diari de la Torre 205

MARÇ 2015 ANY XVI Número 205 www.baixgaia.cat

Carnaval espectacular Ja s’han escollit els

tres finalistes al guardó del

Torrenc de l’Any

Pàgines 4 i 5

Temps de bull: voleu aprendre

a cuinar el plat típic de la

Torre?

Pàgina 13

2 la Torrela Torre MARÇ DE 2015 ddT

A tocar de les eleccions municipals

EDITORIAL SERVEIS

Torredembarra presenta un panorama divers. El ddT vol aportar algunes pistes per als electors, abans que engegui la campanya.És molt positiu que dos dels tres partits més importants per nombre de votants i experiència de govern, sobre els que gira la fermesa institucional, tinguin decidit el candidat i des de la força de respectives primàries. Eduard Rovira, d’ERC, i Jordi Solé, del PSC, són polítics experimentats, porten llistes amb gent valuosa i han sabut governar plegats. És presumible que, si el panorama de la resta no s’aclareix, es disputin ells dos l’alcaldia i que, guanyi qui guanyi, puguin reeditar un pacte de Govern, amb l’experiència que ja tenen ara. Partits pilars institucionals, en temps de mudança, són una garantia de seguretat i d’estabilitat en la gestió. El tercer partit del nucli dur institucional, CiU, anàlogament, presenta un aspecte inquietant. El Cas Torredembarra els ha afectat tant que la força guanyadora als anteriors comicis anirà als futurs probablement partida per tres: el partit que formi la família Guasch; Unió i Convergència, cadascú pel seu costat. Resta de vots i d’escons segures. La Justícia dirà sobre Daniel Masagué, però és de justícia, dit amb volguda redundància, respectar-li la presumpció d’innocència i reconèixer-li la seva aportació a La Torre, sobretot en obra pública, especialment a Baix a Mar i Els Munts.Si a l’antiga CiU es divideixen, l’esquerra

més a l’esquerra no aconsegueix d’unir-se, com estan fent a d’altres localitats. ABG i la CUP no s’han entès, i veurem que fa ICV i si opten altres forces emergents com Podem, el Procés Constituent o una franquícia local del Guanyem. Si l’esquerra no suma, es restaran també els uns als altres, i no només no guanyaran sinó que l’Ajuntament de La Torre correrà el risc de perdre en Lluís Suñé, un dels seus millors polítics. Si també es perd Montserrat Gassull, els danys polítics seran encara de major envergadura, perquè l’un i l’altra coneixen molt bé el poble, els ressorts de la política municipal, i a més a més tenen iniciatives, dots de comunicació i coses a dir, que diuen sempre ben dites.Falta igualment per veure quines opcions tenen el GIT i el PP, també tocats per la contaminació judicial, i que presentaran probablement nous candidats, que s’haurà de veure com calen en l’electorat potencial, si saben mantenir-lo o si van més lluny i busquen de captar-ne de nou en el guany de pescadors que diuen que comporta el mar en marejol, encara més que no el riu del refrany. Els propers dies s’aniran esclarint incògnites i seran dies políticament apassionants. Sigui com sigui, que cap candidat oblidi que els temps són dolents encara que el Govern espanyol ens expliqui el conte d’Alícia al País de les Meravelles. Hi ha molta gent del poble que pateix, hi ha pobresa econòmica i pobresa energètica i la cua més llarga que es fa a La Torre no és la de cap banc, sinó la de Càritas. Imprescindible incrementar la despesa social.

L’Agenda imprescindible

Ajuntament 977640025Jutjat de Pau 977640021CAP 977643809Policia Local 977646005Mossos d’Esquadra 112Bombers 085Parròquia de Sant Pere 977640154Parròquia de Sant Joan 977640806Patronat de Cultura 977643888Patronat de Turisme 977644580Biblioteca municipal 977643175Residència Pere Badia 977641132Ona la Torre 977958635Metge Carles Miracle 977644040Centre Mèdic 977644515

Llar d’Infants el Cirerer 977642535LLar d’infants el Gegant 977646182Antoni Roig 977640836 Molí de Vent 977130246l’Anitina 977642496Iinstitut Torredembarra 977640312Inst.Ramon de la Torre 977642403

Arasa 977130434Cogul 977640003Escudé 977130735Miró 977640735Sant Jordi 977642750Miramar 977642022

Escoles

Farmàcies

Generalitat 012Metge A. Vila 977642002Metge Ferran Gómez 977643311Deixallera 977645819SOREA 977642201ENHER 900770077Protectora d’Animals 977753616Tanatori 900506712Port Esportiu 977643234Recollida de residus 977645819Correus 977640528Salvament Marítim 977216203 Llar del Jubilat 977643889UDT 977643273BASE 977642620Zona Esportiva 977643546Patronat Antoni Roig 977644308Consell comarcal 977244500Diputació de Tarragona 977296633

Santa Rosalia 977643434Creu Roja 977244769El Vendrell 977661141SEM 977222222

Torre Taxi 977641147Taxi Vidal 609379161Taxi Reche 977643775Taxi Miguel 977641129Taxi Xavi 620859548Taxi Rodrigo 608835458

Ambulàncies

Taxis

MENÚ CALÇOTADACalçots

Graellada de Carn

Crema Catalana

Vi, aigua, cava i cafè

Preu: 27 euros

ESMORZARS DE FORQUILLA I GANIVET! CADA DIVENDRES, DISSABTE i DIUMENGE

PLAT, CAFÈ I BEGUDA 8 euros

[email protected]

3PublicitatPublicitatddT MARÇ DE 2015

4 la la TorreTorre MARÇ DE 2015 ddT

El Torrenc de l‘Any 0

Els tres fi nalistes del Torrenc de l’AnyRemei Hurtado, Carles Miracle i Àngel Batlle són els tres fi nalistes d‘aquest guardó

Els vots a internet, mail i la Biblioteca

Àngel Batlle

Carles Miracle

Remei Hurtado

Rafel Aguilera

Ramon Suau

Susanna Navarro

Jota Pardo

Isabel Ciuró

Resultats del Torrenc de l‘Any a 27 de gener

Internet Biblio Total

164 19 183

92 145 237

93 253 346

114 0 114

65 1 66

55 5 60

32 2 34

15 0 15

L‘entrega de l‘escarabat, el 28 de març

Com ja és habitual, l‘Esca-rabat d’Or s’entregarà en un acte públic el proper dis-sabte 28 de març al pati del Castell de Torredembarra. La voluntat del ddT i el Baix

Gaià Diari és que sigui una festa dels torrencs i torren-ques, amb música i sorpreses, de manera que tothom hi serà benvingut per descobrir qui és el nou Torrenc de l’Any.

ddT

El Torrenc de l’Any ja entra en la seva fase fi nal. Després de tres mesos de votacions, ja tenim aquí els tres fi nalis-tes: Remei Hurtado, Carles Miracles i Àngel Batlle, tres perfi ls totalment diferenciats i que durant un mes podreu votar per decidir qui s’endú el tercer Escarabat d’Or, una cre-ació única de la Joieria Roger Borràs, que col·labora amb el diari de la Torre des de la cre-ació d’aquest premi. Aquesta tercera edició ha patit alguns canvis, ja que s’ha variat el

sistema de votació, tal i com van reclamar els candidats i la pròpia organització, ja que es van detectar alguns errors. Un cop solucionat, el sistema va començar de zero, amb la complicitat dels candidats i candidates.

Amb la fase fi nal, arrenca el compte enrere per saber qui serà el tercer Torrenc de l’Any, la persona que acompanyarà a Iris Figuerola, membre de mol-tes entitats, com ara Càritas, i Llorenç Gómez, un dels mi-llors esportistes de futbol plat-ja d’arreu del món.

El proper 28 de març es realit-zarà l’acte, obert a tothom, on també es descobrirà quina és l’entitat que guanya el reco-neixement. Cal recordar que hi opten el Club Atlestisme Torredembarra, els Gegants de la Torre i l’Associació de Veïns de Baix a Mar.

Podeu votar els tres fi nalistes i les entitats al web del Baix Gaià Diari (www.baixgaia.cat) o a la Biblioteca Mestra Maria Antònia. Teniu temps fi ns el proper 25 de març, quan es tan-caran les votacions fi ns l’acte del dia 28 de març.

El Pati del Castell es tornarà a omplir per descobrir qui és el tercer Torrenc o Torrenca de l‘Any

la la Torre Torre ddT MARÇ DE 2015 5

Tres perfi ls completament diferents

Algú que sempre hi és

GUILLEM BARGALLÓ

Torredembarra és en-cara la Torre per perso-nes com el Dr Miracle. Molts han passat per les seves mans com a metge de família i d‘altres el coneixen com a Director de la Fundació Pere Badia, on els més grans de la Torre viuen en una petita família amb dese-nes d‘activitats durant l‘any.

A més a més, en Carles ha estat una persona vinculada a diverses entitats esportives, so-cials i culturals, com el tennis, la UDT, la na-tació sincronitzada, les sardanes, les AMPAs de l’Escola Antoni Roig i de l’Escola de Música. Actualment pertany a la Coral i el podem veu-re donant un cop de mà quan se’l necessita. Torredembarra en estat pur.

Vitalitat en estat pur

GB

La Maria Remei Hurtado podria ser candidata al Torrenc de l‘Any per molts motius: ha estat

una de les primeres cuineres del bull de Baix a Mar, ha participat en diverses obres i representacions del Nus Escènic, va participar en la representació del Ball de Sant Joan i a dia d‘avui és una de

La Torre sobre rodes

GB

Àngel Batlle és un dels millors pilots de bike tri-al del món i un dels es-portistes més coneguts de Torredembarra. Tot i no voler fer mai massa soroll, la vila ha conegut les gestes d‘aquest pilot, que s‘ha proclamat cam-pió del món.

Ara, l‘Àngel ja encara les darreres temporades com a professional, però

ha volgut deixar petja amb el Club Bike Trial Torredembarra, un dels milllors d‘Europa i on joves pilots del territori treballen sota les seves ordres per agafar el re-lleu.

Aquest 2014 ha estat el pregoner de la festa ma-jor, on va unir les seves dues grans passions: la bicicleta i la Torre, po-ble que ha promocionat arreu del món.

les usuàries actives del canticontes, que llegeixen contes i fan petits espectacles per a diversos públics, com ara la gent de la Fundació Pere Badia. A més a

més, és membre de les Rates de Biblioteca, que cada Sant Jordi aporten el seu gra de sorra amb textos temàtics i amb una poterior publicació. Vitalitat en estat pur i ganes de compartir coneixement.

Fem calçotades per encàrrec!(amb un dia d‘antelació)

Parrillada de carne (Panceta, Cordero, Butifarra)

CalçotsPostre

Aigua i vi32 euros

Ja tenim Bull des de mitjans de generVine a provar-lo!

6 MARÇ DE 2015 ddTla la TorreTorre

Carnaval

El millor Carnaval de Torredembarra en anys

El pòdium de comparses i carrosses del Carnaval

Carrosses

1r premi: Els Reciclats (Taj Majal)

2n Premi: Los Chorizos (Piratas del Caribe)

3r premi: La Cucanya (Aladín)

Comparses

1r premi: Pessigolles

2n Premi: Brillantina

3r premi: Patoleia

GUILLEM BARGALLÓ

La Torre ha viscut aquest 2015 un dels millors carnavals que es recorden en la darrera dèca-da. La consolidació de la festa és evident i, any a any, aug-menta el nivell de les carrosses i comparses i la participació ciutadana.

Aquest carnaval torrenc ha tin-gut clarament regust a la Pobla. Han estat una carrossa i una comparsa de la població veïna les que s’han endut el primer premi. Menció a part merei-xen els Reciclats, que tot just fa un any sorprenien a tothom amb una comprsa de dinosau-res mòbils. Aquest 2015, han optat per una carrossa del Taj Majal espectacular, amb qua-tre elefants mòbils que els van atorgar una més que merescu-da primera plaça. Enguany el jurat, format per un membre de cada carrossa i cada compar-sa, ho va tenir senzill, ja que gairebé tothom va coincidir en assenyalar els Reciclats com la carrossa més completa en aquest canaval. Una altra ca-

rorssa que va destacar, i molt., va ser la de Los Chorizos, que ens van presentar el vaixell de Piratas del Caribe fet de fusta, amb molts complements i molt aconseguit. Va ser un segon premi merescut i que premia una carrossa que ara fa un any ja es va superar amb el saloon.

El nivell ha estat tan alt que carrosses com la Ferralla o els Torrecollons s’han quedat fora del pòdium tot i la feinada, com podeu veure a la pàgina 7. El tercer premi va ser per a la Cucanya, que ja van guanyar el 2013 i que han tornat al podi gràcies a una de les carrosses d’Aladin que es van poder veu-re.

Les comparsesL’augment de carrosses ha anat en detriment de les comparses. En total, 9 dissabte, amb els Pessigolles ven riure amb una simulació de muntanya Russa i la Brillantina de segon premi, de follets i fades. En general, doncs, un carnaval dels que es recordaran, amb la sàtira dels Spaindereta i més de 1.400 persones participant-hi.

7la la TorreTorreddT MARÇ DE 2015

La rua, en imatges

Un nou concepte de

botiga!!!

Tallers: Mitja- Patxwork

Amigurumis- Ganxet

Fofuchas

Podeu trobar llanes

ecològiques, teles per

patxwork.

Diversió te i pastes!

