Ja no s’han d’aclucar els ulls per veure els títols dels llibrescol·locats a les prestatgeries de la biblioteca de Sant Jordi. Lallum entra amb tanta força pels vitralls que fins i tot s’hanhagut de posar cortines japoneses per que ningú no s’en-lluerni. Aquest és un dels canvis més positius del nou espai,explica la bibliotecària, Joana Guirado, amb un fil de veu.

Són les onze del matí i la biblioteca està mig plena. A un can-tó de la sala de lectura un grup d’adolescents preparen untreball i tots els ordinadors excepte un estan ocupats. «En-cara no hi ha wifi, esper que la posin aviat», confessa Joanamentre Ana Ribas, auxiliar de la biblioteca, entrega llibresen préstec i col·loca a les estanteries els que li acaben de tor-

nar. A més de llum i espai la biblioteca de Sant Jordi ha guan-yat vida des del passat 4 de febrer, el primer dia que va obrirles portes. «Abans, a Can Jurat, teníem entre 60 i 80 usua-ris cada dia. Ara n’estam comptant al voltant de 120», afe-geix la bibliotecària. «Es que estàvem amagats», comentaamb una rialla.

MolaDIARIO de IBIZA DIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2011

�Un reportatge de Marta TorresAmb fotos de Lorena Portero

Saphira i Mosqui , un drac i una granota de peluix, són les mascotes de la biblioteca de Sant Jordi, que acabad’estrenar nova seu. El canvi de lloc no només ha significat més espai pels llibres de Saphira i Mosqui, sinótambé un augment dels usuaris del centre.

ELS LLIBRES DEL DRAC

PASSA A LES PÀGINES 2 I 3 >

ELS PAPERS DE SALAMANCA 4 | EL SOROLL DE LES COSES PETITES 4 | MIRA QUE ET VEIG 5 | ENGANXATS.COM 5

REPORTATGE

La fàbrica d’instruments del casal XerinolaL’espai de Sant Josep ensenya els jovesmúsics a crear instruments i composar.

7 ENTREVISTA

Alícia Morales Torres,enginyera tècnica agrícola«La majoria de jóvens que treballen al camp ho fan a temps parcial»

8

REPORTATGE | BIBLIOTECA

Les lletres estrenen temple

De fet, assegura que no només ha aug-mentat el nombre de persones que passenal dia per la biblioteca, sinó també l’estonaque s’hi estan. «Hi ha més llum, més espai,més condicionat. Et ve de gust quedar-te, noarribar, agafar els llibres o tornar-los i mar-xar, com passava abans», segueix xiuxiue-jant a la zona infantil, buida gairebé sem-pre durant els matins excepte quan hi ha vi-sites escolars. Joana explica somrient quequan els alumnes de les escoles omplen lasala els decibels pugen una mica, encara queassegura que es comporten prou bé. «És unaaltra cosa que hem notat des que estam aquí.A la biblioteca antiga semblava que la genttenia menys respecte per l’espai. Parlavenmés i més fort. Era com si estassin al saló decasa. Aquest lloc sembla que els convida aestar més callats», assegura posant a una deles dos taules de boixos les darreres adqui-sicions infantils de la biblioteca: ‘Cors con-gelats’, ‘Matilde pompas’, ‘La sorpresa deosito blanco’, ‘Cuentos de miedo’, ‘El meuprimer manual de desenvolupament soste-nible’, ‘Ocells’, ‘Ogres i gegants’…

La nova biblioteca té vuit ordinadors(abans n’hi havia dos), tres punts per llegirla premsa, quatre de lectura individual i trestaules grans amb sis cadires cadascuna. Ala zona infantil hi ha dos taules on hi cabensis boixos, dos sofàs i una enorme catifa depuzle on es poden estirar a llegir o jugar. Aun senalló hi ha llibres de tela per bebés i aun cantonet de la catifa un cofre ple de tre-sors: mocadors de tot tipus i colors que fanservir com a parxes de pirates, faldilles de

ballarines i princeses, per cobrir-se el cap…L’únic límit és la imaginació. Al sofà seuenla dragona Saphira i la granota Mosqui, lesmascotes de peluix dels clubs de lectura in-fantil i juvenil.

Els més petits tenen clar el que els agra-da: qualsevol llibre sobre bitxos, dinosau-res, princeses… Sorprén que a l’espai in-fantil només es poden trobar tres llibres deDisney. «Intentam fugir d’aquestes histò-ries, no en compram, però aquests tres sónuna donació», justifica. Un dels objectius ésque els boixos puguin descobrir aventuresfascinants que no han sentit mai i adquirir

coneixements de forma divertida.A la taula de l’entrada, on seu Ana, hi ha

un munt de llibres pendents de catalogar.«Visitam les llibreries de l’illa i les virtuals iintentam que cada poc temps hi hagi algu-na novetat literària, especialment pels boi-xos», comenta Joana, que explica que enaquests moments estan centrades en sol-ventar algunes de les carències que té la bi-blioteca de Sant Jordi: manquen llibres dereligió, filosofia, música, història, societat iguies de viatge. «Intentam que estigui equi-librat», afirma. Per poder atendre millor lesdemandes dels usuaris se’ls demana que sug-

gereixin els llibres que els agradaria trobar.«Ens demanen molt novel·les, temari peroposicions, llibres per aprendre català, ali-mentació i autoajuda, però sobretot no-vel·les», detalla.

