DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 2017 «» diari ebre · 2017-02-09 · diari ebre DIVENDRES 10 DE FEBRER...

«»«»«»

diari ebrediariDIVENDRES 10 DE FEBRER DE 2017 núm. 848

15.000EXEMPLARS

www.mesebre.cat

El Parlament dóna llum verda a la vegueria del Penedès i serà la vuitena dins de la futura divisió territorial prevista a Catalunya

La vegueria del Penedès, aprovada aquesta setmana, serà lavuitena en el marc de la nova distribució territorial deCatalunya. Les Terres de l’Ebre en són una d’aquestes vuit. Aixímateix, també aquesta setmana, es coneixia oficialment queTortosa disposarà d’una oficina de l’Agència Tributària. I elsecretari d'Hisenda, el rapitenc Lluís Salvadó, informava que lanova oficina respon al seu desig de que l’Agència tingui dele-gació a cadascuna de les 8 vegueries. Per tant, la vegueriaebrenca pot estar més a prop. P3

La vegueria, més a prop?

Avui és notícia

TortosaArriba la III FiraTortosaAntic, des d’avuii fins diumenge.

P4

ActualitatPorts i Deltebre signenun conveni perimpulsar l’embarcador.

P6

ActualitatInauguració oficial dela Penya Lo NàsticTerres de l’Ebre.

P11IMATGE: ANA BALART AIXENDRI

DIVENDRES 10DE FEBRERDE 20172

diarimésebre

www.mesebre.catwww.mesebre.catOPINIÓ

mésmésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Direcció:Isabel Carrasco

Direcció de continguts i redacció:Michel Viñas

Premsa:Maria Parra

Disseny i maquetacióJesús Ruiz

Versió ‘on line’:Dani Mayandia

COL·LABORADORS

Edward CarterSergi Queral

Joaquin CelmaRosa Vandellós Lleixà

EbreDroneAna BalartSalva Balart

Publicitat:[email protected]

610 20 33 25Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

Mitjans Grup Més Ebre:Canal terres de L’Ebre

(Canal 34 TDT)

C/ Cervantes, 1343500 - Tortosa (TARRAGONA)

Tel.: 877 180 170www.mesebre.cat

L’opinió del diari queda reflectidaexclusivament a través de l’edito-rial. Els articles de la secció d’o-pinió expressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa seus

necessàriament.ELS ARTICLES ANÒNIMS NO

SERAN PUBLICATS A MÉS EBRE

15.000 exemplars

Cooperatives i mútues, benestar per al segle XXI

COM ELS CATALANS VAM CONSTRUIR UN ESTAT DE BENESTAR

Al llarg del, temps, la dependència d’un estatque no és el nostre, i que sempre ens ha estathostil, ens ha obligat a espavilar-nos com apaís. La societat civil catalana ha hagut degenerar institucions i projectes que probable-ment haurien correspost a un estat propi. Aixòés particularment evident en l’àmbit dels ser-veis socials i del benestar. Sense els recursosd’un estat, el país ha hagut de construir xarxesde solidaritat pròpies d’una societat moderna idisposada a encarar els reptes del futur. Però aquest model popular i català vapatir la greu garrotada de 1939.La industrialització de Catalunya, a partir de la dècada de 1830, va generar unasocietat essencialment diferent, i amb necessitats pròpies. L’Estat espanyol, ine-ficient i centrat en un model econòmic antic, es va revelar incapaç d’atendre lesnoves demandes socials. En aquest context, els sindicats obrers i també altres ins-titucions socials van haver de construir una mena d’estat del benestar a l’ombra.Una de les primeres funcions dels sindicats contemporanis va ser la creació demutualitats, o entitats d’ajuda mútua, destinades a ajudar els seus socis en casde malaltia, atur o altres necessitats. Ja a mitjan segle XIX, es van estendre lescooperatives de consum, que pretenien fer accessibles a la classe obrera un grannombre de productes. En els anys següents, també van aparèixer les cooperati-ves de producció, que alguns sectors llibertaris van veure com una alternativa alcapitalisme. A les cooperatives, tots els socis en són accionistes i, doncs, en sónalhora treballadors i empresaris. L’escassa aposta per l’escola per part de l’Estatliberal espanyol va convertir l’analfabetisme en un mal crònic. Això explica l’e-norme difusió de l’escola religiosa i de les escoles privades a Catalunya. Tambédes del moviment obrer es va intentar respondre a aquesta situació amb la for-mació d’acadèmies i d’ateneus, on els treballadors i treballadores podien estudiardesprés de les llargues jornades laborals. Per una via similar, la classe obrera vapoder accedir a l’assistència mèdica mitjançant la creació de mútues. Aquest vaser el cas de la Quinta de Salut l’Aliança, una cooperativa sanitària creada el1904 i que els anys següents es va estendre àmpliament. La previsió de la velle-sa, i el foment de l’estalvi entre la classe treballadora van ser un dels motius dela creació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, també el 1904.L’entitat, liderada per l’advocat catalanista Francesc Moragas, va néixer desprésde les dues vagues generals de 1901 i 1902, i pretenia garantir un futur digne ales famílies obreres. L’obtenció de les primeres cotes d’autogovern, amb laMancomunitat de Catalunya (1914-1924) va permetre eixamplar l’economia iels serveis socials. La Generalitat republicana (1931-1939) va fer un salt extraor-dinari en aquest terreny. Durant la II República, el regidor d’ERC a Barcelona RocBoronat va crear l’Associació de Cecs de Catalunya i el cupó dels cecs, que vapermetre garantir una vida digna als discapacitats visuals i a altres col·lectiushistòricament marginats. Tot aquell teixit social es va esfondrar amb la desfetade 1939. Algunes entitats van ser dissoltes, altres van patir la depuració dels seusdirectius i associats, molts dels quals van haver d’optar per l’exili. Les associacionsque van sobreviure van haver de modificar substancialment el seu sistema defuncionament i les seves actuacions. En aquell context, el monopoli de la caritatexercit per l’Auxilio Social de Falange Espanyola va manifestar de nou la incapa-citat de l’Estat espanyol per generar una xarxa social eficaç. Tampoc el model deseguretat social sorgit de l’Estat totalitari no va resondre a les autèntiques neces-sitats socials. Avui que estem construint la República Catalana, com a estat sociali de dret, és bo que reprenguem la nostra tradició com a base per encarar unfutur que volem equitatiu i just.

Agustí Alcoberro, professor d’Història a la Universitat de Barcelona, exdirectordel Museu d’Història de Catalunya

Esquerra al govern,Palau de Justícia a

Tortosa

OPINIÓ

Esquerra Republicana de Catalunya ha fet una aposta d’àm-bit de país en formar part del Govern de la Generalitat, ambl’objectiu de portar-nos a la República catalana, però senseoblidar mai la governança en les eines que fins ara disposem.ERC de Tortosa vam apostar formar part del govern de la ciu-tat amb l’objectiu de col·laborar a fer un nou país i una millorciutat per viure-hi. Vam «signar» un contracte amb la ciuta-dania per impulsar millores en diversos àmbits. Aquests dies,s’ha renovat l’asfalt dels carrers Comerç, Pina i Amor, al barride Ferreries, i al barri del Temple, els carrers de Bernat deVillamarí, Adrià d’Utrech i Vergès i Pauli. En total, s’han asfal-tat 10.000 m2 de superfície per valor de 114.000 €. Som aprop de la meitat de la legislatura i ja estem complint o en viesd’acomplir 10 dels 12 compromisos establerts: pressupostosparticipatius, millora de carrers i voreres, nova piscina de 25 x20 de gestió pública (ja licitada), reforma integral del Pont del’Estat, programa d’aliments frescos (tiquet fresc), millora del’accés a l’Hospital Verge de la Cinta, rebaixa del preu del busurbà, nou paquet turístic en la recuperació del Llaüt, il·lumi-nació de la Suda, Catedral i Palau Episcopal.La conjunció de la presència d’ERC al govern del país i al dela ciutat de Tortosa, juntament amb CiU, ha propiciat que lasetmana passada l’honorable conseller Carles Mundó anun-ciés a la nostra ciutat la construcció del nou “pol judicial deTortosa” al carrer de la Mercè, de manera que la ciutatdoblarà l’espai actual per a usos judicials. El nou equipamenttindrà una superfície útil de 3.300 m2, distribuïts en una plan-ta baixa i tres plantes d’alçada. Les obres del nou Palau deJustícia de Tortosa començaran abans de l’estiu i entrarà enfuncionament el 2019, costarà 6 milions d’euros. Aquesta haestat una reivindicació de fa anys i que ara es convertirà enuna realitat. És per això que he titulat aquest article “ERC algovern, Palau de Justícia a Tortosa”.

Josep Felip Monclús i BenetRegidor i portaveu del grup municipal d’ERC a Tortosa

EditorialXeic! Ja som ebrencs!

Per fi l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'organisme en què resideix l'autoritat lingüística del català, ha aprovat la incorporació de la paraula 'ebrenc' enel seu diccionari normatiu de llengua catalana. Fa uns dos anys, La Fira del Llibre Ebrenc, amb el suport de diversos filòlegs del territori, trametia una petició formal a l'Institut d'Estudis Catalans per-què inclogués al seu 'Diccionari de la llengua catalana' la paraula ebrenc. Tot tractant-se d'un mot molt utilitzat en l'àmbit oral i escrit a les Terres del'Ebre, no figurava encara al diccionari normatiu de la màxima autoritat lingüística del català. Per què? Perquè els diccionaris generals no inclouen totsels gentilicis. En el cas català, l'IEC només inclou els referents a comarques, capitals de comarca, ciutats amb pes històric i ciutats majors de 50.000 habi-tants...

El president del ConsellComarcal del Baix Ebre,Daniel Andreu, i el directorde la Unidad de Negociode Repsol Espanya,Manuel A. González, hansignat un conveni decol·laboració mitjançant elqual l'empresa energèticaaporta 24.500 euros per finançar el Servei de TransportAdaptat (TAD) que presta la institució comarcal. Des de l'any2011, Repsol col·labora econòmicament cada exercici enaquesta iniciativa assistencial que beneficia més d'un centenarde persones a la comarca.

Repsol aporta 24.500 euros per a laprestació del Servei de Transport

Adaptat al Baix Ebre

DIVENDRES 10 DE FEBRERDE 2017

diarimésebreTERRES DE L’EBRE3www.mesebre.cat

FOTO: MES EBRE «»«»

El Parlament dóna llum verda a lavegueria del Penedès

En la divisió territorial catalana pendent d’aplicar i que contempla la vegueria ebrenca

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) disposarà d'una nova oficina territorial a Tortosa. La nova seu serà una deles quinze que l'ATC obrirà durant els propers mesos arreu de la geografia catalana, en el marc del desplegamentterritorial de l'Agència. Les noves dependències de l'ATC a la capital del Baix Ebre, que s'ubicaran a RamblaCatalunya número 91, comptaran amb 225 metres quadrats i onze treballadors, que se sumaran a la plantilla del'ATC. El desplegament de l'oficina s'ha tractat en una reunió entre el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, i l'alcaldede Tortosa, Ferran Bel (a la imatge). La voluntat del Govern és, d'una banda, implantar un nou model territorial del'ATC, basat en una xarxa d'oficines pròpies preparades per prestar els mateixos serveis a tots els ciutadans deCatalunya, en especial als de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i el Montsià; i, de l'altra, desenvolupar totesles funcions tributàries que li permet l'actual marc competencial i preparar els fonaments de la futura hisenda cata-lana. A més de Tortosa, els altres municipis que tindran una oficina de l'ATC és Barcelona, Terrassa, Sabadell,Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Mataró, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, la Bisbalde l'Empordà, Figueres, Reus i la Seu d'Urgell. A més hi ha les actuals seus de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

L'Agència Tributària de Catalunya disposarà d'una nova oficina a Tortosa

El ple del Parlament haaprovat la Proposició dellei d’adaptació de la Lleide vegueries per incorpo-rar la del Penedès a ladivisió territorial catalanaaprovada el 2010 i queestà pendent d’aplicar. Laproposició, que tambéincorpora la inclusió de lanova comarca delMoianès a la vegueria dela Catalunya central, l’ha-vien presentat JxSí, PSC,CSQP i CUP i en el debatfinal a la Cambra catalanaha rebut els vots favora-bles d’aquestes forma-cions i en contra de C’s iPPC. La vegueria delPenedès inclourà lescomarques de l’Alt

Penedès, el Baix Penedès,el Garraf i l’Anoia, aexcepció de vuit municipisd’aquesta comarca. Ambaquesta seran vuit lesvegueries que conforma-ran la divisió territorialcatalana que es va apro-var el 2010 però que estàpendent d’aplicar ja queel 2011 es va ajornar laconstitució a l’esperad’una modificació de lanormativa estatal per fer-la efectiva.Tot i l’aprovació perreconèixer el Penedèscom a vegueria, el desple-gament de la nova divisióterritorial continua enpausa. L’any 2011, elParlament va aprovar

ajornar la constitució deles vegueries i la creaciódels consells correspo-nents mentre no es modi-fiqui la norma espanyolaper poder canviar elslímits marcats històrica-ment per les províncies.Tot i això, amb el reconei-xement de la vuitenavegueria, la futura divisióterritorial catalana estariaconformada perBarcelona, Girona, Lleida,el Camp de Tarragona, lesTerres de l’Ebre, l’AltPirineu, la CatalunyaCentral i el Penedès. La nova vegueria penede-senca, però, queda pen-dent de disposar d’unaregulació pròpia que en

determini, entre altresqüestions, quina en seràla capital i on s’ubicarà elConsell de Vegueria. Enaquesta situació també estroben l’Alt Pirineu, laCatalunya Central i elPenedès, mentre queBarcelona, Girona, Lleida,el Camp de Tarragona i lesTerres de l’Ebre ja tenenestipulat que els consellsveguerials s’ubicaran a lesactuals capitals de provín-cia i a Tortosa, respectiva-ment.La divisió territorial ambles Vegueries torna a estarcandent. Amb la inclusiódel Penedés, la seua cons-titució definitiva podriaestar més a prop.

Amb el reconeixement de la vuitena vegueria, la futura divisió territorial catalanaestaria conformada per: Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre,

Alt Pirineu, Catalunya Central i Penedès. Ja falta menys.

Estarà operativa al setembre i serà una de les quinze que s'obriran per tot Catalunya, en el marcdel desplegament territorial que estableix l’Agència per constituir la futura hisenda catalana

Salvadó: “la meua voluntat és que l’Agència

Tributària es desplegui sobre un mapa de

8 vegueries, i no de províncies. I que cada

vegueria tingui la seua delegació”

L'exalcalde d'Amposta no podiacobrar dietes per duplicat

Informes municipals demanats pel jutge ‘ho certifiquen’

L'exalcalde d'Ampostaper CiU, Manel Ferré,investigat judicialment pelsuposat cobrament frau-dulent de 23.630 euros endietes duplicades, nopodia percebre aquestesdespeses de l'Ajuntamental mateix temps que lescobrava o tenia pagadesper altres organismespúblics en els quals parti-cipava. Segons l’ACN, elsinformes sol·licitats aintervenció i secretariamunicipals pel jutjatnúmero 2 d'Amposta cer-tifiquen que Ferré noméstenia dret a indemnitzacions pels viatges exclusivamenten l'exercici del càrrec municipal. Bona part de les dietesduplicades carregades a l'Ajuntament havien estat jafinançades pel Consorci de Salut i Social de Catalunya(CSC). Ferré, que encara presideix l'organisme, mai hoha fet representant o delegat per l'Ajuntament. El titulardel jutjat número 2 d'Amposta continua investigant elcas de les dietes i indemnitzacions cobrades per Ferréentre els anys 2011 i 2014 a partir de les noves dadesque aporten els informes requerits a l'Ajuntament.L'estudi detallat efectuat per la Divisió d'InvestigacióCriminal dels Mossos d'Esquadra va xifrar en 23.630euros les dietes pagades dos o tres cops per diferentsorganismes en els quals participava.


diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»«»

EN UN MINUT

*TORTOSA s'ha incorpo-rat al cicle Òpera aCatalunya, del que ja for-men part deu teatres detot el país, i oferirà pro-gramació estable d'òperaa partir d'aquesta tempo-rada. Enguany, l’AuditoriFelip Pedrell ha programatl'òpera Cosi fan tutte, deW.A. Mozart, per a l’1 denovembre.

*TORTOSA: finalitza l'as-faltat d'una desena decarrers: Comerç, Pina,Amor, Vergès Paulí, Adriàd'Utrech i Bernat deVillamarí, i parcial en qua-tre carrers més: Arnes,Migdia, Elcano i RamblaFerran d'Aragó. Els tre-balls han tingut un cost de114.380 euros.

*LA SEU DEL MUSEU DETORTOSA suma un noupavelló rehabilitat -elnúmero 15-, que des d'a-questa mateixa setmanaacull els serveis tècnicsmunicipals de Cultura.

* DEL 27 DE FEBRER AL 2DE MARÇ se celebra aBarcelona una nova ediciódel Mobile WorldCongress. Per facilitar eltrajecte fins a Barcelona,enguany, per primeravegada, s'hi podrà anaramb bus, amb l’empresaHIFE, des diversos puntsde les Terres de l'Ebre.

*UN INCENDI va calcinarunes 6 hectàrees de vege-tació forestal a Tortosa, alBarranc dels Caputxins.L’avís es va produir a dosquarts de dotze de la nitde diumenge i va estarcontrolat en unes hores,tot i les dificultats produi-des pel fort vent.

*EL DEPARTAMENT DETERRITORI I SOSTENIBI-LITAT ha iniciat la licitacióde les obres de millora delferm de l'autovia C-42 aTortosa per un import deprop de 450.000 euros. Espreveu que els treballscomencin l'estiu vinent,amb un termini d'execu-ció de dos mesos. El tramon s'actuarà té una longi-tud d'1,3 quilòmetres idiscorre entre la rotondad'accés al pont delMil·lenari i la situada a lazona del Temple.

*A CEL OBERT: una ins-tal.lació del Festival, del’octubre passat, guanyaun premi nacional.

