DIVENDRES · 6 de març del 2020. Any XLV. Núm. 15291 - AVUI / Any XLII. Núm. 14161 - EL PUNT

1,20€

1809

68-1

2174

84Q

1515

27-1

2131

03Q

DISTINTIU · L’Institut Catalàde les Dones distingirà a partirde l’estiu les empreses queafavoreixin l’equitat de gènere

INCREMENT · Els Mossos vantramitar l’any passat un 50%més de denúncies per abús oagressió sexual que el 2015

Segell d’igualtatNACIONAL P6,8

Esculls en la proteccióde víctimes deviolència masclista

Batet s’oposa a la comissióper investigar el rei emèrit

Europa-Món P24

Cultura i Espectacles P32

Els Enderrock perOques Grasses i Miqui

Aval judicial al fet queCuixart surti a treballar

Nacional P10

Un motorista intenta circular enmig del caos provocat per la nevada del 8 de març del 2010, a la Via Augusta ■ ANDREU PUIG

NACIONAL P18,19

El 8 de març del 2010 un temporal de neu i vent va col·lapsar el país

Deu anys d’una gran nevada

NACIONAL P12

Obren unnou frontjudicial perextradirPuigdemontEnvien el casAgissa al Suprem

NACIONAL / EUROPA-MÓN P16,26

El coronavirusobliga a ajornar lafira AlimentàriaTercera víctima mortal a l’Estat espanyolmentre l’OMS reclama més implicaciódels governs en la lluita contra l’epidèmia

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE MARÇ DEL 2020

ario Gas va pas-sar pel Teatre

de Salt amb el seuAmici Miei, un “mate-rial altament emotiu”,com escrivia Marcos

Ordóñez quan es va estrenar. De fet, ésun divertiment que dura prop de dueshores, però que en podria durar cinc. Ique necessita molt poc espai i moltpoca escenografia (un parell de sofàson s’asseuen Gas i la pianista BárbaraGranados, una tauleta, llibres escam-pats, un faristol, un tamboret i, és clar,un piano) i que es pot representar enqualsevol moment, perquè no té datade caducitat. Només depèn de les ga-nes que tinguin Gas i Granados decompartir el moment amb els amicsantics i amb els nous amics que s’aple-guen per escoltar i per gaudir, lenta-ment i discreta, de versos, cançons ifacècies. “Il faut vivre d’amour, d’ami-tié, de défaites”, cantava Serge Reggia-ni, un dels poetes que Gas evoca,“donner à perte d’âme, éclater de pas-sion”. Cal viure de l’amor, de l’amistat,dels fracassos i les pèrdues, donar per-

què sí, sense esperar res a canvi, peramor a l’art, esclatar de passió.

Gas, que és un monstre de l’escena,fa un espectacle sobre aquesta amablemonstruositat compartida. Sense queel públic se n’adoni, a partir de textosen castellà, català i francès, de boleros, icançons populars (Roberto Carlos, perexemple), de chanson (el mateix Reg-giani o Boris Vian) o d’elogis a una ma-nera antiga de dir les coses (“sin ser tunovio, ni tu marío, ni tu amante, yo soyquien más te ha querío; con eso tengobastante”, de Rafael de León), Gass’apodera de l’escenari i fa el que vol. Fade Gas, que parla i canta i recita el quedesitja, el que ha estimat, el que formapart de la seva (i, en part, de la nostra)memòria sentimental. De Salvat-Pa-passeit a Lorca, de Gil de Biedma a Es-tellés. I fa veure que es perd, i es retro-ba, i vacil·la i s’acreix. I parla i xiuxiueja iesclata i convoca els antics amicsmorts i els nous amics, amb humor,amb reverència, amb estimació. Si maihi ensopeguen, no s’ho perdin. Cal viured’amor, d’amistat, cal viure també deles molt doloroses pèrdues.

M

Keep calmJosep Maria Fonalleras

Gas, Gas

Gas s’apodera de l’escenari,parla, canta i recita el quedesitja, el que ha estimat, elque forma part de la sevamemòria sentimental

l matrimoni format pel senyorColl i la senyora Enrich, empre-saris farmacèutics fortíssims als

quals no es coneixia ni de prop ni delluny cap inclinació original per la in-dústria de l’espectacle, va decidir undia que “Mataró havia de tenir la salade cine que la ciutat es mereixia”. Jan’havia construïda dues abans. La ter-cera havia de presentar una estampacolossal, per dins i per fora. El resultatva ser el cine Iluro, inaugurat el dia deNadal de 1976. Iluro és el nom romàde Mataró. D’entrada, un toc imperial.No hi havia ni hi ha hagut a Barcelonani a cap altra ciutat de Catalunya uncine com l’Iluro de Mataró.

El vestíbul tenia les dimensionsaproximades del de l’estació de Fran-ça. Estava moblat amb unes butaquesi unes taules que la gent s’hauria en-dut a casa perquè a les cases normalsno entrava aquell parament tan con-fortable i massís. Mataró sempre haofert uns bars petits, amb més terras-sa que interior. El bar de l’Iluro a miem recordava el del casino Caesar’s deLas Vegas. Frank Sinatra hi hauria po-gut aparèixer demanant xampany i

E

unes ostres. Però el bar de l’Iluro s’ha-via de limitar a la coca-cola i a les cris-petes, és clar. Una cosa és el “cine queMataró es mereix” i l’altra, les possibi-litats dels mataronins.

Les primeres projeccions eren fos-ques. Me’n vaig queixar a Manuel Vila-tersana, home de confiança dels pro-pietaris. Em va donar la raó: l’Iluros’havia avançat tant en el temps i l’es-pai que la indústria elèctrica encarano havia inventat una bombeta ambprou potència per cobrir, sense defa-llir a mig camí, la distància entre la bo-ca del projector i la pantalla remota,gran com una pista de tennis. Les es-

pelmes de Barry Lyndon van certifi-car que les bombetes havien acumulatpotència. Quants n’hi cabíem? Milcinc-cents? Amb Apocalypse now vamanar plegats al Vietnam. Amb StarWars vam penetrar a l’espai. No et po-dies absentar de la butaca. En el camíd’anar al vàter i tornar l’argument po-dia haver fet un tomb i llavors no hihavia manera de lligar caps.

El cine Iluro va tancar fa moltsanys, prop de vint. Es va construirquan les pel·lícules i les sales es feienenormes per competir amb la televisiói va declinar quan unes i altres es vanfer petites amb el mateix objectiu. Enparlo ara perquè fa uns dies va comen-çar l’enderroc de l’edifici. Hi faran pi-sos. Molts, naturalment. Tindran pis-cina. Serà Hollywood. Aprofitant ladistracció dels paletes, uns amicss’han obert pas entre la runa. Hi hantrobat entrades: seixanta pessetes. Uns’ha endut a casa un rotlle de pel·lícularebregat i menjat per les rates. Vesque no siguin les rates de l’acudit: “Emva agradar més el llibre.” El títol de lapel·lícula no em diu res. Devia ser deles últimes abans de tancar.

