DOSSIER DE PREMSA

22ª MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONESBarcelona. 2014

La Mostra Internacional de Films de Dones celebra la seva 22a edició i, igualque l’edició anterior, estén la seva activitat durant tot el 2014 (març -desembre). Aquest any proposa una sèrie de programes especials, classesmagistrals, espais de programació monogràfics, retrospectives, taules rodones,debats i tallers, així com alguns itinerants, que aniran desenvolupant-se mes ames.

Aquesta presència al llarg de tot l’ any vol saltar per sobre de l’estacionalitat ipermetre que els millors exemples de la creativitat cinematogràfica femeninatinguin una visibilitat continuada a diverses ciutats del territori.

Aquest any celebrem també la posada en marxa de l’Arxiu en línia de la MostraInternacional de Film de Dones que recull el conjunt de dades i documents quehan fornit el treball, els cicles i programes de les 21 edicions.

A continuació passarem a detallar-vos les activitats que tindran lloc durantel MAIG i JUNY.

PRESENTACIÓ

2

Diumenge 18 de maig, 20h

Programa especial de la Mostra vinculat a l’exposició Metamorfosis. Visions fantàstiques deStarewitch, Svankmajer i els germans Quay, del CCCB.

CCCB – Centre de Cultura Contemporània de BarcelonaC/ Montalegre, 5

Les poètiques de la mirada femenina s’han desenvolupat gairebé sempre en contextosculturals i artístics que li negaven l’existència. La seva carta de naturalesa s’ha construït ambla insolència i el dissentiment estètic que les creadores han utilitzat per apoderar-se delsllenguatges com a eines pròpies. Germaine Dulac, al principi del segle XX, va ser una de lesprimeres que, des d’una pràctica cinematogràfica surrealista portada al límit, va començar ahabitar el territori dels imaginaris amb una visió genuïnament feminista. Aquesta ocupacióestètica ve, doncs, d’una tradició antiga que ha anat mudant en una multitud d’exemples queirrompen en la pràctica representativa per explicar el cos, l’opressió, el desig i tota menad’estatsmentals des de l’experiència femenina.

Aquest programa és una invitació a circular per algunes mostres d’aquesta línia genealògica,vinculada als temes tractats en l’exposició Metamorfosis i les anteriors projeccions del’Xcèntric.

Metamorfoza,Martha Colburn, 2013, vídeo, 7’Heura quem’envaeixes el ventre i la follia, Anna Petrus, 6’ iLa mort blanca, Marta Vergonyós, 6’, peces del film col·lectiu Ferida arrel: Maria-MercèMarçal, DD.AA, 2012Biorxa, Lydia Zimmerman, 1994, vídeo, 6’At Land, Maya Deren, 1944, 16mm, 15’La souriante madame Beudet (La somrient madame Beudet), Germaine Dulac, 1922, 16 mm,sense so, 39’

PROGRAMACIÓ:

Mudances visuals i transfiguracions femenines

3

Dimarts 27 maig, 19:30h

La Bonne – Centre de Cultura de Dones Francesca BonnemaisonSant Peremés baix, 7Sessió gratuïta

Amb la col·laboració de La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

Conversa entre Eulàlia Iglesias i Imma Merino, dues crítiques reconegudes iprofessores d'història i teoria fílmica de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Rovira iVirgili respectivament, que oferiran un marc de reflexions en forma de duet interpretatiu.

Projecció de:

Agnès Varda and Susan Sontag: Lions and Cannibals (Agnès Varda i Susan Sontag: Lleons iCaníbals). Merrill Brockway.27’. Estats Units. 1969. VOSC

Conversa filmada entre Agnès Varda i Susan Sontag conduïda pel crític de cinema Jack Krollen el marc de la setena edició del Festival de Cinema de Nova York (1969), en el qual elles hihavien presentat, respectivament, Lion’s Love i Duett för kannibaler. En el transcurs del diàleg,a més de poder veure fragments d’aquestes projeccions, es tracten qüestions filosòfiques i deconstrucció del discurs cinematogràfic, així com altres conceptes d’interès contemporani,com ara la percepció del grotesc.

Un acostament entre l’obra de les dues realitzadores i les seves idees sobre cinema i estètica.