A l’entrada, a una mena de calaixeres des-cobertes, els usuaris poden descobrir els queserien els suggeriments de la biblioteca. Lli-bres que acaben d’arribar, de divulgació detemes d’actualitat o que fa temps que estana la biblioteca però que no acaben de lliu-rar-se en préstec molt sovint. ‘Comer sin glu-ten’, ‘Glosar i redoblar’, ‘Colores, historiade su significado’, ‘Eben’, de Ryszard Ka-

SANT JORDI | MARTA TORRES

2 ||| MOLADIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2011 | DIARIO de IBIZA

Ana Ribas i Joana Guirado, les responsables de la biblioteca de Sant Jordi FOTOS: LORENA PORTERO

> VE DE LA PORTADA

Un grup d’estudiants arriba per fer un treball Full de préstec d’un llibre

MOLA ||| 3DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2011

Alguns dels llibres més llegits, desgastats per l’ús

puscinski, o ‘Mi idea de España’, de FelipeGonzález són alguns dels que es proposa-ven fa uns dies. Són llibres que han de llui-tar contra els bestsellers, dels que ni tan solsla biblioteca s’escapa.

El més cobdiciatsL’any passat el llibre més demanat a SantJordi va ser ‘El tiempo entre costuras’, deMaría Dueñas, seguit de prop per ‘El secre-to’, de Rhonda Byrne y ‘La caída de los gi-gantes’, de Ken Follet. «Encara segueix sor-tint molt la trilogia Milenium, de Larsson,i tota la novel·la policiaca nòrdica i tambéestà començant a tenir molt d’èxit el darrerllibre d’Almudena Grandes», explica Joa-na, que assegura que la gent sol respectar ladata de tornada del llibres, que es poden te-nir a casa dos setmanes. En aquests mo-ments, el llibre que té més llista d’espera ésprecisament ‘El tiempo entre costuras’, pelque s’ha d’esperar un mes i mig, detallaabans de saludar Vicent Tur, el professor deltaller de lectura fàcil de la biblioteca. «Estàdestinat a adults que estan començant a es-tudiar català i que necessiten millorar lacomprensió lectora. Són llibres específics delectura fàcil. Tenen frases curtes, inclouenun vocabulari. Són adaptacions de clàssics»,comenta mentre mostra l’edició d‘El gosdels Baskerville’ que estan llegint.

Ana, l’auxiliar de la biblioteca, és tambéla coordinadora del clubs de lectura infan-til i juvenil. ‘El dit màgic’, de Roald Dahl,‘Mafalda i Garfield’ i ‘Les aventures de lamà negra’ són alguns dels darrers llibres quehan llegit als clubs. «Tenen molt d’èxit. Elsque hi participen estan molt motivats», afir-

ma la bibliotecària, que assegura que ésusuària del servei de préstec. «M’emport lli-bres a casa», indica. De receptes o una guiade monstres són alguns dels darrers que s’haendut. Joana confessa que li encanten els lli-bres infantils. «Molts cops, mentre estàs ca-talogant-los no pots evitar llegir-los», indi-ca amb una rialla. Molts dels boixos quevan al club de lectura infantil són habitualstambé a les sessions de contacontes i els ta-llers. «Són els únics moments en que es tren-ca sense remei el silenci», reconeix Joanabuscant a les prestatgeries alguns dels vo-lums més antics de la secció infantil. Alguns,com ‘El diccionario estrafalario’, de GloriaFuertes, tenen els cantons endoblats i elslloms a punt de trencar-se de tants cops coms’han obert. En millor situació però tambémolt llegits estan el ‘Llibre màgic dels mons-tres’, ‘Teo i la seva família’ i ‘El cotxet ver-mell té un accident’. És impossible llegir eltítol d‘El gran libro de los vampiros’. El llomno ha pogut més. Ha caigut.

Al costat de la secció infantil està la ju-venil, on destaquen els colors negres i fos-cos de gairebé tots els volums. «És una edatcomplicada. O deixen de venir a la biblio-teca o els que venen, venen molt», afirmaJoana. Són precisament aquests «grans lec-tors» adolescents els que més es queixen deque només es puguin treure tres peces de labiblioteca. «És cert que entre llibres,pel·lícules i música de vegades es quedacurt», reconeix la bibliotecària. La fantasiaés la reina d’aquesta secció on els volumsmés cobdiciats són els llibres de ‘Crespus-cle’, ‘Ghostgirl’, ‘L’altre món’ i els de Lau-ra Gallego. «Hi ha llibres meravellosos aaquesta secció que no surten gaire», lamentala bibliotecària agafant ‘Los 70 grandes via-jes de la historia’.

Més enllà de comprar, catalogar, col·locari prestar llibres, molts cops els usuaris de-manen a Joana i Ana que els recomanin al-gun volum. «És complicat perquè es tractad’una decisió molt personal. Si coneixes lapersona i els seus gustos és més fàcil, peròsi no és així és complicat», comenta Joana,que explica que els usuaris poden consultarel catàleg de la biblioteca de Sant Jordi a tra-vès d’Internet, al Catàleg Bibliogràfic de Ba-lears. «Encara no el tenim tot, però ja hi heminclós 5.000 dels 10.000 registres que te-nim», detalla la bibliotecària passant la mi-rada per alguns dels volums que a ella li hanencantat i que lamenta que no tenguin moltèxit: ‘El déu de les coses petites’, d’Arund-hati Roy, ‘Sunset park’, de Paul Auster…‘Relatos de lo inesperado’, de Roald Dahl,encara espera que algú el tregui per primercop de la biblioteca.

Els més petits tenen clar el que els agrada: qualsevol llibre sobre bitxos,dinosaures, princeses… Sorprén que a la secció infantil només es poden trobar tres llibres de Disney

A la secció juvenil destaquen elscolors negres i foscos de gairebé totsels volums. «És una edat complicada.O deixen de venir o venen molt»,explica la bibliotecària

Les darreres incorporacions a la secció infantil Alguns clàssics de la biblioteca

INFANTILEl més antic‘Diccionario estrafalario’ Aquest llibreescrit per Gloria Fuertes és un dels més an-tics i mes llegits de la biblioteca.El més nou‘Elenita’ Escritper Campbell Gees-lin i il·lustrat perAna Juan, explica lahistòria d’una nenamexicana que volser bufadora de vi-dre tot i l’oposiciódel seu pare.El més demanatGerònimo Stilton Les aventures del pe-riodista d’El eco del roedor’ són, ara mateix,les més demanades pels nens.

