Dinamitzaci de Grups en Educaci

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm

Dinamitzaci de Grups en EducaciPedagogia28/01/2015Marc Millan Camacho

ndex

ndex2Introducci4Autoconeixement5Dinmiques dautoconeixement6Valors:6Objectius:6Nom i explicaci tcnicaques:6Reflexi:12Pensament creatiu13Dinmiques de pensament creatiu:16Valors:16Objectius:17Nom i explicaci de les tecniques:17Reflexi:20Pensament crtic21Dinmiques de pensament crtic22Valors:22Objectius:22Nom i explicaci de els tcniques:23Reflexi:25Pressa de decisions26Dinmiques de Pressa de decisions:29Valors:29Objectius:29Nom i explicaci de les tcniques:29Reflexi:34Empatia35Dinmiques dempatia:36Valors:36Objectius:36Nom i explicaci de les tcniques:37Reflexi:39Gesti de tensions i estrs40Dinmiques de Gesti tensions i estrs:41Valors:41Objectius:41Nom i explicaci de les tcniques:42Reflexi:44Gesti emocions i sentiments45Dinmiques de Gesti de les emocions i sentiments45Valors:45Objectius:46Nom i explicaci de els tcniques:46Reflexi:47Soluci de problemes48Dinmiques de Soluci de problemes55Valors55Objectius:55Nom i explicaci de les tnciques:56Reflexi:57Comunicaci assertiva58Dinmiques de comunicacin assertiva:64Valors:64Objectius:64Nom i explicaci de les tcniques:65Reflexi:66

IntroducciDurant lassignatura em realitzat diverses dinmiques de grup basades en les 10 habilitats per la vida.Habilitats per la vida: Les habilitats per la vida sn aquelles habilitats que una persona i que pot influir en las gesti de la seva vida, lentorn, i com hi influeix.Dins daquesta definici podem trobar 10 habilitats diferents:Dinamitzaci de Grups en Educaci

Autoconeixement Empatia Comunicaci assertiva Relacions interpersonals Presa de decisions Resoluci de problemes i conflictes Pensament creatiu Control de les emocions i sentiments Control de les tensions i lestrs

AutoconeixementAlguns autors defineixen lautoconeixement com el procs reflexiu pel qual una persona pren consciencia de si mateixa, de les seves qualitats i caracterstiques.Aquest procs t diverses parts entrelligades: autopercepci (com crec que sc), autoobservaci(com em veig), autobiografia(per quines etapes he passat, com he viscut), autoestima (com em valoro) i autoaceptaci (com maccepto).Aquest procs requereix una reflexi profunda i una maduresa per tal de ser el ms objectiu possible alhora danalitzar qualitats i defectes. s un procs que t la finalitat de ajudar-nos a veure els nostres defectes per canviar-los, i les nostres virtuts per accentuar-les.Dit en altres paraules, lautoconeixement s lhabilitat que defineix la nostra identitat. Es composa de la personalitat, les pors, les virtuts, els valors... Els tret que ens defineixen a cada un i a la vegada ens igualen i ens diferencien dels altres. Tcniques dautoconeixment: Introspecci: Tamb conegut com experincia interior o examen de conscincia. Procedeix de la uni de dos paraules llatines: intro i spectrare (Endins i mirar/observar respectivament).s un mtode mitjanant el qual una persona pot analitzar-se a si mateix. s un mtode subjectiu, ja que aquest anlisi es produeix en base al punt de vista de la persona que lutilitza, i aix pot provocar que no sigui del tot objectiu.Aquest mtode pot tenir vessants positives i negatives. Per una banda s un bon mtode per millorar i progressar, per analitzar errors dels passat, per madurar i per tenir una concepci clara dun mateix. Per altra banda, pot ser una introspecci que es centri noms en les qualitats positives o les negatives (visi parcial de lindividu).Cal destacar que noms els humans poden utilitzar aquest mtode, i noms a partir de certa edat, ja que sn necessries les capacitats de reflexi i autoavaluaci de manera profunda.

Autoregulaci:s el control que una persona exerceix sobre les seves prpies respostes (emocions, impulsos,...) per tal de aconseguir uns fins o respectar unes normes. La majoria de les vegades inclou no fer alguna acci.Aquest control sobre les respostes pot ser intensificat amb ls de premis o cstigs. De la mateixa manera, aquest mtode t vessants positives i negatives. La positiva seria que millora la capacitat de viure en societat, ja que un factor que es t en compte per lautoregulaci s lentorn i el seguiments dunes normes de convivncia. La negativa seria la cohibici dun mateix. La impossibilitat dexpressar-se al 100%.A diferencia del mtode anterior, aquest si que es presents en altres ssers vius, per per qestions de supervivncia. Dinmiques dautoconeixementValors: Llibertat dexpressi. Fortalesa. Acceptaci. Confiana en un mateix. Objectius: Treballar lautoconeixement. Donar a conixer que s lautoconeixement. Proposar un seguit de tcniques i dinmiques per conixer-se a un/a mateix/a. Oferir un recull bibliogrfic per aprofundir sobre dit concepte. Aprendre gaudint de les diverses dinmiques.

Nom i explicaci tcniques:

Vdeo introductori. Finalitat: Crear un ambient de confiana, a partir del qual els/les participants puguin expressar-se lliurement en el desenvolupament de les diverses dinmiques. Per comenar la sessi, els dinamitzadors/es portaran una samarreta blanca i projectaran en elles un petit vdeo amb fotos seves, que van des de petits fins a ledat actual. Mentre el vdeo s projectat, cadasc es definir a un/a mateix/a, tot donant veu a les diferents imatges. Aquesta explicaci ometr expressions tals com: diuen que sc, em defineixen, etc., ja que el que pretenem s matisar que el procs dautoconeixement s un judici que cadasc fa dun mateix, sense tenir en compte letiquetatge que ens fan les persones que tenim al nostre voltant. Conte reflexiu. Finalitat: Reflexionar sobre la prpia identitat. Es far un petit debat posterior per veure quines impressions shan tret del conte.Quin eres? Jorge Bucay

Aquel da Sinclair se levant como siempre a las 7 de la maana. Como todos los das, arrastr sus pantuflas hasta el bao y despus de ducharse se afeit y se perfum. Se visti con ropa bastante a la moda, como era su costumbre y baj a la entrada a buscar su correspondencia. All se encontr con la primera sorpresa del da: No haba cartas!Durante los ltimos aos su correspondencia haba ido en aumento y era una parte importante de su contacto con el mundo. Un poco malhumorado por la noticia de la ausencia de noticias, apur su habitual desayuno de leche y cereal (como recomendaban los mdicos), y sali a la calle. Todo estaba como siempre: los mismos vehculos de siempre transitaban las mismas calles y producan los mismos sonidos en la ciudad, que se quejaba igual que todos los das. Al cruzar la plaza casi tropez con el profesor Eger, un viejo conocido con quien sola charlar largas horas sobre intiles planteos metafsicos. Lo salud con un gesto, pero el profesor pareci no reconocerlo; lo llam por su nombre pero ya se haba alejado y Sinclair pens que no haba alcanzado a escucharlo.El da haba empezado mal y pareca que empeoraba con las posibilidades de aburrimiento que flotaban en su nimo. Decidi volver a casa, a la lectura y la investigacin, para esperar las cartas que con seguridad llegaran aumentadas para compensar las no recibidas antes.Esa noche, el hombre no durmi bien y se despert muy temprano. Baj y mientras desayunaba comenz a espiar por la ventana para esperar la llegada del cartero. Por fin lo vio doblar la esquina, su corazn dio un salto. Sin embargo el cartero pas frente a su casa sin detenerse. Sinclair sali y llam al cartero para confirmar que no haba cartas para l. El empleado le asegur que nada haba en su bolso para ese domicilio y le confirm que no haba ninguna huelga de correos, ni problemas en la distribucin de cartas de la ciudad. Lejos de tranquilizarlo, esto lo preocup ms todava.Algo estaba pasando y l deba averiguarlo. Busc una chaqueta y se dirigi a casa de su amigo Mario. Apenas lleg, se hizo anunciar por el mayordomo y esper en la sala de estar a su amigo, que no tard en aparecer. El hombre avanz al encuentro del dueo de casa con los brazos extendidos, pero este se limit a preguntar:-Perdn seor, nos conocemos?El hombre crey que era una broma y ri forzadamente presionando al otro a servirle una copa. El resultado fue terrible: el dueo de casa llam al mayordomo y le orden echar a la calle al extrao, que ante tal situacin se descontrol y comenz a gritar y a insultar, como avalando la violencia del fornido empleado que lo empuj a la calle.Camino a su casa, se cruz con otros vecinos que lo ignoraron o actuaron con l como si fuera un extrao. Una idea se haba apoderado del hombre: haba una confabulacin en su contra, y l haba cometido una extraa falta hacia aquella sociedad, dado que ahora lo rechazaba tanto como algunas horas antes lo valoraba. No obstante, por ms que pensaba, no poda recordar ningn hecho que pudiera haber sido tomado como ofensa y menos aun, alguno que involucrara a toda una ciudad.Durante dos das ms, se qued en casa esperando correspondencia que no lleg o la visita de alguno de sus amigos que, extraado por su ausencia, tocara su puerta para saber de l; pero no hubo caso, nadie se acerc a su casa. La seora de la limpieza falt sin aviso y el telfono dej de funcionar.Entonado por una copita de ms, la quinta noche Sinclair se decidi a ir al bar donde se reuna siempre con sus amigos, para comentar las pavadas cotidianas. Apenas entr, los vio como siempre en la mesa del rincn que solan elegir. El gordo Hans contaba el mismo viejo chiste de siempre y todos lo festejaban como era costumbre. El hombre acerc una silla y se sent. De inmediato se hizo un lapidario silencio, que marcaba la indeseabilidad del recin llegado. Sinclair no aguant ms:-Se puede saber qu les pasa a todos conmigo? Si hice algo que les molest, dganmelo y se termin, pero no me hagan esto que me vuelve locoLos otros se miraron entre s entre divertidos y fastidiados. Uno de ellos hizo girar su ndice sobre su sien, diagnosticando al recin llegado. El hombre volvi a pedir una explicacin, luego rog por ella y por ltimo, cay al suelo implorando que le explicaran por qu le hacan eso a l. Slo uno de ellos quiso dirigirle la palabra:-Seor: ninguno de nosotros lo conoce, as que nada nos hizo. De hecho, ni siquiera sabemos quin es ustedLas lgrimas comenzaron a brotar de sus ojos y sali del local, arrastrando su humanidad hasta su casa. Pareca que cada uno de sus pies pesaba una tonelada.Ya en su cuarto, se tir en la cama. Sin saber cmo ni por qu, haba pasado a ser un desconocido, un ausente. Ya no exista en las agendas de sus corresponsales ni en el recuerdo de sus conocidos y menos an en el afecto de sus amigos. Como un martilleo apareca un pensamiento en su mente, la pregunta que otros le hacan y que l mismo se empezaba a hacer: Quin eres?Saba l realmente contestar esta pregunta? l saba su nombre, su domicilio, el talle de su camisa, su nmero de documento y algunos otros datos que lo definan para los dems; pero fuera de eso: Quin era, verdadera, interna y profundamente? Aquellos gustos y actitudes, aquellas inclinaciones e ideas, eran suyos verdaderamente? O eran como tantas otras cosas: un intento de no defraudar a otros que esperaban que l fuera el que haba sido? Algo empezaba a estar claro: el ser un desconocido lo liberaba de tener que ser de una manera determinada. Fuera l como fuera, nada cambiara en la respuesta de los dems. Por primera vez en muchos das, encontr algo que lo tranquiliz: esto lo colocaba en una situacin tal, que poda actuar como se le ocurriera sin buscar ya la aprobacin del mundo. Respir hondo y sinti el aire como si fuera nuevo, entrando en los pulmones. Se dio cuenta de la sangre que flua por su cuerpo, percibi el latido de su corazn y se sorprendi de que por primera vez NO TEMBLABA.Ahora que por fin saba que estaba solo, que siempre lo haba estado, ahora que saba que slo se tena a s mismo, ahora poda rer o llorar pero por l y no por otros.Ahora, por fin, lo saba: SU PROPIA EXISTENCIA NO DEPENDA DE OTROSHaba descubierto que le fue necesario estar solo para poder encontrarse consigo mismo Se durmi tranquila y profundamente y tuvo hermosos sueos Despert a las diez de la maana, descubriendo que un rayo de sol entraba a esa hora por la ventana e iluminaba su cuarto en forma maravillosa.Sin baarse, baj las escaleras tarareando una cancin que nunca haba escuchado y encontr debajo de su puerta una enorme cantidad de cartas dirigidas a l.La seora de la limpieza estaba en la cocina y lo salud como si nada hubiera sucedido.Y por la noche en el bar, pareca que nadie haba registrado aquella terrible noche de locura. Por lo menos, nadie se dign a hacer algn comentario al respecto. Todo haba vuelto a la normalidad Salvo l, por suerte, l, que nunca ms tendra que rogarle a otro que lo mirara para poder saberse l, que nunca ms tendra que pedirle al afuera que lo definiera l, que nunca ms sentira miedo al rechazoTodo era igual, salvo que ese hombre nunca ms se olvidara de quin era.

