Diari de Sant Cugat 061

ELS H CANTONS Divendres, 30 de setembre de 1994 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 61« Any II»200 Pessetes

I Sant Cugat L'Ajuntament revisa la tarifa dels autobusos i implanta les targetes mul-tiviatge. Plana 3

Francesc Llatjós, cap del grup municipal del PP, assegura que el seu partit no té cap consigna d'anar contra CiU. Plana 4

El 1995 es començaran a construir els nous pisos que promou l'empresa municipal PROMUSA. Plana 5

L'Ajuntament ajudarà els comerciants per a la promoció de la Campanya dels Grums. Plana 14

L'artista santcugatenc Sergi Barnils exposa a la Fira d'Art Modern i Contemporani de Torí. Plana 18

L'Escola Municipal d'Art inicia una nova etapa a la nova seu de la Casa Mònaco. Plana 19

La UESC de bàsquet comença temporada amb la il·lusió de treballar pel futur. Plana 26

L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom comença la temporada de promoció esportiva. Plana 27

El Sant Cugat es deixa sorprendre pel Mataró, que va demostrar més ofici (3-0). Plana 29

I Valldoreix Les clavegueres del passeig Valldoreix vessen perquè les canonades han quedat obsoletes. Plana 5

El president de l'EMD de Valldoreix, Miquel Masanés, afirma en una entrevista que no vol la independència del nucli. Plana 7

I Les Planes El districte tindrà a finals d'octubre una depuradora que solucionarà el problema del tractament de les aigües residuals. Plana 8

I La Floresta L'agrupació de voluntaris contra catàstrofes és la primera de Catalunya integrada només per veïns. Plana 33

• Negociació pendent L'Hospital General nega que hagi negociat formalment amb l'Aliança sobre una possible fusió. Plana 9

• Continua la batalla Els comerciants de Sant Cugat es mobilitzen arran del recurs de Kampió per poder-se instal·lar al municipi. Plana 14

I Els hàbits de compra La Cambra de Comerç de Terrassa estudia els hàbits de compra de 395 famílies santcugatenques. Plana 15

• Ser el 25 de P VIP El tennista Àlex Corretja diu que el seu objectiu és acabar la temporada sent el 25è de l'ATP. Plana 29

I Actitud solidària Mitja dotzena d'entitats del municipi treballen per ajudar les persones menys afavorides. Plana 31

• Una any tranquil Les intervencions per robatori i els accidents de trànsit al municipi van disminuir considerablement el 1993. Plana 32

Investiguen la responsabilitat de Fecsa en els incendis de Pagost El jutjat obre diligències per confirmar la hipòtesi de l'informe dels Mossos

Medi Natural ja havia denunciat a l'abril el mal estat de les línies elèctriques

• Sant Cugat.— El jutjat d'instrucció número 4 de Rubí ha obert diligències perquè s'aclareixi la responsabilitat de la companyia elèctrica Fecsa en en els incendis que el mes d'agost van cremar més de 150

hectàrees de la Floresta i les Planes. La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya iniciarà les investigacions per establir si es confirma la hipòtesi dels Mossos d'Esquadra, que situen l'inici del foc

en un cable de Can Busquets, a la Floresta. Segons s'ha sabut aquesta setmana, la Direcció General de Medi Natural ja va denunciar al mes d'abril el mal estat de les línies elèctriques a la zona. Plana 30.

SOCIETAT

L'esplanada de davant del Monestir es va omplir de rotllanes durant tot el dia. Foto: MANÉ ESPINOSA

Més de 2.000 persones als jardins del Monestir per l'Aplec de la Sardana • Sant Cugat.— Sardanistes d'arreu dels Països Catalans van assistir diumenge al XIX Aplec de la Sardana de Sant Cugat, que es va celebrar als jardins del Monestir, amb les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola

de Sabadell, Principal de Llobregat i Sant Jordi. La recentment creada comissió Aplec de Sardanes, amb la col·laboració de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, va organitzar la diada, en què la qualitat de

les cobles, la participació de sardanistes —uns dos mil—, l'ambient festiu i el bon temps van ser les notes destacades. Dissabte hi va haver una cercavila com a acte previ de l'aplec. Plana 35.

Els partits volen consens sobre el tema de Valldoreix • Sant Cugat.— Els partits polítics de Sant Cugat i els seus grups municipals estan pendents de la propera junta de portaveus per veure quin camí seguiran les negociacions per definir les compe

tències de l'entitat municipal descentralitzada de Valldoreix. Tots es mostren prudents i, d'una manera més o menys explicítita, partidaris d'arribar a un consens institucional. Plana 3.

£1 Teatre-auditori celebra el seu primer aniversari

M Sant Cugat.— Fragments de Sabó, Sabó, de Pep Bou, i un concert a dos pianos d'Albert Guinovart i Eric le Sage van ser els dos escollits per commemorar, dilluns passat,

el primer aniversari del Teatre-auditori de Sant Cugat. Unes tres-centes seixanta persones van assistir, amb invitació, a l'acte per celebrar l'aniversari. Plana 17.

ARRIBA LA NOVA INFORMÀTICA

Cursos per a totes les edats

Word Perfect

, Lotus 1-2-3

'> Windows

i Excel-Word

Comptabilitat

Programació

Horari

de tarda

Proeram Accés ^ ^ ESCOLA D'INFORMÀTICA

C. Santiago Rusinol, 14 - Tel. 675 15 56

T A R G E T E S P E R A L \ A L T O B U S

L'Ajuntament de Sant Cugat emprendrà una important reforma tarifària dels autobusos. El bitllet senzill puja notablement, però s'introdueixen sistemes més avantajosos de pagament. Plana 3.

2 . Divendres, 30 de setembre de 1994 E N T R E V I S T A A F. L L A T J Ó S

El cap del grup municipal del Partit Popular, Francesc Llatjós. nega en una entrevista que tinguin cap consigna d'endurir la seva oposició contra l'equip de govern, de CiU. Plana 4.

LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

Els pa r t i t s pol í t ics d e San t C u g a t i T E M I ) . Mique l M a s a n é s . r e i t e ra , qu in -l ' E M D es tan en c o m p à s d ' e s p e r a p e r ze d ies d e s p r é s de r e b r e la r eso luc ió

són p r u d e n t s p e r ev i ta r així u n a p a r a u l a a c o n s e g u i r és el c o n s e n s ins t i tuc iona l .

v e u r e qu in c a m í s e g u i r a n les negoc iac ions p e r def in i r les c o m p e t è n c i e s

d e la C o n s e l l e r i a de G o v e r n a c i ó , q u e p re fe re ix e s p e r a r a p a r l a r a m b l ' a lca lde ,

fora d e to q u e espat l l i un p r o c é s q u e va iniciar el m a t e i x A j u n t a m e n t q u a n va d e m a n a r la i n t e r v e n c i ó d e la G e

lo Va l ldo re ix . 1 -II ma te ix p r e s i d e n t de J o a n A y m e r i c h , a b a n s de dir res . T o t s ne ra l i t a t . T o t indica q u e el q u e es vol

A més , to ts els pa r t i t s a r r o s s e g u e n llasts d e r i v a t s d e la seva i n t e r v e n c i ó els d a r re r s mesos en el conf l ic te a m b Valldore ix i, pe r a to ts . és un any e l e c t o r a ] .

Els partits volen consens institucional sobre les competències de Valldoreix

Silenci i prudència quinze dies després j Masanés prefereix callar per veure «si per de la resolució de la consellera ' una vegada fem les coses bé»

( I I IA l l R N A D A S

B Sant Cugat.— Ouin /c dies després que la consellera Maria Eugènia Cuenca fes publica la seva resolució respecte a les competències que pol exercir l 'EMD de Valldoreix, els partit-* i la mateixa E M D es limiten a fer valoracions cauteloses, lot indica que no mouran els seus peons fins queia resolució no s'hagi discutit en l'àmbit institucional.

I.a que s'ha mostrat mes favorable a aquesta postura és la cap del grup municipal socialista. Maria Sansa. Saiisa creu que la definició de Ics competències de Valldoreix ,-* un tema tan complicat que -el imlloí seria queies dues administracions fessin una acatacío publica de la resolució de la consellera, ja que a nivell institucional tots hem baixat del bur ro- .

Incongruències

Malgrat que Sansa te molt clara l'opinio del l'SC icspccte a Valldoreix. només cal iccordar queia seva representant a la Junta de V'e'ms. Carme Pere/ , va secunda! l'any passat la creació de la comissió per a l'estudi de la segregació de Valldoreix. Però Maria Sansa ha assegurat que el que haurà de fer Carme Pérez ara es «senzillament. adoptar la postura ilel partit".

El portaveu d'IC. Jordi Casas, es limita a destacar que la resolució de la consellera «posa punt final a nivell jurídic al contenciós Sant Cugal-Valldorcix» i es favorable també a una sortida institucional, f'ero Casas, que en alguna ocasió ha dit que l'interès de 11 Ml) per mantenir les seves competències respon a interesos urbanístics, no es l'únic represen-

l-l consistori santeugatenc reunit en ple. l'nin -\K\lt

tant d ' IC i hi ha altres companys de partit que tenen postures més properes a Valldoreix.

Al Partit Popular només se l'ha sentit opinar sobre Valldoreix, almenys en públic, els darrers mesos. A partir de la resolució, el seu president, Francesc Llatjos. creu que ara serà necess.iria -una bona convivència, bon enteniment i bona coordinació».

La posició mes delicada es la del mateix president de l 'EMD

de Valldoreix. Miquel Masanés. Podria optar per recórrer contra la resolució de la consellera, però és poc probable: segurament, preferirà negociar aferrissadament les competències que Sant Cugat li delegui. No vol pronunciar-se fins que no hagi parlat amb l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, en una reuniéi que mantindran la setmana que ve. «A veure si d'una vegada fem les coses com cal», afirma. El temps, però,

corre: les eleccions municipals són d'aquí a vuit mesos i per aquesta data, segons Masanés. «hauria de quedar tot aclarit». Encara no se sap si tornarà a presentar-se per a la presidència de la junta.

L'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, més contundent , ja va deixar clar que la seva voluntat és delegar a Valldoreix «tot el que sigui delegable». El que ell vol és que la solució al problema sigui institucional i definitiva.

POLÍTICA

Unió Democràtica renova la seva executiva local per als propers dos anys

Ct I lACIRNADAS • Sant Cugat.— La delegació local d ' l ' n io Democràtica de Catalunya ( l ' D O . el soci de coalició de Convergència, escollirà avui divendres el seu president, un càrrec que fins ara ha ocupat el tinent d'alcalde de Manteniment, Obres i Serveis, Joan Recasens. De tet, es mes que probable que repeteixi en el càrrec.

També avui s'escollira tota la resta de càrrecs per als propers dos anvs. entre ells cl de secretari d'organització local.

I n una assemblea celebrada la una setmana, cl partit ja va decidir

els nou membtcs de la nova executiva: a banda de Joan Recasens, l 'integren Jordi l a n e s . \ a \ i e r Cortès. Cristina Paraiia. Ecnan Gavaldà, Pablo Carbonell. Josep Anton Teixidó i Maic I , m e s . Aquests tres últims Cesitcncn com a integrants del màxim òrgan dirigent del partit a Sant Cugat. La característica principal d'aquesta nova executiva es la v i :i joventut. D'altra banda. i:-r dels membres sortints, l l ancem Mai-ques. i cl mateix Ecnan ( uvalda. secretari d'oi üanitzacio d ' l ' n io Democràtica de Catalunya, son els noms que es proposen pel

a l'assemblea comarcal. Aquesta renovació al si de la

delegació local d'C nio \ c motivada per la preparació del que serií el congres general del partit. que se celebrarà els dies 15 i !d de novembre a Sitges, l'n aquest congres es renovaran lots els alts càrrecs d ' l ' n io . inclòs el del pic-sidenl del comitè de govern. Josep .Anton Duran i I .leida.

Cordialitat

i l d 'C-De moment, la seceu nió té la mirada posada en el congrés del partit, però el següent motiu de reflexió seran les elec

cions municipals de I anv que ve. Segons Joan Recasens, membre de l'cxecutiva, «nosaltres pretenen) continuar mantenint les relacions do cordialitat que hem tingut amb Convergència dins la coalició els darrers set anvs». Cal recordar que la dimissió l'anv ()2 del icgidi-r d'l 1)C Eugeni Pérez Moreno, actualment portaveu del paitil a nivell nacional, va fer queia icpicsciHacié) d ' l ' n io al con-sisioii es reduís a dos rctiidors. 1 a ucei i l entrada de Xavier Cortes com a responsable deletiat de Medi Ambient ha torna! a compensar la balança.

«La meva voluntat es cedir a Valldoreix totes les competències que siguin delegables; ara he, tot

el que es delega es pol també desdelegar»

JOAN AYMERICH (Alcalde de Sani Cugat. CiC )

«Per fer valoracions prefereixo esperar-me a parlar amb l'alcalde:

a veure si per fi fem una cosa ben feta. Espero que tot quedi aclarit abans de les eleccions

municipals»

MIQUKE MASANÉS (President de l'EMD de Valldoreix)

«La negociació per la cessió de competències a l'aildoreix es un tema tan conflictiu que el millor

seria que les dues administracions acatessin públicament la resolució

de la consellera"

-Esperem que la nostra representant a l'EM D adopti la

postura oficial del partit-MARIA SANSA

(Cap del grup del PSC)

«El procés per la cessió de competències no té perquè

complicar-se; més difícil serà la negociació del nou conveni

econòmic» JORDI CASAS

(Portaveu del grup d'IC)

«Desitjo que a partir d'ara hi hagi una bona coordinació i entesa

entre les dues parts» FRANCESC I.LATJÓS

(President de la secció local del PP)

El sector de Can Cases de les Planes reclama el clavegueram

• Les Planes.— Una representació dels veïns del sector de Can Cases de les Planes ha reclamat a l 'Ajuntament de Sant Cugat que faci la instal·lació del clavegueram als carrers d'aquest sector, ja que l'han pagat. Joan Eranquesa. tinent d'alcalde d 'Urbanisme, ha assenyalat que te coneixement d'aquesta mancança, però que la solució d'aquest prablema esta lligat amb les obres d'urbanit/acio de Can Cortès.

«La urbanització està aturada per diferències de criteris entre els veïns, però s'han reprès Ics negociacions i ara van per bon camí. segons sembla. Això possibilitarà que trobem una solució àl problema aviat-, ha subratllat Eranquesa. I1 c

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994 PUNT I SEGUIT 3

SERVEIS

L'autobús es podrà pagar amb una targeta de deu viatges a l'octubre

Des del mes de novembre del 93 ha augmentat d'un 35% la utilització del servei ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat emprendrà aviat una important reforma ta-rifària dels autobusos. El bitllet senzill puja notablement, però aquest augment queda com

pensat amb la introducció de dos nous sistemes de pagament. Els usuaris podran utilitzar una targeta de deu viatges, i més endavant serà vàlid un abonament mensual per viatjar en autobús. La intenció de l'Ajuntament és la

d'adequar-se al Pla Intermodal de Transport i potenciar entre els santcugatencs un servei social que cada cop té més usuaris, tot i les despeses que suposa per a l'economia municipal.

SERVEIS

iús es podrà pagar amb una a de deu viatges a l'octubre ovembre del 93 ha augmentat d'un 35% la utilització del servei i CASTUERA Sant Cugat -eforma ta-senzill puja queda com

pensat amb la introducció de dos nous sistemes de pagament. Els usuaris podran utilitzar una targeta de deu viatges, i més endavant serà vàlid un abonament mensual per viatjar en autobús. La intenció de l'Ajuntament és la

d'adequar-se al Pla Intermodal de Transport i potenciar entre els santcugatencs un servei social que cada cop té més usuaris, tot i les despeses que suposa per a l'economia municipal.

El servei disposa d'un autobús per línia i dos mes de reserva. Foto: ARXIU.

A partir del 10 d'octubre, viatjar en autobús pot ser més econòmic per als usuaris que utilitzen molt aquest mitjà de transport. Els viatgers disposaran d'una targeta que podran fer servir deu vegades, al preu de 700 pessetes. Aquest sistema de pagament contrarestarà l'augment del preu del bitllet senzill, que de les 60 pessetes que costa ara passarà a 100. Aquesta puja s'equipara a les tarifes dels bitllets de les ciutats properes, com ara Cerdanyola o Barberà del Vallès. Al mes de novembre, s'introduirà també un abonament de 4.100 pessetes que serà vàlid del primer a l'últim dia de cada mes.

El model de la T-10 és l'habitual als transports públics actuals. Cada viatge, que té un preu mitjà de 70 pessetes, es cancel·larà en una màquina que s'incorporarà als autobusos a partir del dia 10. L'abonament mensual portarà una fotografia de l'usuari perquè és d'ús personal. Aquesta targeta es pot utilitzar tantes vegades com es vulgui, i resulta rendible si es fa un mínim de 70 viatges cada mes.

Aquestes dues formes de pagament serviran per a qualsevol de les tres línies urbanes d'autobusos. A més, els viatgers que es desplacin amb autobús des de Sant Cugat fins a Valldoreix amb la targeta o l'abonament i vulguin utilitzar després la línia de Valldoreix no hauran de pagar aquest bitllet. Aquest avantatge serveix també en el cas del tiquet senzill.

La T-10 i els futurs abonaments mensuals es podran comprar als autobusos i a les seus dels consells de districte. L'Ajuntament està estudiant també la possibilitat que

Montcada denuncia al fiscal de medi ambient les pudors del Besòs

H Montcada i Reixac.— L'Ajuntament de Montcada i Reixac ha denunciat al fiscal per a delictes ecològics, José Pérez de Gregorio, les pudors del riu Besòs al seu pas pel municipi. L'alcalde de Montcada, José Maria Campos, ha lliurat tota la documentació al fiscal, en la qual figura un informe del consistori on s'esmenten disset empreses sospitoses de causar les males olors. Per la seva part, el fiscal s'ha compromès a fer intervenir la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra per fer inspeccions i controls a les empreses sospitoses d'abocar sulfurs al riu. Segons han manifestat tècnics i esperts de Medi Ambient, les pudors del riu Besòs i els seus afluents són causades per l'abocament d'àcid sulfhídric, que s'evapora i es volatilitza amb l'alta temperatura i la humitat.

Les altres poblacions afectades, Badia i Cerdanyola, pensen actuar de manera diferent a l'hora de cercar solucions; mentre l'Ajuntament de Badia estaria disposat a iniciar accions legals contra la Junta de Sanejament en cas de no resoldre's el problema, l'Ajuntament de Cerdanyola aposta per buscar una solució amistosa entre les administracions. / X.B.

es pugin trobar a la Casa de Cultura.

Augment de la utilització

El servei municipal d'autobusos ha experimentat un augment progressiu que ha assolit la xifra del 35% des del mes de novembre del 1993. La línia 1, que uneix el centre de Sant Cugat amb Mi-ra-sol, és la que ha sortit més beneficiada d'aquest increment.

El tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens, explica

aquest fenomen pel canvi de recorregut de l'autobús i la racionalització de l'horari: «Vam es-cur}ar el camí que feia l'autobús per arribar fins a Mira-sol i això ens ha permès guanyar un quart d'hora de trajecte. Així, els cotxes poden sortir cada mitja hora i no cada tres quarts, com abans. La utilització d'aquesta línia en relació amb el 93 s'ha disparat».

Segons va explicar Recasens, la Direcció General de Transports valora molt positivament aquesta puja. «Cap sistema municipal de

transport públic experimenta aquest augment. La nostra intenció és la de millorar aquest servei, que el considerem social». Un 36% de les persones que es desplaça amb autobús és gent jubilada, que viatja de franc.

L'Ajuntament de Sant Cugat no té cap obligació de mantenir aquest servei, que costa més de 40 milions l'any. El Ministeri de Transports no concedeix cap subvenció al consistori perquè no arriba als 50.000 habitants que determina la llei.

Fan un estudi per conèixer quants carrers urbanitzats hi ha als districtes

PEP CATALÀ • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha fet un estudi per conèixer la longitud i la superfície de carrers hi ha urbanitzats als districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes, per saber quines són les insuficiències en aquests temes qui hi ha als tres barris.

El document, merament estadístic, servirà de base per a futures planificacions i establir les prioritats, pressupostant-les darrerament i desenvolupar-les en diverses fases d'actuació.

Segons l'estudi, el districte de Mira-sol té 33,137 quilòmetres de carrers asfaltats. La superfície dels vials és 333.056 metres quadrats, que es divideixen en 221.237 metres quadrats de carrers i 112.119 de voreres.

La Floresta té asfaltats un total de 48,460 quilòmetres de carrers, cosa que fa una superfície de 328.960 metres quadrats. D'aquesta àrea, 299.680 metres quadrats són de carrers i 29.280 metres quadrats de voreres.

A les Planes hi ha actualment 15,750 quilòmetres fets, dels quals 95.680 metres quadrats són la superfície de les calçades, mentre que sobre les voreres no hi ha dades.

Subvenció de 4 milions per a la urbanització del carrer de Tilers • La Floresta.— La Generalitat ha donat el vist-i-plau a la subvenció de quatre milions de pessetes per urbanitzar el carrer de Tilers, situat al districte de la Floresta. L'ajuda va ser demanada per l'Ajuntament, i Joan Franquesa, tinent d'alcalde d'Urbanisme, va anunciar la seva concessió als veïns durant la celebració del ple del Consell de Districte d'aquest mes de setembre.

La subvenció representa poc més d'un vint per cent dels cost total de l'obra, uns 19 milions de pessetes. La resta es repartirà tal com estableix la normativa municipal: el 26 per cent el Consistori i el 74 per cent restant els propietaris afectats. / P.C.

™^MSSENY PRESSUPOSTOS FS SENSE COMPROMÍS

'/Q/j> ^Zm6 RELLOTGES D'ACTUALITAT S A R D A EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS

- *&• - fiï ® MEGA m A , BREITLING S amiUon KRONOS «JUNCHANS "^•Li?'01*

[Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

Oberta k ïfafcWS

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I H U M A N S

TALLEDA RIC0MÀ Ensenyament, solfeig, p iano, viol i , o rgue . . .

VENDA D' INTRUMENTS MUSICALS MCI B a l m e s , 11. - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

PIS 103 m2, menjador sala d'estar 30 m2,3 dormitoris dobles, 2 banys complets, cuina 11 m2, terrassa 12 m2

Acabats de gran a qualitat. Sol tot el dia. Preu 22.900.000 Pta inclòs pàrquing i traster.

VICOMÇA - API 675 17 01 - 674 78 50

color

ves en 1 itives a e mate

ric nou i propi a lo

liedefax bé un noíí les fotos

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24.

Sant Cugat ,g Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de setembre de 1994

ENTREVISTA A FRANCESC LLATJOS, CAP DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR I

El Partit Popular escalfa motors davant la perspectiva de les eleccions municipals de l'any que ve, amb les quals espera obtenir entre quatre i cinc regidors, lot i això, el president

del partit a Sant Cugat, Francesc Llat-jós. nega que, tal com semblava, la junta hagi decidit endurir l'oposició al consistori per motius electorals. Desprès de l'anunci que va fer el portaveu

d'IC, Jordi Casas, el president del PP ja és el segon que assegura que no es tornarà a presentar com a cap de llista. Llatjós insisteix a criticar que l'equip de govern no hagi restituït el

monument al rei, cosa que considera una falta de respecte a «la nostra màxima autoritat». Com a proposta, planteja que els districtes es puguin administrar el pressupost.

«

FRANCESC DE P. LLATJOS i GARCIA. Cap del grup municipal del Partit Popular

No tenim cap consigna d'anar contra CiU» ( I I 1AC i KNAÜAS

M Sant Cugat. - Q u è el mou a cuntiiniai'-se dedicant a la política'.'

•• Perquè era necessari que algú tos al peu del canó i es continues dedicant de ple al Partit Popular, En realitat, quan vi acabar el meu mandat d'alcalde, l'any I97w, vaig decidir-me apartar de la publica, però hi vaig haver de tornar arran de la dimissió de Manel Soler, que llavors era president del partit. F F meus companys em van ileiuan.il que em t'es Cdircc de la secció local, lot i que espero i desitjo que aviat pugui deixar la piesidencia ••

I n Ini i .h. desprès de tot-aqucsls .in\s. I M I que ha aconseguit vcrtcbia: el Partit Popular a Sani ( 'ug.it'.'

• 1 I- militant-. tradicionals van cieiin.· que |o podia aglutinat eK iblcK nt-- secloi-. que hi li.iv la il.iv i ii s duts el partit, i he de dit qui estic molt salislet de la meva ucMio. ( I e n cicsctil molt. no tan sols en nombre de vots. smo també de militants.-

I n quin pci iodc situa aquesta crescuda'.' Perquè podtia se; un letlex del cicixe ment gciicial del PP a nivell de Ml l'I stat

S'ha de teiiii en compte que una cosa es la política nacional i l'altra la local, els objectius son diferents. Però nosaltres ens basem en els números. Si repetim eK resultats de Ics darreres eleccions europees, a les municipals obt indrem entre quatre i cinc regidors.-

l a la sensació que el PP va agafant molta embranzida i que te totes les esperances posades en aquestes eleccions municipals...

~-.<No es que siguem exageradament optimistes ni que vulguem llançar les campanes al vol. Els números parlen per si sols.»

Kl_bust

— Però com a mínim si que queda clar que els darrers mesos el grup municipal del PP ha canviat l'estratègia i ha optat per fer una oposició niés s is temàtica. acostumats com ens tenia a estar quasi sempre d'acord amb l'equip de govern.

— -No. no hi ha hagut cap canvi. Potser ha augmentat la disparitat de criteris i. es clar. tenim el dret d'expressar el nostre punt de vista. l.i asseguro que no tenim cap consigna ni cap intenció d'anar contra CiU. Tampoc no planegem cap campanya especialment agressiva. Però darrerament hem vist que hi ha coses que es poden millorar.»

• l i 20 de novembre de l'any PJ7S va morir el general Pranco. Ouin /e dies abans. Francesc Llatjós havia estat nomenat alcalde de Sant Cugat per Rodolío Martín Villa, aleshores governador civil de Barcelona. No sabia si es quedaria al càrrec un mes, sis mesos o un any: van ser tres anys i mig, el temps que va durar la transició democràtica, una època que Llatjós defineix com «d'interinitat», fins a les eleccions municipals de Pany 1979.

Llatjós va ser, doncs, l'últim alcalde de Sant Cugat de l 'època

Francesc I lati'os a la salu de comissions de l'Aniiitament de Sant Cugat, tnm: MANÉ FSPINOSA.

deia vet nu i ti

—Quines? —«No m'agrad;

l'equip de gov sol·licitud que I gades perquè e inument del rei me va destí ui:

i gens l'actitud e m respecte a íem fet moltes s restitueixi el que pi teníem

una bomba, l·l

ple va acordar fer-ho. però sempre ens donen llargues o n'obtenim el silenci com a resposta. Crec que no és bo pet a ningú que a Sant Cugat no es respecti la figura del rei, que es la nostra màxima autoritat.

—Fs veritat que ho ha demanat moltes vegades. Vostè considera que és molt important aquest monument?

—«Nosaltres hem de respectar cl rei. i mes tenint un monarca que ha defensat aferrissadament

Fraguista, però no franquista franquista. Quan va tornar a la política, ho va ler amb cl Partit Popular. Ell. però. no troba justificats els recels que desperta en alguns el fet que el partit que ara lidera José Maria Aznar hagi absorbit ex-càrrecs de la dictadura. «Jo em vaig fer militant del PP per lleialtat i reconeixement de la talla política de Manuel Fraga Iribarne. sense ni tan sols conèixer les bases fundacionals del partit que ell acabava de crear.»

En realitat, li encanta recordar l'amistat que l'uneix amb l'actual president de la comunitat autò

noma de (iahcía. una amistat que es remunta a la famosa època en què Fraga va ser ministre d'Informació i Turisme de Franco. Perquè Francesc Llatjós. de professió, és agent de viatges i gràcies a això ha recorregut 110 països. Assegura que, quan es troben. Fraga sempre el saluda dient-li: «Hola. alcalde!».

Coses de l'amistat

També li agrada recordar que l'oficina de Correus, el primer institut, l 'ambulatori de la plaça del Rei, la comissaria de policia i l'Esbart són herències de la seva èpo

ca com a alcalde, «i només teníem 150 milions de pressuposi», remarca. Moltes d'elles les va aconseguir. precisament, «utilitzant la meva amistat amb Fraga».

Ara, passats els anys, les seves reflexions el porten a assegurar que. «en política, és difícil estar sempre satisfet. Fas moltes coses de les quals ningú no s'assabenta, però al final sempre et queda la satisfacció personal.»

Hi podríem afegir que té 70 anys, que viu a Sant Cugat des d'en fa quaranta, té tres fills, sis nétes i un nét. Abans de res, se sent espanyol: «entre Catalunya

la democràcia, que ens representa a tots els països on va i que comporta grans beneficis per a tots. A més. en definitiva, el president Pujol és el seu representant a Catalunya i li té molta estima.»

—Tornant a la posició del grup municipal del PP al consistori, el fet de volar contra la proposta que el ple de Sant Cugat va aprovar respecte al marc competència! de Valldoreix no implica una intenció del partit de reforcar-se davant l 'EMD?

—«Nosaltres hem estudiat molt bé les demandes i Ics propostes que fa Valldoreix. Ells volen mantenir el seu model de casa amb jardí i tenen por que. si Sant ( ugai ordena la planificació urbanística. hi comencin a construí! cchlicis de pisos. Comprenc la seva actitud. perquè a mes jo m'estimo molt Valldoreix, i pei tant ciec que s'han de tenir en compte Ics seves consideracions. •-

—Per què fa la sensació vies de fora que encara que voMc es el cap visible del partit, MIH altres els qui mouen els fils. per exemple José Luis l-iallestm i advocat i ex-regidor del PP)?

—-El PP es un partit moll democràtic i jo no puc imposar el meu criteri a la resta de la pinta directiva, on efectivament figuren el senyor Ballestin o el senvor Pantaleón de Miguel. Des d'un punt de vista polític, he de defensar les opinions del meu partit. no les meves.»

—Qui el substituirà com a cap de llista a les properes eleccions municipals?

—«Això, no ho puc avançar. L'únic que tinc clar és que jo no m'hi tornaré a presentar. He de reconèixer que ser president del PP m'ha servit per desfogar-me, perquè després de ser alcalde et sents estrany veient-te de regidor a l'oposició. Al final, però, m'hi he acabat acostumant.»

—I la possibilitat que el candidat sigui Jaume Tarragó, ex-pre-sident de la Creu Roja?

—«El senyor Tarragó, com a membre de la junta directiva, seria un bon candidat. També el mateix Ballestin, però té molt poc temps. Res no és segur.»

—Sembla que el PP. però, no té un programa gaire concret per a Sant Cugat.

—«Sí que tenim propostes. Per exemple, que la Floresta, les Planes i Mira-sol puguin tenir un pressupost propi i que el gestionin ells mateixos mitjançant els consells de districte. Així ens estalviaríem molts problemes.-

i Espanya hi ha una relació de necessitat», explica. Monàrquic i catòlic practicant, per a ell «el més important en aquesta vida és la família.»

Ja fa temps que es va retirar i ara presideix una associació de professionals del turisme que es diu SKAL. També d'aquí a poc deixarà el càrrec com a regidor pel seu partit al consistori sant-cugatenc. Però no es quedarà a casa pintant quadres: «la meva única afecció és treballar». Potser ara li quedarà temps per escriure un nou llibre sobre la història de Sant Cugat.

ileiuan.il

'ug.it'.'


HABITATGE

£11995 començaran a construir els nous pisos de PROMUSA

L'estiu del 1996 hauran construït gairebé 500 habitatges de promoció municipal ÀNGELS CASTUERA

• S a n t Cugat.— Des que es va crear, l'any 1989, l'empresa municipal PROMUSA ha promogut una mitjana de 100 habitatges l'any. D'aquesta manera, s'ha evitat que moltes fa

mílies haguessin de marxar de Sant Cugat, empeses pels alts preus del mercat immobiliari de la nostra ciutat. Abans de final d'any, PROMUSA lliurarà els 45 pisos que queden de la promoció del 1992, i els adjudicataris

de les cases d'enguany ja hauran escollit l'habitatge sobre el plànol. El repte de l'empresa PROMUSA és mantenir la mitjana de construcció. Les promocions són garantides fins a l'any 2000.

HABITATGE

i començaran a construir els ras pisos de PROMUSA hauran construït gairebé 500 habitatges de promoció municipal S CASTUERA crear, l'any JSA ha pro-atges l'any. ; moltes fa

mílies haguessin de marxar de Sant Cugat, empeses pels alts preus del mercat immobiliari de la nostra ciutat. Abans de final d'any, PROMUSA lliurarà els 45 pisos que queden de la promoció del 1992, i els adjudicataris

de les cases d'enguany ja hauran escollit l'habitatge sobre el plànol. El repte de l'empresa PROMUSA és mantenir la mitjana de construcció. Les promocions són garantides fins a l'any 2000.

Els pisos de promoció municipal faciliten que molts santcugatencs continuïn vivint a Sant Cugat.Foto MANE ESPINOSA

Dues-centes vuitanta-set famílies santcugatenques ja tenen una una casa construïda per l'empresa municipal de promoció de l'habitatge, PROMUSA. Aquesta societat va néixer amb l'objectiu de proporcionar als més joves un pis adequat a les seves necessitats i a un preu raonable, ja que el factor econòmic obliga molta gent a triar una altra ciutat per instal·lar-s'hi. D'aquí a ben poc, ja hi haurà 45 famílies més que ocuparan les cases que els han adjudicat.

Aquests 45 habitatges del Colomer I corresponen a la promoció del 1992, que inclou dos blocs d'edificis més a la mateixa àrea i altres a Can Gatxet. En total, són 136 pisos. Aquests dies, es repeteix el mateix procés d'adjudicació que es va fer al final del 1992. La llista definitiva de persones que han pogut accedir a un dels 153 pisos d'aquesta nova promoció es farà pública ben aviat. A partir de la tercera setmana d'octubre, els adjudicataris podran triar el tipus de règim que més els convé per pagar el pis. L'empresa els proporcionarà uns dossiers i els informarà dels projectes i de les formes de pagament de cadascun dels règims.

Després, tot segueix un ritme que l'experiència ja ha convertit gairebé en matemàtic. El novembre, trien el pis sobre plànol i signen els contractes. Paral·lelament, PROMUSA traurà a concurs les obres de construcció dels blocs, que es començaran a edificar el primer trimestre del 1995. La previsió és que l'estiu del 1996 puguin ser lliurats als propietaris.

Els primers habitatges de PROMUSA, 196 pisos, van ser atorgats

XAVI CAVA • S a n t Cugat.— Al darrer ple de l'Ajuntament, Joan Gayà, representant del PSC al consistori, va expressar a l'equip de govern la preocupació pel mal funcionament de la xarxa de clavegueram al passeig Valldoreix, que quan plou es desborda i omple el carrer de residus. Gayà va recordar que fa dos anys, un cop acabades les obres de reasfaltatge, ja s'hi feien evidents alguns problemes.

Joan Recasens, responsable d'Obres Públiques de l'Ajuntament, va respondre que «el problema del passeig Valldoreix fa temps que ha estat detectat, ja s'ha solucionat en part, i en un termini aproximat de 20 dies esperem resoldre-ho definitivament». No obstant això, per Recasens els problemes que periòdicament presenta la xarxa de clavegueres no es poden resoldre de cop: «la qüestió és que ens trobem, d'una banda, amb clavegueres molt antigues, que arriben a

el 1991. Aquesta promoció va obrir camins. «Hi ha hagut un canvi molt important. Amb aquelles primeres 196 cases vam patir molt, perquè la promoció va coincidir amb l'esclat olímpic i cap empresa no es volia comprometre a fer obres relativament petites», assenyala Francesc Pérez, gerent de PROMUSA. Ara, els equips

tenir prop de 100 anys, i de l'altra, amb un creixement de les edificacions i d'habitants que provoquen una gran pressió sobre la xarxa».

Aquest problema no afecta els barris creats recentment, on les clavegueres són totalment noves. Però en el cas del centre, cada cert temps s'han de desdoblar els trams de claveguera que han de suportar un cabal superior al que inicialment hi havia previst, o bé ampliar-ne el diàmetre. Més greu és el cas dels districtes, on, tot i que l'Ajuntament ja hi ha fet algunes obres, gairebé no hi ha xarxa de clavegueram.

La vida útil d'una claveguera varia entre 30 i 50 anys, marge que depèn bàsicament del volum d'aigua que hi passa. Actualment es fan servir materials força resistents, com el PVC, que de totes maneres pateixen l'erosió de molts agents. En el cas de materials de construcció menys resistents, com ara els maons de les primeres

professionals estan més consolidats i això es nota en el resultat final dels habitatges. Els propietaris esperen amb tal expectació el trasllat que, de vegades, un cop els han donat les claus, no han deixat passar ni un dia per instal·lar-s'hi.

«Aquest és un dels pocs ajuntaments catalans que tenen una

clavegueres, la degradació és més ràpida. Recasens puntualitza, però, que el grau d'erosió de la claveguera no es pot mesurar, ni

política de l'habitatge definida amb l'objectiu que els joves es quedin a la seva ciutat. PROMUSA afavorirà aquesta línia», explicava Francesc Pérez. L'empresa vol continuar al mateix ritme de construcció que fins ara i contribuir a donar identitat a zones com Torreblanca o Sant Domènec-El Colomer.

es pot saber exactament el nombre de trams que necessitaran ser tractats: «l'únic que podem fer és una aproximació estadística de les ac-

Terrassa acull una conferència internacional sobre contaminació

MIREIA SALA

• Terrassa.— El trànsit rodat és la causa del 70% de la contaminació ambiental de Barcelona i àrea d'influència, segons que es desprèn d'un estudi elaborat per l'Institut de Tecnologia i Mode-lització Ambiental (ITEMA). Els gasos que emet la indústria representen un 20% de la contaminació global i el 10% restant és produït per factors com ara els aparells de calefacció o el trànsit aeri i marítim.

L'informe fou presentat dimarts a la inauguració de la conferència Internacional «Air Po-Uution» que va tenir lloc durant tres dies a Terrassa, a la seu d'ITEMA, que depèn de la Universitat Politècnica de Catalunya i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Del 1970 ençà, el parc automobilístic de Barcelona, que oficialment inclou les comarques del voltant, s'ha multiplicat per deu, ha passat d'un quart de milió de vehicles l'any 1970 a dos milions i mig el 1992. Aquest fort increment ha fet augmentar les emissions d'òxid de nitrogen, compostos orgànics volàtils i òxids de carboni. Aquests gasos contami-nants, quan entren en contacte amb les radiacions solars, reaccionen i originen nous components. Majoritàriament els gasos contaminants originen ozó tropos-fèric, anomenat també smog fo-toquímic. En casos extrems, l'ozó troposfèric pot arribar a causar molèsties oculars i problemes respiratoris.

La utilització que la indústria catalana fa del gas natural en detriment del fuel oil ha causat que els components de la pol·lució atmosfèrica a Barcelona hagin variat i s'hagin reduït considerablement les emissions de sofre.

El director d'ITEMA, José Maria Baldasano, va explicar que la qualitat de l'aire a l'àrea de Barcelona és dins els límits permesos per la UE, tot i que puntualment hi ha hagut nivells de contaminació greus. L'estudi d'ITEMA se centra en 1.521 km2 de la regió de Barcelona, un 17,5% dels quals és d'àrees boscoses.

tuacions que s'hauran de fer. En qualsevol cas, aquest problema no té res a veure amb les pluges, com s'ha dit».

URBANISME

Les clavegueres del passeig Valldoreix vessen perquè les

canonades han quedat obsoletes El PSC critica la lentitud en algunes obres

Quan les canonades es desborden omplen el passeig de brutícia.Foio:J.M. MULA

Tintoreria

Ràpida

sÉm

La Qualitat en una Hora

Elies Rogent, 52 b (al costat del mercat Torreblanca)

Tel. (93) 675 27 06 08190 Sant Cugat del Vallès

HI-FI TV.

VÍDEO TELEFONIA

PARABÓLICAS

AV. Torreblanca, 2-8 local 15 (Junto Pàrquing)Tel. 589 00 37

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

f j i f e ASSÍSSORMMNT D'UMTGt PERSONAL

TRACTAIAWTS HK A U K LUSAI CM* D£l MU O K U

TRACI AIKHTS Of MANS

| b g - . WatOVKOR F0T06MHC

a ^ - TK*aw«IENTESPECUU.«S£NSO«»

^ 3 J - [SrtüIUTIAaÓ TOTA1 Dl L'UTIUÀTGÍ

j p h «aufmHuoòewAUTAT-pftu

£*~, ttOTAMUtMAlMGBU

fÀa.APARCA«im

i t nostre desig és

oferir-li on alt grau

de satisfacció, basat

en uns productes de

màxima qualitat i

en el reconegut

prestigi del nostre

equip humà.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

s M l

LES MILLORS B0ÏIGUES • LES MILLORS B0IIGUES • LE - * * > •

LRVLRUTP E™ t r?Pa

tn* T , .Rq ,r fi0

3 c/ Elies Rogent, 56 • Tel. :>89 26 60

Els millors entrepans amb el pa acabat de coure i els embotits

artesans

QflLfi

Mercat Torreblanca Local 2-1 5

08190 Sant Cugat del Vallès

5 8 9 01 9 9 0000-4,00004

RACS * DIARIS I REVISTES

* LLIBRES

* DISC - C.D. - CASSETS

* REGALS

* FASCICLES (els reservem)

* PAPERERIA

* MATERIAL OFICINA i ESCOLAR

* ENQUADERNACIONS

* PLASTIFICATS

* FOTOCOPIES - SERVEI FAX

* SERVEI IMPREMTA

'SEGELLS DE GOMA

C/ Elies Rogent, L. 14 08190 SANT CUGAT

TeL 589 50 54

A Mati: 8 - 2 h dilluns a dissabte

Tarda: 5 - 8 h dimatrs i dissabte Divendres: 8 a 20 h (obert tot ei dia) * botiga exterior, obert cada tarda

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

Pàrking gratüit


ENTREVISTA AMB MIQUEL MASANESI

«Valldoreix no necessita la independència», assegura Miquel Masanés, president de l'Entitat Menor Descentralitzada de Valldoreix. Tot i això, Masanés no vol precisar quina opinió té sobre la resolució

de la conselleria de Governació de la Generalitat sobre el problema de competències que s'arrossega des de fa tants anys entre Sant Cugat i Valldoreix fins que els serveis jurídics de l 'EMD no en

facin l'informe. Miquel Masanés destaca que té una bona disposició per signar un nou conveni amb Sant Cugat que posi fi a les constants impugnacions i que obri un futur de cooperació.

Miquel Masanés garanteix un bon futur per a Valldoreix si signen el nou conveni. Foto: J.A. MULA.

M I Q U E L M A S A N É S . President de l 'Entitat Menor Descentralitzada de Valldoreix

«No vull la independència de Valldoreix» PEP CATALÀ

• Valldoreix.— El contenciós competencial entre Sant Cugat i Valldoreix sembla encarrilat, un cop la consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, ha dictat una resolució sobre aquesta qüestió. Què en pensa, vostè?

—«L'únic que puc dir és que sí que s'ha rebut la resolució, però està en estudi. Se'n fa una revisió total i fins que no tinguem una anàlisi interior nostra, no en donaré cap opinió.»

—Sembla que el contingut de la resolució no varia gaire de l'avantprojecte que va avançar la mateixa consellera

ii"> ara fa uns mesos, oi 7 —«Sí, sí. Se n'han

modificat algunes coses, com la presentació, que és més explicativa, però fins que no tinguem l'estudi que en fem ara no puc avançar-vos gran cosa. Heu de tenir en compte que el document va arribar aquí divendres 16, i encara érem de festa major. S'hi ha començat a treballar des de final de la setmana passada i encara no tinc el dictamen dels nostres serveis jurídics per poder respondre.»

—Si s'assembla molt a l'avantprojecte, podria dir que és beneficiós per a Valldoreix?

—«No puc dir res, perquè és una qüestió molt seriosa i m'agradaria contestar quan tingui coneixement de causa per dir-hi la meva. Suposo que en pocs dies això s'haurà dilucidat i podreu tenir la meva opinió.»

—Una altra qüestió referida a la resolució és la seguretat ciutadana a Valldoreix. Sobre aques-

«No puc dir gaire cosa sobre la resolució de

Governació fins que no tingui el dictamen dels nostres serveis

jurídics, perquè es tracta d'una qüestió molt seriosa i no

parlaré sense coneixement de

causa»

ta matèria, a les reunions anteriors hi havia acord, es mantindrà ara?

—És lògic que aquest punt quedi tal com es va aprovar, perquè gairebé va ser l'únic que es va desenvolupar. Hi havia discrepàncies, però eren de matisos i, tot i no ser ben bé el que nosaltres volíem, ho vam aprovar, i pensem que quedarà així.»

—Quines eren les discrepàncies?

—Per exemple, com havia de participar l'EMD dins el programa de seguretat i la coordinació amb els policies d'aquí. Aquests s'havien d'integrar a l'organigrama de Sant Cugat i nosaltres els havíem de pagar, i això creava certs problemes. Però es van arribar a llimar aquestes asprors.

—L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha manifestat a Ete 4 Cantons que hi havia una bona entesa amb Valldoreix per portar a terme un nou conveni que satisfaci tothom, hi ha possibilitats d'arri-

MlSMï bar a un acord en poc temps i quines en serien

les línies generals? —«Sí, puc dir que, per una ve

gada, ens trobem en una situació relaxada, sense que hi intervinguin les relacions personals. Sí que s'elabora un nou conveni econòmic que va per bon camí, fins i tot es treballa en dos vessants, un de tècnic i l'altre polític, que mostren signes d'arribar a bon port. Quant als punts concrets, encara no es pot avançar res, perquè en un principi s'havia mirat que hi intervingués un òrgan de la Diputació respecte als números a

fer, però hem vist que nosaltres mateixos ho podem fer i que no cal la intervenció de ningú més. Per tant, la qüestió es troba en una fase embrionària, però, com que hi ha voluntat d'entendre's quant a les línies mestres, jo confio que abans de final d'any haurem ressolt aquest problema i abandonarem el conveni del 1982.»

—Malgrat aquest principi d'acord, s'ha impugnat l'últim pressupost de Sant Cugat, quines punts han provocat la desconformitat de Valldoreix?

—«Clar, però és que les coses van per camins diferents, encara que després hi hagi un acord. Si després hi hagués acord, nosaltres no tindríem cap inconvenient a retirar la impugnació feta. Però quan s'impugna perquè creiem que no és correcte com s'ha fet... tots sabem que la via judicial marca uns límits, unes dates per fer-ho, si no, perds l'opció. Llavors, per no perdre-la, hem fet aquest pas per complir els terminis que et dóna la mateixa llei. I així, ens ha semblat oportú d'impugnar, perquè tampoc no s'havien començat les converses del conveni.»

—Quina és la quantitat impugnada i a quina partida es refereix?

—«És la partida de transferències on hi ha disparitats de criteris sobre unes xifres, per una lectura diferent del conveni del 1982. La quantitat reclamada és de vint milions de pessetes, que és el que reclamem. Però aquesta no és la qüestions de fons, sinó que és una qüestió de principis, perquè si acceptéssim la situació, assu-

«Sempre he pensat que no

cal segregar-se de Sant Cugat, però també que per a

Valldoreix és important que s'entengui què

vol dir autonomia i

descentralització. Crec que aquí s'ha perdut un

moment històric»

miríem un criteri amb el qual no estem d'acord.»

—Com veu el futur de Valldoreix?

—«Veig el futur de Valldoreix amb optimisme i s'ha de tenir l'esperança que tot vagi bé. A més, la gent està molt conscien-ciada i això es nota en les activitats, en la festa major i en els plens, on vénen moltes persones. Per això hem d'arribar a un sistema d'equilibri que ens per-

meti tirar endavant aquesta tasca.»

Vostè veu Valldoreix com a municipi independent?

—«Jo crec que no cal. Valldoreix no ho necessita, encara que es fes una comissió de segregament per separar-se, jo sempre he pensat que no feia falta la separació. Sempre he cregut que Valldoreix necessitava que s'entengués d'una vegada què són l'autonomia i la descentralització. Crec que aquí s'ha perdut un moment històric.»

—Fa un temps vostè va manifestar que no

es tornaria a presentar a les eleccions, ho continua pensant o s'hi tornarà a presentar?

—Això, tampoc no ho puc contestar, perquè encara no se n'ha parlat a causa de la feina que hem tingut fins ara amb diferents coses. També és cert que sóc partidari que canviïn les persones, que no sempre es mantinguin al mateix lloc per deixar entrada a d'altres, sobretot als càrrecs d'àmbit municipal. Jo crec que he complert, però és ben cert que és la gent qui ho ha de decidir.»

Cerdanyola podria arribar als 100.000 habitants en un parell de dècades

XAVIER BOTELLA H Cerdanyola.— La població de Cerdanyola podria augmentar fins als 100.000 habitants durant els propers vint anys. segons que es desprèn de l'estudi elaborat per l'historiador local Miquel Sànchez publicat al setmanari Tot Cerdanyola.

L'anàlisi argumenta que el creixement demogràfic mai no és un fet asèptic per ell mateix, separat d'altres fets de la vida d'una comunitat d'habitants. L'autor de l'estudi puntualitza que en l'època actual, amb la desaparició dels estralls de l'època medieval, de les malalties, les epidèmies i la fam endèmiques i amb el canvi de les pautes culturals en relació amb la reproducció de la família i els controls de natalitat, les taxes demogràfiques de natalitat i de mortalitat s'adapten al nou tipus de societat vigent.

Segons Miquel Sànchez, la incorporació de la dona al món laboral, la secularització de la vida familiar i l'impacte de les crisis econòmiques en una societat de consum condicionen també les pautes demogràfiques de la societat. Finalment el model de creixement econòmic i territorial dels pobles constitueix un altre factor d'influència. L'estudi també assenyala que Cerdanyola, com a ciutat de la perifèria de Barcelona fortament influïda per la proximitat de la capital catalana, ha crescut amb «els avantatges i desavantatges» que això comporta.

