direcció estratègica -...
20
Transcript of direcció estratègica -...
La direcció estratègica és el procés de gestió d’una o diverses estratègies empresarials dins de l’empresa, que
s’ha d’adaptar a un entorn canviant i a una competència que reacciona, tenint en compte el llarg termini i tenint
com a finalitats principals assolir l’èxit de l’empresa mitjançant la millora de la posició competitiva o resoldre els
problemes que amenacen l’empresa.
ESTRATÈGIES TÀCTIQUES
OBJECTIUS PLANS
ACTUACIÓ DECISIONS
MILLOR ALTERNATIVA
Anàlisi estratègica
• Entorn econòmic, social, polític i tecnològic – Abans hem de conèixer les amenaces de fora.
• Capacitat estratègica – Factors interns: recursos, capacitats, competències (febre / fort)
• Expectatives dels promotors del negoci – Definició de les metes per part dels responsables.
Elecció estratègica: Segons les característiques de l’empresa o del seu entorn escollirem una estratègia o un altre. Després veurem els 3 nivells d’estratègia: corporativa, de negoci i operativa
Implantació de
l’estratègia:
Definir i planificar com s’aplicarà l’estratègia, quins recursos hem de destinar, quins departaments participaran i definir plans temporals si s’escau
El model de les cinc forces competitives de Michael E. Porter diu que la situació competitiva d’una empresa o
d’una línia de negoci depèn de cinc variables que es poden identificar en el seu entorn:
1. Amenaces de nous competidors: Barreres d’entrada (inversió elevada, clients fidels) i de sortida (desinversió).
2. Amenaces de productes substitutius: Cal diferenciar el nostre producte per fer-lo únic i inimitable.
3. Poder de negociació dels proveïdors sobre el preu dels productes, la qualitat, els terminis de lliurament, la forma i el
termini de pagament, etc. Capacitat dels proveïdors d’imposar els seus criteris.
4. Poder de negociació dels clients sobre el preu dels productes, la qualitat, els terminis de lliurament, la forma i el
termini de pagament, etc. Capacitat dels clients d’imposar els seus criteris.
5. Grau de rivalitat dels competidors: Estructura de la competència (rivalitat intensa entre molts competidors de petita
dimensió) i tipus de mercat (lliure mercat, monopoli, oligopoli,...).
F
Corporatives: decisions que afecten a tota l’empresa per afegir valor global (marcs de referència globals, afecta a tots els departaments, són a llarg termini, grans empreses).
De negoci: aspectes més concrets: definició d’elements que poden fer més competitiu algun dels nostres productes
o més productiu algun dels nostres departaments (solen ser a mitjà termini i aplicables a les pimes).
Operatives: gestió eficient dels recursos tenint com a referència les dues estratègies
anteriors. A curt termini (revisar i solucionar problemes al departament) i específiques (un encarregat de departament només pren decisions sobre el seu departament).
L’avantatge competitiu és el conjunt de característiques internes que
l’empresa ha de desenvolupar per obtenir i reforçar una posició
d’avantatge davant les empreses competidores.
La creació de valor és un element que pot tenir repercussió en la millora
de la posició competitiva de l’empresa i és un dels motors més importants
per poder assolir l’èxit d’una estratègia competitiva.
La cadena de valor és una eina analítica que consisteix a descompondre i
analitzar totes les activitats que es duen a terme en una empresa per
fabricar i vendre un producte o servei. D’aquesta forma es pot estudiar
l’aportació de valor de cadascuna de les activitats i els costos que
suposen, a més d’identificar quines són les fonts d’avantatge competitiu i
entrar en disposició de definir les estratègies competitives més adients per
al desenvolupament de l’empresa.
Estratègia de
diferenciació
Estratègia de lideratge
en costos
Estratègia d’enfocament o d’alta
segmentació
• Fer que el producte sigui
significativament diferent del dels
competidors o fins i tot que hi
hagi la percepció que és únic.
• Produir amb els costos més
baixos, de manera que es pugui
oferir a un preu inferior al de la
competència.
•Centrar-se en un segment del
mercat, aplicant la diferenciació i/o
el lideratge en costos.
• S’aplica l’estratègia competitiva
més convenient a cada segment
del mercat.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 2
BATXILLERAT
Unitat 11
CREIXEMENT INTERN I EXTERN
DE L’EMPRESA
Localització de l’empresaLocalització de l’empresa
La localització és el lloc que s’escull físicament per ubicar una empresa o un negoci.
Variables externes
• La demanda del mercat: Clients? Competència? Anàlisi mercat.
• El proveïment de matèries primeres.
• El mercat de treball.
• Les comunicacions i el transport.
• Els subministraments.
• El cost de la construcció i del solar.
• La legislació: fiscal, mercantil, social (mediambient). Exemples: discoteca, farmàcia,...
• La inversió i el finançament.
• El desenvolupament econòmic de la regió: creixement sostingut.
La dimensió de l’empresaLa dimensió de l’empresa
La dimensió de l’empresa es refereix a la seva capacitat de producció, que és determinada per una sèrie de factors com ara la tecnologia, el nombre de treballadors i el mercat. NO PARLEM DEL TAMANY FÍSIC.
LOCALITZACIÓ i DIMENSIÓ: decisions simultànies (mateixos factors i costos).
Dimensió: capacitat necessària de producció – ESTUDI DE MERCAT – CONÉIXER LA DEMANDA
AUGMENTAR LA DIMENSIÓ: CREIXEMENT DE L’EMPRESA
Creixement de l’empresaCreixement de l’empresa
Creixement intern Creixement extern
• Increment de la capacitat productiva de l’empresa (màrqueting).
• Augment de la varietat dels productes i serveis de l’empresa: diversificar la producció per assolir nous mercats (productes complementaris).