Dinmica de l iceberg. Finalitat: Conixer les divergncies i les convergncies entre com es veu una persona, respecte a la imatge que la resta dindividus evoquen en aquesta. Els participants hauran de dibuixar un iceberg, on en la part que sobresurt de laigua hauran descriure el que els demes pensen sobre ells/es i en la part enfonsada, com es veuen realment, tot desmentit, en cas que calgui, totes aquelles etiquetes externes que no determinen com ens vegem nosaltres.

Test de Rosemberg. Finalitat: Realitzar una introspecci de lautoestima. Es realitzar una introspecci de lautoestima de cadascun dels participants.

Dinmica de larbre. Finalitat: Identificar qui som nosaltres mateixos en aquest mateix instant, tot establint fins a on volem arribar en un futur. Els participants shauran didentificar amb alguna de les figures, tot depenent del moment emocional que estiguin vivint. Un cop fet aix haur de realitzar un procs de visualitzaci, en el que hauran de pensar en quin ninot sagradaria veures i perqu.

Reflexi:En les dinmiques daquesta habilitat, vaig fer de dinamitzador amb tres companyes ms.Considero que lautoconeixement s un punt molt important per a la vida de qualsevol persona. Tot i que al principi no sabem com agafar aquesta habilitat i treballar-la en grup (ja que en principi comporta un treball propi i intern), varem tenir dificultats alhora de escollir i dissenyar les dinmiques que volem dur a terme. Fins i tot ens varem qestionar si era possible treballar aquesta habilitat en grup.No obstant, desprs de tenir en compte les limitacions de lespai i dels recursos; varem escollir unes dinmiques que personalment, crec que varen sortir molt b.Crec que a la gent els va quedar clar que era aquesta habilitat i perqu s necessari treballar-la. A ms, crec que tot i que les dinmiques tenien un carcter ms individual tamb es va crear el primer inici dun esperit de grup, grcies als debats oberts i la llibertat dexpressar les opinions desprs de cadascuna de les dinmiques.El grup va respondre molt b, i va ser molt comprensiu quan varem tenir lerror de la correcci del test.Com a reflexi final, crec que el fet dhaver dut a terme dinmiques amb aquesta dificultat (el no haver-ne fet mai, el tenir una habilitat difcil de treballar en grup i el fet de treballar amb gent que no coneixia) ha fet que hi hagus ms implicaci i que el resultat fos molt bo. Estic molt content del rol de lequip com a dinamitzador ja que varem collaborar tots, i crec que les dinmiques varen estar ben triades i ben executades.

Pensament creatiuEl concepte creativitat s molt ampli. En primer lloc, Koestler que ens presenta la teoria tripartida de la creativitat, en la qual la creativitat s el resultat dun procs mental que es denomina bisociaci o superposici instantnia de dos plans de referncia habitualment allunyats. En la ment creativa es produeix un encontre entre aquests dos plans i daquesta superposici sorgeix una realitat nova. El acto creador, al conectar dimensiones de experiencia que antes no estaban relacionadas... constituye un acto de liberacin, la derrota del hbito por parte de la originalidad. En segon lloc, Freud ens ofereix una definici molt ms simple: la diferncia entre un subjecte creatiu i un altre que no ho s consisteix en que el primer accepta i elabora les seves fantasies mentre que el segon tracte deliminar-les.

El pensament creatiu El pensament creatiu no t res a veure amb la inspiraci que ve i va. El pensament implica ls del cervell, tal i com deia un creatiu molt reconegut, la inspiraci magafa sempre treballant. Per no noms s important ls de lhemisferi dret (la imaginaci, els sentiments, les habilitats artstiques i musicals, els colors, la visi dels detalls...) sin que tamb s imprescindible lhemisferi esquerre (el llenguatge, la lgica, els nmeros, les seqncies, la visi dels detalls, la representaci lineal, la representaci simblica, la crtica...). Noms quan els dos hemisferis funcionen alhora es produeix la guspira joiosa de les idees. 3

La intelligncia inconscient o les formes lentes de pensament Les neurones del nostre cervell estableixen diferents connexions a partir de la prpia experincia vital. Guy Clatxon ens parla de diferents modalitats de pensament: el racional, propi del intellecte, i les formes lentes de pensament, prpies de la intelligncia inconscient. Aquestes formes ms lentes del pensament sn les que sassocien amb la creativitat i sanomenen aix perqu no es basen en la comprensi conscient dels conceptes sin en la intuci que ens permet caminar per camins incerts. Pensament divergent i pensament convergent En la generaci didees creatives conflueixen diversos tipus de pensaments, dos dels quals sn el pensament convergent i el pensament divergent. A continuaci, exposem les idees principals daquests tipus de pensaments:

PENSAMENT CONVERGENT (pensament lgic/racional) PENSAMENT DIVERGENT (pensament irracional /intuci)

Sinclou dins lhemisferi esquerre del cervell. Manera de pensar guiada per la lgica. Es caracteritza per buscar una NICA soluci als problemes aix com la soluci que ms encaixi amb les formes de pensament establertes. Sadequa a all que ja est establert i, per tant, no ho posa en qesti. Sinclou dins lhemisferi dret del cervell. Manera de pensar flexible i original. T en compte diversos mbits i alternatives per tal de solucionar un problema. Posa en dubte all que ja est establert.

Joc i creativitat

s important diferenciar entre dues activitats que fa lsser hum: El treball: activitat imposada socialment que acostuma a valorar els resultats molt ms que el procs. Savalua el treball realitzat en funci del rendiment, s a dir, del producte resultant. El joc: constitueix una activitat lliure que es desenvolupa en el camp de la ficci i que sarticula a partir duna situaci imaginria. Aquesta activitat no preveu ni un desenvolupament ni un desenlla i aparentment es una activitat improductiva. El que es valora en el joc es el procs i no el resultat.

Aix doncs, podem veure que el joc est relacionat amb el pensament de caire ms intutiu del que parlvem anteriorment, i per tant afavoreix el desenvolupament de la creativitat, la percepci i la intelligncia emocional a la vegada que augmenta lautoestima.

El procs creatiuEl procs de la creativitat t diferents fases: Preparaci o delimitaci del problema: la persona sent una necessitat o comprova una deficincia i comena a donar voltes al problema. Incubaci: la persona sallunya del problema i es pren temps per reunir energia de maner que poc a poc les idees sordenen i la ment genera solucions inconscients al problema. Illuminaci: la soluci aflora a la consciencia en forma dintuci. Verificaci: savalua i es comproven les solucions.

Personalitat creativaAlguns cientfics han estudiat les persones creatives amb lobjectiu de descobrir caracterstiques comunes. Aquestes sn algunes de les caracterstiques del perfil de la persona creativa: s sensible i intutiva s imaginativa T sentit de lhumor Confia en s mateix/a Tolera lambigitat Sent curiositat i inters pel que lenvolta No sespanta davant dels canvis Accepta assumir riscos Produeix idees i les porta a la prctica

Actituds que maten la creativitat Falta de llibertat Excs de crtica i autocrtica Temor al ridcul Idees estereotipades Bloqueig en lexpressi de les emocions, idees o sentiments Falta dempatia Desconfiana Falta dautenticitat Falta de respecte

Dinmiques de pensament creatiu:Valors: Alegria: Aquest valor el treballarem durant tota la dinmica ja que la nostra intenci s causar un bon ambient perqu aparegui un bon estat dnim, de satisfacci i que aix provoqui un somriure. Curiositat: Aquest valor el treballarem durant tota la dinmica. La nostra intenci s que a travs de la carta del inici s generi un desig de voler saber que passar ms i que desprs de cada repte tinguin les ganes de saber quin ser el prxim repte. Participaci: Aquest valor el treballarem durant tota la dinmica, ja que s molt important la participaci de tots per poder duu a terme la dinmica de manera satisfactria. Per aquest motiu, hem pensat diferents reptes on la participaci sigui l ingredient principal perqu funcioni. Respecte a l'altre: Aquest valor el treballarem durant tota la dinmica. s molt important respectar les aportacions dels companys i no menys valorar res. Iniciativa: Aquest valor el treballarem durant tota la dinmica. Els reptes que treballarem s molt important que al grup aparegui aquesta iniciativa per poder resoldre el repte. Superaci: Aquest valor el treballarem durant tota la dinmica. Ja que aconseguir cada repte s una superaci personal. Convivncia: Durant la dinmica sempre treballarem en grup o en petit grup. Per tant aquest valor es veure reflectit durant tota la dinmica. Cooperaci: Durant tota la dinmica hauran de cooperar i treballar en equip per assolir els reptes proposats. Objectius: Potenciar el pensament creatiu Cohesionar ms el grup Utilitzar el joc com a eina per estimular el pensament creatiu Fomentar la resoluci de problemes