PROGRAMACIÓ:

Creadores | Pensadores: Sontag | Varda

4

EL VÍDEO DEL MINUT: CossosDijous 29 maig, 19h

[La Virreina]. Centre de la ImatgeLa Rambla, 99Sessió gratuïta

Amb la col·laboració de La Virreina. Centre de la Imatge

Taula rodona i projecció del film col·lectiu resultant de la convocatòria de 2014. Amb laparticipació de Meri Torras, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de laUniversitat Autònoma de Barcelona, Raquel Marques i María Zafra, cineastes i conductoresdel taller El vídeo del minut al realitzat aquest any al CCCB.

Fins el novembre de 2014 a l’Arxiu Xcèntric es podrà consultar el programa 32 RPM(Revolucions per minut), una selecció elaborada per Virginia García del Pino i Elena Oroz apartir de l’arxiu d’El vídeo del minut (format per totes les filmacions presentades a les anteriorsconvocatòries d'aquest projecte, des del 1997 fins el 2013).

PROGRAMACIÓ:

El vídeo del minut

5

Dimarts 3 juny, 22hPlaça de la Virreina,Gràcia:

Sedmikrásky (Las Margaritas ),VěraChytilová74’. Txecoslovàquia, 1966. VOSC

Maria 1 i Maria 2 viuen i actuen desacomplexadament davant la rigidesa de les formes en quèels diferents poders s’expressen tot posant en evidència la hipocresia d’unes moralsanacròniques i sectàries que sovint es fan passar per indiscutibles. Les dues protagonistesperformen, a la llum d’aquests principis, un seguit de situacions absurdes i inconnexes quetenen en comú desvetllar l’arbitrarietat i l’autoritarisme.

Una posada en escena plena d’efectes visuals, inconformisme i provocació, que juga moltcoherentment amb la desarticulació de les convencions del llenguatge i la desaparició de lescategories lògiques de continuïtat lineal.

Diumenge 8 de juny a les 21,30hPlaça Salvador Seguí (Raval)

Salt of the Earth (La sal de la tierra), Herbert J. Biberman94’. Estats Units, 1954. VOSE

A mig camí entre la ficció i el documental, el film combina la història personal i col·lectiva deles persones que protagonitzaren la vaga de miners a NouMèxic i la importància que van tenirles dones en la resolució del conflicte: la decisió d’incorporar a la vaga la lluita pels seus drets,així com nous punts relatius a les condicions de la vida diària. També van demostrar en totmoment la seva valentia, capacitat de decisió i consciència unitària en la gestió dels fets i enles relacions i suport mutu que es van establir entre elles.

Celebració del 60 aniversari d’aquesta producció emblemàtica del cinema militant posterior ala Segona Guerra Mundial.

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a les places: projeccions a l’aire lliure

6

Dimarts 8 de juliol a les 21,30hPlaça de Sant Pere (La Ribera)

Cortos en femenino 2013

Amb el suport del Districte de Ciutat Vella i la Fundació SGAE

Programa itinerant de curtmetratges de realitzadores de l’Estat espanyol elaborat perTRAMA (Coordinadora de muestras y festivales de cine, vídeo y multimedia realizado pormujeres).

Celebraciones de Paz Piñar, 12’Eso otro deMarta Onzain i Alberto R. Peña-Marín, 3’Fe de vida d’Elena Frez, 6’Generación k de Gemma Badía, 7’Juliana de Jana Herreros Narváez, 18’La Chica de la Fábrica de Limones de ChiaraMarañon, 8’Le Cimetière des Marionettes d’ElenaMolina, 15’Sarirosa deM. José Anrubia, 17’Tryouts (Provatures) de Susana Casares, 14’Un lugar mejor de Marisa Crespo Abril i Moisés Romera, 4’Y otro año, perdices de Marta Díaz De Lope DíazMartín, 15’

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a les places: projeccions a l’aire lliure

7

Dimecres 4 juny a les 19hVestíbul

Presentació dels vídeos enregistrats a la convocatòria Quin futur vols? en els quals 62 donesde la cultura parlen del futur que desitgen. Iniciativa de l’Observatori Cultural de Gènere, MAV(Mujeres en las Artes Visuales) i CIMA (Asociación de Mujeres Cineastas) per commemorar el 8demarç de 2014.

