Dossier Cicle Literatura europea i patrimoni

Literatura europea i patrimoni 1

LiteraturaeuropeaipatrimoniItinerarisdartiliteraturamedievals

Organitza:

Ambelsuportde:


ndex

1. Presentaci...............................................................................3

2. LaGironadeCerverdeGirona.................................................4

3. LiteraturaeuropeaalMuseuEpiscopaldeVic...................13

4. LiteraturaromnicaalMNAC.................................................18

5. Compucsaberms..................................................................35


1.PresentaciQualsevolpersonaquesacostia la literaturamedievalnopodrcopsarla igaudirlasinofaunesforperacostarse simultniamenta lahistria,a lart ia larquitecturaqueesvan realitzardurantaquellperode.Faanysque,desdelsEstudisdArtsiHumanitatsdelaUOC,organitzemelCicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris dart i literatura medievals, amb lobjectiudaproximar els textos literaris aunaobraplsticao constructiva. Lexperinciadocent enshamostratqueaquestacostamentsunaexcellentviapropeduticaalaliteraturamedievalo,engeneral,aqualsevolperodeliterari.Des de la UOC, com tamb des daltres universitats on estan integrats els nostres docents icollaboradors, oferim lexperincia dels professors que imparteixen les assignatures deliteraturesmedievalseuropees ielsmaterialsquehemanatelaborant: carpetesde textosqueajudena interrelacionarels relatsde l Europamedievalamb lartexposatals tresmuseusqueacullenelCicle:elMuseudArqueologiadeCatalunyadeGirona,elMuseuEpiscopaldeVic ielMuseuNacionaldArtdeCatalunya.Certament,estractadunesvisitesmarcadamentdiferentsa lesvisitesguiadesquepodenoferirel mateixos museus. Una singularitat que pretenem esdevingui un valor afegit a lofertadactivitats daquestes institucions. No es tracta de fer classes magistrals o ajustades a lacomprensi duns textos determinats, sin de fer visions mplies que relacionin la sensibilitatliterriaamblaplstica.Llegirunfrontaldaltaroveureuncantardegestanonomspotserunexercici a laula, sinuna experincia esttica i comprensivade lartmedievalper aunpblicinquiet.


2.LaGironadeCerverdeGirona

Aquesta sortida ens portar al Museu dArqueologia de Catalunya, per desprs visitar elscarreronsde laGironamedieval.HemvolgutanomenarlaLaGironadeCerverdeGironaperarecollirprecisamentaquesta intenci contextualitzadorade lespoesiesdel trobador segarrenc.Lobjectiubsicsqueelsparticipantsenlactivitatprenguinconscinciadelainterrelaciquehihaentrelesdiversesartsdunamateixapocaiunmateixespaigeogrfic:elromnic.

A la seu del MAC a Girona, situada a lesglsia del monestir de Sant Pere de Galligants, ensaturaremespecialmentenlalecturadelscapitellsdelesnausielsdelseuclaustre,fentnotaralsassistents diverses escenes, com ara la dels joglars que acompanyen a labat i que tamb espoden veure en una representaci similar al MNAC, en un dels murals de Sant Joan de Bo.Destacaremtamb larelacientre lartista/artes i lasevaprpiaobramitjanant lanliside lainscripcidelarosassadelMAC.

Materialassociat:LaGironadeCerverdeGirona,perPauGerezAlumCERVERDEGIRONA(GUILLEMDECERVERA)Guillem de Cervera, originari de Cervera de la Segarra, adopt elgentilici de Cerver com a nom literari i joglaresc i hi afeg deGironaper lesterresque li forenatorgadesaSantaCeclina (entreCaldes iLlagostera)pel rei Jaume I.Visquentreel1259 iel1285,anys en qu podem datar la seva primera i la seva darreracomposicirespectivament.VaestarasoudelvescomtedeCardona,RamonFolcV, ide lasevamuller,SibilladEmpries, itamb del rei Jaume I i del seu fill Pere. Aquesta vinculaci econmica no va treure que elsdediqusdiversescomposicionscrtiquesalscomtesialacoronaquanveiaquellursaccionsnolierendelseugust.Amsdededicarlessevescomposicionsaaquestesduescasesnobiliries,enlestornadesacostumautilitzarelsenhaldeSobrepretz,laidentitatdelaqualdesconeixem.


seltrobadordequisenconservenmspeces idetemticamsvariada:114poesies lriques,cincpoemesextensosiunsProverbisde1197quartetesdedicatsalseufilliqueinflurenenelsProverbismoralsdeSemTobdeCarrin.Comadadescurioses,caldirquecomposunaCoblaensislengatges,laCandelesletresenlaquecadaundelsdoshemistiquiscomenaambunalletradelalfabetseguintelseuordreiLoversdelcomte,enqufaunjocdeparaulesconsistentencomptarleslletresquetenenelsnomsdelsnombres(aixcincsmenysquecatre,tressmajorquesetimilicensniguals)oLoversdelbadayll,aixcomunacanambversosdunaoduessllabes.12

SANTPEREDEGALLIGANTS

ElmonestirdeSantPeredeGalligantsestrobaforade lesmurallesdeGirona,alpeudelriudelmateix nom, al peu de la Via Augusta, buscant una relativa autarquia respecte la ciutat.Representauncasemblemticdeconstruccimonsticaromnicaperbquetcaracterstiquesdistintives, com ara la gradaci de la nau central. Els capitells del seu claustre no solamentdecorenl'estanasinqueensforneixend'informacimoltvaluosasobrelalitrgiailescreencesmedievals.

Actualments la seudelMuseud'ArqueologiadeCatalunyaaGirona ihipodem trobarpecesrecollidesalaciutatialaplanagironinad'pocaromana,comaramiliarisimosaics.

SantPeredeGalligantses regiaper la reglabenedictina. La cpiamsantigaquees conservad'aquestareglasladeCarlemanyquis'encarregdepropagarlapelseuimperi"Elmonjohaviaderesarencomunitatsetvegadesaldiaiunadenit;peraixl'oratorioesglsiaesdeveniaelllocmsimportantdelmonestir;haviadellegir,encom,cadadiaalguncaptoldelaReglaitractarelsafersquotidiansde lacomunitat,d'aquque lasalacapitular(llocons'hireuneixelCaptoloassemblea de tota la comunitat) sigui el segon espai en importncia. La vida comunitria(preguen, llegeixen,mengen i dormen gaireb sempre junts) far del refetor (menjador) i deldormitori peces clau de l'arquitectura monstica. El menjar, pres en com, es feia en silenciescoltanteltextqueunmonjo llegiaenveualta.Eneldormitori,el llocmsallunyatde lacasa,no es permetia cap situaci d'allament o soledat. La regla monstica prohibia expressamentcompartir el llit, per la por, inexpressada per obsessiva, a les temptacions homosexuals. Laconvivnciamonsticaesfonamentavaenlamsestricta"gregaritat";qualsevolintimitatosecrets'haviendecompartir, i lasoledatesconsiderava,alhora,comaperill icomacstig.Articulantaquestsespais,comaptimasoluciurbansticaiperinflunciadelesvil.lesromanes,elclaustre,unpatiporticatpelsquatrecostats:scom la forma introvertidade laplaapblica,replegadasobre tot all que s privat, amb el seu deambulatori cobert [...] amitjans del s. XI el treballmanual era ja merament simblic: del provement del monestir se'n encarregava un "burg"establertalesportesdel'abadia,poblatdenegociants,artesansiserventsassalariats."3

1 Riquer, Martn de.: Los Trovadores. vol. III. Barcelona, Ariel, 1983. pp. 1556 i ss. 2 imatge de: http://www.narpan.net/cerveri.htm 3 http://www.auradigital.net/web/Historia-i-art/Historia-de-l-art-/-Romanic/concepte-de-romanic.html


LESIMATGESENELMONESTIR

"L'abadesafoenlocapitolabtoteslesdonesdelmonestiredixaquestesparaules:Segons que la divinal ordenai ha volgut ordenar home, es ordenat que home deja usarordenadament de sa vista corporal, en tal manera que sen seguescha ordenaci en la vidaespiritual;eperaesboquesia fetordenamenteestablimentenfrenosaltresconde lavidacorporalvistasapiamhusar.On,primeramentsienordenatsnostreshullsaveerlocrucificieenlaymagedenostradonasantaMariaeenlesaltresfiguresquinsrepresentenlavidadelssantsquisonpassatsd'aquestsegle;honramentfaamaaquestesfiguressoplegantaellestotaoraquelesvejam,enennostraanimaremembremoquenssignifiquen"

RamonLlull:LlibredeEvasteBlanquerna(XXVI,Deveser)

L'ALIMENTACIALMONESTIR

"Loreligisensonmonestir,deuusardemenjarsgrossersenodelicats,edeuusarentotescosesd'aquescoma tots,aixcomdeviandescomunesenpaevi,ecarnepeix,enomenjarcomunamentresespecialneprecis,aixcomspasingularmentpastat,ohavercomunamentviespecialnecarnsprecioses,aixcomsnperdius,gallines,colomsealtracarndeploma,nepexdetall"

F.Eiximenis:Comusarbdebeureemenjar.

ELMONJOCOMAMODEL

L'amorqueushaientoteslespartsmasclesnofoncsjamaisennullcorsd'homnearma,quannon'amecpuscoralmentnullshmenstanfortaamorcomcestaqueelcorm'obre?MassuitorbatsquenofoncAristtilsdamorquimaartemoscincsenysdesferma;colmonjosbosquenoespartdelacel.la,noespartmoncorsdevstantcomditsdungla.