Nom i explicaci de les tcniques: Carta de presentaci: Finalitat: Introduir el tema als participants. Es comena la sessi entregant la segent carta als participants:

Estimat lector,

Possiblement portis tot el dia amunt i avall, duna classe a laltre, de casa teva a la universitat... Potser has tingut temps danar a casa a dinar i has pogut engegar la televisi uns minuts... Deus haver mirat el WhatsApp unes 23 vegades des que thas posat dempeus aquest mat.Potser alg durant el dia tha preguntat com ests per no sapsmassa b si ell ha escoltat la resposta, o si tu thas pres massa en serio la pregunta.Has tingut temps davorrir-te? Has pogut gaudir uns minuts delsilenci? Has pogut caminar a poc a poc observant el teuvoltant?...Ara mateix estars assentat en una daquestes incmodes cadires de la universitat preparat per una altra classe, impacient per saber que set presentar o simplement passiu i dispers pensant en la migdiada que podries estar fent.Doncs b, them de comunicar que quan surtis daquesta classe estars content dhaver renunciat a la migdiada (merda, ens estem posant les expectatives altes! No ens ho tingueu en compte a lavaluaci!).La nostra intenci s que descobriu que quan parlem de creativitat no noms ens referim als quadres de Van Gogh, la msica de Mozart o els sonets de Shakespeare... Encara que aquests paios van ser grans mestres i van demostrar una creativitat fora del com, aix no implica que la resta de mortals no tinguem aquesta capacitat. De fet, us hem de dir que: TOTS SOM CREATIUS PER NATURALESA! Us preguntareu: qu mho impedeix? Us oferim una llista (del David Campbell, doctor en Filosofia del Center for Creative Lendership) dalguns dels motius que potser us fan postergar el ser creatiu.Per ser creatiu, espero...

-Inspiraci -Perms -Tornar a ser jove -Ms temps -Que el caf estigui llest -Tenir ms autoestima -Una senyal del cel -Que els meus fills abandonin la llar -Que el meu vaixell arribi -Un desodorant millor -Menys risc-Una poca menys agitada-Un cop de sort

Et resulta familiar alguna daquestes raons o en tens alguna altre de millor?A la classe davui et convidem a deixar desperar i a posar-te en contacte amb la creativitat. Diverteix-te i gaudeix de la teva creativitat!Atentament: Les 3 missioneres de la creativitat

La paraula prohibida: Finalitat: Potenciar la creativitat verbal. Per fer aquesta activitat els hi entregarem diferents paraules que hauran de definir tenint en compte 3 paraules que no poden pronunciar. Aquestes sn les paraules:

-BOTIFARRA Prohibim: porc, matadero, carn, allargat-IDEA Prohibim: pensament, ment, creatiu/va -WHATSAP Prohibim: aplicaci, missatge, mbil -AMISTAT Prohibim: amic/amiga, relaci, confiana-EXCURSI Prohibim: sortida, caminar, cansament-AVORRIMENT Prohibim: badallar, sensaci, cansament-MSICA Prohibim: instrument, can/melodia, assignatura-NATACI Prohibim: aigua, esport, banyador-EMPANADILLA DE TONYINA Prohibim: menjar, farcit, supermercat -MONITOR Prohibim: educar, lleure i curs

Escolta la msica, escolta el teu cos i adaptat a la situaci: Finalitat: Utilitzar diferents estmuls per tal de crear. Per fer aquesta dinmica agafarem diferents estils de msica i els ajuntarem, per exemple, una melodia de terror amb una melodia romntica i amb una dacci...

Objectes quotidians o potser no tan quotidians: Finalitat: Trobar i exercitar la creativitat amb objectes simples. Per tal de realitzar aquesta dinmica ens collocarem en rotllana i cadascuna de nosaltres oferir un objecte al seu grup. Els objectes poden ser: un paraiges, una ampolla de plstic, una clau, un penjador, una pinta...

Trobar essncies comunes s crear coneixement: Finalitat: Trobar i exercitat la creativitat a travs dimatges. Sels hi proporcionaran les imatges dels 3 objectes:

Lessencial s invisible als ulls: Finalitat: Trobar i exercitat la creativitat a travs de l imatge duna persona. Sels hi proporcionar la imatge duna dona gran i sels hi demanar que sinventin ancdotes de la seva joventut.

Mira ms enll: Finalitat: Exercitat el pensament creatiu. Sels donar una imatge hi hauran de veure quantes coses sn capaces dimaginar-se en un minut

Reflexi:Personalment crec que les dinmiques escollides per treballar aquesta habilitat estaven ben escollides i ben executades. Lnica part que va quedar ms fluixa va ser la part terica, per amb les dinmiques ja sentenia ms o menys que era el pensament creatiu.Crec que les dinamitzadores varen fer molt bona feina i crec que el fet de comenar amb aquella carta va facilitar a trencar el gel i a que ens obrssim com a grup.A nivell personal, crec que les dinmiques mhan ajudat a treballar el pensament creatiu i a veure com el treballen altres persones (per exemple, quan vaig preguntar com triaven els usos dun objecte, vaig veure ments molt obertes). Tamb penso que el pensament creatiu s una habilitat molt necessria per a la vida, ja que vivim en un mn molt rgid i s important saber veure fora de lestablert. De fet, les grans invencions i creacions sn obra daquest procs: de gent que no es conformava amb el que hi havia i mirava ms enll.El grup classe varem treballar molt b en la realitzaci daquestes dinmiques. Com he dit abans, el fet de treballar en petits grups va ajudar a que parlssim amb gent amb la que encara no ho havem fet i sincrements lesperit de grup. A nivell de la dinmica, crec que tots varem poder aprendre una mica dels altres (pels fets esmentats anteriorment) i que aix indirectament ens va fer crixer.Em varen agradar molt les dinmiques i si en un futur tinc loportunitat de dur-les a terme, les utilitzaria sense dubte.

Pensament crticEntenem per pensament all que es porta a la realitat per mitj de lactivitat intellectual. Per aix, podem dir que el pensament s un producte elaborat per la ment, que poden aparixer per processos racionals de l intellecte o b per abstraccions de la imaginaci. Hi ha diferents tipus de pensament, per el que nosaltres analitzarem s el pensament crtic.

El pensament crtic analitza alhora que avalua les idees, intentant obtenir respostes convincents relacionades amb la moral, l'tica, els gustos, les tendncies; s el tipus de pensament que ens ajuda a formar la nostra personalitat i a reforar les nostres conviccions a travs de l'observaci activa de la realitat.

Aquest tipus de pensament pot realitzar-se a travs de l'observaci, l'experincia, el raonament o el mtode cientfic. El pensament crtic exigeix claredat, precisi, equitat i evidncies, ja que intenta evitar les impressions particulars.

Mitjanant el procs que implica el pensament crtic, s'utilitza el coneixement i la intelligncia per aconseguir una posici raonable i justificada sobre un tema. Entre els passos a seguir, els especialistes assenyalen que sha dadoptar l'actitud d'un pensador crtic; reconixer i evitar els prejudicis cognitius; identificar i caracteritzar arguments; avaluar les fonts d'informaci; i, finalment, avaluar els arguments.

Qu necessitem per ser uns bons pensadors crtics? Capacitat per interpretar idees i situacions de divers indole. Habilitat per analitzar el que tens davant teu com per avaluar diferents parmetres. Capacitat per avaluar i analitzar interferncies que es puguin produir. Habilitat per explicar els arguments de les teves conclusions. Capacitat per autoanalitzar-te i examinar-te a tu mateix.

Ms coses a tenir en compte... El pensament crtic no implica pensar de forma negativa o amb la predisposici a trobar defectes i errors. El pensament crtic no intenta canviar la forma de pensar de les persones o reemplaar els sentiments i les emocions. El pensament crtic vol evitar les pressions socials que porten al conformisme. El pensament crtic busca com evitar les diferents mentides que estem sotmeses cada dia, per aix, desconfia dels mitjans de comunicaci, ja que aquests intenten distorsionar la realitat. El pensament crtic dubte de tot all que escolta o llegeix, per acostar-se amb ms precisi a les dades objectives.

Dinmiques de pensament crticValors: Companyerisme: Amb aquesta dinmica grupal vam poder treball aquest valor, ja que durant molta part de la sessi shavia de treballar en grup i aix va provocar que es fessin grups de diferents cursos i els participants es coneguessin ms. Participaci: La participaci de tots els alumnes va afavorir poder tirar endavant la dinmica sense cap complicaci. Objectius: Conixer qu s el pensament crtic. Prendre conscincia de si tenim o no pensament crtic, i si lutilitzem verdaderament. Conixer diferents activitats per potenciar el nostre coneixement crtic o el daltres persones. Saber en quin moment s important utilitzar-lo per evitar pressions socials o la influncia dels mitjans de comunicaci.

Nom i explicaci de els tcniques:

Dinmica pensament crtic: Finalitat: Ressaltar la importncia del pensament crtic. Es repartir una fitxa a cada participant, aquesta fitxa constava de diferents instruccions que havien danar seguint, per la primera instrucci deia que llegissin totes les altres abans de comenar, si tots ho fessin aix, arribarien al final de les instruccions i llegirien que noms cal fer la instrucci nmero dos.

Els sis barrets per pensar: Finalitat: Defensar una postura utilitzant arguments slids. A cada persona de cada grup se lhi assignava un barret de cada color que podia ser blanc, vermell groc, verd, blau o negre. Cada color tenia un significat diferent:

Barret Blanc: Explica fets, xifres, necessitats i absncies dinformaci, s a dir, veure quina informaci tenim i qu podem aprendre della. Barret Vermell: Expressa sentiments sense haver-los de justificar. La lgica no s autntica, daqu linters per expressar sentiments sense haver de sotmetre'ls a un judici lgic. Barret Negre: Expressa aspectes negatius del tema a tractar. No s un barret negatiu ni inferior als altres. Sutilitza per senyalar quan un suggeriment no encaixa en els fets, lexperincia, el sistema utilitzat sempre ha de ser lgic. Barret Groc: Busca resultats i tracte de trobar valor en les conseqncies de lactuaci. Pensa el perqu funcionar i perqu oferir beneficis. Barret Verd: Explica noves idees, formes diferents dabordar els problemes o els processos. Barret Blau: Ofereix una visi global. No enfoca lassumpte prpiament dit, sin el procs. Es fa un resum i extreu conclusions.

