Diari Més 2154

download Diari Més 2154

of 24

Transcript of Diari Més 2154

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    1/24

    Dimarts, 23 doctubre de 2012nm. 2.154

    www.diarimes.com

    TARRAGONA

    LICS

    indemnitzarun pacient perneglignciamdicaUna operaci a JoanXXIII li va provocarincontinncia fecal.P3TARRAGONA

    La ciutat serla capital dela fotografia

    amb el FestivalSCANEl certamen comena elproper dijous i sallargafins al desembre.P6

    El vens dels Msics deTarragona demanen lasuspensi de la zona verdaCIUTATLa plataforma venal envia una carta a lalcalde afirmant que lesplaces sn buides i que la zona no necessita rotaci de vehicles. P4

    TARRAGONA

    La nova botigaMercadona dela Via Augustaobre portes eldivendresLestabliment t 1.500metres quadrats i hacostat tres MEUR.P2

    REUS

    Elstreballadors deReus Transportratifiquen lavagaLa reuni entre lempresai treballadors va acabarsense acord.P7

    REUS

    Detenen dos vens dela ciutat per provocaraldarulls amb ferits a unconcert punk.P8

    CAMP DE

    TARRAGONA

    Comena una campanyaper aconseguir unamedulla ssia per unanena de 6 anys. P9

    Les operacions policialsno aconsegueixen aturarel top manta entreSalou i Cambrils.P10

    La Vila del Morodeixa al descobertnoves troballesarqueolgiques P11

    ESPANYA

    Lassass del crim de ElSalobral se sucida.P13

    ESPORTS

    Primera setmanade Salamero amb laplantilla del Nstic alcomplet.P15

    AVUI

    Lacusat de matar el seu cos a un gimnsde Vilafortuny declara no recordar resJUTJATSLimputat, que va clavar 45 ganivetades al familiar al centre Eurollevantde lavinguda Diputaci, diu que havia pres un beuratge de medicaments.P9

    David Guerro entrava ahir a la sala emmanillat i acompanyat amb un agent de la policia.

    CRISTINA AGUILAR

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    2/24

    2 diarims 23/10/2012

    TARRAGONA

    Redacci

    El nou supermercat Mercadona,ubicat a la Via Augusta de la ciu-tat de Tarragona, obrir les sevesportes aquest proper divendres26 doctubre.

    Lestabliment, que ha supo-sat una inversi de tres milionsdeuros i donar feina a cinquan-ta persones, tindr 1.500 metresquadrats de sala de vendes i, abanda, tamb disposar de zonesde descans i vestuaris per als tre-balladors i una sala de formaci(tamb destinada a la plantilla).Tamb sha construt un aparca-ment que disposa de ms de 170places per a vehicles.

    El supermercat comptar ambtotes les caracterstiques de laBotiga per ambients de Mer-cadona, un format comercial queva nixer quan la companyia vadecidir revolucionar el conceptede supermercat per adequar-lomillor a les necessitats dels seusclients. Aquesta Botiga per am-bients permet optimitzar al m-xim lacte de compra grcies a la

    distribuci adequada de lespai,al disseny exclusiu de les secci-ons i a la dotaci de ms espai

    perqu el client pugui accedir c-modament als productes.

    Daltra banda, aquest model

    de botigues tamb s ms soste-nible des dun punt de vista me-diambiental, ja que incorpora un

    seguit de mesures (illuminacims ecient, installaci de recu-peradors de calor, introducci detemporitzadors...) que redueixenns a un 20% el consum energ-tic del supermercat.

    A la nova botiga hi haur lesseccions de carnisseria, xarcu-teria, peixateria, perfumeria,alimentaci envasada, begudes,drogueria, forn, fruita i verdura.

    Mercadona t 161 botigues re-partides per les quatre provnciescatalanes i un Centre Logstic aSant Sadurn dAnoia. La planti-lla de la companyia a Catalunyaascendeix a 9.240 persones, to-tes amb contracte indenit.

    Lhorari dobertura del nou su-permercat de la Via Augusta serdes dun quart de deu del matns a un quart de deu del vesprede dilluns a dissabte.

    Lhorari dobertura delsupermercat ser dunquart de deu del mat aun quart de deu de la nit

    COMER

    El nou Mercadona de la Via Augustaobrir portes aquest divendresLestabliment, que ha costat tres milions deuros, tindr 1.500 metres quadrats i un aparcament amb ms de 170 places

    CRISTINA AGUILAR

    Les obres de construcci del nou supermercat ja estan gaireb finalitzades.

    Redacci

    LAjuntament, mitjanant unBan dAlcaldia que ja es pot con-sultar a la seu electrnica delweb municipal, recorda als pro-pietaris dhabitatges lobligacide mantenir-los en un estat p-tim de conservaci.

    En els darrers mesos, shan

    produt diversos esfondramentsen alguns edicis de la ciutatque han tingut greus conse-qncies personals i materials,per aquesta ra, lAjuntamentha vist necessari recordar quela responsabilitat de la correc-ta conservaci dun edici sdels propietaris. Lactuaci de

    ladministraci s de vigilnciai dactuaci subsidiria fruit delincompliment.

    El Ban recorda la normativavigent i recull les principals obli-gacions que diuen que els propi-etaris del edicis estan obligats aconservar-los en condicions deseguretat, salubritat, decrum

    pblic, habilitat i accessibilitat.A banda, tamb assenyala alspropietaris com els nics res-ponsables de lincompliment deles obligacions de conservacidels edicis.

    Segons la normativa, lincom-pliment dels deures de conser-vaci en condicions de segure-

    tat est tipicat com a infracciurbanstica, amb una sanci quepot arribar a ns a 150.000. Abanda, lincompliment atorga

    la possibilitat dimposar multescoercitives al propietari incom-plidor, o sigui, multes reiteradesen el temps ns el moment en elque sexecutin les actuacions deconservaci requerides al propi-etari.

    En ltima instncia (i de-penent de la urgncia o perill,ns i tot com actuaci urgent iimmediata) lAjuntament potactuar subsidiriament, s a dir,executar les obres de remodela-ci i conservaci, a crrec delspropietaris.

    LAjuntament insta als propietaris a

    mantenir en bon estat els edificis

    URBANISME

    En cas de no complir la normativa els propietaris senfronten a multes de fins a 150.000 euros

    SOCIETAT

    LAssociaci de Dones dela Casa del Mar va celebraraquest cap de setmana latercera Caminada de lesDones. Aquesta vegada,ms de 90 scies de lentitatvan pujar ns lErmita delLlorito. A mig recorregut elcollectiu de dones va apro-tar vam visitar les Covesdel Llorito i van esmorzar ala zona recreativa propera alermita. Les dones van gau-dir dun mat i dun tempsinmillorable.Redacci

    Caminada de Donesde la Casa del Mar

    Concurs pblic deXiquets del Serralper elegir el logotdel 25 aniversari

    Durant lany 2013 els Xdel Serrallo celebrarananiversari de la seva

    ci. Aix doncs, es plancreaci dun logotip eper celebrar aquesta La participaci est obtothom que ho vulgui ilmit de presentaci propostes s el 16 de Nbre de 2012. Des de la cdemana que la propostoriginal i indita i que indalguna manera el colmar (representatiu de li que hi apareguin escria mnim, els segentceptes: 25 o XXV i XiquSerrallo o XS. Els partihan de presentar unnal imprs sobre form(cartr-ploma), mida Di darrera hi ha de gurael pseudnim de lautosobre tancat, amb la fodel DNI o passaport i lleta dinscripci degudemplenada, amb el pnim al seu exterior. Spresenta daquesta mansadmetr lobra a concua la persona que dissengotip guanyador el premuna dotaci en metlliceuros.Redacci

    Stay presenta discaquest dissabte a Sala Zero

    La formaci Stay praquest dissabte a la Sael seu lbum The Foumensionque marca uni un desprs en la sevatria, projectant com ules bandes ms originpanorama. No sassemning i les seves noveons exhalen una inslminositat que noms al ms frgil indie amermoment. Lentrada antcosta 8 euros. Redacci

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    3/24

    323/10/2012diarims

    TARRAGONA

    Ahir, lAgust va fer 11anys i avui el Lionel fa6 anys. Moltes felicitatslvia.

    FELICITACIONS

    ACN

    LInstitut Catal de la Salut(ICS) haur dindemnitzar amb200.000 euros un pacient a quise li va provocar incontinnciafecal desprs duna mala inter-venci dhemorroides a lHos-pital Universitari Joan XXIII deTarragona.

    La sentncia, facilitada pel De-fensor del Pacient, estableix quehi ha un total nexe casual entrelactuaci de ladministraci i eldany produt i que est prova-da una mala praxis en lassistn-cia mdica prestada.

    El pacient va ser intervingut eldia 1 de mar del 2006 i durant laintervenci se li va seccionar unaporci de lesfnter intern i se li

    va provocar una lesi nerviosaque condiciona la incontinnciafecal per dcit sensorial.

    El prit de lInstitut Catalde la Salut va considerar que elquadre patolgic previ que teniael pacient, amb escoliosis, asma

    i hepatitis C, tenen relaci ambla incontinncia fecal posteriori per aix va recrrer la primerasentncia dictada pel jutjat con-tencis administratiu nmero 4de Barcelona.

    Per la seva banda, el prit de lapart actora, per, apunta en unadirecci oposada i estableix queaquesta patologia s conseqn-cia de loperaci.

    La secci quarta del TribunalSuperior de Justcia de Catalunya

    (TSJC) conrma la primera sen-tncia i estableix que va ser ar-ran de loperaci dhemorroidesa la que va ser sotms el pacienta lHospital Joan XXIII que vancomenar a aparixer les mani-

    festacions dincontinncia fecal,i considera que s perfectamentplausible i verosmil que durantloperaci es produs la porci delesfnter intern i una lesi ner-viosa relacionada amb la incon-tinncia.

    Daltra banda, el TribunalSuperior de Justcia de Catalu-nya afegeix que s molt difcilsuposar que les lesiones shaginprodut espontniament i senseintervenci dels facultatius queloperaven.

    Manca de provesEl jutge tamb arma que noexisteix cap prova que acreditique la incontinncia pogus serprovocada per les patologies

    prvies que presentava el pacienti per tant no veu que hi hagi rela-ci i que puguin ser les causantsde les lesions a lesfnter intern ila lesi sensitiva.

    Una neglignciaLa sentncia menciona tambque es va produir una neglign-

    cia desprs de la intervenciquirrgica, ja que no es van envi-ar les hemorroides seccionadesa anatomia patolgica perqu espoguessin analitzar i, per tant,aix fa que manqui un elementque hagus pogut demostrar queen la part seccionada durant laintervenci hi havia tamb teixitmuscular o nervis de lesfnterintern que va provocar la lesinerviosa al pacient.

    Amb tot aix, el jutge consi-dera provada la relaci entre unamala praxis durant la inter-venci que va provocar una lesii la conseqent incontinncia fe-cal i, per tant, desestima el recursdapellaci presentat per lInsti-tut Catal de la Salut i conrmala primera sentncia.

    LICS va recrrer laprimera sentncia perla secci quarta del TSJCla va confirmar

    SANITAT

    LICS haur dindemnitzar un pacientper provocar-li incontinncia fecalEl pacient va ser operat dhemorroides a lHospital Joan XXIII de Tarragona al mar del 2006

    Hi ha un total nexecausal entre lactuacide ladministraci i eldany, diu la sentncia

    Les noves installacions de lArxiu Municipal van obrir ahir portesals usuaris externs. El servei es troba ara a la Tabacalera, i sesperaarribar als 1.800 usuaris a lany, ja que un dels objectius del nouespai s captar nous usuaris. Segons va explicar el director de lAr-xiu Histric Municipal, Jordi Piqu, a Tarragona Rdio, consultesque abans podien trigar dies en fer-se efectives, ara es resolen enqesti de minuts.Redacci

    Les noves installacions de lArxiu, obertes al pblic

    CULTURA

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    4/24

    4 diarims 23/10/2012

    TARRAGONA

    Laia Daz

    Els vens de la zona dels Msicsdemanen a lAjuntament de Tarragona que suspengui sine dielazona verda que es va implantar albarri des del passat mes dagost.

