DIVENDRES · 6 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14689 - AVUI / Any XL. Núm. 13559 - EL PUNT

1,20€

1020

56-1

1781

47T

1376

35-1

1901

08Q

El Parlament refermala declaració del 9-NREPTE · JxCat i ERC donensuport a la proposta de la CUPi es proposen recuperar 14 lleisque van ser suspeses pel TC

CONSENS · A proposta delgrup socialista, la cambra aprovaconvocar una taula de diàleg perbuscar grans consensos de país

Torra vol convidarSánchez a una reunió alsetembre a Barcelona

P6,7

Una dona contempla el quadre ‘Galatea de les esferes’, pintat per Dalí l’any 1952 ■ ACN

CULTURA-ESPECTACLES P26,27

El MNAC dedica una gran exposició a l’esposa i musa de Dalí

Reivindicació de Gala

NACIONAL P10

Es pot moure per Bèlgica al’espera que un altre jutgedecideixi sobre l’extradició El raper, ahir a Brussel·les ■ ACN

La justíciabelga deixalliure Valtònyc

EUROPA-MÓN P24

Acordper apujarels salarisun 3% finsal 2020Hi haurà un nouimpost a la banca

Vaga a Ryanair els dies25 i 26 de juliol

Nacional P15

Europa-Món P20,21

Sáenz de Santamaríaguanya la primera volta

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE JULIOL DEL 2018

em de fer sem-pre la prèvia i

deixar-la ben clara.L’empresonamentdels líders polítics i so-cials és una injustícia

pregona que no se soluciona amb me-sures que calmen el dolor sense atacarl’origen de la malaltia. Que vinguin a pa-tir la reclusió a Catalunya no és una no-tícia excel·lent, perquè el que hauria depassar és que no la patissin ni aquí nienlloc. I també cal recalcar que les tími-des mostres d’acostament del governespanyol no són el mannà democràticque esperàvem perquè la posició del’executiu es debat entre la bondat deles declaracions de Batet i la insistènciapatriòtica malaltissa de Borrell, entes-tat a combatre el dimoni secessionistaarreu del planeta. ¿Queda clar, tot això?D’acord. Ara, parlem de política. I dei-xem-nos de maximalismes i d’acusa-cions de traïdoria i de solucions mes-siàniques que no fan sinó dur-nos a unatzucac. Aquest és un país en el qual un80% de la població considera inaccep-table que uns polítics estiguin presos

per haver exercit el mandat popular demanera democràtica i pacífica. Aquestés un país en el qual, segons les últimesenquestes, hi ha un 49% de ciutadansque votarien a favor de propostes inde-pendentistes en unes properes elec-cions. Aquest és un país que no està di-vidit –tot i els grans esforços per acon-seguir-ho– però que tampoc no té ungruix prou considerable de partidarisd’un estat independent, prou consis-tent per emetre declaracions unilate-rals. Aquest és un país que necessitasolucions més enllà de la més innoblerepressió per tal de no caure o bé en undesencís o bé en posicions grandilo-qüents i ermes.

En una de les seves glosses, Eugenid’Ors es preguntava quan era impres-cindible dur una armilla blanca en pleestiu. I contestava que ho era el dia quehom tenia una intensa necessitat de nodur-la. Es tractava, segons Xènius,d’una idea estètica, però també ètica.Potser la podríem recuperar, a la sorti-da de la visita del president Torra, lasetmana vinent, a La Moncloa. Ja ho vafer Tarradellas fa quaranta anys.

H

Keep calmJosep Maria Fonalleras

L’armillablanca

Aquest és un país quenecessita solucions més enllàde la més innoble repressióper tal de no caure en undesencís

La vinyetaFer

es que s’han prohibit les bossesde material plàstic i el llibreterem fa arribar a casa duent a la

mà els llibres que li he adquirit, m’hesentit rejovenir molt. Em sento comquan anàvem pel carrer amb Marcuseo amb una novel·la difícil i experimen-tal amb l’objectiu d’impressionar lagent que hi circulava. La veritat és queara, amb l’edat, em fa una mica de co-sa l’exhibició i procuro dur els llibresgirats per la contraportada, però ambels llibres passa com amb el pa amb to-màquet, que sempre cau a terra per lapart sucada, i tenen tendència a girar-se pel títol. El meu adroguer em serviaels productes amb una bossa enormeque duia imprès el nom de l’establi-ment: “M’interessa que facis propa-ganda ambulant del meu negoci.” Aratothom sap que a casa tinc formigues,o que pateixo dels ulls, si surto de lafarmàcia. L’altre dia venia del super-mercat. Em vaig trobar un pesat quepresumeix de gurmet: “El paté La Pia-ra, t’agrada?” Vaig veure servida l’oca-sió d’una petita venjança: “Per esmor-zar, acabat d’obrir i amb una Coca-co-la i un cafè, és el que m’agrada més.”

D

Tantes manies gastronòmiques...Quan escrivia a El Punt, un senyor

que no m’estima gaire se situava siste-màticament davant meu al carrer sos-tenint l’Avui amb les mans al darrere.Ara que escric a El Punt Avui ho faamb l’Ara. Els diaris són o havien es-tat signes externs distintius. Jo haviatret molt a passejar el Tele/eXpresquan la gent gran era partidària de LaVanguardia, el Ciero o El Correo Ca-talán, el “diari dels capellans”. Quanvaig fer el servei me’l vaig fer enviar alcampament. De vegades m’arribavaretallat. Altres vegades, prèviamentllegit pel capità, que era de la Unió Mi-

litar Democràtica. Després va venir ElPaís. Tu anaves a la sessió de nit d’unteatre i molts encara duien sota l’aixe-lla El País del matí. A la mitja parts’obrien pas entre els rebrecs i les hu-mitats per trobar-hi una informacióque els hagués passat per alt. A la sor-tida, corrien als quioscos de la Ram-bla, i es contrariaven si encara no hihavia arribat l’edició de l’endemà. Finsfa molt poc, els divendres al matí emtrobava a la plaça un senyor amb ElPaís. Me’l mirava amb admiració per-què ningú no va amb diaris des que nose’n venen. Havia observat que l’home,que semblava que em coneixia, me’lmostrava com un trofeu. Li somreia.Un dia vam coincidir a la vinateriamentre jo triava un vinet. Va excla-mar, cridant: “Agafa Sumarroca, quesón amics del lladre d’en Pujol.” Ca-ram, el lector d’El País, sí que li dura ique està mal informat. Són uns altresSumarroca, diria.

A Rússia volia comprar el Pravda.No vaig veure cap quiosc enlloc, ni alsaeroports. Tant com m’hauria agradatarribar amb el diari fundat per Lenin,amb les erres escrites al revés.

“Des que s’hanprohibit tothom sapquin llibre portes oque tens formigues

Vuits i nous

Sense bossesManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE JULIOL DEL 2018

El cinema català es troba enuna situació preocupant. El

balanç del sector audiovisual, pre-sentat dimecres per l’Acadèmia delCinema Català durant la seva Festad’Estiu, revela que el 2017 s’han fetmenys produccions, s’han perdutespectadors i s’ha recaptat moltmenys que el 2016 i les xifres delsprimers mesos del 2018 mantenenla tendència a la baixa. La foto fixa,doncs, no és bona. Certament, lacrisi ha tingut el seu efecte negatiu,com en tots els sectors, però en elcas del cinema català això s’ha vistagreujat per circumstàncies políti-ques com ara l’aplicació del 155 i lapressió pressupostària sobre TV3,que en els últims mesos ha estatasfixiant per part del Ministeri d’Hi-senda, perquè la Televisió de Cata-lunya actua com a motor de la in-dústria audiovisual, i la seva falta derecursos incideix directament en elnombre i les dimensions de les pro-duccions que es fan a Catalunya.