Av. Pompeu Fabra, 12Av. Pompeu Fabra, 12TorredembarraTorredembarra

El record del Carnaval

Des de que tinc records “carna-valerus”, recordo molta diversió, recordo una plaça de la vila en la que podia saltar i submergí en-tre tants de paperets de colors que deixava la guerra del confeti, recordo l’alegria d’aquells dies i recordo mirar bocabadat la gent que anava en grups, comparses i carrosses... No recordo ben bé el perquè, ni el com, però de cop en plena adoles-cència, amb tota la colla vam fer una petita comparsa... i vam co-mençar a gaudir el carnaval desfi -lant pels carrers del meu poble. L’ experiència seguia sent positiva. I seguia admirant alguna carrossa i la feinada que aquesta suposava, creia, que aquest era el motiu per-què cada any en desfi lessin menys.Fa 8 anys, vam... engrescar-nos, vam decidir, passar a desfi lar dalt d’una plataforma i vam formar part de les 4 úniques carrosses en aquell... trist i fred carnaval... va ser la meva primera experiència dalt d’una carrossa. Per la nostra colla era un carnaval important, era el primer cop que sortia La Cucanya. Havíem estat treballant durant uns mesos, preparant les disfresses i la carrossa, aprenent a fer coses que ni imaginàvem que hauríem de fer per a poder sortir... vam veure les altres tres carros-ses... no ens podíem ni comparar amb elles... Aquí va estar el gran repte: l’any que ve, ens ho hem de “currar” més!Aquesta frase, ha seguit dins nos-tre, any rere any, aprenent d’altres grups, buscant solucions, imagi-nant projectes, millorant.. però sobretot gaudint. Gaudint de cada un dels projectes des de que s’es-cull fi ns a que s’acaba. Això m’ha fet pensar que seguirem fent cuca-nya mentre seguim gaudint tant! I que seria d’aquets projectes sen-se els nervis i les enrabiades que els nivells propis d’autoexigència

Joan Maria Vidal

porten entre els mateixos compo-nents? Nervis i enrabiades que es veuen del tot recompensats en el moment en el que les llums s’en-geguen i comença a ballar el grup sencer!Cada any que hem anat sortint hem rebut comentaris molt posi-tius de coneguts i desconeguts que t’ajuden, t’animen i et valoren, però el motiu personal que més omple és quan des de la carrossa observo boques obertes de petits vailets que estiren la mà del seu pare i diuen admirats... papa papa mira... Em veig refl ectit en aquells petits admirats. Aquest any però, el conjunt de carrosses i compar-ses que han sortit al carnaval de Torredembarra hem aconseguit una cosa millor encara: no tant sols meravellar els més menuts sinó tot el públic, grans i petits que atents comentaven el gran ni-vell assolit en conjunt aquest any.La qualitat de les carrosses, de les disfresses, dels maquillatges, dels balls, la lluminària i efectes espe-cials... feia que tot el conjunt del carnaval, ressaltés pel seu gran esforç de millora qualitativament. El Carnaval de Torredembarra esta fent-se, poc a poc, un lloc entre els carnavals més famosos de la pro-víncia. No fem un carnaval com el de Tarragona, o el de Sitges... el nostre és un carnaval temàtic, diferent, que seguirà creixent i agafant personalitat pròpia, i és el nostre propi carnaval, un carnaval que destaca pel seu esperit de su-peració i es veu refl ectit en el seu alt nivell.Felicitats a tots i cadascun dels grups, junts estem aconseguint el carnaval que volem, un carnaval de qualitat, un carnaval que deixa bocaoberts als espectadors que ja no es perden la desfi lada sota cap concepte i que cada cop venen de mes lluny a veure’lL’any que ve? Més i millor!

8 informació informació MunicipalMunicipal MARÇ DE 2015 ddT

La coral francesa „Corps à Choeur“ actua el 7 de març en el marc de l’agermanament entre Torredembarra i Villars

AJ. TORREDEMBARRA

El pròxim 7 de març, a les 20 h, el Casal Municipal de Torredembarra acollirà l’ac-tuació musical «Corps à cho-eur part en voyage» que anirà

a càrrec de la coral francesa “Corps à Choeur”, en el marc de l’agermanament entre les vi-les de Torredembarra i Villars (França).

L’any 2014 l’agermanament va complir els seus trenta anys, no

passant precisament pel seu mi-llor moment. A l’octubre passat va tenir lloc una trobada entre representants d’ambdues po-blacions, que va servir per refer les relacions institucionals i en què es va arribar al compromís de recuperar a Torredembarra

la Comissió d’agermanament i potenciar els intercanvis de caire cultural i social. Fruit d’aquesta trobada, el 22 de ge-ner passat el ple de l’Ajunta-ment va aprovar per unanimitat un nou conveni i una nova co-missió d’agermanament.

Activitat: Actuació de la coral francesa Corps à Choeur de Villars (vila agermanada), amb l’espectacle “Corps à Choeur part en voyage”. Dissabte, 7 de març, a les 20 h a la sala gran del Casal Municipal de Torredembarra.

Els fets delictius han disminuït més d’un 8% durant el darrer any a Torredembarra

AJ, TORREDEMBARRA

Durant l’any 2014 els fets delic-tius coneguts han disminuït un 8,7% a Torredembarra, una xi-fra que s’eleva fi ns al 20% si les dades analitzades comprenen els darrers cinc anys. Aquestes da-des s’han conegut en el transcurs de la Junta Local de Seguretat que es va dur a terme el 23 de fe-brer a l’Ajuntament. L’alcalde, Enric Grangel, ha destacat la importància de la col·laboració entre les diferents policies que permet obtenir uns bons resul-tats i una situació normalitza-da. Per la seva part, el delegat del Govern de la Generalitat a Catalunya, Joaquim Nin, ha ressaltat les bones dades en ma-tèria de seguretat i ha comentat la importància de poder posar en marxa l’anunciada comis-saria de Mossos d’Esquadra ja

prevista als pressupostos del 2015, a l’espera de ser aprovats. En aquest sentit, la regidora de Governació, Olga González, ha explicat que durant la Junta s’ha tornat a reivindicar la tan desit-jada comissaria dels Mossos i que esperen que sigui efectiva aviat, així com també ha consta-tat la necessitar de sumar esfor-ços per multiplicar resultats Tots han coincidit a felicitar la tasca duta a terme pels diferents cos-sos policials.

Les principals dades del 2014 han estat:

Fets delictius. Descens del 8,7%.

Detencions: Descens del 47,6%.

Dels fets delictius, un 75,4% són delictes o faltes contra el pa-trimoni.

Els robatoris amb força s’han reduït un 17,8%.

Els robatoris amb violència / in-timidació s’han reduït un 56,1%.

Els accidents de trànsit han aug-mentat un 17,27% De cara al 2015, els principals objectius de la Policia Local són potenciar la policia de proximitat com a eina d’interacció directa i de solució de problemes; la descentralit-

zació de serveis per arribar a la totalitat del territori; desenvolu-par el Pla Local de Seguretat i Mobilitat amb la mirada posa-da en els Jocs del Mediterrani 2017; continuar les actuacions preventives per a la disminu-ció de la sinistralitat, el consum de drogues, l’incivisme i el top manta; consolidar el funciona-ment i dinamització de les noves instal·lacions policials, etc. A la Junta Local de Seguretat

de Torredembarra celebrada aquest matí hi ha pres part l’al-calde, Enric Grangel; el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin; la regidora de Governació, Olga González; la subdirectora ge-neral de Coordinació de Policia de Catalunya, Begoña Curto; i els representants de la Policia Local, dels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Protecció Civil de Torredembarra.

La Junta Local de Seguretat es va dur a terme el passat 23 de febrer

L’Ajuntament de Torredembarra ja notifi ca les Juntes de Govern Local a través de mitjans electrònics

AJ, TORREDEMBARRA

L’Ajuntament de Torredembarra ja utilitza des d’aquest 2015 el servei e-NOTUM, que permet realitzar notifi cacions d’actes administratius (resolucions, de-crets, notifi cacions per a contra-ctació, notifi cacions de sancions de trànsit, convocatòries d’òr-gans col·legiats, etc.) i comuni-cacions per mitjans electrònics, amb totes les garanties jurídi-ques que estableix la normativa vigent.

De moment, l’aplicació de l’e-NOTUM a l’Ajuntament està en període d’implantació i s’ha començat per convocar les

Juntes de Govern Local a tra-vés d’aquest servei. Amb tot, les possibilitats del servei en la seva total implantació permeten al ciutadà conèixer el dipòsit d’una notifi cació per canals no formals (correu electrònic i/o SMS), veure la llista de notifi cacions dipositades i l’organisme emis-sor, llegir el contingut de les notifi cacions i obtenir una còpia impresa, rebutjar una notifi ca-ció abans d’obrir-la, descarregar tots els documents associats a una notifi cació electrònica (la resolució, la notifi cació, l’accep-tació o rebuig, etc.).

La Regidoria de Noves Tecnologies ha impulsat aquest nou servei que comporta tota

una sèrie de benefi cis per a les administracions, com ara l’estal-vi de temps per la immediatesa en la notifi cació i també en la seva acceptació o rebuig, per la reducció substancial del temps de resolució dels procediments administratius, i per l’estalvi de costos directes i indirectes, ja que s’eliminen les despeses de material d’ofi cina i de cor-reu postal certifi cat, s’estalvia temps de les persones de l’orga-nització, i la manca de despeses de manteniment del sistema, que corren a càrrec del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya que és l’ens que posa el servei e-NOTUM a disposició de les administracions locals ca-talanes.

Exhaurides les places per als cursos gratuïts d’àrab per a alumnes des de 3r de primària fi ns a 4t d’ESO

AJ, TORREDEMBARRA

La Regidoria d’Ensenyament ja ha tancat les inscripcions als cursos d’àrab per a alumnes des de 3r de primària fi ns a 4t d’ESO, en haver-se exhaurit les 45 places disponibles.

Cal recordar que aquests cur-sos s’han organitzat a través del Pla Educatiu d’Entorn, dins del marc del programa del

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya de “Manteniment de les llengües maternes”.

El Departament d’Ensenyament té un conveni amb el Govern del Marroc per tal de poder programar-los. Aquests cursos, gratuïts, estan dirigits a alumnes des de 3r de primària fi ns a 4t d’ESO, i es duran a terme tots els divendres, a les cinc de la tar-da, a partir del proper 6 de març.

Campanya especial de donació de sang el pròxim 21 de març

El Banc de Sang i Teixits de la Generalitat de Catalunya orga-nitza, amb el suport de la Regidoria de Sanitat de l’Ajuntament de Torredembarra i la col·laboració de la Fundació Pere Badia, una campanya especial de donació de sang que es durà a terme el pròxim 21 de març en horari de matí i tarda, a les instal·lacions

de la Fundació (C/ Pere Badia, 2-4).

9ddT MARÇ DE 2015 la la TorreTorre

cas Torredembarra

«Em sento una víctima del sistema»Daniel Masagué declara als Jutjats per la peça separada dels lloguers de la policia i Clarà

BAIX GAIÀ DIARI

Quatre hores i escaig després d’entrar als Jutjats del Vendrell el passat 30 de gener, Daniel Masagué va sortir per atendre als mitjans amb un posat serè i som-rient. Van ser vora tres hores de declaracions on l’exalcalde de Torredembarra va respondre to-tes les preguntes del jutge, fi scals i advocats de totes les parts. «Ha anat molt bé», és el primer que va dir Masagué als mitjans, i ha afi rmat que és «sorprenent que ens trobem avui als jutjats per dos locals que són molt idonis i que reuneixen les condicions ne-cessàries». L’anterior alcalde de Torredembarra ha assegurat con-fi ar en la justícia i haver donat to-tes les explicacions que se li han demanat. «Els diners públics no s’han llançat: vam negociar a la baixa els dos lloguers i els vam signar amb opció a compra per benefi ciar l’erari públic», ha dit Masagué, que també ha manifes-tat que la gent «està encantada amb el local de la Policia». Pel que fa al local de Clarà, Masagué ha acusat a l’oposició de no haver ajudat a

aprovar un crèdit de 5 milions d’euros abans de les eleccions de 2011, que «haurien permès tirar endavant el local de Clarà». El jutge li imputa per prevariació, tràfi c d’infl uències i malversació de fons públics. Per al polític, en cap cas ha comès cap d’aquests delictes, ja que «només conei-xia a Vicente Sánchez (Vicsan), però no al propietari del local de Clarà. No es va fer en funció de les persones, sinó a partir d’infor-mes tècnics i avalats». La declaració del 30 de gener va girar entorn els dos locals i Daniel Masagué ha asse-gurat se se sent «molt bé i molt animat. Venia a declarar amb il-lusió i amb ganes. M’he estudiat tot l’expedient i em reafi rma que ho vam fer ben fet». Per ell, el cas rau en «l’animadversió del Secretari envers la meva persona i no pas jo amb la seva. Ell ho de-nuncia tot i com que són la màxi-ma posició en nivell de funcionari se li fa cas». Tot i això, Masagué ha posat damunt la taula davant el jutge tres sentències que con-tradiuen el Secretari Municipal en altres àmbits i ha justifi cat els informes jurídics externs per «les contradiccions que existien».

«És una fal·làcia. No hi ha cap fi nançament cap a Convergència en absolut», ha dit Masagué, qui ha manifestat que «la intenció era bona, però l’enemistat amb al Secretari ha fet grans les co-ses que eren petites». L’exalcalde creu que a Torredembarra «hi ha moltes coses que van sumant» i que tot el que es diu a l’expedi-ent «no té sentit, ja que el principi d’economicitat ha primat en tots els lloguers». Preguntat perquè el local de Clarà segueix buit, ha viatjat fi ns al 2011: «el local de Clarà no es va posar en marxa perquè no vam poder signar un crèdit llavors». «Defensar projectes és complicat» Daniel Masagué ha ma-nifestat sentir-se «una víctima del sistema». «En política anar con-tracorrent i defensar projectes és molt complicat. És molt impor-tant no tenir enfrontaments i com que jo defensava tirar projectes endavant en vaig tenir molts. Més enllà de les persones, els projec-tes i això va aixecar moltes am-polles, com ara quan vaig decidir un nou quadrant per a la policia local, que era millor pel poble. Crec que la política és una ma-

nera de canviar les coses, si som conservadors mai canviem res. I jo vaig ser trencador, amb ganes de fer coses que s’aniran reconei-xent en el futur», ha manifestat Masagué. L’exalcalde de la Torre no ha volgut parlar massa de les altres peces que es troben sota el secret de sumari, com ara la fi ltració en un mitjà que dues empreses seves haurien cobrat 580.000 euros de Teyco després que aquesta empresa fes l’aparca-ment de Filadors. Tot i el silenci, ha volgut recordar que a, a més a més d’alcalde, era empresari: «La meva empresa havia arribat a te-

nir vora 100 treballadors i factu-rava 3 milions d’euros l’any. No era una empresa petita i tenia re-lació amb moltes empreses de la restauració o supermercats. Com a empresari he fet la meva feina».

Molt crític amb el nou Govern Ha estat molt crític amb el nou Govern de Torredembarra, on també hi és CDC, partit on encara milita. «Veig una actitud molt revengista». Masagué consi-dera que no s’estant fent les coses bé, i ha recordat que qui va cons-truir el teatre va ser l’anterior go-vern: «van ser ells els que el van posar on el van posar».

informació informació MunicipalMunicipal1010 MARÇ DE 2015 ddT

La Junta de Govern Local de Torredembarra aprova el calendari fi scal per al 2015

AJ, TORREDEMBARRA

La Junta de Govern de l’Ajun-tament de Torredembarra ha aprovat el calendari fi scal per a l’exercici 2015 en el qual es pre-veu mantenir la possibilitat de dur a terme el pagament de l’Im-post sobre Béns Immobles (IBI) de naturalesa urbana de manera fraccionada, amb un total de tres terminis per poder complir amb el deure tributari.

D’acord amb aquesta mesura adoptada de fraccionament, els pagaments es podran realitzar

de la següent manera:Rebuts domiciliats en una entitat fi nanceraEls rebuts de l’IBI que estiguin domiciliats en una entitat fi nan-cera es carregaran al compte corrent en tres terminis:

Primer pagament: 12 de juny de 2015.Segon pagament: 12 d’agost de 2015.Tercer pagament: 9 d’octubre de 2015 (en aquest cas la data límit de pagament dels rebuts retornats és el dia 31 d’octubre de 2015).