    La plataforma venal, creadaarran de la implantaci del Plade Mobilitat Urbana Sostenible(PMUS) a la zona, ha enviat unacarta a lalcalde, Josep Flix Ballesteros, en qu li demanen lasuspensi de manera indenidadel PMUS al nostre barri.

    En lescrit, els vens argumenten que la zona verda s innecessria perqu no hi ha comerosque requereixin una rotaci devehicles, sin que nicamenthi ha habitatges tots ells ambprquing i que laparcament albarri es regulava per si sol ja quedurant els matins hi aparcavenels treballadors de llocs com ara

    la Diputaci, la URV o el ConsellComarcal, mentre que a la tardahi aparcaven els vens sense quehi hagus cap problemtica enqestions de trnsit o de sostenibilitat.

    Daltra banda, segons els vensla situaci s injusta perqu exigeix un nou esfor als treballadors que ns l1 dagost era unazona gratuta destacionamentde persones que tenen el centrede treball a la Part Alta i als baluards i que ara han de pagar sense una alternativa estudiada, ams, argumenten que als venssels hi demana un nou esfortributari sense contrapestaci decap mena, que safegeix a lincrement de lIBI, de lIVTM, etc.

    Poca planificaciUn altre dels motius que esgrimeixen els vens per demanar la

    supressi denitiva del PMUS sla incoherncia que es desprnde lanunci fet per la tinent dalcalde de Mobilitat, Begoa Floria, fa uns dies en qu asseguravaque se suspenia la implementa

    ci del pla a la resta dels barrisde la ciutat arran de les protestesque shavien generat ns al moment. Aix doncs, la zona verdano saplicar a la resta de la ciutat tal i com estava previst. sper aix que des de la plataformaasseguren que shauria de ferextensible aquesta suspensisine die a aquelles zones on jasha implementat el PMUS perqu el propi pla noms t sentit si

    saplica de manera integral.Finalment, tamb esgrimei

    xen que no hi ha cap fonamentaci tcnica, ni de mobilitat, ni derotaci de vehicles, argumentsque sutilitzen en el PMUS perjusticar el seu desenvolupament. De fet, des del mes dagosts habitual que la zona dels Msics tingui un excedent de placesdaparcament que ns llavors noera gaire com.

    MOBILITAT

    Els vens delsMsics demanen lasuspensi sine diede la zona verdaLa plataforma venal ha enviat una carta a

    lalcalde argumentant perqu sha deliminar

    CRISTINA AGUILAR

    Diriament s habitual que les places daparcament de la zona dels Msics estiguin buides.

    Els vens denuncien quela zona verda implicaun nou impost tributaria treballadors i vens

    SOCIETAT

    La conferncia Els valorsde Tarragona, programada dins dels diversos actesde lAgenda 21, va donarel tret de sortida a una srie de xerrades i colloquisque lexregidor de lAjuntament de Tarragona i actualpresident de Sirusa, AgustMallol, oferir en diferentsindrets de la ciutat. La primera es va celebrar la setmana passada coincidintamb la setmana cultural dellAlbada. Redacci

    Conferncia sobreels valors de ciutat

    El Museu dArt Mode la Diputaci deTarragona apropaa les escoles

    El Museu dArt Modla Diputaci de Tarragacollir aquest cap de

    na el lliurament de prla inauguraci de lexpEts un artista... i expMAMT. Calendari 2013va comptar amb lasside nombroses famlrepresentaci de les que van participar al coEscola Reus 21, EscolaEscola Els ngels de Tota, Collegi Mare Nostrulegi La Salle Torrefortadaci Cultural PrivadaCor i Collegi Lestonnasenyana. Aquest projser acordat per la DiputTarragona loctubre dper a la realitzaci dunactivitat vinculada al Pedaggic en el marc dgrama pedaggic: Treamb lArt. El jurat del cformat pels artistes i dManel Margalef i lvar respectivament, va escobres dun total de 64 tpresentats. Les creacioescolars tarragonins part duna exposici teque es podr visitar al ns el proper 25 de novRedacci

    LOficina Jove far una prova

    gratuta de detecci de VIH

    SALUT

    En motiu de la celebraci elpassat 20 doctubre del DiaMundial de la Prova Rpidadel virus VIH, lOcina Jove delTarragons amb la collaboracide lentitat Assexorat Tgn (Associaci comunitria de SalutSexual del Camp de Tarragona),ofereix a partir dahir una provarpida del VIH gratuta, annima i condencial als joves dens a 35 anys.

    Es tracta dun programa queest nanat per lAgncia de

    Salut Pblica de Catalunya(ASPC) i que pretn aproximarel diagnstic preco als grupsde major risc dinfecci i als collectius ms vulnerables millorant la seva accessibilitat a lesproves diagnstiques.

    Lobjectiu s facilitar el mxim laccs a les proves pertamb de crear un ambient quesigui ms proper i clid, ja quealguns joves mostren dicultatsa lhora daproparse als circuitssanitaris.Redacci

    La producci qumica creixe

    timdament aquest 2012

    INDSTRIA

    Les qumiques tarragoninestancaran lany amb un creixement, encara que molt tmid,de la seva producci. Segons lesprevisions fetes per lAssociaciEmpresarial Qumica de Tarragona (AEQT), lincrement serdel 08%.

    El president de lAEQT, JoanPedrerol, va explicar en una entrevista a Tarragona Rdio, quede cara al 2013 les expectativessn una mica millor ja que sespera un augment per sobre de

    l1% de la producci de indstria, tot i reconixeha alguns projectes aturalgunes mancances exAquest, s per exemplede lestaci Intermodal construir lempresa BASque depn que tiri endaprojecte de tercer l ferper treure les mercaderie

    La patronal qumicamentar tamb la no inen les pressupostos genelEstat de lA27. Redacci

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    5/24

    523/10/2012diarimsPUBLICITAT

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    6/24

    6 diarims 23/10/2012

    TARRAGONA

    Laia Daz

    Aquest proper dijous 25 doctu-bre arrencar una nova edicidel Festival Internacional deFotografa de Catalunya SCAN,lnic certamen dedicat a la o-tografa contempornia que secelebra de orma bianual al pas.

    El certamen sallargar fns el24 de desembre i durant aquestmes shan programat mig cente-nar dactivitats que pretenen re-unir a la ciutat vora 200 artistesdedicats a la otografa.

    Tot i lajust pressupostari quesha hagut de er (lAjuntamentaporta 90.000 euros i la Gene-ralitat 90.000 ms), es tornarana celebrar actes com lSCANOFF,en qu es podran seguir veientdierents projeccions durantles nits del Festival, o la mostraTalent Latent, que recull els tre-balls otogrfcs de deu artistesemergents darreu del mn, quedurant els ltims mesos han ha-gut de passar una acurat procsde selecci. Destacar que entreels seleccionats hi ha el tarragonJordi Daz.

    De et, aquesta mostra del Ta-

    lent Latent servir per inauguraro obrir al pblic per primera ve-gada una de les noves sales quehi ha disponibles al magatzemnmero 2 de la Tabacalera, just aldamunt de les noves dependn-cies de lArxiu. Un cop fnalitzilSCAN est previst que aquestespai vagi acollint dierents ex-posicions al llarg de lany. La

    inauguraci daquesta exposiciser aquest dijous a dos quartsde vuit del vespre.

    Noves experinciesUna de les principals novetatsde ledici denguany del Festi-val ser el Full Contact, un puntde trobada entre joves autors iagents del mn de lart otogrfc

    que tindr com a objectiu incen-tivar les collaboracions entreprogramadors i artistes darreudel mn. Aquesta nova activitatse celebrar aquest mateix capde setmana, dissabte i diumen-ge, tamb a lEspai Tabacalera.

    En el marc del certamen tam-b shan organitzat un seguit deconerncies que oeriran espe-cialistes en la matria, per amblobjectiu de er el estival msproper a la ciutadania tamb shaconvidat a personatges recone-guts afcionats a la otografa. sel cas de lactor espanyol GabinoDiego gran amant de la otogra-fa contempornia i que vindr aexposar el seu punt de vista el dia15 de novembre.

    Parallelament al estivaltamb shan organitzat un grannombre dexposicions otogr-fques que estan ubicades a lasala dexposicions de la Funda-ci Caixa Tarragona, a lEscoladArt i Disseny de la Diputaci, alEspai Jove Kesse, al Museu dArtModern o a la Biblioteca Heme-roteca Municipal, entre daltresespais.

    CULTURA

    La ciutat tornar a ser la capital dela fotografia a partir de dijousComena una nova edici del Festival SCAN que aplegar ms de 200 artistes en unes 50 activitats

    OLVIA MOLET

    Ahir es va presentar el Festival SCAN a lEspai Tabacalera.

    ENSENYAMENTOLVIA

    LIES Pere Martell va acollir ahir una sessi informativa

    Ms de 60 centres fomentarala lectura entre el seu alumnFomentar la lectura i la com-prensi lectora entre els msjoves. Aquests sn els princi-pals objectius de la campanyaque sha posat en marxa des delDepartament dEnsenyamenti que enguany aplicaran msduna seixantena de centreseducatius de tots els nivellsdarreu del Camp de Tarragona.

    Ahir al mat es va celebraruna sessi inormativa per alproessorat a lIES Pere Martell,en qu la directora dels Serveis

    Territorials dEnsenyMaria ngels Gonzlexplicar que sha de tar la lectura en totes lecurriculars i en totes leperqu la lectura s laconeixement i molt deescolar es dna perquestudiants tenen poc htor. Segons Gonzlez,es vol aconseguir s qinants percebeixen la com una activitat ldicapermet gaudir. Laia Daz

    PROMOCI

    Es van realitzar entrevistes amb agncies britniques.

    Loferta de turisme de negoc

    es dna a conixer a LondresEl Costa Daurada ConventionBureau organisme que depndel Patronat de Turisme de laDiputaci de Tarragona i elTarragona Convention Bureauhan participat en una jorna-da de treball a Londres ambagncies organitzadores de re-unions, incentius, congressosi esdeveniments corporatius.Lhotel de la capital britnicaMe London va ser lescenariduna jornada de treball orga-nitzada des del Catalunya Con-

    vention Bureau, que va coamb la participaci de 23sentants catalans de loturisme de negocis del ptre els quals destaquenTermes de Montbri, Portura Business & Events iReus. La jornada va peque els representants csentrevistessin amb 64cies britniques especialen lorganitzaci de reuincentius, congressos i eniments corporatius. Red

    A.Porta

    La Universitat Rovira i Virgilii la Fundaci Caixa Tarragonavan escenifcar ahir, en un actea lAuditori de la Fundaci CaixaTarragona, la collaboraci i lali-ana que han creat orientada aloment de la investigaci. s in-qestionable que aquesta alian-a estratgica ha de durar en eltemps, deia al principi de lacteel president de la Fundaci Cai-xa Tarragona, Albert Abell, queva assegurar que la URV s un

    soci indiscutible per aportaral territori inicatives de orma-ci i investigaci.