El trasllat de la indústria a la rodalia barcelonina i la construcció dels nous barris d'habitatges per allotjar-hi els treballadors són dos factors que han marcat el creixement demogràfic de Cerdanyola dels anys seixanta ençà. Amb el nucli de Badia, aquest creixement ha estat imparable, perquè des de Barcelona s'han anat programant nous establiments humans en la seva zona d'influència. Per aquest motiu Cerdanyola podria arribar a l'any 2014 amb una població de fet d'uns 100.000 habitants.

Col·loquen la primera pedra dels habitatges de Canaletes • Cerdanyola.— L'alcalde de Cerdanyola, Celestino Sànchez, la presidenta de la cooperativa Pro-haparc, Carmen Blanes, i el director gerent de la gestora Sogeur, Màximo Loizu, van presidir diumenge passat l'acte de col·locació de la primera pedra dels futurs 96 habitatges del sector residencial Canaletes, situat al vessant sud de Cerdanyola, que properament començaran a construir-se en els terrenys propietat de l'Ajuntament.

Segons que han manifestat els promotors dels habitatges, la construcció d'aquest complex serà d'alta qualitat i tindrà una situació privilegiada, la serra de Collse-rola.

D'altra banda, van acabant d'enllestir els accessos a aquesta zona residencial, que permetran als propietaris disposar de bones vies de comunicació per accedir-hi des de Barcelona o des de qualsevol punt de la comarca del Vallès.

L'aprovació del pla Canaletes ha estat precedit d'una contundent protesta dels veïns del barri de Can Antolí, tant per l'altura que havien previst per als futurs blocs de pisos, de set plantes, com per l'exigència d'una rambla per als vianants en lloc d'una via ràpida per als vehicles, tal com hi havia programat. / X.B.

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 30 de setembre de 1994

MEDI AMBIENT

La depuradora d'aigües de les Planes entrarà en funcionament a l'octubre

El tractament de les aigües residuals permetrà la regeneració de la castigada riera V A V I f * \ ; \ • i !•> l . i f ' i m i ' i . i i : n n i T n > t n n w l n ï r l f » C a l í 1 i t t r w * t n l ' n u ' i h i \f'.i m p n t Q l ' - i i r*» 11 i i i r-.> I ! n c ÇfWÏ K i K XAVlCAVA

I Sant Cugat.- I I districte de les Planes tindrà a partir del mes d'octubre una depuradora d aigües que solucionarà els problemes que provocava la manca de tractament

i.I passat dia I de setembre van comensal' les obres de construcció de la que serà futura planta depuradora de les Planes, que. segons les previsions, haurien d'estar enllestides a finals d'octubre. per tal que eiitii en funcionament amb la masima brevetat de temps possible. Aquesta es una reivindicació que ja ta temps manifestaven els veïns de les l'ianes afectats per la brutícia i les males olors de les aigües negres abocades a la riera.

Aquestes obres tenen un pressuposi total que s 'apiopa als 14 milions de pessetes, aportats íntegrament per l 'Ajuntament de Sant Cugat. I I pressupost engloba dos conceptes: per un costat la compra del que es pròpiament la maquinaria de la depuradora, i per l'allrc la construcció de les instal·lacions físiques on s'ubicara aquesta maquinaria un cop estiguin enllestides, i que estil portant a terme el mateiv Ajuntament. l e s obies de la depuradora s'estan realitzant a la zona de Can Bnnull . a pocs metres de la ca-n e t e i a de \ allvidrera i prop del viaducte que hi passa per sobre.

La depuradora tractarà les aigües fecals produïdes per uns 500 veïns de Can Borrull i la vessant sud de les Planes. Actualment aquestes aigües no es tracten, sinó que són canalitzades directament cap a la riera de les Planes. Això provoca un gran impacte ambiental en aquesta zona. que ha vist

de les aigües negres produïdes al districte. Amb la nova depuradora s'espera eliminar la forta agressió que patia la riera on. fins ara, anaven a parar les aigües residuals. També desapareixeran les males olors derivades del

seu abocament a l'aire lliure. Uns 500 habitants de la part baixa de les Planes i la zona de Can Borrull es veuran beneficiats per aquesta nova instal·lació, les obres de la qual estan gairebé' acabades.

\specte de Ics ohres de construcció üe la depuia.l

els seus ecosistemes greument alterats. Juntament amb el problema ecològic, els veïns dels voltants han de patir les fortes olors que provoca l 'abocament de les aigües sense tractar.

Per al tinent d'alcalde de Manteniment, Obres i Serveis i Medi

Ambient de l 'Ajuntament. Joan Recasens, la depuradora de les Planes «representa un pas endavant més en l'objectiu de la preservació del medi natural, ja que l'eliminació de l 'abocament de les aigües residuals permetrà la recuperació de la vegetació i la fau-

MANE-: HSPINOSA.

na que eren pròpies de la riera». Ln aquest sentit, Recasens ha indicat que, en el marc dels contactes periòdics que mantenen amb grups ecologistes, com el Grup de Natura, es preveu tractar el tema de la regeneració de la riera en una pròxima reunió.

ENSENYAMENT

i;Arnau Cadell comença el curs després de l'acord entre

Ensenyament i la direcció Els tres professors es quedaran al centre

A.C.

• Val ldoreix— Tots els alumnes de l'institut Arnau Cadell van començar ahir el curs definitivament, després d'haver fet tres dies de classe no acadèmica, amb activitats p;iral·li_'Je.s aJ programa. El centre va començar el curs dilluns passat, dia 26. tal com era previst. un cop el delegat territorial d 'Ensenyament, Ramon Farrés, es va comprometre amb el director de l ' institut, Antoni Aragonès , a mantenir tots els professors de la plantilla.

L'Arnau Cadell ja havia perdut en els darrers anys alguns docents que es trobaven al centre en comissió de serveis. Aquests professionals ocupen una plaça de la qual no són titulars. Al juny, el Depar tament d 'Ensenyament ja va desplaçar un professor de ciències en aquestes condicions, i va amenaçar tres titulars més de traslladar-los. La direcció de l'institut havia fet una previsió de matriculació d'acord amb el personal amb què comptava.

«El que ens semblava més greu no és només que s'haguessin de moure tres professors, sinó la incertesa amb què s'han trobat durant tot el mes de setembre. Fins el dia 20 no vam tenir assegurats

els grups, i necessitàvem els tres companys que la Generali tat pretenia traslladar^, va explicar Antoni Aragonès, director de l 'Arnau Cadell. Els seminaris afectats per la possible marxa dels docents eren els de llengua castellana, llengua catalana i matemàtiques.

El claustre de l'institut va mostrar-se molt ferm davant aquesta actitud d 'Ensenyament, i va decidir no començar el curs amb tothom si al centre no es quedava tota la plantilla, i, en conseqüència, no es mantenien tots els grups que s'havien matriculat. La Generalitat va decidir reduir el nombre d 'alumnes i canviar al nou institut de Sant Cugat els que sobraven amb el trasllat de professors. Va començar així un seguit de negociacions amb diferents representants de la Generalitat per mantenir tots els professors al centre.

Professors, pares i alumnes han fet una pinya perquè es mantingués la qualitat d 'ensenyament que ha aconseguit l 'Arnau Cadell. «Aquest institut no pot educar bé si no té els recursos humans adients. Esperem que la decisió de la Generali tat hagi estat definitiva», va puntualitzar Antoni Aragonès.

URBANISME

Una zona de lleure connectarà el barri de Sant Francesc amb

el centre de Sant Cugat Les obres del parc acabaran properament

XAVlCAVA B Sant Cugat.— La zona de Sant Francesc tindrà aviat un gran espai d'ús ciutadà que connectarà la sortida del col·legi Collserola amb la part nord del Monestir. El nucli d'aquest espai serà un parc destinat a usos diversos, enclavat entre la plaça de Sant Francesc i el col·legí Collserola. La primera fase de la construcció del parc ja està completada, i només falta una segona fase, que preveu l 'equipament amb instal·lacions per a jocs infantils, que es realitzarà a finals d'any.

Segons es planteja en el projecte. aquest espai es dividirà en una zona amb equipaments per als més petits, una altra zona per a nens més grans i una altra per asseure's a descansar, de manera que pugui ser utilitzada pel major nombre de persones possible. Les obres inclouen la instal·lació de jardineres a les voreres, amb la intenció d'evitar que els nens puguin sortir als carrers transitats per vehicles. El parc s'ha de perllongar amb un passeig per a vianants que passaria per darrera del casal d'avis, travessant el carrer de Santa Rosa, fins arribar al monestir.

En comentar el projecte. Joan

Recasens , t inent d 'a lca lde de Manteniment , Obres i Serveis, va voler puntualitzar que «amb la finalització de l 'esmentat parc es pretén vertebrar el sector de Sant Francesc al voltant d'un espai de gran qualitat i usos polivalents coherent amb la vialitat circumdant». Amb aquest projecte es vol renovar una zona que ja fa temps era d'utilització pública, però que es trobava en pèssimes condicions i estava molt mal aprofitada. com reconeixen els responsables municipals.

La construcció d'aquest parc és l'obra més espectacular d'un projecte d'actuació a la zona de Sant Francesc que s'ha portat a terme els darrers tres anys. S'han substituït moltes de les voreres en mal estat, i s'ha fet de nou gran part de l 'enllumenat de la zona. Per Recasens també es força vistosa l'actuació al parc de l'escorxador, a la zona de l'avinguda Ra-gull. Aquest sector es trobava força degradat ja feia temps, amb contenidors d'obres, apilaments de terra i els carrers coberts pel fang arrossegat per les pluges. L'Ajuntament va netejar el carrer i va instal·lar uns parterres al llarg de l'avinguda que avui donen un aspecte més agradable a la zona.

ERC demana un estudi per declarar Torre Negra zona no edificable

XAVlCAVA M Sant Cugat.— La secció local d ' E R C ha mostrat la seva oposició a les obres d'urbanització de Can Trabal perquè considera que podria ser el primer pas en la urbanització de la zona coneguda com la Queixalada, és a dir. el cinturó de transició entre Sant Cugat i la serra de Collserola que s'estén des de més enllà de la Torre Negra fins al mateix Can Trabal. En una roda de premsa els representants d'aquesta formació van expressar dimecres la necessitat d'establir un compromís polític per tal de que mai es pugui edificar a la Queixalada. Com a primer pas. demanen a l 'Ajuntament l'elaboració d'un estudi jurídic que estableixi la possibilitat de declarar la zona com a no urbanitzable.

E R C considera que la urbanització de Can Trabal entra dintre del perímetre de la serra i. en estar envoltada de bosc. representa un gran risc en cas d'incendi, com han demostrat els sinistres d 'aquest estiu. A mes. diuen que la desaparició del bosc i els camps de cultiu, i la seva substitució per jardins, és una pèrdua dels valors naturals i paisatgístics de la zona. Aquesta substitució. segons ERC, no és respectuosa amb el medi ambient. com argumenta l 'Ajuntament.

Esquerra Republicana també ha expressat la preocupació pel futur de la riera de Can V'ull-palleras, molt propera a la urbanització de Coll Fava. i del pont de pedra de Can Bernel. que la travessa. Segons el projecte d'urbanització de Coll Fava, aquesta riera hauria de ser transformada en una zona de jardins, eliminant la vegetació autòctona, incloent-hi el bosc que l'envolta en part. ERC ha recollit la protesta dels veïns, que van realitzar una recollida de firmes per oposar-se al projecte, sense rebre cap resposta de l 'Ajuntament. Els veïns consideren innecessària la construcció del vial que ha de travessar la riera, i que exigiria talar un nombrós grup de pollancres, i el cobriment amb terra de part de la riera per plantar-hi a sobre els jardins.

Bello desmenteix les acusacions del president del CPA H Sant Cugat.— El responsable de l 'àrea social de la Diputació de Barcelona, el socialista Ferran Bello, ha tret importància a les acusacions que la setmana passada va llençar el president del Centro Popular Andaluz, Gabriel Ruiz, en el sentit que l'organisme es valia de criteris polítics a l'hora d'atorgar subvencions a entitats. Aquestes acusacions esquitxaven també el Centro Castellano Man-chego com a possible beneficiari d 'aquesta política de la Diputació.

Bello, en el sopar que va organitzar dissabte a la nit el CCM com a cloenda de les seves Jornades Culturals, va dir que la subvenció del CPA no s'havia reduït de cap de les maneres i que el que havien rebut fins ara no era més que un primer termini. El polític socialista va disculpar la seva absència en la commemoració del Dia d'Andalusia, un altre punt que va criticar el CPA. assegurant que la festivitat aquest any li va coincidir amb altres compromisos. En tot cas, Bello es va mostrar disposat a discutir qualsevol «malentès» amb Ruiz, que, per la seva part, s'ha reafirmat en les seves afirmacions, i hi ha afegit: «Accepto qualsevol debat públic amb el representant de la Diputació».. (\c.


SANITAT

L'Hospital General nega que hagi negociat formalment amb l'Aliança

No obstant això, afirma que les possibilitats de fusió continuen obertes CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— L'Hospital General de Catalunya (HGC) ha assegurat a aquest setmanari que no ha començat cap tipus de conversa ni negociació formal amb la direcció

Les possiblitats de col·laboració amb la Quinta de Salut l'Aliança o qualsevol altra entitat hospitalària continuen totalment obertes, han assegurat fonts de l'Hospital General de Catalunya. L'entitat considera que no són certes les informacions aparegudes a La Vanguardia, segons les quals l'Aliança hauria rebutjat la fusió amb l'HGC que proposava un informe de viabilitat encarregat per la Generalitat.

Aquesta proposta vol buscar una fórmula que ajudi totes dues entitats a superar la greu crisi financera per la qual passen. Segons La Vanguardia, el president de l'Aliança, Miquel Esquirol, hauria descartat aquesta possibilitat perquè no té garanties de la quantitat definitiva que deurà l'Hospital General un cop s'hagin fet totes les negociacions necessàries amb els més de quatre mil creditors que té actualment. De moment, el deute oficial de l'HGC és de catorze mil milions de pessetes, una quantitat que es podria modificar un cop l'hospital superi la suspensió de pagaments i aclareixi la seva situació amb els creditors. Un altre argument que portaria a aquest rebuig és que l'A-

de la Quinta de Salut l'Aliança orientada a establir les bases d'una possible fusió entre tots dos centres sanitaris. Per tant, si ni tan sols s'ha negociat, és impossible, afirmen fonts de l'hospital, que l'Aliança hagi rebutjat aques-

Pere Narbona, a la dreta, i Miquel Esquirol, a l'esquerra. Foto: ARXIU

liança dubta que els seus socis, molts d'edat avançada, vulguin ser atesos fora de Barcelona.

Per la seva banda, l'hospital as

segura que no ha iniciat negociacions formals amb l'Aliança per establir les bases de la fusió i que, per tant, és impossible que

ta fusió, tal com informava l'edició del diari La Vanguardia de dissabte passat. L'HGC no iniciarà negociacions amb cap entitat sanitària fins que no hagi superat la suspensió de pagaments i tingui clara la seva situació financera.

aquesta l'hagi descartada. Les sortides en aquest sentit són moltes: la més factible seria que l'Aliaça traslladés a Sant Cugat una de les seves ales, la que en aquests moments projecta construir a l'aparcament soterrani de !"Hospital del Sagrat Cor. En realitat, en aquesta hipotètica col·laboració, l'hospital podria oferir bàsicament la seva qualitat sanitària i d'atenció al malalt, a més de la capacitat (més de 700 llits), mentre que l'Aliança hi contribuiria amb els socis.

De moment, l'HGC no negociarà amb cap-hipotètic soci futur fins que no s'aclareixi la suspensió de pagaments que pesa sobre l'entitat des de fa més d'un any i mig. La primera reunió amb la junta de creditors es farà el 16 de novembre; a partir d'aleshores començaran unes converses que es poden perllongar durant mesos.

Cal recordar que els convenis amb altres entitats hospitalàries és una de les mesures bàsiques del pla de viabilitat dissenyat per treure l'entitat de la crisi econòmica i financera. El pla es va posar en funcionament quan Pere Narbona, actual president de l'HGC, va accedir al càrrec.

Conveni per al manteniment de la pista polisportiva de les Planes

PEP CATALÀ • L e s Planes.— L'Ajuntament i el Club de Futbol de Can Cortès signaran un conveni perquè aquest club s'encarregui del manteniment de les instal·lacions de la pista polisportiva de les Planes, segons que es va informar al ple del Consell de Districte d'aquest mes.

La concessió tindrà un primer període de prova d'un any, transcorregut el qual esdevindrà definitiva pel temps que es determini, si ho acorden totes dues parts.

El contracte preveu l'ús d'un servei de bar en contraprestació pel manteniment d'aquesta instal·lació esportiva.

Cristóbal Melero, representant del Centre Cultural i Recreatiu, va manifestar que està en desacord amb els tractes i que abans de signar definitivament el conveni s'ha de parlar de com reparar els defectes que tenen les instal·lacions, com ara les tanques i les portes del recinte on es troben els equipaments elèctrics.

Cristóbal Melero va fer una crida als veïns presents al ple del Consell de Districte perquè s'estengui l'ús d'aquest equipament i d'aquesta manera rendibilitzar l'ús social de la pista polisportiva.

Des de l'àrea d'Esports es va assenyalar l'interès municipal per començar l'experiència, perquè pot ser fonamental per a la utilització de les instal·lacions. Quant a les reparacions que s'hi han de fer, l'Ajuntament mirarà de donar-hi una solució, perquè algunes, com la de la porta del recinte elèctric, són resultat d'actes vandàlics.

A I I A P R O G R A M A C I Ó O C T U B R E N O V E M B R E D E S E M B R E 1 9 9 4

pCTUBjEg ^ Q V E M B j f ptSEMfTgj. C 1 H T-'^í-t

Divendres 7 d'octubre «MENTIDES DE DEBÒ»

Cia. METROS Direcció: Ramon Oller i Montse Prats

Ballarins: Marta Carrasco, Ramon Oller i Keith Morino

Músics: Marina Rossell i Mauricio Villavecchia

Dissabte 15 i diumenge 16 d'octubre «HAVIES DE SER TU»

Comèdia en dos actes de Renée Taylor i Joseph Direcció: Lurdes Barba

Intèrprets: Imma Colomer i Pep Sais Escenografia i Vestuari: Enric Majó

Coproducció: Focus. Havies de ser tu í Centre Cultural Sant Cugat

Divendres 21 d'octubre CONCERT D'INSTRUMENTS INUSUALS

ORQUESTRA DE CAMBRA SANT CUGAT

Director: Josep Ferré Obres de: Georg Friedrich Haéndel, Antoni

Vivaldi, Frank Martin. Josep Carbonell Solistes: Núria Tauler (flautí). Leonard Castelló (fagot). Margarida Arnal (arpa). Madrona Elias

(clavecí), Eloi Jové (piano) Coproducció: Associació Orquestra Sant Cugat i

Centre Cultural Sant Cugat

Divendres 4 de novembre «SABÓ-SABÓ» Cia. PEP BOU

Creació i Direcció: Pep Bou intèrprets: Pep Bou, Marta Carrasco,

Jaume Ventura

Divendres 11 de novembre ORQUESTRA NACIONAL DE CAMBRA

D'ANDORRA Conceriino-Director: Gerard Claret

Obres de: Eduard Toldrà, Xavier Montsalvatge, Benjamin Britten, Jordi Cervelló

Divendres 18 de novembre «EL JARDINER»

Ga. GELABERT-AZZOPARDI Direcció: Lidya Azzopardi i Cesc Gelabert Intèrprets: Lidya Azzopardi, Cesc Gelabert,

Francesc Bravo, Alícia Pérez-Cabrero, Carme Martf, Toni Jodar, Toni Gómez

Dissabte 26 de novembre «LA CENERENTOLA»

(«La Ventafocs») GIOACCHINO ROSSIN1

CICLE D'ÒPERA A CATALUNYA Director Orquestra: Elisabetta Maschio

Director Cor: Josep Ferré ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS 1

COR DELS AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL

Divendres 2 de desembre «SHIRLEY VALENTINE»

De Willy Russell Direcció: Rosa M. Sardà

Intèrpret: Amparo Moreno

Dissabte 17 i diumenge 18 de desembre «GERMANS DE SANG» («Blood

Brothers») ESTRENA

Un dels musicals amb més èxit a Nova York i Londres, on continua en cartellera. Ara en català

Llibret, música i cantables: Willy Russell Direcció: Ricard Reguant

Intèrprets: Àngels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Pera, Elena Munné. Jordi Fusalba, Gemma

Brió... Fins a 14 actors, més 10 músics Producció: Focus. Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat,

l'Instituto Nacional de las Artés Escénicas y de la Música, i del Centre Cultural Sant Cugat

Dimecres 28 de desembre CONCERT DE NADAL

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS Director: Jordi Mora

Festiva] de valsos i danses Obres de: W. Amadeus Mozart, Johannes Brahms. Darius Milhaud, Johann Straus

S A N I jfcWJMk'T ABONAMENTS per als 10 espectacles d'octubre-novembre-desembre fins al 7

d'octubre

VENDA ANTICIPADA DE MÍNIM 5 ESPECTACLES DIFERENTS AMB

PREUS REDUÏTS

Els espectacles programats els divendres i dissabtes començaran a les 22 h i els

diumenges, a les 19 h.

VENDA DE LOCALITATS: * Amb targeta de crèdit al telèfon

589 22 88 • C. de Francesc Moragas, 30. SANT CUGAT.

De dimarts a divendres, de 12 a 14 h i de 18.30 a 20.30 h. Dissabtes de 12 a 14 h.

• Dues hores abans de la funció a les taquilles del Teatre-Auditori. (Telèfon 589 02 90)

INFORMACIÓ GENERAL-589 22 88 Centre Cultural

* » Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Amb el patrocini de:

/\M Generalíiat de Catalunya JP^ CATALANA 'lli: Departament da Cultura ^ f OCCIDENT

10 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres. 30 de setembre de 1994

ELS Fi CANTONS Setmanari indcpendent, català, comarcal i democràtic

^ Premsi Local d* Sant Cugat SL

Canrr Xernc, 5. li 081 <X) Sani Cugat del Vallès r StWc.2 82- Fa* 589 20 91

rUnxm Grau i Sokirvili

Dk·ctoc J<*srp Riera i Font

Radscció

Maile <iuisaJ«> (Opinió.. (Vila Cernada·· 'Aiuniamení i PoJilical. Xavi Cava

I Medi Xmrnenl. Crhanismc, Sanitat). Nuna Jt* Mas iFjisrnyameni], Pep Català

iDuncie-s i k;:hi'. XJMCT B»'ifllj 'Muniupis), Fraiice-*. Carbó • Entitat*}, Cali

MiirHl :EJ-\Tium]iil. Einniu \\W\A, -WfN l-'jstucra. Jmií Bonics, Pere PicK.

.liur.i i ï'.-f"\i-iJ.i*M, Mont.sc Sani .Reportatges),

.<• (i.'müi.i í'.-rnpt^ •: Esports i. Sílvia Barros»t i

i. M-p Mana \ .tlles Carme Perdiee- i Si'inia

• >,i i i!'.iriar.ai. Mark- Espiniisa i Josep Antom

Cap comercial

•. <-u:r .i II.-vh

Equip comercial

K.-.. V.m I ' . I I M V , Ni;!!, ">; . , - , 1 ' . ! Í ' .

Pep Tlip.-*s ! \.ivl li.

Orinr Ri-.erc. fí.ir:..

Mir-.-i,, SH.I il·imt !

Impressió

EI primer aniversari, i per molts anys!

D illuns passat el Teatre-au-ditori del Centre Cultural va celebrar el primer aniversari. Per molts anys! Els objectius que s'havien mar

cat en l'inici d'aquest equipament s'han cobert d'una manera altament satisfatòria, i això és motiu per felicitar des dels responsables polítics que han fet possible aquesta realitat fins als tècnics que s'encarreguen de portar-la endavant. En aquest primer any s'ha evidenciat que es pot consolidar una programació de qualitat al Tcatrc-auditori, que el públic ha respost a l'oferta —la mitjana d'as-sistència als espectacles ha estat una de Ics mes altres de Catalunya— i

que les previsions econòmiques s'han complert: la venda d'entrades ha arribat als nivells previstos, s'ha aconseguit el patrocini de l'empresa privada —Catalana Occidente— i hi ha bones perspectives per tenir-ne més, i s'han obtingut ingressos atípics —i, a més, activació cultural a la ciutat— amb el lloguer de les instal·lacions per a actes de TVE, per a concerts de la Joven Orquesta Nacional de Espaha i de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, entre d'altres.

Tenint en compte tots aquests factors positius és convenient intentar mantenir aquesta línia, però al mateix temps aquest primer aniversari pot ser un bon punt de partida per fer

una reflexió sobre el paper de l'activitat artística local i el seu encaix en aquesta nova gran infraestructura de la ciutat. És lícit que els moviments culturals i artístics locals vulguin tenir les portes obertes del Teatre-auditori per portar-hi les seves iniciatives, però també han de tenir en compte que és exigible uns mínims de qualitat i de viabilitat. Una oferta més popular, en tots els àmbits, per complementar l'oferta actual de qualitat pot servir per aprofitar una magnífica infraestructura i potenciar el dinamisme cultural de Sant Cugat. És bo, doncs, fer una petita aturada per a la celebració, però després cal continuar. amb rigor i mentalitat oberta.

Els enemics del comerç local

D j un-- anys ença cl comerç lo-cai se sent amenaçat, l.es ei ans superfícies comercials .•.s-etgen els centres histò

ries de Ics eiulals. La setmana anglesa í la mobilitat dels consumidors han allunyat clients d'aquelles botigues de tota la \ida Sant Cugat no ha estat aliè a aquesta transformació.

L'associ.icio de comerciants locals Sant Cuga: Comerç lluita des de fa

quin/c anvs per evitar la desertització comercial del nucli urbà. Aquest mes llança una no\a campanya de promoció: això esta bé. Però no n'hi ha prou. LI manteniment dels tipus imposiinis a nivells baixos i la millora urbanística de la ciutat per part de l'administració ajuden, sens dubte, a la potenciació del comerç local. Però tampoc IIK) seran mai suficients.

LI primer enemic del comerciant

és ell mateix. Ha de ser capaç de transformar la seva mentalitat de botiguer en la d'empresari. Això vol dir actuar en termes de competitivitat. de modernització i de visió de futur. Invertir en la seva associació, potenciar-la. també és una altra manera d'afrontar la competència forana. Amb mil cinc-ccntes pessetes de quota al mes no es pol anar gaire lluny.

E L L E C T O R E S C R I U

Feina mal feta H El mes de maig d'enguany, vam encarregar la decoració d'una part del nostre habitatge, unes obres que s'havien de fer entre els mesos de juny i juliol o. com a màxim, a l'agost.

El professional al qual vam encarregar la feina, una persona aparentment molt agradable, ens ha tingut tot l'estiu contestant les nostres reclamacions, que tenia en compte l'encàrrec, que no ens preocupéssim que ja ho faria, etc.

És possible que aquest senyor, per les raons que sigui, no necessiti guanyar-se la vida, quan es permet procedir d'aquesta manera. encara que creiem que era obligat que ho digués francament. El que menys comprenem és que, si no anem mal informats, tingui la màxima representació dels botiguers de Sant Cugat. Sembla que la cosa no queda gens fina. ROSER SOLDEVILA OI 1U Valldoreix

Vergonyes de Sant Cugat

• El llit que hi ha al voltant del monestir serveix de solaç a una pobra dona que va sempre acompanyada de dos gossets com a tota companyia. Aquesta dona té la ment trastornada arran d'una desgràcia que va tenir a la joventut i. amb l'escalfor d'aquests dies, busca un lloc còmode fora de casa seva. En una altra hora del dia, serveix de cambra a un pobre indigent que va rebuscant per les escombraries alguna cosa per menjar, que resa a la seva manera donant-se cops de cap contra els murs del monestir. Sant Cugat mai no serà una ciutat presentable malgrat els parcs, espècies de llacs-aboeadors i /.ones pseudo-passeigs per a vianants si l'alcalde i llurs acòlits no es preocupen dels pobres que hi ha. que són uns quants.

No crec que ningú no se sorprendrà per una mica més de porqueria i ignomínia al monestir. que repartint la culpa a parts iguals enlre rector, Diputació, Ajuntament o Generalitat, algun

Els textos tramesos a aquesta secció no ban d'excedir de les 2ll ratlles mecanografiades I.autor els podrà

nh inicials o pseudònim si ho s.il lícita, però l'original ha de \cnir signat i es imprescindible que

. .i . ...: ,|, c | ;ci^fon i c[ numero de DNI o passaport de l'autor. ELS 4 CANTONS es reserva

ns trameses, i el dret de resumir-lc* qaan ho consideri oportú.

signar i

hi figur

el dret Oc puMicar les comunicacions

dia ens caurà al damunt mort de ruïna i de vergonya en nostre estimat monestir. ,'JAVIHR I.OZANO CLOT.Sant Cugat

Carta oberta al senyor Fenollar H Com li vam dir públicament, vostè té ple dret d'abstenir-se sense necessitat d'haver-se de justificar. Però el que no pot fer és no dir la veritat. Vostè no ens diu que un representant de la Generalitat va admetre que actualment no es fa la separació selectiva dels residus als hospitals, tot i que s'havia començat una

campanya de sensibilització i formació del personal responsable.

Ens agradaria saber per què vostè no diu que estem fonamentalment contra la instal·lació d'aquesta planta al mateix hospital i just al costat de la cuina. Des del primer moment hem repetit allò que especifica la llei: aquestes plantes s'han de situar a una distància mínima de 2.500 metres d'un nucli habitat.

Vostè tampoc no diu que personal sanitari adscrit a importants centres hospitalaris van confirmar que la separació de residus no es fa i que només hi ha voluntat per fer-ho. Sembla que li molesta

L A P U N X A D ' E N J A P

que es digui que a Amèrica no és permès el tractament de residus sanitaris mitjançant l'esterilització, sobretot és impossible garantir l'arribada de residus que no són destruïts mitjançant aquesta tècnica.

I així, per exemple, ningú no aclareix que a la CE s'admeten indistintament les plantes de tractament mitjançant incineració o esterilització, que actualment a l'Aragó fan una incineradora o que l'esterilitzadora que hi ha a la població de Constantí (a molt més de 2,5 km d'un nucli habitat) havia estat projectada inicialment com una planta incineradora.

Haurem de pensar a desenterrar la Inquisició si és crispar el ciutadà dir que els residus citostàtics, els més perillosos, poden arribar a la planta perquè no es fa la separació a l'origen o que tals residus, per fet i per llei, només es poden destruir mitjançant la incineració i que s'han de portar, com els radioactius, en altres menes de centres. Sembla que és millor no dir que la planta té un detector de material radioactiu, tot i que aquests residus no hi poden anar a parar, amb la finalitat de fer-la més segura. Però dir això és clarament acceptar que malgrat tots els bons desigs s'accepta la possibilitat que hi arribin. I de veritat algú creu que si hi poden arribar els radioactius (fàcils de detectar) no hi poden arribar els residus del grup IV, els famosos citostàtics?

Si per a vostè dir aquestes coses és desinformar, per a nosaltres dir allò que vostè ha escrit és com parlar sense saber de què es parla. Finalment, li garantim que darrera d'això no hi ha cap confabulació judeo-maçònica i que vostè no és l'única persona que escriu i manifesta l'opinió sense cap intenció política. Perquè vostè no amaga cap intenció política, 01? / ASSOCIACIÓ VERGE DEL CARME, ASSOCIACIÓ DE SANT JOAN

DE MIRA-SOL i ASSOCIACIÓ DE

VEÏNS DE MAS J.ANER. Mira-sol

F E D ' E R R A D E S

• La foto que acompanyava la informació a la plana 17 de l'edició del 23-IX-94 sobre el Cynmo del grup teatral Lila Zero va ser cedida per Joan Llamas. La notícia atribuïa la direcció d'Històrics de Sant Cugat a Guillem Avesa, que va ser autor d'un dels guions. El grup fou dirigit per M. Dolors Vilarasau.

I També al número anterior, la programació dels cinemes de Sant Cugat no era la corresponent a aquesta setmana.

Mont.sc

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994 PUNT DE VISTA 11

L A T R I B U N A

\ •

La tècnica DANIEL PALOMERAS

No sé posar la ràdio. La ràdio flamant incorporada al toca-d i s c o s q u e vam comprar fa ja més d'un any, se'm re

sisteix. Les ones hertzianes es neguen a penetrar en tan sofisticat medi i transmetre'm les entrevistes d'en Cuní o els terrors meteorològics d'en Picó. Durant mesos m'he revoltat sense acceptar-ho. He batallat, fins i tot he demanat ajuda a la família. Tot en debades. No és pas que la ràdio sigui un invent recent: ve del segle passat. Tampoc és que jo hagi sorgit del Llibre de la selva. No, però des de fa un any, quan vull que en Puyal m'expliqui com va el Barca, haig de recórrer a la petita ràdio del despertador que tinc a la tauleta de nit, i parar l'orella a la veu escardalenca que en surt. Com enyoro la baluerna que presidia el menjador de la meva infantesa! Ningú no >

ens va haver d'explicar mai ' com funcionava. Estic segur que no duia ni llibre d'instruccions. Tenia tres comandaments: un per engegar i graduar el volum. L'altre per trobar l'emissora i un tercer que no vam saber mai per a què servia, situat a la dreta, i que els més simples deien que era per fer bonic. Al cap de poc de posar-la en marxa una remor de fons delatava que l'aparell estava al nostre servei, amb el botó de la sintonia fèiem córrer un cursor per una pan-talleta poblada d'una geografia exòtica. Entre Sidney i Rabat podia trobar-se la veu domèstica de Ràdio Ripoll (és només un exemple), i un ull màgic de color verd s'eixamplava o es constrenyia segons el nostre encert i precisió. Una meravella, un resultat òptim amb un esforç mínim. És d'entendre que calia arraconar-lo i trobar coses més modernes. Ara estic enfrontat a un llibre d'instruccions de cent setanta pàgines, en diferents idiomes, poblat de dibuixos

CONCEPCIÓ VIVOLAS

de rellotges, ressorts i palanques de denominació críptica i multiús. Em resigno ja que, en el fons, la tal cadena va ser adquirida com a tocadiscos i fins aquí hi he arribat: he aconseguit, amb molta intuïció, introduir el compacte i que soni, fins i tot el se fer anar més fluix o més fort. La resta de botonets (vint o vint-i-cinc comptant-hi els del comandament a distància) resten verges en la ignorància. Les pan-talletes amb números de significat desconegut continuen parpellejant com el primer dia. Fan companyia, això sí. Una experiència similar la vaig patir amb el vídeo, fa ja anys. Amb el temps he estat capaç de visionar una pel·lícula i fins i tot, si tinc un bon dia, em veig amb cor de gravar la Lloll. Ara bé, el que és programar, ni somiar-ho.

Recordo amb il·lusió que el dia de l'estrena vam arribar a posar l'hora. Va ser un esforç en debades, ja que aquella mateixa nit ens vam quedar sense llum per culpa d'una tronada i ja ningú no es va veure novament amb cor de passar-se una tarda sencera suant tecnologia. L'experiència més recent ha estat la del nou aparell de televisió que ens van passar els Reis. Evidentment no els vam discutir preus ni marques a tan singulars proveïdors. L'única condició va ser que algun patge expert ens la vingués a instal·lar. Havíem patit amb anterioritat uns conflictes semblants als descrits fins ara amb un receptor de catorze polzades. Moguts per la fal·làcia que cercar una emissora era només girar un piu, ens van llançar al buit. Tot inútil. Per dir-los que per instal·lar una telc de vint-i-cinc mil pessetes ens en vam gastar tretze mil (connexió, sintonització, etc.) Depriment. No ens tornaria a passar res semblant. I així va ser. L'única pega era que volíem veure també els canals que ens arriben a través de l'antena parabòlica, i això ens

portava ja al paroxisme electrònic. Tot es va acabar salvant amb bona voluntat i hores de dedicació. Tenim un garbuix de fils darrera el moble que fa feredat. Dues confessions: sóc incapaç de llegir-me un llibre d'instruccions, i si el llegeixo no l'entenc. Segona: de res em serveix que un aparell tingui quaranta prestacions si només me n'interessen un parell. Una proposta: cal una tecnologia diferent peT a usuaris poc es-clarits, que no disposem de gaire temps, de pretensions senzilles, caràcter impacient i complexió mediterrània. Per mi, moltes de les coses que hi ha actualment als aparadors les poden restituir als països nòrdics, on tenen moltes hores de fosca per llegir-se els fullets.

Daniel Palomeras és metge i escriptor.

L A G A L E R I A

Diari apòcrif d'en David Garcia

RAMON SARGATAL •

D ivendres, 16.— Avui sortim de Bilbao per fer la volta al món amb el nostre veler Dulcivela i un periodista ha demanat als papàs que

quants anys tinc i ells li han dit que sis i que sóc molt trempat, però jo avui estic una mica trist perquè s'ha mort un nen que es deia Marcos a Osca perquè els seus pares no han volgut que li donessin sang i el papà m'ha dit que hi ha nens que no tenen llibertat i que jo sí que en tinc i que he d'estar content.

Diumenge, 18.— Fa dues nits que no dormo de por i la mamà em diu que ella tampoc de tant fort com li estiro la trena i a sobre ara el papà em diu que algun dia veurem balenes grandioses.

Dimecres, 21.— Els papàs estan molt ocupats tot el dia mirant mapes i jo m'estic al davant, que se'n diu proa, i jugo que

sóc a l'escola i poso

«Podrem baixar per comprar menjar i jo em compraré un donut i me 7 menjaré i després em taparé fort la boca amb la mà perquè això sí que no ho penso vomitar i així em durarà més»

els salvavides drets i són els meus amics.

Dissabte , 24.— M'ha dit la mamà que demà arribarem a no sé quin port i que podrem baixar per comprar menjar i jo em compraré un donut i me'l menjaré i després em taparé fort la boca amb la mà perquè això sí que no ho penso vomitar i així em durarà més.

Dilluns, 26.— Jo em volia quedar a viure a les Canàries, però el papà m'ha dit que no i que no perquè el món és molt gran i només tenim cinc anys per fer la volta, i després un pal que es diu botavara m'ha picat al cap i em fa molt mal, però no m'espanto perquè jo sí que tinc llibertat i a mi em poden donar sang.

Dissabte, 12.— Ja fa un mes que m'estic avorrint sense nens i ara mateix llençaré aquest diari perquè cada vegada que baixo a la cabina a escriure em marejo com una sopa i m'estaré els cinc anys a fora mirant aquells dos com juguen a marinos, que si almenys fóssim de Jehovà podria baixar cada setmana per anar a l'església a sentir històries guais del desert i menjar donuts del dia...

E L T R Í P T I C

E l discurs que va pronunciar el president Pujol dilluns al Senat va posar d'evidència un cop més fins a quin punt la idea de Catalunya i de les relacions

entre Catalunya i Espanya que té el president de la Generalitat procedeixen dels conceptes que va elaborar i expressar Jaume Vicens Vives.

No ve de nou: resseguint els discursos de Pujol que fan referència a la història, la llengua i la personalitat de Catalunya trobaríem reiteradament aquesta inspiració en la perspectiva històrica i ideològica que va propugnar Vicens Vives.

Pujol i Vicens Vives

MIQUEL PAIROLI

Al 1954, Vicens va publicar un llibre titulat Notícia de Catalunya, que va tenir molta influència en els medis catalanistes de l'època. Assentat en els sòlids coneixements històrics de l'autor, el llibre deriva cap a una reflexió política i sociològica sobre Catalunya que encara avui fa de bon llegir. És polèmic, pro-

E N S Í S I F

vocador, intel·ligent. No amaga ni el substrat ideològic burgès ni el convenciment que el destí de Catalunya va lligat al d'Espanya, al de Castella, que diu Vicens.

La projecció de les idees que es contenen en aquest llibre sobre el pensament de Pujol és palesa. Vicens hi escriu: «A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d'ésser. Aquesta voluntat és indefugible, indeformable i im-percaçable (...) i no n'és dipositària cap classe ni grup social sinó que és patrimoni de tot el poble». Ho podria haver dit, paraula per paraula. Pujol, dilluns al Senat. O potser ho va dir.

£ « « • ' £ Fo-r<5TA

E L V E S P E R

La Torre Negra PACO SOLER

A l número zero de la nova publicació de Sant Cugat amb el nom d'Octavià, el se

nyor alcalde afirmava que «en l'entorn històric de la Torre Negra mai no s'edificaria». Em consta i així ho crec que tant l'alcalde com les regidories implicades en el cas tenen la ferma voluntat d'evitar la desfeta que representaria urbanitzar aquesta zona. Amb tot, la definició d'entorn històric es presta a lectures molt distintes que caldria precisar, no fos cas que darrere aquesta expressió s'emmascarés una solució de compromís, la qual, d'altra banda, ben segur que seria contrària al sentiment del senyor alcalde. Cal precisar, doncs, què s'entén per «entorn històric». Creiem que aquest concepte inclou no sols l'edifici, sinó també tots els camps de conreu (tot i que fa anys que ja no es. conreen) i els boscos de la finca, a excepció d'algunes parcel·les alineades en carrers ja existents. Si aquest no és l'entorn històric demanaria al senyor alcalde que, encara que fos secretament, ens fes arribar aquesta informació a fi que la població civil pogués actuar i pressionar fins on calgui i assegurar així la jugada.

12 PUNT DE VISTA ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de setembre de 1994

L A T R I B U N A

Orgue de gats 11 1 1\ HAl.AN/O

L A G A L E R I A

Cal fer el primer pas

m PIRÍ: DURAN

uin cansament de dies de soroll davant l ' e s p e c t a c l e dels nostres quaranta (i mil) principals. Nostres. ' Oh

no. nTCTW no els voldria; però em volen, l-.ni ve al cap el concepte de rriiulcrn. | )e mal traduir. .Amb el mot -gallera-' potser. O amb una pcrifrasi: lloc a posta per a una baralla. Brega, doncs, d'animals com a espectacle. L'Espanya tcle-cinquera i de pandereta es un maldestre rctinlcro Brut de ga-llinassa i bravcjadcs. fatxenderia de fantasia. Veritable orgue de gats. Bava històrica.

Al començament , per exemple. d'aquest estiu, el doctor en llengües Kodiigue/ Adiu-dos escrivia en detensa cle la lleu nua espanvola a ( ataluny a. ( l i r a Ics falsificacions i cursis) que leia de la historia de la llengua, m'agi ailai la iccor-elar-ii que. a l'oledo. setembre

l'anv l l 'S5. en un congres seva I re-

-. que

ne de lingüística. va te Mico inaugural en an cordo, això ja es ànec \ a adormir mes J saxons, l'er que no •. dnguc/ ' . ' Ouc calli sigui, però que cal i Ics seves galmdàinc-

No es i idicula. SII te, l'actitud del I

'.les. lo t i í

( <)N( l l ' C I O V1\ ' ( ) I A s

.s assistents. cl doctor Ro-

llengua que quest nio

no hàbil i de mala i els seus sequaços

en contra de la llengua catalana a Ca-lalunva. I lo barregen amb un antica-talanisme ranci Peto se'N pot entendre: han v isi el camí. I il·luminats, cavalquen cap el poder. Marqueting polític. Animadors de gallera. ( iallels de la piu-piu que taran ciu-ciu quan els convingui. Si l'eslat anímic de la gent del país no los tan capbaix. l iunem amb l'cs-peclaele. O polsei no. perquè potser el que ens talla es conscient la que estem alimentant gallinelcs 1 L b ous'.'

A uiiant els veneu. m.uloiu'.' Perquè lanla histoiia del talaia, el català, i ens les ió/c/; toies, ell la llengua que sigui. A cinc \ -in a mesurar ( 'om si

hi hagués una llengua neta i l'altra bruta! Si me'ls podríeu fei a quatre. La situació en que ens nobe-m es la mateixa en català que en espanyol. A quatre no els hi puc dar. I la culpa (causa, millor] no es pas de la llengua. Ho es dels llcnguallargs a la gallera. Així vos caigués es covo. uo el poguéssiu aixecar. Ara va de bo

I el Mendo/a i l'Anguila van al mateix cove'.' Ouc de bo va. Per mi. el que es fotut es que se'N hagi de contestar. Haver d'entrar a la gallera cm la mandra. Perquè pol semblar important el que diuen, magmlx.r . als mitjans com a mercaderia pei a loiisum informatiu. 1 se n'ha de pari.u. ais mitjans, però afegint que csia.i'. '--avcMiit foteses. Ouin cansament de dies de soroll.

A vegades no hi ha mes icinei i s'ha de parlar del sexe dels àngels. Per dir que no In ha àngels, potser. O del sexe de la llcneu i o del de la burgesia.

la catalana i la d'arreu. Sexe potent. Despòtic, sense gust, però. Només fortor. I afegir igualment que si alguna cosa s'ha de dir és que el senyor Anguita és un reduecionista matusser que oblida entrar (posar-s'hi) dins el mateix cove que denuncia: el de les empreses amb representació al Congrés dels Diputats. Encara que ell li posi un altre nom. El soroll que fan els anguites es foc d'encenalls, per tapar el que no tenen. La seva buidor. Estem tips d'anguites, de qualsevol partit.

f s cert que de l'arbre caigut tothom ta estelles. També dels hor.sais. Però el que trontolla no es el PSOI sinó el laberint. () no estem perduts'.' Trontollem nosaltres. 1 temem tant. que el piu-piu d'aquests gallets ens i;i perdre el eantet i la cantera. Kl piu-piu el tenen il luminat. per això sembla més del que es. Avorrits i molestos com les mosques, piupiuegen que el que sigui, pelo sobretot. que i\i-: els treguin la seva ració (paraula que paradoxalment

està emparentada amb rao) de blat de moro picat.

Hem d'esperar que l 'enrenou d'aquest orgue de gals sigui només una operació comercial, d'imatge amb finalitat i pioposils convinguts. Que les aigües tornaian a marc una vegada hagin aconseguit els seus propòsits d'expansió. 1 que guardaran (amagaran) les eines quan hagin de menester aliances. Passa, pcio. que es fa de mal conviure amb uns paients tan pallissa, tan loxo-dromics i eatenaris. I lo saben que ho sabem o se'n tolen'.' Perquè la irritació

iseguint els pot escapar es mans. Maldestres. I s d'aquests contralasics ni ho canviem) anirà a

de fer el que els passi O per allà on sigui.

que eslau aé fàcilment dees a les mai que aviat (si parar el pode i * per gomoinelre. no ens tallem.

F ins al 1993 Sant Cugat havia estat, per a mi, un lloc de pas. Hi passava pràcticament cada dia. al llarg dels últims trenta anys.

La visió de l'evolució i el creixement que ha tingui, els he seguit a través de la finestreta dels Ferrocarrils de la Generalitat. Per cert que algú haurà de fer. algun dia. un estudi sobre el paper que han tingut els populars «ferrocates» en la vertebracio i el creixement d'aquesta ciutat.

Avui la imatge del Sant Cugat dels anys seixanta, setanta i vuitanta s'esvaeix en el meu record rectangular.

Qui m'ho havia de dir. que finalment Sant Cugat seria per a mi i per a la meva família alguna cosa mes que una estació de pas? Es gairebé una obvietat dir que els darrers deu anys Sant Cugat ha acabat de fer el tomb definitiu evolucionant cap

a un model de ciutat

"Els d'aquesta «única» comarca hem vist com els darrers anys el Vallès ha canviat de fesomia de manera accelerada, sovint a causa de les necessitats de la gran metròpoli.»

M Je i l 'AH.

que. al meu entendre. té com a repte principal el control del seu propi creixement

La meva percepció del Sant Cugat d'avui i ara no es la d'un esiranv. I'L d'aquesta "única» comarca hem vist com els darrers anvs el Vallès ha anal canviant de fesomia d'una manera accelerada, fins i lot podríem

dir que sovint excessivament. LK canvis de fesomia de Sant Cugat, la majoria de vegades, han estat fruit de les necessitats de la gran metròpoli. Els qui som mes a prop d'«Ella» n'hem rebut mes directament les conseqüències: tant urbanístiques com demogràfiques, de serveis o pel que fa al medi natural.

lo t plegat comporta el risc que la nostra pròpia realitat vallesana i santeugatenca quedi desdibuixada. Aquest es, certament, el risc que se'ns presentà, però. alhora. també representa un repte.

Crec que la millor manera d'assumir-lo és integrant-s'hi. He vingut amb aquest ànim i amb aquesta intenció: ser considerat des del primer dia un santeugatenc vallcsa mes.

L ' A C U D I T L A F I N E S T R A

V«ABC» i la «Unidad de Espana» M. A N G l · l l . S S O I . I i l G l U

L legir de tant en tant el diari ABC no és un exercici gaire saludable per als qui estimem el nostre país i encara menys per als qui respectem la nostra

història. Tanmateix, es recomanable de fer-ho per veure les urpes del nacionalisme espanyolista més omnipotent i hermètic. Pel que sembla, l'afirmació de la identitat nacional espanyola no troba cap altra via de legitimació que no sigui l'omissió o la manipulació d'aquells esdeveniments històrics que van configurar Catalunya com a nació sobirana i que expliquen l'existència d'una identitat nacional catalana. D'aquesta manera, hom hi pot trobar especulacions de tota mena. destil·lants d'un antieatala-nisme visceral, que m'abstindré de comentar. També s'hi poden trobar afirmacions pretesament rigoroses, que fora del context històric poden ser susceptibles de les interpretacions més diverses. Per exemple, el 14 de juliol una nota de la redacció de YABC deia així: -Nada tiene que ver Eslovaquía con Cataluiïa. El país catalàn forma parte de la unidad de Espana desde hace mas de 500 ahos. Pujol debería repasar la historia de Eslovaquía para saber de lo que habla». A banda de polemitzar sobre qui ha de repassar què, de la qual cosa hi hauria molt a discutir, valdria la pena que féssim una breu valoració d'aquella suposada «Unidad de Espana» per tal que

el lector en pugui fer una interpretació que li permeti d'establir pautes de reflexió sobre el seu passat no tan llunyà.