Rebuts no domiciliats

S’hauran de pagar íntegrament en el període del 30 de juny al 31 d’agost de 2015. Sol·licitud de domiciliació ban-cària o de pagament únic

Tant si es vol domiciliar el rebut per accedir al pagament fracci-onat en tres terminis com si te-nint-lo domiciliat es vol pagar en un únic rebut (en aquest cas es carregarà el 12 d’agost), hi ha temps fi ns al 14 de maig de 2015 per dirigir-se a l’ofi cina de BASE -Gestió d’Ingressos-i

sol·licitar-hoEl calendari fi scal per a l’exerci-ci 2015 serà el següent:

Padró Període voluntari de cobramentImpost sobre vehicles de tracció mecànica. Del 27 de març al 29 de maigImpost sobre béns immobles de naturalesa rústica. Del 30 de juny al 31 d’agostImpost sobre béns immobles de naturalesa urbana. Del 30 de juny al 31 d’agostImpost sobre béns immobles de característiques especials. Del

30 de juny al 31 d’agostTaxa per l’entrada de vehicles a través de la vorera o calçada i autorització especial d’estacio-nament a la via pública, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol classe. Del 30 de juny al 31 d’agostTaxa d’escombraries domicilià-ries (Urbanització Sadolla). Del 30 de juny al 31 d’agostTaxa d’escombraries industrials. Del 30 de juliol al 30 de setem-breImpost sobre activitats econòmi-ques. Del 30 de juliol al 30 de setembre

L’Ajuntament de Torredembarra es reuneix amb la Fundación Caja Rioja per explorar vies de col·laboració en iniciatives socials

AJ, TORREDEMBARRA

Aquest dilluns, 16 de febrer, ha tingut lloc una reunió entre re-presentants de l’Ajuntament de Torredembarra i el director ge-rent de la Fundación Caja Rioja, Arturo Colina. Es tracta d’una

primera presa de contacte amb l’objectiu de signar un conveni de col·laboració en matèria d’ini-ciatives socials. A partir d’ara, la Regidoria de Benestar Social serà l’encarregada de dissenyar la proposta d’aquest conveni per formalitzar la col·laboració

entre ambdues institucions, prin-cipalment pel que fa qüestions relacionades amb l’habitatge. De moment, ha quedat palesa la dis-ponibilitat de la Fundación per arribar a un acord i les sensaci-ons han estat molt positives.Cal recordar que la Fundación Caja

Rioja, actual propietària d’una sèrie d’apartaments turístics al passeig Marítim, ha sol·licitat a l’Ajuntament de Torredembarra l’exempció de l’Impost sobre Béns Immobles de Naturalesa Urbana (IBI), a la qual hi té dret per la seva condició de fundació

de caire social. Amb tot, la de-claració d’aquesta exempció ha quedat en dues ocasions sobre la taula del ple municipal amb l’ob-jectiu d’intentar negociar amb la Fundació que almenys una part de la seva activitat social la de-senvolupin a Torredembarra.


La Regidoria de Cultura fa públiques les primeres convocatòries dels XVII Premis Vila de Torredembarra

AJ, TORREDEMBARRA

La Regidoria de Cultura ja ha fet públiques onze convocatò-ries dels XVII Premis Vila de Torredembarra i en les properes setmanes quedaran convocats els cinc guardons restants. La con-vocatòria preveu que els treballs es puguin presentar fi ns a mitjans d’estiu i el lliurament dels premis tingui lloc a la tardor.

Els premis que ja s’han convocat

són els següents: -III Premi de Gravat Xilogràfi c. La Torre de l’Encenall.-III Premi Joaquim Gallofré Roig d’interpretació musical per a alumnes de l’Escola Municipal de Música.-V Premi de contes infantils il-lustrats “Llegir per créixer”.-VI Premi d’Arts Plàstiques Josep Pujol i Montané d’Escul-tura.-X Premi de Teatre Bambolina.-XII Beca de Recerca Històrica de Torredembarra Manuel

Crehuet.-XIII Premi Narrativa infantil Magda Martí.-XVI Premi d’Arts Plàstiques Pere Romeu- Fotografi a.-XVI Premi d’Arts Plàstiques Pere Romeu- Pintura.-XVIII Premi de Poesia Pere Badia.-XIX Premi de Narrativa Isabel de Villena.

Les bases es poden consultar a la pàgina web de l’Ajuntament i des de la Regidoria de Cultura i

dels diferents departaments o en-titats implicades ja s’ha iniciat la difusió. Properament, es faran públiques les convocatòries dels premis: -V Premi per a joves pianistes.-X Premi de Bones Pràctiques de Sostenibilitat Cal Bofi ll (Medi Ambient i Residus).-XI Premi al Treball de Recerca de Batxillerat.-XVII Premi de Narrativa Juvenil Antoni Roig.-XXVIII Premi de Periodisme Mañé i Flaquer.

Cal recordar que el mes de de-sembre passat, el regidor de Cultura, Eduard Rovira, va ga-rantir la continuïtat dels premis després que el 2014, amb l’ante-rior govern, només s’havien con-vocat tres guardons. En aquell moment, Eduard Rovira ja va as-senyalar que quan es va formar el nou govern van decidir no convo-car la resta de premis per manca de temps i aprofi tar per millorar-ne l’organització, ampliant-ne el termini de presentació i difusió, entre d’altres.

La Regidoria d‘Ensenyament de Torredembarra impulsa la creació d’un cens municipal de grups per organitzar una mostra de música als carrers de la vila

AJ, TORREDEMBARRA

La Regidoria d’Ensenya-ment de l’Ajuntament de Torredembarra, amb la col-laboració de la Regidoria de Cultura, impulsa la creació d’un cens de grups musicals

de Torredembarra amb l’objec-tiu de celebrar en els propers mesos una mostra de música als carrers de la vila en què també hi participarà l’Escola Municipal de Música.Per tal de poder elaborar un

cens amb els grups musicals de la vila, així com per saber el nivell de participació, es fa una crida a tots els grups que estiguin interessats perquè pu-guin adreçar-se a les dependèn-cies de la Regidoria d’Ense-

nyament ubicades al Patronat Anton Roig, carrer d’Alt de Sant Pere, núm. 35, de 8.30 h a 14 h, de dilluns a divendres fei-ners, per tal que formalitzin la sol·licitud. El termini per pre-sentar-les serà del 2 de març al

10 d’abril, ambdós inclosos.Cal tenir present que per po-der inscriure’s, és requisit in-dispensable que, almenys, un dels integrants de cada grup musical estigui empadronat a Torredembarra.

Actuacions de millora de la Regidoria de Serveis de l‘Ajuntament de Torredembarra

AJ, TORREDEMBARRA

La Regidoria de Serveis de l’Ajuntament de Torredembarra du a terme de manera continuada tot un se-guit d’actuacions de millora en equipaments municipals i a la via pública.

Aquesta selecció de fotografi -es mostra les obres d’arranja-ment dutes a terme durant les darreres setmanes.

Concretament, aquestes mi-llores són: del camí de la Rasa, millorant l’accés a les fi nques; les tasques de man-teniment al cementiri mu-nicipal, i diferents accions a la Zona Esportiva Municipal com la instal·lació d’una bar-bacoa i la construcció d’una vorera al vial d’accés des de l’antiga carretera de la Riera de Gaià. Les obres de millor dutes a terme per la regidoria de Serveis de l‘Ajuntament de Torredembarra


Eva Pijuan Ha estat quatre mesos al Nepal fent tasques de voluntariat

Llibreria Papereria Premsa

GUILLEM BARGALLÓ

L’Eva Pijuan és una torrenca amb el cul inquiet. Tot just el passat Nadal va tornar després de 4 mesos al Nepal. Amb ella parlem d’un viatge únic i que li ha canviat moltes coses

Com va sorgir la possibilitat d’anar al Nepal durant 4 me-sos?En realitat no va “sorgir” la pos-sibilitat, sinó que la vaig “cre-ar”. Necessitava trencar amb la rutina, ja portava gairebé 4 anys treballant en Marketing a una empresa de Barcelona i la meva ment volia un canvi. I quin can-vi!! Sempre havia volgut fer un voluntariat, i a la vegada m’agra-da molt la muntanya, així que ho vaig ajuntar tot i vaig decidir que anar al Nepal era una bona opció: hi ha els Himalàies, les munta-nyes més altes del món, i el país es troba entre els 10 més pobres i menys desenvolupats del planeta,

Què deia la família?Per sort ells sempre m’han recol-zat. Tot i que la primera reacció

fos “estàs com una cabra!”, tenen confi ança en mi i m’han donat su-port en tot moment. Vas ser molt a prop d’on hi va haver una gran tempesta de neu que va provocar la mort d’una quarantena de persones, oi?Sí... encara se’m posa la pell de gallina al pensar-hi! Vaig ser al lloc de l’accident 24 hores abans de la tempesta. Va ser a més de 5400 metres d’alçada en un punt força crític de la zona dels Annapurnes. La notícia va arri-bar ràpid aquí i molta gent em va enviar missatges. No va ser fi ns al cap d’uns dies que vaig tenir cobertura i vaig poder avisar a amics i família que jo estava bé!

En què consistia el teu volunta-riat?En ajudar els nens d’un orfenat de la vall de Katmandú. Són 16 nens d’entre 5 i 14 anys, que els cuiden dues dones nepaleses. Viuen a base de les aportacions solidàries de gent estrangera, així que hi ha mesos que van millor i d’altres pitjor. Diguem que viuen al dia. També vaig fer de profes-sora d’anglès voluntària en diver-

ses escoles.

Com va ser l’experiència d’anar a una ciutat del tercer món?Tela marinera! La ciutat de Katmandú és caòtica no, el se-güent! Qui pensa que a la ca-pital nepalesa hi trobarà pau i tranquil·litat va ben equivocat, és un no parar de cotxes amunt i avall sense ordre, claxons, gent, contaminació, gossos de carrer, escombraries, pals d’electricitat amb cables penjant, olors fortes, venedors ambulants... Travessar el carrer és un campi qui pugui. Defi nitivament als pobles de muntanya s’hi estava molt millor.

Els primers dies a la muntanya els vas fer sola. Va ser dur?De fet van ser els últims dies els que vaig fer sola. Al principi vaig començar fent un trekking força conegut i m’anava trobant a gent pel camí amb qui compartia ruta durant alguns dies. En la ruta per la muntanya em trobava amb gent europea, nord-americana i australiana, més que amb nepalesos. Vaig sentir com una mena de ràbia a l’escoltar els comentaris dels occidentals sobre els nepalís “són uns bruts, gairebé no es netegen”, “són molt lents a reaccionar quan els demanes al-guna cosa”, Què fàcil és criticar quan no es coneix la cultura!Mica en mica vaig anar avan-çant en la ruta i desviant-me cap a zones menys conegudes. M’agradava trobar poblets re-mots on jo fos l’única “blanca”. Coneixia la manera de ser dels nepalís, què els agrada i què vo-len sentir. Com jo havia après una mica la llengua ràpid feia amistat amb ells.

Vas fer alguns dels famosos tre-kings?Sí, en vaig fer tres de seguits! No veia el moment de marxar de l’Himalàia, realment em van encantar i atrapar aquelles mun-tanyes... Quan acabava una tra-vessa, obria el mapa i buscava noves rutes i destins. Els trekkins que vaig fer van ser: Annapurna Circuit Trek, Annapurna Base Camp i Mardi Himal Base Camp.

En altres mitjans has explicat alguna trobada perillosa amb

animals a la selva...Què divertit és ara quan ho pen-so! Però quina por en el mo-ment... En l’últim mes al Nepal va venir la meva germana Vicky i vam anar a fer una ruta per una zona selvàtica, força endinsades en la muntanya. Portàvem hores caminant sense sentir ningú fi ns que de sobte ens trobem amb una família de búfals enmig del nos-tre camí, on el pare-búfal se’ns acostava amb una mirada pene-trant. Mortes de por però amb calma vam decidir recular i quan ja no els vèiem vam córrer fi ns a ser prou lluny d’ells.. Finalment vam trobar el poblet, però abans van creuar-se per sobre nostre una manada de micos de més d’un metre que cridaven com a bojos.

Exactament, com era l’esco-la on hi vas fer classe? Quines eren les condicions?Vaig fer classes a diferents esco-les: algunes a la ciutat i d’altres a la muntanya. Les de la muntanya eren classes mig buides i fredes, no obríem les fi nestres perquè no entrés més fred. És curiós, però, com n’estan ells d’acostumats al fred! Les classes quedaven fos-ques ja que no hi havia electricitat per a la il·luminació. El mobiliari era d’una fusta molt vella, sovint mig desintegrada. Els alumnes amb sort portaven una llibreta i un llapis, no tenien llibres. Les escoles de la ciutat, en canvi, estaven abarrotades d’alumnes, la majoria sense ganes d’estudi-ar ni d’aprendre. Les aules tenien aspecte tètric i dessolat, eren bru-tes i algunes feien molt mala olor. El nivell dels professors d’anglès era força baix i els alumnes no entenien gairebé res. Estan tan acostumats a aprendre repetint al professor que quan jo vaig arribar i em vaig presentar també em re-petien: “Hello, my name is Eva” i tots alhora “Hello, my name is Eva”. I jo: “No, no, Eva is me!” i ells “No, no, Eva is me!” fent que no amb el dit copiant el que jo feia.Què els hi ensenyaves?Els hi feia les classes d’anglès. Als més petits vocabulari, can-çons i jocs. Als grans, gramàti-ca i sintaxi. També vaig anar a universitats, a fer xerrades sobre Màrketing Digital, coses que

aquí fem servir però allà encara no han arribat i quedaven ben bo-cabadats.

I a l’orfanat, com ajudaves?Jo el que vaig ensenyar-los-hi van ser principalment hàbits d’higie-ne: netejar-se les mans, les dents, dutxar-se regularment utilitzant esponja, canviar-se de roba per dormir... A part d’aportacions econòmiques, de material escolar i de roba. És increïble com una vegada allà, t’impliques i veus coses a millorar i cada vegada et sents més lligada a aquells nens que vols que puguin tenir una vida com la que tothom es mereix i com la que tenen els nens d’aquí (i no l’aprecien).

Era molt dura la seva realitat?S’ha de canviar el xip. Si trans-portéssim allò aquí, seria misèria, però allà tots estan igual, és el que coneixen i s’hi han adaptat bé. És dur dutxar-se amb aigua freda? Menjar arròs cada dia? Viure sense electricitat? Dormir sobre superfícies dures? És tan relatiu...

I com portaves les espècies al menjar?Piro chaina (sense picant)! Això és de les primeres coses que vaig aprendre en la llengua nepalí. Al principi em donava la sensa-ció que em sortia foc de la boca de tant que picava, però mica en mica m’hi vaig anar acostumant

És cert que vas estar a punt de no tornar?Tenia el bitllet d’anada però no de tornada. Estava molt immersa en la vida d’allà, ja havia fet el meu cercle d’amics, m’hi trobava còmode i fi ns i tot m’havia sorgit una proposta de feina. Tot i així, quan va venir la meva germana va dir-me que tornéssim juntes per passar el Nadal amb la famí-lia i ja decidiria què fer...

