Document I Pla d’Acció per a l’Energia...

Document I

Pla d’Acció per a l’EnergiaSostenibleSabadell (2016-2020)

Juny 2016

Amb el suport de:

Àrea de Territori i Sostenibilitat

Gerència de Serveis de Medi Ambient

Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona

PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SABADELL Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible

Sabadell, juny de 2016 2


Sabadell, juny 2016 3

SUMARI

SUMARI 3

1. INTRODUCCIÓ 41.1. Marc general 4

1.2. Característiques generals del municipi de Sabadell 8

1.3. Gestió energètica municipal 13

2. INVENTARI D’EMISSIONS 15

2.1. Metodologia 162.1.1. Abast 16

2.1.2. Fonts d'obtenció de les dades 16

2.2. Consums i emissions 172.2.1. Àmbit PAES 18

2.2.2. Àmbit Ajuntament 27

2.2.2.1. Equipaments municipals 34

2.2.2.2. Enllumenat públic i semàfors 45

2.2.2.3. Flota municipal 47

2.2.2.4. Infraestructures municipals: bombaments d'aigua i d'altres 53

2.3. Producció local d’energia inferior a 20 MW 54

3. DIAGNOSI 57

3.1. Taules resum 58

3.2. Punts forts i punts febles 62

3.3. Projecció d'escenaris de consum d'energia i d'emissions de GEH 683.3.1. Projecció d'escenaris de consum d'energia 68

3.3.2. Projecció d'escenaris d'emissions de GEH 69

3.4. Anàlisis del potencial d'implantació d'energies renovables al municipi 71

3.5. Objectius estratègics de reducció i àmbits d'actuació 73

4. PLA D'ACCIÓ 80

4.1. Model de fitxa 80

4.2 Estructura 80

4.3. Accions 85

4.4. Resum del Pla d'Acció 137

4.5. Taula tècnica del Pla d'Acció 137

5.PLA DE SEGUIMENT 138



1. INTRODUCCIÓ

1.1. Marc general

El municipi de Sabadell va signar el 7 d'octubre de 2008 el "Pacte d’alcaldes/esses” que, impulsat per la Comissió europea, promou que els municipis facin seus els objectius de la Unió Europea per a l’any 2020 i adoptin el compromís de reduir les emissions de CO2

en el seu territori en més del 20% per al 2020 mitjançant la creació de plans d’acció en favor de les fonts d’energies renovables.

En aquell moment però la Unió Europea no disposava d'una metodologia específica per a la creació d'aquests plans d'acció, i Sabadell per la seva part ja havia aprovat la seva pròpia Estratègia Municipal de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012.

Un cop finalitzat el període de vigència d'aquesta Estratègia Municipal de Mitigació del Canvi Climàtic, i disposant ara ja d'una metodologia validada des de la Unió Europea, Sabadell es responsabilitza ara a dur a terme les següents accions:

• Preparar un inventari de les emissions que serveixi de referència com a fonament del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES).

• Lliurar el PAES a través de la metodologia i els formularis establerts per la UE.

• Adaptar les estructures del municipi i assignat el recursos humans suficients per emprendre les mesures necessàries establertes en el pla d'acció.

• Mobilitzar la societat civil perquè participi en el desenvolupament del pla d’acció.

• Lliurar un informe d’implementació, com a mínim un cop cada dos anys a partir de l'aprovació del pla d’acció, per a l’avaluació, control i verificació de l’acompliment dels objectius proposats.

• Informar de les fites obtingudes en acompliment de Pla d’Acció i participar (en els termes que consideri oportú) en la Conferència d’Alcaldes/esses per l’Energia sostenible a Europa.

La firma del pacte comporta l’elaboració de cinc documents:

• Document I: un Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Aquest Pla, inclou un inventari d’emissions, una diagnosi i un pla d’Acció.

• Document II: un Pla de participació interna i externa

• Document III: recull dels documents de síntesi en català i anglès.

• Document IV: SEAP template (formulari oficial de la Comissió Europea en anglès)

• Document V: Annexos (metodologia de càlcul, taules d’excels, Visites d'Avaluació Energètica, etc.)



El present informe constitueix el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) i, per tant, representa la concreció de l’estratègia per part de l’Ajuntament de Sabadell per assolir els objectius marcats per la UE.

La metodologia de treball seguida per a la redacció del present estudi es basa en els diversos documents de suport facilitats per la Diputació de Barcelona i l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Metodologia per a la redacció dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible a la província de Barcelona (versió gener 2014), Guia simplificada per al càlcul de les emissions (versió 2013), etc.), en què es proporcionen els factors d’emissió a emprar associats al consum energètic. La Diputació de Barcelona actua com una estructura de suport del Pacte d’Alcaldes/esses a la província de Barcelona.

En el cas de Sabadell, durant el procés d'elaboració del Pla d'Acció s'han dut a terme 10 entrevistes amb diversos tècnics i caps administratius, concretament amb 18 persones, amb l'objectiu de recollir de primera mà l'estat de les accions desenvolupades fins el moment i de la planificació estratègica en termes d'eficiència energètica i canvi climàtic en cadascun dels àmbits competencials: gestió energètica, gestió de l'aigua, dels residus, mobilitat, espai públic, urbanisme, manteniment, habitatge, rehabilitació, promoció econòmica i sostenibilitat.

L’Ajuntament de Sabadell assumeix la responsabilitat de reduir de cara a l'any 2020 en més d’un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) d’aquells àmbits en què l’Ajuntament té competències i capacitat d’actuació, agafant com a any de referència el 2005 (vegeu figura 1.1).

Els àmbits a què l’Ajuntament s’ha compromès a actuar, inclouen:

• Àmbit PAES: sectors en què l’Ajuntament es compromet a actuar, tot i que hi té una capacitat d’incidència indirecta: el sector dels serveis, el transport, el sector domèstic, el cicle de l’aigua i el tractament de residus.

• Ajuntament: sectors en què l’Ajuntament hi desenvolupa una acció directa i compten en el compromís de reducció: l’enllumenat públic i els semàfors, els equipaments municipals, la flota de vehicles pròpia i externa i el transport públic.

Figura 1.1. Àmbits de compromís del PAES i de l’Ajuntament

Font: Diputació de Barcelona



La iniciativa del Pacte d’alcaldes/esses s’engloba en un conjunt d’iniciatives sorgides de diferents organismes a favor de la lluita contra el canvi climàtic.

A nivell europeu, algunes de les iniciatives més rellevants, a part del Pacte d’Alcades/esses, són:

• Carta de Leipzig de 24 de maig de 2007: document en què els ministres responsables de desenvolupament urbà dels estats de la UE acorden uns principis i estratègies comunes en aquesta temàtica.

• Comunicació de la Comissió Europea COM(2008) 30 final, 2 cops 20 per al 2020. El canvi climàtic una oportunitat per Europa: treball on es recullen dos objectius clau a la UE per al 2020: Reduir com a mínim un 20% les emissions de GEH i aconseguir que les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE.

A nivell estatal i català, cal tenir en compte:

• Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia. Horizonte 2007-2012- 2020: persegueix el compliment dels compromisos d’Espanya en matèria de canvi climàtic i el impuls de les energies netes, al mateix temps que s’aconsegueix la millora del benestar social, el creixement econòmic i la protecció del medi ambient.

• Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020: elaborat de forma conjunta per diverses entitats com ara l’ICAEN, la DG d’Energia, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, entre d’altres representa una eina transversal per assolir una economia/societat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni. Els objectius prenen com a marc de referència els objectius europeus del 20-20-20: reduir en un 20% el consum d’energia l’any 2020 respecte un escenari tendencial, assolir la participació de les energies renovables en el consum brut d’energia final en un 20% l’any 2020, augmentar la participació de les energies renovables en el consum energètic del sector transport fins al 10% l’any 2020 i reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle un 20% en l’horitzó de l’any 2020 en relació a l’any 1990.

• Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic (ESCACC) 2013-2020 que proposa una sèrie de mesures d’adaptació d’acord amb el grau de vulnerabilitat dels sectors i sistemes, i d’acord amb les actuacions que en matèria d’adaptació estan implantant altres nacions i estats del món traduïdes a l’especificitat del territori català.

• Declaració de Vilanova per a l'adaptació als efectes del canvi climàtic en el territori i en el litoral, signada per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat el març del 2014, per promoure un compromís voluntari a incorporar estratègies locals d'adaptació i activitats de sensibilització des dels municipis.



Finalment, cal destacar que la Diputació de Barcelona també ha entomat el repte del canvi climàtic, i a banda de donar suport als municipis de la província en la redacció del PAES publicant una Metodologia i una Guia de càlcul d'emissions també ha publicat:

• Catàleg de propostes per a la mitigació i adaptació local al canvi climàtic: publicació redactada per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, es tracta d’un recull de propostes que es poden posar en marxa des dels municipis per tal de contribuir a la mitigació del canvi climàtic.

A nivell de municipi, Sabadell està treballant des de fa anys per a imbricar l’eficiència energètica i la mitigació del canvi climàtic dins la seva planificació municipal estratègica. Emmarcat en aquesta lògica, l’any 2002 es va aprovar el Pla d’Acció Local per la Sostenibilitat, que va tenir continuïtat amb l’Agenda 21+10 (2011-2020).

En paral·lel l’any 2008, tal i com s'ha esmentat amb anterioritat, es va redactar l’Estratègia Municipal per a la Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012 (EMMCC a partir d’ara) que recollia un conjunt d’accions concretes i del qual se’n va fer un balanç d’execució un cop acabat el període de vigència de l’estratègica.

L’adhesió al Pacte dels Alcaldes del 2009 va reforçar el compromís amb la sostenibilitat que Sabadell ja havia expressat el 2002, i atès que ja tenien en marxa l’EMMCC i davant d'una manca de metodologia consensuada des d'Europa, com ja s'ha exposat, l'Ajuntament va decidir que en aquell moment no es redactaria un nou Pla. Ara, un cop acabat el termini de l’EMMCC i havent-ne fet un balanç de la seva execució, l’Ajuntament ha decidit redactar el present Pla d’Acció per l’Energia Sostenible 2015-2020, com a continuació de l’EMMCC i seguint les directrius marcades des de la UE.



1.2. Característiques generals del municipi de Sabadell

El municipi de Sabadell està situat al centre de la comarca del Vallès Occidental, de la qual la ciutat de Sabadell n'és la capital. A nivell municipal, limita amb Castellar del Vallès i Sentmenat, al nord; Polinyà i Santa Perpètua de la Mogoda, a l’est; Barberà, Badia i Cerdanyola, al sud i finalment, amb Terrassa i Sant Quirze del Vallès, a l’oest. La següent imatge mostra la localització del municipi.

Fig. 1.2. Mapa topogràfic de Sabadell i el municipi veïns

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

La superfície que ocupa el terme municipal és de 37,8 km2 i, segons dades de l’IDESCAT, l’any 2014 comptava amb una població de 207.444 habitants, de manera que la seva densitat poblacional aquell any fou de 5.487,9 habitants/km2.

En relació a la població, el municipi ha viscut diverses onades migratòries. A partir de mitjans del segle XIX, la demografia de Sabadell va començar a créixer gràcies a la població procedent de les migracions internes catalanes.

Cap als anys 60 i fins a mitjans dels 70, la ciutat va incrementar els seus habitants degut als nombrosos fluxos d’immigrants procedents d’altres regions de l’Estat espanyol i a l'explosió industrial de la ciutat.

Entre els anys 80 i fins a l'any 2000 la població es mantingué molt estable al voltant dels 185.000 habitants, amb alguns pics que arribaven als 192.000 però que tornaven a disminuir al cap de pocs anys. Durant aquest període la població estrangera representava entre l'1 i el 2% de la població total.

La darrera onada migratòria començà a principis de la dècada del 2000 i s'allargà fins l'any 2009, i en aquest cas fou població estrangera la que arribà al municipi, fent



augmentar el seu pes sobre la població total fins al 9,95% l'any 2006 i assolint el seu màxim l'any 2009 (13,70%). Els últims anys d'aquesta onada, a partir del 2005, la taxa de creixement anual mitjà ha estat de pràcticament l'1% (veure figura 1.3).

A partir del 2010 Sabadell experimenta, com molts d'altres municipis catalans, una estabilització i fins i tot una certa pèrdua de població (del 0,12% anual entre 2012 i 2014) degut principalment a que la crisi global i sobretot l'augment significatiu de l'atur ha fet que moltes famílies de població estrangera se'n tornin als seus països d'origen (veure figura 1.3).

Fig. 1.3. Evolució de la població municipal al període 2005-2013

190.000

192.000

194.000

196.000

198.000

200.000

202.000

204.000

206.000

208.000

210.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Font: Idescat

Fins el segle XVIII Sabadell basava les seves activitats econòmiques en l'agricultura i l'artesania. A partir de la revolució industrial, i durant tot el segle XIX, el municipi va fer un gir important i el principal sector econòmic va esdevenir la indústria, principalment la indústria tèxtil de la llana i en segon terme la terrissera, la indústria del paper i més endavant la metal·lúrgica. A dia d'avui aquest sector ha anat perdent pes i l'economia s'ha anat diversificant cap al sector terciari i de serveis.

Actualment encara es conserven algunes de les antigues fàbriques tèxtils, conegudes amb el nom de "vapor", ja que funcionaven amb màquines de vapor. Algunes d'elles han estat rehabilitades i ara formen part del conjunt d'equipaments sabadellencs: el Vapor Badia actualment convertit en biblioteca, el Vapor Llonch (rehabilitat l'any 1989) que ara és seu de Servei de Promoció Econòmica, o el Vapor Codina, on es troben ara les dependències de VIMUSA, l'Oficina Municipal d'Habitatge i els Serveis d'Educació i de Joventut.

Sabadell s'estructura urbanísticament en 7 districtes. La trama urbana té una forma allargassada, en l'eix nord-oest - sud-est resseguint la direcció marcada pel riu Ripoll.

El servei de transport públic està gestionat a través de l'empresa cooperativa Transports Urbans de Sabadell (TUS), S. Coop. C. Ltda. TUS es troba dins el sistema integrat de l'ATM (Autoritat del Transport Metropolità). La flota està formada per 62 autobusos



repartits en 14 línies, que donen servei diàriament a una xarxa viària formada per unes 360 parades, des de les 5h fins les 23h, aproximadament.

La companyia Aigües de Sabadell, del Grup CASSA, s'encarrega de la gestió del servei d'aigües de la ciutat, la gestió de les EDAR Sabadell Riu Sec i Sabadell Riu Ripoll, la gestió del sistema de regeneració d'aigua de la ciutat i el manteniment de fonts ornamentals. L'aigua que es consumeix al municipi prové gairebé en un 50% del riu Ter i gairebé en un altre 50% del riu Llobregat. A més, hi ha un petit percentatge del voltant del 3% que prové de pous propis.

El consum d'aigua potable per habitant en l'àmbit PAES ha anat disminuint els darrers anys, concretament un 14% entre el 2005 i el 2012, passant de 143,3 m3/hab·any el 2005 a 123,0 m3/hab·any el 2012, tal com mostra la figura 1.4.

Fig. 1.4. Evolució del consum d'aigua a l'àmbit PAES de Sabadell entre 2005 i 2012

0

20

40

60

80

100

120

140

160

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

litre

s/h

ab

itan

t i d

ia

Consum domèstic Comercial Públic

Font: Ajuntament de Sabadell

L'any 2004 s'aprovà el Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable 2004-2014, amb l'objectiu de substituir el consum de part de les aigües de la xarxa d’aigua potable per aigües externes a la xarxa i captades prop dels punts de consum per a usos com ara: reg de zones verdes, neteja de carrers i usos industrials.

Entre 2008 i 2011 l'Ajuntament i la Companyia d'Aigües de Sabadell van rehabilitar una sèrie de pous i mines que estaven pràcticament en desús i que han ajudat a consolidar la xarxa d'aigua regenerada per a usos no potables, tot i que en alguns dels casos la qualitat de l'aigua és suficient com per ser introduïda a la xarxa d'aigua potable, en cas de necessitat.

L'any 2014 s'ha fet un balanç de l'anterior pla i se n'ha redactat un de nou: Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable de Sabadell 2014 - 2024 amb l’objectiu de continuar amb el desenvolupament de la xarxa de subministrament d’aigua no apta pel consum humà i eixamplar-la per tal de poder



substituir el consum d’aigua apta pel consum en tots aquells punts en que sigui possible. A més el nou pla amplia el ventall d'usos d'aquesta aigua: regs dels parcs municipals,l’ompliment de les piscines municipals, la neteja de carrers i la utilització industrial i domèstica en els usos que siguin possibles

Actualment, la xarxa d’aigua no apta per al consum està subdividida en dues subxarxes (Xarxa Nord i Xarxa Sud), de moment independents, però amb previsió de que s'acabin connectant. Globalment la xarxa té una longitud de 43,26 km lineals, repartits i localitzats tal com s'indica a la següent figura:

Fig. 1.5.Situació de la xarxa de subministrament d'aigua no apta per al consum executada a data d'abril de 2014.

Font: Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable de Sabadell 2014 - 2024

Durant l'any 2013, la xarxa nord ha tingut un consum de 94.409 m3, tot i que està previst que de cara al 2024 passi a ser de 445.805 m3. Pel que fa a la branca sud de la xarxa, el consum ha estat de 24.205 m3, i la previsió és que arribi fins als 545.149 m3.

La xarxa de gas natural està estesa a pràcticament tota la ciutat, tot i que encara hi ha un acotat consum domèstic de GLP i gasoil C.



Pel que fa als serveis de neteja i recollida de residus de Sabadell, l'empresa de Serveis Medi Ambient, SA (SMATSA) n'és la concessionària des de l'any 1987, i ha anat renovant periòdicament els seus contractes i executant alguna pròrroga. Finalment l'any 2012 es va convocar un nou concurs que va tornar a guanyar la mateixa empresa. En aquest darrer contracte la concessió es va fer per un període de 15 anys i prorrogable per 5 anys més, per economitzar les inversions a la ciutat.

En relació a la tipologia de recollida de residus, a Sabadell se'n troben tres de diferents: la recollida posterior, sobretot en zones de carrers estrets (un 6% del total), la recollida pneumàtica, en zones de noves urbanitzacions i en algunes zones del centre de la ciutat (un 13% del total), i la recollida lateral a la resta del municipi, que representa més del 80% del total.

Les fraccions que es recullen selectivament al municipi són resta, orgànica, paper i cartró, envasos lleugers i vidre. El 90% de punts amb illes de contenidors disposen de totes les 5 fraccions de recollida selectiva esmentades i el 10% restant disposa d'algun punt de recollida selectiva proper. A banda, hi ha un servei específic de recollida amb contenidors en vorera per a l'oli i la roba.

Actualment hi ha 3 deixalleries fixes (Punt Blau 1, 2 i 3) tot i que properament es tancarà el punt 1 atesa la seva situació (allunyat del centre urbà i amb un accés complicat). D'altra banda el municipi disposa del MobiBlau, un servei de mini deixalleries mòbils repartides en els 7 districtes de Sabadell (el districte 5è i 7è comparteixen la mateixa mini deixalleria), actiu des del 1990. A banda d'aquests serveis, diverses biblioteques, centres cívics, i altres edificis públics estan dotats amb contenidors per a recollir selectivament CD, telèfons mòbils, roba usada, oli de cuina, etc.

Segons les dades de l’Ajuntament de Sabadell, l’any 2012 la generació de residus per càpita fou de 1,122 kg/hab·dia; mentre que el 2013 va ser de 1,106 kg/hab·dia. En relació a l'evolució de la producció de cadascuna de les fraccions de residus, segons dades de l'Agència Catalana de Residus, els darrers anys ha seguit l'evolució mostrada a la següent gràfica.

Fig. 1.6.Evolució de la producció de residus municipals a Sabadell entre 2005 i 2013.



0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

ton

es d

e re

sid

us

Matèria orgànica Tractament mecànic biològic

Incineració Deposició controlada

Envasos lleugers Vidre

Paper i cartró

Font: Agència Catalana de Residus

1.3. Gestió energètica municipal

L'Ajuntament disposa d'un sistema de gestió i comptabilitat energètica dels equipaments municipals mitjançant el software Gemweb. La figura del gestor energètic s'encarrega d'operar el programa i portar un control global dels consums energètics municipals.

Durant el període d’anàlisi del PAES (2005-2012), l’Ajuntament ha estat responsable de la gestió energètica dels equipaments següents:



Taula 1.1. Relació d'equipaments municipals inclosos en el PAES

Tipus d'equipament Nombre

d'equipaments Centres educatius 67

Centres esportius 22

Equipaments culturals 27

Centres cívics/juvenils 25

Edificis administratius 22

Mercats 6

Edificis assistencials 22

Altres 100

Total 291

Font: elaboració pròpia

D'aquests 291 equipaments, tots ells disposen d'escomesa elèctrica, però únicament 121 tenen consum de gas natural.

A nivell local es disposa de diverses ordenances, impostos i normes relatives a l'energia; a continuació es presenten els aspectes més rellevants recollits en ells:

- Impost de Béns Immobles: disposa d'una bonificació de fins al 50% de la quota íntegra de l'impost en els habitatges que instal·lin sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia provinent del sol sense estar-hi obligats per la normativa vigent. La bonificació s'aplica durant els 5 exercicis següents al de sol·licitud de bonificació.

- Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres: bonificació de fins al 95% de l'impost per a les obres d'implantació d'energia solar tèrmica i/o plaques fotovoltaiques en els edificis on no sigui de compliment obligat implantar-ne segons la normativa vigent. La bonificació final no pot superar el 50% del cost d'instal·lació del sistema d'energia renovable.

- Impost d'Activitats Econòmiques: bonificacions per als que utilitzin o produeixin energia a partir d'instal·lacions per a l'aprofitament d'energies renovables o sistemes de cogeneració. També inclou una bonificació de la quota del 20% per a les empreses que estableixin un pla de transport per als seus treballadors que busqui reduir el consum d'energia i les emissions causades pel desplaçament al lloc de treball i fomentar la utilització dels mitjans de transport més eficients, com el transport col·lectiu o compartit.

- Ordenança sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar per a usos tèrmics a les edificacions, va regular entre l'any 2004 i el 2013 l’obligatorietat d’incorporar sistemes de captació d’energia solar tèrmica per a la producció d'aigua calenta i l’escalfament de piscines als edificis i les construccions situats al terme municipal de Sabadell. Actualment està derogada per l'aprovació de la nova Ordenança Reguladora de l'Edificació (2013) i l'obligatorietat d'incorporar sistemes solars tèrmics ve determinat pel que estableix la normativa a nivell català, és a dir pel que exigeix el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis (Decret d'Ecoeficiència.); a més cal complir també amb el que estipula el Codi Tècnic de l'Edificiació (CTE).



- Impost sobre vehicles de tracció mecànica: s'ha establert una bonificació del 75% per als titulars de vehicles que utilitzin exclusivament biocombustibles, biogàs, gas natural comprimit i hidrogen i als titulars de vehicles elèctrics i bimodals.

El nombre d'instal·lacions renovables a Sabadell ha crescut des de l'any 2000, tant en el sector públic com en el privat, gràcies a ajudes promogudes per part de l'Ajuntament o per altres entitats públiques. La taula recull les principals instal·lacions públiques.

Taula 1.1. Principals Instal·lacions públiques d'energies renovables a Sabadell1. Tipus

d'instal·lació Nom de la instal·lació Dimensió

Any de construcció

Noves cotxeres de TUS SCCL 5,31 m2 2002Camp de futbol de Can Puiggener 20,04 m2 2002

Camp de Futbol de Torre Romeu 20,04 m2 2005

Sabadell Gent Gran 115,02 m2 2001

Parc Central del Vallès 4,00 m2 2000

Piscines municipals Joan Serra 112,50 m2 2003

Deixalleria Can Llong 14,00 m2 2006

Biblioteca del Nord 2,00 m2 2009

Escola Bressol Vapor Buxeda Nou 8,00 m2 2008

Escola Bressol Arraona 12,00 m2 2007

Escola Bressol Espronceda 16,00 m2 2006

Escola Bressol Joaquim Blume 8,00 m2 2008

Escola Bressol Andreu Castells 16,00 m2 2004

Escola Bressol Can Llong 8,00 m2 2008

Poliesportiu Sud 30,00 m2 2007

Mercat Creu Alta 4,00 m2 2007 (remodelat)

Solar tèrmica

Molí Sant Oleguer 14,00 m2 2009

CEIP Nostra Llar 3,00 kWp 2006

IES Escola Industrial 3,00 kWp 2003

Parc Central del Vallès 25,00 kWp 2000Solar fotovoltaica

Deixalleria Can Llong 5,00 kWp 2006

Vapor Codina (edifici Educació + Edifici VIMUSA) 165,00 kW 2006

Can Marcet 77,20 kW 2007Geotèrmica

Parc Central del Vallès 40,00 kW 2011Font: elaboració pròpia a partir d'informació de l'Ajuntament de Sabadell

2. INVENTARI D’EMISSIONS

Com ja s’ha explicat a l’apartat 1.1, el compromís de reducció d’emissions no engloba tot el municipi, sinó que fa referència exclusivament a l’àmbit PAES, que comprèn el municipi exclosos els sectors primari i industrial. La metodologia proporcionada per la

1 No hi ha incloses les instal·lacions en habitatges promoguts per VIMUSA perquè pertanyen al sector residencial. La taula 2.28, que recull la producció local d'energia inferior a 20 MW a Sabadell, sí que inclou aquestes instal·lacions.



Diputació de Barcelona determina els mecanismes de càlcul, els d'estimació i els factors d'emissió per a dur a terme aquest inventari.

2.1. Metodologia

2.1.1. Abast

Es diferencia entre les emissions de GEH degudes a les activitats i instal·lacions vinculades directament a l’Ajuntament i les que es produeixen en l’àmbit PAES del terme municipal. Tal i com marca la metodologia de la Diputació de Barcelona per a la redacció dels PAES, s’ha considerat com a referència l’any 20052. Atès que s'han obtingut dades de cada any entre 2005 i 2012 s'han inclòs tots aquests anys a l'inventari.

Les emissions han estat calculades a partir dels factors d’emissió proporcionats a la citada metodologia (versió gener de 2014), perquè els resultats dels diversos PAES siguin comparables. Aquests factors d'emissió són:

- Factors d'emissió del mix elèctric estatal (emissions en tCO2/kWh d'energia elèctrica final consumida):

2005: 481 gCO2/kWh

2006: 434 gCO2/kWh

2007: 443 gCO2/kWh

2008: 392 gCO2/kWh

2009: 347 gCO2/kWh

2010: 277 gCO2/kWh

2011: 335 gCO2/kWh

2012: 330 gCO2/kWh

2013: 248 gCO2/kWh

- Factors d'emissió per als combustibles:

Gas natural: 202 gCO2/kWh

Gasolina: 249 gCO2/kWh

Gasoil (A i C): 267 gCO2/kWh

GLP: 231 gCO2/kWh

Biocombustible: 187 gCO2/kWh

2.1.2. Fonts d'obtenció de les dades

Les taules següents mostren les fonts d’obtenció de les dades i el responsable de llur adquisició.

Taula 2.1. Responsable i font de les dades necessàries per a l’inventari d’emissions del municipi.

2 S’agafa aquest any de referència en base a l’inici de l’aplicació de la Directiva 2003/87/CE, que regula el Règim de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle.



Dades Responsable Font

Terciari

Transports

Sec

tor

Domèstic

Electricitat

GLP

Consum d'energia

Fon

t Combustibles líquids

Diputació de Barcelona ICAEN

Consum anual d'aigua Cicle de l'aigua Emissions associades al tractament

Diputació de Barcelona

ACA i Ajuntament

Generació total de residus ARC

Tones destinades a cada tractament Diputació de Barcelona Ajuntament

MU

NIC

IPI

Residus

Consum de la flota de vehicles de recollida de residus Ajuntament AjuntamentFont: elaboració pròpia

Taula 2.2. Font i responsable d’adquisició de les dades necessàries per calcular el consum energètic de l’Ajuntament.

Dades Responsable Font

Enllumenat públic

Sec

tor

Equipaments municipals

Electricitat

Gas natural

Consum d'energia

Fon

t

Combustibles líquids

Ajuntament Ajuntament

Pròpia (serveis de l'Ajuntament, brigada, neteja viària, etc.)

Serveis externs (recollida de residus, etc.)

AJU

NT

AM

EN

T

Flota de vehicles

Transport públic municipal

Ajuntament Ajuntament


2.2. Consums i emissions



Als apartats següents s’expliciten els consums energètics, expressats en kWh i kWh/hab, i les emissions de GEH, expressades en CO2eq (tones equivalents de CO2

3), calculades a partir d'aquests consums i dels corresponents factors d’emissió continguts a la metodologia de redacció dels PAES, per a cadascun dels anys, tant de l'àmbit PAES com de l'àmbit Ajuntament. D'acord amb la metodologia de la Diputació de Barcelona, en aquest document el CO2eq s’anomenarà directament CO2.

En ambdós casos s'exposaran els resultats disgregats per fonts energètiques (electricitat, gas natural, gasoil, combustibles líquids, GLP, ...) i per sectors.

2.2.1. Àmbit PAES

Aquest apartat fa referència als consums i les emissions de l'àmbit PAES, és a dir inclou tot l'àmbit Ajuntament i a més té en compte el transport públic i privat, el consum domèstic d'energia, el tractament de residus, el sector serveis, el cicle de l'aigua i la producció local d'energia. Estan exclosos d'aquest àmbit el sector primari i el sector secundari (indústria).

Consum energètic per fonts

Taules 2.3 i 2.4. Consum energètic per fonts, en kWh i en kWh/hab, a l'àmbit PAES.

��

��

��

��

� ! ��

"��#��$%��

&��

'��(��

��(��

)��

��

��

��

��

� ! ��

"��#��$%��

&��

'��(��

��(��

)��

Font: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sabadell

3Conversió a CO2 de tots els GEH, a partir del seu potencial d’escalfament (IPCC, 2006):

CO2eq = CO2 + 21× CH4 + 310 × NOx

Per la redacció d’aquest PAES s’ha utilitzat la metodologia de juliol 2012 de la Diputació de Barcelona.



L’anàlisi detallada de les taules mostra una reducció del consum energètic global del municipi entre 2005 i 2012 de pràcticament el 12%, degut principalment a un descens en el consum de gas natural (18%) i el consum de combustibles líquids (14%); mentre que el consum d'electricitat s'ha mantingut pràcticament constant.

En relació al gas natural, el descens és degut principalment a que l'any 2005 el consum va ser especialment elevat atès que aquell hivern va ser molt més fred que els anys anteriors i posteriors, amb un elevat nombre de dies de fred i amb una temperatura mitjana mínima força baixa (7,2ºC) i una mínima absoluta molt inferior a la d'altres anys.