JUVENILUn èxit‘Ghostgirl’ Els tres volums de les aven-tures de l’adolescent morta de Tonya Hurleyestan molt sovint en préstec.

Per descobrir‘Los 70 grandes via-jes de la historia’ Un llibre de grans di-mensions que explicaels viatges de MarcoPolo, David Livingsto-ne o Alexander vonHumboldt, entre altres.

ADULTSEl més llegit‘El tiempo entre cos-turas’ Després de l’è-xit de la nissaga Mile-nium, la costurera SiraQuiroga és la reina delpréstec.Mai no ha sortit‘Relatos de lo inesperado’ Ningú no s’haemportat mai el recull d’històries misterio-res i desesperants de Roald Dahl.

ELS LLIBRES

CLUBS DE LECTURAInfantil

Per nens d’entre 8 i 10 anys. És necessari in-criure-s’hi abans. Dies: 23 de març, 6 i 27 d’a-bril, 4 i 18 de maig. De 19 a 20 hores.Juvenil

Per lectors aficionats. Els dies 25 de març, 8i 29 d’abril, 6 i 20 de maig. De 19 a 20 hores.Blog: clubdelecturasantjordi.blogspot.com.

CONTACONTES24 de març18:00 ‘Contes d’Oceania’, amb David Novelli Monma Mingot.1 d’abril18:00 ‘Passant pàgines, passant dies’, ambCebel.20 d’abril18:00 ‘Una ventada de princeses’, amb Ele-na Contalaire.12 de maig18:00 ‘Contes d’Europa’, amb David Novelli Monma Mingot.

TALLERSOrigami23 de març Papiroflèxia japonesa amb Ro-cío Fernández per boixos d’entre 6 i 12 anys. Calinscripció. A les 18 hores.Punts de llibreConcurs Per boixos d’entre 4 i 12 anys. Tema:Primavera. Finalització: fins el 8 d’abril. Con-sultar les bases a la biblioteca. El gran llibre de la biblioteca

Què és per tu la biblioteca? Quins llibres hasllegit? Conta-ho al gran llibre.Animalets del bosc13 de maig Elaboració d’animals del bosc.Per boixos a partir de 4 anys. A les 18 hores.

LES ACTIVITATS

Un dia l’avi va portar a casa una cai-xa plena de peces de dòmino. No sé d’onles va treure, però hi havia moltíssimes,i les portava no perquè juguéssim al dò-mino, sinó per ensenyar-nos al meu ger-mà i a mi afer una llargafila amb lespeces. Aviatvam apren-dre que estractava d’u-na estructuradivertidaperò moltfràgil, aixíque controlà-vem la presència de gats, gossos i adultscom severs guardians. Una vegada vamdecidir utilitzar totes les peces. Es va cre-ar una serp llarga i complexa que dona-va la volta al sofà. Prohibim l’accés alsaló i ens dediquem a contemplar les pe-ces fins anar a dormir. L’endemà vamanar a classe, no sense abans assegurarque el nostre pare prometés no entrar ala sala sota cap concepte. Aquell dia hiva haver una tempesta. En arribar a casa,expectants, el nostre pare ens va rebreamb una mala notícia: el vent havia obertuna de les velles finestres i tot el saló s’-havia inundat, i la nostra construccióperdut. Llavors vam comprendre quepoc li importen a la naturalesa les em-preses humanes. Molt poc.

«Els 60 van ser uns anys difícils. El pare delprotagonista era oficial a la millor fàbrica delmoment a Espanya, però el sou no els donavani per pagar el pis i vivien al soterrani de la casadels avis», avança Carolina Cardona sobreaquesta pel·lícula. Després el pare perd la feinai se’n va a Suïssa amb un amic per treballar. Allàacaben anant també Carlos i la seua mare, pen-sant que seria molt difícil per a ells adaptar-se ala seua nova vida. «La sorpresa és que el que re-alment els va costar va ser adaptar-se després detornat a Espanya, quan ja s’havien acostumat ala modernitat», destaca Cardona.

La primera vegada que va veure aquestapel·lícula va ser amb una amiga que la va acom-panyar al cicle ‘Anem al cine’. «No és la meuaúnica pel·lícula favorita, però sí la que em por-ta millors records personals. Encara que mai heviatjat a Suïssa com emigrant, sí que tenc moltbones amigues suïsses que vaig conèixer a Ei-vissa i amb les quals vaig compartir part de lameua infantessa», explica la directora de l’Es-cola de Teatre Penya Escènica. «Encara que noes coneixen entre elles són dues de les meues mi-llors amigues. Actualment una viu a Mallorca il’altra a Ginebra. Les vaig conèixer a Santa Eu-

lària. Una va venir amb la seua família perquèel pare treballava aquí reparant aparats elec-trònics i vivien en un pis prop de casa meua. L’al-tra va arribar a la dècada dels 70: vivia en unacasa pagesa però amb totes les comoditats queara són fàcils de trobar, però llavors eren inno-vadores. Aquí és on entren els records i l’argu-ment de la pel·lícula. A jo també em van sor-prendre els edredons amb farciments nòrdics deplomes de molts estampats, toves catifes, llumsde diferents colors i amb pantalles de diferentsformes, croissants en els desdejunis, alegres vai-xelles, la forma de vestir i les maneres que a joem semblaven quasi aristocràtiques», assenya-la. Carolina recorda també quan les seues ami-gues parlaven de la neu dels Alps suïssos ambles seues casetes de fusta (explica que en aixòtambé va a tenir a veure la influència dels di-buixos animats de Heidi). «Li vaig demanar ala meua amiga, que visitava freqüentment Suï-sa, que em portàs una bola de neu en una bos-sa i ella em va contestar que això era impossi-ble, que es fondria. Jo li vaig replicar amb toraseguretat ‘Doncs porta-la en una nevera de plat-ja!’. Fa poc va tornar a veure la pel·lícula en te-levisió i van tornar els bons records.