“Després demolts anys tancat,enderroquen la salamés gran del país

Vuits i nous

El cine enormeManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor: Joan Vall Clara.Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, Eduard Villacé iJosep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director) i JoanSarola (Sistemes). Recursos Humans: Miquel Fuentes.Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Consell de lectors: Feu-nos arribar lesopinions, els suggeriments i les consultesque desitgeu sobre el nostre projecteeditorial i els nostres productes aconselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE MARÇ DEL 2020

La investigació de la fiscalia deSuïssa d’un compte del rei

emèrit Joan Carles amb 100 milionsd’euros i la sospita que serien la co-missió transferida pel rei de l’AràbiaSaudita per la construcció de l’AVE ala Meca, reobren el debat sobre elcap de l’Estat espanyol, la monar-quia hereditària, la seva inviolabilitatconstitucional, els seus privilegis il’opacitat de la seva activitat econò-mica i patrimonial. La fiscalia anti-corrupció ha demanat informació aSuïssa i el menys que es pot exigir ésque, arran de l’indici de la comissióde delictes, s’arribi al fons de la in-vestigació sigui quina sigui la conse-qüència judicial que se’n derivi.

La qüestió de fons, però, és laresponsabilitat institucional. No és elprimer cop que es qüestiona la invio-labilitat del rei, que és una portaoberta a la seva total impunitat, aixícom la seva posició de privilegi perenriquir-se en connivència amb l’ac-tivitat econòmica, pública o privada,de l’Estat. Uns privilegis impropisd’una societat moderna i d’unaconstitució democràtica, que fansospitar de l’existència d’un ‘modusoperandi’ que, més enllà d’un episodii d’una persona concrets, afectaria lacasa reial i la figura del rei Felip VI.

La derivada política és inevita-ble, en tant que els moviments so-cials, partits i fins i tot comunitatscom Catalunya que qüestionenaquests privilegis o la pervivència dela mateixa monarquia, sempre hantopat amb el blindatge polític del PP iel PSOE. Aquest cas, però, no nomésposa en evidència aquesta actitud,sinó que obligarà el govern de PedroSánchez a pronunciar-se, davant lapetició d’explicacions de Podemos,el seu soci principal al govern. En totcas, la millor manera de defensar lamonarquia no és protegint la sevaimmunitat, sinó exigint i vetllant perla seva transparència i pulcritud.

El tèrbolafer deJoan Carles I

EDITORIAL

an seguit vostès el capítolaquest de l’assetjament a la di-putada Laura Borràs l’altre dia

a Madrid? Un grup –centenars– de po-licies i guàrdies civils es manifestavendimarts a les portes del Congrés con-vocats pel sindicat Jusapol quan, totd’una, uns quants van desbordar elcordó de seguretat per dirigir-se capon era Borràs i dir-li de tot. I això da-vant la passivitat dels agents de la po-licia que estaven de servei al Congrés.Un estirabot, podrien pensar vostès. Ouna exageració. No m’ho sembla. Per-què uns quants policies, després dedir-li a Borràs “Vine aquí si t’hi atre-veixes”, van anar cap al taxi on acaba-va d’entrar i, tot picant al capó del cot-xe i als vidres, li van adreçar paraulestan amables com “puta catalana”, “fi-lla de puta” i d’altres de tant o més ori-ginals. Vostès ho troben normal? Jono. Ni jo (i probablement ni vostè), niERC, ni JxCat, ni Bildu, ni el BNG, ni

H “Uns policies quees manifestenassetgen Borràs, lidiuen de tot –“putacatalana” i altrescoses– i ningú diu res?

Más País ni Compromís, que ahir vanfer un comunicat conjunt queixant-se’n i demanant a la mesa del Congrésespanyol que prengui mesures perl’afer. I jo em pregunto: i no sortiràningú del govern a dir res? Li ha sem-blat normal al PSOE aquesta actitud?I a Podemos, que si no fos govern pro-bablement haurien signat l’escrit? Nohi ha res normal en aquest afer. Co-mençant, és clar, per l’actitud de la po-

licia –o, més ben dit, d’alguns poli-cies–. Troben normal que un agent di-gui “puta catalana” (l’insult és puta?,o catalana també?) i “filla de puta” auna diputada? L’hi haurien dit a un al-tre diputat? Què passaria si li digues-sin el mateix al diputat Sánchez? Oencara més: s’imaginen que fos a la in-versa, que algú els hagués dit el ma-teix als policies? O és que ser policia etdona dret a dir el que vulguis? Gaudei-xen d’immunitat? O només quan elsdiputats són uns i no uns altres? Quèpassaria si uns quants mossos s’ha-guessin manifestat a Barcelona i li ha-guessin dit el mateix a una diputadaunionista del Congrés? Podria ser queen aquest cas algú hagués obert dili-gències? La feina de la policia no ésfer-te sentir segur, i no indefensa i de-semparada, com es devien sentir Bor-ràs i la cap de premsa que l’acompa-nyava? No veig que sigui cap anècdota,tot plegat, com ens voldran fer creure.

Vostès ho troben normal?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La popular cantant ha rebut el premi Enderrockd’Honor 2020, en reconeixement d’una trajectòriade més de mig segle en què ha destacat pels discosde cançons populars catalanes, boleros i cuplets,però també per haver popularitzat en català estilscom el country i el jazz.

MINISTRE DE L’INTERIOR

Mig segle d’escenari

L’assetjament a la diputada Laura Borràs per partde policies davant el Congrés és un fet greu des delpunt de vista democràtic i des del penal i hauriad’haver motivat una investigació oficial i transpa-rent per depurar responsabilitats. El silenci del mi-nistre i el del mateix CNP només generen sospita.

-+=

-+=

Treballar per la igualtatLaura Martínez Portell

Silenci eixordadorFernando Grande-Marlaska

-+=

Núria Feliu

Les empreses que més treballin per afavorir laigualtat de tracte i oportunitats entre treballadors itreballadores tindran una certificació pública del’Institut Català de les Dones i a més els podrà do-nar punts quan optin en concursos públics. Un pasendavant per a l’equitat de gènere a l’àmbit laboral.

PRESIDENTA DE L’INSTITUT CATALÀ DE LES DONES

ACTRIU I CANTANT

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal iXavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny),Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

http://epa.cat/c/sql4zk

De reüllMarta Monedero

Entre centhabitants

luny de la influència de les grans ciutats, a l’Estatespanyol encara bateguen 80.000 pobles de menys

de cent habitants que representen allò que ara en diuenl’Espanya buida. Per escoltar-ne les veus que encararessonen i reivindicar-ne l’existència, el periodista iescriptor Suso Mourelo va decidir estar-se unatemporada en quatre pobles ben diferents. Nou mesosentre cent habitants per construir La naturaleza delsilencio, un retrat a ritme slow, d’una elevada precisiópoètica, en què els diàlegs i els silencis reverberen amb

l’espontaneïtat dels gransnarradors.Pobles que ho tenen tot i no tenenres. Pobles de natura quieta que esdeleixen per tenir criatures que elsconnectin amb un futur incert.Pobles amb habitants quenecessiten temps per obrir-se iensenyar una quotidianitat tan

rutinària com única. I Mourelo els en dona, de temps, ambminuciositat japonesa, potser perquè és un país que ellconeix bé. Temps per escoltar, per entendre i, també, perportar a la literatura el detall de l’activitat del món rural, deles persones, el paisatge i les bèsties.

Triar què fer per dinar, passejar observant la llumcanviant o anar al bar a fer-la petar, conformen unesrealitats que no hauríem de deixar perdre, no nomésperquè ens transporten a un llegat de valor fora demercat, sinó perquè tenim el deure de promoure maneresde vida alternatives a un món cada vegada més urbà.

