ENTITATS I wsmuciQNs COMMEMORARAN EL DIA DE LA DONA AMB DEBATS, ACTES REIVINDICATIUS I PRESENTACIONS DE GRURS

EIS4CANTON3 PÀGIMM

Divendres 5 de març de 1999

Núm. 278 AityV/I

El "diari" de Sant Cugat 225

S UMARI

El P P presenta una dona com a candidata

i IC-Verds repeteix cap de llista

Pàgines 8 i 9

Els descomptes en l'ecotaxa posen

d'acord alcaldia i associacions veïnals

Pàgina 15

El pianista Luki Guri actua aquesta nit a la

Casa de Cultura a duet amb Laura Simó

Pàgina 39

Campos dimiteix com

a entrenador de la

UESC tres mesos

després de ser escollit

Joan Rama. FOTO: X. I,.

Pàgina 34

Sant Medir congrega milers de ciutadans al camp del miracle

Els Antics Escolans

del Monestir posen

veu, per primera

vegada, a la

cerimònia religiosa

oficiada a l'ermita

Tradició i bon temp^ ati uuu ./ d> nou, per afavorir un Sant Medir agradable per a tothom. FOTO: XAVI LARROSA

Pàgines 17 i 18

La diada festiva de Sant Cugat es

clou sense registrar cap incidència considerable

El Trofeu de Balls de Saló bat el rècord de participació amb 5 0 6

parelles inscrites

Pàgina 21

Tant si vostè és a casa com mm Més» AUXVYD

continua vetllant per la seva llar

SISTEMES DE

SEGURETAT

Prestigi, Seguretat i Servei JW.AHoi«Sokj,5Wel.W5891799·SímtCo9o»«WVaHM

•

CATALONIA C E R À M I C

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

VISITI LA MÉS GRAN

EXPOSICIÓ

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Ctra Sant Cugaf a Cerdanyola, Km 3.

Tel. 93 580 15 00

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Divendres 5 de març- 22.30 h. Casa de Cultura

Lucky Gurí duo i Laura Simó Els 4 Cantons convida als primers subscriptors que vulgui escoltar el famós pianista acompan­yat d'una de les veus més prestigioses del nos­tre país.

M Dissabte 13 de març-22.30 h. Casa de

Cultura

Paul Fuster A mig camí entre l'energia d'Ani Difranco, la melodia

.^^^ de Jeff Bucckley i la sonori­tat de Ben Harper,

Paul Fuster ha recorregut tot el circuit català de petites sales oferint el bo i millor del seu estil personal. Paul Fuster. Veu i guitarra Àlex Permanyer. Baix Jaume Catà Bateria

TEATRE GRUP DE TEATRE ESPIRAL

presenta:

TEATRE BREU

LA MES FORTA de J. A. Strindberg LA MUJER SOLA de Dario Fo

DIUMENGE 7 DE MARÇ A LES 19 H. AL CASAL DE CULTURA DE VALLLDOREIX.

TRUCA PER RESERVAR LES TEVES ENTRADES!

McDonald's

Menús amb descompte ensenyant el carnet.

N A K H L A

Àpats amb descompte

di Son Descomptes del 10 i el

15% en tots els serveis de perruqeria i estètica.

GALAXI

10% De descompte en aquest parc de jocs infantil

Centre Comercial Sant Cugat

No* ^ BACCO |§fP El restaurant

wm p Bacco especia-P litzat en cuina

- " * * Í ^ italiana, us con­- ^ vida a provar el

i*. •-'.;.»». famós licor i *J> Sambuca.

Quan hi aneu només heu de mos-trar que sou subscriptors. (Carrer Manel Farrés 97. Tel. 93 674 30 69)

É Griful OU, s. L Servei Estació

Descomptes en benzina

Descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el DNI.

V * s íSJffl

Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP de La Carpa, per poder obtenir consu­micions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

HÍPICA SEVERINO

Passejades de cap de setmana

Recolliu els vals per a una esplèndi­da passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Collserola.

^i£J3í3J3U!?^f@ÍÍ

*<?%.

n<&m%

Obsequiem amb aquesta làmina, 52x70 om., reproduint una obra de Lluís Ribas. als 25 primers subscriptors que visitin l'Espai.

Hor»ri»: Fciaara de 18 « SI k. DU··.bUad'll .M·Uií. i de 18 a 21 S.

Fettht* d'U.M * 14 b. O Goiina. 13 • Tet. 83 589 57 76

SESSIONS GOLFES DE FRAMC

Els 4 Cantons i Cinesa us conviden a veure una de les 4 pel·lícules que es projecten a les sales Cinesa de la nostra ciutat. Recordeu que les entrades només són vàlides en sessió golfa o versió original..

ï t

•j

EIS4C4NT0ÏNS

^ ^ ^ ^ M El tema de la

hetmana Divendres. 5 de març de 1999

E s c o l t i s m &

Sant Cugat escolta poc als escoltes Els 45 anys de Fagrupament Berenguer el Gran continuen a Pombra

"L'escoltisme? No, no sé què és". "L'escolta què?"."Què dius dels escoltadors?" Uns totals desconeguts. Tot i que els es­coltes de la ciutat tenen prop de mig segle de vida, només les persones vinculades directament al moviment saben ex­plicar què és, què fa, què suposa... És energia, forma a la per­sones i implica una altra manera d'entendre la vida.

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

L'escoltisme és un moviment mun­dial fundat per Robert Baden-Po-well a principis de segle. Els seus es­tatuts expliquen que es tracta d'un "moviment educatiu, apolític i vo­luntari per a joves, obert a tothom sense distincions per raó d'origen, raça o creença, d'acord amb la fina­litat, els principis i el mètode esta­blerts pel seu fundador". L'inici de l'escoltisme i el guiatge a l'estat es­panyol va ser a Catalunya i va co­mençar amb mossèn Antoni Batlle que és qui va adaptar-lo a la realitat catalana i per tant el va fonamentar amb els valors creients. Va fer néi­xer el que en l'actualitat coneixem com a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Una altra de les manifestacions escoltes amb què compta Catalunya és la versió laica del moviment. Es tracta d'es­coltes catalans, adoptada per J. Ba­

tista i Roca. Escoltes catalans va constituir-se com a tal ara fa 25 anys. És una organització que in­clou tot el territori català i que per tant contacta amb grups dels paï­sos valencians, de la Catalunya nord i de València. "En total som unes 4 (XX) persones dividides en 36 agrupaments distribuïts per les diferents comarques del país" ex­plica Neus Julià, secretària de di­recció d'escoltes catalans mentre aclareix que "nosaltres no som una escisió de res. Sempre hem estat dins la conferència mundial d'escoltes, formada per uns 33 mi­lions de membres. Nosaltres tam­bé som part dels escoltes que hi ha escampats arreu del món, en som un tipus".

La seu d'escoltes catalans es tro­ba al carrer del Pilar a Barcelona, on van instal·lar-se ara fa uns 5 mesos. Escoltes Catalans s'han vinculat en més d'una ocasió en projectes de cooperació i just per

l'escoltisme \antiuztitem m riba al mig any d'hittòria eaent un total desconegut K)IOC,R \l·lA Cl·.lilD \

això també se'ls reconeix com a ONG.

Sant Cugat té representació de to­tes dues corrents. Per antiguitat cal començar per l'agrupament escol­ta Berenguer el Gran, d'arrels con­fessionals i, per ara, amb local al ca­rrer del sol de Sant Cugat.

Trenta anvs mes tard es fundava a

La Floresta un altre agrupament, aquest cop integrat dins la dinàmi­ca d'escoltes catalans. La con­vivència entre tots dos agrupaments ha estat sempre molt bona i això fa que en alguna ocasió hagin fet acti­vitats de forma conjunta.

Des de fa 5 mesos a Valldoreix hi ha la seu de Minvons Escoltes i

Guies Sant Jordi de Catalunya. Tot i la més que provada reper­

cussió de l'escoltisme a Sant Cugat tant per la quantitat d'anys però també per la sobrada representati-vitat del moviment, a la ciutat no­més les persones vinculades a una d'aquestes manifestacions escoltes saben de què s'està parlant.

T *k M * « O

GIGANTE

Dixan ENERGIA AZUL

i,a;íïíròï>ii <,&&&% ía* m#í!í

45cacitos

1.395B

Ahorro en PRYCA * > •

Preciós vàlidos hasta el lO de marzo SANT CUGAT

Setmana ELS4CANIÜNS Divendres, 5 de mar( de 1999

L'edat limita la branca de l'agrupament a què es pertany

G.F.

l 'n agrupament escolta es divi­deix en diferents unitats o bran­ques de com a màxim 24 perso­nes. Les nenes i nens que van als escoltes pertanyen a una o altra unitat segons la seva edat. Els més petits són els castors i les llúdri-gúes, a continuació venen els llops daines, els pioners caravel·les i per acabar els truc, que són els més grans. Aquesta és la nomenclatu­ra que es troba dins el moviment de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. La divisió que es fa des d'escoltes catalans se­gueix els mateixos criteris de per­tinença però canvia el nom que rep cada grup. Així, els fullets són els nens de menys edat que for­men part de l'agrupament Els se­guiran els raiers, després vindran els pioners i per acabar els clan.Un cop arribats a l'última etapa les noies i nois poden decidir conti­nuar dins el món de l'escoltisme fent de cap o bé dedicar-se a un altre projecte per acabar de for­mar-se ells mateixos, mai sense deixar de sentir l'escoltisme.

M i n y o n s e s c o l t e s g u i e s sant J o r d i

Valldoreix és la seu central de Pescoltisme confessional a Catalunya

El proper dia 8 de maig es preveu la inauguració del local

G.F. -ValMoraix -

Minyons escoltes és l 'entitat mare de l'escoltisme confessio­nal portat per Antoni Batlle a inicis de segle a Catalunya. La seu de minyons fa 5 mesos que està instal·lada a Valldoreix des d'on es gestionen i preparen les diferents activitats comunes de tots els grups de minyons al país. El local s'inaugurarà el proper 8 de maig. Es preveu que en aquesta obertura oficial de la central de minyons hi partici­pin personalitats del país i tam­bé r ep resen tan t s de cada un dels agrupaments de què cons­ta.

El màxim òrgan de decisió d'a­quest moviment rep el nom de taula executiva, un grup de 30 o 35 persones que serien els re­presentants, comissaris o caps de demarcació de cada zona del moviment Minyons escoltes de Catalunya està dividit en 8 de­marcacions i la de Barcelona i rodalies en 4 zones. Cada de-

La seu de minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya s'inaugurarà a Valldoreig a principis de maig. F.-.X. L.

arcació organitza les forma- paments. tua lment s 'està m u n t a n t u marcació organitza les forma­cions pels caps bàsiques, l'ani­mació del curs i el seguiment dels agrupaments que hi ha a cada zona. El que es fa des d'e­quips generals, la infraestructu-ra comuna de tot el moviment, és oferir serveis directes tant a les demarcacions com als agru­

paments. Sempre es marca un pla per

tres anys i el d'enguany rep el nom d'artesans i artesanes del propi creixement, títol que va­lora a les nenes i nens que hi ha als agrupaments com à verita­bles protagonistes de l'acció. Pel que fa a animació i formació ac­

tua lment s 'està m u n t a n t una t robada genera l de to tes les noies i nois del moviment pels dies 1 i 2 d'abril de l'any 2000.

Durant el Xarbot, nom que rep aquest projecte, els 15.000 in­tegrants de Minyons escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya es trobaran per primer cop.

N e u s Forcano, Cap de la taula executiva a Minyons

"Eduquem un ciutadà capaç d'implicar-se i donar servei"

(i. E

La Neus s'ha convertit en asídua visitatnt de Valldoreix per ser la po­blació que acull la nova seu de min­yons escoltes. Ella és la part fe­menina del tàndem que forma el màxim òr^an de decisió de Min­yons a Catalunya. - (A»ni valores l'acollida que ha

tingut la vostra seu dins aquest terme municipal? - Molt be. Tant des de l'Ajunta­

ment com per part de l'Entitat Municipal Descentralitzada hem estat sempre ben tractats. I pel que fa a la població, crec que la gent ha quedat sorpresa. Els ha agradat que arregléssim una masia que feia temps que estava tancada, sempre agrada que es cuidi el patrimoni. Hem posat un rètol provisional a fora perquè la gent sàpiga que som aquí. Durant aquests 5 mesos de funcionament ha vingut força gent a treure el nas a veure qui som i què fem.

- Tot i les vostres arrels religio­ses hi ha pocs agrupaments que

practiquen la religió... - Encara que el model de perso­

na i de societat que volem està ins­pirada en la religió, els caps o els nens que entren al moviment no tenen perquè ser creients, catòlics, apostòlics i romans. Per tant. tot i que la religió no és una condició sinequa non, la gent ha de saber on porta els seus nanos i quines són les creences que hi imperen.

- Un altre dels vostres pilars és el de País. - La nostra intenció és educar per­

sones que puguin arribar a ser ma­dures, independents, autònomes i crítiques i que puguin estar arre­lades al seu país, fer-hi un servei. Intentem que els nois i noies tin­guin uns valors, que siguin perso­nes que puguin funcionar en el seu món però que també el puguin transformar i canviar. O sigui que realment es treballa bastant la im­plicació amb l'entorn a tots nivells.

- Parla'm de l'educació. - Els nostres estatuts remarquen

la voluntat d'educar nois i noies com a ciutadans compromesos i cristians conscients. El nostre ob­

jectiu és educar un ciutadà que si­gui capaç d'implicar-se i donar un servei a la societat. També volem que sigui prou persona i tingui re­cursos per ser feliç ell mateix i amb els altres.

- 1 això podeu fer-ho millor des de Valldoreix? - Com a tot arreu. Hem instal·lat la nostra seu a Valldoreix perquè aquesta casa responia a les nostres necessitats d'espai i de preu. El més costós ha estat recollir els fons per arreglar l'interior, per restaurar la masia. La veritat és que per fi-nanciar-ho hem fet molta feina de

.visitar administracions, gent con­creta i empreses. - Tot i amb això el vostre movi­ment econòmic deu ser impor­tant...

- Aquest any hem pressupostat uns 75 milions de pessetes. Hem d'acabar de pagar uns 20 milions de la nova seu, 45 milions seran pel funcionament intern de for­mació i de relacions exteriors i la resta pensem centrar-los en les tra­meses, les publicacions i l'anima­ció del Xarbot, que és la trobada

AV«\ Vunmwjn Itinv i/ue forma part de k taula executiva de Minyons. F.:CEDIDA

de tots els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya pre­vista pel mes d'abril de l'any 2000. - Gaudiu de moltes subvencions? - Els nostres ingressos venen de

les afiliacions dels nens. De la Ge­neralitat sí, rebem alguna cosa. Tot i amb això m'agradaria criticar aquesta subvenció perquè tenint

en compte que som 15000 perso­nes i que fa anys que funcionem hauríem de tenir més reconeixa-ment i per tant molt més ajut econòmic. Malgrat tot jo crec que ara ens convé explotar la línia d'es-ponsors i de donacions com hem fet per la nova seu, això no ens lli­ga tant. És més còmode.

ELS4CAIVFUNS Divendres. 5 de març de 1999 Setmana 5

Escoltes Catalans

L'agrupament de la Floresta estrenarà nous espais de reunió

El nombre d'escoltes augmenta anualment i també hi ha llista d'espera

G E - La Floresta -

Els escoltes de la Floresta, in­tegrants de la unitat d'escol­tes catalans, estan a punt d'es­trenar uns caus nous.

El grup fa 8 anys que està ins­tal·lat en una sala on es reu­neixen les diferents unitats, sense separació entre si. Com que es tracta d'una sala de l'as­sociació de propietaris i veïns del districte, els escoltes no han pogut decorar l'espai al seu gust i han d'anar amb molt de compte amb els quadres que hi ha penjats en aquest espai. Tot i amb això, sembla que després de dos anys de nego­ciacions esperen "inaugurar els nous locals per setmana santa" explica Giorgia Navarro, cap d'agrupament dels escoltes de La Floresta , mentre assegura que des de l'entitat ja es te­nen ganes "de començar el tercer trimestre disposant d'a­quests nous espais de reunió".

Tal i com expliquen des de l'equip de caps de l'agrupa­ment el procés per aconseguir aquests nous espais ha estat llarg. Durant tot aquest temps els contactes amb l'Ajunta­ment i els veïns han estat con­tinuats. Però potser la feina més gran l'han tingut a l'hora de fer aquests nous espais: "Hem construït els caus grà­cies als pares que han fet de

IJS sortides a l'aire lliure formen part de les activitats quotidianes relacionades

paletes i fusters", explica la moltíssim", explica Anna Se-Giorgia. Però el material i les bastian, també cap d'agrupa-feines més tècniques han ha- ment de La Floresta. gut de sortir d'al- , . Els nous caus

guna butxaca. "A Giorgia Navarro: han arribat en partir de moltes _ un bon moment gestions i visites "Tenim COUS gràdeS ja que, tal i com a l'administració explica Giorgia hem rebut sub- ahpam ÇMhan fet Navarro, "actual-vencions que . ment tenim Ilis-

ens han permès de paletes i fusters" ta d'espera. Vo-pagar el lloguer Ien entrar més fins ara. Per a la nens dels que en construcció dels locals també realitat podem portar. Estem vam poder disposar dels diners que vam aconseguir portant els bars de la festa major. La veri­tat és que durant tot aquest temps hem hagut de treballar

en una etapa de creixement". I és que les bases de laïcitat, catalanitat, pedagogia de l'ac­ció, esforç, respecte i cura de la pròpia persona, la sinceritat

amb el món escolta. FOTO: CEDIDA

i la honestedat així com ser res­ponsable i solidaris, austers, alegres i optimistes són uns va­lors que moltes famílies flo-restanes valoren, considerant aquest tipus d'activitats com el millor complement per la formació de la seva persona. Tant monitors com directors

com tots els responsables vin­culats a l'agrupament es for­men bàsicament a la FORCA, el centre de Formació de Caps de l'entitat, obert també a per­sones desvinculades d'escol­tes catalans però que volen ob­tenir acreditacions per portar canalla i aprendre amb ells una nova manera de viure.

L'agmpament del districte es reuneix tres cops Vmxy «Una de les característiques d'aquest grap de 100 perso­nes, inclosos nens í caps, és que cad« trimestre l'agrupa­ment sencer fa una sortida. D'aquesta manera es manté ei contacte i fa unitat entre tocs els membres del moviment fïorestà. "La primera sortida coincideix amb els passos d'u­nitat, quan els nens han de canviar de grup, ta segona coin­cideix sovint amb carnaval i la del tercer trimestre «ormal-mcwt és final de curs" expíi-caQkafgb Navarro. Aquest fet 4e smúf tot l'agrupament no és gens usual dins el món de l'escoltisme.

; escoltes úa La FI0-mm ét fctóstèacía del grup-

pels caps qs*e r de ^agrupament-

recelós pf9pisç aportant les

necessitar en aà moment de-vmt^t" ,&mmu Anna Se-feastía»,'Aquest .^rtíp por, tro-* bat«se també enalties entitats escoltes perd no de maneta tan

t son coneguts com satèl·lits oeom la persona qm ÇM ve. & donar u» oop de mà <pan fe falta-Çonrirtua fAn­na- Els Gregal d'enguany són un bon equip amb ganes de fer coses*.

""I

DADES DEL SUBSCRIPTOR

I Nom i Cognoms ... ' Ciutat Carrer

I Codi postal . ! NIF 0 DNI .

Telèfon Eaïw-.ïs £1 diari de casa,

DADES DE LA SUBSCR^^f^^^^^ ; J % i \ í L ' "

I Data d'alta t^mf^à^^ej^^^^^^^^A i Adreça d'entrega .... t.-^^^i^^^^^^^^^S^'..'.'.... FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Sant Cugat del Vallès, I Banc/Caixa ........... [ Adreça oficina i Entitat M I M oficina M I M de LLI núm compte i Titular i • Comptat • Rebut domiciliat

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

de de 1999 SIGNATURA

6 Setmana ELS /CANTONS Dwendres, 5 de març de 1999

Berengue el Gran

Els escoltes necessiten un nou cau Les gestions per trobar Pespai passen per la col·laboració d'entitats i ciutadans

L'agrupament escolta Berenguer el Gran no té caus i això és un gran problema. El propietari de l'actual local ha decidit dispo­sar de nou de l'espai i això implica que, a partir de setembre, un centenar de nens i nenes amb els seus caps deixaran de te­nir un local on reunir-se i portar a terme les seves activitats.

G. F. - Sant Cagat -

Davant la problemàtica, l'equip de caps de l'agrupament va deci­dir formar una comissió destinada a trobar una solució. Martí i Mireia Lecina van posar-s'hi al capdavant convocant uns quants pares de l'entitat a participar i donar suport també a les seves negociacions. "La primera acció de la comissió local -segons paraules de Martí Lecina- va ser parlar amb Josep Soperes, el propietari dels caus. A partir d'aquesta conversa, va am­pliar-nos el termini per trobar una nova seu. Ara no hem de marxar fins el 30 de setembre d'en­guany". La comissió actua do­nant a conèixer el seu problema, explicant a Sant Cugat que s'està quedant sense lloc de reunió. La roda de premsa de finals de 1998 i la denúncia feta en un dels actes reivindicatius de la festa de Tardor, així com la pancarta penjada al pessebre de la plaça Barcelona, els va servir d'altaveu. Va ser de­terminant també l'aparició del cap d'agrupament, Roger Casadellà, durant l'entrega dels premis Sant-cugatenc de l'any. L'agrupament va ser guardonat i en el discurs d'agraïment Casadellà va recor­dar als assistents el greu proble­

ma amb què es troba l'entitat.Tot l'auditori va sentir-ho. De manera paral·lela a aquests actes reivindicatius, Berenguer el Gran també ha començat a moure's. Els escoltes busquen un local on pu­guin reunir-se sempre que els con­vingui i siguin usuaris exclusius del lloc. A primer cop d'ull sem­bla que totes les mirades es diri­geixin cap a la mateixa hipotètica solució: l'Ajuntament. Però tam­bé seria pertinent escoltar què es diu des de Minyons, l'organització de la qual depenen tots els escol­tes situats geogràficament al país. Neus Forcano, cap executiva de l'entitat fa la següent reflexió: "Cal tenir en compte que els caps d'a­grupament han de ser conscients del paper educatiu que tenen dins la ciutat. Cal que tinguin bones relacions amb l'Ajuntament i l'en­titat acollidora (en aquest cas se­rií cl llogater) de tal manera que es valori la seva feina", i continua: "S'ha d'aprendre que a les admi­nistracions pots anar a demanar reconeixement, pots fins i tot exi­gir-lo i en el cas que no se'ns aju­di, l'altra solució és del tot reco­rrent dins l'escoltisme, fer feines per tal d'obtenir diners i tirar en­davant el projecte".

Berenguer el Gran ha contactat ja amb l'Ajuntament. "Nosaltres

T ^m*' * « * ritu '

ER Si. <H « * » » • ' * * » « * ' • »

"*—"-"'-"- Iltl.

ElBerengfierelGran també'ha fet actes vam poder-los oferir un espai a la casa de cultura -explica la tinent d'alcalde de serveis personals, Àn­gels Ponsa,- però no s'adequava a les seves necessitats" i continua: "De totes maneres nosaltres es­tem disposats a col·laborar en tot allò que puguem per aconseguir un nou local pels escoltes". Una altra de les solucions pro­

posades per l'Ajuntament és re­córrer a altres entitats de la ciutat i negociar el poder disposar dels seus locals: "Nosaltres som una de les possibles solucions -s'ex­plica des de l'Ajuntament- però n'hi ha d'altres" L'Agrupament Escolta Beren­

guer el Gran, evidentment, tam­bé s'ha mogut en altres àmbits.

mvtndkattus per expltcar a Sant Cugat que busca un nou espai de reunió. FOTO: X. L. Però igualment sense cap tipus els altres. No podem oferir una de solució a la vista. "Hem parlat

El primer çoraaeïe. tenc amb Pescdtóàa» v& de la mà de V mxm'i

semineristes qiue*eòí#!Ï* Cugat a Pesà» va fteompanya* nos a Santa Coloma on «e~ menca ven el seu curí «acotar*, Aquest primer contacte tant per Ribera com per Ignasi Graó, <|t» posteriorment seria el cap dV grupament de Penrirat, va su­posar "una gran descoberta per aplicar-ne ia pràctica a Sant Cu­gat"'. Cine aaya deapré* Pagro-panwnt Saata'Maria del Bose, ia versió femenina de l'escoltis* me va formar-se també a Sant Cugat. Ei seu c&ixame&t, si­tuem-nos als any»60, va suposar et trasllat de l'agrupament en

Ei^upfemmíia ttéixrr H anys t de mitjans anys 70 Rosa Ribas entra a formar part éc l'agrupa­ment convertint-se*n en mixt» ma responsable l'any 1980. Jpt^ «principis d'aquèsta dècada "& l&bfl «osvhats però ia veritat és que de'&rma molt light". Una «e tescaèse» d*aquesta caigué»

'Q^msàém *»jg* s$b«, segons !*e%lfea I f ò t M m es ei c«n«i

fitetimasculí. FOTO. CEDIM

<kt sistema per part de Miríjons: *Es va aprofundir en la formació djfcls caps fins que t a acabar es* $eat obligatori. Quan p vaig en-tm com a cap d'agrupament e) primer que vaig fer va ser obli­gar a tocs ets caps- a formar-se. vNiàojH* estava d'acord va mar-

~" nen una

amb Jordi Gonzalez, vocal de co­ordinació de les seccions de la Unió, però l'oferta d'aquesta en­titat no és compatible amb la nos­tra entitat: no podríem disposar sempre dels cinc espais de reunió que necessitem ni podríem guar­dar el nostre material" explica Ro­ger Casadellà, cap de l'agrupa­ment. Casadellà indica, a més: " Utilitzar les instal·lacions de laU-nió implicaria que cada cada fa­mília es fes sòcia de l'entitat inde­pendentment de les quotes de l'agrupament". La Unió, per tant, queda descartada.

Una altra de les possibles entitats acollidores seria el Club Mun­tanyenc Sant Cugat Cal recordar que aquesta entitat aixopluga en el seu si d'altres entitats i just per això es pot veure com una possi­ble opció. El seu president Nar­cís Castanyer, però, explicava que, de fet, un dels seus actuals pro­blemes també és l'espai: "Si ara anem escassos imagina't més en­davant. A més, la gràcia dels Be­renguer és tenir un espai propi i vital. A hores d'ara per molta vo­luntat que hi posem, tant ells com nosaltres, no és possible". A l'Ateneu també s'hi podria re­

córrer. Tal i com pot llegir-se a la proposta de l'Ateneu a les asso­ciacions, entitats i col·lectius de Sant Cugat, "l'Ateneu té interès a acollir a quantes associacions, entitats i col·lectius de Sant Cugat necessitin espais de trobada, així com a donar suport mitjançant els serveis de secretaria i amb els equipaments tècnics necessaris". En un principi, doncs, semblaria que aquí tenim una altra possible solució. Una de les condicions, però, que posen des de l'Ateneu és, segons explica el seu presi­dent, Ramon Pros, "la necessitat de compartir espais els uns amb

part de la nostra seu única per l'ús d'un únic grup, això aniria contra la nostra filosofia". I, entre una cosa i una altra, els

escoltes fa uns quatre mesos que busquen local i que no en troben: "Tots els locals que hem mirat són d'un preu excessiu, aquí és impossible trobar un lloguer tou i

el» ujKsmhrés- de ia branca • Espai suficient per poder pxtf^&mmsmí d'acampa­da: imà&í, íogonets* tastaria!

• €3ftft amb força Suat • Ocrtóric, pK&rlbtement dins ei «&ctt amic de la ciutat • Aoioespai rüspoeibleral d*-

pkü'^di^r-; ;- - • '

«'«<& ^ l ^ ' ú a * » 30.0OG

•ï*é*yrd!*pasflr~ïie com a mà-xtm;dje-ta*dapiri»cípisdesc-

Sdp jgfiat xa! d afooodicíonai-J^í^íliïieídecií».

la veritat és que el temps se'ns està tirant al damunt", expliciten des de Berenguer el Gran. "No­saltres som una entitat que arri­ba a tothom i això encara reforça més la nostra necessitat de no ha­ver de pagar tant". L'única inten­ció dels escoltes és poder conti­nuar formant les persones a cap preu.

FLS-/CANTONS nk-mdr,*. y, ri,-M>m-é- IOVO Setmana 7

1 ' e n q u e s t a

Coneix els problemes de Pescoltisme santcugatenc?

- Sant Cugat -

L'escoltisme és un moviment mundial que va néixer a principis de segle. La filosofia d'aquesta entitat es basa en la fe, el país i l'educació, i el que intenta és formar bons ciutadans. Al terme municipal de Sant Cugat tro­bem tres punts escoltes. A Valldoreix hi ha la seu central de Minyons es­coltes i guies Sant Jordi de Catalunya, i tant a la Floresta com a Sant Cu­gat nucli hi ha un agrupament. Aquesta quantitat de representació, però,

sembla totalment desconeguda entre els santcugatencs. Moltes de les persones preguntades no coneixen aquests col·lectius. Tampoc saben que l'Agrupament Escolta Berenguer El Gran s'ha quedat sense local. Parlem d'un col·lectiu que té el mateix problema que altres entitats de Sant Cugat sense recursos per pagar un lloguer elevat o per construir un es­pai de reunió propi. Els santcugatencs creuen que el tema pot solucio­nar-se; quines són les seves propostes? / Glòria Francolí

TERESA GUERRERO

34 ANYS

ENGINYERA QUÍMICA

"La veritat és que desconec completament aquest movi­ment. No sé què és l'escoltis­me ni que n'hi hagués un grup a la ciutat. Per tant, tampoc pen­so que pugui haver-hi cap solu­ció per a aquest problema."

JASMINA PALMA

12 ANYS

ESTUDIANT

"No sé què és l'escoltisme ni el grup del Berenguer el Gran. No sabia que tenien cap pro­blema de local. La veritat és que no tinc ni idea de tot el que vagi lligat amb els escoltes i tot el seu món. No els conec."

SECUNDINO VALERO

75 ANYS

JUBILAT

"Jo n'he sentit a parlar, però no sé massa què són. Però si tenen problemes de local el que hau­rien de fer és desfer aquest grup i formar-ne un que fos més amistós amb la gent de la ciutat. La veritat és que no els conec."

VICENTE MORTK

65 ANYS

PENSIONISTA

" Em sembla que els escoltes te­nen orígens americans, dels anys seixanta i que tenen força relació amb la religió, però la veritat és que no sabia que aquí a Sant Cu­gat n'hi hagués un grup."

CARME CASTELLSAGUÉS

49 ANYS

PINTORA

"Sé que a Sant Cugat hi ha un agru­pament i jo el que penso és que haurien d'associar-se a alguna altra entitat. Crec que pot ser interes­sant per ells perquè sempre esta­ran en contacte amb més gent "

JOSÉ EGEA

68 ANYS

PALETA

"La veritat és que fa molt temps que estic fora de la ciutat i la ve­ritat és que no se m'acut cap so­lució per aquest grup d'escoltes. Conec l'escoltisme i recordo aquesta entitat però res mes.."

CRISTINA GALINDO

32 ANYS

SECRETÀRIA DE DIRECCIÓ

"No sé què és l'escoltisme i en­cara menys que a Sant Cugat n'hi hagi un grup. Tot i amb això, crec que si tenen proble­mes amb el seu local el que han de fer és buscar alguna persona que els en pugui cedir un."

FERNANDO RODRÍGUEZ

41 ANYS

IMPRESSOR

"Sí que els conec. I a mi m'a­grada molt la seva filosofia, so­bretot el tema del muntanyis­me. Sé que a Sant Cugat hi ha un grup al carrer del Sol i pen­so que la solució és buscar un altre espai."

DAVID RIBAS

24 ANYS

ESTUDIANT DE GÉOGRAITA

"Conec el Berenguer el Gran, sé que s'estan al carrer de la llu­na, que tenen una seu allà però la veritat és que no sabia que haguessin de marxar d'aquest espai on s'estan ara."

CARME FUENTES

29 ANYS

PEDAGOGA

"No conec el Berenguer el Gran però parlant de l'escoltis­me en general quan a Barcelo­na hi ha alguna exposició o així sempre m'agrada veure-la. Jo no faig gaire vida a Sant Cugat."

Vostè què opina dels nostres viatges? Ussía Tours. Què en puc dir, d'Ussía? Són uns professionals de l'alçada d'un campanar. Des que vaig tenir el plaer de coneixe'ls, ja fa 4 anys, tant jo com la meva família hem gaudit moltíssim amb els seus viatges. Una meravella! Qualitat, confort i, sobretot, mol­ta atenció.Gràcies, Ramon, per la teva dedicació als teus clients incondicionals, continuarem confiant en tu.

USSÍA % TOURS t****™*^ Plana de l'Hospital, 10 (a 30 metres de PI.Octavià-Monestir) W V M - I ^m I V W I I U Aitdfatet»I£ft£ti£at Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65 . ^ ^ «— í^iH^(P<rtd0mtmmctf^&nom^at8d*»*fíW

* >

8

US 4 CANTONS

Política Divendres, 5 de març de 1999

Cursa e l e c t o r a l

El PP aposta per les dones Berta Rodríguez serà la candidata que representarà els conservadors al juny

La secció local del Partit Popular (PP) ha presentat aquesta setmana el seu candidat a l'alcaldia de Sant Cu­gat. Com ja apuntaven tots els rumors, la formació ha apostat finalment per una dona, l'única representant del gènere femení que lluitarà per aconseguir el govern de la ciutat. L'acte de presentació oficial de la cap de llista va estar presidit per Alberto Fernànadez Díaz, màxim responsable del PP a Catalunya.

A Ï R A COSTA

- Sant Cugat -

La tendència clara del Partit Popular (PP) ha apostar per les doncs -a lguns han atribuït la seva victòria a Ics generals al paper de les fèmines- ha tro­bat la seva correspondència a Sant (lugat: la secció local ha designat com a cap de llista per als pròxims comicis electorals a Berta Rodríguez., una advocada que milita al PP des de fa 6 anys. En la presentació de Ro­dríguez, el president del PP a Catalunya, Alberto Fernàndez Díaz, va especificar la seva sa­tisfacció pel fet que s'hagi triat una dona, encara que va titllar aquesta tria "d'aposta valenta". Segons el líder conservador, l'e­lecció de dones com a números u de les llistes municipals del PP "no serà un fet aïllat, ja que volem apostar per un major pro-tagonisme de les dones en la política".

La primera aparició formal de Berta Rodríguez, però, va ser modes ta . En ser p reguntada

pels missatges de la seva cam­panya, la candidata es va limitar a apuntar la seva intenció d'a­propar l 'Administració al ciu­tadà "perquè aquest senti que es vetlla per a ell i pugui acce-

Utm advocada de Barcelona

unas

El president del PP, Alberto Fernàndez Díaz, va presentar oficialment la candidata. FOTO: XAVILARROSA.

dir als regidors sense topar amb cap barrera".

Comença el ball de xifres

Tot i que el pres ident de la secció local del PP, Francesc LLatjós, ha advertit que el pro­grama i la llista electoral no es­taran llestos fins al mes d'abril, no ha tingut cap inconvenient en fer públics els resultats de la primera enquesta electoral.

Segons l'estudi encarregat pels populars -fet sobre un univers

de 398 famílies- en les pròxi­mes eleccions el PP santeuga-tenc podria incrementar el seu número de regidors fins a un màxim de 6 -actualment en té 3 - . Per assumir aquesta virtual posició, el partit ha apostat per la renovació: "Volem comptar amb gent jove, que aporti ide­es noves".

Vistes les premisses, algun dels actuals regidors podrien quedar fora de la llista. L'actual porta­veu del grup, Jaume Tarragó, però s 'ha nega t a conf i rmar

aquest extrem. Amb un inamo­vible "les decisions les prendrà la junta local", el regidor popu­lar ha declinat pronunciar-se, fins i tot, sobre la seva voluntat de pertànyer a la futura llista electoral.

L'enqüesta feta pel PP també ha preguntat sobre la valoració dels polítics locals. En aquest sentit, l'alcalde, Joan Aymerich (CIU), ha estat la persona que ha obtingut més vots, seguit del mateix Jaume Tarragó (PP) i fi­nalment de Joan Gaya (PSC).

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

93-726 €8 48 Polígon Industrial de Can Roqueta

C. Can Camps s/nQ

08202 - Sabadell (Barcelona) Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17 1

PAN SIN FRONTERAS

PA SENSE FRONTERES

ELS /GÜYIONS Divendres, 5 de marc de 1999 Política

C u r s a e l e c t o r a l

IC-Verds aposta per la continuïtat i nomena Francesc Godàs com a candidat Han estat la primera formació a configurar el programa electoral

Dues coses identifiquen enguany la secció local d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V): per primera vegada un dels seus membres -Francesc Godàs- repetirà com a cap de llista del partit i el fet que ha estat el primer partit polític a fer públic el seu programa electoral. Amb gran part de la feina pree-lectoral ja feta i l'aposta per un canvi que decanti el govern cap a l'esquerra, IC-V ha saltat aquesta setmana a l'arena de la cursa electoral mirant cap al PSC i esperant "una con­frontació de projectes que generi un debat constructiu".

A.C. -Sant Cugat -

"Kstem prepararts per gov ernar la ciutat però ho volem fer d'una for­ma molt diferent a l'actual". Fran­cesc Godàs, el ja nomenat candi­dat d'IC-V, ha entrat a l'escena política més competitiva trepitjant fort.

Es mostra segur de les possibili­tats que es produeixi "un canvi de color polític" a l'Ajuntament i per això la formació que representa ha donat suport a la seva candidatu­ra en "una aposta clara per l'ex­periència". Un coneixement que si entra a formar part del govern municipal lluitaria per una ciutat "amb unes dimensions més hu­manes. on els temes intergenera-cionals i interterritorials tingues­sin un major pes i on la solidaritat guanyés presència".