Per Ben Clark

EM VA MARCAR...

DE SALAMANCA

Per Raquel Sánchez

La modernitat de Suïssa als anys 60LA DIRECTORA DE L’ESCOLA DE TEATRE DE LA SCR PEÑA DEPORTIVA TÉ DEBILITAT PER LA PEL·LÍCULA ‘UN FRANCO 14 PESETAS’, QUE LI RESULTAMOLT ENTRANYABLE PERQUÈ LI PORTA RECORDS AGRADABLES DE LA SEUA INFANTESSA. L’ACTOR CARLOS IGLESIAS VA DIRIGIR I PROTAGONITZAREN 2006 AQUESTA HISTÒRIA, BASADA EN LA SEUA PRÒPIA BIOGRAFIA.

4 ||| MOLADIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2011 | DIARIO de IBIZA

DIRECTORA DE L’ESCOLA DETEATRE PENYA ESCÈNICA

Actriu i amant de lesproduccions espanyo-les, té predilecció per‘Un franco, 14 pesetas’.Una pel·lícula de CarlosIglesias que li recordales seues pròpies expe-riències amb dues ami-gues suïsses que va co-nèixer a l’illa durant laseua infantessa.

V. M.

CAROLINA CARDONA, 44 ANYS

J. S.

És país llunyà amb una cultura desigual a la teua en molts aspectes, tot i que al restaurant de sota casa pots menjar sushi qualsevoldia de la setmana. Potser no has tastat mai el sushi, però al qui li agrada ho troba deliciós, peix cru enrotllat amb arròs i algues (és mésbo del que pareix). La terra s'ha revoltat i ha fet enfadar la mar que ha engolit tot el que ha trobat al seu pas. Ja podem tenir les mi-

llors tècniques constructives i els millors càlculs i prediccions del planeta, peròquan la natura vol fa el que li pareix amb nosaltres. Per si fos poc ara tenim enalerta les centrals nuclears, indústries de generació d’energia atòmica que podenser molt rendibles però encara més destructives. Per lluny que sigui el Japó ensafecta directament a tots. Som conscients dels riscs però preferim seguir il·luminantinnecessàriament la casa o l’aparcament del polígon industrial sense preguntar-

nos com aconseguim aquesta energia. De forma clara i efectiva cal tornar a obrir el de-bat sobre les centrals nuclears però amb tots els arguments damunt la taula, ens hi jugam molt ja que no podem sobrepassar les lleisde la natura com si res passàs, tot té conseqüències. Ens han fet creure que la tecnologia pot amb tot, que podem construir castells al’aire, aeroports a la mar i ciutats insostenibles, però el model ha d’evolucionar cap endavant i tot ens som responsables.

EL SOROLL DE LES COSES PETITES Per Jordi Salewski

VulnerablesHem vist imatges per televisió que superen la ficció de les pel·lícules més catastròfiques

Dòmino

«El vent havia obert una de lesvelles finestres i tot el saló s’haviainundat, i la nostra construccióperdut. Llavors vam comprendreque poc l’importen a la naturalesales empreses humanes»

Tsunami: Onada lliure transoceànica de granpotència, produïda per una commoció sísmica,que en atènyer la costa adquireix dimensionsgegantines de desenes de metres i té efectescatastròfics. [http://dlc.iec.cat]

ELS PAPERS

MOLA | Olimpiada pagesaFormentera ha convertit el que inicialment era una idea per riu-re entre amics en una competició molt seriosa que cada any atreumés gent fins a la Mola. Sense la parafernàlia d’altres proves,l’Olimpiada pagesa guanya adeptes amb cada edició.

NO MOLA | Terratrémol La sacsejada que va patir el país del sol naixent ha provocat mi-lers de morts i pèrdues econòmiques inquantificables, això pelmoment. D'una potència poc comuna, fa ̀ pensar sobre què hau-ria causat a unes altres latituds, menys preparades.

AMUNT I AVALL

Per Alberto Ferrer

El futbol no ésel que era

No trobau a faltar res quan entrau aun bar per veure el futbol un dissabte odiumenge a la tarda? El ritual ha per-dut toxicitat. Ja no hi ha l’atmosfera im-penetrable del fum del tabac de desenesd’aficionats nerviosos que et donavaabans la benvinguda. Fins i tot semblaque les cocacoles s’imposen a les mitja-nes i terços, però això segur que és no-més una al·lucinació.

Sembla, tanmateix, que l’aire com-pulsiu d’abans ha mutat en un ambientmés sa de delit pel visionat de la pràc-tica esportiva i que els irritants segui-dors d’abans gaudeixen en companyo-nia d’un espectacle audiovisual de qua-litat. La llei Antitabac ha tingut un efec-te dràstic en el canvi d’aires dels localsi fins i tot es veu millor la pantalla. Totaixò és veritat.

L’efecte sedant de l’absència de fu-madors actius i passius a dintre els barsha fet perdre, a més, aquell aire en-tranyable de sana corrupció que te-nien. Ara quan un s’emprenya surt afumar. Ja no es queda dins a cridar. Lestaules estan més netes i falta la brutorde la cendra que marcava les taules fe-tes servir. Això no ho salva ni un Ma-drid Barça.