    En aquest sentit, durant lac-te es van donar a conixer dosacords establerts entre els dosorganismes. Duna banda, estracta del projecte per millorarels vins elaborats amb varietatstradicionals per augmentar lacompetitivitat de leconomiadel territori, una investigaci encurs fnanada per la FundaciCaixa Tarragona. Sergi de Lamo,director general del Parc Tecno-lgic del Vi en va presentar lesprimeres conclusions, tot i que

    el projecte fnalitza al 2013. Dal-tra banda, tamb es va donar aconixer el programa de bequesURV-Fundaci Caixa Tarragonade personal investigador en or-maci.

    En la seva intervenci, el rec-

    tor de la URV, Francesc XavierGrau, va agrair la collaboracide la Fundaci perqu contri-bueix a la retenci i atracci deltalent i al manteniment de larecerca. Segons Grau, la in-vestigaci s la base sobre la que

    es omenta un pas competitiuavui en dia.

    Lacte tamb va comptar ambuna conerncia de Ramon Se-gura, catedrtic de Medicina iassessor nutricional del FutbolClub Barcelona.

    La Fundaci Caixa Tarragona i la URV

    escenifiquen laliana per la investigaci

    RECERCA

    Ahir es va celebrar un acte per donar a conixer alguns dels projectes fruit daquesta relaci

    Lacte va tenir lloc a lAuditpri de la Fundaci Caixa Tarragona.

    CRISTINA AGUILAR

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    7/24

    723/10/2012diarims

    REUS

    S. C.

    Tot apunta que Reus es quedartotal o parcialment sense serveide bus els matins dels properstres dilluns 29 doctubre, 5 i 12de novembre. Desprs danun-ciar-ho el passat divendres,representants del comit dem-presa de Reus Transport es vanreunir ahir amb lempresa pernegociar. Desprs que la troba-da sacabs sense arribar a capacord, comit i empresa es vanemplaar a dem, quan lempre-sa ha de donar una resposta a lesdierents peticions plantejadespels representants sindicals dela Societat Annima Municipal(SAM) encarregada del transportpblic a la capital del Baix Camp.

    Aix, es ratifca la convocatriade vaga pels prxims tres dillunsal mat. Concretament, els con-ductors de busos pararan el ser-vei durant quatre hores els dies29 doctubre, 5 i 12 de novembre,

    des de les vuit del mat fns almigdia.

    Una vaga, per expressar eldescontentament amb les dar-reres retallades, privatitzacions,precaritzaci i acomiadamentsque estan aectant les dierentsplantilles del sector pblic local,que tamb es ar extensiva a al-

    tres empreses municipals.En aquesta lnia, Amersam

    que gestiona els Mercats i elsaparcaments de Reus tambha convocat accions de protesta,com aixecar la barrera dels pr-quins i inutilitzar les dierentsmquines per treure els tiquetsde la zona blava, a partir del pro-per dilluns. En motiu de les visi-

    tes guiades i teatralitzades al ce-mentiri de Reus, en el marc delsactes de Tots Sants, el personaldels Serveis Funeraris que viumoments incerts arran del pro-cs de privatitzaci tamb hanconvocat una acci de protesta,on hi podrien acudir altres treba-lladors municipals.

    Des dels sindicats, per la sevabanda, tamb es a una crida pera que els treballadors de ladmi-nistraci pblica local, que en-tre lAjuntament i les dierentsempreses municipals sn unes2.000 persones, participin en lesaccions previstes per la properavaga general del 14 de novembre.

    Representants sindicals dedierents empreses i organismesautnoms municipals, que vanacudir vestits de negre al tens pledel divendres, ja van anunciarprotestes arran de les darreresretallades que, entre altres, su-primeixen la paga extra de Nadal.

    LABORAL

    El comit dempresa deReus Transport ratifica la

    vaga a partir de dillunsLempresa i representants del comit es reuneixen sense arribar a capacord i semplacen a dem, per es mantenen les parades previstes

    EFE

    Un estudi elaborat per lAsso-ciaci catalana dInermeriaFamiliar i Comunitria (AIFICC)ha concls que la crisi eco-nmica ha provocat un canvidhbits alimentaris de maneraque els ciutadans mengen msaliments econmics i de menys

    qualitat, tot i que no sha de-tectat cap malaltia orgnicarelacionada.

    El 43% dels participants alestudi ha canviat els seus h-

    bits alimentaris, augmentantun 20% la compra de congelats,especialment de peix i verdures,i reduint el consum de menjar

    preparat, que noms en compraun 5%. Tamb gaireb el 70%es fxa ms en el preu que en laqualitat dels aliments.

    Lestudi tamb ha mostraque gaireb el 70% dels ciutadans se sent ms estressat i propdel 30% considera que t pitjorsalut a causa de la crisi. La salu

    s la principal preocupaci degaireb la meitat dels partici-pants, seguida de la crisi econmica (35%), segons linorme.

    Lestudi va analitzar personesamb cita a la inermeria de lrea

    bsica dun barri de la capitadel Baix Camp, Horts de Mirentre els mesos de juny i agostdaquest any.

    Un estudi conclou queper la crisi es menja msbarat i de menys qualitat

    SALUT

    Segons lanlisi de pacients dun CAP de Reus

    Redacci

    Lalcalde de Reus, Carles Pelli-cer; el vicepresident primer delConsorci del Teatre Bartrina, Jo-aquim Sorio; el director generaldel Consorci del Teatre Fortunyde Reus (CAER), Ferran Madico;i la delegada general de La Cai-xa a Tarragona, Empar Mart-

    nez, van signar ahir la renovacidel conveni entre les dierentsinstitucions que representenper acostar el teatre a les perso-nes amb discapacitat i a la gentgran de Reus.

    Lacord permet promocionarlactivitat teatral entre les per-sones amb discapacitat i la gent

    gran a travs de diversos espec-tacles que oereixen el CAER iel Consorci del Teatre Bartrina.LObra Social la Caixa destina

    a aquest conveni 5.500 euros.Lalcalde de Reus, Carles Pe-llicer, es mostra molt satiset perla signatura del conveni, ja queacilitem a les persones gransi als discapacitats que puguinaccedir a la cultura, un b moltpreuat per a la nostra societat.

    Per la seva banda, la delegadageneral de CaixaBank, EmparMartnez, es va mostrar satis-eta de renovar la collaboracii ha destacat la vessant socialdintegraci i de pertinena a lacomunitat que t la cultura.

    LAjuntament i La Caixaacosten el teatre alsdiscapacitats i gent gran

    CONVENI

    LObra Social hi destina 5.500 euros

    El personal dAmersami dels Serveis Funeraristamb protestaran els

    propers dies

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    8/24

    8 diarims 23/10/2012

    REUS

    Redacci

    Lorganitzaci de la quinzenaedici del Festival Internacio-nal de Moviment i Teatre Ges-tual COS 2012 a una valoracipositiva del desenvolupamentde ledici denguany, que haportat set espectacles a la ciu-tat de Reus el passat divendres idissabte. Malgrat la inestabilitatmeteorolgica que va marcaraquesta edici, totes les repre-sentacions van tenir una bonaacollida de pblic, fns i tot lesinicialment previstes al carrer ique fnalment es van haver detraslladar al recinte del CentredArt Cal Mass.

    Tot i la retallada de dies, enaquesta edici sha procuratmantenir un bon nivell de qua-litat amb la presncia tant decompanyies estrangeres comnacionals i locals. En aquestsentit, el estival va donar lapossibilitat al pblic reusencde veure tres de les companyieseuropees que en aquests mo-ments gaudeixen de ms pres-tigi internacional. Pel que a a

    les propostes locals, totes ellestenien algun vincle amb la ciu-tat una era una producci deBravium Teatre i les altres duestenien algun dels integrantsvinculats al Camp de Tarrago-na.

    La vocaci de estival inter-nacional tamb es vol mante-nir i aproundir en el utur. Enaquest sentit, el COS s un delspromotors de la Uni Europeadel Nou Teatre Popular, quesha constitut recentment apartir del Maniest de Reus quevan subscriure dierents agentsde les arts escniques durantledici del COS 2010. Aques-ta nova plataorma europea espresentar en les prximes set-manes.

    Malgrat els condicionantspressupostaris que han obligata reduir el nmero despecta-cles respecte dedicions ante-riors, des de lorganitzaci shasubratllat la importncia de dis-posar de onts de fnanamentexternes, com el patrocini de lacompanyia Reale.

    Lorganitzaci del COSvalora positivament laquinzena edici

    CULTURA

    El temps va obligar a canviar alguns escenaris

    LHospital participa en unajornada per deixar de fumar

    SOCIETAT

    LHospital Universitari SantJoan de Reus participa avui enuna jornada simultnia ambuna trentena daltres hospitals,centres de salut i empreses detot lEstat com el Clnic, la Tek-non o la Vall dHebron amblobjectiu de conscienciar elsumadors sobre els perjudicisdel tabac i oerir assessoramentper deixar de umar de ormaeectiva.Es dur a terme de deua una del mat en un punt inor-matiu situat a lentrada princi-

    pal del centre hospitalari.Els assistents a la jornada

    podran er-se tests daddicci,cooximetries per detectar laprdua en la capacitat doxi-genaci, i exmens dedat pul-monar. Una vegada fnalitzadalexploraci, rebran consell delsproessionals sanitaris i selsentregar un document amb lesdades obtingudes a les provesper a presentar-li al seu metgede capalera a la propera visitamdica.

    Redacci

    Les escoles publiques, concer-tades i privades de Reus inicienaquesta setmana a les piscinesdel Reus Deportiu i CN ReusPloms el programa Municipal dela regidoria dEsports Cap nensense saber nedar. En aquestanova edici, participen un total

    de 1.157 alumnes que es corres-ponen a 52 aules de 28 centreseducatius de la capital del BaixCamp. Els alumnes participantssn de segon de primria, entreels que tamb fguren alumnesde les escoles dEducaci espe-cial Alba de Reus i Nostra Se-nyora del Mar.

    El ormat del programa s de25 setmanes dactivitat, cadasetmana es realitza una sessi,comenant a loctubre i fnalit-

    zant al mes de maig.Els alumnes que comptenamb una assegurana especifcaper aquesta activitat, disposendel transport del centre escolara la piscina vuit centres ho ancaminant acompanyats delsseus proessors. Un cop al cen-tre esportiu de reerncia els es-colars accedeixen als vestidorsi a continuaci a la piscina ontcnics especialistes de les en-titats esportives sencarregarande la direcci, control i supervi-si de les classes.

    Torna un curs ms elprograma Cap nen sensesaber nedar

    FORMACI

    Amb 1.157 alumnes duns trenta centres

    Es dedica lhora deconte a la dibuixaPilarn Bays

    En el marc dels actes dPilarn Bays 2012, la Bca Central Xavier Amodica dem lhabitual selhora del conte a la niosonenca Pilarn Bay1941). A partir de dos de sis de la tarda, les que sacostin a la sala de la Biblioteca podrande contes explicats pelnal de la biblioteca i qdran com a fl conducillustracions de Pilarn

    La Cambra de Comsigna un conveni dcollaboraci amblescola EADA

    El president de la CamComer de Reus, Isaac m, i el President del p

    de la Fundaci EADA,Parcerisas, van signaun conveni de collabpermanent. Lacord esque els membres de la

    bra disposaran dimpavantatges per realitzarormaci a lescola de ni al mateix temps EADpartir alguns dels seusdespecialitzaci a les ala Cambra. A ms elsalumnes i empreses ades a EADA gaudiran dfcacions de loerta orde la Cambra. EADA de les escoles de negoreerncia del pas, amtrajectria de ms de 5treballant amb les orgcions i amb convenis amtres darreu del mn. Fdata ms de 120.000 alhan passat per les auleDA i lescola est vinamb 350 empreses assoAquesta realitat conlescola en una de les icions de DesenvolupDirectiu europeu dalt ptal i com ho constata ltaci de qualitat EQUIS

    ACN

    Dos germans van ser detingutsaquest dissabte a la matinada perprotagonitzar una baralla en laqual quatre persones van resul-tar erides per arma blanca. Unadelles va patir una peroraci alpulm i es troba actualment enestat greu, tot i que malgrat leserides no es tem per la seva vida.Segons han avanat onts delsMossos a lACN, la baralla es vaproduir a les cinc de la matinadadurant la celebraci dun concertde msica punk als aores deMontblanc, a linterior duna nauubicada al costat del tanatori.