Hi tornaràs?Espero que sí! Tinc allà tots els nens de l’orfanat que trobo molt a faltar... i les famílies que vaig co-nèixer i hi mantinc contacte. A més d’unes quantes rutes de muntanya que em vaig quedar amb les ga-nes de començar, entre elles la del camp base de l’Everest. Nepal és, sens dubte, un destí per tornar-hi.

“El Nepal és, sens dubte, un destí per

tornar-hi”

Esmorzars de forquilla, menú diari i Paelles i

arrossos per endur: 977640629 / 648470659

Ctra Pobla de Montornès, 20 Torredembarra

CALÇOTADES!


Vols aprendre a cuinar bull?El Joe del Bar la Prenda ens explica alguns secrets del plat

Dels càtars als pescadors de Baix a Mar

Dels molts plats tradicionals de la nostra cuina, especial-ment de la de Baix a Mar, la dels pescadors, haver triat el “bull” com a plat ensenya va ser un encert –fos qui fos que ho decidís, si és que la tria es pot adjudicar a algú en con-cret. I és un encert perquè no és un plat massa tòpic ni cuinat a massa d’altres llocs i perquè d’altres plats que també són nostres ja tenen l’adscripció de “genuïnament local” a d’altres municipis de la costa, com ara el xató –que nosaltres en diem escarola amb romesco. Bona elecció, perquè només faltaria que ens emboliquéssim en la batalla del xató vendrellenca-vilanovina-sitgetana. Rebríem de valent, segur. Sense raó, però rebríem.El bull és un menjar fort que ve d’aquells temps en què la pesca de la tonyina era també potent en aquesta mar i els pescadors la venien tota, tret de l’estómac, les tripes, que salaven –de vegades ensor-raven, que era més senzill i fi ns i tot barat- i assecaven. Les tripes seques –que ja en diem bull, com el plat- es guisen amb patates i fesols, amb all-i-pebre, després d’un elaborat procés de remulla-des, bulls –de bullir- i raspa-des. Fa un olor especial, que forteja, i que, si camines per un carrer on hi ha una casa que en cuinen, és molt fàcil d’identifi car –tot i que ara ja en venen de mig curats, menys forts d’olor. Per això, tot i l’encert en la tria com a plat ensenya de la cuina ma-rinera torrenca, té una indis-cutible difi cultat, que encara el fa més atractiu: no és una menja fàcil per a qui no hi està acostumat, ni per la tex-tura ni per l’olor en el procés

Josep Bargalló–més que en el plat servit. Però és una menja excepci-onal, plena de gustos si s’ha cuinat com cal. Amb temps, ganes i una mica de sentiment. L’Argentina, un dia que en comprava a la peixateria de la seva fi lla i quan vaig comentar que el cuinaria jo, em va mirar als ulls i em va dir: “et sorti-rà bé si creus de veritat que et sortirà bé”. De bull no només en fem a Torredembarra. N’he menjat a Vilanova –cuinat idèntica-ment, a cops amb cargols i amb mongetes, que és com en diuen dels nostres fesols. Però, també en fan a Cambrils –on en diuen “patacó”, per les pa-tates, i també hi posen cara-gols. I més avall, a l’Ametlla de Mar –a la Cala en diuen “butxí”- o a Benidorm –a les dues Marines, l’Alta i la Baixa-, amb receptes que són una mica distintes i diverses. I a també en fan a les Illes –de tonyina i d’algun altre peix, com el mero. I diuen que fi ns i tot a Occitània, que és d’on provindria ja de l’època medi-eval. De fet, el savi gastrònom Jaume Fàbrega inclou el bull en la cuina del país dels càtars. I afegeix que el nom prové del llatí “botulus”, que ha donat els altres bulls –els de porc- i també les botifarres. La re-cepta ja apareix en el Libre de Sent Soví, del segle XIV, amb el nom genèric de “sorra”, que era el mètode usual per a salar la tripa de la tonyina.Que més voleu? Cuina de casa, de tota la vida, amb un sabor de milgustos, una tex-tura singular i mediterrània, i provinent de set segles enre-re, si més no. Fins i tot amb etiqueta càtara –com aquelles novel·les de fa uns anys. I tot pel mateix preu.

JOE RIUDEUBAS

Si voleu fer un bon bull, aquests són els ingredients: Nyores, pe-brot de fer romesco, ametlles, avellanes, alls crus, oli, pa mu-llat amb vi negre, sal, fesols, pa-tates, bull, aigua i bitxo al gust de cadascú.

Si volem fer-lo, per exemple, per a sis persones, farem servir un quilo de bull, dos quilos i mig de patates, 300 grams de fesols,. Per fer la picada: cinc pebrots de fer romesco (els escaldeu i tra-ieu la polpa), tres cabesses d’all pelats i crus, 150 grams d’ave-llanes bones i ametlles torrades bones i dues llesques de pa ple de vi negre, mé un rajolí de vi més. Tot això ho hem de triturar i hem de tenir en compte que el vi, com més bo, millor. No val fer servir el vi més dolent per cuinar. D’això res! Un cop tin-guem això, és el moment de co-mençar a mb el nostre bull.Hem de remullar el bull i ne-tejar-lo molt bé. No podem fer trampes perquè ha de quedar ben net. Després l’hem d’escal-dar 10 minuts i tornara a nete-jar-lo. Deixem-lo refredar i el bullim. Seran els trossos de bull els que ens diran quan estan quasi cuïts. Els anem traient, els deixem refredar i els tallem.

Per l’altra banda tenim les pata-tes: les pelem i les esqueixem. Posem llavors la cassola o l’olla al foc i amb oli d’oliva. Quan estigui calent agafem la picada que ja tenim feta i l’aigua bu-llint. Posem una mica d’aigua a

la picada la remanem i la tirem a l’oli. Compte! Penseu que el contacte de la salsa amb l’oli us pot cremar. Ho anem remenant i ho deixem bullir perquè es co-gui la picada, que és tota crua. A més a més, la picada es lligarà, i ja és hora de posar els bitxos i més aigua calenta. Després, hi posarem el bull i cinc minuts més tard, les patates. Deixem-ho mitja hora, més o menys i posem els fesols durant dos o tres minuts més. Un cop això, ja podem apagar el foc.

Penseu, que si ho feu com us ho explico, serà un espectacle de gust i sabors. Un cop aca-bat de cuina, és l’hora d’estar satisfet de la feina feta, perquè ja heu vist que n’hi ha molta, però és molt gratifi cant quan el que se’l menja ens diu que era més que bo. És per plorar. Això és el que em passa a mi, perquè dins aquest plat hi va el meu cor perquè quedi bé. Així m’ho van

ensenyar fa molts anys i així us ho explico, més enllà dels petits trucs que té cadascú. Gràcies per haver-vos atrevit amb una recepta com aquesta, sempre i quan us agradi el bull. Si no, us n’aneu a la peixeteria de mon germà Isidro, “Cal Ral” i dema-neu un pop gran. Feu la mateixa recepta però canvieu el bull pel pop, o fi ns i tot moixina i tin-dreu el mateix resultat.

El més important és comprar un bull de qualitat i que sigui de tonyina, encara que sigui més car. És molt diferent a l’hora de coure i el gust és molt millor. És bàsic també que siguin pen-ques grosses, com les de la foto i llavors no fallareu. Busqueu la millor tripa i tindreu la satisfac-ció d’allò que està ben fet està sempre bé.

Moltes gràcies amics! Dedicat a tothom que menja el bull amb all i pebre, de part del Joe!

El Joe amb dues penques de bull al seu bar

1616 PublicitatPublicitat MARÇ DE 2015 ddT

NOUS SERVEIS I TOT AL MOMENT!

I molt més! Vinils, lienzos, àlbums digitals....

NOVETAT: Fes la teva comanda online i recull-la al moment a la botiga

Hiperpapereria ami Carlin. Carrer Lleida, 6 Torredembarra. Telf: 977 642 400

VINE A CONÈIXE‘NS DURANT EL MES DE MARÇ I DESCOBREIX

LES NOSTRES OFERTES I PROMOCIONS ÚNIQUES!

T‘ESPEREM AL CARRER PERE BADIA11 DE TORREDEMBARRA

amigrup, des de

www.amigrup.es

www.am

IMPRIMIM des de qualsevol disposiiu. Fotos des de 0‘19€ al moment!

AQUEST MES, NOVA OBERTURA:

`


CARLIN PAPERERIA I OFIMARKET

Material escolar, manualitats, regals, papereria i compres online

Ofi market(hiperpaperaria): subministrem a petites I mitjanes empreses

tot tipus de consumibles, tòners, cartutxos, papereria en general

Venda de maquinària: impresores, destructores de paper etc..

TOT EL QUE LA TEVA OFICINA NECESSITA!

Hiperpapereria ami Carlin. Carrer Lleida, 6 Torredembarra. Telf: 977 642 400

e 1983 a la Torre

Servei online i domicili per a empreses i col·lectius

www.amigrup.es

igrup.es

TROBA‘NS A: wwww.carlin.es

1818 PublicitatPublicitat MARÇ DE 2015 ddT

Av. Catalunya 18 Tel 977644635 TorredembarraAv Baix Penedès,61 Tel 977154533 El Vendrell

Outlet Sofàs, Polígon Roques Planes Torredembarra Tel 620394131

Tot pel teu descans. Cuidem de tu

TORREDEMBARRATORREDEMBARRA POLÍGON TORREDEMBARRAPOLÍGON TORREDEMBARRA EL VENDRELLEL VENDRELL


L‘hora d‘obrir portescastells

GERARD RECASENS

Arrencar motors perquè es pre-senta una temporada especial-ment intensa. Això és el que els Nois de la Torre estan fent des de principis de febrer, quan els de la camisa blau cel van iniciar la temporada amb els primers assajos de l’any. Després d’una temporada atípica, en què la catarsi social va marcar la tem-porada castellera dels Nois, ara els de la camisa blau cel estan decidits a aprofi tar l’embranzi-da perquè la colla creixi a tots els nivells. La colla castellera de Torredembarra treballa de va-lent per a veure el seu local ple. Tot i ser a les beceroles de la temporada castellera, els Nois de la Torre demanen als seus castellers i a l’entorn de la co-lla la màxima implicació des del primer moment, tant als assajos i actuacions com als actes soci-als. D’entrada, el proper diven-dres 6 de març han convocat una

trobada al seu local, a les 21h, a la qual demanen la màxima as-sistència de la gent de la colla. En les properes setmanes podri-en presentar una campanya en què implicaran diverses entitats en el dia a dia de l’agrupació amb la voluntat d’integrar-se al teixit associatiu de la Torre. Per fer-ho, l’activitat dels de la ca-misa blau cel no s’atura. Un bon exemple són els tallers de castells. La colla va acabar temporada l’1 de novembre pas-sat, com sol ser habitual, però va donar l’oportunitat a tots els castellers que ho vulguessin de no aturar-se durant l’hivern i seguir assajant per a no perdre la forma. D’aquesta manera nai-xia aquesta nova activitat que, prenent-se un respir per Nadal, ha fet que l’activitat al Carrer Carnisseria no decaigui. Els ta-llers han servit, a més, per for-mar noves incorporacions i cas-tellers de la colla que han pogut tastar posicions poc habituals per a ells als assajos i actuacions de la temporada regular.D’aquesta manera s’ha arribat

a un febrer que ha estat la porta d’entrada a una nova temporada, la 2015. Es tracta d’un any que, tot i que soni als habituals tò-pics, té una gran transcendència per als Nois de la Torre. Segons va explicar el cap de colla Badó Cañellas just a l’inici del pri-mer assaig, el mes de febrer, la incorporació de gent jove a la Junta Tècnica ha de servir per a introduir noves metodologies als assajos, de manera que es millori la dinàmica de les pro-ves i s’optimitzin el temps i els esforços durant cada sessió. D’aquesta manera, les millo-res en el control de l’assistèn-cia permetran una preparació més exhaustiva dels assajos i una planifi cació guiada que els castellers coneixeran en tot mo-ment per tal que sàpiguen en quin punt de l’assaig es troben. Uns assajos que es dividiran en dues parts, amb un descans pel mig, i que han de durar, en fun-ció de la feina que s’hi hagi de fer, al voltant d’una hora i mitja. De moment, les sessions es fan els divendres a les 21h (una hora

abans comença l’assaig per a la canalla), però quan passin les setmanes s’incorporarà, com a mínim, un dia més d’assaig. Aquesta nova dinàmica ha d’ajudar a aprofi tar el màxim rendiment dels nous membres de la colla en l’àmbit casteller, si bé la maquinària també està rodant a tota velocitat a nivell social. Enguany, els Nois de la Torre celebren el seu 40è ani-versari i una comissió de caste-

llers ja està defi nint els actes de celebració de l’efemèride, que aniran encarats a l’àmbit social i de relació amb les persones i les entitats de Torredembarra.

De moment, l’activitat es con-centra en els assajos, que ja han arrencat i que esperen més vola-da i noves incorporacions. Ara, just a l’inici de l’any: un bon moment perquè els inexperts castellers s’enfaixin per primera vegada.

FOTO DE RODRIGO SICILIA


Marroc, el país convidat a la Biblioteca el mes de febrerAJ. TORREDEMBARRA

Aquest any s’ha posat en mar-xa el projecte de col·laboració entre el Pla Educatiu d’Entorn, que impulsa la Regidoria d’En-senyament, i la Biblioteca Mestra Maria Antònia “Les veus de Torredembarra” per treballar la interculturalitat i la cohesió.

Si al mes de gener la Xina va ser la protagonista, aquest febrer ha estat el torn del Marroc, en les diferents activitats habituals (la viatgeteca, el contacontes, l’ex-posició de llibres i els clubs de lectura). Per donar suport al pro-jecte, la Biblioteca ha programat

una activitat extra, el passi de la pel·lícula de dibuixos animats “Azur i Asmar”, de Michelle Ocelot, que ha tingut lloc el 17 de febrer. Es tracta d’un fi lm de gran valor educatiu i estètic, recoma-nat per a petits i grans.

També ha destacat el Club de la Viatgeteca que, com cada penúl-tim divendres de mes, s’ha reunit el dia 20 de febrer i els tertulians han pogut conversar amb persones del país, tot prenent el típic te de menta.

Al Club de lectura d’adults, s’ha fet la tertúlia sobre “Somnis de l’harem”, de Fatema Mernissi. És una novel·la molt recomanable,

sobre la realitat dels harems, es-crita amb ulls de dona.

Com cada mes, hi ha hagut una exposició de llibres a la maleta, a l’entrada de la biblioteca. Aquesta exposició es trasllada aquest mes de març a la Biblioplatja, on con-tinuaran amb les activitats per descobrir el Marroc, amb un ta-ller per a famílies de cuina i arte-sania marroquines. Serà el dijous 6 de març, a les 17.30 h (cal ins-cripció).