Pel que fa a la caiguda del consum de combustibles líquids, relacionat directament amb el transport, aquesta és causada bàsicament per la crisi econòmica global des de l'any 2008.

Analitzant el comportament del consum per habitant, es comprova que addicionalment a la reducció de consum energètic absolut, hi ha hagut una contenció del consum per persona, atès que el rati kWh/hab també ha disminuït. En aquest cas la disminució es correspon directament amb la crisi econòmica, atès que es fa molt més notòria la caiguda a partir de 2009 i 2010.

Fig. 2.1. Evolució del consum energètic per fonts a Sabadell entre 2005 i 2012.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

MW

h co

nsum

its

��(�� '��(��

� ! ��

��

Font: Ajuntament de Sabadell i Diputació de Barcelona

Fig. 2.2. Distribució del consum energètic per fonts a Sabadell el 2005 i el 2012



��

��*

��

�*

��

��

*

� !

�*

'��(��

�+� *

��(��

�*

��

��

�*

��

��*

��

��

�*

� !

�*

'��(��

�+�*��(��

�+��*

��


Tant la figura 2.1 com la 2.2 posen de manifest que la meitat del consum d'energia al municipi prové de combustibles líquids, i per tant té com a origen, majoritàriament, el sector del transport, concretament en un 96%. L'altra meitat es reparteix a parts gairebé iguals entre el consum d'electricitat i el de gas natural. Les energies renovables han anat guanyant terreny en els darrers anys: l'energia solar tèrmica ha multiplicat per 4,5 el seu pes en la distribució de consums, passant de representar el 0,04% del total el 2005 a representar el 0,18% l'any 2012. I la geotèrmia va començar a aparèixer al municipi a partir del 2006 i actualment representa un 0,08% del consum total. Tot i aquest creiexement, el pes de les renovables encara és molt petit en el balanç energètic global.

Consum energètic per sectors

En aquest apartat es recull el consum energètic de Sabadell diferenciat per sectors. En concret:

• El sector terciari, que inclou el sector serveis (restauració, comerç, etc.) i el consum de l’àmbit municipal (dependències, equipaments, enllumenat, etc.).

• El sector domèstic, que inclou tota aquella energia consumida a les llars.

• El sector transports, que inclou el vehicle privat, el transport públic i el consum de les flotes de l'Ajuntament, tant la pròpia com l'externa (concessions de residus, etc.).

Taules 2.5 i 2.6. Consum energètic per sectors, en kWh i en kWh/hab, a l'àmbit PAES



��

)��

,��(��

)��-��

)��

��

)��

,��(��

)��-��

)��


De l’anàlisi de les dades en destaca que en els darrers 3-4 anys hi ha hagut una important contenció del consum d'energia. Sobretot en el sector del transport, amb un descens del 19,5% entre 2005 i 2012 (en relació als kWh/hab) i del sector domèstic, amb una baixada del 17,3%. El comportament en el sector del transport correspon d'una banda a una disminució de l'ús del cotxe a favor del transport col·lectiu per efecte de la crisi, i d'altra banda a una millora de l’eficiència dels nous models de vehicles, que provoca una disminució dels consums de carburant a mesura que es renova la flota de vehicles.

El sector terciari ha registrat una baixada més lleugera atès que ha estat el sector on s'ha implantat un menor nombre de mesures de contenció de la demanda energètica, ja que és el sector on les decisions dels ciutadans interfereixen menys.

Fig. 2.3. Evolució del consum energètic per sectors a Sabadell entre 2005 i 2012

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

MW

h co

nsum

its

Transport Domèstic Terciari


Fig. 2.4. Distribució del consum energètic per sectors a Sabadell el 2005 i el 2012



)��

�*

,��(��

� *

)��-��

�*

��

)��

�*

,��(��

��*

)��-��

�*

��


Les figures 2.3 i 2.4 reafirmen, com ja s'havia apuntat anteriorment, que el transport, i sobretot el vehicle privat, és el principal consumidor d’energia a Sabadell, on representa al voltant del 50% del consum total. El sector domèstic té un pes important també dins de la distribució de consums, oscil·lant entre el 30% i el 35% depenent de l’any d’anàlisi. Pel que fa al sector terciari, el seu pes dins la distribució de consums oscil·la al voltant del 16-18%.

Aquestes distribucions, tot i les variacions en els valors absoluts del consum, es mantenen força estables en el temps.

Cal remarcar que en el sector residencial VIMUSA, l'empresa promotora d'habitatge públic a Sabadell, porta anys treballant en la inclusió de criteris de sostenibilitat i eficiència energètica a cadascuna de les seves promocions, com ara: elements bàsics d'orientació i forma de l'edifici, instal·lar façanes i cobertes ventilades, proteccions solars, calefacció per terra radiant, il·luminació de baixa consum, monitoratge i control telemàtic, etc.

A més a més, VIMUSA ha fet des de l'any 2010 una clara aposta per les energies renovables i ha incorporat l'energia geotèrmica en les seves darreres promocions (Complex Alexandra, de 168 habitatges i Can Llong 4, de 69 vivendes). La seva previsió és continuar aplicant sistemes de reducció de la demanda energètica i elements renovables i d'alta eficiència com la geotèrmia i el terra radiant en els projectes i promocions futurs.

Emissions4 per fonts

4Tal com indica la Metodologia per a la redacció dels PAES a la província de Barcelona publicada per la Diputació de

Barcelona, els residus i el cicle de l’aigua s’inclouen com a fonts en els balanços d’emissions per tal que els resultats totals per fonts i per sectors siguin anàlegs.



Taules 2.7 i 2.8. Emissions de CO2 per fonts, en valors absoluts (tCO2) i per càpita (tCO2/hab), a l'àmbit PAES

��

��

��

��

� ! ��

"��#��$%��

.��

/�0��

)��

��

�� +� +� +� + +� �+�� +�� +��

�� +� �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+�

�� +�� +�� +� +�� +�� +� +� +

� ! �+�� +� �+� �+� �+�� +� �+� �+�

"��#��$%�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +��

.�� +�� +�� +�� +�� +�� +� �+� �+�

/�0�� +� �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+��

)�� +�� +�� +�� +�� +� �+�� + �+��


Malgrat que el consum elèctric es va mantenir constant entre 2005 i 2012, les emissions corresponents han disminuït un 30%. Això es deu a la reducció significativa del factor d’emissió de la producció elèctrica espanyola. Així, l’any 2005 aquest factor era de 481 gCO2/kWh, mentre que el 2012 es va reduir fins els 330 gCO2/kWh.

En canvi el descens de les emissions derivades del consum de gas natural, combustibles líquids i GLP, també importants, sí que corresponen directament a una reducció del consum, com ja posava de relleu la taula 2.3.

Pel que fa a la reducció d'emissions derivades del tractament de residus, aquesta es deu sobretot a un canvi de model en la gestió de la fracció resta dels residus municipals, i també a una reducció de la generació total de residus.

Fins l'any 2010, aquests residus anaven a abocador, mentre que a partir de la posada en funcionament del Centre de Tractament de Residus de Vacarisses, a finals del 2010, la fracció resta dels residus municipals de Sabadell van a parar a aquest nou Centre. Allí els residus se sotmeten a un tractament mecànic biològic per recuperar els materials reutilitzables (paper, metalls, envasos, etc..) i estabilitzar la matèria orgànica. El material bioestabilitzat resultant es pot utilitzar com a material per restauracions de pedreres i dipòsits controlats. El rebuig resultant s'embala en bales retractilades amb un percentatge de biodegradabilitat molt petit.

Per tant se n'està fent una valorització, i com a resultat, el factor d'emissió del tractament mecànic biològic és molt menor al factor que correspon a dipositar el rebuig als abocadors, com es feia fins al 2010 a Sabadell.



Les emissions relacionades amb el consum d'aigua han disminuït un 50%, tot i que, com presentava el gràfic 1.4, el consum d'aigua en el període 2005-12 només ha baixat un 14%. Aquest decalatge entre disminució d'emissions i disminució de consum es deu a que les emissions són degudes als bombaments i tractaments i per tant produïdes per un consum elèctric. Com s'ha esmentat, el factor d’emissió de la producció elèctrica espanyola l’any 2005 era de 481 gCO2/kWh, mentre que el 2012 es va reduir fins els 330 gCO2/kWh.

La disminució de les emissions lligades a un augment de la població (del 5,5%) entre 2005 i 2015 provoca que en el conjunt el rati d'emissions per càpita disminueixi un 27%, passant de les 4,08 tCO2/hab a 2,96 tCO2/hab tal, com recull la taula següent.

Taula 2.9. Emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per càpita a Sabadell a l'àmbit PAES

Any Emissions GEH (t CO2) Habitants t CO2/hab

2005 804.244 196.971 4,08

2012 615.569 207.938 2,96

Font: Elaboració pròpia

Tant l’any 2005 com el 2012 el valor de les emissions per càpita de Sabadell han estat per sota de la mitjana d’emissions en l’àmbit PAES de municipis de més de 50.000 habitants que, segons dades de la Diputació de Barcelona, se situa en 4,13 tCO2/hab.



Fig. 2.5. Evolució de les emissions de CO2 per fonts a Sabadell entre 2005 i 2012

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

tCO

2

Aigua Residus GLP Combustibles líquids Gas natural Electricitat


Fig. 2.6. Distribució de les emissions de CO2 per fonts a Sabadell el 2005 i el 2012

Electricitat33,0%

Gas natural15,9%

Combustibles líquids42,3%

GLP1,5%

Residus7,2%

Aigua0,2%

Distribució de les emissions per fonts (2005)

Electricitat30,1%

Gas natural16,9%

Combustibles líquids47,6%

GLP1,2%

Residus4,0%

Aigua0,1%

Distribució de les emissions per fonts (2012)


Les emissions es van mantenir força constant entre 2005 i 2007. A partir de 2008 i 2009 comencen a disminuir fins arribar al seu mínim el 2012. Globalment, entre 2005 i 2012 les emissions de CO2 s'han reduït un 23,4%. Aquest comportament, com ja s'ha assenyalat, és degut a dues causes: en primer lloc a una disminució general dels consums d'energia, i en segon lloc a una disminució del factor d'emissió de la producció elèctrica.

Com ja es veia en l’anàlisi del consum, els combustibles líquids són els principals responsables de les emissions del municipi, representant entre un 42 i un 47% del total, en funció de l’any. Si bé aquest percentatge és alt, no és tan elevat com el que representa en la distribució de consums, que com senyalava la figura 2.2, arribava a ser més del 51%. Aquesta diferència de percentatges s’explica perquè el factor d’emissió dels combustibles líquids és sensiblement menor que el factor d’emissió elèctric.



L'electricitat ocupa el segon lloc en responsabilitat d'emissions, amb un 30%, seguida del gas natural, que provoca el 16% del CO2 emès a Sabadell. Cal remarcar que els residus són els responsables d'entre el 4 i el 8% de les emissions, depenent de l'any d'estudi.

Emissions per sectors

Taules 2.10 i 2.11. Emissions de CO2 per sectors, en valors absoluts (tCO2) i per càpita (tCO2/hab), a l'àmbit PAES.

��

)��

,��(��

)��-��

.��

/�0��

)��

��

)�� +�� +�� +�� +�� +� �+ �+� �+�

,��(�� +�� +� +�� +�� +�� +�� +�� +��

)��-�� +�� +�� +�� +�� +� +� + � +��

.�� +�� +�� +�� +�� +�� +� �+� �+�

/�0�� +� �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+��

)�� +�� +�� +�� +�� +� �+�� + �+��


De les dades presentades a les taules 2.10 i 2.11 se’n desprenen conclusions semblants a les mateixes taules que presentaven el consum per sectors, però amb alguns matisos. En general tots els sectors han disminuït les seves emissions, tal com passava amb els consums. En el cas de les emissions però, els descensos han estat més pronunciats en aquells sectors on el consum és majoritàriament elèctric: terciari, residus i aigua, que han experimentat unes reduccions d'emissions del 29%, 57% i 50% respectivament.

Cal destacar, tot i tenir un pes menor, que les emissions derivades del cicle de l’aigua han anat disminuint paulatinament gràcies a la contenció del consum al llarg dels anys per la major conscienciació de la gent.

L'any 2012 les emissions per sectors de Sabadell han estat per sota de la mitjana d’emissions per sectors de referència que publica la Diputació de Barcelona, per a municipis de més de 50.000 habitants, que són: 1,15 tCO2/hab pel sector domèstic, 0,97 tCO2/hab pel sector terciari incloent l'aigua, 1,50 tCO2/hab pel sector transport i 0,43 tCO2/hab pels residus. En canvi al 2005, el sector domèstic i el sector del transport estaven una mica per sobre dels valors de referència.

Fig. 2.7. Evolució de les emissions per sectors a Sabadell entre 2005 i 2012



0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

tCO

2

Aigua Residus Transport Domèstic Terciari


Fig. 2.8. Distribució de les emissions de CO2 per sectors a Sabadell el 2005 i el 2012

Terciari21,2%

Domèstic30,1%

Transport41,4%

Residus7,1%

Aigua0,2%

Distribució de les emissions per sectors (2005)

Terciari19,7%

Domèstic30,1%

Transport46,2%

Residus4,0%

Aigua0,1%

Distribució de les emissions per sectors (2012)


Tal com passava en el cas del consum energètic, el transport és la principal font d’emissions de CO2 a Sabadell, representant, en funció de l’any, entre un 41% i un 47% de les emissions totals a l’àmbit PAES. El sector domèstic també té un pes important dins de la distribució d’emissions, oscil·lant entre el 30% i el 32% depenent de l’any d’anàlisi. El sector terciari no és gens irrellevant, ja que és el responsable de fins el 20% de les emissions.

2.2.2. Àmbit Ajuntament

Aquest apartat fa referència als consums i les emissions de l'àmbit estricte de l’Ajuntament, és a dir inclou els equipaments municipals, l’enllumenat públic, la flota de vehicles propis, la flota externa (flota de recollida de residus i neteja viària), el transport públic municipal i les infraestructures municipals.



Tal com indica la Metodologia publicada per la Diputació de Barcelona, les dades de consums i emissions inclouen l’any 2005 (any base) i el màxim d’anys disponibles. En aquest cas es presenten les dades anuals des del 2005 fins l'any 2012.

Consum energètic per fonts

Taules 2.12 i 2.13. Consum energètic per fonts, en kWh i en kWh/hab, a l'àmbit Ajuntament.

��

��

��1��

��

� ! � � � � � � � �

"��#��$%��

&��

'��(��

2��3��/� ��

��(��

��

��/ ��

&��(��

)��

��

�� +� + + �+� ��+� ��+� �+ ��+�

��1�� +� +� �+� �+ + ��+� �+� � +

�� +� �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+�

� ! �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+�

"��#��$%�� +� �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+�

&�� +� �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+�

'��(�� +� �+� �+ �+ �+� �+� �+� �+�

2��3��/� �+ �+ �+ �+� �+� �+� �+� �+�

��(�� +� �+� +� + + + +� +�

�� +� �+� �+� �+ �+ �+� �+� �+

��/ ��+ �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+�

&��(�� +� �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+�

)�� +� ��+ �+ ��+� � +� ��+� ��+� ��+


L’anàlisi de les taules demostra un molt lleuger descens del consum energètic global de l'Ajuntament entre 2005 i 2012, d'un 0,3%. L'evolució presenta clarament dues tendències ben diferenciades: entre 2005 i 2010 els consum va augmentar un 13,7% globalment; en canvi entre el 2010 i el 2012 ha disminuït un 12,3%.

Si s'analitza font per font es comprova que hi ha dues tendències: una evolució a la baixa en el consum d'electricitat, de gasolina i de gasoil A, amb unes disminucions del 10%, 9% i l'1% respectivament. Per contra, es dóna a la vegada una evolució a l'alça dels consums de gas natural amb un augment del voltant del 20%.

Pel que fa a les energies renovables, tant la solar tèrmica com la fotovoltaica i la geotèrmica han experimentat creixement molt destacat, amb increments des del 77% fins a més del 100%.

La reducció del consum d'electricitat és deguda principalment a una aposta per l'eficiència energètica a diversos nivells, principalment en l'enllumenat públic, com es



veurà més endavant, que es fa palès a partir del 2010, coincidint amb les primeres actuacions en la gestió de l'enllumenat, ja que ens els anys anteriors el consum d'electricitat s'havia mantingut pràcticament constant. L'evolució decreixent dels consum de combustibles líquids (gasoil A i gasolina) ve lligada a una millora progressiva de les diverses flotes, sobretot a partir de l'any 2012.

L'evolució experimentada pel gas natural que consumeix l'Ajuntament s'explica perquè durant el període estudiat s'han inaugurat una sèrie de nous equipament que han comportat un augment del consum. Així, a tall d'exemple, aquests nous centres van ser inaugurats entre 2006 i 2011:

• Centres educatius: l'escola bressol municipal Puiggener, l'escola bressol municipal de la Creu Alta, el CEIP Mas Boadella i el CEIP Can Gambús.

• Centres esportius: la pista coberta d'atletisme de Catalunya i el pavelló poliesportiu municipal del Nord.

• Equipaments culturals: el centre cívic Can Llong-Castellarnau i el centre cívic de la Creu Alta - Cal Balsach.

En relació a les energies de fonts renovables (solar tèrmica, fotovoltaica i geotèrmia) la seva evolució mostra una tendència clarament ascendent fruit de la política interna del consistori, que ha fomentat el desenvolupament d'aquestes tecnologies en els darrers anys. Tanmateix, la taula 2.12 mostra que aquest creixement es donà principalment entre 2005 i 2009, però que des d'aleshores s'ha produït un cert estancament en el nombre d'instal·lacions públiques d'aquests tipus.

Fig. 2.9. Evolució del consum per fonts a l’àmbit de l’Ajuntament



0,0

10.000,0

20.000,0

30.000,0

40.000,0

50.000,0

60.000,0

70.000,0

80.000,0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

MW

h c

ons

umits

Electricitat Gas Natural Gasoil A Gasolina Biodièsel Solar tèrmica Geotèrmia Fotovoltaica AC

Font: Ajuntament de Sabadell. Format de les dades Diputació de Barcelona.5

Fig. 2.10. Distribució del consum per fonts a l’àmbit Ajuntament el 2005 i el

2012

Electricitat42%

Gas Natural17%

Solar tèrmica0,65%

Fotovoltaica AC

0,03% Geotèrmia0,00%

Gasolina0,83%

Gasoil A39%

Distribució de consums 2005

Electricitat38%

Gas Natural20%

Solar tèrmica1,16%

Fotovoltaica AC

0,08%

Geotèrmia0,41%

Gasolina0,76%

Gasoil A39%


Font: Ajuntament de Sabadell. Format de les dades Diputació de Barcelona5.

Les figures 2.9 i 2.10 posen de manifest que gairebé el 80% del consum de l'Ajuntament està repartit a parts iguals entre el consum elèctric i el consum de gasoil A, tot i que sembla que aquest comportament té una lleugera tendència a la baixa. El restant 20% bàsicament és consum de gas natural. Les fonts renovables han passat de representar un 0,68% el 2005 a un 1,65% l'any 2012, multiplicant així per 2,5 el seu pes dins la distribució de consums.

El pes del gasoil A en el balanç global del consum de l'Ajuntament és degut a les dimensions de la flota municipal, sobretot l'externa, amb més d'un centenar de vehicles

5 Segons el format de dades de la Diputació de Barcelona el terme Fotovoltaica AC significa energia fotovoltaica d'autoconsum.



relacionats amb la recollida de residus i la neteja viària, i la flota de transport públic municipal, amb més d'una seixantena d'autobusos.

Emissions per fonts

Taules 2.14 i 2.15. Emissions de CO2 per fonts, en valors absoluts (tCO2) i per càpita (tCO2/hab), a l`àmbit Ajuntament.

��

��

��1��

��

� ! � � � � � � � �

"��#��$%��

��

��/ ��

&��(��

)��

��

�� +�� +�� +�� +�� +� �+� �+� �+� �+��

��1�� +� �+� �+� �+� �+� �+�� +� �+� �+�

�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +��

� ! �+�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +��

"��#��$%�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +��

�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +��

��/ �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+�� +�

&��(�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +�� +��

)�� +� �+ �+ �+ �+� �+�� +�� +�� +�


Tal com passava amb el consum global, a l'àmbit Ajuntament entre el 42% i el 58% (depenent de l'any) de les emissions són degudes al consum elèctric. I entre el 31% i el 41% de les emissions són degudes al gasoil A. El percentatge restant prové del consum de gas natural.

Tot i que l’anàlisi dels consums de l'àmbit Ajuntament mostrava un lleuger descens del 0,3% del consum d’energia al municipi entre els anys 2005 i 2012, les emissions han experimentat una disminució molt més gran, del 20,8%, degut a que el factor d’emissió de la producció elèctrica espanyola l'any 2005 era molt més elevat que el 2012, com ja s'ha esmentat anteriorment. Així, l’any 2005 aquest factor era de 481 gCO2/kWh, mentre que el 2012 es va reduir fins els 330 gCO2/kWh.

Pel que fa a les emissions per càpita, la reducció ha estat del 24%, passant de 0,11 tCO2/hab a 0,09 tCO2/hab, tal com recull la taula següent.

Taula 2.16. Emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per càpita a Sabadell a l'àmbit Ajuntament

Any Emissions GEH (t CO2) Habitants t CO2/hab

2005 22.832 196.971 0,11

2012 18.069 207.938 0,09




L'any 2005 les emissions amb efecte d'hivernacle per càpita de l'Ajuntament de Sabadell es trobaven per sobre la mitjana d’emissions en l’àmbit Ajuntament de municipis de més de 50.000 habitants, que, segons dades de la Diputació de Barcelona es situa en els 0,09 tCO2/hab.

En canvi, i gràcies sobretot a la reducció del factor d'emissió de la producció elèctrica en aquests anys, el 2012 el valor de les emissions per càpita de l'Ajuntament de Sabadell s'ha situat a la mitjana de referència indicada per la Diputació de Barcelona.

Consum energètic per sectors

Taules 2.17 i 2.18. Consum energètic per sectors, en kWh i en kWh/hab, a l'àmbit Ajuntament.

��

��%��-��

��-4��5%��

2��-��

)��

��

��%��-�� + ��+� �+ ��+� ��+� +� �+ � +�

��-4��5%�� +� ��+ ��+ ��+� �+ �+� �+� ��+�

2��-�� +� ��+� �+� +� +� �+� �+� ��+

)�� +� ��+ �+ ��+� � +� ��+� ��+� ��+


L'únic sector de l'Ajuntament que ha disminuït significativament el seu consum ha estat l'enllumenat públic. Concretament aquest descens ha estat de pràcticament un 10% entre 2005 i 2012. El consum de la flota s'ha mantingut constant, tot i que al llarg d'aquests anys ha experimentat augments de consum, amb un pic de important el 2009. Els edificis i equipaments han augmentat globalment un 7% el consum, degut principalment a un increment del nombre d'equipaments en el transcurs d'aquests anys d'estudi.

Fig. 2.11. Evolució del consum per sectors a l’àmbit de l’Ajuntament



0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

MW

h co

nsum

its

Edif icis i equipaments Enllumenat públic i semàfors Flota municipal


Fig. 2.12. Distribució del consum per sectors a l’àmbit Ajuntament el 2005 i el 2012

Edif icis i equipaments

37%

Enllumenat públic i

semàfors23%

Flota municipal

40%


Edif icis i equipaments

39%

Enllumenat públic i

semàfors21%

Flota municipal

40%



Els dos sectors que tenen un pes més important en el consum de l'Ajuntament són els equipaments i la flota municipal, amb un 40% del total, per a cadascun d'ells. El 20% de l'energia restant és consumida per l'enllumenat públic.

Analitzant aquests percentatges al llarg dels anys d'estudi es conclou que a partir del 2010 el pes de l'enllumenat públic dins el balanç energètic de l'Ajuntament ha disminuït per les millores que s'han executat. D'altra banda, els equipaments han augmentat el seu pes per l'obertura de nous edificis durant aquest període. Finalment, la flota municipal ha mantingut el seu consum tot i augmentar el nombre de vehicles, degut a que recentment s'han incorporat vehicles més eficients.

Emissions per sectors



Taules 2.19 i 2.20. Emissions per sectors, en valors absoluts (tCO2) i per càpita (tCO2/hab) a l'àmbit Ajuntament.

��

��%��-��

��-4��5%��

2��-��

)��

��

��%��-�� +� �+� �+� �+� �+�� +�� +�� +��

��-4��5%�� +� �+�� +� �+�� +�� +�� +�� +��

2��-�� +� �+� �+� �+� �+� �+� �+� �+��

)�� +� �+ �+ �+ �+� �+�� +�� +��


Les conclusions de l'anàlisi de les taules 2.19 i 2.20 són equivalents a les de les emissions per fonts: no existeix una correspondència directa entre l’evolució del consum en equipaments i enllumenat i l’evolució de les emissions associades a aquests dos sectors degut a la variabilitat del factor d’emissió de la producció elèctrica espanyola: l’any 2005 aquest factor era de 481 gCO2/kWh, mentre que el 2012 es va reduir fins els 330 gCO2/kWh.

Mentre que el consum en equipaments va augmentar un 7% entre 2005 i 2012, les emissions en canvi van disminuir un 22%. El consum d'enllumenat va disminuir pràcticament un 10% i les emissions un 38%.

L'evolució de les emissions de la flota municipal, per contra, sí que segueixen el mateix comportament que va experimentar el consum. Ambdós valors van disminuir molt poc, al voltant de l'1%.

L'any 2012 el 35% de les emissions de CO2 de l'Ajuntament van provenir dels Edificis i Equipaments, el 25% de l'Enllumenat públic, i el 40% de la Flota municipal.

A continuació s'estudien específicament i amb més en detall els tres sectors de l'Ajuntament:

• Edificis i equipament municipals

• Enllumenat públic

• Flota municipal

2.2.2.1.Equipaments municipals

Els resultats presentats en els següents punts han estat recollits a partir de les dades facilitades per l'Ajuntament i les informacions obtingudes durant les entrevistes realitzades a diversos agents tècnics dins l’estructura municipal.

��Evolució del consum i del cost energètic dels equipaments



��Evolució dels darrers 4 anys del consum energètic i de les emissions per fonts i tipologia d'equipament

A continuació s'especifiquen les tipologies d'equipaments que té Sabadell:

• Edificis administratius

• Centres cívics

• Equipaments culturals (biblioteques, teatres, etc).

• Equipaments educatius (escoles d'art, de música, per adults, etc.)

• Escoles (CEIP i escoles bressol)

• Equipaments esportius

• Habitatge (habitatges públics que s'ofereixen a persones desnonades).

• Mercats

• Edificis varis.

A més s'ha comptabilitzat separadament el consum d'enllumenat exterior dels equipaments.

El nombre d'equipaments amb escomesa elèctrica, l'any 2012 era de 291, mentre que únicament 121 disposaven d'escomesa de gas natural. El nombre d'equipaments per cada tipologia s'indica a la taula 1.1 d'aquest document.

��Evolució del cost econòmic per tipologia d'equipaments, absolut i relatiu per kWh consumit

��Canvis destacats que hagin experimentat els equipaments

��Evolució del consum i del cost energètic dels equipaments



Fig. 2.13a. Evolució del consum energètic en kWh dels equipaments municipals per font energètica.

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

18.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

kWh

Electricitat Gas natural

Fig. 2.13b. Evolució del consum energètic en kWh dels equipaments municipals per font energètica ponderat amb graus-dia.

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

18.000.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

kWh

Electricitat (inclouFV) Tèrmic (GN, ST i GT)

Fig. 2.14. Evolució del cost energètic en € dels equipaments municipals per font energètica.



0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

€

Electricitat Gas natural

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Ajuntament de Sabadell

PL

A D

’AC

CIÓ

PE

R A

L’E

NE

RG

IA S

OS

TE

NIB

LE

DE

SA

BA

DE

LL

D

ocum

ent I

: P

la d

’Acc

ió p

er a

l’E

nerg

ia S

oste

nibl

e

Sab

adel

l, j

uny

2016

38

��

Ev

olu

ció

de

ls d

arr

ers

4 a

ny

s d

el

co

nsu

m e

nerg

èti

c i d

e l

es e

mis

sio

ns p

er

fon

ts i

tip

olo

gia

d'e

qu

ipa

me

nt

Tau

les

2.21

i 2.

22.

Con

sum

ene

rgèt

ic i

emis

sion

s de

CO

2 p

er f

onts

i tip

olog

ia d

'equ

ipam

ent,

en k

Wh

i tC

O2, e

ntre

201

0 i 2

013.

Ele

ctr

icit

at

Gas

na

tura

lE

lect

ric

itat

Ga

s n

atu

ral

Ele

ctr

icit

at

Ga

s n

atu

ral

Ele

ctr

icit

at

Ga

s n

atu

ral

Tip

olo

gia

d'e

qu

ipa

me

nt

kWh

kWh

kWh

kWh

kWh

kWh

kWh

kWh

Ed

ifici

s a

dmin

istr

atiu

s2.

93

4.6

15

1.5

33

.27

02

.54

9.5

50

1.1

87.

23

9,0

02

.418

.66

91

.171

.90

72

.20

7.8

96

1.1

51

.64

6

Cen

tre

s cí

vics

81

5.1

95

88

1.1

76

75

1.0

13

613

.78

87

68.4

64

778

.31

76

02.

42

27

00

.41

1

Eq

uip

am

en

ts c

ultu

rals

1.9

66

.01

71.

15

6.1

22

2.1

59

.26

087

5.5

02

1.9

06.9

83

822

.76

11

.69

4.9

25

80

4.3

12

Eq

uip

am

en

ts e

du

catiu

s5

55

.91

11.

64

8.8

97

54

3.7

53

1.1

40

.98

05

49.8

01

1.3

44.5

77

51

5.6

42

1.4

10

.41

7

Esc

ole

s2.

51

0.2

95

8.8

85

.51

62

.45

5.0

24

6.5

96

.28

02

.202

.28

27

.313

.05

42

.12

0.3

31

6.9

69

.22

8

Eq

uip

am

en

ts e

spor

tius

1.7

56

.34

09

37

.82

31

.58

1.9

39

1.3

77

.77

71

.491

.99

11

.448

.35

01

.51

1.8

40

1.5

42

.84

6

Hab

itatg

e4

2.1

44

1.9

81

43

.53

82

.52

636

.56

34

.13

34

2.2

09

5.1

58

Me

rca

ts2

38

.44

7-

27

1.2

34

-2

17.2

64

-2

48.