Com a força d'esquerres lluitarà per "un increment de la partici­pació ciutadana en la presa de de­cisions" i per un municipi "que redueixi les diferències socials, se­xuals, eonòmiques...". I tot això ho té tant clar perquè, a diferència

de la resta de partits polítics locals. el que ell representa ja ha elaborat el programa electoral i ha definit els missatges que a partir d'ara no es cansaran de difondre. Com ha explicat Jordi Casas, co­

ordinador de l'equip encarregat d'elaborar el programa, "per rigo-rositat i coherència IC-V ha consi­derat que el més lògic era elaborar primerament un programa sobre / 'equip ele tedamo t/el /vo;. i (iiim clei

Aquelles petites grans diferències • Sobre IC-V planarà, en les prò-sàrries eleccions, un fantasma mo^Ktm Esxjaem IMdaJ Al­ternativa {EUÏA}, un grup que en un determinat moment va optar per l'escissió i que ara s'­haurà d'enfrontar a les urnes amb anses camarades. Tot i que et nau partit es mostrava satisfet de la separació, definint-se com "les autèntiques esquerres", el partit originari éreu que la 'sepa­ració «ndrà'urt alt cost cant a ni­vell organitzatíu com percep-tuat Bf candidat de la formació, Francesc Godàs, ha manifestat:

"La campanya d'EUiA es ba­sarà en el distanciament respecte a nosaltres jpejquè han de justi­ficar una escissió a ta que jo sem­pre em vaig oposar1'. Amb tot, Godàs no renuncia a un enteni­ment amb els excompanys d'i­deologia: "Espero que adoptin el compromís de sumar esforços per donar el canvi de color que pretenem". El número de vots, però, és el que mana i IC-V no ha pogut negar que intenta apro­ximar posicions envers el PSC, <lel partit d'esquerres que ac­tualment té més força"./ A.C.

foral ha treballat durant un mes. F: X.I.. el que treballar i posteriorment de­signar cl candidat i confeccionar la llista electoral, com marca la tra­dició del nostre partit". I en això estan. A partir d'aquesta setmana la direcció de la formació enviarà a simpatitzants i entitats de la ciutat una còpia del programa "perquè tothom qui ho vulgui ens faci arri­bar suggerències que, en cas de ser pertinents, inclourem al pro­grama". ha dit Casas. El document definitiu és previst que s'aprovi a principis d'abril. La llista és qües­tió de setmanes, però Godàs ja ha advertit que els responsables de l'elaboració del programa -entre ells, l'actual regidor Joan Martí Ba­lada- "hi haurien de tenir un pes important".

P r i m à r i e s

Leschmdel

* El r^ogt8rriteJecK>iïldlE> V aposta dafamcntporpolí-riques potMitats q íe tenen per objectiu la ereaeidd'um durat %tésthutEHtnítària, so­lidària i igualitària'', segons ha dit Godàs. fieus ací ah ei­xos damunt els quals pilota el programa de la formació:

' •Apostarpel canvi d'una ciu­tat molt millorable: poten­ciant el creixement dosificat i ordenat de la ciutat, apli-

I cant polítiques mediam-bientals, aportant una nova cultura de la mobilitat i apos­tant per una política pública de l'habitatgp.

i * Consolidar i millorar els ni­vells de vida en una ciutat

I cara de mantenir: aeonse-! guint unes finances solides i

optimitzant la gestió dels ser­veis municipals. • Defensa del caràcter re,-distribuidor de l'Adminis­tració local; aplicant noves polítiques en favor de la dona, la immigració, l'ocu­pació i la promoció econò­mica, l'esport o l'ensenya­ment. •. • Superar les greus deficièn­cies en matèria d'iíiformació i participació ciutadana', cre­ant un àrea que tingui per objectiu mantenir el contac­te permanent amb la societat • Aconseguir una major im­plicació metropolitana: inte­grant Sant Cugat a ia Man­comunitat de Municipis, al Patronat de Coliserola o a l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

El PSC recoll irà vots en suport de

Pasqual Maragall durant tot demà

Menéndez veu paral·lelismes amb les eleccions municipals

A. C. - Sant Cugat -

El candidat del PSC Jordi Me­néndez creu que hi ha moltes si-milituts entre l'aposta socialista a nivell nacional i la municipal sant-cugatenca perquè tant Pasqual Maragall com ell mateix volen donar un canvi als governs als quals aspiren. "Són dues espe­rances coincidents, dos desitjós de canviar i volem posar de re­lleu la relació existent entre tots dos projectes". Per aquesta similitud d'inicia­

tives, Menéndez ha convocat tots els santcugatencs a expressar el seu suport a Pasqual Maragall a

lloes on votar - Al local deï partit, al ca­rrer Rius i Taulet -AI local electoral, a la plaça del Celler Coope­ratiu - A la plaça del Coll - A la plaça de h Creu d'en Blau

través del vot. Des de les deu del matí i fins les vuit del vespre de demà els ciutadans podran votar en quatre urnes distribuïdes a di­ferents punts de la ciutat (veure

quadre) en unes primàries que tindran lloc en diverses ciutats catalanes. "Ens fa molta il·lusió aportar el nostre gra de sorra a aquesta expressió de suport a Ma­ragall", ha dit el candidat sant-cugatenc qui ha assegurat que les enquestes internes del partit do­nen molt bons auguris tant al can­didat a la Generalitat com al que aspira a l'acaldia de Sant Cugat. Com avançament a la campan­

ya electoral local, cl candidat so­cialista ha indicat qvie tant l'al­calde de Barcelona, Joan Clos, com l'aspirant a la Generalitat, Pasqual Maragall, vindran a Sant Cugat per donar suport a la can­didatura de Menéndez. FOTO: X. LARROSA

EIS4CANTOV5

10 Opinió

^ ^ B M Divendres, 5 de març de 1999

HJ5/CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Valies

<to Sant Cugat, S.L.

Carrer Sant An ton i , 15, baixos - 08190 Sant Cugat del Vallès Te l . 5H9 62 82 - Fax 589 20 9 ]

H d i t i ó electrònica: ht tp: / /v i lawcb.com/santcugat K-mai l : santcugat@vilawcb.com

C o n M l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon í í ran (president)

Josep M ('abreri/o, Pere Ksquerda i Xavier KnrnelK (editor delegat)

D i r e c t o r » . Aura Costa

R e d a c c i ó T r m a d*- la M- lmi in i : í i l ò r u Krancolf; Pobt i ra /En toru /Op in ió : Aura Costa;

Socirtal^ Economia: Anna Borau; Cu l tu ra : Ruth Casals; EspurtH: Alcx López.;

Sol idar i tat : Mònica Berna bé,

Comarcial Anna W Boncompte

Consel l Editorial Ramon Grau [president I Josep M. Cabren/o (\ icepresïdcnt)

Víctor Alexandre,Krancesc Car tó , Jordi Casas. Narcís Castanyer, Albert I)e Pablo. Pere Ksqucrdj , Xavier Fornells. Kristian

Hcrbol/.heimcr, Rogcli Pedró, Ramon Pros. I.luís Puig. Kmil i Rcné, Marta Sobirà, Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Josep M. Sans Traví, Joan Troyano,

Jaume Tubau, Hector Vall, Núria Zabaia Aura Cosu (secretaria)

Subscr ipcions Laura Munter

Fotografia Xavi Larrusa i Oscar Benito

Disseny I maquotactò — Gemma Jurado

Correcció Maria Planes

Impressió Rotimprcs (972) 40.05.95

Distribució Mailing Vallès S I , Tel. 589.23.71

Dipòsit legal: Gl-405-93

Kh 4 ( i j m o m cxpretM úntcimenc Li Ï C V Í upmió en cK cditonjl» Els in ic ia lijcnao

cxprci ien P opinió Jc l i i cu í ju to íy <|uc E l i 4 C i n t O M no fa JCVS neceutrismenf

PuNu-wiAjdhcf id i 4

(DACPC Associació C • l a I a n a ile la Premsa C.i marcat

E d i t o r i a l

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

I.lnl7 MFa'SW2371

irniïni*

La irracionalitat de la violència

L a violència, general­ment, no du enlloc però hi ha qui s'en­

testa a continuar utilitzant-la coma forma de pressió o de reivindicació. És el cas de l'autor d'un atemptat perpe­trat aquesta setmana contra una empresa de treball tem­poral de la nostra ciutat. Dimarts a la matinada, quan

la ciutat dormia i qualsevol intrusió quedava fora de tot esguard, algú va llençar un còctel molotov contra la por­ta d'una E T T local. A resul­tes de l'atac, la porta de l'em­presa i una catifa es van

incendiar. Els danys mate­rials no han estat massa ele­vats i, per sort, no s'ha hagut de lamentar cap vítima però es dóna el cas que damunt de la companyia hi havia un pis habitat que, de no haver estat controlat el foc, podia haver-se incendiat. La temerositat i imprudèn­

cia de l'autor d'aquest delic­te és quan menys molt criti­cable. No només pel perill que suposa una acció d'a­quest tipus, sinó per la man­ca total de legitimitat d'a­questa acció. És cert que una part de la

població no està d'acord amb la política empresarial de les empreses de treball tempo­ral, i fins i tot hi ha alguns col·lectius de la ciutat que han organitzat manifesta­cions i actes de protesta en contra d'un sistema que con­sideren "injuts i contrari als interessos dels joves". Però ni totes les objeccions del món a aquest sistema legiti­marien un acte d'aquest ti­pus. La legislació vigent sobre

les E T T no l'han establert els propietaris d'aquest tipus d'empreses, sinó el govern i,

per tant, és intolerable que s'atempti una i una altra ve­gada contra els empresaris que han optat per aquests negocis. Tothom té dret a exercir la

professió que esculli, al mar­ge que aquesta desperti les simpaties o antipaties de la resta de ciutadans. I aquells que no hi estiguin d'acord, sempre tenen vies legals a les que recórrer per protestar o fer les objeccions que cre­guin oportunes. Això sí, al govern que ha implantat la normativa, no a l'empresari que l'aplica.

Tradició multitudinària

Prop de 2.500 persones s'han tornat a donar cita enguany en una de les

diades més especials per a Sant Cugat: la festa de Sant Medir. El camp del Miracle ha tornat a acollir santeugatencs i barcelonins -especialment gra-ciencs- que s'han reunit per recordar la llegenda de les fa­

ves i el sant perseguit.Una fes­ta en la que hi ha hagut de tot: caminades, misses, castellers i fins i tot costellades i calço­tades. La novetat d'enguany ha arri­

bat de la mà dels Antics Esco­lans del Monestir que van ofe­rir un concert a l'ermita de Sant Medir donant un caire es­

pecial a l'ofici religiós de l'e­dició d'aquest any. I posats a destacar presències inusuals, el Sant Medir d'enguany va comptar amb les visites d'im­portants personalitats políti­ques com el secretari general d'UDC, Josep Antonio Duran i Lleida que, sumat als repre­sentants polítics locals de gai­

rebé tots els colors ideològics de la ciutat, va constat<r que ens trobem en època preelec-toral. Amb tot, la de dimereres va ser una nova oportunitat per constatar l'arrelament de les tradicions a Sant Cugat i el po­der de convocatòria que els ac­tes d'aquest tipus tenen a la nostra ciutat.

El l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, cl telèfon i el ntímero de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Sant Medir: tradició i oducaclé

Aquesta setmana hem cele­brat la diada de Sant Medir i com cada any hem fet l'ex­cursió tradicional fins a l'er­mita, ens hem penjat la fava a la solapa i hem fet una coste­llada amb els amics. Hi érem tots, els nens, els joves, els adults i també un munt de'ca­res melanconioses de la ter­cera edat.

Hem passat un dia divertit, diferent dels habituals, però jo em pregunto...ha estat quel­com més que folklore? Vull dir, la gent que hi hem anat sabíem per què érem allà i quina és la història que va ori­ginar aquesta tradició? Em sembla magnífic que tradi­cions com aquesta es perpe­tuïn en el temps i passin de

generació en generació. Ara, et que ja no em sembla tan adient és que només s'hereti là festa, l'excursió o el dinar "popular i es defxi de banda els fets històrics i les arrels autèn­tiques. Trobo que pares i mares, ins­

titucions, entitats i escoles haurien de fer tots els esforços possibles per assegurar-se que transmetem als nosres fills la nostra història.M'agradaria poder afirmar que tothom que dimecres va anar a Sant Me­

dir ho va fer amb coneixement de causa i que, a més, s'es­forçarà a transmetre'l als que l'envoltin per mantenir viva aquesta part de la història santeugatenca, tant entranya­ble com qualsevol altra. Trobo molt trist que la gent

es dediqui a fer les coses per­què toquen o perquè ho mar­ca la tradició, sense saber quin és el seu origen o sent i t . / MÒNICA GALIÀ

Política local

Un meu amic, que és alcal­de i que després de provar un mandat a l'Ajuntament ha de­cidit que ja n'hi havia prou, em comenta amb un deix d'a­margor la fatiga que li ha pro­vocat la lluita contra els ele­ments -la incapacitat d'algüns dirigents, l'obcecació d'una part del funcionariat, l'absèn­cia de cultura de servei i l'ex­cés del zel de supervivència-per tal de defensar allò que com alcalde tenia l'obliagció

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A • " " ' ««o ,

BELL

" I v V

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació.Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84-Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

de defensar. Probablement el meu amic

va cometre ün error: es va dei­xar il·lusionar per una feina que en realitat és la balladora més lletja de la política d'un país amb retards democràtics com el nostre.Tothom s'hi veu en cor, amb els alcaldes. Re­ben bufes de fora i de casa ma­teix -alguns dirigents de l'Ad­ministració s'esforcen més a posar traves que no a fer pro­gressar el país- i acaben fent d'esponja de molts dels pro­blemes de la societat davant dels quals la seva responsabi­litat de vegades és nul·la. Amb el cor a la mà, i ara que

farem vint anys de democrà­cia local, no troben que ja és hora de deixar de tractar els alcaldes i regidors com els pà­ries de la política?/ CARLES PUIGDEMONT.

U S / CANTONS Mtrn/ím. 5 rtr mtir( de 1W9 Opinió 11

La l l o t j a

Europa i el Sud Mediterrani (II) L u ÍS RKCODKK

No és possible ignorar més temps aquesta re­alitat, aquest fou el crit

d'alerta de l'Assamblea Parla­mentària del Consell d'Europa el 1994 i de la Unió Europea que després de la Conferència de Barcelona de 1995 va passar d'estar exclusivament amoïna­da pels camvis en l 'Europa de l 'Est i per tant, volcada en la consolidació de les noves de­mocràcies, a adonar-se de l'a­menaça que suposa per la seva pròpia estabilitat el subdesen­v o l u p a m e n t de l 'àrea med i ­terrània i a intentar corregir la prolongada marginació de la zona.

Tanmateix, abans de prendre aquesta decisió la Unió va ha­ver que vèncer les contradic­cions existents al seu si. D'una banda pesava l'atenció que de­manaven - i encara d e m a n e n -els països de l'Est i la sensibili­tat dels centreeuropeus cap a ells, fet que va generar als paï­sos de la ribera Sud, i sobretot al Magrib, la sensació no només que se'ls ignorava sinó que se'ls girava l'esquena. D'altra l'acti-tut dels països europeus medi­terranis que gaudeixen d 'una posició privilegiada per a l'ob­servació i el foment de relacions

d'integració, més exposats als perills d 'una desestabilització generalitzada a les zones pro­peres, i que, en conseqüència, exigien un reequilibri de la po­lítica comunitària entre les dues zones prioritàries per a la segu­retat.

La caiguda del Mur de Berlín (1989) i el seu corol·lari - l 'uni­ficació alemanya i la reorganit­zació geopolítica a l 'est euro­p e u - la guerra del Golf i el seu impacte sobre les relacions euro-àrabs, la crisi algeriana i els pe­rills potencials que això com­porta per al conjunt del Magrib, el desenvolupament d 'un isla­misme militant, a vegades amb tints antioccidentals, augmen­tat per la degradació de la si­tuació econòmica i pel creixe­ment demogràfic, van acabar de convèncer la Unió Europea de la necessitat de construir aques­ta política, sense oblidar però la reintegració dels països de l'Eu­ropa Central i Oriental en l'es­pai europeu.

Des de la perspect iva de la Unió Europea, la redescoberta necessitat de cooperar amb la ribera Sud i impular el seu de­senvolupament respon en part a una raó de seguretat: un major benestar reduirà la pressió mi­

gratòria, atenuarà la influència del fonamentalismc islàmic i, en conseqüènia l'amenaça d'ex­teriorització dels conflictes in­terns. Ningú posa en dubte que en la base d'aquesta nova acti-tut ha tingut influència la situa­ció interna d'Argèlia, o els brots d'islamisme d'Egipte o Turquia.

Però la Unió Europea, té tam­bé un autèntic interès econò­mic i polític en fomentar la cre-ació d ' u n a àmpl ia zona de prosperitat a la Mediterrània, ja que la zona és rica en recursos naturals que Europa necessita, la demografia const i tueix un greu problema, els interenavis a m b la U E són impor t an t s i cons t i tue ixen un interessant merca t po tenc ia l q u e , en el supòsit d 'un retorn al creixe­ment i de l'aparició d'una de­manda solvent, podria espero­nar e n è r g i c a m e n t les exportacions europees. I ja sa­bem que les decisions no acos­tumen a ser altruistes.

El Projecte Euro-Mediterrani que es va iniciar a la Conferèn­cia de Barcelona de 1995 pre­tén impulsar l ' intent de con­vertir l'àrea en un espai obert al desenvolupament econòmic i social sostenible i integrat de tots els països de la riba Sud.

Per aconseguir aquest ambiciós objectiu estableix una sèrie de mesures que s'emmarquen dins d 'ob jec t ius més concre t s de col·laboració política i de segu­retat com a mitjans per aconse­guir un espai comú de pau i es­t ab i l i t a t ; de c o l · l a b o r a c i ó econòmica i financera com a vehicle per crear una zona de p rospe r i t a t c o m p a r t i d a i de col·laboració en els àmbits so­cials, culturals i humans per fa­cilitar el desenvolupament dels recursos humans, el foment de la comprensió entre cultures i els intercanvis entre les socie­tats civils.

La idea de cooperació medi­terrània ha anat prenent forma tant entre els governs com els ciutadans. A la riba Nord i, en graus diversos, la OSCE, la Unió Euopea, l 'OTAN i el Consell d'Europa han dissenyat políti­ques específiques per a l'àrea mediterrània. A la riba Sud i de forma paral·lela s'ha produït una creixent presa de consciència sobre les causes internes i ex­ternes de l'insuficient nivell de desenvolupament de la coope­ració mediterrània.

La rapidesa amb què sorgei­xen iniciatives de cooperació mediterrània són fruit de la-

presa de consciència per part dels ciutadans, governs i insti­tucions internacionals del sub­desenvolupament de la zona i de la seva importànciapera l'es­tabilitat. Ha costat temps i es­forços per fer adonar als estats i inst i tucions e u r o p e e s que la Mediterrània és una regió de cabdal importància per a Euro­pa. Damunt d'aquest convenci­ment cada institució ha bastit la seva estratègia. La de la UE és prou coneguda, no així la del Consell d 'Europa que pretén afavorir l'expansió i consolida­ció de la democràcia, les lliber­tats públ iques i els drets hu­mans a la regió, impu l sa r el diàleg i l'intercanvi entre les ci­vilitzacions, les cultures i les re­ligions com a pas necessari per aconseguir la comprensió i res­pecte mutus, i contribuir a la instauració d'un clima de segu­retat basat en les relacions de bona convivència i de confiança mútua.

Ens hem de convèncer que la continuïtat d'aquestes iniciati­ves en gran part depèn de l 'Eu­ropa mediterrània, la del Cen­tre continua volcada a l'Est.

Lluís Recoderés diputat de CHI i candidat a l'acaldia de Sant Cugat

El S e v e r i en T i t o

1 Ei- S E T S ES^À AL C*vcfrE.,

s'A<:osi€i\s i. ES Eieec\o«o.s

Mo rrVv\ew

Tevxv -<?<?

E i p o r x o

El tabac i el Tercer Món

L 'altre dia al cinema em vaig quedar garratibat. Una marca de tabac es­

panyola anunciava que destina­va el 0'7% dels seus guanys als ajuts humanitaris que teòrica­ment entren en aquest projecte i que, llastimosament, és una obligació que no es compleix per part d'aquells estaments que es­tan obligats a complir-la. Que en principi una empresa destini una part dels seus beneficis a aques­ta finalitat em sembla molt llo­able. Però que utilitzi aquest fet com un factor per vendre més que la competència ja no em sembla tant lícit i encara menys que sigui una empresa tabaca-lera la que ho faci. Èticament és intolerable. És com si justifiqués un descompte del preu dels seus productes dient que el destina a fins humanitaris. Si l 'empresa fos sincera desviaria aquest 0'7% i callaria. Imaginem que tothom que fa obres de caritat anés pro­clamant que en fa i enunciés els diners que hi destina. Què en

FONTCUBERTA

pensaríem? Doncs encara em sembla pitjor quan això es pro­clama per augmentar les ven­des.

El cas d 'aquesta empresa ta­baquera encara és més greu i jo considero que deu fregar la le­galitat que reglamenta la publi­citat dels seus productes, cada vegada més restringida. Una no­tícia posterior vista per televisió em va donar la clau d 'aques t anunci. L'estratègia de les grans companyies tabaqueres sembla ser que passa per captar cada any entre dos i tres milions de nens i nenes de tot el món per subs­tituir els fumadors que moren o aquells que decideixen deixar de fumar. Si no es busquen nous fumadors a aquestes edats des­prés resulta més difícil aconse­guir-los. Un nen comença a fu­mar p r e f e r e n t m e n t p e r mimet isme i perquè així creu que és més gran. Després ho fa per altres motius no tant pode­rosos. Les tabaqueres saben que si no incideixen en aques tes

edats corren el risc de perdre el seu sucós negoci, un dels més rendibles de l'actualitat. I com que cada vegada tenen més di­fícil fer publicitat (si s'aplica la llei com està aprovada d'aquí a poc t emps no en podran fer) busquen deseperadament fór­mules imaginatives per aplicar la seva estratègia de màrqueting.

En principi sembla fàcil deduir que aquells nens que comencen a fumar prefereixin comprar una marca que destini una part dels seus beneficis a finalitats hu­manitàries. Les tabaqueres s'as­seguren aií futurs clients adic-tes no només al tabac sinó potser també a la seva marca. No cal insistir en que caldria que les autoritats analitzessin aquesta estratègia publicitària: l'adicció de milions de joves és en joc.I a propòsit del tabac: qui controla i qui té l 'obligació que no es fumi a les estacions tancades de FGC o del metro de Barcelona? Els cartells no serveixen de res i el caos és generalitzat.

12 Opinió ELS -/CANTONS Divendres, 5 e/e març de 1999

El t e r r a t

Sobre P e i x vertebrador (ÍKRMAN Ll.KRKNA OKI. CASTILLO

L 'Kix vertebrador són una sèrie de camps que per­tanyen a Sant (,'ugat, que

envolten Sant Cugat i la diferen­cien d'altres ciutats properes. Es territori lliure, d'aquell que al­guns definirien com "llocs peri­llosos i foscos", gairebé com sal­vatges i que cal ordenar i pintar de verd per poder vendre. Què és el que Sant Cugat es ven quan ven els seus darrers espais lliures? En el Congrés de la ciutat que ha aca­bat recentement, en Domènech ens responia: "Sant Cugat s'està venent el capital de què disposa. el territori. Què passarà quan l'es­gotem?".

En un moment en l'àmbit mun­dial i en el de ciutat es debat quin valor té el territori, no només com a recurs comerciable, sinó en molts altres aspectes, l'equip de govern presenta un Pla per ocu­par els darrers espais oberts, lliu­res de Sant (Jugat. Som cons­c ien t s que no hem arr ibat a aprofundir gaire en la definició del municipi que volem? Es que potser tothom té clar que la úni­ca natura que volem és Collsero-la? Que tenim el dret (com a pro­pietaris, govern local o població) a disposar del darrer sòl lliure de Sant Cugat? Tan bé funciona la

democràcia al nostre país i al nos­tre poble que s'entén que estarà bé el que passi amb aquest pro­jecte de final de mandat

Ningú no pot negar les evidèn­cies dels riscos ambientals del nostre model social.c'Des de l'e­quip de govern, des de la classe política es vol un replantejament del model de societat on hi parti­cipi tothom i que tingui en comp­te aquestes noves circumstàncies? () l'única adaptació que cal fer és a l'euro o als tipus

rrassa, Cerdanyola... 1 les opinions de constructores, immobiliàries, etc, i l'evident necessitat de ser competitius i créixer, sempre créi­xer (fins quan?) ens acabaran in­tegrant en una ciutat gran que es diu Catalunya, té 12 milions d'­habitants i totes les planes amb menys del 20% de pendent ur­banitzades... Això sí! les serres es­taran protegides.

Si es fa un moviment social prou fort, estem molts anys treballant

i r e iv ind ican t a I cu ru U a u l luus x f .- . , i l e i v i i i u i c a u i d'interès? Conti- N/f>SU HO pOt negar respai, p ü t s e r f ,

ks eVÏdènàeS dels ciment s'enca-. rregarà algun es-

riscos ambientals

n u a r e m s e n t i n t meravel les de la nostra ciutat insos­tenible i quan vin­gui el propet go­vern ens plante jarem l'A­genda Local 21 per veure què arreglem?

Ara s'obre el temps del debat que, en teoria, ha de portar a de­finir entre tothom què es vol amb aquell espai. Però la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, en els seus plans territorials que mai no són prou debatuts perquè provo­quen oposició però que acaben anant a missa, Sant Cugat està in­tegrada en una pastilla urbana on s'integren Rubí, Sabadell, Te-

del nostre model social

tudi més seriós que el que hi ha ara mate ix , es dirà que era vo­luntat de tothom la protecció i la

identitat de Sant Cugat com a ciu­tat, etc. Quants anys caldrien ara de campanyes i de reunions i de processos per revertir la urbanit­zació dels darrers espais lliures de Sant Cugat? En canvi, quan es triga en fer els plans, urbanitzar o ampliar camps de gols, etc?

La urbanització de l'Eix Verte­brador suposarà coses que no sembla que ens plantegem gaire. Suposarà canvis, per exemple,

al Parc Rural de la Torre Negra. Perquè aquest Parc Rural es pot veure de dues maneres. Una, com a estratègia per conservar una peça fonamental d'un ecosiste­ma anomenat Collsetola i alhora part dels rodals agrícoles de la ciu­tat. Una altra, com a obra arqui-tectonicopaisatgística, obra hu­mana, que donarà prestigi, que esdevindrà el parc temàtic verd de Sant Cugat, que haurà costat més o menys diners i on la con­servació de la natura perdrà el seu context. Si els darrers espais lliu­res de Sant Cugat es desverte-bren sota l'Eix, els rodals de la Torre Negra seran un parc temà­tic. Si els municipis veïns dilapi­den el seu capital fins al final com nosaltres, Collserola serà un parc temàtic. Si tota la zona metropo­litana de Barcelona descarta con­servar la diversitat biològica que encara conté, les serres seran parcs temàtics. Si Catalunya és un pro­jecte urbanístic amb data 2012 (quan es calcula que acabaria el procés urbanitzador), la natura serà un parc t«màtic. Serà molt competitiu, però no viable.

German L·lerena del Castillo és membre del Grup de Natura

del Club Muntanyenc

El s o t e r r a n i

Sant Cugat és una ciutat cutre? IOSKI» M. CABRERIZO

Ala vista està que a Sant Cugat hi ha actuacions ur­banístiques que no són

cap meravella. Es cert que s'han fet coses que possiblement no repetiríem però també és cert que els santeugatencs no tenim la sensació de viure en una ciu­tat cutre com Ignasi De Solà-Mo-rales afirmava l'altre dia en una entrevista a L·i Yanguardia. Pos­siblement el que aquest senyor volia dir-nos és que intueix que hem crescut només per com­

plaure una demnada artificial, provocant un desenvolupament ràpid i difícil de pair. I jo en algins aspectes coincideixo amb aquest parer ja que és evident que les conseqüències de tant vertiginós creixement ja comencen a fer-se notar en el dia a dia. Es cert que hem guanyat en zones verdes, però per contra hem perdut en els districtes en sorolls i trànsit, en manteniment i neteja i so­bretot en sòl com a patrimoni de futur. Em pregunto que els dei­

xarem als nostres fills per fer, si no estarem hipotecant els pro­jectes de la seva futura ciutat.

Les manifestacions de Solà Mo­rales són poc ajustades a la reali­tat de Sant Cugat, una realitat que no és una altra que estar, per sort o per desgràcia, enmig d'un entorn caòtic. Però a Sant Cu­gat, tot i estar dins aquest en­creuament tant d'interessos com d'especulació, el creixement po­dia haver estat molt més sagnant. Es podien haver fet les coses

sensiblement millor, però tam­bé terriblement pijtor. I això no­més ho sabem els que vivim i som d'aquí. Sentir-nos de Sant Cugat no només viure-hi és el que esn pot portar a evitar que ens convertim en una ciutat cu­tre, com deia aquest bon senyor. És important prendre conscièn­cia del lloc i l'entorn on som si volem millorar i mantenir, enca­ra que sigui amb certes mancan­ces, aquest oasis enmig del caos més absolut.

L ' e s p i t II e r a

Dones CLARA T.vsou

Dilluns vinent toca commemorar el dia de la dona treballadora, tot un repte per a la societat actual. Els mitjans de comunicació ens torna­ran a repetir aquella vella història de les dones mortes en una fàbrica de Chicago i la majoria de les femi­nistes sortiran al carrer per exte­rioritzar totes les queixes i frustra­cions que durant l 'any duen enterrades en el subconscient. Les altres, les que no són tan radicals, se­gurament també dedicaran algun moment del dia a reflexionar sobre la seva existència i de ben segur que gran part de la població recor­darà aquelles víctimes de maltrac­taments o abusos a arreu del món, també a Catalunya

La societat, però, què hi farà? El que hauria de servir per despertar les consciències i impulsar iniciati­ves en favor de les dones que real­ment ho necessiten, esdevindrà, un any més, una festeta de banderes li­les i quatre debats amb les Mag-des Oranich de tom. I després, l'en­demà del 8 de matç, i l'altra setmana, i un mes després, ningú recordarà ja els reportatges denún­cia, ni les reivindicacions pel centre de Barcelona Ja no tocarà. Ja haurà passat el dia de la commemoració i la societat es permetrà el luxe de seguir el seu esdevenir quotidià, egoista i cada cop més deshuma­nitzat.

Per tot això, em fa molta gràcia -i el bon entenedor amb poques pa­raules en té prou- que ens entes­tem a celebrar els dies de la infàn­cia, la sida, la sostenibilitat o la dona.. Jornades puntuals que la so­cietat utilitza per netejar-se la consciència i els polítics per fer promeses que en comptades oca­sions respecten. Tot plegat sembla una burla als que són objectiu d'a­questes diades, és com dir-los: tran­quils, us tenim presents i som cons­cients de la vostra problemàtica i de tot allò que podríem fer per aju-dar-vos. El que no se'ls diu, però, és que fins l'any vinent o fins la se­güent marató televisiva ningú no tomarà a compadir-los. Absurditats d'un sistema social més pendent de la imatge que de l'ànima

Tt^xïrTt^olfitcrpefiíIeTiïèïw

HAS SENTIT LES FRIHERES PECLARACIONS PE LA CA? PE LLISTA PEL ??••• WU QÜE UN* PE LES f RlMERES COSES QUE FARIA SI GUANYÉS SERIA ACOSTAR L' APMINISTRACIÓ ALS CIUTADANS

~>i/^

g*, ^^^^^^^^z

...I QUÈ VOL PI» A I X Ò ?

DONCS QUE SI GOVERNÉS FARIA MÉS

ÀGIL TOT* LA GESTIÓ MÜHICIPM.

...RECORDES AQUELL* PITA

PE MAttOMA I LA M0NTANYA?

VOLS PIR QUE, SI ARRIBA A SER ALCALPESSA, ELS IMPOSTOS NO ELS HAUREM P ' ANAR A VAGAR A L' AJUNTAMENT, NI AL EANC ... SINÓ QUE ENS ELS VINPRAN A COBRAR A CASA P

R S 4 C A N T 0 N S Divendres, 5 de març de 1999 Opinió 13

A g r a n s t r e t s

Gufllermo Navarra El treball responsable

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'un fuster santcu-gatenc d'aquells que encara treballen a l'estil artesa-nal. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

&&. j/cu*? (2*<m/>

'CUo

r£U4r£

Ui ' na força física elevada i una voluntat a prova són dues de les carac­

terístiques més destacades en la personalitat de Guillermo Na­varra, dos trets que probable­ment han tingut una gran im­portància en la seva trajectòria professional.

És una persona molt treballa­dora i autoexigent i si té algu­na persona sota les seves ordres t ambé li exigirà els mateixos resultats que ell es marqui.

Possee ix un compar t amen t · una mica estricte, una mica de "b lanc i neg re" . N o obs t an t això, el seu sentit de la norma i educació li fan mantenir un respecte pels altres.

Se sent fort i bastant segur i aques ta sensació el du a ser "una mica p r o t e c t o r " cap a aquells que considera més dè­bils.

Quan s'estudia la cal·ligrafia de Navarra, un s 'adona fàcil­ment que es tracta d 'un home molt responsable. La seva for­ma de pensar acostuma a ser li­neal, es tanca en les seves con­viccions i és difícil fer-lo canviar ja que és d'aquelles persones a qui agrada defensar els seus pun t s de vista a m b bas tan ta tossuneria.

Amb tot, li agrada comunicar-se amb els altres, acostuma a parlar bas tan t i sob re to t , se sen t feliç quan l ' e sco l ten ja q u e això li p e r m e t guanya r protagonisme.

Amb la col·laboració:

CRJPT SELECCIÓ -FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3o - 08011 Barcelona fel. 93451 04 39' • Fax93451 73 96

R e t r a t del C e n t r e C ui t u r a I

E st renada a Milà el 2 de maig de 1832

I J òpera L'elisir d 'amore és una de les més

1 mportants de Gaetano Donizetti (1797-1848),

0 ón notables també "Lucia di Lammermoor" , "La Favor i ta"

1 "La Fille du Regiment". Gran admirador de

MX ossini,

D onizetti -

A vid creador - va compondre unes 70 obres. "L'elisir d 'amore" té

M agnífics personatges: Adina amb dos pretendents

O Oscil·la entre Nemorino , simple camperol, i Belcore, bell sergent.

1 \ ecentment arribat al poble, Dulcamara el xarlatà ven al Nemor ino una poció que

Jlí namora les dones. Pe rò él vil Nemorino s 'emborratxa i es presenta davant de la dolça Adina

a,

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

El Club del Subscriptor amb l Espectacle

Tots els subscriptors teniu dues entrades gratuïtes. Només cal trucar ireservar-les

GEMA 4 FILA 7 presenta

' "SUB vesito " un xou cantat a capella amb molt

de so i tota l'escalfor de Cuba.

GEMA 4 és l'únic quartet de veus femenines que canta música cubana a capella. GEMA 4, com qui no vol la cosa, així, suavesito, suavesito, ha afegit al repertori un cinquè ins­trument anomenat enginy. El resultat: un espectacle fresc i càlid, divertit i emocionant que, sens dubte, us seduirà.

Gràcia amb talent Encant no dissimulat

Música per instint A dins, harmonia

4 veus privilegiades que us ofereixen

"Suavesito"

Dies: diumenge 7 de març a les 21 h. dijous 11 de març a les 22:30 h divendres 12 de març a les 22:30h.

A LA SALA MUNTANER (Carrer Muntaner,4)

HS4CANTWS

Entorn Divendres, 5 de març de 1999

Ec o ta x a Urbanisme

Els descomptes sobre la taxa de El PSC demana sanejament ca lmen les aigües una adequació del

Els veïns esperen, però, que s'anul·li aquest impost Monestir més ambiciosa

L'ecotaxa costeja la recollida d'escombraries i el clavegueram I <>l <> A L.

Ainu COSTA

-Sant Cagat-

L'ajuntament emprendrà una campanya per justificar l'existèn­cia de la taxa de sanejament, els seus usos i sobretot els descomp­tes que permet per a aquelles per­sones amb un baix poder adquisi­tiu. Així ho ha anunciat l'alcalde, Joan Aymerich, després de la reu­nió que va mantenir dimarts amb els representants de diverses as­sociacions de veïns de la ciutat.

En una trobada qualificada de "molt cordial" per totes dues ban­des, els representants veïnals van admetre que no coneixien les pos­sibilitats de descompte existents i que d'haver-ho sabut segurament no hi haurien hagut tantes protes­tes. Amb la normativa a la mà, les persones amb un sou anual infe­rior a 1.250.000 pessetes queden exemptes de pagar aquest impost i les que cobren entre 1.250.000 i 2.000000 només n'han de pagar el 50% -5.000 pessetes-. La notícia d'aquests descomptes ha satisfet enormemnet els veïns: "Estem

A. C. - Sant Cagat -

La c a m p a n y a de reco l l ida d'arbres de Nadal s'ha tancat amb un balanç moderadament positiu. Els serveis municipals han recoll i t un total de 250 avets, una xifra no massa alta "però que en part s'explica per les campanyes que hem fet re­comanant que la gent adquirís plantes autòctones enlloc dels avets", ha indicat Joan Reca­sens, regidor de serveis urbans.

Una trentena dels arbres re­collits a través del servei es­pecial podran ser recuperats ja que el bon estat de conserva­ció en q u è es t r o b a v e n ha

molt contents perquè ens han con­cedit el que volíem", ha dit Pedró Armero, president de l'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Mo-nestir-Sant Francesc.

L'altra bona nova ha arribat des­prés que l'alcalde confirmés la sus­pensió temporal de l'embargament de comptes per als 14 ciutadans que s'han negat fins ara a pagar aquest ecoimpost. "És la notícia que esperàvem", l·ia confirma Josep Maria Àngel de l'associació de

permès que es replantessin en un viver. "Quan arrelin a la te­rra mirarem de replantar-los en algun indret", ha dit Recasens.

La resta dels avets, però, no es trobaven en prou bones con­dicions i l 'empresa T M A Sàn-chez se n'ha fet càrrec per con­vertir-los en compostatge.

El regidor de serveis urbans s'ha mostrat satisfet amb el ser­vei de la concessionària muni­cipal tot i que ha inéicat que l 'any vinent "esperem poder fer ja aquest compost a la Plan­ta de Cai rCalopa" -aprovada però pendent de construcció-.

Pel que fa al nombre d'arbres recuperat, Recasens ha indicat que " s ' ha supe ra t l l eugera -

veïns Sant Joan de Mira-sol, "està clar que queden suspeses totes les manifestacions i protestes i que transmetrem a tots els veïns un missatge de tranquil·litat".

La bona sintonia només ha estat trencada per un lament: tres de les associacions veïnals consultades per aquest diari s'han queixat que no se'ls hagués convocat formal­ment a la trobada amb l'alcalde "per parlar d'un tema que ens afec­ta a tots".

ment" el volum recuperat en anys a n t e r i o r s . A q u e s t fet , però, segurament es deu al fet que l'àrea de serveis urbans va decidir a finals de febrer allar­gar el període de recollida d'a­vets fins el 20 de març de ma­ne ra q u e les f a m í l i e s q u e encara no s 'haguessin desfet dels seus avets tinguessin més temps per fer-ho. "A mesura q u e la' g e n t va c o n e i x e n t aquest servei, el resultat de la recollida millora ", ha confir­mat Recasens.