L

Suso Moureloretrata la vidade quatrepobles del’Espanyabuida

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE MARÇ DEL 20204 | Punt de Vista |

1any

L’exdelegat del govern espanyoldescriu un escenari de violènciageneralitzada. L’exmajor delsMossos és acusatsistemàticament.

10anys

20anys

València i Múrcia abracen elstoros per minar el debat català.Imiten Madrid i anuncien quedeclararan les curses bécultural.

El candidat del PP, José MaríaAznar, reclama una “bonamajoria” per imposar el decretd’humanitats i la reforma de lallei d’estrangeria.

Declara Millo Front taurí Aznar vol majoriaTal diacomavui fa...

o explicava una tuitaire estre-mida. Al barri de Sistrells deBadalona, una trentena d’ul-

tradretans van assaltar una casa ocu-pada per expulsar-ne els habitants.Van destrossar la porta principal, vanllançar pedres i van enverinar la nitamb proclames racistes. “Iros a vues-tro país, venís a quedaros con lasayudas”, cridaven de manera exalta-da a la parella de joves migrants ne-gres que havien ocupat una caseta queportava temps deshabitada.

ELS HO CRIDAVEN a ells i al seu fill de me-sos sense que aquella imatge d’una pa-rella amb un nadó buscant refugi elsevoqués cap estampa de l’imaginaricristià, cap d’aquells valors profundsque els que donen verb i cos doctrinaria la seva fúria diuen que cal preservarde la invasió dels bàrbars. I branda-ven, a la vegada, l’odi i barres de ferroper salvar la propietat i el país, i hofeien sense notar ni el més lleu tremo-lor a la consciència, sense percebrecap signe vital d’empatia. I no nomésaixò: sentien que formen part d’algu-

H na cosa que els transcendeix, d’unaèpica, d’una lluita que els dignifica. Ésel mateix que senten els feixistes quepersegueixen i apallissen refugiats ivoluntaris a Lesbos. Han entès el mis-satge dels seus, les directrius, han es-tat convocats, i ells, com soldats d’unabèstia que fa temps que s’alimenta,compareixen al camp de batalla. Sónrepugnants, en efecte, no aguanten lanostra mirada neta i decent, peròexisteixen perquè capten i metabolit-zen els prejudicis, el ressentiment, lapor i el racisme que fa temps que s’em-magatzema a l’enorme núvol de lesnostres dèries socials.

ELS ASSALTANTS DE SISTRELLS no existi-rien sense els coquetejos de l’Albiolamb el racisme, sense les intoxica-cions de Vox, sense tots els que provende pescar vots i poder en la profundi-tat de les baixes passions. O, fins i tot,sense les plomes refinades que acusend’altivesa bonista i d’una superioritatmoral insuportable a qui simplementdefensa drets fonamentals. Perquècreixi la bèstia, perquè el govern grec

enviï l’exèrcit a disparar contra bar-quetes que arriben plenes de gent quefuig de l’horror, perquè la Unió Euro-pea encarregui a Turquia i al Marrocque ens faci la feina bruta, cal alimen-tar-la.

CAL RELATIVITZAR ELS CRIMS, ocultar elstractats internacionals que protegei-xen els drets, negar les alternativespolítiques, abandonar els pobles quereben les onades de refugiats, exage-rar l’impacte d’uns centenars de mi-lers o un milió, tant és, en un conti-nent envellit de 500 milions d’habi-tants, ocultar les responsabilitats enl’origen de la tragèdia, ignorar l’enor-me cultiu d’odi que genera tant demenyspreu, nodrir el cinisme i les hi-pocresies socials. Ho fan en el nostrenom per guanyar i mantenir-se en elpoder, però no perquè siguin criaturesparticularment malignes, sinó perquèes pensen que nosaltres, en el fons, demanera banal o activa, sí que ho som. Iés per aquesta raó tan simple que tos-sudament, sempre i a tot arreu, elshem de demostrar que s’equivoquen.

Enric Ramionet. Periodista

Millors del que es pensenTribuna

erò quina estafade titular! Cert:

gràcies als 244.000vots del 10 de novem-bre, la CUP té dos es-cons al Congrés i Mi-

reia Vehí i Albert Botran en són dipu-tats. I on és la notícia? Doncs ques’acosten els cent dies de la legislaturai els Ingovernables no han estat expul-sats ni cridats a l’ordre. És més: Vehíintervé al ple i a les comissions. El quepassa és que el dia del debut la matei-xa Vehí que ara honora l’ofici de dipu-tada amb seriositat i rigor va anunciarque amb la CUP al Congrés es comen-çarien a descobrir una infinitat de se-crets mai explicats pels anteriors in-quilins, i fins ara tot és al mateix lloc,inclosos els lleons Daoiz i Velarde. ElCongrés és un lloc propici per a l’ada-misme i això val per a diputats i perio-distes, que sovint viuen la condició denouvinguts amb l’afany íntim que se-ran ells els que descobriran com esvan esculpir els lleons. El problema pera la CUP és que fer el paper de gam-berro és molt car en una cambra que

ha vist Alfred Bosch desplegant una es-telada o Gabriel Rufián sent expulsat ienarborant una impressora o unes ma-nilles. En canvi, Albert Botran ha regalatun dels moments més elegants que esrecorden al Congrés. En rebre en unacomissió el vicepresident Pablo Iglesiasel 13 de febrer, Botran li va dir: “Ahirvostè va penjar un vídeo a les xarxessocials amb Teresa Rodríguez, d’Anda-lusia, anunciant que no seguiran junts.Deixi’m dir-li que ens va semblar ungest molt madur. A vegades les diferèn-cies que hi ha a l’esquerra porten a es-cissions sagnants, doloroses, de lesquals es triga dècades a recuperar-se’n.Ens va semblar un gest molt bonic. Nosé a qui responsabilitzar-ne, si a vostè oa la contrapart, però en tot cas són fetsque fan que la política sigui una micamillor. He gastat gairebé un minut, peròvolia dir això.” Un minut de Botran enal-tia l’elegància com mai en un lloc onmassa sovint l’educació és trepitjada.Entre Ingovernables i el lema Institucio-nals, contundents i elegants a Madrid,tot equip de campanya elegiria el pri-mer lema. El que s’assembla més a larealitat, però, és el segon.

P

Full de rutaDavid Portabella

La CUP ésal Congrés

Els ‘Ingovernables’ no són niexpulsats ni cridats a l’ordre,però Albert Botran regala undels moments més elegants

29 de febrer

b Realitzar la convocatòriaa Perpinyà va ser una grandecisió per internacionalit-zar el nostre cas i agerma-nar-nos entre catalans. Talcom va dir Clara Ponsatí,“No ens eliminaran maicom a poble.” Una concen-tració d’empoderament dela ciutadania lliure, decididaa fer realitat el més aviatpossible la república detots, com bé assenyala elMHP Puigdemont, fent xar-xa. Amb uns discursosclars, amb determinació iassenyalant el camí a se-guir. Voldria destacar el pa-per de l’escriptor i intel·lec-tual Joan-Lluís Lluís, el pri-mer de parlar, com a bongestor de l’acte i al darrered’altres esdeveniments.

Si van ser 200.000 per-sones les que ompliren degom a gom el Parc de lesExposicions, sense les tra-ves que va posar la bòfia a

la frontera i amb els qui esvan quedar fora del recintetancat, la quantitat s’hauriaben bé doblat. Extraordina-ri! La ciutadania ha demos-trat sentit patriòtic lliure, alcor i a la ment, sense acrò-nims polítics. S’ha demos-trat que fer República–amb majúscula– s’esdevéquan els polítics d’ofici vana remolc d’un poble unit demanera transversal.