JordideSantJordi:Desertsdamichs,debensedesenyor


BANYSRABSDEGIRONA

1APODYTERIUM2FRIGIDARIUM3TEPIDARIUM4CALDARIUM5ALVEUS6CLAVEGUERAM7HIPOCAUST8FORN9CALDERA4Exemple darquitectura romnica civil dels segles XII i XIII, encara que potser sutilitzs algunselementsdesalesdebanyspreexistents.EnelsegleXV lestablimentesvatancar.A lany1617shivainstallarunacomunitatdemongesclarissesfinsel1929.Construcci de planta semblant a les termes romanes, copiada delsmodelsmusulmans nordafricans iambornamentaciromnicatardana.Laprimeranotciaquetenimsdel1194.Lany1294JaumeIIelsvacediraRamondeTolracanviqueelsrestaures.Elfrigidariumtunapiscinacentraldeplantaoctogonaldamuntlaqualhihaunapetitacpula.Lacobertasdevoltademigcan.Consisteixenunaestanaquadradade10,8metresdellumenelcentredelaqualsaixecaunbasamentoctogonalregularde1,52metresdecostatexterioressentelseufonsde0,32metresmsbaixqueeldelestana.Damuntaquestbasament,que t0,90metresdalada,descansenvuit columnes,unaencadaangle, amb els seus arcs corresponents que rematen en una cpula octogonal peraltada. Eltempletsdepedra i lasevaaladadesdelpavimentfinsa lacabamentde lacpulaarribaals12,2metres.Damuntlavoltahihaunterratenpendentenelcentredelqualsobresurtelsegoncosdel templetamb lacpulaperelqualrep llum lasala,encaraque tambarriba la llumpersenglesfinestresenambdscostatsdelavolta.Ladecoracidelscapitellsconsisteixenfullatgeialgunanimalielsarcsnosndeferradurasinsemicirculars.Enelmursuddelanauhihaviatresfornculesperguardarlarobadelsbanyistesienelsaltresmurshihaviaunbancdepedra.

4 CANAL, J. et al. (2000). El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona.


Eltepidariumsunasaladeplantarectangularcobertaperunavoltadecanambtres lluernesdilluminacirectangulars.Eralasaladelbanytebi.El caldarium, salade vapor calent, sduna estructura semblant a lanterior. Elpaviment estdamuntunaestanadairecalentcomlhipocaustdelestermesromanes.Lavoltademigcantrespiradorspolilobulats.Lasegentsala,foramalmesa,sunaltrecaldarium.Lacalderaestavaexcavadaenelsubslexteriordeledifici.5LAIMATGEDELSBANYSDESDELPTICAMEDIEVAL

Sovintanavadenitalnoubanyd'Enanouod'EnSuau,enloPalau:aldespullarvereuballarenbelstapitsahuchs,salts,critsabsesveynes;perdius,gualines,polletspetits,juleps,solsits,ousabgingebre,losdusabpebre;grecheclareasenseperea;lamalvesiapercortesiaenguobellets;losartaletsnolsypreavenesiyampravenpeguatsde llambre,benguhy,ambreaygues,Ffeya ferfresch molt itronat, carabaat: prou gingebrons he canyellons: ffin tartuguat hi caponat enlletovari: l'apotecari pus anci em Maci Mart, sabent en sont jovent qui la servia, mil sousn'haviadetresvegades;yodichausadesdelquehirestava,queb'spagavadecadaandanacertna Farfana sa banyadora, si b l'un hora era complida ans que finida fos llur banyada,acompanyadadefabres,pardosabballs,alardoscansecanons,abmoltsbrandonsellatornava...

JaumeRoig:LlibredelesdonesLadoncellaquivolviurecastaquesiaaximatexabstinentenodridaenmenjareenbeure,carmenjsdelicatsecalts,eviprecisefort,benjaureeestarenociositat,moltdormir,eanarsensnecessitat a bany e aver companyia de males persones, fan perdre la castedat a qualsevoldoncella,hehahomencara,perboquesia!

FrancescEiximenis:DotzdelcrestiQuantessolemnitatspensesquesienservadesquandeuenanarovanalbany,loqualdienellesquecontinuenperconservarjovent?Notelespariadir,tantessn.Spies,pero,breument,queuntadeshivanepusuntadessentornen

BernatMetge:Losomni

CATEDRALDEGIRONA

LaCatedraldeGirona,amsderepresentarunmonumentarquitectnicdeprimerordre,ambunmagnfic claustre romnic i lanaumsampladel seuestil, custodiaelementsartsticsqueensremetena la llengua i la literaturamedievals: la tombadErmessendadeCarcassona, ladel seubesntRamonBerenguer, lacapelladeSantNarcs, laTorre, lesttua i lacadiradeCarlemany iladmirableTapsdelaCreaciquereculllatradicidelallegendauriadeJacopodaVarazze.

CAPDESTOPESILASTOR

"RamonBerenguer II,elCapd'Estopa, iBerenguerRamon,elFraticida,erengermans i totsdosgovernavenalhoraelsdestinsde l'Estat;migany teniaelpoderundelsgermans, i l'altremig,l'altre[...]Unany,percelebrareltraspsdelgoverndel'unal'altre,decidirenferunagrancacera.

5 http://www.ciutatdegirona.info/Catala/Art/banysarabs.html


Arribatsal llocde lacacera,propd'Hostalric, tothomva tirarpelseucant.Quan feiapocquehavien comenat la correguda,BerenguerRamon fudiral seugermque jahavia caatduesboniquesaus ique lesanavaaportara lasevamulleraGirona.ElCapd'Estopaesvatrobarsolentre uns canyars, prop d'un estany, tenint sempre a la vora el seu falc, que no parava devoletejarifercosesestranyes,queaugmentavenelmalhumordelcomteilifeientmerquelcomdesagrads.Desobte,lisemblveurepassarunafigurapropd'ell,migamagadaentrelescanyes.Elseufalcseliabraondepotesalcorieltapamblessevesales.Quanmenyss'hopensava,elcomtesesentferitperunammisteriosaarmadad'unpunyal.Lacapadelcomteestacdesangitamb l'aladelpobre ifidelfalc,quedeseguidaesposaxisclar i,voletejant,fugcaponestrobavenelsaltrescavallerscaant;nopardecridarlosfinsaaconseguirqueelseguissin ielsmencapa lavorade l'estany,ontrobarenmortelcomteRamonBerenguer.Aquest,durantelcam cap a la cacera, com pres d'un estrany pressentiment, havia donat la seva espasa alvescomteFolchdeCardonaencarregantliqueambellaeldefensssilipassavaquelcom.

TotseguitvaorganitzarseunacomitivacapaGirona.Enpresentarseelgermde lavctima,elcomteBerenguerRamon,totselscavallersesvanmirarivanentendre'ssenseparlar.ElfalcdelCapd'Estopa,queperresnos'haviaseparatdelcosdelseuamo,esposaxisclar,comvolentdirqueeraelll'assass.Tothomvaveureencaraenlacapareialelrastred'unatacadesang[...]

Segonselscostumsd'aquellstemps,quanuncavallerdemanavaaunreiunjudicicontraunaltre,aquest no podia negarse a acceptarlo, car, altrament, es feia ellmateix culpable del delicteatribut.Haviad'acceptarelduel, isiperdiaeratingutcomaculpable iatreiadamuntseutotelpesde laculpa itotelrigorde lajustcia,careracreenaque lacosapreniauncarctersagrat iqueDuajudava iprotegiaelbo iabandonavaocastigavaeldolent fentloperdreen labrega.Berenguer,siusplauperfora,hagud'acceptar,davantlacortdeCastella,elreptequelihaviallanatFolchdeCardona.Desprsdelprimeratac,vacaureaterravenut;aleshoreselvescomteliapuntalcorl'espasadelseugermilifuconfessarqueelleral'autordelasevamort.Desprsde talafront i taldeshonra,el comte va renunciar la coronaa favordel seunebot, filldeCapd'Estopa,isen'analluitaralescroades,onmatmorosiguerrejcomunsenzillcavaller

JoanAmades:Costumaricatal.

ELMIRACLEDELESMOSQUES

"DiulocomptequequanlahostdelsfrancesoshacestatunllongtempsetenguerenassetjadalaciutatdeGerona,enl'endemighaguerengranmalpreslosfrancesosenaquellahosteprenientotlodiaperradelesmescles,edelsassaigsdelesdemesesqueelsfaenlosfrontalersqueelreid'Arag havia posats a Bosold, e Hostalric e en los altres lloguars de la frontera, e per lesrequestesqueels faen totdia cellsquierenen l'establimenten la ciutatdeGerona;enostreSenyord'altrapart,quitotavegadamantnloshumilsepuneixlosergullosos,tramslosdamunten aquella host pestilncies, e malalties, e fam e totes males ventures. Car primerament lostramspestilnciesdemosquesquehihactantesqueelromanentdelmnnoforenancvistestantesensems;eerenmosquesben tangrossese tangrans comunaglan,eentravenper lesnarilsalscavallsedavallperloses,quenohivalienmantes,netanquesdecuir,nenengunginyque fessen, que elshopogussen vedar; emantinentque els eren entradesperun dels llocsdamuntdits,nohihaviatanfortsnetanpoderscavall,quetantostnocaigusaterramortfred,aixquebenmorirenenaquellahost,peraquellesmosques,quatremiliacavallsdepreuebenvintmiliad'altres,senstotsi,queanclaplagaqueDusdonenEgiptealreiFaranopocssermajorqueaquesta"

BernatDesclot:Crnica,CLX


LAINVENCIDELASANTACREU

"Elsjueusforenconvocatsperl'emperadriuElena.Intrigats,espreguntaven:

Qudeuvolerlareina?

Judes,und'ellsdigu:

TincentsquevolesbrinaronhihalacreuambquelsnostresavantpassatspenjarenelCrist.Sisaix,calquesiguemprudentsidirquenoensabemres

Un cop reunida l'assemblea, la reina convid els assistents a dir all que sabessin sobre lacrucifixi,pervistqueningnovadirreselscondemnamoriralafoguera.Ensentirlaterriblesentncia,plensdeterroriassenyalantJudes,digueren:

Senyora,aquesthomesfilld'unprofetaquevaserjust;sl'nicquepotrespondrealavostrapregunta.

