VISITA  GUIADA  Ismael  Cabezudo    

1. Benvinguda.  2. Presentació  del  projecte  

2.1. D’on  prové  la  idea?  La   revista   Lápiz   en   el   seu   número   257   publicava   un   article   de   Juan  Antonio   Ramírez   titulat:   Para   una   economia   imaginativa.   En   aquest  article,   l’autor   fa   un   esment   a   l’ús   que   diversos   artistes   han   fet   dels  diners  com  a  material  o  concepte  en  les  seves  obres.      

2.2. L’embalum  del  projecte:  Al   mes   de   juny   de   l’any   2011   li   vam   proposar   a   en   David   Gallemí  l’exposició.  Des  de  l’àmbit  ja  n’havíem  parlat,  i  volíem  vincular  el  fet  dels  diners  amb  una  acció   solidària.  De   seguida  vam  pensar  en   la  Marató   i  així  ho  vam  traslladar.  La  proposta  va  ser  molt  ben  rebuda  i  de  seguida  ens  vam  posar  a  treballar.  Entre  d’altres  actuacions  es  va  fer:    

• Calendari  d’actuacions  (timming)  • Preparació   d’una   unitat   didàctica   (presentació)   per   formular   la  

proposta  als  alumnes.  • Presentació  per  enviar  als  exalumnes.  • Difusió  a   través  de   facebook   (grup  d’arts)   i   el   bloc   La  bombeta  

encesa.  • Recollida  d’obres:  la  fitxa  i  l’autorització  de  venda.  • Contactes  amb  entitats  amb  espais  expositius  per  dur  a  terme  la  

mostra.  • La  web.  

 2.3. La  mostra  en  números:  

 • A  l’exposició  hi  ha  els  5  grups  de  2n  d’ESO  de  la  promoció  2010  –  

11  i  2011  –  12.  L’optativa  de  1r  d’ESO  i  de  3r  d’ESO  i  també  les  específiques  de  4t  de  les  dues  promocions  esmentades.  

• També  hi  ha  els  dos  grups  de  batxillerat  (1r  i  2n)    •  28  exalumnes  i  els  quatre  professors  d’arts  de  l’escola  • 402  obres.  

• Les  obres  de  secundària  valen  15  euros,   les  de  1r  de  batxillerat  20  i  la  resta  han  estat  els  alumnes  i  exalumnes  els  qui  han  decidit  el  preu.  N’hi  ha  des  de  4  euros  fins  a  700  euros.  

 Recuperant  l’article  de  Ramírez,  l’autor  fa  una  catalogació  de  les  obres  a  partir  de:    

• La  representació  dels  diners:  Aquest  bloc  fa  referència,  tal   i   com   el   mateix   títol   indica,   a   la   còpia,   amb   o   sense  modificacions,  de  bitllets   i  xecs.  Entre  aquestes  representacions  podem  destacar  el  xec  Tzanck  de  1919  de  Marcel  Duchamp,    

 

   Respecte  aquesta  obra,  es  diu  que  Duchamp  va  crear,  amb  gran  habilitat  artesanal  una  còpia  molt   fidel   d’un   xec   de   115   euros   per   pagar   al   seu   dentista.   Potser   és   a   partir  d’aquest  moment   en   el   que   apareix,   per   primera   vegada,   una   confrontació   entre   el  valor   d’una   obra   d’art,   ja   que   el   xec   havia   estat   realitzat   per   un   artista,   i   el   valor  intrínsec  dels  bitllet…    en  aquest  cas  del  xec.    

 

__Marcel(Duchamp.(Xec(Tzanck.(1919

Igualment  Andy  Warhol,   icona  principal  del  pop  art,   realitza  d’una  manera  més  aviat  tosca,   i   deixant   clar   que   no   poden   ser   considerats   ni   falsificacions   la   seva   sèrie   80  bitllets  de  2  dollars  (1962).  

 

 Andy  Warhol.  80  bitllets  de  2  dollars.  1962  

 

A   l’exposició  hi  ha  algunes  obres  que,  partint  de   la   fotocòpia,  podríem  englobar  dins  d’aquesta  categoria.      

 Patrícia  Toro.  Aprofita’ls  que  hi  ha  gent  que  no  en  té.  2n  d’Eso  E  promoció  2012/13  

       

 Guille  Cortijo.  100  euros.  2n  d’Eso  D  promoció  2011/12  

       

 Anna  Álvarez.  Pengim-­‐  penjam.  1r  Batxillerat  d’Arts  

 

     

 Sergi  Serra.  Falsificació.  2n  d’Eso  promoció  2011/12  

     

En   aquesta   representació   dels   diners   també   cal   destacar   l’obra   de   Chris   Burden  Diecimila   de   l’any   1977.   Es   tracta   d’una   reproducció   literal   d’un   bitllet   de   10.000  lliures.    

 Chris  Burden.  Diecimila.  1977  

 

Per  aquesta  obra,  que  és  un  gravat  calcogràfic,  Burden  va  rebre   la  visita  de   la  polícia  que  tenia  la  intenció  d’assegurar-­‐se  que  no  hi  havia  intencions  delictives  en  el  treball  de  l’artista.      En  qualsevol  cas,  al  introduir  la  peça  en  el  mercat  de  l’art  amb  la  signatura  de  l’artista,  Burden   va   aconseguir   modificar   subtancialment   el   seu   valor.   De   fet,   l’any   2001   la  Galeria  Track  16  venia  per  internet  la  obra  a  un  preu  de  650  dolars  (més  de  54  vegades  el  valor  del  bitllet).    No   tenim   cap   obra   que   acompleixi   aquestes   característiques,   però   si   que   com   a  curiositat,   alguns   alumnes   que   van   intentar   escanejar   i   imprimir   billets   amb  l’ordinador,   es   van   trobar   que   els   softwares   tenen   un   dispositiu   de   seguretat   que  adverteix  que  s’està  cometen  una  il·∙legalitat  i  les  impressions  surten  negres.  