52

4-

En

llum

ena

t e

xt.

eq

uip

am

en

ts3

.98

3-

19

.55

7-

24.7

55

-2

0.8

72

-

Ed

ifici

s va

ris

1.5

40

.02

98

73

.11

41

.40

1.9

10

635

.29

21

.258

.05

05

31.4

87

99

0.9

55

46

8.9

10

TO

TA

L1

2.3

62

.97

61

5.9

17

.89

91

1.7

76

.77

81

2.4

29

.38

41

0.8

74.8

22

13

.414

.58

69

.95

5.6

16

13

.05

2.9

28

Co

nsu

m p

er

fon

ts e

ne

rgè

tiq

ue

s

201

02

011

20

12

20

13

Ele

ctr

icit

at

Gas

na

tura

lE

lect

ric

itat

Ga

s n

atu

ral

Ele

ctr

icit

at

Ga

s n

atu

ral

Ele

ctr

icit

at

Ga

s n

atu

ral

Tip

olo

gia

d'e

qu

ipa

me

nt

t C

O2

t C

O2

t C

O2

t C

O2

t C

O2

t C

O2

t C

O2

t C

O2

Ed

ifici

s a

dmin

istr

atiu

s8

13

31

08

54

23

9,8

27

98

23

75

48

23

3

Cen

tre

s cí

vics

22

61

78

25

21

24

25

41

57

14

91

41

Eq

uip

am

en

ts c

ultu

rals

54

52

34

72

31

77

62

91

66

42

01

62

Eq

uip

am

en

ts e

du

catiu

s1

54

33

31

82

23

01

81

27

21

28

28

5

Esc

ole

s6

95

1.7

95

82

21

.33

27

27

1.4

77

52

61

.40

8

Eq

uip

am

en

ts e

spor

tius

48

71

89

53

02

78

49

22

93

37

53

12

Hab

itatg

e1

20

15

11

21

10

1

Me

rca

ts6

6-

91

-7

2-

62

-

En

llum

ena

t e

xt.

eq

uip

am

en

ts1

-7

-8

-5

-

Ed

ifici

s va

ris

42

71

76

47

01

28

41

51

07

24

69

5

TO

TA

L3

.42

53

.21

53

.94

52

.51

13

.58

92

.71

02.

46

92

.63

7

TO

TA

L A

NU

AL

20

12

20

13

� �

!�

� !

��

� �

� �

��

201

02

011

Em

iss

ion

s p

er

fon

ts e

ne

rgè

tiq

ue

s

Font: E

labora

ció p

ròpia

a p

art

ir de

dades

faci

litades

per

l'A

junta

ment de

Sabade

ll



Fig. 2.15 Evolució del consum elèctric dels equipaments municipals per tipologia

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

2010 2011 2012 2013

Edif icis administratius

Centres cívics

Equipaments culturals

Equipaments educatius

Escoles

Equipaments esportius

Habitatge

Mercats

Enllumenat ext. equipaments

Edif icis diversos


Fig. 2.16 Evolució del consum de gas natural dels equipaments municipals per tipologia

...

Font:

Ajuntament de Sabadell

Fig. 2.17 Distribució del consum elèctric dels equipaments municipals l'any 2013

0

1.000.000

2.000.000

2010 2011 2012 2013


Centres cívics



Escoles


Habitatge

Edif icis varis

7.000.000

8.000.000

9.000.000




22,2%

Centres cívics6,1%

Equipaments culturals17,0%


5,2%

Escoles21,3%


15,2%

Habitatge0,4%

Mercats2,5%

Enllumenat ext. equipaments

0,21%

Edif icis diversos10,0%


Fig. 2.18 Distribució del consum de gas natural dels equipaments municipals l'any 2013


8,8%Centres cívics

5,4%


6,2%


10,8%

Escoles53,4%


11,8%

Habitatge0,04%

Edif icis varis3,6%


De l'anàlisi de les dades recollides a les taules 2.21 i 2.22 i de les figures 2.13, 2.14, 2.15, 2.16, 2.17 i 2.18 es desprèn:

��El consum elèctric dels equipaments ha seguit una evolució anual lleugerament a la baixa. En termes d'energia ha disminuït un 17% entre 2005 i 2013, atès que s'han executat actuacions de millora de la gestió del consum elèctric (modificació d'horaris, gestió de l'enllumenat, etc.). Per contra la despesa elèctrica ha augmentat progressivament degut a l'augment del preu



de la tarifa elèctrica. Així, en els anys d'estudi, mentre el consum ha disminuït un 17% el cost elèctric ha augmentat un 33%.

��El consum de gas natural dels equipaments ha seguit una tendència més irregular, però de manera global entre 2005 i 2013 ha augmentat un 14%, tot i que si es pondera per grau-dia aquest valor baixa uns 4 punts. En canvi el seu cost energètic ha arribat a doblar-se.

��En el moment de ponderar per grau-dia la punta de consum de gas natural dels equipaments registrada l'any 2010, aquesta se suavitza atès que respon a un hivern amb més dies més freds.

��Les tres tipologies d'edifici que consumeixen més electricitat són: els edificis administratius, amb un 22% del consum; les escoles, amb un 21%, i els edificis culturals en tercer lloc. En un segon grup es troben els equipaments esportius i el grup d’edificis varis que són els responsables d’aproximadament un 15% del consum elèctric cadascun d’ells. La resta de tipologies presenten uns valors molt menors.

��En termes de consum de gas natural, les escoles són clarament el tipus d'equipament que consumeix la majoria d'aquest combustible. Concretament, depenent de l'any, entre el 53% i el 58% del gas natural consumit al conjunt de les dependències municipals es consumeix a les escoles. En segons lloc hi ha els equipaments esportius, els administratius i la resta d'educatius, que originen entre el 8 i l'11% del consum de gas natural cadascun d'ells.

��Pel que fa a la distribució de les emissions per tipologia d'equipament, les conclusions són anàlogues a les extretes de l'anàlisi dels consums energètics.

��A nivell de consum global dels equipaments en kWh, al voltant del 43-45% és elèctric i entre el 55-57% es deu al gas natural. En canvi, en relació a les emissions, les distribucions són molt més variables any a any, atès que la influència del mix elèctric de cada any és molt important.

��De cara a futurs inventaris (p.ex., la revisió dels resultats del PAES cada 2 anys) serà convenient completar el càlcul de consums del edificis amb el rati de consum per superfície, per tal de valorar de forma més objectiva quins són



els edificis prioritaris i poder comparar estalvis assolits per diferents equipaments.

PL

A D

’AC

CIÓ

PE

R A

L’E

NE

RG

IA S

OS

TE

NIB

LE

DE

SA

BA

DE

LL

D

ocum

ent I

: P

la d

’Acc

ió p

er a

l’E

nerg

ia S

oste

nibl

e

Sab

adel

l, j

uny

de

2016

43

��E

vo

luc

ió d

el

co

st

ec

on

òm

ic p

er

fon

ts e

ne

rgè

tiq

ue

s i

pe

r ti

po

log

ia d

'eq

uip

am

en

ts,

ab

so

lut

i re

lati

u p

er

kW

h

co

nsu

mit

Tau

la 2

.23

Cos

t ec

onòm

ic p

er f

ont

ener

gètic

a, e

n €

i en

€/kW

h, p

els

anys

201

0, 2

011,

201

2 i 2

013.

Tip

olo

gia

d'e

qu

ipam

ent

€€

/kW

h€

€/kW

h€

€/kW

h€

€/k

Wh

€€

/kW

h€

€/kW

h€

€/k

Wh

€€

/kW

h

Edi

ficis

ad

min

istr

atiu

s5

04.

138

0,1

77

7.7

050

,05

430

.74

60,

176

8.29

20

,06

453

.948

0,1

976

.00

70,

064

15.

591

0,1

98

0.2

300

,07

Ce

ntre

s cí

vics

15

1.07

50

,19

47

.474

0,0

51

35.5

72

0,18

39.

923

0,0

716

2.8

010

,21

54.3

68

0,07

14

1.82

40

,20

53

.086

0,0

8

Equ

ipam

ents

cul

tura

ls4

27.

163

0,2

25

9.2

140

,05

405

.46

50,

195

1.03

30

,06

406

.131

0,2

155

.04

30,

073

74.

988

0,4

75

7.3

880

,07

Equ

ipam

ents

ed

ucat

ius

10

3.74

90

,19

87

.716

0,0

51

00.5

50

0,18

72.

706

0,0

611

2.0

430

,20

96.0

37

0,07

11

0.59

20

,08

105

.237

0,0

7

Esc

ole

s4

67.

991

0,1

944

7.2

080

,05

448

.27

90,

183

79.

207

0,0

646

5.1

970

,21

472

.03

00,

064

49.

770

0,0

648

1.7

330

,07

Equ

ipam

ents

esp

ort

ius

32

4.33

50

,18

51

.333

0,0

52

88.1

31

0,18

77.

838

0,0

631

0.1

590

,21

98.7

30

0,07

32

3.34

30

,21

111

.951

0,0

7

Ha

bita

tge

7.23

80

,17

372

0,1

98

.38

20,

1936

30

,14

7.8

860

,22

49

50,

128.

823

1,7

15

920

,11

Mer

cats

44.

137

0,1

9-

-49

.18

20,

18-

-4

7.2

750

,22

--

48.

933

--

-

Enl

lum

en

at e

xt. e

qui

pam

ent

s98

70

,25

--

3.9

77

0,20

--

5.6

020

,23

--

4.75

5-

--

Edi

ficis

va

ris

30

7.00

70

,20

46

.695

0,0

52

73.9

37

0,20

39.

218

0,0

627

9.7

470

,22

39.6

33

0,07

26

4.90

40

,56

39

.788

0,0

8

TO

TA

L (

€)2

.33

7.82

081

7.7

172

.144

.22

17

28.

580

2.25

0.7

908

92.3

44

2.1

43.

525

930

.006

TO

TA

L A

NU

AL

(€)

� ��

��

�

��

��

!� �

��

� �

��

��

Ele

ctr

icit

at

Ga

s n

atu

ral

Ga

s n

atu

ral

Ele

ctri

cit

atG

as

nat

ura

lE

lec

tric

ita

tG

as n

atu

ral

Ele

ctri

cit

at

Co

st e

co

nò

mic

per

fo

nts

en

erg

èti

qu

es

2010

201

120

12

20

13

Font: E

labora

ció p

ròpia

a p

art

ir de

dades

faci

litades

per

l'A

junta

ment de

Sabade

ll

Ta

l co

m m

ost

ren

la ta

ula

2.2

3, e

ntr

e 2

010

i 20

13 e

l co

st e

con

òm

ic e

ne

rgè

tic r

ela

tiu,

en €

/kW

h h

a a

ug

men

tat

pro

gre

ssiv

am

ent,

ta

nt e

n e

l ca

s de

l'e

lect

ricita

t co

m e

n e

l ca

s de

l gas

nat

ura

l.

En

te

rme

s a

bso

luts

pe

rò,

els

co

sto

s g

loba

ls a

nua

ls l

liga

ts a

l co

nsu

m e

nerg

ètic

s'h

an m

antin

gut

fo

rça

co

nst

ant

s du

ran

t e

ls

da

rre

rs a

nys

. D

es

de l'

Aju

nta

men

t s'h

a fe

t un

esf

orç

pe

r a

con

seg

uir

una

co

nte

nció

de

la d

esp

esa

ene

rgèt

ica

.

En

te

rme

s d

e c

ost

le

s co

ncl

usi

on

s só

n s

imila

rs,

pe

rò n

o e

xact

am

ent

igua

l a

le

s e

xtre

tes

ana

litza

nt e

ls c

on

sum

s. A

l 20

13,

la

tipo

log

ia d

'equ

ipa

me

nts

am

b u

n c

ost

elè

ctric

mé

s e

leva

t só

n le

s e

sco

les,

am

b u

n 2

1%

de

l co

st e

lèct

ric t

ota

l de

ls e

qu

ipa

me

nts

. E

n c

an

vi e

n re

laci

ó a

l co

nsu

m e

ra m

és e

leva

t e

l co

rre

spo

nen

t a

ls e

difi

cis

ad

min

istr

atiu

s, q

ue e

n a

que

st c

as

són

re

spon

sab

les

de

l 19

% d

el c

ost

elè

ctric

.

El

201

3 e

l tip

us

d'ed

ifici

am

b u

n c

ost

mé

s e

leva

t de

ga

s na

tura

l só

n,

altr

a v

ega

da,

les

esc

ole

s, a

mb

un

co

st d

e m

és

de

440

.00

0 €

/an

y i u

n 5

2%

de

l cos

t g

loba

l d'a

que

st c

om

bus

tible

, se

gu

it, t

ot i

que

a m

olta

dis

tàn

cia,

de

ls e

quip

am

ents

esp

ort

ius,

a

mb

un

12

%.

Pe

r ta

nt

les

esc

ole

s re

pre

sen

ten

el 3

0%

de

l cos

t en

erg

ètic

de

ls e

qu

ipa

men

ts i

l'11

% d

el c

ost

ene

rgèt

ic g

lob

al d

e

l'Aju

nta

men

t.



��Canvis destacats que han experimentat els equipaments

Entre el 2005 i 2014 s'han inaugurat una sèrie de nous equipaments, especificats a l'apartat 2.2.2 Àmbit Ajuntament a la pàgina 27 del present document, i també hi ha hagut un nombre important de rehabilitacions d'edificis antics, la gran part instal·lacions industrials antigues, en el marc del Pla Especial de Protecció del Patrimoni (PEPPS), aprovat l'any 2007

Alguns d'aquests edificis rehabilitats6 són:

��Cal Balsach, una fàbrica de llana edificada entre els anys 1942 i 1948; es va rehabilitar durant el 2003 i actualment acull el Centre Cívic de la Creu Alta.

��El Despatx Lluch, construït l'any 1908 i rehabilitat el 2004; actualment és l'Oficina d'Atenció Ciutadana de Sabadell.

��El Mercat Central s'inaugurà el 1929 i va ser rehabilitat l'any 2004.

��El Vapor Codina, que data de l'any 1880, va ser recuperat i rehabilitat l'any 2006. Actualment allotja serveis destinats al ciutadà, com és el cas de l'Oficina Municipal d'Habitatge, Vimusa i els serveis d'Educació i Joventut.

��L'actual Fira Sabadell era, a principis del segle XX, una fàbrica i magatzem de turbines i material elèctric comercialitzat inicialment per l'empresa LESA i posteriorment per ABB.

��Els antics safareigs de la Creu Alta de Sabadell, obra de Josep Renom, van ser construïts l'any 1913. Durant la recuperació es van conservar les façanes, que són els murs de maó revestits de morter estucat amb esgrafiats. Des del 2006 acull la Biblioteca de la Creu Alta.

��El Vapor Buxeda Vell, construït entre 1852 i 1854, fou una indústria llanera. L'any 2001 es rehabilità i s'ha reconvertit en el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera de Sabadell.

��El Molí de Sant Oleguer, un antic molí fariner que data del 1777, va ser rehabilitat durant l'any 2009 per allotjar-hi un nou alberg de joventut amb 66 places i més de 1.000 m2 de superfície.

6

Fonts de la informació: http://ca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/p/arquitectura_cat.asp

http://www.sabadell.net/fitxes/Noticies/2006/2006071001_cat.htm

http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/viewFile/203320/280814



2.2.2.2.Enllumenat públic i semàfors

L'enllumenat públic de Sabadell està format per més de 31.600 punts de llum. Es tracta d'un consum molt important per a l'Ajuntament (entre el 21 i el 23% del total) que en els darrers anys ha desenvolupat un projecte de renovació important.

A partir del 2010 es van aplicar mesures de gestió com ara: ajustos en reguladors de flux que estaven en posició de bypass, tancament d'il·luminació urbana decorativa, etc.

Durant l'any 2011 l'Ajuntament va preparar una licitació per a la contractació del servei energètic i manteniment integral amb garantia total i de conservació de les instal·lacions de l'enllumenat públic de l'Ajuntament a través d'una empresa de serveis energètics i amb l'objectiu final de prestar un servei d'enllumenat de qualitat i aconseguir una reducció del consum energètic i de l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera.

El setembre del 2012 es va licitar el projecte, i a principi d'octubre es va signar el contracte. Tanmateix, el projecte va patir un endarreriment de pràcticament un any per iniciar les actuacions i no ha estat fins al mitjans de 2014 que s'ha acabat l'execució de les mesures previstes.

Finalment les dues principals mesures realitzades han estat:

��Canvi de lluminàries antigues per altres de més eficients. S'han canviat 10.607 punts de llum, del quals 7.855 s'han substituït per tecnologia LED i els restants per altres tecnologies eficients.

��Instal·lació d'un sistema de gestió i monitoratge remot amb 98 punts de control.

La taula següent mostra l'evolució de consum, emissions i costos durant els anys analitzats:

Taula 2.24.Evolució consum, emissions i cost de l'enllumenat públic.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Consum total (kWh) 15.298.569,00 15.517.879,00 16.022.315,00 15.958.493,00 �� +�� +�� +�� +�� +��

Consum relatiu (kWh/hab)

77,67 77,38 79,43 78,24 �+ �� +� � �+�� +�� +��

Emissions totals (tCO2)

7.358,31 6.734,39 7.097,36 6.254,41 � ��+�� +�� +� � ��+�� +��

Emissions relatives (tCO2/hab)

0,04 0,03 0,04 0,03 �+�� +�� +�� +�� +��

Cost total (€) 1.334.635,61 1.423.113,27 1.621.389,61 1.808.411,68 ��+�� + � ��+�� +�� + �

Cost relatiu (€/kWh) 0,09 0,09 0,10 0,11 0,13 0,13 0,13 0,16 0,16

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l'Ajuntament de Sabadell



Gràficament l'evolució del consum, les emissions i els costos es representen a les següents figures.

Fig. 2.19. Evolució del consum de l'enllumenat públic

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

18.000.000

200

5

200

6

200

7

200

8

200

9

201

0

201

1

201

2

201

3

CONSUM ENLLUMENAT (kWh)


Fig. 2.20. Evolució de les emissions de CO2 de l'enllumenat públic.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

200

5

200

6

200

7

200

8

200

9

201

0

201

1

201

2

201

3

EMISSIONS ENLLUMENAT (tCO2 eq.)

Font: 'Ajuntament de Sabadell

Analitzant les dades es comprova que l'evolució del consum mostra dos comportaments diferenciats. Entre 2005 i 2009 es manté força constant, amb variacions molt petites entre un any i el següent. A partir de 2010, amb l'aplicació de les primeres mesures d'estalvi en gestió sense cost el consum comença a disminuir. I s'aconsegueix una reducció de pràcticament el 12% entre 2010 i 2012. A partir de 2012 l'aplicació de les primeres mesures amb cost per millorar l'enllumenat (canvis de lluminàries i instal·lació de sistemes de regulació) fa que encara s'aconsegueixi disminuir més el consum, un 9% addicional entre 2012 i 2013.

Atès que les mesures d'estalvi no s'han acabat d'aplicar fins a mitjans de 2014 es preveu que el consum de 2014 encara disminuirà respecte el registrat el 2013, i fins i tot que el de 2015 serà inferior també al de 2014. Un cop comenci el 2016 es preveu que el valor



s'estabilitzi sobre els 11.000.000 kWh un consum un 30% menor que el consum que es registrava abans d'aplicar les mesures, sobre els 15.500.000 de kWh.

Les emissions, per la seva banda comencen el seu descens amb anterioritat, a partir de 2007, però no per una millora de l'eficiència sinó perquè els factors d'emissions a partir del 2007 han disminuït any rere any.

Fig. 2.21. Evolució del cost total de l'enllumenat públic.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

COST ENLLUMENAT (€)


El cost de l'enllumenat ha seguit una progressió irregular derivada de combinació de dues situacions oposades: d'una banda l'augment del preu de l'electricitat i de l'altra la reducció de consum. Per això, malgrat que entre 2010 i 2013 el consum va disminuir un 20,3%, el cost de l'enllumenat només va disminuir un 7%.

2.2.2.3.Flota municipal

Flota pròpia

L'Ajuntament disposa d'una flota pròpia de vehicles extensa formada per 178 vehicles repartits per les diverses àrees internes tal i com indica la següent figura:

Fig. 2.22. Vehicles adscrits a la flota municipal de l'Ajuntament de Sabadell (febrer de 2014).




La flota actual composta per aquests 178 vehicles, està formada per 85 vehicles que utilitzen gasolina com a combustible, 83 que utilitzen gasoil i 10 vehicles elèctrics. La distribució per combustibles dels vehicles els anys 2008 i 2014, es recull de forma gràfica a la següent figura.

Fig. 2.23. Evolució de la composició de la flota municipal de Sabadell

129

85

79

83

2

10

0

50

100

150

200

250

2008 2014

No

mb

re d

e ve

hic

les

Elèctric

Gasoil

Gasolina


La política seguida per l'Ajuntament en relació a la renovació de la flota pròpia ha estat de reemplaçar només aquells vehicles estrictament necessaris, i per tant reduir el nombre total de vehicles. Així mateix, s'ha incrementat la presència de vehicles elèctrics en la composició de la flota. Els 10 vehicles elèctrics que hi ha actualment a la flota són: 4 cotxes, 1 furgoneta, 3 motocicletes i 2 bicicletes.

Les figures següents mostren l'evolució del consum de combustible de la flota, de les emissions associades a aquest consum i del cost d'aquest consum, des del 2005 fins al darrer any disponible, en aquest cas l'any 2013.

Fig. 2.23 Evolució del consum de gasoil i gasolina i de les emissions de CO2 associades de la flota pròpia municipal de Sabadell



0

50

100

150

200

250

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Em

issi

on

s (t

CO

2)

Co

nsu

m c

om

bu

stib

le (

kWh

)

Gasoil Gasolina Emissions gasoil Emissions gasolina


Fig. 2.24 Evolució del cost de la gasolina i el gasoil consumits per la flota pròpia municipal de Sabadell

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Co

nsu

m c

om

bu

sti

ble

(€)

Gasoil Gasolina


Es confirma una tendència a la contenció de consum i disminució de les emissions des del 2011 en endavant. La proporció entre gasoil i gasolina es manté pràcticament constant tots els anys, representant un 70% el consum de gasoil i un 30% el de gasolina.

Flota externa

La flota externa de l'Ajuntament és la formada pel servei de neteja viària i recollida de residus municipals. Actualment està formada per 133 vehicles en total, entre recol·lectors (més d'una vintena), escombradores, vehicles auxiliars i de repàs, etc.

D'aquests 133 vehicles, 33 vehicles utilitzen gasolina com a combustible i 100 utilitzen gasoil. No es disposa de l'antiguitat d'aquests vehicles, tot i que es té la distribució per combustibles dels vehicles des de l'any 2005 fins al 2013 tal com apunta el gràfic següent.



Fig. 2.25. Evolució de la composició de la flota externa de Sabadell (neteja viària i recollida de residus).

35 31 32 33

107 107 105 100

0

20

40

60

80

100

120

140

160

2005 2008 2011 2013

No

mb

re d

e v

eh

icle

s

Gasoil

Gasolina


S'observa una lleugera tendència a la baixa tant en relació al nombre de vehicles de gasoil com en els de gasolina. La política de l'Ajuntament en aquest cas ha estat d'introduir, a partir de les condicions establertes en els plecs de condicions, els vehicles Euro VI i els vehicles elèctrics dins la flota de neteja viària i recollida de residus. Per tant es preveu que ens propers anys minvaran el nombre de vehicles de gasolina i els de gasoil incrementaran el nombre de models Euro VI, més eficients que els actuals, així com s'introduiran vehicles elèctrics a la flota.

Les figures següents mostren l'evolució del consum de combustible de la flota externa, de les emissions associades a aquest consum i del cost d'aquest consum, des del 2005 fins al darrer any disponible, en aquest cas l'any 2013:

Fig. 2.26 Evolució del consum de gasoil i gasolina i de les emissions de CO2 associades de la flota externa de Sabadell

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

9.000.000

10.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Em

issi

on

s (t

CO

2)

Co

nsu

m c

om

bu

stib

le (

kWh

)

Gasoil Gasolina Emissions gasoil Emissions gasolina




Fig. 2.27 Evolució del cost de la gasolina i el gasoil consumits per la flota externa de Sabadell

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Co

nsu

m c

om

bu

stib

le (

€)

Gasoil Gasolina


A partir del 2010 en endavant s'observa una tendència a la contenció de consum i disminució de les emissions. Aquest comportament correspon amb una millora progressiva de l'eficiència dels vehicles adquirits per al servei de neteja viària i la recollida de residus municipal.

La proporció entre gasoil i gasolina es manté pràcticament constant tots els anys. La gasolina representa únicament entre el 2,5% i el 4% tant del consum com de les emissions i els costos totals.

Transport públic

El servei de transport públic està gestionat a través de l'empresa cooperativa Transports Urbans de Sabadell, S. Coop. C. Ltda. (TUS). TUS actua dins el sistema integrat de l'ATM (Autoritat del Transport Metropolità). Actualment, la flota està formada per 62 autobusos de gasoil repartits en 14 línies, que donen servei diàriament a una xarxa viària formada per aproximadament 360 parades. No es disposa de l'antiguitat d'aquests vehicles, tot i que es té l'evolució del nombre de vehicles des de l'any 2005 fins al 2013 tal com recull la taula següent:

Taula 2.25.Evolució del nombre de vehicles de la flota de transport públic

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Nombre de vehicles 56 57 63 64 64 63 64 62 62




Les següents figures mostren l'evolució del consum de combustible de la flota de transport públic, de les emissions associades a aquest consum i del cost d'aquest consum, des del 2005 fins al darrer any disponible, en aquest cas l'any 2013.

Fig. 2.28 Evolució del consum de gasoil i de les emissions de CO2 de la flota de transport públic de Sabadell

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Em

issi

on

s (t

CO

2)

Co

nsu

m c

om

bu

stib

le (

kWh

)

Gasoil Emissions gasoil


Fig. 2.29 Evolució del cost del gasoil consumit per la flota de transport públic de Sabadell

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Co

nsu

m c

om

bu

stib

le (

€)

Gasoil


Analitzant les dades es constata com a partir de l'any 2011 es van començar a dur a terme actuacions amb l'objectiu d'optimitzar el servei. Gràcies a l'aplicació del Pla de Mobilitat Urbana 2009-2014, en els tres darrers anys s'ha reestructurat la xarxa de transport públic, amb la qual s'ha aconseguit ampliar freqüències de pas, millorar les infraestructures de la xarxa, millorar l'accés amb transport públic col·lectiu a diversos punts de la ciutat (polígons industrials, etc.) i disminuir el consum de combustible associat.

Com a darrera reflexió cal fer notar que el sector transports de l'Ajuntament de Sabadell, que inclou aquests 3 subsectors analitzats (flota pròpia, flota externa i



transport públic) és el responsable del 40% del consum energètic de l'Ajuntament i el responsable d'entre el 35 i el 50% (en funció de l'any d'estudi) de les emissions de CO2 de l'Ajuntament.

2.2.2.4.Infraestructures municipals: bombaments d'aigua i d'altres

A nivell municipal hi ha un cert consum energètic associat al bombament d'aigua i un altre associat a instal·lacions temporals i/o mòbils que han estat quantificats i representats a la següent taula:

Taula 2.26 Evolució del consum de les infraestructures municipals

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Consum per bombaments (kWh)

550.570 558.462 576.616 574.319 560.973 595.599 558.363 470.624 431.722

Consum per instal·lacions temporals (kWh)

5.590 5.670 5.854 5.831 5.695 796 2.464 4.724 9.650


Taula 2.27 Evolució de les emissions associades al consum de les infraestructures municipals

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Emissions bombaments (tCO2)

265 242 255 255 195 165 187 155 84

Emissions instal·lacions temporals (tCO2)

3 2 3 2 2 1 1 2 2




Aquests consums i emissions corresponents han estat afegits al consum global dels equipaments municipals, tal com indica la Metodologia per a la redacció dels PAES publicada per la Diputació de Barcelona.

2.3. Producció local d’energia inferior a 20 MW

A Sabadell, hi ha més d'una vintena d'instal·lacions que produeixen energia localment. La gran part d'aquestes instal·lacions van ser construïdes entre 2001 i 2009, però el seu desenvolupament es va frenar coincidint amb l'esclat de la crisi econòmica i global. Des d'aquell moment les poques instal·lacions que s'han inaugurat han estat gràcies a les promocions de VIMUSA, que com a promotora d'habitatge públic a Sabadell ha contribuït de forma important a incrementar la presència de les energies renovables en el sector residencial del municipi.

A continuació es recullen les principals instal·lacions.

Taula 2.28. Principals instal·lacions de producció local d'energia inferior a 20 MW a Sabadell

Tipus d'instal·lació

Nom de la instal·lació Dimensió Any de

construcció VIMUSA, edifici d'habitatges al C. Manuel de Falla 163,20 m2 2002

Noves cotxeres de TUS SCCL 5,31 m2 2002Camp de futbol de Can Puiggener 20,04 m2 2002

Camp de Futbol de Torre Romeu 20,04 m2 2005

Sabadell Gent Gran 115,02 m2 2001

Parc Central del Vallès 4,00 m2 2000

VIMUSA, habitatges assistits per a la gent gran 81,60 m2 2004

VIMUSA, habitatges de lloguer per a joves al Pg Comerç 72,00 m2 2009

Piscines municipals Joan Serra 112,50 m2 2003

Deixalleria Can Llong 14,00 m2 2006

Biblioteca del Nord 2,00 m2 2009

Escola Bressol Vapor Buxeda Nou 8,00 m2 2008

Escola Bressol Arraona 12,00 m2 2007

Solar tèrmica

Escola Bressol Espronceda 16,00 m2 2006



Escola Bressol Joaquim Blume 8,00 m2 2008

Escola Bressol Andreu Castells 16,00 m2 2004

Escola Bressol Can Llong 8,00 m2 2008

Poliesportiu Sud 30,00 m2 2007

Mercat Creu Alta 4,00 m2 2007 (remodelat)

Molí Sant Oleguer 14,00 m2 2009

CEIP Nostra Llar 3,00 kWp 2006

IES Escola Industrial 3,00 kWp 2001

Parc Central del Vallès 25,00 kWp 2000Solar fotovoltaica

Deixalleria Can Llong Alexandra, pendent rebre més info 5,00 kWp 2006

Vapor Codina (edifici Educació + Edifici VIMUSA) 165,00 kW 2006

Can Marcet 77,20 kW 2007

Parc Central del Vallès 40,00 kW 2011Geotèrmica

Complex Alexandra (VIMUSA) 660, 00 kW 2012

Can Llong 4 (VIMUSA) 360,00 kW 2013

Font:'Ajuntament de Sabadell

Les següents figures mostren gràficament quina ha estat l'evolució de la producció energètica d'aquests tipus d'instal·lacions al municipi.