Romania és el país convidat aquest mes de març. Més infor-mació a l’agenda cultural: www.torredembarra.cat Una de les activitats celebrades a la Biblioteca de la Torre

Turisme i Promoció Econòmica organitzen cursos de xarxes socials i pla d’estratègies de gestió, i de creació de webs i blogs

AJ. TORREDEMBARRA

El Patronat Municipal de Turisme i la Regidoria de Comerç i Promoció Econòmica de l’Ajuntament

de Torredembarra han orga-nitzat dos cursos de 12 hores cadascun, un sobre iniciació, manteniment i estratègies a les xarxes socials, i l’altre so-bre creació de pàgines web i

blogs.Els cursos, que són gratuïts, es dirigeixen, bàsicament a emprenedors, pimes i autò-noms per a ús professional. El curs de xarxes socials i

pla d’estratègies de gestió es durà a terme durant el mes de març i el de creació de pàgi-nes webs i blogs durant el mes d’abril, a la sala de reunions del Patronat de Turisme (Pg.

Rafael Campalans, 10). Les inscripcions restaran obertes fi ns al proper 5 de març i im-pliquen un compromís d’as-sistència del 90% de les hores lectives.

Acceptació majoritària del nou sistema de recollida de poda al barri de Sant Jordi de Torredembarra

AJ. TORREDEMBARRA

La Regidoria de Medi Ambient i Platges ja ha implantat, com a prova pilot, el nou sistema de recollida porta a porta de la poda al barri de Sant Jordi de Torredembarra amb una accep-tació majoritària per part del ve-ïnat. De moment, durant tres di-lluns consecutius ja s’ha recollit al voltant d’una tona de residus provinents de poda cada setmana.

Prèviament a la implantació del nou sistema, amb la retirada dels contenidors, la Regidoria de Medi Ambient i Platges ha desenvolu-pat una campanya informativa on monitors ambientals de les enti-tats ecologistes locals GEPEC-EdC i GETE-Ecologistes en ac-ció han realitzat, entre d’altres activitats, bustiatges de material informatiu i han dut a terme en-questes informatives. L’objectiu general de les enquestes ha estat informar la població del canvi de sistema però també conèixer l’ac-ceptació que està tenint la implan-tació del nou sistema de recollida de la poda. A mitjans de febrer, ja s’havien entrevistat prop de 100 persones i el principal resultat és l’acceptació majoritària del sis-tema en què un 75% han respost que sí els agrada la nova proposta

de recollida de poda.

El regidor de Medi Ambient i Platges, Eduard Rovira, ha ex-plicat que aquest resultat és molt satisfactori i es pot intuir que hi ha una gran acollida sobre el nou sistema de recollida ja que ¾ parts de la població enquestada afi rmen que estan a favor, la ma-joria no sabrien com millorar-la.

De totes maneres, hi ha veïns que creuen que el fet d’ampliar els dies de recollida o disposar de contenidors particulars aniria bé per no generar brutícia al carrer, sobre tot els dies de vent o pluja. Sobre els enquestats que no es-tan d’acord amb el nou sistema, la majoria coincideixen en què deixar residus a la vorera podria obstaculitzar el pas dels vianants i deixar fulles i branquillons al carrer generaria més brutícia. Els educadors ambientals s’han en-carregat d’explicar i convèncer aquests veïns que el nou sistema serà més net i còmode, i que amb l’ajuda de materials com bosses o contenidors particulars es podran solucionar aquests petits proble-mes.

Segons els resultats de les en-questes, i tenint en compte la si-tuació dels habitatges, s’ha pogut

observar que la majoria dels veïns que no estan d’acord amb el nou sistema de recollida són els que viuen a prop dels contenidors que hi ha actualment, ja que és més còmode per a ells dipositar les restes perquè ho tenen al costat de casa; mentre que els veïns dels habitatges que es troben al lluny dels contenidors, la gran majoria estan d’acord i veuen més còmo-de el nou sistema.

La meitat dels enquestats genera tot tipus de poda i, al menys, tots generen branques i gespa. Tenint en compte que un 83% dels ve-ïns fan ells mateixos les tasques de jardinera, han coincidit en què necessitarien algun tipus de ma-

terial per tal de facilitar la reco-llida; un 40 % creuen que estaria bé tenir contenidors o sacs per dipositar les restes.

Un 17% dels enquestats confi r-men que les tasques de jardine-ria els hi fa un professional i que saben que el preu de la factura inclou l’eliminació de les restes.

A més, s’ha detectat un gran nombre de persones que no esta-rien disposats a fer compostatge ni a rebre poda triturada, la qual cosa porta a pensar que hi ha una desinformació molt gran respecte aquests temes; per contra, més de la meitat de la població del barri estaria disposada a acudir a jor-

nades informatives sobre com millorar el seu jardí i altres temes relacionats.

Paral·lelament, el dissabte 7 de febrer la Regidoria de Medi Ambient i Platges va impulsar la fi lmació d’un vídeo promoci-onal del nou sistema de recollida de poda al barri perquè la ciuta-dania pugui visualitzar de quina manera s’ha de dipositar la poda davant de casa i rebre consells al respecte. Aquest vídeo es distri-buirà per les xarxes socials i l’en-llaç (https://www.youtube.com/watch?v=i0kM7r1afoI&feature=youtu.be) ja es pot trobar a la pàgina web de l’Ajuntament de Torredembarra.

El nou sisttema de recollida és porta a porta, iniciat com a prova pilot a Sant Jordi


El PSC de la Torre respon les preguntes dels vilatants

BAIX GAIÀ DIARI

El PSC de Torredembarra, partit que té l’alcaldia des del passat 26 de juny a a la vila, va organitzar un acte públic el passat 21 de febrer a la Sala Cal Maiam. La voluntat era celebrar una mena d’audència pública i obrir un debat entre la ciutadania i els regidors del PSC com a compliment del

compromís adquirit pel partit de donar explicacions públi-ques de la gestió del Govern Municipal en els darrers me-sos. Per als socialistes, va ser la continuació del celebrat l’any 2014 on el PSC va pre-sentar a la ciutadania el seu treball des de l’oposició.

Durant l’acte, van intervenir l’alcalde Enric Grangel i els

regidors del PSC Jordi Solé i Olga González, que van res-pondre les preguntes de la ciu-tadania, asseguren, sense cap condició prèvia.

Una quarantena de persones hi van ser presents i, la majoria, va preguntar als càrrecs polí-tics durant més de dues hores sobre els sous, projectes o les arques municipals.

D‘esquerra a dreta: Olga González, Enric Grangel, Jordi Solé i Vale Pino

El ddT, a les escoles de la Torre

ddT

El diari de la Torre i el Pla Educatiu d’Entorn han or-ganitzat per aquest nou curs un taller de periodisme a les escoles de Torredembarra. Durant el passat mes de fe-brer, els responsables del ddT han visitat els alumnes de cinquè de l’escola Antoni Roig i Molí de Vent i els de sisè de l’escola l’Antina per explicar com és la feina del periodista, la importància de la comunicació local i els gè-

neres periodístics existents. A més a més, els alumnes fa-ran de periodistes per un dia i editaran els seus propis re-portatges, entrevistes i notí-cies sobre Torredembarra en un diari especial que sortirà a fi nals d’abril amb el diari de la Torre, titulat el “diari de les Escoles”, i on podrem llegir-los en la seva nova tasca dins el Pla Educatiu d’Entorn. La proposta, duta a terme pel ddT de manera desinteressada, ha agradat força als alumnes de les es-coles.

Un dels tallers del ddT a les escoles de Torredembarra

Arriba un nou restaurant de cuina mediterrània i italiana

format per un equip jove!

Pizzes per emportar

Març obert divendres, dissabte i diumenge. A partir de l‘abril obert

tots els dies

Informació i reserves: 977 651 557 [email protected]


Activitats mediambientals del mes de marçAJ. TORREDEMBARRA

En el marc del programa d’edu-cació ambiental de l’Ajuntament de Torredembarra el darrer cap de setmana de febrer es van dur a ter-me dues activitats: Manteniment d’un espai limítrof amb la llera del riu Gaià i visita guiada sobre geologia litoral.

Les activitats del programa les promou la Regidoria de Medi Ambient i Platges i les desenvo-lupen les entitats GEPEC-EdC, GETE-Ecologistes en Acció i l’Associació Mediambiental La Sínia.

D’aquesta manera, el dissabte 28 de febrer l’Agrupament Escolta Els Salats va dur a terme una ex-cursió caminant al terreny que l’Ajuntament de Torredembarra té en propietat a la Riera de Gaià i que és un espai limítrof amb la llera del riu Gaià, en el qual van dur a terme una planta-da d’arbres. El regidor de Medi Ambient, Eduard Rovira, va rebre el grup d’excursionistes. Cal recordar que l’Ajuntament de Torredembarra i l’Associació Mediambiental La Sínia van es-tablir fa cinc anys un conveni de custòdia del territori per deu anys

que permet fer el manteniment d’aquest espai.

D’altra banda, el diumenge 1 de març els monitors ambientals de GEPEC-EdC, amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient i Platges, va dur a terme una vi-sita guiada a la façana marítima de la Torre sobre geologia litoral. Aquesta activitat permet conèixer un aspecte poc difós: les energies que mouen al nostre litoral plan-tejant la sortida com el comen-çament d’un viatge lluny en el temps i en l’espai que acaba als minúsculs grans de sorra de la platja.

Agenda d’activitats del mes de març

Dissabte 7 de març, 12 h, a Cal Bofi ll Jocs familiars amb “Arbres de paper”Organitzen: Gepec EdC/Regidoria de Medi Ambient i Platges.

Jugarem a 4 activitats, cadascuna relacionada amb cadascun dels 4 plafons de l’exposició “Arbres de paper” exposada tot el mes.

Dissabte 14 de març, 12 h, a Cal Bofi ll

Activitat amb famílies sobre ma-croinvertebratsOrganitzen: Associació Mediambiental La Sínia/Regidoria de Medi Ambient i Platges.

Diumenge 15 de març, 12 h, a Cal Bofi llTaller sobre el reciclatge. Activitat amb famílies

Organitzen: GETE-Ecologistes en Acció/Regidoria de Medi Ambient i Platges.

EXPOSICIÓ “ARBRES DE PAPER”Cal Bofi ll, de 10 h a 14 h tots els dies del mes de març

Exposició que recull l’àni-

ma del projecte iniciat a Torredembarra l’any 1999 i ara escampat per molts altres municipis consistent en salvar arbres a partir d’un consum responsable del paper. Des de llavors fins ara s’han salvat centenars d’arbres que es van quantificant setmana rere set-mana per part de centenars de persones arreu.

La Sala Lluís d’Icart del Castell de Torredembarra estrena nova imatge

Una de les activitats realitzades per l‘Agrupament Escolta Els Salats

AJ. TORREDEMBARRA

Amb l’objectiu de dinamitzar la sala i elevar la qualitat d’aquest espai cultural torrenc, el passat divendres 6 de febrer, aprofi tant l’avinentesa de la inauguració de l’exposició col·lectiva de pintors locals, la sala d’exposi-cions Lluís d’Icart va estrenar nova imatge identifi cativa amb un logotip exclusiu i propi de la sala, a més d’un plafó informa-

tiu i d’una lona gràfi ca. L’estructura gràfi ca amb llu-minària pròpia s’ha col·locat a l’entrada de la sala d’exposici-ons, al camí de l’Era. Aquesta conté dos espais diferenciats: una part amb informació cor-porativa on hi consta una cro-nologia del Castell dels Icart de Torredembarra, a més d’una breu història de l’espai exposi-tiu, i una altra, més dinàmica i variable, per informar de la

mostra que s’està duent a ter-me i de la llista anual de totes les activitats programades. S’ha col·locat també una lona gràfi ca a la façana amb el nom i logotip de la sala, per garantir la màxi-ma visualització pels vianants.

Aquesta iniciativa ha anat a càrrec de la Regidoria de Cultura, responsable de la ges-tió d’aquesta sala d’exposici-ons. La Sala Lluís d‘Icart és ara molt més visible des de l‘exterior

La Sala Lluís d‘Icart acull una exposició de pintors locals durant el febrer

AJ. TORREDEMBARRA

El passat divendres, dia 6 de fe-brer, el regidor de Cultura, Eduard Rovira, va inaugurar una nova

exposició a la Sala Lluís d’Icart del Castell de Torredembarra. La sala es va omplir de gom a gom per veure aquesta exposició col-lectiva de pintors locals, a càrrec de Tonet Tadeo, Rosalia Ciuró,

Nathalie del Egido, Josefi na Prat i Mª del Carmen Ceballos.L’exposició va estar oberta du-rant tot el mes de febrer, amb una bona afl uència de públic durant els dies que es va poder visitar.

La inauguració de l‘exposició va comptar amb una bona presència de públic

“Sopar de pel·lícula” dels Salats amb la col·laboració de Joventut

AJ. TORREDEMBARRA

L’Agrupament Escolta Els Salats de Torredembarra va or-ganitzar, amb la col·laboració de la Regidoria de Joventut, un “sopar de pel·lícula” el passat 6

de febrer, al Casal Municipal. Aquest era el segon any que la unitat “els Pioners” dels Salats organitzava un sopar temàtic, als vols de Carnaval, per tal de recollir fons per consolidar el seus projectes anuals.

Una de les actuacions durant el sopar dels Salats


TorrencadesTorrencadesJordi Salvat Quan els somnis es fan realitat

GoteresLa meva sogra era una dona molt ober-ta i eixerida, que quan parlava sempre deixava anar refranys com aquell qui res. Dels molts que li vaig sentir recor-do el que diu: “Qui no arregla la gotera arregla la casa entera.” No sé per què la dita em va quedar, potser per la parau-la entera que em devia sonar a barba-risme malgrat ser ben catalana o potser per la necessitat de reparar les goteres de la teulada, però sobretot perquè,

deixant de banda aquestes goteres del refrany, se’ns fan presents molts petits desperfectes que sembla que no tinguin importància i poden portar ben males conseqüències. Si fem extensiva la dita al mobiliari urbà, a l’estat de voravies i calçades, als cartells de propaganda que s’eternitzen enganxats als edifi cis, veurem que, a la nostra vila, de goteres n’hi ha per dar i per vendre. Per això vull felicitar la corporació municipal

per l’encert d’haver arreglat el pas per a vianants que des del passeig de la Sort travessa els carrers Capella i Tarragona. Jo no sé si aquesta decisió ha afectat sola-ment aquests carrers o s’ha manifestat en altres punts, perquè els recorreguts que jo faig per la vila són limitats. Sigui com sigui és una determinació lloable i cal fer-la constar, que no és bo que només es publiquin escrits que posin l’Ajuntament a la picota. I posats a parlar de goteres

vull exposar el divertit “claqueteig” de les lloses del passeig de Miramar. Quan hi passo, que és molt sovint, no puc de-ixar de dedicar un nostàlgic record al dansarí Fred Astaire que ens va delitar en tantes pel·lícules ballant el claqué. Haurem de renunciar a aquest entre-teniment perquè és urgent la reparació, si no volem que a no trigar s’hagin d’alçar totes les lloses del passeig, que ja se sap: “qui no arregla la gotera...”