A banda dels avets, el servei especial de recollida d'arbres de Nadal ha recol·lectat altres 150 arbres emprats també du­rant les festes nadalenques.

A.C. - Sant Cugat-

Les obres d'adequació de l'en­torn del Monestir haurien d'a-profitar-se per prendre la decisió de treure el Centre de Restaura­ció de Béns Mobles que hi ha a l'interior del recinte i arreglar "el djsbarat" de la rampa d'accés al búnquer subterrni. Aquesta és la primera reacció del PSC davant la presentació del projecte munici­pal que dignificarà els voltants del temple. El candidat socialis­ta, Jordi Menéndèz considera que aquestes dependències "serien més adequades" per a usos cul­turals. La utilització de gespa per cobrir la zona nord del monestir tampoc li ha semblat bé a Me­néndèz que considera que re­querirà una gran consum d'aigua "en un any de sequera que pot comportar restriccions".

Aquests retrets, arribats just una setmana després que Joan Ay­merich presentés públicament el projecte, no han agafat l'al­calde per sorpresa: "En aquests

tres mesos que em queden de mandat suposo que tindré mol­tes sorpreses com aquesta però sempre que es critiquen projec­tes que beneficien la ciutat i els ciutadans no podré fer més que donar-los les gràcies per recor­dar-me que estem fent les coses ben fetes. Precisament per això ho critiquen".

Pel que fa al centre de restau­ració, Aymerich no ha volgut qüestionar ni la seva ubicació ni el seu ús perquè considera que-aquest tema "ja es va discutir en un ple de fa bastants anys". Amb. tot ha indicat que aquest centre està fent una tasca molt impor­tant restaurant totes les capelles de dins del Monestir , "i això també és arranjar el Monestir", ha apuntat l'alcalde.

Menéndèz ha volgut a més, re­cuperar el tema de la promoció d'aquest monument i ha propo­sat la creació d'una ruta vallesa-na " q u e pot incloure monu­m e n t s històrics, excavacions arqueològiques i entorn paisat­gístic".

T r a c t a m e n t v e g e t a l

L'àrea de serveis urbans recull 2 5 0 avets de Nadal

Només es podrà replantar una trentena dels arbres

iBjwnda por doctor ehiop, con 30 aflos de çxpertitrtcfe en te medicina tedtaaonal china, sjjHfetxto métodos y prActia» artcestrales, sin medfotmentos, utifizando «erapas naÇjrales.

• PatSItsíí por accídraité vascular ct-rebrat * Pwàltslï por hemonagía cerebral * PSfííísis por traumatisme cerebral • ï»ad»s vegetatives pof fraumatismo cereferat • Çfifaíeas, dorsolumbaígía, dotares de las extremtdades * AÇarato dtgestivo « Aparato u»l6g«:o • Demència senti * Aparato respiratario « Apaualo cafdíovaïcular y sangufneo • #stema i(wionol6gic#ï ertdocítrtorógíco • Sistema nr-rvioso » Aparato locomotor S w * Jowp, 2 - ba|«s I * » Suat Ctaat 4t1 Valtt» « U S » í »9 21 *2 - 9i «75 4» M UrgtncI*»: 42» $6 02 *B

ï*í;A: :;ACO^UÍNttt|[A ÍWÍNÍA j tamartlda por doctor ehiop, con 30 aftos de expertàocfe en la medicina tedtaaonsl china, sjjHfetxto métodos y príefia» artcestrales, sin medfotmentos, utílízando ojtapras naçjrsles.

• PafSItsíí por accídraiíé vascular ct-rebrat * Pwàltsiï por hemorràgia cerebral * PSfiíísis por traumatisme cerebral • ï»ad»s vegetatives pof ftaumatismo cerebrat • Çfifaíeas, dorsolumbaígía, dotares de las extremtdades * Açarato dtgestivo « Apasato uRílógrco * Demència senti * Aparato respiratario « Apatalo cafdíovaïcular y sangufneo • #stema i(wionol6gic#ï ertdocttrtorógíco • Sistema nr-rvioso » Aparato locomotor S w * Jowp, 2 - baj«s I * » Suat Ctaat del Valtt» « U S » í »9 21 *2 - * ï «75 4» M UrgtncI*»: 42» $4 02 *B

rant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD

continua vetllant per la seva llar

SISTEMES DE SEGURETAT CMWÍWNTSWMÓKSIKWIKOÓ i Servei

Av. Atfemi Sota, 50-ïW. 93 569 17 99-Sont Cugot del Vollèt

16 ELS ICAIYIONS Divendres. 26 de febrer de 1999

INFORMACIÓ I CONTRACTACIÓ

D'ESTANDS

l INl lMNiMii i^^

• I g í l£i' s t^ . xm ^M =a< •«*•' w '•&'

HSHf

o

•

Seu de la Fundació: Placa de Barcelona, 17

Tel.: 93 674 62 91 i 93 589 22 88 Sra. Mercè Abadia

A N T CUGAT ACTIU

1 0 A N Y S

V M o s t r a de C o m e r ç , I n d ú s t r i a i S e r v e i s

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

FUNDACIÓ PER AL COMERÇ. INDÚSTRIA I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

E1S 4 CANTONS

Societat Divendres. 5 de març de 1999 17

F e s t a l o c a l

\-int Mulli -unpn /ui ,,/at i,n,i ti-m i'/,/r popular a la nuttil I Ol'O .V.117 / 1 A'A'OS I l-h humliím :mi niu/puilm un any nin la unaiila. I (j/0. XI..

Arrelats a les tradicions de la ciuts La celebració de Sant Medir torna a aplegar milers de persones al voltant de Permita

Pot semblar gratuït tornar a esmentar-ho, però un cop més, la festivitat de Sant Medir ha aconseguit que milers de ciutadans passin el dia tres de març al voltant de la seva ermita. Enguany, se­guint la mateixa línia d'activitats que en

les darreres edicions: xocolata desfeta i cercavila al matí, banderers, la cobla Ciutat de Sant Cugat, els castellers,' les grans rotllanes de sardanes i també al­guna que altra novetat, com per exem­ple que els Antics Escolans del Monestir

van posar veu per primera vegada a la celebració religiosa, una missa que va marcar l'equador de la celebració. Una festa tradicional a Sant Cugat des de temps remots, on no només les entitats i associacions hi participen activament

sinó que a nivell particular, es poden comptar a centenars les persones que gaudeixen d'aquesta celebració any rera any, tan del poble de sempre com del municipi d'ara, tots arrelats a les tradi­cions de la ciutat

ANNA BORAU

- Sant Cugat-

Hom diu que tot està bé si acaba bé. I malgrat que a pri­mera hora del matí el dia no pintava gaire clar, la celebració de la festa de Sant Medir va resultar, molts encara donen les gràcies, tot un èxit. "És la festa local més gran de

Sant Cugat després de la Fes­

ta Major, però a diferència d'a­questa darrera, que qualsevol voluntat ciutadana o política la pot canviar", afirmava l'al­calde, Joan Aymerich, entre sardana i salutació al camp del miracle, "Sant Medir sempre serà el dia tres de març" Igual que per a molta altra

gent, per a l'alcalde, qui afir­ma estar orgullós que cada any vagi creixent la participació

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a AULAf \ DISSENY S S D I S S E N Y A S S I S T I T SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

Cant litúrgic amb veu d*antics escolans

' E b Antics Escolans del Mo­nestir van participar per pri­mera. vegada «n la celebració de te missa religiosa en honor a Sant Medir, Un* vintena dels seus mem­

bre» Van delectar als assistents amb la cantada de la missa gregoriana Cmjtibiíw, els tra-didóriats cants eucarístics per ae&bar la cerimònia amb el Salve Maria solemne de Mi-Her. Segons ei director del cor. el

mestre Joan \uladell, "ha es­tat tot im plaer poder partici­par d'aquesta tradició tan po­pular i arrelada. i haver pogut

» rnià mica mes de reSeu a .'celebració religiosa, tot i que ens haurk agradat oferir també un concert a l'exterior, acompanyats per ia cobla-". fel cor d'Antics Escolans del

Ms^estir es va crear ara fa nou anys, arrel d'una trobada de tots aquells que havien estat, en algun moment de la seva vidavescolans al monument reial de ta ciutat, des d'ales­hores assagen amb regularitat i participen a les festivitats re­ligioses del municipi, La propera actuació secà al

Monestir, l'últim diumenge de quaresma. /A<B.M.

ciutadana, s'hauria d'intentar que aquesta tradició no es per­dés mai".

Enguany, superaven amb es­creix la xifra del dos mil la quantitat de ciutadans que s'hi van apropar, i no només de Sant Cugat, sinó que també -com ja és tradicional- els veïns del barri barceloní de Gràcia s'hi apropar per recordar el dia que van florir les faves. Així, des d'estudiants fins a

jubilats, van disfrutar d'un dia d'allò més agradable -que molts havien començat la nit anterior-. Ja haguessin pujat en cotxe o caminant, l'espla­nada va estar tot el dia amara­da d'activitat: passejades entre polítics i rotllanes de sardanes, o tafanejant entre les parade-tes que cada any ofereixen als

IS Societat us <;wmi\s Di. iiiiin í'/'i')

Per primera vegada els Escolans van cantaren la Missa. FOTO: X.I.. Les sardanes van estar musicades per tercera vegada per la cobla Ciutat de Sant Cugat, l· 0/0: XAVl LARROSA.

{ve de la plana anterior)

assistents recordatoris del dia per fer t emps abans del dinar amb vistes a l 'ermita.

Ment res tan t , un cop acaba­da la missa religiosa,on es van estrenar la vintena dels mem­bres dels Antics Escolans del Monestir de Sant Cugat, la co­bla de la ciutat amenitzava la jornada per tercer any conse­cutiu (des de la seva creació).

Per la seva banda, els caste­llers van tornar a tenir repre­sentació a aquesta festa local tan popular. La colla santcu-gatenca va sortir a plaça per carregar i decarregar un 4 de 5 net, un 3 de 5 net i una torre

de 5 neta (és a dir, carregats i descarregats sense pinya), per acabar fent un pilar de 4 de comiat. "És el tercer any que participem a Sant Medir" , co­mentava un dels caps de Co­lla, Marc Maimó, "i com els dos anter iors , al caure en t re se tmana no p o d e m disposar de la gent que treballa fora del municipi, però l ' interessant és poder estar presents en la nos­tra festa local i prendre un pri­mer contacte amb la plaça per perdre la por escènica que te­nim a principi de temporada". També l 'alcalde va remarcar

la bona participació tot i que s'ha de tenir en compte que

hi ha molts santcugatencs que tenen la seva feina fora de la ciutat, la qual cosa no els per­met participar-hi directament, "tot i que segur que estan aquí amb el cor".

La tarda va cont inuar tran­quil·la, alegre i festiva, sense cap incident , i els milers de santcugatencs (segons els cos­sos de s egu re t a t 2.500) van anar tornat cap a casa... d iuen que la majoria amb un senti­ment: la sensació d'estar cada cop més arrelat a un teixit so­cial que valora, entre d 'altres moltes coses, el manteniment molt més que viu de les seves festes més tradicionals.

ha pot&ma també wu m Vermita • La Di^:4e'Siàt | l«^»lja, <pe va protagonitza* el cart-estat enguany eíiipseMate^ . <f»d*t <i*UNÏ& Pedró Martín, marcada per k poïííkav L'è­ <jue va actuar com a bande-poca preelectatal m te <pe . rer. ens trobem haanimacapolí- La política municipal, però, tics de difeceate àmbits a , fl& va ser PSnica que va voler acostar-se íïàa al eaaap ddi dteasaur-se veiwe a Sant Me­Miracle per participar ú*nm dir. Diverses personalitats de festa espe<àafanent Còrniafdte. la ciutat comtat van optar per gent. Entre th cittt*d»a* 'venir també fins a Sant Cu-congregats vor* VimakMf® gat. Així, els santcugatencs contaven pirebéeatsdí t a p ,van poder descobrir entre la de llista és les farmactoBslo- mnltitut a TalcaldaWe per eais: Uktfs Recod er per €3KÏ«' „ ÇIU a i'Ajuntament de Bar-Jordi Menéndcz pel P&C* o - xíelona, Joaquim Molins o a Berta Rodríguez f*et PR Es­ la regidora del districte de pecial participació va ser Sa Gràcia, Teresa Sandovai.

Dissabte 20 de març a les 22.30 h. Teatre-Auditori Concert de la Solidaritat en benefici D'ASDI-CAVIS-Taller Jeroni de Moragas. Organitzat per: ROTARI-ROTARACT Club Sant Cugat. VENDA D'ENTRADES ANTICIPADES A LA CASA DE CULTURA (Jardins del Monestir). 2 hores abans a les taquilles del Teatre-Auditori

Hi col·labora:

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

R e c o m a n a t p e r :

HS 4 CANTONS el " d i a r i " de Sant Cugat

US /CANTONS Divendres, 5 de març 1999 Societat 19

C i c l e s

Erradicar la pobresa és , cada dia més , una tasca dels ciutadans

A. B. M.

"Ens hem de conscienciar que s'ha d'ajudar". Vicenç Trius -en­ginyer tècnic i membre de Càritas-tancava dimarts la seva conferèn­cia sobre La pobresa a Catalunya, i, amb ella, el cicle de Cultura i So­cietat que el Centre Borja ha or­ganitzat durant aquest primer tri­mestre de l'any. Trius va qualificar la situació ac­

tual de la societat, pel que fa a aquesta mancança de recursos de molts dels seus mebres, com a re­sultat "d'un efecte pervers de l'es­tat del benestar". Segons el sant-cugatenc "la pobresa preocupa a la gent, però indirectament, perquè

estan convençuts que és una pro­blemàtica que ha de resoldre l'Es­tat. Durant la conferència, el mem­

bre de Càritas va explicar als as­sistents que Cataluny, és una de les comunitats més riques de l'Es­tat espanyol, però que això no aca­ba de correspondre's amb la seva situació social: "estem bé respec­te a d'altres comunitats", confir­mava l'enginyer a l'acabar la xe­rrada, " però hauríem d'estar molt millor". Pera Trius l'índex de po­blació pobre del país, un 14% (mentre que la mitjana estatal és del 22%) hauria de ser molt més baixa. Malgrat les xifres exposades, el

darrer ponent del cicle va cloure

LM pobresa va tornar un cicle de Cultura i Societat ,r,i ••.< vara a convocar-se a l'octubre. FOTO.XAVl LARROSA

donant als presents un crit d'alar­ma i alhora d'esperança: "molts dels ajuts institucionals que avui es donen desapareixeran, o seran més minses, fet que augmentarà la pobresa, i solucionar-ho passa per conscienciar-se que tothom ha d'a­judar, perquè serà la societat ma­

teixa qui se n'haurà de fer cura". El tema de la pobresa va tancar

un cicle que ha estat protagonitzat, en les jornades inicials, pel mo­nogràfic sobre la fi del segle XIX i que ha estat valorat des de l'or­ganització com a "molt positiu", perquè segons el seu coordinador,

Antoni Boada,ha seguit la línia de les edicions anteriors tant en qua­litat de temàtiques com en res­posta de públic. El següent cicle de Cultura i So­

cietat començarà a l'octubre i tor­narà a estar dividit en dos grans blocs trimestrals.

Ensenyament

Els centres públics oferten prop de vuit-centes places per al curs vinent

Directors de centres privats coneixen in situ els cicles formatius

A. B. M.

Concretament són 740 les places que ofereix l'ensenyament públic santcugatenc per al primers cursos de diferents estudis amb vistes al setembre vinen , dels quals ha co­mençat aquesta setmana el perío­de de preinscripció. Aquesta oferta contempla l'accès al primer curs de primària i secundària, així com tam­bé les places disponibles a les eco-les bressol municipals. Es diversifica de la manera se­

güent: pel que fa a l'accès al P3, pri­mer curs de la primària, són 323 les places que es posen a disposició, amb l'única novetat respecte a anys anteriors de l'augment d'una línia a l'escola Collserola. Pel que fa al pri­mer curs de l'ensenyament secun­dari obligatori (ESO) són trescen-tes les places que es reparteixen entre els tres instituts del municipi.

I les escoles bressol (Gargot, Mi­mosa, El Niu, i la de Valldoreix) ofe­reixen 117 places. D'altra banda, divendres passat els

directors dels centres d'ensenya-

Aquesta setmana han començat les preinscrtpaonsals centres públics. I'. X.I..

ment privat de la ciutat van visitar electrònica, edificació i obra civil, l'institut Leonardo da Vinci on el seu director, Ramon Casals, i la ti­nent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, els van guiar per conèixer les instal·lacions del centre, així com els van explicar els dife­rents cicles formatius (de les famí­lies administrativa, electricitat i

sanitària i informàtica) que s'ofe-reixen al municipi (on a part del Le­onardo també les imparteix El Pi­nar). Una visita que Ponsa ha valorat com a molt positiva, "perquè si mes­tres i directors coneixen l'oferta exis­tent serà molt més fàcil orientar els estudiants".

E n t i t a t s

Els Castellers volen superar durant aquesta

temporada la gama de set

A. B. M.

Diumenge vinent, dia 7 de març, els jardins del Monestir tomaran a contemplar la inauguració d'una temporada castellera: la colla sant-cugatenca, com cada any, enceta l'activitat exhibidora per la festa de SantMedir.

Els Castellers co­mençaran el curs amb els Castellers de la Vil·la de Gràcia i pro­varan de descarregar algun castell de la gama de set. "De­pendrà de la gent que ^ **<' tinguem", afirma un dels caps de colla, Marc Maimó, "però la intenció és sortir d'entrada amb alguns d'aquests castells". Segons el cap de colla, segurament

serà un 4 de 7 i probablement tam­bé la torre de 6, però encara els fal­ta per decidir l'altre construcció que faran a plaça. El que sí tenen ja molt clar, se­

gons ha explicat Maimó és que en­guany "la intenció, evidentment,

és consolidar el que hem fet fins ara, i a partir d'això continuar en­davant amb castells de la gama de set que no haguem fet per complir-la tota", directriu que ha confirmat el president de la colla, Josep Ma­ria Tanco. La temporada que comença serà

però molt més activa que en anys anteriors: només

La colla de Sant ü™a la Festa M*-Cugat té enguany

una agenda moltapretada

jor ja tenen progra­mades una dotzena d'actuacions.

D'altra banda, sembla ser que s'ha

,.- , trobat una solució ' ' ^" per a l'assaig de la

Colla per als propers dos mesos: l'ajuntament ha finalit­zat les negociacions que permetrà efectuar els assaigs a La Unió. Acord al qual s'havia arribat, segons ha manifestat la Tinent d'Alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, abans que la colla fes públic el polè­mic comunicat reivindicant una ac­tuació ràpida, declaracions que, se­gons l'entitat, mai van voler semblar "una crítica a l'entitat municipal".

Griful Oil, s. L. Servei Estació

Gel Gasoil Uenya jl EL PAGAMENT DEL GASOIL "C"

Premsa calefacció Butà i SERVIT A DOMICILI

Gelats Carbó ^*.935d04555 ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Premsa Gelats Pa les 24 h Entrepans Accessoris Gel Congelats

20 Societat Q S iCANIONS Divendres, 5 de març 1999

C e l e b r a c i o n s

Centenars de persones festegen al CPA el dia d'Andalusia

Lalcalde, Joan Aymerich, és present als actes

Ai.íciA.n.Bij

Kl passat dissabte 11 de febrer el Centro Popular Andaluz va cele­brar una de les festivitats més im­portants en el calendari d'aques­ta entitat, cl Dia d'Andalusia. Una data que festeja l'aniversari d'a­questa comunitat autònoma, i que anualment aplega a un gran nom­bre d'assistents d'entre els que enguany van destacar el president del CPA a la ciutat, Gabriel Ruiz, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, el president de la nouna-da Federación Andaluza de Co-munidades. Miguel Montano, el representant de la diputació de Barcelona, Ferran Bello així com una àmplia representació dels membres del consistori santeu-gatenc.

Els actes de celebració de la dia­da van començar tocades les dot­ze del migdia amb els tradicionals parlaments que es van inaugurar amb un minut de silenci en re­cord de tots els socis del CPA morts aquest any. Acte seguit, els

missatges de salutació dels presi­dents de la Generalitat de Cata­lunya, Jordi Pujol, i de la Junta de Andalucia, Manuel Chaves, van donar el tret de sortida als discur­sos.

El primer en pujar a dalt de l'es­cenari va ser Gabriel Ruiz que va destacar que l'objectiu de la ce-

Aymerich:''Aquest dia és molt especial perquè després de 12 anys és

rúltim que els acompan­yaré com a alcalde"

<i'^Í-'^ ^^,

lebració del Dia d'Andalusia, és donar un missatge de pau, de con­vivència i d'amistat. "En aquest sentit ens volem identificar tal com som, fidels a la nostra Anda­lusia per naixement i agraïts a Ca­talunya on vivim i treballem aju­dant i col·laborant entre tots per aconseguir una gran autonomia

constitucional", afirma Ruiz. D'altra banda, Joan Aymerich,

per a qui la celebració d'enguany era "força especial i emotiva" per­què després de dotze anys era l'úl­tim que els acompanya com al­ca lde , va elogiar a tots els membres del CPA santeugatenc perquè sempre han destacat pel respecte i la convivència, "dos valors que són sinònim de de­mocràcia i que el CPA ha demos­trat al llarg dels seus vint-i-un anys d'existència". Aymerich també va constatar el fet de què la comu­nitat andalusa a Sant Cugat es tro­ba plenament integrada.

Després tots els assistents van ser obsequitats imbfino, el vino de honor, i uns aperitius que van deixar pas al clàssic i ja tradicioanl "potaje andaluz".

A la tarda el grup de teatredel CPA va interpretar l'obra, Historias pasadas, i després cl grup de ball Triana, i l'infantil, van estrenar noves coreografies. La presenta­ció oficial del Con Rociero, "re-cuetdos de Andaluría", va acomia­dar el Dia d'Andalusia.

P r e s e n t a c i ó

L'ensenyament públic de Sant Cugat

ja té al carrer la seva guia de serveis Les reivindicacions centren Pacte de presentació del llibre

ANNA BORAI

l>n anv després de la celebració de la Primera Mostra de l'Ensen­yament Públic de Sant Cugat, la (!asa de Cultura va acollir diven­dres la presentació del seu fruit: un llibre que recull tot el que s'expli­cava en aquell certamen i que, pels seus organitzadors, podria esdeve­nir perfectament "una veritable-guia de serveis".

I ,'actc va ser conduït per Rafel Cao -director de l'escola Pla i Farreras-, va comptar amb la presència de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich i la de Joan Barba -expresi-dent de la C(x>rdinadora d'AMPA (associacions de mares i pares)-, qui va exposar durant la seva interven­ció "la preocupació pel present i pel futur de l'escola pública a la ciu­tat".

Segons Barba, des de 1987 l'ofer­ta d'ensenyament públi només s'ha vist ampliada per la construcció de l'Institut Angeleta Ferrer, mentre que en el mateix període s'edifica­ven tres centres privats i s'amplia-

F.lllibre reflecteix elcontingut de la MnW· < / nsenyament l-OK) \ I

va les línies d'alguns ja existents. Aquest fet juntament amb que s'­hagi aprovat "un plantejament que comporta el creixement immediat de la ciutat sense cap concreció de les dotacions ni dels serveis" són el que, segons Barba, els ha impulsat a reivindicar actuacions com la cre­ació del quart institut.

Aymerich va coincidir en aquesta necessitat però no va compartir les afirmacions fetes, perquè "sempre hem prioritzat el sistema educatiu. però només es recorda el que es ne­cessita i no tot el que s'ha fet, com per exemple el parvulari de l'esco­la Collserola, l'escola de música o l'avançament del mapa escolar".

Centenars de persones van assistirà la celebració ah seu del CPA. FOTO: X. L

L i t e r a t u r a

La duresa i l'humor de 'Bit­llet d'anada i tornada' duen Gemma Lienas a Sant Cugat

El psicòleg Ferran Sa/murri va acompanyar l'autora durant la presentació F: X. /..

A. B. M. - Sant Cugat -

F.Is temes durs continuen pre­sents a la trajectòria literària de l'autora barcelonina Gemma Lie­nas. Després de la droga, la mar­ginació social, o el divorci, el da­rrer: una malaltia com l'anorèxia, de la qual es va parlar dimarts a la tarda a la llibreria L'Amic Imagi­nari, amb motiu de la presenta­ció de la darrera novel·la de l'es­criptora.

El seu títol és Bitllet d'anada i tornada i explica l'experiència d'una noia que per imposar-se una dicta molt estricta per aprimar-se passa a ser internada en un hos­pital on provaran de fer-li enten­dre que està malalta i que el seu malhumor i la seva insociabilitat provenen de la seva afecció.

"íís un tema molt dur" comen­ta l'autora a Els 4Cantons "però el llibre està escrit amb una mirada amable i també amb un cert sen­tit de l'humor, perquè és la meva manera d'anar per la vida".

Aquests qualificatius els va com­partir el psicòleg Ferran Salmu-rri qui va anar més enllà tot afegint que "malgrat que es tracta d'una malaltia que destrueix la vida de­ia persona i també la dels que l'en­volten, el llibre ha quedat mag­nífic, i ben plantejat perquè es fa molt passable però t'acaba infor­mant perfectíssimament del que s'està parlant".

Per a escriure aquesta primera obra des del seu trasllat a Estras­burg, Lienas es va documentar molc xerrades amb un cap de psi­quiatria d'un hospital barceloni-ní, amb un psicòloga que fa terà­pia ambulatòria i llibres no només sobre l'anorèxia sinó també sobre la seva -sovint-companya de viat­ge, la bulímia.

La presentació al municipi d'a­questa obra enceta la línia que, segons les seves responsables, Carme Serret i Camino Echeva-rría, seguirà l'establiment santeu­gatenc. La propera serà a l'abril, amb la darrera obra d'un autor lo­cal, Pere Formiguera..

ELS<Í CANTONS Divendres, 5 de març 1999 Societat 21

C e r t à m e n s

Èxit de participació en el 5è Trofeu de Balls de Saló "Ciutat de Sant Cugat"

Un total de 506 parelles consagren el torneig com un dels més importants del circuit

A.D.B

El Pavelló municipal d'esports de la Rambla del Celler es va con­vertir aquest cap de setmana en l'escenari del 5è Gran Trofeu de Balls de Saló "Ciutat de Sant Cu­gat", organitzat per l'Escola de Balls de Saló Sant Cugat.

Un certamen que any rera any se supera, i que enguany, ha ba­tut "un nou rècord nacional", com afirma un dels organitzadors, Jesús Curto, en rebre la participació de 506 parelles de ballarins.

"Podem assegurar un èxit rotund en el campionat d'aquest any en nombre de públic i participació", afirma satisfet Curto.

De fet, i segons va explicar Cur­to, el Trofeu de Sant Cugat ja està consolidat a nivell nacional, i pro­va d'això és la inauguració d'una tercera pista de ball, i la presència de cinc jutjes internacionals per pista, "senyal d'un bon nivell de ball".

Les parelles van començar a tre­pitjar la pista diumenge a les nou

Centenars de santcugatencs van desfilar per la graderia del Pavelló per gaudir de /'

del matí, i per categories i moda­litats, llatins i estàndards, es van moure al ritme de vals, bolero, tango, Txa-txa-txà..fins tocada la mitja nit.

La manresana Karina Rubio i el tortosí Eduard Casasampere és van fer amb el podi en la màxima categoria, adult 1A, en la modali­

tat de ball llatí. Aquesta és la cin­quena vegada que la de Manresa guanya al primer premi del Trofeu de la ciutat, que en passades edi­cions va compartir amb el seu germà.

En la mateixa categoria però en la modalitat d'estàndards, Joan Cayuela i Marcina Cecchini van

'espectacle de música i dansa. FOTO: O.B

aconseguir el primer guardó. D'altra banda, dissabte al vespre

l'Escola de Balls de saló Sant Cu­gat va celebrar el seu 10è aniver­sari amb una festa en què van ba­llar tots els alumnes de l'Escola. L'exhibició dels ballarins russos Olga i Alexander Zenkevic va ser el colofó de l'acte.

Xerrades, debats, concerts i exposicions reivindiquen

durant dues setmanes el paper actual de la dona Diferents activitats commemoren a Sant Cugat el Dia de la Dona Treballadora

ANNA BORAU

Ara fa exactament noranta anys que cent vint-i-nou dones van mo­rir asfixiades durant l'incendi de la fàbrica on treballaven. Era a Chica­go, i s'hi havien tancat per reivin­dicar més seguretat al treball i mi­llors condicions laborals.

D'això, dilluns en farà quasi un se­gle, un segle i mig des dels primers moviments de les sufragistes que demanaven el vot per a la dona. Els col·lectius femenins (que no ne­cessàriament feministes) i també al­guns de masculins continuen com­memorant-ho a nivell mundial.

A Sant Cugat, malgrat alguns sec­

tors que assenyalen que seria molt més correcte celebrar aquests tipus de reivindicacions durant tot l'any (a poder ser amb el mateix ressò so­cial), són nombroses les activitats que -tant Ajuntament com entitats i col·lectius- han organitzat.

I la commemoració comença aquest vespre, amb el concert de Lucky Curi i Laura Simó que es farà a la Casa de Cultura i que es convoca tradicionalment des de l'à­rea de Serveis Personals, igual que -per segon any- l'exposició del Pre­mi Donart que s'inaugurarà el ma­teix dilluns, i de la taula rodona so­bre la dona i l'art que hi ha convocada per al dia 17.

Però no seran les úniques cites.

Durant el cap de setmana, el grup de Dones de la Creu de Sant Blau han convocat diferents activitats, des de xerrades fins a exposicions, passant per representacions teatrals.

>I el mateix Dia de la Dona, di­lluns dia 8 de març, hi ha progra­mats diferents actes. Ja durant el matí alguns centres d'ensenyament de la ciutat faran algun debat. Xe­rrades, orientatives, provocatives o senzillament per analitzar la situació actual que es veuran reflectits, con­tinuats. Per exemple a la tarda hi ha una xerrada a la Casa de Cultura convocada per Maulets que comp­tarà amb la participació d'Assump­ta Mir-advocada del col·lectiu Fon-tanella- i de Sílvia Alvarez -del

departament d'Antropologia de l'UAB-. A les 21:30 hores, l'Ateneu acollirà

el debat del Crup de Dones. Una trobada que,sota el títol de "La Dona a finals del segle XX" pretén fer una repassada a la vida privada i pública de la dona en el món actual. Per fer-ho, comptaran amb la parti­cipació de Maria Dolors Renau -psi-copedagoga, cap del Gabinet Eu­ropeu d'Integració i Solidaritat- i de Marina Subirats -Càtedra de socio­logia de I'l 'AB i exdirectora de l'Ins-titutode la Mujer-.

També dimecres, dia 10, se cele­brarà una xerrada convocada pel PSC local: durà el títol de Dona i Ciutat'l encetarà un cicle de debats.

Frederic Bau crea el primer pastís dolç de Sant Cugat

A. B. M.

Pa de pessic cruixent, amb pin­yons torrats i grans d'anís verd, amb mousse de xocolata del Ca­rib per sobre i amb una mousse de caramel i de vainilla amb com-pota de taronges xineses envolta­des per una pasta de magdalena també amb sabor i grans d'anís verd.

Aquests són els ingredients del pastís Sant Cugat. Un nou dolç molt gustós i lleuger creat pel mestre pastisser francès Frederic Bau, qui reconeix haver-se inspi­rat en el sabor de la tradicional coca catalana, producte artesà que, en paraules de Bau "li agrada molt". Aquest nou pastís, neix amb projecció internacional -el seu creador afirma que el conti­nuarà fent allà on vagi- i avalat per pastissers de qualitat: els deu "alumnes" d'un curs que ha comptat amb la participació de mestres pastissers francesos.

Aquesta trobada, organitzada a Vil·la Sàbat dilluns i dimarts pas­sats, tenia com a objectiu, segons el pastisser fancés "orientar les creacions cap a la pastisseria d'es­tiu, per continuar fent servir la xo­colata com a producte base, però sense que el resultat resulti em­bafador". Per al pastisser, i tam­bé per al seu amfitrió, el santeu-gatenc Jaume Sàbat, els pastissers s'han de començar a mentalitzar que cal fer servir "més tecnologia de pastisseria, tant en les barre­ges de les receptes, com en les tècniques que s'hi empren, tenint molta cura tant del procés com de l'interior del producte elaborat", en paraules de Frederic Bau, qui pensa que "s'ha de deixar de ser simples manufactors i ennoblir aquest ofici buscant noves crea­cions", no només noves sinó tam­bé originals.

Per a Sàbat aquests tipus de cur­sos (és el segon que organitza) són molt útils pels artesans perquè "els viu molt més, els treballa, s'embruta les mans... que és com realment s'aprèn i es millora"

El proper curs serà a l'abril. Ver­sarà sobre la gelateria i serà im­partit també per mestres pastis­sers de Varhona, una pet i ta empresa xocolatera situada al sud de Lvon.

CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

[digital £/ teu distribuïdor de cameres P°mí i material digital Kodak a Sant Cugat

Ofertes recomanades

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a Z00M et donem ta màxima qualitat i el millor servei!

U n a neteja anual graturta durant t ies anys valorades e n I E Ï J O O O ptes.. Nikon Pronea 6001 i objectiu 24-70 mm

7 9 . 5 0 0 p t e s . (1va inclòs) Nikon F50 i objectiu 35-80 mm

6 0 . 6 0 0 p t e S . (h/a inclòs)

22 Societat ELS /CAIVIONS Divendres, 5 de març de 1999

La r a d i o g r a f i a

GRUP MEDITERRÀNIA DE LA UNIÓ

La dansa popular i tradicional és una eina bàsica per mantenir la identitat i les

arrels d'un poble

Ballant amb la Terra

Entitat: Grup Mediterrània de la Unió. Any de fundació: 1994. Integrants : 50 Seu:: La Unió Santcugatenra Di­marts i dijous a les 10 de! vespre.

M O N T S K SANT

- Sant Cugat -

El ball i la música són una de les manifestacions mes arrela­des en l'home i una de les arrels cul turals més fortes. Des de sempre el poble ha expressat les seves vivències costums i ritus més estimats a través de la dan­sa, la representació, el cant i la música.

Antics rituals de la vida primi­tiva, la caça, la collita, la fertili­tat o la lluita s'expressen a tra­vés de la dansa i el cant i són la fórmula per propiciar la comu­nicació amb els esperits primi­genis, i això és així en totes les cultures desde les més primiti­

ves a les més noves. La força de la identitat d 'un

poble i la seva permanència està molt directament relacionada amb la conservació de les for­mes tradicionals tant de la dan­sa com dels costums i relats an­tics.

Des del segle passat a casa nos­tra les danses tradicionals es guarden, tu te len i t rasmeten gràcies als agrupaments de dan­saires anomenats esbarts.

Als anys seixanta existien es­barts a quasi totes les poblacions d'una certa importància dintre del nostre territori, alguns de molta anomenada i amb una fei­na forta i molt reconeguda com el ja mític esbart dansaire de

Rubí o l'esbart Verdaguer El Grup Mediterrània és un es­

bart integrat dintre de La Unió que es dedica a recollir, ensen­yar i difondre el ball tradicional català. Fundat com una agrupa­ció per oferir una oportunitat de continuïtat als joves balladors que sortien de l'escola de dan­sa de l 'Esbart Sant Cugat i al qual no podien donar continuï­tat durant un temps van tenir la seu al mateix local de l 'Esbart però va separar-se'n a principis d'aquest any per passar a inte­grar-se a La l^nió. HI grup té com a objectiu prioritari difon­dre la dansa tradicional catala­na però donant-hi un cert caire nou i innovador per poder-la in­

tegrar en coreografies més ex­tenses que no en el simple ball

Les seves produccions per ara es basen molt especialment en les coreografies de Salvador Meló i han refet alguns dels seus muntatges de més èxit i cone­guts com les impressions cam­peroles o el muntatge de la po­pular Festa Major de principis de segle, un muntatge on no fal­ta cap personatge dels més tí­pics d'un ball d'envelat d' aquell temps des del popular "globero" fins el nen mimat o la joveneta vigilada curosament pels seus pares.

El grup s'ha presentat amb èxit a Sant Cugat, Sants, Te ­rrassa i Cerdanyola.

&S4CANTONS Divendres, 5 de març de 1999

GRUP MEDITERRÀNIA DE LA UNIÓ

Societat 23

La r a d i o g r a f i a

Entre els seus projec­tes es troba el de

coreògrafiar la músi­ca de I Elèctrica

Dharma

Nous projectes i muntatges M. S.

- Saat Cagat •

Encara que el Grup Medi­terrània pugui ser un altre es­bart la filosofia del grup, però, vol ser molt innovadora i nova dintre del -món dels esbarts dansaires. Sense deixar de pet­ja el que és el món de les dan­ses típiques i tradicionals del Principat i respectant sempre els passos i els components de la dansa tradicional, volen in-tegrar-les en coreografies molt més grans i complexes fent que les vetllades no siguin un simple catàleg dels diferents balls tradicionals i coneguts. El Grup Mediterrània vol que

les seves vetllades siguin un seguit d'escenes que englobin diferents balls i recrein el que podia ser una escena de camp o una festa o una escena que parli dels camperols i el seu món de treball i festes o dels pescadors i el seu treball al mar.

El grup Mediterrània té molts projectes i moltes il·lusions per tirar endavant la trentena llar­ga de joves balladors i la quin­zena d'organitzadors treballant de valent per posar-ho tot a punt i muntar noves coreogra­fies. La feina és molta en tots els camps.La major part del vestuari del grup és cedit per l'Esbart i els falten alguns ves­

tits que poc a poc es van fent moltes vegades ells mateixos amb zel i molta il·lusió.

Fins ara les coreografies i els vestuaris que han presentat es­tan basats en la majoria en els dissenys de Salvador Meló però en noves coreografies vo­len obrir-se a nous dissenys i muntatges. També volen obrir les opor­

tunitats als més joves tot for­mant grups de balladors més joves i de nens oer poder fer planter i donar continuïtat al grup, ja que són conscients que el ball és una feina dura i que a una certa edat els balladors pleguen però tot s'anirà fent a poc a poc per tant que el grup

Mediterrània pugui ser un grup estable i fon dintre de la Unió. Mediterrània té clar el seu ob-jetiu: crear noves fórmules co­reogràfiques i recuperar el ball tradicional català per donar-lo a conèixer i ensenyar els joves a estimar el ball tradicional.