Més notícies

El Consorci d'Aigües de Tarragona ha fet balanç de l'any 2016, aquest dimecres, des de laCambra de Comerç de Tortosa. Segons l’ACN, els municipis ebrencs i el Camp de Tarragona ques'abasteixen de la interconnexió d'aigua de l'Ebre que gestiona el Consorci d'Aigües deTarragona (CAT) han augmentat els consums gairebé un 5%, durant el 2016. L'augment demés de 7'5 punts en el consum de les indústries i la recuperació, en els últims cinc anys, de xifresglobals similars a les de l'any 2007, ha estat valorat pels gerents del CAT com a clars indicadorsde "creixement econòmic". D’altra banda, el consorci també ha participant en projectes d'investigació i recerca entre elsquals destaca l'Ebro-Admiclim, destinat a la mitigació dels efectes del canvi climàtic al delta del'Ebre, que va començar el 2015 i acaba el juny del 2018. El projecte, liderat per l'IRTA, supo-sa una possibilitat per al CAT per trobar una gestió alternativa als fangs que es produeixen a laplanta de l'Ampolla, entre 1.200 i 1.500 tones cada anys de residus. "Ens ajudaria a donar sor-tida a un procés intern de la planta però podria ser un pilot per solucionar la subsidència iregressió del Delta. La nostra intenció és retornar al Delta el residus que agafem en la captacióde l'aigua dels canals". A la imatge, el president del CAT, Albert Abelló, i el gerent del consor-ci, Josep Xavier Pujol. Foto: ACN.

Mitigar la regressió del deltaEl CAT treballa en un projecte de retorn de sediments naturals

Durant el ple ordinàridel mes de febrer deTortosa es va viure unanova picabaralla entregovern i oposició. Larecollida de brossa, unpla de xoc per al centrei nucli històric, l'impulsdel mercat municipal ola millora de l'enllume-nat a l'entrada deTortosa van centrar eldebat. Segons informaebredigital.cat, la ten-sió va estar present desdel primer moment amb les demandes dels cap de l'oposició, Enric Roig, portaveudel PSC, i Jordi Jorda, portaveu de Movem Tortosa. Els socialistes es van queixar dela manca d''enllumenat públic en algunes zones de la ciutat i els ecosocialistes vanlamentar i es van mostrar preocupats pel tancament d'algunes de les parades delMercat Municipal.Amb tot, l'equip de govern no va aprovar cap de les vuit propostes dels grups de l'o-posició. La majoria de regidors van rebutjar les mocions del grup municipal del PPsobre la creació d'una comissió de seguiment dels contractes municipals externalit-zats i d'obertura d'una línia d'atenció ciutadana al Whatsapp. Tampoc van prosperarles de Movem Tortosa d'impulsar un pla de xoc per millorar al Centre-Nucli Antic id'impuls al Mercat de Tortosa: ni les del PSC demanant millorar la il·luminació de laplaça del Temple i de la plaça dels Sindicats, i d'adhesió a l'"ArtNoveauEuropeanRoute. De la mateixa forma, no van prosperar les de la CUP-AEdemanant la incorporació de clàusules socials en la contractació de l'Administraciópública local i per millorar la recollida de la brossa.

Des d’avui i fins diumenge, el Pavelló Firal de Tortosaacollirà la tercera edició de Tortosantic, la FiraDescarregada d'Antiguitats. Aquesta fira, la més impor-tant pel que fa al món de les antiguitats i la brocante-ria de les comarques de Tarragona, assoleix enguany laxifra de 25 expositors, amb un total aproximat de12.500 articles a la venda. A la fira s'hi podran trobarllibres, mobles, quadres, col·leccionisme militar, làmpa-des, porcellana, escultura, amb una gran disparitat deprocedències donat que s'hi poden trobar expositorscatalans, de la resta de l'Estat espanyol, Anglaterra iFrança. El regidor de Fires de l'Ajuntament de Tortosa,Emili Lehmann, ha presentat aquesta edició acompan-yat per membres de l'equip organitzador.Tortosantic tindrà un preu d'entrada de 3 euros

Nova picabaralla entre govern ioposició al ple de Tortosa

L’equip de govern no va aprovar cap de les 8 propostes de l’oposició

Arriba la III FiraDescarregada d'Antiguitats

TortosaAntic

L'Ajuntament de Tortosa ha obert el termini perdemanar subvencions a la rehabilitació d'edificis delcentre històric de la ciutat. Poden acollir-s'hi propie-taris o comunitats de propietaris. Les actuacions quepoden ser objecte d'ajuda són: -rehabilitació defaçanes: 50% del cost de l'obra amb un màxim de4.000 euros. -rehabilitació de cobertes: 50% delcost de l'obra amb un màxim de 3.000 euros. -ins-tal·lacions d'elements comuns dels edificis: 50% delcost de l'obra amb un màxim de 1.500 euros. -accési mobilitat: 50% de l'obra amb un màxim de 3.000euros. El termini per presentar sol·licituds finalitza el30 de setembre de 2017.

Subvencions per a larehabilitació del centre històric

L’Ajuntament de Tortosa obre el termini

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha anunciat aquest dimarts l'imminent inici de les obresde construcció d'un nou aparcament en superfície, al costat de la plaça del Bimil·lenari,que serà gratuït per als usuaris de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC). El nou pàrquing, de 118 places, està promogut pel Departament de Territori iSostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i es complementa amb un bus llançadora-que va entrar en vigor el setembre passat- destinat a reforçar l'accessibilitat al centrehospitalari, afavorir el desplaçament en transport públic i descongestionar de vehiclesl'entorn de l'hospital.En el Ple ordinari d'aquest dilluns, l'Ajuntament de Tortosa ha aprovat la preceptivamodificació de l'ordenança municipal de circulació per tal que el nou aparcament puguiser operatiu una vegada finalitzada la seva construcció, que té un termini d'execució detres mesos.

Inici imminent de les obres de construcció d’un nou aparcament gratuït a Tortosa

Per a usuaris de l'Hospital Verge de la Cinta

DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 2017 5TERRES DE L’EBREwww.mesebre.catdiarimés

ebre

«» «»

EN UN MINUT

*LLUÍS SOLER, alcaldede Deltebre, va informarque l’ajuntament delte-brenc farà tot el possibleper agilitzar els tràmitsadministratius per al dra-gatge de la bocana deldelta: “ho fem de bongust però també tenimclar que és una actuacióde la que se’n beneficia-ran municipis veïns i laresponsabilitat social queagafa l’Ajuntament ésmés excessiva del que litocaria a un normaldegut a que les adminis-tracions que correspon-dria no fan el que han defer”.

* AJORNADA l’aprova-ció de l’impost nuclearfins el dia 8 de març apetició de dos grups par-lamentaris, el PSC iCiutadans, perquè elConsell de GarantiesEstatutàries elabore undictamen sobre la llei depressupostos.

*ENRIC ROIG I FRAN-CESC MIRÓ, candidats al'executiva del PSC aTortosa i Amposta.

Més notícies

El conductor del bus sinistrat a Freginals, accident on van perdre la vi-da tretze estudiants d'Erasmus, va declarar davant del jutge d'Instrucciónúmero 3 d'Amposta que va perdre el control del vehicle però que no vatenir consciència d'adormir-se o de fatigar-se en el moment de l'accident.El xofer, que només va contestar les preguntes del seu advocat, SergiAtienza, va assegurar que ni estava cansat ni es trobava malament. El pe-ritatge dels Mossos d'Esquadra ja havia acreditat que havia descansat eltemps que li pertocava, que tampoc havia pres alcohol o drogues, i queno estava manipulant cap aparell tecnològic. Per aquests motius, la de-fensa del xofer tornarà a demanar el sobreseïment de la causa però nodescarta que se citin nous testimonis a declarar. El conductor va poder ac-cedir i sortir dels jutjats d'Amposta esquivant els mitjans de comunicació.

«Se’m va descontrolar el vehicleperò no em vaig adormir»

Pallarès valora la posada en marxa de l’Euromed

Declaració al jutge del conductor de l’autocar de Freginals

Des de l’Ebre fins a Tarragona i Barcelona

Advocats del cas Freginals entrant als Jutjats d'Amposta amb el propietari de l'empresa de l'autocar sinistrat

El delegat del Govern, Xavier Pallarès(a la imatge), valora molt positiva-ment la posada en marxa definitiva-ment del servei d’Euromed, des de lesTerres de l’Ebre fins a Tarragona iBarcelona, “gràcies a l’aportació totalde 2 milions d’euros anuals, que per-met bonificar els bitllets, a l’esperaque el Ministeri de Foment finalitzi lesobres de la doble via entre Vandellòs iTarragona”. En aquest sentit, el dele-gat del Govern destaca que “hemcomplert amb el compromís de millo-rar el servei de trens i, continuarem treballant en aquesta línia,per atendre amb serveis de qualitat a la nostra ciutadania”. Peraixò, Xavier Pallarès reclama ara al Govern de l’Estat espanyol que“executi d’una vegada per totes les infraestructures del Corredordel Mediterrani per tal que la línia ferroviària de l’Ebre a Barcelonatingui les condicions adients per a un bon servei, sinó malaurada-ment tots els nostres esforços seran inútils”. Així mateix, reclamaque “facin el mateix que hem fet per a què els usuaris ebrencspuguin arribar també al País Valencià, ja que només està a lesseues mans poder millorar el servei i demostrar que també treba-lla pels ciutadans ebrencs”. Des d’aquest 5 de febrer, els usuarisebrencs poden viatjar fins a Tarragona amb Euromed i amb elpreu del bitllet senzill bonificat, de 7 euros, com el dels trensRegionals. El temps de trajecte entre l’Aldea i Tarragona és de 45minuts.

Lluita contra el caragol poma

D’altra banda, Agricultura ha abonat 842.289 euros per l’execu-ció d’un projecte de lluita contra el caragol poma. El pagamentd’aquest ajut és el primer d’un programa que serà quinquennal,que té previst destinar fins a 5 ME per actuacions anuals.


diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»

Més de 1.000 persones participaranen la Rua del Carnaval

De Deltebre

L’Ajuntament de La Ra pita ha adjudicat les obres d’instal·lacio de l’equipament audio-visual i les graderies del futur Auditori Municipal Sixto Mir, per un import total de432.831 euros. Concretament, l’equipament audiovisual inclou els sistemes d’a udio,vídeo, il·luminacio i meca nics, amb un pressupost d’adjudicacio de 176.055 euros(IVA inclos) i se’n fara ca rrec l’empresa Vitel SA, mentre que el contracte d’instal·laciode les graderies s’ha adjudicat a l’empresa Talleres Palau Tordera SA, per 256.776euros (IVA inclos). Després de reactivar i enllestir la construccio d’aquesta obra, s’inicia així la fase finald’aquest emblema tic i esperat equipament, amb la previsio que pugui entrar en ser-vei enguany.Amb aquestes adjudicacions de l’equipament interior, es dotara a aquest edifici cul-tural dels complements necessaris per tal que ofereixi la versatilitat necessa ria per aldesenvolupament dels diversos usos previstos.

L'Àrea d'Investigació Criminal de les Terres del'Ebre va detenir el passat dimecres 1 de febrertres homes relacionats amb l'organització crimi-nal d'àmbit internacional desmantellada el pas-sat mes d'octubre en un operatiu a les platgesdel delta de l'Ebre. Tal com informa l’ACN, sóntres homes, dos d'ells de nacionalitat espanyo-la i un marroquina, d'entre 45 i 34 anys i veïnsd'Esplugues de Llobregat, Vallirana, i Deltebre. El mateix dia, els Mossos d'Esquadra van feruna entrada i registre en un locutori de Valliranaon treballava un dels detinguts. Segons hainformat la Policia, les detencions estan relacionades amb el dispositiu de salut públicaque mig centenar d'agents van fer el passat 2 d'octubre a les platges de la desembo-cadura del delta de l'Ebre. L'operatiu es va saldar amb la detenció d'una vintena de per-sones que integraven una organització criminal que traficava amb haixix. En el dispo-sitiu es van intervenir uns 2.600 quilos de droga.

Després de l’exit de l’any passat, el carnaval torna a Deltebre el cap de setmana del18 i 19 de febrer sota el lema de “¡Viva la Pepa!”. Dos dies que comptaran amb unprograma complet d’activitats en el qual destaca, una vegada me s, la Rua que esrealitzara pels carrers del municipi.A hores d’ara, la Rua compta amb 27 comparses inscrites i, en total, es calcula queparticiparan mes de 1.000 persones. Per a l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, aquestfet mostra que “estem davant d’una celebracio que no només es consolida, sinoque agafa forca i pren rellevància de manera que volem que esdevingui un referenta tot el territori”.Està previst que la Rua comenci a les 17 hores del dissabte dia 18 a la cruïlla entrel’avinguda Assumpcio i el carrer Robert Graupera, i finalitzi el seu recorregut, a par-tir de les 18.15 hores, a la placa Vint de Maig on es continuara la festa amb el lliu-rament de premis i música.En tot cas, la programacio també compta amb altres activitats. De fet, el carnavalcomencarà el dissabte dia 18 pel matí, al Recinte Firal, amb la segona edicio delCarnaval Caní amb la col·laboracio de l’associacio DeltaRescat. A la tarda, es cele-brara la Rua i, ja per la nit, la festa jove que enguany s’ha traslladat a la discotecaMuum i que tindra com a temàtica principal “El Bosc Encantat”. Cal dir que aques-ta tematica ha estat escollida per la ciutadania a trave s de la plana web del’Ajuntament.

La Ràpita adjudica la instal·lacio del’equipament audiovisual i les graderies

Els Mossos detenen tres persones mésrelacionades amb l'organització criminal

Desmantellada al delta de l'Ebre

De l’Auditori Municipal

S’han adjudicat les obres per la instal.lació de l’equipament

audiovisual i les graderies per un import de 432.831 euros

Les detencions estan relacionades amb el dispositiu de

salut pública que es va fer el passat dia 2 d’octubre

El gerent de Ports de laGeneralitat, Joan PereGómez i Comes, i l’alcalde deDeltebre, Lluís Soler, van sig-nar un conveni de cooperacióper potenciar l’ús de l’embar-cador de Deltebre. L’objectiués impulsar la façana fluvialde Deltebre i promoure noususos a l’embarcador quepotenciïn el turisme, la pràc-tica d’esports nàutics i dina-mitzin econòmicament elmunicipi i el territori. LluísSoler va destacar que “unade les prioritats de l’equip degovern és obrir el municipi al riu de manera que s’impulsin totes aquelles activitatsesportives i/o d’oci que caminin en aquesta línia i que generin valor afegit en el marcd’un atractiu de primer ordre”.Així mateix, el gerent de Ports, acompanyat de la regidora de Promoció Econòmica del’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, Àngels Garriga, va visitar l’embarcador fluvial deS. Jaume després de la reforma duta a terme.

Ports i Deltebre signen un conveni perimpulsar l'embarcador fluvial

El gerent de Ports visita també Sant Jaume, un cop acabades les reformes

Presentació dels cartells i la programació del Carnaval de Deltebre. Fase final a les obres de l’Auditori rapitenc.

El gerent de Ports de la Generalitat i l'alcalde de Deltebre, LluísSoler, a l'embarcador de Deltebre.

Foto: Imatge d’arxiu

DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 2017 7PUBLICITATwww.mesebre.catdiarimés

ebre

DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 20178 www.mesebre.catTERRES DE L’EBREdiarimésebre

«»«»

EN UN MINUT

*SALUT està treballanten la creació d'una novaxarxa hospitalària de lesTerres de l'Ebre. El conse-ller Antoni Comín haexplicat que tots els hos-pitals públics ebrencs (elstres de Tortosa, i elscomarcals d'Amposta iMóra d'Ebre) s'han d'in-cloure en aquesta xarxaamb l'objectiu.

*MÓRA LA NOVA: se-gon any del Mosset amboli, tapes on l'oli d'olivaserà el producte estrella. Totes aquestes tapesaniràn acompanyades decervesa vi o agua, i esvendran al preu de 3Euros, als establimentscol.laboradors. Fins diumenge.

*MÓRA D’EBRE: l’Ajunta-tament crearà una àreade pícnic i un circuit salu-dable a l'illa de Saurí: unaintervenció molt orgànicai poc agressiva, sensegairebé afectació de l’en-torn natural de l'indret.

Més notícies

'L'Autèntic' és des d’ara elvi oficial que representaràl'Ajuntament de Gandesaen els actes protocol·laris. Estracta d'un vi elaborat ambgarnatxa blanca, la varietatmés emblemàtica de la ciu-tat i de la Terra Alta, proce-dent de vinyes velles, demés de noranta anys, de lafinca de l'Escola Agrària dela ciutat . Tots els elementsque envolten este vi "sóngandesans al cent percent", tal com ha fet notar Antoni Cutrona, director de l'Escola Agrària.

'L'Autèntic', el vi que represental'Ajuntament de Gandesa

En els actes protocol.laris L’Ajuntament d’Ascó va tancar elProcés Participatiu que va engegar elmes de novembre passat a partir delqual es va donar la veu al municipidavant la pròxima construcció d’uncomplex lúdic i esportiu. Durant el queha durat la consulta els ciutadans hanpogut donar la seva opinió i manifestarel que millorarien de l’estudi d’inten-cions que havia encarregat l’equip degovern. Des de quan es va iniciar elprocés participatiu fins ara l’equip degovern ha estat estudiant i analitzanttotes les aportacions que es van rebre,ja sigui a través de la web de l’Ajuntament i de les sessions de treball que es van fera l’Ajuntament. Durant la sessió de retorn, reunió a la qual es va tornar a convocar alsciutadans, es va informar dels canvis que són viables incloure en el projecte definitiu.

Ascó tanca el Procés ParticipatiuVa donar la veu al municipi per la construcció d’un complex lúdic i esportiu

El Govern negocia ambErcros per garantir quela planta de fosfat bicàl-cic que té a Flix, amb 45treballadors, puguimantenir l'activitat apartir de l'any vinent.Segons l’ACN, així hoha anunciat aquestdimecres al Parlamentel conseller d'Empresa iConeixement, JordiBaiget, en resposta adiverses preguntesplantejades per la dipu-tada de Catalunya Síque Es Pot, HortènsiaGrau, sobre el futur del'activitat de la compan-yia al municipi desprésde l'anunci de tancar la producció de clor a finals d'any. El conseller ha precisat queles converses inclouen Covestro, proveïdora d'àcid clorhídric per a la planta de Flix,així com Timab Ibèrica, l'empresa per a la qual Ercros produeix fosfat bicàlcic en règimde maquila.D’altra banda, el conseller ha lamentat l'existència de "més dificultats de les previs-tes", especialment, per part de l'Estat. Concretament, ha recordat el cas d'un projec-te d'inversió en bateries elèctriques que no va prosperar gràcies "a tot el suport queel govern espanyol vol donar al cotxe elèctric, que és nul i amb tots els obstacles"."Això també perjudica determinats negocis de la Ribera d'Ebre", ha tancat.