    Fons policials confrmen queels dos homes que van ser fnal-ment detinguts, ambds vensde Reus i de nacionalitat colom-

    biana, i als quals sels havia negatlentrada al concert, van iniciar la

    baralla i van treure una navalladel tipus papallona amb la qualvan agredir les quatre persones

    que van resultar fnalment eri-des.

    Les quatre persones agredidesdurant la baralla que va tenir llocal concert van patir totes elleserides de diversa consideraci.A part del erit al pulm lnicdaquests quatre que es troba enestat greu, la resta de personesvan sorir talls superfcials en di-verses parts del cos. Una personava patir una peroraci amb lanavalla al palmell de la m; unaaltra, un tall al bra aproximada-ment duns sis centmetres; i unatercera, una punxada al canelldret.

    Els havien prohibit lentradaFonts policials aegeixen que capa la una de la matinada els dosdetinguts havien intentat entraral concert esdeveniment orga-nitzat de orma privada, perque donada la seva actitud i tam-

    b els aldarulls que en aquell mo-

    ment ja estaven provocant, selsva impedir fnalment lentrada.Els dos homes que van provocarla baralla shaurien esperat fnsa les cinc de la matinada per ini-ciar els aldarulls i atacar qui elshavia negat inicialment laccs alrecinte.

    Posteriorment als ets ocorre-guts, els agents van aconseguirlocalitzar la navalla amb la qualels dos vens de Reus havien e-rit les quatre persones durant la

    baralla a les cinc de la matinada.Ho van er pels voltants de la nauon shavia celebrat el concert demsica punk durant la nit. Elsdos detinguts pels ets sn JairoAlberto R.L. i tamb Carlos Edu-ardo R. L.

    Segons onts dels mateixosMossos, est previst que en lesprximes hores amds homesdetinguts passin a disposici ju-dicial, i que ho acin als jutjats deValls.

    SUCCESSOS

    Detinguts dos vens deReus per una baralla en un

    concert punk a MontblancQuatre persones van resultar ferides per arma blanca durant els aldarulls,una de les quals es troba en estat greu per una perforaci al pulm

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    9/24

    923/10/2012diarims

    CAMPDETARRAGONA

    Alba Porta

    El judici per lassassinat del pro-pietari del gimns Eurollevant deVilafortuny, al terme municipalde Cambrils, va comenar ahiramb la declaraci de lacusat,Fernando Pastor, de 46 anys icos germ de la vctima.

    El pressumpte assass de Da-vid Guerro, de 41 anys, va expli-car ahir davant del jurat popularque no recorda els fets. Segonslacusat, la nit anterior a lassas-sinat, que es va produir el dia 21de gener del 2011, shavia pres unbeuratge per treures la vida.Vaig car totes les pastilles quemhavien sobrat en un recipientdun litre amb aigua amb lob-jectiu de suicidar-me, va relatarlacusat, que va assegurar que jafeia temps que patia depressi iansietat. Segons la declaraci dePastor, es va preparar el cctelde frmacs als volts de les deude la nit al seu domicili de Cas-telldefels. Ms tard, a les tres dela matinada, em vaig vestir i emvaig car a la furgoneta, on em

    vaig prendre mig litre del beurat-ge, i a partir daqu no recordo resms, va explicar lacusat, que vadir que ja feia dies que voliatreures la vida. Segons la sevadeclaraci, el segent record

    desprs daquests fets ja se situaa lHospital Santa Tecla de Tar-ragona on, quan va recuperar laconscincia, el seu advocat li vacomunicar la mort del seu cosi que ell era lacusat dhaver-lo

    matat a ganivetades. En aquellmoment ho vaig acceptar, per-qu hi havia testimonis, tot i quejo mai no he pensat en matar aning, va armar lacusat.

    Tot i que el pressumpte assas-

    s va ser qestionat en diversesocasions sobre com va arribara Cambrils i si recordava haverparlat amb el seu cos, lacusatva reiterar que no recordava res.Em vaig quedar en blanc, lameva ment estava bloquejada.

    Cal recordar que els Mos-sos dEsquadra van interceptarlacusat lendem dels fets men-tre condua el seu vehicle perla carretera N-340 a lalada deTorredembarra i posteriormentel van detenir. El mateix dia,lacusat va ingressar a lHospitalde Santa Tecla amb el diagnsticde Rabdomiolisi, insucinciarenal aguda, intoxicaci medica-mentosa i presncia de benzodi-azepines en lorina.

    Lacusat va explicar durant eljudici que mantenia una malarelaci amb el seu cos germ permotius econmics. Regentaven,juntament amb un tercer soci,germ de lacusat, el gimns Eu-rollevant des de lany 2008. Se-gons lacusat, per, la relaci es vatrcer perqu el seu cos shauria

    gastat ns a 18.000 euros amb latargeta de crdit de lempresa enprostbuls, restaurants, droguesi alcohol. Segons el presumpteassass, el seu cos no complia namb els seus deures ni obligaci-ons com a gerent del gimns isegons va relatar lacusat, el seucos hauria contractat dos indi-

    vidus que van agredir-lo i ame-naar-lo de mort. Tot plegat, vafer que lacusat es desentengusdel negoci, tot i que va seguir re-clamant els diners que el seu coshauria malgastat per via judicialAquest escenari el va fer cauresegons va explicar, en una de-pressi que el va portar a haverde consumir una gran quantitade medicaments.

    Pena de fins a 25 anys de presSegons la scalia, lacusat es vadirigir el 21 de gener a dos quartsde deu del mat al gimns Euro-llevant, on hauria comenat unadiscussi amb la vctima, en etranscurs de la qual lacusat vatreure un ganivet de tallar pernilLa vctima va fugir per lacusael va perseguir i el va atrapar a lacafeteria del gimns, on li va assestar ns 45 punyalades, segonsla scalia, que sollicita la impo-sici duna pena de 20 anys depres. Lacusaci particular de lafamlia de la vctima eleva la pe-tici ns als 25 anys. Est previstque el jurat popular facin entregadel veredicte el proper dia 7 denovembre.

    JUDICIAL

    Lacusat de matar el seu cos germa Cambrils diu que no recorda resEl pressumpte assass va dir davant el jurat popular que la nit anterior als fets es va prendre un cctel de frmacs per suicidar-se

    A la dreta, lacusat de matar el propietari del gimns Eurollevant, ahir durant el judici.

    CRISTINA AGUILAR

    Redacci

    El PP de Tarragona situa JordiRoca, Alcia Alegret i Jos Bar-quier en les primeres posicionsde la candidatura al Parlamentde Catalunya, pel darrere deRafael Luna. La llista tambcompta amb els dos alcaldespopulars de la demarcaci, Jos

    Antol, dHorta de Sant Joan, iJuan Cobos, de Santa Oliva, aixcom amb Mario Garcia, que serlalcalde de Salou durant la se-gona part de lactual legislatura.Tamb hi sn presents regidorsque formen part de lequip degovern dels seus municipis:David Chatelain de Cambrils,

    Jos Oviedo de Torredembarra oElisabet Rodrguez del Vendrell.

    Pel que fa a la representaci deles Terres de lEbre, la regidorade la Snia Maria Cruz Sabat,se situa en el cinqu lloc.

    La candidatura tamb comptaamb Francesc Caballero de Valls,Carmen Poy de Tortosa, YlenaAguilar de Tarragona, ConchitaNavarro dAltafulla, VernicaMrquez de Vila-seca Ana Car-dona de Mra dEbre la tancaAlejandro Fernndez, presidentprovincial del partit que, a ms,ser el director de campanya.Com a suplents hi ha dos regi-dors, Sebasti Domnech deReus i Judith Heras de Tarragona.

    Jordi Roca i Alcia Alegretocupen el segon i tercerlloc de la llista del PP

    POLTICA

    Alejandro Fernndez tanca la candidatura

    ACN

    El Servei Municipal dAiges delVendrell presumeix dinstallarcomptadors intelligents als bar-ris martims. Prop de 7.000 fa-mlies ja tenen installat aquestnou sistema, de les quals ms dela meitat ja reporten dades a lacentral sobre hbits i tendncies

    de consum, aix com alertes depossibles fuites i fraus. Ara ma-teix ms de 4.000 famlies del

    barri de Sant Salvador ja podenconsultar a les ocines dAigesde Tomov si sha produt unafuita o quin s el seu consumdiari daigua potable. Aquestatecnologia basada en la telelec-

    tura permet controlar els comp-tadors cada dia, en temps real

    sense necessitat de desplaar-hcap operari.El regidor dAiges de lAjun-

    tament del Vendrell, Jaume Escarr, assegura que el nou sis-tema de lectura de comptadorst molts avantatges, tant per alsciutadans com per al servei dai-ges. Per al ciutad el projecteno t cap cost sobre les tarifesno s necessari que faciliti la lec-tura del comptador i li permedisposar de dades del consumdiari de cada comptador, i aixpot detectar possibles fuitesalguna fallada interna o frau permanipulaci, arma Escarr.

    El Vendrell installacomptadors intelligentsals barris martims

    CONSUM

    Unes 7.000 famlies ja disposen del nou sistema

    Redacci

    La Sara, una nena de 6 anysde les Borges del Camp, pateixaplsia medullar i, per aix, ne-cessita un transplantament demedulla ssia.

    Laplsia medullar, consis-teix en la desaparici de clluesmare de la medulla ssia en-

    carregades de la producci detotes les cllules de la sang i lapossibilitat de trobar una medul-la ssia compatible s d1 entre40.000 donants. Per aquest mo-tiu la famlia de la Sara ha iniciatuna campanya de captaci dedonants de medulla ssia per-qu a ms de trobar un donant

    per la Sara, potser que moltesaltres persones que necessitenun transplantament de medullaper sobreviure trobaran al seudonant.

    Els llocs acreditats per fer-sedonant sn lHospital Univer-sitari Sant Joan de Reus, al JoanXXII de Tarragona, tamb es

    poden consultar altres llocs a lapgina webwww.facarreras.org/ca.La familia est fent publicitatdel projecte mitjanant una car-ta on la Sara demana un donantja que ella vol tenir un vida nor-mal: Necessito que et facis do-nant de medulla, potser tindrsort i sers compatible amb mi.

    CedIdA

    Sara de 6 anys necessita un transplantament de medulla ssia

    Sinicia una campanya per captar donants

    de medulla ssia per a una nena de 6 anys

    SOCIETAT

    La Sara s una noia de 6 anys que necessita un transplantament de medulla ssia

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    10/24

    10 diarims 23/10/2012

    CAMP DE TARRAGONA

    Aquests fantstics avis han fet40 anys de casats. Per moltsanys !!!

    FELICITACIONS

    Moltes felicitats Alfons! Ja tens5 anys! Testimem els papas ila teva famlia.

    Aquests fantstics avis han fet40 anys de casats. Per moltsanys !!!

    PAOLA hoy cumple 4 aitos yes todo un terremoto. Felicida-des de parte de papa y mama,te queremos.

    Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarrag

    Muchas Felicidades Pol! Yaeres mayor de edad en losEEUU. Que pases un gran da,hoy y siempre. De parte deEryka, Johan y compaia.

    Hoy Ivan cumple 15 aoest hecho un buen moves felictalo. Muchas fedes Adela y Gloria.