Un dels seus projectes més volguts per ara és la prepara­ció d'una coreografia per a la música de la Companyia Elèc­trica Dharma acompanyada d'orquestra. Una coreo­grafia que serà un homenatge a Esteve Durant, el malaurat component de la Dharma mort fa un temps en plena joventut.

El projecte és de gran enver­gadura, ja que implica un mun-

tatje de dansa nou de trinca amb noves escenografies, pre­sentacions, un nou vestuari i una coreografia totalment nova creada per respondre a la par­ticular música de l'Elèctrica. Una música,per altra banda,

que basada en la música més tradicional de Catalunya, que es recrea i barreja de nou en uns muntatges plens de fanta­sia amb una gran incidència de nous instruments i nous sons.

Es en síntesi e\ mateix que el Grup Mediterrània vol fer amb les seves coreografies de dan­sa, donar un nou format i vida al contingut de les danses de sempre per fer-les més atrac­tives i més noves.

24 Societat ELS4 CANTONS Divendres, 5 de març de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

FAVES PER A TOTHOM L'àvia, la néta i fins i tot el gos! Tots duen la fava que commemora el dia de Sant

Mediren una clara evidència de com sent el poble santcugatenc aquesta diada festiva. A cada racó de l'esplanada del Miracle, hom va poder descobrir que la

llegenda de Sant Medir està encara present a les ments de gran part dels ciutadans de Sant Cugat i també'de Barcelona. La fotografia n 'és la millor mostra.

Pàgines 17 i 18. Foto: XAVILARROSA

MOURE L'ESQUELET AMB LA MILLOR GRÀCIA Es el que van fer les 506 parelles que el cap de setmana

passat van participar al V Gran Trofeu de Balls de Saló Ciutat de Sant Cugat. Una darrera l'altra, les diverses

parelles van moure's, excepcionalment bé, al so dels ritmes llatins i estàndards. Tot un deliri per la vista

i per la sana enveja. Pàgina: 21. Foto: OSCAR BENITO.

LA TERRA DE SANDRA PENA Els amants de l'art tenen una trentena de raons per visitar la

sala IM Terra de Mercantic. 37gravats realitzats amb la tècnica de l'aiguafort, monotips i linòleum, obra de la santcugatenca

Sandra Pena. La mostra, sota elt'úolde Contradiccions, juga amb el blanc i el negre, el buit i el ple. Una exposició per admirar, reflexionar i, alhora, donar una oportunitat a una jove artista.

Foto: OSCAR BENITO.

OLÉ, ÉS EL DIA D'ANDALUSIA

El famós vi d'honor i la ballada de sevillanes són les dues notes que en sonar a Sant Cugat ens avisen que ha arribat el Dia d'Andalusia i això vol dir que el CPA està de

festa grossa. Desenes de membres de l'entitat andalusa van aplegar-se el cap de setmana passat entorn les seves velles tradicions en un desplegament de folklore, no

exempte d'un bon grau de convivència amb el poble santcugatenc. Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA

HS4 CANTONS Divendres, 5 de març de 1999 Societat 25

L A S E T M A N A EN IMATGES

HISTÒRIES DEL MONESTIR A banda de tot el patrimoni i el valor arquitectònic, cultural i

històric, les parets del monestir amaguen també mil i una històries i anècdotes recopilades al llarg de centenars d'anys de presència a la nostra ciutat. Algunes de les més curioses les va repassar l'hisoriador local Joan Tortosa en la tertúlia que

va oferir dilluns al Mesón. L'acte, organitzat per CDC, va despertar somriures i sorpreses.

Pàgina: 42. Foto: XAVI LARROSA.

EL DOLÇ PLAER DE LA PASTISSERIA Frederic Bau, un dels millors pastissers del món, acaba d'impartir un curs de pastissria a la Vila Sàbat. Entre suvre, xocolata o crema catalana, el creatiu

francès ha tingut temps no només de descobrir als alumnes alguns dels seus més preuats secrets sinó que a més, ha creat un pastís que ha anomenat de Sant

Cugat. A ra la nostra ciutat és encara més dolça. Pàgina: 21. Foto: XAVILARROSA.

QÜESTIÓ D'EDUCACIÓ Ls iniciatives i activitats sempre sembla que adquireixen una major rellevà nia si els seus resultats es poden plasmar en un

llibre. I això és precisament el que ha aconseguit la Coordinadora de l'Ensenyament Públic de Sant Cugat que aquesta setmana ha vist publicats els resultats de la Mostra d'Ensenyament que va

celebrar l'any passat. Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA.

mobles

carre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

26 Societat tcetè^A l Q S - Í C A N I O N S Divendres, 5 de març 19W

I m m i g r a c i ó

Sant Cugat perd la majoria dels seus immigrants magribins en dos anys

En canvi, cada cop treballen mà nord-africans al municipi

MÒNICA BKRNABÉ

- Sant Cagat -

El 1947 a Sant Cugat hi havia 131 immigrants magribins, d'a­cord amb un informe de la Cà­tedra l l N K S C O s o b r e la Pau i els Drets Humans. Actualment només queden a la ciutat vuit famílies, que sumen una qua­rantena de persones, segons l'or­ganització Vallès Sense Fronte­res. La majoria dels estrangers procedents de la ribera sud de la Mediterrània han marxat a mu­nicipis propers on el preu de la vivenda és més econòmic, com Rubí i Terrassa. Per contra, a Sant Cugat cada cop treballen més immigrants del Magrcb.

Kn només dos anys, uns 90 nord-africans han marxat de Sant (lugat, mentre que paral·le­lament ha crescut el nombre dels que hi treballen. Els ho­mes estan empleats sobretot a la construcció i la jardineria, que són sectors que han adquirit es­pecial força a Sant Cugat amb el ràpid creixement urbanístic del municipi i la creació de no­ves zones verdes. Les dones, en canvi, són treballadores de la llar i sovint dormen a la casa on tre­ballen i resten a Sant Cugat de dilluns a divendres.

Les poques immigrants ma-gribines que viuen a Sant Cu­gat, també treballen a la ciutat fent aquesta mena de feines, però a diferència de les que ve-

/-.// l'ai tuiil'ilai. a Snnt Cugat, nen d'altres municipis, tornen a casa seva a dormir. Els homes, en canvi, difícilment tenen fei­na a Sant Cugat, tot i que, en general, també treballen en la construcció, la jardineria i 1'-hosteleria. Solen realitzar tre­balls temporals i tots estan do­cumentats, segons Vallès Sense Fronteres.

"La majoria de les consultes que rebem dels magribins de Sant Cugat són per renovar el permís permanent de treball", diu Núria Alcalà, responsable de l'àrea de migracions del sin­dicat Comiss ions Obre re s al Vallès Occidenta l . El permís permanent de treball dóna dret

només viuen una quai antena de miid-afnuin·, FOTO: ELS 4 CANTONS. als immigrants d'aquesta pro­cedència d treballar durant cinc anys , però per teni r accés a aquesta documentació, han d'­haver demanat prèviament tres permisos de treball més.

El primer permís de feina que el Govern espanyol concedeix a un immigrant nord-africà és per una durada d'un any i no­més es pot aconseguir si el sol·li­citant disposa d'un contracte de t rebal l o pot demos t r a r q u e compta amb una oferta de feina a l'Estat. Un cop vençut aquest permís, l ' immigrant pot obte­nir-ne un altre per a una vigèn­cia de dos anys (sempre que continuï tenint una feina), i un

tercer per a tres anys més. Un cop acabat aquest procés,

els magribins poden aconseguir un permís de treball permanent, que malgrat el seu nom, només té una vigència de cinc anys. A diferència de la resta de permi­sos, però, l'immigrant pot obte­nir aquesta documenació enca­ra q u e en el m o m e n t d e demanar-la estigui a l'atur i no tingui feina. L'embolic de re­novar paperassa periòdicament només acaba quan l 'estranger obté la nacionalitat espanyola. Els nord-africans la poden acon­seguir després de residir de for­ma legal a l 'Estat espanyol du­rant un mínim de deu anvs.

Sabia que..J

gers trobin feina* perquè pocs empresaris e m a dis­posats a esperar tan temps per contractar un treballa­dor.

• Alguns empresaris s'apro­fiten d'aquesta situació i extorsionea ais «amigr ants obligant-los a pagar una de» terminada qitandtatde di­ners, acaavi de resgrvar-los una plaça dè tfd^4arj»tt — el més de mig any <pje tar­den ete tràmits per acortse-gair un permís íafiaraL

• Ei Govern <?entral ha in­vertit $.$80 milions de pes­setes des de 1993 en cons-mrir ima tftaot de filferro entre h frontera que sepa-taCteata. aa&bel Marroc. La

^ &o ha acon-^Ht$rlad*ím~

segatrun

La v i n y e t a

Il·lustració publicada a EI Pafs el 19 de juny de 1996

Els immigrants, només quan interessen A N T O N I O PERALTA I I O R D I PASCUAL

(...) El fenomen dels movi­ments migratoris cap els països de capitalisme central és, te­nint en compte les expectati­ves demogràfiques i desenvo­l u p a m e n t , imparab le . L e s dècades dels vuitanta i dels noranta han estat especial­ment nefasta per als països del Tercer Món. Les desigualtats, lluny de disminuir, no han fet res més que augmentar, tant a nivell de renda per càpita com d'inversions.

El continent europeu, en ge­neral, que s'està conformant com un búnquer de privilegis econòmics i polítics, és el des­tinatari principal de gran part d'aqusts moviments migrato­ris. L'Estat espanyol no fuig a aquesta tendència, tot i que el fenomen de la immigració si­gui, aquí, força recent.

A banda dels atractius de la resta dels seus socis comuni­taris, el territori espanyol pre­senta unes condicions espe­c i a l m e n t p r o p í c i e s per a l 'entrada de treballadors no europeus, a causa del seu ex­tens litoral, que és una fron­tera amb el Magrib.

Paradoxalment, però, i mal­grat les elevades taxes d'atur que hi ha a l'Estat, els treba­lladors immigrants troben fo­rats dins el mercat laboral per poder treballar. A diferència d ' a l t r e s pa ïsos e u r o p e u s (França, Alemanya, el Regne Unit, etcètera) que van rebre la majoria de la seva població immmigrant abans de 1973, bona part dels estrangers del Sud han arribat a l'Estat du­rant els darrers 20 anys

Per tant, el fluxe d ' immi­

grants que es van adreçar a la resta de països corresponia a un context d'expansió econò­mica, en què els treballadors estrangers ocupaven els llocs de treball de menor qualifica­ció i remuneració.

En canvi, en el cas espanyol, l'entrada de mà d'obra estran­gera ha coincidit amb la seg­mentació i precarització del mercat laboral arran de la cri­si del s is tema econòmic. A l'Estat, la immigració del Ter­cer Món ha proporcionat força de treball a aquells sectors que, per efecte de la crisi, es van veure abocats a la immer­sió parcial o total de la seva activitat productiva.

Fragment publicata El País. Antonio Perata és antropòleg, i

Jordi Pasqual, sociòleg.

HS4CANT0NS

Economia Divendres, 5 de març de 1999 11

L a b o r a l

Sant Cugat es fa ressò de la reivindicació socialista de la jornada de 3 5 hores

Les seccions sindicals locals coincideixen a assenyalar que disminuiria Fatur

ANNA BORAI -

- Sant Cugat -

Aquesta setmana la reivindica­ció, ja veterana des del sector sin­dical, d'una jornada de treball establerta de 35 hores setmanals ha tornat a ser notícia. La XVIII Reunió del Cercle d'Kconomia a Sitges i la petició davant dels re­presentants del govern estatal tant per part del candidat socialista. Josep Borrell, com de la ministra de Treball francesa. Mart ine Aubry, ha posat la reducció labo­ral al punt de mira.

Des de Sant Cugat, la notícia ha estat ben rebuda. lant els sectors sindicals com alguns directors d'empreses de treball temporal (K'IT) de la localitat han apuntat les enormes possibilitats que tin­dria el nou sistema.

"De fet" explica Ferran Cabe-zuelo -secretari general de la sec­ció d 'Administració Local de l ' G T a Catalunya- aquest és un tema que fa temps que s'està rei­vindicant i que seria molt favora­ble no només a nivell local, sinó

també a nivell general". Tant Cabe/.uelo, com Francesc

Garcia, secretari d'Acció Sindical a la secció d'Administració públi­ca de (X l.OO, coincideixen a as­senyalar que a Sant Cugat no s'està efectuant de manera molt extensa aquesta nova organitza­ció del treball, "només amb con­venis molt concrets en determi­nades empreses" afirmen.

Per als representants sindicals santeugatencs, és l'administració la que hauria d'afavorir i poten­ciar aquesta estructura i seria "un exemple a seguir" el dels ajunta­ments catalans que ja l'apliquen.

Segons Garcia, "a França es va haver d'implantar per decret i ha quedat demostrat que es redueix l'atur de manera considerable. Aquí a l'Fstat no hauria de ser im­posat, però s'hauria de trobar la manera de poder-ho aplicar".

Aquesta disminució de la taxa de desocupació implicaria per via directa més moviment de perso­nal, fet que s'observa des d'alguns sectors amb gran optimisme.

"Seria positiu per als treballa-

Cabezuelo defensa lapoteiiriaàó de Iti rrdiiaii/ de ftijunuid/i li/lmuil /• A /.

dors" afirma Antoni Aguilera, di­rector de Sio (empresa de treball temporal), "i una reducció com aquesta de la jornada podria sig­nificar la dignificació d'aquestes hores treballades, i una agilitza-ció que les E T T podríem pro­porcionar".Hi ha altres, però, que no ho veuen tan clar, com és el

cas del Director d'Opperacions de Manpower ( E T T ) , Ramon Casabona, qui opina que "el mer­cat laboral és tan complexe que resulta difícil preveure quines conseqüències tindria una apli­cació generalitzada i per llei d'u­na jornada de 35 hores setma­nals".

UGT guanya les eleccions per al comitè a TVE a Sant Cugat

A. B. M. - Sant Cugat -

Dilluns es van celebrar les eleccions sindicals per al comi­tè de Televisió Espanyola a Ca­talunya, comicis que han reno­vat a l ' G T com a secció més votada.

Els resultats, doncs, han con­format un comitè format per vuit delegats d T G T , sis de CC.OO, quatre d'AF'LI, dos d 'SPCi u n d e l C S I F .

Ambdues forces p r eponde ­rants han valorat les eleccions com a positives, tant pel de­senvolupament tranquil de les votacions com per la coincidèn­cia en els plantejaments d'ac­tuació. que posen a l'aclariment de la situació imperant com a prioritat màxima.

"El més important serà acon­seguir que s'estableixi una di­recció que no sigui provisional" afirma Jordi Balius (CC.OO), amb el que coincideix Juan Ma­nuel Hidalgo ( U G T ) qui va més enllà tot explicant "que és perillós per la situació futura d'aquesta planta, no tenir nin­gú que ens representi amb fer­mesa davant la direcció gene­ral".

O F E R T A D E T R E B A L L

BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria de la Fundació "La Caixa" Serveis d'Estudis, de Beques d'ampliació d'estudis als EUA convocatòria 1999. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.404.67.35

Convocatòria de la Fundació' "La Caixa? I Britteh Cotmca, de Seques "La Caixa* I el Üri8sh Councfl per ampliar estudis a Gran Bretanya, convocatòria 1969. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15,08028 Barcelona. Telèfon: 93,404.67.35

Convocatòria de la Fundació "La Caixa", Deutscher Akademisher, de Beques "La Caixa" per ampliar estudis a Alemanya. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.404.67.35

Convocatòria de l'Agència Espanyola de Cooperació IntemactonaL Ministeri d'Assumptes Exteriors, os 360 beques Mutis per a estudis de doctorat à Espanya. Sol·licituds: fins ai 15 d'abril de 1999. S'hauran de presentar a tes ambaixades, consolats o oficines tècniques de cooperació d'Espanya al pafs d'origen del sol·licitant.

Convocatòria de The British Council, de Beca breu per a jove erudit o estudiant universitari. Anglo - Catalan Society Scholarship1999. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, carrer Amigo, núm. 83, 08021 Barcelona. Telèfon: 93.209.63.88. Fax: 93.202.31.68.

per*eafit2»res$udfe de postgraua països dlberoàmerica i Portugal. Sol·licituds: Uns ai

(3at«ics.mJnr 4.28040 Madrid.

Convocatòria de la Fundació "La Caixa" i Ambassade de France a Espanya, de Beques "La Caixa" i el Govern Francès per ampliar estudis a França convocatòria 1999. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.404.67.35

Convocatòria de la Fundació 'La Caixa", serveis d'estudis, de Beques "La Caixa* d'ampliació estudis a Canadà. Sol-Ec&trJs: finsal $1 de juny de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15,08028 Barcefona.Telèfon: 93-404.67.35

Convocatòria del Ministeri de Sanitat i Consum, de Beques de formació en investigació, BEFI. Sol·licituds: fins al 18 de març de 1999, al carrer Sinesio Delgado, núm. 6,28029 Madrid.

Convocatòria del Ministeri de Sanitat i Consum, d'Ajuts del programa d'investigadó i fORnaeió de l'Instituí de Salut Cartes iil pera 1999. Sol·licituds: fins al 8 de març de 1999, ai carrer Sinesio Delgado, núm. 6,26029 Madrid,

Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, Agència Espanyola de Cooperació Internacional, d'Ajuts per a lectors d'espanyol a les universitats d'Armènia, Camerun, Xina, Costa d'Ivori, Croàcia, Eslovènia, Gabon, Geòrgia, Ghana, Kazatjstan, Madagascar, República Federal Iugoslàvia, Ex República Iugoslava de Macedònia, ERYM, Rússia, Senegal, Ucraïna, Iran, Belarus, Kirguistan i Uzbekistan per al curs acadèmic 1999-2000. Sol·licituds: fins al 13 de març de 1999, a l'avinguda del Reis Catòlics, núm. 4, 28040 Madrid. Telèfon: 91.583.81.00.

Convocatòria del Ministeri de Sanitat ï Consum, de Beques BAl Sol·licituds: ai carrer Sinesio Madrid.

CONSTITUCIONS I CONVO­CATÒRIA DE JUNTES

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Rimerca Construccions, SL. Objecte social: tota classe de negocis, operacions, actes i contractes relatius a finques rústiques, etc.

18 de març de 1999, i, núm, 6» 28028

Barberà del Valies: Constitució de Fempresa Mensa Barberà, SL. Objecte social: servei de missatgers.

Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Sitpusant, SL. Objecte social: gestió de patrimonis compra - venda i administració de tot tipus de finques urbanes, etc.

Ftubí:

Traçar, SL Objecte social: fabricació d'estructures metàl·liques, etc

Rubí: Constitució de l'empresa Construcciones y Refoimas Tresde, SL. Objecte social: La construcció i realització d'obres de reformes d'habitatges, etc.

Sant Cugat dei Valies; Constitució de rempresa SG Quatre Construccions, SL Objecte social: ta realització per compte propi i aliena de tota classe d'obres i construceíQna, etc.

Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Mieto Carretero, SL. Objecte social: fabricació, venda i distribució de pa i els seus derivats, etc.

DEP Selecció d Informació Oficial

28 Economia ELS /CANTONS Divendres. 5 de març de 1999

LES EMPRESES: MC DONALD'S L'any 1955 va néixer el primer Me. Donald's. Fa dos anys a Sant Cugat s'instal·lava el primer restaurant d'aquesta multinacional en forma de Franquícia. Els franquiscats reben un entrenament bàsicament pràctic. Comencen fent hamburgueses i amb el temps por­ten un equip de treballadors, dirigeixen torns. Durant nou mesos coneixen el terreny.

Laurent Peleval, Franquiàat

"Som mundials però estem molt ben integrats al nostre entorn •>•>

(ii.òRi \ FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

- Vo^tí-s fornien part del tei­xit econòmic i comercial d 'a­r r e u . Tant a F ranca , com a D i n a m a r c a . Russia o Japó sempre hi ha el somriure d'un pallasso esperan t , oi?

- Aquest és una mica el desa­fiament de Me. Donald's. En certa manera vol ser el restau­rant mundial, arreu trobaràs el mateix servei, producte, la ma­teixa qualitat, il·lusió i simpa­tia. ü n altre dels secrets del nostre èxit recau en el fet que com a empresa i treballant dia a dia ens integrem a la comu­nitat. Tots els nostres treballa­dors són gent tant de la ciutat, com de Rubí o Cerdanyola i els clients en molt poques ocasions són turistes. . . Jo crec que el gran èxit ha estat tenir la capa­citat per reunir aquestes dues coses, dir que som el restaurant mundial podent assegurar per altra banda que al Me. Donald's del teu poble segur que hi co­neixeràs algú. Som mundials però estem molt ben integrats al nostre entorn.

- Com és el santeugatenc que consumeix els seus produc­tes? - El nostre públic objectiu són

les famíl ies . A M c D o n a l d ' s

sempre hem tingut una atenció especial cap als nens. Hls nens són els nostres amics i els nos­tres millors c l ients . A Estats Units quan va néixer aquesta empresa hi havia un tipus de restaurants més per adolescents, per la gent jove. El fundador de Me. Donald's va adonar-se que no hi havia restaurants on els nens vulguessin anar i on poguessin emportar-se els seus pares.

— I això es tradueix en . . . - Molta canalla. A les tardes

tenim sovint aniversaris. És un servei, també, perquè estic se­gur que moltes mares agraei­xen poder -ho celebrar a Me. Dona ld ' s i no a casa. T e n i m unes noies formades per aten­dre als nens, per jugar amb ells, fer-los-hi el menjar... Tenim un regal per al nen que fa anys, hi ha decoració especial... però tal i com et deia, a Me. Donald's segons el dia o l'hora podràs tro­bar gent de totes les edats, de tots els mitjans socials, de tots els nivells econòmics i estudis. No tenim un sol perfil de client

-Poder menjar una hambur­guesa des de les 11 del matí fins les 11 de la nit explica o provoca un canvi d'hàbits?

- Q u e jo sàpiga l'horari conti­nuat a Me. Donald's porta molt temps. Potser és un hàbit que

s'ha imposat des d ' E l A però és cert que el que procurem a M a Donald's és tenir obert cada dia de l'any. Tot i amb això no­saltres com a empresa ens adap­tem una mica a les necessitats del mercat i de la clientela.

— I què li sembla que dema­na ara la gent?

- J o estic convençut que aviat t indrem els Me. Morning, un bon vental l d ' e smorzars tan dolços com salats i que perme­tran obrir més aviat al matí. El fet que encara no el t inguem respon ni més ni menys a un

"El nostre públic

objectiu són les

familes.Sempre hem

tingut una atenció

espacial cap als nens"

t ema cul tural . A França, per exemple , els esmorzars s 'han estrenat fa 3 anys i fins llavors no van tenir-los perquè , com aquí, la gent usualment no sor­tia a esmorzar. En aquest mo­men t molta gent només pren un cafè o torrades i amb això ja

Deleval dirigeix el McDonald's del Ceníir Comercia! des de fa dos anys. !•': X.I..

passa tot el dia. - Què és un Me. Donald's? - Els 3 conceptes bàsics que

utilitzem per definir-nos són qualitat, servei i neteja. Procu­rem ser ràpids i també amables i simpàtics. Encara que a vega­des anar ràpid fa perdre una mica la simpatia o l'amabilitat, nosaltres treballem aquest fet a diari parlant i publicitant el somriure Me. Donald's. Inten­tem que els nostres clients tin­guin una experiència positiva i tornin.

La neteja també és fonamen­ta l . Es un d e l s m o t i u s pe l s quals treballem amb la cuina oberta , perquè la gent pugui comprovar des del mostrador que treballem en un ambient molt ne t i que cada dia es fa neteja a fons. Nosaltres també organitzem visites a Me. Do­nald's perquè els nostres clients puguin comprobar com treba­llem. La gent sol sortir molt im-presionada.

- Com es controla la quali­tat en 2 5 . 0 0 0 restaurant?

- l ' n inspec to r de Me. D o ­nald's ve de tant en tant a visi­tar-nos i a fer-nos auditoria de qualitat, a fer un control bas­tant extens del que s'està fent. Ell és el nostre contacte amb la multinacional. Com a Me. Donald's tenim l'obligació de tenir els mateixos productes, preus, qualitat i servei tant aquí com a Rússia. Arreu del món. Pensa que son milions de per­sones que mengen cada dia a un Me. D o n a l d ' s . Si no t in­guéss im aques t s controls de qualitat i de neteja impressio­nants tot això no s'hauria acon­seguit. A Espanya estem crei­x e n t mo l t í s s im p e r q u è Me. Donald's demostra dia a dia la seva qualitat.

Centrant-nos a Sant Cugat en aquest segon any de Me. Do­nald's hem venut un 30% més que el primer. I això sense qua­litat no s'aconsegueix.

Empreses

Un acte vandàlic crema la porta i l'entrada d'una

ETT santeugatenc a

A. B. M

l'na porta i una catifa cremades, i un local fumat són les conseqüèn­cies d'un acte vandàlic que va atemptar contra la seu de Sio, una de les tres empreses de treball tem-

w Selecció de Personal Orientació Professional Recursos Humans

::f "t^i^^^ii^i^^^^ Prevenció de riscosA«or*hte «xp:

Ma

M.SWMfío

poral(ETT)de Sant Cugat. No és la primera vegada que suc­

ceeixen aquest tipus d'accions con­tra determinats locals, i aquest "po­dria haver estat molt més greu", han comentat tant a la policia com des de la gerència de l'empresa, "perquè hi ha veïns vivint a sobre".

Segonts fonts polieials algun indi­vidu es va apropar a la seu de Sio en­tre les dues i les set de la matinada, amb una ampolla plena d'un líquid inflamable (que encara no han es­pecificat). Ampolla que va buidar per l'obertura de correu de la porta d'entrada després d'haver mullat també tota la porta. Seguidament va encendre un paper i va provar de prendre foc a l'establiment. "La sort" ha declarat a Els 4 Cantons José Manuel Montiel, membre de

Algú va provar de cremar la seu de l

la policia estatal, "és que duia poc

líquid a l'ampolla i no ha provocat

res de més intensitat. Mentre s'investiga qui en pot ser

el responsable, des de la gerència de l 'ETT han manifestat la seva indignació:" nosaltres no ho acabem d'entendre" afirma Antoni Aguile­ra, "no sé perquè ens posen a tots en

'empresa SIO. FOTO: X. IARR0SA el mateix sac quan nosaltres actuem seguint les directrius marcades per llei. i sempre tractem a tothom do­nant-los les facilitats de treball que podem". Segons el gerent, aquest ti­pus d'actes són fruit d'un desco­neixement sobre la feina que de­senvolupen les empreses de treball temporal.

Obert el termini per pagar l'impost de circulació

REDACCIÓ

Aquesta setmana s'ha obert el període de pagament per a l'im­post sobre els vehicles de tracció mecànica del municipi. Els sant-cugatencs podran abonar les quan­titats estipulades fins al dia 8 d'a­bril, ja sigui en efectiu, o amb xec bancari o en targeta de crèdit, tot i que l'Ajuntament també esta­bleix la possibilitat de fer-ho per telèfon trucunt al 010 i indicant el número de la targeta de crèdit o bé per domiciliació bancària. Segons l'Anuari Comercial d'Espanya de 1999 publicat pels Serveis d'Es­tadística de La Caixa, Sant Cugat compta actualment amb un parc mòbil de 26.587 vehicles, dels quals 22.873 són cotxes.

ELS-/CAIYION5 Divendres, 26 de febrer de 1999 29

Generalilal de Catalunya Departament d* Treball Servei Català de Col·locació

FONS ; SOCIAL :

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari oe! Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també ats te lè fon? 902 2211 11 i 902 22 10 44 o a qualsevol centre col·laborador del Servei

Els demandants perdonar-se d'alta al Servei as poden adreçar 9 qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

TÈCNIC/A D'AUTOMATISMES ELÈCTRICS Formació: FP2 (electrònica) o enginyeria tècnica. 3 anys d'experiència en el sector. Coneixements d'angles. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2 200 000 Municipi: Montcada i Reixac (VallèsOccidental).

Ref: 228926

MECÀNIC/A DE TELER Edat de 20 a 55 anys. 2 anys d'experiència en ei sector. Residència a la comarca. Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat: 2.300.000 Municipi: Navarcles (Bages).

Ref: 229404

PALETA Oficial de 2a. 1 any d'experiència en el sector. Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat 2.800.000 Murúctpi:Sidamon (Pla d'Urgell).

Ref: 229524

EXPERT/A EN 3D STUDIO per fer demostracions a un centre de formació

Formació: enginyeria o arquitectura superiors. 2 anys d'experiència en el sector. Jornada parcial. Sou brut anual aproximat: 4.500.000 Municipi: Sabadell (VallèsOccidental).

Ref: 230968 OPERARVÀRIA EN CADENA DE MUNTATGï Edat: de 24 «35 anys. EGB o ESO1 any dr experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi:Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 231222

TAUuADOR/A Edat: de 18 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. Residència almunkipi. Jornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2000.000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental).

Ref: 229839

2CAPSD'OBRES Edat: de 35 a 50 anys. Formació: FPl. 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat 4.000.000 Municipi: Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).

Ref: 230599 TECNIC/A D'AIRE CONDICIONAT

Edat. de 18 a 50 anys. Formació: EGB o ESO. 4 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat 2.200.000 Municipi: Girona (Gironès).

Ref: 229225

REPASSADOR/A Edat, de 18 a 55 anvs. Formació. EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència ai municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi:Terrassa (VallèsOccidental)

Ref: 229828

4PALETES Edat: de 25 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Albesa (Noguera).

Ref: 231142

LUCENCIAT/ADA EN FARMÀCIA Edat: de 20 a 25 anys. Formació: llicenciatura en farmàcia. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte en practiques de 6 mesos. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental).

MKCÀNIC/ADEREPARACIÓÍ MANTENIMENT DEMAQUTNÀRIAINDUSTRIAL

Edat: de 18 a 25 anys. Formació: FP2. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi Terrassa (Vallès Occidental)

Ref: 230244

MAQUINISTA DE MÀQUINAFLANA Edat: de 18 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència ai municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 229853

ENGINYER/A TÈCNIC/A MECÀNIC/A Edat de 24 a 30 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Castellbisbal (Vallès Occidental).

Ref: 2302*9 MECÀNIC/A DE GRUES HIDRÀULIQUES

Edat: de 20 a 50 anys. Formació: FP2 (mecànica). 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi.Granollers (Vallès Oriental)

Ref: 230563

EORMADOR/A DE QUALITAT Edat de 25 a 60 anys. Diploma tura universitària 1 any d'experiència en ei sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Sant Fost de Campsentelles (V. Oriental'

Ref: 229616 DELINEANT PROJECTISTA per a empresa d'automatismes

Edat: de 21 a 25 anys. Formació: diplomahtra. Coneixements superiors d'Autocad. Carnet Bl. Residència almunicipi. Sou brut anual aproximat: 2.000.1X10 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental)

Ref: 229729

MAQUINISTA DE MÀQUINA PLANA IOWERLOCÏ per a la confecció de roba de punt

Edat: de 25 a 45 anys. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Sabadell (Vallès Occidental).

Ref: 230480 MATRICER/A

Edat: de 23 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl ResUièncíaal municipi. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: la Llagosta (Vallès Oriental).

Ref: 229540

2MECÀNICS/IQUES AJUSTADORS/ES Edat: de 19 ;t 40 anys. Formació: FP2. Carnet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Castellbisbal (VallèsOccidental).

£«£231271

FORNER/A Edat: de 18 a 26 anys. F.GB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 229881 CUINER/A

Edat; d<? 30 a 50 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Camet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca, valorable. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi. Roda de Barà (Tarragonès).

Ref: 228961 Bar restaurant de Terrassa (Valies Occidental) c

2 ENCÀRREC ATS/ADES Edat de 18 a 30 anys 1 any d'experiència en el sector. . Coneixements de menjar ràpid. Carnet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca. Jornada laboral en règim de torns. Sou brut anual aproximat 2.100.000

Ref: 230523

2 MAQUINISTES DE MÀQUINA PLANA per a empresa de confecció

Edat: de 18 a 40 anys. Formació. EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Residència»! municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000,000 Municipi: Rubi (Vallès Occidental).

Ref: 229557

2 VENEDORS/ES per a empresa u assegurances

Edat de 2o a 45 anys. Formació: BUP <> COU. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi:Olot (Garrotxa).

Ref: 229746 Empresa d'aris gràfiques de Terrassa (Vallès Occidental) cerca

COMERCIAL Edat:de22a28anvs. Formació: EGB o ESO. Carnet Bl. Residència almunicipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.500.000

Ref: 229870 Empresa de fabricació de maquinària per a l'hostaleria de Gavà (Baix Llobregat) cerca

TECNIC/A DE COMERÇ EXTERIOR Edat: de 30 a 50 anys. EGB o ESO i 2 anys d'experiència en e! sector. Coneixements mitjans d'anglès, francès i /o alemany Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2600.000

Ref: 230953

COMERCIAL jper a empresa d'assegurances

Edat. de 25 a 35 anys. Formació: FP2. Residència almunicipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable, Sou brut anual aproximat. 2.500.000 Municipi: Sabadell (Vallès Occidental).

R«f:22S58»

DELINEANT INTERIORISTA Edat de 25 a -10 anys. Formació: FP2(deltneació) Carnet Bl i vehicle propi Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat: 2.500.000 M u níci pi: Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 230961

PROFESSOR/ÀD'ESTÈTÍCA Edat de 22 a 35 anys. Formació: FP2(perru<rueria). Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi.-Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 229575 PROFESSOR/A ITOFIMATICA

Edat de 18va40 anys. 1 u t o t u v k v . i i J~ y m i v t » n n v i v « i

Carnet Bl Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brul anual aproximat 2.000.000 Municipi: Rubí (VallèsOccidental)

Ref: 229581

DEPENDENT/À DEROB A Edat: de 25 a 30 anys. Formació: FP2, 1 any <l'experiència en el sector. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat; ZOOO.000 Municipi: Terrassa {VailèsOccidentai}.

Ref: 229904

ENGINYER/A TÈCNIC/A Edat: de 30 a 35 anys. Enginyeria tècnica d'obres publiques i de construccions civils i 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 4.000.000 Municipi: Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat

Ref: 230631

CÀLDERES/A INDUSTRIAL Edat de 20 a 40 anys. Formació: EGB o ESO. 3 anys d'experiència en el sector. Residència ai municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable . Sou brut anual aproximat: 2.800,000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental).

Ref: 230267

Botiga de material elèctric de Rubí (V. Occidental) DEPENDENT/A

Edat: de 20 a 35 anys. EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000,000

Ref: 230979

2 INSTAL·LADORS/ES EN OBRA DE PORTES f FINESTRES

Edat. de 20 a 40 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Lleida (Segrià).

Ref: 231523

SOLDADOR/A Edat: de 25 a 45 anys. l-ormacio: rr"2 {mecànica o equivalent;. 2 anys d'experiència en el sector. Camet Bl. Sou bru t anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Granollers (VallèsOriental)

Ref: 230541

IMPRESSOR/A D'ÒFSET (DOS COLORS) Edat: de 25 a 55 anys. 5 anys d'experiència en el sector. Contracte indefinit. jornada intensiva de 7h a 15h. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat(8arcelonès).

Ref: 230959

TECNIC/A EN CONTROL DE QUALITAT per a empresa d'injecció de plàstics

Edaí. de 20 a 30 anys. Formació: FPl. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Molins de Rei (Baix Llobregat).