El govern català té clar, afortuna-dament, el rol estratègic que té TV3per al país i també en el sector delcinema i la producció audiovisual, ija ha fet passos per garantir la sevaestabilitat pressupostària, però non’hi ha prou amb això. Calen mésesforços. És necessari recuperar lataxa als operadors de telefonia,tombada pel Tribunal Constitucio-nal, que contribuïa a la produccióde cinema. I és necessari també, imolt especialment, recuperar elsincentius a la producció en versióoriginal catalana. Les dades sóneloqüents i certifiquen que la pro-ducció en català és residual; habi-tualment ronda l’1% del total i, ex-cepcionalment, el 2017 va arribar al5% amb els rodatges d’‘Incerta glò-ria’ i ‘Estiu 1993’. És el resultat de lesfamoses retallades imposades ja facinc o sis anys, de nou, pel ministreMontoro, que també cal revertir elmés aviat possible.

La retalladadel cinemacatalà

EDITORIAL

o he escrit en castellà perquèm’entengui. ¡Tú sí que vales,Rafael!! El van sentir, ahir, al

portaveu del PP al Congrés, RafaelHernando? És el viu retrat del PP. Olé,Rafael! Tú sí que tienes c... Al porta-veu del PP al Congrés ahir li varen pre-guntar sobre la reunió que els presi-dents Quim Torra i Pedro Sánchezmantindran aquest dilluns vinent, i vaser contundent: “Si Sánchez tinguésel que ha de tenir, no rebria el senyorTorra per parlar de res”, va senten-ciar. Olé. ¡Torero! Què és el que no téSánchez, Rafael? Això que sí que te-niu els del PP? ¡Manda huevos!, quediria el mai prou ben valorat FedericoTrillo. A Sánchez li falta “allò que hau-ria de tenir” i per això es reuneix ambTorra? No deu ser, Rafael, que Sán-chez potser fa allò que vosaltres hau-ríeu d’haver fet fa temps, que és posar-se a parlar? No deu ser que a vosaltresus va faltar la valentia que calia per

H “No deu ser allòde ‘dime de quépresumes y te diréde qué careces’?

fer-ho? De què presumeixes, Rafael?De tenir més d’allò “que s’ha de tenir”que no pas Sánchez? Dime de que pre-sumes y te diré de qué careces, amicRafael. No deu ser que justament elque us ha faltat són daixonsis per ferfront al problema? No deu ser que laràbia, la indignació i la mala bava quearrossegueu per la moció de censuraencara no l’heu païda? No deu ser queus ha sorprès amb quina facilitat Sán-chez està deixant de ser el presidentprovisional que pensàveu que seria?Pensem diferent, Rafael. Però a mi no

se m’hauria acudit mai, dir que Torrahauria de tenir prou dallonsis per noreunir-se amb Sánchez fins que els pre-sos polítics siguin lliures, per posar unexemple. Que dues parts en conflicte esparlin, amic Rafael, no pot ser mai do-lent. I l’únic que fan les teves declara-cions, em sembla, és retratar-vos enca-ra més, al PP en general i a tu en parti-cular. No m’estranya. Perquè aquestsdarrers anys ens heu dit colpistes, na-zis i tot el que us ha vingut de gust. I tuja n’havies dit algunes de molt gruixu-des aquests darrers anys, comparantAndalusia amb Etiòpia, acusant els fillsdels represaliats del franquisme d’ha-ver-se oblidat dels seus pares “fins queno hi va haver subvencions per trobar-los” o negant la possibilitat de la sanitatuniversal. PP style, Rafael! Quina llàsti-ma que no et presentis de candidat apresidir el PP. Em faria militant i et vo-taria. Perquè tu sí que tens “el que s’hade tenir”. ¡Torero!

‘¡Tú sí que vales, Rafael!’Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’escriptora ha investigat durant anys el personat-ge de Gala Dalí i ara és la comissària d’una granexposició al MNAC, Gala Salvador Dalí, on intentaanalitzar aquest personatge més enllà dels preju-dicis. És la primera gran mostra consagrada espe-cíficament a Gala.

RAPER

El MNAC analitza Gala

El raper mallorquí, condemnat a 3,5 anys de presópel Suprem espanyol per les seves cançons antimo-nàrquiques, es va presentar a la justícia belga perrespondre de l’euroordre de detenció i el jutge el vadeixar en llibertat mentre decideix sobre l’extradició.Un altre toc de crostó a la justícia espanyola.

-+=

-+=

Despolititzar RTVETomás Fernando Flores

Un altre copValtònyc

-+=

Estrella de Diego

La mateixa majoria parlamentària que va fer pos-sible fer fora Rajoy i convertir Pedro Sánchez enpresident, es va visualitzar per promoure el canvia RTVE. Hi haurà nou consell i nou president, peròcaldrà esperar per apreciar el canvi real que passaper despolititzar la cadena i la seva informació.

CANDIDAT A PRESIDENT DE RTVE

COMISSÀRIA DE L’EXPOSICIÓ ‘GALA SALVADOR DALÍ’

http://epa.cat/c/bfd2yw

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllAdela Genís

Nascut el5 de juliol

na setmaneta més. Això és el que podran gaudir elspares dels seus nadons que hagin tingut la sort de

néixer ahir, 5 de juliol. Una mesura totalment insuficientperò que és un gran avenç si es té en compte que no fapas tant el permís de paternitat era de tan sols tres dies.Per casar-te te’n donaven quinze. Es veu que el fet dedonar a llum només tenia a veure amb la mare, i elprogenitor era un simple espectador que en menys d’unasetmana ja ho havia vist i après tot del seu bebè. Les lleisespanyoles, i també les catalanes, disten de les que

gaudeixen els països nòrdics (perexemple, Suècia), on els parespràcticament estan obligats a agafarles baixes de paternitat, un fet queiguala, en bona mesura, lesoportunitats laborals i evita que esperpetuï l’anomenada escletxasalarial. Tot i l’alegria per haveraconseguit una fita gairebé històrica

(a molts països del món la mare no té ni un sol dia depermís retribuït) s’hauria de recordar que els nens nonomés s’han d’admirar durant cinc setmanes. S’ha demillorar la conciliació laboral i familiar perquè –a bandade proves pilot, comissions i estudiosos que anuncienque l’horari hauria de ser compactat i que tothom hauriad’anar a dormir més d’hora– la realitat és que els horarislaborals no coincideixen amb els de les criatures queomplen les hores amb activitats extraescolars desprésd’un llarg dia a col·legi. O la frase més repetida entrepares i mares aquest estiu:“I tu, a quin casal els portes?”

U

Els nens nonomés s’hand’admirardurant les5 setmanesde permís

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE JULIOL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Dura ofensiva de l’Estatespanyol l’endemà de lapresentació de la llei de laconsulta. El TC anul·la lespartides del referèndum.

10anys

20anys

Els socis del Futbol ClubBarcelona decideixen si elpresident i la junta esgoten elmandat. Els resultats, a partirde les 10 h.

Els marxants de l’orde d’Orangees planten davant l’exèrcit, queels impedeix passar pel barricatòlic de Portadown, a Irlandadel Nord.

Ofensiva Judici a Laporta Prova de focTal diacomavui fa...

ovint, sembla que som a l’horade rondinar. Hem oblidat el lli-bre blanc? Amb un treball in-

tens, un grup de juristes, periodistesi politòlegs van elaborar, des d’inicisdel 2013 a mitjan 2014, per peticiódel president Artur Mas i el Parla-ment de Catalunya, un estudi del pro-jecte necessari que ens havia de con-duir fins a la República catalana. Eldocument no posava dates, nomésexpressava, sintèticament amb 18apartats, els diversos projectes quecalia seguir fins a arribar a obtenir unEstat normalitzat, en el nostre cas,convertit en República.