Negociacions amb Ercros per conservarla producció de fosfat bicàlcic a Flix

45 treballadors podrien mantenir l’activitat

Horta de Sant Joan s’incorpora al projecte Viles Floridesque promou la Confederació d’Horticultura Ornamentalde Catalunya (CHOC) i que distingeix els municipis quetreballen per la transformació dels seus espais públics através de l’enjardinament i la millora dels espais verds. Elmunicipi hortolà es converteix en el primer municipi dela Terra Alta en adherir-se a Viles Florides i en el vuitè atota la província. L'Ajuntament d’Horta de Sant Joanaposta pel moviment Viles Florides en la seva línia decontinuar fent créixer els atractius turístics del municipi ala vegada que continuar apostant pel verd dins del poblei els seus voltants. “Volem acostar veïns i visitants a lanatura que ens envolta i al seu vincle amb la història delpoble però de manera respectuosa, sostenible i didàcti-ca”. Foto: ebredigital.cat

Horta de Sant Joan obté ladistinció de Vila FloridaÉs el primer municipi terraltí en tenir-la


diarimésebreTERRES DE L’EBRE9www.mesebre.cat

«»

EN UN MINUT

*LA GENERALITAT licitales obres d'una rotonda ala TV-3454 a Deltebre perun import d'1,3 MEUR.L’actuació que té com aobjectiu millorar la segu-retat viària en l'encreua-ment d'aquesta carreteraamb la TV-3451.

*L'ACA (AgènciaCatalana de l’Aigua)actua en més de 20 tramsde llera de Tarragona iTerres de l'Ebre amb unainversió global superiorals 168.400 euros.

*EL CONSELL COMAR-CAL DEL BAIX EBRE inicia30 plus, un programa perreinserir al món laboral 20aturats majors de 30anys.

*PAÜLS ja té cobertura3G (tercera generació detransmissió de veu idades) gràcies a les inver-sions que ha realitzatl'empresa Telefònica almunicipi per subsanaraquest dèficit de teleco-municacions.

Mésnotícies

Aquest dilluns un autocar amb regidors i alcaldes de la Federació de l’Ebre d’EsquerraRepublicana de Catalunya es va desplaçar fins a Barcelona per donar suport als encausatspel 9-N. El president de la Federació i alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va afirmar que‘hem vingut a fer suport als encausats perquè aquest judici no és només a tres integrantsdel Govern sinó que és un judici als més de 2 milions i mig de persones que van anar avotar el 9-N, i a també a tot un país’. El president canareu va qualificar ‘d’increïble quees vulgui sotmetre al codi penal el fet de posar les urnes, i una vegada més es demostrala perversió del sistema al qual ens té sotmesos el govern espanyol’. A la concentració deBarcelona van assistir els alcaldes d’Amposta, Alcanar, l’Ametlla, l’Aldea, Roquetes,Campredó, Paüls, el Perelló i Benissanet; i l’alcaldessa de Garcia; acompanyats de regidorsrepublicans d’Ulldecona, Xerta, Tortosa, La Sénia, l’Aldea, Amposta, Roquetes i Flix, i dela regidora canareva i presidenta del Consell Comarcal del Montsià, Carme Navarro. Amés es va comptar amb la presència dels Directors dels Serveis Territorials de laGeneralitat a l’Ebre de Salut; Treball, Afers Socials i Família; Joventut; i Agricultura,Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Montserrat: «el judici pel 9-N és un judici a tot un país»Suport de la Federació de l’Ebre d’ERC als encausats pel 9-N

En l’acte de dilluns a Barcelona, per donar suport alsencausats pel 9-N, també va haver-hi una nodrida repre-sentació del PDECat ebrenc. Mònica sales, la presidenta,manifestava que “hem vingut gent de moltes poblacionsebrenques per defensar la democràcia i defensar a ArturMas, Rigau i Ortega, que són del nostre equip, però nonomés estem aquí perquè ho siguin, és un dia per estarunits perquè quan la justícia i la politica s’entrellacen i vanen contra de Catalunya, hem de manifestar-nos lluitant enla mateixa direcció”. A més dels càrrecs polítics de les Terres de l’Ebre, dillunstambé s’hi van desplaçar dos autobusos organitzats perla delegació ebrenca de l’Assemblea Nacional Catalana,afegint-se a la gent que va viatjar fins a Barcelona ambvehicles particulars.

«Defensar Catalunya iestar units per fer-ho

Representació del PDECAT ebrenc a Barcelona

Representants de la Federació de l’Ebre d’ERC a Barcelona, dilluns.

Operació de la Guàrdia Civil contral’empresa de Deltebre Angulas iMariscos Roset. Diversos agents vanestar escorcollar la seu durant tot eldivendres passat. Segons fonts poli-cials, l’operació seria d’abast interna-cional. En plena temporada, s’investi-garia si part de les angules que comer-cialitzen serien de procedència il·legal.Imatge: ebredigital.cat.

Operació policial a la seu d'Angulas Roset

Investigació per si es comercialitza amb angules de procedència il.legalL'Ajuntament d'Alcanar continua fomentant l’ocupa-ció amb la incorporació de 13 persones a la BrigadaMunicipal. Aquest 2017 el consistori ha endegat la IIedició del Programa de Col.laboració Social i s’ha aco-llit al Programa Treball i Formació del SOC, mitjançantel Consell Comarcal del Montsià. L'objectiu del consis-tori amb aquests programes és, d'una banda, fomen-tar l'ocupació i la formació de persones del municipi i,de l’altra, reforçar les tasques desenvolupades pel per-sonal de la Brigada Municipal d’Obres i Serveis. Aquestes iniciatives també són unamesura pal·liativa davant la impossibilitat legal del consistori d'augmentar la partidapressupostària destinada a la plantilla de personal.

Alcanar incorpora 13 persones a la BrigadaPer a fomentar l’ocupació


diarimésebre

www.mesebre.catOPINIÓ

«»

L'europeïtzació horària a CatalunyaREFORMA HORÀRIA

Segons recull la Proposicióde Llei de reforma horàriaels horaris escolars a partirdel curs 2018-2019 serande 08:00 a 16:00 hores,amb un temps per menjarcompactat entre les 12.00 iles 14.00 hores. El texttambé recomana que lesactivitats extraescolarssiguin entre les 16.00 i les19.00 hores, mentre que lesuniversitats concentrarienl'horari lectiu entre les 8.00i les 19.00, en lloc d'acabara les 21.00 hores.Es tracta d'un procés deconcertació amb els agentssocials, econòmics, institu-cionals i experts de sisgrans sectors (treball, edu-cació, administració, cultu-ra i oci, comerç i consum imobilitat). Segons recull laProposició de Llei de refor-ma horària els horaris esco-lars a partir del curs 2018-2019 seran de 08:00 a16:00 hores, amb un tempsper menjar compactat entreles 12.00 i les 14.00 hores.El text també recomana queles activitats extraescolarssiguin entre les 16.00 i les19.00 hores, mentre que lesuniversitats concentrarienl'horari lectiu entre les 8.00i les 19.00, en lloc d'acabara les 21.00 hores.Es tracta d'un procés deconcertació amb els agentssocials, econòmics, institu-cionals i experts de sisgrans sectors (treball, edu-cació, administració, cultu-ra i oci, comerç i consum imobilitat).

Parlem amb AraceliSubirats, directora del’Escola Ramón y Cajald'Ulldecona.

ME: El vostre centre ja vainiciar al mes de setembrela reforma horària. Quinessón les valoracions?Araceli Subirats: En principiel projecte s’està desenvo-lupant d’acord amb la pla-nificació presentada alDepartament d’Ensenyament.L’aplicació de la jornadacontinuada al nostre centrees basa en tres eixos fona-mentals: el marc horari lec-

tiu, el manteniment delmenjador escolar i la possi-bilitat de realització d’activi-tats extraescolars per a totl’alumnat. En relació al pri-mer punt, que és l’aspecteen què en tenim la respon-sabilitat exclusiva, hem tin-gut en compte, a l’hora dedistribuir les hores, d’incor-porar espais que faciliten lamotivació de l’alumnat ique per una altra banda,propicien la incorporació demetodologies més compe-tencials i participatives perpart de l’alumnat. Al finaldel 1r trimestre n’hem fetuna valoració a nivell declaustre i hi hem incorporatalgunes modificacions tot imantenir la idea i objectiusplanificats. Quant al menja-dor escolar, vam tenir moltclar, des del primermoment, que era una einanecessària com a servei pera les famílies que per motiuslaborals el necessiten i per agarantir, en altres casos, eldinar per a alumnes defamílies més desafavorides.El menjador continuadonant el seu servei amb unnombre considerable d’a-lumnes que en són usuarishabituals o esporàdics. Pelque fa a les activitats extra-escolars, amb la col·labora-ció de l’AMPA, l’ajunta-ment i les diferents entitatsdel municipi, hem aconse-guit que la majoria d’alum-nes, ens referim a l’alumnatmés gran de Cicle Mitjà i deCicle Superior, tinguen l’o-portunitat de fer algunaactivitat extraescolar durantla setmana. Al 3r trimestredel curs escolar demanaremla valoració de les famíliesen relació a la implementa-ció de la jornada continua-da.ME: L'objectiu d'aquestareforma horària seriaavançar les hores dels

menjars i del somni ambuns horaris laborals flexi-bles que permetin, perexemple, que els parespuguin recollir als fills a lasortida de l'escola.AS: Estic d’acord ambaquest objectiu, tot i queara encara no és possibleperquè no tots els sectors,educatius i laborals, podenavançar en la mateixa línia.Tot i així, la implementacióde la jornada continuada alnostre centre i a d’altresd’arreu de Catalunya va enaquesta línia i pot aportarelements per a la reflexió il’orientació de la reformahorària. Per algun lloc calcomençar; en aquest cass’ha començat per algunscentres educatius i com aelement de la comunitateducativa i local, ha d’influirnecessàriament en la presade decisions en aquest pro-jecte global de la reformahorària.ME: Està previst que la ini-ciativa es posi en marxa alcomençament del cursescolar que començarà elsetembre del 2018, peròvosaltres formeu part de laprova pilot que ja s'ha ini-ciat. Quins són els canvismés importants que heudut a terme?AS: L’organització lectiva ino lectiva. Què volem diramb això? En principi, elcanvi més important és laconcentració de les cinchores lectives de l’alumnat,

amb l’horari de 9.00 h a14.00 h. A partir d’aquí,volíem garantir que aquestaestructura no provoqués enl’alumnat més fatiga i des-motivació, per la qual cosavam planificar unes activi-tats, tant a Educació Infantilcom a Educació primària,per a propiciar aquestamotivació i interès a la fran-ja final del matí. Per unaaltra banda, hem volgutaprofitar aquesta oportuni-tat que ens ofereix la jorna-da continuada per a apro-fundir en aquells aspectesmetodològics que incidei-xen favorablement en elprocés d’aprenentatge delsxiquets i xiquetes. Aquesthorari ha requerit tambésituar en un lloc preferentl’esmorzar que es fa a casa ia l’escola. En relació a lesreunions de treball de l’e-quip de mestres, la reorga-nització actual ha afavoritl’optimització d’aquestsespais de trobada bàsics peral bon funcionament delcentre. En el mateix sentit,hem avançat també les reu-nions del Consell Escolarper tal d’adequar-les a lafilosofia en què estàemmarcat el projecte. Unaltre aspecte que voldríemdestacar és que aquest pro-jecte ens ha ajudat a apro-fundir en la relació i coordi-nació de tota la comunitateducativa: Departamentd’Ensenyament, AMPA,ajuntament d’Ulldecona ibarris, entitats del municipi iconsell comarcal. ME: Fa anys l'escola acaba-va a les 19 hores, desprésva acabar a les 18 hores itambé a les 17 hores. I arahi ha una tendència cadacop més gran a finalitzar ales 16.00/16.30. Ara seràdefinitiu?AS: Quan des de diferentssectors i administracions es

comença a plantejar laqüestió i s’inicia un debatsocial, és senyal que algunacosa s’està movent. La rea-litat d’avui en dia té altresnecessitats: el ritme de vidade la societat actual reque-reix aturar-se i apostar permés dedicació a la família, ales amistats, als altres endefinitiva, i també méstemps a nivell individual. I siaixò es refereix als adults,podem escriure-ho ambmajúscules per als nois inoies, xiquets i xiquetes:temps per a l’educació for-mal, temps per a l’educacióen el lleure i temps per alcreixement en família. Lajornada continuada a l’en-senyament i la reformahorària com a projecte glo-bal pot facilitar avançar enaquest sentit.ME: Comparant els nostresinfants amb els d'altrespaïsos de la unió europeasembla que passen massahores fora de casa. Parlemde com coordinar l'horarilectiu i l'extralectiu?AS: És evident que un pro-jecte d’aquestes caracterís-tiques requereix una coor-dinació de les activitats lec-tives i no lectives i, per tant,una coordinació de tota lacomunitat educativa. Lafranja horària d’inici de lesactivitats extraescolars s’haestablert entre totes lesparts implicades: escola,famílies, administracions ientitats. S’ha editat, a més amés, un llibret amb la infor-mació necessària de totesles activitats que s’ofereixenal municipi en horari no lec-tiu per tal de facilitar a lesfamílies l’organització deltemps de lleure dels seusfills i filles. Aquesta planifi-cació garanteix també l’o-bertura del centre com aespai d’ús social de lacomunitat amb la realitza-ció d’activitats de lleure pera l’alumnat i de formacióper a les famílies i personesadultes.ME: Sembla que la novajornada escolar permetria,entre d'altres, un estalvi dela despesa escolar, méstemps pels deures i lesactivitats extraescolars amés de reduir la fatiga delsestudiants. És així?AS: En el primer punt sobrela despesa escolar, jo discre-

paria una mica. Més qued’estalvi de la despesa joparlaria de redistribució od’optimització. Ha de conti-nuar havent-hi menjadorescolar i per tant bequesmenjador; hi ha d’havertransport escolar per a l’a-lumnat que viu als barris oen llocs disseminats, l’esco-la estarà unes hores obertadesprés de les activitats lec-tives... Per tant, possible-ment la despesa general noserà menor però ambaquest nou enfocament espodran distribuir els recur-sos d’una manera diferentper tal de cobrir d’altresnecessitats encaminades amillorar les oportunitatsdels nostres jóvens iavançar cap a l’equitat. Larealització d’aquest horaricontinuat permet escurçarla jornada dels nostresxiquets i xiquetes i, a més amés dels aspectes comen-tats anteriorment, guanyartemps per al descans perso-nal.ME: Aquesta reforma per-metria també al professo-rat tenir més temps per a laformació?AS: Evidentment. Ara elscursos que es fan dins delPla de Formació de Zonas’inicien, en general, a partirde les 17.30 h que és quanja tots els centres han aca-bat la jornada lectiva.De la mateixa manera quehem comentat amb l’alum-nat, si s’avancés l’hora d’ini-ci d’aquestes activitats, elsmestres també tindrien lapossibilitat de formar-seamb un horari que perme-tria al mateix temps la con-ciliació de la vida laboral ifamiliar.ME: Podria la reformahorària fomentar la com-petència entre les escolesconcertades, públiques oprivades?AS: Si està ben pensada, nohauria de ser així. Perquècom a projecte global ja hecomentat abans que té encompte l’horari lectiu i nolectiu, amb la inclusió delservei de menjador i lesactivitats extraescolars, fetque implica la col·laboracióde tota la comunitat educa-tiva en la seua organitzaciói cerca de recursos per aportar-la a terme.

ACTUALITAT

Escola Ramón y Cajal d'UlldeconaAQUESTA SETMANA


diarimésebreESPORTS11www.mesebre.cat

FOTO SaRa ESTalElla

Per pujar, el Tortosa segueix movent fitxa i segueix amb latònica de fitxar jugadors de Tarragona, els últims Ike,Romera, Escuté, i ara Giralte, exjugador del Vilanova, queel tenia gairebé lligat el Valls però va acabar preferint elTortosa. Mentrestant Xavi Anell i Aleix Salvadó, tot i queara no juguen cap dels dos, van haver de fer les maletes.També ha mogut fitxa el Valls que es va reforçar amb Jusii Miranda. I els nostres representants: Batea, Ulldecona i laCava van veure com se'ls presentava el panorama i primervan cessar als seus entrenadors i després van arribar elsreforços. A Batea nou fitxatge de Borrull, ex Jesús i Mariai Rapitenca; a Ulldecona el defensa Correnti i el davanterOriol que de moment no ha marcat. I la Cava, minvadad’efectius per les nombroses lesions, van haver d’arribar 5fitxatges: Padillo, Lasaosa, Guillem, Sergi Curto i Brayan. Mantenir-se o aconseguir l'ascens, a la Segona catalana, téun preu molt alt. La paciència dels directius sempre és limi-tada i es va comprovar en les dues últimes temporades aTortosa, amb els cessament de Nando i Dani Sereno. I siÀngel Garcia no tingués a Virgili potser estaria cessattambé. Mantenir-se en aquesta categoria no és fàcil, i ésque hi ha equips molt competitius. La meva pregunta és:¿val la pena fer tants fitxatges, tants moviments d'entre-nadors i pagar per alguns jugadors xifres importants? Undels jugadors millor pagats, d'un dels equips que ha fitxatdarrerament, a sobre diu que només pot entrenar un copper setmana...una Segona catalana que hi ha pressió pelsdescensos, poden ser-ne 5. Una barbaritat per a una cate-goria de 18 equips. L'ideal serien 20 equips i no hi hauriatanta pressió. Tenim 7 representants i sols tres estan tran-quils: Amposta, Camarles i Gandesa, els altres quatre estanen un neguit, tres per salvar-se i un per ascendir. Jo sócpositiu i crec que el Tortosa serà el campio i el Batea,Ulldecona i la Cava es mantindran.