Fig. 2.28. Evolució de la producció solar tèrmica local a Sabadell

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

4.000,00

4.500,00

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

So

lar

tèrm

ica

(m2)

Ajuntament

Residencial


Fig. 2.29. Evolució de la producció solar fotovoltaica local a Sabadell



0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

So

lar

foto

volt

aic

a (k

Wp

)

Ajuntament

Residencial


Fig. 2.30. Evolució de la producció geotèrmica local a Sabadell

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Geo

tèrm

ia (

kWh

)

Ajuntament

Residencial


Segons les dades aportades per l'Ajuntament, a través de l'Oficina Municipal d'Energia de Sabadell, la dimensió total de la producció local d'energia (inferior a 20 MW) tenint en compte el sector públic i els edificis de VIMUSA, són les següents:

Taula 2.29. Producció local d'energia a Sabadell l'any 2012.

Dimensió total Energia produïda equivalent (kWh/any) Tipus d'instal·lació Ajuntament Residencial Total Ajuntament Residencial Total

Solar tèrmica

955,18 m2 4.033,96 m2 4.989,14 m2 764.144 3.227.168 3.991.312

Solar fotovoltaica

60,00 kWp 267,19 kWp 327,19 kWp 52.560 267.853 320.413



Geotèrmica 282,2 kW 660 kW7 942,2 kW 270.912 1.461.238 1.732.150

TOTAL - - - 1.087.616 4.956.259 6.043.875

Font: elaboració pròpia a partir d'informació de l'Ajuntament de Sabadell

Aquests 6.043.875 kWh/any produïts representen un 0,27% del total de l'energia consumida a l`àmbit PAES.

3. DIAGNOSI

L’objectiu del present capítol, fet a partir de les dades obtingudes a l’inventari d’emissions, és posar de manifest els principals sectors i activitats emissores, així com fixar els punts forts i febles de la petjada climàtica de Sabadell. Aquesta no vol ser una diagnosi extensa, ni vol repetir el contingut del document III del PAES (document de síntesi), sinó que ambdós s’han de veure com a complementaris.

La present diagnosi, doncs, volgudament concisa i intencionada com es demana a la metodologia dels PAES facilitada per la Diputació de Barcelona, es construeix amb la voluntat de ser eficient i útil per enfocar l’estratègia correctament, i dissenyar el pla d’acció de manera eficient i prioritzada, un Pla d’acció que pugui incidir en aquells punts que suposin una reducció de les emissions més significatives i amb un cost/benefici adequat per a Sabadell.

7 No s'ha inclòs la instal·lació de Can Llong 4 atès que no es disposa de dades d'operació completa fins el 2013.

PL

A D

’AC

CIÓ

PE

R A

L’E

NE

RG

IA S

OS

TE

NIB

LE

DE

SA

BA

DE

LL

D

ocum

ent I

: P

la d

’Acc

ió p

er a

l’E

nerg

ia S

oste

nibl

e

Sab

adel

l, j

uny

de

2016

58

3.1

. Ta

ule

s r

esu

m

Tau

la 3

.1. C

on

sum

s en

ergèt

ics

per

àm

bit

s d’e

studi

els

anys

2005 i

2012 (

dar

rer

any

dis

ponib

le).

An

y 20

05. P

obla

ció

de 1

96.9

71 h

abita

nts

" �

��

��

#"

��#�

$�

�"

��

�#��

��

� #�

% ��

��"

��

#&

��'�

�

(�)�

��

��

�

*#�

��

��

��

��#

��%

+��

�#�

�#��

,�)�

� #

&��

��

�

��

��#�

�

*#�

��

��-

��

��

��

� �

�

.��

)� �

��#

��/

��

.��

�)�

�

)��

�/��

��

.�

010�

023�.

45

06*

7.8

92�

0829

*(:

(*�0�

82�

0�08

�;

29<

0*=

��%��-��$��6��-��

��

��

��

� ��

��

��%��-��$��6��5��7��

��-��8

��

��

��

��

��

��

��%��

� ��

� ��

��

��

��

��

��

��-4��-��

��

��

2��

��

#��%

��

3��$��-

�

��

��

#:# �

��

��

�>��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

9<

*8

26�

<9=

2��

��-��

��

�

��

)��-

��-4��

��

��

��

)��-

��-��3�

��

��

��

� ��

��

��

2��

��

#��

��-

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

9��

#��

�!�

��

��!

��

��

�!

��

�!�

��

��

��

� �

��

� �

��

��

��

�

�

� �

�)�

��

��

825

7�1

08*

(��

?.8

.<"

0*�@

7�

�A

.#�

��

��

��

#�%

��

��

�<�%

��)�

� ��

�

��

��

��

#��

%+��

�#�.�

��)�

��

��

, �

#��

9��

#

An

y 20

12. P

obla

ció

de 2

07.9

38 h

abita

nts

" �

��

��

#"

��#�

$�

�"

��

�#��

��

� #�

% ��

��"

��

#&

��'�

�

(�)�

��

��

�

*#�

��

��

��

��#

��%

+��

�#�

�#��

,�)�

� #

&��

��

�

��

��#�

�

*#�

��

��-

��

��

��

� �

�

.��

)� �

��#

��/

��

.��

�)�

�

)��

�/��

��

.�

010�

023�.

45

06*

7.8

92�

0829

*(:

(*�0�

82�

0�08

�;

29<

0*=

��%��-��$��6��-��

��

��

��

��

��

��

��%��-��$��6��5��7��

��-��8

��

��

��

��

��

� �

��

��%��

��

� ��

� ��

��

��

��

��

��-4��-��

��

��

2��

��

#��%

��

3��$��-

�

��

��

#:# �

��

��

�>��

��

��

� ��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

� ��

9<

*8

26�

<9=

2��

��-��

��

��

��

)��-

��-4��

��

��

��

)��-

��-��3�

��

��

��

��

��

��

2��

��

#��

��-

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

9��

#��

��

��!

��

��

!�

�! �

��

��

�

��

!!�

��

��

�

��

�

�

� �

��

� ��

��

�

� �

�)�

��

��

825

7�1

08*

(��

?.8

.<"

0*�@

7�

�A

.#�

��

��

��

#�%

��

��

�<�%

��)�

� ��

�

��

��

��

#��

%+��

�#�.�

��)�

��

��

, �

#��

9��

#

Adq

uisi

ció

mu

nici

pal

d’e

lect

ricita

t ve

rda

cert

ifica

da:

0 M

Wh

PL

A D

’AC

CIÓ

PE

R A

L’E

NE

RG

IA S

OS

TE

NIB

LE

DE

SA

BA

DE

LL

D

ocum

ent I

: P

la d

’Acc

ió p

er a

l’E

nerg

ia S

oste

nibl

e

Sab

adel

l, j

uny

de

2016

59

Tau

la 3

.2. E

mis

sion

s de

gas

os

amb e

fect

e d'h

iver

nac

le p

els

àmbit

s d'e

studi

any

2005 i

2012 (

dar

rer

any

dis

ponib

le)

An

y 20

05. P

obla

ció

de 1

96.9

71 h

abita

nts

" ��

� �

��

#"

��#�

$� �

" �

��#�

��

� #�

% ��

��"

��#

&��

'��

(�)�

��

�

*#�

��

��

��

��#�

��

%+��

�#�

�#��,

�)�

� #

&��

��

��

��

#��

*#�

��

��-��

��

��

��

.��)

� ��

�#

��

�/��

��

.��

)� �

)��/

��

.�01

0�02

3�.4

506

*7

.892

�08

29*

(:(*

�0�

82�

0�08

�;

29<

0*=

��%��-��$��6��-��

��

��

��

��

��

��%��-��$��6��5��7��

��-��8

��

� ��

��

��

��

��%��

��

��

��

��

� ��

��-4��-��

��

��

��

2��

� #��

��%��

��3��

$�

�- �

��

��

�� #

:# ��

��

��>��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

9<*

826

�<

9=

2��

��-��

��

��

��

��

)��-

��-4��

��

��

��

��

��

)��-

��-��3�

��

��

��

��

��

��

��

2��

� #��

� ��-

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

9��

#��

��

��

��

��

��

� �!

�!�

!�!

�

!��

��

��

��

��

��!

! �!

�

�

� �

�)��

.��

��

��

��@�A

��

��

��

�$��,

#�

��

��

��

��@�A

.#��

��

��

� #

�% �

��

�<�

%��)

��

��

��

��

��#�

��%+

��#�

.��

)��

��

�,

�#�

�

9��

#

*#�

��

��

��

��

��)

/��

��.�

��

��

��

��

��9��

��

��9��0:��

��

��

��

�

9�9*

(�.7

0220

�8

2�6*

.2�B

��

�C��

��

��

! �!

!�

PL

A D

’AC

CIÓ

PE

R A

L’E

NE

RG

IA S

OS

TE

NIB

LE

DE

SA

BA

DE

LL

D

ocum

ent I

: P

la d

’Acc

ió p

er a

l’E

nerg

ia S

oste

nibl

e

Sab

adel

l, j

uny

de

2016

60

An

y 20

12. P

obla

ció

de 2

07.9

38 h

abita

nts

" ��

� �

��

#"

��#�

$� �

" �

��#�

��

� #�

% ��

��"

��#

&��

'��

(�)�

��

�

*#�

��

��

��

��#�

��

%+��

�#�

�#��,

�)�

� #

&��

��

��

��

#��

*#�

��

��-��

��

��

��

.��)

� ��

�#

��

�/��

��

.��

)� �

)��/

��

.�01

0�02

3�.4

506

*7

.892

�08

29*

(:(*

�0�

82�

0�08

�;

29<

0*=

��%��-��$��6��-��

��

��

��

��

��

��%��-��$��6��5��7��

��-��8

��

��

��

��

��

��%��

��

��

��

��

��

��-4��-��

��

��

��

2��

� #��

��%��

��3��

$�

�- �

��

��

�� #

:# ��

��

��>��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

9<*

826

�<

9=

2��

��-��

��

��

�

��

)��-

��-4��

��

��

��

��

��

)��-

��-��3�

��

��

��

��

��

� ��

��

2��

� #��

� ��-

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

9��

#��

!�

��

�

� !!

�!�

��

��

��

�

��

��

� !

��

��

��

�!�

�

� �

�)��

.��

��

��

��@�A

��

��

��

�$��,

#�

��

��

��

��@�A

.#��

��

��

� #

�% �

��

�<�

%��)

��

��

��

��

��#�

��%+

��#�

.��

)��

��

�,

�#�

�

9��

#

*#�

��

��

��

��

��)

/��

��.�

��

��

��

��

��9��

� ��

��9��0:��

��

��

��

�

9�9*

(�.7

0220

�8

2�6*

.2�B

��

�C��

��

��

� ��

�

2005

20

12

2005

20

12

Ten

dèn

cia

Tot

al e

mis

sion

s A

junt

amen

t (tC

O2)

22

.832

18

.069

E

mis

sion

s P

AE

S p

er h

abita

nt (

tCO

2)

4,08

2,

96

-27,

4%

Per

cent

atge

d'e

mis

sion

s A

junt

amen

t res

pect

e P

AE

S (

%)

2,8%

2,

9%

Em

issi

ons

Aju

ntam

ent p

er h

abita

nt (

tCO

2/ha

b)

0,12

0,

09

-25,

0%



Taula 3.3. Generació d’energia local inferior a 20 MW en kWh/any i kWh/hab·any

kWh/any kWh/hab i any Generació d’energia local

2005 2012

Tendència

2005 2012

Tendència

Fonts renovables

709.617 4.956.259 700% 3,60 23,83 600% Sector privat

Altres 0 0 - 0 0 -

Fonts renovables

453.932 1.087.616 200% 2,30 5,23 230% Sector públic municipal Altres 0 0 - 0 0 -

Total 1.163.549 6.043.875 500% 5,90 29,06 500%

kWh/€ Intensitat energètica local (sobre el PIB)

2005 2012

Fonts renovables

0,000248 0,00129 Intensitat energètica local Altres 0 0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l'Ajuntament de Sabadell i de dades extretes de l'IDESCAT (PIB).



3.2. Punts forts i punts febles

La següent taula resumeix els punts forts i febres de diversos aspectes del municipi en relació al consum energètic i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

Taula 3.4. Punts forts i punts febles de la diagnosi

Punts forts Punts febles

Estructura i territori

• Ciutat compacta i amb mixticitat d'usos i serveis que afavoreix la implantació de l'eficiència energètica en diversos àmbits.

• Presència de grans parcs i zones verdes dins la ciutat.

• Moltes àrees i serveis de l'Ajuntament porten anys treballant en eficiència energètica i renovables; en algunes d'elles s'ha estat innovador i pioner.

• L'Ajuntament està estructurat en àrees i serveis força estancs. L'eficiència energètica és una temàtica transversal i requereix un coordinació efectiva entre àrees i un compromís elevat dels treballadors, començant pels caps i responsables.

Mobilitat i transport

• Les emissions derivades del transport privat i comercial han disminuït un 15% des de 2005.

• Pla de Mobilitat Urbana en procés de redacció.

• Des de l'Ajuntament fa anys que s'estan fent esforços per potenciar la peatonalització de la ciutat (zones 30, camins escolars, etc.) i establir una xarxa de carrils bici.

• Bonificació del 75% de l'impost de vehicles de tracció mecànica sobre vehicles amb biocombustibles, biogàs, gas natural comprimit i hidrogen i vehicles elèctrics i bimodals.

• El transport privat i comercial és el responsable del 45% de les emissions a l'àmbit PAES.

• Índex de motorització elevat: 436 turismes/1.000 hab, per sobre de l'índex de Barcelona (361) o Mataró (392), p.ex.

• L'ampliació del nombre d'estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat i la interconnexió amb les estacions de RENFE està pendent de completar-se des de fa anys. Quan sigui una realitat crearà una autèntica xarxa de metro interna de Sabadell.

Aigua (tractament i potabilització)

• El consum d'aigua potable per habitant ha disminuït un 14% des de 2005.

• El consum d'aigua per càpita en el sector domèstic és molt baix. L'any 2013 va ser de 97 l/hab·dia, un valor menor que altres ciutats

• Des del 2004 fins al 2011 es realitzaven tallers d'estalvi d'aigua a les escoles, posteriorment hi ha hagut alguns anys d'intermitència en que no s'han dut a terme, tot i que




com ara Mataró (102 l/hab·dia) o Terrassa (98 l/hab·dia), cal dir doncs que el marge de millora per reduir aquest rati és petit..

• Política d'estalvi i reaprofitament de l'aigua des de fa anys. P.ex., des de 2001 es duu a terme cada any la Campanya "Sabadell estalvia aigua", durant la qual es lliura de forma gratuïta filtres economitzadors d'aigua per a les aixetes de les llars.

• La nova planificació sobre la gestió de recursos hídrics inclou objectius ambiciosos en termes de disminució del consum d'aigua, eficiència i reaprofiatment d'aigua, i recuperació de pous per incrementar l'autoabastament.

• L'EDAR de Can Roqueta disposa d'un sistema de cogeneració que redueix un 30% el consum elèctric.

el 2014 s'ha reprès l'activitat

Residus

• La generació de residus municipals per càpita el 2013 va ser de 1,1 kg/hab·dia, menor que la mitjana catalana que està al voltant dels 1,3 kg/hab·dia.

• Des del 2012 s'incorporen criteris de sostenibilitat (relatius a consum de combustible, emissions i soroll dels vehicles) als plecs de clàusules tècniques de les licitacions.

• El 90% de punts amb illes de contenidors disposen de totes les 5 fraccions de recollida selectiva. A banda, hi ha un servei específic de recollida amb contenidors en vorera per a l'oli i la roba.

• Al municipi hi ha 3 deixalleries fixes i 6 de mòbils.

• Les emissions del sector residus s'han reduït més de la meitat gràcies a un canvi en el tractament de la fracció rebuig: de dipòsit controlat s'ha passat a fer tractament mecànic biològic.

• El percentatge de residus municipals recuperats el 2013 era del 33%, lluny de l'objectiu del PRECAT20 de cara a 2020, que és del 60%. A més, entre 2011 i 2013 el percentatge de residus recuperats va disminuir 2,5 punts.




Energia (domèstic i serveis)

• El consum d'energia del sector domèstic va disminuir un 12,6% entre 2005 i 2012.

• Des del 2009 es realitza anualment una campanya d'instal·lació de comptadors intel·ligents a habitatges. Cada edició ha comptat amb més d'una vintena de participants i s'han aconseguit estalvis del 13% per llar de mitjana.

• En els més de 900 habitatges que ha promogut VIMUSA s'han seguit múltiples criteris d'estalvi, com ara: ventilació natural, solar tèrmica i fotovoltaica, geotèrmia, seguiment dels consums, etc. En el cas de l'Edifici Alexandra s'ha comptabilitzat l'estalvi respecte habitatges convencio-nals, que és del 58% en energia i del 20% en cost.

• Pes important dins del balanç global d'emissions (un 30% són degudes al consum domèstic i un altre 18% als edificis i equipaments del sector terciari o serveis) i poca capacitat d'actuació des de l'Ajuntament.

• S'ha dut a terme una campanya de diagnòstic energètic en establiments comercials, però no se n'ha fet un seguiment per comprovar si posteriorment els establiments han fet canvis.




Equipaments

• Diversos diagnòstics energètics realitzats.

• Programa 50/50 a 9 escoles. • Llançament de concursos ESE

per al monitoratge energètic i el manteniment integral de diversos equipaments.

• Control de consums mitjançant comptabilitat energètica des del 2010 a través del programari específic Gemweb.

• Existència de la figura del gestor energètic, que s'encarrega d'operar el Gemweb, portar un control global dels consums energètics municipals, etc.

• Sessions de formació (10h de durada) per a uns 50-60 conserges en temes de gestió energètica dels edificis.

• El consum energètic dels equipaments ha augmentat un 12% entre 2005 i 2012.

• Hi ha més de 200 equipaments al municipi i és difícil optimitzar el comportament de tots ells.

• Són els responsables del 35% de les emissions de l'Ajuntament.

• Manca fer un monitoratge i gestió a fons per a l'estalvi, amb un seguiment a través d'indicadors i l'establiment d'un quadre de comandament.

Ajunta-ment

Enllumenat públic

• S'han dut a terme múltiples accions de millora: canvi de tecnologia a LED, canvi de reactàncies, ajustos dels reguladors de flux, renovació de lluminàries, etc.

• S'ha fet una inversió molt important orientada a l'estalvi energètic a través d'una licitació per a ESE pionera.

• Entre 2005 i 2012 el consum en enllumenat va disminuir un 10%. Posteriorment ha continuat disminuint: un 9% entre 2012 i 2013.

• El monitoratge de l'enllumenat encara no és operatiu i no es poden verificar els estalvis.

• És el responsable del 25% de les emissions de l'Ajuntament.




Flota vehicles municipals

• Les emissions de la flota municipal (sense el transport públic) van disminuir un 5% entre 2005 i 2012.

• La flota municipal compta amb un total de 10 vehicles elèctrics, que representen el 5,6% de la flota pròpia.

• Les emissions del transport públic van augmentar un 1,3% entre 2005 i 2012.

• Únicament el 10% de les emissions de la flota municipal corresponen a la flota pròpia, el restant 90% de les emissions corresponen a la flota externa de recollida de residus.

• El PMU 2009-2014 preveia la promoció de vehicles menys contaminants en la flota de transport públic, en concret preveia renovar 24 busos, però aquesta actuació no s'ha executat dins del termini.

Infraestructures municipals

• El consum d'energia per bombaments ha disminuït un 21% entre 2005 i 2012.

• El consum energètic dedicat a instal·lacions municipals temporals o mòbils ha crescut un 70% fins el 2012.

Potencial d'implantació d'energies renovables

• Àmplia experiència en la implantació d'energies de fonts renovables a nivell municipal, amb més d'una vintena d'instal·lacions implantades des de l'any 2000.

• Disponibilitat d'espais (cobertes, parcs, etc.) per a implantar energies renovables.

• Disponibilitat i experiència d'aprofitament de l'energia geotèrmica al subsòl del municipi.

• Desenvolupament important d'instal·lacions solars entre l'any 2000 i el 2010, però estancament a partir del 2011.

Font: Elaboració pròpia.



Els punts forts més destacats de la taula anterior són:

��Experiència pionera i avançada de criteris d'estalvi i incorporació de fonts renovables en habitatge públic per part de VIMUSA: disseny passiu, instal·lacions d'alta eficiència, energies renovables, amb èmfasi especial en la geotèrmia, seguiment de consums, etc.

��Des del 2012 s'incorporen criteris de sostenibilitat als plecs de clàusules tècniques de les licitacions per a la recollida de residus i neteja viària.

��La política d'estalvi i reaprofitament de l'aigua, lligada amb el baix consum ciutadà i la planificació de la gestió de recursos hídrics, que inclou objectius ambiciosos en termes de disminució del consum d'aigua, eficiència i reaprofiatment d'aigua, i recuperació de pous per incrementar l'autoabastament.

��La inversió en enllumenat públic sense cost per a l'Ajuntament orientada a l'estalvi energètic a través d'una licitació per a empreses de serveis energètics (ESE) pionera. Caldrà monitorar els consums i verificar els estalvis per tal de comprovar si el nivell d'estalvi real es correspon amb el previst.



3.3. Projecció d'escenaris de consum d'energia i d'emissions de GEH

En aquest apartat s'exposen dos escenaris de futur. El primer escenari correspon a l’alternativa zero i el segon a l’alternativa PAES. Es plantejaran aquests escenaris per al consum d'energia i per a les emissions de CO2, per a 2020. Addicionalment, l'Ajuntament ha plantejat un objectiu de reducció d'emissions de CO2 a més llarg termini, tal com apunta la UE, i ha establert un objectiu de reducció de cara a 2030.

3.3.1. Projecció d'escenaris de consum d'energia

L’alternativa zero mostra la tendència que seguiria el consum d'energia al municipi de Sabadell si no es prengués cap tipus de mesura correctora amb l'objectiu de reduir aquest consum i tenint en compte que ens els propers anys es preveu un repunt de consum degut a la sortida de la crisi: un efecte rebot que farà que no es consolidin tots els estalvis assolits. Aquesta tendència s'ha calculat atenuant la progressió que ha seguit el consum, tant de l'àmbit PAES com de l'àmbit Ajuntament, els darrers anys, concretament entre 2005 i 2012, fins arribar a un consum l'any 2020 un 10% menor que el 2005.

L’alternativa PAES mostra la tendència que hauria de seguir el consum energètic municipal per complir amb l'objectiu de reduir en un 20% el consum d'energia en l’horitzó del 2020 front el consum del 2005.

Fig. 3.1.Projecció d'escenaris de consum a l'àmbit PAES per al període 2005 - 2020.

0

500.000.000

1.000.000.000

1.500.000.000

2.000.000.000

2.500.000.000

3.000.000.000

2005 2008 2011 2014 2017 2020

kWh

/an

y

Alternativa zero Alternativa PAES


La tendència descendent entre 2009 i 2012 es deu principalment a una reducció del consum tant de gas natural (14%) com combustibles líquids (18%), derivat sobretot a la



crisi. En canvi el consum elèctric s'ha mantingut pràcticament constant. Per això és de preveure que amb la sortida de la crisi s'experimenti una recuperació parcial del consum.

Per tant cal seguir la tendència marcada pel PAES per tal de continuar amb el descens lleu del consum energètic al municipi de Sabadell.

Pel que fa a la projecció de les dades en l'àmbit estrictament de l'Ajuntament, la progressió entre 2005 i 2012 mostra una evolució amb un lleuger augment, tal com il·lustra la figura següent. Per tant, en aquest cas l'Alternativa zero segueix una tendència diferent que la seguida pel municipi. L'Ajuntament, si no prengués cap tipus de mesura correctora amb l'objectiu de reduir aquest consum, de cara a 2020 augmentaria un 4% el seu consum energètic respecte 2005, per tant la projecció es desacoblaria cada cop més de l'objectiu de reducció del 20%

Fig. 3.2.Projecció d'escenaris de consum a l'àmbit Ajuntament per al període 2005 - 2020.

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

80.000.000

2005 2008 2011 2014 2017 2020

kWh

/an

y



Per tant, en l'àmbit de l'Ajuntament caldrà fer un esforç important també per canviar la tendència i plantejar accions que impliquin un reducció d'aquest consum. Tal com es desprenia de l'anàlisi del punt 2.2.2 d'aquest document, el consum elèctric de l'Ajuntament ja ha experimentat una reducció del 10% en els darrers anys, gràcies sobretot a les actuacions fetes per la millora de l'enllumenat públic. En el consum de gas natural però, entre 2005 i 2012 se n'ha augmentat el consum fins a un 20% i el de gasoil s'ha mantingut estable. Aquesta tendència caldrà invertir-la i les accions del Pla buscaran clarament aquest objectiu.

3.3.2. Projecció d'escenaris d'emissions de GEH

En aquestes projeccions s'han estudiat les dues mateixes alternatives que en el cas anterior: l'alternativa zero i l'alternativa PAES.



L’alternativa zero mostra la tendència que seguirien les emissions de CO2eq del municipi de Sabadell si no es prengués cap tipus de mesura correctora amb l'objectiu de reduir les emissions del municipi, tot i que, com s'ha esmentat, cal tenir en compte que ens els propers any hi haurà un repunt de consum degut a la sortida de la crisi.

Tot i així també cal tenir en compte que el factor d'emissions del mix elèctric s'ha reduït i que la previsió és que es mantingui baix i fins i tot pugui baixar encara més. Per tant la tendència s'ha calculat atenuant la progressió que han seguit les emissions, tant de l'àmbit PAES com de l'àmbit Ajuntament, els darrers anys, concretament entre 2005 i 2012, fins arribar a unes emissions de GEH l'any 2030 únicament un 15% menors que el 2005.

Atesa la reducció del mix elèctric en els darrers anys i la reducció del consum a nivell municipal, es dóna el cas que a data de 2012 les emissions de CO2 de l'àmbit PAES ja han assolit el nivell de reducció previst per a 2020, i s'ha registrat una reducció del 23%.

Per tant es planteja assolir un objectiu més ambiciós i disminuir un 27% les emissions de cara a 2020 i un 35% de cara al 2030, prenent l'any 2005 com a base en tots els casos.

Fig. 3.3.Projecció d'escenaris d'emissió a l'àmbit PAES per al període 2005 -2020 - 2030.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

2005 2010 2015 2020 2025 2030

t CO

2e

q/a

ny



Pel que fa a l'àmbit estricte de l'Ajuntament, s'ha considerat com a alternativa zero un manteniment de les emissions de CO2, sense variació entre 2012 i 2013. L'alternativa PAES planteja assolir un objectiu a més llarg termini i més ambiciós, i disminuir fins a un 30% les emissions de cara a 2020 i un 35% de cara al 2030, prenent l'any 2005 com a base en tots els casos.

Les projeccions d'ambdós escenaris es representen a la següent figura.



Fig. 3.4.Projecció d'escenaris d'emissió a l'àmbit Ajuntament per al període 2005 - 2020 - 2030.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2005 2010 2015 2020 2025 2030

t CO

2 e

q/a

ny



3.4. Anàlisis del potencial d'implantació d'energies renovables al municipi

A partir de les dades proporcionades per l'Ajuntament i de les entrevistes celebrades durant el procés de redacció del Pla, es conclou que el potencial d'implantació d'energies de fonts renovables a Sabadell es troba principalment en el foment de les instal·lacions amb fonts d'energia renovable, sobretot solar i geotèrmica, tant a nivell públic, en els més de 290 equipaments, com privat.

A nivell públic el potencial és limitat atès que la disponibilitat de sostres és petita i molts estan ja ocupats per instal·lacions o tenen cobertes inclinades o no transitables, o cal sol·licitar una cessió de sostres en el cas de les escoles.



Pel que fa al sector privat, des de fa uns anys l'Ajuntament ha desenvolupat un seguit de bonificacions que beneficien la implantació d'aquest tipus d'instal·lacions (veure apartat 1.3 del present Pla). Per la seva part VIMUSA, com s'ha exposat abans, porta anys incorporant criteris d'eficiència energètica i apostant per incloure les fonts d'energia renovables a les seves promocions.

Es tracta doncs d'aprofundir i ampliar aquestes directrius per tal d'ampliar la generació renovable actual. Totes les accions incloses al bloc A5 Producció local d'energia del Pla d'Acció presenten propostes que persegueixen aquests objectius.



3.5. Objectius estratègics de reducció i àmbits d'actuació

L’objectiu global del PAES de Sabadell és reduir en més d’un 20% l’any 2020 respecte el 2005 les emissions dels àmbits de compromís del PAES (àmbit PAES: serveis, transport, sector domèstic, cicle de l’aigua i residus). Els àmbits directes de l’Ajuntament (enllumenat públic i semàfors, equipaments municipals i flota de vehicles) s’inclouen als àmbits de compromís del PAES “serveis” i “transport”. Els sectors primari i industrial queden fora per tant de l’estratègia del present Pla. Però, com ja s'ha exposat, la disminució del mix elèctric estatal (30%) i la disminució del consum municipal (12%) ha provocat que aquest objectiu s'hagi assolit abans de 2020.

Tot i això, i com ja s'ha esmentat, la sortida de la crisi fa preveure que els proper cinc anys es viurà una remuntada del consum a tots els nivells i davant d'aquesta previsió cal marcar uns objectius més ambiciosos.

Tenint en compte aquestes consideracions, s'ha decidit de mutu acord entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sabadell establir com a objectiu estratègic aconseguir una reducció en dos àmbits diferents (el conjunt del municipi i l'Ajuntament) i sobre dos indicadors (consum energètic i emissions de CO2), sempre agafant com any de referència el 2005:

�� D’una banda s'estableixen per a tot el municipi (àmbit PAES) els objectius següents:

o Reducció d’un 20% del consum energètic de cara al 2020.

o Reducció d'un 27% de les emissions de CO2 de cara al 2020 i un 35% de cara al 2030.

�� D’altra banda, s'estableix un objectiu específic de reducció dels àmbits directes de l’Ajuntament. Aquest objectiu de reducció serà de més del 20%, ja que és l’administració responsable del govern municipal i signant del Pacte d’Alcaldes, i en conseqüència es planteja fer un esforç més gran i exemplificador. En concret, en l'àmbit Ajuntament els objectius són:

o Reducció d’un 21% del consum energètic de cara al 2020.

o Reducció d’un 30% de les emissions de CO2 de cara al 2020 i d'un 35% de cara al 2030.

La taula resum 3.5 mostra la suma total d'emissions (i també per càpita) que suposava cada àmbit l'any 2005, els percentatges de les emissions respecte el total del municipi, l'objectiu de reducció que s'estableix i les tones de CO2 que representa aquest objectiu. I en el capítol 4 del document es presentaran les accions amb les quals es proposa arribar a aquest objectiu.



