Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

del

CO

U i

de le

s P

AA

UD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 1 PAAU. LOGSE FILOSOFIA

Escolliu una de les dues opcions.

OPCIÓ A

Llegiu el text següent de Bertrand Russell (1872-1970) i contesteu les qüestionsplantejades a continuació.

«Podeu fer una altra experiència. Pregunteu: “Què veieu a l'horitzó?” Un home diu: “Veig unvaixell.” Un altre diu: “Veig un vapor amb dues xemeneies.” Un tercer diu: “Veig untransatlàntic que va de Southampton a Nova York.” De tot el que veuen aquests tres homes, quècal considerar percepció? Tots tres poden tenir tota la raó en el que diuen, però no podemadmetre que un home pugui percebre que el vaixell va de Southampton a Nova York. Això és,diríem, una deducció. Però no és gens fàcil d'establir una línia divisòria. Algunes coses que,en sentit important, són deductives, són també percepcions. L'home que diu: “Veig un vaixell”,fa una deducció. A banda de l'experiència, l'únic que veu és una taca de forma estranya sobreun fons blau. L'experiència li ha ensenyat que aquesta mena de taca significa un vaixell...»

Bertrand RUSSELL, Iniciació a la filosofia (1927)

1. Quina és la idea principal d'aquest text? Expresseu-la amb les vostres paraules.[1 punt]

2. Per què diu l'autor que l'home que afirma que veu un transatlàntic que va deSouthampton a Nova York fa una deducció? Feu-ne explícits els diversos passos(quines poden ser les premisses i quina la conclusió?). [2 punts]

3. Per què diu que l'home que afirma que veu un vaixell també fa una deducció?[1 punt]

4. Quina diferència hi ha entre una sensació i una percepció? En el text ja es diu demanera implícita: digueu on. Quins factors objectius i subjectius intervenen en lapercepció? [Pregunta alternativa: compareu l'explicació associacionista (oestructuralista) i la gestaltista de la percepció.] [3 punts]

5. Saber i creure. Amb relació a les afirmacions que fan les persones del text, enquines condicions podríem dir que saben el que diuen? En quines condicionspodríem dir que ho creuen? Quina diferència hi ha entre saber quelcom i creurequelcom? És el mateix saber que estar-ne segur? (Podeu respondre cadapregunta separadament, o bé per mitjà d'una sola exposició.) [3 punts]

OPCIÓ B

Llegiu les pautes de reflexió següents:

La vida humana es caracteritza perquè constantment hem de prendre decisions i actuar. L'ésserhumà és un animal que actua, és a dir, un animal que delibera i decideix. En alguns terrenys icircumstàncies, la presa de decisions és relativament senzilla (per exemple, agafar o no elparaigua en funció de la previsió meteorològica). En el terreny de l'acció moral, però, escollirquè cal fer pot constituir un veritable repte. L'acció moral està orientada per l'assoliment d'unideal: allò que considerem la vida bona. Decidir i actuar en aquest terreny significa, doncs,apropar-se més o menys a aquest ideal. Moltes vegades no sabem què cal fer perquè cap de lesopcions és prou clara; d'altres, tot i que és clara quina és l'opció millor, no trobem prou raonsper dur-la a la pràctica.

Els humans de totes les èpoques hem tingut la necessitat d'ordenar el terreny de l'acció morali hem cercat principis, guies d'actuació i raons per orientar-nos i justificar les nostres opcions.Així, alguns han vist en l'imperi de la llei el fonament de la deliberació i l'acció moral; d’altres,en el caràcter sagrat dels principis que, des del seu punt de vista, la sustenten o en la sevacondició de principis naturals i universals, etc. Una teoria ètica és un conjunt coherent i globalde respostes argumentades a les principals qüestions morals i ètiques que ens plantegem elshumans. Les teories ètiques responen a qüestions com aquestes: què és una acció correcta?; enquè es fonamenta la seva correcció?; fins a quin punt les accions correctes són una formad'obligació moral?... Hi ha diverses teories ètiques i, per tant, diverses respostes a les preguntessobre el bé i la vida bona.

Tenint en compte tot això, oferiu una caracterització suficient d’almenys dues teoriesètiques (materials o formals, teleològiques o deontològiques, autònomes oheterònomes...) i contesteu, des del punt de vista de cadascuna d'elles, la qüestiósegüent:

Com podem orientar la vida pràctica?