La unió de la Corona d'Aragó amb la de Castella (1469) fou una unió merament dinàstica, de tipus personal, basada en el respecte de les respectives comunitats nacionals. És a dir, cada regne va continuar regint-se per les seves lleis i institucions tradicionals, tot establint un sistema federatiu que es mantingué, amb no poques tensions provocades per l'agressiu nacionalisme castellà, fins a la guerra de Successió (1702-1714) i l 'arribada dels Borbons. Catalunya va resistir aferrisadament, sense èxit, l 'ocupació de les tropes felipistes. Consumada la derrota, Felip V suprimí les institucions d'autogovern de Catalunya (Generalitat, Corts, Consell de Cent) , amb el decret de Nova Planta, i reprimí la cultura i la llengua catalanes. Fou a partir d'aleshores quan probablement es va produir aquella mena d '«Unidad de Espana» que tan gelosament vol preservar YABC i que no té res a veure amb la de fa 500 anys. Davant l'elevat grau d'estimació que ens professa aquest diari i tots els qui s'hi identifiquen, hom rememora amb nostàlgia aquells temps en què Catalunya no havia de demanar perdó per les seves aportacions en el govern de la monarquia hispànica.

M. Àngels Solé e;s llicenciada en Història

l-.ni

VOLEM SER MOLT A PROP DE VOSTÈ

En el nostre esforç per millorar dia a dia el servei als nostres assegurats, tenim noves

oficines d'Assistència Sanitària Col·legial a Sant Cugat.

A partir d'ara, som ben a la vora.

On vostè ens necessita.

Assistència Sanitària Col·legial Jaume Sàbat, 10

(davant del Pavelló Municipal d'Esports) Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 49 88 - 589 50 48

S I B V K N Í I O PKR ALS « G R U M S »

I . ' a l c a l d e d e S a n t C u g a t . J o a n

A y m e r i c h , va a n u n c i a r q u e

l ' a s s o c i a c i ó d e c o m e r c i a n t s d e l

m u n i c i p i r e b i a u n a s u b v e n c i ó d e

l ' A j u n t a m e n t p e r a la c a m p a n y a d e

p r o m o c i ó q u e h a in ic ia t l ' e n t i t a t .

1 4 . Divendres. ..<) de setembre de 1994 ELS H À B I T S D E C O M P R A

La Cambra de Comer} de Terrassa elaborarà un estudi sobre els hàbits de compra dels vallesans. Per fer el treball s'han escollit famílies de Sant Cugat, de Rubí i de Terrassa. Plana 15.

1 Is c o m e r c i a n t s de Sant Cuga t t o r n e n a a c t u a r d e s p r è s del r ecu r s q u e ha p r e sen ta t el c e n t r e comerc i a l k a m p i o c o n t r a la r e so luc ió de la comiss ió te r r i tor ia l d ' e q u i p a m e n t s c o m e r c i a l s . 1 "associació San t

COMERÇ

C u g a t C o m e r ç no s 'ha fet e s p e r a r i ha respos t d a v a n t la pos ic ió de la p r o m o t o r a expl icant les r a o n s pe r les qua l s s ' oposa a la i m p l a n t a c i ó d ' a q u e s t a g ran a r c a c o merc i a l . Les ins t i tuc ions d o n e n supor t als

c o m e r c i a n t s , s e g o n s q u e ha expl ica t l 'alca lde de San t C u g a t . J o a n A y m e r i c h , «i això d ó n a força t ècn ica i m o r a l als co m e r c i a n t s » . ha dit el p r e s i d e n t de Sant C u g a t C o m e r ç , J a u m e R o c a .

Kampió encara no dóna per perduda la batalla contra els comerciants

Els comerciants tenen por que la represa de les obres porti la instal·lació de Kampió

Joan Aymerich assegura que les institucions no estimaran el recurs

i \ 11 Mi i K i : i

B Sant Cugat. 1.1 centre e«i-nieieial kampió ha present,il un recurs contra la resolució tic la comissió tcnilorial d 'equipaments comercials de lïaicclona. que va denegar la llicencia d'activitats sol·licitada pel l 'empresa I)is\ahe.

Segons que ha explicat el president de l'Associació Sant ('nuat Comerç, .laiuiie Roca. «la Comissió territorial no tan sols te en compte conceptes concrets, sinó que valora globalment l'impacte a la /ona i les repercussions que pugui tenir en l'unihil del eo-mciç··.

• I vplosií) dt' demagògia»

I I tel que kampio presentes el tecüis al conseller de Comerç. Consum i 1 uiisme de la Gene-lalitat, l l ins Alegre, ha fet patir els comerciants, que miraven la represa de les obres amb incertesa. LI recurs conté explicacions. xiíies i dades referides al comerç, segons Ics quals la implantació de kampio a Sant Cugat comportaria enormes beneficis per al sector comercial local, l·ls comerciants. però. no In estan d'acord i consideren que l'iníorme «no es nies que una espectacular explosiu de demagògia- .

l·l president de Sant Cugat Co-merc explica que -és molt difícil lluitar contra aquest tipus de promotores. perquè son molt fortes; pero en aquest cas la torça moral. al contrari del que ells pensen. la tenim els petits comerciants i la torça tècnica ens dona suport».

Segons Roca. quan van presentar el recurs, el dia lú de setembre, la conselleria de Comerç va donai II) dies a l'Associació d'l mpresaris del Comerç de Sant < ugat pet al·legar tot alio que. com a comerciants, creguessin

l·ls terrerivs on volen instal·lar kampió . 1 mo:M. rSt'IMOSA

convenient. I.'Associació nova trigar a respondre davant el tel que les obres havien tornat a començar. després de romandre aturades durant deu mestís. Sant ( 'ugat Comerç va mostrar la seva inquietud a la conselleria de Comerç de la Generali tat , a l 'Ajuntament i a l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich.

Els comerciants estan preocupats perquè pensen que l'empresa promotora de kampio no ha invertit 700 milions de pessetes i ara 100 milions mes (per a la construcció de tres torjats que sos

tinguin el mur de contenció), per no treure'n cap profit. Segons Roca, «els promotors de kampió no farien això sense cap garantia d'aconseguir el seu objectiu, que és construir aquest hipermercat, i això és inquietant-

L'Ajuntament hi és contrari

La setmana passada, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. va explicar que l 'Ajuntament en un primer moment \a estar d'acord amb la instal·lació de l'hipermercat Kampio. fins que la Generalitat va dir que aquest pro

jecte no seria bo per al comerç local.

<• A partir d'aquell moment, l'Ajuntament va decidir denegar la llicència d'activitat i el que hem donat ara és una llicència per a la construcció de tres forjats que evitin l 'enderrocament del mur de contenció», va explicar Aymerich. Aquesta llicència només dóna permís per a una construcció concreta i especifica que «no se li pot donar cap us». A més, Aymerich va assegurar que el recurs presentat per Kampio serà desestimat per les institucions.

LA CAMPANYA DELS GRUMS

Els comerciants aconsegueixen una subvenció de rAjuntament per a la Campanya dels Grums

< M

B Sant Cugal L'alcalde Joan Awncrich va anunciar als comerciants de Sant ('ugat que l'Ajuntament subvencionarà, en part. la Campanya dels Grums que I Associació Sant Cugat Comerç va engegar la setmana passada i que tindrà com a objectiu principal potenciar el comerç local.

LI president de Sant Cugat Comerç. Jaume Roca. \a aclarir que l 'A|untament de Sant Cugat donarà suport econòmic a la campanya. 1 lo tara per dues \ ics: - una subvenció indirecta, que compor

tarà la col·laboiacio de la brigada municipal per atendre el repartiment de cartells i publicitat, i la participació de l'emissora municipal. mitjançant la intervenció del sectoi comercial en espais radiofonies. 1 aiu a \ ia serà una subvenció directa a ions peidut. la quantitat de la qual cticaia no ha estat calculada. pc;.> seia suficient per no tenir piol·lemes». va dir Roca. La Campa'r . -. dels Grums vol aconseguir un comerç personalitzat i de qualitat, i per fer-ho els comerços que participen a la campanya reparteixen entre els clients un àlbum i uns adhesius.

diferents segons el sector comercial a què pertanyi cada establiment. l 'n cop s'hagi omplert l'àlbum. els clients que el lliurin entraran en sorteigs periòdics. Segons que va explicar Antoni Ra-haseall. membre tle Sant Cugat Comerç, yiaeies a la eampanva dels Grums s'espera que cl fiO per cent del comerç que encara no s'ha adherit a l'associació ho faci en un peiiode de elos ,im>.

I .es obres j a s'acaben

Durant la reunió, van tractar. a més. d'altres qüestions que són d'interès per als comerciants, com

és el pla d'ordenació del nucli urbà de la ciutat, el problema de les bosses d'aparcament i l'enlles-timent de les obres del carrer Major i el carrer Plana Hospital, les quals, segons Roca. «quedaran acabades cu un termini curt de temps».

Jaume Roca va mostrar satisfacció. desprès de la reunió, perquè. tal com va dir. «ara els comerciants utilitzen Sant Cugat Comerç com a ens per dialogar sobre les qüestions que preocupen tol el sector i això fa que l'associació prengui força entre els botiguers i davant l 'administració».

Les subvencions al turisme seran només per a projectes innovadors

u s I Girona.— L.l depar tament de Turisme de la Generalitat dedicarà més esforços a la inspecció de la política empresarial en matèria de turisme i «tanca l'aixeta» a les pet icions d 'ac tual i tzació d'instal·lacions i a altres aspectes que s'hagin generat a causa d'una mala gestió del negoci. Paral·lelament. incentivarà, també amb ajuts econòmics, la coordinació empresarial com l'única manera per diferenciar els productes turístics i per crear marques de l'oferta. «Si no estructurem l'oferta a l'àmbit empresarial, creem marca i l 'anem a vendre, ho faran les agències majoristes i no podem dependre només d'aquestes, perquè quan ja no ens necessitin i optin per vendre nous mercats turístics s 'emportaran els nostres clients», va dir Josep Ccrveró a la cloenda de la jornada «Com administrar el creixement turístic», organitzada per la Cambra de Comerç de Girona.

A la jornada van ser presents una cinquantena de representants d'associacions turístiques i d'empresaris del sector de les comarques gironines, i va servir com a debat valoratiu de la temporada d'enguany. Així. es van tornar a confirmar els bons resultats d'aquest any, alhora que també es va tornar a posar de manifest que el repartiment dels guanys ha estat molt desigual depenent de les zones (costa o interior) i dels suh-sectors (turisme majorista o familiar).

A més del balanç sobre els quatre temes de treball de què van tractar, es va fer una reflexió general sobre la situació del sector. Tothom va coincidir a assenyalar que el turisme no té la rellevància que hauria de tenir com a sector estratègic per a l 'economia. En aquest sentit, es va recordar que Catalunya te una quota molt important en el comerç mundial de turisme, d'un 3 per cent. També es van repassar les dades generades pel sector aquest any: el creixement d'un 4 per cent del comerç català; les despeses per turisme, que han significat un 21 per cent del PIB: i el creixement dels ingressos d'un 21 per cent el juliol, que han passat a cobrir el dèficit comercial, entre d'altres.

Al costat de les xifres triomfalistes i de l'anunci que la bonança turística s'allargarà dos o tres anys més amb una tendència de creixement molt forta, de l'ordre d'un 20 per cent. es va advertir, però, que si no es milloren tots els aspectes empresarials d'un negoci turístic (serveis, relació qualitat-preu. promoció, comercialització i distribució), «continuarem allà mateix».

Cervera va incidir especialment en el de la promoció publicitària. qüestió que va lligar a la innovació i a la venda. «El mercat turístic és massiu i com tot mercat massiu necessita la publicitat. Si no hi ha promoció, no hi ha venda, i sense venda, importa poc quina és l'oferta nova que s'ha creat ni els esforços que s'hi han dedicat».

Finalment, es va dirigir als empresar is per demanar - los que coordinin els esforços per poder competir conjuntament amb les agències majoristes de viatges.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994 ECONOMIA 15

COMERÇ

La Cambra de Comerç de Terrassa estudia els hàbits de compra dels santcugatencs La Generalitat subvenciona l'estudi, que també es fa a Rubí i Terrassa, amb 23 milions

CATI MORELL • Sant Cugat.— La Cambra Oficial de Comerç de Terrassa ha anunciat que elaborarà un estudi sobre els hàbits de compra dels santcugatencs, els rubinencs i els egarencs.

La Cambra de Comerç de Terrassa, juntament amb les Associacions de Comerciants de Sant Cugat i Rubí, la Federació de Comerciants de Terrassa (FACT) i la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, han organitzat un seguit de Comissions de seguiment a les tres ciutats. Aquestes Comissions es dedicaran, els dies vinents, a fer un seguiment dels hàbits de consum dels habitants de cadascuna de les tres ciutats i estudiaran el model d'enquesta que s'ha de realitzar a cada població.

Incidència dels grans centres

La iniciativa d'elaborar aquest estudi sobre els hàbits de compra de la gent va rebre l'impuls definitiu arran de la polèmica que es va obrir, mesos enrera, davant la possibilitat d'instal·lar una gran àrea comercial als terrenys de l'Augusta Bussines Park. En aquell moment, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa va presentar una memòria davant la conselleria de Comerç de la Generalitat. A l'informe, la Cambra de Terrassa explicava els motius que justificaven la urgència d'actualitzar aquestes enquestes i la utilitat que poden tenir per al sector comercial.

Quins aspectes s'analitzaran

L'enquesta tindrà quatre apartats que estudiaran les dades familiars de caire sòcio-econòmic, el pressupost familiar destinat a productes peribles, parament personal, parament de la llar i altres. A més, l'estudi té un gran interès a reflectir els llocs on la gent es trasllada a fer les compres i les raons que en donen els ma-

Amb un pressupost de 23 milions de pessetes, aportat íntegrament per la Generalitat, el projecte es posarà en funcionament a partir de mitjan octubre. Aquesta gran enquesta, que examinarà la situació del sector comercial,

es farà a les llars de 395 famílies de Sant Cugat, 687 de Rubí i 1.060 de Terrassa, i s'adreçarà principalment a les mestresses de casa o al membre de la família que habitualment fa les compres.

Diverses persones comprant en un gran magatzem de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

teixos consumidors. Els comerciants creuen que sa

bent les causes del comportament del consumidor podran actuar per afavorir un apropament entre els comerços i els clients locals. Per això, «es destinen tants diners a fer l'enquesta, perquè es vol fer un estudi correcte, sense mancances», explica el vice-president de l'associació Sant Cugat Comerç, Santi Garriga.

L'empresa contractada per la Generalitat per elaborar l'estudi, BFL Associats, basarà les con

clusions en allò que pugui aportar cada comissió de seguiment. «Les comissions de seguiment seran formades per un representant dels botiguers, un de l'Ajuntament, un de la Generalitat, un de la Cambra de Comerç i un de l'empresa BFL Associats», explica Santi Garriga.

L'anterior estudi de Sant Cugat

Aquest estudi, que servirà per comprovar com han canviat els hàbits dels consumidors, no és el primer d'aquestes característiques que fan al Vallès. Ara fa dos anys.

l'Ajuntament de Sant Cugat va encarregar un estudi similar centrat en els hàbits de compra dels santcugatencs. El consistori volia saber quina era la incidència del Mercat de Pere San i quina la del Mercat de Torre Blanca de la ciutat. En aquell estudi es va veure que el 50 per cent dels santcugatencs sortien fora de Sant Cugat per comprar productes relacionats amb el parament personal. En canvi, més del 60 per cent, compraven els productes peribles a Sant Cugat.

LABORAL

Sharp continua negociant amb els treballadors la plataforma

reivindicativa Els treballadors n'esperen resultats dilluns

instal·lacions del Polígon de Can Sant Joan, que van tenir lloc el dia 14 de setembre. Els treballadors van decidir de convocar una vaga per aquell dia, coincidint amb la visita a la factoria del president de la Generalitat, Jordi Pujol, a Tacte d'inauguració, com a amenaça per aconseguir l'atenció de l'empresa. Davant la posició dels treballadors, la directiva es va mostrar disposada a negociar i van arribar a acordar l'augment d'un punt per sobre del conveni provincial, amb caràcter retroactiu, i una concessió d'ajut escolar de 12.000 pessetes anuals als treballadors amb fills d'entre 3 i 16 anys. A més, en aquella ocasió, l'empresa va manifestar la intenció de recuperar el dia de la família, els ajuts a activitats esportives i un increment de la subvenció de menjador. La directiva va plantejar la possibilitat de continuar negociant a partir d'aquest dilluns dia 26, i els treballadors ho van acceptar.

CM. • Sant Cugat.— El comitè d'empresa de la multinacional japonesa Sharp es va reunir dilluns amb la directiva per continuar negociant la plataforma reivindicativa que els treballadors van presentar el mes de juliol.

L'empresa, segons els treballadors, «va mostrar voluntat negociadora i va plantejar davant el comitè el seu parer respecte a algunes de les qüestions que inclou la plataforma». Però a la reunió no van arribar a cap decisió concreta. El comitè va decidir reunir-se en privat ahir dijous per confirmar la posició que pren en la negociació. La direcció de l'em-presa i els treballadors es tornaran a reunir dilluns per començar a tancar els acords sobre les reivindicacions que fan referència a l'aspecte social.

La negociació va començar abans de la inauguració de la nova línia de fax de la factoria i la presentació oficial de les noves

LABORAL

Els treballadors de l'Ajuntament votaran en

referèndum el Fons Social Volen que se'n faci una gestió equitativa

CM. • Sant Cugat.— El comitè de treballadors de l'Ajuntament va decidir, divendres passat, convocar un referèndum per a l'aprovació del Fons Social. La votació es durà a terme dimecres que ve.

El Fons Social de l'Ajuntament de Sant Cugat presenta un caràcter nou respecte a d'altres convenis perquè, segons el president del comitè d'empresa, Francesc Garcia, «proposa un apropament dels treballadors als seus representants i una gestió més adequada dels diners».

La partida econòmica que preveu tenir el Fons Social de l'Ajuntament provindrà dels pressupostos municipals i d'una aportació d'organismes públics o privats. Els diners seran destinats a obtenir millores socials per a tots els treballadors i permetrà d'exercir un control sobre les despeses, la racionalització dels recursos econòmics i la distribució

equitativa en funció de les càrregues familiars que té cada treballador.

El Fons Social proposa desenvolupar l'assegurança de vida, la jubilació i els drets passius, l'accés a crèdits preferencials i la promoció de la residència a Sant Cugat.

Segons que indica l'estudi econòmic i de viabilitat del Fons Social, destinaran un total de 10.500.000 pessetes, en concepte de prestacions sanitàries complementàries, a més d'una partida addicional de caràcter urgent d'un milió.

El pressupost serà distribuït entre els treballadors de manera inversament proporcional al sou. Destinaran un total de 10.600 pessetes als qui cobren el sou més alt i 34.311 pessetes als peons. A més, han determinat un coeficient del 0,95 per cent per als solters i d'un 1 per cent per als casats, que augmenta d'un 0,05 per cent per cada fill.

El Vallès Occidental encapçala la creació de llocs de treball

CATI MORELL • Sant Cugat— El Vallès Occidental s'ha col·locat en el primer lloc en la creació de llocs de treball (18 per cent), seguit del Barcelonès (17 per cent), tot responent al fort increment de la inversió industrial a Catalunya, que durant el primer trimestre de l'any va registrar un total de 30.189 milions de pessetes. L'augment de la inversió es va traduir en la creació de 306 noves empreses i en la reinversió a 185 ampliacions d'instal·lacions industrials ja existents. Les comarques del Baix Camp, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental ,van ser les principals receptores d'aquesta inversió, amb un 25, un 18 i un 15 per cent, respectivament.

Les noves empreses industrials van representar el 72,6 per cent de la inversió trimestral, amb un total de 21.920 milions de pessetes, mentre que les ampliacions van concentrar el 27,4 per cent restant, amb un total de 8.269 milions de pessetes. La creació de feina vinculada a la inversió industrial es va elevar durant els tres primers mesos de l'any a 3.797 llocs de treball. Els nous centres industrials que es van crear en aquest període abracen el 77,3 per cent de la generació d'ocupació, amb un total de 2.934 llocs nous. El 22,7 per cent restant correspon als 863 llocs de treball creats per les indústries que han ampliat capital. El sector industrial que va concentrar el volum més gran d'inversió, entre gener i març, va ser el de productes metàl·lics, amb un 32 per cent del total. El segueixen el sector de productes alimetaris, begudes i tabacs, amb un 19 per cent. Aquests dos sectors representen el 12 i el 15 per cent respectivament dels llocs de treball que s'han creat a Catalunya, i el 51 per cent de la inversió generada.

Kemper aconsegueix el control del 65 per cent de la firma Kepro • Sant Cugat.— La família Ro-sillo ha venut el 15 per cent de la seva participació a la societat nord-americana Kepro, promotora del complex immobiliari Diagonal Mar Barcelona, entre altres. El paquet participatiu, l'ha comprat l'asseguradora Kemper, que ja participava amb un 50 per cent del capital del projecte Diagonal Mar. Amb aquesta operació, Kemper ha aconseguit el 65 per cent del capital de Kepro, mentre que el 35 per cent restant queda en mans de la immobiliària nord-americana Prime Group, segons que ha informat la societat promotora. Segons la firma, el canvi no afectarà de cap manera el desenvolupament del projecte, que en la primera fase implicarà una inversió de 60 mil milions de pessetes i donarà feina a un total de 4.000 persones. El complex Diagonal Mar, la inversió total del qual puja a uns 200 mil milions, és un dels projectes més importants de la Barcelona pos-tolímpica i de la promotora. / CM.

Autocugat SA redueix capital H Sant Cugat.— L'empresa Au-tocugat SA ha acordat fer una reducció de capital a zero pessetes per compensar les pèrdues i, a partir d'aquesta reducció, augmentar el capital de manera moderada fins arribar als 30 milions de pessetes. D'altra banda, el Nou Col·legi de Foment SL es dissol i liquida amb un actiu i un passiu de 600 mil pessetes / C M .

c Ifil ELECTROllAR S. A.

HI-FI

VÍDEO

TELEVISIÓ

ELECTRODOMÈSTICS

AIRE CONDICIONAT

SERVEI GARANTIT

Santa Maria, 40 [ f i ">»<-! 02 71

0 '190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

JOGUINES

A4ACGA

Santa Maria, 44 - Tel. b/4 l i l j - OH I 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

^

"^C OBJECTES DE REGAL

LLISTES DE NOCES

( ama s.iri.i M,r i . i . I 0 i t-l i )74 O i 54

U l l " SANI CUGAT DEL VALLÈS

u i :

St.i Maria !1 l.-l i f S l t . r . t

OH MO SANT CUGAT DEL VALLÈS

Han i·lun.n

Levis S T O R E

><A^&

^ Y ^ j ^ i

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES

UNITED COLORS OF B E N E T T O N .

Santa Maria, 21 • Tel. 674 85 02 08190 Sant Cugat del Vallès

Ja tenim la col·lecció

tardor hivern

ffercauins

C/Sta. M.in.i, 2 5 Tel. 58') i l ' H

SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos a color en 1 hora

• Diapositives en 1 hora

• Diapositives a paper en 2 hores

• Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a b mateixa botiga)

• Servei públic de fax

• I ara també un nou servei, li passem les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24

SANT CUGAT

Av. Catalunya. 72 Tel. i fax 580 1 9 53 Cerdanyola

'Boutique

Santa Maria, 1 Í5 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 675 55 09

ÍROUOT PASTISSER - CONFITER

Santa Maria, 11 - Telèfon 674 13 52 • 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SERGI BARNILS, A TORÍ

L'artista santcugatenc Sergi Barnils participarà properament en la Fira d'Art Modern i Contemporani —una de les més importants del circuit artístic— que tindrà lloc a la ciutat italiana de Torí. Plana 18.

17 • Divendres, 30 de setembre de 1994 COMPARAR DIBUIXOS

L'artista i professora de l'Escola d'Art Municipal Maria Roldàn ha realitzat recentment un estudi comparatiu dels dibuixos dels nens de diverses escoles catalanes i japoneses. Plana 19.

PRIMER ANIVERSARI DEL TEATRE-AUDITORI1

Fragments de Sabó, Sabó, de Pep Bou, i un concert a dos pianos a càrrec d'Albert Guinovart i Eric Le Sage van ser els dos espectacles escollits per commemorar dilluns passat el primer

aniversari del Teatre-auditori de Sant Cugat. Pep Bou es va posar el públic a la butxaca amb la màgia de les seves bombolles i els dos pianistes van haver de fer tres bisos. Van assistir a l'a

niversari, amb invitació, unes tres-cen-tes seixanta persones. Entre els presents es podia veure gairebé tota la classe política local, alguns —molt pocs— artistes famosos, com ara el

A l'esquerra, els pianistes Albert Guinovart i Enric Le Sage. A la dreta, dos moments de l'espectacle de Pep Bou. Foto: MANÉ ESPINOSA

Dos espectacles originals a l'aniversari del Teatre-auditori del Centre Cultural L'espectacle Sabó Sabó es podrà veure

el 4 de novembre al mateix teatre La dansa obrirà la nova temporada del Teatre-auditori d'aquí a una setmana

EMMAANSOLA • Sant Cugat.— El Teatre-auditori va celebrar el primer aniversari amb l'espectacle Sabó-Sabó de Pep Bou, i el concert a dos

pianos d'Albert Guinovart i Enric Le Sage. Tots dos es van caracteritzar per l'originalitat, perquè en tots dos casos es tracta d'espectacles no gens freqüents i de difícil posada en escena, ja que, per exemple, dos pianos dalt d'un escenari requereixen un espai gran com el del nostre teatre.

L'espectacle de Pep Bou, més conegut i representat a l'estranger, va sorprendre per la utilització del sabó com l'element artístic que separa el món real del somiat.

Personatges teatrals, llum, música i sabó configuren belles imatges estètiques per mitjà de les quals l'artesà intenta atrapar el somni de l'element femení que se li apareix. Aquest treball confirma l'evolució de Pep Bou des del seu primer espectacle Bufaplanetes, un joc a través d'una fràgil manipulació de bombolles de sabó, a Sabó Sabó, on aquestes prenen continuïtat en el pla horitzontal, guanyen estètica i obren més possibilitats per a properes obres. Aquests dos espectacles de Pep Bou formen part de la trilogia que s'acaba amb El Vapor, en la mateixa línia que els altres, on el sabó és l'element generador d'i

matges. Pep Bou va ser acompanyat pels actors Marta Carrasco i Jaume Ventura.

El concert per a dos pianos va anar a càrrec d'Albert Guinovart, creador dels musicals Mar i Cel i Flor de nit, a més de la banda musical d'El llarg hivern, i Eric Le Sage, que la temporada passada ha fet més de 50 concerts per Anglaterra, Itàlia, Bèlgica, Ucraïna, Alemanya, el Japó i diversos països de Sud-amèrica. Tots dos músics van interpretar la Suite núm, 2, op. 17 de Sergei Rachmaninov i Scaramouche de Danius Milhaud. Els aplaudiments del públic es van repetir fins a aconseguir els tres bisos.

Dos petits moviments del compositor francès Jean Français i una peça musical del popular compositor americà George Gershwin van posar punt final a la nit d'aniversari.

Abans de començar el concert, Guinovart va adreçar unes paraules al públic felicitant-lo per l'aniversari del Teatre-auditori i per les característiques d'un espai com aquest. Amb aquest parlament, l'únic de la jornada, Guinovart va aclarir les recents afirmacions del popular actor català Miquel Cors, que al pregó de Valldoreix va atribuir-li uns suposats comentaris sobre les deficiències tècni-q u e s d ' a q u e s t t e a t r e .

Presència del Centre Cultural a la cartellera barcelonina P.T.

• Les estrenes teatrals absolutes no han estat gaire abundants aquest setembre a la cartellera teatral de Barcelona. Actualment, de les nou obres que hi ha en cartell, tres han passat pel Teatre-auditori de la nostra ciutat i una s'ha acabat de preparar en aquestes mateixes instal·lacions.

El Teatre Condal, el Teatreneu i el Villarroel Teatre han iniciat

la temporada amb La sombra del Tenorio, que interpreta Rafael Al-varez «el Brujo», La mort i la donzella (Muntsa Alcaniz substitueix Sílvia Munt) i Homes! de la Companyia T de tea t re . Tres muntatges que es van oferir la temporada passada dins la programació del Teatre-auditori. I, encara més, les tres foren estrenades a Sant Cugat.

La peça teatral assajada al Tea

tre-auditori és La Loba, que es representa al Teatre Goya. Apreciem, doncs, que la presència del Centre Cultural Sant Cugat dins el panorama teatral català és notable.

De les set'£ coproduccions i produccions de la temporada passada, vuit són muntatges teatrals, tres dels quals van ser produccions absolutes. En el terreny de les coproduccions hi ha el muntatge

La gavina d'Anton Txèkhov, que vam veure al mateix escenari del Teatre-auditori, amb els santcu-gatencs Sílvia Servan i Joan Ber-langa. Aquest espectacle ha estat programat pel SAT de Sant Andreu del 19 d'octubre al 6 de novembre.

Pretèrit Perfecte, Pep Bou, la companyia Metros i el muntatge Alaska es troben entre les properes coproduccions.

músic Santi Arisa i la cantant Nina. L'actor Miquel Cors, que darrerament s'ha fet encara més popular entre nosaltres per les crítiques que va fer del Teatre-auditori , no hi va anar.

Un aniversari quasi en família amb el fantasma de Miquel Cors

XAVIER BORRÀS I Sant Cugat.— El primer aniversari del Teatre-auditori va ser un acte discret, gairebé íntim. Sense grans recepcions, ni discursos, ni presència de famosos amb mor-bo. Fet que neguitejà força els periodistes assistents, que privats de camada suculenta, es van dedicar a fer-li la vida impossible al sofert cap de premsa del Centre, Josep Tugues, que va ser assetjat sota els crits de guerra de «parlarà algú?», «ha vingut cap famós?». De fet, havia vingut gairebé tota la plana major de l'Ajuntament: alcalde, regidors i caps dels principals partits polítics, però la seva presència més aviat donava a Tacte un cert aire de reunió familiar, incrementat pel fet que l'assistència, tot i que nombrosa, no era pas massiva: les característiques de l'espectacle d'en Pep Bou havien obligat a rebaixar gairebé de dues-centes localitats la capacitat habitual de la sala. Els espectacles escollits reforçaven la impressió: tot i que d'una qualitat artística fora de dubte, les bombolles d'en Pep Bou i els pianos de Guinovart i Le Sage semblaven demanar un marc recollit, íntim. Pep Bou va reduir dràsticament l'espai escènic, i els pianos dels dos virtuosos s'empetitien dins la immensa mar de vellut blau del teló de fons. El mateix alcalde, Joan Aymerich, va comentar a l'hora del cava que «a mi realment (sense entrar a valorar si ha estat bo o dolent) no em sembla que hagi estat un espectacle digne de la celebració d' -n primer aniversari».

Tomàs Seix, responsable del Centre, ho va justificar: «l'espec-tacularitat, de vegades, és molt fàcil» —va dir— «a allò que cal donar prioritat és un marge alt de qualitat». Seix també va respondre les crítiques de l'actor Miquel Cors. «Amb aquelles declaracions, demostra que no coneix aquest teatre. Ell mai no ha necessitat ni motxilla ni xiruques per anar pels camerinos perquè, senzillament, mai no ha tingut interès d'anar-hi». Seix hi va afegir que, pel que fa a les condicions acústiques, l'auditori es fa servir per fer-hi enregistraments en disc compacte de les orquestres més grans del país «i això alguna cosa deu voler dir». Després d'afirmar que «el senyor Miquel Cors deu tenir algun problema d'orella», el va convidar ben cordialment que visités les instal·lacions. Miquel Cors havia criticat, entre altres coses, l'acústica del teatre, adduint declaracions d'Albert Guinovart, que el músic mateix va desmentir: «Deu ser un malentès. Jo mai no he dit això, i a més l'acústica d'aquest auditori em sembla molt bona. Sí que he criticat en general els auditoris nous, perquè sembla que el que menys interessa als arquitectes és l'acústica, però dels moderns jo diria que aquest és el millor dels que conec».

18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de setembre de 1994

ART

Sergi Barnils exposa a la Fira d'Art Modern i Contemporani de Torí

Galeristes de tot el món participaran a la mostra

hMMA ANSOl.A

H Sant Cugat. Artistes d'arreu del món s'aplet;;tr;tn a la primera Fira d'Art Modern i Contemporani que tindrà lloe a la ciutat italiana de Ton. Artissima. L'artista santcu-

I a I ira d'Ari Modern i Contemporani de Ton . també coneguda com Artissima, es ta per primera vegada i hi participen artistes d'a-ri'eu tlel mon, sobretot d 'Europa, el lapó i els l 'stals l 'nits . Fa mostra te l'ohjectiu de donar a conèixer i difondre Ics cii\cr-.es manifestacions d'art- plàstiques. FI sauteugatene Sergi Barnils h,t estat un dels deu artistes de l'Fstat Fspanvol escollits per la galcrista de Saragossa Lourdes Jauregui. que aposta per obrir nous camps de difusió de I art. Ln declaracions feies a Radio Sant Cugat. Sergi ha afirmat que -es un bon moment per gaudir de l'esclat d'art que hi haurà a Itàlia durant la mostra desprès d'un període d'incertesa per a galensle- i artistes. Sembla que l'art es torna a animar desprès d'uns mesos de Jcsanmi ••.

Harnils es un dels artistes catalans que s'ha destacat darrerament per la seva personalitat pictòrica en el panorama de Ics joves geneiacioiïs d'artistes de Catalunya.

I a traieclóiia artística de Barnils va començar a la facultat de Belles Arts i en l 'aprenentatge del dibuix i la pintura a l'estudi del pintor N. Valls. Mes endavant. va assisiui a l'F.seola de Treball de Barcelona per aprendre l'art cle la ceràmica, professió que va exercir durant uns anys. Al principi. Barnils va compaginar la ceràmica amb la pintura, de manera que en aquest temps la seva pintura va experimentar una evolució gairebé meteòrica: va passar de ser una obra amb elements totalment figuratius a configurar-se com una obra indiscutiblement personal.

Alguns crítics han dit que la

gatenc Sergi Barnils hi participarà juntament amb un altre artista català. Josep M. Avilés, i set més de l'Estat Espanyol. Fourdes Jauregui ha estat la galerista que ha portat a terme la iniciativa de difondre l'obra d'aquests ar-

No és la primera vegada que Sergi Barnils exposa a Europa. 1. exposat a Alemanya i ja ho havia fet a Itàlia.

pintura de Barnils. si be en un principi tenia la influencia de Paul Klee i de Joan Miró. el- darrers anys s'ha anat consolidant amb caràcter propi i ha aconseguit en

dinsar l 'espectador en una poètica personal que recrea atmosferes espirituals i que respira misticisme.

Les ceres, el material emprat

tistes arreu de món, perquè la mostra no permet la presentació de treballis privats si no es a través de galeries. Aquesta nova mostra sembla que contribueix a aixecar els ànims tant d'artistes com de galeristes.

en les seves obres, han estat una important aportació en el camp de les arts plàstiques. En pocs anys Barnils s'ha convertit en un virtuós del treball amb ceres. Tant el món de la crítica com els galeristes ja el consideren pioner en aquesta tècnica de quatre anys ençà.

F'obra de Barnils és prou coneguda a Alemanya, sobretot a les ciutats de Berlín, Hamburg i Düsseldorf, tant en exposicions individuals i privades com en col·leccions particulars. Museus de Girona, Barcelona, Turquia i la república txeca han acollit les seves obres, així com també altres ciutats de Catalunya, els Països Baixos i les Illes Balears.

Tota l'evolució pictòrica de Sergi Barnils s'ha desenvolupat a Sant Cugat i el seu estudi, situat al centre històric davant el monestir, ha influït, probablement, en la seva pintura, on evoca colors, formes i siluetes en espais que es poden reconèixer subtilment.

En total, són cinc obres les que ha de presentar a Torí cada artista a través d'una determinada galeria, Fa Fira quedarà inaugurada oficialment divendres 30 de setembre i s'acabarà el 4 d'octubre. Fa mostra té com a objectiu prio-ritari contactar amb les diverses galeries d'arreu del món més que no pas la venda a espais privats o particulars. Tot i que és la primera vegada que es fa Artissima, tant artistes com galeristes hi veuen bones perspectives perquè es consolidi, ja que arrenca amb molta energia. A més de la galeria de Fourdes Jauregui. entre tres i quatres galeries més de l'Estat Espanyol seran presents a la mostra italiana.

Començament de dues històries

I ORÍGENS Lloc: Antiga Estació dels Ferrocarrils Catalans de Rubí. Autors: t'ep Borràs i Txema Rico.

l'hRH PK H

A la nostra societat occidental hi ha hagut molts artistes que han quedat fascinats per la singularitat de

les ciutats àrabs. Els espais claustrofòbies amb mancan de llum dels socs (els mercats), els encantadors de serps, són el retrobament o font d'inspiració d'artistes, que troben en ciutats com Marràqueix la intensitat del color i la potència desconcertant de Ics seves relacions personals. Altres creadors han quedat fascinats per l'estètica de les nostres ciutats modernes. Les construccions d'acer i vidre, on es reflecteixen la intensitat dels carrers i la diversitat dels ciutadans, son brou de cultiu que els artistes contemporanis han utilitzat per expressar-se. En una primera observació, aquests dos models de ciutats o de cultures podrien senblar antagònics, rivals en un mateix temps; però si visitem l'exposició dels dos joves artistes Pep Borràs i Txema Rico trobarem un subtil fil de connexió en els dos models d'urbs. Als dibuixos de Txema Rico. trobem l'exuberància de Ics vides horitzontals de la cultura del Magrib; en les construccions de fusta de Pep Borràs, t robem metàfores verticals de les metròpolis. L'horitzontalitat de la cultura del desert i la verticalitat de la cultura de l'ascensor es troben en el títol de l'exposició: «Orígens-, llavors dels extrems. Fes construccions laberíntiques de fusta reciclada de Pep Borràs són fruit d'un treball de camp i de recerca de materials de desfeta que, pocs minuts abans de l'arribada de l'artista, eren elements sobrers d'una ciutat opulenta. Són fustes que deixen la qualitat de sòlit per convertir-se en suggeriments i records de les nostres metròpolis particulars. Els quadres de Txema Rico. són cl diari d'un pintor; la relectura d'un artista que escriu amb les pintures i els colors. Són les descripcions potents d'un cultura que es troba a la cantonada.

TEMPORADA 1992-1993 del ' l al 18 d'octubre

PRESENTACIÓ «LLIBRE NEGRE»

TEATRE

COMES

LAPORTA

CASADEMONT

RAFAEL GRIERA

BRUGALLA

SUSAGNA URGELL

DANÉSJORDI

ROMEU

LLÀCER

SARQUELLA

LLUÍS ROURA

VIVES FIERRO

Ni ho Somiïs Floresta,

JORDI BORDLS

HSant Cugat.— El primer director de Fila Zero de la Unió Sant-cugatenca. Ernest Naté. començarà aviat un taller amb set actors del grup florestà Ni ho Somiïs. La secció teatral de l'Associació Esportiva i Cultural de la Floresta continuarà com a grup d'esplai sota la direcció de Salvador Esplugues, tot i que la meitat dels actors ha decidit sortir de la formació «per prendre 's el teatre més seriosament», com afirma un dels joves, Oriol Lairiza.

Ernest Naté ha decidit fer de director als joves de la Floresta perquè «són un grup molt inte-

: un nou grup teatral de la dirigit per Ernest Naté ressat a treballar el teatre, més que no pas a fer obres». Els joves han fet diversos cursets i tallers i alguns volen entrar a estudiar a l'Institut de Teatre . Abans havien proposat a l'actriu santeu-gatenea Sílvia Servan que els fes de directora, però ella no es va veure a m b poss ib l i ta t s d 'ajudar-los i els va recomanar Naté, el director que la va preparar per entrar a l'Institut del Teatre . Lairiza ha comentat a Els 4 Cantons que està molt content que Naté hagi acceptat la direcció i que, de moment , no tenen «l'ansietat de preparar cap obra de teatre».

El director, que ja fa temps

va demanar l'excedència del grup Fila Zero , espera que aquesta vegada pugui treballar sense les pressions que representa haver de preparar un espectacle per una data concreta. El nou col·lectiu ha demanat un local per assajar a l 'Ajuntament, «que sigui obert a la nit entre setmana, perquè tots treballem o estudiem», comenta Lairiza.

El renovat Ni ho Somiïs començarà els assaigs demà dissabte al Centre Cívic de la Floresta, com ja ha fet els dos darrers anys. La formació treballarà amb vuit noies del grup anterior i alguns actors nous.

VI sopar amb pintors

per a socis del Fons d'Art

Salla Rlusffiol

Santiago R usi noi, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

R Torreblanca J o s e p P u i g i C a d i i f a l c h , s /n . T. 5 8 9 2 4 8 1

250 ptes TOTA LA NIT Parquing Cinemes i Auditori

Obert les 24h. PI P ILLATGE - S'ADMETEN ABONATS

<$£%!• Servei

+(t*^|[)+Gratuïta 7 ^ Domicili

Mercat Pere San, 120 5 8 9 1 4 4 8

Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 6 7 5 1 3 89 , _ , , . ,

cr-.es

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 19

L'artista i professora de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat Maria Roldàn Valiente ha realitzat recentment un estudi comparatiu dels dibuixos que realitzen les nenes i els nens de les escoles públiques

ART/ENSENYAMENT

de l'àrea metropolitana de Barcelona i de Tòquio. El dibuix tradicionalment ha estat un mitjà d'expressió que permet comprendre els pensaments i les inquietuds dels qui els realitzen. L'artista sant-

cugatenca es va proposar realitzar un estudi comparatiu sobre el dibuix en les escoles públiques amb nens 6 i 10 anys. Aquest treball ha estat documentat amb material audiovisual.

s

M A R I A R Q L D A N . Artista i professora de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat

«El còmic condiciona els nens japonesos» PERE PICH

• Sant Cugat.— En quines dates es va realitzar el treball?

—«A l'àrea de Barcelona va ser el mes de maig i juny d'aquest any. A les escoles japoneses el mes de juliol.»

—Quines escoles catalanes va seleccionar per al seu treball?

—«L'escola del Bosc de la ciutat de Barcelona; l'escola Nabí de Vallvidrera; l'escola de la Floresta de Sant Cugat i l'escola Maria Montesori de Rubí. Com podeu veure, vaig realitzar una selecció de les escoles per motius sòcio-econòmics.»

—I les del Japó? —«Uf, és impossible de pro

nunciar-ne els noms i d'enten-dre'Is o d'escriure'ls, però podem esmentar les ciutats on eren: Ka-waguchi, Musahi Muroyama. Akabane i Kamakura.»

—Hi ha grans diferències en la manera de dibuixar entre els nens catalans i els japonesos?

—«Menys del que jo pensava. però suficient com per diferenciar els dos tipus de dibuixos.»

—Quins temes van dibuixar els nens?

—«El treball tenia dues parts. La primera era la realització d'un dibuix sobre el tema de la família a casa. La segona era una pintura en què intervenia el color i que consistia a pintar els voltans de la seva casa, la seva ciutat o un paisatge que recordessin.»

—Per què va escollir aquests temes?

—«Perquè eren els més propers als nens i eren els temes més fàcils de realitzar. Per entendre el nen cal tocar els temes que li són més propers; calia limitar-los per trobar uns punts de coincidència entre les dues cultures.»

—Quines diferències bàsiques

Maria Roldàn, amb els nens d'una escola on ha realitzat el seu estudi.

hi troba en els dibuixos? —«La distribució de l'espai: els

nens japonesos omplen tot l'espai del paper, mentre que en els dibuixos dels nens catalans hi ha més espais buits. El traç o línia dels japonesos és més segur, però més impersonal. Els nens catalans tenen un traç més insegur però més diferenciat entre els propis nens; el dibuix dels catalans és més personal. A les escoles japoneses el dibuix està molt influït pel còmic. Els nens veuen moltes imatges de còmic a la televisió,

en les llibres, o també a la publicitat. Tota aquesta informació tractada en forma de còmic condiciona els seus dibuixos. En aquest moment estic realitzant les conclusions de l'estudi i falta concretar i definir per establir les últimes conclusions.»

—Es publicarà el seu treball? —«El meu interès és publi

car-lo i distribuir-lo als professors de les diferentes escoles. L'editorial Kodansha de la ciutat de Tòquio ens va concedir una beca per realitzar el treball a la seva

ciutat; possiblement la mateixa editorial el publicarà.»

—Es publicarà a Catalunya? —«Depèn. Quan estigui rea

litzat, el presentaré a la Conselleria d'Ensenyament perquè considero que pot ser d'interès educatiu per al professorat.»

—Que la va sorprendre especialment dels dibuixos japonesos?

—«Tots els dibuixos tenen els ulls dels personatges grans i rodons; en canvi la gran diferencia física entre la gent oriental i l'occidental és la forma dels ulls.»

Noves exposicions d'art a Sant Cugat

PERE PICH • Sant Cugat.— Amb el començament del mes d'octubre, es produeix la renovació d'exposicions a les sales i galeries d'art de Sant Cugat. Avui divendres, la sala Associació d'Idees, situada al carrer Sant Bertomeu n. 4, inaugura una exposició de pintures d'Isida Cahué, realitzades amb una intere-sant tècnica a l'oli. L'exposició estarà oberta fins el 22 d'octubre.

El mateix divendres, s'inaugura la mostra dels 14 pintors colombians a la Casa de Cultura de Sant Cugat Els pintors que hi exposen són: P. Aldana, M. Caicedo, L.M. Caicedo, J. Cuéllar, M. Garcia, A. Gross, R.C. Marrero, R. Monsalve, M.E. Moreno, X. Or-maza, M. Prieto, M. Torres, C.V. Cuadras i M.V. Villar.

La Sala Rusinol presenta una mos t ra t i tu lada Temporada 1992-1993, amb una selecció de pintures dels artistes que hi van exposar la citada temporada. Els pintors que hi exposen fins el 18 d'octubre són: J. Comes, J. La-porte, F. Casademont, Rafael Griera, J. Brugalla, Susagna Ur-gel, Danésjordi, Romeu, T. Llà-cer, J. Sarquella, Lluís Roura i Vives Fierro. El proper dissabte dia 1, la Sala Rusinol presentarà el llibre Temporada 1992-1993, escrit per Francesc Galí, que recull les activitats de la galeria; el mateix dissabte es realitzarà el ver-nissatge amb l'assistència dels pintors i de l'autor del llibre.

Canals Galeria d'Art inaugurarà el dimarts dia 4 d'octubre una exposició del pintor Miquel Conde (EUA, 1939), fill de pare mexicà i mare nord-americana i que té una de les seves residències a Sitges des de l'any 1969. Artista d'àmplia biografia, presenta ara a Sant Cugat el resultat final del seu treball dels dos últims anys, en què aquest dibuixant i gravador plasma tota la força de la línia i del color. L'artista ha realitzat més dues-centes exposicions individuals. Amb aquesta exposició Canals Galeria d'Art proposa una faceta personal d'un artista contemporani.

El divendres 7 d'octubre s'inaugurarà al Comú d'Encamp del Principat d'Andorra la Mostra d'Art Contemporani Català.

ART

L'Escola Municipal d'Art inicia una nova etapa a la nova seu de la Casa Mònaco Les obres han permès millorar la qualitat de les instal·lacions

BALLS DE SALO

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— L'Escola Municipal d'Art, que depèn del Patronat Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Sant Cugat, s'ha traslladat de la Casa de Cultura a la Casa Mònaco, on fins el curs 1992-93 hi va haver l'actual Institut d'Ensenyament Secundari Angeleta Ferrer. Les obres d'adequació de la nova seu, que van durar gairebé 6 mesos, es van acabar abans de l'estiu, època en que es va aprofitar per fer el trasllat a les noves dependències. Segons Conxa Martínez, directora de l'Escola d'Art, «les obres han servit per millorar la qualitat de les instal·lacions redistribuint espais més funcionals per als alumnes de tallers lliures i per als alumnes oficials». Queda per resoldre la instal·lació de l'ascensor per atendre minusvalies i altres necessitats que puguin sorgir. L'escola actual, que abans estava situada a la Casa de Cultura, al costat del Monestir, no és tan cèntrica com l'anterior. El professorat que hi treballa pensa que amb el temps la gent de

Sant Cugat «descobrirà» la seva nova ubicació, que ara té l'entrada pel carrer Pahissa 1-5 i que en el futur és previst que sigui per Cànovas del Castillo 38.

L'escola, que té un equip de 13 professors que es reuneix periòdicament per marcar les línies pedagògiques del centre, està reconeguda oficialment i té un consell escolar en què hi participen alumnes, professorat i personal de l'Ajuntament.

Els 16 anys d'història han consolidat un ensenyament de qualitat, una oferta àmplia i oberta a totes les edats i un equip de professors amb experiència i amb bon domini de les seves especialitats.

D'una banda, l'ensenyament oficial, que va començar les classes el dia 26, imparteix el curs preparatori i dos d'oficials, amb horaris matinals de 9 a 13 i dues tardes de 4 a 8. L'alumnat bàsicament està format per gent jove amb una mitjana que ronda els 20 anys. La titulació que es dóna és la de graduat en arts plàstiques

i oficis artístics en l'especialtat corresponent. Per segon any consecutiu s'imparteix l'especialitat d'il·lustració com a mòdul III de la reforma educativa.