Un cop tots els participants de cada saben quin color tenien i la posici que els hi tocava defensar havien de discutir el tema proposat que era: Qu opines de portar els infants (0-2) a lescola bressol? Un cop van finalitzar les argumentacions, vam fer la posada en com, surten els tres barrets blau a la pissarra i van exposar a la resta de la classe el que shavia dit en el seu grup, daquesta manera podem veure quines opinions hi ha.

Dinmica de les notcies verdaderes o falses: Finalitat: Fer donar compte de que sha de ser crtic davant les informacions que rebem al dia a dia. Es passaran diferents titulars de notcies i shaur dutilitzar el pensament crtic per dir si la notcia s verdadera o falsa.

Notcies exposades a la dinmica:

Els videojocs dacci milloren la nostra capacitat daprenentatge(V). Troben les restes duns nens de fa ms d11 mil anys a Alaska (V). Rajoy i Mas seran detinguts en les prximes 24h, per estafa i tenir poca relaci professional entre ells (F). Caats a Sabadell quatre lladres de banc en una persecuci de pellcula (V). Condemnat a pres un soldat per publicar el telfon de la seva ex novia a una web de contactes (V). Ha aparegut un banc de taurons a la platja de Sant Feliu de Guxols (F). Lladres a Barcelona, que es queden dormits a les cases on entren a robar, que semborratxen, perden el DNI en la fugida o que literalment es tiren als braos de la policia (V). La Universitat de Girona ha aconseguit un nombre econmic elevat per tal doferir la beca general a tots els estudiants de la UdG (F) Estan plantejant realitzar obres subterrnies a la ciutat de Girona, per oferir el transport de metro i que els estudiants de la UdG de Barri Vell, no hagin de pujar caminant (F). Sony t en ment un nou prototip de mbil en el qual podrem veure vdeos/pellcules en 3D (F).

Reflexi:En general, crec que les dinmiques escollides per les dinamitzadores varen estar molt b i molt ben escollides.Tot i que sabia que era el pensament crtic, em va sorprendre el fet de que en tenim menys dels que pensem. En especial aix mho va fer veure la dinmica del test, on shavia danar seguint les instruccions. El pensament crtic es quelcom que falta a la societat en ms quantitat. Actualment ens creiem tot el que surt per la televisi o Internet i no anem ms enll. No ens plantegem res o dubtem del que veiem.Com a grup crec que aquesta activitat va anar molt b. De la mateixa manera que amb lautoconeixement, aquesta dinmica era ms individual per veure com les diferents persones del grup reaccionvem diferent o tenem criteris diferent, et fa veure que tots tenim pensament crtic per amb moltes variables de per mig.Les dinmiques crec que varen ser molt acertades i reveladores, com he dit abans. Personalment crec que shauria dhaver deixat el test com a ltima, ja que s la que ms impacte va tenir en tots nosaltres i aix hagus estat una manera molt forta dacabar amb les dinmiques. No obstant, lordre escollit tamb va estar molt b i trobo que aquestes dinmiques eren molt originals i molt treballades.

Pressa de decisionsLa presa de decisions s un acte de selecci, que efectua un individu o un grup a partir de lanlisi racional de dades, entre les diverses opcions que porten a un mateix objectiu.

El conceptes de la presa de decisions, segons Forrester, s el procs de convertir la informaci en acci, essent la decisi el conjunt daccions adoptades en un moment concret.

Es poden presentar tres situacions de decisi:

Situaci de certesa: Situaci en la qual es coneix amb absoluta seguretat quin s lestat de la naturalesa que es pot presentar, hi ha un estat nic. Que es spiga amb seguretat que si est plovent i surts al carrer et mullars. Situaci de risc: Situaci que hi ha diversos estats de la naturalesa, i sen coneixen les probabilitats que succeeixen Situaci dincertesa: Situaci que es desconeix la probabilitat dels estat de la naturalesa.

Decisions segons la situaci de risc:Es poden prendre decisions quan es coneixen totes les probabilitats dels estats de la naturalesa.Per triar lopci que aportar ms benefici sha de calcular el valor rentable esperat de lalternativa i elegir aquella que presenti el valor esperat mxim.

Decisions segons la situaci dincertesa:Es prenen aquest tipus de decisions quan el grup s incapa de fer una estimaci de la probabilitat de cada estat de la naturalesa

1.Criteri pessimista o de Wald: Ho elegiria una persona que es penss que se li presentaria lestat de la naturalesa ms desfavorable.

-Segons el maxi-min es tria el valor + alt, entre el ms baixos -Segons el mini-max es tria el valor + baix, entre els ms alts

2.Criteri optimista: Ho elegiria una persona que es penss que se li presentaria lestat de la naturalesa ms favorable.-Segons el maxi-max es tria el valor + alt, entre el ms alts-Segons el mini-min es tria el valor + baix, entre els ms baixos-Cost doportunitat en una elecci all a que es renuncia, els resultats que hagussim pogut obtenir si shagus elegit una altra alternativa.

Arbres de decisi Larbre de decisi s una forma de representar la informaci disponible i totes les alternatives que shi poden trobar. s per a ms duna decisi.

-Fases de lelaboraci dun arbre de decisi Determinar on es vol arribar, el conjunt daccions possibles, els esdeveniments que es poden presentar i totes les decisions que shan de prendre. Representar amb larbre totes les alternatives possibles, aix com els esdeveniments. Determinar-ne el resultat i marcar els punts finals. Prendre nota de la probabilitat que hi ha perqu succeeixi cada esdeveniment.

Hi ha determinats pensaments i actituds que et poden facilitar decidir-te. Alguns sn: Tenir em compte que prendre una decisi i enfrontar-te a problemes forma part del procs habitual de la vida Identificar quan tens una situaci a resoldre (tan pot ser pel que penses com pel que sents) Adonar-te de que es pot prendre una decisi des de diferents perspectives Parar i pensar quins objectius vols aconseguir Descompondre la decisi final en varis objectius, quan aix sigui possible Buscar informaci per a poder prendre una decisi de la forma ms adequada possible Connectar amb els propis desitjos Acceptar que decidir implica renunciar a quelcom Demanar orientaci a altres persones, per tenir en compte que en ltima instncia el que decideix s un mateix Equilibrar el que penses i el que sents (el que et diu el cap i el cor) Contestar a algunes preguntes que et poden facilitar. Qu voldria que passs? Per quines coses sento ms inters? Quines sn les persones que respecto i per qu les respecto? Com em veig daqu a deu o vint anys? El millor i el pitjor que em pot passar, qu seria?

Qu em dificulta decidir-me? Negar que hi ha una situaci a resoldre o evitar la situaci de decidir Reflexionar en excs i no prendre cap decisi Prendre una decisi de forma impulsiva, sense pensar No tenir en compte les meves emocions al decidir Voler comptar amb informaci que encara no s possible tenir-la Pensar que hi ha solucions perfectes i daltres desastroses

Pensaments que et facilitarien poc: El que decideixi ara afectar tot el meu futur. Vull tenir les coses molt clares abans de decantar-me per res. Vaig arribant a un punt en qu tot m s igual. Lnic que faig s donar-hi voltes i voltes. No aconsegueixo decidir-me, sc incapa de prendre una decisi. Haig de fer plans i saber quina direcci general haig de prendre en aquesta vida.

Presa de decisions en grupSi us situeu en el si d'un grup de persones que tenen una tasca definida explcita o implcitament, sempre apareixen problemes que s'han de solucionar, decisions que s'han de prendre i que afecten al conjunt de persones. La tcnica ms adient per prendre decisions implica una estructura simple que ajuda molt a clarificar la situaci i a prendre decisions. Orientaci cap al problema que suposa prendre una decisi. Definici i formulaci del problema amb el que s'ha de prendre una decisi. Generaci d'alternatives. Presa de decisions. Posada en prctica de la soluci i verificaci.

En l'mbit educatiu s fonamental la presa de decisions de manera conjunta entre tots membres de la comunitat educativa, i a ms a ms, s la base de d'una escola participativa, a la qual s'arribin a acords i es prenguin decisions consensuades per tothom: els professionals en les reunions d'equip, la parella pedaggica en el dia a dia, amb les famlies, amb el personal de la cuina i d'altres serveisPer poder arribar a aquest consens cal partir de l'escolta activa, l'assertivitat i de disposar de temps. La comunitat educativa ha d'organitzar-se de tal manera que es disposi de temps per reflexionar, per observar, per escoltar, per equivocar-se, per tornar a comenar i temps i actuar.

Dinmiques de Pressa de decisions:Valors: Pensament crtic Amplitud de miresObjectius: Treballar la pressa de decisionsNom i explicaci de les tcniques: Animal o Aliment: Finalitat: Practicar la presa de decisions en grup. Tothom, menys una persona, seur en cercle, creuant els braos per sobre el pit i agafem la m de les persones de cada costat. Qui est al mig diu un animal o un aliment. Quan anomeni un animal, tot el grup va a la cadira de l'esquerra, quan anomeni un aliment tot el grup anir a la cadira de la dreta. La persona que est al mig pot seure quan vegi una cadira lliure. Qui quedi sense cadira es posa al mig i diu les paraules. Algunes paraules poden provocar confusi, llavors es pot analitzar com es prenen les decisions i quines conseqncies originen, ho propiciarem, per abans d'arribar a aquesta situaci s convenient dir paraules que no provoquen confusi.

Creuar el riu: Finalitat: Treballar la pressa de decisions en equip i la cooperaci, i veure quines eines i mtodes shan utilitzant per fer-ho. Per fer aquesta activitat necessitem una aula gran, gimns o un pati. Es fan grups de deu persones. Hem d'imaginar un riu d'uns vint metres d'ample. Senyalarem les seves ribes imaginries amb algun objecte. El grup es colloca fora del riu, a una riba. Han de creuar el riu. No hi ha pont, per tindrem 7 cadires.L'activitat acaba quan totes les persones del grup i totes les cadires sn a l'altra riba del riu, sense que caigui ning.

Viatge en globus: Finalitat: Ressaltar la importncia de la pressa de decisions. Per aquesta dinmica es dividir el grup gran en grups de 6 o 8 persones. Imaginarem que cada grup est dins d'una cistella d'un globus gegant flotant per l'aire. Hi ha un problema de funcionament del globus per causa de l'excs de pes. S'ha de tirar una persona per la borda o sin tots/es cauran i moriran. Cada participant pensa que t un ofici (Professor/a, capell, fuster/a, soldat, electricista, mecnic, etc.). Shaur de decidir entre tots qui es tira i el perqu, mentre cada persona es defensa a si mateix.