LES ACTUALS DISCUSSIONS, les sor-preses, els intensos desenganys, i al-guna declaració inacceptable d’unade les exconselleres, que es troba aEscòcia, tot plegat, fa la sensació queels catalans que volem la Repúblicahaguem perdut la memòria. Dels 18apartats, en contemplarem els 3 pri-mers. Són intitulats així: 1) La con-sulta sobre el futur polític de Catalu-nya. 2) L’administració tributària de

S Catalunya. 3) Les relacions de coope-ració entre Catalunya i l’Estat espa-nyol. El document va estar a punt al2014. Just quan faltaven uns mesosper realitzar la consulta, que el presi-dent Mas i el conjunt de consellershavien previst. Es realitzaria dins el2014, pel simbolisme de l’any enqüestió. Tanmateix, pocs dies abansd’iniciar-se la consulta, i quan ja s’ha-via pactat el mètode que s’utilitzariaper realitzar-la, arriba per correu ex-prés la prohibició de fer aital consul-ta per part del Gobierno del Reino.

NO EM POSARÉ A FER RECORDS de so-bretaula després de sopar a la fresca,però sí que cal recordar la polèmica–que mai no hem pogut sentir, ésclar– que dins el Palau de Pedralbeses va generar entre els nostres repre-sentants polítics que organitzaven eldia 9-N, és a dir, el dia de votar. Re-cordem només que el que havia deser consulta formal es va convertiren un procés participatiu. Però, tot iaixò, tothom va remoure la logísticaperquè fos possible votar. Es van ha-

bilitar diversos escenaris i, just a l’ho-ra de votar, tot estava a punt, cens,paperetes i... urnes. Les urnes erende cartró, i havien estat realitzadespel voluntariat, fos o no del govern.Es va guanyar el procés participatiu,per un 81% dels votants.

AL 27-S 2015, JxSí i CUP van tenir un47,5%, cosa que significa una folgadamajoria al Parlament de Catalunya.Al programa hi recollíem el projectedel referèndum pactat, si l’Estat vo-lia. Vam ser majoria al Parlament.Ara, hauríem de fer el referèndum, ésa dir, acomplir l’article 1) del llibreblanc, que tant havia costat d’execu-tar. El vam dur a terme el dia 1 d’oc-tubre del 2017, amb 2.300.000 votsamb un 91% de sí, enmig de pataca-des, d’heroïcitats d’un poble que vablindar els col·legis i va votar en ma-joria. I, no només això, sinó que es vadeclarar la República. Arribarem al-guna vegada al punt 3, que preveu“Les relacions de cooperació entreCatalunya i l’Estat espanyol”? De quidependrà?

Assumpció Cantalozella. Escriptora

Recordem el llibre blanc?Tribuna

viat farà un any, a la sortida delconcert inaugural del Festival de

Música de Torroella de Montgrí, conver-sava amb un grup de torroellencs, entreels quals Dolors Bassa, a qui una amigali va comentar que tenia (tenien tots elsseus companys dins de l’ampli ventall“independentista”) molta paciènciaaguantant les impertinències, per dir-hosuaument, de certs membres de l’opo-sició més agressiva. La consellera som-reia i treia importància a l’assumpte:formava part de la feina que havia assu-mit. En aquells moments, era a punt decomençar les vacances, però, com en elcas de la resta dels diputats catalans,estaven condicionades pel fet que po-dia ser convocada qualsevol dia a un pleextraordinari del Parlament amb vista ala convocatòria del referèndum: calia,per tant, no fer les vacances en un llocdes del qual no es pogués arribar en po-ques hores (no recordo quantes) a Bar-celona. Va ser inevitable que se li pre-guntés com s’ho farien per fer possibleel referèndum. Va respondre més o me-nys que, malgrat tots els impedimentsprevisibles i imprevisibles, hi havia la vo-luntat ferma de convocar-lo i de fer-lo.Aleshores, sense perdre el somriure, hiva afegir: “En fi, ja veurem què passa...Potser m’haureu de venir a veure a lapresó.”

He pensat moltes vegades en aques-ta conversa torroellenca des que, ha-vent sigut prèviament empresonatsJordi Cuixart i Jordi Sànchez, DolorsBassa va entrar per primer cop a la pre-só junt amb altres consellers i la conse-llera Meritxell Borràs. Com saben, ellava estar entre els presos polítics quevan sortir-ne provisionalment fins que,aleshores junt amb Carme Forcadell, vaser novament empresonada a Alcalá-Meco fa poc més de cent dies. No sé siquan Dolors Bassa va dir “potserm’haureu de venir a veure a la presó”pensava que la repressió de l’Estat es-panyol pogués manifestar-se de la ma-nera tan extrema i venjativa amb què hoha fet. Jo, no sé si per ingenuïtat, nim’ho imaginava. Encara ara em costacreure-ho. Em resulta incomprensibleque, per exemple, sigui a la presó unadona honesta que sempre ha lluitat afavor dels drets laborals i socials. Com,en un altre sentit, se’m fa incomprensi-ble que hi hagi parlamentaris catalansque s’hagin manifestat en contra del’acostament dels presos polítics afir-mant que és un privilegi allò que la lleipenitenciària reconeix com un dret. Nosé si és una qüestió de tenir paciènciadavant del que diuen. Crec que la res-posta a tanta manca d’humanitat és ladignitat humanista de la Dolors.

A

Full de rutaImma Merino

Dolors

Ostatges polítics

b Els nostres presos políticsels retornen a Catalunya i elque més em preocupa és queens ho mirem com si fos ungran avenç a tanta ignomínia.A casa nostra o a casa de quiels té com a ostatges és unainfàmia enorme. Lliures, hand’estar! Com ens podem estaracostumant a un Estat tan su-perb i amb una justícia tan in-justa que té i a tantes perso-nes honorables i escollides to-tes democràticament empre-sonades?

L’odi i la venjança és el queha portat aquests homes i do-nes a ser empresonats. Sí, elsporten a presons de Catalu-nya, emmanillats, amb unesfurgonetes de la policia com sifossin uns perillosos violadorso assassins. Perdó, rectifico, sifossin uns violadors ja serienlliures, com hem vist amb larepugnant sentència de LaManada.

Quan siguem realment un

poble lliure i una autèntica Re-pública i les presons noméssiguin per tancar els delin-qüents, ens preguntarem comvam resistir tanta infàmia perpart d’un Estat corrupte ambuna monarquia imposada perun assassí.

No cal ser independentistaper assumir tanta vergonya.Només cal dignitat! La mevamés profunda estima a totsels nostres presos i exiliats itot el meu menyspreu a l’Apor ellos.

Qui va dir que la justicia esigual para todos només potser qui sap que la justícia al’Estat espanyol no existeix.ROSAMARIA CENDRÓSBarcelona (Barcelonès)

Les gavines s’hantornat voltorsb En plena campanya de lesprimàries del Partit Popular,entren en competició permostrar qui és més contun-dent en contra dels indepen-

dentistes catalans. Pablo Ca-sado convida els sobiranistescatalans que marxin cap aAlemanya o a Bèlgica. M. Do-lores Cospedal declara ques’hauria d’haver aplicat el 155molt abans i tancar TV3 per-què és una propagadora delsecessionisme i l’odi a Espa-nya. Soraya Sáenz de Santa-maría, que havia de salvar ladesafecció de molts catalansamb l’“operació diàleg”, va fra-cassar estrepitosament. Gar-cía Margallo, declara que Hit-ler va fer un cop d’estat des dela cancelleria i a Catalunyas’ha fet des de les institucions.García Hernández diu que Pe-dro Sánchez ja ha pactat ambel president Torra el referèn-dum. Clavant-se punyaladesels uns als altres, els candi-dats a la presidència del partit,serà el PP el que estarà “en li-quidació”?

Les gavines s’han transfor-mat en voltors i es barallenentre ells disputant-se la pre-sa, venen directes cap a nos-

altres, uns pobres pollets iner-mes al niu independentista.