D'altra banda, els alumnes lliures, que començaran les classes el dilluns 3 d'octubre, poden cursar les especialitats de dibuix artístic i pintura, de ceràmica i d'iniciació al volum i al modelatge. Aquest darrer taller es presenta com a novetat aquest curs. Amb la matrícula encara oberta, els cursos lliures, en els quals hi participa gent de totes les edats —per apun-tar-s'hi no es necessita cap titulació^—, pretenen no entretenir sinó formar en les tècniques de les arts plàstiques. A més de les matèries específiques de cada taller, tots es complementen amb conferències, visites a museus i exposicions, projectes i les matèries de dibuix i història de l'art.

L'horari per a informació i matriculació és als matins d ' l i a 13 hores i a les tardes de 17 a 20. Per fer consultes, cal telefonar al 674.13.10.

OS TRIMESTRALS E-NOVEMBRE-DKSEMBRE '94

DOBLE-VALS ANGLÈS RO-SAMBA-VALS VIENÈS , CHA-CHA-CHA

* * •

UUII , IV, V i medaHa de Bronze,

tJ*i*$ti<fe to tarda a

20 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CAN TONS / Divendres, 30 de setembre de 1994

LLETRES I

Tots som de Cadaqués M I I VOCAHUl ARI I)i:

( A I l A U l l S Autora: l' i ncsta Sala l·lliloiial l'aisital (li·iiiTi' I >iccionati. Pàgines. 144

\ l< I M l'Alil S.IDHDA

U n dels encants de ( aela-qué.s és el l'ullar que no acaba du ser compartible. cl -.alar exòtic i proper.

el vocabulari isolat, les expressions sense traducció mes enllà del cap de ( r e u s . (Juan estudiava a l'insiiiiii de Figueres. sense sos-pilai encara la relació entre llengua i identitat, atributa inconscientment una personalitat singular als alumnes de < 'adacjties. Darrere acjiiell parlar a tnntal s'Iii havia d'amagar per torça mi caràcter propi; la riquesa de vocabulari havia de ser el rellcx de la licjuesa d'esperit I n concret, la ràpida \eir.inteca entre elues cadaqucscliqucs amb c|lii compartia aula m'omplia d'enveja. Files m'entenien perlectament. però |o ignoiava ae]ucll argot deliciós, > ai \o Ics teia d'alguna manera superiors.

l a tigucicnca Prncsla Sala. actualment professora a l'Institut de ('lelicies de l'I diicaeio de (i irona. ha dedicat la seva tesi doctoral i gran part del seu temps a aquest esmunveelis obieete d'estudi. Al I9X"! en va analit/at la tonetiea. la morloloma. la sintaxi i el lèxic a /•.'/ parlar de Ctiihi</uc\. un llibret dirigit a lectors universitaris, [d dar i er capítol, convenientment re-visal i ampliat, s'ha convertit ara en /./ vocabulari de < 'ailaqucs. destinat a un públic mes ampli. Desprès d'una introducció històrica, en que I autora remarca les coincidències entre el cadaquesenc i els parlats balearics. en particular l'eivissenc Eivissa ta la competència a C'adac|ites en la geografia mítica . comença el diccionari. centrat sobretot en paraules de l'ambil familiar, de la pesca i del clima. \ o s'hi troba eap paraula grollera o malsonant: o be el parlar de Cadaqués no n'ulilil/a. o be la compiladora ha considerat que no eren dignes de figurar en el llibre.

I n uns versos celebres i probablement exagerats, Fages de Climent \ a assenyalar que la noia empordanesa «parlant sembla que canta i cantant sembla parlar». Amb /./ vocabulari de Cadaqués

NOVETATS

«El marxisme) ;i final de SÍPJO>:

La filòloga [rnesia Sala. fotografiada l'any passat a la Universitat de (iirona. I i ANN \ ( ARRÜRAS.

a les mans no seiia exacte dir que en alguns casos la prosa es confon amb la poesia. Vegem-ne alguns exemples: la personificació del mar («en m a i - i o de la tramuntana («ja bufa en Juan de Narbona»), expressions com • pic de buit», o mots com «cucurucuc» (caputxa), «treseolins» (marro del cafè), «cori-motï» (debilitat), entre molts altres. Fls símils m'han semblat particularment fecunds: «Fa una calma que ni ses roques se mouen». ••Aquest gavinet talla tant com un gunell |genoll] de dona», «Avui fa una llargada (o-nades llargues] que fuma en pipa».

Fullejant aquest llibre es poden passar estones molt entretingudes, com quan descobrim que antigament viatge era una mesura de temps per indicar l'edat d'un mariner. a partir de la durada d'un viatge per mar a America, o sigui un anv: «(Juan l'Esteve va deixar la vela devia ser un li orno d'uns cinquanta viatges». Fs curiosa també la definició de loco com a superlatiu de boig, i la inclusió del següent exemple: «Aquest no és boig, aquest ja és loco-,

El vocabulari de Cadaqués dóna testimoni d'un treball de camp

tenaç, sens dubte apassionat i que resulta útil per a qualsevol persona que s'interessi pel tema. Des del punt de vista tècnic, però. el llibre va coix de mes d'un peu. Començant pels criteris d'inclusió. lirnesta Sala brinda dos símbols indicatius al costat d'algunes paraules: un significa que la paraula es exclusiva de Cadaqués (fa l'efecte que toies les paraules haurien de ser-ho): l'altre indica que la paraula existeix en altres indrets.

Fa interpretació es complica en el cas de mots que no van seguits de cap d'aquests dos símbols, com per exemple abantes i ahegot. els dos primers del diccionari. Un és una estesa deformació d'abans. l'altre està inclòs a la majoria dels diccionaris generals. Si hem de fer cas del llibre, doncs, lots els catalanoparlants som de Cadaqués. EI problema s'agreuja quan algunes paraules que segons el símbol indicatiu haurien de ser exclusives de Cadaqués es senten a dir de manera regular i natural lluny d'aquest poble, com caguniu. dit.vo, garola. gínjol, llufejar, ram pellar, rexinxolat, tiberi: el mateix es pot aplicar a deformacions po

pulars com bricoquer (per albercoquer) . piella (per paella), xuia per xulla, conna per cotna (óper que no ineloure-hí semmanal) i altres.

Er rors d'edició

l 'na de les funcions dels diccionaris és permetre una consulta ràpida per resoldre dubtes ortografies. L'únic llibre existent dedicat al vocabulari de Cadaqués hauria d'haver-se estalviat els freqüents errors d'edició, sobretot la confusió entre la grafia de vocals atones (cscallots. incstrelada, es-canierlu. mustela) i entre b i v (atavalat. tirant, celebret). Després de llegir enruneu ens trobem amb l'entrada coronell per a la mateixa paraula. Si bé la inducció a la repetició d'aquests errors és lamentable. el mal d'ulls i d 'estómac que causen tampoc es pot menysprear. No acabo d 'entendre per què segons Ernesta Sala els ca-daquesencs diuen bena si a la resta del domini lingüístic s'utilitza la grafia vena.

l ' ún ic consol és recórrer al possibilisme i felicitar-nos per les virtuts del llibre, que també en té: val més això que res.

A la colònia penitenciària KiUR NIH1.I Vulor: Miquel de Pal Editorial: Proa. (iènere: Novel·la. Pàgines: 5fi9.

I·ONC.·PI'KJDI·VAI.I.

E l lector que s 'encara a aquesta novel·la viu una situació similar a la que protagonitza l'heroi, el cavaller

de capella Igur Nebli. Les adversitats i conflictes amb què s'enfronta abans i després de conquerir l'Ultim Laberint de Ciorh-gro sém semblants als que el lector ha d'anar també superant pàgina a pagina, capítol a capítol. Tant l'un com l'altre son dos innocents que baixen de la muntanya i que s'atreveixen a entrar, sent-ne ràpidament cnglolits. en l'estranyesa que regeix aquest món nou i desconegut que Miquel de Palol edifica en la seva segona novel la .

Però un cop vençut el vertigen inicial, acceptades i digerides les dificultats que comporta l'assimilació d'uns paràmetres inhabi-

tuals. el lector te el privilegi de capbussar-se en una obra que se situa en una tendència inusual. una novel·la que s'inscriu de ple en l'àmbit de la literatura civil i que fins ara només havien assajat Jordi Sarsaneelas, amb El martell. i Ventura Ametller, amb Summa Kaotica.

Fs tracta d'explicar de nou, ni més ni menys, com es construeix i com funciona el mon. i esbrinar quin paper moral pot tenir l'aventura particular de l'individu en una societat regida per la tècnica i la voluntat de poder i la lluita eiue al seu voltant s'hi genera. Igur Seblí és l'intent d'un retorn als orígens, al record de l'èpica, al naixement de la literatura. P'Is ecos bíblics, fundaeionals. els ressons de la historiografia grega i llatina recorren tot el llibre, ma-tisats. però. per l 'horror de les antiutopies de Kafka i, sobretot, de Jünger.

Un dels majors encerts de Miquel de Palol és cl dibuix que fa del món imaginari de l 'Imperi,

i que descriu amb una prosa concreta i donant-ne contínuament detalls exactes. Analitza per extens el funcionament burocràtic de l'administració, els conflictes jurídics, l 'ambient enrarit i tancat de les recambres dels governants, ple de cerimonials insòlits que no són res més que estratègies per aconseguir espurnes de poder. 1 al costat d'aquesta jerarquització impenetrable, Miquel de Palol examina de quina manera s'exerceix el domini sobre la societat civil i com els mecanismes de control adopten obligatòriament una cara lúdica o una de sàdica. I ensenya com la mort no té ja cap mena de valor, talment corn si es descrivís una geografia moral en el límit de les últimes coses. Son unes pàgines d'una duresa glaçadora.

Fa qüestió que planteja l'as-cencio i la caiguda d'Igur NebF se centra a descobrir de quina manera es pot sobreviure amb dignitat en un nu'm amb forma de colònia penitenciària i on. sense

que se sàpiga ben bé per què, es processa els seus herois, els seus habitants. Després de l'accés a l'Últim Laberint, Igur Neblí no té la recompensa pròpia dels camins de perfecció clàssics. Miquel de Palol modifica la tradició i organitza un salt mortal. El que l'heroi obté un cop assolit l'èxit és la intuïció que tot estava preparat com un joc. Que el seu acte formava part d 'unes intencions i uns objectius de major magnitud el sentit dels quals se li escapen.

Complerta la seva missió, havent estat utilitzat des d'alguna de les ombres de l 'Imperi, a Igur Neblí no li queda res més que la indigència i i 'esíorç inútil contra la desmemòria històrica.

Igur Meblí és una novel·la feixuga, amb fragments transitables només per perspicaços enigmi.stcs, però enlluerna i fascina, i l'esforç de lectura que exigeix es veu al final compensat de sobres: es contempla de potes enlaire la tradició cultural d'Occident.

Autor: Adam Sehaff. Editorial: Ariel. Pàgines: 231

M Aquest llibre es publica en col·laboració amb la Càtedra Fe-rrater Mora de Pensament Contemporani eiè la Universitat de Girona ja que conté les lliçons que va fer el professor polonès Adam Sehaff del 1 ~ al 2S de juny de 1991 dins dels cursos que s'imparteixen en aquesta càtedra. Tal com explica Anna Ouinlanas en el pròleg del llibre, cal tenir present el moment històric en que es van fer aquestes lliçons: l'anomenat «socialisme real» estava experimentant canvis espectaculars que, poc temps desprès, es van accelerant bruscament. Justament per això, cl llibre constitueix un important testimoni intel·lectual. ja que. partint de l'anàlisi del passat, però sense des-considerar el que estava succeint en el present, intenta extreure'n elements d'interpretació i actuació que poden arribar a ser molt útils en aquests moments de crisi.

<35 anos de Juan Mir ro>:

Autor: Rafael Santos Torroella. Editorial: l'arsifal bdieiones. Pàgines: 157

H El llibre, amb una presentació de Rosa Maria Malet. directora de la Fundació Miro, és una recopilació dels articles que com a crític d'art Rafael Santos Torroella (Portbou. 1914) va dedicar al pintor Joan Miro durant els trenta cine anys en e[uè tots dos van mantenir una relació continuada. Malet destaca, en la presentació. la coherència que hi ha en els disset articles recollits en el llibre i per mitjà dels quals Santos Torroella acosta cl lector a un Joan Mini poc divulgat i mal comprès a la ciutat i al país en què va néixer. Als articles s'afegeix l'epistolari de Miro amb el marxant Josep Dalmau, documentació valuosa per conèixer els inicis de la trajectòria del pintor. Així mateix, també surten a la llum els poemes escrits per Santos Torroella en homenatge a Miro.

«El método Montignac. especial mujer» Autor: Michel Montignac. Editorial: Muchnik Editores. Pàgines: 307.

B Després de l'èxit de Como adel-gazar en comidas de negocios. Còrner para adelgazar i Eas recaus de Michel Montignac. en els quals es desmuntaven els presumptes errors de la dietètica tradicional. Michel Montignac dedica ara un llibre a l'especificitat femenina en matèria de règim i salut. Així. posant especial atenció a les particularitats fisiològiques femenines, Montignac ha adaptat el seu sistema per aprimar a les diferents etapes de la vida sexual i hormona! de les lectores.

«Pagesos cremats» Autor: Narcís Clotet. Editorial: Edicions Grata. Pàgines: 110.

H El periodista Narcís Clotet relata en aquest llibre la història d'unes famílies que han patit les conseqüències dels incendis forestals. La novel·la està marcada per l'actualitat del tema que tracta: milers d'hectàrees cremades en poc temps, destrosses ecològiques greus i pèrdues econòmiques elevades, i una gran quantitat de voluntaris que s'han mobilitzat aquest estiu a Catalunya per intentar aturar el foc.


Edicions 62 i Empúries uneixen esforços en l'àmbit econòmic i administratiu

Les dues editorials mantindran independents els seus segells i les seves directrius literàries PERE PUIG

• Les editorials Empúries i Edicions 62 han arribat a un acord per iniciar un procés de fusió a mitjà termini, l'objectiu del qual serà racionalitzar els seus serveis administratius i

La col·laboració de les editorials Edicions 62 i Empúries començarà a fer-se efectiva a partir del pròxim mes de novembre i es concretarà principalment en el terreny econòmic i administratiu. El pre-acord per començar el procés de fusió es va prendre en una reunió celebrada dijous passat, a la qual van assistir els presidents d'Empúries, Pere Porta-bella, i Edicions 62, Oriol Bohigas, i els directors literaris respectius, Xavier Folch i Josep Maria Castellet.

Xavier Folch fa una valoració «molt positiva» d'aquesta unió d'interessos editorials. «És veritat que en part som competència l'una de l'altra —va dir—, però en una altra gran part també ens podem complementar. Nosaltres, per exemple, tenim una bona col·lecció juvenil consolidada, L'Odissea, i ells no, però en canvi Edicions 62 disposa d'una col·lecció de llibres de burxava, El Cangur, i d'un servei de venda a crèdit molt important, coses que nosaltres no tenim i que ens poden resultar molt beneficioses». Folch afirma que aquesta operació no és una absorció, tot i que Empúries és una editorial més jove

tècnics, per bé que les dues mantindran com fins ara els respectius segells i línies editorials. Segons el director editorial d'Empúries, Xavier Folch, l'acord permetrà «enfortir» les dues empreses i garanteix el pluralisme editorial.

Folch i Castellet, directors literaris d'Empúries i Edicions 62.

i d'una producció més modesta que Edicions 62, i que no s'han plantejat convertir-se en una sola empresa. «Això no ho hem tractat

—va dir—. Entrem en un procés a mitjà termini amb un acord d'intencions, que s'haurà d'anar completant. De moment, l'acord ens

«Edicions 62 és una de les dues grans editorials catalanes i nosaltres hem aconseguit en deu anys ser una de les quatre o cinc que compten. Esperem que el resultat, més que una suma, sigui una multiplicació», va dir Folch.

comportarà disposar aviat d'uns serveis de comptabilitat, gestió i producció que ens permetran afrontar projectes que fins ara ni ens podíem plantejar».

Xavier Folch va comentar que una bona part dels escriptors que publiquen en l'editorial que ell dirigeix ja coneixien amb antelació la iniciativa que es va confirmar dijous passat i que alguns en poden sortir prou afavorits. «En algun sentit és molt clar —va afegir-hi—. Posem per cas, els llibres que ja no tenen més vida en una edició normal i que ja no tornaríem a reeditar poden tenir sortida dins d'una col·lecció de butxaca. Pel que fa als autors, és una millora evident».

L'editor tampoc no descarta que, malgrat que les dues editorials mantindran el seu propi segell i les seves peculiars directrius literàries, es puguin fer coedicions dels dos segells. «És un tema evident —va dir Folch—. Si actualment fem coedicions amb editorials com Anagrama o Tus-quets, amb les quals no tenim una relació tan directa, és lògic que Edicions 62 i nosaltres fem col·laboracions d'aquest tipus en el futur».

Empúries coeditarà amb Anagrama i Tusquets obres de Brando i Camus

p.p. • La col·laboració de l'editorial Empúries amb altres editorials barcelonines prendrà forma els propers mesos d'octubre i novembre amb dos projectes puntuals d'un interès considerable per al mercat del llibre català. Es tracta de la coedició amb l'editorial Anagrama de l'autobiografia de Mar-lon Brando, titulada Les cançons que em va ensenyar la meva mare, i la coedició amb Tusquets de la novel·la pòstuma d'Albert Camus, El primer home. La traducció catalana de la biografia de Marlon Brando ha estat encarregada a Roser Berdagué, Xavier Pàmies i Ernest Riera. L'actor, ajudat per un antic periodista de The New York Times, explica en aquest volum, des de la perspectiva que li dóna haver complert ja els 70 anys, les tragèdies infantils que van marcar el seu caràcter. El monstre de les pantalles del cinema no comenta cap dels seus matrimonis ni parla dels seus fills, però a part d'això ho repassa tot, rodatges, amants, causes polítiques, en un relat que passa amb facilitat de la passió i el dramatisme al divertiment. Tant la versió catalana com la castellana apareixeran en el mercat editorial a principi d'octubre, igual que en la resta de les llengües del món, coincidint amb la Fira Internacional de Frankfurt. Pel que fa a la novel·la de Camus, que es publicarà a final de novembre, la traducció ha estat encomanada a Ramon Lladó.

Et sentiràs com nou. Promoció 50% de la teva matrícula

Ara, a Sant Cugat, et sentiràs com nou. Al nou gimnàs BLOCK.

No és només una sala amb màquines de musculació. No són tan sols unes classes d'aeròbic. Ni unes

saunes. Block és tot el que s'ha d'afegir a això perquè un gimnàs funcioni correctament.

Professionals qualificats. Criteris actuals sobre activitats físiques. Instal·lacions modernes.

Serveis complets. La màxima comoditat. Disponibilitat. Flexibilitat d'horaris.

Un ambient net i agradable.

Hem preparat Block perquè els nostres socis entrin al gimnàs i després en surtin com nous.

T'hi reservem una tovallola exclusiva, si fhi matricules abans del 15 d'octubre.

Obert feiners de 7 a 23 h i dissabtes de 9 a 15 h. C / Rosselló, 17 - Tel. 589 53 48 - SANT CUGAT DEL VALLÉS

22 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994

MUSICA I

El VI Mercat de Música Viva de Vic proposa més d'un centenar d'actuacions El certamen pretén facilitar cada cop més la contractació de grups catalans a l'estranger

M A I PI.ANAS

B hi VI Mercat de Musica Viva de Vic, que tindrà lloe fins demà passat, proposa més d'un centenar d'actuacions d'una gran diversitat de generes musicals. I 'organització pretén

hls responsables del Mercat de Música Viva de Vic s'han marcat l'objectiu de retorçar molt els vincles internacionals del certamen en aquesta sisena edició. Per aquest motiu, a part d'haver dut a terme les gestions necessàries perquè augmenti la presència u Vic de programadors estrangers. han aconseguit la integració del mercat a la xarxa huro-Borsa. un projecte que des del 1992 fomenta la cooperació de les principals borses d'espectacles de diversos països europeus, per potenciar la promoció i la difusió de muntatges en el mercat internacional.

hnlre altres iniciatives, huro-Borsa impulsa l'organització de trobades i conferencies, la circulació de produccions artístiques, la realització d'un sistema d'intercanvis d'informacions culturals i el desenvolupament del principi de ciutadania europea en el marc del respecte a la diversitat d'ex-pressio.

que cada cop més aquest certamen compleixi, entre altres, la funció de facilitar la contractació de grups, músics i cantants catalans a l'estranger, ha inclusió en el programa de conjunts com la Companyia Elèctrica Dharma

Potenciar el pavelló

L'n altre dels aspectes del mercat que els organitzadors volen potenciar és el d'espai apte per convertir-se en un veritable fòrum on coincideixin els professionals del medi musical, a través de pa-lataformes com el pavelló comercial, on aquest any ja han confirmat la seva presència 52 expositors.

hi pressupost de l'edició d'aquest any és de fil milions de pessetes, 22 dels quals es destinen a actuacions i activitats, 17 i mig a serveis i infraestructura, 12 i mig a infraestructures per a espectacles i 9 al programa pro-mocional. La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Vic són,

Torneu Penva -a l'esquerra-- i Toti Soler, dos dels cantants que actuaran al Mercat de Música Viva de Vic.

amb 22 milions i mig i 20 milions. els que assumeixen una part més important del pressupost d'aquest any.

La Diputació de Barcelona hi aporta 3 milions, la Societat General d'Autors d'Espanya dóna 2 milions i mig, i de diverses procedències arriben 2 milions més. Els 11 milions de diferència en relació amb el pressupost general provenen de les previsions d'ingressos per entrades, espònsors, etc.

Pel que fa a activitats paral·leles, la Fira del Disc, que es podrà

visitar demà i demà passat a la plaça Major, és una de les destacades del VI Mercat de Música Viva de Vic, que va organitzar per ahir una jornada tècnica per a escoles i detallistes de música —coordinada per Fusic— i un debat sobre la situació del jazz i de la música creativa a Catalunya, promogut per l'Associació de Músics de Jazz de Barcelona.

El pavelló comercial estarà obert al públic d'avui a diumenge, de les 10 del matí a les 7 de la tarda, al carrer de l'Arquebisbe Alemany.

o de cantautors com Tomeu Penya, prou coneguts ja als Països Catalans, s'orienta, segons els organitzadors, a divulgar les seves propostes entre els programadors estrangers presents a Vic.

Durant el mercat, es podrà visitar a la Llotja del Blat l'exposició de fotografies Una mirada interior: retrats de cantants i músics, de Juan Miguel Morales.

Aquest any no se celebrarà el seminari internacional de jazz que en les edicions anteriors del mercat reunia una nodrida representació de músics i altres professionals d'aquest gènere a l'hotel Can Pamplona.

Dos cicles «off»

Dos cicles off. al marge del cartell oficial del mercat, completen l'oferta musical que es podrà trobar aquest cap de setmana a Vic. D'una banda, a la sala Nexus es podran veure set actuacions. Avui hi haurà la d'Otros Tres. Demà, Endcrrock —la primera revista de rock escrita íntegrament en català— proposa en una mateixa sessió els tres guanyadors del I Concurs de Rock d'Andorra (Pre-sence. Drac i Strawberry Jam), el vencedor del Concurs Nex So 94 (Ospedrer) i la banda banyo-lína Kitsch.

Cantonada 94

D'altra banda. Cantonada 94, una iniciativa coordinada pel director íïEnderrock, Lluís Gen-drau, programa 25 concerts entre avui i diumenge, a la rambla del Passeig. Els protagonistes seran Farradura, Tracu Tu Tracu, Lila Indie, Kansaths, Serial Killers, Run, Confusión Fusión, Wilful, Chíldhood, Karne de Cerdo, Ospedrer, Black Ombligo, Rotos, Es-quàlids Animals, 24 Horas, Gossos, Reison Fuzz, Gàrgola, ZZ Paf, Tyrell Corp, Discípulos de Otilia, Neatles Miris, The Pink Panthers, 96 i La Mente.

Jazz, rumba, cançó d'autor, rock i flamenc per avui

X.P. • El VI Mercat de Música Viva de Vic es clourà diumenge, el dia en què hi haurà menys actuacions per triar, tot i que com a mínim poden resultar atractives, per diferents raons, les de Rosa Zaragoza i Kepa Junkera —en folk—, Stupendams —en cant a cappella— i Los Sírex. en rock.

Entre la tarda i el vespre d'avui, hi haurà una bona oferta de jazz (Acústic Jazz Quintet. Chano Domínguez Grupo, Perico Sambeat i Cache-Cache), guitarristes (Toti Soler, José Àngel Navarro i Carles Serra), folk (Une Anche Passe) i rumba (Ai Ai Ai. Chocolate i Los Manolos).

A la nit, el plat fort serà la cançó d'autor (Giorgio Conte. Quico Pi de la Serra, Ovidi Mont-llor i Tomeu Penya), tot i que també es preveuen actuacions que poden despertar un notable interès del públic en altres gèneres. com en folk (Tralla, Urbàlia Ru-rana i Clau de Lluna), flamenc (Mayte Martín) i rock (Foc-Al-gebra. Karda Fàstik. Dos Passos. Deneb, Tradivàrius i Brams).

Demà tornaran a coincidir diversos concerts en la mateixa franja horària. Entre la tarda i el vespre, es podrà escoltar la música de piano de Carles Santos, l'experimentació de Transardània entre la tímbrica de la cobla i la d'una formació de jazz, les percussions africanes de Cae Ma Dei-la, l'espectacle multimèdia de Gringos, el jazz de Francesc Bu-rrull, la cançó de Betsy Pecanins, i les propostes difícilment etique-tables de la Companyia Elèctrica Dharma i el conjunt basc Oskorri.

Demà a la nit, es concentren cinc blocs amb una oferta remarcable: jazz (Ivan Paduart i Lluís Vidal), folk (Jaume Amèlia, Til·ler i Els Cosins del Sac), cantants de pop-rock (Ruper Ordo-rika, Remigi Palmero, Marc Du-randeau, Joan Bibiloni, Gerard Jacquet i Jaume Escala), bandes de rock (Sopa de Cabra, El In-quilino Comunista i Los Sencillos) i música d'influències llatines (Gema 4, Moncho i Lucrecia).

DISCOS

«El blues de la inflació» BIG MAMA Editora: Discmedi. Format: (D. Gènere: Blues.

I El guitarra Amadeu Casas i l'harmònica Víctor Uris acompanyen la cantant osonenca Montse Pratdesaba, més coneguda pel nom de Big Mama. en aquest interessant compacte, enregistrat un dia del febrer passat a l'Auditori de Paper de Música de Capellades. A Big Mama se la coneixia sobretot com una cantant amb una veu excel·lent. Ara aquest disc, en què la majoria de les peces són interpretades en català, descobreix una autora i adaptadora de textos enginyosa, com es pot comprovar en les cançons Nens i El blues de la inflació. -X.P.

«Lagrimas» DULCE PONTES Editora: Movieplav Portunucsa-Arpa Folk. Formats: C'l) í K.7. Gènere: Cançó d'autor. • En el llibret que acompanya Lagrimas, Dulce Pontes insisteix en la necessitat de redeseobrir les arrels musicals del seu país i dedica el disc a la que considera la seva família: Zcca Afonso (el pare), Amàlia Rodrigues (la mare) i el folklore portuguès (l'avi). Sense complexos i amb obertura de mires, Dulce Pontes fon la tradició musical de Portugal amb la d'altres cultures —és una enamorada de la búlgara i l'àrab— i posa la seva preciosa veu al servei d'unes cançons que sonen més modernes que antigues, X.P.

«Hints, allegations...» COLLECT1VH SOUL Editora: Atlantic. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop-rock,

B Hints, allegations and things left unsaid és el primer àlbum d'aquesta banda de Stockbridge, Geòrgia, terra en què s'han gestat alguns dels experiments més efectius a partir de la sàvia combinació tradició / modernitat: els B-52's o REM, sense anar més lluny. Co-llectivc Soul també participen d'aquest criteri: pop-rock de guitarres contundents, de plantejaments no inèdits, però sí suficientment enginyosos per no caure en la reiteració. Influències del blues i harmonies beat ajuden a donar forma a un disc que és qualsevol cosa menys avorrit. / X.C.

i -írt -flce Wfte - &«, ütffrK

<From the cradle» ER1CCLAPTON Editora: Reprise-Warner. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Blues.

H Per a Mr. slowhand, el seu Un-plugged va ser com anar a Lourdes. Després de facturar una sèrie de discos insubstancials al llarg de la dècada dels 80, Eric Clapton va renéixer apostant per la senzillesa d'una gravació acústica en directe estricte. From the cradle està en la mateixa línia i encara va una mica més enllà, ja que el repertori triat està format per clàssics del blues signats per Leroy Carr, Eddie Boyd, Willie Dixon, Elmore James o Freddy King: una tornada a les arrels que exemplifica la idea que mai no és tard quan arriba. / x.c.

m j&tob®®s

V\WS'.i>Vò

»T: ' ' ^'Í3lrt - &

«Los Picapiedra Mix» VARIS Editora: Blanco y Negro. Formats: Doble CD, LP i K7 Gènere: Disco-music.

H Completant el merchandising provocat per la versió que la factoria Spielberg va fer de Los Picapiedra, apareix aquest nou mix, que presenta com gran aportació al gènere el fet que inclou un videoclip interactiu per als lectors de CD-Rom. Musicalment, el disc és un compendi de temes que han estat sonant durant els últims mesos en totes les discoteques del país, amb presència de noms bastant coneguts —2 Unlimited, Ice M— i tot un seguit d'il·lustres desconeguts, almenys per al que subscriu. Per a addictes i col·leccionistes. /x.c.


A l'esquerra, Rostre (1944), de Josep M. de Sucre, i a la dreta, Autoretrat (194S), de Joan Ponç. Aquest es l'artista més representat en el conjunt artístic que va reunir Salvador Riera.

El Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona exposa fins al 31 de desembre Col·lecció Riera. Anys 40, integrada per unes 160 peces de la dècada dels quaranta. Les obres formen part de la col·lecció privada del desaparegut galerista Salvador Riera (Breda, 1927-Barcelona, 1994), que la Generalitat va comprar al desembre de l'any passat. Ponç, Tàpies i Cuixart, membres de Dau al Set, són els artistes més ben representats.

Homenatge a Salvador Riera El Centre d'Art Santa Mònica exposa unes 160 obres dels anys 40 de la seva col·lecció

TINA CASADEMONT • Barcelona.— Nascut a Breda al 1927, Salvador Riera va iniciar-se en el món del col·leccionisme després d'haver comprat algunes obres al pintor també sel-vatà Josep Aragay. Al 1952 va establir-se a Sao Paulo on, de manera paral·lela al desenvolupament dels seus negocis —una indústria de confecció femenina, un cinema i un hotel—, continuava col·leccionant art. En la seva estada al Brasil va coincidir amb Joan Ponç i va fer-hi una gran amistat i aquest va posar-lo en contacte amb altres autors de Dau al Set. El grup el va atraure de tal manera que quan va tornar a Catalunya al 1973 va obrir una galeria a Barcelona amb el seu nom. En aquells anys, Riera va reunir una de les més importants col·leccions d'art català de l'últim segle. Les tres èpoques que s'hi troben més ben representades són el Noucentisme de començament de segle, l'art català dels quaranta i l'art internacional dels vuitanta.

Compra-donació

A final de desembre de l'any passat, la Generalitat va anunciar la compra, per 2.000 milions de pessetes, de la col·lecció privada del galerista. L'operació es va qualificar de compra-donació, ja que els experts van valorar el conjunt artístic entre 4.500 i 4.700 milions de pessetes. L'adquisició es va emmarcar en una política patrimonial encaminada a aconseguir que l'obra dels artistes més representatius del país no marxés fora.

Amb el Joc de cartes, pintat per Cuixart, Ponç i Tàpies, i un text de Brossa al darrere, s'ha il·lustrat el catàleg.

Així, 1.747 obres van passar a formar part del Fons d'Art de la Generalitat.

Quatre mesos després que Salvador Riera morís sobtadament d'un atac de cor, aquesta setmana s'ha inaugurat al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona una exposició integrada per les obres de la seva col·lecció que daten de la dècada dels quaranta. La

mostra, que aplega unes 160 peces —entre pintura, escultura, dibuix, gravat i ceràmica—, reuneix un dels conjunts més estimats pel col·leccionista selvatà, que va participar a preparar-la sense poder arribar a veure-la inaugurada. Per aquest motiu, l'exposició es presenta, abans que res i tal com han afirmat els organitzadors en l'acte de presentació, com un ho

menatge a Salvador Riera.

Dau al Set

Un total de disset artistes catalans de diferents generacions es troben representats a Col·lecció Riera. Anys 40 però, tenint en compte l'estreta relació que Riera va mantenir amb els membres de Dau al Set, no és estrany comprovar que el nucli central de l'ex

posició està constituït per aquest moviment que a final de la dècada dels quaranta va aglutinar Cuixart, Tharrats, Ponç, Tàpies i Brossa. L'obra de Joan Ponç destaca per quantitat i qualitat, i així, més de cinquanta peces reflecteixen el seu particular món oníric, on els rostres diabòlics i les formes punxants brillen per la seva presència. Joan Brossa apareix com a subjecte de la Suite Joan Bros-sa-Joan Ponç realitzada per aquest últim. D'Antoni Tàpies es mostra l'etapa surrealista i les primeres passes cap a l'informalisme i el treball de la matèria; i de Cuixart es presenten les primeres pintures. L'exposició respon als gustos i preferències del col·leccionista, i com que no sentia cap passió pel treball de Tharrats, no hi ha cap peça seva.

L'obra Joc de cartes —que il·lustra la portada i contraportada del catàleg—, pintada per Cuixart, Ponç i Tàpies, i amb un text de Joan Brossa, introdueix el visitant en els treballs de tots tres pintors, a cadascun dels quals se li dedica una sala. Però amb aquesta exposició, dirigida pel delegat d'Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat, Josep Miquel Garcia, es pretén demostrar que Dau al Set no va ser un fenomen aïllat en la seva època. D'aquesta manera, fora d'aquest moviment, l'obra dels pintors August Puig i Pere Tort també disposa d'un espai propi. -

Amb aquests artistes hi figuren d'altres que van sobresortir per les seves propostes avantguardistes ja amb anterioritat a aquesta dècada, com Joan Miró, del qual s'exhibeix una pintura sobre paper, una ceràmica i una sèrie de guixos originals. Cronològicament, les primeres obres que es poden veure són les escultures de Manolo Hugué i un guaix de Leandre Cristòfol. Les ceràmiques de Llorens Artigas i Antoni Cumella, els dibuixos de Joan San-dalinas, i les pintures de Josep M. de Sucre, Jordi i Jaume Mercadé, Joan Massanet i Miquel Villa, completen la mostra.

CLASSIFICATS

• A N I M A L S P E R R U Q U E RIA Car rp - d f In i -,>i. t ï local 2 TT569 13 29

• L A F A U N A H , i i r l i „ ; M

Clel er Jc> 3 -

TT 6 7 4 13 0 5

• V E T . S A N T C U C A T

V'/nyoles 10

TT 6 7 5 0 5 12

• G . C . I C O N S U L T I N G Sant Bonaven lu ra 8 Entl 3a

TT 675 49 05 Bel Í6C0P'

• A U T O - E S C O L A C A S A S Martoreil. 4 7 TT 6 7 4 14 97

• A U T O - R E C A M B I O S V A L L È S Cam de la C r e u ,

N I S S A N R O M A N ' / a r -lor t i l i 41 TT 675 45 79

• R E N A U L T - A C E R S A

TT 589 26 49

! • V I L A R A S A U C I T R O E N - r a ' K e s e U o ' a g a s i ' T T 6 7 4 13 21

&GrW<ÍGA

Al UMIN I I VIDRl

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX675 28 61

Sant Cugal del Vallès

• C O P I I M A T G E Rnmt - I . l le i Càl ler , -fy

TT 569 23 68

• C O P V - G R A F I C

M . i l . i v B TT 675 36 53

• V I L A E L E C T R O L L A R S A Santa M a r a 40 TT 5S9 0 2 71

Ret -68oco-

• W A Y - I N I D I O M E S C

G i r o n a , ' 6 C. R u s i t a u l e ^ pra l 1a TT 6 7 4 0 6 93 674 82 15 «et r:»cj

CENTRE

AUTORITZAT

r MÈTODE . ï ï = IRENEL § ; SEGARM

" O - Cano\asdel " 2 Castillo. 14

- TA 67511W

• B E L L E S A R T S C A B A -N A S Ç a r t k i y o R u s n o l , 54

I t r 6 7 4 0 6 49

n*t üíiX1'

* C U G A R T C, Tor rent de , i B c t r b a 1 4

t r 674 43 90

• G R U P V I B E L L E S A R T S Montse r ra t , 31 t r 675 20 01

• B L O C K O Rosse l i c . V S a n i Cuga t •B 589 53 48

fíe 'ooo; • C L A R A M U N T I N S T . Y O G A Rie-a, ' 5 ba ixos .

tt 6 7 4 21 03

=tat SW

• G I M N À S O L I M P O Av

A ' fons Sala . 29 B l í 675 37 07

• S Q U A S H S A N T C U G A T Sant Jo rd i , 33-35 TT 6 7 4 98 62 3* 15ÍMT

• V I N S N O E S A B a i x a d a Sd ' i t Sever , * t r 589 19 83

• E S T A N C M O N E S T I R

P laça Oc tav ia , 3 W 6 7 4 01 7 4

, • A I F A O a C e r a A H

tt 674 43 04 He* '140D.1I

| • P A P I O L - V E N D A I N E - • F O T O V Í D E O F . R . T E J A C a n o v a s de : Cas t i - I R a m b i a ar\ r > l ^ ~ ^ > lo, -i t r 6 7 4 6 5 0 0 » 6 7 4 7 9 6 8

• D G D A S S E G U R A N

C E S R a r - r v . ' . : l e l i e \f

' : t w 675 42 03

• J G A S S O C I A T S P i

TT 675 30 12

• M A P F R E í !>; 1. r i - : „ v . i rt » 5 8 9 19 95

• N O G U E R A F R A N C I N O

enl l l a t r 675 26 04

• C L . D E N T A L B A N A -

R E S F - a n c e s c M o - a g a s . e 2 r 11 6 7 4 18 77 Ret '*O0C'

• H t P l C A S E V E R I N O P g Ca lado , 12 t r 6 7 4 11 40

Ret e-r»:-

• O R D I N A S O F T R b l a C a n V o - . i , 4 t r 6 7 5 32 03

* V A L L E S T E C N O L Ó G I C I S A Plaça U n o , 3

W 589 33 0 0

• J O G U I N E S M A R G A S t l i H i t 11 t r 674 15 32

• J O I E R I A T O U S R b l a

# S A N B E H 5 A e h Va-

TT 6 7 4 45 ""i

1 • A D M I N I S T R A C I Ó N U M . 2 V . - ::i '• •> i .X mones t i r ) tt 6 7 4 01 74

• A D M I N I S T R A C I Ó

N U M 1 V . - I d n - P i . 67-A

t r 589 4 42

mi

U

EWBORAOON

ENMÀRMOUES

Y GRANi ïOS

NATURALES

Tel. 699 38 98 ï

Fax 588 24 531

Ora de Terrcssq 97

• A N T O N I C A M P O S

Francesc Mo-agas . ' I TT 674 06 62 Ret - * x c

• J . M I R E T MeYCdT Dlanca pa rada ' 4;] Tï 675 53 53 Re' vCJX-

• A T E L I E R B L A U Av To

• i - - . . . ! i i . _' TT 589 19 31

i # M A R C S V A L L È S C I ' u l l i gat

T * ^ 49 43

• S U M I N I S T R O S V A L L D O R E I X M o s s è n J a c i n t v e rdague t 107 TT 674 14 90

[ • O O L C E T S AH 2 0 TT 6 7 4 42 82

SANT Q GAT

CF.STIÓ, S A

S e r v e i

d ' A s s e s s o r o r r m n t

A d m i n i s t r a t i u

A s s e g u r a n c e s

g e n e r a l s

i a d m i n i s t r a c i ó

d e f i n q u e s

(/ Santiago Rusinol 32

Tels «517 02 - 674 66 6* Fax. 589 27 74

• M I L A R T O B E L L A S a n t iago Ru&mol . 49 t r 6 7 4 06 57

• C A S T E L L V Í S e r v m

V i t r i s P u * i T a u e ! 4

TT 6 7 4 12 41

Instal·lacions

Reparacions

R QUERAL '

CALEFACCIÓ AIGUA ELECTRICITAT REGS AUTOMÀTICS PERA JARDINS

Av. Castellot. 73

Tel 589 61 25

Tel. mòb. 908 94 44 97

Übsefruits

M e r c a t Pere San

Parada PJ

SERVEI

GRATUÏT

\ DOMICILI

Tel. 589 44 XI

• S O L S O N A R H I C 2

TT 589 32 89

• C A S A DE L E S C O R T I

MES F i n - 9 7 2 0 ' 1

• D E C M O D E C O R A C I Ó I .,•'..- :• M . T a q a s . 4 TT 674 38 92

CASAJUANA

GALERIAS

SANT JORDI

Mobíes i Decofació

Mobles de cuina amida

Matalassos i Somief s

Santiago Rusinol, 37 | Tel, 589 22 32 3 Carrer Mapr, ó s Tel. 6 7 4 1 6 00

Sant Cugat del Vallès

• C A M P M A N Y Val ldore ix

TT 674 14 62 ~e 153000-

• C A S T E L L V Í H O N D A

Rosse l ló . 15 TT 589 32 11 ReM2SO0i

• M O T O T R À F I C A l t o n s Sala, 2

TT 674 07 73

• P A M O B E S L S o r t 3 2 t r ' a

TT 689 35 23

flpt -J50O01

• V A L L È S N E T Sant Ra m o n 4 TT 6 7 4 8 9 18

Re< I6W00'

" * i r W " " W M W I '

• C O N S T R U C C I O N E S

R e f o r m e s • T o r r e s - N o ves. t r 6 7 4 63 08 Ret STTMC·· _

• P R O M U S A A v T o - e Dlanca, 2-8. t r 589 17 32 Re- 3-OOC'

REF0RMAS INTEGRALES

PELAVIYIENDA

BANO

COCINAS

PARQUETS

I MOQUETAS

CERÀMICA

Presupuesh)1-sin coiiipromiMi

Tel. 6 7 4 0 5 0 7

Sr. Fer ran

• G E R D S A N T I V E R I

Tí 6 7 4 00 60

• H I D R O F L O R Av J i . B c r a s 54 v a i l d o - e i " Tr 6 7 4 75 9 8

Q I- 'ALGUF-IRA

T.ipissL-ria

I iccorac i í )

( I S l ' l l l S . m t C i i ( ; a t

d e l \ t l l U -

CENTRE ÒPTIC S A L D O N

1 9 .. §..._ §

Especia l is tes en lents

d 'a l ta def in ic ió

Francés.; Mcragas 4

Te, 675 07 54

08190 Sant Cjga*.

• A S S U M P C I Ó '.'• 33 TT 6 7 4 36 51

• R O S I T A Pg P u b 11.1 Val ldü-e ix TT 674 31 47

• F O R M A S Ehas Rogen t 18 A TT 675 40 06 ^ UJCOiv

• P E R R U Q U E R I A C A R -M E N C E B A D O C, S a n t Jord i , 33 S a n i C u g a t TT 6 7 5 33 01 Ret 1XCI

• P R E S E N Z A M a r t o r e l l 20 TT 589 46 51 Re- -650001

• C O P E R S E TT 6 7 4 62 39 Te- aíOÇt

rrrr • B O R R À S P lana H O S D • tal 3 i) í r : ^ , í l l -

TT 675 35 00 V S^v,;-

• I N S T A L A C I O N E S Z A M O R A M o s s è n C r t o Ver-1 , ig j^ - . ' 8 Va l ldore ix

TT 589 26 3è

• M A N T S E R V . S A Av | -x 18

t r 6 7 4 60 58

TT 589 03 74

Rel 13400C-

• S O L - N E T P T o r r e b lanca 52

TT 6 7 4 41 4 9 Re! TSXK3-

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T Sant A n l o m . 1 TT 6 7 4 11 82 ftel -í'OOOi ^

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T S a n t i a g o R o s i r t o . 35 .

TT 674 11 83 3e ' -48OO01 _

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T R a m b l a Ribata l la -da 34

TT 675 22 28 -et IjiMC-

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T A t o r s Sa ia 21 TT 6 7 4 41 6 7

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

DÍ IS: ;MJI Í . : < -LK:JU. \

TíKh·'í'líli.i

*08 89 79 50 fmdfili

Fax 67jj|)58 'K'1* M t ' ' i i J lv l l ' j j ie

M/2Wi WOHLOWIM coumitn

ENVIMENT5 URBANS, NACIONALS I INTfRNACtONALS

P a q u e t e r í a u rgent a tot Espanyo

675 10 11 9 0 0 3 0 0 4 0 0

i • C A N S A L A D E R I A J U L I A N A F rancesc M o r a g a s ,

I 26 TT 6 7 4 0 8 81

• M A I L I N G V A L L È S S L S a n Di - - e n o c • :i ba i

xos TT 589 23 71

Pl.OtlovióS lel 6741047/ 589 27 02

Sant Cugat del Vallès

• T A T E R S S a n 62 TT 6 7 5 5 5 0 6 Rflt i r v c

• M E N J A R S P R E P A R A T S T A S T A M t r 589 29 29 589 35 35

• S U P E R M E R C A T V I L A R Ó TT 589 35 82

• DANVIL M O T O S SL

B TT 675 16 06

• T A L L E R E S M E N A | T e I

TT 6 7 4 53 01

' f ! -3 dfgfPig ) ^ j t r

" l H r - h U a ^ ia - impn-i tpr -it. i Mi It S(

B Ül í t í \ ,

TT 674 72 54 M * ^ e i )FN

• À T I C J i p i P K er v e n d a

150 rv m e s 30 m de te -

masses 5 dow-nio «•is a n b

a r m a n s de p a ' e t , 2 c a r r -

b r e s Ce bany 1 a v a b o .

rL i ina, sa fa re ig , pa guet en men jado r Mo ' l so V i s tes

parc r e n t r a ! PB iq j i p q op-

• P R O P C R E U R O J A , àt ic d u p l e x d ' uns 100 m 2 , a m b 3 t e r r a s s e s . 3 h a b , tot ex ter ior asso le l la t , motí t r a n q u M a ( s e n s e v e ï n s a sobre) . 18 .000 0 0 0 -w {93} 6 7 4 6 7 15 F-xjoesSwa ê' ===' 31Í0O06

• S O B R E À T I C en v e n d a D e s d o r m i t o n s , ampl i m e n -l a d ü r - s a i o . c u i n a , c a m b r a d e o a n y , à m p l i e s t e r r a s ses Woft se ! b e n or ientat . 15 0 0 0 OOO - TT 6 7 4 7 2 5 4 FtntasG-'0r**ai W - J 'KaOOC'7

^ 6 2 5 0 0 0 0 -1T 6 7 4 72 54

7? 6 S 3J •)<, 589 26 43

tDfí M U R I L L O 11 aíu.-

1 t a ^s •

• C A S A A D O S S A D A 3 0 0 T T , c E) jseid<' i zona co-mun i t ana a r r b p isc ina bona onentac 'O i v s tes 60 0OC.0OC n 6 7 5 43 24 :;ir.:jt-E.'••»:,-! •-*• -P •0060005

• C A S A A D O S S A D A carlor.era 180 m : , jardí 5 0 T Í ' . z< R o d a , p a r q u i n g inc lòs 35 0 0 0 0 0 0 -TT 675 43 24 : rrcjesc3ca' V ^P'F»60XI4

• S A N T C U G A T . Z o n a C o l c T i e r , a d o s s a d a , d e 3 0 0 m- 3 n a o i n p - e s . un e s t u d i de 5 0 m sa ló d e 30 m-' i m e n i a d o r de 17 m-' a dos nivel ls, hab de serve i T e r - a s s a ga ra tge per a 3 co t xes . Jardí (100 mJ) i p isc ina pnva ts .