Dimecres 4 juny a les 20hSala Chomón

Pioneres: Alice Guy. Històries del riure90’. França, 1898 – 1908. VOSCSessió amb acompanyament de pianoAmb la col·laboració del Conservatori del Liceu

Variacions còmiques d’aquesta cineasta pionera del film narratiu (contemporània delsgermans Lumière), en les que assaja i aconsegueix una innovadora creació de diversosrecursos visuals plenament cinematogràfics, per a recrear el seu particular punt de vista pled’ironia sobre els escenaris d’unamodernitat cofoia i optimista.

Alice Guy en estat pur, experimentant i construint els fonaments d’una comicitat irònica queprefigurarà un estil consolidat més endavant com a cinema còmic.

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

8

Dimecres 4 juny a les 22h

SESSIÓ DOBLESala Laya

Transmissions 3, Marta Vergonyós10’. Catalunya, 2014. VOSCAmb la presència de la directora i la performer Denys Decker

Transmissions 3 és la tercera peça d'una sèrie oberta, iniciada per Marta Vergonyós ambvoluntat de ser participada per més artistes i esdevenir col·lectiva tot sumant registrespersonals de l'activitat rellevant per a la vida i la memòria dels fets quotidians: allò transmèsd'àvies a nétes, de mares a filles, en els petits espais de cada dia. És una mirada atenta aldetall i al temps per percebre el seu enigma. En aquesta peça, la proposta arriba de la mà del'artista de performance Denys Blacker, la qual ens mostra la transmissió entre ella i la sevamare, la seva filla i les seves nétes. Denys Blacker representa aquesta transmissió a travésd'un gest performàtic que en paraules de la mateixa artista expressa "la idea dels punts desuspensió" per transmetre l’experiència de l'equilibri: la consciència per aconseguir-lo, ladificultat per mantenir-lo i la incertesa de la seva durada.

Marta Vergonyós Cabratosa és artista visual, cineasta i activista cultural. Llicenciada en Belles Arts perla Universitat de Barcelona, es va formar com a documentalista a l' EICTV San Antonio de los Baños deCuba. Nascuda a l’Empordà, de la seva mare aprèn l'amor per la paraula i la seva mirada rep també lainfluencia de les seves àvies. D'una aprèn com s'anonenen els cants d'ocells diferents i de l'altra lesnarratives de la guerra civil com una lletania d’infantesa. Potser per això la seva obra versa sempreentre la memòria i la narrativa de les dones i els seus paisatges. Empra diferents llenguatges, com ara eldocumental de creació, la instal·lació o la performance. Actualment és la presidenta del Centre deCultura de Dones Francesca Bonnemaison, La Bonne.

Denys Blacker és llicenciada en Belles Arts per la WSCAD, Anglaterra, i Màster de Belles Arts enEscultura per la Chelsea School of Art (Londres). Des de 1985, les seves performances han estatpresentades tant a l'Estat espanyol com internacionalment. És membre del grup The Wolf in the Winteri co-fundadora de l'Associació Gresol, Biblioteca d'Art i Centre d'Estudis Creatiu. Ha dirigit i produït elFestival Internacional de Dones Artistes de Performance FEM i és co-fundadora de l’European Live ArtArchive.

*Vergonyós i Blacker estan disponibles per a entrevistes

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

9

Dimecres 4 juny a les 22hSESSIÓ DOBLE

Sala Laya

Mamère s’appelle fôret (La meva mare es diu bosc), Rachel Noël59’. Suïssa, 2013. VOSCAmb la presència de la directora

A través de diferents filmacions de la família de la realitzadora es planteja un recorregutpersonal i subjectiu de mirades i d’intuïcions en la construcció de la mateixa identitat.

Proposta de visionat de moments viscuts per una família a través de les imatges que un pareva cedir a la seva filla, directora del film. Records i mirades subjectives qüestionen el passat iel futur, la institució familiar i la construcció de l’esdevenir en relació amb allò viscut oimaginat. La veu en off de la realitzadora acompanya l’espectador a través d’aquestrecorregut personal entre records passats i projeccions futures, oferint complexitat a lesimatges i fugint de la lectura única.