    Silvia JimnezEls venedors de productes fal-sicats, els anominats mante-ros, continuen installant-se alsmunicipis de Salou i Cambrils,tot i la pressi policial i les cam-panyes de conscienciaci entreels compradors que shan dut aterme durant aquest estiu. Resde tot aix ha aconseguit encaraacabar amb un dels problemesms evidents a la Costa Dauradai que ja s habitual temporadadarrera de temporada: la vendaal passeig martim en el lmitdels termes municipals de Saloui Cambrils.

    Bona prova daix s la situa-ci que es vivia el passat dia fes-tiu, 12 doctubre, al mat. El pas-seig que uneix Salou i Cambrils

    a primera lnia de mar, al llargde prop de tres-cents metres, eraple de mantes amb productes demarques falsicades. En concret,shi podien veure ms duna sei-xantena de mantes amb bosses,samarretes i complements totsproductes illegals vigilats perms dun centenar de senegale-sos asseguts a banda i banda delpasseig martim. La presnciade venedors i compradors eratan evident que cridava laten-ci la impunitat amb qu es de-senvolupava la compra-vendadaquests productes davant lab-sncia dagents policials. I s queni la policia local de Cambrils nila de Salou, ni agents dels mos-sos desquadra, van aparixer entot el mat. Al migdia, bona part

    dels manterosvan recollir les pa-radetes i van anar marxant pro-gressivament.

    A mitjans de juliol es va posaren marxa a la Costa Daurada lacampanya Estirem la mantaamb la que es dissuadia als com-pradors dels productes illegalsamb la distribuci de ms de20.000 futlletons que explicavenles implicacions i conseqnci-es del top manta. De fet, durantaquest estiu es van produir en-frontaments entre els manterosi agents policials a la Costa Dau-rada, ns al punt de provocaruna trobada entre les parts im-plicades per trobar una soluci.Sembla, per, que res de tot aixha aconseguit aturar la venda il-legal a la Costa Daurada.

    POLICIAL

    Els manteros continuen fentlagost entre Salou i CambrilsLes operacions policials no han acabat amb el problema al passeig martim

    diari ms

    El passat 12 doctubre hi havia una seixantena de mantes.

    Xerrada-colloquiJoan Puigcercs, aa la Casa de Cultula Riba

    Esquerra Republicana talunya a la Riba i la FeComarcal de lAlt Camp

    ganitzat una xerrada-camb el diputat i presidGrup Parlamentari dElltim mandat (2010-1Puigcercs. Ser avui,quarts de vuit del vespCasa de Cultura (Plaade la Riba. Amb introa crrec del regidor i veu republic a lAjuntRamon Gausset, Puigexposar amb dades icies directes de la seva Congrs de Diputats i ament de Catalunya, els pels quals Catalunya neesdevenir un nou estaropa. Es tracta duna adERC la Riba dins dunpanya que ERC realitzaversos municipis del pa

    Exposici delAssociaci defamiliars de maladAlzheimer al Bo

    LAssociaci de Familmalalts dAlzheimer deha organitzat una novatat a la seu ubicada al Ptnic. Es tracta duna exde quadres realitzats pede lEsplai Salou en benlassociaci. En aquesttra hi participen pintor

    com Milagros RodrgueTironi; Rosi Delgado; HVicente; Marisol FloreGmez i Fernando Boiobres es podran veure irir a la seu dAFAS nsproper divendres dia 2tubre des de dos quadeu a dos quarts de dules quatre de la tarda aLacte inaugural va camb la presncia de de Pere Granados, a mvice-president dAFASGmez.

    TORREDEMBARRA

    Lalcalde de Torredembarra, Daniel Masagu, ila regidora dEnsenyament, Nria Gmez, vanrebre ahir a lInstitut Ramon de la Torre unavintena destudiants de lInstitut StadtteilschuleBahrenfeld dHamburg (Alemanya), que parti-

    cipen en un intercanvi amb aquest centre local.El primer contacte entre els organitzadors delintercanvi va se r mitjanant la plataforma edu-cativa online de la Comunitat Europea eTwin-ning, on es va desenvolupar un projecte com.

    Recepci als estudiants dun institut dHamburg

    cedida

    REDACCIEl nombre dhipoteques quees van signar a lagost a les co-marques de Tarragona va su-

    mar 503, cosa que suposa unincrement del 9,35% en relaciamb el juliol i una contraccidel 27,31% en relaci amb elmateix mes de lany passat, se-gons les xifres publicades perlInstitut dEstadstica espanyol.La mitjana de valor de cada unadaquestes hipoteques a Tarra-gona sha situat en 91.230 euros,un 12,55% ms que el juliol i un14,78% menys que lagost del2011. Amb aquesta nova caigu-da interanual del preu de la hi-poteca, Tarragona ja acumula 12

    mesos consecutius de caigudesde la mitjana de valor dels con-tractes hipotecaris, segons lesdades publicades per lInstitut

    Nacional dEstadstica. Lagostva conrmar la tendncia a labaixa de les hipoteques sobrehabitatges i aquest mes quedade moment a Catalunya, Barce-lona i Lleida com el mes amb unmenor nombre dhipotequessignades des del gener del 2003,segons lINE. En relaci amb elconjunt de Catalunya, ns ara,al Principat, el rcord histric eltenia el desembre del 2011 amb3.121. A Lagost, a Catalunya esvan signar 3.116 hipoteques, un33,96% menys que lagost.

    El nombre dhipotequescau a lagost un 27% a lademarcaci

    ECONOMIA

    Es van signar un total de 503 durant el mes

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    11/24

    1123/10/2012diarims

    CAMPDETARRAGONA

    Redacci

    Li fa mal lesquena, t una citi-ca, lumblgia, un dolor al coll oal cap? Li agradaria saber el quet passa i trobar-hi una soluci?

    Per tant, no hi ha dubte. La

    funci ms important de la sevacolumna vertebral, la ms cru-cial, s protegir la medulla espi-nal. La columna vertebral formauna armadura, una closca comun capoll per a ella.

    Si es desarregla la mecnicade la seva columna vertebral,si es produeixen subluxacionsvertebrals, la medulla espinalperd contacte amb les cllules,rgans i teixits de la resta delcos. La seva salut es fragilitza,perd la seva homestasi, s laporta oberta a les malalties.

    Les 24 vrtebres que com-

    ponen la columna vertebral, -7cervicals, 12 dorsals, 5 lumbarsi 4 coccges (que juntes compo-nen el cccix)-, estan ntima-ment relacionades amb la restade lorganisme. Per aix, una

    malformaci o descollocaciduna vertebra -anomenada su-bluxaci vertebral- pot afectardiferents zones del nostre orga-nisme.

    Aix la primera vertebra cer-vical, anomenada Atlas, estrelacionada amb el subminis-trament sanguini al capdavant,amb la hipsi, el cuir cabellut,els ossos de la cara, el cervell,loda interna i mig i el sistemanervis simptic. Una subluxa-ci a aquest nivell pot provocarnerviosisme, insomni, mals decap, depressi nerviosa, tras-

    torns menstruals, fatiga crni-ca, marejos o vertgens i hiper-tensi.

    Aix la quarta vertebra lum-

    bar est relacionada amb laprstata, els msculs lumbars iel nervi citic, entre altres. Unasubluxaci daquesta vertebraest associada amb citica, lum-blgia, miccions difcils, dolo-roses i freqents. Aix la segonavertebra dorsal correspon al cor.Una subluxaci a aquest nivellpot provocar trastorns funcio-nals del cor i certs dolors de pit.

    Qu li sembla, s importantper a la salut tenir una columnavertebral en bon estat de fun-cionament? Pensi-ho i doni lesgrcies a la seva columna verte-bral per mantenir-lo dret i per-metre a la vida que ueix en elseu cos, expressant a travs delsistema nervis central conve-

    nientment protegit.El doctor quiroprctic es de-dica a arreglar les subluxacionsvertebrals. Corregeix de mane-ra natural els trastorns mec-nics de la teva columna verte-bral. En collocar les vertebresen la seva posici normal, per-met arreglar la causa del dolori del desequilibri tal mecniccom siolgic.

    Aquest mes especial faci unexamen complet de la seva co-lumna vertebral a meitat depreu. Truqui al 977 24 19 55.www.centroquiropractico.es.

    SALUT

    Amb una columna

    vertebral sana est ms salut, msenergia i ms vidaAquest mes, Centro Quiropractico ofereix un examen completde la columna vertebral

    CEDIDA

    Vicente M. Izquierdo

    Ja fa alguns anys que es duen aterme petits treballs de condi-cionament a la Vila del Moro deTorredembarra, un espai ubicata la zona del municipi que tocaprcticament amb Clar i en laqual estudiants ajuden a intentarconservar-la.

    Ara mateix, sn nou estudi-ants dArqueologia Clssica dela Universitat Rovira i Virgili, untreballador de lempresa Codex iun restaurador, a banda del co-director de lexcavaci, JacintoSnchez, els que porten els tre-balls, els quals sn insucientssegons asseguren la regidora i elmateix coordinador, no pel nom-bre de persones, sin pel tempsque hi romandran.

    Ahir, precisament, aquestsestudiants i els treballadorsvan descobrir una nova part de

    lestructura del terra duna deles cases de la vila, tot i que en-cara sestava estudiant aquestapossibilitats. A banda dells, unrestaurador sencarrega, durantaquests dies, de reparar les cons-truccions que estan danyadesamb cal hidrulica, arena de grauquatre i colorant, per tal de qu lameteorologia i diverses situaci-ons externes no facin malb lesconstruccions.

    Tot i aix, els recursos que shidestinen insucients per a la re-gidora de Patrimoni del munici-pi, una Rosa Maria Guasch quedeixa clar que s una llstimano poder dotar aquests treballsdun major pressupost. Unagran part de les tasques dexcava-ci daquest any van a crrec delAjuntament, tot i que la Gene-ralitat tamb ajuda una mica,segons Guasch. Haurem de

    dotar-ho amb ms pressupost, is una llstima no poder fer-ho.Estaria b poder treballar-hi du-rant dos, tres o quatre mesos,detalla la regidora, qui sentenciadient que anem aguantant com

    podem per que no es faci malb.Les troballes arqueolgiques

    que shi han trobat sn prouimportants, com ara diversescolumnes que tindrien ms devint segles, les quals estarienincloses en una vila romana, da-tada a mitjans del segle primerabans de Crist i que constariaduna part residencial, on viviaelDominusi, molt possiblement,dun angle on hi hauria una vila

    productiva, tot i que aix encarano ho tenim ben denit, segonsdetalla Jacinto Snchez.

    s una pena que no sajudms a mantenir aquest espai, jaque el lloc mereix una mica msde tractament, continutat, con-solidaci i restauraci, sobretoperqu en un futur fos visitablei estigus en les millors condici-ons possibles, apuntava JacintoSnchez.

    HISTRIA

    Realitzen noves

    troballes a la

    Vila del Moro de

    TorredembarraLa regidora de Patrimoni demana ms ajudes

    per condicionar aquest jaciment histric

    CRISTINA AGUILAR

    A lesquerra, dos estudiants excavant sota la mirada del codirector; a la dreta, el restaurador.

    Nou estudiants de laURV, un treballador deCodex, un restaurador iel codirector hi treballen

    Comena latemporada de calotsals restaurants deValls

    Els primers calots tendres dela temporada de calotades2012-13, sn ja, a alguns dels

    restaurants de lrea de Valls.Amb ells sobre la pretempo-rada de calotades, que es per-llongar ns el mes dabril delproper any. Tot indica que seruna temporada amb calotsexcellents, tant en quantitat,qualitat i sanitat. Els camps decalots ja presenten un aspec-te molt atractiu, de calots queaniran venint en diverses re-meses, segons les dates en quevaren sser plantats. Lltimdiumenge del mes de gener,el dia 27, es celebrar a Vallsciutat dorigen de la calotada,la Gran Festa de la Calotada2013 i que representar el pr-tic, de la plena temporada decalotades. Segons la Cambrade Comer de Valls, la Indi-caci Geogrca ProtegidaCalot de Valls, que acull unacinquantena de productors decalots de quatre comarques:Alt Camp, Baix Camp, Tarra-gons i Baix Peneds, aquestatemporada, pensa collir entre9 i 10 milions de calots, i laresta de productors no inscritsa la IGP Calot, poden recolliruns 60 milions ms de calots.