Ref: 231060

:OKTAPRrVAT/A! lla de tenir la titulació oficial aprovada per la Direcció general de Policia Edat: de 25 a 45 anys. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)

Ref: 230451

EIS /CANTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22 1er2a. 93 674 41 64

AGENCIES DE

VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 6f 50

• ALUMINIS GARRI­GA Orient, 65 baixos 93675 2 9 0 2

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C /LaMina,17LB 93675 18^35

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6» 606 49 45 <9

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a 93675 18 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 58944 11

• JORDI CUFI BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 0 )

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 41 47

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2-93 58930 65

• M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38,3r. 2a. 93 589 30 65

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 9 3 4 0 f 7 8 8 0

• BIU ARQUITEC­TURA Pj. Bonfill, 3 93 6 7 4 ) 7 2 9

• ARXIU OAVfN 9 3 6 7 4 2 5 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93589 0 7 * 2

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33 93589 7788

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9 3 6 7 5 3 0 J 2

ASSESSORIES

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 67444 69

AUTOMÒBILS

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98

• BAR STOP Taulet, 56 589 12 99

Rius i 93

BELLES ARTS

•CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 06 49

•CUGART Torrent de b Bomba, 14 93 674 43 90

BICICLETES

• CARDONA Valldoreix, 41 9 3 6 7 4 * 5 0 9

• SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 * 7 5 7

CARNISSERIES • TUBAU La Torre, 14 93 674*285

•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 6S

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 *4 *8

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93674 5747

•SAGARRA Endavallada, 22 93874 0 * 6 0

•PAPIOL Venda i neteja Cànoves del CasSo, 4 93 6 7 4 6 5 0 0

I CENTRE COMERCIAL

•PRYCA Carretera de Rubí Sant Cugat Km 4 93 56S 49 00

CENTRES DIS. PSlOUlCS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93674 5048

CERÀMIQUES

• V I C A T 3 Torreblanca. 28 9358954 43

• R O D Ó Rius i Taulet, 6 93689 82 80

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola. Km 3 93 5 8 0 * 5 00

•FOAP Rius i Taulet, 27 93674 0503 9 3 5 8 9 3 * 2 *

m • CLUB MUNTAN­YENC Barcelona, 5 9 3 6 7 4 5 3 9 6

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Carn* Crist Treballa­dor, a/n

CONGELATS • L'ILLA DELS CON­GELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 9 3 5 8 9 3 8 0 6

• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 9 3 6 7 4 * 9 0 3

• ARPALI Valldoreix ,45 93674 96 02

• COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 9 3 6 7 5 3 6 5 3

• OFINOVA Alfons Sala. 18

93675 23 73

CONSTRUCCIONS

•BELSCONXXI.SJV. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Te/. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E m a * betecoruorf8naxo.es

• FOAP Rius i Taulet. 27 9 3 6 7 4 0 5 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 6 7 4 * 3 9 8

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674*396

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93674 0 8 5 7

•VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT

• COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 * * 5 .PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 6 7 4 * 2 3 9

(IIOCKMATOGRAFIC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Anget. 1, 3er pis (Barcelon 934*2)939 93 67494351

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 674[14 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 936T4SÍI2

•GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93675 035*

• SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons 93 674 X81

• SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 9 8 6 2 _

•UESC Cànovas del Castillo. 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0

Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 9 3 2 8 9 2 2 64

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 0*

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 9 3 5 8 9 8 * 0 8

• COL·LEGI EURO­PA Pla del Vinyet.s/n 9358984 20

ENTITAS BANCÀRIES • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 9 3 6 7 5 * 9 04

•CAIXA DE SABA­DELL Barcelona,8 93 589 75 v<2

•CAIXA DE TE­RRASSA Valldoreix,32 93 675 3 * 0 0

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatellada. 20

93589 38 52

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS Estape. 57 93589 57 76

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol . 9 3 6 7 5 4 7 5 * -

• GALERIA CANALS De la Creu. 16 9 3 6 7 5 4 9 0 2

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 0 3 0 8

FERRETERIES

• E L PONT Girona, 3 93 6 7 5 0 * 7 5

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 9 3 6 7 4 * 3 8 * 93 675*820

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 * 5 46

FOTOGRAFIA VÍDEO

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

• J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 67403 93

• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

•FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 93 674 70 68

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0 8 8 2

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 9 3 6 7 4 4 6 5 4

HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. . Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 5 9 5 3

HIDROCULTIUS

HÍPIQUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 * * 4 0

IMMOBILIÀRIES

•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08 97

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 589 45 66

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93589 03 07 Fax 93 589**04

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 936747254

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0

•SASI Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0 8

•101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 * 5 56

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol. 93 5 8 9 2 3 * 3

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00

INSTAL·LACIONS

• MSTALACtONESA. ZAMORA, SJ-Mossèn Cintor Verda­guer, 18. 9 3 5 8 9 2 6 3 8

• MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93674 6 0 5 8

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 93674 3694

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 * 5 32

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674*3 96

IBI • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 9940

•ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 7*

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5 8 9 4 7 4 2

• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0174

LUDOTEOUES • SCOOTYLUOtC Xerric, 8

LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 * 8

• CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson. 36 93 589 7800

•CASALD'AVIS DE LES PLANES

93 675 5* 05

•MUSICAL SANT CU­GAT. Rosseló. 13 93 6754757

MARBRES • MAR MOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Carnpoamor,12 - Nau 3 9 3 6 7 5 5 * 0 8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 58919 31

• M E S MARCS Enric Granados, 15

93 589*429

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

935893289

MAT, CONSTRUCCIÓ •SUMMISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674*4 90

MISSATGERS

• MRW Ildefons Cerdà, 4

93 6 7 5 * 0 * *

MERCERIES

•LA PERLA Major, 3 93 674 0 * 3 8

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 57 55

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 8 9 * 8

OBJ. REGAL FESTA

•FIOTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5

•LA FESTA Santiago Rusinol, 8 93675 3304

•tONA Major, 18 93675 592*

•MAVI Objecte* de regal i bijuteria

Alfons Seta, 12Boüga3

9 3 6 7 5 0 4 5 4

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93589 0 *5 *

• D 4 CONSTRUC­CIONS Valdoreix,10 93674 6598

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 * 7 3 2

•SERRALLERIA T E ­RRA I COMAS C.R Mozart.9. (Barcelona) 9 3 2 * 8 * 9 9 6

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

9358944 95

MOBLES D E C O R A C I Ó » » PASTISSERIES •CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 6740995 93 674 15 50

•CASAJUANA. Galeries Sant JorrJ. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 58922 32

•EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 58900 J4

•MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

•SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 6 7 5 * 2 9 9

•LA LIONESA VaMoreix,79 9 3 6 7 4 0 7 7*

PAPELERIES •PAPELEMALUFA. qValdorerx,23

93.590.61.19

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU Vila, 6

93674 0 3 * 6

MOBLES JARDÍ • PERRUQUERIES •INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 9 3 5 8 9 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93589 6 * 6 3

• BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02

93 590 6*89

•BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 9 3 6 7 5 0 2 6 7

•CAMPMANY Valldoreix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 9^589 72 32

•TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 0097

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 58988 55

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88

• FORMAS EfesRogar*,18A 93 675 4006

•JUANI Xerric, 28 936746699

• DtSON ESTILISTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA i

L L E G U M S

•SALUMS Sant Antoni, 50 936745752

> HIDROFLOR

•FERRON Rius i Taulet 20 93 6746847

•PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT

mmmmmmm Mercat Torreblanca, pda. 1-5

93 675*389

REPARACIÓ

D'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 5593 5 8 9 2 6 4 9

•T.M.G. Tallers Borrell 6 Te/ i Fax 9361434JS

•T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda.8 93 58923 7*

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVA­DOR. Sant Salvador, 47 93 6744223

RESTAURANTS

•NAKHALA C/Sabade»,9 93 674 58 7*

SOL

C/Sd, 19

93.674.36.88

•TALLER MECÀNIC P. CANALS

Sant Uorenç, 27

93 674 63 62

•TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital, 35

93 674 69 50

•TALLERESMENA

Passeig Torreblanca, 13

93674 53 0*

• A R TELECOM

Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

935898702

TINTORERIES

•TINTORERIA SANT CUGAT

• CAN CASOLETA C/Sant Bonaventura, 39 Sant Antoni, 1 baixos 93675*033 93674**82

• CAN EDO Betaterra 936922424

• LA CANTONADA aSanHagoRu9Ífiol,60 935892332

• LA PASTA BODCA C/Francesc Madà, 24 93675*503

• E L JORDI'S C/Sant Jordi 93 674***8

• EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 6 7 4 * 0 4 7

• LA GRANJA Plaça Barcelona 93 675 5246

•BACCO Manel Farrés, 97 93674 3 0 6 9

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 5 5 8 0

•TINTORERIA SANT CUGAT

SantegoRu3Íriol,35

9367***83

•TNTORERIASANT CUGAT

RHaRfcatalada,34

936752228

•TINTORERIA SANT CUGAT

Alfons Sata.2

93 6744*67

•NENS Endevateaa.12

9358964*6

ROBA PER ALA LLAR

•FALGUERA VHà,1 93675240*

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALÇAT I COPES DE CLAUS 936740014

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc MoraQBB,8 9 3 6 7 5 3 2 7 4

• REPARACIONS DE CALÇAT i COPES DE CLAUS Sol, 16 93674 9097

•TATERS Sant Antoni, 62 9 3 6 7 5 5 5 0 6

SEGURETAT

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI

93 58944 22

9 3 6 7 5 5 * 5 *

VETERINARIS •DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.

Urgències 24 h.

Sabadell, 23.

Obert nit i festius

93674 6 9 4 5

Tel. urgències

9 0 8 8 9 8 * 3 6

93674 6945

• L A FAUNA

Rbla del Ceter, 35-37

93674*305

•VETERINOS

Rius i Taulet,31

93589 7*4*

XARCUTERIES

•CANSALADERIA JULIANA

•AUX-VYD Alfons Sala, 50 9 3 5 8 9 * 7 9 9

•TALLER ELECTRÓ- 9 3 6 7 4 0 8 8 *

Francesc Moragas,

EIS f CANTONS Classificats

A R E M A S A M

PISOS EN ALQUILER

F I M C A S S A N T C U G A T

• C/ Orient, Sup.: 105 m2 4 hab. (1 suite], 2 banos. arnol'o saion-comeaor, cocma office. tot. exter or, armanos y tocos empotrados. calef.. gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas

93 589 45 66

• Coll Fava 3 y 4 habitacíone, 2 banos. calefación. gas. parquet, armanos empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 100.000 ptas/mes. 935894566

• C/ Rosselló (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab. doble con armano empotrado, bano completo, cocina americana,

sal-com.. sumimstros contratados. Alquiler: 55.000 ptas. 93 589 45 66

* Av. Pla del Vinyet (Delante Colegio Europa). Sup.: 115 m2. 4 hab.(1 suite). 2 banos, coc-off., gran salón comedor, armarios y focos empotrados.. tza.. parquet, calef.. Gas, antena parab.. pàrking, trastero, zona comunitària, con piscina, suministrar. Alquiler: 135.000 ptas

'Zona Gotf. Sup.: 450 m2. jardín comunit. con piscina,: 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vestidor), 2 barïos. 1 aseo, amplia coc off., gran sal-com.. buhard. 70 m2., armarios empot., terrazas todas hab.. garage 3 coches, sala màquinas, calef.gas, suministros contrat. Alquiler: 325.000 ptas

P I S O S

ü GRAN OFERTA EN ALQUILERES Ü

- Nuevos 4 hab.. pk., desde 115.000 ptas. - Adosadas piscina, 2 pk., desde 140,000 ptas/mes - Pisos, Ados.. y Unif. de Alto Standing.

li PISOS OBRA NUEVA ZONA KAMPIÓ !! con zona comunitària y piscina, pàrking incluido, buenos acabados: 35 Mill.

II OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO I!

ÚLTIMAS 8 VIVIENDAS A LA VENTA Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:

- 1D 1a : 125 m2 , 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m3, tza., lavadero: 35'8M

- 1C 2 : 113 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11 m2 : 32' 550 M

- 1D 3a : 108 m2, 3 hab., 2 banos. cocina off., salón 35 m2, tza10m2:31'3M

- 2° 1a : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero: 36' 3 M

- 3° 1a : 125 m2., 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m2, tza., lavadero: 36'BM

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. ; Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I N B A C H S

•Cl VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO ~ ' -Coc.Off. -_3_dormrtorios " Pre 'recio: 16.880.000

. _._. J5 m2- Com-Bano - Calef. A. Acond. -

Domi. - 2 Banos - Pk. 2 Coch - Terraza - Calef - Ase. Precio: 33.500.000 ptas

•Cl DIPUTACIÓN: 80 m2- Com.-Sal. con chimenea hogar, Coc- 3 dorm. Bano - Lavadero - Pk. 1 coche. Precio: 18.000.OOOptas

3 Dorm. - 2 Bafios'. - Calef.' - Pk. "i Coch. - Trast. - K. •Cl VILLA: BAJOS ( 90 m2 - Com.

tras

•C/TORREBLANCA: 80 M2 2 Banos - Pk. 1 coche • 24.1.000.000

Com-S Asc.f

íl - Coc. arabol.

- 4 Dorm. -PRECIO:

•Cl VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc. Off. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Banos - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000

•COLL FAVA: ÀTICO DUPLEX. 160 m2. Com. Sal. - Coc. 3

Off. Parabol. Precio: 36.000.000

•C/PAHISA: BAJOS CON JARDÍN- 110m2 __ _. __ chim.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Pnv. Jard. y pisc. çomunitario. Precio: 37.000.000

Com.- Sal. çon

Prer

SANTA TERESA: 140 M2 _ .... - 4 Dorm. - 2 Bafios. - Aseo 'recio: 42.000.000

Com.Sal con chim. hog. - Coc. Pk. 2 Coch. - TrasF. - Pisc.

F I N Q U E S

ALQUILER

• CTRA, CERDANYOLA. 4 dorm, cpmsaLcoç.

aadobsa&Tj^8bilfcír' faarcon- Cof Precio: 70.000 ptas Tel. 93 674 72 54

£ n M o U c E o % £ ^ Tel. 93 674 72 54 •APARTAMENTOS. VARIAS ZONAS^CON OSIN MUEBLES. 1 dorm,, com-sal coc, banocompl., terr. Park. op. A partir de 45TÜ0TJ ptas. Tel. 93 674 72 54

•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 45.000 Tel. 93 674 72 54

•Cl VILLA: ATICO. - 75 m2 - Com.Sal. - Coc. - 2 Dorm. • Banos - Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A Parabol. - Terraza. Precio: 45.000.000.

C I R O I U E L L A com-sal.. coc,-ptf., 2 banos .compl..estudio l r^

ptas

Tel. 93 674 72 54

Precío:26.5Q0.000 Tel. 93 674 72 54

•ZONA RESIDENCIAL. 155,m2. AmpL. 4? m2,çon í^mftne^,_arr(plia. cqç-oífr

Tel. 93 674 72 54

tsaj de

•C,ENTRIC0.3dor„cpm-sal.bco£rt,t>ano, calefacc, cont. instal. Precio: 80.000 ptas Tel. 93 674 72 54

aseo, terr,

Tiplia coç-olL 2

MèMu TÚNELS u .

VENTA

• TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl.

• PISO JUNTQ FFCC M,lr3ASO,L Y TUNgLi 3 dorm,, ampl çon tsa ~

Precio:26jjoo.uoo Tel. 93 674 72 54 • ZONA. GOLF.n* BAIXA. 2 dorm., com-! banos, "terr 30 m2. Muy Duen estado. Pi

Tel. 93 674 72 54

orrksàl., 2 recio:

VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de '00 n^2 En olanta baja consta de salon-comedor. coc'na (nueva). una hab. dobfe y un bano. En la pianta piso consta de un salón-estar o estudio y una 'su i te" (bano reformado). Terraza Calefaccion a qas. Pàrking opciona'. Precio: 23 Mill.

93 674 08 97

• ZONA BORRELL Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles. salón-comedor. cocina americana, 1 bano completo. Precio: 15,5 Mill.

93 674 08 97

• PASSEIG TORREBLANCA Consta de 4 habitaciones, salón-comedor, cocina reformada, 2 banos completes reformados, terraza. Impecable. Precio: 18.000.000.

93 674 08 97

•AVDA PLÀ DEL VINYET Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos completos. Preu: 54 Mill.

•PARCELA EN CAN CORTÉS Tiene una superfície de 1.245 m2.Vistas a todo el Vallès. Prec io :20Mí f l

93 674 08 97

• ZONA GOLF Torte adosada de ~ rabitaciores saion-comedor con chimenea, cocina-office. estudio, 2 banos y un asep. Garage pa'a dos coches. Bodega^terraza. efc. Jardín &WoW p r e c i 0 : 48.68Ó.Ó0Ó Ptas.

• E S T A C I Ó N . Local de 100 m2 útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire acondicionado. Precio:12,5 Mil o en alquiler 75.000 pts/mes. 93 674 08 97

ALQUILERES

• JUNTO ESTACIÓN Piso en alquiler situado en c/ Francesc Macià{ antes Alfonso Sala), de 120 m2, 4 habitaciones. 2 banos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000

97

Fincas Sant Cugat Aíimiui^tracióíi dr finais

A.P.I.

COMPRAS VENTAS

ALQUILERES VALORAQONES

ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Td. 93 674 08 97

Ò R G A N

PISOS EN VENTA

• Z. Plaza del Coll. Piso tot. Reformado. Estado impecable. Sup. 90 m2, 3 dor.. 1 b., calef., ascensor, disponen de pk. de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08^

• 2. Centro. Piso alto. Sup: 106 m2., 3 doim.. 1 bano, 1 ' aseo, calef., ascensor, 1 pk., amplio sal-comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 93 674 32 08

1 Z.comunitaria con 2 piscinas y pista polideportiva. Solea-

Precio: 43 Mill 93 674 32 08

•Z. Vinyet. Atico duplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2, 3 dorm., 3 banos., calef., coc-off.. sal-com 275 m2, trzas., 1 pk., z. com,., piscina. Precio: 38.600 MIII93 674 32 08

TORRES EN VENTA

•St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 bafios, 1 aseo, calefaccion, jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Pre­cio: 39.500 Mill 93 674 32 06

Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardin de 52 m2, 4 dor., 4 banos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, com-sa-lón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio: 93 674 32 08 • Z. Vinyet Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m24 dor., ftos. 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio;: 63 Mill 93 6743206

• Z. Can Ganxet. Ados. Sup. 210 m2, jardín 50 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo. calefaccion, 2 pk + trastero, tras. Z. comunità­ria con piscina. Precio: 55 Mill 936743208

M. M W :« ** K W B :» m M H Ü ! K * '-M

M E N O R C A : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 plazas màximo), quince-nas Julio 400 mil ptas, agosto 500 mil ptas. Información y reservas 93 675 12 78 (13-15 horas).

FALTAN CAMIONES de 3.500 a 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabaio fijo todo el ano. 93 674 88 38

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Genis. 93 674 91 92

• PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

ES BUSCA TECLISTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK Carles 93 674 63 17

l·T PLAT DE SANT MEDIR

M. Àngels Quadras

Ingredients: -xai -botifarres

- 2 ous -oli d'oliva, all, pebre i romaní

Elaboració:

Fem coure la carn de xai o la botifarra amb les brases perquè es cogui per dins i no es cremi per fora. Ho salem i hi tirem pebre i romaní. Dins d'un morter piquem un parell de grans d'all. Afegim a poc a poc, oli d'oliva del bò, tot remenat-ho sense aturar-se. Ho hem de remenar sempre en la mateixa direcció fins que I' oli agafi una consistència adequada. Hi podem afegir un o més rovells d'ous. Els pebrots i les tomates poden fer-se a la brasa.

Consell: Procurem apagar bé el foc després de la Festa !

EIS 4 CANTONS

32 Divendres, 5 de marc de 1999

V o l e i b o l

El Sant Cugat no podrà acabar entre els quatre primers llocs

Mantenir el cinquè lloc, és ara el principal objectiu del sènior femení

La derrota al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix del C V Sant Cugat davant el C V Sant Mart í per 0 sets a 3 impossibilita quasi amb tota seguretat

A l l \ LOIM-.Z

- Sant Cugat -

Kl sènior femení del Club Vo­leibol Sant ( .'ugat \a perdre dis­sabte al pavelló de \olcivol de Sant (iugat a Valldoreix enfront el segon classificat, el CV Sant Marti, per U sets a \ en pareialsde 17-25. V)-2~n i 21-25. L'entrena-dor del sènior femení, /oran Ni-kolo\ ski, ha qualificat aquest en­frontament eom el "pitjor que hem disputat aquesta tempora­da". Amb aquesta desfeta, l'equip santeugatenc ja no només no té opcions matemàtiques per clas­sificar-se per disputar la promo­ció d'ascens a I )i\ isió d'l lonor, si no que a més a més quasi amb tota seguretat no acomplirà l'ob-jectiu de principis de temporada: acabar entre les quatre primeres posicions, l'er assolir aquesta tità, hauria de guanyar tots els partits que li resten per disputar i espe­rar alguna ensopegada del CV Quart. Zoran Nikolovski, asse­gura que malgrat tot, "això no sig­nifica que haguem fracassat". Ni­ke il< ivski ha reconegut que. a partir d'ara, el CV Sant Cugat ha de mantenir la cinquena plaça.

Irregularitat total

Kl tècnic croat assumeix la "irre­gularitat" en la trajectòria del seu equip a la lliga, però defensa a les seves jugadores argumentant que "han demostrat que es pot comp­tar amb elles, tot i que al principi tic la campanya molts esperaven que el CV Sant Cugat s'acabés d'enfonsar", després de renun­ciar a la Divisió d'Honor. Niko­lovski ha dissenyat un projecte a mig-llarg termini, que passa per la consolidació a l'equip sènior de jugadores formades a la cantera: "l'I club s'ha fixat l'objectiu que el (IV Sant ('ugat estigui integrat majoritàriament per jugadores del municipi". Kl tècnic vermell-i-negre encara ha anat més lluny quan ha afirmat que "estic con­vençut que amb gent de casa al­gun dia podrem lluitar per retor-

que el conjunt vermell-i-negre accedeixi a les primeres quatre posicions un cop acabi el campionat a la Primera Nacional, objectiu que s'havia fixat a principis de

t e m p o r a d a l 'ent renador Z o r a n N iko­lovski. A manca de quatre jornades, el sè­nior femení, que és cinquò a la taula, vi­sita un mal classificat Ciutadella.

U plantilla del sènior femení del CV Sant Cugat na podrà atsalir l'objectiu inicial d'acabar entre els quatre primers a la taula. Feta: ÓSCAR BENITO

nar a Divisió d'Honor", perquè segons l'entrenador, aquest "és un dels nostres objectius".

Dels quatre partits que li resten pet disputar al CV Sant Cugat, tres són en teoria partits assequi­bles. Kl calendari és el següent: a casa han de rebre l'Olot i l'Algar Surmenor. mentre que a fora han de visitar les pistes del Ciutade­lla i l'Ksplugues. Dissabte a la tar­da, el Club Voleibol Sant Cugat es desplaça a Ciutadella. Aquest és un partit molt especial per les ju­gadores de Nikolovski, perquè a l'anada van imposar-se a Valldo­reix. Kl tècnic santeugatenc ha confirmat que està convençut que "de motivació no els faltarà". Ai-noa de Mena és baixa segura per aquest partit, mentre que Mont­se Carvajal. Maria Tortosa i Anne Maria Sibiannu seran dubte fins a última hora, tot i que \ iatjaran amb l'expedició santeugatenca. Les jugadores del conjunt cadet del CV Sant ("ugat, Anna (iosta i Rosanna (lano, han estat convo­cades a una concentració amb

la selecció catalana.

El sènior masculí busca el segon ascens consecutiu

A falca de només tres jorna-' des perquè acabí k competició a k Segona Catalana, el sènior masculí encapçala la sweera po­sició a la tau la, en xona de pro­moció d'ascens a Primera Ca­talana. Si aquesta mateixa temporada el conjunt que di­rigeix Branko Draganik assolia l'ascens a Segona Catalana, ara el conjunt vermell-i-negre té una altra bona oportunitat per pujar novament. En la passada jornada, el sènior masculí va imposar-se al pavelló de volei­bol de Sant Cugat a Valldoreix a la UE Parc Vall D'Hebron per 3 sets a 1. Malgrat aquest triomf, el conjunt santeugatenc ha perdut un lloc a la classifi­cació i passa a ocupar la terce­ra plaça. Un cop acabí la fase regular, els dos primers assoli­ran f ascens directe, mentre que

el tercer i quart classificat dis­putaran «I play-off d'ascens. El conjunt masculí afronta

aquest cap de setmana un par­tit "clau* a la pista del Mare­màgnum en vista el ttesenUaç fína1a1a<»mpe«<à&Sqgp8$cÍ seu tècnic, és molt important superar aquests aes panàtsqiwt f resse* perdjsputar-se per 3 **»>' a 0, perquè així segur que es classificaran pet jagar h pro* moció. Btanfco Draganik està^ convençut de les "possibilaats1* dels seus jugadors i ha expueat. que "depenem de nosaïtresf mateixos per jugar aquesta pro^ moció", tot i que matemàtica­ment encara podrien assolíf l'ascens directe. Els dos últims partits seran davant dos equips mal classificats a la taula: el Prat, úitim.a fora, i l'Olot, avantpe-núltim, a casa. /À.L.

Han d b o I

Palència dóna un punt a Girona en l 'últ im segon

À.L. - Sant Cugat -

L'n gol d'Oscar Palència a falta de només un segon perquè aca­bés cl partit entre el GKiKG de Girona i la UE Sant ( àigat va pro­porcionar un punt importantís-sim. Al final, ambdós conjunts van empatar a 21* gols convertin-se així en el primer empat dels vermell-i-negre a la lliga. Kl sènior masculí no ha perdut en els úl­tims quatre partits, sumant tres victòries que l'han dut a ocupar la desena posició a la taula amb 1 7 punts, a sis punts de la /.ona de descens. A falta de cinc jornades perquè acabi la competició, la l K Sant (Jugat rep diumenge el se­gon classificat, el Manyanet. Se­gons Sancho, amb tres punts més o be guanyant a la pista del Puer­to Sagunto, el seu equip mantin­dria la categoria.. D'altra banda, el jugador santeugatenc Xavi Rovira ha d'abandonar la disci­plina de la VE Sant Cugat per motius professionals.

Rugbi

El Sant Cugat fa un ple a Madrid

- Madrid / Sant Cugat -

L'Escola del CR Sant Cugat-Júnior no va perdre cap dels nou partits que va disputar el passat cap de setmana al torneig orga­nitzar pel Liceo Francès de Ma­drid. Els resultats que es van pro­duir van ser els següents: Aleví: Liceo "B"-CR Sant Cugat-Jú-nior(0 a 20); CR Sant Cugat-Jú-nior-lndustriales (10 a 0); Liceo "A"-CR Sant Cugat-Júnior (0 a 15); Benjamí: CR Sant Cugat-Júnior-Liceo "B" (50 a 0); Liceo "A"-CR Sant Cugat-Júnior (5 a 20); Infantil: CR Sant Cugat-Jú-nior-Moraleja (25-0); Liceo-CR Sant Cugat-Júnior (10 a 15): CR SantCugat-Júnior-Cau (20 a 10); CR Sant Cugat-Júnior-Indus-triales (30 a 0). /À.L.

ELSiQMYTONS Divendres. 5 de març de 1999 Esports 33

H o q u e i h e r b a

El Júnior masculí torna a col·locar-se en descens directe

La derrota del Júnior conbinada amb l'empat del FC Barcelo­

na ha proporcionat que l'equip santcugatenc torni a ocupar

zona de descens directe a falta de divuit punts en joc. Ba-

rrientos, una vegada més, creu que el seu conjunt finalment se

salvarà.

Àl.KX LÓl'KZ

- Sant Cugat-

La derrota de l 'equip masculí del Júnior al camp del Jolaseta ha provocat que el conjunt sant­cugatenc torni a ocupar l'última posició a la taula, en zona de des­cens directe a Primera Divisió. El seu adversari més directe per evitar la pèrdua instantània de categoria, el FC Barcelona, va treure un meritori empat a San­tander contra el Sardinero.A més, l'equip blaugrana, que ara és penúltim amb els mateixos punts que el Júnior, encara ha de jugar un partit ajornat amb l'Atlètic de Terrassa, segon a la taula. El Jolaseta, tercer a la clas­sificació va derrotar per 3 gols a l al Júnior, que d'aquesta ma­nera va encaixar la quarta de­rrota consecutiva al campionat. L'entrenador blau-i-negre ha va­lorat "el canvi positiu en la pre­disposició i l'actitud" dels seus jugadors en les últimes setma­nes.

"Fils nostres rivals van sumant punts amb el pas de les jorna­des i la nostra situació actual és per fer ús de totes els recursos que puguem imaginar. Existei­xin o no, cal crear-los o inven­

tar-los com hem fet altres anys", ha explicat el tècnic. Si l'entre­nador blau-i-negre Andrés Ba-rrientos està segur d'alguna cosa és que el principal objectiu del seu equip ara mateix ha de ser el d'"evitar el descens directe", tot i que ha matisat que és impor­tant no tenir ni el més mínim dubte que el Júnior no baixarà". La situació que travessa el seu

L'equip masculí

torna a ocupar

posició de descens

directe a Primera

equip és com a mínim crítica, a causa de la seva situació a la clas­sificació.

Queda molta lliga

Nou són les jornades que han de transcórrer abans que s'acabi el campionat de lliga de la Di­visió d'Honor masculina. D'a­quests nou partits, cinc els dis­putarà el Júnior a casa. "Aquest és un avantatge que hem de sa-

L'equip masculí del Júnior

ber aprofitar". I )esprés de la jor­nada d'aquest cap de setmana, que l'equip santcugatenc \isita l 'Atlético San Scbastiàn. que suma només quatre punts nies que el Júnior, els d'Andrés Ba-rrientos només hauran d'afrontar tres xocs com equip visitanc als camps de l'Atlètic de Terrassa, el FC Barcelona i el Club Egara. A les seves instal·lacions hauran de rebre, en canvi, el Sardine-ro. el C D Terrassa, l 'Apòstol Orense, el Vallès Deportin i el RC Polo. Malgrat tot, els dos en­frontaments que ha \ ençu t cl Júnior aquesta temporada han estat a camp contrari. De tots aquests xocs, el més significatiu per la seva importància és el que l'ha d'enfrontar d'aquí a cim jor­nades amb el FC Barcelona. Dels divuit punts que falten per disputar-se, Barrientos creu que per evitar el descens directe el seu equip n'ha de sumar com a mínim la meitat . "Històrica­ment, el Júnior mai ha sumat més de catorze punts". \ m b tot, Barrientos confia que el seu equip sahi la categoria.

és novament en una delicada últina posicié a la taula. FOTO: ÓSCAR BENITO

El Júnior està fent bones les espectatíves creades

• Malgrat la derrota en l'última jornada de l'equip femení del JónJor al terreny de joc del Ctotb Deportin Terrassa per 4 gols a 2, cl conjunt que dirigeix Néria Olivé està qsallant una excel·lent temporada, fet que ha col·locat l ' e q u i p e n una meritòria quarta posició a tres punts del San Pablo VaJdeluz, proper adversari a la lliga de les santeugatenques. À mSs, tes ju­gadores blau-i-negre han estat Penic çqttip capaç de vèncser el líder, que tampoc ha cedit cap crn'pat. L'objectiu que s'havia marcat aquest equip a principi de temporada d'acabar la com­petició entre els cinc primers a la taula s'està complint de mo­ment

&manca detinc Jornades per-q«è acabi la lliga, d JNSnior ha de lebte el Valderaz, l'Aiarà i

et Club de Campo i ha de des­plaçar-se ais camps de la Uni­versitat de Sevilla i el RC Polo. À banda de seguir de ben a prop la part alta de la classifi­cació, Olivé no vol deixar de banda els tres rivals que els per­segueixen a la classificació, el Club de Campo, ei Sardinero i la Universitat de Sevilla. Se­gons Olivé, ei fet de jugar tres dels cinc enfrontaments com a equip local és un "avantatge" que cal aprofitar. La màxima responsable del conjunt feme­ní opina que si aquest diu­menge s'imposen al Valdeluz tindrien, fins i tot, opcions de fer-se amb ta tercera plaça. Se­gons Olivé, "encara queden per decidir-se moltes posicions", tot i que acabar entre els dos primers llocs-és pràcticament impossible. / A.L.

F u t b o l s a l a

L'Olímpyc de La Floresta pot col·locar-se cinquè a la taula si guanya L'Hospitalet

El Winterthur, a cinc punts del descens, rep un rival directe, elMaxon À.L.

- Sant Cugat-

L'Olímpyc de la Floresta i el Winterthur Sant Cugat retornen a la competició a la Primera Na­cional B aquest dissabte després de dues setmanes on no hi ha hagut competició, a causa de la disputa a Círanada del Campio­nat d'Kuropa de Seleccions.

L'Olímpyc visita dissabte a la tarda la pista de L'Hospitalet, equip que el supera a la classifi­cació per tan sols dos punts de diferència. Si cl conjunt florestà s'imposés avançaria un lloc a la taula i es col·locaria en cinquena plaça. L'equip ha continuat en­trenant amb normalitat i és per

aquest motiu que en vista el pro­per partit de lliga, el conjunt s'hi presenta en perfectes condi­c ions . L ' e n t r e n a d o r de l 'O-límpyc, Àngel Ruiz, assegura que "els jugadors con t inuen igual de motivats", mentre es­pera que "es mantingui el nivell de joc que hem ofert en les úl­t imes jornades" . La setmana passada, l'Olímpyc va derrotar en partit amistós al 1-2 Cràcia de Divisió de Plata per 8 gols a 4. La única baixa que presenta l'equip pel xoc de dissabte és la de Carlos Rueda, lesionat.

Segons ha explicat Ruiz, a fal­ta d'onze jornades perquè aca­bi el campionat de lliga la fita és prou clara: "aprofitar la bona

temporada que està quallant el conjunt i acabar en la millor po­sició possible a la taula". FI tèc­nic ha especificat que l'Olímpyc de la Floresta ha de procurar "mantenir-se al grup capdavan­ter" i ha reconegut que "acabar entre els cinc primers seria toc un èxit".

(«uanyar, imprescindible

Kl Winterthur Sant Cugat rep dissabte al pavelló municipal cl Maxon, que té un punt menys que els santeugatencs. L'equip vermell-i-negrc és a només cinc punts del descens a falta d'onze jornades perquè acabi la lliga. Per aquest xoc, són baixa Sergi

Martínez i Josep Zapater i han estat convocats Guillem, Alber-to i Xaloc del conjunt juvenil, que ara mateix és líder de la seva categoria a un pas de pujar a Pri­mera Divisió. Kl FS Sant Cugat també ha jugat darrerament un partit amistós davant el Sant Quirze. Kl resultat va ser favo-rabe a l'equip santcugatenc. Kl tècnic Albert I .ópez ha comen­tat que "aquestes dues setma­nes que no hem jugat ens ha anat molt bé per agafar moral. Kl Maxon és un d'aquells par­tits que hem de guanyar perquè forma part de la nostra lliga par­ticular". López ha tornat a con­firmar que amb quatre victòries més el Winterthur es mantindrà.

Tennis

Corretja, convocat a la Copa Davis

Sant Cugat -

Manolo Santana, capità de l'e­quip estatal de Copa Davis, ha confirmat que Alex Corretja està convocat per disputar la primera ronda del CJrup Mundial davant Brasil, que se celebrarà del 2 al 4 d'abril al C T Lleida. Kl tennis­ta santcugatenc farà parella de dobles -la gran assignatura pen­dent del combinat estatal- amb el lleidatà Albert Costa però tam­bé jugarà un partit d'individuals. Alex Corretja ocupa ara mateix la tercera posició al rànquing mundial de l'A'l'P Kl santcuga­tenc i el lleidatà podrien partici­par en dobles a Indian Wells o a Key Biscayne. /A.L.

34 Esports ELS /CAIVrCK>B Dhendrrs. 5 de març 1999

Futbol

El Sant Cugat suma, per primer cop, tres derrotes consecutives Els de Schònhófer, a setze punts del descens directe, reben el penúltim

Després d * tros derrotes consecutives a la. Riga, el Sant Cugat Esport, a setze punts del descens directe, rep diumenge al camp municipal d'esports el Barceloneta, penúltim a la classi­ficació amb la convicció de trencar amb els mals resultats.

AI.EX LÓPEZ

El Sant Cugat Esport va encai­xar diumenge al camp de L'Hos­pitalet Atlètic, tercer classificat per la cua, la derrota més gran de la present temporada. El conjunt ver-mell-i-negre va perdre per 4 gols a 1 en una segona meitat per oblidar. Així ho ha volgut constatar l'en-trenador-jugador del primer equip, Hans Schònhófer, que ha matisat que "per primera vegada aquesta temporada l'equip ha llençat la to­vallola i ha donat el partit per per­dut". A la segona meitat, tot i mar­xar al descans amb empat a 1 gols, l'equip local va tornar a avançar-se en el marcador, fet que va pro­vocar "de fornia col·lectiva" que els jugadors entreguessin el par­tit. Schònhófer ha reconegut que aquest resultat tan ampli és una dada que "cal analitzar".

Tres derrotes seguides

Tres han estat les desfetes que ha patit el Sant Cugat en les tres últimes jornades. El tècnic ha re­conegut que se sent "preocupat" per aquest fet, malgrat que ha re­marcat que la situació tampoc és crítica i que confia a cegues amb els seus jugadors. L'entrenador

santeugatenc ha declarat que aquesta "és la primera vegada que ens trobem en aquesta dinàmica" però també ha remarcat que "aquesta situació complexa no­més es resol amb resultats posi­tius". Després de 26 jornades de lliga,

el Sant Cugat Esport ocupa una exitosa novena posició a la taula amb 37 punts i és, amb el Mas­nou, el quart equip que ha sumat més punts fora de casa. En con­cret, han estat un total de 21 punts. L'entrenador santeugatenc ha enviat un missatge de tran­quil·litat a Pafició: "Estem en una posició a la taula que ningú s'es­perava i el Sant Cugat Esport és respectat a tots els camps i per tots els equips".

Assegurar-se la permanència és el que més preocupa ara mateix al tècnic. Malgrat el conjunt sant­eugatenc mai ha patit per aquest factor, el tècnic no vol fiar-se de res i per això vol assolir aquesta fita al més aviat possible. Segons els seus càlculs, amb deu punts més, és a dir, amb 47, el seu con­junt evitaria el descens, que po­drien està implicats fins a cinc equips. Amb tot, cal advertir que els santcugatencs són ni més ni menys que a setze punts del des­cens directe a Regional Preferent.

tCwjat

Sumar més a casa

Aconseguir lligar més punts al camp municipal d'Esports és un dels objectius prioritaris que s'ha fixat el cos tècnic del Sant Cugat Esport en vista la segona volta del campionat. "Som conscients que fora no sumarem tants punts com

a la primera volta, però a casa hem d'intentar sumar-ne més", ha de­tallat Schònhófer. El Sant Cugat rep diumenge a casa a la Barcelo­neta, penúltim, amb les baixes de Jansà i Marc Llonch. "Aquest és un partit que hem de guanyar per donar més tranquilitat", ha dit el tècnic.

Bàsquet

Xavier Campos dimiteix com a tècnic del masculí

de la UE Sant Cugat

El fins ara entrenador del sènior masculí de la UE Sant Cugat, Xa­vier Campos, va presentar dimarts a la nit la seva dimissió a la junta directiva del club santeugatenc. Campos va comunicar al cos di­rectiu de l'entitat que no comp­tava amb els germans Argento i que volia reforçar l'equip amb ju­gadors del sub-20. Davant la ne­gativa de l'entitat a la proposició de Campos, aquest va presentar la dimissió que la directiva va ac­ceptar. Amb tot, Campos ha vol­gut mostrar-se "agraït" pel tracte rebut per part de la junta directi­va de la UE Sant Cugat des que va aterrar a mitjans de desembre s'ha sentit recolzat pel cos direc­tiu. Per la seva banda, Enric

Tomàs, president de la UE Sant Cugat, ha comentat que la junta directiva no estava d'acord en què els germans Argento deixessin el club santeugatenc.

Ignasi Munera i Leo Soler seran a partir d'ara els màxims respon­sables del sènior masculí i com­binaran la direcció tècnica del pri­mer equip amb la del sub-20, que en són els actuals entrenadors. Aquest tàndem està integrat per dues persones estretament lliga­des al club. Munera és l'actual di­rector tècnic de la secció de bàs-quet de la UE Sant Cugat. Aquesta temporada, ja han dirigit el primer equip Joan Rama i Xa­vier Campos.

Malgrat encaixar tres derrotes consecutives al campionat de lli­ga, l'equip sènior masculí de la

Xmicr CMIRM ja nt és Mtrtmaw fel saanr

Unió Esportiva Sant Cugat con­tinua ocupant plaça d'ascens di­recte a Primera Catalana. Segons fonts consultades a la Federació Catalana de Bàsquet, els deu pri­mers equips dels setze que inte­gren el grup tercer de Segona Ca­talana pujaran directament a Primera Catalana.

de I* UE tat Cus*.

Després de perdre dissabte a la pista del Sant Jordi de Rubí per 85 punts a 76, el conjunt vermell-i-negre ocupa la novena posició a la taula amb un balanç de deu victòries i onze jornades.