El mateix dia un diari depaper radical unionista deiaen la versió digital: “Puigde-mont llama a la masa sepa-ratista a librar la lucha defi-nitiva contra el Estado”. Nosaben que som hereus di-rectes de Neus Català, quedigué: “Molta gent creu quelluitar és agafar una arma,però lluitar és unir-se perdefensar una idea.” Desitjoque lluitem junts i no fentastracanades electorals,separatistes i narcisistes.

Els qui encara no s’hanapuntat al Consell per la

República, què esperen? Ésbàsic.SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Dia de la DonaTreballadorab “M’agradaria veure Mes-si treballant als matins i en-trenant-se a les tardes.”Aquest és el desig expres-sat recentment per la SílviaNavarro (40 anys), capita-na de la selecció espanyolad’handbol.

Aquestes paraules hau-rien de servir per reflexio-nar abans del proper 8-M,dia de les dones treballado-res que matinen per no ferpitjor la societat que ensenvolta. Sense noms nicognoms: les bibliotecà-ries, metgesses, inferme-res, conductores del bus,mosses d’esquadra, etcète-ra. Totes les dones que sur-ten de casa amb el dinar

mig preparat i entren al me-tro encara amb lleganyesals ulls. Que aprofiten eltrajecte per maquillar-se oacabar aquella novel·la tanabsorbent. Amb noms icognoms: les professores aLleida Isabel Grifoll i NúriaPerpinyà, les pianistes Pe-pita Cervera i Teresina Jor-dà, la desapareguda DolorsSistac, les dones del cellerCastell del Remei, les prio-ratines del Molar..., les nos-tres mares, germanes iàvies lluitadores, etcètera.

El proper diumenge seràfesta i podríem recordarque és important no multi-plicar les dificultats i les in-justícies de la dona dintredel seu àmbit laboral, siguiesportiu, científic o artístic.I fer nostre el lema de MaoZedong: “Les dones soste-nen la meitat del cel, per-què amb l’altra mà soste-nen la meitat del món.”EVA ROMERO SANFELIUBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE MARÇ DEL 2020

SísifJordiSoler

ants eficaços itanta eficàcia fan

feredat. Començoaquest article el ma-teix dia que he sabutque el coronavirus ha

arribat a Andorra. No havia d’arribartampoc a Catalunya. Segur que encaraho recorden. Va ser precisament perquèno hi arribés que van acabar suspenentel Mobile, passat un degoteig cada diamés espès d’empreses que deien queno vindrien. Després, un cop cancel·latel Mobile, tots els que ocupen un càrreca la política, a la sanitat o en els escena-ris de quasi tots els mitjans de comuni-cació van afanyar-se a explicar-nos que,si el Mobile s’ajornava, era per evitar jus-tament que arribés el coronavirus. Nos’han amoïnat, en canvi, a comentar queel primer cas de coronavirus a Catalu-nya es va detectar justament el diaabans que estava previst que comencésel Mobile, un dels grans esdevenimentsdel futur que viurem, tal com ens hananat repetint en aquests últims anys. Enfi, que potser aquest futur arribarà, peròque ara sabem que arribarà en un mónno tan segur com, dia sí, any també, enshan anat volent fer creure tots aquellseficaços que ens informen, que enseduquen i que sobretot ens governen.Som allà on hem estat sempre doncs:sols amb el nostre destí. Que després,parodiant una frase de Thomas Bern-hard, tot això del coronavirus ens hagiservit per redescobrir que en aquestmón hi ha dues classes de persones: elseficaços i les seves víctimes, només enspot fer més tolerants, més escèptics,més irònics i, jo diria, més humans. Voliaescriure que la gran majoria de nosaltrespertanyem a la categoria de les víctimes.Però no ho escric. També són víctimestots aquells eficaços que des del govern,des de la sanitat o des de qualsevol càte-dra pública, sigui una classe, una tertúliao un mitjà comunicació, ens protegeixen,ens alliçonen i ens adoctrinen.

T

De set en setXavier Cortadellas

Els eficaços

Damià Calvet, CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

“El debat no és ampliació de l’aeroport sí o no. El debat ésel model aeroportuari que necessita Catalunya”

La frase del dia

“La política delsEUA en relació ambla Xina ha estatla demostració alpaís asiàtic quel’enfrontament seriapitjor que la col·laboracióeconòmica

i el pitjor arriba i la meitat de lahumanitat mor, l’altra meitatsobreviurà, l’imperialisme serà

arrencat d’arrel i el món esdevindrà socia-lista.” Mao, Moscou 1957, en plena GuerraFreda. El poder econòmic de la Xina hacrescut en els últims trenta anys, des queDeng Xiaobing va introduir l’economia demercat, “un país, dos sistemes”, de l’1% al15% del PIB mundial. La Xina no ha estaten guerra des del 1979. Del 2000 al 2018ha donat suport a 182 resolucions, de les190 d’aprovades, del Consell de Seguretatde l’ONU. S’ha adherit a totes les resolu-cions de no-intervenció respecte a la sobi-rania i integritat territorial dels estats.

NINGÚ PODIA IMAGINAR que un estat co-munista decidit a fer la revolució mundiales convertiria en un suport quasi incondi-cional de l’estabilitat internacional i l’sta-tu quo. El canvi s’ha produït per la via delpragmatisme més radical mai exercit enpolítica, l’eliminació de la ideologia en raódel benefici econòmic i l’enfortiment delpoder de l’Estat. El creixement ha estatdegut a la introducció de l’economia demercat, a un alt nivell d’estalvi i a un incre-ment espectacular de la productivitat.L’economia xinesa s’ha obert com cap al-tra, malgrat certes limitacions, a la inver-sió estrangera.

LA CRÍTICA MÉS ESTESA i justificada a la Xi-na ha estat la manca de seguretat de lapropietat intel·lectual, jugada en favorpropi a canvi d’obrir el seu mercat. La Xinaha creat un tribunal per a la protecció dela propietat intel·lectual. El 2015, de 63apel·lacions d’empreses estrangeres con-tra empreses xineses públiques i privades,totes han estat guanyades per aquelles.L’empresa que més patents ha registrat almón el 2018 ha estat l’empresa xinesa detelecomunicacions Huawei. Però la Xinano és una democràcia. Les persecucionsde la població uigur a Xingiang, la revoltadels estudiants contra el dret d’extradicióautomàtic a Hong Kong, l’enfrontament

“S contra Taiwan i l’ocupació militar del Ti-bet, en són demostracions palpables.L’imperi central protegeix la seva centrali-tat.

LA POLÍTICA DELS EUA en relació amb la Xi-na ha estat un equilibri entre la confronta-ció i la dissuasió, és a dir, la demostració in-directa a la Xina que l’enfrontament tin-dria per a ells conseqüències pitjors que lacol·laboració econòmica. L’impuls indi-recte dels EUA al programa atòmic de l’Ín-dia i el Pakistan és una demostraciód’aquesta política. Quan es van produir ca-sos d’espionatge i violació de la cibersegu-retat durant la presidència d’Obama, larestricció d’exportació de pneumàtics dela Xina als EUA va costar a aquests 1 milióde dòlars per lloc de treball protegit. Laconfrontació és un camí insostenible i eco-nòmicament desfavorable.