Diners  reals:    Altres  artistes  han  preferit  treballar  amb  diners  reals  per  fer  les  seves  obres.  Andreas  Savva  va  presentar  a   la  Bienal   Internacional  de  Arte  Contemporáneo  de  Sevilla,  l’any  2004,  una  instal·∙lació  composta  per  3.200  bitllets  de  deu  euros  de  curs  legal  que  formaven  una  espècie  de  mural  decoratiu.  Lògicament,  aquest  mural  estava  protegit  tant  per  una  reixa  com  per  dos  guardes  de  seguretat.      

 Andreas  Savva.  17.500  euros.  2004  

 

 Un altre exemple d’ús de diners de curs legal en l’art és la maqueta del seu propi estudi que va dur a terme l’artista Daniel Chust Peters fent servir com a material de construcció 12.000 euros que havia cobrat per produir la peça. Amb aquesta peça, que presumiblement es podia desmuntar i recuperar-ne intactes els bitllets, Chust Peters aprofundeix en la idea del valor de l’obra d’art amb el pas del temps, ja que sovint les obres perden valor. En el cas de la seva proposta, el valor serà sempre, com a mínim, el valor dels diners amb què està formada.

Daniel Chus Peters.

En aquesta línia de treball i recerca, hi ha tres exalumnes que han utilitzat bitllets de curs legal per elaborar la seva proposta.

Marta Viader. Duros a quatre pessetes. 2012.

Albert Ibànyez. Misprinted in spain. 2012.

Oriol Pérez. Fragmentació. 2012.

Diners   inventats,  diners  manipulats:    Molts  artistes  han   fet   servir  diners  de  curs  legal  com  a  suport  dels  seus  missatges.  En  aquesta  línia,  cal  destacar  el  treball  realitzat   per   David   Greg   Harth,   que   va   imprimir   en   bitllets   de   dòlar   diferents  “missatges  paràsit”,  a  vegades  amb  una  certa  càrrega  política.    

   

 David  Greg  Harth  

   

 Clara  Esperalba.  Entre  fronteres.  2012.  

   

 Borja  Bleda.  500  euros.  2012.  

   

L’artista  James  Stephen  George  Boggs  (1955).  Des  de  finals  dels  anys  vuitanta,  Boggs  confecciona  bitllets  que,  tot  i  semblar  reals,  contenen  petites  modificacions  que  els  fan  inconfusibles  respecte  als  diners  de  curs  legal.  Malgrat  això,  en  un  parell  d’ocasions  va  ser   arrestat   i   acusat   de   falsificació,   però   en   ambdós   casos   va   poder   evitar   les  condemnes  judicials.    

 George  Booggs.  

   

 Sara  Marín.  Blanqueig.  2n  Batxillerat  d’Arts  

   

 Verónica  Algaba.  Five  hundred  birds.  2012  

   

 Gemma  Rodríguez.  Retro-­‐futurisme  monetari.  2012  

 

     

 Kevin  Torrente.  Porca  democràcia.  2n  Batxillerat  d’Arts  

 Utilitzem   la   peça   d’en   Kevin   com   a   pont   entre   els   diners   inventats   i   amb   una   forta  càrrega  política.  (amb  una  última  imatge  de  diners  inventats  a  2n  d’ESO)      

 Laura  Albert.  Un  capgros  d’or.  2n  d’Eso  promoció  2011/12  

 L’actualitat  en  els  bitllets:   La  mostra  no  ha  estat  aliena  a   la   situació  política  actual   a   Catalunya.   El   nacionalisme   i   la   pàtria   hi   són   ben   presents   i   amb   una   ullada  ràpida   als   grups   d’obres   dels   alumnes   de   2n   d’ESO   de   la   promoció   actual   hi   podem  veure  ràpidament  senyeres,  estelades  i  alguns  polítics.  N’hem  comptat  19  peces.      MOSTRAR   ALGUNS   DELS   BITLLETS   QUE   FAN   REFERÈNCIA   AL   CATALANISME

Els   diners   com   a   crítica   social   i   política:     A   l’exposició   hi   ha   una   gran  quantitat  d’obres  que  reflecteixen  el  moment  actual  pel  que  fa  a  la  crisis,  la  política  i  la  societat  en  general.  Alguns  participants  han  utilitzat  el  concepte  dels  diners  com  una  excusa  per  parlar-­‐ne.    

 Noa  Leon.  El  dinero  es  la  victoria.  1r  Batxillerat  d’Arts  

   

 Ariadna  Moreno.  El  preu  de  la  dignitat.  1r  Batxillerat  d’Arts  

 Marc  Salicrú.  23.500  milions.  2012.  

   

 Gemma  Villegas.  World  map  2012.  2012.  

 

 Ismael  Cabezudo.  Save  our  souls.  2012.  

   

 Cristina  Ibañez-­‐Tarter.  Free  doom.  2012.  

(lliure  perdició)