Se’ns volen cruspir d’unasola picossejada.JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

La mare dels ous

b La tensió política que es viua Catalunya pot degenerar enl’exaltació d’aquelles emo-cions primàries que són el vi-rus letal del nacionalisme ex-cloent i supremacista. Malal-tia social propera a un enfron-tament civil –ho diu la histò-ria– si abans d’arribar al des-astre total els responsablesd’aquesta delirant situació norecuperen el seny perquè elsciutadans puguem també re-cuperar la normalitat concilia-dora de l’assossec, la confian-ça i la seguretat. Temo que elde la despesa ja serà més difí-cil. Ah, la pela, la pela... aques-ta és la mare dels ous!JORDI S. BERENGUERBarcelona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE JULIOL DEL 2018

SísifJordiSoler

o sé si m’hi heacabat de fixar

prou, però em fa l’efec-te que en aquest últimany en Xavier Domè-nech ha anat guanyant

pes mentre les seves expectatives elec-torals baixaven o es mantenien. Potseracabi remuntant. No ho sé. Hi ha en-questes electorals, és veritat, però totesles que ens arriben han passat prèvia-ment per la cuina del mitjà que les paga. Iavui no sembla que toqui inflar-les o re-baixar-les pel cantó de Catalunya en Co-mú. Però també és veritat que a en Do-mènech poden ajudar-lo els canvis quehi ha hagut darrerament allà a Espanya il’actitud d’en Pablo Iglesias, que, com sa-ben, la setmana passada va tenir el detallde sortir de la ciutat aquella on volen quees cogui tot, venir a Catalunya i ser el pri-mer líder espanyol a entrevistar-se ambel president Torra. Com que és prim i alt,l’Iglésias té el costum de portar la camisaben endreçada a dins dels pantalons. Elresultat és que tothom pot veure que elseu estómac té el mateix gruix que unamoneda d’un euro. No hi ha ni un grammés d’Iglésias enlloc. A en Domènech, encanvi, li passa el mateix que a mi i, comjo, porta sempre les camises o les sa-marretes per sobre. Si ens les endrecés-sim, la gent veuria que no hi ha monedaal món que tingui el gruix dels nostresestómacs. Sí, tant ell com jo enganyemen el pes. Potser no tant, però, com elspolítics independentistes, que n’hi haque diuen que van enganyar, i enganyar-se, quan van plantejar el tot o res dels pri-mers dies del darrer octubre. Vam votar ivam guanyar. Ho hem fet. Però també ésun fet que vam passar de l’èpica de po-sar Espanya contra la paret a l’empreso-nament, l’exili i aquest “ens em sortirem”d’ara. No vam saber calcular prou bé elpes que tenen Catalunya i Espanya? Pot-ser és el que ara ens diria en Domènech.Tant parlar de les balances fiscals i novam tenir prou present que hi ha tambéaltres balances que compten.

N

De set en setXavier Cortadellas

El pes

Angela Merkel, CANCELLERA D’ALEMANYA

“No podem oblidar que són persones que venen anosaltres i això té a veure amb els fonaments europeus”

La frase del dia

“Cal reforçarl’ensenyament, lasanitat, la seguretat,les infraestructures,els mitjans decomunicaciópúblics, consolidaruns serveis socialspotents, que sónfont d’integració i,des de la diversitatd’opcions, sumaresforços de partits,sindicats, sectorssocials professionalsi cívics per arribarals tres milions decatalans

avant de tanta finestra d’opor-tunitat perquè els sobiranistesacceptem continuar formant

part de l’satu quo de la nació espanyolacal que mantinguem el cap fred i si-guem capaços de veure que mai havíemtingut l’objectiu de la plena sobiraniatan a prop. I és per això que ara, mésque finestres d’oportunitat, el que calés mantenir-nos ferms en la nostra po-sició i treballar la resistència. No hemperdut la guerra democràtica i pacíficaper la independència, en tot cas una ba-talla i, conseqüentment, hem tingutbaixes i tenim presoners. Cal, doncs,negociar però tenint en compte que ne-gociació no pot implicar cap tipus derendició. A més a més, hem d’estar pre-parats per al següent assalt. No ens po-den agafar desprevinguts.

PRIMER DE TOT haurem de treballar perconsolidar el nou govern de la Generali-tat i per superar els nefastos efectes del155 i ho haurem de fer amb intel·ligèn-cia, ja que ara el nacionalisme espanyolconeix més les nostres estructures, lesnostres fortaleses, però també les nos-tres debilitats. Hem de deixar-nos defarols i d’actuar amb innocència. Dedi-quem-nos a construir estructures d’es-tat no només físiques sinó també men-tals.

NO PODEM OBLIDAR els nostres presospolítics i aquells que són a l’exili. Lanostra solidaritat amb ells ha d’éssertotal, però alhora hem de ser capaçosde fer net en el si de les nostres files dexitxarel·los, fantasmes i incompetentsque no ens han deixat avançar i quefins i tot han contribuït a fer-nos per-dre aquesta primera escomesa. Per ai-xò hem de crear equips professionals,potents, preparats i endurits que si-guin conscients de quin pa s’hi donaamb aquells que gosen enfrontar-seamb l’Estat, els seus poders fàctics i lesseves màfies. Tinguem-ho clar, l’Estat i

D els poders fàctics no cediran mai si nosom capaços de mostrar-los muscula-tura suficient. Demostrem-los que sommajoria i que no renunciem a ampliar-la i no defallim en la nostra feina d’ex-plicar-nos al món de cara a sumar méssuports internacionals.

PEL QUE FA AL FRONT INTERIOR hem de serconscients que hi ha una part de la nos-tra societat, sovint la més benestant,que per covardia o per por de perdre la

seva situació privilegiada o perjudicarels seus interessos particulars han es-tat incapaços de bastir cap tipus d’al-ternativa al procés i han preferit conti-nuar essent vassalls de la corona i del’Estat. Han preferit, doncs, negar lanova realitat catalana i han donat l’es-quena a aquesta nova majoria social so-biranista. Tampoc oblidem que certssectors intel·lectuals i periodístics vin-culats a aquest statu quo també hanpreferit continuar donant suport alspoders establerts. El poble català nopot continuar acceptant aquells queens volen sotmesos. No volem interes-sats ni porucs que prefereixen ser súb-dits que ciutadans lliures de la Repúbli-ca catalana.

CALDRÀ TAMBÉ TREBALLAR per ampliar lanostra majoria. Arribar als tres milionsde catalans que donin suport a les tesissobiranistes ha d’ésser el nostre objec-tiu. I l’altre objectiu prioritari és el dereforçar-nos. Deixem-nos de batalletespartidistes. Ara toca des de la diversi-tat d’opcions i la pluralitat sumar esfor-ços dels nostres partits, sindicats, sec-tors professionals, socials i cívics comara l’ANC, Òmnium, els CDR i de totesaquelles associacions d’arreu de Cata-lunya que formen un gran teixit nacio-nal i que seran els que faran possibleque arribem als tres milions desitjats. Itot això ho hem de fer sense cap tipusde filtre social, lingüístic, ètnic o econò-mic. Tots, catalans diversos per unaRepública catalana social i lliure.

REFORCEM TAMBÉ els nostres aparellsd’estat: l’ensenyament, la sanitat, la segu-retat, les infraestructures, els mitjans decomunicació públics i assegurem-nos deconsolidar uns potents serveis socialsfont d’integració. Si fem tot això junts,sense caure en lluites internes, posant alcapdavant persones plurals i transver-sals que posin els interessos de país i delsciutadans per sobre de tot: guanyarem!