LareinaalliberlarestaiamenaJudesdeferlomorirdegana.Eljueufouabandonatenunpousecdurantsisdies,sensebeurenimenjar;elsetdiadiguqueex`plicariatotelquesabiasobrela creu.Un cop foradelpouesdirig capal lloconCrist fou crucificat,all resuns instants i,mentreho feia, es vaproduir alpujolunamena de terratrmol. Immediatament l'ambient vaquedarimpregnatd'exquisitsaromes.

DiulaHistriaEclesisticaque,enaquelltemps,allhihaviauntemplededicataVenus,construtper l'emperadorAdri. Santa Elena el vamanarderruir i llaurar el solar. Judes s'arremang latnica, prengu una aixada i va comenar a cavar fortament. A unes vint passes de fondriaapareguerentrescreus,lesrescatilesportalareina"

JacopodaVarazze:Lallegendauria.ELCALLDEGIRONA

Durantmoltdetempss'haacceptat,idarreramentdiscutit,laveracitatd'undocument,delquesen'haperdutl'originalinomsse'ndisposad'unacpiatretaelsegleXVIII,enelques'esmentaquelany982elcomteDelavaestabliraGironaungrupdevinticincfamliesjueves,procedentsdeJugues,propdelaSeu.Aquestacomunitat,dedicadatemporalmental'agricultura,podriahaverfugit de les rtzies sarranes; el 846 encara es va produir el darrer setge rab a Girona.Independentmentdelaveracitatiautenticitatd'aquestdocument,altrestestimonienl'existnciaiactivitatd'unacomunitatjuevaaGironaenplesegleX.

AlsegleXI, laubicacide lacomunitat juevaseriaa l'entorndelCardoMaximusde laciutat,elcarrerdelaForaipropdelaCatedral,talcomassenyalenversemblantmentdocumentscoetanis.Noestractariad'unacomunitatclosa,iposseenbnsimmoblesendiversosindretsdelaciutatirodalies.

DurantelsegleXII ladocumentacirgiaqualificaels jueusaGironadeelnostrecofreetresor,unafontimportantderendespelseupatrimoniprivat,realitatqueseguirvigentfinselsegleXIV.AlberchiAragesmentenqueelCallgiron,tenialacondicide"cambresdelaReina"ipagavaunimpost pelmanteniment de la sumptuositat de la Cort. L'aportaci d'un considerable bloc detributseralacontrapartidaalaproteccireialil'administraciautnomadelessevescomunitats.

La interessada poltica que els monarques practicaven envers els jueus presentava granscontradiccions:l'Esglsiadictavadisposicionsantijuevesquelacoronahaviaderespectariacatar,per,peraltrabanda, laprotecci reial feiaquegaudissinde la seva confiana.Durantaquestperode, el Call no seria encara una zona closa homognia jueva, per a la documentaci


disponibless'apreciaunmovimentdeproliferacicontinuatd'adquisicionsper jueusenaquestindret,queseguiriaelseglesegent,momentenquelseupermetrejaesformariademaneragairebdefinitiva.

ElsseglesXIIXIII laciutatdeGironavaexperimentarunnotablecreixementdemogrficquevaprovocar el desenvolupament de nuclis urbans extramurs des de Pedret al cam del Carme, al'entorndelesesglsiesimonestirsquehihaviabastits.ElsnousconventsconstrutselsegleXIIItamb originaren nous barris i agrupaments urbans al seu entorn i, conseqentment, lesinterconnexionsambelsanteriors.Tambvaseraquestunperodedefloriment,deparadoxes ide canvis pels jueus de Girona: per una banda, la proliferaci de l'activitat i enriquimenteconmics, ieldesenvolupamentde lesactivitats intellectuals,perperunaaltra, l'estabilitatquehaviaperms lacoexistncia irelacionsentreambduescomunitatsescomena trencar, idiversosbrotsjaanunciavenelnaixementdelsproblemesqueabocarenalsegleXIVenlescrisis,elsavalotsielsenfrontaments.

L'activitat econmica del segle XIII estmarcada pel regnat de Jaume I (12131276). Els jueustenien activitats diversificades: artesans, comerciants, desenvolupant oficis com matalassers,paraires, sastres, enquadernadors, marxants, barbers, giponers, seders, argenters... Un bonnombretreballavaalCall,dedicatsalramdel'alimentaci:erenelsqueteniencuraqueelpeix,lacarn,elpaielviacomplissinlescondicionsielpreceptesdelaTorh,ifossinaptespelconsumdela comunitat.D'altreseren funcionarisadscritsalConsellde l'Aljama.El cimde la consideracisocialelformavenelsmetgesielsqueesdedicavenaactivitatsdecaireintellectual,otreballavenalaCortdelrei.

En l'aspecte intellectual,elpersonatgems importantd'aquestsegleXIIIfouel jueudelsquatrenoms:Nahmnides,Moss benNahman, l'anomenat Bonastruc a Porta i tamb conegut perl'acrstic Ramban.Nascut aGirona el 11931194 imort aHaiffa, probablement el 1270, s lafigurams indiscutiblede laCbala i l'Aljamagironines.Vaestudiarmedicina ifilosofia,persconegut especialment pels seus treballs en el camp de la Cbala i els comentaris al Talmud.AdmiradordeMaimnides,s'oposalessevestendnciesintellectualistesiderivversqestionsdelaCbala,dinslesqualscomponguunmustagabperserrecitatelprimerdiadel'any.Aquestmustagabslamostramsantigadepoesiacabalsticapeninsular.6

DELSTRESTIPUSDEJUEUS

"Totsquants juheussomen lomnrestats,sntres linatges,aprsquecrucificarenaquellsanthomee justquifonnomenatJhesus,eaquest,dins lagranciutatdeJherusalemfonpreseligateposatencreu.

"Lahunlinatgesdeaquellsquetractarenlasuamort.Esilsvoleuhuyendiaconxer,snaquellsquisnbulliciosos,quenospodenreposar,anscontnuamentstanenmovimentdepeusedemans,elolursperitjamsstsegur,quenopotreposar,etenenmoltpocavergonya.

"Losegonlinatgesdeaquellsquiexecutarenl'actecomloaotaren,elclavaren,elligaren,el coronaren d'espines, e aquells qui jugaren la roba e li daven de grans galtades e, com lohaguerenalsatab lacreu, liscopienen lacara.E lossenyalsperconxeraquestssnquejamsvospodenmirarenlacaradeferm,carprestamentgirenloshullsenterraomirenenaltrapart,ejamspoden,sinabgrantreball,alsarlosullsalcel,axcomfaaquestjuheuquivolssermonsogre.Teniuysment,quejamspotmirarenlacaradelapersonanimenyspotmiraralcel.

"Lo tercer linatge s lo qui devalla deDavit. Veritat s que aquests y foren, emper noconsentirenenrese,mogutsdepietat,seposarenenlotempledeSalamenovolguerenveuretangranmaldatcom ferenaaquellhomesante just.Eaquests talsquenoyconsentiren,ansferen tot lurpoderendeliurarlode aquellespenesenqueraposat, sn afablesedemoltabenignitat,econtractenabpaueabamoralprosmeepodenmirarpertotesparts.Ecomyosia

6 http://www.pedresdegirona.com/historia_mediev_3.htm


de aquest linatge,nomparque yodega contaminarnemesclar lanoble sanch ab aquelladeperpetualdolor,elolinatgedemosfillsfosmenyscabat,queperdessenlasuccessidesondretlinatge.Edetalsjuheusmstemlaamistatd'ellsquelamortemdariagrancrrechevergonyadeparlarabells."

JoanotMartorell:TirantloBlanc,cap.CCCX

BibliografiarecomanadaAuerbach,E.:Mmesis.Larepresentacinde larealidaden la literaturaoccidental.Mxic,FCEM,

1988.Badel,P.Y.:IntroductionlavielittraireduMoyenAge,Pars,Bordas,1984.Bajtin,M.:LaculturapopularenlaEdadMediayelRenacimiento,Madrid,AlianzaEditorial,1987.Cabr,M.:"Enbreusazauraljorn...JaumeIiCerverinterpretenelsfetsde1274"a:ActesdelX

ColloquidelAssociaciHispnicadeLiteraturaMedieval,Alacant,2003.Calzada,J.:SantPeredeGalligants.Lahistriaielmonument.Girona,Dip.deGirona,1983.Canal,J.,etal:."Gironacomtalifeudal(10001190)",Girona,AjuntamentdeGirona,1993.DDAA:Introduccialaliteraturaeuropea.Barcelona,UOC,2011.DDAA:DossierdelecturesdIntroduccialaLiteraturaEuropea.Barcelona,UOC,2011.Gernert, F.: Parodia i contrafacta en la literatura romnicamedieval y renacentista.Historia

literariaytextos(volI).SanMillndelaCogolla,InstitutoBibliotecaHispnica,2.2009.Jauss,H.R.:"TheAlterityandModernityofMedievalLiterature".NewLiteraryHistory,Univ.of

Virginia,1979.LeGoff,J.:Elnacimientodelpurgatorio.Madrid,Taurus,1989.Martn,A.etal.:ElmuseuarqueolgicdeSantPeredeGalligants.Girona,Dip.deGirona,1985.Paterson, L.: El mundo de los trovadores: la sociedad occitana medieval, entre 1100 y 1300.

Barcelona,Pennsula,1997.Zumtor,P.:Laletraylavozdelaliteraturamedieval.Madrid,Castalia,1989.Obresliterriescomentades:BernatMetge:Losomni.JaumeRoig:Llibredelesdones.FrancescdEiximenis:DotzdelCresti.ChansondeRoland.Poesiestrobadoresques.ChrtiendeTroyes,obres.Websdinters:http://www.mac.cat/cat/Seus/Gironahttp://www.banysarabs.org/0_0/index_content.htmlhttp://www.catedraldegirona.org/http://www.girona.cat/call/cat/museu.phphttp://www.pedresdegirona.com/itinerari_romanic_0.htm

Pau Gerez Alum s Doctor en Histria Medieval i Doctor en Filologia Romnica. Ha publicatdiverses obres i articles relacionats amb la histria de lesmentalitats i la culturamaterial delpocamedieval;elseucampderecercaesprojectasobre lanliside lesobres literriescomafonthistrica.ActualmentscollaboradordocentdeLlenguaiLiteraturaCatalanesiHumanitatsalaUOCiprofessordesecundria.