Fa 20 anys tenir un mòbil era un luxe. N’hihavien pocs. Recordo que per a parlar amb elsentrenadors i presidents els havies de trucar altelefon de casa i a l’hora de dinar. En aquellaèpoca, quan algú (directiu, entrenador o aficio-nat) es molestava per una publicació feta al diari o per un co-mentari a la televisió, tenia dos opcions. O bé et trucava a laredacció o bé t’esperava al final del partit al camp i et feia en-trar en una sala per ‘arreglar-ho’. Jo parlo per la meua expe-riència. De tancaments dins d’un vestidor n’he viscut diver-sos. Però tot es solucionava, amb més alteració o menys, caraa cara, mirant els ulls. Amb els anys van arribar els mòbils i llavors els missatges

de text. D’aquesta forma, les queixes també es modernitza-ven i ja es canalitzaven per aquí. Més tard, ja en dates ac-tuals, hem conegut el sistema més modern: el what. Un graninvent, per comunicar-te. I còmode. Però també és la mane-ra més directa de queixar-te. I d’amagar-te. És simplementfer un ‘cliquet’ al mòbil i ja està. Pots amenaçar, desacredi-tar...i quedar-te tan ample. Jo en rebo més d’un, d’aquestamena. Si voleu la meua opinió, no és la forma correcta permanifestar-se. I recomano estar preparat per quan arribenaquesta classe de missatges. El millor és no posar-te a l’alça-da i no contestar-los.

D’un sms a un whatsapp

L’opinió de Joaquin Celma.

La 2a catalana pot tenir unpreu molt alt

L’Ascó va guanyar el Sant-feliuenc (3-2) i segueixquart, a 4 punts del cinquè.Toledo va revolucionar elpartit a la represa. En 8 mi-nuts, Bertomeu i ell, amb 2gols, van decidir. Es va patiral final, amb 3-2, però novavictòria i diumenge visita alcamp de l’Europa.

Ahir dijous va tenir lloc la inauguració de la Penya Lo Nàstic Terres de l’Ebre, al seu local so-cial, Tradicionarius Tortosa. Diversos jugadors de la primera plantilla del Nàstic així com direc-tius i el seu president van estar-hi en un acte al que van assistir membres de la Penya i aficio-nats. Marc Monforte, president de la Penya i entusiasta soci del Nàstic, estava molt satisfet iagraia el suport del club i de Tradicionarius per haver-ho pogut aconseguir.

L’Ascó visital’Europa

Penya Lo Nàstic Terres de l’EbreAHIR DIJOUS ES VA INAUGURAR, A TRADICIONARIUS TORTOSATERCERA DIVISIÓ

President i directius del club grana van estar-hi presents

Virgili, amb tres gols, va rescatar a la represa a l’equip roigiblanc, quan perdia 0-1

El Tortosa segueix líder però pateix per superar un Catllar que va acabar molest

ELS VISITANTS LAMENTEN L’ACTUACIÓ I ACTITUD DE L’ÀRBITRE (4-2)

El Tortosa segueix líder, a 3 punts de l’Amposta i es distanciadel Valls, tercer classificat. Però va haver de patir molt per super-tar un dels cuers, el Catllar. A la represa, Virgili, amb tres gols, varemuntar amb el 3-1. El Catllar, però, va fer el 3-2. Maikel vasentenciar en temps afegit. Els visitants van acabar indignats perl’actuació de l’àrbitre: “no ens va xiular a favor dos penals queho eren i ens va xiular-ne un inexistent en contra que fou el 2-1que ens va desconcertar. I la seua actitud al final del partit no vaser correcta”. Ivan Cristino va rebre un reconeixement per haverfet el gol 4500 en la història del club tortosí.

Minut 91 aCANAL TE

Aquestdiumenge, a les 22.30h, en directe, MINUT91, a Canal Terres del’Ebre. Convidats:

JOSEP BERTOMEU(Camarles); ANTONFLORES (S. Jaume) iBLAI FABREGAT

(Pinell)

La Rapitenca rebrà diu-menge el San Cristobal(12h). En la jornada pas-sada va perdre al camp dellíder, el Balaguer (3-2), ones va trencar la ratxa de sisjornades. El Balaguer vadecidir a la segona meitat,amb el 3-1, però un grangol de Marqués, que vafer els dos, des del mig delcamp, va donar incertesafins el final. La Rapitencaha impugnat el partit perpossible alineació indegu-da del Balaguer. D’altrabanda, Àlex Borrull hacausat baixa. Va demanar-la i ha fitxat pel Batea.

UE RAPITENCA

Impugnació delpartit a Balaguer

Dani Iniesta ja juga a les illes Canàries

VA MARXAR PER TEMES PROFESSIONALS

Dani Iniesta, fins ara alMasdenverge, va marxar aCanàries per motius profes-sionals i, allí, a més de tre-ballar, seguirà jugant. Hafitxat per la UD Orotava.

Ernest Cid, a Puerto Rico

EBRENCS PEL MÓN

El jove entrenador pla-ner, Ernest Cid, ha marxata Puerto Rico a la DavidVilla Academy, projecteen el que hi treballen méstècnics ebrencs.

Cristino, gol 4500.Àlex Borrull marxa al Batea.

Ahir va fer-se la inauguració de la nova penya del Nàstic, a l’Ebre, a Tradicionarius Tortosa.

DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 201714 www.mesebre.catESPORTSdiarimésebre

«»«»

Vaig dir la setmana passada que el Valls podia perdre a La Cava i així vaser. I no només ha perdut aquest partit, sinó també opcions de l'ascens,ara en mans de Tortosa i Amposta. Perquè el Valls sigui campió, hauria deguanyar gairebé tots els partits i que el Tortosa en pergués 4. Ho veig difí-cil i més perquè el Valls té la pressió de no poder perdre un partit més.L'equip d'Àngel Garcia no convenç però guanya i és líder. El Catllar vadonar molta guerra. El 45% dels gols del Tortosa són de Virgili. La següentjornada partit trampa a Vendrell. Isaac ja comença a tocar bé les tecles ala Cava i ara ja somien en quedar entre els sis primers.Impressionant Camarles: 11 partits invicte en camp contrari, està gairebésalvat i porta 12 jornades sense perdre. ¿A que esperen per a renovar aXavi Cid?. El Batea, després de sis jornades, va guanyar un partit, amb unAgus que torna a estar en gran forma: en 4 jornades,6 gols. Dilla porta 4jornades marcant i diumenge ho va fer davant d'un Ulldecona que tot il'arribada del crac Oriol no fa gols. Penso que era més efectiu Amado.

JOAQUIN CELMA

El Camarles continua progressant. Va guanyar a Torre-dembarra en un partit que fins els darrers minuts va estarobert. Segons el tècnic Xavi Cid, “sabíem que el Torredem-barra estava en un bon moment. Nosaltres vam sortir re-plegats i buscant la contra. Ells, amb el 0-0, van reclamarun penal de Leon, però l’àrbitre, que estava molt a prop,no el va xiular. Posteriorment, ens vam avançar amb un gold’Edgar, després d’una centrada de Raúl per banda dreta.Amb el 0-1, vam tenir un parell de situacions clares, en ac-cions Carles i de Ferreres. Però cal dir que el Torredemba-rra ens va apretar amb un Ismail molt ràpid i hàbil. Ens vanpressionar, canviant el sistema de joc. Vam rectificar al des-cans i a la represa vam sortir força bé i vam tenir diversesocasions per marcar. No vam fer-lo i ells van reaccionar ivan disposar de les seues possibilitats, que va evitar Aitor.Amb el 0-1, el resultat era incert. Després, amb els canvis,vam tenir més frescura i al final vam sentenciar amb golsd’Edgar i de Víctor de falta. Victòria un xic inflada, peròmerescuda. Molt content de l’equip”. Rosales, Cristian iSergi eren baixa. Els camarlencs segueixen invictes fora.

Un Camarles imparable goleja a Torredembarra

12 JORNADES SENSE PERDRE. ÉS SISÈ (0-3)

La Cava va sumar tres punts d'or amb un gran gol de Bra-yan, culminant una contra extraordinària a la segona meitat.Partit marcat per un vent huracanat que va condicionar. Elslocals agafen aire amb dos triomfs seguits mentre que el Vallsveu frenada la seua ratxa i es distancia dels dos primers. Isa-ac Fernández, tècnic de la Cava, estava molt satisfet per lavictòria: “l’equip la mereixia i també l’afició”. El tècnic afegiaque “el vent va fer molt difícil poder jugar. A la primera mei-tat, el Valls el va tenir a favor i va crear diverses possibilitatsper marcar. Però ens vam defensar bé així com a la segona,quan el teníem nosaltres. Penso que, després del partit del’Amposta, quan també va fer molt de vent, teníem la lliçóben apresa i vam adaptar-nos millor. Arran d’un contraatacmolt ben elaborat, Guillem Navarro va assistir a Bryant que vadefinir amb qualitat. Vam saber defensar el gol i, tot i que elValls va disposar de la darrera opció per empatar, vam treba-llar força bé per obtenir una victòria molt important, en totsels aspectes”. La Cava, que segueix amb baixes, s’allunya dela zona de descens amb dues victòries seguides. I demà visitael Reddis, que està en dinàmica negativa.

Bryan, amb un gran gol, decideixuna gran victòria de la Cava

CONTRA EL VALLS, AMB VENT HURACANAT (1-0)

L’Amposta va guanyar al camp de la Riera (0-2) i es manté ferm en la segona plaça, a trespunts del líder, i incrementant la distància respecte el Valls, tercer classificat. Una victòria, pertant, amb més valor. El triomf es va articular a la segona meitat, amb els gols de Quim i d’Eu-dal. Un pas endavant i bona reacció després de l’empat a casa de la jornada anterior.Del partit a la Riera Albert Company, tècnic de l’Amposta, deia que “fou força complicat

davant d’un rival que té jugadors amb experiència, i en un dia en què feia molt de vent. Par-tit controlat a la primera meitat, quan vam tenir la pilota i el rival va haver de fer un desgastconsiderable per aquest motiu”. A la represa, segons Albert, “vam aprofitar una errada seuaper fer el 0-1 i això ens va refermar la bona feina. Penso que ells van acusar el desgast delprimer temps. Van tenir una opció però nosaltres vam sentenciar amb el 0-2, tenint altres op-cions. La veritat és que fou una victòria molt treballada i em quedo amb la serietat amb quèva jugar l’equip, sent pràctic i resolutiu en una jornada en què havíem de ser-ho amb el fortvent que feia i contra un rival que, tot i estar a la parta baixa, disposa de jugadors amb ex-periència per aquesta categoria. Hem de seguir i ja pensar en el proper partit, sobre tot hemde mantenir la bona línia de treball i l’actitud amb la que es treballa. Estic molt satisfet de l’e-quip”.

L’Amposta no perd pistonadaVA GUANYAR A LA RIERA I ES MANTÉ FERM, A TRES PUNTS DEL LÍDER

El Roquetenc va guanyar l'Ampolla i es recupera després de tres derrotes seguides (2-0). L'Ampolla, per la seua part, amb la derrota, veu frenada la progressió per aproxi-mar-se al líder. El partit va ser molt igualat al primer temps quan l'Ampolla va tenir dificultats perquè el Roquetenc va robar-li la pilota i va gaudir de més possessió. Per aixòl'Ampolla no es va trobar còmode. Van haver-hi poques opcions, durant el primer acte. Els locals van tenir la més clara després d'una jugada elaborada i que Ivan va culmi-nar-la amb una rematada que va sortir per sobre el travesser. L'Ampolla, en el primer periode, va reclamar dos penals, a Gallego. A la represa, els ampolleros van sortir ambconvicció i van fer un pas avant. Van gaudir d'un parell d'aproximacions. No obstant, qui es va avançar en el marcador fou el Roquetenc amb un penal molt protestat pelsvisitants. Aleix va transformar-lo. Amb l'1-0, el partit va ser elèctric. El Roquetenc, ben posat en defensa, va fer contraatacacs per sentenciar. L'Ampolla, assumint riscos, vapoder empatar en diverses jugades. Al final, contra local i rematada de Marc Alegre, sentenciant amb el 2-0. L'Ampolla va intentar-ho, però va topar amb els pals.

El Roquetencs’estabilitza,guanyantl’Ampolla

El Batea, després de sis derrotes, va explotar golejant el Red-dis (6-1). Un triomf que era necessari i que, a més, per la forma,l’impulsa a la taula. Enric, Agustí (2), Vilanova (2) i Gustavo, ambun gran gol des del mig del camp, van marcar. L’afició, desprésde diverses decepcions seguides, va tornar a disfrutar. El Bateas’ha reforçat amb la incorporació d’Àlex Borrull, de la Rapitenca.Un bon reforç que apuntalarà el sistema defensiu. Sergi Navarro deia que “ens va sortir un partit molt complet,

l’equip va competir de la forma que ha de fer-ho. I davant d’unrival que és un bon equip, tot i que és cert que tenia baixes. Elsvam pressionar dalt, tancant el seu joc interior, i fent-ho ambmolta intensitat. Això els va obligar a jugar directe i per això ellsno es van trobar còmodes. A més del treball, vam estar incisius iefectius cara el gol i això va refermar el bon partit que vam fer,ampliant la golejada a la segona meitat. Triomf que ens feia fal-ta, molt important pels jugadors per la moral i també per l’aficióque ajuda molt quan juguem a casa. I per la directiva que treba-lla i posa molt d’interés”. El Batea té un altre partit clau diumen-ge, per sortir de la parta baixa: visita el camp del Salou, cuer delgrup.

El Batea incorpora a Àlex Borrull,jugador de la Rapitenca

AGAFA AIRE AMB LA GOLEJADA AL REDDIS (6-1)

3A. CATALANA. PARTIT VIBRANT I AMB JUGADES POLÈMIQUES. ELS AMPOLLEROS, MOLESTOS AMB L’ÀRBITRE (2-0)

L’Ulldecona va perdre amb el Gandesa (0-2) i no va poder fer bons els darrers empats persortir de la zona compromesa de la taula. Antoni Teixidó, tècnic de l’Ulldecona, manifestavaque “va ser un partit atípic pel vent, però això no és una excusa perquè en feia pels dos equips.Era partit de 0-0 perquè van haver-hi poques opcions, però el Gandesa va saber aprofitar duesconcessions nostres i va marcar els seus gols. Nosaltres vam intentar-ho però no vam podercontra un equip consolidat i que sap el que vol, i que juga còmode per la seua situació. Hemde seguir, conscients que patirem però també mentalitzats de que no defallirem per aconse-guir l’objectiu”. Segons Rafel Navarro, tècnic del Gandesa, “es presentava un partit complicatal camp d’un equip amb possibilitats i que havia tret bons resultats en les darreres jornades. Itambé ho era pel vent que era tan fort que no arribava ni a beneficiar quan aparentment etpodia afavorir. No obstant, destacar que vam adaptar-nos i en una primera meitat sense oca-sions, vam aprofitar la que vam tenir, amb un tret de falta de Gumiel i Dilla va marcar arrandel rebuig del seu porter. A la represa, l’Ulldecona va pressionar i ens va fer treballar molt endefensa. Però vam aguantar i a manca d’un quart vam pressionar dalt una jugada i Cristian vaassolir el 0-2 que ens va donar una victòria treballada i meritòria que ens permet seguir pro-gressant, sumant bons resultats”. El Gandesa ha assolit 10 punts dels darrers 12. És cinquè.

L’Ulldecona no pot enlairar-seEL GANDESA, EN RATXA, S’IMPOSA EN UN PARTIT MARCAT PEL FORT VENT (0-2)

Malgrat el vent, gran partit entres dos aspirants a l'ascens. La Sénia, líder, va vèncer el R. Bítem (2-1) iva fer un gran pas perquè deixa a 8 punts un rival directe, amb el golaverage particular a favor. El Rem.Bítem va començar millor, pressionant dalt i creant-li dificultats a la Sénia en la seua zona de creació. Elsde Bítem es van avançar amb el gran gol de Jota, amb un tret des de fora de l'àrea. Però, amb el 0-1,amb els minuts, la Sénia va anar agafant el control del joc i el R. Bítem va haver de fer un pas enrera. IJoan Zaragoza, amb jugada de Callarisa, empatava. I la Sénia va crèixer. Arran d'una acció d'estratègia,el líder va capgirar el marcador amb rematada al segon pal de Xavi Pomada. Era el 2-1. El R. Bítem vasortir del partit en aquesta fase duel, la darrera del primer temps.A la represa, els locals van jugar més replegats perquè el R. Bítem va sortir a per l'empat, creant diver-ses situacions per poder obtenir-lo. Amb els minuts, el derbi es va travar i els locals, amb espais, tambévan poder sentenciar a la contra, principalment amb una rematada al travesser ja al final. Els de Bítemvan tenir una darrera opció clara d'Àlex Accensi, però no va poder aprofitar-la. Al final, triomf amb do-ble valor de la Sénia que és més líder.

La Sénia fa un gran pas, guanyant el R. Bítem (2-1)

EL LÍDER VA REMUNTAR I ES DISTANCIA D’UN RIVAL DIRECTE QUE DEIXA ARA A 8 PUNTS

Tortosa i Amposta s’hi jugaran la lliga


diarimésebrepublicitat15www.mesebre.cat

«»


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

Cap dels descendits lidera el grupEl més normal és que dels cinc descendits a 3a catalana: Godall, Remolins-Bítem, Ampolla, Alcanar i Catalònia, un d'ells liderés la taula. Però no, són la Sénia i Aldeana elsque trenquen el plantejament. Cop important de la Sénia: últimes 12 jornades, ha aconseguit 33 dels 36 punts possibles. I dels 20 partits jugats, 16 victòries, zero empats inomés quatre derrotes. Darreres tres jornades guanyant per la mínima. Va apretar el Remolins-Bítem però el líder ja comença a tenir la sort del campió. Vaig dir fa moltes set-manes que l’Alcanar té molt difícil l'ascens: ja està a 13 punts del líder. Hauria de guanyar-ho tot i la sénia hauria de perdre quatre partits. A més l’Alcanar té cinc equips persobre. Recordar que el segon classificat pot ascendir automàticament si té mes punts que els segons dels grups 2 i 3 de tercera catalana. Però, de moment, ells tenen avantat-ge. Una temporada més haurem de fer la promoció. Espectacular Sant Jaume a la 2a volta, amb tres partits guanyant. I el Pinell que reacciona i amb Edu Maestre (jugador/entre-nador) ha assolit dues victòries seguides. El Roquetenc va a més. La setmana passada va donar guerra a Alcanar; en aquesta va guanyar a l’Ampolla. L’actuació de l’àrbitre, engeneral, va ser per oblidar. Preocupant Ametlla: 7 últimes jornades i només una victòria. El dia 26 és jornada de descans i es jugarà el partit pendent Godall-Olimpic i gaire-bé segur els ajornat d'aquesta jornada: Corbera-S. Bàrbara i Aldeana-Jesús Catalònia.RAPITENCA: el positiu d'aquest equip és que a casa és l’únic equipinvicte. Diumenge va vendre cara la derrota al camp del lider. L'important és que en guanyar 4 partits estaràsalvat matemàticament.

