2

SUMARI Nota de premsa pàg. 3 Programació 180º de Cel pàg. 4 Greenwich Art Show pàg. 9 Aprendre, començar a perdre pàg. 12 Interacció amb el públic pàg. 15 CAET, un centre de creació contemporània i noves tendències pàg. 16 Darreres produccions i coproduccions CAET pàg. 17 Més informació pàg. 18

GRAELLA DE PROGRAMACIÓ TeNeTera CAET-Centre d’arts escèniques de Terrassa | Primer semestre 2012

Data Espectacle 31 de març 180º de cel 14 d'abril Greenwich Art Show 29 d'abril Aprendre, començar a perdre

3

Nota de premsa

El CAET continua apostant pels nous llenguatges escènics

El CAET- Centre d’arts escèniques de Terrassa, un centre que recolza les noves tendències artístiques i continua apostant per la creació de risc

En la seva faceta coproductora, i sempre apostant pels nous llenguatges escènics, el CAET presenta en el Teatre Alegria l’estrena de 180º de cel de La Virgueria, obra que aborda la reinserció, els efectes de la privació de la llibertat i el fet de tornar a començar; i Greenwich Art Show, de la sempre sorprenent creadora Macarena Recuerda Shepherd. La peça porta el nom d’una fotografia d’un conegut fotògraf i pretén ser una biografia dramatitzada d’ell i de les dónes que casualment apareixen en diferents de les seves fotografies suposadament documentals. Aquesta casualitat va desencadenar la possibilitat que el fotògraf periodístic conegut com un dels pares de la fotografia sincera fingís retratar la veritat dels carrers i s’autoanomenés fotoperiodista quan en realitat eren escenificacions amb actors, més pròpies de la foto d’autor.

Per altra banda, el CAET emprèn el seu camí cap a la internacionalització amb la col·laboració amb el projecte europeu Trans-mission, una plataforma de suport a la creació circense contemporània que rep el suport de la Comissió Europea i que prendrà forma amb l’estrena de l’espectacle Aprendre, començar a perdre d’ Atempo Circ. * GERMEN TNT és un programa del CAET l’objectiu del qual és oferir recursos a companyies i artistes per desenvolupar el seu projecte de creació o investigació de les arts escèniques. Dates d’estrena i residència:

• 180º de cel | 31 de març | Residència del 26 al 30 de març | Teatre Alegria • Greenwich Art Show | 14 d’abril | Residència del 10 al 13 d’abril | Teatre Alegria • Aprendre, començar a perdre | 29 d’abril |Teatre Alegria • Comizi d’amore | 12 de maig | Laboratori del 16 al 20 d’abril i del 7 a l’11 de maig

|Teatre Alegria Descarrega: Programa CAET gener-juny 2012 Més informació: CAET | 93.733.81.40 | caetcomunicacio@gmail.com / www.caet.cat aPortada Comunicació | Úrsula Barri Genera | 671.670.797| ursula.barri@aportada.com

4

Programació Data: 31 de març Hora: 21h Espai: Teatre Alegria L’OBRA

20 de març de 2011. L’Àngela arriba a la platja. És possible que li facin mal els ulls, és possible que es maregi. Després de sis anys tancada, sense poder mirar més enllà dels murs de Can Brians, no sabem com viurà la llibertat de mirar allà on vulgui. Serà capaç de tornar-se a integrar a una societat que la va aïllar? ‘180º de cel’ és una reflexió sobre el

sistema penitenciari que tenim, sobre la seva eficàcia i utilitat. Com més anys a presó més dificultats per reinserir-se. “On són les meves ales?” 180º de cel neix del mateix lloc que els espectacles anteriors de La Virgueria: dels dubtes i de les preguntes. En aquest cas, dels dubtes que ens plantejava, i continua plantejant-nos ara amb més força, el sistema penitenciari i judicial del nostre país. Hi ha una reflexió en què coincideixen molts especialistes que posa en dubte el paper de la presó (o centres penitenciaris, segons el llenguatge de l’Administració): com més anys d’aïllament més dificultat per reinserir-se. Llavors... la presó, de què serveix? 180º de cel reflexiona sobre els barrots que apareixen quan un pres surt de la presó. Com continua la vida d’un pres quan torna a estar en llibertat? Sense voler emetre un veredicte hem donat voltes al funcionament i a la utilitat del sistema penitenciari de Catalunya (tercer país europeu amb més interns) i ho hem volgut fer des de fora dels murs, contemplant els efectes que la privació de llibertat deixa en les persones que han estat preses. En la nostra societat tenim un problema referent a què fer amb les persones que se salten les regles del joc. La resposta actual és l’aïllament, el tancament amb altres individus que han trencat les mateixes regles o altres de similars. Aparentment, es protegeix la societat dels “subjectes perillosos”, però no va al fons del problema, no arregla l’origen de la delinqüència. Però aquesta solució no acaba de funcionar: els delinqüents continuen existint, la taxa de reincidència està al voltant del 50%.

