercussions ambientals.


I-A.5 VERIFICACIÓ

I-A.5 SEGUIMIENT I MEDICIÓ

42


Setembre 2007



I-A.5.1 SEGUIMENT I MEDICIÓ

S’han d'establir procediments per a fer el

seguiment i mesurar de forma regular les

operacions que poden tenir un impacte així com

l'acompliment i la conformitat amb els objectius

i metes ambientals.

No es disposa de procediments per al seguiment i mesura de la gestió ambiental.

S'han d'establir els procediments necessaris per a complir amb els requeriments del reglament.


I-A.5.2 AVALUACIÓ DEL COMPLIMENT LEGAL

S'ha d'establir un procediment per a avaluar el

compliment legal i altres requisits que

subscrigui mantenint un registre.

No es disposa d'un procediment per a l'avaluació del compliment legal de caràcter ambiental.

S'ha d'establir un procediment per a avaluar el compliment legal periòdicament.


I.A.5.3 NO CONFORMITAT, ACCIÓ CORRECTIVA I ACCIÓ PREVENTIVA

S’ha d'establir un procediment per a controlar i

investigar les no conformitats portant a terme

accions per a reduir l'impacte produït i establir

accions correctives o preventives.

No es disposa d'un procediment pel control i investigació de les NC i les possibles accions correctives i preventives de caràcter ambiental.

S'ha d'establir un procediment per al control i investigació de NC, accions correctives i preventives que redueixin els impactes ambientals produïts.


I-A.5.4 CONTROL DELS REGISTRES

S’ han de mantenir els registres generats del

SGA.

No es disposa de procediment per al manteniment dels registres generats en el SGA.

S'ha d'establir un procediment per al control dels registres de caràcter ambiental.


I-A.5.5 AUDITORIA INTERNA

S’ha d'establir un procediment per a determinar

que el SGA és conforme i està degudament

implantat.

No es disposen de procediments per a l'auditoria interna del SGA.

S’ha d’establir un procediment per a l’auditoria interna del SGA.


43


Setembre 2007



I-A.6 REVISIÓ PER LA DIRECCIÓ

Es requereix que la direcció de l'organització

revisi el SGA a intervals definits i documenti

aquesta revisió.

Actualment no es realitzen revisions de caràcter ambiental.

S'ha d'establir una sistemàtica per a la revisió del SGA i registrar-lo.


44


Setembre 2007

5 Conclusions

De tot l'indicat anteriorment es desprèn que, si bé els Serveis Territorials de Medi Ambient mantenen un compromís clar amb el medi ambient, encara es necessiten accions més concretes de cara a garantir el total coneixement i compliment dels requisits ambientals aplicables de l’EMAS a l’activitat administrativa desenvolupada pels Serveis Territorials.

En relació a les responsabilitats, és necessari desenvolupar una estructura en relació al Sistema de Gestió Ambiental clara, dintre de l’organigrama de l’empresa, i dotar-la dels recursos i responsabilitats adequades.

Per altra banda, a Tarragona s’ha començat a desenvolupar registres en relació a la implantació del Sistema de Gestió Ambiental.

Atès que es un dels centres millor adequats a la normativa, que no es pretén fer cap canvi d’edifici que pugui afectar al desenvolupament de l’EMAS, s’afirma que els Serveis Territorials de Tarragona es troben clarament preparats per tal de començar amb l’implantació de l’EMAS.

45


Setembre 2007

6 Annex I. Organigrama dels Serveis Territorials

46

Diagnosi tarragona v001

Education

Transcript of Diagnosi tarragona v001