53 OOO.000 . - t r 6 7 4 0 8 97 Fnas S a n ' C u ^ f ^ ^SC'30*036*

• S A N T C U G A T , z o n a G o l t . c V e r g a r a . I n d i v i d u a l , c a t a l o g a d a , de 7 0 0 m ' d e t e r r e n y i 2 0 0 m' cons t ru ï t s , 6 hab. , ga ra tge pe r un pa re i l de co txes . 55 000 0 0 0 t r 6 7 4 0 8 9 7 ,'FmcasSanCjgs'j Bar F5C )CQ*aO^

• S A N T C U G A T Zona Vin-yet a d o s s a d a , de 2 7 0 m-constr. m é s jardí pnvat i co-munrtar' a m b otscina, 4 f iaò 12 són « s u i l e s - i es tud i , 3 Danys, safó de 40 m!, xemene ia , e tc . Hat) , de serve i i g a r a t g e p e r a 2 c o i x e s . 50,000 000 • W 674 06 97 îTKBSartCugaf_R_el FSÇjfjWOOM

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t Francesc, carbonera, sem i -nova; al davant hi té un jardí públ ic , 3 hab + estudi + 2 t ras te rs Pa rqu ing motí es-pa iós . j a rd ' pr 'vat d 'uns 70 m', c a l e l a c c i ó 3 4 0 0 0 0 0 0 TT (931 674 67 15 (fníjes Sacal FW FS10120006

• R U B Í c.' B a g e s , 112 m ' , p lan ta ba i xa , 1 hab m e n j a d o r , c u i n a r e f o r m a d a , b a n y n o u p a t i , ' r p i s 3 h a b . bany n o u . ba l có Ga r a t g e (1 c o t x e ) , p a r q u e t , ca le lacc ió 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -tT 699 65 48 lincjsa; gel l ^ r jor je

• R U B Í c1 Canadà. 560 nv. 5 hab. . men jador -sa ló a m b xemeneia, cuina, 2 cambres de bany te r rassa ga ra tge (2 cotxes) i t e r e n y

26 250 000 - t r 699 65 48 Îraiai _Re' lX iX09

• R U B Í c: M a r e s m e , 120 m r 4 h a b men iado r , cu i n a , r e b o s t . 2 b a n y s , g o l fes , pa t i . ga ra tge 11 co txe) . 22 0 0 0 0 0 0 - t r 699 65 48 •irasai cte* l ï n ï O h

• R U B Í cV Te rue l , 2 2 0 nv . 4 h a b , men iado r - sa tó , cu i na «or t ice ' ~> oanys pat i , q a r a l q e i2 c o t x e s ) 2 ter-

a s ^ e s L d e t a r c o 2b 2S0 OOO v 699 65 48 iK-JSa Ft»t I I" *

E I S Avets . 4 r r j r a . 1

• R U B Í . h d b me

a r t H p t P i v l a v a b o . j - ) i » ga ra tge ^ c j t x e s ) te renv ^ 0 M 00" i TT 699 65 48

• L O C A L 1~'i rr c Camí Colomer 2 portes al carrer. en v e n d a o í i o q j e r P reu 25 000 0 0 0 P l a ' c 160 0 0 0 Píai'mes t r 675 43 24 l'-ncjes. ~v.è -e- ; c ' X«30O06

• L O C A L * 76 m-' cèntnc i c a r t o n e r Mol ta *açana

33 500 .300 - t r 6 7 5 43 24 * P P- H JWC

• L I N E A D I R E C T A

• OFIC INES p «nda l o J p C P H pprl c e

i (ua b t r 675 43 24

• A P A R T A M E N T S N O U S a es t renar d ' 2 dormi tor is r r e n j a d o r - s H Í o a rnb c u r a a m e r i c a n a i a m b r a d e b a n y r c r r ; j l F ' :&rr;is·ia P r e j v e n d a ., : , a - : i - c e

e 4oc (or pt.i t r 6 7 4 72 54

• P I S D E 3 d o r m i t o r i s a m b a r m a r i s d e p a r e t , m e n j a d o r - s a l ó , c u i n a sa f a r e i g . c a m b r a d e b a n y comp ta t Ex teno r P 'açn c e p a r q u i n g i n c l o s a J u n t àrea cultural 13.650 0 0 0 -TT 6 7 4 7 2 5 4 (FncasGironelai Pe. CQ -0080008

• P I S D E N O V A C O N S T R U C C I Ó 6 0 m ; , a c a b a t s d e l a qua l i t a t , 2 d o r m i t o ris. 13 .500 .000 . -n 6 7 4 12 0 4 , ' 6 7 4 11 81 CSem) Ra. S I00OOO01

• A 2 M I N U T S es tac ió de Va l l do re i x , 6 0 m \ 2 hab c a l e f a c c i ó , s o r t i d a j a r d í p o c s v e ï n s T r a n q u i l i as -sotel la l . 10 .500 0 0 0 -TT {93} 6 7 4 67 15 'Finques Saca' êi FS tt'SCOC'

• C / B O R R E L L p isos i .'2 h a b , b a n y c o m p l e t , amp l i sa ló men jador , a rma r i s de pare t , c u i n a e q u i p a d a tot exter ior D e s de 8 .410 ,000. -« 6 7 4 41 12 ftet írjfjrxo

• C / C A N O V A S C A S T I L L O , 2 o p o r t u n i t a t 1 3 0 m? . 4 do rm . . 2 banys , saló m e n i a d o r , cuina, cale'ac-c ió , pa rqu ing , pintat 21.0O0.OO0.

t r 6 7 4 57 16 FW 'OQOU

• C / D E L A C R E U 2 hab , b a n y comp le t , sa ló men ja d o r . à m p l i a c u i n a , t o t a l m e n t e q u i p a d a , a r m a n s d e pare t , ca le facc ió D e s de 14 .000 0 0 0 -W 6 7 4 41 12 VJOOW2__

• C / D O C T O R M U R I L L O 1 3 0 nv . 4 h a b , 2 b a n y s , sa ló men jado r , 35 nv. cu i n a « o f f i c e » , 2 places d e p a r q u i n g . Z o n a c o m u n i t à ria a m b ja rd í i p isc ina Exter ior, 28 .500 .000 -t r 6 7 4 5 7 0 4 ; 6 7 5 4 3 02 Itmdesai. W \ 10070005

• O F R A N C I S C O M O R A G A S , 4 8 o p o r t u n i t a t , 8 5 rr-' 4 d o r m . , bany , lavabo, sa ló men jado r , cu ina , retn-g e r a c i ó - c a l e f a c c i ó . t e r ras sa , p a r q u i n g

17 5 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 5 7 16 Pel 17JX':,

• C / M I G D I A pis ver tda 3 h a b , b a n y i l a v a b o , sa lo m e n j a d o r , c u i n a , sa ta re ig tot ex teno r , ca le facc ió . a r -m a r s de pare t .

12 5 0 0 0 0 0 -n - 6 7 4 41 12 Pe' 1AXKM

• Cl O R I E N T a e s t r e n a -p i s o s 2.'4 h a b , d j p l e x . 2 b a n y s sa ló m e n j a d o r , cu i n a . s a f a r e i g , t e r r a s s a 4 0 m \ p o s . p i a ç a p à r q u n g D e s a e 19 0 0 0 0 0 0 -1 T 6 7 4 4 1 12

ê' 100006

• C/ R I U S I T A U L E T '6C m . 4 hab . 2 b a n y s , sa lc -r r e n j a d o r . c u i n a " O t t i c e ' t e - r a s s a p l a ç a d e p a r q u m g . 2 7 5 0 0 0 0 0 -t r 6 7 4 57 04 675 4 3 0 2

• C / S A N T I A G O R U S I -N O L 1 * 0 m-\ i n a b ' bany , 1 l avabo , s a . o - m e n jador cu ina - o ^ i c e » nova t e r r a s s a , p l a ç a d e p a r qu ing

24 150 0 0 0 -t r 8 7 4 5 7 0 4 6 7 5 4 3 0 2 :T*sai (tel HD0OXJ6

• C A M P F U T B O L p.s . 60 m àt.c 5 h a b , . 2 o a r y s cu ina , saio r r ienjador p a ' quet , ca le facc ió , gas na lL ra l . tot e x t e - i c r , 2 p iaces, p a r q u i n g

2 5 2 0 0 OOO -T T 6 7 4 41 12 ^ 1DD005

• C A N B E R N E T , 15 neva p r o r r o c i c 4 8 - 1 0 8 m , 2-4 d o r m , 2 b a n y s , sa ló men j a d o r . c u i n a , c a l e f a c , te r r a s s a , p à r q u i r g , t r a s t e -opcional, zona comunitària pisc ina D e s e m b r e 94 De

18 0 0 0 0 0 0 a 2 3 5 0 0 0 0 0 P ia . t r 674 57 16 flel '00012

V1C0MCA | J A

SO 6 7 4 9 1 61

TOMfSfN VEMDA Sort CugoMtalldofem, al costo' oe l'estació FFCC. leicny 500 T,2, te» 100 tí., nenj. selo d'estor 30 ni. cutnc, \ rec.. I JO-ÏC, Dar de te, oaentoió, «tes ewel.ienls Sent Cugcrt-VaUoreix. ïom Passeig lú. -orie 1' 0 tí, •ettev; 300 m2, netijooot, solc í'es'oi tií c-ofíite. 3 dormitoris 2 bor-vs estudi, tolefocrM. 1WPÍCABLF Sant Cugat-raldoteii, me Mos Roig. ( M U W . Ts-eny 1 t2S ml, toe 90 ml (amptobies], nwiooor, saic J'esfci, CIM. 3 hab., bony, tatefocció, ttcsteç pisti-u omb deourcoot;. Sont Cugot, zona c/ GnnnoHers, W E ofasoío (crtirei:, 2*C ~:L meiiioVíura 30 ml, solc d'eslti 50 < 4 dcim'fcr's.' i u li. 1 bonys, 1 servei, calefacció, hab planxa faste, ciï :rat arrb piscina-Sont [ugot-Vatlòoreii, íono liubií vettaguei 'ens"' 133 t i;, twte 230 m2, menjedot seia d'estar iOrr?. c-jw-oícc equ-;í::. 3 taifons dobles, estudi 2i TI2, 1 ícrvs sersei, :à:tjai. I :• de fot. Sont Cugot-Mos Jonet, terreny 500 r2 tc-re 90 m2 itienjadci· si c d'estof, ciiio equipode, 3 bcb., bwy i itcrsc Sont Cugot-Zono el Colomei, (jr-e odossotx 300 m'2, Tieniai:t S:Í d'esta, CLÉ>o-offíte, 5 hob., 11 sute!, sot í'esta, 3 bonvs ss-.ti estudi omb sotaim, armans encastots orní iclew., -oa'o'gt 3 cotxes, sefateig, tiastei, sistena de teleieguetat i crac i o t Sant (ugot-Zono c/ Orquídia, cosa de disseny, ferreny 403 c? torre 300 m2, menjador solc d'tstoi 50 ml, 5 oomitons',] SJ*: i w l · l f a , 2 banys, servei, taiektió, garatge 3 cotxes i scrareig Sont tugot-Volòeireix, ims l fscoyolo, tenery 1405 m, tom 295 m2 en ura solo plonltj, menjodo! 16 m2 • soto d'erai 5C i : , amékt ?5 m?, 4 ctoirniforts dob'es 2 banys, dos icrers cí-er rebost, goUes, cotefrxc» potauel. rjorctje 32 n2, J Í Í I I Ï cr: depuradora.

PISOS EM VENDA Zono tal forreblanca, Mtí, rnenfXu, solo d'esta- orrf-ponjuet, aire (omteionat, 2 dormitons, cumo-onxe. bony corr-ple; anmoris encostüts, parquing, 14.500 OOO Zono Mercaf Toireblcnca, 123 n?, iteniaio-scí C'EÍTI K - i ; ane condkionot, 3 net. íore suiel, IUÍIIKIR ce 1 banys, c: el:;c: a gas, armaris encestots, pcrqjing 23 li.

APARTAMENTS EN VENDA VWVWEttí!35'ri2.tod:'-salcde!t:-;8T2.c.rc amerienna 9 m2,2 nao nobles,-stuci Scri cole'occió pre-instDi.locic Hor úe foc. SANI M W F(0I!£S« IX m2 úe preí, r w c w di i v;y. cuina, iüOimtas, bec, lir de foc 7 "

TERRENYS EN VENDA SANT C'JGM-ZONí LA BDSi'.C-VÍ, Sola- 60C n2 e d ^ -orientació SANT ÍOGAtü FLORES'A Soo- Z Í : rí :imt: sir, i rr f. sxcel lent ' ; SANT CUGAT. Sok 62° i Z : 103C i s e : ; , :-jie s oe I Vd'nïii-a FJCILIWS 35 PSGM^-

'140D.1I

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 30 de setembre de 1994 CLASSIFICATS 25 • D A V A N T E S T A C I Ó 7 5

rrf, m e n j a d o r , c u i n a i b a n y

r e f o r m a t , 3 h a b . , c a l e f a c

c i ó , 4 p lan ta s e n s e a s c e n

sor, pe r fec te es ta t .

1 0 . 6 0 0 . 0 0 0 -

w 6 7 5 33 55 / 5 8 9 26 43

(KSA Gestió ImmoMiana). Ret. KSA

10050002

• M O L T A P R O P es tac ió

S a n t C u g a t , 3 h a b . , te r ras

s a d e 12 m ! , g a i r e b é t o l

exter ior , asso le l la t

15.0OO.0O0-

TT (93) 6 7 4 6 7 15

(Frquas Saca|. Ref. FS 1QI20OO5

• M O L T A P R O P ESTACIÓ

San i Cugat , 5è pis, 4 hab . .

vista molt m a c a balcó ampli ,

i bany + 1 l avabo . Sol de

tarda 15.000.000.

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

(finques Sacaj Ret. FS MMOM

• P A R K C E N T R A L 3 / 4

hab . , 2 b a n y s , lavabo , xe

m e n e i a , c a l e f a c c i ó . 2 p la

c e s p à r q u i n g . t ras ter , ja rd í

i p i sc i na c o m u n i t a r i s , aca

ba ts g ran qual i tat . D e s de

3 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 4 1 1 2

Ref 100001

• P IS 100 m*, rb la. R ibata-

I tada, al t , asso le l la t i ex te

rior Pà rqu ing i t ras ter g ran

i nc losos . 2 3 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

W 6 7 5 4 3 2 4

(finqugs Roca) Ret FS 10060001

• P I S 1 1 0 m ' , 3 h a b . , 2

b a n y s , p a r q u e t , a l a r m a ,

pa rque t . 2 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 5 43 2 4

frques Rocai Rel ÍR1006000?

• P I S 75 nV. C/ M igd ia . 3

hab . . 1 bany. To t exter ior

12 5 0 0 0 0 0 « 6 7 5 43 2 4

(FnQues Roca). Ref FR10060003

• P IS D E 120 m ! , 4 dorrrn-

t o r i s , 2 b a n y s , m o l t b o n a

v is ta , p à r q u i n g .

22 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

]Serin,.qet S10000002

• P L A N T A B A I X A a m b

jardí a z o n a res idenc ia l , 4

do rm i to r i s . 2 b a n y s , cu ina .

t o t a l m e n t r e n o v a t , p i sc i na ,

p à r q u i n g . 3 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

TT 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 81

(Sem). Ret S 10000003

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 h a b . , 2 b a n y s ,

ca le facc ió , p laça p à r q u i n g .

asso le l la t , ex ter ior .

2 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . - tt 6 7 4 6 7 15

iFnques Saca) Ret F$ 10130003

• P R O P H O S P I T A L G E

N E R A L de C a t a l u n y a . P is

pet i t . 3 h a b , mo l t t ranqu i l ,

asso le l la t , c lar

6 .300 .000 . -TT 6 7 4 6 7 15

(FwmasSacaj.FW.FSlOiaOQg

• P R O P M E R C A T N O U

(Pg , T o r r e b l a n c a / Va l lès) ,

s e m i n o u . 3 h a b . , 1 b a n y ,

p laca pà rqu ing , ex ter ior .

1 3 . 6 5 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 6 7 15

(F«juesSacai Ret. CS10120007

• R U B Í , àt ic p tge . Bul l ídor .

4 h a b , c u i n a e q u i p a d a .

c a l e f a c c i ó , a i r e c o n d i c i o

nat , 111 m u s i c a l , t o c a te r ra ,

m e n j a d o r , c a m b r a d e

b a n y . 3 t e r r a s s e s

16 .000 .000 . « 6 9 9 6 5 48

(Ireusa) Ret I lOOIOPÇi

• R U B Í A v E s t a t u t , 3

h a b - . p i s a s s o l e l l a t i e n

b o n e s t a t , m e n j a d o r , c u i

na , c a m b r a d e b a n y .

7 . 7 5 0 . 0 0 0 - « 6 9 9 6 5 4 8

'Incusai Ret. 110010004

• R U B Í £:••• P a u C l a r i s , 3

h a b . , c u i n a n o v a , c a m b r a

de bany , p is ex ter io r .

8 . 5 0 0 . 0 0 0 - « 6 9 9 6 5 4 8

jlncusa) Rel l'0OHM03

• R U B Í a V i rgen de l Pi lar ,

3 h a b . . m e n j a d o r , c u i n a ,

c a m b r a d e bany

6 9 5 0 0 0 0 - W 6 9 9 6 5 4 8

[hcusa.. Ref ' 1X10005

• R U B Í c/ Z a t i r o , 3 h a b . ,

m e n j a d o r , c u i n a , c a m b r a

de bany , p is exter ior .

6 . 9 0 0 . 0 0 0 - « 6 9 9 6 5 4 8

• Incmai. Re*, i 13010002

Av. Barcelona, 70 - Tet. 699 65 48

RUBÍ

• DÚPLEX c/ Ferran Romeu (Junta

Auditori), 158 m2, 2 habitacions

individuals + 2 golfes, menjador, cuina

equipada, bany, terrasses, calefacció,

traster i pàrquing inclòs.

140.000 Pta/mes.

• CENTRE DEL POBLE. 100 m2, 3

habitacions [1 suite), 1 bany, cale

facció, balcó, armaris de paret.

80.000 Pta/mes.

• A LA VORA ESTACIÓ, pis 112 m\ À

habitacions, bany i lavabo, exterior,

moblat. 90.000 Pta/mes.

• RUBÍ. Passeig Les Torres. Edif ic i

d'oficines. Planta baixa 100 m ; , planta

pis 184 m2, dividits en despatxos.

SUPEROFERTES

CENTRE CIUTAT. ACABATS DE PINTAR,

TOTALMENT EQUIPATS

PRÀCTICAMENT A ESTRENAR.

• Àtic dúplex. 100 m3, c/ Martorell, 4

habitacions, bany i lavabo, calefacció.

A 5 minuts estació. 90.000 Pta/mes.

• Pis c/ Martorell, 80 m :, 2

habitacions, 1 bany i lavabo,

calefacció. 75.000 Pta/mes. 00066/00069

• S A N T O T O M À S N o v a

promoció , de 4 8 a 94 m1. 1 •

3 dorm. , saló menjador , 1-2

banys , cu ina equ ipada , ca

le facc ió , a rmar i s , p à r q u i n g

o p c i o n a l , t a r d o r - 9 5 . D e

8.600.000 a 1 5 . 2 0 0 0 0 0 Pta,

» 6 7 4 57 16

Ref. 100013

• Z O N A Av , R i u s i T a u l e l ,

d e 1 7 0 nV, 4 h a b . d o b l e s ,

t e r r a s s a , s a l ó d e 4 0 nV,

x e m e n e i a . P à r q u i n g .

27 .000 OOO - n 6 7 4 0 6 9 7

ífmcasSafflCuyl) W FSC1004C006

• Z O N A c A l f o n s S a l a , d e

100 m7. 4 hab . , a rma r i s de

pare t , sa ló - m e n j a d o r , c u i

na , bany i 1 lavabo .

1 6 . 5 0 0 . 0 0 0 . - U 6 7 4 0 8 9 7

IFíiças Sani Cugat) Ret FSC1QQ4OO06

• Z O N A C R E U R O J A , 3

d o r m . , saló m e n j a d o r , cu i

na , bany , b e n cu ida t .

1 1 . 5 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 3 2 0 8

Ref 100020

• Z O N A E S T A C I Ó 3 do rm ,

saló men jador , c u i n a "Of f i

c e - , 1 bany. ter rassa, fuste

ria alumini, reformat, moft a

la vora de l 'estació.

18.400.000.- -n 6 7 4 32 0 8

to. 100024

• Z O N A E S T A C I Ó 4

d o r m . , g ran sa ló men jado r ,

2 b a n y s , c u i n a - o f l l c e » ,

p i s c i n a c o m u n i t à r i a , p i s t a

po t iespo f t i va . a la v o r a es

tac ió F F C C , n o u a e s t r e

nar, t ranqu i l .

2 1 . 5 0 0 . 0 0 0 - 1 T 6 7 4 3 2 0 8

Ref. 100027

• Z O N A E S T A C I Ó a p a r

t a m e n t , s a l ó m e n j a d o r , 1

d o r m . , 1 b a n y , x e m e n e i a

llar, t raster, p a n o r à m i c .

9 3 0 0 0 0 0 . - » 6 7 4 3 2 0 8

Ref,'OOO'3

• Z O N A M E R C A T N O U 4

d o r m dob les , sa ló m e n j a

dor , 1 bany , 1 l avabo a m b

du txa , b o n a o r i en tac ió .

12.500 0 0 0 - W 6 7 4 3 2 0 8

Re'. "00021

• Z O N A M E R C A T N O U

9 0 m*. sa ló 3 2 m* a m b x e

m e n e i a , 3 h a b . , c u i n a re

f o r m a d a , 1 b a n y , 1 l avabo

a m b d u t x a , so l i v is tes .

14 .500 .000 . -

t r 6 7 5 33 55 / 5 8 9 2 8 4 3

• Z O N A M O N A S T E R I 3

d o r m . , sa ló men jado r , c u i

n a t o t e q u i p a t , 1 b a n y , 1

lavabo , re fo rmat , cèn tnc .

12 .600 .000 . - « 6 7 4 3 2 0 8

Ref 100022

• Z O N A M O N A S T E R I 3

d o r m . , sa ló m e n j a d o r , c u i

na e q u i p a d a , t b a n y , p a

n o r à m i c , v i s t e s a l T i b i d a

b o . 12 .650 0 0 0 -

•B 6 7 4 3 2 0 8

Ref 100023 _ _

• Z O N A M O N A S T E R I 8 0

m ' , 3 d o r m . , s a l ó m e n j a

d o r , c u m a r e f o r m a d a . 1

bany , sa fa re ig , ex teno r

1 6 . 0 0 0 . 0 0 0 - n 6 7 4 32 08

Rei locces

• Z O N A M O N A S T E R I 8 6

m 2 . 3 d o r m . , s a l ó m e n j a

dor . c u i n a «off ice» equ ipa

d a , 1 bany , impecab le , re -

l o r m a t , mi l lor q u e n o u .

16 0 0 0 0 0 0 - i r 6 7 4 32 0 8

fte» 1fXCC6

• Z O N A M O N A T E R I O D e

1 0 0 nV , 4 h a b . ( d o s d o

b l e s ) , s a l ó d e 2 4 nV a m b

p a r q u e t . O o s b a n y s c o m

p le t s . 1 7 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

v 6 7 4 0 8 9 7

ffncasSartCugaq Ral FSC 10040007

• Z O N A M O N E S T I R , 9 0

m ! , m e n j a d o r , c u i n a , b a n y

retormat, 4 hab. , t o l exterior,

perfecte estat. 12 500.000.-

V 675 33 55 / 589 26 43

(KSA Geskú InmcOkana- Ref KS410050003

• Z O N A P E A T O N A L 7 0

n V , m e n j a d o r , c u i n a , 3

h a b . 2 b a n y s , c a l e f a c c i ó ,

so l i v is tes . 14 .000 .000 . -

V 6 7 5 3 3 5 5 , ' 5 8 9 2 6 4 3

(KSAGesKkmotftarQ'.Rel KS* 1ÜO50OÜ.

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

PtSOS-TORRES LOCALS TERRENYS

Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurtdk Agents d'Assegurances

C & F CASAS FERRERAS, SL GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL COMPTABLE

Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats

Imp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL

Seguretat Social i Nòmines Autònoms

Pensions: -Jubilacions -Viduïtat

-I.LT. Magistratura: -Conciliacions

-Acomiadaments

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

• ZONA PG. SANT MAGÍ, 3 dorm., saló menjador, cuina tota equipada, 1 bany, pis reformat, pocs veïns. 14.750.000.-« 6 7 4 3206 M i o n s

• ZONA RESIDENCIAL 100 m1, saló amb xemeneia, cuina - o f f i c e - , 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí infantil, només 6 veïns, tot exterior. 27.000.000-t r 675 33 55 / 589 26 43 (KSAGssWImmcMarai Fet KSA 10060007

• Z O N A T R A N Q U I L · L A

100 m* + 160 m 1 jardí pr ivat,

s a l ó - m e n j a d o r 3 0 m 1 , 4

h a b . , 2 b a n y s , c a l e f a c c i ó ,

aire cond ic iona l , 1 pà rqu ing

+ traster 26 .000 0 0 0 -

« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 43

(KSAGatt tmX*m) fter KSA 10050006

• Z O N A T R A N Q U I L L A

9 5 n f , sa ló -men jado r , cu i

n a . 4 hab . , 1 bany , 1 l ava

b o a m b dutxa , te r rassa 12

m 3 , ca le facc ió , tot ex tenor ,

1 pà rqu ing . 1 8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 5 3 3 5 5 / 589 26 43

(KSA Gesdo Immolaria) Rel KSA

10050001

• Z O N A U R B A N I T Z A C I Ó

C u i n a i b a n y r e n o v a t s . 2

h a b . m è s t ras ter i h a b . sa

fa re ig i p l anxa .

1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 0 6 7 4 0 8 9 7

;Rncas Sani Cugaii. Ref- FSC 100*0009

• M I R A - S O L 2 so lars 605

i 6 5 0 m ' , P g . C a m è l i e s .

Magn i f i ca v is ta.

B 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(Imflasa) Raf I'0070010

• S O L A R res idenc ia l , 6 5 0

m ' . Z o n a e s c o l a a rqu i t ec

tu ra . Ed i f icac ió immed ia ta .

2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 675 43 24

(Ftiqutt Roca) Ref ^R10060006

• Z O N A M E R C A T A N T I C

c/ Sant Domingo. 125 m de

solar, per fer casa de planta

baixa (saló-menjador, cuina,

l a v a b o i g a r a t g e o i o c a i ) .

p l a n t a p i s d e 4 h a b . , 2

b a n y s i es tud i Pat i de 36

m*. 7.500.000 V 674 0 8 97

ffncasSartCucjM) Ref F&tOMQç-Ç

• B E L L A T E R R A Torre indi

vtduaJ d'estil colonial espan

yol , de 1.900 nV de solas, 5

hab . , sa ló -men jado r d e 6 0

tn*. p isc ina i ves tuar i s , etc.

60.000.000. t r 674 08 97

(FmcasSrtrAgatl ftet FSCUWOQte

• a L A S P A L M A S , 4 ( a

la vo ra arx iu) , 2 2 6 n? h a b i

t a t g e . 5 0 0 n V s o l a r 4

d o r m . , b a n y , s a l ó , c u i n a ,

p à r q u i n g , jard í , pe r res tau

rar, 2ona u rban i tzada .

2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - t t 6 7 4 5 7 16

Aer. 100017

• C / O C E A N O A T L À N T k

C O , 5 3 ( f i na l 9 5 ) , 6 0 0 nV

s o l a r , 2 9 4 m 1 h a b i t a t g e .

Z o n a G o l f . 5 d o r m . , 4

b a n y s , 1 l a v a b o , sa ló m e n

jador , c u i n a e q u i p a d a , e s

t u d i , p à r q u i n g , jardí .

6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 8 7 4 5 7 16

Ref 100016

• C / S A N T A E N G R À C I A ,

6 b a i x o s , o p o r t u n i t a t , 8 5

m ' + p a t i , 3 d o r m . , b a n y ,

sa ló men jado r , cu ina equ i

p a d a , ca le facc ió .

1 6 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 57 16

Bel 100018

• C A N T O N E R A A M B VIS

T E S a Central Parx, 240 m*.

g a r a t g e , s a l ó - m e n j a d o r a

d o s nivel ls a m b x e m e n e i a ,

cu ina -o f f i ce», 4 hab., es tu

d i , 2 banys, 1 lavabo, cale

facc ió , ja rd í pr ivat , 120 m !

q u e p e r m e t p i s c i n a p r i va

d a .

4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

t t 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(tCSA G í s t o h r r W i a m ; Ral. KSA 10050010

TURÓ DE CAN ROSES 00174/00194

Torres individuals, bones vistes RUBÍ

Parcel·la de 430 m2, amb tanca

fMiM^^jmgl&' :: A 15' de Barcelona

A 2 km de Sant Cugat ;:-;.:.b:!'.n "•^:--^;&·-:'-"—' v "

A 15' de Barcelona

A 2 km de Sant Cugat

Pittfc :;,...., ^ I Tocant camp de golf Rubí-Sant Cugat

4 hab., 2 banys, 1 lavabo, cuina equipada

JHi^^^L^S Calefacció, gas, garatge 2 cotxes, celler

mm • *d£sÈmmmm mmmmíÈ^m flNCJ^ Passeig Francesc Macià, 80 TJBljjAT Tel. 588 40 17-588 54 99

j VsQíyJI^ (laborables i festius) - RUBÍ

ARUBI PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT"

•AMB PISCINA COMUNITÀRIA'

0O174/0O206

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

cuina equipada, portes blindades, grans

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 m2 i fins a 257 m2

construïts. GARATGE OPCIONAL.

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

• M I R A S O L to r re 3 5 0 m ' ,

s o l a r 6 0 0 m\ 6 h a b . , 2

b a n y s , s a l ó m e n j a d o r , 6 0

m ? , c u i n a « o t t c e » . sa l a 6 0

m1 , g a r a t g e 2 c o t x e s .

6 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(Mesa). Ref 110070002

• N O V A P R O M O C I Ó 10

to r res a d o s s a d e s a m b jar

d í i p i s c i n a c o m u n i t à r i a ,

2 4 0 m*. 6 m f a ç a n a , gara t

g e 4 c o t x e s , 4 hab . , es tud i ,

2 b a n y s , 1 l a v a b o , p a r

que t , m a r b r e . 3 8 . 7 0 0 . 0 0 0 -

V 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

D & G M M H m t * m Ref KSA 10050009

• S A N T C U G A T to r re a ï

l l ada 3 9 0 m ? . s o l a r 1 1 0 0

r r f , 6 hab- , 3 b a n y s , lava

b o , s a l ó - m e n j a d o r , a m b

x e m e n e i a l lar, g o l f e s , c e

l ler, ga ra tge 3 c o t x e s , p i s

c ina . 7 0 . 0 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 4 5 7 0 4 1 6 7 5 4 3 0 2

ilmaesa] Ref 110070001

• S A N T C U G A T - V A L L -

D O R E I X t o r r e i nd iv . n o v a

a e s t r e n a r , d e 6 0 0 nV d e

s o l a r i 3 8 5 m' c o n s t r . . 5

hab . , es tud i , 2 b a n y s c o m

p l e t s i u n l a v a b o , s a l ó -

men jado r d e 4 7 m*, 18 rn1

d e c u i n a . G a r a t g e pe r a 2

c o t x e s m é s cel·ler, h a b . d e

j ocs , t raster . P i sc i na .

7 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . - » 6 7 4 0 8 9 7

jFrea5 Sani Curjal) flat FSC 1004000)

• S T . C U G A T c/ S t a . T e

resa , a d o s s a d a 3 2 0 m 1 , 4

hab . 2 banys , l avabo , s a

ló- men jado r , 3 5 m*. c u i n a

"Of f i ce^ , gof fes, sa l a d ' e s

tar . t e r r a s s a , hab . m à q u i

nes. ga ra tge 3 c o t x e s , jar

dí p r i va t 100 m ' i p i s c i n a

comun i tà r i a .

57 5 0 0 0 0 0 -

W 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

;i-Txíesai Re'.' 1D070003

• T O R R E A B E L L A T E

R R A 2 5 0 m ' , 9 0 0 m ' d e

ja rd í u n a an t i gue ta t d e 4

a n y s , 4 d o r m i t o r i s . 2

b a n y s . 1 f avabo . g a r a t g e ,

es tud i go/ tes .

60 .000 .000 . -

TT 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 8 1

• Serri Ref 510000004

• P I S O E L L O G U E R d e s

d e 6 5 0 0 0 Pta al m e s d a

van t Es tac ió . T a m b é t o r r e s

d e I o t e s c l a s s e s , e n c a r a

que t a m b é m é s c a r e s .

n 6 7 4 0 8 9 7

(Fincas Sani Cugat) Rel FSC 10040011

• P I S O S , a p a r t a m e n t s , t o

r res , loca ls i p laces d e pàr

q u i n g d e l loguer.

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

(Sem) Ref S 10000006

• R A M B L A D E L C E L L E R

1 5 . à t ic d ú p l e x + c o m u n i

ta t R e n d a : 100 .000 P ta . 3

hab . . 1 b a n y . 1 sa ló , 1 c u i

na , p laça ga ra tge .

W 6 7 4 1 5 6 6

(Casas; Ref C 10130004

• C A S A A D O S S A D A

L L O G U E R z o n a c i n e m e s ,

3 hab . , b a n y i l avabo , c u i

n a , s a f a r e i g , s a l ó m e n j a

dor , a r m a r i s d e pa re t , c a

l e f a c c i ó , j a r d í 3 0 m * . 1

p l a ç a p à r q u i n g . 1 0 5 . 0 0 0 /

m e s t t 6 7 4 41 12

Rel 100009

icxisiw^ra • L O C A L c / C a s t i l l e j o s .

1 5 . 8 0 m » . 7 5 . 0 0 u V m e s . -

TT 6 7 4 1 5 6 6

iCasasi Rei C10130008

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T C u g a t c / M i n a , 19 -

8 0 m3 . 80.0007mes.-

tt 6 7 4 15 6 6

(Casasi Ref. C10130007

• A 7 M I N U T S a p e u d e

l e s t a c í ó d e V a l l d o r e i x , 4

h a b . e x t e r i o r , a s s o l e l l a t ,

a m b p a t i p r i v a t d ' u n s 4 0

n f . t ranqu i l , a i g u a i Rum j a

d 'a l ta 8 5 . 0 0 0 / m e s . -

w (93) 6 7 4 6 7 15

jfíTKJuesSaca) Bel. FS 10130010

• A P A R T . L L O G U E R Cf

Borre l l a es t rena r 1/2 hab . ,

b a n y c o m p l e t , a r m a r i s d e

pa re t , c u i n a e q u i p a d a , t o t

ex ter ior . D e s d e

55 .0007mes - V 6 7 4 4 1 1 2

FWIOOOOe

• A P A R T A M E N T e n l l o

g u e r a Mon tse r ra t , 1 hab . ,

b a n y , cu ina a m e r i c a n a .

5 0 . 0 0 0 / m e s -

V 6 7 5 43 2 4

{FJnqws Rocai Ref Ffl 10060009

• A P A R T A M E N T S d e Mo

g u e r d ' 1 -2 d o r m i t o r i s a m b

a r m a r i s d e p a r e t , m e n j a -

do r - sa l ó a m b c u i n a incor

p o r a d a , c a m b r a d e b a n y

c o m p l e t P r e u l l o g u e r : a

par t i r d e 5 0 . 0 0 0 P ta E n d i

v e r s e s z o n e s d e S t . C u

gat . t r 6 7 4 7 2 5 4

(FtOíGfoMta) Ref FG 10090001

• A V . A L F O N S S A L A ,

2 2 , 3r (a la v o r a e s t a c i ó ) .

R e n d a : 8 0 . 0 0 0 P ta . 3 h a b . .

1 bany , 1 sa ló . 1 c u i n a , 1

t raster . t r 6 7 4 15 6 6

(GMB).flBt.Cl313Q0C3

• C / A B A T M A R C E T , 3 0 .

1-2. R e n d a : 7 0 . 0 0 0 P t a +

c o m u n i t a t , 3 hab . , 1 b a n y ,

1 s a i d , 1 c u i n a .

t r 8 7 4 1 5 6 6

( C — m . C 10130001

• C / A L F O N S S A L A 110

m ' , 4 h a b . , 2 b a n y s , s a l ó

menjador 20 n f , cu ina i t e

rrassa. Moblat. 90 .000/ mes .

« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02

( M m l . M U W n U P

• C / P 0 2 0 S , 1 0 , 3 r 2a ( a

la v o r a e s t a c i ó ) . R e n d a :

5 0 . 0 0 0 P t a + c o m u n i t a t , 3

h a b . , 1 b a n y , 1 sa ló . 1 c u i

n a . « « 7 4 1 5 6 8

r C » 1 . FM-C10130002

• C A S A A D O S S A D A cl La

P l a n a , 1 4 0 m 1 , 3 h a b . , 2

b a n y s , lavabo , sa l ó -men ja

d o r , 30 irr*, c u i n a « o f f i c e - ,

go l fes , t raster , t e r rassa 10

m \ jard i privat, 18 n f i p laca

de pàrquing. 170.000/mes -

« 8 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 02

fTmdM).FW 110070009

SACA ^ P | Finques

1 S

PISOS EN VENDA 1. Moll D prop estuc» Soni (ugtf(104 ró, 3 hob., menjador 36 m2,2 Danys, calefacció, terrassa 24 «2, traster. 18.500.000 pies. 1. Apotloment tot moblat o F. famblanco, 55 m% 1 bany, cuina separada, calefacció. 11.000.000 ales. 3. A prop Mercat Nou, 95 m2,3 hab., 2 Mnys, parquet, cuina nova. tot exterior. 16.500.000 ptes. 4. Zona alta, pis nou o estrenar, 85 m2,3 beb., 2 banys, cokfacciò, tot extenor, pi. de pàrquing i 150 tójordi penjador. 32.QO0.00Q ptes. 5. Àtic dúplex darrera Monestr, $3 m2, terrassa, 32 m2, colefacoó, acabats de primera, pi. de pàrquing opcional i traster. 19.500.0O0 ptes. i . Zona darrera Monestir, ois de 2 hob., 40 n£ 1 bany, pàrquing i traster otxicnoí, acabats de primera. 14.000.000

lavabo, calefacció, tot exterior, c prop estació, ideal per s habitatge i despatx. 17.000.000 ptes. 8. fts a RUBÍ. A prop mercat 75 m2,3 hob., 1 bony gas, tot exterior, molt assolellat, 7.900.000 ptes.

10 m2, cuino equipodo, tot exterior, 7.000.000 ptes.

• P. D E L A C R U Z 3 5 , 3 r

2 a , 4 h a b . , 1 m e n j a d o r - a a *

l a , 1 b a n y , 1 l a v a b o , 1

p l a ç a p à r q u i n g . R e n d a :

8 5 . 0 0 0 P ta .

t r 6 7 4 15 6 6

ICasasi Rel C10130006

• P I S d e 3 d o r m i l o r i s ,

m e n j a d o r - s a l ó , c a m b r a d e

b a n y c o m p l e t , c u i n a . P i s

r e f o r m a t , c o m n o u . E n e l

c e n t r e d e S a n t C u g a t . L lo

g u e r a l m e s : 6 5 . 0 0 0 Pta .

» 6 7 4 7 2 5 4

ÍFncas G*or**a) Ref rÇ 10000002

• P I S d e 3 d o r m i t o r i s ,

m e n j a d o r - s a l ó , c a m b r a d e

b a n y c u i n a , s a f a r e i g i t e

r rassa . Jun t p l a ç a d e l mer

cat . Mol t cèn t r i c .

5 5 . 0 0 0 / m e s -

t r 6 7 4 7 2 54

(Freas (kwetÉï Rel. FG 10080003

• P I S d e 3 d o r m i t o r i s ,

m e n j a d o r - s a l ó , c u i n a , s a

f a r e i g , c a m b r a d e b a n y

c o m p l e t . E x t e n o r e n f i n c a

d e 4 a n y s . C o m n o u .

P laca d e p à r q u i n g i nc losa .

Jun t n o u m e r c a t i à r e a c u l

t u ra l .

8 0 . 0 0 0 / m e s . . -

t r 6 7 4 7 2 5 4

(FnasGrtnete). ftet.

• P t S L L O G U E R E s t a c i ó .

à t i c a m b a s c e n s o r , t o t a l

m e n t r e f o r m a t , 3 h a b . .

b a n y c o m p l e t , c u i n a , pa r

q u e t , x e m e n e i a . 2 g r a n s

8 0 . 0 0 0 / m e s . -

V 6 7 4 4 1 1 2

W . 100010

• P I S L L O G U E R z o n a

M o n a s t e n , m o b l a t , 3 h a b . ,

b a n y c o m p l e t , sa ló m e n j a

dor , c u i n a e q u i p a d a , s a f a

re ig .

6 5 - 0 0 0 / m e s -

S 6 7 4 4 1 12

m. 100007

• P L A D E L V I N E T 1 3 0

m*. 4 h a b . ( i - s u i t e - ) , 2

b a n y s , s a l ó m e n j a d o r , 3 5

m*. c u i n a « o t l i c e - , g a l e r i a ,

t e r r a s s a 3 0 rr r 2 p l a c e s

d e p à r q u i n g . Z o n a c o m u

ni tàr ia a m b p i sc ina .

175 .000 /mes . -

V 6 7 4 5 7 0 4

W 6 7 5 4 3 0 2

( W m j - W 110070006

• R B L A . R I B A T A L L A D A

1 6 0 m 1 . 2 t e r r a s s e s , 4

hab . , 2 b a n y s , 1 p l a ç a pà r

q u i n g , c a l e f a c c i ó , a s s o l e

l lat, ex te r io r ja rd í + p i s c i n a

comun i ta r i s .

ISO.OOOVmes.-

9 ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

(tinquasSao). R* FS 10120009

• T O R R E C / T O P A C I O

1 7 ( M i r a - s o l ) . R e n d a :

7 0 . 0 0 0 P l a , 3 h a b . , 1 s a l ó ,

1 b a n y , 1 c u i n a , j a r d i .

« 6 7 4 1 5 6 *

(Caat).Rj(.Cl01300K

• T O R R E D E L L O G U E R

a m b m o b l e s . 3 d o r m i t o r i s ,

m e n j a d o r - s a l a , c u i n a ,

b a n y . S o l a r d e 5 0 0 m- \ A

M í r a s o l . Z o n a m o l t t r a n

qui l · la.

90 .000 /mes . -

« 6 7 4 7 2 5 4

(FttasGmntlal ftd FG 10080005

« S W • ALFA 33 t6V. nsgra, B-LK 600 000 « 5 8 » 55 35

MM01K010

• ALFA Romeo 33. B IT 475O00.-« 5 8 3 0 9 9 1 l«ïai i l i RaFltKTOC

• ALFA Romeo 33. 1.5 Tl. GE-Z. •B 675 32 57

• ALFA Romeo 75, 2 0 Twin Spari*. B-IU. « 675 32 57 lAuoEsMwijfwnEiaanB

• AUDI 100. B-IG « 674 68 90 (Auto Comarca M Vailet), flsf. ACV

• A U S T I N M e l r o

b lanc . B-HZ.

2 2 5 OOO.-

« 5 8 8 5 5 3 5

{hloesittaQ Ral M01Q0U1

• C I T R O E N A X . G T (ex

t res) . B -JU .

« 6 7 5 3 2 57

(«USEM») (U/kElOCOMCO

• C I T R O E N A X t t , T R E .

B- IM

350.00O-« 5 8 9 0 9 91

(Faaar, at) Rel F iwgooos

• F I A T U n o 4 5 5 , B -1600 -

H U , p la te ja t .

« 6 7 4 0 9 1 0

(Sua*a)R« S10110003

• F I A T U n o t u r b o , I E . B-

IK. 4 7 5 OOO •

« 5 * 9 0 9 9 1

(Fleeer. s i ) Rel F 100a»OS

• F O R D F i e s t a 1 . 1 .

m e l . B-JT. 300 .000 . -

« 5 8 8 5 5 3 5

(Ateocertral). net A10100003

g r i s

• G O L F 1.8. G L . B - J P .

« 6 7 4 8 8 5 0

(Aue> Cornerca del Mat) .

FWACVI009WM

• G O L F G T I , 16 V . A . A .

B^JV.

« 6 7 4 68 50 (AUO Comarca <kl Velee|.

Rel ACVI009OXI

I* L A O A N iva . B-NL

5 5 0 . 0 0 0 -

« 5 8 9 0 9 91

IFikcar. a l l . FW.F 10020009

FINQUES ORONCLIA ARI.

Plana de l'Hospital, 10

674 71 54 674 74 66

VENDA I LLOGUER DE:

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE 1 LLOGUERS: \

De totes les característiques

Extensa cartera amb molt bones oferies!

• L A N C I A D e l i a , H F , tu r

b o , B - K Y .

7 9 0 . 0 0 0 -

« S W O · t l

(reto*, e i ) FM. F103X07

• L A N C I A P r i s m a . T D S ,

0 - A K .

7 5 0 . 0 0 0 -

« 5 8 9 0 9 9 1

H * * , s ± I R e l FtTOWO

• L A N C I A Y - 1 0 . B - H D

3 2 5 0 0 0 -

« 5 8 9 0 9 9 1

(Fücer. si) FW F10020008

• O P E L C o r s a . B- IS.

4 7 5 . 0 0 0 -

« 5 8 9 0 9 9 1

(Feeo», SL). RelF 10020001

• O P E L C o r s a G S I , B -LK

« 6 7 4 6 8 5 0

(Amo Comarca del Vafles). Ret. ACV

IOOSO005

• O P E L Kade t t , 1.3, 5 p

B - H V

4 5 0 0 0 0 -

« 5 8 9 0 9 91

fFtBcar.sJ).Rel.F10D200W

• O P E L K a d e t t . 1 .8 O T ,

b l a n c , B-JZ .

6 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 5 6 3 5

(«uocMral FW «I010D006

• O P E L V e c t r a 1 6

B - M N .

« 6 7 5 3 2 5 7

(AuBEsteüan) W. AE 10031)00$

A . A .

• P A S S A T V a r i a n t 1 . 6 ,

A .A . B - M G

« 6 7 4 6 8 5 0

(Auto Comerce del Vales). Ret ACV

I009O0CC

• R E N A U L T 1 9 T S E ,

b l a n c . B-LX.

6 5 0 . 0 0 0 -

« 5 S 6 5 S 3 5

( A U a M a l Ret AI010000S

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 . A . A .

B - U .

« 6 7 4 68 50 (Auto Comarca del VaHee). Ret ACV

• R E N A U L T 2 1 '

b l a u , B - J J .

6 5 0 0 0 0 . -

« 5 8 8 5 5 3 5

[Ajcc»«ar| R« A10100HX

• R E N A U L T 5 G T t u r b o ,

n e g r e , B -HT .

2 5 0 . 0 0 0 -

« S 8 8 5 5 3 5

lAutcceWnlJ.R·t A1010000B

• R E N A U L T C b o . R N - l . 4 .

B - O O .

« 675 32 57 lAutoFjeebenlFIel AEIO330D07

• R E N A U L T C t o 1.2. 3 p.,

v e r m e l l , B - O M .

9 7 5 . 0 0 0 -

« 5 B B 5 5 3 6

UUKM*) FM. A101CD002

• S E A T Ib i za . 1.5 I, 3 p

B - 0 8

« 6 7 5 32 57 (AnoEjteben) FM. AE 100300»

• S E A T I b i za 1.2, n e g r e .

B -JX .

4 0 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 55 35 (Autoceilrel). FM. A 10100007

• S E A T Ib iza 1 5, 5 p . B -

K P .

« 6 7 5 32 57 (Atao Esteban). FM. AE 10090009

• S E A T Ib iza 1.5, B -4896 -

LK N e g r e

« 6 7 4 0 9 1 0

(SuneuV Rel. S10110001

• S E A T T e r r a , b l a n c , B -

K T

350.000-« 5 8 6 55 35 iAutocer*eO.FM.A101(]0000

• S U Z U K I S w i t t G T I , B -

1B72- IP, b lanc .

« 6 7 4 0 9 1 0

(Sualdl RstS 10110002

• V O L K S W A G E N Gol f 16

V, B -LM.

« 6 7 5 3 2 5 7

(Auto Esteban)

Ret AE 10030010

• N I S S A N Pat ro l 6 d l . o tè -

s e l , cu r t . B-JV.

« 6 7 5 3 2 5 7

(Alfc Esteban).

Rei AE 10030004

• N I S S A N V a n e t t e p ràc t i c

rüèsel . B - M S

« 6 7 5 3 2 5 7

(Auto Esteban)

FM AE 10030005

• R E N A U L T E x p r é s , d i e -

set, B - J 2

6 5 0 0 0 0 . -

« S 8 9 0 9 91

(Feaos. t l ) . FM F100200M

•TERRANOVA - PISOS* NOVETAT

ARUBÍ

Pisos de 2 i 3 hab., amb jardí i terrasses.

Preus des de: 9.700.000 i 10.200.000 Pta.

Fins a 70 m ! útils amb 2 banys. «ATENCIÓ»,

PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU.

EDIFICI DE DUES PLANTES AMB ASCEN

SOR, gas, calefacció, cuina equipada, tel. i

TV, etc. &rr\uKÍa·. A.000.000 Pta, la resta a

convenir fins a l'entrega de claus.

VetijBf

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

FOMENTAR L'ESPORT ESCOLAR 26 • Divendres, 30 de setembre de 1994 SER EL 25 DE L'ATP

L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET) ha començat l'organització de diverses activitats, la majoria dirigides als escolars però també altres per a la gent gran. Plana 27.

Àlex Corretja, que recentment ha competit en l'Open de Barcelona, en què va ser eliminat en la segona ronda, afirma que el seu objectiu és arribar al lloc 25è de l'ATP al final de la temporada. Plana 29.

BÀSQUET I

El b à s q u e t a San t C u g a t o b r e a p a r t i r d ' a q u e s t a t e m p o r a d a un n o u cap í to l en la seva h i s tò r i a , d e s p r é s de l ' absorc ió del C l u b B à s q u e t San t C u g a t p e r p a r t d e la U E S C . La crisi e c o n ò m i c a va

p r o v o c a r la c a i g u d a del p r i m e r c lub d e b à s q u e t q u e es va c r e a r a la c iu ta t , p e r ò p e r q u è es r e i n c o r p o r é s la U n i ó Esp o r t i v a , c o m ja ha fet e n a l t r e s oca s ions , s 'ha o fe r t p e r q u è la c a i g u d a n o

fos de l to t def ini t iva . La U E S C es va fer c à r r e c a finals d e la t e m p o r a d a p a s s a d a de ls d e u t e s q u e t en ia el C B i va s a lda r els c o m p t e s p e n d e n t s a m b els j u g a d o r s . A r a c o m e n ç a u n a nova

L'equip de segona divisió estatal de la UHSC. Foto: MANll hSl'INOSA.

La UESC comença a treballar pel futur del bàsquet a Sant Cugat

La il·lusió i el treball marquen la filosofia dels equips de bàsquet de la UESC

Mantenir el primer equip a segona i pujar el B són els reptes més immediats

c a m p a n y a t an p e r als q u e s ' han inc o r p o r a t a la U E S C c o m p e r als qui ja hi e r e n . U n a b o n a p lan i f icac ió , la d e d i c a c i ó i la il · lusió pe l s n o u s p r o j e c t e s h a n de ser la b a s e p e r c o m e n ç a r .

Contundent derrota de la UESC davant l'Sfèric en el debut a la lliga

AO l'ESC: Garcia (4|. Solano ' • O (1(1). Riera (2), Ciume/ {>). Argento (.1). Sevillano (3), Albesa (Si. Peguera (S).

ft'ï Sft'ric de Terrassa: Rodríguez j 7 » 5 (14). Martínez ( l l i . Oliver P I . Castillo (10). (ióme/ (5). Celma (4). Martin (10). Martínez (lh|. Ros (-1. Giménez (fi). Vilaroya (S|. Parcials: KM 7, 13-24. 17-41. 24-45: 2'KV. 32-65. 37-4. 4N-l>3.