Dissabte a la tarda, la UE Sant Cugat rep el Centre Catòlic L'­Hospitalet, segon classificat. /A.L.

K à r t i n g

Campos i Cebrian vencen al Fórmula

À.L. - LHçà ea VaM / Seat CwBat -

Oliver Campos, en categoria ca­det, i Marc Cebrian, en aleví -nova categoria-, van guanyar diu­menge la primera de les vuit proves que consta la vuitena edi­ció del Campionat Fórmula Ca­talunya de karts que organitza el Kart Club Vallès al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. Cam­pos va imposar-se en les dues mà­negues, mentre que Cebrian tam­bé va mostrar-se superior fent-se amb el primer lloc. La categoria sènior va comptar amb la presèn­cia de dos santcugatencs: Jordi Monserrat i Marcos Pérez. Mon-serrat, que s'estrenava en cate­goria sènior, va quallar una ex­cel·lent actuació en acabar tercer. Pérez, en canvi, va finalitzar la prova en el vuitè lloc. En cadet, el germà d'Oliver, Daniel, va ser tercer, i en aleví, el germà de Marc, David, va acabar en quar­ta posició final.

Tot i la pluja que va caure de forma intermitent al circuit, la prova va comptar amb la partici­pació de 53 pilots, distribuïts en cinc categories. La propera prova del Fórmula Catalunya de Karts tindrà lloc el 28 de març, també al Kartòdrom Catalunya però aques­ta vegada en sentit invers.

P r e m i s

Se celebra un acte més dels Premis

Dins els actes previstos de la ter­cera edició dels Premis Esport en Marxa, dimarts va celebrar-se a Opel Autocugat una trobada amb els premiats de l'última edició d'aquest certamen. En aquest acte es va projectar un vídeo de la cerimònia de lliurement de tro­feus de la Gran Nit de l'Esport de l'última edició, al juny passat. Tarqbé està previst per a finals de mes un sopar amb els directius dels clubs santcugatencs. Abans que al juny es torni a celebrar la Gran Nit de l'Esport de Sant Cu­gat al CAR de Sant Cugat, tindrà lloc al maig una gimcana auto­mobilística. Als Premis Esport en Marxa, que compten amb l'orga­nització de Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, repartiran més de vint premis als millors es­portistes de Sant Cugat. /À.L.

ELS M A N T O N S l),z;m/ns. 5(l,-»wr< ,1, !')<>» Esports 35

G i n i r t à s t í í t m i c a

Aquestes son tes gimnastes que van representar el CM Sant Cugat diumenge. FOTO: CEIIM

El C M Sant Cugat torna a brillar a la

Copa Catalana

o q u e i s st s

- L'Hospitalet / Sant Cugat-

Lcs gimnastes del Club Mun­tanyenc Sant Cugat, Gemma Pe­ris, en categoria infantil, Ivette Climent, en juvenil, i Tània San-tolària i Marina Romero, en jú­nior, van imposar-se a la segona fase de la Copa Cata lana de gimnàstica rítmica esportiva d'in­dividuals (jue va celebrar-se a L'­Hospitalet dissabte. Peris va acon­seguir la primera posició al nivell IV en l'exercici de mans lliures amb una puntuació de 14,4 punts. En aquesta mateixa categoria, ni­vell i exercici, Georgina Chiap-pcro va acabaren cinquena posi­ció amb una puntuació final de 12,55, mentre que en corda va

acabar en tercer lloc, amb 11,75 punts. També en corda, Peris va finalitzar en novè lloc amb 9,9 punts. En categoria juvenil (ni­vell IV) i en l'exercici de maces, Ivette Climent també va ocupar el primer lloc amb una puntuació de 16,6 punts. També Climent, però en cèrcol, va compartir se­gona posició amb Susana Dalmau, del CN Reus Ploms, amb un to­tal de 15,2. Georgina Miralles, va finalitzar en la quarta plaça amb 14,55 punts. En categoria júnior (nivell IV) i en equips, Tània San-tolària i Marina Romero van im­posar-se amb una puntuació final de 25,95 punts. La final de la Copa Catalana serà a Valldoreix el 20 de març./À.L.

El Barcino pot facil itar l 'ascens al sènior "B"

Els santeugatencs reben el Cornellà, avantpenúltim

A L K \ LÚI'KZ

- Sant Cugat-

Si cl Chasis Mataró empata o perd a la pista del C T Barcino a Barcelona aquest cap de setmana i el sènior "B" del PH Sant Cugat derrota el Cornellà al pavelló mu­nicipal dissabte a les dues de la tarda i al Sants a la seva pista en la propera jornada, el conjunt que dirigeix Lluís Sànchez assoliria matemàticament l'ascens a Pri­mera Catalana a falta de només dues jornades per la finalització del campionat. D'aquesta mane­ra, en la penúltima jornada de la lliga, el sènior "B" podria rebre l'actual segon classificat, el Chasis Mataró, com a campió de lliga. Passi el què passi, aquest serà un partit que el conjunt santeugatenc espera "amb moltes ganes", tal i com ha remarcat el seu tècnic. Sànchez ha explicat que "a Ma­taró vam empatar un enfronta­ment que vam merèixer guanyar". L'equip vermell-i-negre, líder del grup cinquè, suma ara mateix qua­tre punts més que el Chasis Ma­taró amb un balanç impressionant de quinze victòries, dos empats -C T Barcino i Mataró- i una de­rrota, amb el Sant Ramon de Vi­lafranca. El PH Sant Cugat, que lidera la classificació des de la se­tena jornada, no presenta cap bai­xa pel partit que ha de disputar demà amb el Cornellà.

En la darrera jornada, el segon equip del club, va imposar-se a la

B sèmtr "B" pedria fer aquesta jornada un pas

pista del Sant Llorenç de Sant Ee-liu per 8 gols a 12.

Calendari dificultós

El sènior "A" del Patí Hoquei Sant Cugat té un calendari força complicat pel que fa al tram final del campionat. Lluís Sànchez ja ha advertit als seus homes que "és fonamental que tothom esti­gui molt concentrat". Al pavelló municipal ha de rebre el Cerdan­yola, el Caldes i l'Universitari, mentre s'ha de desplaçar a les pis­tes del Folgueroles i Masquefa. L'enfrontament que havia de ju­gar aquest cap de setmana a casa amb el Cerdanyola ha estat ajor­nat per dimecres vinent. Abans

Je gegant cap a l'ascens. FOTO: OSCAR I M I T I

però, dissabte a la tarda visitarà el terreny de joc del Folgueroles i ho continuarà fent com a líder de la categoria però empatat a punts amb el Santa Perpètua. El con­junt santeugatenc té però, un par­tit menys.

El rival de demà, el Folguero­les, és segons Sànchez "un ad­versari dificultós quan juga a la seva pista". Sànchez podrà comp­tar amb tots els seus jugadors per afrontar aquest xoc. El Santa Perpètua visita aquesta jornada el Cerdanyola. L'entrenador ver­mell-i-negre considera q u e el Santa Perpètua té un calendari "molt fàcil" i ha assegurat que aquest equip "no deixarà esca­par cap punt".

....&.M„3t ün H -''*- * ™ • * !Pll«l«|l l:: lM?Ilfl

Premis Esport en Marxa 1999 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

FUTBOL Caria Sarioi 18 OI.fMPYC FLORESTA Carlota Santamaría 22 Maria Rosa Tàmburini 14 Sergio García 19 Montse Carvajal 10

SANT CUGAT ESPORT Jordi Reixach 15 javi Gonzàlez Lluc Vidal

30 20

HOOÜE1 HERBA José Luis Sànchez 15 CV SANT CUGAT MASC.

Sergio Martín 21

javi Gonzàlez Lluc Vidal

30 20

José Luis Sànchez 15 CV SANT CUGAT MASC.

Sergio Martín 21 Joan Coleli 12 JÚNIOR MASCULt MAS JANÉ R FEMENÍ Martirià 18

Chmtian Wein 20 Maite Gómez 21 Jordi Picas 9 PB SANT CUGAT Max.Solleveld 16 Irene Sànchez 17 Laura Manin 23 Joan Safiès 13 Cristina Garcia 16 H H W Y ™ * "

Mònica Martínez 20 Laura Gallego 20 JüNvcMfipMÇttf; v . HANDBOL VE SANT CUGAT

Ei» M*ra^lhj';> : • 18 Toni Bailart 35 HOQUEI PATINS KatóryJ^^Jíl^ í rs UE SANT CUGAT, Pau Riera 17

Luét 0^^^^,-/,. / 15 Javi Montilla 18 Braulio Argento 16 PATÍ HOQUEI • jÈ£^~%&* "•**:• i *

Ignasi Solà . 15 Dani Antón - 2 4 : d^0^dllÍP%W '•"' i Xa vi Pizarro 15 UE SANT CUGAT FKM.

Toni Zaplana 14

w^^^^^cm Núria Oliver 26

Jordi Montserrat 13 w^^^^^cm r VOLEIBOL Marga Almagro 22 Jaume .Bmd&ï 29 Elisabeth Baldrich 18

PATÍ HOQUEI FKM. Oriol Serra ."' 15 CV SANT CUGAT FF.M. * N'erea López 18 Pep Pinell : 14 Samanta Santamaría 24

36 Esports E L S Í C A I V T O N S Divendres 5 de mart de 1999

FUTBOL

Primera Catalana Barceloneta-Júpiter....,....r...«0«2f Palafrugell-Igualada.............1-0

Masnou-Olot . 4-1

Valls-Cornellà 0*4

Gramenet-Perelada. ....1«2 Rubí-Tremp ..l«8 Gjrona-Manresa ,..,.,"««.3*0 Granoilers-Guíxols .„...„..<Í-S Prat-Ripollet 3-1 L'Hospitafct-Sant Cugat.—.4-l

MftftfWU

J«p«çr

Igualada

Gtròtuls

Pon

„JP*Í-PS&~ flL. J3C—.fff *JÇ.TBHW^,V.

26 17 6

26 16 5

K 13 S

26 12 W

2* 14 3

Z<> 1 3 6

54

55

42

.V.

39

JV

28 5?

Zt 47

26 4*

29 45

32 45

26 12 3 * 39 Jt 44

PnWhifsell 2J lü 9 " 7 27 21 »

SM»Cowrt26 I I » II SO * * 3 7

PïícWa S « * , 7 » » J6 '

Ripottet 2» » ? 10 41 43 S £

M J » « M 26 9 6 II 34 35 3 *

Tremp a » 5 l i i ? 3í 32

Rubí 26 8 7 11 3* 45 31

Vith 26 7 9 10 .V. 42 30

^ n d k r s 26 6 » 12 32 4» 2*

Gramenet 26 6 6 14 35 46 2 Í

I . l i . « p u l » 26 4 9 1.1 27 4* 2t

Banel<«icB26 5 4 17 25 67 l1»

Olot 25 - S 1» 21 3t II

La propera (7 de març): Sant Cugat-Barceioneta; Jtópiter-Paia-frugell; Igualada-Masrtou; CMot-Vafts; Cornellà-Gramenet; Perelàda-Rab% Ttemp-Girona: Manresa-Granollers; Guíxols-Praç Ripoilei-L'Hospkalí».

Segona Regional GRUP 5

Caldes Montbuï-MÜ·I*nart»..t*$

Juv. 25 Sept.-La Farga ~&&

Barberà-Rómulo TrtmchoaMM* Sant Peix Lumen-Rubí......«2*2 Can Oriol-San Lorenzo 1-2 Merengues-Maurtna Egara.0-1 Can Ruli-La Planada 1-2

Badia-Llano „ <M>

Tibidabo-SabadeU ï<£

l^arga-Barberà; Rdroulo Tron-é&Om-Sar» Pedró Lumen; RubS-Ç»n Oriol; San Loren/,o-Los Me-reagues; Maurinà Egara-Can Rtiil; La Planada-Badia; Liano-Tíbidabo.

Tercera Regional

GRUP 14

Juan XXIII-Puebb Nuevo.5-0 PB St Cugat-Matadeperenc.4-2

Castellar-La Farga... ....2-1 Les Fonts-E.Cefdartyola.....2-0 Mira-soLAdesa-Can Fatjó..i-0 Pefta San Pedr©Jónk»',.......6-Í

Montserrat-Caa Boada ..4;3

(descansa)

78 14 58

n t* 53

n 43

36 Ï7

35 33

39 52

53 .11

26 29

44 25

4? 22

K3 2(1

mi i»

M 15

63 13

! * » „ . W M M «•>

OrtnnW 2J 19 1 3

J w n S & s k 17

- » 12

2

i

i

t

T2

5*

57

44

M * « I C I · Í M 4 I » * i » . #

41

.42

35

39

»7

2?

38

SmPtéa 19

EsfKiflced» 14

G w F * ) * 20

21

Jïíntor

fcNwwo

U f e r p i Si

5 6

4 8

1 12

2 13

3 12

3 14

I IS

UfeMtdl 26 5 0 23 ix l(i4 ts

L a propera {7 de març): C a n Boada-Juan XXII I ; Pueb lo Nuevo-PB Sant Cugat: Matadepe-reite-CasteHaf; Espronceda-Les Fonts; EKCetdàftyoia-Mira-sdl-Ade-

ttefl Fatjo-Pena San Pedró; Júnioí-Meatserrat Terrassa: La Farga {des*

BÀSQUET

Segona Catalana Grup 3

üíaudí. «2-77 Centre Catòüc-Almeda 85-53 àuMÜtortS-UB Sant Cugat.85-76 Cíurtslldeffls-íielidii 75-82

Reus Eteportiu-Horta........75·o5 Baisiuet RJbes-Ripollet.„„..68-73

La propera (7 de març): Casal Vilafsaoca-SaiM Jytdi; l'K Sant Cugat-CentreCíaíòlit L'Hospitalet; A1-meda-Cor«eïfà; Valls-Gaudí; RipoHçt-Reiis Deportiu; Horta-íxastelldefeis; Gelida-Maragall; Ribes-Sant Medir.

H O < K « 9Q&G l « R 8 A

IXvisió d'Honor masculina

Àpéstof Orense- Atlètic ...4-2

Vallès-(JI) Terrasíia ,2-2

Sao Pablo Valdloa:-Polo..„..l-2 Safdinero-FC Barcelona..... 1-1 Jolaseta-.Iúnior .,„....„..., .3-1

San Sebastiàn-(3ob Egara,.wl-3

mt P « f « r*

C!iil>l·|M» 13 13

AtlítR U «

>V4«9et« 1-3

ÜRIVfe t3

ApSHOl 13

C Ü T e r « a » n

Vstl(l(*M 1 ï

Suàamto 13

S.ító»st)ln 13

« « í » 13

Baffi^o» 12

Jíatí» 13 2

44

.2»

2S

40

28

30

17

25

il

14

IS

oc * *« *

12 2S

16 \S

37 fó

f i 15

36 14

38 -14

3? )2

34 11

33 *

35 9

iS S

3» $

La propera (7 de març): Atlètic Terrassa-Vallès Depotúu; Apòstol Orense-OD "terrassa; Sardi-nero-RC Polo: San Pablo Valdcluz-FC Barcelona; jolaseta-Jünior; Adé* dcoxSan Sebastiàn-Í íub Egana.

Divisió d'Honor Femenina

Real Sociedad-Aiara... .(ajornat)

Universidad Sevilla-Polo 0-0 Vatóelus^-Club Campo 0-3 ODTerrassa-Júnior...... ..4-2 Sardinero-Atlètíc Terrassa..2-1

PI PO « H> g F , _ OC PUM*

W4***»t***#*4«»W

ft$oc*£ïar 12 U

€D*ttaiKMl* ';

Víddete* 1 i s

tíat» 13 7

Cííjmpo 13 6

Sürtïnífo (3 5

VStvíÜa H 4

Mtòtt 15 2

RC Polo I i 0

Aitua 12 i

1 3'J 11 22

1 54 20 21

3 34 13 1H

£ 2S 2 6 IB

S '24

5 12

1* 14

16 13

4 "i 14 22 12

1 10 12 37 5

í 9 14 41 4

» 12 3V

La propera (7 deïnarç>. ftC!PoJo-Atara;ClabdeCampo-l ní-versftdad de Sevilla; jítniof-San Pablo Valdeluz; Atlètic Terrassa-(^D Te­rrassa; Sardiaero-Real Sociedad.

HAHDBOL

G K U P C Sí^B»leve-La.Roea.««..^.27·33 Sant<M«5e-SíirriàTer....28-30

Parinyes-Puerto i Bordife-OAR Gràtaa.^*.!5^^

L ï K m a 2 1 , 1 5 4 Z 601 52Í 34

tï 15 1 5 555 481 M

S

4

2

6

O A R O r k i i t l l U

Sar^lTcr 2 t U

Teide 21 12

Gttwllft 21 9

6 59» 5A8 27

6 544 4«6 26

7 5H 542 26

6 536 Sil 24

S«»e£s«re 21 10 3 2 576 23

GESKG 21 9 1 11 526 523 IV

Boítfit» 2 t í 1 1 ! 4*1 526 t9

CESC 21 » 1 1 ! S » S6«i 17

1 13 471 5(15 i?

5 12; SOS 544 l i

SwitQtiine: 21 1

GÍÍ-S 21 4

PwAoyes 2! 3 l ÍS 4 ^ 532

F.Sígan» 21 4 t 16 452 5tó

La propera (Ideütarç): lèlde-Puerto Sagünto; UE Sàftt Cu-gat-ManvaRetySaït de lSs*CEÍEG; La Roca·Sartt0É^€^Cí)icia^arff Esteve Sesto\'i(ès;GÈa»à-B«dife; Cas-te;

FUTBOL SALA

Primera Nacional A GRUPS

M W H » ar ce

Frwíwf M Í ? U B Í 9 Ifr

FC pareebiut» 14

Kpic fi??ino 19 12

W í S » 11

imiúvma* 19 9

1' C«nadj 19

VítoswMjr 1»

Montsnm 19

W.9« «<*!«! 19

r*n«!&« . 19

Maxoa 1»

Rubf 19

lAUviff 19

UAnuslt» 19 i

W

1M

72

«I

89

sa

7*

71

59

51

44

18 59

# 72

W «1

J « « 3

9 7»

H &

tï 6*

12 SI

13 65

46 41

64 %

73 51

71 2»

73 24

69 23

«3 23

90 23

7 * 21

n 20

«5 20

93 16

l l f r IS

9S 14

La propera Í6de març): FC Barcetona-Fratas Martín; L'A»

tada-lndústrias Garcia; Centeltes-PB Montserrat; Rubí-Vilassar de Mar; Perla La Murga-Alfa S;VS?ïatcrtli«t Sant C«gat-Masosí Èpic Castao-Po" lideponívo Andorra.

Primera Nacional A . GRUP6

' •#+*«+**••+**•• ...24*23

bp4r M W . » .1»

B«oíc*K> 16 13 i i

CJlnma 16 13 1

OBtt>Bobor(8 10 4

CNOildB 18 10 l

IJHospüíiiet Hi 9 3

Ottoft* 17 8 4

7 5

1* » 2

RCw<*(!S* 17- * 2

tN» r t í* -5 í

SW0«**l» t * 5 4

Sftetfe* IS 5 4

O * * !# 4 S

IS 4 3

!S 2

6S iS 41

9» 55 40

62 42 34

•60 61 iZ

62

«Ü

7*

«5

S*

SI

71

W

72 m t ï

50 30

SS 28

63 26

ȕ 26

» » 3*ï 20

*7 1»

» »

La propera (o de març): EJèctrica Cíem-J8e«icarió; L'Hos-pitalet'Olfmpye de la Floresta; Ca* tali-Babar-Prosperttat; Rlpollet-LloptwCN Caldes-CN Sabadell; Girona»Manresa; Playas de Caste-tlón-Calvia; Cambrils (descansa).

VfJtEISOi.

la Nacional femenina G R U P B

C V Sant Cugat-Saat Martí.„0-3 W.Barcelona-Olot. 3-1 Horton»-E8pluéues.,....>.......l-3

L*ïllaJordi-Ciutadeüa J4) Quart-Algar Surmenor. 3-1

S^itd Coloma-Terol 3-2

*tn>p W » » « *P pm*,

WBapxk*» |8 i7 1 53 D 35

iSantiawtí «T » 2 60 15 34

£ipht£ita 18 14 4 46 18 32

Qww 18 12 6 m 29 30

CV $ « * « « » « » * » « « 7 SS 3 8

L'HIaJwdi 1» * 9 35 29 27

Sjn-íCotwm H! 9 4 32 37 27

18 7 11 25 38 25

18 6 12 26 411 24

Hotroi» 4 14 19

ÍB-Sutnwmw li) 2 16 16

44 22

51 20

1? 2 16 16 50 19

La propera (7 de març) -Sant Martí; Santa Coloma; Terol-yuart; Algar Surmenor-Hortons; Ciutadella-GV Sant Cugat; Esplu-gues-Wineerthur Barcelona; Olot-L'illa Jordi.

HOQÜEi PATINS

GRUP 3

...8-4 6-10

.(ajornat) , 6-3

PHS<::"A·'4·^rdany«3ta.(ajontití)

( w % IM P» r* pp « f o c P - * .

fMSC-A* 17 14 ] g 11* R2 XV

SAFsqAittttB. 14 1 3 13$ 60 29

Wa*f*& IS Ü 2 ï 1 « 75 28

( i lde* 1? 3} J 3 ' Ï40 55 25

Gntdwplb t f » ! } » ' * ) 22

f<Attm>ty » 4 * '» B6 t » 56

t» V 9 n » w »+ ! . « « 18 5

«Ui,» hafaft 18 5

í 11

i l t

77

e » * h *4* *

Scnwea» » fr í t í 70 120

íwttjoftft ' 16 3 t 12 69 107

M 12

122 12

12

7

74 17» 4

ELS * CANTONS Divendres, 5 de marc de 1999 Esports 37

wwimmt Primera Catalana 12.60 Sant Cugat-Barcekmeta (Dia.)

tona 12.00 La Fatga-Barberà (Diu.)

Tercera Regional 12.00 Pucbto Naew-PB StCugat(Díu.) La Fargsi (Descansa) 12.00 E.Cwíaayoïa-Mira-soJ (Diu.) 16.00 Jútíiof-Moncseríac'lèíiassa (Dk)

Veterans 16.15 Júpiter-Sant Cugat (Dis.)

l a Divisió juvenil 17.00 Martorell-Sam Cugat (Bte.)

2 a Divisió Juvenil 11,30 hiVUm^JÚeà^iUh.) 18.00 Sant Cagat-Cas Fatjo ÍDk) 10JD0 PB StCa^c-fav. 25 Sent (Dia.}

3 a Divisió Juvenil 13i»Can CdapnGEF S3fitC«gí8:(í3»s.>

f a Divisió cadet 12.00 Sant C«jgat*R<5rouMDiu.) 1L00 Júnior-Can Angtàjia {Dtu.) 09.60 CEF St Ciigat-N."!ls«assa <Ditt.)

2a Divisió cadet Sant Cugat (Descaasa) 16.00 CEl;StO(gafrC«iPwelWaíDia.) Ï2M EPSabatlelï-PBSamCííp^as.)

l a Divisió infantil 09.00 SantCugat-N.'Jfeftassa (Ois.) 11.45 EX^^oyoiatJwAiwíDfe.) 11.30 Can RuU-PB Sant Cugat (Dis,) .

2 a Divisió infantil 10.00 SVfa3-sd-Adesa^aw0uif5M{Dk> l$.00 Rabí-Sant Cagat {Dis.) 16.00PB SantCsgat-EF BenaiteíDis.)

1a Divisió aievf 12.30 Caa Fatjó-Sant Cugat {Dis.)

FÜTBm

Veterans Sant C»gac*Sajw Just... ,.0-2

l a Divis ió juvenil Sant Cugat-San Pedró Lu*»eifc,...,.2·0

2 a Divis ió juvenil

Rabí-SantCagat. „ t l-l PB RUotenç-PB Sant Cugat,... J-J

3 a Divis ió juvenil CEF Sant Ciigat-T5feidab6.,.„...< SO

1a Divisió cadet Bart>erà-Sant Cugat ...„«.,l-í) E.( Jerdanyoía-CÉF Sant Cagat ,„..4-1

2a Divisió cadet Sant (lugat-Salesíans..................,....„.J&-Í! PBSantCugtó-PajaHL..-....-,...«...,».Í4

1a Divis ió infantil PB Sa»t CU^T-EF Sabadell- ...4-2 Batíberà-San l'Cugat. —1-9 Júnior-SancQuínec. „..,„....„.1-I

2 a Divis ió Infantil

:-VHa<JecavaJÍs.....' .....4-0

124» JaanXXIH-PB Sant Cufgit (Ois.) 11.30 Míra-soi-MauíinaEgara (Ris.)

2a Divisió aievf 1L00 ComaeiG (Íteu-PB StCugat (Pis.) 12,00 Júnior-San Lotenza (Dis,) 10.00 Sant Cu&at-CastdÍar<Dài.) 13.45 CEF Sant CHgM-Vftseag&ts {D&}

2a Divisió femení 1230 PB Sant Cugat-U RÍHISÉJÍ» (Pi«t)

Benjamí preferent 103OSaatCupt-12.30 Maartna-PS

2 a Divis ió benjamí 11.30 Reurcda-SamCugat^Dís.) 1SM "Barasa-PB Sant Cug** (Dfe.) 12-00 Àgora-Motïet (Dis.)

Prebenjamí preferent 10X0 P<m««s-Àgara 4Qfe-> 10.00 PB Saflt€u^t-Ríf»Jtet(lfe.}' 12.00 Saat Cugat-EF Blaagtana (Dl».)

l a is.)

Segona Catalana 19J0OIM StCti^it-ÇeiitreCatMiolD».)

S e g o n a Cat* fem» 12.00 tiE Sant Cugat-E$cabpls

Tercera Cat. * 8 *

Sub20

1400 DE Sant Cagat-Babeé (Pis.)

Cadet

10.30 Sant Andreu1E Sant Cugat 11 >ts.)

Cadet femení UK Sant Cugat "A" (Descans) 10.30 Manflea-UE St Cugat "B" (Diu )

mmm mm Primera Nacional "A" 17.15 W. &t«Cvgat-Max»n (DJS > 18.45 UHospkaks-OlímpvcíDis.!

Primera Divisió 16.15 Fin«|ues íansr Dosríu'Chcss (Dis.) 19*30 Rld»mMCMPB Sant Cugat (Dis.) •

Segona Divisió "A" 11.4$C4íraçpv<:FJot«st»-Vd«ifeiiK<i (Diu.)

Segona Divisió "B" 17.0U M^Janer-Aiguafreda (DMO

Ptimam Divisió fèm. 11.30 M»í»aw-Navarcies (Diu.)

Segona Div. "BH fèm. 17.30 Ix» P%»e»-MC Saac Cagat (Dts.) 16.00 Matswíltes-Mas Jané* (Dis.)

Juvenil 2 a Divisió UMWSmt Cugat-Vtlïamaf (Diu.) 16.00 Patets-Olímpyc Floresta (Dis.)

Cadet 1a Divisió 09JOOC#K5»ye-iad«stnasCafwa (Dis.)

Cadet 2a Divisió 1430 W. SsntCagat-DMS Sarrià (Dm)

I matini 11.45 Maristes Sancs-Oiímpyc (Dis.) WM mwCtagfcCN SdbaMl (Diu.)

Aievf £0.W Q&tmpye-Mmstvs Swuv (Dis.)

mLEimm

1a Nacional femenina r Sant Cagat (Dts.)

Segona Divisió masc . 10.00 \l3reraà^tunVC\'StCujç»tíDiu.)

Juvenil fem. C. Cat. Obt-CVSaitt Cugat

Cadet fem» C. Cat. CVSanc

1a Nacional 12.45 U£ Sa^<5ugat-Manyanec (Diu.)

3 a Catalana 1030 m Samí^-Q^ft Gràcsa (f >tu.)

Juvenil 2 a Catalana ÏL00 SaüeB«j»nwí4JE StCàígat (Diü.)

Cadet l a Catalana mm HE St CtígiÉ^Ntoflícada (Diu.)

Juvenil 17.50 E%aiada-PH Sant Cugat (Di*.)

Infantil 16,00 EJ^alada-PH Sant Cugat (Dis.)

Aieví "A" PH Sa«tt Cugat {Descansa)

Aievf "Bm

13.00 PH fentCusat-Casteltet (Dts.)

11.00 Barbí^-I>H Sant Cu^t (Dts.)

Prebenjamí **A**

Prebenjamf *&n

IZM PH Sm C»pt»lgo*tada (JDts.)

Cadet 2 a Catalana 12.4$ Èpic Cas««»^í Saet Cugat (Dis.)

Cadet 2 a Cat. femení 1^00 ÜE Sa«€^»í.Vilaraajar (Dis.)

Tercera Bat-eeionaíDíu.)

Divis ió d'Honor iWétia) fen Sf^mÈiR-Júnmt

Divisió d'Honor fem. 13JD0 Júdw^Sa» M>h Vaideiaz (Db.)

3 a Divisió

TENNIS DE TMUUk

l a Divisió aievf

at-JSaa Cri&tiSbíEl—,—..„,.2-1 Víbdeca«slfe-U E &nt Cugat 65-67 l'O

Cadet UESí*««Ç«e«<}íïm«ílcrs. .«8-23

...o-i C a d e t femení UESt«<^p€tC0ÍaJuv»t 32-52 UESaat€5(5ÈS*«MitQ»ir/e 3R-7S

2a Divisió femení mmat SMLM

Benjamí preferent . S e g o n a Div i s ió "A" SaftJulÜB-SïHJtCujea.-,.,,™,.™...-....-! " ' HatnanacCI&lnpyc FJoresu 6-3

2a Divisió benjamí Segona Divisió "B" SwrtCugat-lb«asss,..„„.,«....<.^.,,m3^ OSiiçièc&Adbia-Masianeí S-3 PB Sant Cn^t-Àgofa...™.. 1 J 4 ,

Juvenil 2a Divisió SaatFost-W. Sant Cugat V5

SaiaaPetpètua-PBSiftt-CS^t,™™-!-? 01ímftyeï%)t«sta-An:c«iíl V2 Ripollet-SantC»gat»,..™,<....,.<...,™„,f<|»S

"•<•,. • Cadet 2a Divisió 1a Divisió prebenjamí E iaP w.$ant n^,, •••>

—*? musmm *^ Segona Divisió masc.

S e g o n a Cat» fem. cvs*«c&^R»c'^iiea'HebKm..34 \58ad«si^l&-UiSaï«Q©»t. ^ . J6 JS*

*HBvenii:Wem« C cat» Te^era'Cat» "B* cvsastCagt^Bfatnc., w 10^Batbe*a-BàsquetSantCujstt<!3íu.)

Cadet fem* C. Cat. Jónior ftommié CVSantCugtó-SatitMattf,. .V-l

m@mt mims laCat. fasa d'ascens • ! • > • • mmmmitv t ... .

• Ctob7a9-ÏIESa«tCugp:

Segona Catalana 17.00 Foig«<*í*!*.píísc uA" <Dts.) C«Bnarcai f» d e s c e n s 1530 PHSC^*-Comel!à (Dis.) Ftas)<^MaffÍMa*e,^"-ííESa»£Cvpt

Fèmines Copa l a Categoria lLlSCa^tés '^^HtSsntCugaKDiu.) Els 8<k |a^at»^-UE Sa«wCugw

Júnior Copa Infantil 18L1S E.lgualacía-Pïl$BKCuí5at (Dis.) ?f««^ ét Mat MB"»UE Síí« Cugat

TENMSÜE TAULA

Paso ascens l a Cat. 3a Ce 27*23 A»ehpdeftltHK«UES4«i:€ugat.„...4»3

2 a Catalana Fase ascens comarcal ÜE SantCugatl^Wa..», «2&-20 LaPsKtó·üESuBtCÏHgat..-.,,.,»..^.^

# g # H Í f PMTÍ^IS EÏ€fe«Vft«ÜESaatCug ..». 4-2

2 a Catalana Infantil Sant Lforenç-PHàiRtCagat "B".. „S-J2 LaPasà^üESaBtCupit.... ^ , . .^4^

Juvenir « W W » «HM» PHSantCugsfiOaítíaffiíola.... „2-8

2 a Camp* Cat* Infantil !««!« mi'AaHH i9to..„ „....i-i PHS,iíitCupi<ÍüfdaftW.ta 10-8

^ 3 a Camp» Cat. AleVÍ **A* J<3»i«rl9Í7-lhjHs..... l'HSantCüg»éiwtJanyal!u, .....4-2 » „

Juvenil Aievf "WP' Júftiof-COlíawssa. Sant RaTOOn-PHSi&tt Cugat. 4-2

Júmei·M*&<tefx*»l& ^ „—„..*-lo rfa. <.«..i4*t

Prebenjamí "A" " • - "™ *****

j - ï

Jl·Z

i+> r m •••»•< < * > w « ••*+>•<<• JM1

• <44«f»y 44**4+> « *tl+>y4<M

38 Esports ¥1S /CAIYIDNS Divendres. 5 de mare d, IVW

J| ü Uf P £ 0 t

Aleví 09.00 Cíatflfemya-FetïanOua ~ —....,

11,00 Col·legi Cwme-EjwoU Avenç "A"....™.

10.00 Collsretofe ".V-Ramon iCajal '•&"

11:00 CSa»Wof»"B"-Paii<·jsabi

69.00 Agustí Bstrtia-E·Aiil3 Avenç "B"..,

12.00 Santa ísabei-'l V ™ Altet.....

10.00 GoUegi t,umen-Viarií „.

Infantil femení t o c FUTBOLrWWTW

Aleví 13.00 Tiirre Uehte-Jrsin Mjiafçiil "A".„

10.00 Cawltima-ílol.tegt Fimipa

11.00 Irun Mausall "B"-Club iTAran

12.00 VallrMim.tt-Fen.in Gluí...... ~-

12.00 OI tegi Baímes-Saroa J**eJ,-.~

03«.>

..JLOa.)

,.^.íDw.>

Infantil 09 .00 Rubí Nwd-U<w«Kfo Vmeí.

10.00 TftE Les Planes-AV. El !%«*„_

...,„,.. «Jfc.)

~......<Dis>

Cadet 1 LflO IES La JSerrea.LconaHto Vinet

Juvenil 10 .00 Fuentehviafla-Rubí Futboi Sala

11 .00 Angelets Ferrer-RuMNottl™».,«».

HANDBOL

..<tJis.>

Benjamí 12.00 Cacafanya-FenanCU» " C » , ™ — ^ . . — . . . ^ )

11 .00 FcHan Qu» "B."-&cofa Av*HS>^~J!.~-(CS».>

10.00 Santi Kabet-CnlfcewliU.,. ,.

13 ,00 Ferra» Cltu "W-Joan

<D»)

(Ofe)

WmmWí * B jlSlilIII FUTBOL 7

13.00 Sant Cugat.SwjÇSïstóhal „...„—.£>»>

10.00Vítad«<!avat|»íA<fe»a-Wira.·«rf ^ .<OW

13.00 À^,ra<^lPOi»«<;«..- ÍD&.Í

Benjamí E«oJ4Aw»ç"A''-JferiíRssRwbf·*A" „,(D»,) 13.0&E**** Avenç *B"-S«B Pere Lunwn "8"™{Dfe,> llJ$Otor^«:C«iFai|a-Foit« ..- ~ ~jm,)

-júniot .,„ M « . (Bis.)

Alevi * 1 L 3 8 ifcicúia ?»»-E«r«ta Avenç.... 13 .00 Acte!sai4Mir»-br)l-Foiíi>...—

FUTBOL 1 %

„<*0*i

......íDis.)

,~...(D5sJ

- (rai) ,...«< Dís.)

ítJís.)

Infantil 10.00 Col fegí C w "A"-Amat> Ca*;)? "A".....

lÍ.O&CdUej?<ÍHaK: "B"-Centre Obert

10 .00 EïCüls Aveoç-Mamte). Rtibí „„ ,..

11 .00 AotauCadelf "W-Cut.Us&Cmtne·xr...

B À S & U £ T

í-fES Blanxjrt ....

-Agria

OtvaS Bemat.FjKola Avern

V O L £ i B O L

Aleví Carmcti

(Ois.)

....<D».>

.—{Dís.)

Aleví femení 1 & 3 9 SantíenS-íureía Maria..

09 .00 Can^Pfàetíca-Pla Farr«a.s

tO.lSCultwraPràcttca-ÍJRK. [^s Planes...

10JOCot.leg)25S«e«bre-F.$Pmat„. . ,

Infantil femení ><>>MqS< MwíM^V Sant Cugat.

I&OOCkAfcgi Dos*4JESïntCugK "A"

1 & 0 0 Sseola Averic-Colicçt VetSnma....

l&OO^TomtidPafeíí-Agoi* ..««.„»«.

1 1 . 0 0 Centre QbenvEseola Pta.„_.„

,.(tSs.)

.(Dts.)

(Dis.t

(Dts.)

„<D)S.):

R £ S V m m

L 0 C A

FUTBOL SALM

Aleví Catslunya·joan MaragaJi "À*-.^..—^-^m.;-».

JS-% Joan M»r«$a)t ^"Ool^^gi Et^op*.,*^,.

Escola, Avenç-C5ufe d*Af aft..

Infantü

Cadet , . _ , . . • • %>. .; Duc Mtmtbíaníí.L·etín·íéj Vlwsi..- .ii.^1^yi.j^ií.. l...^

<*»».««»><M*> <W»^M*f*A^«4«í ««(X<«» í ^ ^ Ft*enwlívMn«-RJB.,

HANDBOL

Escota Avenç "A"-Fttr»ftCfei* tï",

Cataiurrjra^DolNçRii»..

Satwa J«rtx:J-J<»» Maf«g»fk.,

E*eol» AVÇBÇ "B^-Fetr»» Cloa "A*,.....«><»..<W<».Z$4

B 4 S £ T

Benjamí &cefe Avfenç-Sattt jtadi *A*".™^

ï%wV*8ft« «A"-CeweOb««r.,..

Catatunwa "A"-Feram (3u» "A"!

CjíaUmya "S"-Fenan Clua "0".

Alevi -; s^Sj. : <S»taJw»m·Síftta babcl....>....m.