Taula 3.5. Emissions de GEH als àmbits del PAES i de l'Ajuntament i comparació amb l'objectiu

Estalvi accions proposades Àmbit

Emissions 2005

(tCO2)

Emissions per càpita (tCO2/hab)

% respecte total

municipi % tCO2

Quantitat equivalent al

27%

Edificis i equipaments municipals

8.336 0,042 1,0 42,9 3.583 2.250

Sector serveis (exclòs l'Aj)

152.879 0,776 19,0 3,6 5.500 41.277

Sector domèstic 242.763 1,232 30,2 0,7 1.729 65.546

Enllumenat públic i semàfors

7.358 0,037 0,9 44,0 3.240 1.986

Flota municipal 2.574 0,013 0,3 18,0 464 695

Transport públic 4.564 0,023 0,6 19,7 900 1.232

Transport privat 326.065 1,655 40,5 ... 83.000 88.037

Residus 57.467 0,291 7,2 ... 32.937 15.516

Aigua 2.237 0,011 0,3 ... 1.240 604

TOTAL 804.244 4,083 100,0 ... ... 217.143


Tot i que alguns dels percentatges d'estalvis es troben per sota del 20%, globalment però, i tal com mostra la taula, el percentatge de reducció supera el 20%, arribant a 27%(217.143 tCO2 respecte les emissions de 2005 que van ser de 804.244).

Taula 3.6. Emissions de GEH als àmbits PAES del municipi i comparació amb l’objectiu

Emissions GEH (tCO2-eq)

Sector 2005 2012

Variació 2005-2012

Objectiu 2020

Objectiu 2030

Variació 2005-2020

Variació 2005-2030

Edificis, equipaments i sector serveis

168.573 120.983 -28%

Transport 333.204 283.992 -14%

Domèstic 242.763 185.067 -25%

Residus 57.467 24.530 -57%

Cicle de l'aigua 2.237 997 -55%

Total 804.244 615.569 -23% 587.098 522.759 - 27% -35%


Les reduccions d'emissions del 27% i del 35% representen en valor absolut 28.471 tCO2

i 92.810 tCO2 respectivament.



Taula 3.7. Emissions de GEH als àmbits de l’Ajuntament i comparació amb l’objectiu.

Emissions GEH (t CO2-eq)

Sector 2005 2012

Variació 2005-2012

Objectiu 2020

Objectiu 2030

Variació 2005-2020

Variació 2005-2030


7.358 4.550 -38%

Equipaments municipals 8.336 6.453 -22%

Flota de vehicles 2.574 2.441 -5%

Transport públic 4.564 4.625 +1%

Total 22.832 18.069 -20% 15.982 14.841 -30% -35%


Pel que fa a les emissions de l’àmbit de l’Ajuntament, la reducció ha estat lleugerament menor, i s'ha assolit justament el 20% entre 2005 i 2012. Tot i que si es té en compte el consum energètic de l'Ajuntament cal recordar que aquest ha augmentat un 1,8% en aquest mateix període.

En l'àmbit de l'Ajuntament es torna a plantejar fer un pas més i s'estableix com a objectiu disminuir un 30% les emissions de cara al 2020 i un 35% de cara al 2030, que representen, en valor absolut, 6.850 tCO2 i 7.991 tCO2, respectivament.

Veient aquests resultats, l'evolució de les emissions durant el període estudiat, i tenint en compte la capacitat d'actuació que té l'Ajuntament sobre cadascun dels àmbits, s'ha construït la taula 3.8, que determina a la seva última columna la prioritat d'actuació de cadascun dels àmbits del municipi.

Els criteris emprats per prioritzar els àmbits d’actuació són:

• La contribució al total del consum i llur evolució.

• La importància relativa en la cistella global d’emissions de GEH de l’àmbit.

• La capacitat d’actuació de l’Ajuntament sobre l’àmbit.

• L’evolució de les emissions durant període analitzat

• La relació cost/benefici d’actuar sobre un determinat àmbit.



Taula 3.8.Determinació de la prioritat d'actuació

Àmbit Capacitat d'actuació

Contribució al total de les

emissions (any 2012)

Evolució emissions 2005-2012

Prioritat d'actuació


Directa 0,7% -38% Moderada

Equipaments municipals Directa 1,0% -22% Alta

Flota de vehicles Directa 0,4% -5% Alta

Ajuntament

Transport públic Directa 0,8% +1% Alta

Primari Fora d’àmbit - - -

Industrial Fora d’àmbit - - -

Serveis Indirecta 17,9% -28% Moderada

Transport privat i comercial

Indirecta 45,0% -15% Alta

Domèstic Indirecta 30,0% -25% Moderada

Cicle de l’aigua Indirecta 0,2% -55% Baixa

Municipi

Residus Indirecta 4,0% -57% Baixa


Àmbits de prioritat alta

Equipaments municipals

És el principal àmbit responsable d’emissions de l’Ajuntament, amb un 35,7% de les emissions i un 40% del consum de l'Ajuntament. A partir de les entrevistes es desprèn que existeix marge de millora, principalment en les accions destinades a l’augment de l’eficiència i estalvi: millorant la gestió energètica, fent monitoratge energètic, buscant la conscienciació dels usuaris dels equipaments, o fins i tot impulsant micro smart grids.

Transport (públic i privat)i flota municipal

El sector del transport privat és el principal emissor en l’àmbit PAES, essent el responsable del 45% de les emissions totals de l'àmbit PAES del municipi de Sabadell i representa, per tant, el principal repte en termes de canvi climàtic que té l’Ajuntament per complir amb els objectius plantejats al Pacte d’Alcaldes/esses.

Per bé que la capacitat d’actuació de l’Ajuntament en termes de mobilitat és reduïda, a una escala local pot engegar accions de reduïda dimensió (i cost) amb efectes notables sobre l’ús del vehicle privat i, per tant, sobre el consum energètic i les emissions de GEH.



En aquest sentit les principals mesures que es plantejaran aniran en la línia de promoure l'ús de vehicles més eficients tant entre la ciutadania com a les flotes municipals pròpies, externes (recollida de residus) i de la flota de transport públic. Altres mesures que es proposaran seran: el canvi d'hàbits cap a sistemes de transport més sostenibles i oferir formació per a la conducció eficient a treballadors i consolidar i ampliar la xarxa de carrils bici.

Àmbits de prioritat moderada


Com s’ha esmentat a la diagnosi, durant els darrers tres anys s'han dut a terme un seguit d'accions, algunes incloses al contracte de serveis energètics, i altres no, per mirar de reduir el consum elèctric de l'enllumenat públic i dels semàfors. Cal doncs continuar i consolidar aquesta línia de treball. Entre les accions que es plantejaran seran les d'implantar un sistema de gestió de l'enllumenat i la d'instal·lar làmpades LED al global de l'enllumenat públic.

És important remarcar que, a diferència d’altres àmbits, com el transport (en què les competències de l’Ajuntament són compartides amb altres òrgans d’àmbit supramunicipal), l’Ajuntament té plenes capacitats per aplicar la política de reducció d’emissions que cregui més convenient en l'àmbit de l'enllumenat públic

Serveis

El sector serveis contribueix pràcticament en un 18% a les emissions del municipi. Tot i que és un sector que no és de responsabilitat directa de l’Ajuntament, s'ha considerat de prioritat moderada atès el seu pes i la importància del teixit comercial en un municipi com Sabadell. Es plantejaran accions encaminades a promocionar l'eficiència energètica a nivell de comerç i d'empresa.

Domèstic

El sector domèstic (les llars de Sabadell) ha disminuït les seves emissions ens els darrers anys, però degut a la reducció de consum de gas natural i gas liquat, que s'han reduït un 20% i un 36%, respectivament. Per contra, el consum elèctric de les llars entre 2005 i 2012 ha augmentat més d'un 6%. La contribució al total del sector domèstic a les emissions del municipi actualment és molt important, del 30%. És evident que la capacitat d’actuació de l’Ajuntament en l’àmbit privat dels ciutadans es limita bàsicament a fomentar accions com ara: la realització de campanyes de foment de bones pràctiques energètiques a les llars, o l'aplicació de bonificacions fiscals que afavoreixin la instal·lació d'energies renovables a les llars del municipi.

En aquest cas l'Ajuntament anirà més enllà i plantejarà accions enfocades també a: organitzar campanyes d’ús de comptadors intel·ligents d’energia amb auditories a les



llars, a implantar un pla local de lluita contra la pobresa energètica o fins i tot a crear un Programa integral de rehabilitació per al parc privat d'habitatges.

Les actuacions en aquest àmbit són imprescindibles de cara a donar visibilitat a l’esforç que l’Ajuntament està duent a terme per a la reducció de les emissions de GEH i són creadores de sinèrgies entre els diversos sectors emissors. Per exemple, una major consciència en el consum de les llars pot implicar una major racionalització de l’ús del vehicle privat, la compra de productes amb menor impacte ambiental o una millor separació dels residus domèstics.

Àmbits de prioritat baixa

Residus

El sector residus té un pes relatiu en el total d'emissions, i sobretot des de que la fracció resta es gestiona a través d'un tractament mecànic biològic. L'any 2012 la seva contribució a les emissions totals es trobava al voltant del 4%. A més els ratis de producció de residus del municipi són correctes i es troben per sota que altres municipis similars. Per tant, s'ha considerat de prioritat baixa. Tot i això els resultats de separació de residus encara no són òptims i la producció també té marge de millora i per tant es plantejaran igualment algunes accions encaminades a resoldre aquests dos punts exposats.

Ateses les característiques municipi, amb un teixit comercial important i una població estructurada en una ciutat compacta, les actuacions en l'àmbit dels residus aniran a buscar la prevenció de la generació, l'optimització de la gestió, i d'una altra banda buscaran la implicació del sector comercial, el teixit associatiu i la ciutadania en general en la recollida selectiva, i es plantejarà una optimització de la fiscalitat en temes de recollida selectiva.

Cicle de l’aigua

La contribució d’aquest sector al conjunt de les emissions de GEH és certament petita (no arribant ni a l’1% del total de les emissions) a més ja hi ha una planificació estratègica del sector amb uns objectius clars d'optimització en la gestió i l'ús racional de l'aigua (Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable de Sabadell (2014-2024) i el Pla Director d’utilització d’aigua potable de Sabadell), per tant s'ha considerat un àmbit de prioritat baixa. Amb això, les actuacions en aquest sector estaran destinades, d'una banda a assegurar l'execució de la planificació esmentada i de l'altra fomentar l'estalvi d'aigua a les llars i als comerços.

Finalment, tot i que els sectors industrial i primari,queden fora de l’àmbit d’actuació d’acord amb la metodologia PAES, això no vol pas dir que s’hagi de renunciar a disminuir-ne les emissions. Fins i tot el pla d'Acció proposarà mesures per promocionar l'eficiència energètica a la indústria i millorar la gestió energètica dels polígons industrials sabadellencs.



Atès que les emissions de l'àmbit de compromís del PAES l’any 2005 van ser de 804.244 tCO2eq es proposen, de cara al 2020, 34 accions que, sumades a les 6 accions ja executades entre 2005 i 2012, han de permetre la reducció de 217.143 tCO2eq, la qual cosa suposa un 27% d'emissions respecte el 2005. En termes relatius es preveu que de les 4,08 tCO2eq/hab del 2005 es passi a 2,82 tCO2eq/hab l'any 2020 i 2,51 tCO2eq/hab el 2030.

En relació a l'energia consumida, atès que el consum energètic de l'àmbit de compromís del PAES l’any 2005 va ser de 2.531.107 MWh/any, es proposen de cara al 2020 40 accions d'estalvi energètic que han de permetre la reducció de 506.222 MWh/any, la qual cosa suposa un 20% de consum energètic respecte el 2005.

PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SABADELL

Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible

80

4. PLA D'ACCIÓ

Un cop s’han inventariat les emissions, s’ha fet la diagnosi, s'han establert els punts forts i els punts febles, s'han projectat els escenaris d'emissió de cara al 2020 i al 2030, s'ha analitzat el potencial d'implantació d'energies renovables al municipi, s’han establert uns objectius de reducció d’emissions i la reducció del consum energètic i s’han prioritzat els àmbits d'actuació, es determina el Pla d’acció que permeti assolir els objectius esmentats i consolidi, determini i prioritzi les accions a dur a terme.

El Pla d'Acció és l’instrument que ha de permetre al municipi de Sabadell l’assoliment de l’objectiu de reducció del 27% d’emissions de GEH l’any 2020, i el 25% l'any 2030, és a dir, anar més enllà d'acomplir amb l’objectiu derivat de l’adhesió del municipi al Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses.

4.1. Model de fitxa

El model de fitxa utilitzat és el que s'indica a la Metodologia i consta de la següent informació:

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SABADELL

Codi Títol Adaptació PLQA

Sí � No� Sí � No�

Títol acció en anglès:

Àrea d'intervenció Mecanisme d'acció

Descripció

Expectativa de reducció de CO2eq (t/any) Expectativa d'estalvi energètic

(kWh/any) Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Període d'implementació Font d'energia renovable

Inici Final

Cost (no inversió, €/any) Responsable a l'Ajuntament

Cost inversió (€) Cost total acció a 2020 (€) Origen de l'acció

Termini d'amortització (anys Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats



81

4.2 Estructura El Pla d’Acció recull les diferents accions sobre dos àmbits diferenciats:

• Àmbit Ajuntament: aquell en el qual l’Ajuntament té competència directa i per tant tindrà una major capacitat d’incidència: enllumenat, semàfors, equipaments municipals i flota de vehicles.

• Àmbit PAES, exclòs l'àmbit Ajuntament: aquell en el qual l’Ajuntament té una capacitat d’actuació indirecta, corresponents a accions referides a la mobilitat urbana, al sector serveis, al domèstic, al cicle de l’aigua i als residus.

El Pla d'acció facilitarà a la municipalitat una estratègia per a la mitigació del canvi climàtic en forma de mesures i accions concretes, que comptaran amb les corresponents valoracions econòmica i d’estalvi d’emissions. La valoració de l’estalvi d’emissions permet identificar la contribució relativa de cada mesura a l’objectiu final de reducció global del municipi.

Les accions proposades tenen el seu origen en:

• La planificació estratègica ja existents al municipi, tant la que és vigent com la que ha quedat ja completada (Pla d’Acció Local per la Sostenibilitat, Estratègia Municipal per a la Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012, Agenda 21+10 (2011-2020), Estratègia Sabadell Smart City, Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell 2009-2014, etc.). S'han revisat les actuacions incloses en aquests plans i s'han actualitzat.

• Les entrevistes amb els tècnics municipals i els representants polítics.

• L’assessorament continuat i propostes de l’equip tècnic de l’Ajuntament.

• El criteri expert de l’equip redactor.

• Les accions a emprendre atenent al marc legislatiu vigent.

El document final del PAES s’estructura en accions estratègiques i, per tal d’agilitzar la lectura i la comprensió de les mesures incloses en el Pla, les accions es presenten en format fitxa amb una estructura homogènia presentada a l'apartat 4.1 Model de fitxa.

La priorització de les accions es fa en base als criteris exposats a l’apartat anterior, tot tenint en compte la reducció d’emissions de GEH que comporten. Les accions s’identifiquen mitjançant un codi que es basa en el subjecte de l'acció, l'àrea temàtica i el mecanisme d'acció (vegeu taula 4.1).

A cada fitxa s'hi ha afegit dues caselles on s'especifica si l'acció descrita es pot incloure també en un futur Pla Municipal d'Adaptació del Canvi Climàtic i/o en un futur Pla Local de Qualitat de l'Aire (PLQA), i a l'apartat 4.4 Resum del Pla d'Acció s'inclouen dues taules (Taula 4.4 i 4.5) que recullen aquestes accions en forma de llistat.



82

Taula 4.1. Codificació de les mesures d’acord amb la metodologia PAES de la Diputació de Barcelona (versió gener 2014).

Àrea d'intervenció Mecanisme d'acció

A1 Edificis: municipals, residencials i terciaris

B1 Edificis

A11 Envolupant de l’edifici

A12 Renovables per climatització i aigua calenta

A13 Eficiència energètica per climatització i aigua calenta A14 Eficiència energètica en il·luminació A15 Eficiència energètica d'aparells elèctrics A16 Acció integrada (totes les anteriors)

A17 Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) A18 Canvi d'hàbits A19 Altres

B11 Sensibilització / Formació B12 Gestió energètica B13 Certificació / etiquetatge energètics B14 Obligacions a subministradors d'energia B15 Taxes sobre energia / emissions B16 Ajuts i subvencions B17 Finançament per tercers (PPP) B18 Compra pública B19 Estàndards en edificació B110 Planificació urbanística B111 No aplica B112 Altres

A2 Enllumenat públic B2 Enllumenat públic

A21 Eficiència energètica A22 Integració d'energia renovable

A23 Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) A24 Altres

B21 Gestió energètica B22 Obligacions a subministradors d'energia B23 Finançament per tercers (PPP) B24 Compra pública B25 No aplica B26 Altres

A4 Transport municipal, públic i privat B4 Transport

A41 Vehicles nets / eficients

A42 Vehicles elèctrics (inclòs infraestructures) A43 Canvi modal cap al transport públic A44 Canvi modal a bicicleta i anar a peu A45 Compartir cotxe ("sharing / pooling")

A46 Millora de logística i de transport urbà de mercaderies A47 Optimització de la xarxa viària

A48 Desenvolupament d0ysos mixtos i contenció en la dispersió urbanística

A49 Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) A410 Conducció eficient A411 Altres

B41 Sensibilització / Formació B42Bitllets integrats B43 Ajuts i subvencions B44 Tarificació viària B45 Planificació urbanística B46 Regulació / planificació de transport / mobilitat B47 Compra pública B48 Acords voluntaris amb agents implicats B49 No aplica B410 Altres



83

A5 Producció local d'energia B5 Producció local d'energia

A51 Energia hidroelèctrica A52 Energia eòlica A53 Energia fotovoltaica A54 Generació elèctrica amb biomassa A55 Cogeneració A56 Xarxes intel·ligents ("smartgrids") A57 Altres

B51 Sensibilització / Formació B52 Obligacions a subministradors d'energia B53 Ajuts i subvencions B54 Finançament per tercers (PPP) B55 Compra pública B56 Estàndards en edificació B57 Planificació urbanística B58 No aplica B59 Altres

A 6 Producció local de calor / fred B6 Producció local de calor / fred

A61 Cogeneració A62 Plantes per a xarxes de calor / fred A63 Xarxes de calor / fred (noves, urbanitzacions, expansions) A64 Altres

B61 Sensibilització / Formació B62 Obligacions a subministradors d'energia B63 Ajuts i subvencions B64 Finançament per tercers (PPP) B65 Estàndards en edificació B66 Planificació urbanística B67 No aplica B68 Altres

A7 Altres B7 Altres

A71 Regeneració urbana A72 Gestió de residus A73 Plantació d'arbres en zones urbanes A74 Agricultura i gestió forestal A75 Altres

B71 Sensibilització / Formació B72 Planificació urbanística B73 No aplica B74 Altres

Font: Diputació de Barcelona

Les fitxes de les mesures, tal com s'indicava a l'apartat 4.1 Model de fitxa, inclouen llur descripció, el cost d'inversió aproximat, les expectatives d'estalvi energètic i de reducció de CO2 emès, els responsables o àrees municipals implicades, el període d'implementació i el d'amortització, entre d'altres indicadors, sempre que hagi estat possible el seu càlcul.



84

4.3. Accions

A continuació es recullen totes les accions incloses en el Pla d’acció en forma de fitxa. Les accions es classifiquen en 6 blocs1, tot i que en el cas del bloc A6 no s'ha plantejat cap acció:

• A1: Edificis: municipals, residencials i terciaris• A2: Enllumenat públic i semàfors • A4: Transport municipal, públic i privat • A5: Producció local d'energia • A6: Producció local de calor/fred • A7: Altres

Per a cada bloc es recullen les accions en format de fitxa, tal com s'ha explicat, i al final de cada bloc s'afegeix un quadre resum que recopila aquelles accions ja finalitzades, que s'havien inclòs a la planificació estratègica, que s'han executat entre 2005 i 2014 i que han representat una reducció d'emissions de CO2. A continuació es llisten les accions per blocs.

Bloc A1. Accions d'optimització dels edificis: municipals, residencials i terciaris

Acció Denominació

Proposada per executar en el PAES 2015-

2020

Inclosa a la planificació municipal

Executada durant el període

2005-2014

Estalvi d'emissions

estimat

1.1 Establir un sistema de gestió energètica dels edificis municipals.

Sí. Codi: A17/B12/1

No No 316

1.2 Implantar un programa de bones pràctiques energètiques als edificis públics que més consumeixen.


A l'EMMCC Sí 68

1.3 Ampliar la xarxa d'escoles que implantin el Projecte 50/50.

Sí. Codi: A18/B11/2 A l'EMMCC Sí 17

1.4 Adquirir electricitat renovable certificada 100%.


No Parcialment 3.230

1.5 Establir una partida específica municipal per a inversions en eficiència energètica.


No No 450

1.6 Dinamitzar campanyes d'auditories energètiques a les llars amb l'ús de comptadors intel·ligents d’energia.


1 El bloc A3 correspon al bloc Indústria, que està exclòs dels àmbits PAES i Ajuntament.



85

Acció Denominació


2020



2005-2014

Estalvi d'emissions

estimat

1.7 Implantar criteris d'edificació sostenible en el parc públic d’habitatge


1.8 Crear un Programa integral de rehabilitació energètica del parc privat d'habitatges.


No No 370

1.9 Aplicar els ajuts oferts per entitats públiques supramunicipals de renovació de finestres, electrodomèstics, calderes, etc. a les llars.


No Sí 460

1.10 Desenvolupar i implantar un pla local de lluita contra la pobresa energètica.


No No 14

1.11 Posar en marxa un Banc d'Energia orientat a la solidaritat energètica.


No No 0

1.12 Implantar un programa de compra verda. No A l'EMMCC Sí 2.000

Bloc A2. Accions per la millora de l’enllumenat públic i els semàfors

Acció Denominació


2020



2005-2014

Estalvi d'emissions

estimat

2.1 Implantar un sistema de gestió energètica de l'enllumenat públic i els semàfors.


No No 67

2.2 Instal·lar tecnologia LED en el 100% de l'enllumenat públic.

Sí. Codi: A21/B/26/1

No Parcialment, ara està en

un 30% 2.500

2.3 Substitució de les làmpades incandescents de tots els semàfors municipals per làmpades de tecnologia LED.

No A l'EMMCC Sí 210

2.4

Diverses accions en gestió de l'enllumenat: reguladors de fluxos ajustats correctament, tancament de la il·luminació nocturna decorativa, ajustos de potència, etc.

No A l'EMMCC Sí 2.808



86

Bloc A4. Accions d'optimització del transport municipal, públic i privat

Acció Denominació

Proposada per executar durant el PAES 2015-

2020



2005-2014

Estalvi d'emissions

estimat

4.1 Promoure l'ús de vehicles baix emissius en la flota de l'Ajuntament i la flota d'autobusos públics.


Sí, de forma parcial a l'EMMCC i al PMU

Sí, parcialment

52

4.2 Impartir cursos de formació de conducció eficient per a treballadors municipals.


A l'EMMCC i al PMU

Sí 1.342

4.3 Consolidar i ampliar la xarxa de carrils bici local i participar en la creació d'un sistema de bicicleta pública comarcal.


A l'EMMCC i al PMU

Sí 2.840

4.4 Dinamitzar una campanya de difusió pública i establir incentius per promoure l'ús de vehicles de baix consum entre la ciutadania.

Sí. Codi: A41/B41 i B43/1

A l'EMMCC i al PMU

Sí 27.692

4.5 Fomentar la compra de taxis de baixes emissions.


No No 156

4.6 Integrar en el nou Pla de Mobilitat Urbana 2016-2021 les accions d'optimització del transport del present PAES.


No No N.Q. 2

4.7 Desenvolupar mesures d'ordenació del trànsit No A l'EMMCC i

al PMU Sí 5.000

4.8 Ordenar i regular l’aparcament.No A l'EMMCC i

al PMU Sí 5.000

4.9 Millorar els recorreguts per a vianants i dels camins escolars. No A l'EMMCC i

al PMU Sí 5.000

Bloc A5. Accions per a la generació local d’energia

Acció Denominació


2020



2005-2014

Estalvi d'emissions

estimat

5.1 Promoure la implantació d'instal·lacions amb fonts d'energies renovables a través de bonificacions fiscals en l’ICIO.


A l'Ag21+10 Sí 93

5.2 Consolidar el Parc Central com a centre de demostració, formació i difusió energètica i ambiental "Living Lab".


Parcialment a l'Ag21+10

No N.Q.

2 N.Q. no quantificable



87

5.3 Impulsar una micro smart-gid sobre una xarxa pública elèctrica.


No No 2

Bloc A7. Altres accions en relació als residus, al consum d'aigua i altres temàtiques

Acció Denominació


2020



2005-2014

Estalvi d'emissions

estimat

7.1 Prevenir la generació de residus i optimitzar-ne la gestió.


Parcialment a l'EMMCC

Sí, parcialment

1.440

7.2 Implicar el sector comercial, el teixit associatiu i el ciutadà en la recollida selectiva.


Sí, a l'EMCC No 4.906

7.3 Optimitzar la fiscalitat en l'àmbit de la recollida selectiva de residus.


Sí, a l'EMCC No 740

7.4 Executar el Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable.


No No 20

7.5 Completar les xarxes nord i sud d'aigua regenerada i interconnectar-les.


Sí, parcialment a l'Ag21+10

Sí, parcialment

5

7.6 Organitzar una campanya per fomentar l'estalvi d'aigua a les llars i als comerços.


No No 50

7.7 Elaborar un Pla Director per a la planificació i la gestió sostenible del verd urbà. Sí. Codi:

A73/B72/1


No N.Q.

7.8 Regenerar els polígons industrials i millorar la seva gestió energètica. Sí. Codi:

A71/B72/1


No No aplica

7.9 Promocionar l'eficiència energètica a nivell d'empresa i indústria


No No 5.500

7.10 Difondre el PAES i l'eficiència energètica entre la ciutadania.


No No N.Q.

7.11 Participar en projectes europeus que tinguin com a objectiu la reducció de consums energètics i emissions de CO2,


No No N.Q.

7.12 Dinamització de cursos i tallers d'eficiència energètica per a tècnics municipals.


No No 405



88

Bloc A1. Accions d'optimització dels edificis: municipals, residencials i terciaris



A17/B12/1 Establir un sistema de gestió energètica dels edificis municipals


Títol acció en anglès Set an energy management system in municipal buildings

Àrea d'intervenció

A17 Tecnologies de la informació i comunicació

Mecanisme d'acció

B12 Gestió energètica

Descripció

Es planteja establir i mantenir un procediment de millora contínua en la gestió energètica de l'Ajuntament amb l'objectiu de:

- Fer un seguiment continu dels consums dels edificis municipals.

- Avaluar els estalvis aconseguits per la implantació de diferents projectes i mesures d'estalvi.

- Elaborar informes anuals d'evolució dels consums d'electricitat, gas natural i aigua.

Tant l'Agenda 21+103 com l'EMMCC4 ja proposaven accions en aquest sentit. Tot i que s'han realitzat alguns avenços (projecte de monitoratge d'una cinquantena d'escomeses elèctriques [en procés de licitació], telegestió de la calefacció a 59 edificis, implantació del sistema de gestió de la facturació Gemweb, etc.) no s'ha avançat prou significativament en la integració d'un sistema que integri evolució de consums i gestió, amb indicadors de gestió i revisions periòdiques.

Es proposa avançar en aquesta línia de treball ja començada des de l'Ajuntament mitjançant les actuacions següents:

1) Dissenyar i executar la instal·lació d'un sistema de monitoratge on-line, en continu i en temps real dels consums energètics i fer-ne un seguiment en continu orientat al control de consums energètics.

2) Redactar una memòria anual de consums i costos energètics que reculli, de forma ordenada i comprensible, tota la informació recopilada durant l’any a través del sistema de comptabilitat energètica en relació als consums, tant d’electricitat com de gas natural, del conjunt d’equipaments públics.

3) Establir un sistema d'indicadors seleccionats sota criteris tècnics i d'implantació, assegurant que siguin rigorosos, precisos, fiables i comparables.

3 Acció 13 de l'Agenda 21+10: Implantar un Sistema de gestió energètica municipal que permeti conèixer i monitoritzar els consums municipals.4 Acció P19: Instal·lar comptadors amb telegestió que es connectin a un SGE als edificis de major consum (>70%)

Acció P21: Instal·lació d’un sistema remot de gestió energètica (SGE) en equipaments i enllumenat públic.



89

4) Establir un quadre de comandament que agrupi de forma sistematitzada la informació relativa a la gestió energètica a la realització d’actuacions i a l’assoliment dels objectius d'estalvis definits. Esdevindrà una eina de gestió i comunicació interna de la millora contínua cap a l’eficiència energètica dels edificis municipals.

5) Incorporar la figura dels agents energètics pamb la doble finalitat de crear llocs de treball i de tenir un control més exhaustiu sobre el funcionament de les instal·lacions, seguiment de les accions establertes amb anterioritat, detecció de possibles millores en l'eficiència de l'equipament, support al Gemweb per la creació d'alarmes...etc.

6) Optimitzar el procés de validació de les factures electròniques de subministres.

L'aplicació conjunta d'aquestes actuacions permetrà conèixer en detall les corbes de consum dels edificis, facilitant aquesta informació als actuals responsables de manteniment per tal de millorar la seva gestió. Aquest sistema facilita tasques com ara: anàlisi de patrons i horaris de consum; validació de l'aprofitament òptim de les instal·lacions en funció de les condicions climàtiques (estiu, hivern, tardor - primavera), configuració d'alertes automàtiques per detectar consums en moments inhabituals o sobreconsums, mesura i verificació d'estalvis, previsions de costos energètics, validació automàtica de la facturació, simulacions de canvis de tarifa, etc. Es tracta d'un sistema obert al qual es podran connectar tots aquells usuaris i/o treballadors que l'Ajuntament cregui oportú. Per tant, atesos els consums dels equipaments de Sabadell, es planteja:

• Fer el monitoratge d'electricitat i gas natural dels equipaments públics responsables de, aproximadament, el 80% del consum energètic del global dels equipaments. Són els 60 equipaments més consumidors del municipi. En el cas dels comptadors d'electricitat es proposa fer un monitoratge a partir de comptadors de companyia (amb sortida òptica compatible amb el protocol IEC 870-5-102 o amb analitzador de xarxes).

Es planteja fer el procés en dues etapes:

• 2015-2016: Una primera de monitoratge dels 50 equipaments que ja estan en procés de licitació, assegurant que entre aquests es troben els 10 equipaments més consumidors (l'Edifici general de Can Marcet, Vapor Llonch, Biblioteca Central Vapor Badia, el Parc recreatiu de la Bassa de Sant Oleguer, l'edifici de l'Ajuntament, l'edifici Narcís Giralt, Centre de creació artística L'Estruch, el Poliesportiu Olimpia, el Poliesportiu Campoamor i el CEIP La Romànica), que són responsables del 18% del consum energètic del global dels equipaments.