Arbitres: Guinart i Sans. Van deixar molt que desitjat. Públic: l Us 2IKI espectadors.

I Sant Cugat.— 1.1 sènior A de la UESC va pe rel re el cap de sel-mana passat davant l'Síei ic de Terrassa. en el primer partit de lliga de segona divisió estatal. I, 'equip de Sant Cugat no va saber aguantar la pressió de l'SIerie i va \cure com el seu rival es distanciaxa en el marcador i dominava completament el matx. Malgrat que a l'inici del partit semblava que el derbi vallesà estaria compensat. al final del primer temps la diferencia ja era àmplia (24-45). A la segona part. el joc dels sanl-cugatencs no va millorar gens ni mica. ,'C.M.

Estrena amb derrota de la UESC B C O UESC: Quinto (14), Garcia J O (12), Soler (16), Sanz (6), Juan Carlos (2), Martínez (4). Junyent (4).

gi A CB Coll: De Ruz (6). Herrero U ^ f (12), Pilan (8), Puig (12), Aguilera (2), Naudón (16), Reviejo (6), Nieto (2). Parcials: 10-11, 14-18, 2(7257733-34. 39-44, 47-47, 56-59, 58-64.

t ARMHRttVL-RTH • Sant Cugat.— Els equips de bàsquet de la L'nio Esportiva Sant Cugat ja han debutat en els respectius campionats de lliga. Enguany aquest club. que ha vist incrementats els seus equips després de l'absorció del Club Bàsquet Sant Cugat, s'ha fet el ferm propòsit de treballar amb la joventut i la gent de casa per assegurar el futur del bàsquet a Sant Cugat. La filosofia d'aquest club no es cap altra que el treball i la dedicació, que amb la il·lusió que demostra haurà de donar bons fruits. Perquè això sigui possible la UESC ha ofert la seva confiança a Marcel·lí Massafred, un home experimentat i que coneix bé el món del bàsquet. Ell ha estat designat com a director tècnic de la secció, però a més farà les funcions d ' en t renador del primer equip que milita a la segona divisió estatal.

El repte és clar, segons Massafred: «Volem construir un bàsquet fort des de baix. però ara com ara els objectius més immediats són que el sènior B pugi i que l 'equip A se situï entre la primera divisió catalana i la segona estatal, que és la categoria q u e r ea lmen t necess i t em, no més». Massafred té les idees molt clares i ha arribat a la UESC

amb moltes ganes de treballar pel bàsquet de Sant Cugat. «Vull que el club, els mitjans de comunicació i la gent de la ciutat sigueu conscients que estem preparant uns joves que possiblement l'any que ve no tindrem. Si això passa, estaré content perquè significarà que hem treballat bé. Fins que Sant Cugat no tingui un bàsquet no professional no es podrà aspirar a tenir un equip a dalt. Cal que aquest bàsquet al qual faig referència sigui mínimament compensat amb beques d'estudi i desplaçaments; res de pagar les quantitats que s'estan pagant en la segona divisió estatal. Crec que serà una tasca interessant, però potser no serem nosaltres els qui recollírem els fruits».

Quant al primer equip, integrat per 18 jugadors en la seva majoria sub-23. és prou evident que hauran de fer un gran esforç, perquè la intenció del club és que no es perdi la categoria. El tècnic de la UESC considera que si l'equip jugués la promoció es podria considerar tot un èxit. El primer equip s'ha format, segons Massafred, «amb jugadors que ja tenen experiència en la categoria. d'altres que tenen projecció, uns altres que de moment són una incògnita i els que han arribat de fora».

President

UESC_

Municipal de Sant Cugat

Jaume Espina

Municipal de Sant Cugat

Any de fundació 1986

300

20 milions (general del club)

Marcel·lí Massafred

Pressupost

Entrenador Equips inferiors

1 pre-infantil femení, 3 cadets asculins, 2 infantils masculins i 1 pre-inlantil masculí

1 sènior B. 2 sub-23, 2 júniors, 1 sènior femení, 1 júnior femení,

Juctador

Juan Garcia Macias

JJuis_Albesa A]bio[_

Oriol Gómez Díaz

wm^m 1 Posició I Edat I Temp. I Procedència

Jgjiado^rr^ntoJVIera

Miguel Crespi

tümsjçjnasi Carazo Càceres

J^rJj^lc£ne^jJjberta_

Gerardo Moreno Gómez

Pivot

Jlase_ Aler_

Base

PÍV0t_

Base

21 20

CB S. Cugat

INEF

22 10 CBS. Cugat

19 4 CBS. Cugat

23 10 CB S. Cugat

19 Sese

Juan Àngel de la Pena López

_Pjyo[

Aler

Aler 20

Valvi

7 UESC

J CB S. Cugat

Javier Solana Vàzquez

Pau Riera Brugulat

J|iyot_

Base "lff La Farga

UESC

David Comas Ballester Aler 18

18

3

5

5

CB S. Cugat

Roqer Pequera Martínez Aler

18

18

3

5

5

CB S. Cuqat

Franciscà Garcia Macias Pivo 17

3

5

5 CB S. Cugat

Enrique Sevillano Moràn Aler 19 - Juventud -

Arbitres: Rodríguez i Macias. Força bé. Públic: Uns 100 espectadors.

m Sant Cugat.— L'equip B de la U E S C s'ha estrenat amb derrota, en un partit poc vistós però molt igualat. Els últims 10 minuts es van jugar a un ritme trepidant, però els visitants es van imposar a una U E S C excessivament nerviosa. /c.R.

Còmoda victòria del Mira-sol di^ Mira-sol: Manolo (3), Rafa %3L· (18), Edu (8), Oscar (14), Javier (9), Miguel (2), Guillem (6), Jordi (2).

ff ^ Abrera: Mayorga (3), Subina J / (18), Pérez (4), López (3), Boada (4), Navarro (11), Teixidó (2). Montoya (4), Castillo (6), Requena (2). Parcials: 12-4, 22-6, 25-10. 27-16, 37-25,42-37,53-48,62-57. Arbitres: Vèrtiz. Regular. Públic: Uns 30 espectadors.

8 Mira-sol.— El Mira-sol ha començat amb bon peu la lliga. Tot i debutar en una categoria superior, els locals han demostrat estar a un bon nivell. El Mira-sol sempre va anar per davant, fet que li va permetre jugar amb tranquil·litat. L'únic incident va ser la desqualificació de Miguel per un cop de colze a un rival. c.R.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994 ESPORTS 27

Quan comença el curs escolar comença també el moviment a l 'OMET, l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom. Aquesta temporada, a les activitats que organitza l 'OMET s'han afegit uns nous Jocs Es-

ESPORT ESCOLAR

portius Escolars, el Intramurals. La novetat que introdueixen aquests nous Jocs és que un mateix equip disputa partits de diferents esports contra equips de la seva escola i que la competició sempre

és al migdia. Els Jocs Esportius Escolars tradicionals, que es disputen els dissabtes, i les Activitats Físiques per a Adults són les altres activitats en les quals treballa ara l 'OMET.

X A V I E R R E Q U E N O . Tècnic de l 'OMET

«Volem fomentar l'esport escolar al migdia» GEMMA COMPTE

• Sant Cugat.— Què són els Jocs Esportius Escolars Intramurals?

—«Són uns Jocs Escolars que s'organitzen a l'escola amb equips del mateix centre. La competició és entre nens del mateix cicle (per exemple, tercer contra quart, cinquè contra sisè...) i es fa durant el primer trimestre. Els resultats s'obtenen sumant els punts dels diferents equips de cada curs en tots els esports.»

—Quins esports hi disputen? —«En principi hem pensat fer

els esports que triïn els mateixos nens. AI full d'inscripció, els donem la possibilitat d'escollir els esports d'acord amb les preferències que tenen, i després, veient les prioritats, nosaltres ho organitzarem. Hi hem posat vuit opcions, però no crec que després n'arribem a fer tantes per problemes de calendari. Nosaltres suposem que es faran els esports més coneguts, com ara el bàsquet, el futbol, el voleibol o també el beisbol, que és un esport en el qual no hi ha tanta participació popular com en els altres. Però el professor de gimnàstica, que és qui n'haurà de fer les inscripcions, té la missió d'intentar que es facin també esports individuals, com per exemple l'atletisme.»

—Quina és la finalitat d'aquests Jocs Esportius Escolars Intramurals?

—«L'objectiu és fomentar més l'esport a les escoles en horari de migdia, sense deixar de banda la idea de l'Ajuntament de potenciar més els Jocs Escolars normals, que es continuen fent els dissabtes. Els Intramurals són un altre tipus de Jocs Escolars que es fan paral·lelament, entre setmana i al migdia. Però inscriure's en uns no exclou no poder participar en els altres, es poden fer totes dues coses.»

—En aquests Jocs Intramurals, hi poden participar totes les escoles de Sant Cugat?

—«Les escoles que hi poden participar són les escoles públiques.»

—Sabeu si hi participaran totes?

—«Sí, ja se n'han començat a fer les inscripcions. Tot i que al final de la setmana passada vam començar a repartir la informació per les escoles i encara no podem

Xavier Requeno i l'OMET treballen actualment en la creació d'una nova competició. Foto: MANÉ ESPINOSA.

parlar d'èxit, esperem que tindrà una gran acollida, perquè a més és un programa totalment gratuït.»

—Per aquesta activitat, caldrà fer entrenaments previs?

—«No hem pensat de fer entrenaments en aquest tipus de Jocs. Senzillament perquè no hi ha disposició d'instal.lacions ni de temps material. Es tracta simplement d'organitzar-se i competir. En canvi, els qui s'apunten als Jocs esportius normals sí que fan entrenaments.»

Com matricular-s'hi

—Els nens que s'hi vulguin apuntar què han de fer?

—«S'hi poden matricular a la mateixa escola. Han de demanar al professor el full d'inscripció i omplir-lo.»

—Pel que fa als Jocs Esportius Escolars de sempre, la setmana passada va començar una promo

ció dels esports que s'hi disputen a les escoles públiques. Com va fins ara?

—«Sí, aprofitant l'horari intensiu que aquests primers dies de curs fan les escoles, promovem els esports que es fan a les Escoles Esportives. Cada dia anem a un centre diferent a fer aquestes jornades amb animació i vídeos. EI problema que hi ha hagut és que ho hem hagut de suspendre alguna vegada a causa de la pluja i ho haurem d'allargar uns dies més, fins que hàgim passat per totes les escoles.»

Activitats físiques per a adults

—Dilluns van començar les inscripcions per les activitats físiques per adults. Hi ha hagut cap canvi respecte a l'any passat?

—«No, l'única cosa que ha canviat és que hem ampliat alguns grups, però les activitats són les mateixe que altres anys: natació,

gimnàstica de manteniment, aeròbic, preparació física avançada, gimnàstica orgànica i iniciació ai ioga, bàdminton i els esports més corrents.»

—Quin tipus de població respon més a aquestes iniciatives?

—«Segons estudis que hem fet, al matí fonamentalment són mestresses de casa entre 40 i 55 anys. A la tarda hi ve gent que treballa i que s'incorpora a les activitats a partir de quarts de sis o cap a les vuit del vespre. La mitjana d'edat és una mica més jove al vespre que al matí.»

—Quantes activitats s'hi poden fer?

—«La gent pot arribar a fer fins a tres hores setmanals d'activitat repartides en les especialitats que vulgui. En un principi, deixem matricular a dues activitats i quan passa el període de matriculació es poden apuntar a una tercera activitat.»

El Club Voleibol SC obté el primer triomf deia temporada

CARME REVERTE H Barcelona.— Un any més les noies del Club Voleibol Sant Cugat s'han proclamat campiones del trofeu Barcelona Esportiva, que es fa, cada any, amb motiu de les festes de la Mercè. En el primer partit, les santcugatenques van esborrar de la pista FHispano Francès. Les jugadores de Rupill van sentenciar amb 3 sets a 0 el primer compromís del torneig. L'equip de Sant Cugat havia arribat a la final i l'adversari no podia ser un altre que el Club Voleibol Esplugues, el rival número u a batre i la bèstia negra del conjunt santcugatenc la temporada passada.

Tothom esperava que la final fos més disputada i fins i tot més brillant, perquè a la pista es tornaven a enfrontar els dos màxims aspirants a assolir l'ascens a la divisió d'honor. El Sant Cugat es va imposar de manera contundent a l'etern rival, novament un 3 a 0 per sentenciar definitivament el torneig i endur-se cap a casa el primer triomf de la temporada. A la final de consolació l'Hispano Francès va vèncer un Club Voleibol Barcelona que va ser la gran decepció del torneig. L'entrenador del primer equip i director tècnic del club, Víctor Hugo Rupill, ha dit a Els 4 Cantons que van preparar el torneig només de manera general, perquè el pla de treball que segueixen amb vistes al campionat de lliga és ben bé una altra història.

Més motivació

Aquesta haurà de ser la definitiva. El Club Voleibol Sant Cugat vol que enguany l'equip sènior femení obtingui, definitivament, la màxima categoria del volei estatal. «Aquest any les coses van per més bon camí. Enguany la qüestió del patrocini va més ben orientada i les jugadores estan ben mentalitzades per ascendir de categoria. Aquesta temporada hi ha més motivació i esperem aconseguir l'ascens», ha declarat Rupill.

Quant a la competició, aquesta temporada s'han produït importants modificacions. Disputaran aquest campionat dotze equips, inclosos al mateix grup, i els dos primers classificats disputaran, directament, la fase d 'ascens. Aquesta temporada no es jugarà la lliga en una primera i una segona fase, com s'havia fet fins ara. Per a la nova temporada l'equip tindrà una incorporació, la jugadora procedent del Club Natació Sabadell Anna Manpel. El club no descarta fer algun fitxatge més i ha deixat dues places lliures.

u5d94655

SERVEI GRATUÏT A DOMICILI CAMIÓ CISTERNA AMB COMPTADOR

PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT CONSULTI'NS

28 ESPORTS ELS 4 CANTONS , Divendres, 30 de setembre de 1994

CICLISME

Marcos Gonzàlez, de la UC Mollet, s'imposa en el Campionat del Vallès

El guanyador de l'última prova, que es va fer a Can Sant Joan, va ser Alberto Castillo RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— [-.I Campionat del Vallès de Ciclisme juvenil es va eelebrar dissabte passat al polígon industrial de Can Sant Joan. situat entre Sant Cugat i Rubí. En el campionat

Dissabte passat es va celebrar el XII Campionat del Vallès de Ciclisme juvenil, puntuahle per a la Copa Catalana, al polígon industrial de Can Sant Joan, a Sant Cugat, sobre un recorregut de 7 quilòmetres i 0(10 metres.

Un total de 106, corredors van prendre la sortida cap a dos quarts de cinc de la tarda, amb deu minuts de retard. Una ambulància de la Creu Roja va provocar que el campionat comences una mica desprès del que era previst, ja que a darrera hora es va veure obligada a fer un ser\ci urgent. El gran triomfador de la prova va ser la l ' n io Esportiva de l'Hospitalet. que va aconseguir situar dos dels seus ciclistes entre els deu primers de la general. El campionat era l'ultima piova puntua-blc per a Li Copa Catalana de Ciclisme i a i \o va comportar la participació tic ciclistes no només del Valies sinó de toies Ics comarques catalanes II campió del Valies va ser Marcos ( ion/àlcv. de la 1 'nio ('iclista de Mollet. que va finalil/ar la piova en el dot /e lloc de la general. Malgrat que cl campionat va sei organit/at per la l 'n io Ciclista Sant Cug.it. ca (i corredor de! club local hi va

hi van participar ciclistes de fora del Vallès ja que era puntuable per a la Copa Catalana de Ciclisme. El primer ciclista que va travessar la línia d'arribada va ser Alberto Castillo de la Rosa. de la Unió Ciclista de l'Hospitalet.

El Campió del Vallès va ser Marcos Gonzàlez, de la Unió Ciclista de Mollet, que va ocupar la posició número tretze de la general. La prova es va celebrar sobre un circuit urbà de 7 quilòmetres.

l·ls ciclistes, a la línia de sortida. 1 nu> i \ MI I \

participar. lot i que el circuit tenia molts

desnivells i es va fer moll dur, la mitjana de velocitat dels pat-

ticipants va ser de gairebé 40 quilòmetres per hora. Entre els premis que els ciclistes podien assolir hi havia el de la muntanva. cl

de les metes vol; el de campió del tnis de primer i neral.

nits. el d'equips, Vallès i els pre-sc«on de la ge-

Destacada actuació de Juanjo en el primer triomf blau-grana

3 P. Blau-grana St. Cugat: Jesús. Quim, Luis. Tato, Vila, Juanjo.

Carre (Cobo 60'), Isaac, Raül (Zazo 80'), Quintana (Rovira 30'). Carrillo (Sergio 72').

2 Ullastrell: Serra, Vilatosana. Serra II, Palacín, Villalba, Carreras

(Puig 111 7.S'), Font (Jové 70'), Solé (Sellarès M ) . Vila (Puig II 65'). Amat i Puig I. GoTsilï-l Font 3'. 1-1 Isaac 33'. 2-1 Juanjo 36'. 3-1 Juanjo 46', 3-2 Serra (penal) 80'.

Àrbitre: Berenguer. Molt malament. Només va mostrar àucs targetes, totes dues vermelles directes, la primera a Sergio, de la Penva. i la segona a Sellarès, de l'Ullastrell.

Públic: Uns 5(1 espectadors

(ARMI R t v t RIT H Sant Cugat.— Aquest cop l'equip de la Penya va treure profit del seu bon joc. Als 3 minuts els blau-grana es van veure sorpresos per un contracop dels visitants que va acabar en gol. No obstant això. el primer període va tenir un elar dominador. Ea Penya va controlar el seu adversari i va jugar a un bon nivell. Els b l au -g rana , ben condu ï t s per Juanjo, l 'home mes brillant del partit, van fer un joc ràpid i vistos que només va durar fins l'inici del segon temps. A la segona meitat la Penya es va enfonsar. Els jugadors de José Anlomo Calderón van acusar l'esforç físic del primer temps, però la victorià no va perillar. El pròxim compromís serà aquest diumenge a Mira-sol davant el Can Cortés, en el que serà el primer derbi local de la temporada. L'hora prevista per l'inici del partit és les 10 del mati.

Ofinova La papereria especialitzada de I estudiant i el professional us ofereix també mobles auxiliars

VENDES Alfons Sala. 18 - 20 Tel. 675 23 73-Fax675 38 53 EXPOSICIÓ: Rosselló, 13 Tel. 589 36 61 -Fax675 38 53 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Taules, armaris,

arxivadors, mòduls de calaixos, cadires...

úaúUi Letraset

Taules

d'ordinador de

gran capacitat i

poc volum, taules

auxiliars per al

fax i la impressora,

cintes, disquets,

tinta i tots els

consumibles,

d'informàtica.

Pissarres de peu i de paret,

pantalles, retroprojectors, acetats i tot el

necessari per fer

presentacions amb èxit.

Taules de dibuix, paral'lex,

tecnígrafs, tamborets.

nfii7ftmnio«

Cug.it

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994 ESPORTS 29

Treball i honestedat amb ell mateix és el que es demana Àlex Corretja per arribar al cim del tennis mundial. Aquest jove treballador de la raqueta ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una

TENNIS

ferma realitat. Després de superar una mala temporada, com va ser la del 93 en què va haver de recuperar-se d'una greu lesió, el tennista santcugatenc ha treballat de valent per recuperar el temps

perdut. Però com que després d 'una de freda en toca una de calenta, ara és el moment en què comença a recollir els fruits del seu esforç. El 1994, potser, serà un dels millors anys de la seva carrera.

A L E X C O R R E T J A . Jugador de tennis

« Vull ser entre els 25 millors del món» CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Actualment Àlex Corretja es troba en el Hoc 31 del rànquing de l'ATP,-però s'ha proposat estar entre els 25 millors del món quan acabi la temporada. La setmana passada passava de puntetes per la Ciutat Comtal, on ha disputat l'Open Ciutat de Barcelona, un torneig organitzat pel seu bon amic Robert Vizcaino. Si bé la seva participació en individuals ha estat molt discreta, el santcugatenc s'ha deixat veure en la competició de dobles d'aquest mateix torneig.

Com ell mateix ens ha explicat en l'entrevista que hem mantingut, aquest torneig arriba en un mal moment per a molts tennistes, ja que la temporada s'ha fet llarga i molts d'ells comencen a estar cansats. Així mateix ho ha evidenciat Corretja en la seva actuació en l'Open Ciutat de Barcelona. Els braços, les cames i el cap ja no responen com a principi de temporada, malgrat que es faci un esforç.

Corretja va caure eliminat en la segona ronda del torneig davant l'alemany Carl Steeb en tres sets 2-6, 6-4 i 6-1. Abans, però, el santcugatenc havia deixat fora de la competició Oliver Gross, en primera ronda, després d'un 6-4 i un 6-2. El botxí de Corretja, Carl Steeb, va arribar a la final, en la qual es va enfrontar al basc Alberto Berasategui. El finalista de l'últim Roland Garrós es va encarregar de demostrar que per alguna raó ell era el cap de sèrie número 1 del torneig. El basc va vèncer l'alemany en dos sets, per 6-3 i 7-5.

En els dobles les coses li van anar més bé. Fent parella amb Pato Clavet, el santcugatenc es va plantar a la final, però l'equip format per Casal-Sànchez van fer valer la seva experiència i es va imposar per 6-2 i 7-5.

—Aquesta ha estat una bona temporada?

—«Sí, ha estat una excel·lent temporada i ara m'agradaria guanyar un dels tornejos que em queden perquè significaria culminar aquesta temporada que tan bé m'ha anat. Ara he de jugar a

Alex Corretja, número 31 de l'ATP. Foto. ARXIU.

Palerm, després he d'anar a Atenes, faré dues setmanes d'entrenament a Barcelona i finalment marxaré a l'Amèrica Llatina tres setmanes.»

—Quines són les seves aspiracions en el que queda de temporada?

—«Tal com estic —el 31 de l'ATP— m'agradaria acabar l'any entre els 25 millors del món. Normalment no m'agrada posar-me un objectiu, però ara, tal com van

les coses, crec que acabant en el lloc 25 hauria d'estar molt content i satisfet.»

—Què li va passar en l'Open dels EUA?

—«Ja hi havia jugat en dues ocasions, però no tinc sort perquè les tres vegades he caigut en primera ronda. Espero, però, que l'any que ve em vagi una mica millor.»

—Així, doncs, què ha de passar perquè Corretja continuï enda

vant en l'Open dels EUA? —«Les dues primeres ocasions

no hi vaig anar gaire prep irat i no podia esperar gaire més. Aquesta vegada sí que estava preparat, després de jugar a India-nàpolis un gran torneig. A l'Open dels EUA vaig jugar bé, però em vaig trobar al davant un jugador —Enqvist— que ho va fer millor que jo; vaig perdre en cinc sets, però podia haver passat qualsevol cosa.»

FUTBOL

£1 Sant Cugat es deixa sorprendre per un Mataró que va demostrar més ofici Diumenge, duel entre supervivents a la primera divisió catalana

3 Mataró: Manolo, Marín, Car-los, José (Moisès 48'), Antonio, Càmara, López, David, Carlos

(Parra 56'), Ros i Bernat.

O Sant Cugat: Comellas (4), Aznar (3), M. Àngel (3), Ricardo (4), Ernesto (3) (Jaume 64')

(2), Puig (3), Àngel (3), Óscar (2), Bayo (3) (Pagaroles 70') (2), Roger (2) i Marc (2). Gols: 1-0 Bernat 36', 2-0 Moisès 60', 3-0 Ros 85'. Àrbitre: Agustí Solé. Va fer un arbitratge discret. Targeta groga a Ricardo, del Sant Cugat. Públic: Uns 200 espectadors.

CARME REVERTE B Mataró.— Dos empats i dues derrotes _és__el_. bagaige_deJ_Sanl

Cugat en aquest inici de temporada. En l'últim partit, els ver-mell-i-negre es van veure sorpresos per un Mataró que va demostrar més ofici i millors maneres que els santcugatencs. Les errades en defensa i la falta de concreció al davant s'està convertint en la constant d'aquest equip, que encara no coneix la victòria. A Mataró els homes de Carles Munuera es van defensar durant els primers 45'; de fet només van encaixar un gol i va ser justament com a conseqüència d'una errada de marcatge. A la represa el tècnic santcugatenc va voler arriscar, però els canvis no van donar el

_.resultat, que s'esperava-i..l'equip _

va encaixar el segon gol. Amb el 2 a 0 en el marcador el Sant Cugat es va enfonsar i a cinc minuts per a la fi del matx encaixava el tercer gol, que va establir el resultat definitiu.

L'entrenador, Carles Munuera, tot i la derrota del seu equip va explicar en acabar el matx que els mataronins l'havien sorprès gratament i que el Mataró té un bon equip ja que s'ha reforçat amb homes amb experiència. Aquesta segona derrota ha situat el Sant Cugat en la zona baixa de la classificació, fet que tampoc no ha de preocupar tenint en compte que el campionat acaba He (Vimpnrar Tanmfl|f»jy comença -

a ser sintomàtic el que es desprèn de l'estadística del Sant Cugat. En quatre partits l'equip només ha fet un gol i n'ha rebut set, i ara com ara és el conjunt que menys gols ha aconseguit. Aquest diumenge els santcugatencs reben a casa el Seu d'Urgell, actualment penúltim a la classificació amb només un punt i tres negatius. En aquest partit es dóna la circumstància que s'enfrontaran dos dels equips que la temporada passada van patir fins l'últim moment per salvar la categoria. Diumenge, doncs, podria ser una bona oportunitat perquè el Sant Cugat aconsegueixi el primer triomf en la

-lliga^

Victòria de l'Sporting de Mira-sol en l'últim minut

I Sp. Mira-sol: Antonio, José Carlos, Tin, Jordi, Naranjo, Julio, Jai-

me, Quique (Rams 51'), Luís (Joan 75'), Minguella i Tini (Manu 46').

0 Roureda: David, Blas, Rubio, Domingo (Plaza 5V), Miguel, Sevas,

Alberto, Emilio, Àngel (Joselito 67'), Fernando i José (Carrosa 46'). Gols: l-0Jaime90'. Àrbitre: Granados. Bé. Va ensenyar targetes grogues als visitants Roureda, Blas, Alberto, Miguel i Martos. El jugador local José Carlos va rebre ducs amonestacions i va ser expulsat als 63'. Targeta vermella directa a Rubio als 91". Públic: Uns 50 espectadors.

C.R. • Mira-sol.— Aquest ha estat el partit més disputat de tots els que han jugat fins ara els de Mira-sol. El primer temps va ser de domini totalment sportinguista. L'únic ensurt que va tenir l'Sporting en la primera part va ser el penal fallat per Blas. A la segona meitat les ocasions encara van ser més nombroses i clares, però no va ser fins l'últim minut que va arribar el gol de la victòria. El jugador debutant de l'Sporting, Naranjo, va ser un dels homes més destacats del matx.

El Can Cortés encaixa la segona golejada en la lliga

5 Can Jofresa: Gil, Oteros, Santos, Neila, Rocaber, Vega (Torrens

60'), Aguilar, Collado, Adam, Santiago (García 75') i López (Picón 46'). I C a n Cortés: Juanjo, Francisco Ja-

vier, Benjamí'n, Dioni, Javi, Nico (David 46'), José Maria, Morilla, Carlos, Servando i Manolo. Gols: l-0~ Collado 1', 1-1 Carlos 14% 2-1 Santiago 35', 3-1 Adam 70', 4-1 Garcia 75', 5-1 Adam 85'.

Àrbitre: Francisco Gil. Va fer un bon arbitratge. Targetes grogues a Neila, Rocaber, Collado i Santiago, del Can Jofresa, i a Francisco Javier i José Mana, del Can Cortés. Públic: Uns 80 espectadors. "~

C.R. • Terrassa.— El Can Cortés va encaixar la segona golejada consecutiva en el campionat de lliga. Els santcugatencs van saber aguantar durant el primer temps, però a la represa la joventut dels locals va ser suficient per superar un Can Cortés desdibuixat en aquest segon període.

Primera victòria del Júnior a casa, davant el Rubinenc

3 Júnior Colomer, Tomàs, Puig-vendrellós, Soler, Permanyer, Ga

rrido, Alonso (Pepe 60'), Dani (Olivé 55'), Edi, Micky (Casulleras 70'), Qui-cu.

I At. Rubinenc: Salvador, López, Garrido, Luque, Peris, Àlex, Gu

tiérrez, Alemany, Màrquez, Uribe i Manas. Gols: 1-0 Alonso 15r, 2-0 Micky 35% 2-1 Uribe 70', 3-1 Casulleras 80'. Àrbitre: Alfonso Gutiérrez. Regular. Públic: Uns 50 espectadors.

C.R. • Sant Cugat.— Primera victòria del Júnior en el seu camp, després de l'empat de la primera jornada amb el Can Cortés. El Júnior va dominar clarament durant la primera part, en la qual va aconseguir els dos primers gols. Els locals van palesar, sobretot en aquest primer període, la seva superioritat tècnica, mentre que el Rubinenc no va inquietar la porteria contrària. A la segona part el Júnior va sortir massa confiat i a causa del cansament va cedir la iniciativa al Rubinenc, que abans d'aconseguir el seu únic gol va lullBT'ttft penal discutible.-~ - - •

UN ANY TRANQUIL

Les dades que recull la memòria del 1993 de la Policia I.ocal assenyalen una disminució clara del nombre de robatoris i agressions dins el terme municipal en relació al 1992. Plana 32.

3 0 . Divendres, 30 de setembre de 1W4 PUGEN LES DEFUNCIONS

PIÏDITO El nombre de defuncions a Catalunya ha pujat progressivament des de l'any 1987 fins aïany 1993. L'any passat el nombre total de defuncions a Catalunya va ser de 52.563. Plana 33.

LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS I

LI jutjat d'instrucció número 4 de Rubí ha obert diligències que permetran a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya investigar la responsabilitat de Fecsa en els incendis que el mes d'agost

van cremar mes de 150 hectàrees de la Floresta i les Planes. Els Mossos d'Esquadra consideren en cl seu informe que el foc es va iniciar a causa d'un curt circuit en un cable d'alta tensió de l'a

bocador de Can Busquets. Precisament. segons s'ha conegut aquesta setmana, Medi Natural ja va denunciar al mes d'abril el mal estat en què es trobaven les línies elèctriques en aquesta zona.

Obren diligències per establir si Fecsa és responsable dels incendis del mes d'agost

Uinforme de Mossos situa l'inici del foc en un cable de Can Busquets, a la Floresta

Medi Natural ja havia denunciat al mes d'abril el mal estat de les línies elèctriques

( I I I \ < \ R N A O A S

I Sant Cugat. Fa companyia elèctrica Fecsa s'ha visi involucrada en l'origen dels ineendisque el mes d'agost passat van cremar lo.S hectàrees dels districtes de la Floresta i les Planes i van afectar unes cinquanta propietats. De moment. la titular del jutjat de primera instància i instrucció numero 4 de Rubí. Bibtana Segura, ha decidit ohrir diligències prèvies que permetran a la Fiscalia del Tribunal Supenoi de Justícia de Catalunva establir si hi ha indicis que puguin provar la responsabilitat de Fecsa.

Segons s'ha conegut aquesta setmana, cl dia 1 de setembre va entrar al jut|at l'informo que els Mo-sos d'Fsquadra han elabora! sobre l'incendi. Segons aquest document, la causa del foc va ser la caiguda del conductor superior de la línia elèctrica d'onze mil volts que passa per l'abocador de Can Busquets, a la Floresta. Arran d'aquesta caiguda. provocada pel mal estat del pal de l'iisla que aguanta les línies, es va prodiui un curt circuit que va encendre el sotabose.

Més denúncies

Fs dona la circumstancia que aquest no es el primer document que implica la companyia Fecsa en els incendis del mes passat. Dies desprès d'aquell 11 d'agost, la Direceiè) (ieneral de Política Forestal de la Generalitat va denunciar davant la mateixa companyia que s'havia incomplert el decret de l'administració autonòmica sobre prevenció d'incendis. Aquesta denuncia també esmenta la línia de Can Busquets com a causant del toc.

Des de la Generalitat ja s'havia advertit del mal estat dels cables

Ics línies elèctriques dels districtes de la Floresta i les Planes. Fntn MONTS1-. SANI.

elèctrics en aquesta /ona. Va ser al mes d'abril d'enguanv. quatre mesos abans de l'incendi, en una denúncia de la Direcció General de Medi Natural que també s'ha conegut aquesta setmana. Fn aquella ocasió, la Gencalitat indicava que la companyia intungia el mateix decret de pieveneio d'incendis perquè no mantenia les línies prou netes de vegetació.

Fn la documentació que ha recollit el jutjat de Rubí s'inclouen també les denúncies de dos dels veïns dels districtes les propietats dels quals van quedar afectades pel foc. A més. l'Ajuntament de Sant Cugat ha decidit personar-se en la causa com a part perjudicada. Un cop reunits els informes. el jutjat els trametrà a la Fiscalia de Medi Ambient, que

s'encarregarà de la investigació. D'altra banda, el Diari Oficial

de la Generalitat de Catalunya ha publicat ja el decret que amplia les ajudes oficials als afectats pels incendis que van cremar a Catalunya el mes d'agost. D'aquesta manera, els veïns dels districtes que les hagin sol·licitat i compleixin els requisits podran cobrar aquestes subvencions.

ID € N N A Centre d'Estètica

Major, 36, 1 r

Tel. 675 52 54 08190 Sant Cugat del Vallès

Té problemes per pagar la grua a Sant Cugat perquè no tenien canvi

S|] V ! \ li VKKOSO H Sant Cugat.— FI ciutadà de Sant Quirze Xavier Renom Soterra va presentar una queixa a l'Ajuntament de Sant Cugat divendres passat perquè la Policia Focal no tenia canvi per cobrar-li l'import de la retirada del cotxe amb la grua. Sotorra havia vintuït a la ciutat a fer un encàrrec i va deixar el cotxe aparcat al carrer Domènech, damunt d'una vorera. Quan va tornar, va trobar l'ad-hesiu que identifica el pas de la grua municipal al lloc on havia aparcat i va anar a la seu de la Policia Focal amb la intenció de pagar la multa i la retirada del vehicle.

Els agents que el van atendre li van confirmar que la grua s'havia endut el seu cotxe i li van dir que havia d'abonar ci..S25 pessetes per recuperar-lo. "fins aquest moment —explica Sotorra— tot va ser normal, però quan els vaig donar un bitllet per pagar em van dir que havia de ser l'import exacte i que ells no tenien canvi». Sotorra va insistir que «com a servei públic» tenien l'obligació de tenir canvi. Desprès de deu minuts de discutir li van suggerir que pagués amb targeta de crèdit. «Llavors ja va ser el súmmum —continua Xavier Sotorra— perquè no sabien com funcionava el datàfon per fer cobraments amb targeta». Finalment, els agents van consultar el manual d'instruccions de l'aparell i li van poder cobrar les d.S25 pessetes.

Lln cop acabada l'accidentada gestió, Sotorra va presentar una queixa a l'Ajuntamnet pel que considera «un servei públic deficient». Pel veí de Sant (Juir/.e, «és clar que han de retirar els vehicles mal aparcats, però el que no poden fer és complicar els tràmits per rccuperar-lo amb la seva negligència».

SUCCESSOS

Cauen dos arbres per culpa de les pluges H Les pluges de la setmana passada van provocar la caiguda d'un arbre damunt d'un cotxe al carrer Borrell divendres al matí. l'n segon arbre va caure al migdia al Camí de Can Cortès i va tallar la circulació) de cotxes fins Fspais Verds el va retirar. D'altra banda, la pluja va provocar també l'enfonsament de la calçada al camí antic de Can Borrull. Per culpa de l'accident es va inundar el número 18 del mateix carrer, s a

Tres positius en les proves d'alcoholèmia I Tres de les vuit proves d'alcoholèmia fetes a Sant Cugat el cap de setmana passat van donar positiu. La primera es va fer divendres a l'avinguda Mossèn Jacint Verdaguer i va donar un resultat de 1,19 mil·lígrams d'alcohol per litre d'aire espirat. Les altres dues es van fer diumenge al matí a l'avinguda Rius i Taulet amb Mercè Rodoreda i van donar un positiu de 0,83 i ().% mil·lígrams per litre d'aire espirat, respectivament. Els tres conductors han passat a disposició judicial. ja que el límit d'ingestió d'alcohol permès per conduir és de 0.4 mil·lígrams per litre d'aire espirat. ,' S.B.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994 PUNT DIVERS 31

SOCIETAT

La imatge tòpica de Sant Cugat és la d'una població residencial, amb un nivell de vida alt. Podria pensar-se que viu d'esquena a la realitat social, però, de fet, hi ha persones que no tanquen els ulls ni als problemes del món ni als dels més desafavorits que viuen a la mateixa ciutat. Les agrupacions solidàries nascudes per iniciativa de gent d'aquí demostren que Sant Cugat no es mira el melic.

Sant Cugat no es mira el melic Mitja dotzena d'entitats municipals treballen per ajudar els menys afavorits

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— A l'Ajuntament de Sant Cugat hi ha censades sis organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a treballar voluntàriament per millorar la qualitat de vida dels altres. Els avis, els estrangers que vénen d'arreu, els disminuïts, els pobres o els marginats, tots tenen un grup de gent que els dedica una part del seu temps.

Dues d'aquestes entitats, ASD1 i Casa Nostra i Vostra, destinen els seus esforços a ajudar els disminuïts psíquics i físics. ASDI, Associació Pro-Disminuïts Psíquics i Físics de Sant Cugat del Vallès, va néixer fa tretze anys, impulsada per alguns pares de disminuïts que volien contribuir a fer més agradable la vida dels seus fills. «En aquests moments tenim vuitanta disminuïts, la majoria de Sant Cugat, tot i que també ens vénen persones de Cerdanyola, Barcelona i Terrassa», explica Enriqueta Guarch, presidenta de l'associació. A casa seva hi ha l'oficina provisional, i a la carretera de Cerdanyola tenen

fins d'aquí a poc temps una gran casa per fer les activitats. Ara esperen trobar-ne una altra per poder començar el nou curs.

Amb els minusvàlids s'estan seixanta monitors, que treballen voluntàriament. Són joves estudiants i dones que comparteixen el seu temps amb ells perquè «tenen ganes de servir la gent», assegura Enriqueta Guarch. Cada dia hi ha una activitat diferent a l'esplai.

La presidenta d'ASDI reconeix que la feina dels voluntaris és insubstituïble per al bon funcionament de l'entitat. «Entre els mateixos joves es passen la veu. El nombre ideal no l'aconseguirem mai, però si aquí col·laboren seixanta persones, això significa que la gent jove de Sant Cugat sap què és prestar un servei des-sinteressadament».

Altres entitats d'iniciativa sant-cugatenca, com la coordinadora d'atenció a la tercera edat, CAVIS, o l'agrupació Sant Cugat Ajuda Bòsnia adrecen els seus esforços a col·lectius determinats. D'altres, com ara Baula, s'ocupen,

r~r

Núria Ribera, amb dues dones de la comunitat de Chiapas on van estar-se l'estiu del 92. Foto: TINA RIBERA.

en canvi, d'aspectes concrets i no de grups socials. Baula va néixer l'any 1989 amb l'objectiu de cons-cienciar la gent de Sant Cugat sobre els problemes del Tercer Món i de les bosses de pobresa que hi ha al nostre entorn. Tot i que la seva feina és més teòrica que no pas pràctica, l'estiu del 1992 van col·la"borar amb una campanya de sanitat organitzada per Medicus Mundi a l'estat de Chiapas, al sud de Mèxic.

El treball dels voluntaris de Baula continua aquí amb exposicions, la instal·lació de paradetes

informatives i un cicle de xerrades, Fes del Sud el teu Nord, que cada any convida a reflexionar els sant-cugatencs sobre el món que els envolta. «Encara es poden canviar moltes coses. Sant Cugat és una ciutat interessada pels problemes, i és prou rica com per preocupar-se més de solucionar-los», assenyala Tina Ribera, integrant d'aquesta entitat.

Hamid, un dels membres del grup de suport als immigrants Vallès sense Fronteres, considera que els santeugatencs han fet un canvi important pel que fa a la

sensibilització davant altres cultures. «Són els mateixos immigrants els que els costa adaptar-se a la nova realitat, per molt que els que estem aquí intentem la integració. Vallès sense Fronteres ha esdevingut gairebé una oficina de tramitació administrativa». L'entitat va ser ideada per catalans que volien dotar els estrangers d'un instrument de cohesió a casa nostra, i que després pogués funcionar de manera autònoma. Però l'esforç per la integració no ha donat el fruit que s'esperava.

ESPECIALITATS DE LA CASA:

Carn de vedella i carn de cabrit d'animals criats i sacrificats a Sant Cugat, i de xai, porc, pollastre i derivats.

Carrer de ia Torre, 14 Tel. 674 12 85

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1,6 - Tel. 675 30 65

Mercat Pere San Parada 1,04-Tel. 589 1418 •

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Passeig Rubí, 108 - Tel. 674 57 47 08190 VALLDOREIX

Carnisseries Tubau vol oferir en cada producte la millor qualitat, per això el

seu lema és la Professionalitat!

32 PUNT DIVERS ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994

SEGURETAT CIUTADANA

Els santcugatencs poden anar cada cop més tranquils pel carrer, segons la Policia Local. Les xifres recollides en la memòria del 1993 assenyalen una disminució clara de robatoris i agressions dins el terme municipal en relació al 1992. D'altra banda, els accidents de trànsit han baixat d'un 26% dins de la ciutat i d'un 41rí- en carretera, malgrat el creixement d'un 8% del parc mòbil de vehicles.

Un any tranquil a Sant Cugat El 1993 van dismimuir les intervencions per robatori i els accidents de trànsit

Sil VIA BARROSO H Sant Cugat.— La delinqüència perd terreny a Sant Cugat. Això és almenys el que es desprèn de les dades que la Policia Local recull en la memòria de 1993. presentada aquesta setmana. L'estadística comparativa entre el 1992 i el 1993 demostra que tant les actuacions i les detencions fetes pel cos municipal com les denúncies rebudes van disminuir en gairebé lots els apartats.

Les intervencions per robatori van baixar d'un 25c'r. i si s'analitzen les diferents tipologies de furt, només es registra un creixement lleuger en l'ús il·legítim de vehicles, que va passar de 22 casos resolts el 1992 a 25 el 1993. Una dada positiva si es te en compte que el total de les denúncies presentades pel mateix concepte van baixar en un 59% pel que fa als turismes i un M% en els ciclomotors, i només van augmentar en el cas de les motocicletes, amb un 8% més de denúncies per robatori que el 1992.

Unes xifres que també reflecteixen una disminució remarcable són les referides a les intervencions per agressió i per vandalisme, que van baixar d'un 69% i d'un 40%, respectivament, en un any. Segons el cap de la Policia Local, Moisès Simón, «la creació de la figura del policia de barri, que patrulla a peu per totes les demarcacions des de l'abril de 1992, ha estat fonamental en aquest augment de la seguretat ciutadana i la tranquil·litat a Sant Cugat».

Tot i així, per Simón hi ha diversos factors externs que influeixen en la variació d'aquestes xifres: «Per exemple, en el cas dels cotxes robats, els delinqüents sempre són els mateixos i es nota molt si són a la presó o els han

deixat en llibertat». Precisament en aquest sentit, el cap de la policia local ha avançat que les xifres del 1994 seran segurament menys satisfactòries perquè «hi ha hagut força robatoris de vehicles en els últims dies i això ens fa pensar que les bandes que actuen a Sant Cugat tenen molts dels seus membres en llibertat en aquests moments. És trist, però la conclusió és aquesta».

Simón insisteix, però, que caldrà esperar a final d'any per confirmar aquestes dades. D'altra banda, ja s'ha posat en marxa un servei especial de vigilants de paisà per controlar aquest últim rebrot de robatoris i es continuarà potenciant el policia de barri, que «al capdavall és la peça clau».

Però per Moisès Simón, l'any 1993 va ser especialment remarcable per la disminució dels accidents de trànsit registrats al terme de Sant Cugat, que se situen en un 26% menys dins de la ciutat i un 41% en carretera.

La raó d'aquest augment de la seguretat vial estaria, segons la Policia Local, en les campanyes de prevenció i sensibilització de la Direcció General de Trànsit i de l'Institut Català de Seguretat Viària. Però també hi tindria un paper fonamental la nova infrastructura viària de la ciutat, ja que, segons els tècnics de la policia, «els nous vials i rotondes han servit per donar una major fluïdesa al trànsit rodat, tot tenint en compte que el parc mòbil va créixer un 8% el 1993 i que tot i així han disminuït els accidents».

La resta de serveis i actuacions de la Policia Local durant el 1993 han estat de caràcter assistencial i només han hagut d'augmentar en qüestions puntuals com les queixes dels veïns per sorolls o la tala il·legal d'arbrat.

ACTUACIONS GENERALS DE LA POLICIA LOCAL

Actuació Any 19921 Any 19921 % Vartsctó

Robatoris en domicilis 31 21

20

-32

-13 Robatoris en establiments públics 23

21

20

-32

-13

Robatoris en vehicles 33 21 -36

Ús il·legítim de vehicles 22 25 +14

Atracament a persones 33 16 -52

Intent de robatori 35 30

133

15

-14

-25

-69

Total d'intervencions per robatori 177

30

133

15

-14

-25

-69 Intervencions per agressió 48

30

133

15

-14

-25

-69

Intervencions per vandalisme 108 65 -40

Aldarulls i baralles 89 0 -

Identificació de sospitosos

Serveis especials de vigilància

Detencions

Recuperació de vehicles robats

Incendis en domicilis

Incendis en establiments públics

Incendis en vehicles

Incendis en contenidors

Incendis en boscos

417

178

93

19

23

61

4

_L 1 3

I Í

23

'l3. +6

-66

56 -40

16 -16

17 +13

-61

38 -38

13 +225

Incendis en matolls i conreus

Total d'intervencions per incendis

66

188

49 -26

149 -21

ACCIDENTS AL TERME MUNICIPAL DE SANT CUGAT

Tipus d acidants

Accidents en zona urbana

Any 1992 I Any 1993 I % Variació

337 284 -26

Accidents en carretera 217 130 -41

Accidents amb ferits

Accidents sense ferits

167

387

174

240

+4

-38

Amb atestat de la Policia Local 122 99 -19

Vehicles implicats

Dues rodes 120 100 -17

Turismes 708 540 -24

Camions 48 31 -35

Autocars 10 5 -50

Vehicles especials 3 2 -33

Total de vehicles 889 678 -24

En zona urbana 142 143 +1

En carretera 128 70 -45

Morts 8 6 -25

Més controls d'alcoholèmia, menys accidents S.B.

• Els controls d'alcoholèmia van ser una de (es c/aus per rebaixar les xifres d'accidents a Sant Cugat. Durant el 1993 es va posar en marxa a tot Catalunya una campanya per controlar més rigorosament els conductors que s'haguessin excedit en el consum d'alcohol perquè es considerava una de les causes principals dels accidents de trànsit, sobretot durant les nits dels caps de setmana.

El resultat a Sant Cugat va ser d'unes mil proves fetes, amb 28 positius, el 1993. Aquesta xifra

representa un increment d'un 133% en relació als 12 positius del 1992. Segons el cap de la Policia Local, Moisès Simón, «és indiscutible l'efectivitat de les al-coholèmies. Els conductors beuen menys perquè saben que els poden fer la prova. I la conseqüència final és que hi ha menys accidents».

Malgrat aquest convenciment, per Simón és igualment important fer aquests controls de manera selectiva: «La campanya de 1993 va ser massa agressiva. S'aturaven conductors de forma indiscrimi

nada i es molestava la gent innecessàriament» .

Per evitar aquesta tendència enguany els agents que fan els controls d'alcoholèmia tenen ordres de ser més selectius i aturar només els conductors que donin mostres evidents d'haver begut massa. Les previsions pel 1994 del total de proves d'alcoholèmia fetes assenyalen que la xifra serà inferior a la del 1993, però, segons Moisès Simón, «l'efectivitat serà la mateixa, perquè se'n fan menys però més ben fetes i amb agents especialitzats».

EL PUNT

A més a més, aquest mes de setembre s'ha començat a utilitzar un nou aparell, molt més fiable, per mesurar la quantitat d'alcohol ingerida pels conductors. Els antics alcoholímetres digitals establien els grams d'alcohol per cada litre de sang. Ara, amb els etil·lò-metres evidencials es mesuren els millígrams d'alcohol per litre d'aire espirat. El màxim permès amb la nova escala és de 0,4 mil·lígrams per litre, cosa que no vol dir, però, que la normativa s'hagi endurit, ja que s'ha fet l'equivalència amb el 0,8 del mètode antic.

Regularan el preu de la fusta per evitar l'especulació, arran dels incendis

tUS 4 CANTONS U Girona.— Els propietaris forestals i els industrials han arribat a un acord d'àmbit estatal per fixar el preu de la fusta i evitar la caiguda de la cotització d'aquest producte arran dels incendis d'aquest estiu. Segons va explicar dimecres el director general de Medi Natural de la Generalitat. Jordi Peix. aquest acord es concretarà aviat en una ordre ministerial.

Aquest «contracte forestal», tal com el va anomenar Peix. ha de servir per donar transparència al mercat i evitar l'especulació que es pot desencadenar arran dels incendis d'aquest estiu, a conseqüència dels quals ha augmentat la massa forestal destinable a la indústria. L'acord, que segons va explicar Peix, ja s'ha tancat i només cal que es formalitzi en una ordre ministerial, donarà dret als propietaris a rebre finançament per tallar els boscos cremats sempre que disposin d'un pla tècnic de gestió i millora forestal (PTGMF) i que se segueixin les normes tecnològiques dictades per l'administració per garantir la regeneració natural. Es tracta. va sintetitzar Peix, «de tallar la fusta dreta que es pot aprofitar i deixar la brancada a terra per evitar l'erosió del sòl».