S a » Jafdt *B™-Ptíí* Vallfc*..»,.™..»,..^.™^^^^^!* Sa»t Jor<li ".V'-Bscoia Avenç,.,. „.„„s|£Í§4Jl·MS·$t

AgCíra^VetiJaguet™,....™,..,^,,..,,^...,^!^^^;?^} t

Pla F*nctas-}oaft MítBe*í).,.^..,«.^;|(Í£!;.«..„«SÍ-lt)

Fett»»C3ua-La Flores»,,...„,

Prebenjamí A*k*a-M«ra-5ol-yE 8 « t t **'

;t«a-Pctit E t t i . . . — — ....rf-.—ti.^»... ...... ..2-0 „ a-2

Sa»Ct»*fíbaJ "B"-E«f>l» Av<mç "A" S»«Cií»tób»t *Çr~TZt*xji* Avenç "»"„ <3l««elftí»l»l-F««é.».....» „

Aleví Ssíírfa Avt«ç-Mímt«u La Moià..,.,,

FUTBOL I I

Pi* »»'-F«f*.„ .„, .„

HANDBOL

Aleví

Í Í ><4++f ><*+*kí

RaMWjS i Csiüi -A-.EstHl» Av«»$ *A^

Cotfsciisí» *^"-A(Sï«tí aarw»,„„,™„.,.„

Cdfaertfe<^ÍSí»C«s»ls.™«. ,

R«itwift»C»|«#,**-·JEi(<íolaA«í»ç",&'*.

Sart» t»»feejk3(ii.tegi l<«te«o> .»>„...

Atn»»,Ci(|e!t "A*lC6Üce CkrtK "S"

• >>^4+»»»,«<4+t»>v«*»*y>*&M.1

- " *''• *

DONATIUS : "Ca i xa d e C a t a l u n y a " c t e . n° 0 9 - 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2 o per in te rnet : w w w . l a c a i x a . e s

Ramb la d e Cata lunya 32 , 1er 1a. 08007 Barce lona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seke r .es /mun idas

Mans Unides D i rec te al Tercer M ó n

SI

I!

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes

r LLOGUER D ' A U T O C A R S

SarbuS Tel M 580 $7 00 innovacions i el màxim confort.

A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

EIS4CANT0NS

Espectacles

Divendres, 5 de març de 1999 39

C o n c e r t s

Lucky Guri i Laura Simó canten avui a les dones de Sant Cugat

Guri i Núria Feliu faran un concert solidari el 20 de març

Ri TH CASALS

-Sant Cagat -

Lucky Guri al piano i Laura Simó amb la veu, actuaran aquesta nit a la Casa de Cultura, dins els actes programats per celebrar el dia de la dona treballadora. Com ja és habi­tual en els concerts del pianista, no hi ha un programa conegut per avançat sinó que es va definint "se­gons el públic", en paraules de Guri. El que sí es pot avançar és que serà un programa amb molt de jazz i temes de pel·lícules com èl Night and Day de Col Porter, bàsi­cament cantat en anglès "perquè és l'idioma on la Laura es troba més a gust cantant", ha explicat Guri a Els 4 Cantons.

No és la primera vegada que el pianista televisiu actua a Sant Cu­gat. Fa dos anys ja va gravar el CD Deixa't seduir ah estudis del Centre Cultural. "Podríem dir que és un lloc que se'm dóna molt bé. Sem­pre hi ha hagut molt bona sinto­nia. Jo toco jazz, i sigui el tema que sigui, sempre tindrà aquest regust de jazz que ja sé que agrada al pú­blic santcugatenc", confessava el pianista.

Somriures i solidaritat

"El més important del món és que la gent surti del concert amb un somriure ben ampli", afirma Lucky Guri, "per això jo tinc la mania de mirar al públic. Em guio

per les cares. És una qüestió de psicologia que ja forma part del meu tarannà". A més, Guri ha promès algunes sorpreses per als assistents que no ha volgut expli­car. El que sí ha fet públic són els dos CD que ara prepara. El primer, que sortirà per Sanc Jordi, és una gravació amb cinc cantants que ha­bitualment col·laboren amb el pia­nista al programa de Mari Pau Hu­guet de TV3. Són Jordi Ballester, Sam, Laura Simó, Marian i Mercè Gràcia. L'altreCD serà el segon que el músic realitza amb l'editorial Co­lumna, i hi cantaran Núria Feliu, Carme Canela, Mònica Green i Nina, entre d'altres. A més dels somriures del públic,

Lucky Guri també assegura que li

Lucky Guri també cantarà a Laura Simó en algun moment. FOTO: CEDIDA

interessa la solidaritat. "Miro de ser tan solidari com puc. En aquest sen­tit, penso que m'estic guanyant el cel", ha dit. Per aquest motiu, el dissabte 20 de març el pianista tor­narà a ser a Sant Cugat acompan­yat de Núria Feliu amb un concert en benefici d'ASDI, CAVIS i el Ta­ller Jeroni de Moragas. El recital,

organitzat per Rotari-Rotaract Club de Sant Cugat, serà al Teatre-Au-ditori a dos quarts d'onze de la nit. "Els que vinguin a veure'm amb la Laura -ha comentat Guri- ja po­den començar a córrer per veure'm amb la Núria Feliu. Seran dos con­certs totalment diferents i m'inte­ressa que vingui molta gent".

Música

El Cor Aulos participa en la gravació del darrer disc compacte de Toni Xuclà L·s noies del Cor posen la veu alterna lQuisapon Express'

R.C.Z.

Les noies del santcugatenc Cor Aülos van participar el passat dis- • sabte en la gravació de l'últim CD de Toni Xuclà I si..., una gravació de la discogràfica Música Global que sortirà a la venda per Sant Jor­di.

Els membres del cor van passar cinc hores als estudis de Músic Lan, als afores de Figueres, per fer les veus del tema Quisapon Express, un viatge musical que transcorre pel nord d'Àfrica i la música anti­ga europea. Xuclà ha explicat a Els 4 Cantons

que recordava un cant de tipus èt­

nic que el Cor Aulos entonava mentre preparaven conjuntament les Verdaguerianes, per al grup Te-trateatre al Nadal de 1995. El so va quedar dins el seu cap i el re­sultat hacstat aquest tema, on tam­bé ha participat German Díaz, con­certista de la viola de roda vingut expressament des de Valladolid per a la gravació.

"El títol I si... fa referència al tre­ball de creació, com el que hem fet amb el Cor Aulos, perquè la música és un exercici de llibertat i crea­ció, s'ha de fer amb la ment ober­ta i canviar tot el que faci falta", afirma Xuclà sobre el CD.' / si..., està format per tretze te­

mes, on hi intervenen com a con­

vidats Toti Soler, Gerard Quintana dels Sopa de Cabra, Cris Juanijo dels Ja t'ho diré i Juanjo Mufioz d'Els gossos, entre d'altres.

El Cor Aulos té ara previst un con­cert a la Societat General d'Autors (SGAE) el 15 de juny. Serà un re­cital organitzat per promocionar les 5 Sardanes Vegetals de Matilde Salvador (1918). Es tracta de cinc poemes, Les oliveres de Balaguer (Sardenya) de R.Caria, L·i carras-atdePtdla(yàlència) de M.Peris, El pi de Formentor(Balears) de M.Cos-ta, ElxiprèsdeSinera (Arenys) de S. Espriu i El roure de Serralxma (Ros­selló) de J.Sebastià, convertits en sardana per a cor que recorre la eo-grafia dels Països Catalans.

T r a d i c i o n s

Neix Tudell: cursos d'instruments tradicionals

catalans a Sant Cugat

R.C.Z:

Tots aquells santcugatencs i san-cugatenques que vulguin aprendre a tocar la gralla o el timbal, ara ja poden fer-ho sense sortir de la ciu­tat Tudell és el nom d'aquesta ini­ciativa, on s'hi amaguen dos objec­tius allarg termini: la consolidació de l'ensenyament de la música tra­dicional i la formació de professio­nals en aquest àmbit a Sant Cugat, dues necessitats constatades per Ri­card Benito, un dels impulsors de l'activitat. "Volem reivindicar que als instruments tradicionals se'ls doni un ensenyament tan seriós com a la resta d'instruments", va

explicar Benito a Els 4 Cantons. Els cursos s'impartiran en grups

reduïts d'un o dos alumnes i cons­taran de tretze sessions d'una hora setmanal. Tudell, però, vol anar més enllà d'una ronda de cursos i prou. Galdric Santana i Albert Carbonell seran els professors de gralla i tim­bal, respectivament. Els cursos, que començaran el 15 de març, estan organitzats per la Coordinadora d'entitats de Cultura Tradicional i Popular de Sant Cugat, integrada pels castellers, els bastoners j els geganters, entre d'altres agrupa­cions locals, amb la col·laboració de l'Ajuntament La matrícula serà del 10 al 12 de març, de 6 a 8 del ves­pre a la Casa de Cultura.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas ysrWTV Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

40 Cultura ELS /CANTONS Divendres. 5 de març de 1999

T e a f r e C r í t i c

Vilarasau: "El públic ha entès molt bé el missatge d"El Comunicat Sant Cugat aplaudeix el Havel de Tetrateatre

v**9*

R.C. Z. - Sant Cugat -

Després de perdre's per Bar­celona, El Comunicat va arri­bar a Sant Cugat. Cap dels as­sistents, però, no en va poder saber el contingut fins després de (|iiasi dues hores de curs accelerat de Peditipet, un nou idioma sorgit per agilitar el llenguatge administratiu. Jun­tament amb l'aplicada alum­na Borrell, les quatre-centes persones que seien divendres a la nit al Teatre-Auditori, van demostrar la seva rapidesa per als idiomes. "El públic ha es­tat tota l'estona molt atent. I la resposta ha estat molt bona. És un text intel·ligent, per a gent intel·ligent i penso que el públic ha entès molt bé el missatge", afirmava la direc­tora ilel muntantge, la sant-cugatenea M. Dolors Vilara­sau.'"El millor del teatre és que les obres van madurant amb el temps. Mai hi ha una representació igual. Avui. per

L'AOSC estrena 'La viuda alegre'

AüciA.D.Bi j - Sant Cugat -

El públic santeugatenc va aco­miadar amb una pluja de torts aplaudiments La viuda alegre, l'opereta de Iran/ Lehar que l'Associació Orquestra Sant Cu­gat. en col·laboració amb el Cor Aulos i les \eus tic cinc can­tants. va presentar dissabe a la nit a l'escenari del Teatre- Au­ditori.

Més de sis-centes persones van gaudir de la interpretació, versió concert, d'una de les obres més representades de la història de la música des del 19-05. ."Es una història magní­fica, amb una música que arri­ba, que tothom coneix i que el públic no sabia que la conei­xia", afirma el director de l'A-OSO, Josep Ferré.

Ln muntatge que gràcies a l'escenificació dels cinc prota­gonistes, i la veu e/t off (ïun na­rrador, Joan Berlanga, va fer les delícies d'un públic que amb un concert d'aplaudiments va demanar dos bisos d'una ope­reta que l'AOSC està treballant per oferir la primera versió en català.

1 l'nina hi intervenen ntn ai ton que fan exemple, han passat coses que no havien passat mai en les vint representacions prèvies. No estàs mai satisfet, sempre penses que hi podries afegir més coses", explicava l'altre santeugatenc de Tetrateatre, Joan Berlanga, el dolent de l'obra.

zuit personatges FOIO \l \RR0SA "Hem guanyat en r i tme.

Cada vegada l'obra té més ele­ments proposats pels actors. I encara millorarà, perquè ja es­tem treballant en una nova versió de l'obra, que durarà vint minuts menys", declara­va M.Dolors Vilarasau al aca­bar la representació.

C r í t i c a

Vencunt del ronmnUchme EDUARD lENjgi$

OPERETA: 'La viuda alegre' de Frawz Lehar. IMbrettk L·i> Steiti i Víctor L·én. Text català de la na­rrada de Gustau Eriíl. Cantants: Mireia Casas, Rosti Cris-to, Vicenç Es&ve, Jmm Ramos i Ma­nel Esteve. Narrador: Joan Berlanga. Amt> elCw Au/os. Director: Joidi Pumtt/B. Orquestra Simfanka Sant Cugat. Camertkm Anna Calvo. Director Josep Ferré*. Uoc i dUt: leatre-Audifítri. 27de febrer.

Violinista i compositor, Lchar, nascut a Moràvia, es forma i víU en un espai geogràfic i cultural on regna Johann Strauss, de qui copsa la frescor d'idees; ef color brillant t fàcil de les melodies, convertint-se en un dels darrers creadors d'una manera de fer mu­sica que encara es pot escolta* sense dificultat. El bon nivell de l'OSSC va po­

sar-se en evidència a l'obertura amb un* entrada perfecta de so compacte, on es presenten els te­mes principals de l'obra, fins l'a-parició-de Joan Berlanga, narra­dor de k historia, en unaactuadó

correcte i eficaç, acompanyat per Eloi jmé al piano. Mireia Casas, com a viuda Ana de Glavari, va demostrar la consolidació d'una ven homogènia i un bonic timbre, àrab Pafegit d'una actuació con­vincent com a actriu de gentil presència. Joan Ramos, en el pa­per de Conde Danilo. va aportar seguretat en la projecció i potèn­cia d'una veu de timbre agrada-

' He, actuació esplèndida i vocalit-xactó clara. Rosa Cristo, va

• dificultats per so-\ magma sonor de l'or­

questra per anar situant-se, poc a poc, a un nivell acceptable. Vi­cenç; Esteve, com Camilo Rosí-Jlon, fou eatenedor en els seus -ftagtnents i correcte de potència i afinació. Manel Esteve, baríton còmic, va jugar perfectament el seu paper amb veu atenorada su­ficient, vis graciosa i divertida. La participació del Cor Aulos, elles carn Ses "grisettes" i ells com els companys de gresca va ser molt bona i ajustada Estrena d'un es­pectacle atractiu i de bon nivell, que hauria de polir les sortides í col·locació deb cantants a l'esce­nari, per millorar el resultat final i

narrativa.

El poder de Vubsurd kafkià Ej&UAftD lENER

TEATRE; *fifi flacHavd,mb

cat esent en una ètMam- entén, idioma atri:

llengua <pe no anomenat

Direcció: MDém Témsau,

deiRuste, l&iar&ma&tr, Mdth-

Àdaptaeié i Betra caitçoiw

Mimem TomXuclà. Escenografia: Caries Pujol i T&-tiersdelCCSC. " lloc i dia: Teatn-Au&ton. 2$de febrer.

Els déus havien condemnat Sí­sif a fer rodolar tneessartwnem una roca ftns al cim d'una muntanya, des del qual la pedra tornava a caure pel seu propi pes. Ne hi ha càstig mes terribíe que el treball inútil i sense esperança. Camus escriu un assaig sobre f absurd i trenta anys abans ei funcionari Kafka, escriu Elpmé, on d prota-

vef, Josep Casp), viu immers en una situació absurda, és a dir 35-gica {com si h vida fos lògica!), que a póc a poc el va portant a la degradació per falta de llibertat i absència d'identitat personal. Obra caractefisri<» dels seixan­

ta que el pas del temps no per­dona, on J.C, director general d'un ens públic rep wn comuni-

de tom per fet més precisa i eficaç la gestió administrativa. La histo­ria funciona amb reiteració i un ritme que allargassa sense quasi evolució l'anècdota en gairebé du£s hores. És una llàstima que MDofors Vilarasau, tot i respec­tant el Hayel que estima, no ha-gués agafat les tisores per fer un espectacle igualment vàlid, on el missatge ètic i humanista persis­tiria sense avorrir, perquè cl nivell de qualitat professional de la dra­matúrgia ho permet. Blai Llopis dibuixa convincent la seva sole­dat i indefensió davant la "bu-frocràcja". Joan Berlanga, esplèn­did, és un perfecte corrupte atribjsta sense escrúpols. Joan Raja broda finexptessiu Prats t S'exeèn-trieï groller cap de traducció. Cla­ra del Ruste mima les personali­tats de secretaria, alumna brillant i dura executiva i, finalment, It-ziar Fenolïar, resol amb eficàcia un paper només agraït al final de l'obra, quan, posant-se el barret de l'esperança, surt a viure fora del recinte on els altres seguiran enganxats a la roda de l'absurd C escenografia molt aconseguida i els afegits musicals perfectament prescindibles.

M ú s i c a

Hustiimante va dedicar uns trenta minuts a cada un dels alumnes. K: O.R

Carme Bustàmante ofereix una classe magistral de cant

al Conservatori Municipal

A.D.B - Sant Cugat -

La professora de cant del Conservatori del Liceu, Car­me Bustàmante, va oferir dis­sabte a la tarda una classe ma­gistral als alumnes de Mariona Benet al Conservatori Muni­cipal Victòria dels Àngels. Sis alumnes de diferents ni­

vells van rebre les ensenyan­

ces de Bustàmante. L'objec-tiu d'aquestes classes és per­feccionar la tècnica dels estu­diants a partir dels seus problemes. "És com una clas­se particular dins d'un gran grup. Es un treball personal que serveix per als altres que escolten, però solucionen el problema de la persona que està cantant", explica Bustà­mante.

ELS /CÀIVI10NS Divendres, 5 de març de 1999 Cultura 41

Joan Serra i Quim Serra. Coreògrafs de l'Esbart Sant Cugat

"A 'Terra Baixa5 es reflecteix Pemoció de veri tat"

Rl'TH CASALS

Demà s'estrena al Teatre-Audi-tori Terra Baixa, d'Angel Guimerà, versionada en ball per l'Esbart Sant Cugat. Però Quim Serra i Joan Serra, coreògrafs del mun­tatge, ja pensen en l'òpera sense veu cjue preparen per al 2000 i en l'espectacle sobre Gaudí per al 2002

- Què explica Terra Baixa que va atreure la vostra atenció? - Quim Serra (Q.S.): Tanca una

triologia que haviem començat amb Vn pont fk mar l'lava, vam conti­nuar amb Tría(k\ ara tanquem amb Terra Baixa. Els tres parlen sobre els sentiments i les inquietuds dels homes.

- Quins són aquests sentiments? -Joan Serra (J. S.): Tena Baixa ex-

plica les emocions dels homes i les dones d'una determinada època. però nosaltres els hem traspassat a l'actualitat. Igual que en els tres es­pectacles que hem fet fins ara, con-textualitzem tant la tècnica de la dansa tradicional, com la identitat d'un país.

- Com es transforma la literatu­ra en passos de dansa? - J.S.: Hi ha d'entrar la tècnica i el

llenguatge teatral. Parlem amb un llenguatge conceptual, que vol dir que treballes amb l'emoció i el sen­timent. Terra Baixa, al ser una histò­ria d'amor amb un triangle i en una situació social determinada, ha es­tat mès fàcil. Però el problema del llenguatge de la dansa, és que la gent s'hi ha d'habituar. Va a veure dansa amb els mateixos paràmetres que va a veure teatre i aleshores ho vol entendre tot. Nosaltres pensem que a la vida no s'ha d'entendre tot. A dins d'aquesta petita part de la vida que és un espectacle, tam­poc cal entendre-ho tot. Que t'a­rribi alguna cosa. Això és el que li interessa a cadascú.

- Q.S.: Però tractant-se de Terra Baixa, una obra argumental, sí que procurem que segueixi un guió i es pugui entendre. Hem anat molt en compte.

- Com reacciona el públic sant-cugatenc davant el llenguatge de la dansa?

-Q.S.: Cada vegada estem creant un cercle de gent que ens segueix

l'ena Ruixa seia a \nrluna 11piopei que es va ampliant, no només de Sant Cugat sinó també de fora. Ks una realitat que ens fa contents. Ks veuen els resultats, el cercle es va eixamplant.

- J.S.: Amb una escola de dansa amb 300 nens i nenes, s'està edu­cant d'una manera'diterent. Quan els nens vénen a aprendre una dan-

mes-ilejuli»! FOTO V / lA'A'OS'.l

sa tradicional catalana, el primer que se'ls ensenya és un llenguat­ge i que amb ell se'n poden anar a Colòmbia o a Turquia i fer-se en­tendre amb aquest llenguatge, que és el nostre, el d'aquí. La barretina i l'espardenya no ens interessen a nosaltres. Per altra banda, són dos elements que tenim tant si volem

com si no volem, i sí els volem. Els tenim, els estimem i els utilitzem. - Que li vau demanar a Carles

Pujol, del CCSC a l'hora de fer l'escenografia?

- Q.S.: Hi ha dues coses impor­tants. L'una és el baix i el dalt, dos nivells protagonistes a l'obra. I tam­bé hi ha una tònica a l'espectacle que juga al cabaret, molt suaument, i l'escenografia ens permet fer aquest joc. Els ballarins s'esperen i quan els toca, surten. Cadascú té un lloc i quan acaben la seva dan­sa, tornen al seu lloc.

- Com va anar que Albert Giri-novart composés la música?

- J.S.: Estàvem gravant un pro­grama per televisió i ens vam trobar que la música la tocava en directe l'Albert Guinovart. Ens va fer grà­cia que l'Albert tocava sense parti­tura i mirant als ballarins, i això no és habitual. I no només això, quan vam acabar, es va aixecar i va anar a dir als balladors que havia disfru-tat molt tocant i mirant-los ballar. I de seguida vern veure que havíem de treballar amb aquest senyor.

- Vau comentar la sensació de relaxació del públic en veure Mascaró de Proa. Què penseu que transmet Terra Baixa?.

- J.S.: Jo diria que transmet molt el personatge de la Marta. Reflec­teix l'emoció de veritat, i això con­fiem que serà el que impacti el pú­blic. I no únicament que impacti perquè sorprengui, sinó perquè re­alment qüestioni coses. La Marta és un personatge tant de veritat, que a vegades pot arribar a fer mal.

D a n s a

La Caracol· la acomiada el cicle "Música, cant i dansa

a r r eu de Sant Cugat"

A.D.B.

La

La companyia de dansa, La Ca­racol·la, va ser l'encarregada de tancar dissabte al vespre el pri­mer cicle de "Música, cant i dansa arreu de Sant Cugat" que durant dos mesos ha tingut com a escenari el Centre Social i Sa­nitari de La Floresta.

Un nou projecte engegat per l'Ajuntament, "amb l'objectiu de donar a conèixer diverses en­titats san teuga tenques dedi ­cades al cant, la música i la dan­sa, arreu dels espais municipals que no siguin del centre, és a dir, als districtes", explica el tècnic de cultura de l'Ajunta­ment, Jordi Gonzàlez. Una ex­periència que després de ser qualificada de "molt positiva", visitarà els districtes de les Pla­nes a la primavera, i Mira-sol.

Vora una vuitantena de perso­nes van assitir al darrer mun­tatge d'aquest cicle que La Ca­racol·la va acomiadar amb un programa de dansa c o n t e m ­porània d'obertura i tancament,

amb dos tallers de Pau Casals a càrrec dels més menuts , i tres coreografies.

La primera dansa, Las autori-dades sanitarias advierten protejan a los ninos, i la tercera, segon premi coreogràfic de Madrid 1998, van ser interpretades per alumnes de l'Institut del Teatre, que reben el suport, com a pla­taforma, de la Caracol·la. La se­gona, En el jardí va anar a cà­r rec d e la f u n d a d o r a d e la companyia, Montse Barquín. I és que segons explica Barquín, "la nostra finalitat és expandir el tema de la dansa, i apropar-lo a la gent amb professionals. Do­nar classes, i cobrir uns temes molt bàsics que la dansa no té, com són les infraestructures, a més de conscienciar les admi­nistracions de la manca i la ne­cessitat d'aquestes, per ajudar als professionals a trobar sorti­des".

La Caracol·la treballa des de fa tres anys amb l'Oficina Mu­nicipal d'Esports on realitza ta­llers de dansa, taitxí i tècniques de relaxació.

R e u n i o n s

Les visites al Monestir van créixer un 2 1 per cent durant el 1 9 9 8

Quasi 500 persones anaren a les visites guiades dels dissabtes

R.C.Z. - Sant Cugat -

El Mones t i r de Sant Cuga t va rebre durant el 1998 quasi t r e s mi l v i s i t a n t s més q u e l'any anterior, el que va supo­sar un a u g m e n t del 21 per cen t . Aques ta va ser una de les dades més rellevants fetes públ iques pels membres del Patronat del Monestir, reunits el passat 18 de febrer a Sant Cugat .

L 'h is tor iador s a n t e u g a t e n c D o m è n e c M i q u e l , m e m b r e del Patronat, ha indicat a Els 4 Cantons que les visites guia­des que es fan els dissabtes al matí han contribuït lleugera­men t a aques t increment de visitants. "Però encara hi ve poca gent. Hi ha una mitjana de 14 persones per visita. Es­taria bé que s ' i n c r e m e n t e s ­s in" , ha afirmat Mique l . En xifres, durant 1997 van visitar el M o n e s t i r d e San t C u g a t 12.746 p e r s o n e s , p r inc ipa l ­m e n t a t í tol i n d i v i d u a l , en

g r u p s d e la t e r c e r a e d a t i a lumnes de primària. Al 1998, e l s v i s i t a n t s van a r r i b a r a 15.459 i destaca l'inici de les visites de grups universitaris. En a m b d ó s anys, el mes de maig va ser el més concurre-gut.

L'altre punt més discutit du-

El Patronat del Monestir va demanar a l'Ajuntament l'ampliació dels límits del projecte per

a Pentorn històric

rant la reunió del patronat, va ser el projecte per a l 'entorn del Monestir fet públic la set­mana passada per l ' a l ca lde . Domènec Miquel, que va elo­giar el p ro jec te pe r la seva senzillesa i poca intervenció, va explicar que , inicialment, el p r o j e c t e p r e v e i a m e n y s zona d'actuació. "Vam sugge­

rir q u e el p r o j e c t e s ' h a v i a d'ampliar fins al cos monàstic, que és la línia de les ant igues mural les del Monest i r . S 'ha de recuperar per dos motius: és una exigència legal i també didàctica", afegí Mique l . A la trobada es va destacar, una ve­gada més, la falta d 'una visió global d'actuació per a la zona del Monest i r i el canvi de cri­teris de cada tècnic executor.

El Patronat del Monest i r es reuniex anualment . El presi­deix el director general de Pa­tr imoni de la Genera l i ta t de Catalunya, Josep M . H u g u e t i l 'acompanyen com a vicepre-s ident l 'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich, i com a secretària la Delegada Terri­torial de Cultura de la G e n e ­ralitat, Guiomar Amell, en t re d'altres responsables culturals del govern autonòmic, el de­legat del Bisbat de Barcelona, el rector de Sant Cugat, un re­presentant del C lub Muntan­yenc i un de l 'empresa asse­guradora Catalana Occ ident .

42 Cultura ELS HIUVIXMNS Di:;,u/,-r,: S ,/,

D e s d e l a h i s t è r i a

U n e s p a i d e m o s s è n P e r e v i v ó

"Lo senyor abat ja és mort" I <a nova de la mort de Pahat

arriba a Sant Cugat a tres quarts de deu del matí. Ja fa dies que s'espera. Cap sorpresa. Se*l sap greument malalt. Ha finat a Bar­celona, on fa pocs dies que s'hi ha traslladat. Ha estat a t res quarts de dotze de la nit passa­da, del dia 5 de desembre del 1782. Així n'és de concisa f a o ta capitular d'aquest dia. "Lo senyor abat", que ja ha mort, és fra D.Bonaventura de Gayolà i de Vilosa. T é 85 anys, i en fe gairebé 36 que presideix l'aba­dia, com a Abat, i fa vila, com a Senyor.

El desembre no és temps d e massa feina, ni als camps ni a les vinyes. Prou que l'han tin­guda. Ara, més aviat, la tenen a les cases, ats cellers... vetllant p«rr la bona conservació del gra o a l'aguait per la bona fermen­tació del vi... La verema ja que­da enrera i encara més la sega i el batre. Els camps ja són sem­brats. Ja arribaran dies més durs viscuts llargament al ras: els de l'expurgada de les vinyes... I és que r e n t e m de Ja terra M g » »

gairebé tota la \ ida del poble. L'agricultura n'és, i en seguirà seat encara durant molts anys, l'eix vertebral. 1©t|ust coneguda la notícia,

les campanes no han parat de tocar a morts. Tot el matf!, La Sona gent del poble va sortint

Jfe les cases i baixa fins al M©~ jpj&açr a saber-ne mes coses-.

m pel carrer Ma» E«w*ex Major des

: impressionant lèi K&XMMcta. Sòbria i gtaadío-

Jt»%U vegada: el Portaí Oran» formant part de la Tbrre de 1'-fleaaenaqp. Les austeres i allar-'gassades dependències del pa­lau abacial. La torre de l'abat a Pahre angle, com volent-se se­parar del conjunt, llançant-se cap enfora, ferrenya i gràcil. La mtaafla enganxada coronada de njerlets. ï, al fons de tot, l'esgfè-sia, amb la rosassa destacant-s'hi eero »n ull Immens girat cap al

' poble. 0>i» un ull gegant que tot ho vol veure, saber i regirar. 1, ena^srnesenllà, el campa­

nar més alt que ningú, que por­ta la "Fesomia" de l'abat tras­passat, perquè ha estat ell qui l'ha-aixecat fins a la mida d'a­vui, després de segles de ser condemnat a no créixer. ÍSÉ/ata ja saben més coses: el

eadàverde l'abat sortirà de Bar-cefeaa a la una del migdia. Tan battjpam s'esguardi des de 3hi^yÉQ|de dah del campanar la co ï l l t e fúnebre, a les en­vistes M-fa vSkt les campanes hoavfeaprt perquè todtom s'a» plegutje^&ont del Portal Gran dei'a|!«|fo per a FaeolHda del

ï> afò sé'n Menen, fent gairebé tots «I «s&tek camí. Altre cop travessen l'era dels monjos, aquell espat real ï simbòlic, que maptcüramènt -unint-les i se-parant-íès -dues realitats ben distintes; e! Reial Monestir í el Pob%. Superada l'era dels moa-jos, entren de nou a la vila ercuaii^ pssetsaanent, el portal que pq*t& el seu nora; és "El Pomí é&jà V«a 0 de la Mare de Dés**,? G&m també se'n diu.

I ja no en

queda ni rastre-i sembla que ni record històric de la seva existència -però que l'acta ca­pitular d'avui, sortosament ge­nerosa, sí que ens el recorda i ens en parla. Devia ser el portal que donava accés al carter Ma­jor. portal de la petita vila tJe Sant Cugat del Vallès. La vila que s'ajassa turó amunt, expan­sionant-se, Una mica només, més enllà de la plaça I de l'esglé­sia de Sant Pere, 5 qim, avui, co­mença a fer tres dies de dol... perquè "lo senyor abat ja és mort",

Pm Vkéiúi&vastr

L'artista local T. Blanqué inaugura avui a Andorra

R.C.Z. - Sant Cugat -

Tatiana Blanqué exposarà una dotzena d 'obres de gran for­mat, que segueixen en la línia dels seus darrers treballs. Amb la soledat i el silenci com a punt de referència. Blanqué construeix amb la taca de color, s'endinsa en el món de la llum i els contrastos per mostrar es­pais interiors, buits, de cons­trucció minimalista. "És com saber que hi ha hagut o hi ha alguna cosa allà dins, però no ho veus", va expliar la pintora santeugatenca.

Les peces molt coloristes de Blanqué compart iran l 'espai del Polígon Espor t iu d ' E n ­camp (Andorra), amb les teles abstractes, blavoses i amb mol­ta matèria de l'andorrana Fio-na Morrisson, filla del pintor anglès Tom Morrisson. L'ex­posició estarà oberta al públic durant un mes i els organitza­dors treballen en la possibili­tat de mostrar l'exposició al pú­bl ic s a n t e u g a t e n c en e l s propers mesos.

P r o j e c t e s

Teyco S.L. guanya

l'adjudicació de les obres per

restaurar la Casa Aymat

R.C.Z. - Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va anunciar aquest dimarts en un ple extraordinari, l'adjudicació de les obres de re­forma i ampliació dels antics ta­llers de la Casa Aymat, a l'em­presa Teyco S.L.El projecte p r e sen t a t per aques t a firma tindrà un cost de 145 milions de pessetes, IVA inclòs, i ha estat el més puntua t d 'ent re les cinc propostes presentades a concurs.

Teyco S.L. haurà de fer el pa­gament d'una fiança de sis mi­lions de pessetes per garantir els seus treballs, dins els propers 12 dies hàbils. El seu projecte va ser presentat públicament el 18 de febrer, juntament amb la res­ta de candidats.

El projecte va ser aprovat amb deu vots a favor i sis en contra (PSC, IC-V i ERC) en una ses­sió plenària breu i concisa on hi van faltar diversos regidors dels diferents partits polítics i l 'e­quip de govern.

Per Esquerra Republicana. Da­vid Sampere, va votar en con­tra de l'aprovació d'aquest pri­mer pun t de l 'acta a l · legant que"amb diners públics no es pot finançar un plantejament d 'un element cultural que re­vertirà en el profit personal d'al­gú". Iniciativa per Catalunya-Els Verds, no es va pronunciar verbalment però també va votar en contra. Pel Partit dels Socia­listes de Catalunya, Joan Gaya va dir que votaven negativa­ment en trobar a faltar una re­visió seriosa del projecte. "Su­posem q u e algú ha avisat el senyor Grau-Garriga que el fet que aquí hi hagi un habitatge pel director, i ell l'és el director, representa que haurà de satis­fer les quantitats pertinents com a rendiment de treball perso­nal", afegí Gaya.

El Partit Popular va votar afir­mativament la proposta i com a portaveu, Tarragó, va dir "vol­dríem que quedés constància de la nostra inquietud respecte la correcció del finançament".

H i s t ò r i a

"El Monestir està viu", diu Joan Tortosa a la tertúlia de CDC

Els assistents van recordar la personalitat de Mossèn Griera

Ri'IH CASALS

- Sant Cugat -

Els moviments oscil-latoris del Monestir quan plou, les guerres a cop de roc dels infants santeu-gatencs de la postguerra i la pun­teria de Mossèn Griera per fer-los fora del recinte monàstic, van ser dilluns a la nit algunes de les anècdotes que els assistents a la tertúlia de Convergència De­mocràtica de Catalunya van re­cordar conjuntament amb l'his­toriador Joan Tortosa.

L'especialista santeugatenc va dividir el seu anecdotari sobre el Monestir en dues parts. A la pri­mera, Tortosa va explicar el pla municipal de l'alcalde Josep Bar-nils que al 1968 preveia, entre d'altres, l'enderrocament de part de les muralles per, posterior­ment, tornar-les a construir vuit metres més enrera. Barnils ha­via fet uns "pactes secrets" en paraules de Tortosa, amb el Mi­nisteri d 'Educació, segons els quals els jardins del Monestir donarien cabuda a la facultat de

Tortosa va destapar el projecte de Barn'th pera "ElComoCataldn". FOTO.X.L.

Filosofia i Lletres, enlloc de la Casa de Cultura que el poble es­perava. A canvi, el Ministeri aju­daria el consistori a enderrocar les muralles (part del projecte que mai es va dur a terme).

En la segona part, l'historiador santeugatenc va llegir els apunts que un tal Roma li havia donat sobre la conferència que Carre­

ras, un advocat de Sabadell havia fet l'any 1934 o 1935 a Sant Cu­gat. La lectura explicava algu­nes anècdotes que l'avi Carreras havia registrat al segle XIX, des­prés de la desamortització, quan la pobresa dugué als santeuga-tencs a fer foc amb els papers històrics del poble i fins i tot a embolicar-hi la carn.

ELS /CANTONS Divendres, 5 de mart de 1999 Cultura 43

£ / r e p o r t a t g e

El forn iberoromà proper a sant Adjutori resta com una incògnita perquè no s'hi van tro­bar les deixalles de ceràmica o escombrer que ajuda a la identificació. Una teoria en de­dueix que hi ha més forns al costat i els trossos s'abocaven allà.

S'han trobat set bols de ceràmica romana de Sant Adjutori "El viatger resta sorprès..." (Pau Vila)

MARIÀNGKLA ROVIRA

- Sant Cugat -

Sembla probable que prop del forn n'hi hagi algun més, potser fins a set, que era un nombre habitual a l 'època. Forns que devien ser part d 'una vil·la ro­mana que resta oblidada sota terra, als voltants de can Bo­rrell. Era l'any 63 quan va des­cobrir aquest forn important el grup d'Arqueologia de Gràcia (Club Excursionista ) i Maria Dolors Làzaro en formava part. Ella guarda la ceràmica, que se­gons ja va informar Els 4 Can­tons al gener del 98, voldria tor­nar a un museu de Sant Cugat. Ara ha localitzat una altra cap­sa amb uns bols valuosos.

- La ceràmica que tinc parla d 'una gent amb un nivell cul­tural molt alt. Són set bols pre­ciosos decorats amb llebretes, d 'un servei de taula de catego­ria. Allò era un lat ifundi, de gent de diners. Entorn del vèr­tex hi ha una vil·la romana

La Maria Dolors és directora del Museu de Els Prats de Rei, població on s'estan fent desco­bertes importants que han do­nat una embranzida al poble i al museu. Tombes i dòlmens que en r ique ixen la seva història, com podria passar aquí amb els

nombrosos jaciments que són ignorats. - Aquest forn devia ser al cen­

tre i s'usava poc, perquè està poc cremat. Com que no hi ha­via deixalles, potser era l'últim o el del començament . Suposo que es dedicaven només a fer tègules i la lògica diu que n'hi hagi set. Encens el forn i men­tre esperes la cuita va bé que hi hagi els altres per seguir tre­ballant.

- La transició dels ibers als ro­mans, com la imagines ? - Allà a Sant Cugat no hi de­

via haver bufetades com a al­tres llocs on els íbres s'havien empipat molt. Sembla que va ser pacífica. Si jo passo gana i no sé fer clavegueres i ve un senyor que en sap i t 'ofereix ser ciutadà romà, poder tenir la nacionalitat, doncs ja e t va bé i tu l 'ajudes a cultivar la terra.

- Si es fes una excavació... - L'Arqueologia està morta, ja

està, s'ha acabat, aquí . N o hi dediquen diners. Anirem a ex­cavar a Síria, com ja ho estem fent! - Però si poguessis, què hi fa­

ries? - Desembrossar, des de sota

can Borrell fins més enllà de sant Adjutori. Això costaria dos milions. Aniria a la Universitat

i demanaria estudians per ex­cavar i els diríia cap on han d'a­nar. Trobaríem el poblat iber i la vil·la romana, tot.

L'arqueòloga explica com tot el Vallès era ocupat pels romans que buscaven, com fan ara els barcelonins, fugir de la humitat del mar.

- Ens ho van deixar tot resolt: el s is tema mètr ic , les clave­gueres , els s is temes de cale­facció a través de terra, la de­coració... Som els seus hereus. Abans, aquí érem al Bronze fi­nal quan a Egipte feien mera­velles, aquí estàvem verds.