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    12/24

    12 diarims 23/10/2012 CATALUNYA-ESPANYA-MN

    Agncies

    El Partit Nacionalista Basc ja haposat en marxa la maquinriaper formar govern, ja que el seucandidat a lehendakari i gua-nyador de les eleccions basques,Iigo Urkullu, va comenar ahira trucar als lders daltres partitsper analitzar possibles aliances.

    Aix, diumenge noms co-nixer que era el guanyadordels comicis, Urkullu va fer lesprimeres trucades de cortesia alders daltres formacions polti-ques. Ha parlat amb el presidentdel Govern, Mariano Rajoy, ambel secretari general del PSOE,Alfredo Prez Rubalcaba, i ambel president de la Generalitat i l-der de CiU, Artur Mas, que el no-vembre afrontar tamb una citaamb les urnes. Tamb ha trucatals candidats a lehendakari quediumenge van obtenir repre-sentaci parlamentria: LauraMintegi (EH Bildu), Patxi Lpez(PSE), Antonio Basagoiti (PP) iGorka Maneiro (UPyD).

    Diverses opcionsUrkullu va analitzar ahir els re-sultats amb la resta de lexecuti-va nacional del PNB, encara queel seu president a Biscaia, An-doni Ortuzar, ja ha avanat queaquesta formaci no descarta

    res respecte a futurs acords ique encara s aviat per concre-tar frmules de governabilitat.

    I s que el PNB ha de decidirsi prefereix governar amb acordspuntuals amb diferents partitsper tirar endavant les seves pro-postes o un pacte estable. Lespossibilitats sn diverses: el PNB,amb 27 escons, podria aliar-se alPSE que, amb 16, superarien ambescreix la majoria absoluta xa-da en 38. Tamb seria possibleun pacte PNB (27)-EH Bildu (21),i ns i tot, encara que molt im-

    probable, un acord entre PNB, PP(10) i UPyD (1). Urkullu vol que elnou Govern Basc estigui en mar-xa abans del Nadal.

    A Galcia, el 16 de novembrePer la seva banda, on les cosesestan ms clares s a Galcia,desprs de la victria del PP permajoria absoluta. El Parlament

    de Galcia celebrar el proper 16de novembre la sessi constitu-tiva de la IX legislatura amb eldebut de gaireb la meitat dels 75diputats que conformen lhemi-cicle. Concretament, es renovaen un 48 per cent, si b algunesde les cares que sasseuran en elsescons ja ho han fet com a con-sellers en la passada legislaturaal seient blau de govern, coms el cas de Javier Guerra, ElenaMuoz i Jess Vzquez.

    La sessi, tal com marquen lesnormes parlamentries, estar

    presidida inicialment pel parla-mentari electe de major edat, enaquest cas, el cap de llista dAl-ternativa Galega dEsquerra perLa Corunya, Xos Manuel Beiras,que amb 76 anys dedat torna ala Cambra autonmica. Lhis-tric dirigent nacionalista ja vaser diputat durant 20 anys i aratorna de la seva jubilaci desprs

    de gaireb una dcada fora de laprimera lnia poltica.

    Reaccions del PSOEDesprs de la gran prdua de votstant a Galcia com al Pas Basc,la nmero dos del PSOE, ElenaValenciano, va comparixer ahirper anunciar que la seva forma-ci accelerar la reexi queha de fer per posar a punt el seuideari, i es reunir amb el PSC perpreparar la campanya catalana.Preocupa el debat territorial que,segons Valenciano, ha perjudicat

    els socialistes a Galcia. Valencia-no va admetre que els socialisteshan patit un retrocs impor-tant en aquestes eleccions queporta la direcci federal del PSOEa fer una reexi.

    Amb tot, la cpula del PSOEentn que aquests canvis nopassen per un relleu en lactualdirecci. Segons Valenciano, Al-fredo Prez Rubalcaba no shaplantejat la dimissi en cap mo-ment i els socialistes espanyolsentenen que parlar daquestaqesti no s en absolut prio-ritari. Ja hi ha veus del PSOE,per, que demanen un canvide lideratge. El secretari gene-ral dels socialistes madrilenys,Toms Gmez, va armar ahirque calen canvis profunds i se-riosos al PSOE i saber perqulelectorat ens ha donat lesque-na. Els exministres de ZapateroJuan Fernando Lpez Aguilar i

    Mara Antonia Trujillo tambvan qestionar directament lacontinutat de Rubalcaba al cap-davant del PSOE.

    Suport a BasagoitiLa direcci del PP tamb es va re-unir ahir per analitzar els resul-tats electorals a Galcia i el PasBasc. La direcci del PP va donarel seu suport unnime a Anto-nio Basagoiti perqu segueixi alcapdavant de partit al Pas Bascdesprs dels resultats obtinguts.

    El PP tamb va analitzar elsmotius de la prdua descons ivots del partit a Euskadi, on va

    recordar que tots els partits hanperdut suport respecte a anteri-ors comicis excepte EH-Bildu entornar de nou lesquerra abertza-le a les urnes. La nmero dos delPP, Maria Dolores de Cospedal,va reconixer que ha retroceditel suport rebut per part de lesformacions poltiques no naci-onalistes, entre elles el PP, perconsidera que aquest retrocs sperfectament recuperable.

    A CatalunyaEl president de la Generalitat, Ar-tur Mas, pronostica que el crei-xement sobiranista dEuskadi esreproduir el 25 de novembre aCatalunya, i insta Madrid a pren-dren nota. Mas va reclamar ahira les estructures de lEstat queobrin els ulls i deixin de negarels problemes, perqu daques-ta manera no els resoldran. Enel cas basc, va recriminar a po-pulars i socialistes els seus in-vents per apartar el PNB del po-der, i tamb les illegalitzacionsde partits abertzales. Per alnal s un riu que vol recuperarla seva llera, va apuntar. I aixque passa a Euskadi, passar aCatalunya. I no passa a Galcia nia Mrcia, va subratllar.

    POLTICA

    Urkullu (PNB) comena a mourefitxa per formar el nou Govern bascEl guanyador de les eleccions basques es posa en contacte amb els lders daltres partits per analitzar possibles aliances

    EFE

    Urkullu i el membre de lexecutiva Andoni Ortuzar, ahir durant la reuni de lexecutiva del PNB.

    El tribunal de lAqcondemna a sis ande pres a set expde la Comissi

    El tribunal de lAquila htenciat amb sis anys dels set membres de la

    si Nacional de Gransper no haver avisat a tepoblaci del sisme. Segscalia, els set expertComissi disposaven des sucients per estimhavia de produir-se untrmol. Segons la senels set membres van la poblaci en lloc daledels riscos. Tots ells eacusats dhomicidi mdesastre culps i lesionsonals involuntries. Eha interrogat 275 testabans de dictar la senEl terratrmol de 5,8 glescala de Richter va telabril del 2009 a la zolAquila, al centre dItdeixar 309 morts i 1.600

    Merkel podriacancellar la propcimera pel veto deCameron

    Alemanya podria forcancellaci de la propmera europea, previsnovembre i centrada envar els nous pressupostUE, si el govern consedel Regne Unit continules seves amenaces de vcomptes. Segons el Fin

    Times, la cancellera Merkel est intentant ccer el seu homleg brDavid Cameron, perquti un increment mxipressupostos dun 1% dCameron ja ha dit quequalsevol pacte que nouna congelaci dels coavisant a la darrera cimsi no hi ha un acord qufaci Gran Bretanya, no hacord. Davant daquessibilitat de veto, Merkereix no reunir-se, diu lF

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    13/24

    1323/10/2012diarimsCATALUNYA-ESPANYA-MN

    Ajuda molt urgent per la VILMA, gateta molt dcil de quatre me-sos que es queda sense llar i sense acollida. No sobreviur al carrerperqu s massa bona. Necessita ajuda urgent. s molt bona i cari-nyossa. Noms busca carcies i un lloc calent on reugiar-se. Tel-on: 680962232 i [email protected]

    ADOPCI

    EFE

    Juan Carlos Alaro, el presumpteautor del doble crim del Salobral,va morir ahir poc desprs de dis-parar-al cap quan era assetjat perla Gurdia Civil, segons va inor-mar linstitut armat. Juan CarlosAlaro estava clnicament mort,per va ser traslladat a lhospitalgeneral dAlbacete, on va ser es-tabilitzat, tot i que fnalment vamorir a causa de les greus lesionsque va patir en disparar-se ambla seva arma desprs de sortir dela caseta on estava atrinxerat.

    La Gurdia Civil va intentar ne-gociar amb ell durant hores per-qu sentregus, per va sortir dela caseta on estava atrinxerat ales tres de la tarda i es va dispararun tret.

    Encara dissabte desenes demembres de la Gurdia Civil,amb unitats canines i un heli-cpter, van mantenir la recer-ca de lautor dels trets que vancausar la mort de dues persones,una delles menor dedat, aixcom erides a una tercera a la pe-dania del Salobral (Albacete).

    El presumpte autor dels trets,Juan Carlos Alaro, de 39 anysi ve del Salobral, anomenat ElFraguel

    , i la menor mantenienuna relaci sentimental consen-tida el que va provocar dierentsdenncies creuades amb la am-

    lia de la noia, van aegir les ma-teixes onts.

    El Fraguel era membre delclub de caa de la localitat, on ha-via mostrat els seus dots de bontirador, va explicar a Ee un delsvens de lhome assassinat.

    Els ets van passar dissabte,

    quan Juan Carlos Alaro va eec-tuar trets amb una arma de occurta contra una menor dedatque va resultar morta, al car-

    rer Asensio, propera a lesglsiaparroquial. Amb posterioritat esva dirigir al seu domicili, on vaagaar una arma llarga i va tornara sortir al carrer, on va disparar aA.D.S., home de 40 anys que varesultar mort, que segons la pri-meres hiptesis es trobava casu-

    alment en el lloc del tiroteig, i aJGA , de 46 anys i parella de lviade la menor, que va resultar eritde bala en una espatlla.

    SUCCESSOS

    Lautor del doble crim delSalobral se sucida durant

    el setge policialLa Gurdia Civil va negociar durant hores amb lassass, per va sortir dela caseta on era atrinxerat i es va disparar un tret

    EFE

    Lhome es va mantenir atrinxerat durant hores a una caseta.

    Un home intenta agredir elprimer ministre finlands

    INTERNACIONAL

    El primer ministre fnlandsJyrki Katainen va resultar illsdesprs que un home lintentsatacar amb una arma blanca

    aquest dilluns a la tarda. Segonsvan comunicar els seus asses-sors, Katainen eia campanyaelectoral a la localitat fnlan-desa de Turku quan un homeel va intentar agredir amb unganivet. Aix ho publicava ledi-ci digital del rotatiu fnlandsHelsingin Sanomats, segonsReuters. Els gurdies de segu-

    retat del primer ministre deFinlndia van detenir lagressoi el van evacuar emmanillatLinorme de la policia explica-

    va que es tracta dun home ambels cabells llargs per no en varevelar la identitat. El primerministre fnlands Jyki Katainen i cap del Partit de CoaliciNacional, va interrompre el mting desprs de lintent datacper va reprendre la seva activitat minuts desprs saludant elassistents.