Dijous 5 juny a les 18:30hSala Laya

Quand je serai dictateur (Quan jo sigui dictador), Yaël André90’. Bèlgica, 2013. VOSC

A partir de centenars de films amateurs de 8 i súper 8 mm, filmats dels anys 40 fins ara,aquest film, a mig camí entre el documental i la ficció, tracta de difuminar la frontera entre elsdos gèneres (una narració de ficció a partir d’imatges documentals o, a l’inrevés, una narraciódocumental a partir d’imatges ficcionals) amb la finalitat d’insinuar, de forma lúdica i burlesca,la necessitat d’inventar-se una identitat per poder existir.

“I si visquéssim altres vides a altres universos? En comptes d’un immens espai desaprofitat,l’univers es poblaria de tots els possibles. Allà, jo seria aventurera, psicòpata, mare exemplar,suïcida, comptable o home invisible”.

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

10

Yaël André s’apropia d’hores i hores de films familiars, de vacances, bebès, viatges, festes,aniversaris, escenes que han alimentat una mena de gran memòria comuna, per posar-les alservei d’un exercici narratiu lleuger i tràgic a la vegada.

El film manipula el passat fins a dotar-lo d’un aire d’eternitat, un present etern on els éssers iles coses són com partícules en suspensió en el terreny de l’indeterminat i es constitueix aixíen un document excepcional per reflexionar sobre la funció de les imatges i l’estatut de larealitat.

Dijous 5 juny a les 21:30h

SESSIÓ DOBLESala Laya

Adri, Estíbaliz Urresola15’. Espanya, 2013. VOSCAmb la presència de la directora

Fa anys que l’Adri s’entrena per al campionat regional de natació. Dos dies abans del’esdeveniment, el seu cos comença a canviar de manera inesperada i ella haurà de saberrespondre a la sorpresa. L’òpera prima d’aquesta jove realitzadora basca resident a Barcelonadenota una cura estètica i narrativa que mereix l’atenció de prop i augura futursllargmetratges.

Estíbaliz Urresola: Llicenciada en Comunicació Audiovisual, inicia la seva trajectòriaprofessional a IBAIA - Asociación de Productoras Audiovisuales Independientes del País Vasco,per passar després per la productora de televisió BAINET. Es trasllada a Barcelona percontinuar la seva formació a l’ESCAC, on realitza el seu primer curtmetratge, Adri, que ésseleccionat per a ser rodat sota la producció d’ESCAC FILMS.

* EstíbalizUrresola està disponible per a entrevistes

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

11

Klip, MajaMilos100’. Sèrbia, 2012. VOSC

La càmera del mòbil de la Jasna registra l’extremisme social que la volta. La violència, el sexe iel consum de drogues entre els i les adolescents de la Sèrbia contemporània conflueixen enuna sèrie de filmacions de poètica hiperrealista i hipersexualitzada que posen en escena laconstrucció de la identitat femenina per i a través de les mirades que observen a l’altra bandade les multipantalles.

Divendres 6 juny a les 17hSala Laya

Cineastes àrabs,105’.Amb la presència d’Amal Ramsis, cineasta i directora del Festival de Cine Árabe-Iberoamericano de Mujeres de El Cairo.

The Dinner (El Sopar), Mais Darwaza20’. Jordània, 2013. VOSC

Drapeau Blanc (Bandera Blanca), Laila Triqui20’. Marroc, 2013. VOSC

WoodenHand (Mà de fusta),Kaouther Ben Hania23’. Tunísia, 2013. VOSC

Quitely (Silenciosament),SarahMourad10’. Egipte, 2013. VOSC

Une journée ordinaire (Un dia corrent), Bahia Allouache22’. Algèria, 2012. VOSC

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

12

Amal Ramsis va néixer a El Caire, Egipte, el 1972. Va iniciar la seva formació en cinema amb estudis deDirecció i Fotografia de vídeo per a la realització de documentals a l’Associació de Cineastes Egípcies.El 1993 es va llicenciar en Dret per la Universitat d’Ain Shams d’El Caire, i va exercir d’advocada duranttres anys. El 1992 va participar en la fundació del Centre d’Estudis de la Dona “Ma’an” (‘juntes’).