Miquel Sellarès. Periodista

Resistim i reforcem-nos!Tribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE JULIOL DEL 20186 |

El conflicte afectatota la plantilla detripulacions enl’àmbit europeu

Podrà circularlliurement pel país enespera que un altrejutge es pronunciïsobre l’extradició

Llibertat peral raperValtònyca Bèlgica

Convoquenuna vaga aRyanair el 25i 26 de juliolNacional

Junts per Catalunya, ERCi la CUP van ratificar ahir,a través de la moció pre-sentada pels anticapitalis-tes, la “ferma voluntat” dedur a terme les actuacionsnecessàries per assolir iculminar “democràtica-ment” la independènciade Catalunya. Era el tercercop que ho feien, primerva ser el 9-N i després,l’abril del 2016. El debat il’aprovació de la moció vaestar precedida d’un altretext, aquesta vegada periniciativa del PSC, en quès’apostava pel diàleg perfacilitar acords en granstemes de país. Es va apro-var només un punt de laproposta socialista, el quefa referencia a la convoca-tòria pel president QuimTorra d’una reunió amb laresta de presidents degrups per constituir un es-pai de diàleg. Ciutadans, elPP i la CUP s’hi van opo-sar.

El tema que atreia l’in-terès de la sessió, però, erala proposta cupaire quetancava el ple. Finalment,i per una diferència de no-més tres vots respecte albloc format per Ciuta-dans, el PSC, el PP i els co-muns, el Parlament vaaprovar un text que reco-llia la resolució aprovada el9 de novembre del 2015sobre l’inici del procés in-dependentista i reiteravaels objectius polítics quecontenia aquella resolucióque, actualment, estàanul·lada i declarada in-constitucional pel TC. Amés a més, cal recordarque va ser la tramitació

d’aquesta declaració elque va desencadenar icomportar que l’expresi-denta del Parlament Car-me Forcadell sigui avui in-vestigada per rebel·lió enla causa oberta pel Tribu-nal Suprem i estigui enpresó preventiva ordena-da pel jutge Pablo Llarena.

Que la decisió d’ahircomportava un risc ho cer-tificava primer de tot la de-cisió dels lletrats, tan bonpunt es va iniciar el debat ila votació de la moció, dedeixar constància que endesaconsellaven la trami-tació. La segona prova vanser les paraules del presi-dent del grup d’ERC, SergiSabrià, indicant que estractava d’un text “simbò-lic i poc efectiu” i, final-ment, rematava la impor-tància del text la decisiódel diputat Lluís Guinó,exmembre de la mesa delParlament en l’anterior le-gislatura i ara diputat deJxCat, de no exercir el voten aquest punt de la mo-ció. Guinó és investigatper un delicte de desobe-diència. I enmig del quesucceïa dins de la cambracatalana, Ciutadans i elPSC presentaven un re-curs de reconsideració a lamesa per la tramitació deltext i la transacció pacta-da amb la CUP amb adver-tències de trucar a la portadel Constitucional per pre-sentar un recurs d’empa-ra.

La formació anticapita-lista va sortir en defensadel text assegurant quedel que es tractava era de“fer efectiva la sobiraniadel Parlament” i encaramés en tot allò que té aveure amb “la millora de

les classes populars” a tra-vés del restabliment de leslleis suspeses i/o anul·la-des pel TC com ara les quefan referència a l’emer-gència energètica, el canviclimàtic i la universalitza-ció de la sanitat pública,entre d’altres. L’acord esconcreta amb l’elaboraciópel govern, d’un pla d’exe-cució, en un termini de no-ranta dies, per recuperar

els articles suspesos i desis mesos per a les lleisanul·lades.

El suport de Junts perCatalunya i ERC va serl’esperat, tot i que els dospartits van divergir forçaen l’argumentació per de-fensar-los. Els més escèp-tics, els republicans, quevan qualificar l’aprovacióde la moció d’un fet “an-tic”. “Però, malgrat això,

ho aprovarem perquè somrepublicans i tenim clarque el futur només es potbasar en una república ne-ta. Tanmateix per ERC, larealitat ja no és la del2015, ja no cal obrir unprocés, sinó “construiruna unitat d’acció”. “Gua-nyarem sent més, aquestés el nostre objectiu”, asse-gurava Sabrià.

La posició dels indepen-dentistes la tancavaJxCat, i per defensar-la in-tervenia per primer cop elvicepresident primer de lamesa, Josep Costa, ambuna defensa aferrissadade l’1-O. “Estem en un pro-cés d’independència i en lafundació d’una república;si no, jo no hi seria”, va as-segurar. Costa es compro-metia a no girar full a l’1-O

i va recordar als que defen-sen acords segellats pergrans majories que l’Esta-tut era fruit d’aquest pactei que la sentència del TC“el va destruir”. Costa vafocalitzar l’origen del con-flicte en el fet que “no es-tem governants per la vo-luntat popular”, sinó perdues forces polítiques queen l’àmbit nacional repre-senten la cinquena i laquarta força polítiques (elPP i el PSOE-PSC).

Ciutadans, d’altra ban-da, es va dedicar a carre-gar contra el PSC per “ha-ver ofert diàleg als que cla-men per la ruptura ambl’Estat” i els socialistes elsretreien un interès aagreujar el problema i nobuscar solucions. Els co-muns s’hi van manifestar

RISC JxCat i ERC donen suport al text dela CUP i es comprometen a assolir laindependència per vies democràtiquesi no violentes REPTE Es proposen ferefectives 14 lleis suspeses pel TC MÉS ElPSC obté l’espai de diàleg que oferia

Emma AnsolaBARCELONA

Pel diàleg i la independ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Fem un gestsimbòlic i poc efectiu.Avui ens clavem enuna estratègiaantiga”Sergi SabriàPRESIDENT DEL GRUP D’ERC

“Estem en un procésd’independènciainiciat el 27-S del2015, ratificat l’1-Oi revalidat el 21-D”Josep CostaVICEPRESIDENT DE LA MESA I DIPUTATDE JXCAT

Arrimadas va fer ahir unaintervenció contundent contrales dues mocions aprovades enel ple del Parlament ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE JULIOL DEL 2018 | Nacional | 7

Turisme d’aventuraL’APUNT en temporada alta a meitat de preu que inclou avió, ho-

tel de cinc estrelles i àpats per a paladars exquisits. Peròquan tenim la maleta feta s’imposa la realitat. Semprela crua realitat: la companyia aèria de torn –ara Rya-nair– anuncia vaga. Els preus baixos requereixen collarels treballadors i descobrim que el que hem compratens converteix novament en ostatges.Toni Dalmau

Passa cada estiu. Aspirem a desconnectar de la servi-tud de la feina, del mòbil i, sobretot, de les maleïdes xar-xes socials. Impregnats d’ingenuïtat, somiem a alçar elvol a la recerca del paradís perdut i ara només existent ales fotos trucades –com ara les de cares, pits i culs–amb la màgia del Photoshop. Ho volem tot i especial-ment aspirem a poder fardar d’haver trobat un viatge

en contra i van acusant elspromotors de “continuarmirant enrere” i d’estarcentrats “en la gesticula-ció”. “Cal superar estratè-gies erràtiques, perquè jahem vist on porta la gesti-culació i l’èpica, ara calavançar”.