• 2017: monitoratge del consum de gas natural dels equipaments que en consumeixin entre aquests 50 equipaments. A la vegada, fer el monitoratge d'electricitat i gas natural de 5-10 equipaments més fins completar el 80% del consum energètic global dels equipaments.

Aquests 50 equipament representen un 17% del total de 291 equipament municipals que té Sabadell. Els estalvis s'han estimat del 7% del consum elèctric i de gas natural, considerant que aquests 50 edificis són els responsables del 70%-80% del consum energètic global dels equipaments.

Expectativa de reducció de CO2eq

(t/any) Expectativa d'estalvi energètic

(kWh/any)

Expectativa de producció energètica

local (kWh/any)

316 1.213.475 0


- Inici

2015

Final

2020

Cost (no inversió, €/any)

N.Q.

Responsable a l'Ajuntament

Gestor energètic

Cost inversió (€) Cost total acció a 2020 (€) Origen de l'acció

Ajuntament



90

250.000 250.000

Termini d'amortització (anys)

1,6 anys

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats

6.- Consum final d'energia de l'Ajuntament



A18/B11/1 Implantar un programa de bones pràctiques energètiques


Títol acció en anglès Implement a program of good energy practices


A18 Canvi d'hàbits

Mecanisme d'acció

B11 Sensibilització / Formació

Descripció

L'EMMCC plantejava, a través de la seva acció P22, seleccionar el conjunt edificis públics i/o d’empreses públiques que en total consumeixin més del 65% del consum energètic del sector públic, i implantar un pla de bones pràctiques energètiques (BPE), de regulació i de gestió del manteniment, entre el personal que hi treballa en aquests edificis.

Durant els darrers anys s'han realitzat un seguit d'auditories energètiques (31): 12 com a pas previ a la redacció del projecte ESE12, 4 en el marc de projectes singulars (Escola Illa, Biblioteca Vapor Badia), 15 auditories sobre enllumenat com a pas previ a la redacció del projecte ESE 15, i finalment 10 pre-auditorieso revisions energètiques de menys detall. En algunes d'aquestes auditories es van determinar un seguit de bones pràctiques, però no s'ha arribat a fer un seguiment de quin impacte ha tingut sobre el consum energètic.

Es planteja revisar les auditories fetes i aplicar les BPE identificades, adaptant-les en cada cas als diversos perfils usuaris i les particularitats de cada equipaments i assegurar-ne la seva continuïtat en el temps. Com ja indicava l'EMMCC, l'objectiu és mantenir un sistema de seguiment i sensibilització continuat, realitzant recordatoris periòdics i mantenint el material de sensibilització present en els edificis.

Els estalvis s'han estimat de l'3% del consum elèctric i de gas natural dels 31 edificis auditats, on s'aplicaran aquestes BPE, en els que s'ha estimat que són responsables d'entre un 30% i un 40% del consum global dels equipaments municipals.



(kWh/any)


local (kWh/any)

68 260.000 0


- Inici

2009

Final

2020


N.Q.

Servei responsable a l'Ajuntament

Sostenibilitat i gestió d'Ecosistemes



91

Cost inversió (€)

500€ / edifici

Cost total acció a 2020 (€)

15.500

Origen de l'acció

Ajuntament


2 anys





A18/B11/2 Ampliar la xarxa d'escoles que implantin el Projecte 50/50


Títol acció en anglès Expand the network of schools that implement the 50/50 Project


A18 Canvi d'hàbits

Mecanisme d'acció


Descripció

El programa 50/50 és un programa d’estalvi energètic compartit pels centres educatius públics de Sabadell, iniciat al 2009, i basat en l’experiència alemanya d’Hamburg, nascuda al 1994. El 50/50 inclou incentius econòmics per estalviar energia: el 50% dels estalvis aconseguits de les mesures d’eficiència energètica posades en pràctica pels alumnes i dels canvis d’hàbits són retornats en forma d'ajuts en espècies o serveis equivalents econòmicament a cadascun dels centres, mentre que el 50% restant és un estalvi net per l’òrgan que paga les factures, en aquest cas l’Ajuntament.

El resultat és que tothom hi guanya: l'escola millora l’ús de l’energia i rep material o serveis que necessita i que alhora ajudaran a millorar el comportament energètic de l'escola (per exemple: proteccions solars, regletes, detectors de presència, il·luminació eficient, etc.); els administradors municipals tenen menys costos energètics, i la societat es beneficia de la reducció de l'impacte ambiental.

Sabadell porta des del curs escolar 2009-2010 duent a terme aquest projecte a diverses escoles de la ciutat. Els resultat aconseguits es recullen a la taula següent:

Es planteja ampliar el nombre d'escoles participants en el projecte en dues noves escoles cada any, i arribar així a implantar aquest programa en una vintena de centres, o ampliar-ho a altres equipaments municipals, com ara els centres cívics o els equipaments esportius, lligant-ho amb la iniciativa del banc d’energia (proposta A19/B112/3).

L'estalvi estimat s'ha calculat en base als estalvis aconseguits a les anteriors campanyes, en concret s'ha calculat un estalvi promig de 35.000 kWh/any per escola.



(kWh/any)


local (kWh/any)



92

17 70.000 0


- Inici

2009

Final

2020


2.000


Sostenibilitat i gestió d'Ecosistemes i Educació


-


10.000

Origen de l'acció

Ajuntament (Diputació de Barcelona)

Termini d'amortització (anys):

< 1 any





93



A19/B18/1 Adquirir electricitat renovable certificada 100% Sí � No� Sí � No�

Títol acció en anglès 100% Certified renewable energy purchasing


A19 Altres

Mecanisme d'acció

B18 Compra pública

Descripció

Contractació del subministrament elèctric a comercialitzadores d’electricitat renovable o amb certificat renovable a l’origen del 100%5 de l’energia elèctrica total consumida als edificis municipals. Es tracta d'una electricitat generada a partir de fonts d’energia renovable com ara la solar, l'eòlica, la hidràulica, l'energia de les ones i la biomassa.

A partir de l’alliberament del mercat elèctric qualsevol consumidor pot escollir a qui compra l’energia elèctrica. Les comercialitzadores d’energia verda comercialitzen únicament energia procedent de fonts renovables certificades i per tant la seva contractació implica un balanç de zero emissions.

Una altra estratègia complementària és la cooperació amb altres ens locals (mancomunitats, associacions de municipis, etc.) per obtenir encara millors condicions en la contractació d’energia. Actualment, el contracte de la licitació inclou com a requisit que un 50% de l'electricitat provingui de fonts renovables.

En aquest cas l'estalvi és únicament d'emissions de CO2 i no hi ha un estalvi energètic en si. S'ha considerat una reducció del 90% de les emissions de CO2 derivades del consum elèctric dels equipaments municipals de Sabadell.



(kWh/any)


local (kWh/any)

3.230 0 0


Diverses Inici

2016

Final

2020


N.Q.


Serveis Centrals


0


0

Origen de l'acció

Ajuntament


-


No aplica

5 Quedarien exclosos els contractes amb potència contractada menor a 10 kW, així com els subministraments elèctrics per a l'enllumenat públic.


94

-



A19/B112/1 Establir una partida específica municipal per a inversions en eficiència energètica


Títol acció en anglès Set a specific municipal item for Energy Efficiency


A19 Altres

Mecanisme d'acció

B112 Altres

Descripció

Es proposa crear una partida específica en el pressupost municipal dedicada a reinvertir els estalvis energètics aconseguits a partir de les mesures aplicades en eficiència energètica a les diverses instal·lacions municipals (equipaments, enllumenat públic, etc.).

D'aquesta manera s'aconseguirà implementar mesures amb cost, com ara: canvis d'ICP per poder optimitzar potències contractades, canvis de calderes, canvis de cremadors, canvis de refredadores, renvoació d’instal·lacions tèrmiques i aconseguir així un procés de millora contínua en l'eficiència i l'estalvi energètic.

Algunes d'aquestes mesures tenen retorns a curt terminis i d'altres a llarg termini, però generalment provoquen estalvis significatius i per tant és necessari disposar d'aquesta "reserva" específica per fer front a les mesures que comporten un cost inicial mitjà o gran.

Es tractaria d'una partida variable i retroalimentada pels propis estalvi generats durant els anys anteriors. Es planteja, com a situació inicial, establir l'any x com a "any zero" i comparar-ho amb la mitjana dels 3 anys anteriors. I a partir dels estalvis generats durant aquest any zero continuar reinvertint el pressupost. Caldria coordinar aquesta acció amb allò establert en altres propostes del mateix PAES.

Tot i que el que planteja aquesta acció va més enllà del que projecten aquestes dues iniciatives, un cop siguin un fet representaran una font fiable de dades per poder comptabilitzar i comprovar els estalvis aconseguits i d'aquesta manera decidir noves inversions.

L'estalvi s'ha estimat d'un 7% del consum energètic i de les emissions dels equipaments municipals.

Expectativa de reducció de CO 2eq (t/any)

Expectativa d'estalvi energètic (kWh/any)


local (kWh/any)

450 1.684.000 0

Període d'implementació

Inici

2015

Final

2020

Font d'energia renovable

-


0


Serveis Centrals


0


0

Origen de l'acció

Ajuntament

Termini d'amortització (anys) :

0




95



A17/B11/1 Dinamitzar campanyes d'auditories energètiques a les llars amb l'ús de comptadors intel·ligents d’energia


Títol acció en anglès Invigorate domestic energy audits campaigns with the use of smart meters.


A17 Tecnologies de la informació i comunicació

Mecanisme d'acció


Descripció

En set fases successives, (2010 - 2016) s'ha dut a terme una campanya d'estalvi domèstic d'energia a partir de la instal·lació de comptadors intel·ligents d'electricitat a cadascuna de les 150 llars participants. La campanya ha inclòs:

• Instal·lació de comptadors intel·ligents durant 6 mesos (novembre -juny), que ha permès visualitzar el consum instantani de cada llar, fer un seguiment d'aquests consums i aplicar bones pràctiques.

• Sessions informatives i sessions d'intercanvi d'experiències i de valoració. • Edició d'una guia de consum intel·ligent i creació d'un web específic. • Edició d'un butlletí digital periòdic amb notícies, eines, fitxes específiques, i altres materials

específics sobre la factura elèctrica.

Els estalvis mitjans aconseguits han estat d'un 12,23% (respecte el mateix període de l'any anterior) que equival, de mitjana, a 348 kWh/any i 0,1 t CO2 per llar i any. Per calcular l'expectativa d'estalvi total del projecte es considera que aquests estalvis es consoliden.

Es planteja continuar dinamitzant aquests tipus de campanyes, una cada any, com s'ha fet fins ara, amb l'objectiu d'arribar a 20 habitatges nous cada campanya. Se suposa que els estalvis per les properes campanyes seguiran la mateixa tendència que els aconseguits fins ara.

Es proposa establir ponts de col·laboració entre aquest projecte i altres propostes del PAES (com ara el banc local de l’energia), per tal d’incorporar la vessant social a l’estalvi energètic proposat.




local (kWh/any)

12 45.518

(Estalvi mitjà anual aconseguit entre 2010 i 2014: 25.612 kWh/any)

(Expectativa d'estalvi mitjà anual entre 2015 i 2020: 65.424 kWh)

0


Inici 2010

Final 2020

Font d'energia renovable -

Cost (no inversió, €/any) 200 €

Servei responsable a l'Ajuntament Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes

Cost inversió (€) 32.000

Cost total acció a 2020 (€) 34.000

Origen de l'acció Ajuntament


96

Termini d'amortització (anys) : No aplica Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 3 - Intensitat energètica local


97



A16/B19/1 Implantar criteris d'edificació sostenible en el parc públic d'habitatge


Títol acció en anglès Implementing sustainable building criteria in the public housing stock


A16 Acció integrada

Mecanisme d'acció

B19 Estàndards en edificació

Descripció

L'acció P23 de l'EMMCC es titulava Construir amb criteris de sostenibilitat el futur parc públic d’habitatge. D'acord amb aquesta premissa, des del 2009 les obres de nous edificis del parc públic d’habitatge incorporen un bon disseny energètic passiu i uns sistemes actius que garanteixen que l’edifici es construeix de manera sostenible. A data de 2015 més d'un miler d'habitatges han incorporat aquests sistemes sota el comandament de VIMUSA, que ha estat innovadora i exemplar entre els municipis catalans. Alguns exemples de criteris de sostenibilitat aplicats són:

• Disseny passiu de l’edifici aprofitant el recurs solar i la ventilació natural/híbrida, i aprofitant la il·luminació natural.

• Disseny de les instal·lacions amb alta eficiència energètica: instal·lacions solars tèrmiques per a ACS, producció elèctrica amb solar fotovoltaica (que cobreix entre un 3 i un 4% de la demanda), calefacció amb terra radiant a partir de geotèrmia (168 habitatges a l'edifici Alexandra i 69 habitatges a l'edifici Llong 4,), etc.

• Instal·lació de mecanismes automàtics de control de presència, vàlvules termostàtiques, temporitzadors, etc.

A més a més, de 350 habitatges es fa un seguiment de consums i de gestió a través del sistema de gestió energètica LEAKO.

A partir d'aquí, es planteja per al període 2015 - 2020:

• Continuar incorporant els criteris passius i d'eficiència com fins ara, en les futures promocions.

• En aquells edificis amb seguiment de consums, establir un sistema de pre-pagament a través del web. I fer una campanya exhaustiva per a informar-ne correctament als usuaris.

• Fer una rehabilitació energètica dels antics habitatges dels mestres.

• Incorporar l'aerotèrmia en les noves promocions en què es prevegi com el sistema més eficient.

• Incloure endolls en els aparcaments dels edificis d'habitatge públic per a vehicles elèctrics, en el moment que hi hagi demanda.

El càlcul de l'estalvi s'ha fet en base a les comparatives fetes per VIMUSA sobre els consums reals registrats els darrers anys. S'ha previst un estalvi del 40% sobre el consum energètic mitjà d'un habitatge a Sabadell (9,03 kWh/habitatge i dia). I s'ha considerat aquest estalvi per a 1.000 habitatges. Per al càlcul de l'estalvi d'emissions s'ha suposat que l'estalvi es reparteix en 50% electricitat i 50% gas natural.

Per al càlcul de l'expectativa de producció energètica local s'han considerat les principals instal·lacions que té a dia d'avui VIMUSA: instal·lacions de geotèrmica que hi ha actualment (edificis Alexandra i Can Llong 4), amb una generació de 1.904 MWh/any i tres instal·lacions de solar tèrmica: edifici d'habitatges per la gent gran, edifici d'habitatges per a joves al Passeig Comerç i l'edifici d'habitatges del c/ Manuel de Falla.




local (kWh/any)


98

772 3.296.000 2.177.703


Inici

2009

Final

2020


Geotèrmica / Solar tèrmica / Solar fotovoltaica


N.Q.


VIMUSA


N.Q.


N.Q.

Origen de l'acció

Ajuntament


No aplica


2- Producció local d'energies renovables.

3 - Intensitat energètica local


99



A16/B19/2 Crear un Programa de Rehabilitació energètica del parc privat d'habitatge


Títol acció en anglès Create a Comprehensive Energy Rehabilitation Program of the private housing stock



Mecanisme d'acció

B19 Estàndards en edificació

Descripció

La gran atomització de la propietat i la reduïda capacitat del sector públic per influir en el sector privat dificulten la proliferació dels projectes de rehabilitació en edificis d'habitatges privats. Fins ara, quan s'intervé en un edifici, bàsicament és per rehabilitar-lo per resoldre problemes estructurals, d'accessibilitat o d'habitabilitat. Cal incloure la rehabilitació energètica com a un component cabdal del procés integral de rehabilitació al qual convindria sotmetre gran part dels edificis. A Sabadell, en concret, més del 60% dels més de 81.000 habitatges del municipi tenen més de 30 anys.

Tanmateix, la rehabilitació energètica no acaba d'arrencar per diversos motius: desconeixement, per part dels usuaris i dels gestors, de la capacitat d'estalvi, manca d'experiències referents, manca de visibilitat de les millores, manca d'expectatives d'estalvi econòmic significatiu, etc.

Cal doncs crear un Programa Integral de Rehabilitació, que estableixi les actuacions necessàries per activar aquesta rehabilitació mitjançant estímuls, subvencions, acompanyament, finançament, ajuts, etc.

El Programa ha de permetre, entre altres fites: • Conèixer l'estat del parc actual d'habitatges de Sabadell i establir àmbits d'actuació prioritaris. • Identificar el marc normatiu i fiscal de la rehabilitació i les obligacions legals de la propietat. • Ordenar els procediments a seguir per poder rehabilitar una finca. • Exposar mesures per fomentar la rehabilitació. Oferir acompanyament a particulars, empreses,

entitats, etc., oferir estudis de viabilitat tècnico-econòmica, facilitar llicències i permisos, etc. • Identificar i vehicular les possibilitats de subvenció ordinàries i ajuts a la rehabilitació de l'ICAEN,

l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'IDAE, etc.).

La finalitat és desenvolupar el Programa per tal de crear un efecte multiplicador i que una primera onada d'edificis rehabilitats desencadeni una demanda creixent de rehabilitacions.

Amb l'objectiu de donar viabilitat al Programa Integral de Rehabilitació per al parc privat d'habitatge, es planteja també crear un fons específic que faciliti la implementació del Programa.

En l'horitzó 2020, s'ha estimat que un 1% del parc privat de Sabadell (uns 800 habitatges) es rehabilitaran i aconseguiran estalvis mitjans del 20% del seu consum energètic.




local (kWh/any)

370 1.481.124 0


Inici

2015

Final

2020


-


100


N.Q.


VIMUSA


N.Q.


N.Q.

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q.


3 - Intensitat energètica local


101



A16/B16/1 Aplicar els ajuts oferts per entitats públiques supramunicipals de renovació de finestres, electrodomèstics, calderes, etc. a les llars


Títol acció en anglès Apply aid offered by public supramunicipal bodies (Government, ICAEN, etc.) in the renewal of windows, household appliances, boilers, etc.



Mecanisme d'acció

B16 Ajuts i subvencions

Descripció

Des del 2005 ençà, la Generalitat de Catalunya i l'ICAEN ha llençat diverses edicions de Plans Renova't de calderes, aires condicionats, electrodomèstics i altres elements.

Aquests plans tenen com a objectiu millorar l’eficiència energètica, reduir el consum d’energia i potenciar l’ús racional de l’energia a les llars catalanes. Per aconseguir-ho, els plans estimulaven la renovació d’aparells d’aire condicionat per aparells que fossin de categoria energètica A o superior i la substitució de calderes antigues i/o poc eficients per calderes de condensació domèstiques. La quantia màxima dels ajuts va variar, des dels 60 a més de 250 euros, en el cas dels aires condicionats, i de 150 fins a 400 euros en el de les calderes de condensació. En qualsevol dels casos, la subvenció no podia superar el 25% del preu de l’electrodomèstic, caldera o aparell d’aire condicionat.

Des del 2009, l'ICAEN també ha engegat diverses edicions del Pla Renova't de finestres amb l'objectiu de fomentar la substitució de tancaments vells (finestres, portes vidrieres, claraboies, etc.) per altres de noves, amb més aïllament tèrmic, de manera que es produeixin estalvis mínims del 20% en el consum d’energia pel que fa a la climatització. Amb aquest mateix objectiu, també se subvencionava la renovació o incorporació de proteccions solars. Se’n podien beneficiar els ciutadans, les comunitats de propietaris i de béns, les empreses privades, les institucions sense finalitat de lucre, les fundacions i altres tipus d’ens corporatius.

Actualment no hi ha Plans d'aquest tipus vigents. L'estimació de d'estalvi energètic que es pot aconseguir de cara a 2020 dependrà de si les entitats públiques tornen a oferir aquests tipus d'ajuts. Per tant s'ha suposat un valor contingut, del 0,25% del consum energètic domèstic de les 80.000 llars a Sabadell; tot i que si finalment es convoca més d'una convocatòria l'estalvi podrà augmentat.En cas que tornin a sorgir iniciatives com aquestes des de l'Ajuntament es procurarà fer-ne difusió per tal de fer arribar la informació a la ciutadania.




local (kWh/any) 460 1.851.405 0


Inici 2005

Final 2020


Cost (no inversió, €/any) No aplica

Servei responsable Altres administracions

Cost inversió (€) No aplica

Cost total acció a 2020 (€) No aplica

Origen de l'acció Altres administracions (ICAEN)

Termini d'amortització (anys) : No aplica

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 3 - Intensitat energètica local


102



A19/B112/2 Desenvolupar i implantar un Programa local de lluita contra la pobresa energètica


Títol acció en anglès Develop and implement a plan against Energy Poverty


A19 Altres

Mecanisme d'acció

B112 Altres

Descripció

La pobresa energètica és la dificultat o incapacitat de mantenir les llars amb unes condicions adequades de temperatura i confort a un preu just, o bé les dificultats per fer front al pagament de factures de subministraments bàsics com ara gas natural, aigua o l'electricitat. El Programa local de lluita contra la pobresa energètica pot incloure:

- Una diagnosi de la pobresa energètica i la vulnerabilitat social al municipi de Sabadell (2016)

- Formació d'agents socials i usuaris finals (200 persones / any).

- Assessorament integral a llars: visites, informes individualitzats, capacitació (240 llars vulnerables assessorades durant el període 2015-2020).

- Avaluació del retorn social de les inversions.

- Desenvolupar una campanya de recaptació de recursos econòmics destinats a pobresa energètica (en el marc del Banc d’energia).

- Desenvolupament d’activitats de divulgació i sensibilització de caràcter supramunicipal.

- Coorganització d’esdeveniments tècnics específics: Congrés Català de Pobresa Energètica (2016)

L'estalvi, derivat principalment de l'assessorament a les llars, s'ha estimat de 208 kWh/any per llar, un 60% del consum per llar de referència que es desprenia dels resultats de les campanyes executades de l'acció A17/B11/1.




local (kWh/any)

14 50.112 0


Inici

2015

Final

2020


-


150.000


Sostenibilitat i Serveis Socials


15.000


225.000

Origen de l'acció

Ajuntament


No aplica


3. Intensitat energètica local


103



A19/B112/3 Implementar un Banc d'Energia orientat a la solidaritat energètica.


Títol acció en anglès Implement an Energy Bank focused on solidarity


A19 Altres

Mecanisme d'acció

B112 Altres

Descripció

Vivim una doble situació de malbaratament energètic en diversos sectors alhora que un fenomen creixent de pobresa energètica. La implantació d’una eina financera que permeti recollir recursos energètics i econòmics per orientar-los a iniciatives d’innovació social contra la pobresa energètica permetria fer més efectiva l’actuació municipal. El Banc local de l’Energia se sustenta en els estalvis aconseguits per administracions, entitats, comerços i empreses que donen el 35% dels estalvis aconseguits al Banc per tal de que aquest desenvolupi tasques de divulgació i capacitació energètica, alhora que impulsi actuacions de caràcter preventiu contra la pobresa energètica i els consumidors vulnerables. El projecte es desenvoluparà en format de prova pilot durant el 2015, i se li donarà continuïtat fins el 2020.

Es preveu l’aplicació de les següents activitats

1. Llançament del banc de l’energia i signatura del conveni de col·laboració (2016)

2. Posada en marxa de la campanya de comunicació a ciutadania, sector comercial i escoles (2016)

3. Dinamització del projecte i recerca de col·laboracions locals que puguin ser difusors del projecte: Gremis, Camara de Comerç, VIMUSA, Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, entre d’altres (2016)

4. Col·laboracions amb agents estratègics i/o vinculats a la recerca (>2016)

5. Analitzar i particularitzar criteris de priorització d’accions en col·lectius vulnerables.

6. Definir, coordinar i gestionar inversions amb els recursos del territori disponibles.

7. Fer el seguiment socio-energètic del col·lectiu beneficiari de les accions.

8. Promoure activitats (culturals, esportives...) de difusió i recaptació de recursos pel banc d'energia.

Aquesta mesura genera un estalvi indirecte en el sector residencial de les famílies afectades per pobresa energètica i suma incentius a l’aparell municipal per aplicar polítiques actives d’estalvi. Els estalvis queden comptabilitzats en la fitxa A19/B112/2 del programa local de pobresa energètica.



Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

0 0 0


Inici: 2015 Final: 2020


Cost (no inversió, €/any) 0

Servei responsable a l'Ajuntament Sostenibilitat i Serveis Socials

Cost inversió (€) 30.000




Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 3. Intensitat energètica local


104

Bloc A2. Accions per la millora enllumenat públic i els semàfors



A23/B21/1 Implantar un sistema de gestió energètica de l'enllumenat públic i els semàfors


Títol acció en anglès Implement an energy management system in street lighting


A23 Tecnologies de la informació i comunicació Mecanisme d'acció

B21 Gestió energètica

Descripció Durant darrers anys s'han anat executant un seguit de mesures d'eficiència i estalvi energètic en l'enllumenat públic, entre les que destaquen la renovació de l'enllumenat (LED, tecnologies d'alta eficiència), la instal·lació de reactàncies electròniques amb regulació de flux i telegestió a 32 llumeneres, etc. Aquests canvis s'han dut a terme a partir d'un canvi de model de gestió de l'enllumenat a través d'una empresa de serveis energètics (ESE) que fa la inversió i el manteniment a la vegada.També s'ha incorporat un software de gestió de la facturació per ajustar potències contractades i millorar el seguiment de despeses energètiques, que en aquests moments es troba en fase de desenvolupament. Es planteja de cara al 2020: 1) Consolidar la telegestió de l'enllumenat : instal·lar telegestió i regulació de flux al 80% de punts. Això permetrà fer un seguiment constant i continuat del seu funcionament i de les avaries que es produeixen. 2) Implantar un sistema de gestió a través del qual es porti el control i la gestió de l'enllumenat que disposi de telegestió i de la facturació de tots els quadres d'enllumenat públic. Aquest sistema permetrà:

• Redactar una memòria anual de consums i costos energètics que reculli, de forma ordenada i comprensible, la informació recopilada durant l’any a través del sistema de comptabilitat energètica.

• Establir un sistema d'indicadors de seguiment seleccionats sota criteris tècnics, assegurant que siguin rigorosos, precisos, fiables i comparables.

• Establir un quadre de comandament que agrupi la informació relativa a la gestió energètica, al grau d'execució d’actuacions i a l’assoliment dels objectius d'estalvis definits. Esdevindrà una eina de gestió i comunicació interna de la millora contínua cap a l’eficiència energètica de l'enllumenat.

D'aquesta manera es podran valorar els estalvis que s'aconsegueixin amb futures mesures d'estalvi. Analitzant els consums energètics registrats entre 2005 i 2013, el consum elèctric de l'enllumenat s'ha reduït en un 18%. S'ha estimat que fins al 2020 aquest estalvi arribarà a ser del 30% respecte el consum del 2005, i que es reduirà, aproximadament, a raó d'un 2% anual.




local (kWh/any)

67 250.000 0


Inici 2012

Final 2020


Cost (no inversió, €/any) 650.000

Servei responsable a l'Ajuntament Servei de Manteniment i Gestor Energètic

Cost inversió (€) -

Cost total acció a 2020 (€) 5,2 M€


Termini d'amortització (anys) : 6 anys

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 6. Consum final d'energia de l'Ajuntament


105



A21/B26/1 Instal·lar tecnologia LED al 100% de l'enllumenat públic


Títol acció en anglès Install LED technology at 100% of public lighting


A21 Eficiència energètica

Mecanisme d'acció

B26 Altres

Descripció

Continuant amb la tasca de renovació de l'enllumenat començada al 2013, es proposa, de cara a 2020, haver canviat la tecnologia de la totalitat de les lluminàries que formen l'enllumenat públic de Sabadell per sistemes LED. El procés es farà en dues etapes, entre 2015 i 2016 es canviaran lluminàries fins aconseguir que un 50% siguin LED, i entre 2016 i 2020 s'aniran canviant les que resten fins arribar al 100%.

Des de l'any 2012, de les 31.600 lluminàries que conformen l'enllumenat públic sabadellenc, se n'han renovat, aproximadament 10.600, és a dir aproximadament un 33%. Es planteja una segona i una tercera fase d'implantació de tecnologia LED i canviar unes 5.000 i 15.000 unitats més, de manera que s'assolís el 50% i el 100% de llumeneres que funcionarien amb tecnologia LED. S'iniciarà aquest canvi amb 168 unitats noves a l'Eix Macià.

L'estalvi energètic s'ha estimat considerant que el 50% de l'estalvi aconseguit entre 2005 i 2013 ha resultat del canvi del 30% de les làmpades a LED i extrapolant l'estalvi a fins assolir un canvi del 50% de les làmpades, en una primera fase, i un 100% en una segona fase




local (kWh/any)

2.500 8.340.000 0


Inici

2015

Final

2020


-


7.500.000


Servei de Manteniment i Gestor Energètic



7.500.000 €

Origen de l'acció

Ajuntament


6,4 anys


6. Consum final d'energia de l'Ajuntament


106

Accions del Bloc A2 de millora de l’enllumenat públ ic i els semàfors executades durant el període 2005 - 2014

Títol Resultat Estalvis

Substitució de les làmpades incandescents de tots els semàfors municipals per làmpades de tecnologia LED.

S'han instal·lat el 100% dels semàfors amb tecnologia LED.

210 tCO2/any i 138.000 € (segons dades Ajuntament)

Diverses accions en gestió de l'enllumenat.

- Reguladors de fluxos ajustats correctament.

- Tancament de la il·luminació nocturna decorativa.

- Ajustos de potència.

Entre 2005 i 2012 s'han reduït 2.808 t CO2 provinent del consum elèctric de l'enllumenat públic.


107

Bloc A4. Accions d'optimització del transport munic ipal, públic i privat.



A41/B46/1 Promoure l'ús de vehicles baix emissius en la flota de l'Ajuntament i la flota d'autobusos públics.


EL 05

Títol acció en anglès Promote the use of low emissive vehicles in municipal fleet and public transport


A41 Vehicles nets/eficients

Mecanisme d'acció

B46 Regulació/planificació de transport/mobilitat

Descripció

L'acció 1.2.6 Promoure l'ús de vehicles de transport públic urbà que funcionin amb energies alternatives del Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell proposava renovar part de la flota de transport públic, concretament 24 dels 62 autobusos, per vehicles que funcionessin amb energies menys contaminants que el sistema vigent (gasoil). Entre les alternatives es valorava el gas natural, els vehicles híbrids, els biocarburants i l'hidrogen.

Durant el 2016 s’ha iniciat la transformació de la flota d’autobusos municipal, amb l’adquisició de dos vehicles categoria EURO VI i un d’híbrid, d’un total de 62 autobusos. Pel que fa a la flota pròpia ampliada de vehicles consta de 178 vehicles (incloent automòbils, motocicles, camions, furgonetes) i es disposa de 10 vehicles elèctrics: 4 cotxes, 1 furgoneta, 3 motos i 2 bicicletes. Es proposa de cara al 2020:

- Transport públic : substitució progressiva dels vehicles actuals per vehicles amb nivells d’emissió inferiors.