    Mas demana que nosobstaculitzi el procs catal

    CATALUNYA

    El president de la Generalitat,Artur Mas, va demanar al mneconmic que no sespanti i noobstaculitzi el procs catal.Davant dun centenar dautori-tats i empresaris reunits en undinar organitzat per BarcelonaTribuna, Mas va demanar erpinya i demostrar carctercollectiu en la nova etapa queinicia Catalunya. Si ens es-pantem excessivament i sensveu que ens espantem, ales-hores ens agaaran un cop ms

    la mida i no ens anir b, vaadvertir. Igual que poltics i institucions no han de er pressisobre leconomia, Mas tambva demanar als empresaris queentenguin el canvi de mentalitat que sest produint. No casignifcar-se massa, simplement no anar-hi en contra, vadir. Mas va participar ahir en undinar-colloqui organitzat perBarcelona Tribuna, un rumde la Societat Econmica Bar-celonesa dAmics del Pas.

    Espanya, el quart pas ambms ni-ni de la UE

    ESPANYA

    Gaireb 14 milions de joves dela Uni Europea ni estudienni treballen. Aix ho publica-va ahir dilluns lltim inormede lEuroound, que estima en153.000 milions deuros la des-pesa que suposen aquests jovesper a Europa. Lestat espanyol,

    amb ms dun mili de jovesque ni estudien ni treballen, sel sis membre de la Uni Eu-ropea amb un creixement mselevat de ni-ni des del 2008,quan va comenar la crisi eco-

    nmica, per darrere de Xipre,Letnia, Romania, Dinamarcai Grcia, que encapala el rn-quing amb un 54,7%. En xiresabsolutes, Espanya s el quartestat de la UE amb ms ni-ni,un 21,1% dels joves. Aix hoindiquen les dades del darrer

    inorme de lEuroound, quecalcula que lany 2011 hi havia1.643.928 ni-ni a lEstat. Elsuperen noms els pasos dIr-landa (22%), Itlia (22,7%) itamb Bulgria (24,6%).

    Pres incondicionalper lempresari catalOriol Mestre Risse alcas Emperador

    El jutge de lAudincia Na-cional Fernando Andreu haordenat pres incondicional

    per a lempresari catal Ori-ol Mestre Risse en relaciamb loperaci Emperadorcontra el blanqueig de capi-tals dorigen xins arreu delEstat, segons van confrmaronts de lAudincia Nacionala lACN. Mestre, que va serdetingut divendres passat a laSeu dUrgell, est imputat perblanqueig de capitals. A msde lempresari, el jutge tambva prendre declaraci ahir aquatre persones ms que hanquedat en llibertat amb cr-recs per blanqueig i suborn.Dos dells sn linspector de laPolicia Nacional Miguel ngelGmez Gros i un sergent de laGurdia Civil. Aquest dimartstres persones ms declararan.

    Pilots davi denuncienenlluernaments amblser en aterrar

    Dierents pilots davi handenunciat que en el momentdiniciar la maniobra dater-ratge a lAeroport de Barcelo-na han estat enlluernats perrajos lser, una prctica quesembla que es dona de ormareiterada des de les platges delPrat. Fins a 42 denuncies esvan tramitar al llarg del 2011

    per aquest et i 35 queixes msshan et ja durant aquest any,segons inorma el mateix Ae-roport de Barcelona.

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    14/24

    14 diarims 23/10/2012 OPINILes cartes alDiariMs, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202o mitjanant el correu electrnic ([email protected] o [email protected]). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar rles mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de

    Edita:Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

    Director General:Carles Abell

    Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles Magran

    Cap de distribuci:Jaume Caada

    Directora: Slvia Jimnez.[[email protected]]Redacci: Laia Daz, Vicente Izquierdo,Alba Porta, Susanna Cases, MnicaPrez.Especials:Laura Gmez.Tancament: Mario Lpez.Fotografa:Cristina Aguilar, Olvia Molet.Edici de publicitat: Sara Sorando.Distribuci: Marta Lpez.Administraci:Nria ClosPublicitat:Maria Molleda, M. Jess del Hierro,Merc Ripoll, Antnia Turull.[[email protected]]Imprimeix: Indugraf Oset, S.A.

    Distribuci

    controlada:

    Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

    C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

    Amb la collaboraci de:

    www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

    CARTES

    Very Wert fandangoCon un ministro de mala educacin quedeclara que invertir en enseanza no tie-ne por qu mejorar el rendimiento escolary que aparte de querer espaolizar a losalumnos catalanes pide una mayor impli-cacin en la formacin a los padres Qunotas queris que saquemos?Ni en septi-embre, ni repitiendo. Una vez amansado el

    debate de la esta nacional y habindoseconvertido en maniesta la progresiva ygravosa ira colectiva, el despropsito de lailgica ha entrado a formar parte del dis-curso sistemtico y falsario del da a dacompulsivo de la trama-drama-poltica quenos repercute y acota cada vez ms con esams que siniestra diestra patoilgica. Pa-rece, ojal fuera algo personal, que ya esttodo el pescado vendido y la pescadilla quese muerde la cola, y se morda la lengua,est a punto de querer dejar de mordrsela.Harta de tanta mala mar ha decidido cogerel anzuelo por los sedales y comunicarsedesde el grito pelado, fraudulento y dolo-so que le oprime. El glub-glub ya sonaba ahundimiento y la caldera a fuego lento lo haconvertido en una olla a presin por opri-mir y reprimir los derechos conseguidos agolpe de lucha por nuestros antepasados

    recientes. Indignados, pancartas, recortes,manifestaciones, huelga general el crculovicioso y vital para mantener el ecosistemaecono-social en vereda, fragua por todoslos lados, especialmente de todos, repito,de todos. La sanidad est herida de mu-erte, la economa disecada y mendigandomillonarias limosnas en forma de rescateque bien secarn del ahogo a los sealadospor el puto y siempre a punto puntero dela condescendencia y dejar a la deriva ala masa comn denominadora y sustenta-dora de un sistema y culminar derivandoen la sublevacin del pueblo. No lo veis?Un otador con el que se rebasar la lneade la decencia y que acabar por hundir la

    identidad de este pas que, casi sin darnoscuenta, se fragmenta por momentos pordecisiones mal tomadas y poco reexio-nadas. El impedimento a la educacin es loms grave que una sociedad puede mostrary permitir, con esto demostramos que elpan ni para hoy ser hambre para maanay pasado maana. El saber ocupa lugar, ti-empo y gasta dinero pero si labramos zanja

    en educacin quin nos sacar del hoyo?Nos estn llevando al Werto Qu pocaeducacin! Very Wert fandango.

    Oscar Molero

    Els Pallaresos

    Pacte fiscalPacte scal? Independncia? Solidaritatterritorial?

    La independncia de Catalunya s viabledes del punt de vista econmic. Hem de sa-ber don venim, on som i no podem perdrede vista cap on anem. Com tots sabem, leu-ro s la moneda nica de la uni europea,Espanya i Catalunya formen part de la zonaeuro. Lactual problema amb el que es trobaimmersa Europa s que les poltiques mo-netries les executa el BCE. Poltiques queafecten a tots els pasos de la zona euro. En

    canvi les poltiques scals les decideix, te-ricament, cada estat membre de la UE.Per a que leuro sobrevisqui i triom

    shaur de crear un organisme que esta-bleixi politiques scals estructurals a ni-vell europeu i que afectin a tots els estatsmembres. Les politiques monetries handanar de la m de les politiques scals, sino s aix la unitat es fractura. El poble ca-tal ha manifestat la seva voluntat de serindependent, a arrel del no pacte scal, sa dir, independitzar-nos dEspanya, percontinuarem amb la moneda nica. slgic que Catalunya vulgui ser econmica-ment independent, sempre rep menys delque dna i sempre sn les mateixes comu-

    nitats autnomes les que es beneciensolidaritat de les altres. Aquest meliquCatalunya-Espanya, no ens permet vque som europeus i que haurem denfels nostres esforos en la Uni Europeanomenats fons de cohesi europeustransferncies de diners dels pasosrics als pasos ms pobres de la uni epea amb la nalitat dafavorir un mgrau de cohesi econmica i social enpai comunitari a travs del conanamde les poltiques de despesa pblica devolupades pels estats membres i dirigila consecuci daquest objectiu.

    La solidaritat territorial t la nalitacohesionar lestat espanyol i que no hidesequilibris econmics entre els territ

    Espanya i Catalunya han estat retransferncies de diners de pasos de lms rics, aix ha fet que les difernciestre els estats membres sescurcin.

    s necessari que hi hagi solidaritat, jsi no fos aix, les CCAA ms riques scada cop ms riques i les pobres msbres, hi hauria unes diferncies econques i socials que provocarien migracde les zones ms pobres a les ms riquetal de millorar la qualitat de vida.

    Penso que s necessari un nou mod

    nanament autonmic amb unes npremisses imprescindibles:1. Supressi del concert econmic

    Pas Basc i Navarra.2. Establir un % de desviaci entre e

    una CCAA ingressa i gasta.3. Vincular les transferncies de din

    les CCAA ms pobres a una nalitat estural, que generi cohesi econmica i smitjanant poltiques regionals. Potenaquelles zones on es genera riquesadent generar economies descala, sini aprotament de recursos entre els ttoris.

    Jssica Ur

    Cam

    Les insfraestructures ideolgiquesTRIBUNA

    En els darrers anys sha produt, a lhora din-vertir en infraestructures, un fet objectiu delque ara paguen les conseqncies; el primarel concepte ideolgic poltic o linters pura-ment partidista a lhora de decidir el lloc onesmerar els recursos pblics per endegarobres logstiques.

    Certament, si fen un reps del que hanconstitut les grans decisions dels governs detorn, a Madrid, pel que fa a xar una estrat-gia per dissenyar unes opcions de serveis demobilitat; carreteres, ferrocarrils, aeroports,ports, etc.; es pot constatar un autntic mal-baratament de recursos, on en cap cas ha pri-mat la valoraci de fets com la competitivitat,la necessitat social, ni tampoc la mnima l-gica daquells que, per damunt de tot, hauri-en de mirar pel b com de la ciutadania engeneral.

    Sens dubte inversions multimilionries,sense cap valoraci prvia de la seva neces-sitat, amb Aeroports inviables, fora del sen-tit com; xarxes dautovies sense tenir encompte dades dutilitzaci; ports amb gransinfraestructures porturies infrautilitzades,

    o ns i tot, apostes ferroviries que primenexclusivament el fet electoral a lhora de laseva implementaci, posen de manifest unatasca pblica aliena a una realitat que ara enssupera des de tots els punts de vista.

    Lltim exemple on unes necessitats vitals

    pels ports catalans de referncia, Barcelonai Tarragona, a lhora de disposar dunes sor-tides per les seves mercaderies que els facincompetitius amb els altres Ports Europeus;amb especial referncia a tot el que es refe-rix al Corredor Mediterrani Ferroviari, pertamb a vies de connexi compromeses re-petidament, per mai fetes realitat, per unamanera de gestionar installada permanent-ment en un model anacrnic que ara ensallunya dEuropa de manera escandalosa,sn un altre fet que ve a donar suport a lameva reexi.

    s evident que la situaci actual no s unfet allat, si no que sn molts els errors queens han portat a la situaci vigent, de totesformes, duna lectura als recentment presen-tats Pressupostos Generals de lEstat, es potconstatar lobstinaci per seguir en unes lni-es de decidir la poltica inversora, en aquestapartat, en funci dun discurs electoralobviant les necessitats objectives sense caprubor; ns i tot rebutjant arguments de senycom laposta de la inversi privada que es potveure compromesa per aquesta manca desensibilitat, novament posada de manifest.