També es senten molt més totes lesolors. Abans el fum emmascarava l’in-tens aroma a fritades del nostre bar pre-ferit. Fins i tot feia impossible apreciarl’aroma de les flatulències de l’inconti-nent de torn, que sempre hi és. Ara totaixò s’aprecia en tota la seua dimensiói crueltat, fins a fer-mos avorrir els lo-cals mal ventilats. Que són la majoria.I fa molt fred –o plou– per estar sem-pre al carrer.

Això quan no descobrim que les poli-des plantes ornamentals de l’entrada fanuna ferum insuportable que no érem ca-paços de percebre abans que Zapatero ensobligués a sortir a ensumar-les al març, enplena polinització. Fa tres mesos ni ens

[Ho trobem a l’Enciclopèdia] Estudiant la nitUNA SOCIÒLOGA NEERLANDESA VA CENTRAR LA SEUA TESI EN EL FENOMEN DELS ‘CLUBBERS’ COMPARATS ALS DEL SEU PAÍS

Philips, Carlijne Frederike (Amsterdam, 1971): SOC. Sociòloga. Els anys seixanta i setanta del s XX, diversos sociòlegs es-trangers visitaren les Pitiüses per tal d’estudiar l’impacte del turisme de masses sobre la societat indígena. Durant les últimes dèca-des, però, tant la demanda com l’oferta turística d’Eivissa (més que les de Formentera) han anat canviant. L’enfocament de la majo-ria de sociòlegs estrangers de principi del s XXI que estudien l’illa d’Eivissa és també diferent: s’interessa més aviat per temes globalsque per temes locals i es fixa més en els turistes que no en els autòctons ( sociologia). La jove sociòloga holandesa Carlijne Philips dela Universitat de Groningen, per exemple, ha estudiat els clubbers d’Eivissa. La seua tesi doctoral, disponible en forma electrònica oimpresa i titulada ‘Vakantiegemeenschappen’ (2005) —Comunitats de vacances—, es basa en tres treballs de camp: Eivissa (els

clubbers), Mallorca (Club Med) i Amsterdam (Càmping Bakkum). Utilitza les dades comparatives resultants per analitzar el concepte sociològic iclàssic de «comunitat» en el context de nous i diversos tipus de «comunitats instantànies», «comunitats temporals», etc. El tema central és: «En lasocietat moderna, la vida comunitària perd importància? O, més aviat, està canviant de forma?». [APC]

El reconegut director de ‘Pulp Fiction’,Quentin Tarantino, no es du gaire bé ambel seu vesí, Alan Ball, el creador de sèriesd’un alt prestigi com ‘Six Feet Under’ o,més recentment, ‘True Blood’, i li acabade posar una querella, fart dels “esgarri-fants” crits que emeten les aus exòtiquesque té a la seua mansió de Hollywood. Se-gons ha justificat la seua representació le-gal davant el jutge, sembla ser que els es-garips gelen la sang i a Tarantino, que pre-sumeix a les seues pel·lícules d’un estó-mac d’una elevada resistència pel que faal sang i fetge, no és gaire tolerant pel quefa a crits.

La denúncia, interposada davant la CortSuperior de Los Ángeles, parla de “obses-sius crits estil pterodactil” de les aus perreclamar danys i perjudicis, donat queaquests horripilants sons l’han fet perdre“l’habilitat de poder treballar a casa coma escriptor”. Assegura Tarantino que hamirat de resoldre l’afer pacíficament ambel seu vesí (posseïdor també d’un Oscarpel guió d’‘American Beauty’) però no haobtingut cap resultat positiu.

Pel que sembla, Ball té una àmpliacol·lecció d’aus exòtiques ubicades a unpavelló de la seua finca situat a tocar de lapartió amb el seu popular vesí. Segons pu-blica la premsa de la ciutat, la relació en-tre els dos mai ha estat bona. Segur que laquerella no reconduirà la situació.

LOS ÁNGELES | REUTERS

QUERELLA

Tarantino denuncia les ausexòtiques del seu vesí, el televisiu Alan Ball

MOLA ||| 5DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2011

La carrera Volvo Ocean Race sortirà d’a-quí un any des d’Alacant i ja es coneix queun dels sis equips inscrits és espanyol. Hihaurà una prova prèvia el 29 d’octubreamb una regata costanera.

La propera Ocean Race calenta motors a Alacant

MÓN INSÒLIT

Vista del port de sortida EFE

Des de descarades manipulacions de foto-grafies a pretesos reportatges d’investigaciópseudocientífica, els creadors de Loch-ness.co.ukvolen demostrar que Nessie és moltmés que un mite i ofereixen la possibilitat departicipar a tots els que comparteixen aques-ta creença en la recerca del monstre. La webofereix imatges sobre el llac durant les 24 ho-res del dia tot l’any –fins i tot de nits, quan lapantalla es torna negra– per tal que no s’esca-pi ni un frame on pugui quedar inmortalitzataquest mite. Recull també totes les aparicionsals mitjans de parla anglesa del llac i del monstre i també deixen volar de tant en tant laimaginació donant per bones històries com que en Nessie ha estat abduït pels extrate-rrestres o que el govern britànic reconeix la seua existència però ho oculta.

EIVISSA | REDACCIÓ

Un ull sobre NessieEL MONSTRE DEL LLAC NESS EXISTEIX. AL MENYS ÉS EL QUE CREUEN ELSQUE HAN ORGANITZAT UNA XARXA DE WEBCAMS QUE COBREIX AQUESTINDRET DELS HIGHLANDS ESCOCESOS PER VIGILAR ELS SEUS MOVIMENTS

ENGANXATS.COM

www.lochness.co.ukLa web per buscar el monstre del llac Ness

MIRA QUE ET VEIG

ENQUESTA Per Raquel Sánchez | Eivissa

Per què fa falta un segoninstitut a Santa Eulària?