COM MENCIONA Fareed Zakaria en un tre-ball recent al Foreign Affairs, malgrataquestes evidències hi ha un corrent d’opi-nió a l’administració de Trump que sostéque la política en relació amb la Xina hau-ria de ser d’oberta confrontació perquè lapolítica actual no ha afectat el creixementintern xinès ni el seu comportament exte-

rior, i la Xina és la major amenaça a la polí-tica mundial dels EUA perquè “el PartitComunista xinès és marxista leninista i es-tà focalitzat en l’enfrontament obert i en ladominació internacional”. És la teoria, fal-sa teoria, de la “llarga marató de la Xinaper la dominació mundial” que defensael “falcó” M. Pillsbury. És una via que, mal-grat la “gesticulació” populista –el 60% dela població dels EUA considera la Xina unperill–, és inviable per cost econòmic direc-te, desplegament militar, i sobretot indi-recte, dany a la globalització de l’economia.La política de protecció desplegada pelsEUA, hedging strategy, no es pot negarque ha produït beneficis palpables no po-sats en qüestió per “l’amenaça de riscospotencials” teòrics, que no pas pràctics.

LA DENÚNCIA que el poder militar desple-gat per la Xina demostra una voluntat im-perialista no resisteix la comparació res-pecte de la política desplegada pels EUA enrelació amb Amèrica al segle XIX, quan elsEstats Units eren un poder emergent comho és ara la Xina. No hi ha avui, ni és proba-ble que hi hagi en el futur, un Monroe xi-nès, “Amèrica per als americans”. La polí-tica de l’administració de Trump respectede la Xina és incoherent. En comerç, la po-lítica es vol integracionista, es pretén quela Xina compri més als EUA i que el comerçbilateral augmenti. S’incrementaria la in-terdependència i seria contradictori res-pecte de la confrontació avalada pel popu-lisme, que Trump impulsa. En tecnologia,la política es vol desintegracionista, tren-car els vincles entre els EUA i la Xina i pre-tendre que el món occidental faci el ma-teix. Les dues coses simultàniament és im-possible.

UN VELL ADAGI diu que no es pot xuclar i bu-far al mateix temps. Pel president Trump,l’evidència no és rellevant si es pot explicarun relat que malgrat ser fals resulti agrada-ble de sentir per a un grup de població queno es distingeix per la seva capacitat d’uti-litzar la racionalitat.

Joaquim Coello Brufau. Enginyer

Confrontació i dissuasióTribuna

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE MARÇ DEL 2020

1192

72-1

2259

64Q

El Parlament va aprovarahir per unanimitat unamoció del PSC esmenadaamb la resta de grups pertal que el govern catalàpresenti d’aquí a mig any,a partir de l’aprovació delspressupostos, un pla es-tratègic i d’inversions a lescomarques rurals per evi-tar-ne la despoblació. L’es-tratègia d’actuació, quehauria d’estar llesta en sismesos, se centrarà en “lescomarques d’obligada re-activació” i que requerei-xen “especial tractament”per la seva situació econò-mica o social, i haurà d’in-cloure un pla específicd’inversions amb calenda-

ri. Amb l’objectiu de fixarla població al territori, laproposta demana al go-vern recuperar els serveispúblics i el pressupost per-dut per aquestes comar-ques com a conseqüènciade les retallades, sobretotl’oferta sanitària, una me-sura que s’ha de completarincentivant els professio-nals que treballen a les zo-nes “amb més dificultat decobertura”.

També es proposa recu-perar el pressupost del2010 destinat a la cober-tura de tecnologies TIC,especialment a les zones“més aïllades”. Tambés’haurà d’impulsar un plad’incorporació de joves almón agrari amb mesuresd’accés a la terra i incenti-

us a petites i mitjanes ini-ciatives de producció,transformació o distribu-ció de productes. El vot deJxCat i ERC i l’abstencióde Catalunya en Comú(CatECP) van impedir ques’aprovés el punt que esta-blia un fons de finança-ment de 30 milions per do-nar crèdits als agricultors iramaders afectats per lacrisi de preus.

D’altra banda, amb elvot de JxCat, ERC, Ca-tECP i la CUP, la cambratambé demana a l’Estatque tanqui el centre d’in-ternament d’estrangers(CIE) de la Zona Franca,com a “expressió de racis-me institucional”. En lamateixa resolució i amb elsí de Cs i l’abstenció delPSC i el PP, la cambra volque es permeti a una dele-gació de diputats visitar elCIE barceloní. També elspartits de govern, comunsi CUP aprovaven demanara l’executiu una moratòriasobre noves incineradoresde residus, així com un plade tancament de les exis-tents un any desprésd’aprovada la nova llei deprevenció de residus. ■

Xavier MiróBARCELONA

El Parlament vol d’aquí a mig anyun pla inversor per al rerepaísa Insta a recuperar els serveis sanitaris perduts en comarques rurals a Demana que es tanqui elcentre d’estrangers de la Zona Franca i una moratòria i un pla de tancament d’incineradores de residus

El Pinell de Brai, municipi de la Terra Alta, una de les comarques en risc de despoblamentprogressiu a Catalunya ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE MARÇ DEL 202010 | Nacional |

La titular del jutjat de vigi-lància penitenciària 5 deCatalunya, la magistradaMaria Jesús Arnau, ha au-toritzat el règim flexibleque la junta de tractamentde la presó de Lledoners vaconcedir, el 6 de febrerpassat, al president d’Òm-nium, Jordi Cuixart, per-què surti del penal de di-lluns a divendres de 8 delmatí a vuit del vespre peranar a treballar i fer tas-ques de voluntariat, enaplicació de l’article 100.2.En la resolució, dictadaahir, la jutgessa replicaobertament els argu-ments exposats per la fis-calia, que demanava quees revoquessin les sortidesper l’elevada pena imposa-da a Cuixart, 9 anys de pre-só per sedició, i perquè “noha fet un programa especí-fic per respectar la llei”.

La resposta de la magis-trada és tan contundentque permet deduir quetambé avalarà els altrespermisos laborals que Lle-doners ha concedit a la res-ta de presos polítics ho-mes. En el cas de l’expresi-denta del Parlament Car-me Forcadell i l’exconselle-ra Dolors Bassa són dosjutges diferents els quehauran d’expressar el seucriteri. L’última paraula latindrà la secció 21 de l’Au-diència de Barcelona, de laqual la magistrada Arnauexposa fins a vuit resolu-cions del 2019 en les qualsavala per a altres reclusosel règim flexible de l’article100.2 contra el parer delfiscal, tot raonant que “as-sumir responsabilitats la-borals i socials permet notornar a l’activitat delicti-va”.

En el cas del 100.2 deCuixart, el primer avalatjudicialment, la magistra-da exposa que la fiscalia“insisteix” que el presi-dent d’Òmnium faci uncurs per “l’etiologia delicti-va” comesa, que en aquest

cas és la sedició, que estàdins dels delictes contral’ordre públic, però li re-treu que “no faci cap apor-tació pràctica” sobre eltractament que vol que fa-ci, que –indica– no exis-teix al penal. Hi afegeixque “el que sembla témerel fiscal és la reiteració de-lictiva de Cuixart, sensedonar cap dada objectiva”.També insisteix que la fis-calia “vol fer canviar elpensament ideològic” deCuixart, del qual sosté que“assumeix els fets i les se-

ves conseqüències, peròno la qualificació jurídica”.