    Segurament els debats electorals ddies poden tenir la temptaci daaquest tema en funci daltres embleper el que no seria plaudible s dediscutir si es pot reconduir una situaen molts territoris pot comportar un

    litzaci de les seves expectatives de ment econmic per molt temps.

    Tamb s una qesti emblemtmoments de crisi econmica, el poderitzar cada cop ms, els projectes inpblics amb capacitat de retorn, deixcostat altres plantejaments, que shde saber ajornar a moments milloimprescindible saber escoltar a aquepoden fer apostes empresarials de graplicacions econmiques, per tant, eque el debat de la Llei Pressupostriareubicar determinades decisions ende requeriments territorials, fruits deobjectives de present i futur.

    En cap cas entenc que es pugui segla lnia de govern que fomenti les seveacions en plantejaments purament idques o de conjuntura, pensant que as la formula mgica per guanyar eleo referndums, doncs el que s evique son cada cop ms els que pensseguir per aquest cam, el que garanuna fallida amb molts perjudicats, imfront un panorama fatdic que haurienber modicar de manera urgent.

    LLUIS BADIA

    AdvocatPassat lestiu, els vens de la zona dels Msics de la ciutat deTarragona semblen plens de raons per demanar la suspensi delrea verda daparcament al barri. Desprs de copsar imatges du-

    rant aquest estiu en qu les noves places daparcament apareixienbuides i de qu aquesta absncia de vehicles aparcats es volgusjusticar amb arguments ms o menys raonables, larribada de latardor ha deixat clar el que s una evidncia: la zona dels Msicscontinua, en bona part, buida de vehicles. Els vens assegurenque no s necessria la rotaci de vehicles en aquests carrersperqu no hi ha comeros prxims. Daltra banda, armen que larotaci ja es produa de manera natural al barri abans de pintarles places amb lnies verdes de pagament. Els vens de la zonahan buscat la forma ms pacca dintentar trobar una sortidajuntament amb el consistori i ha enviat una carta a lalcalde, JosepFlix Ballesteros, on hi detallen totes les seves demandes i lesraons que les justiquen. Continua, doncs, daquesta manera, elpols entre ciutadans i ajuntament pels aparcaments a la ciutat; unpols que no s exclussiu de la capital, donat que altres municipisshan apuntat a aquesta modalitat daparcament. Si els ciutadansaconsegueixen tombar petites decissions poltiques com aquestamitjanant la pressi venal, potser sanimin a tombar-ne daltres

    que repercuteixen tamb directament a les seves butxaques.

    El barri del Msics demanala suspensi de la zona verda

    EDITORIAL

    + CONFIDENCIAL

    Laonia del rectorJa se sap que quan un ocupa un crrec pblic ha de participar enactes que potser no li vnen de gust o al que voldria no assistir-hi per problemes mdics. Aquest, per, sembla que no era el casdel rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, FrancescXavier Grau en assistir a lacte que escenicava laliana entrela universitat que representa i la Fundaci Caixa Tarragona enmatria de recerca. I s que Francesc Xavier Grau va plantar-sedavant lauditori de lentitat amb una evident afonia que li di-cultava la parla. Malgrat tot, el rector de la URV no es va fer en-rera. Ans al contrari: va presentar-se al pblic disculpant la s evaafonia tot subratllant les ganes que tenia de participar en lacteque se celebrava a lauditori de la Fundaci Caixa Tarragona. Nonoms aix, sin que el rector va oferir el seu parlament integra-

    ment, amb algunes dicultats, per sense fer-se enrera. Semblaser que un afonia no era s sucient per aturar-lo. El pblic, ques hum, va agrair lesfor.

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    15/24

    1523/10/2012diarims

    ESPORTS

    Vicente M. Izquierdo

    Aquesta ser la primera setmanaque Javi Salamero podr treballar en plenes condicions ambla plantilla del Nstic. Cal recordar que, des de la seva arribada,laragons no ha tingut tempsgaireb de fer una presa de contacte amb els jugadors, ja que hadisputat dos enfrontaments ambquatre entrenaments escassos,en els que nicament ha hagutde tapar alguns forats i buscarsolucions demergncia a les baixes que shan anat produint.

    Ara, per, el tcnic ja podrtreballar una setmana senceraamb la seva plantilla, de la qual,precisament, haur danar recuperant jugadors. Rodri i JoaqunCaldern, que han estat baixaen els darrers compromisos perlesi, han darribar sense problemes al duel de diumenge, al NouEstadi, contra el Iecl.

    Ambds futbolistes han deser importants en el Nstic deSalamero. El centrecampista, toti que el tcnic prefereix homes detall defensiu en aquesta lnia, potser un recurs molt viable quan elpartit shagi de refredar i faci falta un home de caracterstiquesdefensives, mentre que Caldernva caure lesionat en el seu millormoment, quan shavia convertiten un futbolista imprescindible

    en lesquema grana, amb KikoRamrez a la banqueta.El tercer futbolista que voldr

    tenir, per primer cop, disponibleJavi Salamero s Alberto Benito.Pocs, o gaireb ning, pensavenque el que va comenar com alateral dret del CF Pobla de Mafumet acabaria esdevenint titular en el primer equip i, ns i tot,el millor jugador del partit en elsdos enfrontaments que va vestirla samarreta grana. Benito va patir durant lentrenament de l11doctubre un esquin bimaleolar

    al turmell dret, el qual lhavia de

    mantenir dues setmanes de baixa.Ja han passat dotze dies i, per

    aquest motiu, podria ser una deles novetats agradables de caraal partit contra el Iecl, deixanta la banqueta un Lucas Viale queha estat molt desafortunat en elsseus dos enfrontaments en elcarril dret de la defensa, demarcaci que Salamero ha escollitper a ell mentre Benito es recupera.

    Finalment, un altre futbolistaque tamb ha darribar en plenes

    facultats a diumenge s Carlos

    de Lerma. El centrecampista vaser un dels millors futbolistesque van jugar dissabte al campdel Llevant B amb el permsdArn Bueno, que va estar excellent, tot i que noms va poderestar una hora a la gespa ja que,tal i com va reconixer posteriorment Salamero, sabem quenoms estava per jugar mitja parti, de fet, al descans ja em va avisarque ans preparant el canvi.

    Lexjugador del Legans, juntament amb un desconegut Eugeni Valderrama, va portar gran

    part del perill del seu equip i edescans que va tenir ahir lequipja que no va entrenar, li anirmolt b per aconseguir el mximto fsic i poder jugar diumenge enplenes condicions.

    Diumenge a les cincDesprs del descans dahir, eNstic reprendr els entrenaments avui, a partir de les deudel mat, a lannex del Nou Estadi. Dem i dijous els jugadorssexercitaran a les installacionde Camp Clar, en idntic horari, de cara a divendres i dissabteles sessions es produiran a lannex, tamb a les deu del matTots aquests partits serviran pepreparar el partit de diumengequan, a partir de les cinc, el Nstic rebr el Iecl.

    Benito es va lesionar l11de novembre i hauriadestar disponible perdiumenge

    FUTBOL

    Javi Salamero necessita recuperarefectius de cara a diumengeRodri i Caldern haurien darribar, Alberto Benito s dubte i Carlos de Lerma estar al cent per cent

    Carlos de Lerma, celebrant lnic gol anotat amb la samarreta del Gimnstic.

    OLVIA MOLET

    Lequip va descansarahir i avui reprendr elsentrenaments a lannexdel Nou Estadi

    Nstic i Reus van donar suportahir a la tarda a lacte Proseleccions Esportives Catalanes quees va dur a terme al Palau de laGeneralitat. Lacte va comptaramb la presncia del presidentde la Generalitat, el senyor Artur Mas; el president de la Federaci Catalana, el senyor Andreu Subies; el president de laPlataforma Proseleccions, el senyor Xavier Vinyals; el SecretariGeneral de lEsport; i els presidents dels clubs catalans de

    futbol de Primera, Segona i Segona Divisi B. El vicepresidentJordi Virgili va estar lencarregatde representar el club granaen la signatura del manifest desuport, i el president RamonAlabart va fer el mateix amblentitat roiginegra. Lacte vacomenar ahir amb una reuniprvia, desprs es va passar a lasignatura del manifest i es vaacabar amb una fotograa defamlia al pati del Palau de laGeneralitat.Redacci

    Nstic i Reus, presents a lacteProseleccions Catalanes

    FUTBOLCEDIDA

    Representants dels diversos equips presents a lesdeveniment.

    El Club Futbol Sala Altafulla organitza una Jornada FormativadEntrenadors de Futbol Sala,que tindr lloc el divendres, 26doctubre de 2012, a les 18:30h alAula dAudiovisual de lAjuntament dAltafulla. Quim Sanlleh, entrenador del Saou CFSsencarregar de tractar lreade la metodologia en lentrenament de base. Quim Manresa,exentrenador del Vilaseca i delLaguna Ca,mbrils, oferir, per laseva banda, una ponncia sota

    el ttol Atac amb superioritat,defensa en inferioritat. Clour les xerrades de la jornadaSergio Corona, entrenador delAltafulla FS, que parlar sobrela iniciaci a latac de quatre.La inscripci a lesdevenimentformatiu per a entrenadors defutbol sala s dinscripci gratuta, i els interessants haurande conrmar lassistncia a lajornada a travs del grup de facebook de lacte: entrenadorsfutbol sala tarragona.. Redacci

    Jornada formativa per aentrenadors de futbol sala

    FUTBOL SALA

  • 7/31/2019 Diari Ms 2154

    16/24

    16 diarims 23/10/2012

    ESPORTS

    Mnica Prez

    Va arribar del CF Borriol peresdevenir un dels referents enatac del reformulat CF Reus pera aquesta segona campanya ala categoria de bronze. Lavala-va un brillant balan de trentagols a les esquenes en la darreratemporada al conjunt castello-nenc, i la illusi de superar elsregistres amb la nova samarre-ta. Rubn Fonte es va estrenarde cara a porteria entre les lesroig-i-negres a la segona jornadade competici, en lencontre da-vant el Vila-real B que va suposarla primera victria reusenca engolejar per 3-0 el rival. Va marcaral 85, el tercer gol de la cita, perculminar la feina de Socas i Ser-gio Len i collocar la sentncia.Tornaria encara Fonte a sumaren el quart partit de temporada,contra el Llagostera, un gol ms.

    En lonzena jornada de lliga,

    Fonte atresora noms dues dia-nes des que es poss a les ordresde Santi Castillejo. No perd laconana en ell un entrena-dor profundament convenutde lesfor duna plantilla queha mostrat sempre una actitudexemplar i a qu en aquests tresanys que porto a la banqueta maihe pogut culpar de res. Lexda-vanter Castillejo sap que snratxes, que estic treballant comell vol i que estic tenint ocasions.Aix passar i, quan ho faci, elsgols no pararan de caure, expli-ca Rubn Fonte.

    Diumenge, davant un Oriolavenut, el tcnic navarrs li va do-nar entrada al 77 per remplaaren la lnia atacant Len. Un ex-plosiu Fonte va tenir locasi ales botes tot just trepitjar la gespade lEstadi, amb un xut a deu mi-nuts del xiulet nal que va mar-xar massa alt, sobre el travesser

    de Caballero. No s sucient.Els assaigs no sumen i la se-

    quera golejadora comena apesar a un davanter que ha vistpassar aquest primer tram detemporada amb el comptadorgaireb intacte. s complicat,perqu ja portem uns quantspartits i no estic disfrutant commagradaria, per no s impossi-ble, afegeix esperanat en rela-ci a lobjectiu inicial de millorarels resultats de la darrera campa-naya al Borriol.

    La sort del davanter

    El necessita tamb un CF Reus aqu la manca de punteria llasta-va en larrencada de curs, i quesobreviu ara nodrit en gran partper la bona di