• Noves instal·lacions: increment patrimoni.
• Adquisició, control, absorció d’empreses, fusió d’empreses que ja existeixen.
• Cooperació amb altres empreses amb la finalitat d’accedir a nous mercats o formar acords entre si.
• Si el mercat nacional no és suficient, les empreses s’internacionalitzen.
Creixement extern
• Fusió pura d’empreses.
• Fusió per absorció d’empreses.
• Participació en societats.
• Cooperació d’empreses: Joint ventures, UTE’s,...
• Clúster: concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats (= interessos)
• Trust o concentració vertical: dominar totes les fases de producció (Repsol).
• Càrtel o concentració horitzontal: empreses d’un sector que es posen d’acord (OPEP).
• Hòldings: una empresa mare controla l’accionariat d’altres (un sol òrgan directiu).
Procés d’internacionalització (I)Procés d’internacionalització (I)
La internacionalització és l’obertura als mercats internacionals, és a dir, les operacions que una empresa fa per vincular-se amb aquests mercats internacionals.
Estratègies per internacionalitzar-se
• Multidomèstica: Les filials actuen de manera independent.
• Global: Les filials actuen de manera dependent.
• Transnacional: Les filials actuen de manera interdependent.
Aspectes a tenir en compte quan s’inicia el procés d’internacionalització
1. Manca d’informació sobre el mercat en el qual es vol operar.
2. Manca de personal qualificat a l’empresa.
3. Resistència al canvi per part del conjunt humà que forma part de l’empresa.
4. Distància cultural–psicològica
5. Gustos dels consumidors diferents dels gustos amb què s’està operant.
6. Pràctiques de negocis diferents.
7. Necessitat d’adaptar-se a la legislació.
Procés d’internacionalització (II)Procés d’internacionalització (II)
Empreses multinacionals
• La empreses multinacionals són societats mercantils que tenen una gran capacitat productiva o que són el resultat d’una concentració i fusió d’empreses que busquen nous mercats.
• Estan formades per un conjunt d’empreses: l’empresa matriu, que continua operant al lloc d’origen, i les empreses filials, que estan a la resta dels països i es relacionen entre si.
Característiques de les empreses multinacionals
1. Es compensen i s’equilibren entre elles; tenen una gran resistència en el mercat.
2. Tenen tecnologia punta; estan en creixement constant i es van fusionant amb empreses més petites.
3. L’empresa matriu s’encarrega de la fixació de l’estratègia a seguir del grup. Les filials s’encarreguen de les activitats productives del grup seguint les pautes que li marca la matriu.
4. Estan en disposició d’aconseguir economies d’escala a la producció dels béns i serveis que comercialitzen.
5. Tenen una importància clau en el sector.
6. L’empresa matriu fa un control directe o indirecte de les seves filials per mitjà de la participació en el seu capital social.
La deslocalitzacióLa deslocalització
La deslocalització és el trasllat d’activitats productives des de països industrialitzats cap a països en desenvolupament que es caracteritzen per tenir nivells sensiblement inferiors de la seva renda per càpita i, per consegüent, del salari mitjà de la població.
• Les empreses tanquen completament les seves plantes productives al país originari.
• Les empreses redueixen la seva producció a un nivell merament representatiu, però es queden al país d’origen.
ATUR
ATENCIÓ: ES BUSCA REDUIR COSTOS, però hem de parar atenció en: infraestructures, legislació, estabilitat política, creixement del país,...
MOTIUS MEDIAMBIENTALS?
Conseqüències
Pimes (petites i mitjanes empreses)Pimes (petites i mitjanes empreses)
• Les petites empreses tenen menys de 50 treballadors i un volum de vendes igual o inferior als 10 milions d’euros l’any.
• Les mitjanes empreses tenen entre 50 i 250 treballadors i un volum de vendes igual o inferior als 50 milions d’euros l’any.
• El 90 % de les empreses espanyoles són Pimes (fonts de feina i empreses familiars),
Característiques de les pimes
• Poca formació empresarial: experiència.
• Poca capacitat financera: empreses familiars. Pocs recursos de partida. Poc autofinançament.
• Qualificació i formació tècnica del personal i obsolescència tecnològica: pocs mitjans.
• Organització flexible i, per tant, facilitat de comunicació: poc personal, més comunicació.
• Integració del personal: personal integrat, responsabilitat, motivació. Empresa com pròpia.
• Desenvolupament en mercats intersticials: espais d’empreses grans.
• Creadores de feina: més recursos de treball que de capital.
Efecte de la globalització per a les pimes: la globalització ha portat a moltes empreses a augmentar la seva dimensió. Aquest fet ha provocat que moltes pimes quedin al marge ja que no tenen capacitat exportadora (poca capacitat financera, obsolescència, poca innovació). www.accio.gencat.catLa Generalitat vol ajudar les pimes a internacionalitzar-se gràcies a l’Agència per a la competitivitat de l’empresa.
L’empresa i les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) L’empresa i les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)
Elements que caracteritzen l’entorn tecnològic de les empreses
NOVES TECNOLOGIES = NOU ENTORN = + EFICIÈNCIA CAL CANVIAR
• La globalització econòmica: mercats interconnectats (grans i dinàmics), integració productiva, adaptació.
• L’economia de la comunicació i el coneixement: nous factors productius (informació i comunicació-www).
• Internet com una nova forma d’organització.
1. Millor comunicació exterior, on sigui i més barata:• Relacions client–proveïdor.• Banca electrònica.• Tràmits oficials.• Informació i assessoria.
2. Més opcions d’inversió i finançament (no hi ha fronteres).3. Increment de la productivitat laboral (mà d’obra qualificada).
Influència d’Internet sobre l’empresa