Ara sembla que a Sant Cugat surten vil.les romanes com bo­lets, però potser no se 'n podrà estudiar cap, perquè els inte­ressos oficials no van per aquí. Dolors Làzaro comenta que ella sempre ho havia dit, que per can Borrell n 'hi havia una. Ho diu mentre va amunt i avall pel taller, un consell a una alumna, una correcció a una altra, en un carrer d ' a q u e s t a Gràcia q u e canvia i no canvia, noves pla­ces i racons de sempre.

En t re els molts treballs que realitza, la ceràmica n'és un que complementa la seva passió - a vegades força desenganyada-per l'arqueologia.

- Ara provo de fer la sigil·lata,

Una imatge del forn ibèric descobert s Sant Cugat. FOTO: ELS 4 CANTONS.

que tots els ceramistes han in­t e n t a t . E n c a r a e m q u e d e n bombolles , però m'hi acosto. Mira, aques t és l ' escombrer , com el que hi deu haver al forn de Sant Cugat, enterrat per allà. La ceràmica de sandvitx no la sé fer.

Mirem fotografies de quan van trobar el forn, en un descans de la neteja de l'ermita de sant Ad­jutori.

- Penso que el forn és de nova planta, romà de tradició ibera. Suposo que l 'habitatge iber no era allà però els romans s'hi van instal·lar. Allà darrera de l'er­mita romànica hi ha una tomba romana.

Havia passat l 'època que s'ha bate ja t com de Bronze, a m b

aquesta paraula que sembla ve­nir de l'italià, d 'aquell Bríndi-si on s'hi treballava un metall de gran qualitat. Mot que pot­ser Es d'origen onomatopeic, pel so que feia el bronze quan el batien o colpejaven. Cultura que era continuació de la me-galítica, ritus sepulcrals, eines de metall i encara de pedra , evoluc ions i canvis ràp ids o l e n t s . Vida p r imi t i va i du ra m e n t r e allà, a l ' E g i p t e t a n llunyà, pesaven el cor del mort en una balança i només podia anar al cel si era lleuger com la ploma de l'altre platet. Episo­dis de barbàrie i civilització que s'alternen com les estacions i les pluges, ruixats i aiguades que anhela la terra resseca.

C r í t i c a de c i n e

Una fina línea entre dos móns

Pel·lícula: La delgada línea roja Director: Terrence Malick Actors: Sean Penn, Ben Chaptin Durada: 170 minuts

La delgada línea roja convida a mil i una reflexions, de dimen­sions tan metafísiques com líri­ques. L'obra està basada en la no­vel·la homònima de James Jones, autor també de De aquía la eter-nidad, un ex-soldat més interes­sat en els perfils humans que en el "joc de la guerra".

Com en el cas d'Anthony Ming-hella amb Elpaciente ingle's, Ma­lick ha tingut problemes per con­densar una història desbordant de personatges i idees. El primer muntatge de set hores ha quedat reduït als 170 minuts actuals. Com en El paciente inglés, l'estructura del guió se'n resent encara que són defectes menors que no en-

ISABEL SÀEZ

fosqueixen els resultats obtinguts. Resultats? Un mosaic d'homes,

creences, somnis i pors, on es per­fila l'essència humana a través de totes les seves cares. Ressons del pensament de Rousseau, amb una aposta clara per la creença d'un fons essencialment bo en tot ésser humà. El desembarcament de la companyia Charlie a Guadalcanal i els combats posteriors per fer-se amb el domini d'una illa gairebé verge són el pretext per una re­flexió sobre l'home, la seva natu­ra i l'origen de la crueltat que creua la fina línia que separa la raó de la bogeria, la vida de la mort.

Malick juga amb les contraposi­cions: els t ranquils aborígens creuant-se amb els soldats; la na­tura radiant on sembla impensa­ble l'horror de la guerra i la des­trucció salvatge; la confrontació en t r e el sargent Walsh (Sean

Penn) i el soldat Witt (Jim Cavie-zel), dues cares de la mateixa mo­neda. Malick fa un treball extra­ordinari amb la sensorialitat. El director construeix pas a pas les sensacions que vol produir mit­jançant tots els recursos: imatge, color, ritme, sons i una banda so­nora que és un poema simfònic (partitura de Hans Zimmer, justa nominació als Oscar). Aparent­ment no poden haver dues pel·lí­cules tan allunyades l'una de l'al-tra com Trm desombras deGuerin i La delgada línea roja, però amb­dues tenen un tret en comú: la fa­cultat de fer sorgir sensacions en l'espectador, introduint-se més a nivell inconscient que conscient. Hi ha molt més que el que resul­ta evident. La impaciència, la in­quietud, l'angoixa, totes les reac­cions són in t enc ionades . La indiferència es fa impossible.

ALMAZAN MIQUEL Fins al 9 de març

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

SalSHJusínol Santiago Rusinol, 52 - Sant Qigat dd VfeDïs

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

44 ELS /CANTONS Divendres. 5 de mar( de 1999

• • • • • • • • • l l l l l l

Carrer de b Torre, 14

Tel. 674 12 85

#

Mercat Municipal

Tbrrebbnca Taula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 589 14 18 '

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

BAR GLOPS

BARMERMÉLADA

Rosselló, 2

Valldoreix,56

Valldoreix, 29

93 674 36 36

93 589 11 85 "

93 589 11 98

Cuina cassolana BAR GLOPS

BARMERMÉLADA

Rosselló, 2

Valldoreix,56

Valldoreix, 29

93 674 36 36

93 589 11 85 "

93 589 11 98

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans BAR P1CCOLO

Rosselló, 2

Valldoreix,56

Valldoreix, 29

93 674 36 36

93 589 11 85 "

93 589 11 98

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes

BAR BOKATA Plana Hospital. 35-37 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BOI BÉ Rbla. Celler, 131 93 589 84 22 Marísqueria

CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01 Marisc, menú, cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO

CAN BARATÀ

Lleó, XIII

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

Rbla. ^ n . jacint Verdaguer, 113

93 692 24 24

93 697 06 52

93 67467 21

93 675 28 97

Carn a la brasa i calçots CAN EDO

CAN BARATÀ

Lleó, XIII

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

Rbla. ^ n . jacint Verdaguer, 113

93 692 24 24

93 697 06 52

93 67467 21

93 675 28 97

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFÈ-BAB SOL

CELLER STA. MARIA

Lleó, XIII

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

Rbla. ^ n . jacint Verdaguer, 113

93 692 24 24

93 697 06 52

93 67467 21

93 675 28 97 Jazz üve CAFÈ-BAB SOL

CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17

93 692 24 24

93 697 06 52

93 67467 21

93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves

CASINET Camí Can Ganxet. 47 93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 84 ~

93 674 11 18

Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA Sant Bonaventura. 39 Baixos

PÍaça Pep Ventura. 5

Sant Jordi. 39

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 84 ~

93 674 11 18

Peix i marisc fresc

CHEZ PHIUPPE

ELJÒRDFS

Sant Bonaventura. 39 Baixos

PÍaça Pep Ventura. 5

Sant Jordi. 39

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 84 ~

93 674 11 18 Cuina francesa i menú diari CHEZ PHIUPPE

ELJÒRDFS

Sant Bonaventura. 39 Baixos

PÍaça Pep Ventura. 5

Sant Jordi. 39

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 84 ~

93 674 11 18 Amanides i entrepans

ELPEROLÈT

ELMESÓN

EMTROIDO

Av. Francesc Macià, 67

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

9Ï589 50 11

Tapes i menú diari ELPEROLÈT

ELMESÓN

EMTROIDO

Av. Francesc Macià, 67

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

9Ï589 50 11

Braseria i cuina de mercat

ELPEROLÈT

ELMESÓN

EMTROIDO

Av. Francesc Macià, 67

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

9Ï589 50 11

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KRÒXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

9Ï589 50 11 Frankfurts FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KRÒXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33

""93589 81 97

93 584 23 32

93 674 08 10

93 675 35 80

Menú diari

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KRÒXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

"~" '"Sol. 25

93 674 64 33

""93589 81 97

93 584 23 32

93 674 08 10

93 675 35 80

Cafeteria i pastes

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KRÒXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

"~" '"Sol. 25

93 674 64 33

""93589 81 97

93 584 23 32

93 674 08 10

93 675 35 80

Creps, amanides, menús

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KRÒXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

"~" '"Sol. 25

93 674 64 33

""93589 81 97

93 584 23 32

93 674 08 10

93 675 35 80

Tapes i plats combinats

L'ALBA Ctra. Cerdanyola, 13

93 674 64 33

""93589 81 97

93 584 23 32

93 674 08 10

93 675 35 80 Cafeteria, croissanteria : LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

Altons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05 Entrepans variats

MASIA MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa i- - • ,

MESOMENYS Elies Rogent, 14 93 589 38 23 Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

SQUASH

Rbla. Can Mora, s/n

Sant Jordi 33-35

93 589 26 97

93 589 14 96

Cuina catalana > PARADA 1 FONDA

SQUASH

Rbla. Can Mora, s/n

Sant Jordi 33-35

93 589 26 97

93 589 14 96 Cafetena, pizzes, menú

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DIST0P" Colón, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta)

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - <U Floresta)

Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr.). Sàbat Bonich

Dr. j. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

PEDIATRIA Dr.). Barragàn Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr.). Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr.). Casanas Sintes Dr.). C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Carnets de conduir i

esportius Certificats especials

Santid'jc Rusmol, 9. entsol. Ic

T E L S .

93 6 7 4 1 5 26 93 674 01 47

Centre de Rehabilitació •SUSAKANiCOLErn

Cirurgia FEBNAftOeZ LA-

Consult. Centre Mèdic

Dietètica-Nutrició M . D O M I N G O

« » * * w 9»t»nA dWèScs. Dí-sun*. dtm·crws t «jou», hora» eowrínga*». c/ endsvaftada. SH.-NrpS». S « t ~ "

*n 0 « . Anna R. Oértft • Ora. Rff. «atia Stgaokl * Dn> UuRtQwafc

i 2 -8 .2 * planta,

Fisioteràpia tft0Kt*P£R*£ aavAss&í·nciasfinSà-

í » . f W » * S i É * a A f m 4 | Sarvt Cagat, * 9 3 0 7 4 4 8 72

Geriatria * O E R V A L . G E R t A T R t A Q & V A U J & S t Atansà » persones gram *r> et seo doiwciS. t&msw&ms a ttur» famlUars.Sestló <ta fla» sxMnóes i d'attres redurspsin-(trmert*. Formació, e / Àngel (fcttïifttà, 3 03190 Sant Cueat « 9 3 9 M 0 6 0 4

§>8<pfc0$& Jtijtmoà t aüftwwf» a pecenn* W S , •CAÍKSJBS' sm í nens. «oi^dattaMts.audsate· i fc iwihafaitts miíwWbt SaiuHgGwaiK * «temtearÀV f«f*Mane», (&>

• TELE Ai « * Servei d'ajuda a fiw pmvMs-grans. malalts cròrfts» 0 < w « * * Oroents, aquatswtffoftdsfdfe oïa rat. Sistema &wm, ràpid. «Mur i de poc cost. A*. "tó*». SSftMfc 2-8, 3er. A. 08190 Stm

SkSO.

LABORATORIS

arrt Antoni, 74 9 3 589 « 6 8S.

• J.R. ESQUIROL C A M * < SA Sertatría. A Ï . TmetmsKtt, %-4 ' Ass. sani, Ag/ "" M. Fiatc. Prwe, W 9 3 5 8 9 3 9 « 9 0 9 0 3 1 0 Urg.24r>,d0fricS. S} Qr. MON tsssHTCw «MnHHn Mstga d« capfsfera, VMJttftjfeuk c*-muh«s. Major, 3$, S *S

i, «nans*. ** , loraibtm-^ . 1 * 0 * * Cug*

«srat íySar**Marta 8, t«r, 2a. <t 7 0 4 »

« • S 3 0 7 4 0 9 S »

Mútues

' Uútti* d 'awSfKrt»*» trobafi núm. 2 n . PtaoAïOfl**, 3. SsntCuoat « 9 3 6 7 S % a a -Fax93679100B

Odontologia •CÜNICARftRCCORWtt. Dr. Thíerry Hascast. Odonto-eitomatoíogia Ors. Nattili» Wj»0H9s-ea<?u«Ortodo(«!i«. C/ JVart Miró, 16. Sant Cugat « 9 3 5 8 9 5 8 4 2 UfO-870 27 9 8 58

• C E N T R E D E N T A L I

^^.bstoSiSart Cugat 93 5 * 0 0 00

EautJKiaaai—

.a^S^Av despatx

6 Ï Ç 2 2 1 2

Ò E Ï t T A t M A -

11*. (Atfqn» S«l«

( 7 8 4 0 0

• « r l A . M . J A U M i · SAURA íaNeadOrtsí. K. a dv. 9-13 h t «Mauii Pesant Magi 22, bat-

Oftalmologia E N T R E D E S A L U T

Oftalmologia. Conveni amb jos. ptirjolpaíp mútues C/ San­ta, d *»* , fO. Sant Cugat « 9 3 6 * 5 1 0 0

Otorinolaringòleg « m F E R f W H F E Í f f l A N W A H(M«»rthttf - Prsvíasa - As-«i*t«««ía. sanitària M«d<fiac naiyaSiwíAiragaíS. 48, entr 2a.

« 0 3 6% 48 53

• f f i K H ^ A V«f)AU.ONGA Padaat^ct, «tgopòdia Probfe-roee lidftffíaígB t aprenentatge t3r"VSat.«-74 V ï a Sant Cugat

wa3a»iai5

Pediatria

* 4 0 S I P « . COB^MH-N A S ( 3 « * « A I J K » t A - ' P«<JàtiJ», asma MantA, H0w* convlnstMss, R(A». 8a>ataS*ía, 26,1r34S*W Cugat «93074721»

• PltAR CANOSA UWS-OA PecSatrà - MBdtam«d6l*eeent. Av rotr8*te«!a. z • 0 . » **•, SantCog* « 9 3 0 Ï 4 S T 9 8

• DRA.AKNAPUJIW6TI CAtXNE» p«íieírt*.\fHa*caaSe)«MBf*?>. EndavaBscfaíl. l w p i « , 3aW Cugat.

9a «74 20 79

Podologia

Malsftfss dal pm, ert**!», ptan» tíftes ortopèdKjues, p*pSw»es, ciruTgia del peu. Mans a oon»

« 9 3 589 «3 Í3 «08010053$

•CeNtRE OE PSKÏOtO-OlACLfeBCA Trastorns d'apfanantïtae i fts) la fwría Nens, a«ío<e««e«ís ( adults, Av. Cataluftya.21,3f 1a. SaraCueat. « 9 3 0 7 4 3 0 7 »

• C E N T R E P S J C O T Í R A -PIA DEL VALLÉS Psicologia, fjshjuiaaia, togop*-dia. Plata Or, Saltis, 5,2ts, 3a. Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 4 0 5 1

• D R A P A t E R I * PsKatagsa Ansietat, depreajo, dificultat» de refacio, trastorns a l'adolescènçía, psicoteràpia. Hores convingudes, c/ Ftan-cesc Mofaoaa, 25-27, 2n ta. SartCaeat « 9 0 0 7 4 3 0 9 3

93 410 4 8 40

• ^ I N S T I T U T P S I C O -MÈtHC

ITocoginecoiogki -Obsienxxi^

Av. Catatuft»*. t t v 4 * Í 1 * >

4fí

ilBIi

TraurímSotogia, ortop*ÍB. Ass• sistèfici» sanitàrta. Praíta»*, -Me<tïtec. Poüclime %rraKar> « , a-S, aa-to San»Cugat, -« 9 3 5 8 9 1 0 0 8 ^ ^ ,

• OR. FERMI*! AtOm-BURÓ Cirurgia ortopèdica trwmMtd>' lògica. Hores < na .autrgai , ; « 0 * 0 7 4 C 005890534

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència, servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,,

• Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre B(anca2-8,3rA, desp. íí-t;

Sant Cugat de! Valies

H S / CANTONS Divendres, 5 de març de 1999 Cultura 45

^ ^ ^ ^ w

fïJWm Bar Restaurant Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 4 7

Com si fos de tota la vida

la xocolata... fïvth» •Is antrapans... 4fs4fa-• I cafè... f f v f f w lax pastas... • f fv f fv al suís... f f v f f v

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

| | Pl. Barcelona !!Tel. 93 675 52 46

CINESA SANT CUGAT YELMO

• • • " ' • • * * ' " t f i m i « i n i ii• IIM umr- iw-r nmwjuuimwwiumfl.

%tmo2

La «l*i es bela 1M8-t<M»-iaWB. fcachAdan» HMI0-4<M8»Jfta&'22J»

« 3 580 6 0 36 J....j&ft*j?.. .

*A«0 iA FILOSOFIA >EL àVOW

PARC CENTRAL C/ Manel Farrés, 97

Tel 93 674 30 69

RESTAURANT

Can Edo

• Cuina casolana • Obsequis per als nens • Obsequis per als nuvií • Zona d'aparcament • Gronxadors • Camp de bàsquet • Local climatitzat Dijous tancat, excepte dies festiu

Lopt de Veji,5 • Ttl. 93 580 H M • Fai 93 692 24 BELLATERRA

APBOfITA-TÍ'N

I DEMANA

QUART DE LLIURA

2500

McDonald's

Me Donald's Sant Cugat

Centre Comercial

Ell S S/TNT C U G A T http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA 1:16,00-18,05 GOLFA: 00,40 13 ANYS

SALA 2:16,45-19,20-22,00 GOLFA: 00,30 APTA

SALA 3:16,45-18,45-21,00 APTA

SALA 4:16,15-18,25-20,5-22,45 GOLFA:00,50 18 ANYS

Dia de ^W^^/UMVERSM. ***** ' « P * * * »

SALA 1:20,20-22,20 APTA

^ i J * * _í"a,Wn? » D i a j 5 J . Carnet Carnet.d'estudiant _V«nda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb _ . , .—-~ . . . 2h. graus l'espectador Jove universitari anticipada deSSanvs telèfon alsServICaixa minusvàiids buSStadaaMÍ

per ti

902-33 32 31

46 Cultura ELS4CANTONS Divendres, 5 de març de í 999

L A R A D I O •;: • » : • ' ! , 5 ., F . M

UC IHIHinS cl IHVBIIIIfwS 'lira mi lles, el concurs • De 7.00 h a 8.00 h • D e 12.00 h a 13.00 h El despertador, amb Salva Vallvé Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 8.00 h a 10.30 h • De 13.00 h a H.OOh Primera Plana, amb Ceni Lo/.ano i l'en- Avant-matx tirvista • De 14.00 h a 15.00 h • D e 10.30 h al.V00 h Vallès sense Eronteres (repetició) La revista, el magazine de Vanessa Raja • De 15.00 ha 17.00h • D e 13.00 a 13.30 h Cotton Club, amb David Villena Sant Cugat Avui: /'in/or/natiu, editat per • D e 17.00 ha 18.30 h Josep M. Miró V.estrena • D e 13.30 ha 13.50b • D e 18.30 ha 19.00 h l'entrevista (repetició) Ei.xip, amb Xavi Montero • D e 13.50 ha H.OOh • D e 19.00 h a 21.00 h Amb molt de gust, amb l'ep Blanes Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 14.00 h a 18.00 h • D e 21.00 h a 22.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Esteve Llop Top 91.5. amb David Villena • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé

Diumenge • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.35 h El dia del senyor {.'esportiu • De 9.00 h a 9.30 h • D e 20.35 ha 21.OOh El racó de la poesia /'.'/ millor del magazine • De 9.30 h a 10 h. • D e 21.00 ha 22.00 h Esport en marxa la edició l'estima (dilluns), ///rtyw/.v (dimarts), Bon • De 10.00 h a ll.OOh rotllo (dimecres). Put d'assaig (dijous), Nostra dansa Jazz Cava (divendres). • De 11.00 h a 12.00 h • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa El/p/e t/ueda del dia. amb Joan Vallvé • D e 12.00 h a 13.30 h • De 22.00 h a 23.(K) h (divendres) Roda d'amics Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 13.30 h a 14.00 h • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Esport en marxa la edició Vallès sense Enmteirs. • De 14.00 h a 16.00 h • De 24.(K) h a 24.35 h Tal com érem, amb J. VI. Alvira l'esportiu (repetició) • D e 16.00 h a 19.00 h • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta

Dissabte • De 19.00 h a 21.00 h • D c 8 . 0 0 h a l l . 0 0 h Buc d'assaig, amb Carles Roca Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 21.00 h a 22.0 h • D e 10.00 h a 12.00 h Esport en mana 3a edició

L a p r o p o s t a

Les dones d'Strmdberg i Foi Diumenge hi ha teatre a Valldoreix

De dones, vistes per J.A.Strindberg i per Dario Fo, parlarà aquest diumenge el grup de Teatre Espiral, al Casal de Cultura de Valldoreix. I ho farà amb La més forta, d'Strindberg, interpretada per Berta Fisas i Eulàlia Cortijos i amb La mu-jer sola, de Fo, un monòleg a càrrec de Trini Sànchez. Són obres que a més de fer-nos-ho passar bé, pretenen fer-nos pensar i despertar-nos aquella sana in­quietud de conèixer més. Són obres curtes amb un to molt realista, però amb un caràcter ben diferenciat. La més forta és una inquietant conversa entre dues dones que transcorre en un elegant cafè. La mujer sola ens explica d'una manera divertida el drama d'una esposa maltractada que ho justifica dient que "només" és una dona.

5 DIVENDRES

•Lucky GadtÈuot Laura Simó. A fes mufrèm 4& Cultura. Oig.; A|uiïtakeM<ÍeSant Cugat

U inclosa. Entrada gratuïta per als jaimets subscriptors

> s

DIUMENGE

8 DILLUNS

9 ÜIMASTS

i socis que c ^ n ^ s è ^ É ^ » eí mes de Febrer. Berenat Méàca ert Vhi. A fes l&'SOl*. Centre Sanitari i Soctai de la Floresta. **\*~-Org,: Coüeçà*debCeatGran de ta Floresta • | . . _ • CeMebetc&de Paniveisari dels socis i abeie» nasesl^ss <é 'mi» <ie Febrer. A tes 17'00h. Ai Casal Cultural de Mira>S»t Of&: Col·lectiu de ia Gent Oraa de M i t ^ ^ F

1 _ «I XERRADES • Dia de ta dona treballadora. "El Codi de Família: fifeís Familiars segons ei Dret Català."El mors laboral de ta dona". A tea i2'0Ü h. Al Centre Cívic tes Planes, Org.: Grup de Dones de la Creu d'en Biau ACTIVITATS DE MUNTANYA I NATURA • Passeig perCollseroia: Serra d'en Cardona Lloc i hora de trobada: ales 9 h. davant deiCMSC ^ • Matinal a $8*t Llorenç de Munt. Dut&ctd; 5 h. LLACÍ hora de trobada: a les 9 h. davant et CMSC ACTIVITATS CASTELLERES ;^i--'" • Actuaeiédeis Castellers de Sant Cugat i de la Viï^feGràeia. Atès 12 h. Jardins del Monestir. Org,: Castellers de Sant Cugat TEATRE • Teatre Breu: Obres de J. August Strindberg i de Dario Fo amb el (mip de Teatre ESpiral de Valldoreix.

CONFERENCIES 1 XERRADES •TertoSa i te amb Fàtima Iltyas. "La Dona immifBtm aquí i ara". A ics 20W h. Casat Cultural de Mífa-Soi. Grg.;Ajyntament A.À Madeac • La Dona a finals def segle XX. A tes 21'30 fa. Ateneu Santcugatcnc Org.: Grup de Dones de l'Ateneu

MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • Aula Cultural: La Màgia del color. A càrrec deJoan Tbttosa {Artfsta plàstic i escriptor) A tes 20'00 h. Sala d'Actes dei CMSC

CINEMA • " JUgBüvoif Doigs" A tes 18'3Q h. Espai Jove del Centre Cívk de la Floresta.

A tes 19 h. Espai jove del Casat Cultural de Mtra-Sol. _ 1 , I XERRADES

• Les ààttsfc» troballes del romànica Catalunya. A les 20 h. A l'Arxiu Nacional de Catalunya Or^íAjïàesdelaünesco

Exposicions

SALES MUNICIPALS

•Exposició de projecte d'il·lus­tració. Felip Soriano. Escola Municipal d'Arts Plàstiques i disseny.

•Mai's. Larves, escultura. Claustre del Monestir. Fins

* al 6 de Març. I ï 'ONES. Exposició tèxtil, iti-* nerant per Catalunya i Ba-? lears. | Casa de Cultura. Fins al 5 I de Març.

SALES PRIVADES

• Miquel Almazàn Sala Rusinol. Fins al 9 de

~ Març. \ • Pep Codó, escultura. Canals '* Galeria d'Art. Fins al 28 de I març.

i • Serra Llimona. La Galeria. I Fins al 30 de març

Centre Cultural

• Terra Baixa d 'Àngel Guimerà. Amb ía partici­pació de l'Esbart Sant Cu­gat. Dissabte 6 de març a les 22 h.

•L'Elisird'Amoredel mes­tre Gaetano Doni^et t i . Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell. Dissabte 13 de març a les 22 h.

•ELS /CAIYHMNS Diinidres. Sil, mart;(li IWV Cultura 47

«juntament 935892288

Bçmbsrs Béflaterfií

Bombers Generalitat

93692808Ò

:!,w Bombers Rubí- Sfflï Cugat 93 699 80 80

CAP 93 589 1122

CAP urgències 935894455

CasatteCuttufa. i 935891382

ÇenísSooa) iSanitari Lf 936897800

Casat Valldoreix 9367*4591

Catalana de Gas; :93725|944:

CéfSre Cívic ta ROreSçt: ::;9358908«7

Ce(#e Cívic fes Ptanes 936?55|05

Casat CuSarafMﻫ)t:: 9358920:18

Cinemes S t Cugat {Res»; 935890941

Correus 936747096

Creu Roja Sant Cugat 93674:12 34

Greu Roja Valldoreix 9367424 59

Dispensari U Floresta, 93674 7615

Errt, Municipal OeScentraSt 93 674 ïf 19

ENHERRubí 9369918S2

FECSA (atenció al cBent) 9007373 73

FECSA (avaries) 90074 74 74

Informació FGC 932051515

Funerària

Hisenda

Jutjat

9358955 52

935891155

93674 6696

Parròquia S*. Pere Octavià 93 674 11 63

Parròquia Les Planes 93 204 75 03

Parròquia Valldoreix 93 674 05 69

Piscina Muracpal Valldoreix 93 675 40 55

Cuerao Nacional de Policia S3 674 78 58

Urgències 091

Policia Municipal i Prot. Cvil 092

Pol Municipal (Vallooreixj 908 79 51 25

Comissaria de Policia 93 674 76 12

Taxis (paradal 9367409 97

Radio Taxi 9358944 22

Repsol-Buta 9367415 80

Vatfttoreíjt (parada) 9367<1t|r

6ruj) 9367433 71

Aigües l a Floresta 93 674 20 89

AAFPIWMira-SQt 93674 2018

AAW «ery Carme Mira-sd 93 87410 03

AAWSant J o » Míra-SOl 93674 7103

A W ï w v a S i w s r x : 93674 2197

A ( W Ï;VVC. Montserrat Vati.93 674 21 05

M^vícéiim^- 936745049

p,mp4m<$ÍÀFloresta 93674 2089

SAWAiSualtengataFior. 93674 51 29

Ais, eonàïi*fers 9326845 67

K* (C*apr*v í i '-,. 935893080

CSeenpeac* • {91)5434704

H. General de Catalunya 9 3 5 8 9 1 2 1 |

RValltfHebron' 9342720:00:

l i Sant Joan de Déu ,93 2034000

tínitatCoronària < 932481040

Tel, de l'Esperança 9341448 48

InfbrmacióCanBteres , 93204:22 47

Informació Aeroport 934785000

Informació REftf £ 93490 02 02

Infomiació Port 93318 87 50

OMIC 93 589 31 88

Policlínic Torreblanca

PROMUSA

93 58918 88

93 58917 32

ASDI 93 675 35 03

Arxiu Gavn

Casai d'Avis SC

Uar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

Tot Sant Cugat

Grup Suo Immigrants

Radio Sant Cugat

93 674 25 70

93 58916 38

93 589 05 98

93674 53 96

9367410 06

93 675 26 52

93674 86 61

93674 9314

9367559 59

Els 4 Cantons 9358962 82

miA: NMM!vi.M:M D i v e n d r e s 5 • Sant Eusebi D i s s a b t e 6 • Sant Adrià D i u m e n g e 7 • Balears Di l luns 8 • Sant Joan de Déu D i m a r t s 9 • Sant Pacià D i m e c r e s 1Q • Sant Mel i tó Di jous 11 •Sant Eulogi • D i v e n d r e s 1 2 • Sant Teòfanes

Sant Cugat Comerç 93 674 03 22

SOREA 935890021

EMD Valldoreix

fi CASAL DE

CULTURA DE VALLDOREIX

• Infomiació i inscripcions:

De dimarts a divendres,

« f i i a i 3 h , i d e i 7 a i 8 h

Tel. i fax 93 5 8 9 8 2 6 9

(Casat de Cultura de

Valldoreix).

I r. CURS D ' H I S T Ò R I A DE C A T A L U N Y A

2març - Època Medieval (I)

4 març-Època Medieval (II)

9 març-Ar t Medieval i del Renaixement

Informació i inscripcions: dj.dv i ds de 17.00 a 20.00 h.AI

Museu de Valldoreix. Diumenges, de 10 a 13 h.Tel.: 93 674

41 42. Fins al 3 I de març.

D I U M E N G E D I A 7

TEATRE BREU.

J. August Strindberg i Dario Fo amb el Grup de Teatre

Espiral. Horari: 19 h. Lloc: C. Cultura Valldoreix.

Col.: EMD Valldoreix

D I U M E N G E 14

TITELLES. L'Oce// meravellós. A les 12 h. Org.:EMD de

Val ldore ix

TkLfKSCÚÚiw

vum&nAzm

• GIMJAZZ PER A ADULTS. Dia: dimartsi dijous. Horari: de 9.30 a 10.30h • DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS. Dia: dimecres. Horari: d'11 a

13.00h. •JOIERIA ALA CERA PERDUDA. Dia: dimecres. Horari: de 16.00 a 18.00 h. •ORFEBRERIA. Dia: dimarts de 18.00 a 20.00. i dijous de 17.30 a19,30 h.

HORARI AUTOBUSOS

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i a les hores ert punt fins a les 22.00h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sartt Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora ftns a les 21.40h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca. CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

3. SANT CUGAT-LA FIORESTA-UES PLANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sofWa:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de fEstacm.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h, -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.

Recorregut. F. Colom, Ja Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Oies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i ala 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11,55h.(feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 í 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.Q5h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -{Sssabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius, lasortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (femers).

HS4GVNIONS Divendres, 5 de març de 1999

48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÉS

Joan Salvat. Periodista

"S'està perdent el que feia de Sant Cugat un lloc únic"

R I T H CASALS

No es concep 30 Minuts sense la cara i la veu d'aquest home. Joan Salvat es passeja des de fa 6 anys per Sant Cugat, ciutat on ha deci­dit buidar les maletes cada cop que toma de viatge. El darrer ha estat a Nova York com a finalista del Fes­tival de TV i Vídeo d'aquella ciutat amb un reportatge emès fa un any sobre les condicions laborals a les zones franques. Des que la sim­biosi va començar ja fa quinze anys, ha plogut de mitjana més d'un pre­mi per any, fins a 25. Els reportat­ges de JO Minuts s'han vist a 40 paï­sos del món. I a l'altre costat del mirall, Salvat també "dóna la cara" per 60 Minuts, on es veuen repor­tatges fets a tots els racons del món.

- Quin procés de selecció apli­queu per escollir els temes de pro­ducció pròpia?

- Ens arriben suggerències per to­tes les vies: Internet, propostes de la direcció de IY3, propostes que jo faci o de la resta de l'equip. El cri­teri és molt variable, perquè potser en un moment determinat ens in­teressa fer temes ràpids perquè ne­cessites produir coses i per tant el criteri que prima és trobar algun tema que tingui gràcia i que es pu­gui fer ràpid. O al contrari, a vega­des necessitem temps per poder fer una bona investigació. També ens pot fer decidir l'audiència, si passem per un moment de poca au­diència ens decantem per fer un tema més fàcil que funcioni millor.

- I a 6 0 Minuts? - Es un altre criteri, perquè no ens

interessen tant els índexs d'au­diència, sinó comprar temes que si­guin interessants. Es un progTama molt més minoritari, que va dedicat a un públic que disfruti amb el re­portatge o el documental. No ens plantegem res més.

- Seguiu moh d'aprop els índexs d'audiència?

- Sí, perquè amb un programa que surt els diumenges en un horari de màxima audiència no ens queda cap més solució que mirar-los. Si el programa no funcionés, potser bus-

A Joan Salvat li encantí] viatjar "com a expierència vitaí'. FOTO: XAVI.IARROSA

carien un programa per substiuir-nos o ens canviarien l'horari, i això ens perjudicaria pequè tindríem menys recursos. No és un tema ob­sessiu, però els anem seguint. - Després de tants anys el vostre

pressupost haurà anat creixent força. - N o gaire, perquè com que totes

les televisions estan una mica fo-tudes a nivell econòmic, ens estem movent des de fa anys amb el ma­teix pressupost.

rien mòlt i, en canvi, hem estat lí­ders en la nostra franja horària. Per exemple, el reportatge que vam fer fe uns mesos sobre la tortura en mo­tiu dels 50 anys de la Declaració dels Drets Humans. Vam tenir 800 mil espectadors, tot i que, d'entra­da, vam pensar que no interessaria gaire a la gent. T'emportes moltes sorpreses.

— La proximitat física és un tret definitori per atreure l'audiència?

- E n general no

- L'experiència "/,# gent SüP qtie h o ó s P e r ò a v c S a " des funciona, com per exemple si par­lem de la SIDA és molt més atraient pel nostre especta­dor saber què està passant en aquest àmbit aquí, que no el que pugui passar

en altres països. Però en canvi hi

us ha ensenyat quins tenies po­den atraure més el públic? - Es molt varia­

ble. Nosal tres compet im els diumenges amb coses com el Gol a Gol\ per tant normalment el que faci el Barca ens influeix molt Però penso que el que espera el públic d'un programa com el nostre són aquells temes importants que es­tan passant arreu. A vegades hem programat temes internacionals pensant que potser no funciona-

la nostra feina no serà ni

demagògica ni groga'

ha coses que estan passant en d'al­tres indrets que també al públic li interessen perquè vol saber què passa al món. No són tan localistes. - Heu tingut problemes d'ame­

naces o coaccions en la producció d'alguns reportatges?

- Sempre hi ha gent que no li agra­da que els toquis un tema, sobretot en temes d'aquí que puguin afec­tar la imatge de certes persones. Sí que hem tingut algunes trucades o gent que s'ha negat a participar en el programa, però no hem tingut massa problemes greus. 30 Minuts és un programa que està molt con­solidat i la gent en té una bona imat­ge. Això ens ha ajudat a vegades a obrir-nos portes, "perquè sou del 30Minuts". La gent sap que la nos­tra feina no serà ni demagògica ni groga.

- Conèixer de primera mà tots aquests temes li ha variat moh la manera de veure la vida? - Sí, perquè relativitza alguns pro­

blemes que hi ha aquí, i t'adones que estem en un món on nosaltres vivim en una zona molt privilegia­da. Coneixes realitats que són molt difícils de canviar però que és im-portantíssim que la gent conegui per poder-les canviar poc a poc, perquè sinó caminem cap a un món molt desagradable. Et fa pensar que aquí ens barallem per coses poc im­portants.

- Que en pensa de viure a Sant Cugat? - M'agrada molt, però estem en

aquell moment que dius, ostres, s'està perdent una mica l'entorn que feia que durant molts anys Vall­doreix, Sant Cugat i La Floresta fossin un lloc únic. Potser aviat es perdrà la manera de viure que hi havia aquí.

- Fa molta vida a Sant Cugat? - No massa Com que a casa te­

nim molta activitat durant la set­mana, no fem ni vida de poble ni vida a Barcelona. Em queda molt poc temps. I els caps de setmana, si tenim temps anem a veure els amics, però m'agradaria fer-ne més.

- Li diuen moltes coses la gent pel carrer? - No gaire. Sempre hi ha algú

que et diu alguna cosa o et reco­neix, però els llocs per on vas ja estan acostumats a veure't A més, aquí a Sant Cugat ja estan bastant acostumats a veure gent conegu­da, que surt per la televisió o està al teatre.

Presses toRDi CASAS

Existeix una teoria que relacio­na cicles electorals i acció públi­ca. La teoria, fàcilment constata-ble per altra part, estableix una correlació entre obra pública, es­pecialment aquella de més im­pacte ciutadà, i contesa electoral: quan més a prop s'està de les elec­cions, més visible és l'actuació de l'Administració. No se m'escapa que davant d'una afirmació d'a­quest calibre, sempre es pot dir que allò que es fa ja estava previst (i fins i tot pressupostat) des de feia temps i que s'ha començat quan tocava. Aquest no és el cas de l'actuació que m'ocupa. És de domini públic que és imprescin­dible i, de fet, fa quinze anys que se'n parla (al seu dia hi va haver un projecte i tot). Però la seva sob­tada posada en escena fa pensar que té quelcom a veure amb el que passarà el 13 de juny (ja s'ha anunciat que aquell mes serà quan s'acabarà, només manca fi­xar dia i hora). I no ho dic tant pels que entraran, com pels que ja han anunciat la seva marxa. Per entendre'ns, és una obra d'aco­miadament. I per acomiadar-se, què millor que fer-ho amb un gest relacionat amb la nostra perla ar­quitectònica!. Repeteixo, l'enjar-dinament i dignificació de l'en­torn del Mones t i r és imprescindible. Però, i també em repeteixo, sobta aquesta rapidesa després de tants anys d'inanitat. Que hi ha pressa per acabar-ho, crec que ningú m'ho negarà. No­més així s'explica la seva parcia­litat Al projecte no es diu res del que sempre s'ha entès que cons­tituïa la remodelació de l'entorn del Monestir futur de la vella fà­brica situada entre els carrers Sant Esteve i Castellví, execució de l'afectació de les cases de darrere el Monestir i futur de la plaça del Rei. L'actual projecte només pre­veu una dignificació vegetal. El més greu, però, és el menyspreu envers l'oposició en aquesta qües­tió: abans que s'hagi discutit el projecte al consistori, se n'ha as­sabentat el Patronat del Mones­tir, la premsa i, a través, d'aques­ta, la ciutadania en general. És la confirmació que fins al 13 de juny l'actual equip de govern seguirà amb la mateixa concepció del que és un Ajuntament: l'alcalde i el seus mariackis.