3.LiteraturaeuropeaalMuseuEpiscopaldeVic

La capital dOsona disposa, tal vegada, de lamillor collecci almn de pintura romnicasobre fusta.Un patrimoni que destaca especialment per un tractamentmuseogrficmoltcontemporaniqueacostalartmedievalalasensibilitatdelespectadoractual.

La visita consistir en el comentari de les obres pictriques (frescos, frontals, bigues) iescultriques (majestats, davallaments, arquetes) bo i relacionantles amb la literaturaprodudaenlpocaenquvansercreades.Aixmateix,esfarunrecorregutpelpatrimonimonumentalmedievaldelcentrehistricdelaciutatdeVicambunespecialdetenimentenlacatedral,situadaalcostatmateixdelMuseuEpiscopal.

Imatges i context que ens han daproximar tamb als relats, la lrica o lesperit dunaliteratura,lamedieval,quetamb,malgratladistnciadelssegles,mantlafascinaciperallectorcontemporani.

Materialassociat:Elrelatilaimatge:aproximacialalecturadelartromnicdelMEV,perJordiCerdSubirachsLa visita alMEV permet recordar una bona mostra dels relats (grans o ms escadussers) delpatrimonimedieval.En la lniadeferaquesta lecturade l'artromnic,seleccionemunasriedepecesociclespertaldepoderneveurelarelaci,notantsolsdecontingut,sintambestilstica,s a dir, de com la manera d'explicar una narraci o la marera de compondre un programaiconogrficcomparteixenafinitatsdestacades.

Lacreaciilabellesa

El simbolisme medieval s a la vegada teolgic i filosfic. Du va crear les coses a la sevasemblana,sadir,alasevaimatge,pertantsnaturalqueencontemplarlesformesdescobrimenelleselvestigidelaBellesa,delaSaviesaidelArtdivins.Totselssistemesestticsdeledatmitjanasnsimbolismes.JoanEscotErgenavaescriure:Nohiharesvisiblequenosiguismboldallincorporaliincomprensible.

LaBellesa,Saviesa iArtdivins trobenelseuesclaten laCreaci.AlMEV trobemduespinturesmuralsambdosestilsbendiversosonescenes relaten lacreacidelprimerhome i laprimeradona.

L'autordelconjuntmural,conegutambelnomdeMestred'Osormort,s tamb l'autorde lespintures de l'esglsia de SantMart del Brull i de Sant Joan de Bellcaire, al Baix Empord. La


decoracide la conca absidalestavapresididaper la figurade laMaredeDuenvoltadadelssmbols del Tetramorf, dels quals solament s'ha conservat la part inferior on es pot veure lamndorlaielspeusdelaVergeaixcomlesextremitatsinferiorsdellledesantMarcidelboudesantLluc.A sotade laconcaabsidalhiha les figuresdempeusdelsdotzeapstols.A sotadelsapstolshiharepresentatelciclede lacreacide l'home ielpecatoriginal: lacreacid'Adam,Adama laportadelParads, l'advertimentdenomenjarde l'arbreprohibit,elpecatoriginal il'expulsidelParads.

LaltreconjuntseldeSantSadurnd'Osormort.L'autord'aquestespintures,conegutambelnomdeMestred'Osormortatsquetambvaserl'autordelespinturesdel'absisd'aquestaesglsia,moltprobablementdegutenirelseutallera laciutatdeVic,alcostatde laCatedral.Laconcaabsidal estava presidida per la figura del Pantocrtor envoltat del Tetramorf, dels quals s'haconservatgranpartdelagranfiguradelCristaixcomfragmentsdel'guiladesantJoanidelboude sant Lluc. A sota de la conca absidal hi ha escenes del cicle de la infncia de Jess: elnaixement, l'anunciaci als pastors, l'Epifania i la presentaci al temple. A les cinc fornculesinferiorshiharepresentadesescenesdelllibredel"Gnesi"ambelcicledelacreacidel'homeiel pecat original. Les escenes representades sn: la creaci d'Adam i Eva, el pecat original,l'expulsi del Parads, el lliurament dels vestits per cobrir el cos de la nuesa, i Adam i Evatreballant.

LaPassiilaliteratura

ElrelatdelapassideCriststalvegadaelrelatmscopsrevisitatenlanostracultura.Desd'unpuntestrictamentpotic,sessencialenelnaixementdel'artdramticoccidental.Lapassisihaestatrepresentadadesdetempsantiqussims:elspersonatgeshandialogat,hanpresvidaenuna narraci sempre coneguda. Molts d'aquest personatges o situacions no pertanyen alsevangelis cannics, sinalsapcrifs,bancdedadesessencialperal coneixementde la culturaromnica.

AlesActesdePilatllegim:QuanelsjueusvansaberqueJosepd'ArimateahaviendemanatelcosdeJess,elcercaven,comcercaventambelsdotzequehavientestificatqueJessnoeraunfillbastard:Nicodem imolts altresque s'havienpresentat a Pilatmanifestantli lesbonesobres imolts de Jess. Per tots s'havien amagat.Noms compareguNicodem, perqu era un delsprincipalsdels jueus (Ac.dePilatXII,1).Nicodem i Josep,doncs, snhomespoderosos, rics ivalents que es fan crrec del cos sofrent i nu de Crist. Al segle XIII aquests personatgesesdevindranl'origenifonamentdelacavalleriacristiana,perefectedelcicleartricovulgata.Lasevaestelliterrianofeiaaltracosaquerecomenar.

D'entre l'artescultric catalde totsels tempsdestacael conjuntdeldavallament romnicdeSantaEulliad'Erill laVall, considerat com l'obramestrade la imatgeria catalanadel segleXII.L'escenarepresentaelmomentenquNicodemdesclavadelacreulamdeCrist,mentreJosepd'Arimateafaelgestdesostenirelseucosalesespatlles.AladretadelgruphihalaimatgedellladreDimes,mortalacreuamblallenguaforaial'altrecostathihaellladreGestes.Elsbraosdelesesculturessnarticulats,circumstnciaquehafetsuposarquedevientenirunsrelacionatambelsdrames litrgicsmedievalsdel ciclepasqual,elsqualses representavena lesesglsiesdurantlaSetmanaSanta.L'estudiesquemticdel'anatomiadelcosdeCristaixcomelmovimentcontingutdeJosepd'ArimateaiNicodemmostrenqueenstrobemdavantd'unartistagenialquevasaberexpressarel"pthos"d'aquestmomentambunllenguatgeescultricqueencaraavuidiaens sorprnper la sevamodernitat.Esdesconeixelnomdelmestreque va realitzaraquestesescultures per b que histricament s'ha atribut a un hipottic taller d'Erill, actiu durant laprimera meitat del segle XII, del qual es conserven altres escultures semblants provinents


majoritriamentdelaValldeBo.

SantMartilacavalleria

SantMartsundelssantsmedievalsambmsprojecci iconogrfica.ElseupaperdestacatenlesGlliesielfetdetenirsotalasevaproteccilacavalleriaelfanserpertot:enl'onomstica,enlapatronmicai,sclar,enlasevarepresentaciplstica.Elremotmrtirdel'pocaromanaesvarevestintdelescaracterstiquesdelcavallerperfecte:noble,podersipiets.Comelquemostraenelmiracletalvegadamsrepresentatiu:laparticidelacapa:

Untempsd'ivern,passavasentMartper iportal,eaqulencontr ihomepaubretotnuu.Perqu, sentMart lidonab la spasa lameytatdelmantelqueportava,e l'autral s'abrigJaumedeVorgine,trad.catalanadelfinalsegleXIII,Videsdesantsrosselloneses.

Lafamliareialfrancesad'aquestperode,s'anomenaranelscapets(decapa),peraquestadevocialsantdelllinatgeidelacavalleria.

En elMEV trobem un frontal d'altar correspon a l'estil romnic geometritzant desenvolupat aCatalunyaalllargdelaprimerameitatdelsegleXII,ontrobemescenesdelavidadesantMart.Procedentdel'esglsiaparroquialdeSantMartdePuigbsituadaalcostatdelcastelldePuigb,alRipolls,hiha representadesenelsquatrecompartimentsescenesde lavidade santMart,bisbedeTours ititularde l'esglsia:santMartdaltdecavallesparteix lasevaclmideambunpobre,elsantbisberessuscitauncatecumenmortabansderebreelbaptisme,l'escenadelamortdel sant, i dos ngels traslladen l'nima del sant cap al cel. Aquestes quatre escenes estandivididesperunafranjahoritzontalambunainscripcienllattranscritaperM.Grosquediu:Perhaverestatgenersambelpobrealaterra,araMartviualcel.

SantaMargaridailafeminitat

SantaMargarida va ser una de les santesms populars de l'edatmitjana per ser consideradasanta auxiliadora i advocada de les dones que van de part. Tot unmotiu de reflexi sobre elmodeldedonaidefeminitatd'aquellperode.LaVidad'aquestasantaesvaferconixersobretotperunrelatenversqueesdeviarecitaralesplacesihostalso,talvegada,comuntalism,enelmoment en qu les dones parien. A Catalunya circulava aquest text amb una mena d'exordijoglaresc:

Senyorsedomnas,granconquistpodetsfarabDuJhesuCrist,sideboncorvoletaudiroqueusvullcontaredir.