Peix va destacar el paper de la Generalitat en aquesta entesa sobre preus que és, segons va dir, el primer acord d'aquestes característiques que s'aconsegueix a l'Estat Espanyol en el sector forestal. A més, va afegir-hi que la Generalitat ja subvenciona, des de juliol passat, la recuperació de boscos cremats, la fusta dels quals es ven a industrials de tot l'Estat.

La devastació que han provocat els focs d'aquest estiu emmarcaran, inevitablement, la Mostra Catalana del Bosc i l'Aprofitament Forestal, que se celebrarà a partir d'avui i fins diumenge a Sant Hilari Sacalm. Peix, que va ser a Girona per presentar la Mostra, va puntualitzar que l'objectiu de la fira «no és mirar el que havia passat sinó mirar cap endavant, intentant millorar la gestió dels boscos». Va remarcar que només amb la rendibilització dels recursos forestals es pot garantir la conservació del bosc; «El pitjor és la terra de ningú. És en aquestes zones abandonades on comencen els incendis».

Sota aquesta premissa de fer rendibles les explotacions forestals, la mostra i les activitats paral·leles se centraran a donar a conèixer les noves tecnologies i maquinària d'explotació i també en la promoció comercial, van explicar els seus organitzadors. En les jornades tècniques, en les conferències i els col·loquis que es realitzaran es parlarà dels nous productes (la fusta impregnada i la fusta laminada i encolada), de la utilització de les fustes tractades en la construcció i els espais urbans (un acte destinat als arquitectes i els tècnics municipals), de la recuperació de la biomassa forestal en energia a través de les centrals tèrmiques i de l'ordenació del turisme en els boscos.

F o t o c ò p i e s • F o t o c ò p i e s co lo r Reproducció de plànols • Mobiliari • Arxiu

Can Matas, 8, baixos - Tel. 675 36 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS - Barcelona

Pere Esmendia, 23 - Tel. 697 50 05 ™™™ 08191 RUBl- Barcelona

Fotocòpies làser color

Reproduccions de plànols Enquadernacions Multicòpia des de

O F E R T A C U B S « 4 - 9 8 f®tring I:

3Pta

ESTOIG 3 EST1LOGHAFS ROTRING, portamlnes, mines recanvi I goma d'esborrar Ref. 151483 4.500

SsraEOTLER

ESTOIG 3 ESTILÒGRAFS STAEDTLER, portamlnes, mines recanvi I goma d'esborrar Ret. 700 C 903 4.500

TAULES DE DIBUIX 15.000 Pta

COMPASSOS 1.450-2.200 Pta

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994 PUNT DIVERS 33

Ü» Any 1986

SOCIETAT

TAXES DE MORTALITAT A CATALUNYA

0» Any 1992

253,1

Nota: àekmeiomper 1.000 habitants de cada grup d'edat

242,7 | m,o |

1 242,7 |

1 321,6 HOMES

Total de 0 anys

1a4 5a9

10a14 15a19 20a24 25 a 29 30a34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50a54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85

90 a 94 951 més

7,a 5,2

0,4 0,2 0,1 0,4 0,4 0,7 0,7 0,7 11 1,5 2,4 3,5 5,6 9,6

de Sanitat i

EL PUNT

L'índex de defuncions a Catalunya ha pujat gradualment des de 1987 fins a Pany passat

El 1993 van morir 52.563 persones, mentre que el 1987 va haver-hi 46.786 defuncions

MONTSE BARRERA I Sant Cugat.— El nombre de defuncions a Catalunya ha anat pujant progressivament des de Pany 1987, que van morir 46.786 fins a l'any 1993, en què el nombre de defuncions

va ser de 52.563, és a dir, un 12,34% més que el 1987. Entre els anys 1975-1985 es van registrar unes 45.000 defuncions anuals, fet que comporta que van morir entre 7,5 i 8 habitants de cada mil, mentre que el 1993

les 52.563 defuncions impliquen que van morir 8,5 de cada mil habitants. L'esperança de vida de la població de Catalunya, més llarga en les dones que en els homes, és de les més elevades del món.

L'esperança de vida dels catalans és una de les més altes del món, segons es desprèn de les dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya. El factor bàsic d'aquesta tendència d'augment del nombre de defuncions a Catalunya ha estat el progressiu envelliment de la població. ja que és cada vegada més gran la fracció de població que arriba a edats avançades.

És, per tant, l'augment de l'esperança de vida el factor determinant de l'augment de la xifra absoluta de defuncions, ja que, d'altra banda, les taxes de mortalitat per edats, que són el millor indicador per avaluar les tendències de la mortalitat, tenen una dinàmica a la baixa, segons es desprèn d'un estudi elaborat per la Subdirecció d'Estadístiques Demogràfiques i Socials de l'Institut

d'Estadística de Catalunya.

Les dones viuen més temps

En gairebé tots els països, les dones tenen més esperança de vida que els homes i la diferència ha anat augmentant en el temps. L'esperança de vida de la població de Catalunya és una de les més elevades del món. L'any 1991 es va situar en 80,9 anys per a les dones i en 73,9 anys per als homes. Segons aquest estudi, l'any 1975 la diferència d'esperança de vida entre sexes era només de 5,3 anys, mentre que el 1991 va ser de set anys.

L'estudi també reflecteix un augment en la mortalitat dels homes en edats joves. La sobremor-talitat masculina és més elevada que la femenina en pràcticament totes les edats. Aquesta sobremor-talitat presenta, però, uns màxims

entre els 16 i els 34 anys, amb unes taxes de mortalitat masculina que arriben a triplicar els valors de la femenina.

Accidents de trànsit

Segons l'estudi de l'Institut d'Estadística de Catalunya, la so-bremortalitat masculina és conseqüència sobretot del fet que molts homes moren en accidents de trànsit, i també a altres causes externes, que afecten joves de sexe masculí.

La diferència de mortalitat entre els homes i les dones continua sent molt important entre els 35 i 74 anys, de manera que les taxes de mortalitat dels homes presenten valors que són més del doble que les taxes de mortalitat de les dones. A partir dels 75 anys, les diferències entre ambdós sexes es va reduint.

Per una altra banda, el risc de mortalitat establert entre la població menor d'un any, constitueix, segons l'estudi, un dels indicadors més acurats del nivell econòmic i social del país. Catalunya, en aquest aspecte, presenta una situació equivalent al grup de països més avançats de l'Europa del Nord, com ara Holanda, Dinamarca i Suècia, que tenen les taxes de mortalitat infantil més reduïdes de tot el món.

L'any 1975 es van enregistrar 15,4 defuncions de menors d'un any per 1.000 nascuts vius, mentre que l'any 1991 es van comptabilitzar 6,3 defuncions per 1.000 nascuts vius. Les taxes de mortalitat infantil són sempre més elevades en els nadons de sexe masculí. Aquest fet s'explica en part per qüestions genètiques, neixen més nens que nenes.

LES C O N S E Q Ü È N C I E S DELS FOCS

L'entitat veïnal de voluntaris contra catàstrofes de la Floresta és la primera de Catalunya

El Grup d'Autoprotecció compta amb un centenar de persones des d'un principi PEP CATALÀ

I La Floresta.— Un centenar de florestans seran els pioners en la creació la primera entitat de Catalunya, i possiblement de tot l'Estat Espanyol, segons els seus promotors, per a lluita contra les catàstrofes naturals integrada només per veïns. L'associació s'anomenarà Grup d'Autoprotecció de la Floresta (GAF). Aquesta iniciativa no és comparable amb les associacions de defensa forestal (ADF) perquè aquestes han de estar formades per ajuntaments, propietaris forestals i associacions de defensa de la natura.

Diumenge passat, aquest centenar de veïns del barri es van reunir a la seu de l'Associació

de Veïns i Propietaris de la Floresta per donar el vist-i-plau als estatuts que havia elaborat per una comissió d'aquest grup i que properament presentaran al Departament de Justícia de la Generalitat. La primera actuació prevista és repartir un fullet en què s'expliquen les mesures que han de prendre els ciutadans, tant en l'àmbit particular com pel fet de ser propietaris d'habitatges per actuar contra els incendis forestals. La informació està treta de les normes que han publicat tots els organismes públics sobre el tema.

Cooperar

«Naixem amb la voluntat de cooperar amb tothom, ja sigui l'A

juntament o altres entitats i organismes, i sense cap ànim d'enfrontament amb ningú», ha destacat Joaquim Garcia, un dels membres del grup.

La filosofia que mou aquest grup de persones, d'un ampli ventall d'edats i procedència social, es resumeix en quatre punts principals: autoprotecció davant les calamitats naturals, cooperació amb tot tipus d'entitats que lluiten contra aquestes, defensa de la natura i, per últim, informació i assessorament als veïns per prevenir i actuar per pal·liar els efectes d'aquestes catàstrofes.

L'entitat funcionarà en base a socis actius i socis protectors. Els primers conformaran els grups

d'acció de les nou zones en les quals han dividit geogràficament i estratègicament el barri. I els segons podran participar pagant un quota a l'entitat que servirà per dotar-se d'jnfraestructura material, conjuntament amb les subvencions.

Tots els .nembres que integren el grup són importants, però destaca que hi hagi un ventall de professionals que posin els seus coneixements tècnics al servei del GAF. «Hi ha auxiliars de clínica, metges, monitors d'escalada, biòlegs, enginyers i d'altres que podran treballar-hi en diferents grups, aportant els seus coneixements per fer la nostra tasca», afirma Joaquim García.

SUCCESSOS

Detinguts a Sant Cuagt dos lladres de Rubí • Una noia de 23 anys i un home de 33, residents a Rubí, van ser detinguts per la Policia Nacional divendres passat a la nit quan acabaven de robar els objectes de l'interior d'un cotxe a l'aparcament dels túnels de Vallvidrera. Un testimoni ocular va avisar la policia en el moment del robatrori i dues dotacions policials hi van arribar quan els presumptes delinqüents ja marxaven.

Els detinguts són sospitosos de dos robatoris en empreses de Rubí, d'un robatori a l'interior d'un cotxe i d'un delicte d'ús il·legítim de vehicle amb motor. La policia els va interceptar quan fugien de l'aparcament després del robatori a l'interior d'un cotxe i van reconèixer ser-ne els autors. Un cop a comissaria els van escorcollar i, segons fonts policials, se'ls va trobar una llibreta d'estalvis a nom d'una empresa de Rubí amb «una quantitat de milions considerable».

La policia es va posar en contacte amb el titular de la llibreta robada i va esbrinar que el detingut havia treballat de vigilant nocturn en dues empreses de Rubí on poc temps després hi va haver dos robatoris en què van desaparèixer material informàtic, calculadores, diners i la llibreta d'estalvis que se li va trobar al detingut. La sospita de la policia és que ell mateix hauria utilitzat les claus de les dues empreses que conservava des que hi havia treballat i hauria simulat els robatoris amb força.

Els detinguts, que no tenen antecedents, van passar a disposició judicial el dissabte. / S.B.

Detingut l'autor de dos robatoris de cotxes • El presumpte autor de dos robatoris de cotxes i tres robatoris a l'interior de vehicles de Sant Cugat va ser detingut per agents de la Policia Local dijous de la setmana passada a la nit. El detingut, un santeugatenc de 21 anys, robava un Audi 100 al carrer Àngel Guimerà quan algú el va veure i va avisar la policia. Poca estona després el van aturar en un carrer dels voltants i li van trobar una petita quantitat de diners en moneda fraccionaria, 140 francs, diversos tornavisos, 22 dècims de loteria, una cadena, un televisor petit i més de 200 pastilles de marques diferents.

El detingut el van traslladar a la comissaria de la Policia Nacional de Sant Cugat, on es van comprovar les dades sobre les denúncies dels últims dies i se li van atribuir dos robatoris de cotxes i tres robatoris a l'interior de vehicles, i es va comprovar també que tenia nombrosos antecedents. Dissabte va passar a disposició del jutjat de guàrdia. /S.B.

Recuperen un cotxe robat a l'Augusta Bussines Park • Una patrulla de la Policia Local de Sant Cugat va recuperar dilluns un Opel Kadett amb matícula B-6932-LW a la zona de negocis Augusta Bussines Park. El propietari del vehicle, Antoni Pérez Campos, resident a Rubí, havia denunciat el robatori el passat dia 19 de setembre a la seva ciutat. /S.B.

Robatori de bossa amb el mètode de l'estrebada • La santeugatenca Pilar Fernàn-dez García va denunciar dilluns que li havien robat la bossa de mà amb el procediment de l'es-trabada des d'un cotxe. La víctima del robatori havia agafat el número de matrícula del cotxe i es va poder comprovar que era un vehicle robat./S.B.

Alfons Sala, 29-35 Tel. 674 68 50 Fax675 24 11 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

$ SUZUKI wé-

Francesc Moragas, 13 - Tel. 589 13 10 / 674 09 10 Fax: 589 12 45 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

AUTO RECANVIS

VALLÈS E. JULIÀ, S.L.

Recanvis i accessoris

per a l'automòbil.

CICAUTO

Lucas

Camí de la Creu, 24

Tel 675 19 51 -Fax 675 11 50


V RENAULT

> u r o CHNWM^

AUTOCENTRAL Concessionari Oficial fe*f Renault a Sant Cugat

Ctra. Cerdanyola, 22 Tel. 589 26 49 - 589 32 53 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SERVEIS ADMINISTRATIUS

SIMÓN, S.L. • ASSESSORIA FISCAL I LABORAL

•FINQUES

•ASSEGURANCES EN GENERAL

• AUTOMÒBILS

Ctra. de Cerdanyola, 24, baixos, 1a

Tels. 674 52 16/674 52 66 Fax 589 07 32

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

MOTOR S.L. CONCESSIONARI OFICIAL

P O S A T AL DIA

A M B EL T R I O Y U P I , S C O O P Y I V I S I O N 75.

H O N D A H A C O N V E R T I T E N C L À S S I C S E L S S C O O T E R S DE T E C N O L O G I A I D I S S E N Y M É S A C T U A L S . E L S Q U E ESTAN AL D I A J A S A B E N

Q U E LA P O L I V A L È N C I A D E L S S C O O T E R S

D H O N D A E L S FA I N S U B S T I T U Ï B L E S .

D E C I D E I X - T E I C O M P R O V A - H O

C/ Rosselló, 1 5 - Tel . (93) 589 32 11 - Fax (93) 589 32 11 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

CASAS i G. S.L.

Avinguda Alfons Sala, 22 Tel. 674 14 91 Tel 674 14 97

Fax 589 40 09 Apartat de Correus, 377


4JgJ T M G Reparació

Dirigit pel Sr. Manich Exposic ió i Vendes: Alfons Sala. 36 Telèfon 675 56 53 Tallers: Camí Can Caldes. 1 Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 - Fax 674 34 75 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

lliavia auto air conditioners

SERVEI OFICIAL

T&&ÇANMA

Sant Llorenç, 27

Telèfon 674 63 62


(Barcelona)

AUTORADIOS

ROViRA AUTORADIOS-TELEFONIA

MÒBIL-ALARMES

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

Li ne -...s.'.tob* Tel. 674 06 66

Gra. Cerdanyola, 47 - Tel. 674 06 66

08190 SANT CUGAT

OFICINA GESTORA

D'ASSEGURANCES

S AMB C i A ES " A l , t k CONTRACTE'ES30NSA6íLrA~ClVlL I •A · ,CAEX)3 IDESAART.15LLEI2 I 92

ASSEGUREM AMB TOTES

LES COMPANYIES

NOMÉS ASSEGURANCES

MILLOR SERVEI

Final Rambla Celler, 95, cantonada pg. Torreblanca

De 9.30 a 13.30 h i tardes de 16.30 a 20.30 h.

Dissabtes de 10 a 13 h. Tel. 675 42 03

SANT CUGAT DEL VALLÈS

CUINAR COM LES ÀVIES 35 • Divendres, 30 de setembre de 1994 EL TEMPS, CINEMA I AGENDA

Coincidint amb la festa major de Valldoreix es va presentar un llibre que han fet les mateixes veïnes del nucli en què s'expliquen un munt de receptes de cuina aportades per les àvies de Valldoreix. Plana 36.

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 40 a 43.

LA VIDA SOCIAL

A l'esquerra, un nombrós grup de sardanistes, i a la dreta, una de les cobles que va acompanyar l'aplec. Fotos: MANÉ ESPINOSA.

Èxit de participació i d'organització en el XIXè Aplec de la Sardana de Sant Cugat La comissió Aplec de Sardanes aplega més de 2.000 persones als jardins del Monestir

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— Diumege passat dia 25, Sant Cugat es va convertir per un dia en lloc de trobada de molts sardanistes d'arreu dels Països Catalans. Amb bon temps, però

ja típicament de tardor, el XIX Aplec de la Sardana arrencava el dissabte amb un cercavila i anava pujant en intensitat i participació al llarg de tot el diumenge. La recentment creada comissió Aplec de Sar-

danes-Sant Cugat, conjuntament amb l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de la vila, van organitzar una diada en què la qualitat musical de les cobles, la participació de sardanistes i l'ambient festiu en van ser

les notes destacades. La sardana l'aplec de Sant Cugat tancava una trobada, que, malgrat la desaparició de l'Agrupació Sardanista, continua consolidada i amb la seguretat que es repetirà l'any vinent.

Trenta sardanes van sonar aquest diumenge als jardins del Monestir, en una diada que molts santcugatencs i santcugatenques esperen cada any a finals de setembre. El dissabte anterior els neguitosos van poder ballar sis sardanes, en una cercavila que la comissió organitzadora va preparar, per segon any consecutiu, per anunciar l'aplec de diumenge i portar l'animació al ca

rrer. Si bé a l'inici del recorregut, al pavelló esportiu, va mancar gent, cap a les 8 del vespre, quan s'arribava al Monestir hi havia força ambient.

L'endemà el dia va aparèixer fresc però radiant, amb un sol que al migdia picava de valent, i que pel canvi d'hora va desaparèixer abans. Les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell, Principal de Llobre

gat i Sant Jordi van confeccionar un atractiu programa que, entre altres, com a sardana a destacar, cal anotar Ratolí, de J. Auferil, que, tocada per totes les cobles, era obligada de flabiol.

Jaume Casas, membre de la comissió Aplec de Sardanes, afirma que «al llarg del dia van passar pel Monestir més de 2.000 persones», en una diada en la qual sortosament no hi va

haver cap imprevist. Gent que va venir de Banyuls, a la Catalunya Nord, de les comarques de Tarragona, Lleida i Girona, així com de poblacions veïnes del Vallès i de la ciutat comtal, destacaven que la qualitat de l'aplec marcava la seva consolidació, en el marc dels que s'organitzen a les comarques barcelonines. Es va notar la manca de gent jove en contrast amb l'elevat

nombre de persones grans i adultes. En aquest sentit, la comissió s'haurà de plantejar recuperar els cursets de sardanes per fomentar la sardana entre els més menuts. A mitja tarda, hora en què es va comptabilitzar moltíssima gent, es va servir cova i vi mentre les cobles tocaven balls vuitcentistes. Molts vergonyosos, a l'hora de ballar sardanes, curiosament es van atrevir amb els

valsos i pas-dobles. L'aplec ha tingut un pres

supost de més d'un milió de pessetes, que en la major part aporta l'Ajuntament, i la resta surten dels anunciants del programa i dels diners que es recullen el mateix dia de l'aplec. Jaume Casas creu que «si darrera de l'esforç hi ha l'èxit, val la pena mantenir la comissió i començar a treballar per l'aplec del 1995».

Uns 70 alumnes participen en el curs de formació de voluntaris

JOSEP MARIA VALLÈS B Sant Cugat.— Gairebé setenta alumnes han participat en el curs de formació de Voluntaris Socials organitzat per la Coordinadora Interinstitucional d'Atenció a l'Ancianitat (CAVIS). El nombre de participants és tot un èxit si es té en compte que la previsió de la Federació Catalana del Volun-tariat per a aquest curs era d'uns trenta alumnes i, finalment, s'ha superat en més del doble el nombre de participants de l'anterior seminari que es va fer dos anys enrere. La majoria de persones que han seguit el curs

han estat dones entre els 45 i els 60 anys. Les classes, destinades a formar els voluntaris i orientar-los perquè adoptin l'actitud més adequada en les seves tasques assistencials, s'han fet a les aules de la parròquia de Sant Pere Octavià des del dilluns passat fins ahir dijous. El programa es va dividir en dues parts. La primera adreçada a tots els voluntaris que hi han participat, amb dues conferències que han tractat sobre les relacions de la gent gran a la família. I la segona es va centrar en la personalitat del voluntari. La segona part del programa es

tava més adreçada als voluntaris que feien per primera vegada el curs. Aquí es van incloure dues xerrades sobre les característiques del voluntari i el treball en equip i la comunicació, una aptitud molt vàlida en la tasca dels voluntaris. Vicenç Trius, fundador de CAVIS i encarregat d'obrir el curs, s'ha mostrat molt satisfet pel nombre de participants i ha destacat l'interès que demostren els santcugatencs per ajudar la gent gran i formar-se com a voluntaris. El curs ha tingut el suport de l'Ajuntament.

Vicenç Trius va parlar sobre la gent gran a la família. Foto: MANÉ ESPINOSA.

36 APUNTS ELS 4 CAN TONS .' Divendres. 30 de setembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Allò q u e en un pr inc ip i e r a una activitat p e r e n t r e t e n i r els a \ i s i a judar - los a recol l i r fons p e r al seu Casa l de V a l l d o r e i x

ha e sdev ingu t un p r o d u c t e ed i to r ia l b e n cur iós i, fins i to t . h o m pod r i a dir q u e sucu len t : un ll ibre de c u i n a b e l l a m e n t ed i t a t

on es r ecu l l en r e c e p t e s or ig ina ls ex t re t e s dels r e c o r d s , d e la saviesa g a s t r o n ò m i c a i. t a m b é , de la c rea t iv i ta t de la gen t g r a n .

De la humi l sopa de c e b a fins a uns sofist icats dà t i l s farcits de xocola ta .

Per cuinar com ho feia l'àvia Un llibre recull 100 receptes de les àvies de Valldoreix i és en benefici del Casal d'Avis

XAVIl R KORRAS

• Sant Cugat. N'hi ha de nom humil, com les patates Mvi.sc importància; d'altres el tenen turca sorollós, com el cttjontiongo tic lu Ini Petra tic ( alumonie. Alguns son tan breus com els nvotjuis i altres nies llargs que les \npa\ i an,i\ tic los ctihrcros tic la Sierra iA < m tlos. Molles receptem, com el hiirrciat i/c la Míii \ltina ( inla. 1 o-iiaitlitu tic ia /VW/IVI/ Mat;

tlttlciia o ,i s,/l\ti runit wn J/I i meu ceruiti Mtiii'iiti reben el nom de l'invciiloi Molies .ilties. com les Minlnit v IÍ lu \anlaiulennii o les nuç,as al i \lilo tic SVe.'ír/icií. cl del s -u origen sicogratic. Alguna ta trampa {litip Irctl com si tos llagosta ) i tiiis i lol n'hi ha un.i per a una lisana digestiva. Son algunes de Receptes de Ics inics de I 'alltlorcix. un llibre que recull els secrets culinaris de se ixanta- l les avies (i un avi) i que ha estat realit/al per un grup d ' a m i g u e s , c a p i t a n e j a d e s per Rosa Mati Marquès, que volien fer alguna activitat en benefici del Casal d'Avis.

Rosa Man Marques és la mestressa de la botiga de queviure Víctor de Valldoreix. i una gran benefactora del Casal: tant es disfressa de pare Noèl per repartir els regals de Nadal eom organitza les seves amigues (Pepita Aguirre, Fina Bel-man. Maria Puig, o la seva filla, Sonia Clemente) perquè facin bufandes i peües de ganxet per repartir entre els membres del Casal. En aquesta ocasió, la idea era recollir unes quantes receptes de cuina i relligar-los en un llibre. «Primer vam pensar de fer-lo en fotocòpies,

II llihic. t la darrera fase de la producció 1 ini|u.ukinaun I nin I \ Ml'l \

i enquadernar-les nosaltres mateixes», explica Fina Bel-man. Va ser Sònia Clemente (autora del concepte de disseny del llibre), qui va assenyalar que, pel mateix preu, el podrien fer imprimir en lloc de fotocopiar-lo.

Van començar dient a les àvies del Casal que cadascuna portés una recepta. Es van trobar amb una allau de fulls de calendari, fulls de blocs de tot tipus de format. de blocs de notes, paper de cartes... gairebé sempre manuscrits, en català, en castellà o en català i castellà

alhora, amb faltes d'ortografia i sense, en tots els temps verbals possibles... Algunes receptes les van haver d 'anar a buscar casa per casa, aga-fant-les de viva veu. Moltes vegades, diuen, darrera la recepta sortien llargs relats de la vida i les experiències de l'àvia en qüestió. Alguns dels plats recordaven éssers estimats, indrets de la infantesa. antigues experiències... La Sònia recorda una avia que. a mig enumerar-li la llista d'ingredients, es va posar a ensenyar-li el seu vestit de noces i a recordar

detalls del dia de la seva boda. I aquest no va ser pas l'únic cas.

El projecte, que va començar petit, de mica en mica es va anar fent més i més gran. Ha acabat necessitant el treball desinter e s s a t de no m e n y s de vint-i-sis persones (que s'enumeren a la pàgina final). La impressió es va fer en una impremta de Sabadell, al llarg d'un únic cap de setmana. «Van tancar la impremta un cap de setmana només per a nosaltres. Totes érem alia dins... a la pobre

Yolanda Soler, que estava prenyada, li va anar molt bé. perquè aquelles olors tan fortes de les tintes la van fer vomitar.»

El llibre, un cop acabat, el van presentar amb una parada a la Festa Major de Valldoreix, i tenen previst d'oferir-lo en una altra parada a la Festa de Tardor. Mentrestant , es pot comprar al Colmado Víctor i al Casal d'Avis de Valldoreix, que és el beneficiari dels guanys que generi . De moment , sembla que la venda va força bé.

Els balls de saló comencen nova temporada els dissabtes a la nit al Teatre de la Unió Dissabte celebren la festa de la verema

l O S H ' M A R I W A l LIS

• Cent re— Dissabte 10 de setembre va començar la t emporada 94/95 de ball amb orquestra que organitza cada any el Centre de Dansa Anna Maria Barberà. La celebració de la Diada Nacional de Catalunva va centrar la primera nit de tangos, valsos. mambos... al Teatre de la U n i ó S a n t c u g a t e n c a . Demà dissabte, els organitzadors han preparat una sorpresa per celebrar el dia de la verema, en què el raïm, possiblement, serà present. Com ja és habitual, a la mitja part el locutor de Ràdio Sant Cugat, Pere Pahissa, fa el sorteig dels articles que cedeixen els comerços. D'aquesta manera, els balls a la Unió es converteixen en una reunió d'amics que s'apleguen cada dissabte per ballar i passar-s'ho bé, d'on

ze de la nit a 2 4 de tres ap rox imadament . A mes. també organitzen sortides culturals. Per exemple, cl 12 d'octubre ompliran dos autocars que sortiran de Sant Cugat cap a l'Espluga de Francolí, on visitaran la fàbrica de galetes Rifacli i faran. és clar. un bon dinar. Per cap d'any, de gala. i per caranaval, disfressats. També hi ha balls i sorpreses extraordinaris.

Abonats i s impati tzants

Actualment són més decent els abonats als balls de saló i un gran nombre de simpati tzants que hi van molts dissabtes. Els socis abonen 3.000 ptes al mes per parella i el públic 2.000 per sessió. Els balls tenen el suport de RSC, el TOT Sant Cugat, la Unió i l'Ajuntament. El Teatre de la Unió es converteix en pista de ball els dissabtes a la nit. Fot

S'obren les inscripcions per a la Marxa Infantil

t RAN( KSC CARBÓ • Sant Cugat.— A partir del proper 3 d'octubre tots els nens i nenes de Sant Cugat poden apuntar-se a la M a r x a I n f a n t i l . D u r a n t aquesta setmana la majoria d'ells, a les seves escoles, hauran fet un dibuix a l'entorn d'aquest esdeveniment social i esportiu. Serà a partir del dia 12 que a la plaça de Barcelona i a la sala d'exposicions de l'entitat es podran veure més de 4.500 dibuixos elaborats amb qualsevol tècnica. «Es un repte impor tan t , però esperem que ens en sortirem», ha comentat Josep Pros membre de la comissió organitzadora.

Les inscripcions es podran fer al Club Muntanvenc (plaça de Barcelona. 5), des del proper dilluns fins al dia 13. de les 7 a les 9 del vespre. Cada participant s'ha de buscar una parella i abonar la quantitat de bOO pessetes. Per aquest preu, a part de gaudir d'un dia a la muntanya, cada participant rebrà molts obsequis i. com cada any, una s a m a r r e t a . En aquesta edició l'organització espera encertar-la amb les talles ja que en la darrera hi va haver problemes perquè els més menuts no tinguessin una samarreta que els arribés als genolls.

El reglament de la Marxa Infantil de Sant Cugat és el de cada any. Tothom s'hi pot apuntar si respecta la natura, sap que la Marxa és de regularitat i que cal caminar i no córrer, i té entre 6 i 14 anys. L'organització preveu una vegada més fer itineraris alternatius per als pares que vulguin fer la Marxa a peu i anar al lloc de dinar.

El CPA visita Roses i farà una sortida a Saragossa • Sant Cugat.— El Centro Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat ha organitat una sortida a Saragossa per celebrar la festa de Nostra Senyora del Pilar, el proper 12 d'octubre. El CPA disposa de 54 places d'autocar. però, si és necessari, té previst preparar-ne un altre. L'entitat andalusa de la ciutat espera que a més dels seus socis també s'hi apuntin tots els santeugatencs que ho desitgin. El preu de la inscripció, que inclou el viatge, l 'esmorzar i el dinar, és de 3.500 pessetes. La data límit per apuntar-s'hi és el dia 9 d'octubre. Recordem que la seu del Centro Popular Andaluz de Sant Cugat és al carrer Camí de la Creu. número 5. i que el telèfon de l'entitat és el 589.16.74.

El CPA no és la primera vegada que organitza visites culturals. La setmana passada va fer un altre viatge. aquesta vegada sense sortir de Catalunya. Van conèixer la localitat empordanesa de Roses i van visitar els canals de Santa Margarida i els aig u a m o l l s d e l ' E m p o r -dà./J.M.v.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994 APUNTS 37

LA VIDA SOCIAL

«.PERSONATGE

Joaquim Bell Joaquim Bell és un matalasser que conserva la manera de fer de l'antic ofici combinant-la amb els nous avenços en el camp de la tapisseria. A més de matalasser, també feia de guarnicioner per als cavalls de pagès

MONTSE SANT • Centre.— Joaquim era el tercer fill de Can Bell i, com era costum a pagès, es va haver de buscar un ofici. A la masia es quedaven l'hereu i el segon dels germans, que conreaven la terra i anaven al bosc. Els altres germans havien de buscar-se una feina. Com ell mateix diu, estava destinat a aprendre l'ofici de mecànic però...

—Joaquim, com va ser que va aprendre l'ofici de matalasser?

—«De fet, sempre m'havia cridat l'atenció veure els matalassers quan feien saltar la llana amb els dos bastons per deixar-la flonja. Els veia i sempre m'hi aturava una estona. Als catorze anys vaig deixar l'escola i els pares volien que comencés a fer d'aprenent de mecànic. Van emparaular amb l'amo del taller que hi aniria i un dia, mentre esperava que em cridessin per treballar, vaig veure el matalasser, llavors era el Refusta, que picava llana. La tenia estesa sobre la vorera i li vaig demanar si volia prendre'm d'aprenent. Ell va dir-me: "vine demà mateix". Així vaig començar. Amb ell, m'hi vaig estar ben bé quatre anys. També em va ensenyar a fer de tapisser i de guarnicioner.»

—Així que té tres oficis, vostè?

—«De fet, sí. L'ofici dels matalassers és un ofici d'estiu. Els matalassos es fan només a l'estiu, perquè la llana s'ha de picar a l'aire lliure i cal que faci bon temps. Per això tots els matalassers acostumaven a tenir una altra feina a l'hivern. El Refusta i jo érem també guardicioners. Sant Cugat era un poble de pagesos i hi havia mols carros. El nostre ofici era de doble activitat. A l'estiu fèiem els matalassos, sobretot per a la gent de la colònia d'estiuejants de les torres. La feina començava per Setmana Santa fins al setembre i quan venia el mal temps ens dedicàvem més a adobar

Joaquim Bell picant llana. Foto- J BELL

«Els Tres Tombs, una gran festa» —Nom: Joaquim Bell. —Lloc de naixement: Masia de Can Bell

de Sant Cugat. —Data de naixement: El 19 de setembre

del 1936. —Estat civil: Casat. —Professió: Matalasser i tapisser. Afeccions: El ciclisme i preparar les festes

tradicionals, sobretot la dels Tres Tombs. —Un llibre: S'estima més Els 4 Cantons. —Una pel·lícula: Robin Hood, amb Errol

Flinn. —Una música: Simonei i les sardanes. —La seva màxima aspiració: Tenir salut

i feina i que la festa dels Tres Toms sigui un èxit cada any.

guarnicions.» —Fer de matalasser és

una de les feines que s'acaben, que es van perdent

perquè ningú no ho necessita?

—«No cregui, des de fa dos anys sembla que la gent

torna a demanar matalassos de llana, sobretot del tipus que en diem mitx, amb una planxa d'escuma recoberta

de llana pels dos cantons. És un matalàs que té el millor dels dos tipus. Hi ha molta gent que ara recupera els matalassos de les àvies, que tenien guardats a les golfes, i torna a fer-los servir. Són, de fet, els matalassos més còmodes per dormir si es té cura de picar-los de tant en tant i es refan cada tres o quatre anys.»

—Sant Cugat encara és terra de molts cavalls. Actualment encara fa de guarnicioner?

—«No. Ja no treballo com a guarnicioner, però si algú em porta alguna peça l'adobo. Encara guardo totes les eines. El que passa és que no és bo fer tantes feines alhora i jo ja faig de tapisser i de matalasser. A més, ara els cavalls de Sant Cugat són de sella i les guarnicions són molt més fines que no pas les del cavall de pagès. Jo hauria de comprar maquinària nova per dedicar-me a fer-ne. Per això, tot i que m'agrada aquesta feina, ara ja no m'hi dedico.»

—Joaquim, sé que té una gran afecció per les festes populars i que des de fa molts anys és de la junta de festes de Sant Antoni?

—«Sí. Aquesta és una gran afecció meva. Intento que no es perdin aquestes festes tradicionals, de poble, que són part de la nostra història. Fa anys vaig treballar a Sabadell i vaig adobar moltes de les guarnicions de la Colla Vella. M'agraden força els cavalls. A Sant Cugat, la festa dels Tres Tombs sempre ha estat una de les més grans i més viscudes. Volem conservar-la amb tota la seva gran tradició. S'han d'organitzar moltes coses: el ball, la rifa, els carros, els banderers... Cada any comencem a reunir-nos per aquestes dates per tal de preparar-la. La festa de l'any passat va ser un gran èxit i enguany tindrem feina perquè encara sigui millor. Sabem que costarà, però intentarem posar-hi el màxim de la nostra part per aconseguir-ho.»

La sala CUE organitza el II torneig oficial de billar

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— Per segon any consecutiu, la sala CUE de Sant Cugat organitza el torneig oficial d'octubre de billar, denominat de «ràn-quing social», que es desenvoluparà en les dues modalitats de billar francès (també dit «de bandes») i americà (opool). Segons els organitzadors, Miquel Grau i Manuel Orriols, el torneig és obert a tots els afeccionats a aquest esport, amb l'únic requisit d'inscriure's, a la mateixa sala, abans de la segona setmana d'octubre.

El torneig d'octubre de l'any passat va aplegar uns cinquanta concursants. Enguany, els organitzadors hi preveuen la participació d'uns vuitanta, ïet que deixa palès l'increment que l'afecció per aquest esport de saló té a Sant Cugat.

Fent referència a aquest aspecte, Grau i Orriols destaquen que la sala CUE és l'única de la ciutat que té el billar no com un complement sinó com el component principal de l'oferta al públic, amb taules i material d'un nivell d'alta competició. La sala va ser inaugurada l'any passat i enguany, el mes vinent, tenen previst de commemorar el primer aniversari.

II curset-taller de manualitats a l'Ateneu I Sant Cugat.— L'Ateneu Santcugatenc convoca enguany el segon curset-taller de manualitats, que serà impartit, igual com l'anterior, per la professora Maria Antònia Navarro. El curset durarà vuit mesos —una mica més que l'anterior— i començarà aquest mes d'octubre.

Els interessats podran optar entre fer una o dues classes a la setmana. El contingut dels cursos inclou especialitats com ara la realització de centres florals, policromia, porcellana russa, quadres tridimensionals i cuina, entre altres. Podeu trobar informació i fer les inscripcions als locals de l'Ateneu. / X.B.

Exposició sobre els 25 anys del Pla i Farreras • Sant Cugat.— A partir d'avui, 30 de setembre, a la Casa de Cultura es pot visitar l'exposició retrospectiva dels vint-i-cinc anys d'història del col·legi públic Joaquima Pla i Farreras. L'exposició serà inaugurada amb una taula rodona, on participaran antics professors, alumnes i pares d'alumnes d'aquest centre escolar. Aquesta exposició serà el darrer dels actes commemoratius de l'aniversari.

El col.legi Pla i Farreras ha tingut un paper cabdal en el desenvolupament social de Sant Cugat aquests darrers anys. / x.B. Cartell escollit per cpnynernorar çl 25è; aniversari çiçl col·legi

El Manxec de l'Any clou les Jornades • Sant Cugat.— Unes 80 persones es van aplegar dissabte 24 de setembre al sopar organitzat pel Centre Castellano-Manxec de Sant Cugat per nomenar Manxec de l'Any Javier Pérez Fer-nàndez, cap de l'Oficina de Turisme Social de la Junta de Comunitats de Caste-lla-La Manxa. Van assistir al sopar el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jordi Franquesa, representants de diferents entitats santcuga-tenques i d'altres institucions catalanes i també de l 'Es ta t Espanyol . Amb aquest acte social es van clausurar les Jornades Culturals del Centre. / J.M.v.

Juan Carrasco i Javier Pérez Fernàndez, Manxec de l'Any.

38 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 3(1 de setembre de 1994

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

MANI- 1 SI ' IM isA

Un santeugatenc circula amb l'electromòbil que s'ha construït l'a nou anys que Patrick Renau és afeccionat als vehicles ecològics

li is l l> M A R I A VALLÈS

H Mira-sol. Patrick Renau, veí de Mira-sol. quan tenia set /e anvs va decidir construir un vehicle que només funcionés amh electricitat. Avui. nou anys després, estudiant d'Enginvcria. condueix el cinquè pro

totip que durant aquest temps ha construït ell mateix amb l'ajuda del seu pare. El cap de setmana passat Renau va participar a Berga en una trobada organitzada per l'Associació per a la Promoció de Vehicles Ecològics.

•Va ser una sensació molt gratificant». Amb aquestes paraules Patrick Renau recorda el dia en que va seure. va engegar i \a ler una volta amb el primer eleclromobil que \a construir. Era l'anv 19XS. "El mes bonic de l'ésser humà es estimar i crear. 1. a mi. això de crear em fascina. I I que podem fer amb el cap i les mans és i m p r e s s i o n a n t . Es t i m a r. també, es clar».

Han passat nou anys des d'aquell primer prototip i aquest santeugatenc ja prova el cinquè i pensa a «crear» el sisè. Primer, però. «vull treure el màxim profit d'aquest vehicle i fer algunes proves i modificacions. Desprès. intentaré que el proper vehicle sigui més potent, mes segur, amb més autonomia. potser amb quatre rodes...». A Renau, li resulta molt difícil calcular el cost d'aquest clectromòbil. Després de pensar-s 'ho, s'atreveix a dir una quant i ta t a p r o v i m a t i a . « e n t r e

dues-centes mil i tres-centes mil pessetes». El que li resulta impossible és quantificar el temps que ha invertit en l'últim projecte, però «el meu temps no importa, perquè m'ho passo molt bé».

Agafa els 50km/h

Aproximadament, l'electromòbil pesa uns 75 quilos i fa un metre i trenta centímetres per gairebé dos metres de llargada. Funciona amb un motor elèctric acoblat a un sistema de transmissió d'una moto i utilitza dues bateries. És un monoplaça amb tres rodes (dues al davant), «per a l'estabilitat és millor un vehicle de quatre rodes, però encara no m'atreveixo a fer un vehicle amb tracció a les dues rodes del darrera». El ve

hicle pot agafar una velocitat-

màxima d'uns 5()km,'h i te una autonomia d'uns 4()km. Té quatre marxes, però no marxa enrere, «aquest detall potser el posaré en pràctica en el proper prototip». En

Patrick és un gran defensor del tipus de vehicle que construeix. Comparteix l'afecció amb els qua ran ta membres que fornien l'Associació per a la Promoció de Vehicles Ecològics a l'Estat Espanyol, creada recentment. Per l'inventor santeugatenc, «cal demostrar que tot no es redueix al vehicle de benzina. Encara que disposa de prestacions molt bones. provoca contaminació i te un mal rendiment. Un motor de benzina amb prou feines arriba al 30 per cent del rendiment, i l'elèctric, en canvi, arriba al 80 per cent».

Tot i els inconvenients del tipus de cotxe que Patrick ha construït, considera que és una bona solució com a mitjà de transport dins les ciutats, «perquè no corre gaire, no contamina i no fa soroll. Hi ha països europeus on comencen a aparèixer els e l e c t r o m ò b i K Aquí estem, encara, molt endarrerits».

Publicades les bases per participar al concurs de cartells de la Festa de Tardor

J O S E P M . V A L L È S

I Sant Cugat.— La comissió organitzadora ja ha publicat les bases del concurs de cartells per anunciar la Festa de Tardor que se celebrarà els dies 12 i 13 de novembre. Els cartells participants es podran presentar fins al 23 d'octubre a la Casa de Cultura les tardes de dilluns a divendres. El tema de la il·lustració o pintura haurà d'estar relacionada amb lema de la festa que van decidir per unanimitat les entitats de Sant Cuga t , «Foc: mai més» . L'autor del cartell guanyador rebrà 25.000 pessetes en

metàl·lic i 10.000 pessetes en material de belles arts cedit per Cugat. Tots els treballs s'exposaran del 26 d'octubre al 10 de novembre a la mateixa Casa de Cultura.

Continuen els preparatius

Les entitats que preparen els actes de la Festa es reuneixen cada dijous a la Casa de Cultura per continuar els preparatius i tenir-ho tot a punt.

De moment, hi ha setze entitats que presentaran activitats el segon cap de setmana de novembre. L'escola de patinatge de Sant Cugat farà un espectacle d'exhibi

ció basat també en el lema de la Festa el dia 6 d'octubre, davant la impossibilitat de poder-ho fer després.

Els o rgan i t zado r s busquen un pregoner per obrir els actes i faran una cercavila on participaran dracs i bombers. La secció juvenil de la Creu Roja de Valldoreix organitzarà un karaoke i el Grup Natura del Club Muntanyenc presentarà un ma-croconeert amb grups locals. També el grup de teatre Fila Zero prepara un muntatge molt participatiu, com darrerament ja es habitual a la Festa.

Horitzontals: I Fora! que la la barrina 1. Ftiop. l'n mes un, al rc\cs 3. Ouc no actua de piessa. ("latcll I a romana gironina 4. Conjunt ilels ossos de l'esquelet Cine mut. 5. Que te ulls, eom ara el (iruyère. Nom de dona 6. Mitja goccia. es a dir. màgia negra. Molt poc freqüent. Germana religiosa. 7.- Es ta córrer per robar. Observa amb eautela i d'a magat algú. X. Vocals de pena. Relatiu a l.utcr. Co menya e! (cu:.u ') AL ,iba e! teulat. Aeeio de lliscar un bastiment lliure d'amarres fins que resta surant al mar En un temps passat molt pio xim. 10 Atanya amb es tore. Re\ oi ucionun i polilic soviètic i I K7C) 145.11.

Verticals: 1 Persones que sempre \an d'una banda a l'allra. 2. Capgirat nom de lletra grega. Tela molt forta per conlcccionar veles. Urani. 5 Versat en l'estudi del nas i llurs afeccions. Nota musical. 4 Ocell de rapinya. al revés Cn cop d'això no és res mes que una mirada ràpida, a la biorxa. 5.-

- u i ~*V T l H^B G i R A i . r

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1 !

2 ,

3 t 4

5 !

— 6

7 , t < — -

8

9

10 T" ""[ 3 ' l 4 I 6 i I revés. Cognom de ve s. P R pos i c ió dos compositors i directors d'orquestra. 6.- La dels ulls es la predilecta. Vocal que fa tat. Acció de guaitar. 1 .-Caure-hi. Preposició. 8.-Cinc-cents romans. De preu elevat Dit de paraula, no per escrit. 9 - Empra. Període que hom observa en un fenomen. 10.- Metall, de baix a dalt. Juncàcia plantada al re-

s.ipy

•EfK'S

•sry i -•P|flun L

JU.-UI -mnn - •£ •

B.insj IU.VI - c

-npeui j jcg - \ :<

R SOLER

(i L CJ

J O S -ii

Is.) ''I1' (JOS .11

•IS 'i'»S n i r i V''

•M • • ! ( ) ! • ss ( ) •]

duu;] UO!| Dl.i

l l i

1 s > >J

t- I

W 6K*Íl^<sWl

I O T B ! 5 * J

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar vuit equips de segona divisió B.

ç T H A R E A o T 1

0 U M Y N C J E N F

A A K A 1 O N S 1 E

1 S P T N E R G Ç A

E

LU S Q M L U 1 1 L

O A X A R E L M G C

N K R H R U E E T O

A G O E 1 R A J U 1

U Z S Y P O E U Q A

0 1 X R E 1 U T Z A

ESCACS J. E S C U D E R

Una laboriosa maniobra dóna la victòria al blanc. Grigore-Holzke. Porz, 1993.

i

«„~i

'eiüDiv 'cuojif) 'sai.>nïíij "BSSTEIJ^ ' jauaunuQ : o p n i o ç

1EUI

CL>d H9D 81 avz.v •£. -aiy OSJ 9 -viv v a s :19a * -DÍO H9V '£ ^1H +Q9V Z '1M 3 " ! I opnps

JEROGLÍFIC G I R A L T

POBLE DEL PLA DE L'ESTANY Forma unitat de població amb el municipi de

Cornellà del Terri.

TENNISTA

FAMÓS AMB

MITJA

VERGONYA

IEAUO) VÀNODM3A Vf J.IIV HWV (ÜJogl SOWVd V1SINN31 YANOOHOB o o n p s

- , r ï

40 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de setembre de 1994

ELS SERVEIS

Cupó de rOnce S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 8 - 9 - 9 4

77868

Trio S o r t e i g d e d i m e c r e s , 2 8 - 9 - 9 4

885 S o r t e i g N ú m . p r e m i a t

D i m a r t s , 27-9 94 941

D i l l u n s , 2 6 - 9 - 9 4 5 7 6

D i u m e n g e . 25 -9 -94 138

D i s s a b t e , 24 -9 -94 6 0 5

Súper 10 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 2 8 - 9 - 9 4

2 - 3 - 8 - 1 0 - 1 6 1 7 - 2 1 - 3 2 - 3 6 - 3 8 42 - 51 - 52 - 53 - 56 58 - 64 - 65 - 66 - 68

Loteria primitiva S o r t e i g de d issabte , 2 4 - 9 - 9 4

1 H i7 ? j ï * C-26 R-2.

E n c e r t a n t s Pessetes

0 t le 6

1 4 d e b + C 2 9 2 , 1 1 2

263 : le 5 3 1 1 . 8 4 5

15.584 de 4 7.456

308 172 de 3 7 9 8

Sorteig de dijous . 22-9-94

1 2 - 1 4 - 3 0 - 4 0 42 -49. C-39 M .

Encertants

0 (li; 6

11 <le 5 + C

Pessetes

5.075.238

ÍÍ5 '/'/'/'/

218 de 5 512 180

16 171 de 4 9.782

333 287 de 3 1 005

'/'/'/'l Loto 6/49

'/'/'/'l

S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 8 - 9 - 9 4

2 - 7 - 1 1 1 6 - 3 3 - 3 7

C o m p l e m e n t a r i

48 E n c e r t a n t s Pessetes

i l i l - t. 244 987 792

C de 5 + C 546 719

• ! . . l e 5 30 .373

/ S f i i l e - l 1 7 0 0

1 l min d - :i 390

Bonoloto S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 8 - 9 - 9 4

1 3 - 2 3 - 2 5 31 - 4 2 - 4 8

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g i a m e n t

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Dilluns tardo obert DESCOMPTES 3o edat i tornet jove homes - dones i nens Alfons Sala, 23, baixos

Tel. 675 16 51 Sant Cugat

Número Premis

77868 2.500.000

7868 50.000

868

68

8

Sorteig

Dimarts 27-9-94

5.000

500

100

Núm. premiat

95815

< * SOL CLARIANES

Tramuntana

Mestral í Qmgal

Ponent w . r"**"- llevant

Dilluns, 26-9-94

Divendres. 23-9 94

30174

81876 Vm RUIXATS ENNUVOLAT

Gaitt F xaloc

«Biom

mm TEMPESTA I dS

PEDRA NEU

J/È

V/V'/

Wh

BOmtNA BOIRA

* | VENT FLUIX

VENT MODERAT

VENT FORT

MAR PLANA

UAR ARRISSADA

MAREJOL

S g g ï MAREGASSA

\ A / t S MAR GROSSA

^S vm vm vm saa

ïp/ïpi RIPOLLÈS ALT EMPORDÀ

r ^ T t A f l f l o T X A í

vm £&.££ vm VWl « * BAK ,

lAStLVA

VWi fff

VIVI

C > BAfleèlONÈS

vm

vm Wl'i

Temperatures d'ahir

d2s

vmi /

! f I I

\

d?5 vm

Països Catalans Max Min.