La demanda d’un segon institut d’ensenyament secundari a Santa Eulària ha reviscolat els darrers mesos. Les advertènciessobre la falta de capacitat del IES Xarc han esdevingut un crit ciutadà. Mola ha volgut interrogar sobre aquesta qüestió elsalumnes que ara mateix estudien a l’únic institut del municipi, inaugurat fa ja vint anys.

ARTURO FERNÁNDEZ, 19 ANYS

«El nou institut fa falta perquè aquest està jauna mica destrossat. Les classes estan cadavegada pitjor. A simple vista ja es nota que fafalta un altre. Jo esper no ser-hi a l’institut elpròxim curs, però supòs que els que encara hisiguin voldran canviar-se al nou quan el facin».Aquest estudiant de segon de batxillerat as-segura que a la seua classe no hi ha problemesd’espai, però no pot dir el mateix dels cursosque començaren més tard. Tot i així defensaque l’ambient al Xarc en la actualitat «no té resa veure» amb el que es va viure fa quinze o vintanys quan la massificació va obligar a doblartorns: «Abans era molt més conflictiu».

«Les classes están cada vegada pitjor»

ANA FERRER, 20 ANYS

«La major part del problema es concentra aprimer, segon i tercer d’ESO, que és on més boi-xos hi ha», explica aquesta estudiant de segonde batxillerat. «Entre els que han començat iels repetidors s’ajunta un munt de gent. Peraquell passadís és molt difícil travessar quanet toca una classe allà. Està tothom amunte-gat. Els de batxillerat ho tenim millor, encaraque això depén de la classe: de vegada ens di-vidim o ens ajuntam, per exemple, a classe d’e-conomia som molts», assenyala. Els seus anysal centre han estat «normals», perquè quan vaarribar la major onada de nous estudiants ellaja estava a quart d’ESO.

«Al passadís d’ESOestà tothomamuntegat»

NOEMÍ BENEDICTO, 15 ANYS

Noemí està a primer de l’ESO perquè ha hagutde repetir. Fa tres cursos que va arribar i coin-cideix amb les seues companyes en que estanmolt atapeïts: «Ens han de posar de dos en dosperquè capiguem a classe, a l’hora de surtirsom massa gent, crec que haurien de repartirels alumnes entre les classes per tal que que-dassim menys estudiants en cadascuna. Algu-nes classes s’haurien de dividir en dues aules ide fet ja es fa en determinades assignatures».Explica que el pròxim curs farà pràctiques deperruqueria a Sant Antoni: «Deixaré una pla-ça lliure per algú que de veritat vulgui estudiari treure’s l’ESO».

«Ens han de posar de dos en dos perque hi capiguem»

ALEJANDRO TORAL, 18 ANYS

Alejandro va ser estudiant al Xarc fins el da-rrer curs, però ara mateix ni estudia ni fa fei-na. Assegura que el segon institut fa falta per-què ara «hi ha massa alumnes». «L’any passatja hi havia un munt de gent, en algunes clas-ses eren més de vint i en altres més de tren-ta», explica. Alejandro considera que el pro-blema no són les instal·lacions: «No es cau atrossos, no és que estigui nou, però tampocmassa deteriorat». Afirma que els seus com-panys que encara estudien a l’institut situat ala zona de Cas Capità i amb els quals manté elcontacte estan desitjant que es faci un de noui es solidaritza amb aquesta petició.

«No és que estiguinou, però tampocmassa deteriorat»

JOANA NICOLÁS, 18 ANYS

Només fa un any que Joana estudia al Xarc.Abans era alumna del IES Balàfia a Sant Llorenç.Explica que es va canviar perquè l’institut esta-va massa lluny i viu a Santa Eulària. Pensa que aSant Llorenç també hi ha massa estudiants: «AlXarc venen els de Santa Eulària i els de Cala Llon-ga, però allà van els de Sant Joan, els de SantaGertrudis…». Sobre el Xarc diu que els passadi-sos són estrets i els estudiants d’ESO revolucio-naris: «Sempre t’empenten, prefereix passar perfora que travessar per on són ells». Suggereixque, quan facin el nou institut, s’incorpori el bat-xillerat d’arts ja que ara mateix qui vol estudiaraquesta modalitat ha d’anar a Sant Jordi.

«A Sant Llorençtambé hi ha massaestudiants»

TATIANA HERNANDO, 15 ANYS

«Som un munt. Aquí tots estam atapeïts. Hi hamassa nen i ja no queden classes. A la meua clas-se som 24, l’edifici està una mica deteriorat imolts companys pensen també que seria millortenir un altre institut, perquè cada vegada vin-dran més nens de les escoles i aqui estarem…que no. I els que viuen aquí no volen anar-se’n aVila perquè és massa rotllo». Tatiana, que estàestudiant segon d’ESO, ja no estarà al Xarc l’anyque ve perquè dedicarà el pròxim curs a fer pràc-tiques de perruqueria. Ha passat quatre anys enaquest institut i assegura que al començamenthi havia lloc per a tots, però que ara «cada ve-gada hi ha més gent».

«Som un munt. Aquí tots estam atapeïts»

6 ||| MOLADIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2011 | DIARIO de IBIZA

REPORTATGE

Bricomúsica

El casal Xerinola de Sant Josep fabrica músics. De fet, els ensenya a fabricar instruments i també a fer les seues primeres pecesmusicals. Però no ha estat idea dels seus responsables, sinó dels mateixos usuaris que s’han proposat aprendre a fer un caixóflamenc i a fer servir el Q-base, l’eina imprescindible per a qualsevol bon dj.