Al MEV trobem el frontal d'altar que estava a l'esglsia del convent de religioses de SantaMargaridadeVilaseca,enel termedeSantMartSescorts, i fouportataVicseguramentenelsegle XIV en traslladarse les monges al nou convent que desprs va ser el dels Trinitarisdescalos.Seguramentsobrad'untallervigatdelasegonameitatdelsegleXIIiestilsticamentcorresponalperodedeplenamaduresacreativadelromniccatal.ElfrontalestpresiditperlafiguradelaMaredeDuambl'Infantdintred'unamndorlasostingudaperquatrengelsamblainscripciMaria.Mater.Domini.Nostri.Jesu.Xristi.Alscompartimentslateralshihaescenesdelavidade la santa: la santas fetapresonerapels soldats (miles)elprefecteOlimbre,mentrepasturaelramatd'ovelles.Abaix,jadintredelapres,sflagelladapelsbotxins(carnifices).Al


compartiment superior dret la santa s turmentada pels dimonis (rrufo), i a baix el botx(malcus),desprsdetorturarlasantaenpresnciadelgeneral,ladegollaambelganivetenelmomentquel'EsperitSantenformadecolombaixaperrebrelasevanima.

Elsantilaciutat

Elsantprotectord'unaciutatsunelementencaraforaviuenelnostreimaginaricollectiu.Coml'heroien l'antiguitatpaganaprotegiatamb l'urbs, lacristianitzacivarevitalitzar ievangelitzaraquest costum. Sant Sadurn s el sant de Tolosa de Llenguadoc, un dels models irradiadorspoltics, religiososo,evidentment, culturalsdels comtats catalans.Malgrat aquestorigenen labaixa llatinitat, la llegendadel sant trobaral llargdels seglesmaneres iexpressionsnovesdeconfigurarelseurelat.

A finals del segle XII s'introdueix a Catalunya un nou corrent estilstic d'origen bizant a la"maniera greca" que es perllongar al llarg de la primera meitat del segle XIII. Aquest noucorrentformalcaracteritzatperlasuavitatdelmodelatdelsrostresidelsvolumsdelesfigures,tenelfrontaldeSantSadurndeRotgersundelsexemplesmsparadigmtics.Aquestnouartesva introduir al nostre pas grcies als lligams comercials i culturals del Principat amb l'Imperibizant,arribatsaCatalunyaatravsdeSicliaiVenciaprincipalment.Alcentredelfrontalhihala figura del Crist pantocrtor envoltat dels smbols del Tetramorf, dels quals solament esconservenl'ngeldesantMateuil'ligadesantJoan.Elscompartimentslateralsestandedicatsala representacid'escenesde la vidade sant Sadurn,bisbe imrtirde la ciutatde TolosadeLlenguadoc. El culte a sant Sadurn, fundador de l'esglsia de Tolosa, es va difondre moltespecialmentenaquestapocaa travsdelscaminsdeperegrinaci idel llibrede la"Llegendauria".Lesescenesrepresentadessn:elsantesnegaaadorar l'dolenformadepetitbrau;elsantlligataunbrausarrossegatescalesavalldelCapitolidelaciutatdeTolosaielsantbeneeixun grup de persones que apareixen damunt les aiges, salvades miraculosament de morirofegades.

ElCristagonitzant

DelCristenmajestat,JutgeSuprem,ReiGloris,esvapassantdemanerapaulatinaafinaldeldelsegle XII i XII, a representacionsd'un Crist sofrent,nu, carnal. Tal i com lapoesia religiosahorecordava coetniament, com aquesta mostra estreta d'un manuscrit trobat en una masiagarrotxinaidatatalmateixsegleXIII:

SenyorDeusquiformasAdameassajaslafed'Abrahamedenyaspendrecarnesang:pernostantfoshomilefranc!Liurasvostrecorsamartir;perquenmoncorpensemalbirquetropfaesdomilitat,tantaltReyetanexalat.Enunatallad'unCristannim,datata lasegonameitatdelsegleXIII,veiem lahumanitatde lafiguradivina,destacantne elpatimentdamuntde la creu.Aquesta imatgemostra algunsdelselementsquesncaractersticsdelaiconografiagticadelCrucificat.Notem,enprimerlloc,quesclavatambtresclaus(inoambquatre,coms'hapogutveureen lesrepresentacionsdelCristenMajestat).ObservemtamblanuesadelcosdeCristilacomposicienzigazagadelafigura.Tanmateix,aquestaimatgeconservaencaraalgunselementsdetradiciromnica,demaneraquetelsullsbenobertsiportaunacoronaquel'identificacomarei,evocantallqueJessrespona


Pilatquanaquest lipregunta sisel reidels jueus:Tumateixhodius: sc rei... i...elmeuregnenosd'aquestmn(Jn18,3637).

Eldimoni:lacusadornecessari

Eldimonisunelementbencaractersticde l'artmedievalentotselsseusregistres.L'acusadorper excellncia s el contrapunt necessari de la creaci divina: aquell qui atorga la midanecessria a la Saviesa, la Bellesa o la Justcia. Com ho podem trobar en aquest debat d'untrobadorcatal,HuguetdeMataplana,on recreauna tens fingidaentreunaltre trobador ielmateixdimoni:

IEnBlancasset, johevingutdenitpercombatreusde seguit,ovsoblidareucompletamentl'amorilabellesad'aquellaquemenaelvostrecorfretursilatindreendesdeny.Trieubreumentuna[d'aquestesalternatives], laquemenysusdesagradi,quenovulltardana,perqusensemil'infernvalmenys.Ivullquesapigueuquesceldiablemscruelimstorturador.

Procedentdel'esglsiadeSantMiqueldeSoriguerola,propd'Urtx,alaplanadelaCerdanya,esconservaalMuseuNacionald'ArtdeCatalunyaunatauladedicadaal'arcngelsantMiquelquehadonatnomaundelsmestresmsoriginalsdelapinturacatalanadefinalsdelsegleXIIIactiuenelperodedetransicidelromnicalgtic.Aquestesduestaules lateralsprovinentsd'unaesglsiaindeterminadadelaValldeRibessnobrad'aquestpintor,queescaracteritzaperl'sd'unsfonsde colorsmolt vius, generalment vermells, grocs i verds,damuntdelsqualsdibuixa les figuresambunes lniesmoltperfiladesdecolornegre.L'escenade l'arcngelMiquelpesant lesnimes,anomenadapsicstasi,smoltsemblantalaqueapareixalatauladeSoriguerolaissensdubteunade lesmspopularsde l'artmedievalcatal.L'arcngel sost labalanaamb la figuranuad'unanimaqueesdecantacapalcostatdelasalvaci,mentreundimoniambunganxointentadecantar labalanacapal seucostat.L'altra taula, tamb relacionadaamb la iconografiade lasalvaci,representa les figuresdempeusdesantPere,amb lesclausdelParads,dialogantambl'apstolsantPau.Unadelescaracterstiquesd'aquestmestreslacapacitatdesntesinarrativadelesescenesrepresentades,lesqualss'allunyendel'artnafomeramentpopular.DintredelesobresinfluenciadespelmestredeSoriguerola,alMuseuEpiscopaldeVicesconservenduestauleslaterals d'altar amb les figures de sant Pau i sant Pere procedents de Mogrony, exposadesactualmentalcostatd'aquestestaulesdelaValldeRibes.

Bibliografiarecomanada

EdgardeBruyne,LaestticadelaEdadMedia,Madrid,Visor,1987.ErnstRobertCurtius,Literaturaeuropeayedadmedialatina,Mxic,FCE,1999.UmbertoEco,Artibellesaenlestticamedieval,Barcelona,Destino,1990.JeanFlori,CaballerosycaballeraenlaEdadMedia,Barcelona,Paids,2001.M. H. Keen, La caballera: la vida caballeresca en la Edad Media, prleg de M. de Riquer,

Barcelona,Ariel,2010.MichelPastoureau,Lavidacotidianade los caballerosde laTablaRedonda,Madrid,Temasde

Hoy,1990.MartdeRiquer,LespoesiesdeGuillemdeBergued,Barcelona,QuadernsCrema,1998.DenisdeRougement,Amor,lricayOccidente,Barcelona,Kairs,1996.


JordiCerdSubirachssDoctoren filologia romnica iprofessor titulardaquestareadeconeixementa laUniversitatAutnomadeBarcelona.Haestatdocenta laUniversitatNovadeLisboa,a laUniversitatdeBarcelona iconsultora laUniversitatObertadeCatalunya.Harealitzatelguiatge ieldissenydediversos itineraris literarisdinselprogramaLaventuradeLlegirperlInstitutdeCulturadeBarcelonaielConsorideBibliotequesdeBarcelona.


4.LiteraturaromnicaalMNAC

EnelsvintisisconjuntsquecontelMNAChihaunaunitatdestiliunaunitatdintersqueremeta la literaturade lpocadarreude lEuropaOccidental.Aquestaunitatesdeual fetqueexistiauna comunicaci culturalmolt intensaentreelsdiferents territorisde lEuropamedieval.

Malgrat que la literatura medieval t un alt component laic, cal tenir en compte fortesinfluncies de lmbit religis exclusiu en els conjunts murals; per exemple, no podemdeixardepensarenlesMaiestasDominiquanesfarefernciaaCarlemanyenlaChansondeRoland.

Lobjectiudelavisitasobservarpuntsdeconnexientrelesartsfigurativesilaliteraturadelpoca romnica. Aix, es comentar la relaci dels grans conjunts de pintura mural queconservaelMNACrelacionatsamblaliteraturadelpoca.

Materialassociat:Loculatoreset saltatores (malabaristes iequilibristes):unaaproximaci literria al romnicdelMNAC,perPauGerezAlumSANTPEREDELASEUD'URGELL

"En el context del s. XII europeu, s'imposa la iconografia del CristLlumaureolatperunaametllamstica,sostenintun llibreobertamb inscripcionsallusivesaunateologiadelallum.LaproliferacidelaMaiestasDominiesprodueixenelcontexthistricdelareformalitrgicacannicaagustiniana,l'origendelaqualestrobaensantRufusd'AvinyisantVctordeMarsella.L'arribada al Principat demanuscrits de l'Homilia al prleg de Sant Joan,escritaperJoanEscotErigena,sunaprova,enplesegleXII,de larelacientre una iconografia teolgica de la llum i una tradici neoplatnicaoriginadaals.IXalacortcarolngia"PuigarnauTorell,A.ImagoDeiyLuxMundienelsigloXII:LarecepcindelateologadelaluzenlaiconografadelPantocrtorenCatalua.UPF,1999.