Maria-Rosa Wennberg

L’Ana entra al Fitness Club Anura a les vuit del matí en surt a les deu del vespre la majoria de dies. Gairebé catorze hores ininterrompudes de feina. Però ho fa a gust i el temps li passa volant. Sent passió pel que fa. Ella és la propietària i directora del centre, una referència no només a Torredembarra sinó a la demarcació tarragonina, amb més de vuit anys d’història i que pràcticament no ha viscut res més que aquesta situació de crisi econòmica que ha obligat l’Anura a reinventar-se contínuament. La veiem al despatx, en la gestió de la paperassa, però també dirigint classes d’aeròbic, hip hop o spinning. L’Ana Belén Nuevo Ramos, nascuda a Torredembarra el 1980, ha practicat esport des de ben petita. Als vuit anys es va iniciar en el patinatge artístic quan la Unió Deportiva Torredembarra era un referent en aquesta disciplina. Va convertir-se en la segona millor patinadora de la demarcació tarragonina, només superada per una fora de sèrie com era la reusenca Laura Sánchez. L’Ana va ser subcampiona provincial diversos cops, campiona per equips i va formar part de la selecció catalana. Però el patinatge artístic és un esport molt dur i als 17 anys ho va deixar. Després de penjar els patins, va ser entrenadora al Club Patí Salou.Va estudiar Magisteri en Educació Física i els estius els va aprofi tar per formar-se com a monitora de gimnàs, primer com a monitora d’aeròbic i step. Però també com a quiromassagista, preparadora física i culturisme, entrenadora personal, funk, hip hop i altres activitats. La

formació en les diferents disciplines és privada i costa molts diners. Aquest és un sector amb un alt grau d’intrusisme, on pagant poc i amb poques hores de formació, pots obtenir títols, que acrediten però ben poca cosa. Recentment, la Generalitat ha homologat un títol als qui han pogut acreditar la seva formació.Va començar a treballar al Gimnàs Silver Gym, el lloc on anys abans es preparava físicament per a la competició de patinatge. Va estar-hi un any. Sentia que, amb els recursos materials d’aquell centre, no podia posar en pràctica tot el que havia après. Va buscar feina a Tarragona i en va trobar en un gimnàs femení que havia obert a la Vall de l’Arrabassada. Després va anar a treballar a l’Sport Gym, un dels millors centres de la ciutat, on va estar-hi dos anys. Un paradís, des del punt de vista dels recursos, segons explica ella.L’Ana va veure una oportunitat de negoci al seu poble relacionada amb el que estava treballant i va llençar-s’hi. Va detectar que a Torredembarra només hi havia petits gimnasos, però no una instal·lació més gran, que pogués fer també la funció de club social. Ho va comentar als seus pares i li van dir que estava boja, però fi nalment els va convèncer. I van trobar un local de 1.200 metres quadrats al carrer Alt de Sant Pere. Era una bogeria, però era el seu projecte. El nom, Anura, agafava les primeres lletres del seus nom i cognoms. Va deixar la feina i, assessorada per Life Fitness, que li havia de subministrar el material, va començar a viatjar per tot l’Estat per estudiar centres com el que volia obrir. També es va formar en gestió d’instal·lacions esportives.

L’1 d’octubre de 2006 obria el Fitness Club Anura, amb 400 socis que s’havien donat d’alta sense conèixer les instal·lacions, a través d’accions de promoció que havia impulsat l’Ana. L’equip inicial estava format per 16 persones, amb una peça molt important com era el Quico Iborra, professor de l’Ana a l’Orthos Tarragona i que la va voler acompanyar en el primer any d’aventura. Ella li està molt agraïda. L’equip estava integrat per persones titulades per a l’activitat que desenvoluparien i van fer-los-hi formació en atenció al client. L’altre gran objectiu era que fos un equip molt cohesionat. Durant aquests vuit anys, hi ha hagut molta renovació a la plantilla i tres extreballadors han arrencat negocis propis relacionats amb el món del fi tness.L’Anura és més que un gimnàs. És un club social on el soci hi pot trobar un cuidador personal que vetlla per tres aspectes: el físic, la salut i l’estètica. Hi contribueix molt l’spa urbà, l’únic de què disposa Torredembarra. A l’Anura hi trobarem gent de totes les edats, depenent de la franja horària que hi anem. La gran afi ció de l’Ana és el hip hop també hi ha trobat el seu espai: ha creat quatre grups d’aquesta disciplina, de totes les edats, incloses les mares dels més petits, de quatre i cinc anys. El Gimnàs Anura no és un espai tancat, sinó que sempre que li demanen surt al carrer. Durant aquests anys s’han pogut veure moltes exhibicions a l’aire lliure, en festes, actes populars, de salut... Hem vist spinning, aeròbic, hip hop... En els darrers anys han aparegut nous gimnasos i la febre del running i del pàdel també es noten a Torredembarra. L’Ana no ho veu com a competència, sinó com una ajuda a augmentar la cultura esportiva de la gent i, de retruc, la seva salut. El món del gimnàs i del fi tness evoluciona i en els darrers anys explica l’Ana que Zumba és l’activitat que més està de moda i l’Anura no ha perdut el temps i actualment són l’únic gimnàs de Tarragona on es pot practicar Zumba step i Budokon. Des del gener estan potenciant el servei d’entrenador personal . L’Ana té dos clients de molt de nivell: el campió de biketrial Àngel Batlle i en Llorenç Gómez, un dels tres millors jugadors del món de futbol platja. És un no parar. L’Ana ja està pensant en la celebració dels deu anys del Gimnàs Anura. Pistes no en vol donar, però ja avança que faran coses especials.

2424 OpinióOpinió

La cinquena columnaLa cinquena columna

Temperatura gèlida en la pre - campanya electoralSi mirem enrere i recuperem memòria, des de les pre campanyes dels anys noranta fi ns ara, podrem copsar perfectament que el clima d’efervescència que es vivia aleshores a partir del mes de gener de l’any electoral, no té res a veure amb l’actual, l’ambient està fred, diríem sota mínims, sobre tot si es té en compte les cites electorals que se’ns acosten per aquest any. En les legislatures anteriors, a hores d’ara, la temperatura política estava ja a nivells òptims, els partits amb les marques i frases fetes penjades al coll irrompien amb força a l’escenari electoral, ara, sembla que no saben què fer. Però al meu entendre, aquesta no és la raó. La ciutadania sap que s’enceta una nova època política, amb noves maneres de dur a terme les accions i discursos polítics. Per els partits, alguns amb greu perill de patir una espectacular davallada, ho saben i van amb molta cura a l’hora de elaborar els respectius programes i discursos, una frase mal dita o mal interpretada, pot signifi car una ensopegada electoral greu. Tots miren pel retrovisor a les formacions o coalicions polítiques de nova fornada, son sens dubte, els seus principals adversaris. Les coses i formes polítiques van canviant amb velocitat inusual. Assolir la confi ança de l’electorat es convertirà amb el tresor més preuat per un dirigent polític, d’aquí, les seves precaucions i temors a equivocar-se a l’hora de llançar-se a la comtessa electoral. Els incompliments dels programes, la gent no els oblida, les malifetes tampoc i menys les corrupteles de dimensions de totes mides tal i com veiem i coneixem, dia si dia també. La gent passarà comptes per les decepcions i frustracions que han patit, provocades per alguns polítics, que havien cregut cegament amb ells i els hi havia fet confi ança. Tot això ja és cosa del passat. Davant aquesta conjuntura, tothom actua amb peus de plom i amb molta cura a no relliscar, les conseqüències poden ser fatals, sobre tot pels que han fet de la política el seu modus vivendi. La ciutadania no perdona. Torredembarra i el seu Ajuntament, no està exempta d’aquests turbulències i canvis que es visualitzen a l’horitzó. Per propis mèrits o desmèrits, està en el centre d’una tempesta Judicial pendent de

resolució, la gent espera conèixer les cares dels presumptes condemnats o exculpats, per motius obvis i a ser possible abans de passar per les urnes. La Justícia tindrà l’última paraula. De moment, la Casa de la Vila, està governada per un govern multicolor amb les restes dels regidors que no han estat imputats. Un govern de mínims, que a més a més té i ha d’administrar i gestionar, una situació econòmica realment catastròfi ca. Se sap ja que l’actual Alcalde, Enric Grangel, no repetirà, al menys això és el que es diu i és molt prematur aventurar, que el PSC, partit de l’Alcalde, pugui tornar a assolir l’Alcaldia. Deixem que la fruita maduri a l’arbre. Torredembarra no serà menys que la resta de municipis del país, l’irrupció de noves forces polítiques, nascudes de la desintegració i decepcions de militants que han desertat, decebuts amb els seus líders, aporten a hores d’ara una incògnita, però a la fi poden afavorir o decantar majories. També es parla que s’està confi gurant una aliança de forces d’esquerra, deslligades del PSC, d’ERC i d’ABG (en principi), això si, alimentades amb seguidors dissidents d’aquestes formacions o de nova incorporació. Aviat sortirem de dubtes de tot plegat i la ciutadania podrà prendre la decisió amb el seu vot, donant o treien raons. Ens queda CIU, submergit i afectat per la tempesta Judicial, dins i fora la Vila. Els convergents no ho tindran fàcil, hi ha rumors d’una excisió que s’està dibuixant dins la mateixa CIU local ( i fora) el fet, comportaria inevitablement un trencament entre els històrics militants de la federació nacionalista, amb conseqüències encara no escrites. En quant el PP, partit tradicionalment crossa per CIU, està pendent de la confi rmació de Núria Gómez com a líder, desprès de la fugida de l’anterior cap de fi les José Oviedo, imputat en el sumari de l’anomena’t cas Torredembarra i la resta de partits locals GIT i ABG, creiem que poques novetats aportaran al circ electoral. En quant a ERC, cal contemplar un més que possible lideratge en el cim de la política torrenca, la formació independentista, aliena a cap escàndol de corrupció, afronta l’any 2015 com un període transcendental pel seu assentament. Si aspira a liderar el procés cap un estat propi, hauria de ser capdavantera en una gran majoria de municipis de Catalunya, si no fos així el “procés” se’n ressentiria.

El cafè del diariEl cafè del diariJordi Suñé

Policia al recital

Són dos quarts de sis de la tarda, dissabte, 31 de gener. M’agrada ser puntual. Sóc a la Traviesa, el mític local de Torredembarra que programa, des de fa més de trenta anys, música en viu. Contra especuladors i voltors de tota mena, la Travi manté viva la fl ama de la música elèctrica. Les administracions no li han posat mai les coses fàcils. Deia que havia arribat puntual. La policia també. Havia de començar l’espectacle infantil amb la Mama Lin Show. Era un acte a favor de la cultura de la vila. Hi actuaven músics i rapsodes de totes les edats i estils. L’organització anava a càrrec de l’Alternativa Baix Gaià, una de les entitats que darrerament va destapar, per exemple, l’abús de les multes del radar mòbil municipal famós a tot l’Estat –per cert, encara no ha dimitit ningú ni s’ha responsabilitzat cap persona dels fets-. La policia local, amable, vol aixecar acta. Membres de l’ABG els expliquen que, tot i la prohibició de l’Ajuntament feta pública dijous, l’acte es podia fer perquè el mateix equip de govern havia emès un comunicat de premsa afi rmant que sí, que el recital es podia fer. De la mateixa manera, un dels partits al govern va fer pública una nota on es demanava que l’acte es fes. La policia que s’ho mira i comença la seva estupefacció. Admeten que només compleixen ordres. Mentre, arriben famílies amb canalla. La policia va i ve amb el redactat de l’acta que vol aixecar. Som-hi. Amb el Joan i la Janet recitem Martí i Pol, Sagarra i Estellés, poetes que molts voldrien silenciats. Els recitals se succeeixen amb bon ambient. La policia no para d’entrar i sortir amb l’acta a la mà. El cotxe de la policia va donant voltes a l’illa de cases on hi ha la Travi. Mai havia estat a un recital amb tanta presència policial i us puc dir que he anat a molts concerts.

Ara la policia decideix multar als cotxes estacionats al “passeig” Miramar, a tocar del carrer Girona. Multen als cotxes dels assistents al concert. Deu fer poc que hi ha la senyal de prohibit estacionar. 80 euros. Som-hi! No avisen tot i que saben que som dins del local. Tenen tot el dret a multar... però des d’aquell dia no han multat a cap altre vehicle estacionat en aquell punt. Hi he anat jo en persona cada dia a comprovar-ho. Em consta que altra gent també ho ha fet. El concert acaba a les onze de la nit, puntual. Hi ha eufòria. Ho hem aconseguit! La poesia a ressonat per tots els racons de la cabana de la Travi i el poder no ho ha pogut evitar! La policia hi torna: passa per fora i comprova si el concert ha acabat a l’hora prevista.

Sabent que la Torre és un paradís pels corruptes, especuladors, banquers sense escrúpols, trafi cants, mafi osos i masclistes maltractadors... què hi feia la policia a la Travi en un recital organitzat per un col·lectiu d’esquerres? Llegeixo que l’equip de govern diu no tenir res a veure, que “l’informe desfavorable” és de Protecció Civil. Busco al web municipal Torredembarra.cat informació sobre “Protecció Civil” i no trobo res... Llegeixo la carta de l’Ajuntament que prohibeix l’acte esmentat i ho diu molt clar... M’espero a dilluns. Algú dimitirà? No ho crec però almenys hi haurà explicacions. Res. El dilluns comença com tots, en blanc, sense cap aclariment. Us imagineu un acte públic dels partits grans on intervé en diverses ocasions la policia? Qui va donar la ordre als agents que van intervenir a l’acte? Per què ho van fer? –que no ens diguin que hi havia mancances al local perquè fa trenta anys que fan concerts...-.

Allà on vaig sempre dic que sóc de la Torre. Ho dic perquè m’identifi co amb el nostre poble tot i que la vila massa sovint surt als mitjans per temes negatius. Però quan vius coses com les que us he explicat i amb la impunitat amb què passen... sents vergonya.