La fiscalia expressavaque a Cuixart no li cal re-forçar el seu llaç laboral ifamiliar, ja que el té asse-gurat. La magistrada, percontra, sosté que la juntadetalla que ha fet tracta-ment individual i en grup ique en la seva classificacióen segon grau ja es preveiauna flexibilització. Detallael treball que farà a la sevaempresa de Sentmenat ique unes tardes anirà alcentre obert d’infants i jo-

ves de la Fundació Ateneudel barri Sant Roc de Bada-lona. I al final conclou que“els aspectes negatius as-senyalats per la fiscaliaqueden desvirtuats ambels positius”, com ara el fetque és un penat primari ique en les sortides com-pleix el fixat. Amb tot, lamagistrada demana un in-forme setmanal de Cui-xart per “certificar que esmantenen els riscos bai-xos de reincidència i detrencament de la condem-na”. ■

La magistrada autoritzaque Cuixart surti del penala treballar i replica al fiscala Considera “desvirtuats” els “aspectes negatius” enumerats pel ministeri pública Cita fins a vuit resolucions de l’Audiència de Barcelona que avalen el 100.2

Mayte PiulachsBARCELONA

La junta de tractament deLledoners va aprovar ahir laconcessió de la flexibilitzaciódel règim penitenciari als ex-consellers de JxCat JosepRull i Jordi Turull, en aplicacióde l’article 100.2, per anar atreballar fora del penal, se-gons va informar ahir el De-partament de Justícia.

L’equip tècnic ha acordat

Jordi Cuixart, amb els treballadors de la seva empresa, el 20 de gener passat ■ JUANMA RAMOS

que en tots dos casos esti-guin fora del centre durant 12hores cinc dies a la setmana.Com en la resta de presos po-lítics, la Generalitat afirmaque no donarà detalls del diaque començaran les sortidesni del lloc on aniran a treba-llar. En una entrevista, Rull vaindicar que treballaria enl’àmbit de l’advocacia, la seva

professió, i també que fariavoluntariat a Terrassa. Rull vaser condemnat a 10 anys i sismesos de presó per sedició iTurull, a 12 anys, en afegir-li lamalversació. Amb ells dos, lajunta de les presons de Lledo-ners, Puig de les Basses i Masd’Enric ha concedit el 100.2 atots els independentistestancats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rull i Turull obtenen el permís per sortir a treballar

La Junta Electoral Central(JEC) ha obert una investi-gació per saber com va serpossible que el líder del PP,Pablo Casado, poguésavançar en una piulada unadecisió que l’òrgan encarano havia fet pública; en con-cret, l’exclusió, el 3 de ge-ner, d’Oriol Junqueras coma eurodiputat, per tot justset vots contra cinc, tot i lasentència del Tribunal deJustícia de la UE que li do-nava la raó i li reconeixiaaquesta condició des que vaser proclamat al juny. Se-gons fonts internes citadesper Efe, després que hoavancés El Confidencial,assumirà la investigació elmateix president de la JEC,Antonio Jesús Fonseca-Herrero, que ha demanatper escrit a les parts impli-cades que l’informin de lescircumstàncies en què “vapoder filtrar-se” la decisióquan, tot i que estava defi-nida, ni tan sols s’havia for-malitzat i la reunió de lajunta no s’havia acabat. Enple debat, Casado va antici-par a Twitter: “Un altre re-curs del PP a la JEC aconse-gueix que Junqueras no si-gui eurodiputat i que, pertant, continuï a la presósense viatjar a Brussel·les.”

La JEC va reconèixer, enun document amb data del26 de febrer, que havia aca-bat la reunió a les vuit delvespre i havia comunicat elresultat al PP a les 20.37 h,una hora després de la piu-lada de Casado. Al docu-ment detallava que no s’ha-vien pres mesures perquèno s’havia formalitzat cap“queixa o reclamació” alrespecte, però dimarts pas-sat la formació Més País,d’Íñigo Errejón, va presen-tar una denúncia en què de-manava una investigaciósobre la filtració i que “encas que existeixi una acciósancionable” s’incoï un pro-cés sancionador “contratots els involucrats”. Enaquest sentit, hi afegia que,si es tracta de membres dela JEC, se’ls “separi de l’òr-gan, prenent com a basel’article 16 de la Loreg”.

Errejón, que ahir va la-mentar haver conegut lainvestigació per la premsatot i ser part interessada, vadenunciar que la piulada deCasado “no és la primeraombra de dubte”, i va exigira la JEC que s’espolsi in-fluències partidistes i actuï“amb imparcialitat”. Aixímateix, es va mostrar par-tidari d’endurir les condi-cions de selecció dels cincvocals que depenen delCongrés. ■

La JEC investigauna filtració aCasado sobre elcas Junqueras

RedaccióBARCELONA

a El líder del PP va avançar en una piulada,quan l’ens encara estava reunit, que haviadecidit suspendre’l com a eurodiputat

Pablo Casado, ahir en una visita a Galícia ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE MARÇ DEL 202012 | Nacional |

Continua el dilatat proce-diment pel cas Agissa (Ai-gües de Girona, Salt i Sar-rià de Ter). La magistradadel jutjat d’instrucció nú-mero 2 de la capital gironi-na ha enviat una exposicióraonada al Tribunal Su-prem, en la qual demanaque s’investigui l’expresi-dent de la Generalitat Car-les Puigdemont per pre-sumptes delictes de preva-ricació, frau a l’adminis-tració i falsedat documen-tal. Aquesta causa, que es-tà sota secret de sumari, esva incoar l’11 de juny del2018. Amb anterioritat, elpropòsit inicial de l’as-sumpte era esclarir si elssocis privats d’Agissa ha-vien comès irregularitats–es tracta d’una empresade titularitat mixta queporta el servei d’abasta-ment d’aigua als tres mu-nicipis de l’àrea de Giro-na–. L’origen de les inda-gacions, però, es va anardesvirtuant i un dels focuss’ha centrat a determinarsi l’Ajuntament de Gironava fer servir diners d’Agis-sa per adquirir el fons d’artSantos Torroella. La com-pra d’aquesta col·lecció esva aprovar en el ple delconsistori celebrat el 14 defebrer del 2014, època enquè Puigdemont era alcal-de de Girona. L’expresi-

dent, en saber que per laseva condició d’eurodipu-tat el jutjat gironí reclamaara que aquesta pota de lacausa continuï sent inves-tigada per la sala segonadel Suprem que presideixMarchena, va fer ahir unesconsideracions al Twitter.Va posar de manifest que,quan el 2018 van sortir in-formacions amb aquestselements, el seu advocatva oferir al fiscal la seva de-claració voluntària. Consi-dera que l’intent “d’em-pastifar-lo alegrement era

clar” i ell ho volia “tallard’arrel”. La fiscalia, no obs-tant això, els va respondreque no l’estava investiganti va descartar la seva decla-ració: “Ells sabran per qui-nes raons han decidit es-perar fins a aquest mo-ment. Jo en tinc sospitesmés sòlides que les sevesacusacions. Busquen l’ex-tradició com sigui”, hi afe-geix Puigdemont.