Manifest pel referèndumLes entitats de l’Espai De-mocràcia i Convivènciavan presentar ahir un ma-nifest en què s’aposta per“donar una oportunitat aldiàleg i a la negociació polí-tica”, i demanen als execu-tius de Pedro Sánchez iQuim Torra que “propiciïnel clima polític necessariper fer possible la negocia-ció”. D’acord amb el text,els signants indiquen,també, que “qualsevol so-

lució política ha de basar-se en el dret que té el poblecatalà a decidir el seu futurpolític”. Així consta en elprimer punt d’un mani-fest que aquest espai, for-mat per diverses organit-zacions de la societat civilcatalana, va presentar a laseu de la Confederaciód’Associacions de Veïns deCatalunya i que està for-mat pels sindicats CCOO iUGT, l’Associació d’Actorsi Directors Professionalsde Catalunya (AADPC),l’ANC, el Consell Nacionalde la Joventut, la Confede-ració d’Associacions deVeïns, Òmnium Cultural,la Unió de Federacions Es-portives (UFEC), Unió dePagesos i Lafede.cat-Orga-nitzacions per a la JustíciaGlobal. ■

dència

Per poc que vagi una micabé, la reunió de dilluns en-tre els presidents de la Ge-neralitat, Quim Torra, i eldel govern espanyol, PedroSánchez, no serà l’última.Torra ja va avançar ahir,en una sessió de control alParlament que s’hi va foca-litzar, que pensa convidarel seu homòleg a una novatrobada al setembre al Pa-lau, que confirmi que eldiàleg arrenca de debò.“Farem tot el possible per-què continuï”, s’instava.De fet, el president ja hi re-brà avui el coordinador fe-deral d’IU, Alberto Gar-zón, una de les potes quefalca Sánchez i aliat tambéen el clam pel dret a l’auto-determinació. Dimecresvinent, a més, es reunirà aEdimburg amb un delsgrans exponents al món del’exercici d’aquest dret, laprimera ministra escoce-sa, Nicola Sturgeon.

El primer pas per arri-bar amb més garanties a lareunió de dilluns és propi-ciar un clima de distensió,

en què s’emmarca tambél’agraïment explícit ahirde Torra als socialistes perla predisposició a parlar detot, que “és el primer pasper arribar a acords”. Hova dir arran que el líder po-pular Xavier García Albiollamentés que s’obrís unaporta que Rajoy mai hau-ria obert. “El seu partit noens havia donat l’oportuni-tat de reunir-nos a La Mon-cloa i parlar de tot, i el par-tit socialista ens la dona, iho valoro molt positiva-ment”, li etzibava Torra,que aprofitava per aclarirun altre punt: no anirà ademanar un referèndumpactat a Sánchez, sinó aplantejar-li “el punt de lasituació política” on és Ca-talunya després de l’1-O i ladeclaració del 27-O, i ins-tar-lo a explicar la propos-ta del govern espanyol per-què pugui “culminar” elprocés independentista,un fet que va sorprendre ellíder dels comuns, XavierDomènech. “Si li fa la pro-posta, avisi’m, perquè seràun notición”, ironitzava,abans d’avisar el presidentque no oblidi debats com

ara el del finançament.“Compte que per no seracusats d’autonomismeno facin el pitjor autono-misme, que és no fer respel país esperant una opor-tunitat, no se sap quan nicom”, l’advertia.

Reunions bilateralsTorra va puntualitzar queel govern no descuidarà els45 punts concrets, incom-pliments la majoria, quePuigdemont ja havia posatsobre la taula de Rajoyamb nul·la resposta, peròva dir que els delegarà enles quatre comissions bila-terals per a les quals ja esvan nomenar represen-tants dimarts, un fet que elsocialista Miquel Iceta jaagraïa ahir, com agraïaque Torra accepti meca-nismes per crear en paral-lel un diàleg intern. “Nos’entendria que no anés aparlar de la qüestió que es-pera la societat catalana”,va repetir diversos copsTorra, que confia que Sán-chez també li expliqui“amb tot detall” el seu pro-jecte per a Catalunya. Ice-ta, per cert, li deia entre

somriures que podia llegirel seu al llibre La terceravia, publicat l’any passat, ala qual cosa el president re-plicava que encara “és và-lid” tot el que ell explica alseu: Els últims cent me-tres, editat el 2016. Torra,en tot cas, evitava crear-semassa expectatives, mésenllà de veure les opcionsd’entrar en una negocia-ció. “Potser no va més en-llà de constatar on som, i jaho valoraria positivamentper començar a desgelar”,indicava. El presidenttambé plantejarà a Sán-chez que aixequi la sus-pensió de, com a mínim,les lleis del Parlament queel PSC va votar a favor, i amés li expressarà la pre-ocupació pel “repunt delfeixisme”. Des d’ERC, An-na Caula li va demanar queexigís a Sánchez que orde-ni a la fiscalia la retiradadels “càrrecs falsos” con-tra els presos polítics, iTorra va avançar que la si-tuació dels presos aparei-xerà, però no va aclarir quèli demanarà. “Insistiré queno són moneda de canvi deres”, tancava. ■

Òscar PalauBARCELONA

Torra convidarà Sáncheza Barcelona al setembrea El president n’agraeix la predisposició a parlar de tot, i farà “tot el possible”perquè el diàleg avanci a Deixa els 45 punts concrets a les comissions bilaterals

El president Quim Torra, ahir durant la sessió de control al Parlament ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE JULIOL DEL 20188 | Nacional |

L’exvicepresident OriolJunqueras, l’exconsellerRaül Romeva, el diputat deJxCat Jordi Sànchez i elpresident d’Òmnium, Jor-di Cuixart, van rebre ahirla visita dels seus advocatsdesprés de passar la pri-mera nit en cel·les sols delmateix modul 2 de la presóde Lledoners, a Sant Joande Vilatorrada, i avui ja po-

dran rebre les visites delsseus familiars. Per la sevapart, la presidenta del Par-lament Carme Forcadell il’exconsellera Dolors Bas-sa també van dormir solesen cel·les al mòdul de do-nes de la presó de Puig deles Basses, ocupat per 26internes, i ahir ja van po-der rebre la visita de fami-liars. Tots sis presos polí-tics van ser visitats perpersonal mèdic, com mar-ca el protocol de tota nova

entrada d’un reclús.El Departament de Jus-

tícia va anunciar que espe-ra que la setmana vinentsiguin traslladats al centrepenitenciari de Lledonersla resta de presos polítics:els exconsellers JoaquimForn, Jordi Turull i JosepRull. Segons fonts judi-cials, la previsió és que sur-tin d’Estremera dilluns ique arribin a Catalunya di-mecres, fent la processóque van haver de suportar

els altres presos.En aquest sentit, l’advo-

cat d’Oriol Junqueras i Ra-ül Romeva, Andreu vanden Eynde, va ser un delsprimers a visitar-los ahir.El penalista va expressarque els líders independen-tistes li van demanar quetraslladi a l’exterior que es-tan “serens i ferms” i alho-ra “convençuts, com sem-pre, de la seva innocència,ara en un nou escenari”.Van den Eynde va relatar

que Junqueras i Romevas’estan recuperant deltrasllat a Lledoners que,segons va assegurar, va ser“dur i traumàtic”, tot i queno “van anar emmani-llats”. El lletrat hi va afegirque la situació per a ellscontinua “sent hostil”, jaque estan privats de lliber-tat, segons l’agència ACN.L’advocat de Sànchez, elpenalista Jordi Pina, tam-bé va anar a Lledoners ahiral migdia.

Una diferència amb elpenal d’Estremera és queels presos podran partici-par “en les activitats delcentre de Lledoners desdel primer dia”, un fet –se-gons van den Eynde– que“et dona energia i et fa po-der sentir-te productiu”.L’advocat també va expo-sar que ara tindran méscanals d’informació, entreaquests, els catalans. “Perells és una finestra dife-rent al món que la que te-nien abans”, hi va afegir.