ELLLIBREALAMDELALTSSIMEl llibremedievalsunobjectesagrat,costs,propietatde lacastadelsquesaben llegir.Alseuvoltant,totunmnd'objectesdeluxe:armaris,enquadernacions...Curiosament,l'nicllibrequeapareixalaChanson...sl'Alcor.v.610611"Marsiliesfaitporterunlivreavant,laleiifutMahumeTervagan

"Marsilfaportardavantseuunllibre,onestavalalleideMahomaiTervagan

Il'nicquesapllegirsunmusulm.v.485"Marsiliesfutbienescolezdelire "MarsilfoubeninstrutenlalecturaEGOSUMLUXMUNDIAl llibredelDude lesMaiestasapareix:"Ego sum luxmundi"de l'Evangelide Joan, lligata lareformaagustiniananeoplatnica(LUX,REX,PAX,LEX)Joan8,12

Jesselstornaadrearlaparaula.Elsdigu:Josclallumdelmn.Elquiemsegueixnocaminaralesfosques,sinquetindrlallumdelavida.

Joan9,5Mentrescalmn,sclallumdelmn

Joan12,46Jo,quesclallum,hevingutalmnperquningdelsquicreuenenminoesquedienlafosca.

AquestateologiadelallumespotresseguiralaChanson...v.3891"E,Deus",distCarles,"ledreitenesclargiez!" "Ai,Deu",diuCarles,"feuresplendirlajustcia"

Du amb el llibre (saviesa) [vid tamb: Laparaula figurada. La presncia del llibre a lescolleccions del MNAC Dep. de Cultura. MNAC,2005],Ducomallum(justcia),Duentronitzat(poder), Du barbat (vellesa, virilitat)... Lateofania d'unDu entronitzat impartint justciaacompanyatdel tetramorf (Marc lle,Mateu ngel, Lluc brau i Joan guila), procedentd'influncies carolngies i bizantines sobre unsubstratpaleocristi,encaixaamblapresentacidel'emperadorCarlemanyalaChanson...:

AbsisdeSt.PeredelaSeud'Urgell


v.535536"Detelbarnagel'adDeusenluminet,meilzvoeltmurirqueguerpirsuntbarnet

"Dul'illumind'unanoblesatal,que prefereix morir que abandonar els seusbarons

MAIESTASDOMINIDescripcideCarlemanyen termesdepantocrtor (imatge imperialdeCrist, imatgedivinadel'emperador): Barbat (edat, virilitat, saviesa i amb el tron, poder) Manca de patiment, desentiment(maiamblabocaoberta,serenor,"mezura")Carlemany,encanvispateix.v.117iss,Blancheadlabarbeettutfluritlechef,gentadlecorselecuntenantfier:s'estkildemandet,nel'estoetenseigner.

Blancatlabarbaitotfloritelcap,gentiltelcosielcontinentaltiu:sihihaquielbusca,nocalquelimostrin.

DEXTERADOMINICarlemanyenviaGanelcomamissatgerilifaelsignedel'absoluci.v.340i341Desamaindestrel'adasolseseignet;puislilivratlebastunelebref.

Amblamdretal'haabsoltisenyat,desprslihalliuratelbastielmissatge

Aquest signe iels smbolsque l'acompanyen sn calcatsde l'actedebenedicciqueels abatsrealitzaven envers els seusmissioners quan se n'anaven a terres d'infidels, amb un formularilitrgicamentestablert; labenedictiofinalis(Riquer,M.de:ChansondeRoland...Barcelona,ElFestndeEsopo,1983,p.82,nota340)LamaladadeDubeneintelspresentsengairebtoteslesMaiestasDominirecordatambaquestgest.SantGabrielprotegeixCarlemanyambelsignedelabenedicci.v.28472848

SeintGabrel,kidepartDeuleguarde,levetsamain,surluifaitsunsignacle

SantGabriel,queennomdeDuelprotegeix,alalasevam,ifaelseusenyalsobreell

LamdeDualaiconografiarolandiana,moltfreqent al MNAC (Sant Climent de Tall,LapidacideSantEsteve...),LaimportnciadelamdretasvisibleentotalaChanson...,avegadescomasmboldelleialtat(relacionadasobretotambelguant)iavegadescomapartvitaldelcos:

Dextera Domini Isaes 66,2

Tot ho ha fet la meva m, i per aix tot

existeix.


v.47:DistBlancandrins:Parcestemeiedestreeparlabarebkialpizmeventelet...

DiguBlancandr:Peraquestamevadretaiperlabarbaqueelventmoualmeupit...

v.331:Liemperereslitentsunguant,ledestre...

L'emperadorlilliuraelseuguant,eldret...

v.466:ensunpuigndestreparl'oriepuntlatint

Enelseupunydretlatagafadapelpomdaurat

v.484:Eldestrepoingalpaienl'adlivret L'haposatalamdretadelpag

v.770:desamaindestre,quantreutlebastun

delasevamdretaquanrebelbast

v.2389:SundestreguantaDeuenpuroffrit ElseuguantdretaDuofereix

v.2701:liquensRotllantlitrenchatierledestrepoign

ElcomteRolandlitallahirelpunydret

v.2719:ledestrepoignadperdut,n'enadmie

Haperdutelpunydret,janoelt

v.2795:LireisMarsilieledestrepoigniperdit

ElreiMarsilhaperdutelpunydret

v.2808:lireisMarsilieenquiseratvenget:pursuntpoigndestrel'enliverailechef

ElreiMarsilavuiservenjat:acanvidelasevamdreta,lilliurarelcap[del'emperador]

QuanYvaindescriuaLaudinediu: (ChrtiendeTroyes:Elcaballerodel len.Madrid,Alianza,1988.p.56)

Dioslahizoconsumanodesnudaparasorprenderalanaturaleza.

TRANSLATIOElcontacteamb lesrestesde l'antiguitattardana(mosaics,capitells...) iqueesreprodueixen lapintura iarquitecturadel s.XIespotpercebreen formade restesen lesgraderiesdemarbreenmigdelcampquepodemtrobarallaChanson...v.12:alezestenunvergersuzl'umbre;surunperrundemarbrebloiseculched

Haanataunverger,sotal'ombra,esrecolzasobreunagradademarbreblau

v. 2267: Muntet sur un tertre, desuz IIarbresbels,quatreperrunsiad,demarbrefaiz

Pujaaunturonet,sotadosarbresbells,hihaquatregraonsfetsdemarbre

v. 2272: Halt sunt li pui e mult halt lesarbres;quatreperrunsiadluisantdemarbre

Altessnlesmuntanyesimoltaltselsarbres;hihaquatregradesdemarbrelluent

v. 2874: Desuz dous arbres parvenuz estCarlluns;lescolpsRollantconutentreisperruns

Carlesarribasotadosarbres;elscopsdeRolandreconeixentresgraons.


SANTJOANDEBO:MRTIRS,MONSTRESIJOGLARS

PinturesdeSaintEtienned'Auxerre:

InvocacialPare,bo irecordantmiraclesdepersonatgessants(eneltpicdelcredopic).v.2384iss."VeirePaterne,kiunkesnementis,seintLazarondemortresurrexiseDaneldesleonsguaresis,guarisdemeil'anmedetuzperilzsurlespecchezqueenmaviefis."

VertaderPare,quemainoheumentit,queaSantLltzervreuressuscitardelamortiaDanielvreuguarirdelslleons,guariulamevanimadetotperillpelspecatsquehefetenlamevavida"

v.3100iss."VeirePaterne,hoicestjormedefend,kiguaresisJonastutveirementdelabaleinekiensuncorsl'aveit,eesparignaslereideNiniveneDaneldelmerveillusturmentenzenlafossedesleonsofutenz,lesIIIenfanztutenunfouardant"

"Pareverdader,enaquestdiadefensa'm,tuqueveritablementprotegiresJonsdelabalenaqueelteniaalseucosquesalvaresalreideNniveiaDanieldelterribleturmentquanfoullenatalfossardelslleonsialstresnensenunfocardent"

Tamb:ElfrontaldeDurro(SantaJulitaiSantQuirze),mbitX

LamortdeRolandha estat interpretada comunamenademartiri(Vallcorba, J.: Lectura de la Chanson de Roland, Barcelona, Sirmio,1989)atravsdelquallafiguradel'heroiesconverteixenunmodela seguir. Les comparacions amb els patiments dels mrtirs,recompensatsamb lagrciadivina,sovintegenenelrelatpertalderecalcar el poder div. Les vides dels sants i els martirologisconstituen un autntic gnere literari compartit pels estamentscultes (Llegenda uria, de Iacoppo de Varazze, s. XIII) i el pobleanalfabet. Cada poblaci comptava amb el seu propi mrtir queenaltialacomunitatique,endiversesocasions,haviaestatimportatperartistesitinerants.

St. Joan de Bo. Lapidaci de S. Esteve

(mbit II)


MONSTRESIBSTIESL'imaginari medieval s ple de bsties i monstres, sobretot extretes de les descripcions del'Apocalipsiidelsbestiaris,comeldelFisileg.Carlemanytunsonpremonitori.Veuanimalsterrorfics.Tirada185serpenzeguivres,draguneaverser;grifunsiad,plusdetrentemillers

serps,vbries,dracsidiableshihagrius,msdetrentamil

Baligandemanaqueliportinlessevesarmes.Tirada235Lialmiralzmultparestricheshoem.Dedavantseifaitportersundragonel'estandartTervaganeMahumeun'ymageneApolinlefelun

L'EmirsunhomemoltricDavantseufaportarelseudrac,elsestendardsdeTervaganideMahomaiunaimatgedelfellApol.