L’opinió de Joaquin Celma

El Flix, amb qui van debutar Magí (Perelló) i Lendinez, guanyava 2-0 amb gols de Jacob i de Gio.Però Chimeno va remuntar i va empatar als darrers minuts. Segons J. Antoni Rius, tècnic del Flix,“partit marcat pel vent en el que ens vam adaptar i durant 75 minuts vam estar molt ben po-sats. Arran del 2-1, faltant un quart, amb un gol fruit d’una indecisió nostra, ens van entrar elsnervis i la incertesa per la nostra situació. I això va aprofitar-ho l’Alcanar per remuntar. Pel con-junt del partit, estic molt content de la progressió i penso que mereixiem més”. José FernandoMora, tècnic de l’Alcanar, deia que “com tota la jornada, el partit va estar marcat pel vent. El Flixva tenir-lo a favor a la primera meitat i va saber adaptar-se. A nosaltres, ens va costar molt, eracomplicat traure la pilota de darrera. Fruit de la seua empenta, el Flix va recuperar una pilota igran gol de Jacob. L’1-0 feia justicia. Després, poc a poc, ells van baixar la intensitat i van jugarmés replegats. A la represa, el Flix va aprofitar una indecisió nostra i va marcar el 2-0. Vam fercanvis ofensius i amb el vent a favor vam tenir arribades i Chimeno va fer el 2-1. Vam insistir iChimeno va empatar. Meritòria la reacció però empat que no és del tot bo en la nostra lluita”.

L’Alcanar remunta un 2-0 al camp del Flix

3A CATALANA. CHIMENO, AMB DOS GOLS, VA EMPATAR

El Pinell va assolir la segona victòria seguidai s’estabilitza. Va guanyar a Jesús i Maria (2-4)en un partit que va determinar-lo Raül Arroyo,un dels pichichis del grup, amb 4 gols. Des deJ. i Maria es deia que “ens passa cada setmana,generem molt i no rebem premi i el rival, encanvi, aprofita les ocasions. El Pinell va ser moltefectiu”. Des del Pinell es comentava que“vam ser letals al contraatac davant d’un equipjove, lluitador i que va jugar ben posat. L’encerti l’ofici van decidir”. El jugador del Pinell EduMaestre fa funcions també de tècnic. Jordi Ro-ca, per motius personals, no va fitxar.

Raül impulsa el Pinell

4 GOLS, A JESÚS I MARIA (2-4)

Empat que no és satisfactori tenint encompte que els dos equips necessitaven guan-yar per allunyar-se de la zona compromesa.Des de l’Ametlla, es deia que “partit travat enel que vam dominar fins que es va trencar,avançada la represa. Ells van fer el 0-1 de fal-ta i van poder decidir però a darrera hora vamsalvar un punt, que és valuós, amb el gol deRullo”. Des de Vilalba: “no vam jugar gens béfins el minut 70. Posteriorment, Sisco va mar-car el 0-1 i vam fer un pal, i ens van xiular dosfores de joc dubtosos que van evitar ocasions.I a darrera hora ens van empatar. Llàstima”.

Un empat que no satisfà

AMETLLA-VILALBA (1-1)

Joan Subirats, tècnic del Godall, deia que “amb el 0-0 vam es-tar bé i vam tenir ocasions, més que el Sant Jaume. Però arrand’una jugada ens vam quedar protestant una falta no xiulada,van traure ràpid de banda i va arribar el 0-1. I a la represa, ambel 0-2, ja no vam poder reaccionar i el Sant Jaume es va impo-sar”. Segons Xavi Llorach, segon entrenador del Sant Jaume,“vam començar jugant ben posats i ja a la primera meitat, toti jugar en contra de vent, vam fer diverses arribades marcantAgustí el 0-1. També cal dir que ells, amb el 0-0, van crear di-verses situacions de gol que no van aprofitar. A la represa, vamsortir conscients de no confiar-nos, jugant amb molta intensi-tat i vam sentenciar. I vam fer-ho amb els gols de Carlos, Agus-ti i, finalment, Adrià va establir l’1-4”.

El Sant Jaume no perdona

TRIOMF A GODALL (1-4), TERCER SEGUIT

Toni Calafat ha estat baixa del S. Bàrbara. El jugador deia que“la setmana passada ens van comentar que les convocatòries ha-vien de ser de 15 per un tema econòmic quan la plantilla és de21, després del darrer fitxatge. I diumenge no anava convocat.Vaig parlar-ho amb el president perquè entenc que, pel motiu es-mentat, em puc quedar fora de la convocatòria en més ocasions.El club també considera que el meu rendiment ha baixat, un fetamb el que no estic d’acord perquè en les últimes setmanes hemarcat gols. No hi ha cap problema més, el club pren una decisiói, arran d’aquesta, jo també prenc la meua. Hi ha una mica de tot.L’únic que em sap greu és que a l’estiu tenia altres ofertes i emvaig decidir pel S. Bàrbara i ara em trobo amb això”. El partit delSanta a Corbera es va ajornar, així com l’Aldeana-Catalònia.

Toni Calafat causa baixa

DEL SANTA BÀRBARA

El comitè ha tancat el camp al Sant Jaume, després de lesincidències del partit de fa dues jornades contra el Flix. Es lasegona vegada que es tanca el camp santjaumero enaquesta temporada. Des de la UE Sant Jaume s’aclaria que“ja hem parlat de prendre mesures perquè hi ha aficionatsque s’han de conscienciar que estan fent mal al club ambaquests comportaments. I el problema, el dia del Flix, va serno intervenir abans amb els dos aficionats que increpaven aYuri, jugador del Flix. Se’ls hagués hagut de parlar per evi-tar que ho fessin. Es responsabilitat nostra i també, en part,de l’àrbitre. Però nosaltres assumim la nostra perquè això vadesencadenar el que va passar posteriorment. I per duespersones, no ho ha de pagar la resta. No justifiquem resperò entenem que Yuri havia d’estar molest amb el que seli va dir”. El S. Jaume jugarà contra el líder a Camarles.

Es disputarà a Camarles

EL SANT JAUME-LA SÉNIA (DIUMENGE 18.45H)

El Perelló va salvar un punt contra l’Olímpic, en temps afegit (1-1).Un partit en què el vent va condicionar i en el que van haver-hi po-ques opcions. Els locals van reclamar un penal “molt clar” que noes va xiular. Soriano, aprofitant un rebuig després d’una falta queva traure Quim, establia el 0-1. Era el minut 80. El Perelló, que ne-cessitava la victòria per distanciar-se encara més de la part baixa,va insistir i en temps afegit va empatar, amb gol d’Oriol. Molinos, tècnic del Perelló, deia que “tot i el vent, ens vam adap-tar bé i vam dominar en moltes fases del partit. Ells es van avançaren un rebuig d’una falta i nosaltres vam trobar el premi en tempsafegit. Penso que mereixiem la victòria en un partit en què no esva xiular un penal clar a l’àrea visitant”. Paco Muñoz, de l’Olímpic,comentava que “va ser molt complicat per als dos equips jugar pelfort vent. Primera meitat el vam tenir a favor i vam disposar d’unparell d’ocasions, una de Pau, molt clara, i una altra invalidada perun fora de joc inexistent. Ells en van tenir una amb un penal queno fou assenyalat. A la represa, ells van dominar, amb el vent al seufavor, però vam estar força bé en defensa i, a més, ens vamavançar amb el gol de Soriano. Ja en temps afegit, el Perelló vaempatar. Pels mèrits dels dos, en una tarda complicada per jugar,l’empat va ser just”.

El Perelló salva un punt al 93

L’OLIMPIC ES VA AVANÇAR AMB GOL DE SORIANO

El líder Móra la Nova va patir perguanyar un Batea que va vendre moltcara la derrota (3-2). Segons Lizaso,tècnic moranovenc, “partit més com-plicat del que esperàvem. Ens vam po-sar amb el 3-0 però ells van fer el 3-1abans del descans. I a la represa, ensvan marcar el 3-2 i vam patir perquèno vam estar bé, també va ser mèritseu, i, a més, no vam aprofitar les op-cions que vam tenir per a sentenciar. Elmillor, els tres punts. Felicitar al Bateapel partit i al seu tècnic pel planteja-ment. Ens van fer sofrir”.L’Arnes va guanyar al camp de l’E-

bre Escola i segueix segon (0-1). Els ar-nerols van crear moltes opcions de gol,però no van poder marcar fins el minut88 quan el pichichi Raül va transfor-mar un penal que va ser clar. L’Arnes

manté els set punts d’avantatge. L’Amposta B, per la seua banda, va

vèncer el Camarles per 2-1. Els localses van avançar aviat amb el 2-0 però,posteriorment, el partit es va anarigualant i el Camarles va estar més benposat reduint distàncies amb el 2-1.Segons Cristian, tècnic de l’Amposta,“no vam decidir a la primera meitatquan vam poder fer-ho i després vamacabar patint a la represa per no haversentenciat”. A la segona meitat, ambel 2-1, el partit va estar travat. L’Am-posta no va sentenciar i el Camarles,tal com indica el seu mister, Santi Fo-rastero, “vam intentar-ho i vam arris-car però no vam tenir ocasions claresper poder empatar. No obstant tot i laderrota i començar malament, vam ferun bon partit”. El Masdenverge va go-

lejar el Catalònia (1-7) i segueix quart.El Deltebre va perdre a Xerta i s’allun-ya de les primeres places (3-1). SegonsSisco Martí, tècnic del Xerta, “partitmolt marcat pel vent. A la primera partel teníem a favor però no el vam apro-fitar, ja que va ser el Deltebre qui es vaavançar. A la segona, en contra vent,ens vam adaptar millor. Jorge va em-patar i vam insistir i Àngel, amb lacol.laboració del vent que va confon-dre el seu porter, va fer el 2-1. I a fal-ta de cinc minuts, Cristian va marcar el3-1. Ells també van crear opcions queva evitar el nostre porter. Penso queens vam adaptar millor i que, per això,el resultat fou just”. El Xerta és novè,amb 24 punts.

(més informació a la plana següent)

El líder Móra la Nova pateix per guanyar el Batea B

4A CATALANA. L’ARNES NO VA FALLAR


diarimésebreESPORTS17www.mesebre.cat

4A CATALANA. L’ARNES NO VA FALLAR

Partit molt igualat durant els 60 mi-nuts en el que al final, els petits detallsvan decantar la victoria cap a les sant-vicentines. Fou la tercera derrota se-guida de les ampostines que en la pro-pera jornada jugaran contra elCastelldefels. Pel que respecta la lliga catalana

(juv femení), 4a. Jornada de la 2a. Fa-sei quarta derrota: C.H.AMPOSTA 25-26 H.SANT JOAN DESPI

D’altra banda, informar que la Tro-bada Interescolar d’Handbol va representar un gran èxit. En categoria prebenjamí el cam-pió fou el MIQUEL GRANELL i el C.H.AMPOSTA, el subcampió. En categoria benjamí, elguanyador va ser el C.H.AMPOSTA, el segón el CARLES III. En categoria aleví el C.H.AM-POSTA va vèncer a la final el MIQUEL GRANELL.Bona matinal d'handbol on hem vist als futurs cracks de l'handbol del Montsià.

Derrota a S. Vicenç

HANDBOL AMPOSTA LAGRAMA (28-26)CLUB BÀSQUET CANTAIRES LES VINYES DEL CONVENT (83-70)

Forts a casaLes Vinyes del Convent

C.B Cantaires Tortosa vaguanyar a un exigent i in-tens Aracena AEC CollblancB, en el segon partit de lasegona volta (83-70). Unpartit que es va decidir enl’últim període que fou de21-12 per als locals. En una jornada freda i

ventosa, on l’afició respon-dria novament per a brindara l’equip el seu suport in-condicional, el conjunt tor-tosí va saber treure enda-vant el perillós encontre ioferir-li la novena victòria.El pròxim partit, el Cantai-

res les Vinyes del Conventtornarà a jugar a casa, con-tra el CB Castellar.A la imatge: Davante Mc-

Callam, jugador destacat del partit. Fotografia: Ferran Almendros.

CONCENTRACIÓ A SEVILLA

4A CATALANA

La Federació Espanyola de Rem ha convocat vint-i-quatreremers en categoria sub-23 per a la concentració que tindràlloc entre el 12 i el 19 de febrer al Centre d'Alt Rendimentde la Cartuja de Sevilla. Entre els seleccionats hi ha cincebrencs i vuit són catalans. Segons informa Jesús Ferrando,a Canal Terres de l’Ebre, entre els vuit catalans convocats, larepresentació ebrenca la formen Ismael Rifi del Club de RemTortosa i Victoria Cid del Nàutic Amposta, en les modalitatsd’ergòmetre i aigua. El remer tortosí Ruben Garcia i l’ampos-tí Yago Gavilán ho faran a la modalitat d’aigua, mentre Al-bert Barrera del Náutic Amposta ha estat seleccionats entreels remers del pes lleuger.

Cinc remers ebrencs sub-23,convocats amb Espanya

HANDBOL

La Salle Montcada 16 (6) - CE Tortosa 26 (12). Nova victò-ria de les noies tortosines, que continuen líders. InfantilMasculí. JH La Llagosta 36 (16) - CE Tortosa 19 (8). Malresultat, encara que jugaven contra els líders i tot i haver fetun bon partit. Cadet Femení. CH Ripollet (SDE) 18 (9) - CETortosa 42 (23). Després d’uns cinc primers minuts amb unjoc imprecís i gelat, les noies tortosines van reaccionar, vansuperar amb claredat al conjunt local. Cadet Masculí. LaLlagosta 31 (18) - CE Tortosa 30 (19). Derrota per la míni-ma dels tortosins en un partit igualat en el que qualsevoldels dos equips hagués pogut guanyar. Sènior Masculí “B”CH Ascó27 - CE Tortosa B 21. Sènior Femení. CE Tortosa33 - Tarragona HC 22. Dos punts importants per lluitar perla zona d'ascens. Sènior Masculí A. JH Mataró “B”31 (14)CE Tortosa 22 (10). A la represa, amb els minuts, els localsvan decidir, agafant un avantatge que ja fou insalvable.

L ' E u r o p e a nFederation ofBaton Twirling(EFBT) ha con-firmat el PavellóFiral de Tortosacom a la seu dela segona ediciódel campionatd'Europa que es disputa sota la seva organització. Lainauguració serà el proper 29 de juny i la competiciótindrà lloc des del dia 30 fins al 2 de juliol. Informació deFerrando, al Canal Terres de l’Ebre.

Centre Esports Tortosa

CLUB VOLEI ROQUETES

TWIRLING

El sènior masculí de primera catalana, comença bé la segona fase del campionat, impo-sant-se al C.V.Begues per 1-3 amb parcials (20-25, 25-15, 22-25 i 26-28). El sèniorfemení també va començar la segona fase del campionat, jugant contra el Sant Celoni,i també s'imposen per un consundent 0-3 amb parcials (20-25, 15-25 i 19-25) i elsènior masculí de segona catalana, reempren la competició, després d'una jornada dedescans, també guanyant davant el C.V.Tiana per 0-3 amb parcials (21-25, 21-25 i 20-25). Pel que fa a la base, el cadet femení va rebre al C.V.Bordils, 3-0 amb parcials (25-19, 25-19 i 25-18). L'infantil femení va rebre al Gavà, tot i fer un bon partit no va poder0-3 amb parcials (18-25, 20-25 i 22-25). Aquesta pròxima jornada, els tres sèniorjuguen a casa. El cadet femení anirà al camp del Jaume Callis i l'infantil femení al campdel Saou. El cadet masculí començà la segona fase jugant a casa contra el C.V.Mataró.

Dani Fernández entrena a partir d’aquesta setmana el Catalònia B, una vegada Jordi Llobet ho deixa per motius professionals que liimpediran seguir amb l’equip. Dani ja debutarà a Camarles. De la resta de la jornada dir que el Deltebre no va poder reaccionar a la re-presa, a Xerta. I els locals remuntaven amb el 3-1. Segons Mario Arques, el tècnic del Deltebre, al primer temps, “el Xerta tenia el venta favor i va disposar de més control del partit. Però vam ser nosaltres els qui ens vam avançar en el marcador, amb gol de Juan, queabans havia tingut una altra ocasió. I vam disposar de l’oportunitat per a fer el 0-2, abans del descans. Però a la represa, el Xerta, encontra vent, va estar millor. Nosaltres no ens vam adaptar. En una acció a pilota aturada ens van marcar l’empat i després, arran de duesaccions desafortunades nostres, ens van fer el segon i el tercer gol. Victòria justa del Xerta que va creure més que la podia aconseguir”.Alcanar i Benissanet van empatar (1-1) en un partit, com tots, marcat pel vent. Els canareus es van avançar aviat amb gol de Reverter.Segons els visitants, “fou en clar fora de joc. Pensem que l’àrbitre se’n va adonar perquè després va compensar i no va xiular un penala l’àrea nostra, abans del descans”. A la represa, els de la Ribera tenien el vent al seu favor i van acabar empatant amb un gol del ca-pità Xavi Roldan. El Benissanet és desè i l’Alcanar, penúltim. Per la seua part, el Bot va golejar l’Ascó en el partit de festes (5-2). Vili, ambquatre gols, va liderar el triomf. La clau fou que poc després del gol de l’Ascó, que fou el 2-1, Vili va decidir poc després amb el 3-1.

Jordi Llobet no continua entrenant el Catalònia B

El Tortosa Ebre no podia fallar en el partit i no vafer-ho, contra el C Clar, guanyant per 3-1. Araestà en zona de descens, a quatre punts de la desalvació. A la represa, amb el gol d’Alba, lesebrenques van poder decidir contra el cuer. XaviSubirats, el tècnic, admetia que “el joc que vamfer no l'havíem fet en tota la temporada. Lesnoies estan contentes pel resultat, però jo no percom vam jugar. La setmana passada malgrat quevam perdre, vaig quedar content. Dissabte nomésens va salvar el resultat. La pressió de guanyar esnota. L’important, els tres punts».