Antoni Vilà

MARÇ DE 2015 ddT

La TraviAquest text fa temps que el tenia en ment i rondava pel meu cap. Per fi he trobat un moment per materialitzar-lo i ho faré des dels meus ulls i la meva ex-periència. Vull parlar de la Traviesa. La meva joventut a Torredembarra la vaig passar col.laborant en diferents col.lectius, activitats culturals, artístiques, creatives per infants, joves i adults. Sempre va ser difícil fomentar aquestes activitats per que des de l’ajuntament no se’ns feia molt cas o quan ho feien era minso, petits detalls per tenir-nos con-tents. A mi això em va acabar cansant, lluitar per poder expressar cultura. Quan la cultura hauria de ser part molt impor-tant dels nostres municipis. Durant uns 7 o 8 anys vaig treballar al Bluegrass Bar La Traviesa. Per mi va ser una escola, vaig aprendre moltíssim de música, de persones, d’històries bo-niques que anaven succeint, de conex-

ions, de cultura viva..ara ja fa anys m’he desvinculat per llunyania i quasi ni hi vaig, però un sentiment d’agraiment cap aquest espai sempre serà en mi, Durant 9 anys vam crear un festival molt original i ric culturalment, el Magic Festival. Organitzàvem aquest event amb els nostres mitjans i la col·laboració de diferents artistes i gent que gaudia creant escenaris, decorats, llums...l’ajuntament quasi ni es va apropar per veure de què anava. Era l’únic festival especialitzat en tota Europa d’art psicodèlic, volava gent de diferents països per veure-ho i a Torre ni ho sabien.La Travi ha estat un David davant d’un Goliat, una formigueta pesigollant a un elefant o aquell coi de bar on van els hip-pies. El cert és que sempre ha estat un oasi. A vegades sento comentaris o me n’assabento que alguns veïns denuncien o es queixen per la música en viu (de 20.30

a 22.30) els diumenges i algun dissabte a l’estiu. Jo refl exiono intentant entendre la postura de les persones que es queixen i no-més puc arribar a aquesta conclusió: l’any té 365 dies, dels quals igual un 10% hi ha programació cultural. O sigui, un munt de dies de serenor al poble i uns quants dies d’oferta cultural a l’estiu i a l’aire lliure. A un poble viuen persones molt diferents, els qui li agrada la música, els que no, els que surten, els que prefereixen quedar-se a casa i veure la tele...un poble és una so-cietat i tot comença quan convivim en re-specte entenent que no tohom és com jo, hi ha gent que viu de formes diferents i que té necessitats diferents. És clar que hem de respectar-nos, en hores prudencials, en espais, en tot...però, hi ha gent que vol im-plantar el seu món tots els dies i com ells/es exclusivament ho veuen. Doncs amics i amigues, a Torredembarra hi ha també gent que li agrada la música, enriquir-se,

ballar.... Potser hauríem de demanar-li a l’ajuntament que fes uns búnquers sota terra i quan volguéssim veure un concert ens soterréssim a terra deixant el poble amb l’agradable so dels cotxes, la vida quotidiana. Des de l’ajuntament i la policia tampoc s’ha apreciat mai massa el que repre-senta la Traviesa a Torredembarra i en defi nitiva el moviment cultural d’alguns bars a Torredembarra. Em sap greu que en aquest poble poca gent s’hagi adonat que, li agradi el que fan o no, la Traviesa té un recorregut de 36 anys, 36 anys aportant música en forma de vinil, musi-ca en viu gratuïta (fi ns fa poc), festivals i en defi nitiva i majúscules CULTURA!. Sempre autogestionant-se i movent la cultura del poble a tot aquell que es vol-gués apropar. Abans que Torredembarra creixés, els pisos l’envoltaren però ella ja hi era allà.

Susanna Alaitz

2525OpinióOpinióddT MARÇ DE 2015

Ana Merino“Oju”, quina mandra!

Ja fa alguns dies que ens envaeix una certa olor estranya a la Torre ... i no, no és el del fems que s’utilitza als camps del voltant, aquest és encara pitjor... fa olor de campanya electoral.

Els diferents partits (un bon grapat, per cert) presentem les nostres propostes, per aconseguir amb elles construir una millor Torredembarra. Propostes serioses, propostes estudiades i amb l’únic objectiu de millorar el nostre estimat poble (ha sonat bonic, eh?). Però sospito que no serà tan idíl·lic ... ha començat el campionat ofi cial de colzades, d’egos, d´auto-protagonismes gairebé èpics , el “tu més i jo menys”, o tot el contrari, segons em convingui.

Ja veiem publicacions en les xarxes socials amb mitges veritats (o paraules que després es rectifi quen i a córrer), la “no” serietat, el poc respecte, els cops al pit del ‘”Jo millor”, el desprestigi als altres com a targeta de presentació, els discursos fàcils però buits de contingut, partits polítics que abans estaven units (ara dividits i d’aquesta divisió diverses més) i dels quals ara només queden persones amb les seves unilateralitats, creient per a si mateixes que ells o elles, són el millor que ens podia haver passat ... i és que no oblidem que a Torredembarra també tenim Casta (ara que tant ens “mola” la parauleta).

Al meu entendre a Torredembarra, des de fa moltíssims anys, s’arrossega una

xacra, una molt pesada que és de tots i de ningú, però que sempre ha estat , i en excés en un poble de les dimensions del nostre. La nostra xacra, allò que no ens deixa fl uir com a conjunt i que s’interposa en moltes ocasions a un futur millor, es diu: “Tacticisme polític” ( la forma de anteposar les qüestions purament partidistes a la vocació de servei ). Aquest va podrir a moltes persones en el passat, fi ns i tot en el present ... evitem per favor que ens podreixi el futur.

Jo com a novell, em pregunto: no haurem après res? L’actual i difícil situació del nostre poble i les seves institucions, no ens farà ser almenys una mica més honestos? De veritat no podem entendre que als nostres ciutadans ja els hem fet vessar el got, la gerra i potser un tanc sencer?

Si després de tot el que ha passat ( i dic “tot” perquè la història de la política torrenca no es va començar a escriure el 26 de juny de 2014, no, ja ve de molt abans), encara mirant enrere, no som prou responsables i honestos com per oferir-li un compromís polític de qualitat als nostres conciutadans, potser sobrem del primer a l’últim de tots nosaltres.Veurem que ens ofereix el festival del vot i el joc de la “poltrona”.A mi de moment, em ve al cap la meva mare, l’Anna Lara, que era una malaguenya molt graciosa i que quan alguna cosa li resultava molt enrevessada deia: “Ojú, quina mandra!”

Lectures diversesLectures diverses

Laura Tormo, una bibliotecària torrenca al CRAI de la URV

Vale Pino

Ja us vaig amenaçar amb què aquest any, l’Any de les biblioteques, us presentaria a bibliotecaris especials. Avui tinc l’honor de parlar-vos de la Laura Tormo, va ser la nostra bibliotecària quan l’entitat va passar de pertànyer a La Caixa a ser municipal. Hi va treballar quan tenia entre 20 i 22 anys, alhora que estudiava biblioteconomia a la UB. Molts de vosaltres coneixeu a la Laura perquè ha participat en pluralitat d’entitats torrenques. Ha estat actriu o col·laboradora en obres del Nus Escènic, va estrenar el Ball de Pastorets de l’Agrupació de Balls Populars de la Torre i va ser membre actiu de la Plataforma Salvem els Muntanyans. Va formar part del Col·lectiu Independentista el Timbaler del Bruc, de caràcter social i reivindicatiu. Va ser cap de l’Agrupament Escolta els Salats de divereses generacions d’infants, i li devem els millors concerts que s’han organitzat per les empalmades de la festa major de fi nals dels 90. El que potser no sabeu és que la Laura té una trajectòria professional destacada en el seu sector. Parlar amb ella és més que interessant, perquè és una dona intel·ligent que ha desenvolupat la seva carrera en l’àmbit universitari i té una perspectiva molt lúcida del que les bibliotecàries podem oferir a la societat. Ella em va cedir el testimoni de la biblioteca, i em va ajudar molt a entendre el servei i a estimar la professió. Va marxar de la Torre per anar a treballar a la biblioteca Blanquerna, de la universitat Ramon Llull, on s’hi va estar nou anys. Els primers anys combinava la feina amb la col·laboració a la Fundació Àngels Garriga, contribuint al seu lligam amb la URV i a entrar el fons documental en el catàleg de les universitats catalanes. La Fundació es troba a Cal Mata, a Saifores, allà hi va conèixer a la pedagoga Marta Mata, visionària del paper de la lectura, a qui recorda com una persona d’excel·lent tracte,

que s’interessava pels detalls, i podia refer el fi l de la història de l’educació a Catalunya.Però no es va aturar aquí, es va llicenciar en documentació i va liderar durant quatre anys i mig el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la URV, de les Terres de l’Ebre, gestionant el seu traspàs de biblioteca universitària a CRAI, el seu trasllat i el canvi de funcions. Actualment la Laura és la responsable de la formació d’usuaris i la promoció de serveis del CRAI del Campus Sescelades, a Tarragona. De ben segur ara ja us encurioseix saber què diantre és un CRAI, doncs ella el descriu com un centre que uneix els diversos serveis universitaris en un sol paraigües, i un sol lloc físic i virtual, per a estudiants i per a professors, que ofereix suport a l’aprenentatge, la docència i la recerca. Déu n’hi do, oi? Un CRAI requereix de grans professionals com la Laura, a qui li agrada la gestió i la planifi cació, Afi rma que un bon model de biblioteca és aquell que ofereix sinèrgies a altres serveis o recursos, permet que l’energia sigui aprofi tada. Els CRAI, segons diu la Laura, són els serveis de les universitats més ben valorats pels estudiants, i les biblioteques públiques treuen un 8’2 sobre 10, segons dades publicades durant la presentació de l’Any de les biblioteques al Palau de la Generalitat. Els ciutadans, cada vegada més, es formen al llarg de tota la vida, i el consum cultural és molt preat per a la societat. Potser, des de les biblioteques, ens hem de preguntar com acompanyarem als estudiants d’avui i del futur. Aquí arribo a la Ramonada, perquè l’altre dia em va dir:- Mami, sabes, el año que viene iré a primero y sólo leeremos lletra lligada, nada de lletra de pal.- Sí, y aprenderás mucho.- Y sabes, cuando vaya al instituto aprenderé cosas muy difíciles: a escribir en japonés...

Tribuna ObertaTribuna Oberta

TORRENCS PEL MÓN

En VicJ ha tornat a pensar en el diari de la Torre en les seves vacances. Aquesta vegada a Geiranger, Noruega. Gràcies i per molts anys, que

el facebook no enganya!

2626 la la TorreTorre MARÇ DE 2015 ddT

enologia Michel Inn

La Charca, un clàssic de les tapes i el futbolMICHEL INN

La Charca és un dels bars de tapes més excel·lents de Torredembarra. Tenen l’aire d’on procedeix la família Tomé Garrido. Cuina sense trampes, casolana, la mestressa domi-na els fregits: excepcionals les croquetes, les patates braves, el peixet, els calamars, xipirons...Cal tenir molta ma per fregir bé, l’oli ha de ser bo i mai oxi-dat, cremat o amb gustos de procedències diverses; l’oli ha d’impregnar però no de “prin-gar”... Tret del sevillà “pan con pringue”, el llomillo adobat amb pebre vermell en el seu propi greix, que animo als pro-pietaris que l’intentin, perquè gairebé ningú no el fa per aquí, i és una veritable delicates-sen, això sí, alta en colesterol. Només La Charca pot temptar aquest exigent repte.

També són excel·lents els pinxos, bones carns, en ge-neroses porcions, cuites al punt i ben especiades, i en aquest cas és la planxa el que també saben manegar com cal. De fet, fregits i planxa són les cases mares del menjar de tapes, i a La Charca, queda dit, broden el que hi posen. Bon assortit, també, d’hamburgueses, entre-pans i plats combinats. Sempre, sempre, la relació qualitat preu és impecable. Afegeix interès al local una carta de cerveses –posats a millorar podrien aprendre a ti-rar la de barril com cal—i bus-car el tipus de copa o got més adient, de vidre prim. El servei és bo, efi caç, amable i ràpid, tan ràpid que cal avisar-los, si és que vas amb la intenció de completar-hi un àpat, no només de fer el vermut, que esglaonin els plats i no els portin tots de cop, per evitar que es refredin.

Finalment, un altre punt que fa tan recomanable La Charca és el local, molt ampli, amb una terrassa magnífi ca en forma de porxo, coberta a l’hi-vern, i la gran pantalla per veu-re-hi bé el futbol, i d’altres més petites repartides perquè ningú no es perdi cap detall. Veure el futbol des de La Charca és una mica com estar al camp, per l’ambient que s’hi respira; tant és així que en els grans clàssics o partits de Champions, val més ser-hi aviat o reservar, perquè si no malament rai. Els Tomé ju-gaven molt bé al futbol ja quan eren petits, i l’afecció queda i la mimen. Si no coneixen La Charca, facin cas a aquests columnistes. No en sortiran decebuts. La moda de les ta-pes ha portat molt precuinat i molta franquícia mal resol-ta. A La Charca, tot és au-tèntic i bo.

• • • • •

Bar La CharcaPlaça Catalunya, 3. Torredembarra

Dijous tancat

Tf. 977644296

2727EsportsEsportsddT MARÇ DE 2015

Llorenç Gómez fi txa pel BSC Kristall 2015 rusEl jugador de futbol platja de Torredemarra jugarà aquesta temporada la lliga russa, la més forta

BAIX GAIÀ DIARI

El torrenc Llorenç Gómez provarà aquesta temporada 2015 el futbol rus. Aquest dilluns 9 de febrer ha ofi cialitzat el seu fi txatge pel BSC Kristall 2015 de Sant Petersburg, un dels clubs més prestigiosos del futbol-platja mundia, dominador d‘aquest esport a nivell europeul. Llorenç és actualment un dels tres millors jugadors del món d’aquest esport i autor del millor gol del 2014. Acumula experiència en diverses lligues -italiana, Emirats Àrabs, turca...- i és una peça bàsica de la selecció espanyola, destacant per la seva capacitat golejadora.La presentació ha servit per

donar a conèixer Llorenç Gómez, que es converteix en el primer jugador català i espanyol que disputa la lliga russa, la més potent del futbol platja. En l’acte de benvinguda hi han estat presents el director esportiu de l’entitat, i l’entrenador, Alexander Elizarov; així com desenes de periodistes que no s’han volgut perdre la primícia. El contracte estableix un lligam entre el jugador torrenc i el club rus per prendre part en les seves fi les en la Lliga, la Copa, i la Champions (Eurowinner Cup). Després de passar per les millors lligues del món, com la italiana o la de Dubai, de triomfar amb la selecció

espanyola, de ser tot un referent en el futbol platja mundial, i de ser escollit aquest 2014 per seleccionadors i capitans un dels tres millors jugadors del món, un dels components del quintet inicial, i autor del millor gol de l’any, Llorenç Gómez aconsegueix ara un sonat contracte amb el Kristal rus que el portarà a disputar una lliga de luxe farcida dels millors jugadors del món. Aquell noi que va endinsar-se amb només 19 anys en aquest esport gairebé per casualitat arran de la recuperació d’una lesió al genoll, i que des d’aquell hivern de l’any 2012 s’ha deixat la pell dia rere dia a la platja de la Paella de Torredembarra amb esforç,

constància, i sacrifi ci, s’ha convertit en tan sols quatre anys en la perla màgica del futbol platja mundial. Amb només 23 anys i amb el número 10 a l’esquena passeja el seu talent i la seva espurna per allà on va. La millor lliga del món l‘espera, i de ben segur que no deixarà indiferent a ningú. En aquest emocionant viatge

l’acompanyaran Evgeny Dolnikov, Ivan Ostrovskii, i Pavel Bazhenov a la porteria; i Alexei Ilinskii, Datinha, Yury Krasheninnikov, Dmitri Shishin, Bruno Xavier, Vadim Vasilchenko, Vladislav Aksenov, Artur Paporotnyi, Kirill Romanov, Alexei Krutikov, Evgeni Zakharov, i Dmitri Varaksin, al camp.