Enaquestsegoncass'identificaeldracambeldiable,segonslesrepresentacionstradicionalsdelsbestiarisi,deretruc,elsmusulmansambaquest[Vid.Cirlot,V.(ed):Eldracenlaculturamedieval.FundaciCaixadePensions,1987]Tristanyhadematarundraca Irlanda: (Tristane Iseo,versidAliciaYllera.Madrid,AlianzaEditorial,2003.p.61)

Midemsdediezanasdelargo,tienelosojosrojosyllameantescomocarbonesencendidos,doscuernosenlafrente.Tienecabezadebicha(vipra)concrestacomounbasilisco,patascomounlagarto,lacolaenroscada,elcuerpoescamosodeungrifoygarrasmsfuertesqueunaquimera.Dicenalgunosquededarepliega lasalasydenochevueladejandounagrancoladefuego.Desubocasalen llamasyunhumoqueenvenenayquemacuantohallaasupaso.


Imatgesd'ssersfantsticsenelsintradossosdelsarcsimursdeSt.JoandeBo

Enaquestasalatambpodemobservarl'escenadelsjoglars,quevaserrelacionadaambl'episodideDaniel,3.Pers'hadesestimatlainterpretaci;homcreu[Gurdia,M.(2000)]quehihaviaunatradici prvia d'illustracions sobre l'acompanyament de joglars en diverses cerimnieslitrgiques(calrecordartambelcapitelldeSantPeredeGalligants)sunadelespoquesescenesdelMNACenqupodemapreciarimatgesdel'poca,perexemple:vestimentasdepantalonsid'instruments...


ELCERCLEDEPEDRETL'ECLESIOLOGIA,REFERMAMENTDAVANTELDUBTE

Mateu,25,1AmbelRegnedelcelpassarcomambdeunoiesquevanprendre lessevestorxespersortirarebre l'esps.N'hihaviacincqueno tenienseny icincqueerenassenyades.Lesqueno teniensenyvanprendrelessevestorxes,pernoesvanenduroli.Encanvi,lesassenyadesesvanendurampollesambolijuntamentamblestorxes.Comquel'espstardava,elsvingusonatotesiesvanadormir.Amitjanitesvasentirunclam:L'espssaqu.Sortiuarebre'l!Llavorstotesaquellesnoiesesvandespertaricomenarenaprepararlessevestorxes.Lesnoiessensesenyvandiralesassenyades:Doneunosolidelvostre,quelesnostrestorxess'apaguen.Lesassenyadesrespongueren:Potsernon'hihauriaprouperanosaltresiperavosaltres;valmsqueaneualsquienveneniusencompreu.

EntreelsseglesXIIiXIIIesfanecessriaunareafirmacidelpoderdel'esglsiaromanadavantl'aparicidediversesheretgies.Lainquisicimedieval,delaquederivenlesaltres,apareguel1184peracombatrealsctars.Malgrataix,jaals.XIpodemtrobarfortscopsdetimdesdelpapat,recollitsenelsdiversosdecretalscomeldeGraci(1140)oelDictatusPapaedeGregoriVII(ca.1075)

ImatgesdelesabsidiolesdeSantQuirzedePedret.


Mentreanavenacomprarne,vaarribarl'esps,ilesquiestavenapuntentrarenambellalesnoces.Ilaportaquedtancada.Finalmentarribarentamblesaltresnoiesideien:Senyor,Senyor,obre'ns!Perellvarespondre:Usasseguroquenousconec.Vetlleu,doncs,perqunosabeunieldianil'hora.Amsde lafamosaCandecroadacontraelsalbigesos,algunstrobadorsesfanressde lesexignciesalbigesesocritiquenobertamentelclergatdissolut:GuilhemdeMontanhagolRiquer,p.1441EstrofaII

Permanhforfagepermanhtalaiduraquanfagefanclercelaicmalamenvenra,siveestadezaventuraacrestias,saDieumercesnonpren,quefassalPapametratempramenensodonanliclercellaicconten;quarsellosfaibendunacordamen,nonlorpotpueysnozernulhaventura

Porlosmuchosdelitosyporlosmuchosultrajesqueclrigosylaicosvilmentehanhechoy

hacenvendrestadesgracias,yavienealoscristianos,siDiosnoseapiadayhacequeelPapapongatemplanzaenaquelloporloquecontiendenlosclrigosyloslaicos;puessilosponedebuenacuerdo,ningnriesgolospodr

perjudicarBertranCarbonelRiquer,p.1398EstrofaI

Tansricxclerguesveytrasgitarenaisicoltrasgitaire,quelfilhacandecomayrefanlurneptaalmaridar;etatruepnedautresfolsversqueantandipocriziacomnonconoyslorbauzianilsenjansdonlorvenlavers.

Amuchosricosclrigosveohacerjuegosdemanosigualquealprestidigitador,quealahijaquetienendesucomadrelaconviertenensobrinaalcasarla;yentreellosencuentroaverdaderoslocosquetienentantahipocresaquenosepuedeconocersufalsedadnilos

engaosdequeprocedesuriqueza


LAPRESNCIADELMECENESAL'OBRA

En les obres de Chrtien tamb apareix qui les ha encarregat (cal no confondreho amb unadedicatria)YaquemiseoradeChampaaquierequeemprendaunanarracinnovelesca,lointentarconmuchogusto;comoquienesenteramentesuyoparacuantopuedahacerenestemundo...LiChevalierdelacharrete,deChrtiendeTroyes.Portanto,nocaerensacorotoelesfuerzodeChrtien,queseafanaenrimarporordendelcondelamejorhistoriaquesehayanarradoencortereal...Perceval,licontesdelGraal,deChrtiendeTroyes.LAJERARQUIACELESTIAL

SantaMariad'neu(St.MiqueliSt.Gabrielal'absis)

Lesdecoracionsdelesesglsieserenoperacionsdeluxecostosesquerequeriend'unmecenatge(comeldelssenyorsdelavalldeBoiErill).Nosestranytrobarhitracesdirectesd'aquestescontribucionscomaralacomtessaLlciaal'absisdeSt.PeredelBurgaloelpreveredonantdeSantaMariad'neu.

Ducomptaambtotunseguicid'ngels,arcngels,serafins...queactuendemitjancersentreelsdosmons.Entreaquests,caldestacarMiqueliGabriel


Tirada176DeustramistsunangleCherubineseintMicheldelPeril;ensembl'odelssentGabrelivint.LanmedelcunteportentenparesseintGabreldesamainl'adpris.Desursunbratzteneitlechefenclin,juntessesmainsestaletasafin.

DeuenvialseungelQuerubiaSantMiqueldelPerill;juntambellsvavenirSantGabriel.Portenl'nimadelcomtealparadsElseuguantdretofereixaDu;SantGabrieldelasevaml'hapressobresonbraelsosteniaambelcapinclinat,junteslesmans,haarribatalasevafi

Rolandparlaamblasevaespasa,SantGabriellalliuraCarles.Tirada172CarlesesteitesvalsdeMoriane,quantDeusdelcellimandatparsunanglequ'iltedunastauncuntecataigniedunclameceinstligentilzreis,limagnes

CarlesestavaalesvallsdeMorianequanDudelcellienvipersonngelqueetdonsauncomptecapit:aleshoresmelacenyelgentilrei,elmagne.

SantGabriel,elmissatgerivigilant.Tirada184Karlessedortcumhumetraveillet.SeintGabrelliadDeusenviet,l'empererlicumandetaguarder

CarlesesdormcomhometreballatSantGabrielDulihaenviat,l'emperador,lihamanatqueelguardi.

Tirada291Culcezs'estlireisensacambrevoltice.SeintGabreldepartDeulivintdire:"Carles,sumunlesozdetunemperie..."

Estirats'estelreienlasevacambradevolta.SantGabrieldepartdeDuliveadir:"Carles,ajuntaleshostsdelteuimperi..."

Tirada261Carlescancelet,porpoiqu'iln'estcat;maisDeusnevoltqu'ilseitnevencut.SeintGabrelestrepairetalui,silidemandet:"Reismagnes,quefaistu?"

CarlesvacillaiperpocquenocauperDunovolquesiavenut.SantGabrielhatornatcapaelllipregunta:"Reimagne,qufas?

St.Miquel:St.MiqueldelPerill(camdeSantiago,GonzalodeBerceomilagroXIV):SanMigueldelaTumbaesungrandmonesterio,elmarlocercatodo,elliyazeenmedio,enlogarperiglosodosufrengranlazeriolosmongesqehivivenenessicimiterioBlancandr recomanaMarsiliqueenganyiCarlemany fentlo creurequees far vassall seu iesconvertir al cristianisme si deixa d'assetjar Saragossa i se'n torna a Frana. La conversi esrealitzarlafestivitatdeSantMiquel.


Tirada37Encestetereadaseizosteiet;enFrance,adAis,s'endeitbenrepairer.VoslesivrezalafesteseintMichel,sirecevrezlaleidechrestens...

HabatallatprouenaquestaterraaFrana,aAissen'hadetornar.VoselseguireuperlafestadeSantMiquelirebreulalleidelscristians...