El Tortosa Ebre suma 3punts d’or per salvar-se

L'Ascó B no va presentar-se al partit de dissabtepassat. L a Federació Catalana d’Handbol ha deciditatorgar els 2 punts a l’Handbol Club Perelló. Pertant, 13 triomfs. A manca d’unes jornades, l’equipdel Baix Ebre està a només un punt per classificar-sematemàticament per a jugar el TOP 4.

L’Handbol Club Perelló, a un punt

Els sèniors, demoledors

Tortosa, seu europea aquest estiu


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

«»

PRÒXIMA JORNADAdissabte

Tivenys-Ebre E (16h)Masdenverge-Ametlla

(16.30h)Batea-Alcanar (17h)diumenge

Camarles-Catalònia (11.30h)Bot-Amposta (16h)Arnes-Xerta (16h)

Deltebre-Móra Nova (16h)Benissanet-Fatarella (16h)

Ginestar-Ascó (16h)

RESULTATS20a jornada 4a catalana

Ebre E-Arnes 0-1

Bot-Ascó 5-2

M Nova-Batea 3-2

Amposta-Camarles 2-1

Catalònia-Masdenverge 1-7

Xerta-Deltebre 3-1

Alcanar-Benissanet 1-1

Fatarella-Ginestar sus

Ametlla-Tivenys (24/2)

CLASSIFICACIÓ

Equip GF GC P

1. M. Nova 63 13 51

2. Arnes 64 18 50

3. Amposta 58 24 43

4. Masdenverge 51 27 40

5. Ginestar 40 29 34

6. Ebre E 36 38 34

7. Catalònia 46 34 33

8. Deltebre 43 31 32

9. Bot 38 54 24

10. Xerta 34 42 24

11. Benissanet 24 34 24

12. Batea 34 53 21

13. Tivenys 33 50 19

14. Ascó 36 45 19

15. Fatarella 31 45 19

16. Camarles 32 55 16

17. Alcanar 19 55 11

18. Ametlla 12 47 8

Quarta Catalana

PRÒXIMA JORNADAPontenc-S Andreu

Molins-S Gabriel

Guineueta-Porqueres

At Prat-Tortosa Ebre (diu

12.15h)

F At Vilafranca-S Pere

Fontsanta-AEM

La Roca-Cerdanyola

C Clar-Pardinyes

RESULTATS

18a jornada

S Gabriel-Pontenc 7-0

Tortosa E-C Clar 3-1

Cerdanyola-At Prat 2-1

AEM-Molins 4-0

Porqueres-la Roca 0-1

S Pere-Guineueta 2-0

S Andreu-F Vilafranca sus

Pardinyes-Fontsanta 2-0

CLASSIFICACIÓ

Equip GF GC P

1. Fontsanta 57 20 44

2. Pardinyes 63 25 42

3. Cerdanyola 46 18 41

4. S Pere 47 26 36

5. Porqueres 41 26 31

6. F At Vilafranca 31 16 31

7. S Andreu 36 27 28

8. AEM 32 34 26

9. At Prat 32 29 26

10. Pontenc 35 47 25

11. S Gabriel 36 31 23

12. Molins 24 41 18

13. La Roca 22 39 16

14. Tortosa Ebre 21 43 12

15. Guineueta 17 55 9

16. C Clar 23 86 3

Femení. Preferent

PRÒXIMA JORNADA

Dissabte

Gandesa-Arnes (15.30h)

R Bítem-Olimpic (16h)

Tortosa E-Alcanar (17h)

S Bàrbara-Aldeana (18.30h)

Diumenge

S Jaume-Ginestar (11.30h)

J i Maria-Ulldecona (11.45h)

RESULTATS

14a jornada

Aldeana-R Bítem 7-1

Olimpic-J i Maria 1-2

S Bàrbara-Ginestar 4-1

Arnes-S Jaume 1-1

Ulldecona-Tortosa E 1-0

Alcanar-Gandesa 5-0

CLASSIFICACIÓ

Equip GF GC P

1. Alcanar 87 16 37

2. Aldeana 65 16 36

3. Olimpic 56 42 28

4. Ulldecona 45 35 27

5. S Bàrbara 41 23 27

6. S Jaume 46 42 18

7. J i Maria 37 47 16

8. Ginestar 28 52 16

9. Tortosa E 23 49 15

10. Gandesa 34 50 15

11. Arnes 14 59 5

12. Rem Bítem 20 65 4

Femení 7 Ebre

PRÒXIMA JORNADA

Canareu, descansa

Aldeana-Alcanar

Amposta-Tortosa

J i Maria-Roquetenc

Rapitenca-Perelló

S Jaume-Catalònia

Vinaròs-Ametlla

RESULTATS

13a jornada

Alcanar, descansava

Amposta-Roquetenc 4-2

J i Maria-Perelló 4-1

Rapitenca-Catalònia 4-1

Aldeana-Tortosa 4-2

Vinaròs-Canareu 4-1

Ametlla-St Jaume 2-2

CLASSIFICACIÓ

Equip GF GC P

1. Vinaròs 31 17 28

2. Amposta 37 12 28

3. Alcanar 34 15 27

4. Aldeana 35 16 26

5. Roquetenc 31 14 26

6. Tortosa 49 30 19

7. Rapitenca 35 14 19

8. J i Maria 24 29 14

9. Canareu 26 42 11

10. Catalònia 17 35 9

11. Ametlla 16 26 7

12. Perelló 12 44 4

13. S Jaume 9 62 1

Veterans


Catalònia-Corbera (16.30h)Ametlla-J i Maria (18h)

diumenge Ampolla-Flix (16h)

Alcanar-Godall (16h)S Jaume-la Sénia (18.45 a

Camarles)R Bítem-Perelló (16h)Pinell-Aldeana (16h)

S Bàrbara-Roquetenc (16.30h)Olimpic-Vilalba (17h)

RESULTATS

20a jornada, Tercera catalana

Ametlla-Vilalba 1-1

Roquetenc-Ampolla 2-0

Godall-S Jaume 1-4

la Sénia-Rem Bítem 2-1

Corbera-S Bàrbara sus

J i Maria-Pinell 2-4

Perelló-Olimpic 1-1

Aldeana-Catalònia sus

Flix-Alcanar 2-2

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. la Sénia 20 60 27 48

2. Aldeana 19 45 24 42

3. Ampolla 20 54 25 40

4. Rem Bítem 20 42 22 40

5. Catalònia 19 48 23 37

6. Alcanar 20 39 32 35

7. S Jaume 20 38 50 30

8. Olimpic 19 34 37 29

9. Roquetenc 20 37 41 28

10. Pinell 20 36 39 26

11. Perelló 20 28 30 25

12. Vilalba 20 31 41 21

13. S Bàrbara 19 28 34 20

14. Corbera 19 27 37 20

15. Flix 20 26 42 19

16. Ametlla 20 22 36 18

17. J i Maria 20 27 56 11

18. Godall 19 26 52 9

Tercera catalana


Reddis-la Cava (16h)Segur-Ulldecona (17h)Vendrell-Tortosa (18h)

diumenge Catllar-Cambrils U (12h)Salou-Batea (16.30h)

Valls-Roda Berà (16.30h)Camarles-Hospitalet (16.30h)Amposta-Torredembarra (17h)Gandesa-Riera (17.45h)

RESULTATS

20a jornada, Segona catalana

Cambrils U-Salou 3-0

Torredemb.-Camarles 0-3

Hospitalet-Vendrell 3-3

Riera-Amposta 0-2

Batea-Reddis 6-1

la Cava-Valls 1-0

Ulldecona-Gandesa 0-2

Tortosa-Catllar 4-2

Roda Berà-Segur 1-1

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Tortosa 20 45 15 50

2. Amposta 20 39 10 47

3. Valls 20 35 21 41

4. Cambrils U 20 39 14 41

5. Gandesa 20 27 14 36

6. Camarles 20 36 21 35

7. Vendrell 20 30 22 30

8. Reddis 20 42 43 29

9. Hospitalet 20 36 35 25

10. la Cava 20 27 36 25

11. Roda Berà 20 28 23 20

12. Ulldecona 20 22 38 20

13. Segur 20 29 42 18

14. Batea 20 34 50 18

15. Torredembarra 20 21 36 17

16. Riera 20 19 41 15

17. Catllar 20 22 49 14

18. Salou 20 15 36 14

Segona catalana

Elsresultats

de lajornada

El Flix segueix sensepoder trencar ladinàmica negativa: 1 punt de 18. Magí iLendinez van debutar.

PRÒXIMA JORNADASantfeliuenc-Júpiter

Castelldefels-GranollersS Andreu-Palamós

Muntanyesa-JonqueraVilassar-Manlleu

Europa-Ascó (diumenge 12h)P.Mafumet-VilafrancaTerrassa-Sabadell

Cerdanyola-PeraladaFigueres-Olot

CLASSIFICACIÓEquip J G E P GF GC P 1. Olot 24 17 5 2 49 22 562. Peralada 24 15 3 6 44 16 483. Vilafranca 24 12 7 5 34 23 434. Ascó 24 11 9 4 34 21 425. Terrassa 24 10 8 6 34 21 386. S Andreu 24 10 6 8 33 30 367. P Mafumet 24 8 10 6 32 30 348. Palamós 24 8 8 8 33 38 329. Granollers 24 9 4 11 35 35 3110. Muntanyesa 24 8 7 9 25 30 3111. Figueres 23 7 9 7 25 28 3012. Santfeliuenc 24 6 11 7 29 28 2913. Jonquera 23 6 9 8 11 14 2714. Vilassar 24 6 8 10 23 30 2615. Europa 24 6 8 10 15 25 2616. Cerdanyola 24 6 7 11 26 32 2517. Manlleu 24 4 12 8 22 36 2418. Castelldefels 24 4 9 11 20 32 2119. Júpiter 24 4 9 11 19 34 2120. Sabadell 24 3 9 12 23 41 18

Tercera divisió RESULTATS24a jornada, Tercera divisió

Ascó-Santfeliuenc 3-2Granollers-S Andreu 3-2Sabadell-Muntanyesa 1-1Vilafranca-Figueres 1-1Júpiter-Castelldefdels 2-2Palamós-Terrassa 1-1Jonquera-Cerdanyola 1-0Olot-Vilassar 3-2Manlleu-Europa 1-1Peralada-P Mafumet 0-0


Alpicat-V. Alegre (16h)

diumenge

Rubí-Balaguer (132h)

Rapitenca-S Cristobal (12h)

Viladecans-Morell (17h)

Suburense-S Ildefons (17h)

Vilaseca-Santboià (17h)

Reus-Vilanova (17h)

Lleida-Almacelles (17h)

RESULTATS

20a jornada, Primera catalana

Morell-Alpicat 1-2

V Alegre-Suburense 1-0

S Ildefons-Rubí 2-0

S Cristobal-Vilaseca 1-0

Santboià-Igualada 5-2

Balaguer-Rapitenca 3-2

Almacelles-Viladecans 1-1

Vilanova-Lleida 1-0

Primera catalana

Formació del Flix, de diumenge passat.

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Balaguer 19 37 19 39

2. Santboià 19 38 25 35

3. S Cristobal 19 28 22 34

4. Almacelles 18 38 18 33

5. Reus 18 36 26 32

6. Vista Alegre 19 29 21 29

7. Rapitenca 19 28 28 27

8. Vilanova 19 27 37 27

9. S Ildefons 19 29 26 26

10. Alpicat 19 28 33 26

11. Viladecans 19 19 16 26

12. Vilaseca 19 26 33 25

13. Lleida 18 23 25 23

14. Suburense 19 24 28 21

15. Igualada 19 31 39 19

16. Rubí 19 19 31 13

17. Morell 19 7 40 2

Tercera catalana

DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 2017 19ESPORTSwww.mesebre.cat

«»

Radiografia del futbol ebrencEQUIP DE LA SETMANA: SANT JAUME I ARNES

JOAQUIN CELMAL’EQUIP TITULAR DE LA JORNADA

* Ull a la dada: últims 9 classificats de 1a catalana i 5 equips de Tarragona. El desas-tre a 2a catalana podria tornar a ser d’escàndol.*La passada campanya, ‘Mochi’, davanter del Tortosa, va marcar 32 gols. En aques-ta no arribarà a la xifra: ara només porta tres gols. Amb l’arribada de Virgili, ésaquest jugador qui fa els gols. Les preguntes són: per què tenir dos davanters queno són barats? No seria millor tenir-ne només un?.*Jordi Fabregat ja ha entrenat en quatre autonomies. Diumenge va debutar amb elGrijuelo, població de bon pernil. Al maig va tenir converses amb l’Ascó, però ell voliaentrenar a un equip de Segona divisió B. I li ha arribat l’ocasió.*A 2a catalana, només un canvi a la banqueta i a 3a ja en portem sis. I el setè podriacaure abans de Nadal. L'últim en arribar és Àlex Curto, exVilalba i exBatea

*A Vilalba, baix el meu punt de vista, l'ideal seria que tornés Gaspar Estupiñàa la banqueta. Ell diu que "terceres parts no són mai bones". Mai sé sap si

podria ser-ho.

Top Secret

GOLEJADORS

JUGADOR

Virgili (Tortosa)arranz (Hospitalet)Joel (Reddis) Caballos (Catllar)Dilla (Gandesa)Miguel (Batea)Ferri (Valls) Carles (Camarles)amado (Ulldecona)Blasi (Reddis)Dani (Cambrils U)Sergi José (Rapit.)Víctor (ascó)Ivan (amposta)David (Valls)

123456789

101112131415

2A CATALANANº

201614 11 11101010

9999988

GOLS JUGADOR

Callarisa (la Sénia)Ramirez (ampolla)Xescu (Godall)Raul (Pinell)Marc Garcia (alde)Àlex alegre (alde)Zaragoza (la Sénia)Sisco M (Vilalba)Gallego (ampolla)Javi asin (Catal.)Emili (R Bítem)Roger (Corbera)Jota (R Bítem)Marc Baiges (S Bar)Soriano (Olimpic)

123456789

101112131415

3A CATALANANº

2015 1515 1412 12121110101010

9 9

GOLS JUGADOR

Raul (arnes)Sergi (arnes)Òscar (amposta)Joel Roig (Catal.)J. Reverter (Catal.)Romà (Masdenv.)lucas (M Nova)Vili (Bot)Yassine (M Nova)Paquito (Ebre E)Àlex Bladé (Ginest)Ivan Garcia (amp.)Yassine (Camarles)Ricard Treig (ascó)Pere (Tivenys)

123456789

101112131415

4A CATALANANº

2319 16 15 14 14 1313 12121211111010

GOLS

EQUIP

Móra NovaarnesTortosala SéniaaldeanaGinestarampostaCatalòniaMasdenvergeCamarlesRem BítemGandesaalcanarRapitencaPerellóXertaS JaumeBotamposta Bampollala CavaEbre EscolaPinell

123456789

1011121314151617181920212223

DARRERS 5 PARTITSNº

1515131212121111111110101010

999988877

P EQUIP

ascó Balcanar BBotametlla BBatea BXertaCatalòniaEbre Esc.GodallBenissanetCorberaametllaDeltebreTortosaampostaaldeanala SéniaPerellóMasdenvergeR Bítemamposta BarnesCatalònia B

123456789

1011121314151617181920212223

‘FAIR-PLAY’Nº

8.258.51010

10.2510.510.5

111112

12.7513

13.2513.5

13.7513.7513.75

1414

14.2514.514.514.5

P

REGULARITAT PER POSICIÓ AL CAMP. TERCERA CATALANA MILLOR EQUIP

Jugadors també destacats: Albert Castell (Ulldecona),Chimeno (Alcanar) (Roquetenc), Vicent (Perelló), XaviMarquès (Rapitenca) i Magí (Flix).

JUGADOR EQUIP

PORTERSNº P. G. JUGADOR EQUIP

Manu abraham Vicent BrullÀlex Jaume Joel Serret Eric Garridoabdulayah Fernando Manel SolQuim Vilaadmed MustaphaXavi CallauJosep RevertéMarc PerellóMaikel Pau Galiana David CosidoÀlex Samper Juan MaderoFran Julve Pau SánchezCristian Josep Xavi ObiolMicael Xavi Suarez Marc Sabaté

GodallS Jaume PerelloPinell

OlimpicCorberaampollaR-BítemCorberaalcanarOlímpic

S. BàrbaraVilalbaametllaaldeanaampolla

Roquetenc R-Bítem

J.Catalòniaaldeana

PinellRoquetenc

aldeanaFlix

alcanaralcanarametllaVilalba

Corbera

665047 4544434141403636353534313030292625242422222120202019

1234567891011121314151617181920212223242526272829

DEFENSESNº P. G. JUGADOR EQUIP

RamirezJ. Ramon MarsGerard EstrellaXixoSergi Bel MurriYuriSergi VilaMarc alegreabdullahiEric BarberàSoufaine Jordi RodaXavi FagesSergi EscodaDidac RiusJota Àlex PedrosaRamon Ibañezllorenc Perallachem Jordi VallsOscar Ruibalalbert March Marc lucero Isaac Ricard Maña RosMoha

l’ampollaS. Jaume la SéniaPerellóR-BítemS Jaume

FlixOlímpic

Roquetenc VilalbaPerellóPinell

S. BàrbaraametllaJ.Cata

aldeanaR-BítemPerelló Godall

FlixCorbera

Roquetenc ampolla

J Maria BJ Maria Bla SéniaCorberaVilalba

R-Bítem

7067655752 49484645434140403936313131292827262424242422 2221

1234567891011121314151617181920212223242526272829

MIGCAMPISTESNº P. G. JUGADOR EQUIP

CallarisaMarc BaigesDe la TorreÀlex alegrePau MuñozJohnIon OslabanuDavid GallegoSisco Pol RodriguezXescuIgors azizoovsJavier asinIvan arasaMarc GarciaRaul arroyoCuenca Joan ZaragozaRoger VidalSorianoCristian arasaJordi RulloManel Tomàsaleix MartíJaume Esteveagustí Samulluís Espinach Toni Calafat

la SéniaS. Bàrbara

alcanaraldeanaOlimpicVilalbaalcanarampollaVilalba

la SéniaGodall ametlla

J.CatalòniaRoquetenc

aldeanaPinell

Perellóla SéniaCorberaOlimpic

J. CatalòniaJ i Maria bS Jaume Olimpic

FlixS Jaume Corbera

Pinell S.Bàrbara

6154464241414040373735343333323130292828272726252322212120

1234567891011121314151617181920212223242526272829

DAVANTERSNº P. G.