Per la seva part, els ad-vocats de Forcadell i Bassa,Olga Arderiu i MarianoBergés, van assegurar queestan “contentes” d’estar aprop de casa, però que vo-len “la llibertat”, desprésde visitar-les cap a les onzedel matí. Arderiu va asse-gurar que totes les defen-

ses continuaran dema-nant que surtin de la presói que esperen que la datadel judici es pugui saberaviat. La penalista hi vaafegir que totes dues li vantraslladar el seu agraïmentper les mostres de suportrebudes durant la concen-tració davant del penal perrebre-les abans-d’ahir. L’al-caldessa de Figueras, Mar-ta Felip, tal com permet elreglament penitenciari ales autoritats, es va poderreunir amb Bassa i Forca-dell durant mitjà hora ahir,i les va trobar “fortes, sere-nes i conscients del suportque tenen”. ■

M. PiulachsBARCELONA

Els sis presos polítics estan“cansats però ferms”a Els advocats visiten Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Forcadell i Bassa l’endemà de la sevaprimera nit en un penal català a Forn, Rull i Turull sortiran d’Estremera dilluns i se’ls espera dimecres

Andreu van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, atenia els periodistes ahir en sortir de visitar-los a la presó de Lledoners ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“He pogut estar mitjahoreta amb la Carmei la Dolors. Ésadmirable com estande serenes i fortes”

Marta FelipALCALDESSA DE FIGUERES

El centre penitenciari de Lle-doners es va despertar ahirsense els llaços grocs i la pan-carta a favor de la llibertatdels presos polítics. Les pinta-des a la calçada i alguna cintaenganxada als arbres eren elsúnics símbols que hi queda-ven. Durant les primeres ho-res d’Oriol Junqueras, RaülRomeva, Jordi Sànchez i JordiCuixart a la presó de SantJoan de Vilatorrada, algunscuriosos es van acostar finsals accessos del centre, arasense símbols. ■ REDACCIÓ

Treuen els llaçosgrocs de les portesde Lledoners

Els Mossos d’Esquadra vandetenir ahir un home acusatd’agredir un activista indepen-dentista que dimarts a la nithavia col·locat llaços grocs alsvoltants de la presó de Lledo-ners. Segons va informar lapolicia catalana, el detingut ésun home de 47 anys, naciona-litat espanyol i veí de SantJoan de Vilatorrada –localitaton està situat el centre peni-tenciari–, que està acusat delsdelictes de lesions, odi i discri-minació i desordres públics.

L’agressió va tenir lloc di-

El president de la Generalitat,Quim Torra, visita aquest di-vendres l’expresidenta delParlament Carme Forcadell il’exconsellera de Treball Do-lors Bassa a la presó de Puigde les Basses, a Figueres. Se-rà a dos quarts de cinc de latarda, dos dies després queles dues preses polítiques ar-ribessin dimecres a la tarda alcentre penitenciari de Figue-res procedents del penal d’Al-calá Meco, on romanien priva-des de llibertat des del 23 demarç passat.

Un detingut perl’agressió de dimarts

El president visita avuiForcadell i Bassa

marts cap a dos quarts d’onzede la nit, a la rotonda de sorti-da del penal, a la C-55, on acti-vistes independentistes s’ha-vien concentrat per penjar lla-ços grocs i fer pintades a favordels presos polítics, davant laimminent arribada a Catalu-nya. Els Mossos, que dimartsja van identificar les personesque eren als voltants de la pre-só i van iniciar les diligènciescorresponents, mantenen lainvestigació oberta i no des-carten més detencions.■ REDACCIÓ

Totes dues ja van rebre di-mecres la visita del presidentdel Parlament, Roger Torrent,el primer a entrevistar-se ambForcadell i Bassa. El dia quevan arribar a Catalunya sisdels nou presos polítics, Torraja es va desplaçar fins a lapresó de Lledoners, al Bages,per visitar Oriol Junqueras,Raül Romeva, Jordi Sànchez iJordi Cuixart, que compliranpresó preventiva en aquestcentre penitenciari de les co-marques centrals.■ REDACCIÓ

Un arbre ple de groc alsaccessos de Lledoners ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE JULIOL DEL 201810 | Nacional |

Condemnat a presó a l’Es-tat espanyol per injúries ala corona, el raper Valtò-nyc queda en llibertat ambmesures cautelars a Bèlgi-ca a l’espera d’una decisiójudicial sobre la seva ex-tradició. El tribunal fla-menc que estudia l’euroo-dre emesa per les autori-tats espanyoles va deixarahir en llibertat Josep Mi-quel Arenas, més conegutcom a Valtònyc, i ara deci-dirà si entrega o no el can-tant mallorquí de 24 anys,que s’enfronta a 3 anys i 6mesos de presó per les lle-tres de les seves cançons.

Segons va confirmar lamateixa fiscalia de Flan-des Oriental, l’artista ma-llorquí es va presentarahir al matí de manera vo-luntària davant la policia i,tal com preveu el protocold’euroordres, va ser detin-gut i posat a disposició del

jutge d’instrucció de Gant,que va decidir deixar-lo enllibertat amb la condicióque no surti del país men-tre estudien el seu cas. Perpreparar la seva defensa,el raper té a la seva disposi-ció dos dels advocats delpresident Puigdemont,Gonzalo Boye i el flamencPaul Bekaert. Tots dos vanaconseguir recentmentguanyar l’euroordre dels

exconsellers exiliats aBrussel·les i ara lluitaranper la demanda d’extradi-ció contra Valtònyc al·le-gant que les cançons pelqual se’l persegueix són“llibertat d’expressió”, se-gons va dir el mateix can-tant ahir.

Just després del seu alli-berament, el raper va ofe-rir una roda de premsa perexplicar la seva situaciópersonal i legal a Bèlgica.“Estic molt content de serlliure, però també molt en-fadat perquè aquí em do-nen la raó”, va afirmar Val-tònyc assegurant que con-fia “plenament” en la justí-cia belga. El cantant vaaprofitar la presènciad’una trentena de mitjansespanyols, catalans i inter-nacionals, entre ells laBBC, per recordar que ell“no ha fet res més que can-tar” i denunciar que la jus-tícia espanyola el perse-gueix pel fet de ser “d’es-querres, comunista i inde-pendentista”. També varevelar que les autoritats

espanyoles van marcar lacasella de “terrorisme” enel formulari de l’euroor-dre. En concret, l’Audien-cia Nacional el va condem-nar per enaltiment del ter-rorisme, calúmnies i injú-ries greus a la corona perles seves cançons.

Vida a GantEl mallorquí es va mostrarpositiu i serè sobre la sevanova vida personal a Bèlgi-ca, tot i les dificultats le-gals a les quals s’enfronta.Així, va explicar que ha llo-gat una casa a Gant, treba-

lla com a dissenyador webi, sobretot, espera poderseguir fent cançons i con-certs. “La meva intenció ésfer feina, viure i seguir can-tant i, si puc tornar a l’Es-tat, ja ho faré quan hi hagiuna República catalana”,va dir. Va negar que niPuigdemont ni el “Consellde la República” financinla seva estada a la ciutatflamenca. Per contra, vaassegurar que ell mateix espaga els seus costos perso-nals i que els legals els co-breix amb els fons de la cai-xa de resistència propor-

cionada per la iniciativa Niun pas enrere. Això sí, vatenir unes paraules d’ad-miració cap al presidentcatalà assegurant que pera ell és “un exemple de dig-nitat i resistència”. Valtò-nyc no confia en el canvi degovern a l’Estat espanyolper resoldre la seva situa-ció, no n’espera “res” ni té“cap tipus d’esperança” enel nou executiu socialista, iva recordar que “de mo-ment” Sánchez només ha“endurit” el Codi Penal, fetque no considera “gaireprogressista”. ■

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

a La justícia flamenca deixa en llibertat el raper, desprésde la seva entrega a la policia a El mallorquí confia“plenament” en els tribunals europeus

Valtònyc, lliurea Bèlgica al’espera del’euroordre

El raper Valtònyc, ahir, durant la roda de premsa ■ ACN

Brussel·les

NatàliaSegura — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“La justícia espanyolaem persegueix pel fetde ser d’esquerres,comunista iindependentista”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Vull fer feina, viure iseguir cantant. Si puctornar, ja ho faré quanhi hagi una Repúblicacatalana”ValtònycRAPER

L’advocat de l’exconselle-ra Clara Ponsatí, AamerAnwar, va criticar ahir du-rament la posició quemanté el nou president delgovern espanyol, PedroSánchez, sobre els presospolítics i els exiliats. El diadesprés que Oriol Junque-

ras, Raül Romeva, JordiSànchez, Jordi Cuixart,Carme Forcadell i DolorsBassa arribessin als penalscatalans de Lledoners i elPuig de les Basses, Anwarva alertar que no és accep-table que “simplement estransfereixin presoners”.