En Guisante, responsable del casal Xeri-nola de Sant Josep, ubicat al carrer delsPolls de Sant Jordi, ho explica de maneraben senzilla: «Aquí estam oberts a les pro-postes dels usuaris i, sempre que les seuesidees tenguin un mínim d’interès per a laresta, mirem de portar-les endavant». Aixíha estat com s’han posat en marxa els dostallers que actualment desenvolupen al lo-cal: el d’aprendre a fer un caixó flamenc iel de fer servir el Q-base.

A tots dos hi ha cua. Normal quan par-ticipar-hi no costa més que un preu sim-bòlic, donat que l’Ajuntament paga el ma-terial i la formació. Un jove es va aproparal casal a oferir els seus serveis com a lu-tier i pedagog musical fent caixons fla-mencs i de seguida un grup s’hi va inte-ressar. Per manca d’espai, només una des-ena s’hi han pogut apuntar i Guisante as-segura que hi ha llista d’espera per poder-hi entrar. Participen alumnes de setze avint anys llargs.

Victor Romero fa quatre anys que tocael caixó i en fa dos que ensenya altres a fa-bricar-ne. «Funciona molt bé amb els jo-ves, enganxa fer-te el teu instrument, tocar-lo, emportar-te’l a casa. Més que no un ins-trument comprat». El caixó és va inventarfa relativament poc, els anys 30 del segle

passat, i encara no hi ha un estàndard decom ha de ser o sonar, «hi ha qui fa servirxapes de conglomerat o materials reci-clats», comenta Romero.

Porta tres cordes de guitarra i un nirvi defusta a la paret on es fa la percussió, que ésel que li dóna aquest soroll tan caracterís-tic de l’instrument. Fer-ne un porta «unesquatre sessions d’un parell d’hores», ex-plica el monitor/lutier, però com els alum-nes de Sant Jordi van i venen, creu que tar-daran unes cinc sessions en fer-los tots. Pelque fa a tocar-lo, els rudiments s’aprenende seguida, però no s’acaba d’aprendre mai.

Pel que fa al Q-base, va ser a l’inrevés, ungrup d’usuaris aficionats al hip hop tenieninterès en aprendre a fer servir alguna eina

informàtica per a la composició de música ibuscaren algú preparat per impartir aquestsconeixements. Va resultar que un dels mem-bres del grup de teatre estava capacitat perensenyar a la resta i tot va anar rodat per co-mençar el curs la setmana passada.

S’han apuntat 16 boixos, i hi ha gairebéuna vintena en llista d’espera. Cada un hade dur el seu portàtil i el professor els pro-porciona les eines informàtiques que han demester per el curs. Per donar una idea delsenzill que és aprendre a composar ambaquest software, Guisante explica que el pro-fessor va aconseguir ensenyar-li a fer unabase senzilla en només un parell de minuts.

A les classes fa servir un projector permostrar als alumnes les passes que han deseguir. Ells s’organitzen en parelles, donatque alguns no tenen portàtil sinó torre acasa, on practiquen el que han aprés.

Guisante explica que volen compilar lamúsica que facin els alumnes del taller enun cd per tal que tots en tenguin una còpiai «agafar idees els uns dels altres».

El casal, a més, prepara el seu primer cursde monitors, que començarà en SetmanaSanta i s’organitza amb l’escola de tempslliure S’Estaló, i manté una lliga d’equipsde futbol que es troben cada cap de setma-na al Xerinola per rebre l’equipament i anara les pistes de la vora.

SANT JORDI | ALBERTO FERRER

Victor Romero amb una de les alumnes A.F.F.El caixó flamenc porta unes cordes de guitarra a dins A.F.F

Taller de Q-base D.I.

La rua de carnaval de Vila va ser especial pelsusuaris del casal Xerinola, que decidiren fer al-guna cosa més que disfressar-se per la cercavi-la. Volien conscienciar d’un problema greu comés el de la violència contra les dones i per això esvaren preparar una sèrie de cartells amb frasesal·lusives a aquesta xacra i targes vermelles con-tra els maltractadors. Participaren set personesque es disfressaren totes de color rosa i, peda-lejant sobre una bicicleta, mostraren a Vila el seurebuig a la violència contra les dones. El coordi-nador del casal, Guisante, explica que la respos-ta de la gent va ser molt bona. «Molts ens aplau-dien quan llegien els cartells», assegura.

ELS JÓVENS DEL CASAL ES VARENDISFRESSAR CONTRA LA VIOLÈNCIA

Tarja vermella als maltractadors D.I.

Conscienciats

MOLA ||| 7DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2011

8 ||| MOLADIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2011 | DIARIO de IBIZA