La paperera: Finalitat: Treballar la pressa de decisions en contextos ms realistes. Per fer-ho, sexposar el segents context:

El conflicte sorgeix per qu es vol installar una industria paperera en una comarca agrcola. El Ministeri d'Agricultura i l'INI han donat lautoritzaci de tots els permisos corresponents per a la seva installaci. El problema es planteja per a un poble situat a 5 Km. de la possible ubicaci en terrenys expropiats pel Ministeri d'Agricultura. La poblaci s eminentment agrcola i comercial, ja que es troba en un lloc de pas. La zona s poc turstica i la gent jove va emigrant per qesti d'estudis i de treball a la capital de la provncia. Al poble hi ha molt atur i depn de la temporada agrcola.

Estudis realitzats per l'empresa paperera i l'INI indiquen que els terrenys de la comarca son ideals per a la plantaci d'eucaliptus, d'alt rendiment en fusta. Aquesta indstria portar un fort desenvolupament econmic pel poble i la comarca en general creant nous llocs de treball fixos, a part d'aprofitar terrenys no aptes pel cultiu.

El conflicte porta uns mesos en qesti i el debat ha portat a la organitzaci de la gent del poble segons els seus interessos. Davant daquesta situaci, l'alcaldessa ha convocat una reuni amb diversos sectors de la poblaci per intentar prendre una decisi com a poble davant la pressi que altres alcaldes de la comarca li fan perqu es posicioni a favor o en contra.

Davant daquesta situaci, cada persona tindr un paper i haur defensar els seus interessos.

Papers:

Comerciants: La seva postura s a favor de la paperera per pur inters econmic; la indstria faria venir gent de fora del poble.

Jornalers: Per ells la indstria podria ser una bona sortida a nivell econmic i de treball, ja que noms treballen temporalment, i no tots, depenen dels contractes que els fan els amos de les finques de la zona.

Amos de finques: Estan a favor de la proposta del Ministeri dAgricultura i de l'INI. Aquests dos organismes, a part del govern autonmic, subvencionaran i afavoriran econmicament la plantaci d'eucaliptus a les seves finques. Es preveu que els beneficis econmics que s'obtindran des del primer any serien molt elevats.

Coordinadora antipaperera: Est formada per petits agricultors, venes i vens ecologistes del poble i de la comarca. Proposen la no implantaci de la paperera i aposten per un altre tipus de desenvolupament alternatiu econmic par a la zona.

Alcaldessa: Est preocupada per la situaci. En la corporaci hi ha postures enfrontades. La seva alcaldia ha de prendre una postura, ja que altres alcaldies s'han pronunciat en contra.

Se sent pressionada pel Partit amb el que va guanyar l'alcaldia presentant-se com independent i que sempre l'ha recolzat. (Aquest paper (rol) procurar fer de moderadora durant aquesta reuni, tot i que tamb deixar veure la seva postura personal, que s l'altre tipus de desenvolupament econmic pel poble, encara que la realitat ho faci prcticament impossible.)

Desprs daix, es far una reuni. Cada personatge haur d'analitzar la seva postura en el conflicte de manera raonada, establir clarament quin s el seu objectiu en la reuni convocada per l'alcaldessa, establir o proposar possibles regulacions o resolucions del conflicte per al poble des de la seva postura de mnims. Durant la reuni, la resta de les persones estaran darrera els seus representats, poden-se comunicar amb elles mitjanant notes. A la reuni assistiran:

1 representant dels comerciants.2 representants dels jornalers.1 representant dels propietaris de finques.2 representants de la coordinadora antipaperera.1 alcaldessa.

Reflexi:Les dinmiques que varem fer per a la pressa de decisions, a carcter personal, crec que varen ser un pel fluixes.La pressa de decisions s una habilitat que es treballa dia a dia a major o menor escala. La seva importncia s considerable i crec que tots sabem el que era. La novetat potser era veure quins factors poden influir en aquest procs.Centrant-nos de nou en les dinmiques, crec que estaven b. No obstant crec que lexecuci va ser un fluixa perqu semblava que no sho havien preparat. Llegien molt del paper i dubtaven de tot el que deien, fins al punt dhaver-ho de repetir de nou. Per aquest fet, potser no memporto tan bona sensaci daquestes dinmiques com de les anteriors.Una de les dinmiques, la del globus; crec que estava mal plantejada. Primerament perqu feia falta una finalitat (viatgem en globus, per on anem? Qu farem desprs?, etc.) i crec que treballa ms les habilitats de pensament crtic i empatia que no la pressa de decisions (personalment).La dinmica de creuar el riu va estar b, per altre cop; crec que faltava explicaci i el fet dhaver-la assajat una mica.En quan al grup, crec que varem treballar molt b i que com que ja hi havia confiana, varem passar una bona estona.Utilitzaria les dinmiques, amb una reformulaci i potser amb habilitats diferents; ja que crec que sn activitats que ajuden a treballar les habilitats per la vida.

EmpatiaEntenem per empatia com la capacitat o habilitat per reconixer, comprendre i valorar els sentiments dels altres. s, per tant, la capacitat per llegir i interpretar emocionalment els altres. Aquesta capacitat ens permet posar-nos en el lloc de laltre, entendre el que pensa i el que sent, i entendre per qu es comporta duna determinada manera. Aquesta destresa ens permet reconixer i entendre les emocions dels altres, ja que en posar-nos al seu lloc, estem en disposici de compartir els seus sentiments; tot aix sense que calgui estar dacord amb laltre ni confondres o identificar-se amb la seva situaci actual.Aquesta capacitat comena per un mateix. Sense la capacitat dadonar-nos dels nostres sentiments, mai no podrem connectar amb els sentiments i lestat anmic de laltre. Lempatia es construeix sobre la conscincia dun mateix. Com ms obert sest a les prpies emocions, ms hbils som per interpretar els sentiments de laltre.Cal diferenciar la capacitat emptica a nivell cognitiu, poder entendre all que laltre pensa, i de la capacitat emptica a nivell emocional, poder sentir all que laltre sent. Al mateix temps, hem de ser capaos dentendre les conseqncies que nosaltres provoquem sobre els altres.Aprofundim en el concepte dempatia a partir de termes vinculats, per que no es corresponen exactament amb el concepte proposat i, fins i tot, nhi ha que sn manifestament contraris: Alexitmia: els alexitmics no tenen la ms petita idea del que senten i, per tant, tamb estan completament desorientats sobre els sentiments de les persones que els envolten. Sn sords a la sensibilitat necessria per adonar-se de les vibracions emocionals que transmeten les paraules i les accions dels seus semblants. Simpatia: actitud que inspira inclinaci i afecte vers un altre i ens porta a afavorir-la. Tendncia a preocupar-se o sentir inters per laltre. Adopci de perspectiva: tendncia a adoptar el punt de vista cognitiu de laltre. Malestar personal: tendncia a sentir-se intranquil o incmode en espais interpersonals tensos que impliquen els altres o les seves necessitats. Psicoticisme: dimensi sobre la vulnerabilitat de conductes impulsives, agressives o de baixa empatia. Sn freds, egocntrics i irresponsables; per tamb sn ms creatius, objectius, realistes, competitius, originals i crtics. Amb alguns dels joves amb evidents trets psicoptics, nicament es pot treballar la part cognitiva de lempatia (bsicament mitjanant el desenvolupament del pensament crtic), per augmentar aquesta capacitat no implica un increment de la capacitat de remordiment i, per tant, no influeix en la reducci del factor de risc.Des del nostre vessant de tcnics, ser emptics ens ajuda a recuperar linters per les persones que ens envolten i consolidar la relaci que tenim amb ells. Tamb ens ajuda a relacionar-nos millor amb els altres i ens fa ms competents a lhora de regular els conflictes de manera positiva.Contrriament, la manca daquesta capacitat ens pot induir a errors com no donar importncia a all que preocupa laltre, menystenir els seus sentiments, escoltar prejudici si deixar que les nostres idees i creences influeixin a lhora dinterpretar el que passa.Dinmiques dempatia:Valors: Llibertat dexpressi. Acceptaci. Cohesi de grup EmpatiaObjectius: Fomentar la capacitat de posar-se al lloc de laltre. Potenciar la creativitat a travs de les activitats que shavien de pensar per laltre persona. Evitar emetre judicis de valor a causa dels prejudicis i estereotips de la societat. Fomentar habilitats comunicatives. Potenciar lintercanvi de rols per treballar lempatia. Posar-se al lloc duna persona invident. Fomentar la comunicaci i lescolta activa dels participants. Incrementar cap a un mateix i cap als altres. Treballar els conceptes dempatia, simpatia, apatia i antipatia per tal de saber-los diferenciar i aix no fer-ne un s erroni. Promoure situacions de debat entre els participants alhora didentificar diversos rols.

Nom i explicaci de les tcniques:

Estima als altres com a tu mateix: Finalitat: Posar-se en el lloc dels dems. Aquesta dinmica consisteix en el segent: primerament es reparteixen uns papers a cada component del grup, els quals estan agrupats en rotllana. A partir daqu cada membre ha descriure en el paper alguna activitat que vol que realitzi la persona que est a la seva dreta. Aleshores, una vegada tothom ha escrit el seu desig al paper, aquests es recullen per ordre. Desprs els dinamitzadors, fan una petita explicaci on afirmen que all que han apuntat al paper ho hauran de desenvolupar ells mateixos. Finalment, es fa la ronda completa de tots els integrants del grup, i per concloure, els dinamitzadors fan una explicaci dels objectius que es pretenien aconseguir. No desitgis als altres el que no tagradaria per tu.

Em vols al teu grup?: Finalitat: Veure els estigmes socials que hi ha a la societat i veure que es sent com a estigmatitzat. Aquesta dinmica es basa en qu primerament els participants es colloquen en fila horitzontal de cares a la paret. Daquesta manera, un dels dinamitzadors sencarrega denganxar una cartolina a lesquena de cada participant, en la qual hi ha assignada un rol (violador, professora, alcohlic, poltic...). Aleshores, mentre que laltre dinamitzador fa aquesta tasca, el segon explica en qu consisteixen les normes de la dinmica. A partir daqu, els participants no saben quin rol tenen, i han dagrupar-se en el temps de durada duna can preguntant el segent: Em vols al teu grup?. La condici daquesta dinmica s que arrel daquesta pregunta noms es pot respondre s o no, i aix consecutivament fins que sacaba el temps. Una vegada finalitzada la dinmica, cada grup explica el motiu pel qual sha agrupat i descobreixen quins rols tenien cadasc.

Guiam: Finalitat: Posar-se en la situaci dels altres, en aquest cas dels invidents. Aquesta dinmica consisteix en agrupar-se per parelles. Un daquestes, es tapa els ulls i laltre lha de guiar sense tocar-se per un circuit establert. Aix doncs, la condici s que noms es poden comunicar oralment perqu la persona que porta els ulls tapats ha de posar-se al lloc duna persona invident. Pel que fa al recorregut pot ser adaptat en funci de les caracterstiques del grup i del material disponible, per un exemple seria el segent:1. Passar per sobre dun banc caminant. 2. Fer ziga-zaga amb els cons. 3. Evitar tocar la pilota que es passen els dinamitzadors. 4. Passar pels cercles amb un peu a cadascun dells. 5. Deixar-te caure enrere i que laltre persona tagafi.