1. Feu primer un guió o esquema de les idees que desenvolupareu. [2 punts]

2. Desenvolupeu el tema segons el guió previ. (Procureu que la vostra exposició siguiclara i coherent. Plantegeu primer el problema, presenteu almenys dues propostesde solució i caracteritzeu-les. Si ho considereu adient, aporteu també el vostre puntde vista i argumenteu-lo.) [5 punts]

3. Contesteu les preguntes següents: si la vida moral consisteix en un seguit decontínues preses de decisió, pot qualificar-se de moral o immoral la conducta d'unhome sotmès a xantatge, a tortura, a depressió? Per què? Passa el mateix si elsubjecte està compromès per un jurament? Per què? [3 punts]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

del

CO

U i

de le

s P

AA

UD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 4 PAAU. LOGSE FILOSOFIA

Escolliu una de les dues opcions.

OPCIÓ A

Llegiu el text següent de Martin Gardner (n. 1914) i contesteu les preguntesplantejades a continuació.

«Com que tot el nostre coneixement del món i dels altres prové de la informació que es filtradins la nostra consciència a través dels nostres sentits, no hi ha cap manera definitiva de refutarel solipsisme*. Per definitiva entenc una manera estrictament lògica. No hi ha cap maneradefinitiva de refutar una cosa si no és recorrent a la lògica pura o a la matemàtica, i fins i toten aquests àmbits res no es refuta si no és d'acord amb unes regles i uns axiomes acceptatsconvencionalment. Accepteu els axiomes i les regles de la geometria euclidiana i podreurefutar l'afirmació que diu que els angles interiors d'un triangle sumen més de 180 graus. Però,malgrat aquesta irrefutabilitat en sentit estricte, cap filòsof sensat no ha estat mai solipsista. Perquè?»

Martin GARDNER, Els perquès d'un escriba filòsof (1983)

* Solipsisme: creença segons la qual només existeixo jo; tota la resta no és més querepresentacions de la meva ment.

1. Per quina raó creu l'autor que no es pot refutar definitivament el solipsisme?Expliqueu on resideix la força de l'argument. [2 punts]

2. Segons l'autor, només hi ha una manera definitiva de refutar (i se suposa quetambé de demostrar) una afirmació: la lògica (o la matemàtica). Per què? Creieuque hi ha altres formes de demostració definitiva? Justifiqueu la resposta. [2 punts]

3. L'autor, però, afegeix que ni en el cas de la refutació lògica, aquesta és definitivade manera absoluta: per què? (Fixeu-vos en l'exemple que posa.) [1 punt]

4. El text acaba amb una pregunta. Intenteu de respondre-la vosaltres (us podeureferir a arguments de filòsofs que conegueu). [2 punts]

5. Drets adquirits i drets naturals. [3 punts]a) Quina diferència hi ha entre els drets adquirits i els drets naturals? b) On es fonamenta cadascun d'ells? c) Per què a la pràctica els segons estan supeditats als primers? Expliqueu-ho

amb algun exemple.

OPCIÓ B

Llegiu els textos següents i contesteu les qüestions subsegüents:

«Tots els homes neixen ignorants de les causes de les coses, i tots els homes tenen la tendènciaa cercar allò que els és útil, i en són conscients, d'això. De la qual cosa se segueix, en primerlloc, que els homes s'imaginen ser lliures, atès que són conscients dels seus desigs i del seuapetit, i ni somiant pensen en les causes que els disposen a tendir i desitjar, perquè les ignoren.Se segueix, en segon lloc, que els homes actuen sempre moguts per la utilitat cap a la qualtendeixen.»

Baruch ESPINOSA, Ètica (1677)

«La idea de llibertat consisteix en la idea de la potència que té qualsevol agent de fer o deixarde fer una acció particular, segons la determinació o el pensament de la seva ment, la qual triauna cosa o l'altra; però si no és dins la potència de l'agent triar una d'aquestes coses, no existeixllibertat, i aquest agent està sota una necessitat.»

John LOCKE, Assaig sobre l'enteniment humà (1690)

1. Identifiqueu les idees centrals de cada text. [2 punts]

2. Contesteu les qüestions següents: [3 punts]

a) Des del punt de vista de l'autor del primer text, som els humans veritablementlliures o només es tracta d'una aparença? Per què?

b) Què ens determina a actuar, segons l'autor del primer text? I des del punt devista de l'autor del segon text? En què es diferencien els seus respectiusplantejaments?

c) Tenint en compte les idees del segon text, en què consisteix l'acció lliure?

3. Planifiqueu i desenvolupeu la qüestió següent: [5 punts]

Naturalesa i límits de l’acció humana lliure

a) En primer lloc, confeccioneu un guió o esquema dels aspectes i punts de vistaque penseu tractar en el desenvolupament de la qüestió proposada. [1 punt]

b) A continuació, desenvolupeu el vostre guió en les seves línies expositives iargumentatives més importants, tot procurant fer-hi aparèixer algunes de lesidees dels textos proposats més amunt i també la vostra opinió i algun exempleque ajudi a justificar-la. [4 punts]