El 2002 va rebre una beca del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol per a cursar estudis de DireccióCinematogràfica a l’escola de cinema Séptima Ars de Madrid, que va finalitzar el 2005. Al 2008 va crearEntre Cineastas, Caravana de Cine Árabe-Iberoamericano de Mujeres, projecte en el que s’emmarca elFestival de Cine Árabe-Iberoamericano deMujeres de El Cairo.

També dirigeix la sèrie de tallers internacionals Mujeres en Correspondencia. El 2009 va ser titular de laCàtedra de les Arts i Cultures de la Fundación Euroárabe a Granada. Publica articles i dona conferènciessobre la situació de la dona àrab i la situació política a Egipte.

Els seus documentals ’Sólo sueños’ (2005), ‘Vida’ (2008) i ‘Prohibido’ (2011) han estat guardonats iprojectats en festivals internacionals.

* Amal Ramsis està disponible per a entrevistes

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

13

Divendres 6 juny a les 22hSESSIÓ DOBLESala Chomón

La Mostra proposa una doble sessió amb dues peces: Thank God I’m a Lesbian, un clàssic de lacultura cinematogràfica lesbiana, i Féminin/Féminin, una producció recent que juga amb nousformats com l’entrega per petites càpsules de 15 minuts en forma de websèrie.

Ambdós films, produïts amb 20 anys de diferència, barregen la comèdia de situació i l’entrevista, ielaboren una radiografia del panorama lèsbic, apropant-se a les qüestions polítiques, lingüístiques,eròtiques i emocionals que envolten la vivència lesbiana.

Féminin/Féminin, Chloé RobichaudWeb sèrie, episodi 1. 15’. Canadà, 2013. VOSC

El primer episodi de la web sèrie Féminin/Féminin reflecteix, a través d’escenes quotidianes ientrevistes, les diverses realitats de la comunitat lesbiana quebequesa, tot retratant lesidentitats de les protagonistes en una frontera entre la realitat i la ficció, entre la radiografia ila caricatura. La websèrie, dirigida per Chloé Robichaud (Sarah préfere la course, 2013), constad’un únic capítol i s’està microfinançant a través d’Internet per tal de garantir-ne lacontinuïtat.

Thank God I’m a lesbian(Gràcies a Déu sóc lesbiana), Dominique Cardona i Laurie Colbert55’. EstatsUnits, 1992. VOSC

Documental que indaga sobre el significat de les eleccions personals i de les definicions de laidentitat lesbiana. Realitzat a partir de les aportacions de les diferents dones entrevistades, elfilm ofereix una excel·lent oportunitat per debatre una sèrie de qüestions que, tot i pertànyersobretot a l’àmbit privat, afecten també l’àmbit del polític. Un clàssic de la Mostra.

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

14

Dissabte 7 juny a les 19hSala Laya

Yugoslavia, How Ideology Moved Our Collective body (Iugoslàvia: com la ideologia va fermoure el nostre cos col·lectiu),Marta Popivoda62’. Sèrbia/França/Alemanya, 2013. VOSC

Muntatge documental que utilitza imatges d’arxiu i ofereix la crònica històrica d’unaarquitectura política social ambmés decorat que arguments i polítiques.

A partir d’imatges d’arxiu de diferents fons entre el 1945 i el 2000, la realitzadora configurauna mirada altament crítica amb les mobilitzacions institucionals destinades a convertir-se enl’espectacularització del règim. Presenta i rellegeix, també, les contraimatges queproporcionen les mobilitzacions antiinstitucionals dels anys 60 i 90 tot destacant laprogressiva descomposició de les estructures d’un poder desertor del mateix model social quedeia defensar.