“Instrumentalització”El cas Agissa ha anatacompanyat d’operacions

policials mediàtiques. L’úl-tima, el 13 de juny del2018, quan agents de pai-sà de la Guàrdia Civil esvan adreçar als ajunta-ments de Girona, Salt iSarrià per requerir docu-mentació. Anticorrupcióva informar aquell dia de lasospita que en la compradel fons d’art es van fer ser-vir diners provinents delcànon de l’aigua o que hihauria hagut malversacióde cabals públics de pres-supostos municipals del2014. Des del consistori gi-roní es va negar que s’usésel cànon extraordinari del’aigua per sufragar la pri-mera partida de pagamentde la col·lecció (la sevacompra, en el seu conjunt,ha estat per 3,9 milionsd’euros). El que es va fer,segons consta en l’acordde ple del febrer del 2014,va ser modificar 3 partidesque sumaven 1 milió d’eu-ros i que s’havien de desti-nar al manteniment i sa-nejament de la xarxa d’ai-gua per adquirir el fonsd’art. Es va fer sabent quepoc després s’ingressaria 1milió d’euros pel cànon i, apartir d’aquí, cada any(fins al 2019) es van reser-var partides als pressupos-tos ordinaris de l’Ajunta-ment per al pagament delfons Santos Torroella.

Puigdemont va acordarel 2013, mitjançant un de-cret d’alcaldia, que es rea-litzés una auditoria sobrela gestió d’Agissa. Arrandels resultats, la CUP vapresentar el 2015 una que-rella per presumpta apro-piació indeguda contra Gi-rona SA (el soci privatd’Agissa). En aquest sen-tit, la CUP va criticar ahir“la instrumentalitzacióque fa l’Estat espanyold’aquest cas amb la volun-tat d’obstruir el procésd’autodeterminació”. ■

Gisela PladeveyaGIRONA

Nova ofensiva judicial perextradir Carles Puigdemonta Un jutjat demana al Suprem que investigui si es van utilitzar fons de l’empresa Aigües de Gironaper adquirir una col·lecció d’art a La compra es va aprovar quan Puigdemont era alcalde de la ciutat

Puigdemont ha manifestat enuna entrevista a l’agènciaFrance Presse (AFP) que elprimer pas de la pròxima reu-nió de la mesa de diàleg ha deser que el govern espanyol re-conegui Catalunya com a na-ció: “La manera més clara quetots puguem tenir confiançaen una mesa a la qual acudimamb molt d’escepticisme ésque hi hagi avenços concrets.El no reconeixement ja veiem

Carles Puigdemont, en l’acte multitudinari del Consell per la República celebrat a Perpinyà, dissabte passat ■ ELI DON (ACN)

on ens ha dut, és la mare detots els problemes.” Creu quela proposta podria crear “ba-ses sòlides sobre les quals edi-ficar acords de llarg abast”:“Només cal voluntat políticaper tirar endavant.” El presi-dent de la Generalitat, QuimTorra, que presideix la part ca-talana de la mesa, coincideixamb Puigdemont: “Efectiva-ment, es tracta d’avançar. Iavançar significa concretar”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Reconeixement com a nació

La justícia escocesa ha sus-pès l’euroordre contra l’ex-consellera Clara Ponsatíperquè la seva immunitatcom a eurodiputada li im-pedeix ser processada alRegne Unit. Després d’unabreu vista celebrada ahir alTribunal del Sheriff

d’Edimburg, en què la de-fensa i la fiscalia escocesa,que representa l’Estat es-panyol, van notificar queestaven d’acord a inter-rompre el procés, el jutgeNigel Ross va fixar per al18 de juny la vista proces-sal, per esperar si el Parla-ment Europeu aprova elsuplicatori que, tan bonpunt va assolir l’acta d’eu-

rodiputada, al febrer, vademanar el Tribunal Su-prem. Ponsatí, que encararesideix a Saint Andrews,tot i que ara passa moltmés temps a Brussel·les,va lamentar que “Espanyaestà actuant d’una mane-ra totalment fora dels pa-ràmetres de la UE”. “Norespecta les decisions de laCort Europea de Justícia i

està actuant d’una mane-ra discriminatòria. Si pucser a Perpinyà, per què nopuc anar a Barcelona?”, vadenunciar, recordant laseva participació, dissabtepassat, a l’acte del Consellper la República. “És moltevident que no està res-pectant la immunitat i es-tà actuant d’una maneramanipuladora”, va senten-

ciar. Pel seu advocat, Aa-mer Anwar, extradir Pon-satí hauria estat “un abús”del procés d’euroordre, i varecordar que a partir delpròxim 1 de gener l’eu-roordre “ja no té aplicació”al país en acabar el períodede transició del Brexit, i,per tant, “el principi de re-coneixement mutu ja nos’aplica”. Ponsatí, en totcas, va evitar pronunciar-se sobre si creu que la justí-cia escocesa suspendrà de-finitivament el procés. Lafiscalia manté que el delic-te equivalent al de sedició,inexistent a Escòcia, seriael de traïció. ■

La justícia escocesa suspèn fins aljuny l’euroordre contra PonsatíRedaccióBARCELONA

L’eurodiputada Ponsatí,ahir a Edimburg ■ R.P. / EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE MARÇ DEL 202014 | Nacional |

El Partit Demòcrata apos-ta per una coalició electo-ral amb la Crida Nacionalde Carles Puigdemont iJordi Sànchez sota el pa-raigua de Junts per Cata-lunya i deixar per a des-prés de les eleccions laconfluència organitzativaen una sola estructura.Aquesta és l’oferta que es-tan negociant les duesparts a l’exili i a Lledoners.Fonts del PDeCAT adme-ten, però, que les posi-cions encara es mantenendistanciades. “Tots els es-cenaris estan oberts i lasetmana que ve hi hauràmés reunions a Lledonersper tal d’arribar a unacord”, asseguren. La Cri-da advoca per fundar unaorganització nova que noes pugui identificar com

l’enèsima refundació del’antiga Convergència, te-nint en compte, a més, queel jutge va imputar el PDe-CAT en la causa del 3%,pendent de resoldre.

El PDeCAT no vol per-dre la seva personalitat i,en aquest trànsit cap aJxCat, demana a la restad’actors de l’espai polític elreconeixement de la sevaidentitat i trajectòria. Enaquest sentit, valoren laimplantació territorial dequè disposen i la seva expe-

riència de gestió. “Nosal-tres no partim de la nega-ció de ningú, sinó del reco-neixement de tots els ac-tors de JxCat. Si l’entesaper ara no pot ser des delpunt de vista organitzatiu,vejam si pot ser des delpunt de vista electoral. Siva bé, després ja parlaremde l’organització”, asse-nyalen les mateixes fonts.

“Preveiem tots els esce-naris menys un, la dissolu-ció. Alguns volen partir dezero, però nosaltres no ensvolem dissoldre”, insistei-xen. L’escenari d’una coali-ció no era l’òptim que bus-cava el PDeCAT per arri-bar als comicis, però la pre-cipitació del final de la le-gislatura ha portat la direc-ció a moure’s per buscaruna solució temporal in-termèdia.

Tot això passa en unmoment en què l’anome-

nat grup de Poblet, que ab-jura de l’unilateralisme dePuigdemont, ha de decidiraquest cap de setmana si fael pas per presentar-se a leseleccions, fet que podriaarrossegar alguns “mode-rats” del PDeCAT. ArturMas ja va dir que no s’hi po-saria al capdavant.