L’advocat de Ponsatí vadefensar que l’única solu-ció a la situació és política i

es basa en “l’alliberamentde tots els ostatges políticsi la retirada de les euroor-dres perquè els exiliats pu-guin tornar”. Un cop aixòhagi passat, creu Anwar,“les negociacions reals po-dran començar”, perquèsinó “és com si algú t’esti-gués apuntant amb unapistola al cap” i digués “aranegociarem”.

Anwar va participar enla conferència inauguralde la Universitat Catalanad’Estiu, que, per primercop, té una extensió aManresa. Ho va fer el diaque es va fer públic que l’úl-tima vista prèvia al judicid’extradició de l’exconse-llera es farà el 23 de juliol.El judici començarà el30. ■

L’advocat de Ponsatí demana aSànchez que alliberi els “ostatges”RedaccióBARCELONA

L’advocat de Ponsatí, Aamer Anwar, ahir en la conferènciaque va fer a Manresa ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE JULIOL DEL 201812 | Nacional |

onvocats per la UniversitatProgressista d’Estiu de Ca-talunya, UPEC, a l’edifici dela UGT a la rambla de Santa

Mònica de Barcelona, Eduard Ló-pez, vicesecretari general d’acciópolítica d’ERC; Salvador Illa, secre-tari d’organització del PSC; Paola loCascio, de la direcció de Catalunyaen Comú, i Mireia Vehí, exdiputadade la CUP, van intentar ahir res-pondre a la difícil pregunta de “Iara, què cal fer?” en relació amb lasituació d’excepcionalitat políticaque viu Catalunya i per buscar solu-cions de futur. No hi va haver con-sens dels polítics “d’esquerres” enles possibles sortides del conflicteni tan sols a l’hora de definir enquin punt del conflicte estem iquan va començar. “El que està clarés que, després del paper de l’Estatl’1-O, una tercera via no és possi-ble”, va dir López. Salvador Illa vaapostar per “aprofitar l’oportunitatque es va obrir amb l’arribada dePedro Sánchez” i va opinar que“aquesta oportunitat imprevista”ha de servir per recuperar les políti-ques d’esquerres que va destruir laregressió i “restablir” el diàleg. Illava apostar per “generar un clima derespecte” per salvar la tensió social,reconèixer la pluralitat de la socie-tat catalana i “respectar-nos i obriruna etapa de reconciliació” que, se-gons ell, es va trencar “els dies 6 i el7 de setembre”. La comuna Lo Cas-cio va mostrar la seva preocupació“perquè la tasca del govern catalàsigui fer govern” i va demanar refle-xió a l’esquerra. “Ens hem de pre-guntar –va dir– el perquè de la vic-tòria de Ciutadans, perquè en zo-

C

nes populars guanya el partit ta-ronja”. “Ens enganyem si no veiemtensió social –va dir–, i va alertar“que no sigui que volent fer un es-tat acabem trencant una nació!”.Va afirmar que cal “buscar consen-sos” en coses on poden haveracords d’esquerres: en educció i sa-nitat, per exemple, i va demanar“trencar la política de blocs”.

Mireia Vehí va dir que l’1-O vaser una “fita irreversible” per la le-gitimitat que li va donar el poble iva qualificar la violenta resposta del’Estat com un punt que només téuna resposta: “Iniciar el procésconstituent.” Hi va haver tensió,sobretot, entre Mireia Vehí i Salva-dor Illa quan la cupaire va acusar elPSOE de triar un “còmplice delsGAL” que volia “desinfectar Catalu-nya” com a ministre que suposada-

ment ha de potenciar el diàleg i Illa,enfadat, li va recordar que Borrellno va tenir res a veure amb els GALi va ser qui, entre altres coses, “vamodernitzar la hisenda espanyola”i la va situar “en l’òrbita d’Europa”.El públic també estava dividit.

També hi va haver tensió entreVehí i Lo Cascio perquè aquesta úl-tima, i parlant de la República quees vol construir, va dir que ben béde quina República s’estava par-lant, si de la catalana, l’espanyola ola “intergalàctica”, broma que l’ex-diputada de la CUP no va acceptar iva demanar respecte perquè, vadir, “és justament per voler fer Re-pública que hi ha presos i exiliats itot és tan dolorós”.

Diguem que tots menys la CUP–que només hi veu un canvi estètic,una “operació de màrqueting”– van

reconèixer que l’escenari ques’obre amb Pedro Sánchez de presi-dent del govern espanyol és molt di-ferent de l’escenari que hi haviaamb Mariano Rajoy i que hi ha mar-ge –poc però n’hi ha– per iniciar eldiàleg. Una mica d’esperança que eldia 9 els presidents Torra i Sánchezdialoguin i se citin un altre dia síque hi és, malgrat la idea irrenun-ciable de fer República dels uns i laidea irrenunciable de fer un Estatfederal dels altres. I a tot això elsquatre partits d’esquerres citatsahir a la UPEC van acabar reconei-xent que, entre ets i uts, ara, en de-finitiva, qui mana a Catalunya “ésla dreta”. “Mentre fem aquest camíhi ha d’haver entesa «amb aquestagent»”, va dir López, d’ERC. “I nooblidem que “tenen gent a la presó iaixò mereix un respecte”. ■

UPEC · La Universitat Progressista d’Estiu cita els representants dels quatre partits polítics d’esquerres catalans per debatreel futur del país ESPERANÇA · Els polítics no arriben a cap acord, però sí que confien que el diàleg sigui possible

Mireia RoureraBARCELONA

3dies dura la Univer-sitat Progressistad’Estiu, que acabaràavui, i que se celebraa l’edifici de la UGT ala rambla de SantaMònica.

Tensió tot buscant la calma

Paola lo Cascio, Eduard López, Mireia Vehí i Salvador Illa, ahir a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya ■ JOSEP LOSADA

El jutjat d’instrucció nú-mero 1 de Ripoll ha arxi-vat la causa contra els cinccàrrecs electes del Ripo-llès investigats per la sevaparticipació en el tall al colld’Ares durant la vaga ge-neral del 8-N. La jutgessa,seguint la petició del fiscal,

ha descartat el delicte dedesordres públics perquèno es van registrar “actesviolents sobre persones ocoses”. Es tanca d’aquestamanera la via penal contrales alcaldesses de Vallfogo-na i Pardines, Carme Frei-xa (ERC) i Núria Pérez(IdP); els regidors de Ri-poll Roger Bosch (ERC) iSanti Llagostera (CUP) i la

regidora de CampdevànolMariona Baraldés (CUP).Tots cinc van ser citats adeclarar el 26 d’abril peròcap d’ells ho va fer. Els tresprimers es van presentardavant la jutgessa però novan declarar i els altres doses van quedar a fora percontinuar fent “desobe-diència pacífica”.

Tot i així, la jutgessa ha

decidit enviar el cas a laSubdelegació del Governespanyol perquè iniciï unexpedient sancionador, jaque considera que podrienhaver infringit l’anomena-da llei mordassa. Conside-ra que el tall al coll d’Ares,que va durar unes catorzehores, va comportar una“alteració greu de la segu-retat ciutadana”. ■

Arxiven la causa penal pel tall delcoll d’Ares de la vaga generalACNRIPOLL

La carretera que puja a coll d’Ares durant la vaga generaldel 8 de novembre de l’any passat ■ JORDI CASAS