AGUSTÍ (S. Jaume)

VIRGILI (Tortosa)

RAUL ARROYO (Pinell)

GERARD (Pinell)

JONATAN LLORACH (Amposta)

XAVI POMADA (la Sénia)

ALEXIS PEDRAZA (Gandesa)

J. VILANOVA (Batea)

ALEIX CHAVARRIA (Roquetenc)

EDGAR (Camarles)

BRAYAN (la Cava)

Roquetenc Pinell

aldeanaampollaametllaCorberaR-Bítem GodallPerelló

FlixJ.CatalòniaS.BàrbaraS Jaume S Jaume la Séniaalcanar

Flixampolla

J. Maria BVilalba

J.CatalòniaOlimpicatmella

J. Maria B

Àlex EstorachGerard MorenoSergi auré Eric Ferré Ivan RomeuManu Claudiu IaunauEric SegarraMarc andreuJordi llorensSergi SerretXavier arasaÀlex Casanova Roger Pardo Kevin MorenoMoisés MuñozJoan Junca Damia NavarroMiguel Juanjo Òscar Nogales Gerard Pau Bertomeu

2925242016161613111010101010

9887765532

123456789101112131415161718192021222324

*Abans dels partits els jugadors surten al camp amb una pancarta de contra la violèn-cia, però ja portem alguns incidents forts aquest any a la tercera catalana fora i dinsdel camp lamentables, la federació hauria de ser més dura fins i tot sancionar algunsequips amb pèrdua de punts .*El president del Catllar estava indignat diumenge. Això em va dir: "som els últims permèrits propis però no consentirem humil.liacions arbitrals com aquesta: dos penals afavor no xiulats i el que ens xiula és inexistent. I en finalitzar el partit, l'àrbitre mofant-se dels nostres jugadors i els assistents, d’uns 18 anys cadascun, amb por al cos per-què el Tortosa ha de pujar si o si".*Que curiosa és la vida: temporada 94/95 derbi La Sénia-Remolins Bítem. Resultat: 1-3. A la Sénia jugava Serrano, que fou marcat per Michel Viñas. Diumenge, al progra-ma de televisió, es van veure les cares, amb més anys, amb més canes però vivint elfutbol amb la mateixa intensitat.*Jordi Roca va dir no al Pinell perquè vol descansar i estar per la família en el que restade temporada.*Sempre ho he dit que mentre el davanter del Batea, Agus, no tingui núvia, marcaràgols de 2 en 2. Està que se’n surt.*Sort que està ben pagat perquè sinó es podia arruïnar. Ángel Garcia paga un sopar atots els jugadors si guanyen cinc partits seguits. De moment, en porta dos. Sort queels jugadors són uns sants i no demanen vi d'aquest de 3000 euros com el que els hiagrada a Neymar i Messi.*Per a mi, l'home ideal per recuperar el futbol a Aldover és Robert Avinyo (ex místerdel Pinell), que podria ser president i entrenador del club del seu poble.*Record Guiness aquest any de canvis d'entrenadors: Ulldecona, Segur, Batea, Catllar,Alcanar, Pinell, Ametlla, Perelló, Godall, Jesús i Maria, Flix, Vilalba i La Cava (aquestsdos equips amb dos canvis d'entrenadors). I la temporada encara no ha acabat; quiserà el següent?

Pregunta: D’on ve lateua família?.Resposta: El meu pareés japonès i la meuamare de Ceuta, peròcriada a Madrid. Unabona barreja. El meupare va venir pertemes professionals ifa més de 20 anys esva establir a Tortosa iaquí estem.P: El teu lema?.R: Intenta somriuresempre a la vida.Disfruta del dia a dia. P: Qui t’ha donat méssuport al futbol?.R: Els meus pares,sense dubte. Semprem’han fet costat i elsagrada venir a veu-re’m, si poden, a totsels partits.P: Ets feliç?.R: Sí, molt. Amb lameua dona, hem for-mat una gran família,amb un fill. Tenim tre-ball, molt bonsamics...què més espot demanar?.P: Què és una mare?R: Ho és tot. Unsuport incondicional,una amiga, una per-sona que ho dóna totper mi i els meus ger-mans. Una dona 10.P: Has plorat en unpartit?R: Sí, en molts. Ara notant però abans eramolt més passional,potser massa. He plo-rat de ràbia, per per-dre, per lesions, perascensos, per descen-sos...el futbol és pas-sió.P: Ets col.leccionistad’alguna cosa?R: Quan viatjo foram’agrada molt com-prar samarretes d’e-quips. Tinc de la selec-ció de Zimbawe, quela vaig compar en elviatge de noces,també de la seleccióde Japó, Alemanya,Liverpool...P: Practiques cap altreesport?R: Estic aprenent a ferKite Surf, al Delta.

També jugo a golfamb el meu pare, queés un apassionat d’a-quest esport. Amb elsmeus amics de pàdeltambé sortim a còrrer,hem fet alguna cursade muntanya.P: Compta’m unaanècdota de la teuaexperiència esporti-va?.R: Quan era petit noparava de jugar alcarrer, i xutava unapilota contra unaparet...casualitats dela vida, era de la casade la que ara és lameua sogra...enaquella època, quanjo era petit, ella emrenyia i s’enfadavaperquè feia soroll ambla pilota i els cops a laseua paret...qui lihavia de dir que ambels anys seria la meuasogra!!!...Ara ja noxuto contra la paretde casaseua...jajaja...tampocem deixaria i m’he deportar bé...D’altra banda, quanjugava al Nàstic juve-nil de divisió d’honor,a l’estiu, vam disputarun torneig a Sitges enel que, amb el Barça,jugaba un tal LeoMessi. Era increïbleveure’l jugar. No arri-bés ni a temps de fer-li falta. No podies.Quin canvi deritme...poques setma-nes més tard, ens vamenfrontar en lliga i ensva destrossar ell sol.Poc després vaescal.lar anant alBarça C, al B i ja al pri-mer equip en aquellpartit a Porto.P: Moment màgic deldia?R: El dissabte és undia màgic, llevar-teaviat i saber que tenstot el dia per a tu.P: Què t’hagués agra-dat ser?R: Pescador, el marem relaxa molt.P: Ets mestre?.

R: Si, i m’encanta lameua professió. Sócmestre en un col.legide primària a Tortosa,el Sagrada Familia.Cada dia els alumnesem sorprenen més im’agrada molt el trac-te amb ells i ajudar-losamb l’ensenyament.També he de dir quejo aprenc d’ells. Sónuna caixa de sorpre-ses. Me miren ambuna cara d’admiració,amb felicitat. La veri-tat és que m’ho passogenial amb els alum-nes i per això disfrutrode la feina que tinc.P: Com vas començara jugar a futbol?.R: Vivia a Masnou iamb 5 anys jugava atennis però sempre elsdeia als meus paresque m’agradava elfutbol i que m’apun-tessin. I van fer-ho.P: Trajectòria.R: Futbol base:Masnou, U11 MiltonKeynes (Anglaterra),Tortosa, Ebre Escola iNàstic. Amateur: laSénia, Horta, R Bítem,la Cava, Roquetenc,Tortosa, Corbera i araS. Bàrbara. He estatuna mica trotamons;nous reptes, llocs dife-

rents, gent nova,nous amics...tot aixòm’ha ajudat a crèixercom a persona. P: Els teus millorsentrenadors?R: GuillermoCamarero i NachoPérez, són els quemillor futbol he prac-ticat. A més, confia-ven amb mi i això eramolt important per-què em sentia valorat.Es disfrutava jugant ientrenant i en aques-tes categories això ésel màxim.P: Entens els entrena-dors?R: Si. El jugador ésmolt egoista, semprepensa en ell i en ungrup de 18, amb dife-rents maneres depensar, s’ha d’enten-dre i respectar a l’en-trenador sempre quesigui conseqüent.P: Què és el que not’agrada d’un entre-nador?R: Que no sigui justen les decisions, queno és fàcil, però unsempre ha de ser con-seqüent amb el quefa. I no puc estar d’a-cord, en general,quan es diu una cosa ies compleix una altra.

Sense adonar-se'n, elgrup ho nota i deixade creure en les deci-sions que pren.P: Serveix per algunacosa un canvi d’entre-nador?.R: No crec. Sempreque ha hagut uncanvi, en els equipsque he estat, no haservit de res.P: Quin és el pitjorrecord i el millor d’unentrenador?.R: Jo recordo molt elsentrenadors del futbolbase, et transmeten lapassió d'aquestesport, els valors, elconviure amb laderrota i la victòria.Canvia molt del futbolamateur on hi hamolta competitivitat,la por a perdre, a queet facin fora... etc.Penso molt en elsentrenadors del futbolbase i per això des desempre m'agradaentrenar nens, perquèaprenguin tot el quehe après jo.P: T’agrada entrenar?.R: Sí, cada vegadamés. Necessito entre-nar, posar-me enforma. Però reconecque sóc més de partit.El que es viu els diu-

menges és diferent, éscompetir, són 90minuts, va de debò.P: Quin és el millorebrenc amb el quehas jugat?.R: Per a mi, MarcBaiges, amic dins ifora del camp. Moltfàcil d'entendre’t ambell. És un crac, m'en-canta jugar amb ell.Des de molt petitshem jugat junts. Aixímateix, he de desta-car a Àngel Rangel,amb qui vaig coincidiral juvenil del Tortosa.Un Nadal vam anar aLondres i coincidiaque es jugava elFulham-Swansea. Ladona va comprar lesentrades des deTortosa...quan arri-bem a la taquilla noles teníem...enshavien enganyat perinternet... aquellabona gent del Fulhamens van aconseguirdues entrades ambl’afició del Swanseadamunt!. L’afició can-tant ‘Angel, AngelRangel...’. I jo dient"he is my friend". Alfinal del partit em vaigesperar per a parlaramb ell, tot un idol...ijugant a la PremierLeague, pell de galli-na...M’havia de donarla samarreta però erales jornades delboxing day, quantenen tantspartits...vam quedarper més endavant.Àngel, encara l’esperoara...!.P: Si haguessis dedefinir futbol...?.R: Una passió, unaaddicció, una teràpianecessària per créixeri per viure. Una supe-ració diària per apren-dre. Tinc molts amicsgràcies al futbol. Devegades em quedosorprès de la gent queem parla, em coneixpel futbol. El futboluneix a la gent, no téfronteres.

P: És una droga?.R: Sí. Per als que hiestem posats d’unaforma o una altra, ésuna forma de vida, ésnecessari per al cos. Joel necessito, sense elfutbol, tinc buidor.P: El teu jugador favo-rit, el que t’hi assem-bles quan jugues?.R: M'agradava moltLaudrup, Guardiola...però el meu ídol eraRomario, feia cosesincreïbles, el millordavanter de la histò-ria, per a mi, amb uncanvi de ritme únic,era pura màgia amb lapilota. Els seus regats,la cua de vaca...unespectacle. Una altracosa és assemblar-m’hi...P: Un marcatge dur?.R: Jo crec que es deiaLlaveria, del Deltebre,recordo sobretot queera molt dur, però noanava amb maldat. P: El partit més quèmai oblidaràs?.R: Amb el Remolins-Bítem, el darrer d’unalliga, vam visitar elReddis, ens jugàvemser primer i segon.Vam perdre, però vampoder fer la promociói guanyar-la. En aquellpartit a Reus em vandonar una puntadamolt forta al peroné,l'àrbitre no va xiular nifalta, vaig continuarjugant, fins i tot lapromoció... tenia unafisura al peroné, elsdoctors no van veureres. El dolor va valdrela pena, vam pujar apreferente.jejeje. Aixòés futbol. És vida.

PROPER:

PAU VALMAÑA

DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 201720 www.mesebre.catESPORTSdiarimésebre

«»

By: Joaquin Celma

XX

AVUI: KAZU TSUCHIYA, JUGADOR DEL S. BàRBARA

79 El futbol és com una teràpiaEL JAPONÈS EBRENC

By: Joaquin Celma

MINUT 91 A CANAL TERRES DE L’EBRE.AQUEST 2.017, EN DIUMENGE A LES 22.35 H (EN DIRECTE).

REDIFUSIÓ EN DILLUNS A LES 15 i A LES 18 H

ELS REPORTATGES DELS PARTITS TAMBé ELS PODRàS VEURE

A EBREDIGITAL TV


diarimésebregastronomia21www.mesebre.cat

MÉS EBRE RECOMANA

INGREDIENTS:

PER LA MASSA:• 400 grams de farina de força• 100 grams de sèmola de blat• 275 ml d'aigua tèbia• sal• 7 grams de llevat sec de forner

PEL FARCIT:• un pot de tomàquet triturat• 1 all• romaní• 125 g de mozzarella de búfala ratllada• oli d'oliva• 100 grams de bacó fumat tallat prim• carxofes conservades en oli d'oliva• orenga

SALSA TARTUFATA: (OPTATIU)És una salsa típicament italiana, composta bàsicament de xam-pinyons, olives negres i tòfona negra. S'hi podent afegir altres ti-pus d'amaniments, com ara tàperes o anxoves. Ingredients: 30grams d'anxoves escorregudes (1 llauna), 160 grams de xampin-yons en làmines, 100 grs d'oli d'oliva verge, 2 alls, 120 grs d'oli-ves negres, una tòfona negra en salmorra.

ELABORACIÓ DE LA SALSA TARTUFATA:Trossegem tots els ingredients junts en picadora o similar (senseque quedi triturat del tot). Remenem bé amb una espàtula de si-licona i rectifiquem, si fos necessari, de sal (molt poca).

PREPARACIÓ DE LA PIZZA:Es posen tots els ingredients de la massa dins de la màquina i esbarregem un parell de minuts (també es pot fer a mà). Amb unamica de farina a sobre del marbre, s'aboca el preparat i se li dó-

na forma arrodonida. Es posa en un bol tapat amb un drap decuina humit i es deixa fermentar per espai d'una hora. Mentre elllevat actua es fa un sofregit de tomàquet amb un all laminat iuna mica de romaní durant uns cinc minuts. Es cola i es torna aposar al foc cinc minuts més fins que tenim una salsa fina. Des-prés es fan dues porcions i s'estiren amb el corró fins a obtenir lamida que necessitem. Quan ja tenim la primera massa estirada esposa a la plata de forn sobre paper de forn i es cobreix amb lameitat de la salsa de tomàquet, la mozzarella, els talls de bacó, lescarxofes i orenga. La posem al forn preescalfat a 250º durant uns15 minuts o fins que la massa quedi torradeta al gust. En treure-la hi posem la salsa tartufata (optatiu).

Bon profit!

Pizza de bacó i carxofes confitades

DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 201722 www.mesebre.catserveis

TELÈFONS D’INTERÈS: Emergències · Mossos d’Esquadra · Bombers · Urgències (Ambulàncies) 112

diarimésebre

SECCIÓ PATROCINADA PER:

PASSATEMPS

L’horòscop

Àries20/3 al 19/4

El que et ve de gust és viure aventures sen-timentals, i com més millor .Respecte a lasalut , Venus transitant per la teva casa sispotencia la teva vitalitat i activitat física.

El vaivé dels teus sentiments et pot afectarmés del que et creus. El teu món imaginari estàmolt diligent. No esperis a patir algun revésper prendre't seriosament la teva salut .

Taure20/4 al 19/5

La posició de Venus en el teu signe indicauna reactivació dels teus assumptes senti-mentals . Tot es desenvoluparà a més velo-citat . Has d'aprendre a alliberar tensions.

En assumptes d'amor t'interessa fer les cosesde manera més tranquil·la per evitar certscontratemps . Necessites que t'aconsellin enel manteniment del teu cos.

Bessons20/5 al 21/6

En assumptes d'amor seràs capaç de supe-rar qualsevol obstacle . Estaràs ple d'il·lusió.Has de parar esment al teu sistema diges-tiu , et pot portar problemes.

Avui és el moment de signar la pau si has tin-gut problemes amb la teva parella en elsúltims dies. Et convé fer una dieta temporalper netejar el teu cos de toxines.

Cranc22/6 al 21/7

Bon moment per a les teves relacions afecti-ves. Avui estaràs especialment comunicatiu ialegre. Per sentir-te millor , has de provocarun canvi d'actitud en la teva vida diària .

En assumptes sentimentals hi ha canvis per abé. Millorarà la comunicació amb la teva parella.Respecte a la salut , busca l'equilibri , tant físiccom mental.

Lleó22/7 al 22/8

En assumptes d'amor, ara tens nousrecursos, es tracta que els sàpigues utilit-zar. És un moment ideal per començar unrègim d'aprimament o variar algun hàbit.

Aquari20/1 al 18/2

Amb Venus transitant per la teva casa cinc lateva autoestima està alta i això es veu en lateva actitud sentimental . Respecte a la salutevita les presses.

Verge23/8 al 21/9

Per millorar els teus assumptes d'amornecessites conèixer noves persones quesiguin compatibles amb tu, i que tinguin elsteus mateixos interessos.

Peixos19/2 al 20/3

En assumptes d'amor trobaràs persones quet'ajuden i et brinden el seu suport de maneraincondicional. Amb Urà transitant pel teu signehas d'anar en compte amb els accidents.

Balança22/9 al 22/10

Escorpí22/10 al 21/11

Sagitari21/11 al 21/12

Capricorn21/12 al 19/01

SECCIÓ PATROCINADA PER:

MéS EBRE RECOMANA

IMMOBILIARIAÑ

LLOGUER LA SÉNIA: pos-sibilitat de compra, LOCALCOMERCIAL totalmentequipat de 183m3. a. con-dicionat, parquet i bany. C/General Prim Tel.977576137PARTICULAR ALQUILALOCAL CÉNTRICO ENAMPOSTA. 13,75 m2, apto para joye-ría/peluquería, etc...Aire acondicionado y mue-bles (económico)973266178 - 680341620L'Ampolla. LLoguer.Local comercial 55m2,molt bé situat enfront delclub naútic. Ampli aparador,sòl de parquet. Sala gran idespatx bany. Tel:670516520

Se vende piso enAmposta2 habitaciones, cuartobaño, cocina comedory trastero.Totalmentereformado. Detrásestación autobuses.645 888 266

SERVEISÑ

OCUPACIÓ Ñ

SE PRECISA PELU-QUERA con experien-cia zona Roquetes

645 888 266VARIS Ñ

COMPRO Motos velles,encara que no funcionen ino tinguen papers.Pagament alcomptat.Tlf.680 968 290

Tens oblidada algunacosa d´Escalextric?Compro Scalextric, Noimporta estat ni antiguitat.Cotxes, recanvis, pistes cir-cuits sencers. Passo a reco-llir. Pago en efectiu.Contesto whattsapp i Email.