Tirada53Aseintmicheltendratmulthaltefeste... PerSantMiquelfarunagranfesta...**No s la festivitat de SantMiquel del 29 de setembre, sin la de SantMiquel d'Avranches(Normandia),el16d'octubre.Farefernciaal'abadiadeMontSaintMichel(v.1428"SeintMicheldelPeril")ELCULTEMARISiblamaredeJessesdevobjectedecultedesdelsprimersseglesdelcristianisme,nosfinsalsseglesXIIiXIIIqueelcultedeMarias'imposadecisivamentdamuntelssantslocals.Aquesta transfernciadelsdeures ipodersdeproteccidels sants a Maria fou possible grcies a un seguitd'esdeveniments, entre els quals cal esmentar: ladivulgaci dels llegendaris marians; la fundaci denombrosos santuaris marians amb imatges miracleresqueatreienlesmassesdepoblaci;l'intersdel'aparelleclesisticpercontrolaricentralitzarlesmanifestacionsdelscultes locals; l'inters,perpartde l'Esglsia,acristianitzar lesmassesruralsamb la implantaci de llocs de culte en indrets d'hbitat dispers (fins llavors eren les granscatedralsibasliquesdelsnuclisurbanslesqueguardavenlesrelquiesimportants)ilainflunciad'algunsmestresespiritualsmedievalsimpulsorsdelcultemari.AOccidentaquestprotagonismemaripenetrambms lentitud.SabemqueenelsegleVIIatotselscomplexosepiscopals imonsticshihaviaunacapelladedicadaa laVerge.TambCarlemany lidediclacatedraldelacapitaldelseuimperi,Aquisgr,ifouundelspersonatgesmsimportantsdela seva cort, Alcu, qui va introduir la missa mariana del dissabte. Sembla que s a la cort delsotnidesonaquestcultes'incrementisibelsegleXnosricengranstelegssquesunmomentenqulesnarracionsimiraclesdelaVergeassolirenunagranpopularitat.Aix,laclebrellegendadeTefil,d'origengrec(segleV),quePauDiaca(circa799)haviatradutdelllat,saracompostaenversper lamonjabenedictinaRoswitadeGandersheim.Per lams mpliadivulgacid'aquestallegendasdegudaaFulbertdeChartres(1028),quejuntamentambPereDami(1072),autord'himnesons'invocalaintercessideMariaid'unoficimaridiariqueapartirdel1080seradoptatper l'ordedeCluny,snelsgrans impulsorsde lamariologia llatina.De totamanera,calarribaralsegle XII, amb els primers escolstics, Anselm de Canterbury, Honori d'Autun i amb Bernat deClaravall,perpoderparlardelgrandesenvolupamentdelamariologia(http://www.lafesta.com/latramoia/papers/as00033.htm#nota1)Pera lesqestionsreferentsadevocimarianaveugeuH.GRAFF:Mara.Lamariologaatravsde la Historia, Herder, Barcelona, 1968, iG. FRANCASTEL: Le droit au trne. Un problme depreminencedansl'artchrtiend'OccidentduIVauXIIsicle,Klincksieck,Pars,1973


Chanson...v.938oduinsetDeus,lefilzseinteMarie... AixpermetiDu,elfilldeSantaMariaTirada"R"MsVenciaoditleroi:"SanctaMaria,aiue!... Aixdiuelrei:"SantaMaria,ajudeume!...PeireCardenalRiquerp.1503EstrofaIV

Aquelqueentesefiajanolcalautredefes,quesitotlomonsperiaaquelnonperriagens;quaralstieusprecxsumilialAuzismes,acuiquepes,eltieusFilhsnoncontrariatonvolernegunaves

Al que en ti se fa no le es necesaria otraproteccin,yaqueaunqueelmundopereciera,elnoperecera;puesantetusruegossehumillaelAltsimo,peseaquienpese,yningunaveztuHijo contrara tu voluntad.

LESRELQUIES(LIPSANOTEQUESIRECONDITORIS)IMIRACLESL'espasadeGanelcontdinsdelseupomrelquiessagrades.Tirada46Surlesreliquesdes'espeeMurgleislatrasunjurat,esis'enestforsfait

SobrelesrelquiesdelasevaespasaMurgleislatracijurise'nfeud'ellaculpable

LadeRolandtamb.Tirada173Enl'orietpuntasezadreliques:ladentsaintPerreedelsancseintBasilieedeschevelsmunseignorseintDenise,delvestementiadseinteMerie

EnelpomdaurathihaforarelquiesladentdeSantPereilasangdeSantBasiliielscabellsdesantDions,hihavestitdeSantaMaria

sunaespasasagradav.2344"E,Durendal,cumesbeleesentisime!" "Ah, Durendal, com ets de qu bella i

santssima!"Vegemla"fabricaci"d'unarelquia.Tirada213LiempererefaiRollantcostereOliverel'arcevesqueTurpin.Devantseilesadfaittuzuvriretuzlesquersenpailerecuillir;unblancsarcoudemarbresuntenzmis

L'emperadordisposaelsepelideRolandid'Oliveril'arquebisbeTurpDavantseuelshafetobririelscorsenunasedarecollirenunblancsarcfagdemarbresndipositats

32 Literaturaeuropeaipatrimoni Lesrelquieserenobjectespromocionalsdelllocqueleshostatjava.Tirada267

Desurl'alterseintSeverinlebaronmetl'oliphantpleind'oredemanguns:lipelerinleveientkilavunt

Sobrel'altardelbarsantSeverposal'olifantpled'orimancusos:elspelegrinsquehivanhoveuen

LipsanotecadeSantClimentdeTall(mbitV)Crucifixdel1147(mbitVIII)

L'espasadeCarlemanycontferrodelallanadelaPassi.Tirada183AsezsavumdelalanceparlerduntNostreSirefutenlacruiznasfret:Carlesenadlamure,mercitDeu,enl'oretpuntl'adfaitemanuvrer

MoltpodremdelallanaparlaramblaqueNostreSenyoralacreufouferitCarlesentelferro,perlagrciadeDu,ielvaferencastareneldauratpom.

33 Literaturaeuropeaipatrimoni EsglsiadeSorpe(mbitIX)

"Habaalldentrouna iluminacintanfuertecomo laque dan las candelas de un albergue, y mientrashablabandeunasyotrascosas,saliunpajedeunacmaratrayendoempuadaporelcentrounablancalanza, y pas entre el fuego y los que estabansentadosenellecho.Todoslosqueestabanallveanla lanza blanca y el blanco hierro, de cuyo extremomanabaunagotadesangrebermeja(...)elgrial,queibadelanteeradedefinooropuro..."

Longinos a Estaon (Museu Dioces d'Urgell)

34 Literaturaeuropeaipatrimoni HihaunaclaraanalogiaentreelmiracledelmontGrganoilafletxarebotadadeGuigemar.Elslladrucsdelgosl'hanespantada(lacrvola)ielcavallertensal'arcitira!.L'encertapeldavant,albellmigdeltors, iellacaudecontinentaterra.Per lafletxarebota ifereixGuigemardetalmaneralitravessalacuixafinsatocarelcavallquehadedesmuntardeseguida"(MariadeFrana:"Lais"Barcelona,QuadernsCrema,1997.pp223)

BibliografiarecomanadaAragon,M.A.:LiteraturadelGrial.Madrid:Sntesis,2003.Bennet,P.E.:"EncoreTurolddanslaTapisseriedeBayeux",AnnalesdeNormandie,Nm.30,

1980.Carmona,F.:Lamentalidadliterariamedieval.siglosXIIyXIIIMrcia,Univ.deMrcia,2001.Cirlot,V.(ed):Eldracenlaculturamedieval.Barcelona,FundaciCaixadePensions,1987.Curtius,E.R.:LiteraturaEuropeayedadmedialatina.Mxic,FCEM,1999.DDAA:ElRomnicalescolleccionsdelMNAC.Barcelona,EditorialLunwerg,2009.DDAA:IntroduccialaLiteraturaEuropea.Barcelona,UOC,2011.DDAA:DossierdelecturesdIntroduccialaLiteraturaEuropea.Barcelona,UOC,2011.Eco,H.:Arteybellezaenlaestticamedieval,Barcelona,EditorialLumen,1999.Guardia,M.:"Ioculatoresetsaltatores.LaspinturasconescenasdejuglaradeSantJoandeBo".

Rev.Locusamoenus,n5,2000.Khler,E.:Laaventuracaballeresca.Idealyrealidadenlanarrativacorts.Barcelona,Sirmio,

1990.Khler,E.:ObservationshistoriquesetsociologiquessurlaposiedestrobadoursCahiersde

CivilisationMdivale(VII)Loomis,R.S.:"MedievalIconographyandtheQuestionofArthurianOrigins".ModernLanguage

Notes,Vol.40,No.2.(Feb.,1925).Riquer,M.de.:Lostrovadores.Historialiterariaytextos(3vols.)Barcelona,Ariel,1975.Sureda,J.:LapinturaromnicaaCatalunya.Madrid,Alianza,1981.Suso,J.:"Elsimbolismodeloscoloresenla"ChansondeRoland"".Estudiosdelenguayliteratura

francesas,n7,1993.Obresliterriescomentades:JacoppodaVarazze:LallegendauriaChansondeRolandMariadeFrana:Lais

35 Literaturaeuropeaipatrimoni PoesiestrobadoresquesChrtiendeTroyes,obresPau Gerez Alum s Doctor en Histria Medieval i Doctor en Filologia Romnica. Ha publicatdiverses obres i articles relacionats amb la histria de lesmentalitats i la culturamaterial delpocamedieval;elseucampderecercaesprojectasobre lanliside lesobres literriescomafonthistrica.ActualmentscollaboradordocentdeLlenguaiLiteraturaCatalanesiHumanitatsalaUOCiprofessordesecundria.

36 Literaturaeuropeaipatrimoni 5.Compucsaberms?PotsampliarelteuconeixementsobrelamatriaatravsdelofertaformativadelaUOC.Aquesta activitat est organitzada pels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC en el marc del'assignatura"Introduccialaliteraturaeuropea"(impartidapelconsultorPauGerezicoordinadaperlaprofessoraNeusRotger)ques'ofereixalGraud'HumanitatsialGrauenLlenguailiteraturacatalanes.FormacirelacionadaalaUOCGrauenLlenguailiteraturacatalanesGrauenHumanitatsMsterenGesticulturalUOCUdGUIBPostgrauenGestiipoltiquesculturalsUOCUdGPostgrauenInterpretacidelpatrimoniUOCUIBPostgrauenSectorsiindstriesculturalsPostgrauenTurismecultural

Dossier Cicle Literatura europea i patrimoni

Documents

Transcript of Dossier Cicle Literatura europea i patrimoni