Qui s qui?: Finalitat: Veure les diferncies entre empatia, simpatia, apatia i antipatia. Aquesta dinmica consisteix en qu el dinamitzador, per tal de tractar les diferncies que hi ha entre els conceptes de simpatia, empatia, apatia i antipatia, llegeix un conte als participants on hauran didentificar quin rol assumeix cada personatge de la histria. s a dir, un cop llegit el conte, els participants sagrupen i debaten a qui correspon el paper de persona aptica, qui s la simptica, i aix amb tots els conceptes. Un cop feta la identificaci, es posa en com amb la resta de grups i el dinamitzador exposa una petita definici de cada terme per tal daclarir qualsevol dubte. Conte:LA MAR I ELS SEUS AMICSLa Mar s una nena molt divertida, sempre va de cam cap a lescola amb els seus amics; en Pere, lAlbert i la Susana. Com cada dia entre setmana, totes queden a lSTOP del barri en direcci a lescola, per tal danar-hi tots junts.La Susana s la vena den Pere, i sempre queden els dos a una mateixa hora al sortir de casa, per ell sempre fa uns minuts tard. La Susana des del primer dia que senfada i li diu cridant que un cop ms a fet tard, en Pere fa com si no ho sentis i segueix caminant fins lSTOP sense ganes de res mentre que lla Susana contnuament el deprecia i quan en Pere menys cas li fa, la Susana ms senfada fins el punt de tenir-li odi.LAlbert i la Mar, mentrestant els esperaven a lSTOP, cantaven i jugaven fins que arribessin. La Mar era una mica inquieta i mai senfadava encara que arribessin tard, el que ella li agradava era passar-sho b amb els amics i sempre tenia un somriure dorella a orella. LAlbert era ms tranquil i pausat, ell veient la situaci de que cada dia feien tard i a ms a ms arribaven enfadats, va decidir parlar amb la Susana i en Pere.LAlbert va observar que la Susana mantenia un sentiment de rebuig cap en Pere, pel sol fet de que sempre fos en Pere el que arribs tard i ella lhagus destar esperant cada dia. Pel que fa en Pere, no creia que fos tan greu arribar uns minuts tard i per aix ja ni senfadava amb la Susana, de manera que ell mostrava ms despreocupaci i indiferncia. LAlbert en veure les dues reaccions de cada un dells va decidir posar-hi soluci i que la Susana surtis uns minuts ms tard de casa seva i aix no lhauria destar esperant cada dia.

Soluci: Mar=simptica, Albert=emptic, Pere=aptic i Susana=antiptica.

Reflexi:De les dinmiques utilitzades per a treballar lempatia, tinc una molt bona opini.Lempatia s quelcom molt necessari en el moment que estem vivim ara mateix. ltimament la societat opta per un individualisme sistmic i un egocentrisme molt alt. El fet de treballar lempatia pot palliar aquest fet.En quan a les dinmiques, crec que tot varen estar molt b per treballar aquesta habilitat. Les primeres em varen sorprendre molt i crec que a la majoria del grup tamb. A ms, varem passar una bona estona i varem comenar rient (que sempre s un bon inici).En especial, la dinmica dels papers a lesquena i la de buscar grups crec que va ser molt bona. No noms per treballar lempatia, sin tamb per veure els estigmes socials que hi ha a la societat avui en dia.En quan al conte, crec que era un pel infantil i potser massa evident. Potser hauria estat millor elaborar una histria ms acorda amb ledat del grup.En quan a grup, crec que varem treballar molt b i varem poder aprendre de cadascuna de les dinmiques. A ms, vaig poder veure com la participaci era major que en altre dinmiques, i que persones de grups diferents (jo incls) es relacionaven amb els altres.En general, crec que sn molt bones dinmiques i que les faria servir per treballar lempatia.

Gesti de tensions i estrsPodem considerar lestrs com el procs que es posa en marxa quan una persona percep una situaci o esdeveniment com a amenaant o desbordant dels seus recursos. Sovint els fets que el posen en marxa sn els que estan relacionats amb canvis, exigeixen de lindividu en sobreesfor, per tant, posen en perill el seu benestar personal.La popularitat que ha aconseguit el tema de lestrs, posa en manifest la preocupaci que es percep avui en dia, tamb ha portat a certa confusi del concepte i a un excs de diagnosi.Lestrs no sempre t conseqncies negatives, en ocasions la seva presncia representa una excellent oportunitat per posar en marxa nous recursos personals, enforteixin aix la autoestima i incrementant les possibilitats dxit en ocasions futures.De qu depn laparici de lestat subjectiu del malestar o distrec?Un mateix fet no resulta igual destressant per totes les persones, ni tan sols en totes les circumstncies o moments de la vida pel mateix subjecte. Varis sn els factors que ho determinaran: La forma com valorem un succs i les capacitats per fer-li front. La manera de fer front a les dificultats (afrontar-les, negar-les, aplaar-les...) Depenent de les caracterstiques personals de cada persones, manera de reaccionar Recolzament social, depenent dels llocs on tinguem per recolzar els nostres problemes.Tot i que lambient fsic pot generar estrs, s el social on es dna la majoria de situacions que el provoca. Depenent dels autors, es diu que els esdeveniments ms inusuals, com la prdua dun sser estimat, canvis en la feina sn els que ms estrs generen. Altres autors defensen que s els petits esdeveniments diaris sn els que realment afecten la salut. Tot i que ambds es poden combinar. Tcniques control estrs i tensions:1. Respiraci: Practicar una respiraci correcta s un antdot contra lestrs; perqu si la quantitat daire que arriba als pulmons s insuficient, la sang no es pot oxigenar, s a dir, no es pot purificar adequadament.2. Relaxaci: La relaxaci s una eina dautocontrol emocional entesa com la capacitat innata o adquirida daconseguir que davant de qualsevol esdeveniment, pensament o situaci, es mantinguin les emocions dins uns lmits adaptatius, s a dir, que es mantingui el mxim grau possible de tranquillitat i calma interior.3. Atenci plena: Aquesta tcnica treballa la nostra capacitat de ser presents en la realitat de cada moment, renunciant a desviar la ment amb distraccions , judicis o preocupacions internes o externes. s simplement estar present duna manera activa i reflexiva, una manera destar en el mn oberta i atenta a lexperincia de cada instant, sense valorar-la ni rebutjar-la. 4. Visualitzaci: La visualitzaci s una tcnica que utilitza la imaginaci per entrar en contacte amb els sentiments ms profunds de cada persona. La seva prctica aporta beneficis com alliberar les tensions fsiques i psquiques i potencia la creativitat i el gaudi.Dinmiques de Gesti de tensions i estrs:

Valors: Companyerisme: Amb aquesta dinmica grupal vam poder treball aquest valor, ja que durant molta part de la sessi shavia de treballar en grup i aix va provocar que es fessin grups de diferents cursos i els participants es coneguessin ms. Participaci: La participaci de tots els alumnes va afavorir poder tirar endavant la dinmica sense cap complicaci.

Objectius: Centrar-nos en la respiraci. Augmentar la capacitat de concentraci, la fora de voluntat i el sentit de seguretat. Augmentar la capacitat datenci i concentraci. Centrar la ment. Aconseguir un estat de relaxaci a parit de petits moviments de cap i dels ulls. Identificar les prpies emocions i canalitzar-les. Desenvolupar estratgies positives per afrontar situacions inesperades. Buscar reaccions adaptatives per millorar les reaccions. Centrar-se en el moment present de manera activa. Adonar-se del que passa al nostre interior. Viure les emocions al nostre cos.

Nom i explicaci de les tcniques:

Respiraci: Finalitat: Treballar la respiraci i alliberar estrs a travs dun acte quotidi. Asseguts a la cadira, els participants posen lesquena ben recta. Les cames han destar sense creuar, i els peus, ben recolzats a terra. Shan de situar les mans sobre les cuixes. Tancarem els ulls i ens concentrarem en la respiraci. Shan de centrar sense que res els distregui. Si ve a la ment algun pensament, acceptal i deixal passar i quan puguin tornat a centrar en la respiraci. Comencem buidant i expulsant tot laire. Quan shagi tret tot, comencem a inspirar pel nas de manera lenta i profunda fins que notin que la cavitat abdominal sinfla. Retenim laire dos segons i desprs expulsal, tamb lentament. Quan lhagis tret tot, quedat dos segons sense agafar aire de nou. Torna a inspirar de manera lenta i profunda comptant fins a cinc. Retn laire dos segons ms, i per acabar expulsal tamb lentament, durant cinc segons. Repeteix aquesta respiraci tres vegades ms. Esperem un minut. Ara, a poc a poc i al teu ritme, pots anat obrint els ulls.

Tal i com ests, assegut a la cadira, Tanca els ulls i concentrat en la respiraci. Centra-thi sense que res et distregui. posa lesquena ben recta. Les cames han destar sense creuar, i els peus, ben recolzats a terra. Situa les mans sobre les cuixes i tingues el cap ben recte, per amb la barbeta lleugerament contra el pit, com si testiressin cap amunt amb un fil lligat a la coroneta. Cada vegada que facis un cicle inspirar -retenir- expulsar, haurs dimaginar-te una pantalla de cine on apareix el nmero de respiraci que has fet. Has de poder completar deu respiracions sense que res et distregui. Si en algun moment el pensament se ten va a un altre lloc, haurs de tornar a comenar el compte de nou. Comena a fer les deu respiracions completes. Concentrat nicament en la prpia respiraci i a comptar. Deixem passar un minut. Ara a poc a poc comena a moure els dits, les espatlles i vs obrint els ulls al teu ritme.

Relaxaci: Finalitat: Ser capaos de relaxar-nos i aprendre a centrar-nosTal i com ests, assegut a la cadira, posa lesquena ben recta. Les cames han destar sense creuar, i els peus, ben recolzats a terra. Situa les mans sobre les cuixes. Tanca els ulls i concentrat en la respiraci. Centra-thi sense que res et distregui. Si et ve a la ment algun pensament, acceptal i deixal passar i quan puguis tornat a centrar en la respiraci. Fes tres respiracions abdominals profundes. Ara obre els ulls i segueix les instruccions que et vagi donant. Gira el cap a un cant tot el que puguis. Fixat en alguna cosa, que ser lindicador que et recordar fins on lhas pogut girar. Ara torna el cap a la posici normal i, mantenint el cap dret, tanca els ulls. Intenta repetir mentalment, imaginant, els girs de cap amb els indicadors. Recorda que ho has de fer sense moure el cap, noms mentalment (esperar uns segons). Ara, torna a obrir els ulls i mira a dreta i esquerra mantenint el cap immbil, primer a poc a poc ( tres cops) i desprs ms rpid (vint cops). Tanca els ulls de nou i fes com jo ( la persona que dirigeix lactivitat modela mostrant els moviments). Colloca els dits ndex sobre les galtes i inicia un massatge amb una petita pressi per damunt de les celles. Refregat fort les dues mans per escalfar-les i posa-te-les als ulls, tapant-los. Mantn-les durant uns segons, sentint lescalfor als ulls. Ara, lentament, vs destapant-te els ulls i vs obrint-los.