Mario. tlf: 699640547

[email protected]

RELAXÑ

DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 2017 23classificatswww.mesebre.catdiarimés

ebre

COMPROPÀRQUING

“CENTRE TORTOSA"Tel. 639 594 527

LLOGUERPÀRQUING

PLAÇA ESTADI(FERRERIES-TORTOSA)639594527

OFERTA CATALANA

PLANTA DE LUJO

MASAJES RELAJANTES COMPLETO 20€DISCRETO

INDEPENDIENTE

Tlf. 664 149 258

HABITACIÓN POR HORASTlf. 609 76 12 06

OPORTUNITATA TORTOSA!!

Es ven local de120m2, céntric, equi-pat per a bar-restau-rant, Possibilitat de lloguer o traspàs

659 728 249

Vols anunciar-te?Aquest és el teu

espai privilegiat dePUBLICITAT

877 180 170

TÈCNICS TITULATS ENJARDINERIA

- Podes, gespa, escarifi-cacions, control de pla-gues (palmeres i altres),optimització del reg, roca-

lles, etc...PRESSUPOSTOS DENOVA CREACIÓ DELSEU JARDÍ I/O MANTE-NIMENT SENSECOMPROMÍS

Som PROFESSIONALSamb TITULACIÓ acadèmi-ca, ASSEGURANÇA deresponsabilitat civil, carneti CERTIFICAT d'aplicadorde productes fitosanitaris,pla d'higiene i SEGURETATal treball en vigor.Tel. 615 24 66 99

www.florestajardineria.com [email protected]

ES TRASPASSABAR

RESTAURANT

La Plaça deLligallo del Gànguil

608 259 453 FERTILITZANTS GOMBAU S.L.

precisa d’un tecnic especialistaagricola amb experiencia en asses-sorament i comercialitzacio de fertilit-zants i fitosanitaris. Persona dinamicai perfil comercial. Imprescindible car-net qualificat de manipulador/aplica-

dor de productes fitosanitaris. Jornada completa. Zona Montsia.Interessats enviar curriculum a [email protected]

Dra. Patricia Cruz Santeliz

MÉDICO PSICOTERAPEUTASALUD MENTAL

SINCRONIZACIÓN DE HEMISFERIOS CEREBRALES (SHEC)BIOREPROGRAMACIÓN

TEL. 617 385 196TORTOSA

Dra. Patricia Cruz Santeliz

MÉDICO PSICOTERAPEUTASALUD MENTAL

SINCRONIZACIÓN DE HEMISFERIOS CEREBRALES (SHEC)BIOREPROGRAMACIÓN

TEL. 617 385 196TORTOSA

SE PRECISA

MAITRE-JEFE DE SALA, MAITRE-JEFE DE SALA, SOMMELIER.SOMMELIER.

IMPRESCINDIBLE IDIOMAS.

interesadosllamar:

692 211 773



877 180 [email protected]

Vols anunciar-te?

Aquest és el teu espai privilegiat de

PUBLICITAT877 180 [email protected]

No t’ho pensismés!



877 180 [email protected] t’ho pensis més!

MéS EBRE RECOMANA

DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 201724 www.mesebre.catA L’ÚLTIMAdiarimésebre

«»«»

Quan es produeix un assetjamentconstant i negatiu per part decompanys d'estudis amb el desigde ferir verbalment o físicament,això és bullying, o assetjamentescolar. La paraula «bullying» vede l'holandès i designava, alsegle XVI, a una persona que s'a-preciava, però ha anat canviant alllarg dels anys i ara s'utilitza perqualificar obsessió, agressivitat,tiranitzar als més dèbils...La intimidació és una violènciainsidiosa, sovint invisible, quepot causar sofriment real a lespersones que en són víctimes.Avui parlem amb Xavi LlambrichFranch, un jove de 18 anys deDeltebre, que va ser víctima debullying.

ME: Tot va començar arran de lapublicació d'uns vídeos. Recordesel dia que tot va començar?Xavi LLambrich: Exactament eldia no, però va ser quan vaigcomençar l'institut en 12 anys. Als10 anys vaig començar a ballar unball anomenat "Jumpstyle" i als12 anys vaig animar-me a fervídeos per pur entreteniment i perdivertir-mos en amics. Una vega-da vaig començar a fer vídeos deball, van començar les paròdies,les burles i les imitacions, peròcom ja sabem, no es pot agradarsempre a tothom i ens ho hem depassar bé fent el que ens agrada,per això vaig continuar fent-ne.Després als 17 anys vaig canviarde temàtica, fruit de la unió de lesmeves dos grans passions: l'es-criptura i l'edició de vídeos. Vaigcomençar a escriure les paraulesque m'agradaria sentir-me dir enaquells moments quan estavapatint anorèxia i bulímia. Mai hesigut un noi tímid, i per conselldels metges vaig començar apublicar aquests vídeos.

ME: Com et va afectar?

XLL: Jo des del primer momentpensava que era una burla al meualter ego. Pensava que hi haviados facetes: jo com a persona, i jocom a personatge d'internet.Després però, a partir d'un cert fetvaig entendre que les burles i elsescrits no anaven dirigides cap al"personatge" i que no existiendos facetes, només n'hi havia una,que era jo mateix, Xavi LlambrichFranch. A partir d'aquell momentja vaig reaccionar a tot.

ME: Quines serien els senyalsd'advertència de patir "bullying" oassetjament?XLL: Jo crec que el qui ho estàvivint ja sap millor que ningú siestà patint-ne o no.

ME: Com sortir el més aviat pos-sible d'aquesta situació?XLL: El consell que més dono alsseguidors que em contacten i queestan passant per aquesta situacióés que no es callin res, que bus-

quin el suport de les persones mésproperes a ells, i que es recolzin enles seves passions. Sobretot quemai es tanquin en ells mateixos,perquè és fan molt més mal.

ME: Quins serien els motius per-què una persona pateixi assetja-ment?XLL: Principalment crec que és serdiferent de la resta, tenir unes afi-cions fora del comú, aïllar-se, osimplement actuar diferent.

ME: Per què la víctima ho pateixen silenci?XLL: Arriba un moment que et fancreure tot el que et diuen. T'hocreus i t'afones moralment, et fasmés dèbil i més vulnerable.

ME: Vas demanar ajuda?XLL: No, aquest va ser l'error mésgran de la meva vida. No em vaigcomunicar suficient amb els meuspares, pensava que no ho pren-drien en consideració pel fet de

tenir l'edat que tenia.

ME: Lo pitjor i lo millor que t'haquedat d'aquesta etapa?XLL: Sempre dic que no he sigutni el pitjor que ho ha passat, ni elpitjor que ho passarà, perquè jon'he sortit en vida, i desafortuna-dament molts altres no. El pitjorque m'ha quedat ha sigut tot elpatiment callat perquè cadascú hopassa a la seva manera, i només elqui ho viu ho pot entendre. I elmillor que m'ha quedat desprésde viure aquesta etapa ha sigut lafortalesa que he agafat gràcies atotes les persones que m'han aju-dat i aconsellat durant aquellaetapa. Els estaré agraït tota la vidai els recordaré sempre.

ME: Que ha canviat del Xavi de fauns anys al Xavi d'ara?XLL: Clarament el Xavi d'ara ésmolt més fort, i s'ha fet immune amolts patiments que al Xavi de fauns anys l'afonaven completa-

ment.

ME: Que et va fer seguir enda-vant i lluitar en contra de l'asset-jament?XLL: Jo sóc una persona que novol que ningú més passi pel que jovaig passar, encara que hi hamolta altra gent que ho passa pit-jor. Però el que jo volia era serescoltat, per això als vídeos dic elque m'hagués agradat escoltar enaquells moments.

ME: Que recomanaries a una víc-tima de bullying, als seus pares,als professors?XLL: Jo puc parlar per a les vícti-mes de bullying perquè entenccom se senten, però ni sóc pare niprofessor. A les víctimes del bull-ying sempre els recomano que nocallin, que no els facin creure queles ximpleries dels demes són mésjustes que les seves pròpies xim-pleries. Que es facin sentir.

ME: Xavi Benigni, el teu pseudò-nim a les xarxes socials, ha acon-seguit gairebé 11.000 seguidorsal Facebook i 1.200 al youtube.Estàs ajudant a moltes víctimesd'assetjament escolar.XLL: Cada cop són més personesles que m'escriuen i m'expliquenla seva experiència. Estic satisfetde fer el que faig, perquè d'algu-na manera empatitzo amb els queem veuen.

ME: Però també estàs a expensesde detractors. Que me'n dius?XLL: Bé, no es pot agradar a tot-hom. Un cop "t'exposes" hasd'estar preparat per a tot, sigui boo dolent.

ME: Consells per a les persones ifamílies que pateixen bullying?XLL: Han de saber que el silenci ésel seu pitjor aliat. Han de confiarmolt en ells mateixos, i tenir espe-rança.

Isabel Carrasco

A MÓRA D’EBRE

L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) va ser creatl'1 d'octubre de 2004, mitjançant un acord entre elDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya iles parts que participen en la seva gestió. És un equipa-ment arxivístic que possibilita l'accés als documents de laRibera d'Ebre. L'edifici va ser construït en un solar titulari-tat de l'Ajuntament de Móra d'Ebre i té més de 1000 m2.L'Arxiu Comarcal es va inaugurar el 24 d'abril de 2007 i laseva gestió correspon, conjuntament, a l'Ajuntament deMóra d'Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.Aquest 2017 celebrarà el seu desè aniversari.

ME: Quina és la missió dels arxius comarcals?Gerard Mercadé: Les funcions dels arxius comarcals sónàmplies, però jo les resumiria dient que són els centres res-ponsables de la gestió, comunicació i difusió de la docu-mentació pública generada a la seva respectiva comarca ique, a més, poden ingressar els conjunts de documents pri-vats —o fons documentals— més significatius del seu àmbitterritorial, en el nostre cas la comarca de la Ribera d'Ebre.Per tant, són uns equipaments que tenen evidents relacionsamb la posada en valor del patrimoni documental comar-cal, i que treballen per difondre'l d'una forma dinàmica iinnovadora al màxim de gent possible, però alhora són unagent indispensable per assegurar l'accés a la documenta-ció pública generada als nostres dies i permetre que lesadministracions del territori tinguin instruments per respon-dre les demandes d'informació de la ciutadania, cada copmés amatent a com es gestionen els béns públics.

ME: En nombre, quina seria la totalitat dels arxius i docu-ments que conserva l'ACRE?GM: Actualment gestionem 87 fons documentals, quesumen un volum de gairebé 1.500 metres lineals de docu-ments, o dit d'una forma més planera, disposem de 15.000capses d'arxiu normalitzades. Fent esment al nombre dedocuments d'una tipologia concreta, destacaria que tenimmés de 67.000 fotografies originals. També voldria posarèmfasi en una altra qüestió important, i és que durant elsprimers anys de funcionament de l'ACRE hem pogut des-criure un nombre important d'aquests fons i documents i, adia d'avui, a la base de dades interna que recull les descrip-cions que elaborem —moltes de les quals ja són consulta-bles al portal 'Arxius en línia', de la Generalitat deCatalunya—, tenim introduïts més de 50.000 registres. Pertant, a més de custodiar la documentació, disposem d'einesper respondre les peticions d'informació que ens adrecen,provinents d'un públic cada cop més heterogeni i variat.

ME: Quin tipus de fons es poden consultar?GM: A L'ACRE, i als arxius comarcals a nivell general, s'hipoden consultar fons de l'Administració Local —especial-ment d'ajuntaments—, però també conjunts de documentsde titularitat privada, els quals han estat generats per, entred'altres, persones, famílies o empreses. No obstant això, sihagués de destacar quina és la documentació més caracte-rística de l'ACRE als nostres dies, diria que són els fons del'Administració Local, atès que tenim conveni vigent amb13 dels 14 ajuntaments de la Ribera d'Ebre, a excepció dela vila de Flix, que disposa d'un arxiu municipal propi ambpersonal qualificat per atendre'l correctament. Si hagués dedestacar-vos algun dels fons de titularitat privada que hantingut més demanda i impacte social, faria esment al fonspatrimonial dels Domènech-Martí, de Vinebre, al fons per-sonal de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila i al fons perso-nal de Carmel Biarnés, en el qual estem treballant actual-ment.

ME: Parlem d'un fons fotogràfic importantGM: Precisament el darrer que acabo d'anomenar, el deCarmel Biarnés, fotògraf d'Ascó, format per més de 60.500fotografies originals, capturades entre mitjans dels anys 60

i els anys 80 del segle XX. Un fons que permetrà múltiplesaproximacions a un període de profunds canvis —socials,polítics, culturals— a la comarca de la Ribera d'Ebre i, anivell més general, a les Terres de l'Ebre. Esperem quedurant l'any que acabem d'encetar la ciutadania puguiaccedir a una primera part del fons. En concret preveiempossibilitar la consulta on-line d'unes 12.000 imatges, amés d'impulsar una exposició itinerant.

ME: Quin impacte té l'era digital dintre del patrimonifotogràfic?GM: L'impacte és enorme, i ho és tant a nivell positiu comnegatiu. A nivell positiu per les possibilitats que et brindenles noves tecnologies a l'hora de difondre la fotografia i pelgran impacte que això pot significar pel coneixement delsfons fotogràfics gestionats pels arxius. Tenim moltes noveseines per amplificar la difusió de les fotografies que gestio-nem i, a més, ho podem fer posant la imatge en context;no deslligant-la ni de l'autor, ni de la tècnica utilitzada i,com no podria ser d'una altra manera, respectant la propie-tat intel·lectual que es deriva d'aquesta tipologia de fons.L'aspecte negatiu de l'era digital en les fotografies és la faci-litat de fer-les circular sense atendre a cap dels aspectes queacabo de comentar. Tanmateix, en aquest cas, es tracta defotografies orfes, mancades d'origen i descontextualitza-des.

ME: Els documents més antics que es conserven?GM: El document més antic de l'ACRE és un pergamí per-tanyent al fons patrimonial de la família Castellví de la Serrad'Almos, de finals del S.XV. No obstant això, des dels arxiusdonem més importància a la integritat del fons —al fet queconservin el màxim de peces possibles per explicar a què esdedicava el productor dels documents—, que no pas quesiguin molt antics.

ME: A més d'investigadors i historiadors quines són lespersones que vénen a consultar els arxius?GM: Actualment, tot i que de forma progressiva, comen-cem a incorporar nous col·lectius als usuaris tradicionalsdels arxius —entenguis per això investigadors i les matei-xes administracions de les quals gestionem la documenta-ció. Per tant, cada cop més, estudiants i ciutadans que bus-quen informació s'adrecen a nosaltres. També voldria des-tacar que des del centre hem procurat dinamitzar l'espaiamb activitats que donin a conèixer la documentació quetenim de forma amena i, mitjançant aquestes actuacions,aconseguim que un bon grup de gent que mai ha vingut asol·licitar informació conegui el contingut dels fons i docu-ments de l'ACRE i participi d'aquests actes.

ME: Quin és el paper d'un director d'arxius i quantes per-sones treballen a l'ACRE?GM: Un director d'arxius és un titulat superior, general-ment amb estudis de màster, que coordina el funciona-ment de l'equipament i els programes que s'hi impulsen.En el cas de l'ACRE només hi ha un arxiver titulat —un ser-vidor—, una auxiliar administrativa a jornada completa iuna altra auxiliar administrativa, a temps parcial. Per algunprojecte puntual hem pogut comptar amb un tècnic desuport, però no de forma contínua. Incorporar aquest per-fil tècnic de suport a la direcció és un dels grans objectiusque ens marquem en un futur, atès que ens permetriadonar una bateria de serveis més àmplia als ajuntamentsde la comarca en aspectes claus als nostres dies, com ara laimplantació de l'Administració Digital o l'impuls de políti-ques de transparència, molt vinculades a una bona gestióde documents.

ME: Pèrdues i danys. Que és, segons vostè, lo que falta-ria per completar l'arxiu i quins són els documents méssorprenents?GM: Exerceixo la tasca de director de l'ACRE des de fa 10anys i he arribat a una colpidora conclusió; la Ribera d'Ebreés una comarca amb uns importants buits documentals,causats tant pels conflictes bèl·lics que ha patit, entre elsquals destaca la Guerra Civil Espanyola, com per la ine-xistència d'un centre que impulsés polítiques arxivístiquesfins a l'any 2007. Per tant, procuro no lamentar-me delque no ha estat a les meves mans salvaguardar. Sí quepenso que –tot i que per avançar en aquesta direcció ésclau que hi hagi un projecte arxivístic sòlid de país i decomarca–, que els arxius hem de contribuir a fer que ladocumentació generada per les administracions als nostresdies compleixi uns paràmetres de qualitat, per tal quepugui ser utilitzada –o més ben dit reutilitzada– per la ciu-tadania en un futur.Pel que fa als documents més sorprenents és complicatdestacar-ne algun. Sóc del parer que aquest fet està con-dicionat per les expectatives de cada persona quan s'a-dreça a l'Arxiu. Quan un ciutadà troba el que busca essorprèn, però aquesta és la nostra feina.

ME: El calendari previst per al 2017GM: Aquest 2017 complim 10 anys i procurarem desenvo-lupar una bateria d'activitats intensa, sobretot a partir del24 d'abril, dia en què s'escau el 10è aniversari. Ben aviatpublicarem un calendari complert de tot l'any. Certament,no m'atreveixo a destacar un acte en particular, nomésavançar-vos que treballarem tenint presents dos gransobjectius En primer lloc, aconseguir trencar barreres i apro-par l'ACRE a un públic ampli i divers i, en segon lloc, volemaprofitar la inèrcia de l'aniversari –i el bagatge d'aquestsdeu anys d'activitat– per poder ser molt més presents enl'assessorament a les administracions locals de la Riberad'Ebre donant-los suport en la millora de la seva gestiódocumental. Aquest és el gran repte que ens marquen peraquest 2017. Esperem assolir-lo!

Gerard Mercadé Pié, director de l'ACREPARLEM AMB

«L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE)»

DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 2017 «» diari ebre · 2017-02-09 · diari ebre DIVENDRES 10 DE FEBRER...

Documents

Transcript of DIVENDRES 10 DE FEBRER DE 2017 «» diari ebre · 2017-02-09 · diari ebre DIVENDRES 10 DE FEBRER...