Aquesta actuació té una influència limitada sobre la reducció d'emissions de CO2, però en canvi aporta un benefici important en relació a la qualitat de l'aire local, atès que es redueixen les emissions de NOx i de partícules. A partir dels resultats de les proves realitzades al 2016, es preveu la substitució del 40% de la flota d’autobusos pel 2020, eliminant els vehicles tipus EURO I i substituint els vehicles EURO II en un 80%, valorant també la inclusió de vehicles totalment electrificats a partir de l’evolució tecnològica i de mercat.

- Flota pròpia :

- Vehicles dièsel: progressiva reducció del gasoil en favor dels híbrids. Es marca l'objectiu d'aconseguir el 2020 que la trentena de vehicles (entre turismes i furgonetes) de la flota pròpia que consumeixen dièsel i adquirits posteriorment a l'any 2000 passin a aquesta categoria.

- Vehicles gasolina: substituir com a mínim els 10 turismes, 12 furgonetes i 2 tot terrenys de la flota que actualment tenen més de 24 anys d'antiguitat per models similars en versió elèctrica.

- Motocicletes: substitució progressiva de la trentena de motos de la flota actual de la Policia Municipal, que consumeixen gasolina, per motos elèctriques. L'Ajuntament de Barcelona, per exemple, ha començat un procés que preveu la substitució de 198 motos de gasolina de la Policia Municipal pel mateix nombre de motos però d'un model elèctric, concretament el BMW C Evolution, que té una autonomia de 100 km.


108




local (kWh/any)

52 t CO2 eq / any

No aplica -


Inici

2016

Final

2020


-


N.Q


Mobilitat


N.Q


N.Q

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q




109



A410/B41/1 Impartir cursos de formació de conducció eficient per a treballadors municipals


EL30/EL29

Títol acció en anglès Training courses on efficient driving for municipal workers


A410 Conducció eficient Mecanisme d'acció


Descripció

La conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum. Els cursos de conducció eficient parteixen d’aquesta evidència per promoure un canvi d’hàbits en la conducció i reduir significativament el consum de combustible dels vehicles privats.

Es proposa realitzar cursos de conducció eficient dirigits a tots aquells treballadors municipals que utilitzin el vehicle de manera freqüent, incloent serveis externs com ara la recollida de residus i la neteja viària, així com els conductors de transport públic. La formació serà específica i adaptat a les tasques de cada col·lectiu.

Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents en els enllaços següents: - Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (IDAE i ICAEN) - Manual de Conducció eficient per a conductors de vehicles industrials (IDAE i ICAEN)

Al Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona s’estima que mitjançant la conducció eficient es redueix el consum de combustible en un 19%. A Sabadell, aquest percentatge aplicat a la flota pròpia, flota externa i transport públic equival, aproximadament, a un estalvi de 1.342 tCO2.




local (kWh/any)

1.342 5.034.179 -


Inici

2015

Final

2020


-


2.400 € (per campanya)


Mobilitat i Sostenibilitat


-


12.000

Origen de l'acció

Ajuntament


< 1 any




110



A44/B46/1 Consolidar i ampliar la xarxa de carrils bici local i participar en la creació d'un sistema de bicicleta pública comarcal


EL03

Títol acció en anglès Consolidate and expand the local cycling network and participate in the creation of a regional public bicycle system


A44 Canvi modal a bicicleta i anar a peu

Mecanisme d'acció

B46 Planificació de la mobilitat

Descripció

La xarxa actual de carrils bici compta amb més de 95 km i més de 200 aparcaments per a bicicletes dins del municipi. La xarxa ciclista es composa dels espais especialment reservats a aquest vehicle i dels espais de cohabitació amb els altres modes de transport, com ara zones 30.

Seguint el que indicava l'actuació P11 del Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell, es proposa de cara a 2020 incrementar l'extensió i la connectivitat de la xarxa actual i donar a conèixer entre la ciutadania qualsevol millora sobre el sistema, per tal de fomentar l'ús de la bicicleta.

D'altra banda i seguint també tant el que marca el PMU de Sabadell com el Pla Director de Mobilitat 2013-20186 (pdM), es proposa la creació d'una xarxa de connexions de bici interurbana entre diversos municipis de la RMB, entre els que hi ha Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Castellar del Vallès, Barberà del Vallès i Badia del Vallès, tal com mostra la següent figura.

Proposta de xarxa ciclable de l'RMB

Font:pdM

Per la seva part, el PMU de Sabadell proposa també participar en la creació d'un sistema de bicicleta pública comarcal.

6 El pdM que en el seu eix EA2 inclou l'acció A2.6 Desenvolupament una xarxa d’infraestructures per a la bicicleta, que ja preveu desenvolupar una xarxa ciclable metropolitana dins la RMB.


111

S'ha considerat un estalvi d'emissions aproximat d'un 1% de les emissions totals del transport.




local (kWh/any)

2.840 10.809.961 -


Inici

2008

Final

2020


-


-




150.000


150.000

Origen de l'acció

Ajuntament


No aplica


5. Mobilitat de la població


112



A41/B41 i B43/1

Dinamitzar una campanya de difusió pública i establir incentius per promoure l'ús de vehicles de baix consum entre la ciutadania


EL07 EL36

Títol acció en anglès Set off a public campaign and establish incentives to promote the use of low-consumption vehicles among citizens



Mecanisme d'acció



Descripció

Es proposa fer conjuntament tres accions:

• Establir una bonificació del 75% de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica per als titulars de vehicles que utilitzin exclusivament biocombustibles (biogàs, gas natural vehicular o hidrogen) i als titulars de vehicles elèctrics i bimodals. Mesura vigent des de l'any 2009 a través de l'Ordenança Fiscal 2.3.

• Establir una bonificació del 50% de la zona blava per als titulars de vehicles que utilitzin exclusivament biocombustibles (biogàs, gas natural vehicular o hidrogen) i als titulars de vehicles elèctrics i bimodals. Mesura vigent des de l'any 2014.

• Dinamitzar una campanya de difusió pública entre la ciutadania per:

o Fomentar la renovació dels vehicles privats per d'altres més eficients i per informar de la importància de la mobilitat sostenible.

o Donar a conèixer les bonificacions existents sobre l'impost de vehicles de tracció mecànica i sobre la zona blava per a vehicles que utilitzin exclusivament biocombustibles (biogàs, gas natural vehicular o hidrogen) i vehicles elèctrics i bimodals.

o Donar a conèixer els punts públics de càrrega per a cotxes elèctrics que hi ha actualment a la ciutat.

o Informar als ciutadans sobre les diverses opcions de finançament i ajudes públiques disponibles actualment per adquirir vehicles eficients d'ús particular o bé per a flotes comercials (Pla MOVELE 2015, Pla PIVE VII, ajuts futurs, etc.)

o Resoldre dubtes que puguin tenir els ciutadans i orientar-los i posar a la seva disposició eines per informar-los sobre els consums i les emissions dels cotxes nous que hi ha actualment en el mercat. Es pot aprofitar l'eina http://coches.idae.es/ i similars.

L'objectiu és conscienciar a la ciutadania de la responsabilitat compartida que tots tenim amb les emissions de GEH i el canvi climàtic i explicar com la mobilitat és un dels principals responsables d'aquestes emissions.

S'estima que com a resultat d'aquestes campanyes, de cara al 2020 s'hauran estalviat un 10% de les emissions provocades pel vehicle privat i comercial a Sabadell i un 8% del consum energètic.




local (kWh/any)

27.692

84.360.000 -


113


Inici

2009

Final

2020


-


-


Mobilitat i Sostenibilitat i altres administracions (IDAE i ICAEN)


15.000


15.000

Origen de l'acció

Ajuntament i altres administracions (IDAE i ICAEN)


No aplica




114



A41/B48/1 Fomentar la compra de taxis de baixes emissions


EL17

Títol acció en anglès Promote the purchase of low-emitting taxis



Mecanisme d'acció

B48 Acords voluntaris amb agents implicats

Descripció

La flota de taxis de Sabadell està formada per un total de 143 vehicles. Es planteja convocar als xofers titulars de llicència de taxi i incentivar la compra de vehicles nous de baixes emissions quan s'hagin de renovar els seus vehicles a partir de la informació sobre els elements següents:

• La importància de la responsabilitat compartida que tots tenim amb les emissions de GEH i el canvi climàtic i explicar com la mobilitat és un dels principals responsables d'aquestes emissions.

• Una de les fórmules per disminuir les emissions, tant les de CO2 com la d'altres tipus de contaminants (NOx, partícules, etc.) és renovar els vehicles per altres més eficients.

• Donar a conèixer les bonificacions existents que ofereix l'Ajuntament sobre de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica i sobre la zona blava per a vehicles que utilitzin exclusivament biocombustibles (biogàs, gas natural vehicular o hidrogen) i vehicles elèctrics i bimodals; i els 3 punts públics de càrrega per a cotxes elèctrics que hi ha actualment a la ciutat.

• Informar sobre les línies d'ajut que ofereix l'IDAE i la Generalitat de Catalunya per incentivar l'adquisició de taxis elèctrics, híbrids, amb GLP, gas natural vehicular o biofuel amb motor de gasolina

• Resoldre dubtes que puguin tenir els ciutadans i orientar-los i posar a la seva disposició eines per informar-los sobre els consums i les emissions dels cotxes nous que hi ha actualment en el mercat. Es pot aprofitar l'eina http://coches.idae.es/ i similars.

L'estalvi s'ha calculat suposant que, d'ara a 2020, un 15% dels taxis sabadellencs faran el canvi i renovaran el seu vehicle per un elèctric, híbrid o que funcioni amb biocombustible.




156 627.885 -


Inici

2015

Final

2020


-


No aplica


Mobilitat i Sostenibilitat i altres administracions


1.000


1.000

Origen de l'acció

Altres administracions (IDAE i Generalitat)


No aplica




115



A411/B46/1 Integrar en el nou Pla de Mobilitat Urbana 2016-2021 les accions d'optimització del transport del present PAES


Títol acció en anglès Incorporate SEAP transport actions in the new Urban Mobility Plan 2015.


A411 Altres

Mecanisme d'acció

B46 Regulació/planificació de transport/mobilitat

Descripció

Es tracta d'incorporar les actuacions descrites en l'àmbit del transport, tant públic com privat, a la nova planificació en mobilitat urbana (nou PMU) que es preveu redactar cap a finals del 2016, per tal de consolidar la reducció de consum de combustible i per tant d'emissions de GEH de cara a 2020, tal com pretén el present Pla d'Acció per l'Energia Sostenible de Sabadell.




local (kWh/any)

-- -- -


Inici

2016

Final

2020


-


0




0


0

Origen de l'acció

Ajuntament


0




116

Accions del Bloc A4 d'optimització del transport mu nicipal, públic i privat, executades durant el període 2005 - 2014

Títol Resultat Estalvis Continuació

Desenvolupar mesures d'ordenació del trànsit

- Implantació de "zones 30" al 61% de la ciutat per pacificar el trànsit.

- Urbanització de barris: Can Déu, Espronceda i Merinals.

> 5.000 tCO2/any (potencial de reducció segons l'EMMCC)

Ordenar i regular l'aparcament.

- Creació de bosses d'estacionament (aparcament Josep Tarradelles).

- Campanyes d'informació periòdiques de la Policia.

- Informació a les entrades de Sabadell del grau d'ocupació dels 5 aparcaments públics.

- Reordenació de la zona blava.

- Proporcionar al ciutadà en temps real informació sobre el grau d'ocupació dels aparcament a través de les noves tecnologies.

5.000 tCO2/any (potencial de reducció segons l'EMMCC)

--

Millorar els recorreguts per a vianants i millorar els camins escolars

- Ampliació de voreres i aplicacions sonores al 43% dels semàfors.

- Senyalització d'itineraris a peu, amb indicacions dels temps de recorregut.

- Millora d'espais públics (Pl. Granollers) i rehabilitació de barris eliminant barreres arquitectòniques (escales automàtiques, ascensors, connectivitat, etc.).

- Permeabilització de travesseres urbanes per a vianants (Gran Via, Rambla Ibèria, etc.).

- Implementació de dos camins escolars.

- Participació al programa "Amb tu hi vaig segur", que dóna eines, des del 2012 a les persones grans per ajudar-los a prevenir els accidents i sentir-se més segurs utilitzant el transport públic. En paral·lel contempla un entrenament dels conductors dels autobusos urbans, orientat en el mateix sentit de conèixer la problemàtica que suposa aquest tipus de transport per la gent gran.

5.000 tCO2/any (potencial de reducció segons l'EMMCC)


117

Bloc A5. Accions per a la generació local d’energia



A57/B53/1 Promoure la implantació d'instal·lacions amb fonts d'energies renovables a través de bonificacions fiscals en l’ICIO i l'IBI


Títol acció en anglès Promote renewable energy facilities through tax credits


A57 Altres

Mecanisme d'acció


Descripció

Actualment tenen vigència dues bonificacions concretes per a instal·lacions d'energia solar en dues ordenances fiscals:

• Ordenança Fiscal 2.1, Impost sobre Béns Immobles (IBI). Bonificació de fins el 50% de la quota íntegra de l'impost en els habitatges en els quals s'instal·lin sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia provinent del sol sense estar-hi obligats per la normativa vigent. Tipus de bonificacions:

o Màxim 15% de bonificació per m2 de placa instal·lada de captadors tèrmics solars.

o 50% de bonificació per a instal·lacions d'energia solar fotovoltaica.

La bonificació s'aplica durant els cinc exercicis següents a la data de sol·licitud de bonificació i no pot tenir caràcter retroactiu.

• Ordenança Fiscal 2.4, Impost sobre construccions, i nstal·lacions i obres (ICIO). S'estableix una bonificació de fins al 95% de l'impost per a les obres d'implantació d'energia solar tèrmica i/o energia solar fotovoltaica en edificis on no sigui de compliment obligat implantar-ne segons normativa vigent. La bonificació final no pot ser superior al 50% del cost d'instal·lació del sistema d'energia renovable.

Es planteja de cara a 2020, executar dues accions:

• D'una banda, difondre àmpliament les bonificacions establertes per les Ordenances Fiscals vigents, tot posant l'èmfasi en les instal·lacions fotovoltaiques per a l'autoconsum, organitzant un seguit d'actes, fent falques en el mitjans de comunicació local, etc. per arribar a un gran públic potencial. Cal fer entendre que és un procés factible i que les lleis permeten executar aquest tipus d'instal·lacions.

• I d'altra banda, ampliar aquestes ordenances a altres fonts d'energia renovable com ara l'aerotèrmia, la microeòlica, la geotèrmia, etc.

Cal tenir en compte que aquesta ampliació caldrà que vingui precedida d'una modificació de la Llei reguladora d'hisendes locals, que actualment no permet bonificar altres energies que no siguin les que provenen directament de l'energia solar.

S'ha estimat que l'aplicació d'aquesta mesura comportarà un estalvi aproximat d'un 0,05% del consum actual dels combustibles domèstics del municipi de Sabadell.


118




local (kWh/any)

93 370.200 370.200


Inici

2016

Final

2020


-


N.Q


Sostenibilitat


N.Q


N.Q

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q


1. Consum final d'energia total

7. Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia


119



A57/B51/1 Consolidar el Parc Central com a centre de demostració, formació i difusió energètica i ambiental "Living Lab"


Títol acció en anglès Consolidate Central Park as a center for exhibition, training and spread of energy and environment. Living Lab


A57 Altres

Mecanisme d'acció

B51 Sensibilització/Formació

Descripció

El Parc Central està ubicat entre Sabadell i Barberà del Vallès i té una superfície total de 20 ha. Dins el parc s'hi troben un conjunt d'instal·lacions d'energies renovables: geotèrmia, microeòlica, solar fotovoltaica, solar tèrmica, etc., que en aquests moments no es troben en ple funcionament.

A partir d'aquestes preexistències es planteja consolidar aquest espai com a centre de demostració, formació i difusió energètica i ambiental, cosa que implicar posar a punt les instal·lacions renovables per tal que produeixin energia pel municipi, condicionar aquestes instal·lacions perquè serveixin com a banc de proves per a fer pràctiques de formació energètica i aprofitar les aules, tallers i laboratoris per establir un programa anual i periòdic d'activitats dirigides a diversos públics: infantil, adults, professionals especialitzats, estudiants universitaris, estudiants de cicles formatius, etc. Entre les activitats que s'oferiran destaquen:

• Visites a grups d'escolars. Es planteja rebre uns 5.000 alumnes/any.

• Cursos de formació ocupacional per a estudiants de cicles formatius, per a instal·ladors, etc.

• Tallers didàctics i conferències i esdeveniments de divulgació científica.

• Investigació i desenvolupament tecnològic: convenis amb instituts de recerca, etc.

• Actes per difondre el propi PAES, actes emmarcats en la Setmana de l'Energia, etc.

En aquest cas no és quantificable el potencial de reducció d'emissions d'aquesta actuació.




local (kWh/any)

N.Q. N.Q. N.Q.


Inici

2015

Final

2020


- Diverses: geotèrmia, microeòlica, solar fotovoltaica, solar tèrmica, etc.


N.Q.


Sostenibilitat


N.Q.


N.Q.

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q.



7. Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia


120



A56/B58/1 Impulsar una micro smart-grid sobre una xarxa pública elèctrica


Títol acció en anglès Promote a micro smart-grid over a public electricity network


A56 Xarxes intel·ligents ("smart grids") Mecanisme d'acció

B58 No aplica

Descripció

L’objectiu del projecte és instal·lar i posar en marxa una micro smart grid que incorpori la generació d’electricitat a partir d’energies renovables, en aquest cas l'energia fotovoltaica, per a la seva utilització en mobilitat sostenible, bàsicament recàrrega de vehicles elèctrics i altres usos. La base de la infraestructura seria la xarxa elèctrica d’enllumenat públic, que ha quedat parcialment alliberada de potència elèctrica gràcies a la substitució significativa de les lluminàries antigues per lluminàries LED i altres mesures en la gestió de l'enllumenat.

Es tractaria d'una infraestructura integrada que combina l'enllumenat públic i els vehicles elèctrics com infraestructura de càrrega, incloent i aprofitant les TIC per al seguiment i control de càrrega de manera òptima, generant un valor afegit als recursos existents d'una banda i promocionant noves formes de mobilitat sostenible de l'altra.

El projectes s'estructurarà en 4 fases:

1. Definició de la xarxa i els seus elements. 2. Recerca de solucions existents i configuració de la instal·lació. Muntar la nova instal·lació d'energia solar fotovoltaica de 5kWp. 3. Prova pilot basada en instal·lació que sigui reproduïble posteriorment a d'altres punts de la ciutat. 4. Avaluació de resultats i càlcul del potencial de replicació.

En tractar-se d'una prova pilot (2017-2020), el potencial d'estalvi és contingut. L'estalvi correspondrà a l'energia generada per la placa fotovoltaica de 5kWp, uns 4.380 kWh/any que equival al 0,5% del consum de la flota pròpia. A partir de 2020, si es pot extrapolar l'experiència, el potencial d'estalvi es multiplicarà i assolirà valors més gran.




local (kWh/any)

2 4.380 4.380


Inici

2017

Final

2020

Font d'energia renovable Solar fotovoltaica de 5kWp.


--


Espai Públic.


65.000


65.000

Origen de l'acció

Ajuntament


No aplica


3. Intensitat energètica local


121

Bloc A7: Altres accions en relació als residus, al consum d'aigua i altres temàtiques



A72/B73/1 Prevenir la generació de residus i optimitzar-ne la gestió


Títol acció en anglès Preventing waste generation and optimize waste management


A72 Gestió de residus i cicle de l'aigua

Mecanisme d'acció

B73 No aplica

Descripció

D'ençà de l'any 2008 s'han dut a terme diverses actuacions per prevenir la generació de residus i optimitzar el servei de recollida i posterior tractament de residus a Sabadell, en el marc de l'EMMCC i de l'Agenda 21+10. Alguns dels resultats més destacats són:

• El 90 % dels punts d'abocament disposen de contenidors de totes les fraccions i el 10 % restant disposa d'unt punt d'abocament de recollida selectiva proper, de manera que la recollida selectiva d'envasos, paper, vidre i matèria orgànica està estesa a tota la ciutat.

• Hi ha una xarxa de recollida pneumàtica al centre de la ciutat, que abasta el 13% de la població. Gràcies a aquest sistema s'estalvien 300.000 €/any i el consum energètic associat en desplaçaments dels camions recol·lectors.

• La generació de residus per càpita ha disminuït entre 2008 i 2013 un 22%, passant de 1,42 kg/hab i dia a 1,10 kg/hab i dia.

• A diversos centres públics es recullen cd, mòbils, roba usada i oli de cuina.

• El servei de deixalleries mòbils MobiBlau, en funcionament des de 1990, és molt ampli.

• Totes les activitats que ho demanin, ja siguin activitats de l'Ajuntament o promocionades per altres entitats, disposen de bujols de totes les fraccions.

• S'ha optimitzat el sistema de tractament de la fracció resta: s'ha passat de dipòsit controlat a tractament mecànic biològic.

De cara al 2020 es plantegen noves mesures per continuar millorant el servei i optimitzant-ne el consum energètic associat:

• Substitució progressiva dels vehicles actuals de gasoil de recollida de residus per altres més eficients (Euro VI, GNV, elèctrics, híbrids,etc.).

• Establir el criteri d'instal·lar recollida pneumàtica en nova urbanitzacions quan se subvencioni gràcies a la constructora.

• Consolidar el servei del MobiBlau i posar en funcionament 3 minideixalleries fixes.

• Optimització en continu de les rutes de recollida per reduir el cost energètic i ambiental, mitjançant l'ús de sensors volumètrics als contenidors i l'ús d'un sistema de control de posició del camions (GPS, electrònica embarcada).

Gràcies a aquestes accions s'espera aconseguir reduir les emissions provocades pels vehicles de la flota de recollida de residus al voltant d'un 10%, i reduir un 5% les emissions provocades per la gestió dels residus municipals.


122




local (kWh/any)

1.440

Estalvi total aconseguit entre 2005 i 2012: 32.937 tCO2eq

800.000 --


Inici

2008

Final

2020


--


N.Q.


Sostenibilitat

Cost inversió (€)N.Q Cost total acció a 2020 (€)

N.Q

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q


6. Consum final d'energia de l'ajuntament

8. Percentatge de recollida selectiva


123



A72/B71/1 Implicar el sector comercial, el teixit associatiu i el ciutadà en la recollida selectiva


Títol acció en anglès Involve commercial sector, associations and citizens in the selective waste collection



Mecanisme d'acció


Descripció

Com ja recull l'anterior acció A72/B73/1, d'ençà del 2008 s'han dut a terme diverses mesures per optimitzar el servei de recollida i posterior tractament de residus a Sabadell, en el marc de l'EMMCC i de l'Agenda 21+10.

En relació al percentatge de residus municipals recuperats selectivament, actualment aquest valor es troba al voltant del 33%, lluny de l'objectiu del PRECAT20 que, de cara al 2020, és del 60%. Per tant, cal plantejar mesures enfocades a assolir aquest objectiu. Es planteja:

• Elaborar una nova campanya específica orientada a tota la ciutadania per fomentar i donar a conèixer la importància de la separació en origen. La campanya comprendrà xerrades, tallers, sessions específiques a escoles i centres cívics, l’elaboració d’un tríptic perquè millorin la separació en origen dels residus, i augmentar així els percentatges de recollida selectiva.

• Reforçar les campanyes comunicatives que s'han dut a terme fins ara per fomentar la reutilització i el reciclatge de residus: tallers de sabó, tallers de cuina d'aprofitament, jocs infantils per informar del reciclatge i separació, etc.

• Inventariar els grans productors comercials i els canals i sistemes de recollida comercial. A partir de l'inventari, formar un equip tècnic de control que ideï i implementi una campanya específica per a fomentar la recollida selectiva entre el sector comercial i els assessori particularment.

Gràcies a aquestes campanyes de sensibilització s'espera aconseguir reduir les emissions provocades per la gestió dels residus municipal al voltant d'un 20% entre 2015 i 2020, gràcies a l'augment del percentatge de recollida selectiva que comportarà conseqüentment una reducció en pes de la fracció resta.




local (kWh/any)

4.906 N.Q. --


Inici

2008

Final

2020


--


1.000 €


Sostenibilitat


--


12.000

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q.




124



A72/B73/1 Optimitzar la fiscalitat en l'àmbit de la recollida selectiva de residus


Títol acció en anglès Optimize selective waste collection tax



Mecanisme d'acció

B73 No aplica

Descripció

Actualment la Taxa per la prestació dels serveis de prevenció i gestió dels residus municipals i assimilats a aquests està regulada per l'Ordenança fiscal 3.6.

La taxa de residus incorpora també els mecanismes necessaris per ajustar el pagament de la taxa en forma de bonificacions per particularitats i per activitats econòmiques en la prestació del servei, per comportament ambiental respectuós i per qüestions de política econòmica i foment de l’economia productiva, mitjançant l'article 6è de l'esmentada Ordenança fiscal 3.6.

Aquestes bonificacions premien la correcta selecció dels residus.

Es planteja optimitzar la fiscalitat actual per tal que:

• S'executin inspeccions periòdiques per validar que les bonificacions aplicades són vigents.

• Es revisin i es reajustin els percentatges dels beneficis fiscals que recull la taula de l'article 6è.

• S'ampliïn les modalitats de bonificacions, de manera que també es beneficiï la prevenció en la generació de residus, a més de la correcta selecció. És a dir que es bonifiqui la no generació de residus.

Es preveu que amb aquesta mesura es reduiran les emissions provocades per la gestió dels residus municipal al voltant d'un 3% entre 2015 i 2020.




local (kWh/any)

740 N.Q. --


Inici

2015

Final

2020


--


N.Q.


Sostenibilitat i Residus


N.Q.


N.Q.

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q.




125



A72/B72/1 Executar el Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable


Títol acció en anglès Execute the Use of off-network water Master Plan



Mecanisme d'acció

B72 Planificació

Descripció

Els objectius generals del Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable de Sabadell (2014-2024) són:

• Ampliar la xarxa actual i legalitzar les captacions descrites en el Pla que garanteixin el subministrament d’aigua no apta per al consum humà a la xarxa.

• Potenciar l’ús d’aigües regenerades usant-les per a regs dels parcs municipals, l’ompliment de les piscines municipals, la neteja de carrers i la utilització industrial i domèstica (quan es pugui).

• Disminuir substancialment el consum d’aigua potable, atès que el fet de substituir l’aigua potable d’alguns serveis municipals fa disminuir, substancialment, el consum d’aigua.

Amb l'execució de les actuacions previstes pel Pla s'augmentarà la longitud i el consum previst de la xarxa:

Taula resum de les ampliacions de la xarxa planificades

L’execució del Pla director comportarà un increment del consum d’aigua externa a la xarxa d’aigua apta per al consum humà de 241.270 m3/any i augmentarà la xarxa de distribució em 24,31 quilometres lineals. Per tant, es passarà de consumir (actualment) 118.614 m3/any, que representen l'1,21% del consum d’aigua total de la ciutat, a 359.884 m3/any, que representarà aproximadament un 3% del total. Pel que fa a la xarxa de subministrament d’aigua no apta per al consum passarà dels 35,34 km lineals (43,26 km lineals incloent-hi l’emissari) a 59,65 (67,57 incloent-hi l’emissari). Tenint en compte que es preveu una disminució del consum de l'aigua potable del 2%, l'estalvi s'ha estimat mitjançant una reducció del 2% de les emissions associades a la gestió de l'aigua.




20 N.Q. --


Inici 2014

Final 2020

Font d'energia renovable --


Servei responsable a l'Ajuntament Cicle de l'Aigua


Cost total acció a 2024 (€) 6.800.000


Termini d'amortització (anys) : N.Q.

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 4. Abastament d'aigua municipal


126



A72/B72/2 Completar les xarxes nord i sud d'aigua regenerada i connectar-les


Títol acció en anglès Complete the north and south regenerated water network and connect them with each other



Mecanisme d'acció

B72 Planificació

Descripció

Segons el Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable de Sabadell (2014-2024), l’estat actual de les dues xarxes d'aigua externes a la xarxa d'aigua apte per al consum humà és el següent:

• Xarxa Nord : està implantada en la seva globalitat. Tot i que hi ha hagut modificacions en relació al traçat previst, es pot dir que els objectius que pretenia s’han acomplert i que, a més, s’ha ampliat amb la xarxa de reg de Can Gambús.

• Xarxa Sud : no s’ha fet la distribució d’aigua prevista cap a la ciutat, però s’ha construït la xarxa de distribució d’aigua no potable al parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec. De la xarxa prevista, el ramal que portava l’aigua cap a la zona del barri de la Cobertera es descarta per la seva poca necessitat d’aigua i el seu elevat cost.

Es planteja completar la Xarxa Sud i connectar les dues xarxes. D'aquesta manera s'optimitzaria i completaria la instal·lació d'aigua regenerada.

S'ha estimat un estalvi del 0,5% de les emissions associades a la gestió de l'aigua.




local (kWh/any)

5 N.Q. --


Inici 2014

Final 2020


Cost (no inversió, €/any) N.Q.


Cost inversió (€) N.Q.

Cost total acció a 2024 (€) N.Q.





127



A72/B71/2 Organitzar una campanya per fomentar l'estalvi d'aigua a les llars i als comerços


Títol acció en anglès Organize a campaign to promote water conservation in homes and shops



Mecanisme d'acció

B71 Sensibilització/Formació

Descripció

A Sabadell, el consum d'aigua per càpita en el sector domèstic l'any 2013 va ser de 97 l/hab·dia, un valor menor que altres ciutats com ara Mataró (102 l/hab·dia) o Terrassa (98 l/hab·dia). Així doncs, el marge de millora per reduir aquest rati és petit, però existent.

Des de l'any 2001 s'han dut a terme diverses campanyes (amb el lema "Sabadell amb l'estalvi d'aigua") i tallers a les escoles que han permès aconseguir aquests bons resultats de consum d'aigua continguts.

Algunes de les campanyes incloïen el lliurament de forma gratuïta d'airejadors per a les aixetes de les llars, amb l'únic requeriment de presentar el DNI i la darrera factura d'aigua. Des del 2007 se n'han lliurat més de 900.

A les escoles, des de 2007, s'han realitzat anualment sessions del Taller "Bons hàbits per a l'estalvi d'aigua a la llar", amb més de 2.500 alumnes participants de més d'un centenar de grups classe.

Als dos darrers cursos, degut a la reducció pressupostària, no s'han dut a terme gran part de les activitats previstes.