Marta Popivoda va néixer el 1982 a Belgrad (Iugoslàvia). És realitzadora de cinema i vídeo i treballadorade la cultura a Berlín i Belgrad. El seu treball artístic i cultural es caracteritza per dos aspectes principals,d’una banda la composició i estructura de poder discursiu del món artístic contemporani, i de l'altrel'espai cultural i polític iugoslau, tant en termes de revisió històrica com de construcció de l’actualitat.Aquestes dues preocupacions estan connectades a la idea socialista de l'artista com a enginyera socialque pretén intervenir en la realitat social des de l'art i la cultura. Ha estat membre de l'editorialcol·lectiva TkH [WalkingTheory], una plataforma teòric-artística de Belgrad en la que es va iniciar, i haparticipat en molts projectes artístics i culturals, tant locals com internacionals. El seu treball mésconegut és illegal_cinema (2007-…), que s'ha presentat i desenvolupat a Belgrad, París, Istanbul, Bilbao,Zagreb, Stuttgart i Munic. El seu treball artístic ha estat presentat internacionalment a festivals decinema i exposicions de fotografia, instal·lacions i vídeo. També col·labora en obres de teatre i òperacontemporània com a videoartista.

http://www.martapopivoda.info/

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

15

Dissabte 7 juny a les 22hSESSIÓ DOBLESala Laya

Rebel menopause (Rebel menopausa), Adèle Tulli25. França, 2013. VOSCAmb la presència de la directora

“La menopausa és el començament de la vida!” Thérèse Clerc descriu amb aquestes paraulesl’experiència de fer-se gran. Amb 85 anys, aquesta militant i apassionada feminista va posar enmarxa La Casa Baba Yaga, un innovador projecte de convivència per a dones de més de 65anys. Adèle Tulli recull a Rebel Menopause les experiències de les dones que hi viuen i elaboraun retrat íntim de Thérèse, una dona que viu la maduresa com “un temps de completallibertat”.

Adele Tulli. Llicendiada en Estudis d’Àsia del Sud a la Universitat de Cambridge i en CinemaDocumental a Goldsmiths, Adèle Tulli és avui en dia realitzadora de documentals, editora i curadora.Arran d’una investigació al voltant dels moviments feministes i LGBT a la Índia contemporània varealitzar el premiat documental 365 without 377, sobre discriminació homosexual a la Índia.

El seu segon film, Rebel Menopause, és un retrat íntim d’una dona extraordinària i de les seves ideesinspiradores al voltant de la vellesa. Adèle Tulli és també curadora de I Doc Italy, una sèrie documentalsetmanal organitzada per l’Institut Cultural Italià a Londres que persegueix l’objectiu de mostrar elmillor cinema documental italià a Regne Unit.

Stream of Love (Corrent d’amor), Ágnes Sós70’. Hongria, 2013. VOSCAmb la presència de la directora

L’amor i el desig són el centre de les converses de les dones grans d’un poble romanès de parlahongaresa que, amb la seva exuberant vitalitat, comparteixen les seves expectatives amorosesi les seves ganes d’aventures sexuals. Divertit, sorprenent, emotiu, aquest documental,premiat a diversos festivals, il·lumina la cara alegre i sensual de la vellesa femenina.

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

16

El film combina dues de les passions -el món rural i la gent gran- d’una directora que ha tingutl’habilitat d’aconseguir que les dones d’aquest poble de Transilvània parlin amb franquesa iespontaneïtat de temes sexuals, tot utilitzant el sentit de l’humor, i gràcies a un treballd’aproximació que va durar tres anys, per aconseguir la seva confiança.

Les dones expliquen obertament les seves coses més íntimes i despleguen davant la càmeratot el seu encant així com la gràcia dels seus cossos generosos i les seves rialles. Quan vanveure el film en una sessió privada abans de l’estrena, les va sorprendre a elles mateixes. Ambles seves imatges insòlites sobre la geografia física i humana d’aquest indret perdut entreturons sorprèn ara a tots els públics.

*Ágnes Sós estarà disponible per a entrevistes

Diumenge 8 juny a les 17:00SESSIÓ DOBLESala Laya

Las pieceras: treball extradomèstic S.A, Plataforma Territoris Oblidats: Marta Mariño,Roberta de Carvalho, Maria Casas i Adelaida Santiró18’. Catalunya, 2013. VO

Amb la presència de les directores

Documental produït a l’empara del projecte Las pieceras: treball extradomèstic S.A onconflueixen, entre altres activismes, la realització d’un conjunt d’entrevistes en què esrecullen vivències i experiències de la vida quotidiana de 18 dones del barri del Raval i PobleSec que tenen en comú haver desenvolupat part de la seva vida laboral en el treball a domicili.Per a més informació del projecte, podeu consultar el web: http://www.territorisoblidats.org/

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

17

El barri s’ha de defensar,CristinaMora i Neus Ràfols53’. Catalunya, 2013. VO

Amb la presència de les directores

Film que utilitza diferents fonts documentals amb l’objectiu de situar els episodis que descriuen un context històric i vivencial d’un dels barris més emblemàtics de la ciutat de Barcelona.