Calvet vol primàriesL’última paraula sobrel’encaix amb el PDeCAT laté Puigdemont, que esmanté públicament en si-lenci sobre aquesta qües-tió i sobre la possibilitat

d’encapçalar la candidatu-ra de forma simbòlica,mentre es van proposantnoms per exercir de nú-mero 2 i presidenciablesefectius. Ahir mateix, elconseller Damià Calvet esva tornar a posar “a dispo-sició” per liderar aquestacursa i va afirmar, a TV3,que seria “molt oportú”que JxCat fes unes primà-ries per triar la llista. Tam-bé es parla dels consellersÀngels Chacón i JordiPuigneró, considerat prò-xim a Puigdemont i pro-mocionat a la taula de ne-

gociació amb La Moncloa,igual com Elsa Artadi, sen-se oblidar Laura Borràs.Les negociacions s’han in-tensificat els darrers diesamb la perspectiva qued’aquí a dues setmanes elpresident, Quim Torra, had’anunciar la data dels co-micis un cop aprovat elpressupost. Bonvehí es vareunir dimarts a Brussel-les amb Puigdemont i méstard les converses vancontinuar amb Sànchez ala presó. La setmana queve pot ser clau en el llargcamí d’endreça. ■

El PDeCAT apostaper una coalicióamb la Cridaa El partit es resisteix a dissoldre’s davant la pretensió de laformació liderada per Puigdemont i Sànchez de fer foc nou

Emili BellaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Preveiem tots elsescenaris menys un, ladissolució. Algunsvolen partir de zero,però nosaltres no ensvolem dissoldre”Fonts del PDeCAT

Puigdemont i Bonvehí, a Brussel·les, dimarts ■ ACN

La porta del Congrés ha re-cuperat la calma desprésdels crits, el soroll de lesbengales i dels petards i lesmàscares d’Anonymousamb què manifestants deJusapol van violar el cordópolicial tumultuàriament,però la persecució de Lau-ra Borràs (JxCat) protago-

nitzada per policies i guàr-dies civils del sindicat ul-tradretà Jusapol entre in-sults com ara “Catalans demerda” o “Vine si s’atrevei-xes, filla de puta” encaracou. JxCat, ERC, EH Bildu,la CUP, BNG, Més País iCompromís van presentarahir una queixa conjunta ala mesa del Congrés peruns fets en què veuen “con-nivència” i “tracte de fa-vor” dels agents de serveiamb manifestants compa-nys d’uniforme seus.

El Congrés va viure unsetge dimarts a càrrec delspolicies i guàrdies civils deJusapol –que reclamen l’e-

quiparació salarial amb elsMossos– que va ser toleratpels policies a les ordres dela comissària de la cambra,Concepción Ramos del Ol-mo. Fonts del Congrés re-velen que el setge, amb elsagents permetent que estrenqués el cordó policial

sense oposició, va engabiardiputats i funcionaris finsa posar en crisi una even-tual evacuació.

Qui va voler sortir i varebre la fúria dels policies iguàrdies civils van ser Bor-ràs i la cap de premsa deJxCat al Congrés, empaita-

des en to amenaçant senseempara. “Mai abans a capaltre col·lectiu se li haviapermès manifestar-sed’aquesta manera, ni apensionistes, treballadorso taxistes, per la qual cosaconsiderem que existeixun clar tracte de favor de la

policia amb els seus com-panys”, denuncien JxCat,ERC, la CUP, EH Bildu,Més País, BNG i Compro-mís. Pels firmants, és“molt greu que s’hagi per-mès als manifestants ul-tres de Jusapol sobrepas-sar el cordó policial i blo-quejar les entrades i sorti-des del Congrés, proferintamenaces amb les cares ta-pades amb passamunta-nyes i màscares, amb gri-llons, petards i bengales”tot proferint “amenacesexplícites”. I insten Merit-xell Batet a exigir “respon-sabilitats als serveis delCongrés per haver permèsaquesta greu situació i laseva negativa a facilitarque la diputada Laura Bor-ràs pogués abandonar elCongrés amb seguretat”.JxCat i ERC i no en fanbandera, però els seus ros-tres més coneguts, comara Borràs o Rufián, s’ex-posen cada cop més a l’es-carni del públic no afí. ■

a JxCat, ERC, la CUPi EH Bildu protestenal Congrés per latolerància ambel setge i la intimidacióDavid PortabellaMADRID

Queixa conjuntapel tracte defavor a Jusapol

Manifestants de Jusapol durant el setge tumultuari de dimarts al Congrés ■ F. ALVARADO / EFE

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE MARÇ DEL 2020

1350

74-1

2261

57L

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC) finalment ha fetcas a les administracions ientitats que reclamaven laretirada d’agents delsMossos de davant de lesseus judicials catalanes ique dediqués els efectius atasques més necessàries.El president del TSJC, Je-sús María Barrientos, vaordenar ahir la rebaixad’aquesta presència poli-cial, que es va instaurar ar-ran del dispositiu Toga perprotegir els edificis de lesaccions de protesta delsciutadans disconformesamb la sentència del pro-cés.

Així, Barrientos nomésmanté la protecció policial“presencial i permanent”a la seu del TSJC i a la Ciu-tat de la Justícia de Barce-lona, però en canvi rebai-xa aquesta presència a 22

jutjats catalans on, finsara, la presència d’agentstambé era permanent, iara serà “dinàmica”. Ladecisió arriba desprésd’un informe dels Mossosen què comunica que en

els últims dos mesos no-més hi ha hagut un episodide “baixa rellevància” a lesseus judicials, i que noidentifica “riscos futurs”.

Així, els agents a partird’ara alternaran d’unamanera rotativa la sevapresència complementa-da amb “una protecció es-tàtica a intervals i durantels diferent torns de matí,tarda i nit”.

Aquesta decisió afectales seus judicials de Bala-guer, Berga, Cerdanyola,Cervera, Figueres, Giro-na, Granollers, Manresa,Mataró, Martorell, Mollet,Olot, Rubí, Sabadell, SantFeliu de Guíxols, SantaColoma de Farners, Solso-na, Tarragona, Tortosa,Valls, Vilanova i Vic. ■

La vigilància dels Mossosdavant dels jutjats serà menor

D.B.BARCELONA

a El TSJC decideix mantenir només la presència permanent a l’alt tribunal i laCiutat de la Justícia a Un informe de la policia catalana no preveu futurs riscos

Mossos custodiant la Ciutat de la Justícia ■ JUANMA RAMOS

Més País, l’organització li-derada per Iñigo Errejón,s’ha registrat com a partita Catalunya. Segons hananunciat a les xarxes so-cials, la formació “ja és unarealitat” perquè han co-mençat els tràmits amb lavoluntat de “consolidaruna força política verda,feminista i federalista ne-cessària a Catalunya”. MésPaís va començar el seuprocés constituent fa unmes i es preveu que culmi-narà al maig, quan la for-mació farà el congrés fun-dacional. L’organitzaciópretén crear “una organit-zació federal fraternal-ment coordinada amb laresta d’organitzacions fe-derades a Más País”. Laformació ja va començarl’expansió territorial a

Tarragona i Girona –on jafunciona– i ara queda Llei-da, on es farà aviat. Perara, han triat una coordi-nadora i una executivaprovisional, a més d’unadirecció política encapça-lada per Juan Antonio Ge-raldes, que va ser el candi-dat a les darreres elec-cions espanyoles de la can-didatura de Més Barcelo-na. ■

RedaccióBARCELONA

Més País Catalunyaes constitueixcom a partit polític

Geraldes provisionalmentdirigeix la formació ■ ARXIU