Alliberem tensions amb el globus: Finalitat: controlar la respiraci.Es reparteix un globus a cada persona. Sexplica que a mesura que el globus es va inflant va augmentant la tensi. Igualment, les persones que no controlen situacions conflictives, desagradables o molestes es van posant cada cop ms tenses i van acumulant rbia, que sha de deixar anar dalguna manera. Pensa en una situaci que thagi molestat molt, que tha fet molta rbia. Identifica quina s aquesta situaci i lemoci que et fa sentir rbia o et fa sentir enfadat. Posa nom a aquesta emoci. Infla el globus i mira-tel durant una estona ( no fer nus). Imaginat els mals moments que tha fet sentir aquella emoci. Pensa qu podries fer per rebaixar aquesta tensi, per calmar-te, per no sentir aquesta rbia. Ara pensa en alguna cosa que et fa sentir b, alguna actuaci que pots fer tot sol. Imaginat aquesta activitat i viu-la per uns segons. Quan hagis pensat lactuaci, el fet o el pensament que et fa baixar la tensi, pots deixar anar el globus.

Activitat dels cinc dits: Finalitat: Prendre consciencia del propi cos.Asseu-te en una postura cmoda amb la columna recta. relaxa les espatlles i posa les mans sobre les cuixes. Tanca els ulls. Nota el pes del teu cos. Adonat de la sensaci de les natges en contacte amb la cadira i els peus a terra. Tocat el dit ndex amb el polze mentre recordes alguna situaci en qu et vas sentir molt i molt cansat. Experimenta aquesta sensaci en el teu cos. Tocat el dit del mig amb el polze mentre recordes un moment dalguna experincia afectiva i aprecies aquesta sensaci en el teu cos. Tocat el dit anular amb el polze mentre penses en la cosa ms bonica qu than dit mail i en el seu efecte en el teu cos. Intenta percebre i distingir aquestes sensacions en tot el teu cos. Fixa-les en la teva memria. De mica en mica, torna a centrar-te en la teva postura i quan et vingui de gust obre els ulls, mou-te suaument i estirat

La motxilla dels sentiments: Finalitat: Visualitzar les emocions.Adonat de la postura en qu et trobes. Tanca els ulls i fes tres inspiracions profundes. Pensa en algun problema o situaci desagradable daquesta ltima setmana. Recorda com et vas sentir: enfadat, avergonyit, enrabiat, trist Imaginat aquest sentiment com un pes que arrossegues, com una pedra dins la motxilla. Imaginat la motxilla, que lobres, treus la pedra i la llences molt lluny. La pedra cau al riu que hi ha all mateix i senfonsa. Veus com desapareix aquest sentiment que pesava i no et permetia avanar. Aquest sentiment, aquesta pedra pesada, senfonsa fins perdre-la de vista, i tu sets que est tan avall que ja no pot afectar-te. Se nha anat Et prepares per abandonar lexercici conservant els beneficis que tha aportat. Compta lentament fins a tres, obre i tanca les mans, fes una respiraci profunda i quan et sentits preparat pots anar obrint els ulls.

Reflexi:Les dinmiques que es varen utilitzar per treballar la Gesti de tensions i estrs varen estar fora b i hi ha coses de les que magradaria parlar.La gesti de lestrs i les tensions torna a ser una habilitat molt important en el context en el que vivim, on cadasc de nosaltres est sotms a pressions socials i personals de forma continua. Aquestes pressions a vegades fan que no rendim al 100% o fins i tot que no siguem capaos de rendir en absolut.En quan a les dinmiques, crec que varen estar b. Tot i que la majoria tenia un carcter ms individual, crec que s molt acetat ja que moltes vegades has de solucionar aquests problemes per tu mateix. No obstant, la dinmica del massatge tamb va estar molt b. A ms, em va fer pensar en al relaci que hi ha entre lestrs fsic i el mental, i com de lligats estan aquests dos a vegades.Els dinamitzador ho varen fer molt b, sense tenir en compte la part terica on els nervis potser varen jugar males passades.Com a grup crec que varem realitzar b aquesta dinmiques i que varem gaudir dunes dinmiques ms pauses i silencioses. Almenys jo ho vaig fer, ja que per temes personals necessitava precisament alliberar tensions.Les dinmiques estan molt b, potser no a carcter de grup, sin a terme individual ja que les podem dur a terme cadasc de nosaltres en qualsevol moment.Gesti democions i sentimentsAquest concepte fa referncia a la capacitat demprar les emocions de manera adient, s a dir, potenciar les emocions agradables, gestionar les emocions desagradables i alhora autocontrolar la impulsivitat (ira, violncia, comportaments de rics), la tolerncia a la frustraci donada per estats emocionals negatius (estrs, ansietat, depressi), sentit de lhumor, etc.

Partint daquesta breu definici, podem dir que hem escollit aquesta habilitat perqu, en primer lloc, pensem que s una de les capacitats que inclou ms valors i alhora ajuda a les persones a gestionar les situacions de la vida mirant endavant i no rendint-se. A ms, tenint present que les persones es troben en diverses situacions i emocions en la vida quotidiana s necessari que aprenguin i superin les seves dificultats per tal dautorealitzar-se i trobar un benestar adient.

Tamb cal afegir que, hem escollit aquest treball perqu com a estudiants de quart de pedagogia i futures pedagogues daqu uns mesos, creiem que el control daquesta habilitat est molt relacionada amb la tasca pedaggica, ja que els professionals de leducaci, els pedagogs es dediquen entre daltres coses, a guiar els processos densenyament i aprenentatge de conceptes i valors, dels quals la gesti de les emocions ns un de bsic i fonamental.

Aleshores, creiem que no noms t un inters merament acadmic, sin que tamb sens ha presentat la oportunitat daprofundir en un tema que ens pot ser profits a nivell personal.

Finalment, per acabar aquesta instrucci, en quan a realitzaci del treball, cal dir que, aquest es dur a terme de manera terica, s a dir, contextualitzant i definint mpliament el terme, i de manera prctica, portant a terme una dinmica a classe, amb objectius que es presentaran en els apartats posteriors.

Dinmiques de Gesti de les emocions i sentimentsValors: Creativitat. Confiana. Esperit crtic. Empatia. Resilincia. Companyonia. Satisfacci. Equilibri i estabilitat emocional.

Objectius: Propiciar un coneixement millor de les emocions bsiques. Afavorir el reconeixement de les emocions i de les sensacions corporals que les acompanyen, en el moment qu s'experimenten. Oferir recursos per dotar de daprenentatge pedaggic als participants.

Nom i explicaci de els tcniques:

Vdeo introductori: Finalitat: Reflexionar i aprofundir en les sis emocions bsiques. Es passar un vdeo introductori dels sis sentiments bsics per tal de crear un context. Es far una reflexi posterior.

Dinmica histria: Finalitat: Explicar una histria nostlgica per tal qu desenvolupin i gestionin les seves emocions amb un raonament crtic i reflexiu, tenint en compte la seva identitat. Dinmica del mural musical: Finalitat: Expressar a travs de la msica i expressi artstica, les emocions que els hi sorgeixen, de manera espontnia. Colloquem el paper continu en una superfcie llisa , els integrants del grup amb msica de fons , han de pintar traos de diferents colors sense aixecar la llapis del paper , tal com els components prefereixin , o com els suggereixi aquesta msica. Un cop realitzat els primers traats , es disposen a pintar , segons vulguin . Quan s'acabi de pintar , observarem l'obra comuna realitzada i es comenta observant les caracterstiques. Dinmica de la teranyina: Finalitat: Establir i expressar vincles de confiana i companyonia. L'objectiu de la dinmica s conixer a la resta del grup , creant un clima agradable per al desenvolupament de l'acci formativa . Es forma un cercle , un membre del grup amb un cabdell de llana subjecte per un extrem , comena a presentar-se, dient el seu nom , aficions , edat , d'on s , ....Posteriorment ha de llanar el cabdell de llana a un altre company / a ( subjectant l'extrem de manera que la llana pengi entre tots dos ) . El segent repetir l'operaci i tornar a llanar el cabdell a una altra persona diferent , per sempre subjectant el tros de llana .Quan acabi la presentaci , es formar un entramat similar al d'una teranyina , ara per desfer la tela es far de forma inversa retornant el cabdell a la persona que et va donar , per a aix s'ha de recordar el major nombre de dades possible .Si no s'aconsegueix desfer l'embolic , ( cosa bastant normal ) , no et preocupis , ja que haurem aconseguit que els alumnes es presentin i a ms que comencin a veure com un grup .

Reflexi:Durant aquestes dinmiques no vaig poder assistir aix que la meva reflexi ser sobre les dinmiques a terme general.Les dinmiques escollides crec que poden treballar molt el que s el control dels sentiments i les emocions. A part crec, que tamb poden ajudar a identificar aquestes emocions, que personalment s el que em resulta ms difcil.Crec que dhaver pogut assistir a la sessi, hauria estat molt profitosa per mi. Vaig haver de buscar algunes de les dinmiques i vaig pensar que eren molt divertides i que amb el grup classe que som, hauria estat una bona experincia.La gesti dels sentiments i emocions s quelcom molt important per a la salut emocional de cadasc. Aquesta salut emocional (mental a grans aspectes) s la que ens permet tirar endavant durant el dia a dia i el que ens permet relacionar-nos amb els altres de forma sana. Com les anterior, una habilitat molt necessria.Tot i que no vaig poder veure a les dinamitzadores en acci, havem parlat una mica de com ho volien fer i estic segur de que ho varen fer molt b i que varen aportar molta fora a la sessi.

Soluci de problemesEl conflicte, s aquella incompatibilitat que es crea entre dos o ms individus que interactuen. Aquesta incompatibilitat, s deguda generalment per lexistncia duns interessos, uns objectius o unes necessitats diferents, que es perceben com incompatibles. s un procs canviant, neix, creix, es desenvolupa, i a vegades pot transformar-se, desaparixer, dissoldres o quedar-se estancat. El conflicte, sha de percebre com una cosa natural i potencialment positiva. En si mateix, el conflicte no s positiu ni negatiu, el que el fa ser duna forma o duna altra s la manera que tenim dafrontar-lo i regular-lo.