Llorenç Gómez en la seva presentació amb el nou equip rus

2828 EsportsEsports MARÇ DE 2015 ddT

Èxits del Rítmica Torredembarra al mes de febrerddT

El Club Rítmica Torredembarra ha començat la temporada aquest 2015 amb dues competicions al mes de febrer, amb la participa-ció de 12 gimnastes a la primera Fase del Campionat de Catalunya en Edat Escolar que es va cele-brar el 8 de febrer a Balaguer (LLeida) i en la que les gimnastes de Torredembarra van aconseguir pujar al podi en totes les categori-es en què van competir.A la categoria benjamí van obte-nir la 1a i 2a posició les gimnastes Gara Vallvé i Nahia Adell respec-tivament, i les seves companyes de categoria van tenir també un bon resultat: Jana Oulad 4a, Giulia Marini 5a, i Núria Gómez 8aTambé les infantils van fer podi, ocupant la 2a posició Jana Troté i 3a Elea Suárez, i una meritòria 4a posició per Ainara Vegas.A la categoria júnior Zoe Person va pujar al podi en 3a posició, Adela Gómez va ser 4a. i Selene Vilalta 7aEn sènior ens va representar Clara Rovira obtenint la 1a plaça.El dia 14 de febrer van parti-cipar 8 gimnastes a la 1a Fase COPA CATALANA, competició

de nivell IV (autonòmic) de la Federació Catalana de Gimnàstica celebrada a Cerdanyola.En aquesta van pujar al pòdi-um en categoria benjamí Isabel González (3a.) i en categoria ale-víl, aparell cèrcol, Claudia Meri va ser la Campiona de Catalunya en aquesta 1a fase.En aquesta categoria van compe-tir i amb bona classifi cació Ivett Garriga (9a) Patri Sánchez (15a), i las gimnastes Berta Gutiérrez i Clàudia Zabala que van quedar més enrera a causa d’alguna er-rada que ben segur superaran a la 2a fase.A la categoria júnior Annia Alventosa amb aparell cinta, es va classifi car 15a i a la categoria sènior Judit Cerdà amb les maces va tenir penalitzacions per sorti-da de pista que la van fer baixar moltes posicions que segur podrà recuperar a la segona fase.El proper mes de març comencen amb les competicions escolars (Consell Esportiu Tarragonès) en les que s’estrenen a competi-ció moltes de les gimnastes que s’han incorporat al club aquesta temporada, i continuaran amb les competicions de Federació dels nivells autonòmic i nacional

L‘Ainara, la Jana i l‘Elea

La Isabel Gonzàlez

La Claudia Meri

Adela, Selene, Clara, Zoe, Núria, Jana, Gara, Giulia, Nahia

Tancat diumenge i dilluns tarda fi ns

Setmana Santa

Truqueu i consulteu les nostres promocions

Realitzem tots els serveis d‘estètica i

depilació làser

NOVA PERRUQUERIA HOME I DONA

2929EsportsEsportsddT MARÇ DE 2015

Venda de pernil ibèric bellota, xarcuteria selecta, formatges, olis, vins, delicatessen ...

www.mariscalsarroca.comMarques de Tamarit 3C, ALTAFULLA

U N

C A P R I C I

P E R N A DA L !

reserva de LOTS

DE NADAL

T 877050863

Plaça de la Vila, TorredembarraPlaça de la Vila, Torredembarra

De dimarts a diumenge i en els partits del Barça, barra

de pintxos a les vuit del vespre! Tasta les patates Auca

(brava-romesco-allioli), amanides, embotits, formatges,

croquetes, platets, etcRosalí Rovira, 5 Torredembarra Tel Fax 977644601 [email protected]

www. rovirafusters.es

El CFS Torredembarra arriba fi ns a les semifi nals de la Copa Tarragona

www.pneumaticssantjordi.cat

Pol. Roques Planes - C/ Catllar, 4. Tel 977642424

ddT

Espectacular la Copa Tarragona que ha protagonitzat el Club Futbol Sala Torredembarra, que milita a Segona Catalana. Els torrencs, que enguany tenen tots els números per pujar de categoria, han arribat fi ns a les semifi nals, eliminant pel camí a dos equips de dues categories superiors: l’Alforja i el Detla Sporting, mentre que també es van imposar al Catllar.

Malauradament, els torrencs no van poder arribar a la fi nal, ja que van perdre contra l’Hostpi-talet de l’Infant, també de dues categories més, tot i que a la mitja part els torrencs empata-ven 3 a 3 i van aguantar fi ns al

5 a 5. Quan només mancaven cinc minuts, però, l’equip va acusar l’esforç i alguna lesió i va acabar perdent per 10 gols a 5. Tot i la desfeta, l’equip es mos-

Els jugadors del CFS Torredembarra celebrant el pas a semifi nals

Els Vogadors de Baix a Mar, al descens en trainera d‘Orio

ddT

Els Vogadors de Baix a Mar de Torredembarra van viure el passat cap de setmana una experiència que no oblidaran: el descens en traineres d’Orio, on hi van competir en cate-goria masculina veterana. Els torrencs no ho van fer amb lla-gut català, sinó que per prime-ra vegada van vogar amb una trainera. Ho van fer, a més a més, amb una embarcació pe-

culiar: una trainera que es fa servir mai, un protopi ideat per festa major i que no s’usa, de manera que l’esforç dels tor-rencs va ser doble. Tot i això, l’experiència va ser més que positiva i la voluntat és tornar-hi el 2016. Els vogadors van fer un descens de 4.000 metres.

Cal tenir en compte que bona part dels equips que competei-xen en trainera a Euskadi són professionals.

tra orgullós del camí recorregut i se centra ara en assolir l’as-cens a Primera Catalana, la gran fi ta aquesta temporada i que de moment està força en-carrilada.

Els jugadors del CFS Torredembarra celebrant el pas a semifi nals

Els vogadors en el descens d‘Orio

Mentre les pel·lícules triomfadores a la darrera edició dels Oscar han vist incrementades les xifres a la taquilla, el cas és que el número u a les llistes de mig món i part de l’altre segueix sent 50 ombres de Grey. A l’Estat espanyol, abans de l’estrena del polèmic fi lm, es van vendre més de 10.000 entrades an-ticipades i durant el seu primer cap de setmana a les sales va recaptar més de 7 milions d’euros. Al març, a més, és possible que continuï el regnat de Grey, perquè no hi ha cap gran estrena comercial prevista a excepció de la Ventafocs.

Comèdies per a joves (o no)

Més enllà del terror i el drama am-bientat a la guerra civil, el cinema espanyol ha trobat en la comèdia un gènere exitós i una bona ma-nera de connectar amb el públic més jove. Els adolescents que ara omplen les platees són també àvids consumidors de televisió, i per això molts dels intèrprets de la petita pantalla salten a la gran pan-talla. Un dels títols destacats de la primavera serà Perdiendo el norte, que narra l’odissea d’una jove pa-rella, ben formada i ambiciosa, que no troba feina i ha de fer maletes per provar sort a Alemanya. Fa 40 anys, Alfredo Landa ja en va fer una pel·lícula d’això. També en clau de comèdia, però des de França, ens arribarà Dos otoños, tres inviernos. Es tracta, a més, d’un fi lm generacional, cen-trat en els joves (o ja no tant joves) que hem passat dels 30 i no acabem de trobar el nostre lloc. L’estrena a casa nostra, prevista per al dia 13, arribarà precedida d’un notable èxit al país gal. El mateix dia s’es-trenarà Enamorarse, drama ensu-crat dirigit a públics més madurs, amb l’estupenda Vera Farmiga i un Andy García en hores baixes des de fa una colla d’anys. “Perdiendo el Norte narra l’odissea d’una jove parella,

ben formada i ambiciosa, que no troba feina i ha de fer maletes per provar sort a

Alemanya”

Per als cinèfi ls amants de les emo-cions fortes, el mes de març serà, per fi , el de la presentació de l’es-perada nova història del cana-denc David Cronenberg, un dels realitzadors més rars dels darrers 20 anys. El director de Crash i Inseparables estrenarà Map to the stats, un dur retrat de les entra-nyes de la fama a Hollywood. La sempre esplèndida Julianne Moore hi fa un recital, per variar, i entre el repartiment també hi trobareu el protagonista de Crepuscle, en Robert Pattinson, convertit en ac-tor fetitxe de Cronenberg. A les sa-les des del dia 6.

La vida de Pasolini, feta pel·lícula

Si sou de biopics (i no us queixa-reu, que últimament se n’estrenen molts), durant aquests dies arribarà a les pantalles Pasolini, l’aproxima-ció que l’hiperbòlic Abel Ferrara ha rodat de la vida i miracles del director italià. Willem Dafoe és el protagonista absolut d’un projecte que narra els episodis més foscos de la trajectòria del cineasta, as-sassinat en una platja l’any 1.975. L’estrena està prevista per al dia 20, i és possible que compti amb una distribució més aviat reduïda, així caldrà fer una excursió a Barcelona si voleu veure-la. Kenneth Branagh segueix perdut. L’adaptador ofi cial de Shakespeare al cinema (es va donar a conèixer amb Molt soroll per no res i va rodar un Hamlet de vuit hores) es dedica ara a dirigir fi lms per encàrrec, ja siguin de su-perherois o bé contes de fades. El britànic és el realitzador de l’enèsi-ma revisió de la Ventafocs, encar-nada per Lilly James. La dolenta de la funció és la gran Cate Blanchett i l’estrena tindrà lloc el dia 27 de març i podria ser un dels títols de la setmana santa.

Crònica de cinemaMarc Busquets

3030 foreign foreign MurallaMuralla

La propietat de la capçalera i edició declina qualsevol responsabilitat sobre els continguts dels seus col·laboradors, que expressen lliurement les seves opinions.

L’opinió de “Diari de La Torre” només s’expressa en l’Editorial. Els articulistes i col·laboradors exposen criteris i posicions personals.

L’empresa editora es reserva el dret de publicar o no, el text íntegre o parcial dels continguts d’opinió que arribin a la redacció, aquests han d’anar acompanyats de identifi cació del seu autor, amb el nom, cognoms, núm. de telèfon, adreça i D.N.I.

Fundat per la família Vilà Marín l’any 1.997Fundat per la família Vilà Marín l’any 1.997

Qui som

DDT INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ INTERACTIVA SLC/ Lleida 13 2n C Torredembarra T 637 17 09 44

EDITOR: Antoni Batista DIRECTOR Guillem Bargalló DIRECTORA FINANCERA Marta Parès IMPRESSIÓ: Lerigraf SL DISTRIBUCIÓ: UNIMAIL TIRATGE: 7000 exemplars CONSELL D’ADMINISRACIÓ: Antoni Batista, Guillem Bargalló, Marta Parès, Mario Romeo COL·LABORADORS: Marc Busquets, Pau Ruiz, Sònia Ferrer, Ana Merino, Iban Gavaldà, Gerard Recasens, Jordi Salvat, Jordi Suñé, Maria Rosa Wennberg FOTO CALENDARI: Rodrigo Sicilia FOTOGRAFIES AJUNTAMENT: Anna F. Dipòsit legal L-533-98

www.baixgaia.catfacebook.com/DiaridelaTorretwitter.com/DiaridelaTorre

[email protected]@diaridelatorre.com T 637 17 09 44

D’en Grey a la Ventafocs

MARÇ DE 2015 ddT

La volta al món Laku Travel

Papua Nova Guinea: Viatge a l‘Edat de Pedra

Papua Nova Guinea ha estat durant molt de temps l’últim lloc inexplorat del globus. En l’actualitat és una regió plena de para-doxes en què les tribus conreen seu jardí de taros al costat de les tecnologies més sofi sticades. Certes comunitats, aïllades en el seu llunyà planeta, encara no estan in-fl uenciades per la civilització. Hi ha pocs llocs al món tan fascinants.

Quan es somia amb illes i platges paradisí-aques o amb jugar a “Indiana Jones” en les jungles humides, l’exotisme està garantit . Fora de les grans ciutats, la majoria de la població viu en petits pobles aïllats on es practica una agricultura de subsistència, la recol·lecció i la caça. La societat tradicional no utilitza el metall, els seus objectes estan fets de fusta, d’os, de pedra i de terracota.

L’agricultura extensiva i la ramaderia, llevat d’alguns porcs, segueixen sent im-practicables en aquests terrenys poc fèr-tils, amb molta pendent i accidentats. Les tribus segueixen practicant “el trueque”. Les estructures socials es basen en petites

unitats familiars i clans en què la vida en comunitat exigeix compartir els béns i la solidaritat entre els “wantoks”, és a dir, entre els membres del mateix clan o del mateix poble. L’autoritat l’exerceixen els ancians del poble o un “gran home” que hi hagi sabut aconseguir aquest honor per la seva valentia i generositat. Un individu adquireix més poder quan distribueix les seves riqueses, ja que d’aquesta manera aconsegueix una sòlida xarxa d’aliats i de servidors.

A les terres altes, durant molt de temps es van practicar les guerres i el canibalisme entre tribus hostils, el que desencadenava represàlies interminables. A vegades es-claten guerres tribals de manera esporàdi-ca, però tenen un sentit ritual i provoquen pocs morts. Amb una mica de sort, el visi-tant podrà assistir a una festa tradicional, el “sing-sing”.

Per a aquesta ocasió, els vilatans por-ten sorprenents ornaments i pintures corporals.

E S TAN CP I J U AN

TabacsTimbre

Cava de CigarsArticles pel fumador

C/ Pere Badia, 643830 Torredembarra

Tel. 977 643 783

Exp.1 - Mª Rosa Pijuan Mercadé

3131borsa borsa ImmobiliàriaImmobiliàriaddT MARÇ DE 2015

Agència immobiliària. Compra, venda i lloguer

Lloguem la teva casa o apartament

www.fi nqueslatorre.com

info@fi nqueslatorre.com

Passeig Mediterrani, 1

977 64 36 78

- Som especialistes en lloguer turístic.

- Busquem apartaments a la platja o cases amb piscina.

- Tindràs rendibilitat amb poc temps

- Sense comprometre la vivenda un període superior al que tu no vulguis

Fem difusió nacional i internacional per allargar la temporada d‘estiu

3232 ContraportadaContraportada MARÇ DE 2015 ddT

MENU DEGUSTACIóN 4 platos (postre, cafe,bebida) 15euros de lunes a viernes

mediodia.

Cocina mediterranea

Elaboracion propia

Port Torredembarra, Telf. 977643337

Facebook restaurante al capone da franco buscanos

Cocina sin gluten (miembros del SMAP)

Abierto todo el añoAparcamiento gratuito

diari de la Torre 205

News & Politics

Transcript of diari de la Torre 205