Alacant 21 19

Badalona 22 15

Barcelona 23 15

La Bisbal 22 12

Blanes 23 14

Cadaqués 23 16

Castelló de la Plana 21 16

Eivissa 23 18

L'Esta rtit 22 14

Figueres 24 13

Fontcoberta 22 13

Fornells de la Selva

Girona

23

21

12

12

Lleida 18

14

10

La Molina

18

14 4,2

Palma de Mallorca 23 18

Perpinyà 23,4 15,3

El Port de la Selva 24 15

Puigcerdà 17 5,5

Ripoll 22,5 7

Sant Adrià del Besòs 25 16

Sant Cugat del Vallès 21 17

St. Feliu de Guíxols 21,5 15

St. Privat d'en Bas 20 9

St. Pau de Seguries 19 8

Sta. Coloma de Farners 23 14

Sta. Coloma de G. 23 15

Tarragona 22 14

València 21 15

17

Inseguretat normal per a l'època La inestabilitat continuarà afectant la meitat est dels Països Catalans

S o r t e i g de d i m a r t s , 2 7 - 9 - 9 4

4 - 8 - 26 - 3 5 - 40 - 43, C-46 R-9

Encertants Pessetes

0 d e 6 119.992.848

2 de 5 + C 8,144.559

51 de 5 127.758

2 791 de 4 3.696

52.607 de 3 400

Sorteig de dilluns, 26-9-94

16 - 20 - 24 - X - 39 49. C-28 FM).

Encertants Pessetes

0 d e 6 98.816.997

0 de 5 + C — 31 de 5 694.838

2.559 de 4 3.808

51.702 de 3 400

( I I M M A I H I K C A

H A la tardor, la mar Mediterrània te una temperatura molt elevada i es una excel·lent font de reaetivaeió de depressions, per la qual cosa és en aquesta epoea quan els aiguats poden ser més intensos.

La zona amh un risc mes elevat és la franja marítima, ja que els núvols provinents del nord d'Àfrica es van carregant a mesura que es desplacen sobre la mar Mediterrània i quan arriben a les costes catalanes descarreguen amb forta intensitat.

A les comarques gironines, el dia es presentarà tapat, humit i plujós. Els vents

seran moderats de llevant. I es temperatures no experimentaran canvis.

A la zona de) Barcelonès, la inestabilitat meteorològica serà acusada i el risc de ruixats elevat. No es descarta que al llarg del dia puguin caure xàfecs, de caràcter intens. L'ambient serà fresc.

Al Vallès Occidental, el temps serà insegur amb freqüents ruixats, però a la tar

da podrien obrir-se algunes clarianes.

A la Catalunya Nord, la inseguretat meteorològica serà acusada. Les precipitacions seran generalitzades i localment intenses. Els valors termomètrics es mantindran estacionaris.

Al País Valencià i a les illes Balears, els núvols i els ruixats s'alternaran amb clarianes. El grau d'humitat ambiental serà elevat i so-

QHBT 0 5 ' 4 6 <SOlar) - ? < - c e PON 1 7 ' 3 5 <SOlar> S U R T 06,46 (oficia,) >r<

fcb K U N 18,35 (oficial)

«SUBT 0 0 0 ° f « * ^ (T ES PON 14,02 (SOlar> S U R T 01,00 (oficial) v L e » P O N 15,02 (oficial)

vintejaran els bancs de boires.

A tot el litoral català, els vents seran moderats de llevant. A la mar. hi haurà maror i àrees de mar grossa fora de la protecció de la costa.

Demà, restes d'inestabilitat

El temps experimentarà demà una considerable millora, però a les comarques del nord-est de Catalunya encara quedaran restes d'inestabilitat. A la Costa Brava, al Maresme i al Barcelonès, els ruixats seran freqüents. Sovintejaran les boirines i la visibilitat serà reduïda.

Estat Espanyol Max, Min.

Bilbao 21 15

La Corunya 19 14

Granada 23 8

Madrid

Santander

22

17

13

14

Saragossa 19 14

Toledo 22 12

Valladolid 18 8

Món Mèx Min.

Amsterdam 17 14

Atenes 34 21

Berlín 14 6

Bonn 16 5

Brussel·les 16

26

12

Lisboa

16

26 17

Londres 18 12

Mèxic 26 10

Miami 30 24

Moscou 15 4

Nova York 24

22

19

14

París

24

22

19

14

Praga

24

22

19 8

Pequín

Rabat

25

22

13

11

Rio de Janeiro 24

28

21

14

15

Roma

Tòquio

Varsòvia

24

28

21

14

19

19

10

Washington 26 15

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de setembre de 1994 APUNTS 41

ELS CINEMES

«El cliente» Director Joel Schumacher. Intèrprets: Susan Sarandon, Tomray Lee Jones i Brad Renfron. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Mark i el seu germà s'amaguen en un bosc per fumar una cigarreta. Un home obès apareix en el seu cotxe i connecta una mànega al tub d'escapament per suïcidar-se. Però abans de fer-ho, apallissa brutalment Mark i li explica alguna cosa sobre l'assassinat d'un senador i el lloc on hi ha el cadàver. L'home, advocat de professió, es tanca en el cotxe i el germà d'en Mark entra en estat de coma, afectat per la violenta situació.

«Cuatro bodas y un funeral» Director. Mike Newell. Intèrprets: Hugh Grant, Andie MacDowell i Kristin Scott-Thomas. Recomanada: R/13. Sales: Rambla, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. B Charles, un solter empedreit, arriba a l'últim moment al casament d'uns amics. Charles és cl padrí, però es deixa els anells i queda com un autèntic desastre davant la plana major del seu cercle d'amistats. Però el dia no serà del tot nefast, ja que coneixerà la dona de la seva vida. Carrie. amb la qual té una aventura sentimental. Mesos després coincideixen en un altre casament. La història continua amb un altre esposori. el de Carrie. un funeral i un altre casament, el de Charles.

«Cumbres borrascosas» Director: Wuthering Heights. Intèrprets: Juliette Binoche, Ralph Fiennes, Simón Shepherd i Sophie Ward. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Yorkshire, a final del segle passat. La pel·lícula se centra en l'amor entre Cathy Earns-haw, una noia d'una família aristocràtica, i el seu germà d'adopció, el gitano Heathcliff.

T SAN CUGAT • SABADELL

Sant Cugat! Cumbres borwwoffls 16.20,18.29,20.30,22.35

Sant Cugat 2 Megustantoslos 17,19.45,22.30

Sant Cugat 3 Rapa Nuí 18.25,18.38,20.36122.40

Sant Cugat 4 Lot» 16.45,19.30,22.15

• RUBÍ RuWPaJacel Los peores anos de nuestra vida 16.00,18.00,20.00,22.45

Rubi Palace 2 Tessysuguardaesrjektos 16.00,18.00,28.00,22.45

Rubí Palace 3 ElcSerte 16,18.15,20.30,22.45,

Rubí Palace 4 Megustanbslfos 16,18.15,20.30,22.45

Rubí Palace 5 Lobo 16,18.15,20,30,22.45

• SABADELL

Cineart 5 sales Me gusten k» (fos Cumbres borrascosas Lahuida

Estepolies un panoli El gran salto

16.00,18.00,20.15,22.45 16.00,18.00,20.15,22.45 16.00,18.00,20.15,22.45 16.00,18.00,20.15,22.45 16.00,18.00,20.15,22.45 M ^ W I W R V I1 Í .WV, I V . W , W > V , M . . - I V

U>s peores anos de nuestra vida 16.00,18.00,20.15,22.45

«Ese poli es un panoli» Director: Michael Ritchie. Intèrprets: Chevy Chase, Palance Jack i Diane Wiest. Recomanada: R'l3. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Principal, de Sabadell i Kursaal. de Cerdanyola. B Els Robbersons són el model de qualsevol família americana dels 90. Norman és un comptable de mitjana edat, addicte a Ics sèries policíaques. Helen, la seva dona, és una marassa que porta la seva casa amb molta precisió. Tenen dos fills, Ke-vin i Billy, un nen de cinc anys que està convençut que és un vampir. Jake Stone és un policia veterà que fa temps que persegueix un criminal, però aquest no és el seu únic problema; Jake està a punt de conèixer els Robbersons...

«El gran salto» Director Joel Coen. Intèrprets: Tim Robbins, Paul Newman, Jennifer Jason Leigh. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. B Norville Barnes acaba d'arribar a Nova York en autobús des de Muncie, Indiana. És un graduat dels curs de 1958 de la Muncie College d'empresarials, i està disposat a començar

per sota i anar escalant fins al cim del mon empresarial. D'altra banda, Waring Hudsucker va en direcció oposada. En el moment en què Norville aconsegueix un lloc en una empresa fundada per Waring, aquest salta per la finestra del pis 44.

«La huida» Director: Roger Donaldson. Intèrprets: Alcc Baldwin, Kim Basinger i Michael Madsen. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

B Don McCoy és un lladre professional que és a la presó. La seva esposa Carol ha fet un tracte amb Jack Benyon, que, a canvi de treure Don de la presó, obligarà els McCoy a ajudar-lo a cometre un atracament.

«Lobo» Director Mike Nichols. Intèrprets: Jack Nicholson, Michelle Pfeiffer. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Euterpe, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

B Un editor s'adona que quelcom estrany succeeix al seu cos. Cada vegada més, les seves energies augmenten, així com

Cineart-tres Bcflente 16.00,18.10,20.20,22.45

Euterpe Lobo Laborables: 16,18.05,20.10,22.50

Festius: 16,18.10,20.20,22.50

Montecarlo Mentiràs arriesgadas 15,50,18.10,20.25,22.40

Principal Este pon es un panoli 16,18.20,20.25,22.50

Rambla Cuatro bodas y un funeral 16.10,18.20,20.30,22.50

• C E R D A N Y O L A

Kursaal «Magnapax»: 0 gran cànon «Magnaptt&Niógara Lobo -

El cliente Cuatro bodas y un funeral Los peores anos de nuestra vida Speed El peque se va de marcha Este po6 es un panoli Ombres bofrascosas Me gusten tos llos Mentiràs arriesgadas

18,20,22 18,20,22

16.50,19.20,2255 5.30,7.50,22.35

16.15,18.30,20.55,23.10 18.35,18.45,21.05,23.20 16.10,1825,20.40,22.55 17.00,19.00.21.00,23.00 16.30,18.35,20.30,22.30 16.40,18.40, 20.40 16.15,18.30,20.55,23,10 17.10,19.45,22.20

el seu desig sexual. La raó d'a-questra transformació és la progressiva metamorfosi a llop que es dóna en la seva vida amb la mateixa força que el seu amor a una enigmàtica dona.

«Me gustan los líos» Director: Charles Shyer. Intèrprets: Nick Nolte, Julià Robats, Saul Rubinek. Salts: Sant Cugat 2, de Sant Cugat: Rubi Palace 4, de Rubí: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. B Dos reporters es coneixen quan coincideixen per motius professionals en un descarrilament d'un tren. Brackett, un columnista llegendari arriba al lloc per casualitat, ja que fa anys que no es dedica a les activitats del carrer. Peterson. una novella meticulosa en el seu segon dia de treball, no té cap problema de treure la notícia abans que Brackett. Aquest fet els converteix en rivals.

«Mentiràs arriesgadas» Director James Cameron. Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Jamie Lee Curtis. Tom Arnold. Recomanada: R/18. Sales: Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

B Harry Tasker és un espia de l'agència Omega Sector que lluita contra el terrorisme nuclear i que s'amaga sota l'aparença d'un venedor d'ordinadors. La seva esposa el considera un home molt avorrit i decideix abandonar-lo per fugir amb un impostor que es fa passar per agent secret.

«Los peores anos de nuestra vida» Director Emilio Martínez-Làzaro. Intèrprets: Gabino Diego. Ariadna Gil, Jorge Sanz. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. B Alberto és un noi acomplexat que fracassa en la vida i que és capaç de fer el que sigui per amistat. El seu germà, Ro-berto, és un jove atractiu que té molt d'èxit entre les dones. Tots dos s'acaben enamorant de la mateixa dona.

«El peque se va de marcha» Director Patrick Red Johnson. Intèrprets: Joe Mantegna, Lara Flynn Boyle i Joe Pantoliano. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

B La vida tranquil·la de Baby Bink resulta amenaçada quan és segrestat per una banda de lladres que es fan passar per fotògrafs de nens. Ben aviat la banda de segrestadors s'adonaran que és molt difícil tenir cura d'un nen petit i viuran tota una sèrie de complicades situacions.

«Rapa Nui» Director Kevin Reynolds. Intèrprets: Jason Scott Lee, Esai Morales, Sandrine Holt i Eru Potaka-Dewes. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat.

B L'illa de Pasqua, 42 anys abans del seu descobriment oficial, estava dividida en dos tribus: els orgullosos i poderosos Orelles Llargues i els treballadors Orelles Curtes. Noro, dels Orelles Llargues, i Ramana, una atractiva jove que pertany als Orelles Curtes, viuen una història d'amor marcada per l'adversitat.

«Speed» Director Jan de Bont. Intèrprets: Keanu Reeves, Dcnnis Hopper, Sandra Bullock i Jeff Daniels. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B Jack és un agent especial del SWAT que queda atrapat en un autobús que ha estat programat per explotar si es redueix la velocitat a menys de cinquanta milles per hora.

«Tess y su guardaespaldas» Director Hugh Wilson. Intèrprets: Shirley MacLaine, Nicolas Cage i Austin Pendleton. Recomanada: Apta. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí.

B Tess Carlisle és la vídua del president Carlisle i una de les esposes més populars que hagi tingut mai un mandatari del govern americà. Tess té assignada vigilància personal de per vida a Ohio, la seva localitat natal. L'agent encarregat de supervi-sar la seva seguretat és Doug Chesnic, que va formar part del servei secret del president Carlisle quan aquest ocupava la Casa Blanca.

Frank Capra a «Metròpolis» B «EL GRAN SALTO»

Títol original: The Hudsucker Proxy. EUA, 1994. Director Joel Coen. Productor Ethan Cohen. Intèrprets: Tim Robbins, Jennifer Jason Leigh, Paul Newman i Charles Durning.

ÀNGEL QUINTANA

E l cercle és la figura d'El gran salto. Un cercle és la gran idea creativa gràcies a la

qual Norville Barnes —Tim R o b b i n s — a c o n s e g u i r à t r iomfar a les e m p r e s e s Hudsucker. El cercle dissenyat amb llapis sobre un tros de paper donarà lloc al disseny del hulla hoop. El cercle serà també la corona angelical que permetrà la santificació dels persona tges que viuen còmodament al cel, i serà la forma que emmarcarà els nombrosos rellotges gegants i engrenatges mecànics que poblen el disseny de la pel·lícula. El cercle definirà també l'estruc

tura narrativa d'un film que s'obre una nit de Cap d'Any dalt del balcó d'un edifici novaiorquès i que després de fer un llarg tomb finalitza al mateix lloc. El cercle, però, també és l 'estructura que , en un altre nivell, pot relacionar el cinema que els Coen fan als anys noranta amb milers de referències provinents de la rica herència del cinema clàssic holly-woodià. El gran salto apareix com un estadi absolutament coherent en les recerques es-t i l í s t i q u e s de l s g e r m a n s Coen i completa una rica trilogia en la qual han jugat al r ec i c l a tge /man ipu lac ió dels elements definitoris del cinema clàssic. Muerte entre las flores e ra una revisió del cinema negre nord-americà i prenia la forma d 'una fictícia adaptació d 'una novel·la de Dashiell Hammet . Barton Fink era com un gran malson sobre l'infern holly-woodià dels 40 i els p ro blemes interns de la creació cinematogràfica en un món

Paul Newman i Tim Robbins són els principals protagonistes d'El gran salto. Foto: FORMAS PRESS.

dominat per les estructures dels gèneres. El gran salto apareix com un refregit d 'elements provinents de la comèdia social dels 40 traslladats a una ambientació grandiloqüent que recupera elements arquitectònics de l'expressionisme alemany.

E n certa manera, El gran

salto és com la història d'un heroi del cinema de Preston Sturgess atrapat en una història de Frank Capra ambientada en decorats provinents de Metròpolis, de Lang. Encara que, en l'àmbit de referències més concretes, la pel·lícula pot ser vista també com el pas de Juan

Nadie, de Capra, a Citizen Kane, de Welles, per finalitzar com a Qué bello es vivir, de Capra, després d 'haver-se acostat alguns moments a The crowd, de King Vidor. Al darrere d e totes aquestes referències hi ha la recuperació d 'un cinema idealista realitzat entre els

anys vint i quaranta que defensava la puresa de l'individu en relació amb la gran maquinària del capitalisme. Els germans Coen situen, però, la seva acció als anys 50 i el seu objectiu no és llançar un discurs social, sinó investigar en les formes d'aquest discurs. El gran salto és una obra menys reflexiva que Barton Fink, i funciona gairebé com un aparatós i a voltes brillant divertiment. A diferència del que passava amb el cinema de Capra o de Sturgess, els Coen no poden tenir una visió primitiva i innocent del món. El reciclatge/revisió que fan ha de ba-sar-se en una freda estilització que a voltes els du a moments d 'autèntica brillantor visual i altres a sacrificar el ritme intern del film. El gran salto té una gran caiguda en les escenes centrals que és salvada pels sempre aconseguits exercicis d'estil dels Coen.

42 APUNTS ELS 4 CANTONS , Divendres, 30 de setembre de 1994

L'AGENDA

-Cristina Marsillach. Actriu 121 .'I' de setembre ta .ï 1 anys.

- Josep Moratalla. [-A-jugador de luthol del K Hareelima. [.' I d 'octubre fa Mi anys.

-Sling. ( a ï l l an t escocès Kl 2

d'octubre fa 45 .ims.

-Antonio (iaia. 1 scnptor . hi

2 d 'octubre la sS anvs

-Marihcl \ t r t lu . Aet im I I 2

d'octubre ta 24 anvs.

-Jcsi is Vlarinas. IVtiodista. f i

.1 d'oetubre la 52 .uns.

-Anton Cuií t l las . Snulie de ÎCIIJJCS. I'l 4 d 'octubre la 71 .uns

-Marian/» ()/<>rts. I )uectoi de CIIKHI.I I I > d'octubre ta t>s

;m\v -I 'at \ i Andíon. ( 'aïllant i actor.

II d d 'octubre la 4 7 a n w

• Àries. '', i'i I K ' ' <.ho

( O I I K I K .i u na t e m p o r a d a

mol t b i ina en !nt el lema que

es ! c t c r c i \ ab d l l l e l v l 'odras

lei aucs híMii-^îfiK ^ nne r -s ln ' l s

• l'aure. 2'. .il·i-l _''' ir.aie \ cuias moll a t a \ o n d c s les le-\c^ K L K ions de parella i socials, Lii general No et refiïs del leu encant, no sempre ho es lot.

• lít 'ssuns. 2 1 ni.ne-2; ain\ bsla ias molt actiu va duran! uns dics Mesura Ls i cws âlK's Ae tel c o s e s i i cl qilc

•.Lli as sense cnci eles oci li' u t ndasant

• Crane. 22 min 2 2 |.il..• I mdi as unes dots c nnumca-m es que. couip.ii ades amb i habitual, scian e \aeerades . No etemns que t 'has convertit en t i na líder, es passatger.

• I.k'li. 2'> |ullol-22 .ignsl

-I. 'ambient familiar està començant a millorar respecte als últims dies. Procura man-teini aquesta ealma relativa. perquè perdurarà .

• Verge. 2.' .IIÍHM-21 setembre Necessites descansar de tanta tensió acumulada en les darreres setmanes. Hauries de relaxar-te i te trobar- tc amb tu mate iva .

• Balança. 22 set.-22 octubre Avui es un d'aquells dies idonis per refermar la teva situació laboral, l ' roeura anar amb compte i no aprofitar-ho amb desmesura

• l'ACorpi. 2 ! nci-21 novembre

I I sentiràs molt mes animal da Vessaràs alegria i r . n c o m a n a r a s a qui taci falta.

• Sagitari . 22 no\ 2u desembre Hauries de distreure't i passa!-ho be amb amics i t'a-inihais Necessites un entorn agradable perquè et sents una nuca depiinnt da.

• Capr icorn . 21 des N gener I laui les d'establir certes normes amb la teva parella. Intenta sei raonable i no e\-ceelII le pcique la comprensió seia la millor arma.

• Vllllüri. 211 gener Is tehrer

( omcnces una clapa perfecta pei intensificar i ampliar les teves relacions socials. Sigues d ip lomàt ica i faràs molt bones conei \ences.

• P e i x o s . !'» lebrei -20 nl.ire

Si iens ganes ric fer algun viatge d sortida a l'estranger ap iohla i Ics-ho ara. Ampliar els teus horitzons es la millor maiieia per desconnectar.

30 D I V E N D R E S

• Sants -Jeroni i Sofia.

• Centre -A les S del vespre a la sala

d'actes de la Casa de Cultura, acte commemora t iu del 25c aniversari de l'escola Joaquima l'la l 1 a l icras . \ Ics s cicl vespre a la Casa de Cuiuir.t. inauguració de l 'cxposic io col · lect iva Del •imazonas ii AÍ (iiutiirii dins les Jornades de Colòmbia a Sant Cugat.

L E S P R O P O S T E S

1 D I S S A B T E

• Sants I CICsM

l ia i K,

• Centre \ Ics i U a l c e . i

i de l ' I n i , i n ! JCSÍJS. ,](i-

• la nu a

acliv itats

musica l

de Co l i mbi,

a placa artísti

cs Jor-a Sant

( L io . l t .

2 D I U M E N G E

• Sants —Mare de Deu de l 'Acadèmia.

patrona de Lleida. Sts. Àngel de la Guarda i Berenguer.

• Monestir — Durant tot el dia als jardins

del Monestir. Mostra Gastro-nòmica-( afetera i d'Artesa-

Assaig de Ballem -l'n pon: de unir blava-. 1-oiu: ARXIU

L'Esbart i Lluís Lluch

L "1 E s b a r t é s u n a d e les e n t i t a t s d e S a n t C u g a t

q u e p a r t i c i p a r à a I \ p o c u l U i r a ' l M . u n a g r a n

m o s t r a q u e se c e l e b r a r à la s e t m a n a q u e ve

al Mol l d e la l·iiMa. 1 T s b a r t b a l l a r à a c o m

p a n y a n t les n o t e s q u e inic i p re tè r i t cl c a n t a u t o r

c a t a l à Lluís L lach del seu úl t im t r eba l l . L'n

pont tic mar blava. A ixò s e i a el d i s s a b t e S

d ' o c t u b r e u l ' aud i t o r i d ' l xpoe t i l t u r a . q u e té

c a b u d a p e r a 15.011(1 e s p e c t a d o r s . I.MA.

la amb motiu de la i.icio de Ics Jornades tic >mbia a Sant ( 'ueat.

3 D I L L U N S

• Sants -Francesc de Borja i Maria José l'a Rosselló.

4 D I M A R T S

• Sants —Frai le

rea. •se d'Assís. Faust i Au-

• l entre - A les S del vespre a la Casa

de ( ïiltura, conferencia /-.'/ I UI : el Banc Mundial: 50 any.ï d'explotació dels Països del Sud amb la intervenció d'Arcadi Oliveras, vice-presi-dent de Justícia i l'au. ()r-gani l /ada per Joves amb Iniciativa.

5 D I M E C R E S

• Sants —Satit Plàcid.

i Santa Gala. Santa Cant ina

( ai los Ortiz, l'olu: J. A. MULA.

Colòmbia u Sant Cugat

A q u e s t v e s p r e , el p r e s i d e n t d ' H o n o r d e l 'As

s o c i a c i ó C o l ò m b i a a C a t a l u n y a . C a r l o s O r

tiz. i l ' a l ca lde d e S a n t C u g a t , J o a n A y m e r i c h .

i n a u g u r a r a n l ' expos ic ió Del Amazonas a la (iiia-

jim a la C a s a d e C u l t u r a . L e s J o r n a d e s d e

C o l ò m b i a c o n t i n u a r a n d e m à a m b ac t iv i t a t s ar

t í s t i q u e s a la p l a ç a d e B a r c e l o n a . D i u m e n g e

a c a b a r a n a m b u n a m o s t r a g a s t r o n o m i c a - c a í e -

t e r a i d ' a r t e s a n i a als j a r d i n s de l M o n e s t i r . I M \ .

6 D I J O U S

• Sants Bru. Hmili i Cast.

• Municipals —Del 30 de setembre a l 'U

d 'oetubre. Del Amazonas u la (àuijira (col·lectiva).

—Del 4 al IS d'oetubre exposició d'olis de Maria Isabel Mereado.

• Privades —Fins el 2 d 'oetubre a la Ga

leria d'Art Canals, celebració del Vlfl aniversari. Artistes per un nou se^le.

—Fins el 2 d 'oetubre al Museu de Val ldore ix , Arqueoreix. Ober ta els diumenges de les

HI del mati a 2 4 de 2 del migdia.

-Fins el IS d'octubre a la Sala Rusinol. Pintors I emparada 1992-1991 exposició d'olis, tremps, aquarel·les i pastels.

-Fins el lf> d'oetubre a la Galeria Febo. exposició de l'obra de Santi Carreras .

-Del 3(1 de setembre fins el 22 d 'octubre, exposició d'olis d'Isidre Cauhé. De dilluns a dissabte de 5 de la tarda a 9 del vespre. Organitzada per l'Associació d'Idees.

-Obe r t cada cap de setmana, Mereant ie , fira pe rmanen t d'art i antiquaris.

-Diumenges de les 9 del mati a les 2 de la tarda a la placa del Monestir . Firart, mostra d art

•Teatre-Auditori —Divendres 7 d'oetubre a les

Sortides des de Mas Janer. -Oies feiners, fa sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida. 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i (estius. 1 a sortida 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estadó de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena Estació St Cugat Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala Can Cadena Estació Mira-sol Mas Janer

TA<LES PLANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06 30h del matí i cada hora i mitja fins a les 21,30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a les 21 30h.

Sortides des de l'Estació. -Oies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sa/a, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa 06 55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

iiBWini1iriliiinTOTnwî·fi'l·

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09 16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora tins a les 22.16h

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius.' a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Oies feiners. 1 a sortida 06.05h-06.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09 05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec, CAP. San! Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec

-inflí fif »

-Dies feiners 1 a sortida 05 15 05 401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes 1 a sortida 05 15-05 4010610h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius 1a sortida 07 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.l0h. -Sortides addicionals a Cerdanyola 22 40h 123.0Oh (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

f, iniiii, ,„„„

-Dies feiners 1 a sortida 05 451 als 15145 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.451 als 45 minuts de cada hora fins ales 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

PATRULLA DE LIMPIEZA S.CP TEL. 674 95 8 4 - 6 7 4 9 6 1 2

CASAS P ARTICULARES-ICOMUNIDADES-DESP ACHOS-ILOCALES - P ARKINGS-ETC...

S PERSONAL CUALIFICADO - SERIEDAD - RAPIDEZ - OISCRECIÒN

| Ctro Cerdanyola, 50 - Sant Cugat del V allès • fax 674 95 84

A S S . R A D I O

T A X I S A N T CUGAT I VALLDOREIX

SERVI DIA I NIT

Servei de grua

Cobrament amb

Targetes de Crèdit

i Teletac

589 44 22 - 674 92 12

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

, CK ,, Sant Cugat del Vallès

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de setembre de 1994 APUNTS 43

L'AGENDA

10 de la nit al Teatre-Audi tor i del Cent re Cultural de Sant Cugat, espectacle de dansa Mentides de debò a càrrec de Cia. Metros. Direcció, Ramon Oller.

• Barcelona —Dissabte 8 d'octubre a les 10

de la nit a l'auditori d'Ex-pocultura (situat entre el Moll de la Fusta i el Moll d'Espanya), actuació de Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat, que presenten l'espectacle Ballem Un Pont de Mar Blava.

—Dissabte 8 d'octubre a les 10 de la nit a la Basílica de la Mercè, concert de l'Orquestra Nacional d'Andorra, dirigida pel santcugatenc Gerard Claret.

—Diumenge 9 d'octubre a les 5 de la tarda al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, concert a càrrec de l 'Orquestra Nacional del, Conservatori de Tolosa de Llenguadoc i l'Escola de Música de Barcelona, sota la direcció del santcugatenc Lluís Claret.

—Dimarts 11 d'octubre a les 7 del vespre al teatre d'Ex-pocultura, actuació de La jove Orquestra Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré.

• C o r Infantil i Juvenil Sant Cugat —Informació i inscripcions a la

Casa de Cultura. Nois i noies a partir de 4 anys. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers.

•Ateneu Santcugatenc —Cursets de policromia, qua

dres tridimensionals, porcellana russa, decoració floral, cuina i altres. Una o ducs classes setmanals. Inscripcions fins al 30 de setembre a la plaça Pep Ventura, ]. tel. 675.43.88.

• Concurs de Cartells —Concurs de cartells per la

Festa de Tardor 1994. Els originals es podran presentar fins el 23 d'octubre. Informació i bases a la Casa de Cultura i als tel. 692.11.13, 674.02.81 i 589.13.82.

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano,

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions al tel. 589.08.47 (de 17 a 21 h.).

•Centre Cívic de les Planes —Tallers, Casal per a joves i

altres activitats. Informació i inscripcions al tel. 675.51.05 (de 17 a 21 h.)

•Casal Cultural de Mira-Sol —Tallers, Esplai diari, casal i

altres activitats. Informació al tel. 589.20.78 (de 17 a 21 h.).

FARMÀCIES DE TORN

Dia/Poble | Farmàcia (adreça) | Telèfon '

1 Sant Cugat Farmàcia Llorens (c/Santa Maria, 27] 6741531

ï Cerdanyola Farmàcia Bach (Pg. Cordeles, 67) 6922367

ï Rubí Farmàcia Sara {Pg. Francesc Marià, 86) 6991343

ï Montcada

jj Papiol

Farmàcia Via (c/ Major, 89) 5841481 ï Montcada

jj Papiol A. V8à (Av. Generalitat, 35) 6683967

U Sant Cugat

J Cerdanyola

Farmàcia Cufel(Pg. Diputació, 6) 6740364

Rubí

Farmàcia Valls (Av. Catalunya, 17) 6921130

Farmàcia Parell (Sant Jordi, 23) 6990291

í Montcada Farmàcia Pardo (c/ Masia, 2) 5642139

[Papiol A. Via (Av. Generalitat, 35) 6683967

[Sant Cugat Farmàcia rSera-RMère. (Dr. Munto, 1) 6740430

í Cerdanyola

n Rubí

Farmàcia Ribera (Sant Ramon, 182) 6920676 í Cerdanyola

n Rubí Farmàcia Torres (Pg.de les Forts sfri) —

E Montcada Farmàcia Pardo (Masia, 2) 5642139

H Papiol A.V1à(Av.GeneraRat,35) 6683967

• Sant Cugat Farmàcia Salaven (SanSago flustol, 38) 6740645 i * Cerdanyola

Farmàcia Hidalgo (Ronda Cerdanyola, 1] 6822368

\ Rubí Farmàcia Ruiz (Ora. de Sabadell, 96) 6995012

" Montcada Farmàcia E. Relat (-) — 1 Papiol A. Via (Av. Genera»* 35) 6683967

• Sant Cugat Farmàcia Teixidó, (Rbla. Celler, 97) 6747749

j Cerdanyola Farmàcia Torrents (Diagonal, 34) 5803904

" Rubí Farmàcia Via (Conjunt Rubí 2000) 6991301

^ Farmàcia Vila (Major, 89) 5841481

1 Papiol AVTàfAv. Generalitat, 35) 6683967

• Sant Cugat Farmàcia Beringues (Alfons Sala, 46) 6740483

\ Cerdanyola Farmàcia Pereiro (Av. Catalunya, 51) 5809700

i Rubí Farmàcia Roca (Av. Barcelona, 55) 6990953

í Montcada Farmàcia J. Refet (-) — | j Papiol A. Vlà (Av. Generalitat, 35) 6683967

• Sant Cugat

, Cerdanyola

Farmàcia Moral (Santa Teresa, 40) 6753344 • Sant Cugat

, Cerdanyola Farmàcia lluís (Altimira, 18) 6924708

= Rubí

; Montcada

Farmàcia Oriol (Sàtir, 28)

Farmàcia Capdevila (-)

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6994398

JPaptol

Farmàcia Oriol (Sàtir, 28)

Farmàcia Capdevila (-)

A. Vila (Av. Generalitat, 35) 6683967

I Sant Cugat

i» Cerdanyola

Farmàcia Domènech (pg. St Marti, 50) 6743353 I Sant Cugat

i» Cerdanyola Farmàcia Sànchez (Passatge Xops, 2) 6923184

'i Rubí

\ Montcada

Farmàcia Gibert (Torrer Oriol, 4) 6996899 'i Rubí

\ Montcada Farmàcia Duran (Rbla Montcada, 37) 5751543

i Papiol A. Vila (Av. Generalitat, 35) 6683967

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) DM/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

• C e n t r e —Dimar ts 4 d'octubre al Club

Montanyenc (plaça Barcelona), de 9 a 2/4 de 12 del migdia.

—Dimar t s 4 d'octubre al Cen t re de Salut (carrer Mi rador , s/n), de 2/4 d ' l del migdia a les 2.

• R à d i o Sant Cugat De di l luns a divendres — D e 7 a 9.30 h. El Gall del

Monestir. Revista d'informa

ció. Xavier Fornells fa un repàs comentat de l'actualitat; de Sant Cugat al món amb tota la informació que cal saber. Un programa dels Serveis Informatius de RSC.

— D e 9.30 a 10 h. Sant Cugat dia a dia. Un apropament a l'actualitat d'entitats, associacions i persones santeugaten-ques que són notícia. Un programa informatiu d'entrevistes presentat per Xavier Casanovas.

— D e 10 a 12.30 h. Una habitació amb vistes. A través d 'una habitació amb vistes veuràs (i escoltaràs!) tot allò que t'interessa. El magazine de RSC

presentat pe r Marta Arnal . Amb informació de cinema, televisió, teatre, cultura, gast ronomia; una entrevista diària, un concurs, la opinió dels oients, recorreguts per Sant Cugat amb la unitat mòbil i els titulars de les notícies del dia de Sant Cugat i la comarca.

—De 12.30 a 13.30 h. Res a veure. Parlen de coses d 'una manera que no té res a veure amb com ho fan els altres, tenen una visió de l 'actualitat que no té res a veure amb la de l'altre gent i el presenten Mike Ribalta i Maribel Ca-yuelas.

— D e 13.30 a 14 h. Sant Cugat dia a dia. (Repetició)

— D e 14 a 17 h. Vol de tarda Música d'actualitat on es destaca la presència dels nous grups catalans i un recull de novetats internacionals. Presentat per Albert Mart ín .

— D e 17 a 18 h. Aquesta tarda parlem de... Cada dia un tema diferent que han tractat els programes de nit: Els dilluns la realitat dels immigrants a través del seu programa, Vallès sense fronteres, fet pel grup de suport als immigrants, dirigit a aquest col·lectiu i a tota la gent de Sant Cugat i la comarca. Els dimarts practiquem la solidaritat. Viure a la terra, un retrat de l'actualitat social a través dels grups qui lluiten per una terra més solidària, les ONGs i els col·lectius ecologistes. Presentat per Xavier Casanovas i Mònica Costa. Els dimecres, fem un Pessic a la son, les converses sobre la vida quotidiana que et presenten Lídia Orriols i Carme Colomina. Els dijous obrim el correu dels altres. L'esta-feta, un programa de Pepe Far i Toni Casares de lectura i comentari de cartes que algú, algun dia va enviar a algú altre. Ara són en mans dels presentadors que les comenten. Els divendres a l'hora que s'estrenen les noves pel·lícules de la setmana Ignasi Abad i Albert Bonet les repassen, les expliquen, les critiquen a L'estrena.

—De 18 a 19h. Res a veure (repetició).

—De 19 a 21h. Al lloro Programa dirigit a un públic jove amb les novetats musicals, els grups, els concerts i entrevistes a músics d'actualitat. Presentat per Salva Vallvé.

—A les 21.10 h. L'esportiu. Informació esportiva local i comarcal. Presentat per Carme Reverte.

—De 21.10 a 23 h. Sons i estels. Dues hores de música relaxada que complementen la programació de nit. Presentat per Pere Pahissa.

— D e 23 a 24 h. Programes de nit. Cinc programes per donar contingut a la franja nocturna. Dilluns: Viure a la terra; dimarts: Pessic de món; di

mecres: L'estafeta; dijous: L'estrena i divendres: Vallès sense fronteres.

— D e 00 a 7 h. Música al teu costat. Música non-s top que acompanya tota la nit,

• Dissabtes — D e 8 a 10 h. El Gall del Mo

nestir (edició dissabte). — D e 10 a 11 h. Pessic de son

(repetició). —De 11 a 12 h. L'estrena (re

petició). —De 12 a 13 h. L'estafeta (re

petició). —De 13 a 14 h. Avant-Matx.

Amb l'avanç de la jornada esportiva del dissabte i el diumenge. Reportatges sobre l'actualitat esportiva de Sant Cugat, calendaris dels partits i entrevistes. Un programa de l'Equip d'Esports, dirigit per Carme Reverte.

— D e 14 a 15 h. Vallès sense fronteres (repetició).

— D e 15 a 16 h. Magical Mystery Tour. U n recorregut a través de la música. Presenta t per Josep M. Alvira.

— D e 16 a 19 h. Súper Dj. Programa musica] pe r als joves amb novetats, llistat d'èxits, trucades, i sobretot música. Presentat per Xavi M o n t e r o .

— D e 19 a 20 h. Riff-Raff. Continua la música i pugen els decibels. Per als amants del heavy, amb M a r c Picanyol.

— D e 20 a 22 h. Track a Track. Track a Track, disc a disc, cançó a cançó; rock, soul, funky amb Jordi Marquès .

— D e 22 a 8 h. Música al teu costat. Música non-stop que acompanya tota la nit.

• D i u m e n g e s — D e 8 a 9 h. El dia del Senyor.

Emissió de la missa de dissabte celebrada al Monest i r i informació religiosa de l'església evangèlica Eben Ezcr.

— D e 9 a 9.30 h. Esport en marxa, la edició.. Informació sobre els partits que jugaran els equips santeugatencs.

— D e 9.30 a 14 h. Roda d'amics. U n programa conduït per Pere Pahissa. Inclou un espai de poesia a càrrec de Joana Francesca Garcia, un espai de sardanes i un d e sarsuela, (amb Joan Fàbregas i P. Pahissa). Roda d'amics, ràdio amb participació dels o ients i Fes un pas per l'Esbart.

—De 14 a 15 h. Esports en marxa. 2a edició.

— D e 15 a 16 h. Magical Mystery Tour.

— D e 16 a 19 h. Súper DJ. —De 19 a 21 h. Track a Track. —De 21 a 22 h. Esports en

marxa. 3a edició. — D e 22 a 7 h. Música al teu

costat. Música non-stop que acompanya tota la nit.

—I cada dia, cada hora... Butlletins horaris informatius. Informació de Catalunya i el món en connexió amb Catalunya Informació i la informació local i comarcal a càrrec dels Serveis Informatius de RSC.

TELÈFONS

SERVEIS

Ajuntament 5892288

Ambulatori Les Planes 6755105

Bombers Belaterra 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí 6998080

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5891382

Casal Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Cents CMc La Floresta 5890847

Centre Cívic Les Planes 6755105

Centre Cultural Mira-sol 5892018

Cinemes St Cugat (Reser.) 5890941

Correus 6747096

Creu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Boja valdoreix 6742459

Dispensari La Floresta 6747615

Ert. Municipal descentrant. 674 2719

ENHER Rubi 6991892

FECSA 5891226

FFCC 6741934

Funerària 6740525

Grua 6743371

G. CivS (Mira-sol) 6742379

Hisenda 5891155

Jutjat 6746696

Oficina Municipal La Floresta 5890847

PambquaStPereOclavià 6741163

2047503 Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix 6740569

Piscina Municipal Valldoreix 67540 55

Cuerpo Nacional de Polida 6747858

Urgències 091

Polida Municipal i Prat Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria de Policia 6747612

Taxis (parada) 6740997

Radio Taxi 5894422

6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR (Aigües) 5890021

Valldoreix (parada) 6741111

Aigües La Floresta 6742089

AAPPiWMira-sol 6742018

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 6747103

AAPP i W Valldoreix 6742197

AAPP i W C . Montserrat Vau. 6742105

AAPP W Can Majo Val. 6745049

AA Prop, i Veïns La Floresta 6742099

AAWAJguatbngaLaFlor. 6745129

Ass, Consumidors 2684567

Alcohoícs Anònims 3177777

DNI (Cua prèvia) 5893080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya 5891212

H.VaJKfHebror, 4272000

H. Sant Joan de Deu 2034000

Unitat Coronària 2481040

Tel, de l'Esperança 4144848

Informació Carreteres 2042247

KRSOIIM

ICUU 88. HUCASH1

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

MODA A Formós pensem que, per contrarestar aquella tristesa que es produeix en finalitzar el període estiuenc i començar la tortbr amb alegria, res millor que donar un estil renovat d seu cabell. i Per a la dona, que prefereix una mida de cabell llarg, laí moda tardórenca ens suggereix rissos combinats amb onaW i tirabuixons. Per als cabells curts, lleugers voluminosos amb colors més vius, com els de coure i els rossos amb Kobjectiu de suavitzar les faccions i donar un aspecte més alegre i dinàmic. Els estils més atrevits ens inviten a provar els tons platí, que tornen a resorgir acompanyats de tallades a l'estil Hollywood. La moda masculina ens suggereix cabells solts i desenfadats per ressaltar l'atraefiu.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

El nostre desig ós oferir-li un aft grau de satisfacció, basat.MI uns productes de màxima quatitat i tu «1 reconegut prestigi del nostre equip fumà-,

Pg.de

44 CANTONS Sant Cugat del Vallès Sjnt < lltPil dït Val1-*: I V i r i . . y » >. J nj s ;

Divendres. 30 de setembre de lc)u4

L ' E N T R E V I S T A

P E P B O U . «Artesà dol sabó»

« Per sort les bombolles no es poden vendre l'ep Bou va representar dilluns

passat al Teatre -Auditori del

( e n t r e Cultural de Sant Cugat el

seu espeetaele Suhó-Scibd dins

dels aetes de celebració del

primer aniversari del teatre

saiitcugatcnc. De-- de 1WN2, any

en que Pep Bou va presentar per

pnmera vegada l'espectacle

HuíiipL·inclcs. els premis i les

gires internacionals per més de

vint països diferents han estat

constants, l'ep Bou ha triomfat

molt mes fura que a Catalunya.

K \ . \ i o \ t.t o l T • Sant Cugat. (Juan va fer la seva primera bombolla de sabó?

• A l'anv Sil. Estava a dintre d'un local amb un pol. una mica de sabó i una mica d'aigua i vaig començar a fer bombolles . De petit n 'havia fet a lguna , p e r ò poques. ••

I a partir d'aquí va començar Iota la seva experimentació amb cl sabó'.'

-Si. exacte. Molta gent em deia: ' l 'ep. què las? però si fins ara has tel teatre com vols ara ter coses amb cl sabó?'. Jo sempre responia que sí, que volia treballar amb el sabó. Fra un món incer t , p e r ò e ra una v o l u n t a t m e v a i u n a c o n f i a n ç a en mi mateix. Jo sabia que hi podia haver alguna cosa darrera de les bombolles, per tant les vaig triar amb aquesta intuïció. No va ser un joc d'infants, sinó que em preguntava si podria dir alguna cosa amb les bombolles.»

— ü u a n e s t a d i n t r e d ' u n a banyera plena de sabó, que pensa'.'

—«Rentar -me no te res a veure amb la meva professió. Passo cada dia per la dutxa però no per les banyeres , pe rquè l'aigua és escassa. El bany el deixo per la platja i les piscines.»

—S'hi guanya bé la vida amb el sabó'.'

-•«Si hi ha feina et guanyes la vida amb la teva professió. El sabó el venen aquesta gent que fa anuncis tan fastigosos i amb tan poc gust. Jo no em guanyo la vida amb el sabó. Per sort les bombolles no es poden vendre.»

—Uuin tipus de sabó utilitza

Pep Bou durant un moment del seu l'espectacle, Sabó-Sabo. representat dilluns al Teatre Auditori. Foto: MANÉ ESPINOSA.

«Fa temps que estic en el mercat europeu i a Catalunya t'oblulen si no insisteixes. És difícil

triomfar aquí i més amb espectacles com el meu»

en els seus espectacles? —«És un sabó de rentaplats

n o r m a l . Jo no fabr ico res , j o només barrejo i hi poso l'ofici.»

—Per què té més èxit fora que a casa?

—«Ningú és profeta a la seva terra. Jo fa temps que estic en

el mercat europeu i a Catalunya t'obliden si no insisteixes. És difícil triomfar aquí i més amb espectacles com el meu, que de vegades la gent pensa que són per a nens i no els entenen. Jo no em preocupo. Si aquí no es reconeix la meva feina, tampoc penso fer

SQUASH

Club Sant Cugat

C/ Sant Jordi Tel. 674 98 62

»

grans esforços per aconseguir-ho. Els programadors d 'aquest país s'han de preocupar de fer veure a Catalunya tot el teatre que es fa a Catalunya sempre que tingui un mínim de qualitat. Es injust que el teatre català que val una mica la pena no es pugui exhibir al nostre pais. El problema és que molta gent en la seva feina volen fer el pet més gran que el cul. com diuen aquí al Vallès, i així per la vida no s'hi pot anar.»

— A n t o n i o G a l a d iu q u e a Catalunya el que no es pot fer és teatre castellà.

—<Jo li puc dic a en Gala que jo bufo i faig Ics bombolles en català, i potser això serà una cosa problemàtica per a ell. Amb tots els respectes, que digui el que vulgui, però aquest és un tema de desconeixement, la gent que està aquí a Catalunya no pensa pas això.»

— U u è li ha semblat el Tea-tre-Auditorí de Sant Cugat'.'

—"Ja el vaig conèixer amb l'estrena de Després de la pluja i em va semblar fantàstic. La veritat és que és un gust estar aquí, tant a nivell tècnic com persona l . Ja m'agradaria trobar-me amb gent com la d ' a q u í a tot a r r e u on vaig.»

—Per tant, les crítiques a) teatre no tenen raó de ser?

— «Si h e m d ' a n a r a c o s e s estrictament funcionals sí podem dir que aquest teatre té algunes p e g u e s . P e r e x e m p l e , j o n o hagués fet l'escenari inclinat perquè a molts espectacles hi ha prob l e m e s de n ivel lac ió . De to t a manera a la professió ens hem d'alegrar que hi hagi teatres amb aquestes condicions.»

—Sembla que hi ha possibilitats que el seu pròxim espectacle s'estreni en aquest teatre?

—«N'hem parlat, però encara s'ha de veure. Abans d'establir un compromís seriós vull experimentar i treballar per veure com van sortint les coses.»

—En què consistirà aquest nou espectacle?

—«Es dirà Vapor i serà la tercera part d 'una trilogia. El primer va se r Bufaplanetcs, d e s p r é s Sabó-Sabó. i ara Vapor. Es tractarà de vapor atrapat a dintre de les bombolles. Encara estic experimentant, no puc dir res més.»

STEP GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT FUNK RÍTMICA TAEKWONDO AERÒBIC LOW IMPACT

L A C O L U M N A

«Aqua-planning» KMMAMI 1 Ci:VAS

•

S ento parlar de Yaqua-plun-ning i penso: «Mira, un altre parc d'atraccions que es deu inaugurar» . Els p romotors

dels parcs d'atraccions són afeccionats a batejar-los amb Matinades i a barrejar Ics Matinades amb paraules angleses i amb paraules poca-soltes: Aqua-diver. Tibidabo, Tibi-gardens... Deu ser perquè els nanos. principals usuaris d'aquests recintes, aprenguin tot delectant-se, la qual és una activitat pedagògica recomanable des d'antic. Aqua, nominatiu singular de la primera declinació. aigua. Tibi. datiu, a tu. Dabo. futur del verb do das dare dedi datum. donaré . Gardens, jardins. Diver, una animalada per fer més passadora la lliçó. Aqua-díver. aigua divertida. Tibidabo, t 'ho donaré . Tibi-gardens. jardins per a tu. Fn Javier de la Rosa-Rosae. propietari o ex-propietari d'alguns d'aquests centres divertits o Ji\crs. és un viu que domina com ningú les llengües mortes.

De morts haig de parlar, perquè resulta que aqua-planning no és, com creia, un parc aquàtic recreatiu, sinó la paraula que acaben de trobar les autoritats viàries per descriure l'estat en què queden les carreteres i les autop i s t e s a ixí q u e c a u e n q u a t r e gotes. Els cotxes passen per l'asfalt mullat, les rodes rellisquen i es produeix un aqua-planning, que és un aqua que no té res de diver p e r q u è els cotxes acaben estavellats i els passatgers, morts. Hi ha aqua-plannings. ara mateix. a l 'autopista de Badalona i a la variant de Platja d 'Aro.

V aqua-planning deixaria de ser una diversió macabra, és clar, si les autoritats viàries en qüestió mantinguessin l'asfalt en perfecte estat de revista. Mentre s'ho pensen, s'ho rumien, ho planifiquen, inventen una parau la l leugera, una paraula diver, per fer més suportable la tragèdia. Diuen: «Els passatgers del cotxe van morir per culpa de Vaqua-planning»; i sembla que van morir en estat de felicitat divertida, com en un esport d'aventura, de port aventura.

El país ha establert prioritats i ara la principal és muntar parcs divert i ts d 'aquel ls que a t r euen tu r i s t es . Les c a r r e t e r e s p o d e n esperar, però, mentrestant —que no afluxi l'alegria—. són entrada al Passatge del Terror-terroris.

Temporada 94-95

Diari de Sant Cugat 061

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 061