Des daquesta perspectiva, trobem autors com Galtung que veuen el conflicte com a quelcom positiu. Esmenta que s el motor i la conseqncia del canvi, ja que aquests, fan avanar, per tant, el conflicte en si tamb fa avanar. Qestiona lestatus quo inicial, fa trontollar lordre i lequilibri originari per iniciar un canvi que acabar establint un nou ordre i un equilibri, i aix successivament. Daquesta manera, el conflicte s indispensable pel creixement hum. (Galtung, 2000. Citat per GREC-Resoluci de Conflictes, 2003:19).

El conflicte s inherent, s un fet natural i quotidi al qual ens enfrontem totes les persones en els diferents mbits de les nostres vides: laboral, damistat, socials, familiar, etc. Per no tots reaccionem de la mateixa manera. Sin que segons Carrillo Guzmn es poden adoptar quatre actituds diferents davant el conflicte:

La competici: centrar-se en aconseguir els interessos personals sense tenir en compte els de laltre persona. Actuar amb violncia sovint respon a aquesta actitud.

Lacomodaci: renunciar als interessos personals a favor dels de laltra part, ja sigui per preocupaci envers laltre, per por de laltre, etc.

Levasi: no afrontar el conflicte, ja sigui per por, per desinters o per pensar que se solucionar sol.

La cooperaci: intentar conciliar el interessos propis amb els de laltra part i arribar a un punt mig on all que s essencial per les dues parts es pugui respectar.

Tot i que el conflicte pot aportar canvis positius, s necessari evitar que aquest evolucionin cap situacions de confrontaci. Des daquest punt de vista, es planteja la idea de prevenir els conflictes, no per evitar-los, sin per aconseguir la construcci de canals que permetin abordar-los des duna fase primerenca, abans de que evolucionin i, que en alguns casos, arribin fins i tot a desencadenar fets de violncia.

Prevenci dels conflictesLa prevenci dels conflictes s el conjunt d'accions que es duen a terme a curt, mitj i llarg termini per tal d'evitar l'emergncia d'un conflicte latent entre parts enfrontades o, en cas de manifestar-se, impedir la seva evoluci fins a una situaci de violncia o a la seva reaparici. La prevenci de conflictes noms s possible quan els actors tenen la capacitat de negociar i intercanviar solucions, de modificar voluntriament els objectius inicials i de generar empatia, s a dir, de comprendre les emocions i els sentiments dels altres, de posar-se al seu lloc i circumstncia. (Bejarano, 1995. Citat per Lucicleide De Souza).Un esdeveniment que provoca molt sovint la generaci de conflictes, s la mala comunicaci. Aquest fet porta a la confusi del missatge que es vol transmetre, a ms, un cop sha creat el conflicte, la mala comunicaci s un fracs per a la seva resoluci.Cascn, afirma que per treballar la prevenci de conflictes s'han de separar tres aspectes: persona, procs i problema.

La persona: es tracta de veure com es senten les dues parts quan tenen un problema i com es pot treballar de forma conjunta per resoldre el possible conflicte.

El procs: es tractar d'aprendre a establir processos i formes d'abordar els conflictes que permetin que les dues parts puguin expressar-se i junts trobin solucions. En aquest apartat, s important aprendre a controlar les dinmiques destructives de la comunicaci i analitzar els processos seguits fins aquest moment, per aprendre tant dels encerts com dels errors, establir processos de consens i regles sobre el seu abordatge.

El Problema: es centra en aprendre a diferenciar postures o posicions, dels interessos o necessitats. Es tracta de centrar-se en aquestes necessitats, aprendre a reconixer-les, jerarquitzar-les i expressar-les, i no tant en les nostres postures. Aix obrir el camp de solucions, ja que a partir delles, el ventall dalternatives s ms ampli, i estarem tractant directament el punt clau del conflicte. A partir daqu, les parts confrontades podran trobar-se amb necessitats o interessos comuns. Aquests interessos o necessitats comuns poden ser ja una base d'acord i d'optimisme en la recerca de solucions. (Cascn, F. 2000)

Com podem observar, la prevenci dels conflictes de Cascn t com a base el desenvolupament de les competncies emocionals per a la interacci de l'individu de manera adequada amb l'entorn, a partir de l'afirmaci de la persona, la comprensi i maneig de l'agressivitat amb la regulaci emocional, i la resoluci dels conflictes amb bones habilitats socials.

Tcniques, habilitats i valors per resoldre els conflictesPer tal de resoldre un conflicte, cal tenir present els diferents enfocaments que se li poden atribuir a aquesta resoluci. s important saber que el conflicte, a part de ser el principal responsable de generar discussi i desacord, tamb resulta ser un bon mitj per fomentar la creativitat, millorar la integritat, potenciar lescolta activa i implantar el respecte entre tots els implicats. Amb tot, esmentar que si el procs fins a la resoluci es condueix de manera apropiada, pot ser beneficis i molt positiu en moltes ocasions. Destacar finalment que, en cas contrari, si el procs de resoluci no acaba sent satisfactori, tot es redueix a la negativitat i a la prdua de comunicaci entre els implicats, ja que no shan sabut tenir en compte els diferents punts de vista, ls apropiat de la comunicaci, ni la bona actitud per tal daconseguir arribar a lacord.Tenir clares algunes de les tcniques o estratgies per tal de posar en prctica la resoluci del conflicte, s dall ms essencial. En aquest cas, creiem convenient mostrar les deu estratgies que proposa Carrillo Guzmn (2009): Triar el moment adequat

Planificar per endavant all que volem tractar

Parlar de forma clara i directa

No assignar culpes ni insultar

Donar la informaci necessria

Escoltar

Demostrar que sest escoltant

Discutir el problema a fons

Buscar una soluci

Complir i executar all pactat

Per altra banda, segons la instituci australiana dedicada a la investigaci i divulgaci de tcniques de resoluci de conflictes, The Conflict Resolution Network (CRN), considera que tenir coneixements per a la soluci i prevenci de problemes produeix canvis en les persones i sobretot en la forma que aquestes tenen d'actuar en el seu entorn. Aquestes tcniques permeten a les persones fer front a les situacions d'una manera racional, en lloc de recrrer a l'agressi o la rendici. La CRN ha establert 12 rees per a la soluci de problemes, cadascuna de les quals es correspon amb un tipus de tcniques d'actuaci. Aquestes rees que es presenten a continuaci estan constitudes per un ttol, que representa l'objectiu aconseguir i continuen amb una srie de preguntes que pretenen despertar la conscincia sobre cada tema. (Llia N. Morales Figueroa I Annette De Paz, 2003).

1. Tots hi guanyem: es tracta de transformar als adversaris en associats els quals cooperen per tal daconseguir la soluci dels problemes. Quines sn les meves necessitats reals? Quines sn les de l'altra part? Desitjo treballar en favor de les dues parts?.

2. Resposta creativa: sha dutilitzar actituds positives per poder abordar el problema. Quines possibilitats pot aportar aquesta situaci? (en lloc de centrar-se en el que hauria de ser, ens podem preguntar si som capaos de veure possibilitats en all que s?)

3. Empatia: identificar els punts de vista aliens i valorar-los. Com em sentiria en el lloc de laltre?, he escoltat realment el que mexplica?, Sap la persona que lestic escoltant?.

4. Noms la fermesa justa: exposar les necessitats sense culpar o atacar. Intentar ser tolerant amb les persones i exigent amb el problema. Qu s el que vull canviar? De quina manera ho puc fer sense atacar ni culpar?, aconsegueixo explicar quins sn els meus sentiments, o em limito a dir el que considero que est malament o b?.

5. Poder de cooperaci: definir les desigualtats de poder i analitzar els efectes sobre el procs de prendre decisions de forma conjunta. Estic fent un s inadequat del meu poder? Ho estan fent ells? s possible que cooperar tots junts?.

6. Controlar les emocions: expressar les emocions de forma apropiada i ajudar als altres a expressar el que senten. Qu s el que sento? els estic culpant pels meus sentiments? Millorar la situaci si els dic com em sento? qu desitjo que canvi? He aconseguit eliminar del meu pensament el desig de castigar a l'altre? qu puc fer per tenir els meus sentiments sota control? (exposar-los per escrit, parlar amb un amic, fer esport, etc.).

7. Voluntat de resoldre: analitzar els avantatges de la resoluci per a tots els implicats. Desitjo realment resoldre el conflicte? el meu ressentiment est causat per alguna cosa que ha passat en el passat que encara no he aconseguit superar? O per alguna cosa que no he reconegut com una necessitat? O per alguna cosa que em desagrada de laltre?.

8. Esquema del conflicte: identificar totes les parts implicades en el problema i assenyalar les necessitats i preocupacions. En qu consisteix el problema?

9. Disseny d'alternatives: cal dissenyar una ventall d'opcions que no s'hagin discutit fins al moment. Quines sn totes les possibilitats? Quines sn les possibilitats que satisfan ms a les dues parts?.

10. Negociaci: s'han de proposar solucions justes, equitatives i amb sentit com. Que s el que desitjo aconseguir? En qu puc cedir? En qu pot cedir l'altre?.

11. Mediaci: s'ha de tenir en compte l'opci de que intervingui una tercera part imparcial i objectiva. Una altra persona podria ajudar a donar altres alternatives? Qui podria ser aquesta persona?

12. Ampliar les perspectives: analitzar les solucions actuals segons la seva influencia sobre el context. Qu pot produir la soluci en un futur? Cap on em port dur aix?

Agrupar tota aquesta srie de tcniques pot ser dificults si alhora no es desenvolupen unes habilitats tamb molt necessries en la resoluci de conflictes. A continuaci es fa esment dalgunes delles:

comunicaci assertiva: es dna quan expresses el que vols, sents o penses de manera directa, honesta i adequada, sense perjudicar als altres. s un estil democrtic de comunicaci, les persones assertives coneixen els seus propis drets i els defensen, respectant sempre a la resta. escolta activa: vol dir escoltar i entendre la comunicaci, s a dir, el que emet la informaci ha de rebre senyals per tal de saber si el receptor lest escoltant. En una comunicaci, cal tractar d'evitar distraccions com estar pensant en una altra cosa mentre ens parlen, sentir noms el que volem, etc. presa de decisions: s la capacitat per triar una entre diverses alternatives que se'ns presenten com a soluci per resoldre diferents situacions que es presentin a la vida. pensament creatiu: aquest pensament consisteix en el desenvolupament de noves idees i conceptes. Es tracta de l'habilitat de formar noves combinacions d'idees per omplir una necessitat i obtenir un resultat. habilitat de comprendre els propis sentiments cap al conflicte: aix significa reconixer la causa del conflicte, s a dir, les paraules o accions que provoquen en la persona una reacci emocional com el disgust o la ira. Un cop reconeguda la causa