Aquesta producció audiovisual documenta el procés de lluita d’Emilia Llorca i d’altres veïns iveïnes per la millora de la Barceloneta i per articular l’oposició a la transformació d’un barri depescadors i d’origen obrer a un de turístic, que el deshumanitzaria cada vegadamés.

Cristina Mora (Hospitalet de Llobregat, 1972).Documentalista i periodista, es llicencia en Ciències de la Informació al 1995 a la UAB i realitza el primertrimestre del Màster en Direcció de Cinema i Televisió (2010/2011), a la universitat Ramon Llull. Ésmembre de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, on col·labora habitualment a lapublicació www.donesdigital.cat, i de l’Associació de Periodisme Fora de Quadre. Ha treballat endiferents mitjans de comunicació, especialitzant-se en el camp de l’audiovisual. Va aprendre l’ofici dedocumentalista en la BTV de Manuel Huerga i en productores independents de Barcelona, on vaparticipar en projectes documentals com: Francesc Candel, l’escriptor del racó, el making off de “Laciudad de los prodigios” “Allariz, aquell estiu del 89”o”Hollywood contra Franco”. Actualmentdesenvolupa tallers de vídeo participatiu amb nenes i nens i adolescents, convençuda del poder detransformació social de l’eina del vídeo.

Neus Ràfols (Esparreguera, 1976).És periodista – Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona) i realitzadora devaris reportatges i documentals. Entre aquests destaca la seva participació com a co-guionista i co-realitzadora, juntament amb Yadira Hidalgo, de Los Niños de Morelia: el regresoolvidado (Metrocurt,2005), finalista del certamen de documentals “Voces contra el silencio” de Ciutat de Mèxic al 2006.També ha estat guionista de reportatges entorn de la tortura (I Encuentro de Víctimas de la Tortura deAyer y Hoy (Metrocurt, 2005), la desaparició (II Jornada Nacional de Persones Desaparegudes, 2005),entre d’altres projectes audiovisuals. Ha estat col•laboradora free-lance dels setmanaris El Temps i laDirecta i de capçaleres com l’Avui i El Periódico de Catalunya. Durant la seva estada a Mèxic es vaintegrar a les redaccions del diari Cambio, 8 Columnas, i va coordinar el suplement cultural Alebrijes deTinta. Actualment compagina la seva tasca com a directora de Comunicació de la Confederaciód’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) amb la de col·laboradora habitual a la revista DonesDossier de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

*Cristina Mora i Neus Ràfols estaran disponibles per a entrevistes

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

18

Diumenge 8 juny a les 19:00 hSala Chomón

La bataille de Solferino, Justine Triet94’. França, 2014. VOSC

En el context del darrer dia de la batalla electoral que va donar la victòria a l’inesperat FrançoisHollande i la celebració d’aquest triomf a la seu del PSF, una altra batalla s’està duent a termea casa d’una de les periodistes que ha de cobrir la notícia.

La Batalla de Solferino, organitza una veritable coreografia de masculinitats en conflicte en elseu paper com a companys, amics, amants i pares, al voltant de la vida familiar que, endefinitiva, exigeix menys narcisisme i més pragmatisme i actituds col·laboradores.

La Mostra a Filmin: una programació de 20 films recomanats per la Mostra i que trobareu aFilmin. 20 pel·lícules per 5€

PROGRAMACIÓ:

La Mostra a la FilmotecaDel 4 al 8 de juny 2014

Filmoteca de Catalunya

19

La Mostra a Filmin9 de maig al 9 de juny

www.filmin.es

CONTACTE PREMSA

LA COSTA COMUNICACIÓ

Sandra Costa

sandra@lacosta.cat

T 933 103 888

T 934 125 479

www.lacosta.cat

ZONA DE PREMSA

22a Mostra Internacional de Films

de Dones

Barcelona 2014

www.mostrafilmsdones.cat

TWITTER

FACEBOOK