Es proposa reempendre les campanyes organitzades fins ara i rellançar-les per tal d'arribar a gran part de la ciutadania i, a més, fer accions específiques dirigides a fomentar l'estalvi d'aigua en el petits i mitjans comerços.

S’estima que gràcies a aquestes campantes s'aconseguirà un estalvi de les emissions derivades del consum d’aigua d'un 2% respecte les emissions mitjanes registrades els darrers anys.




local (kWh/any)

20 N.Q. --


Inici 2015

Final 2020


Cost (no inversió, €/any) 1.800 € per campanya








128



A73/B72/2 Elaborar un Pla Director per a la planificació i la gestió sostenible del verd urbà


Títol acció en anglès Develop a Master Plan for the planning and sustainable management of urban green spaces


A73 Plantació d'arbres en zones urbanes

Mecanisme d'acció

B72 Planificació

Descripció

Es planteja recuperar una acció plantejada en l'Agenda 21+10 que fins ara no s'ha executat. En el sector de Territori, l'Agenda 21+10 es proposava assolir, entre d'altres, els objectius següents:

• Mantenir i millorar els espais vers urbans i la seva integració amb els espais rururbans.

• Incrementar un 5% l'arbrat municipal de cara a 2020.

Es planteja doncs elaborar un Pla Director per a la planificació i la gestió sostenible del verd urbà que permeti l'acompliment dels esmentats objectius en l'horitzó 2020.

Aquest Pla configuraria les infraestructures verdes i els connectors verds dins la ciutat, que es relacionarien amb la xarxa d'itineraris a peu i rutes en bicicleta present al municipi.




local (kWh/any)

N.Q. N.Q. --


Inici 2015

Final 2020


Cost (no inversió, €/any) 190.000

Servei responsable a l'Ajuntament Urbanisme i Espai Públic

Cost inversió (€) N.Q.




Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats --


129



A71/B72/1 Regenerar els polígons industrials i millorar la seva gestió energètica


Títol acció en anglès Regenerate industrial districts and improve its energy management


A71 Regeneració urbana

Mecanisme d'acció

B72 Planificació urbanística

Descripció

Tal com establia una de les accions de l'Agenda 21+10, es planteja regenerar els polígons industrials del municipi. La regeneració dels polígons industrials comprèn diverses accions conjuntes: revitalització urbana, integració de diferents usos i serveis, millores de pavimentació, millores d'accessos, senyalització, etc.

Uns polígons sense deficiències estructurals, amb una àmplia oferta en serveis, nets i accessibles resultaran més atractius a nivell de competitivitat per a les empreses. A més, aquest serà el primer pas per establir una estratègia de millora de la gestió energètica dels polígons i de les pròpies empreses.

Des de l'Ajuntament s'ha iniciat un treball de diagnosi per detectar deficiències concretes a cadascun dels polígons industrials del municipi. Es planteja donar continuïtat a aquesta tasca i executar les millores que es proposin a la diagnosi.

Addicionalment, es farà una revisió de la gestió energètica actual dels polígons i s'establiran mesures concretes per tal d'optimitzar aquesta gestió.




local (kWh/any)

No aplica No aplica -


Inici

2010

Final

2020


-


N.Q


Sostenibilitat i Promoció Econòmica


N.Q


N.Q

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q


3. Intensitat energètica local.


130



A75/B71/1 Promocionar l'eficiència energètica a nivell d'empresa i indústria


Títol acció en anglès Promote energy efficiency in business and industry


A75 Altres

Mecanisme d'acció


Descripció

L'objectiu de l'acció és d'una banda donar a conèixer i posar en contacte amb el teixit productiu les empreses que es dediquen a l'eficiència energètica, i d'altra banda incentivar la indústria local perquè desenvolupi productes relacionats amb l'eficiència energètica, amb l'objectiu final que aquests nous productes responguin a la demanda de les empreses locals.

Les principals iniciatives que s'han desenvolupat o que es faran durant els propers anys són:

- Mapa d'Empreses de Gestió de Recursos Energètics : eina dinàmica que permet donar visibilitat al sector de l'eficiència energètica i propiciar així la interacció entre empreses del propi sector i, sobretot, amb potencials clients.

- Formació (Vapor Llonch, Fàbrica d'oportunitats) :

- Certificat de Professionalitat en eficiència energètica en edificis (940 hores)

- Certificat de Professionalitat en muntatge i manteniment d'instal·lacions solars tèrmiques (590 hores)

- Convenis amb gremis del sector energètic.

- Diverses iniciatives coordinades des de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa i l'Autònom/a de Sa badell .

S'ha considerat un potencial d'estalvi d'emissions del 5% del sector comercial o terciari.




local (kWh/any)

5.500 18.224.000 -


Inici

2016

Final

2020


-


N.Q.


Sostenibilitat i Promoció Econòmica


N.Q.


N.Q.

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q.


3. Intensitat energètica local.


131



A75/B71/1 Difondre el PAES i l'eficiència energètica entre la ciutadania


Títol acció en anglès Spreading the SEAP Plan and energy efficiency among citizens


A75 Altres

Mecanisme d'acció


Descripció

De la diagnosi es desprenia que bona part de les emissions de Sabadell (80%) són responsabilitat dels hàbits i el comportament dels ciutadans: consum energètic de les llars, ús del transport privat, generació de residus, consum d'aigua, etc.

Per tal d'aconseguir un major grau d'èxit de les accions plantejades en el present Pla i assolir els estalvis estimats cal una implicació ciutadana important.

Amb aquests objectius es planteja aprofitar els recursos que ofereix la Diputació de Barcelona per tal de donar a conèixer el PAES al conjunts dels sabadellencs i sabadellenques. Algunes d'aquestes activitats estan vinculades a la Setmana de l'Energia, que se celebra anualment durant el mes de juny de cada any. Es tracta d’un programa de ciutat, on cada entitat, organització proposa accions que s’aglutinen a nivell comunicatiu.

Aquesta Setmana és un compendi d’activitats professionals, adreçades a la ciutadania, etc que permeten apropar els principis de l’eficiència, estalvi i energies renovables al conjunt d’actors.

Altrament també es proposa organitzar xerrades divulgatives amb subministradores energètiques que promoguin les energies renovables i donar a conèixer les noves possibilitats de contractació elèctrica.

Totes les activitats que s'organitzin es centralitzaran i s'ubicaran al Parc Central, com ja s'indicava a l'acció A57/B51/1 Consolidar el Parc Central com a centre de demostració, formació i difusió energètica i ambiental.




N.Q. N.Q. -


Inici

2015

Final

2020


-


N.Q


Sostenibilitat


N.Q


N.Q

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q




132



A75/B74/1 Participar en projectes europeus que tinguin com a objectiu la reducció de consums energètics i emissions de CO 2


Títol acció en anglès Participate in European projects that aim to reduce energy consumption and CO2 emissions


A75 Altres

Mecanisme d'acció

B74 Altres

Descripció

Es proposa establir com a objectiu estratègic participar en projectes europeus que tinguin com a objectiu la reducció de consums energètics i emissions de CO2.

Es formarà un grup de treball per a fer seguiment de les convocatòries d'aquest tipus de projectes europeus, i que s'encarregarà d'avaluar la idoneïtat de presentar-se a les convocatòries corresponents.

Sabadell participa o ha participat en nombrosos projectes europeus, com ara: EINSTEIN, PROUD, District of Future (dins del 7è Programa Marc), Triangulum (dins l'Horizon 2020), l'URBACT i l'URBACT II, entre d'altres, a més d’altres projectes tipus LIFE, FSE, FEDER o Leonardo.

Es planteja doncs de cara al 2020 presentar-se, com a mínim, a sis projectes europeus més dins l'Horizon 2020 i a més haver aconseguit subvencions per a desenvolupar projectes a través del fons FEDER.

Pel 2016 s’ha redactat i aprovat una Estratègia Integrada de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI), presentada a la convocatòria anual gestionada pel Ministeri d’Hisenda.

De forma específica, Sabadell ha presentat una Urban Innovative Action (UIA), orientada a la renovació i dinamització del mercat de Campoamor, amb el projecte anomenat Link-Market.




local (kWh/any)

N.Q. N.Q. -


Inici

2015

Final

2020


-


N.Q


Promoció Econòmica


N.Q


N.Q

Origen de l'acció

Ajuntament


N.Q




133



A75/B71/3 Dinamitzar cursos i tallers d'eficiència energètica per a tècnics municipals


Títol acció en anglès Perform energy efficiency courses and workshops for municipal workers


A75 Altres

Mecanisme d'acció


Descripció

L'objectiu de l'acció és motivar als treballadors i treballadores municipals en la millora de la seva conducta energètica durant les tasques laborals diàries. La finalitat és formar el personal (tècnics, administratius, xofers, personal de neteja i manteniment, conserges, brigada, etc.) en temes d'eficiència energètica i d'ús racional de l'energia i animar-los a variar o revisar certes conductes que poden afectar el consum energètic dels equipaments on treballen.

La formació es concretarà en diverses jornades de formació presencial (en principi 10), específiques per a cada perfil de treballador municipal, per reforçar el coneixement del personal en temes energètics i donar a conèixer com afecten les seves tasques en els consums dels edificis. Durant la sessió es facilitarà l'intercanvi d'opinions entre els assistents per tal de dialogar sobre les bones pràctiques identificades i la seva facilitat o dificultat d'aplicació.

El càlcul dels estalvis s'ha estimat en un 3% del consum global associat a l'Ajuntament (equipaments, flota, transport públic) sense tenir en compte el consum en enllumenat públic i semàfors.




local (kWh/any)

405 1.603.830 -


Inici

2015

Final

2020


-


1.000 € per sessió.


Sostenibilitat


-


5.000

Origen de l'acció

Ajuntament


< 1 any


6. Consum final d'energia de l'Ajuntament.


134

4.4. Resum del Pla d'Acció El Pla d’acció consta de 34 mesures, que s’agrupen en 5 àmbits (vegeu fig. 4.1). Els dos grups principals de mesures corresponen a Edificis: municipals, residencials i terciaris, i a Altres, amb 11 i 12 mesures respectivament. Tot seguit hi ha l'àmbit de Transport municipal, públic i privat, amb 6 mesures, i Producció local d'energia, amb 3 mesures. Finalment per a Enllumenat públic hi ha 2 mesures. La taula següent recull aquesta informació.

Taula 4.2. Taula resum del Pla d'Acció

Àmbit d'intervenció Nombre d'accions

% d'accions respecte el

total

Reducció de tCO 2 el

2020

Cost estimat fins a 2020 7 (€)

Edificis: municipals, residencials i terciaris 11 32% 5.709 564.500

Enllumenat públic i semàfors. 2 6% 2.567 12.700.000

Transport municipal, públic i privat 6 18% 32.082 178.000

Producció local d'energia 3 9% 95 65.000

Altres 12 35% 13.036 7.586.000

Total 34 100% 53.489 21.093.500


En resum, el Pla d'Acció permetrà reduir 53.489 tCO2, que sumades a les 20.018 tCO2 corresponents a les 6 accions ja executades, resulten un total de 73.507 tCO2.

Fig. 4.1. Distribució de les mesures per àmbit d’actuació

11

2

63

12

Edif icis: municipals, residencials i terciaris

Enllumenat públic

Transport municipal, públic i privat

Producció local d'energia

Altres


A l'àmbit Ajuntament la reducció d'emissions que s' aconsegueix és de 5.231 tCO 2.

7 Cal tenir en compte que per a un 38% de les mesures no s'ha estimat el cost.


135

L’aplicació del Pla d’Acció permetrà assolir els objectius del PAES, tant a nivell de l’àmbit PAES com de l’Ajuntament (vegeu taula 4.3). Així s'evitarà que el municipi segueixi l'escenari tendencial que es prefigurava a la figura 3.3 del present document, en què s'estimava que les emissions el 2020, si no s'aplicava cap mesura, serien de 648.588 tCO2, lluny de l'objectiu del PAES, que és emetre'n únicament 587.098 tCO2

Taula 4.3. Reducció d’emissions assolides amb l’aplicació del Pla d’Acció i comparació amb els objectius plantejats al Pla d'Acció.

Objectiu de reducció del PAES

Reducció real segons el Pla d'Acció Àmbit Emissions

2005

Emissions 2020 segons

l'escenari tendencial Percentatge Emissions

l'any 2020 Percentatge Emissions l'any 2020

Àmbit PAES 804.244 648.588 - 27% 587.098 - 28% 575.081

Ajuntament 22.832 19.100 - 30% 15.982 - 39% 13.869


A l’àmbit PAES les emissions es reduiran en un 28% (quan l’objectiu era del 27%) i a l’àmbit de l’Ajuntament ho faran en un 39% (quan l’objectiu era del 30%). Aquesta xifra, en el cas de l'àmbit de l'Ajuntament, és gran degut a que, evidentment, la capacitat d’actuació sobre les emissions directes de l’Ajuntament és molt més alta que la que es té per incidir sobre les indirectes. D’altra banda, el rol de l’Ajuntament de lideratge de la lluita contra el canvi climàtic al municipi, manifestat amb la signatura del Pacte d’alcaldes/esses, es veu clarament reforçat per aquest grau d’assoliment del seu propi objectiu.

El cost total associat a l’aplicació del PAES fins a l'any 2020 és de 21.093.500 €.

Cal destacar que el 62% de la inversió correspon a les dues mesures relacionades amb l'enllumenat públic: A23/B21/1 Implantar un sistema de gestió energètica de l'enllumenat públic i els semàfors i A21/B26/1 Instal·lar tecnologia LED en el 100% de l'enllumenat públic. Un altre 33% del cost correspon a la mesura A72/B72/1 Executar el Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable, mesura que ja està aprovada i prevista per l'Ajuntament des del 2014.

Per a l'execució d'algunes de les mesures que planteja el Pla d'Acció, l’Ajuntament pot acollir-se, parcialment, a finançament d’organismes catalans (ICAEN), estatals (IDAE) o europeus (mecanismes a través del BEI, Horizon 2020, fons FEDER, etc.). Altres mesures d’eficiència energètica i instal·lació d’energies renovables també poden ser objecte d’aquestes fonts de finançament. En qualsevol cas, el compliment del pla d’acció estarà subjecte a que l’Ajuntament disposi del finançament necessari.


136

ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC I PLA D’ACCIÓ PER LA MI LLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE.

A continuació es recullen les accions que poden ser incloses en un futur Pla Municipal d'Adaptació del Canvi Climàtic (taula 4.4) i/o en el futur Pla d’Acció per la Millora Qualitat de l'Aire (PAMQA) (taula 4.5):

Taula 4.4. Accions a incloure en el Pla Municipal d'Adaptació al Canvi Climàtic

Codi Denominació Bloc

A16/B19/1 Implantar criteris d'edificació sostenible en el parc públic d'habitatge

A1. Accions d'optimització dels edificis: municipals, residencials i terciaris

A57/B53/1 Promoure la implantació d'instal·lacions amb fonts d'energies renovables a través de bonificacions fiscals en l'ICIO i l'IBI

A57/B51/1 Consolidar el Parc Central com a centre de demostració, formació i difusió energètica i ambiental "Living Lab"

A56/B58/1 Impulsar una mica smart-grid sobre una xarxa pública elèctrica

A5. Accions per a la generació local d'energia

A72/B72/1 Executar el Pla Director d'utilització d'aigües externes a la xarxa de distribució d'aigua potable

A72/B72/2 Completar les xarxes nord i sud d'aigua regenerada i connectar-les

A72/B71/2 Organitzar una campanya per fomentar l'estalvi d'aigua a les llars i als comerços

A73/B72/2 Elaborar un Pla Director per a la planificació i la gestió sostenible del verd urbà

A7. Altres accions en relació als residus, al consum d'aigua i altres temàtiques.



137

Taula 4.5. Accions a incloure en el Pla d’Acció per la Millora de la Qualitat de l'Aire

Codi Denominació Bloc Codi segons el PLQA 8

A41/B46/1 Promoure l'ús de vehicles baix emissius en la flota de l'Ajuntament i la flota d'autobusos públics

EL 05 Compra o concessió verda per a vehicles que operen pels ajuntaments (propis o concessions)

A410/B41/1 Impartir cursos de formació de conducció eficient per a treballadors municipals

EL 30 Establiment de mesures exemplificadores de reducció d'emissions de contaminants de ciutat per part de l'ajuntament

A44/B46/1 Consolidar i ampliar la xarxa de carrils bici local i participar en la creació d'un sistema de bicicleta públic comarcal

EL 03 Foment de modes de transport no motoritzats.

A41/B41/1 Dinamitzar una campanya de difusió pública i establir incentius per promoure l'ús de vehicles de baix consum entre la ciutadania-

EL 07 Promoció de l'ús de motos i bicicletes elèctriques urbanes.

EL 36 Tarifació municipal de l'aparcament de zones blaves i verdes en funció del potencial contaminador dels vehicles

A41/B48/1 Fomentar la compra de taxis de baixes emissions EL 17 Promoció del canvi de combustible en la flota del taxi

A72/B72/2 Integrar en el nou Pla de Mobilitat Urbana 2015 les accions d'optimització del transport del present PAES

A4. Accions d'optimització del transport municipal, públic i privat

Diversos

Font: Elaboració pròpia.

8 El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la seva pàgina web (http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/qualitat_de_laire/plans_de_millora/pla_millora_qua_aire_2011_2015/mesures_locals/) posa a disposició dels ens locals un recull de mesures per introduir en els seus plans locals de qualitat de l'aire.



4.5. Taula tècnica del Pla d'Acció Taula 4.4. Taula tècnica del Pla d'Acció

NOM_ACCIO_CATALAAREA_INTERVENC

IOANY_INICI ANY_FINAL

COST_NO_INVER

SIO(EUROS_ANY)

COST_INVERSO(E

UROS)COST_PAES

EXPECTATIVA_REDU

CCIO_CO2 _(T_ANY)

EXPECTATIVA_ESTAL

VI(KWH_ANY)

EXPECTATIVA_PR

ODUCCIO(KWH_A

NY)

Establir un sistema de gestió energètica dels edificis

municipalsEdificis

municipals

2015 2020 0 250.000 250.000 316 1.213.475 0

Implantar un programa de bones pràctiques energètiquesEdificis

municipals2009 2020 0 15.500 15.500 68 260.000 0

Ampliar la xarxa d'escoles que implantin el Projecte 50/50 Edificis

municipals

2009 2020 0 10.000 10.000 17 70.000 0

Adquirir electricitat renovable certificada 100%Edificis

municipals2016 2020 0 0 0 3.230 0 0

Establir una partida específica municipal per a inversions en

eficiència energètica

Edificis

municipals2015 2020 0 0 0 450 1.684.000 0

Dinamitzar campanyes d'auditories energètiques a les llars

amb l'ús de comptadors intel·ligents d'energiaEdificis

residencials

2010 2020 0 34.000 34.000 12 45.518 0

Implantar criteris d'edificació sostenible en el parc públic

d'habitatgeEdificis

residencials

2009 2020 0 0 0 772 3.296.000 2.177.703

Crear un Programa de Rehabilitació Energètica del parc

privat d'habitatgesEdificis

residencials2015 2020 0 0 0 370 1.481.124 0

Aplicar els ajuts oferts per entitats públiques

supramunicipals de renovació de finestres,

electrodomèstics, calderes, etc.a les llarsEdificis

residencials

2005 2020 0 0 0 460 1.851.405 0

Desenvolupar i implantar un Programa local de lluita contra

la pobresa energètica

Edificis

residencials2015 2020 0 225.000 225.000 14 50.112 0

Implementar un Ban Local d'Energia orientat a la solidaritat

energètica

Edificis

residencials2015 2020 0 30.000 30.000 0 0 0

Implantar un sistema de gestió energètica de l'enllumenat

públic i els semàforsEnllumenat

públic

2012 2020 650.000 0 5.200.000 67 250.000 0

Instal·lar tecnologia LED al 100% de l'enllumenat públicEnllumenat

públic2015 2020 0 7.500.000 7.500.000 2.500 8.340.000 0

Promoure l'ús de vehicles baix emissius en la flota de

l'Ajuntament i la flota d'autobusos públicsFlota

municipal2016 2020 0 0 0 52 0 0

Impartir cursos de formació de conducció eficient per a

treballadors municipals

Flota

municipal2015 2020 2.400 0 12.000 1.342 5.034.179 0

Consolidar i ampliar la xarxa de carril bici local i participar en

la creació d'un sistema de bicicleta pública comarcal Transport

privat

2008 2020 0 150.000 150.000 2.840 10.809.961 0

Dinamitzar una campanya de difusió pública i establir

incnetius per promoure l'ús de vehicles de baix consum

entre la ciutadaniaTransport

privat

2009 2020 0 15.000 15.000 27.692 84.360.000 0

Fomentar la compra de taxis de baixes emissionsTransport

privat2015 2020 0 1.000 1.000 156 627.885 0

Integrar en el nou Pla de Mobilitat Urbana2015 les accions

d'optimització del transport del present PAESTransport

públic

2015 2020 0 0 0 0 0 0

Promoure la implantació d'instal·lacions amb fonts

d'energies renovables a través de bonificacions fiscals en

l'ICIO i l'IBI

Producció

local d'energia

2016 2020 0 0 0 93 370.200 0

Consolidar el Parc Central com a centre de demostració,

formació i difusió energètica i ambiental "Living Lab"Producció

local d'energia

2015 2020 0 0 0 0 0 0

Impulsar una mica smart-grid sobre una xarxa pública

elèctricaProducció

local d'energia

2017 2020 0 65.000 65.000 2 4.380 4.380

Prevenir la generació de residus i optimitzar-ne la gestióAltres

2008 2020 0 0 0 1.440 800.000 0

Implicar el sector comercial, el teixit associatiu i el ciutadà

en la recollida selectivaAltres

2008 2020 1.000 0 12.000 4.906 0 0

Optimitzar la fiscalitat en làmbit de la recollida selectiva de

residus Altres2015 2020 0 0 0 740 0 0

Executar el Pla Director d'utilització d'aigües externes a la

xarxa de distribució d'aigua potable Altres2014 2020 0 6.800.000 6.800.000 20 0 0

Completar les xarxes nord i sud d'aigua regenerada i

connectar-lesAltres

2014 2020 0 0 0 5 0 0

Organitzar una campanya per fomentar l'estalvi d'aigua a les

llars i als comerçosAltres

2015 2020 1.800 0 9.000 20 0 0

Elaborar un Pla Director per a la planificació i la gestió

sostenible del verd urbàAltres

2016 2020 190.000 0 760.000 0 0 0

Regenerar els polígons industrials i millorar la seva gestió

energèticaAltres

2010 2020 0 0 0 0 0 0

Promocionar l'eficiència energètica a nivell d'empresa i

indústria Altres2016 2020 0 0 0 5.500 18.224.000 0

Difondre el PAES i l'eficiència energètica entre la ciutadaniaAltres

2015 2020 0 0 0 0 0 0

Participar en projectes europeus que tinguin com a objectiu

la reducció de consums energètics i emissions de CO2Altres

2015 2020 0 0 0 0 0 0

Dinamitzar cursos i tallers d'eficiència energètica per a

tècnics municipalsAltres

2015 2020 1.000 0 5.000 405 1.603.830 0

Total - - - - - 21.093.500 53.489 140.376.069 2.182.083 Font: Elaboració pròpia



5.PLA DE SEGUIMENT

El Pla de Seguiment és, d’una banda, una eina operativa per a la gestió del PAES i, de l’altra, un suport al municipi per presentar l’informe biennal de compliment del PAES a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

El Pla de Seguiment aporta documentació detallada i completa, d'acord amb la metodologia establerta per l'Oficina del pacte dels Alcaldes. Gràcies al tractament apropiat de les dades i indicadors, el Pla de seguiment serà una eina de revisió i millora de les actuacions.

Un cop aprovat el PAES per part de la Comissió Europea, el seguiment i posteriors informes biennals esmentats es realitzaran des dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Sabadell.

Els indicadors del Pla de seguiment s’estructuren en dues tipologies:

• Indicadors de seguiment del PAES que avaluaran el grau de compliment del compromís adquirit per l’Ajuntament en l’adhesió al pacte d’alcaldes i alcaldesses. Aquests indicadors seran:

o Emissions de GEH totals del àmbit PAES (tCO2eq/any)

o Emissions de GEH de l'àmbit PAES per habitant (tCO2eq/hab·any)

o Emissions de GEH de l'àmbit de l'Ajuntament (tCO2eq/any)

o Consum final d'energia del municipi (MWh/any)

o Consum final d'energia de l'Ajuntament (MWh/any)

o Producció local d'energies renovables (MWh/any)

• Indicadors d'avaluació de l'estat d'execució de les accions del PAES. Aquests indicadors avaluaran els resultats de les accions, si estan fetes17, si estan en curs, o bé no estan fetes, i indicaran si s’ha assolit el resultat que s’havia previst. A banda, caldrà incloure un balanç econòmic de les accions, que permetrà conèixer el cost de les accions independentment de la font inversora, i també compararà el cost previst de cada acció amb el cost real. En aquest cas els indicadors seran:

� Percentatge d'accions fetes respecte el total (%)

� Percentatge d'accions no fetes respecte el total (%)

� Inversió efectuada respecte l'esperada

Els informes biennals de seguiment també hauran d’incloure un apartat que detalli els problemes sorgits en la implantació del PAES, així com noves oportunitats. D'aquesta manera es podran anul·lar accions que hagin demostrat inviables i alhora incloure'n de noves que durant la redacció del PAES no hagin estat incloses. Per últim, caldrà afegir un apartat de conclusions i propostes de millora.

17

Les accions periòdiques o contínues que s'hagin iniciat es consideraran fetes.



Es recolliran els resultats dels indicadors en taules resum com les que segueixen a continuació:

Taula 6.1. Exemple de taula resum d'indicadors de seguiment del PAES

Indicador Valor a 2005

Valor a 2012

% evolució

Valor any...

% evolució

Objectiu a 2020

Emissions de GEH totals del àmbit PAES (t CO2eq/any) 804.244 615.569 -23,4% ... ... 587.101

Emissions de GEH de l'àmbit PAES per habitant (t CO2eq/hab·any)

4,08 2,96 -27,4% ... ... 2,82

Emissions de GEH totals del àmbit de l'Ajuntament (t CO2eq/any)

22.832 18.069 -20,8% ... ... 15.982

Consum final d'energia del municipi (MWh/any) 2.531.980 2.230.336 -11,9% ... ...

Consum final d'energia de l'Ajuntament (MWh/any)

66.320 66.143 -0,3% ... ...

Producció local d'energies renovables (MWh/any)

1.164 6.044 +400% ... ...


Taula 6.2. Exemple de taula resum d'indicadors d'avaluació de l'estat d'execució de les accions del PAES

Any (de l'informe): Pendents En curs Completades Desestimades

Edificis municipals … … … …

Edificis del sector terciari … … … …

Edificis residencials … … … …

Enllumenat públic … … … …

Flota municipal … … … …

Transport públic … … … …

Transport privat … … … …

Producció local d'energia … … … …

Producció local de calor/fred … … … …

Altres … … … …

Total … … … …




El seguiment del Pla per part de la ciutadania es podrà fer a través de la web municipal.

Addicionalment, i de cara als informes de compliment del PAES, s'elaboraran unes fitxes per cada indicador. Es presenta a continuació un possible model de fitxa que sintetitzi la informació necessària per fer el seguiment de cada indicador.

Fig. 6.1. Exemple fitxa de seguiment d'indicadors

Nom de l'indicador

Valor

2005 2012 Any de l'informe Objectiu 2020

... ... ... ...

Evolució

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

Evolució xxx

Font de les dades

Comentari sobre les tendències seguides i les tendències objectiu


El calendari previst d'execució de les actuacions és el següent:

Fig. 6.2.Calendari d'accions previstes pel PAES



NOM_ACCIO_CATALA 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Establir un sistema de gestió energètica dels edificis municipals 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Implantar un programa de bones pràctiques energètiques 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Ampliar la xarxa d'escoles que implantin el Projecte 50/50 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Adquirir electricitat renovable certificada 100% 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1

Establir una partida específica municipal per a inversions en eficiència

energètica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Dinamitzar campanyes d'auditories energètiques a les llars amb l'ús de

comptadors intel·ligents d'energia 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Implantar criteris d'edificació sostenible en el parc públic d'habitatge 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Crear un Programa de Rehabilitació Energètica del parc privat

d'habitatges 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Aplicar els ajuts oferts per entitats públiques supramunicipals de

renovació de finestres, electrodomèstics, calderes, etc.a les llars 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Desenvolupar i implantar un Programa local de lluita contra la pobresa

energètica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Implementar un Ban Local d'Energia orientat a la solidaritat energètica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Implantar un sistema de gestió energètica de l'enllumenat públic i els

semàfors 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Instal·lar tecnologia LED al 100% de l'enllumenat públic 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Promoure l'ús de vehicles baix emissius en la flota de l'Ajuntament i la

flota d'autobusos públics 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1

Impartir cursos de formació de conducció eficient per a treballadors

municipals 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Consolidar i ampliar la xarxa de carril bici local i participar en la creació

d'un sistema de bicicleta pública comarcal 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Dinamitzar una campanya de difusió pública i establir incnetius per

promoure l'ús de vehicles de baix consum entre la ciutadania 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Fomentar la compra de taxis de baixes emissions 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Integrar en el nou Pla de Mobilitat Urbana2015 les accions d'optimització

del transport del present PAES 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Promoure la implantació d'instal·lacions amb fonts d'energies renovables

a través de bonificacions fiscals en l'ICIO i l'IBI 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1

Consolidar el Parc Central com a centre de demostració, formació i difusió

energètica i ambiental "Living Lab" 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Impulsar una mica smart-grid sobre una xarxa pública elèctrica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1

Prevenir la generació de residus i optimitzar-ne la gestió 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Implicar el sector comercial, el teixit associatiu i el ciutadà en la recollida

selectiva 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Optimitzar la fiscalitat en làmbit de la recollida selectiva de residus 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Executar el Pla Director d'utilització d'aigües externes a la xarxa de

distribució d'aigua potable 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1

Completar les xarxes nord i sud d'aigua regenerada i connectar-les 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1

Organitzar una campanya per fomentar l'estalvi d'aigua a les llars i als

comerços 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Elaborar un Pla Director per a la planificació i la gestió sostenible del verd

urbà 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Regenerar els polígons industrials i millorar la seva gestió energètica 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Promocionar l'eficiència energètica a nivell d'empresa i indústria 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1

Difondre el PAES i l'eficiència energètica entre la ciutadania 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Participar en projectes europeus que tinguin com a objectiu la reducció

de consums energètics i emissions de CO2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Dinamitzar cursos i tallers d'eficiència energètica per a tècnics municipals 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1


Document I Pla d’Acció per a l’Energia...

Documents

Transcript of Document I Pla d’Acció per a l’Energia...