ENTREVISTA

ALÍCIA MORALES TORRESENGINYERA TÈCNICA AGRÍCOLA

Aquesta jove de Santa Gertrudis ja fa vuitanys que fa de responsable tècnic a la Co-operativa Agrícola de Sant Antoni. Perònomés té 29 anys. Des que va acabar la ca-rrera a València que va tornar a viure a Ei-vissa. En l’actualitat està casada, és mared’una boixa de prop de 4 anys i espera unaaltra criatura en dos mesos. Mentre l’espe-ra, continua a peu de canó. –Què fan a l’Associació de Defensa Vege-tal (ADV)?– Jo pertany a l’ADV d’hortícoles i cítrics.Són uns 25 socis, la majoria agricultors pro-fessionals, que es varen unir en l’any 2000.Fan una producció controlada. Això voldir que no utilitzen tots els productes delcatàleg, tant sols trien els menys agressiuspel camp. No són produccions catalogadescom ecològiques, però sí de molt bona qua-litat. Els membres de l’ADV també optenper emprar productes químics, però nomésen els casos estrictament necessaris. I calque hi hagi un tècnic que faci un seguimenti un control per decidir quins productes ien quines dosis són idonis.–I a la Cooperativa Agrícola de Sant An-toni, de què t’encarregues?– Jo faig visites setmanals a les finques du-rant la temporada de conreu. Sobretot veimsi s’han de fer tractaments o reforçar algunaspecte. També demanen consell sobre abo-naments, i els ajudo a tramitar les ajudes.–Quanta gent hi ha?– A la cooperativa, 1.500 persones.–Veus molta gent de la teua edat?– La majoria són un poc majors que jo.–I dones?– Dones n’hi ha moltes, però elles no solenfigurar com a titulars. A les finques hi tre-balla normalment tota la família, i les do-nes les primeres, és clar. De fet, les donespassen més temps al camp perquè els hò-mens acostumen a encarregar-se del repar-timent. I al final qui hi ha a casa sempre sónelles.–Això de que al camp s’ha de treballar cadadia, és llegenda del passat o encara és ver?

– No, no! Cada dia, cada dia. I més quanla campanya és tan curta com aquí, perquèés una temporada adreçada a l’hosteleria iel turisme. Són campanyes curtes i és quanhi ha més feina. Tots els dies.–Ara quins productes locals de temporadahi ha al mercat?– Ara hi ha cítrics... La patata i la ceba jaestan sembrades i també hi ha col i bleda.D’aquí endavant es començarà a recollirtomata i cogombre (cultivats amb mantatèrmica)... Tot això, de moment.–Creus que a Europa és possible una agri-cultura sense subvencions?– Idò... No sé que dir-te. Jo ho veig difícil,crec que els pagesos necessiten ajudes. So-bretot a l’hora de fer inversions econòmi-ques: comprar maquinària, renovar ins-tal·lacions. L’ajuda és molt important per-què costa molts de sous.–Ho dic perquè des dels països més pobreseconòmicament, on l’agricultura és encarabàsica, hi ha sovint la queixa que aixó noels permet prosperar més ràpid.– El que passa és que a ells no se’ls dema-

nen els requisits sanitaris que se’ns dema-nen aquí. Europa té unes exigències sani-tàries i normatives de medi ambient que su-posen tot un sobre cost en els productesagrícoles que no hi ha a d’altres continents.Els productes de fora poden arribar mésbarats, però no en les mateixes condicions.Però després això no es reflecteix al preuque cobra el pagès. I això tampoc no és just.–També és públic que la feina dels agricul-tors manté el paisatge i preveu incendis...– I és molt important, encara més en unailla que viu del turisme. Els turistes no ve-nen només per les platges. Si hi hagués no-més edificacions i platges, potser no ven-dria tanta gent. A Eivissa tenim un paisat-ge molt peculiar i valorat. Però l’únic queel treballa i el cuida és el pagès. I normal-ment sense rebre res a canvi.–No els hi paguen drets d’imatge, vaigerrat?– A les fotos promocionals solen sortir elsnostres camps, les feixes, els ametllers enflor... Però els pagesos no reben res del tu-risme, directament. Bé, potser la sortida que

dóna el turista als mercats, però més aviatpoc. –Tenc la impressió que la majoria de turis-tes no arriba a tastar els productes del campillenc, que qui més els valora són els queviuen a l’illa. Què en penses?– Els turistes, bàsicament, no arriben a sa-ber l’origen del que mengen. Vull dir queno saben si una tomata és d’aquí o de fora.Pens que el món de l’hostaleria en generalhauria d’explotar el producte local com unvalor afegit. Però hi ha pocs que ho facin.–Des de la teua experiència professional,què creus que ha de millorar el món ruraleivissenc?– Buf. Moltes coses [riu].–Digues alguna.– Un dels problemes és el relleu generacio-nal. Una part important de la gent que tre-balla avui al camp té una mitjana d’edatelevada. Potser en el sector hortofructíco-la l’edat sigui més baixa, però en el delsfruits secs parlam de gent de més de 60 anys,la majoria. I és un sector tan important coml’altre. O fins i tot més, perquè el garroveri l’ametller són part de la nostra identitat. –De tota manera sí que hi ha jóvens que elshi agrada el camp, oi?– Sí, però no tenen una dedicació plena. Lamajoria fan feina al camp a temps parcial.–Tampoc tothom a qui li agrada fer de pa-gès deu tenir la bona sort de pertànyer auna família amb terres.– Bé, però hi ha moltes d’abandonades... –I coneixes gent disposada a cedir terresperquè les explotin?– Sí. De fet molta gent les hi deixa als ve-sins, perquè les cuidin. Alguns dels meuspagesos cultiven no només les seues terres,també les dels vesins. En uns casos amb con-tracte i en altres tan sols pel gust de vore elcamp ben cuidat. –Aleshores té futur, la pagesia?– Sí, també crec que sí. La gent que s’hi de-dica, sobretot a l’horticultura, hi viu bé. Itens la llibertat de ser el teu propi cap. Pensque és una feina molt agraïda i polida... En-cara que també sacrificada, no ho oblidem!

SANT ANTONI | ENRIC FERNÁNDEZ

Alícia Morales va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a la UPV, a València. En l’actualitat està embarassada, però continua fent feina a la cooperativa i a l’ADV LORENA PORTERO

No es veuen gaires jóvens a les finques pageses d’Eivissa. És el quediu la seua tècnica, Alícia Morales Torres, enginyera tècnica agrícola

de la Cooperativa de Sant Antoni i l’Associació per la DefensaVegetal. Visita els pagesos a diari, i l’hi hem preguntat com veu el

futur del medi rural que tant coneix, estima i defensa.

«Hi ha pocs jóvensentre els productors

de fruits secs»