DINAMARCAMireia Martí

SITUACIÓ GEOGRÀFICA Dinamarca està situada al nord d'Alemanya, al sud-oest de

Suècia i al sud de Noruega i està envoltada pe la Mar Bàltica i el Mar del Nord. Es compon delapenínsuladeJutlàndia(Jylland en danès), que forma part del continent europeu, i un gran nombre d'illes i illots, 1.419 amb més de 100 m2 de les que 443 tenen nom i 76 estan habitades, essent les més grans Sjælland, Fiònia i Vendsyssel-Thy. Moltes illes estan interconnectades entre elles o amb el continent aprofitant els diferents estrets (Øresund, Gran Belt, Petit Belt i Femern Bælt entre d'altres) a través de ponts i túnels, alguns notables com el pont de l'Øresund (Øresundsforbindelsen) que uneix Sjælland amb la regió sueca d'Escània, el pont del Gran Belt (Storebæltsforbindelsen) que connecta Sjælland amb Fiònia i el pont del Petit Belt que connecta Fiònia amb la península de Jutlàndia. L'illa de Bornholm es troba allunyada del país, a uns 150 km a l'est de Copenhaguen, al Mar Bàltic, davant de la costa sud-oriental de Suècia.

El punt més septentrional és la punta de Grenen al nord de Skagen (57° 45' 7" N), i el més meridional és l'extrem sud de l'illa Falster (Gedser Odde), al sud de la vila de Gedser (54° 33' 35" S). El punt més occidental és Blåvands Huk (8° 4' 22" W), al sud-est de la vila d'Oksbøl, i el més oriental a l'illa d'Østerskær (15° 11' 55" E) a l'arxipèlag d'Ertholmene, a l'est de Bornholm.

Ciutats

Dinamarca és un país molt urbanitzat, el 86% de la població viu en zones urbanes. Al voltant del 40% de la població habita a l'illa de Sjælland, on hi ha l'àrea metropolitana de Copenhaguen o Hovedstadsområdet, l'altra gran regió urbana és la Regió metropolitana de l'est de Jutlàndia que representa un 23% de la població del país.

Les 25 aglomeracions urbanes més importants són: (Vegeu Llista de ciutats de Dinamarca per una llista més

completa)(Dades referides a l'1 de gener del 2010, font: Danmark Statistik)

Copenhaguen 1.181.239 Århus 242.914 Odense 166.305 Aalborg 123.432 Esbjerg 71.459 Randers 60.227 Kolding 57.087 Horsens 52.998 Vejle 50.832 Roskilde 46.701 Helsingør 46.189

Herning 45.890 Hørsholm 45.816 Silkeborg 42.396 Næstved 41.729 Fredericia 39.513 Viborg 35.656 Køge 34.937 Holstebro 34.024 Taastrup 32.260 Slagelse 31.918 Hillerød 29.951 Sønderborg 27.194 Holbæk 27.157 Svendborg 27.113

Principals Muntanyes: Dinamarca forma part de la gran plana bàltica que comprèn

també la plana sueca i la plana alemanya, que en els períodes glacials fou recoberta pel glaç. L'enfonsament posterior que donà naixement a la Bàltica, bé que fragmentà l'actual Dinamarca, no ha fet perdre a les seves terres el caràcter físic unitari. El relleu fou gastat pel gel i és força pla; l'altura mitjana del país és de només 31 metres sobre el nivell del mar, amb un gran nombre de llacs i d'estanys i força torberes.

El punt natural més alt és el turó de Møllehøj amb 170,86 metres, situat al municipi de Skanderborg, el segueixen en importància el Yding Skovhøj amb 170,77 metres, al municipi de Horsens, i l'Ejer Bavnehøj amb 170,35 metres, també al

municipi de Skanderborg.

El punt més baix, 7 metres sota el nivell del mar, és a la península d'Odsherred a l'illa de Sjælland, a un antic braç de mar avui convertit en pòlder i conegut com Lammefjord tot i que no es tracta d'un fiord. Atesa l'estructura del país totes les terres són a prop de la costa, no hi ha cap zona que estigui a més de 52 km del mar.

A la meitat occidental de Jutlàndia el sòl és constituït per sorra i còdols que portà l'aigua procedent de la fosa del glaç, i és una regió poc fèrtil; és coberta de landes i únicament és utilitzada per a la cria de bestiar. En aquesta regió, la costa és baixa, rectilínia i amb tot un rosari d'estanys. Per contra, a la meitat oriental de Jutlàndia i a les illes, que són a la part central de l'antiga glacera, el sòl és recobert d'una argila molt fèrtil i apta per al conreu. La costa és baixa, tallada, i amb golfs estrets i segurs, on hom ha establert ports comercials i de pesca.

Principals Rius: Els rius de Dinamarca no són massa llargs, els més

importants són a la península de Jutlàndia i desguassen a la mar del Nord, el Gudenå amb 176 km és el més llarg del país i desguassa al Kattegat, el segueixen el Storå amb 104 km, el Varde amb 100 km, el Skjern amb 94 km (i el més cabalós del país), el Suså amb 83 km i el Vidå amb 69 km. A l'illa de Fiònia destaca el riu Odense (Odense Å) amb 60 km.

A Dinamarca hi ha 1.032 llacs que tenen un nom, els més grans són l'Arresø, l'Esrum Sø, el Stadil Fjord, el Mossø, el Saltbæk Vig i el Tissø. L'Arresø és el llac més important de Dinamarca.