180º de cel Cia.La Virgueria D’Aleix Fauró i Isis Martín

5

Observem que en la majoria dels casos aquests delinqüents provenen d’extractes desfavorits de la societat. Arribem, com tantes vegades, a la desigualtat social, a la desigualtat d’oportunitats. La justícia tracta de manera diferent les persones segons les seves capacitats econòmiques, la presó no ataca el motor principal de la delinqüència, que no és altre que aquesta desigualtat social. Mentre llegiu aquestes línies, en Fèlix Millet continua a casa seva i en Francisco Camps es passeja per València. 180º de cel vol compartir amb el públic aquestes preguntes: De què serveix la presó? Alguna alternativa que pugui funcionar millor?

Aleix Fauró i Isis Martín

FITXA TÈCNICA

Dramatúrgia: Aleix Fauró i Isis Martín Direcció: Aleix Fauró Ajudant de direcció: Elsa Lluch Intèrprets: Carles Gilabert Georgina Llauradó Isis Martín Joan Picó Marina Fita Disseny d'escenografia: Ian Gehlhaar Construc. d'escenografia: Famala Fusters Disseny d'il·luminació: Anna Espunya Vestuari: La Virgueria Banda Sonora : Lluís Bòria – Estúpida Erikah Espai Sonor: Cesc X. Mor – Mama Mia Assessora de Moviment: Mar Medina Fotografia: Anna Miralles Vídeo: Ian Gehlhaar Disseny Gràfic: Oscar Llobet Ajudant de Producció: Elsa Lluch Una coproducció del CAET – Centre d’arts escèniques de Terrassa i La Virgueria amb la col·laboració de la Fundació ARED i Grup 33.

6

ELS AUTORS Aleix Fauró | Dramatúrgia i direcció

Actor, dramaturg i director format a La Casona i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. Com a actor participa en diferents projectes de cinema (Sitges 24/9; Homo Sapiens) i teatre (El Séptimo Ángel; Territorio Shakespeare), però debuta com a dramaturg i director amb Diòptria, a la qual segueixen Si avui és diumenge demà és dijous i L’hivern al cos. Com a ajudant de direcció ha treballat al costat de Pablo Ley i Josep Galindo a La maternitat d’Elna (estrenada en Temporada Alta i al Teatre Capitol) i La ruta blava (Teatre Romea – Festival Grec), així com al costat de Roger Bernat amb l’espectacle Domini públic (Teatre Lliure). Actualment imparteix classes d’interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia.

Isis Martín | Dramatúrgia i interpretació: Àngela

Es forma en interpretació a Nancy Tuñón i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. Participa com actriu a L’hivern al cos (Teatre Tantarantana), Si avui és diumenge demà és dijous (Versus Teatre) i Diòptria (Teatre de La Riereta), tots tres projectes de La Virgueria. També participa a l’espectacle Antropos (Teatre Alegria de Terrassa), de Pep Pla. Com a ajudant de direcció participa a Banal Sessions of Fedra, de Pau Miró, Hasta aquí puedo leer, també de Pau Miró, El diable enamorat, de Pablo Ley i The Guarry Men Show, de Pau Roca. Actualment combina el treball a escena amb el doblatge i la docència, és una de les fundadores de Caramba! Tècniques teatrals aplicades a la formació i imparteix classes d’interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. LA COMPANYIA | www.lavirgueria.com La Virgueria neix el 2007 amb l’espectacle Diòptria. L’abril del 2009 presenta Si avui és diumenge demà és dijous a l’Obrador de la Beckett, peça que s’estrena oficialment a la Sala Trono de Tarragona el novembre del mateix any, fa temporada al Versus Teatre de Barcelona i recorre diverses localitats de Catalunya. L’hivern al cos, estrenat al Teatre de Ponent de Granollers i en temporada al Teatre Tantarantana de Barcelona, va ser el tercer projecte de La Virgueria i va suposar la consolidació d’aquesta suma d’energies com a companyia teatral, emprenent un viatge que volem que arribi lluny i, sobretot, a molts ports. La darrera proposta de La Virgueria ha estat portar a l'escenari per primer cop un text que no és d'autoria pròpia: Paisaje sin casas de Pablo Ley i estrenada a l'Obrador de la Sala Beckett i s'ha embarcat després en el nou projecte 180º de cel. Creada per Aleix Fauró i Isis Martín, i més endavant amb la incorporació de la Marina Fita i l'Oscar Llobet, La Virgueria es nodreix habitualment de molts col·laboradors que participen a cada projecte, formant un col·lectiu d’actors i actrius, dramaturgs i directors, escenògrafs i productors, tots moguts i ajuntats per una inquietud comuna: expressar-se a través del teatre.

7

Volem expressar la nostra perspectiva, els nostres sentiments i les nostres emocions. Compartim una mateixa visió del fet teatral: creiem en un teatre compromès. Compromès amb la societat, però també amb la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació. ELS INTÈRPRETS Carles Gilabert / Litos Aquest manresà de 41 anys, després d’haver estudiat filologia catalana, es va establir a Barcelona per començar la seva trajectòria d’actor. Des de mitjan del 1996 ha anat combinant formació i activitat professional. Ha passat per l’Estudi Nancy Tuñón i fet cursos amb gent com Marc Martínez, Ang Gey Pin, Núria Candela i Esteban Labari. Ha passejat les seves dots interpretatives per tots els mitjans: damunt d’un escenari en muntatges com Julieta & Romeo, Entre pocs i massa i 4 bailes; a la tele a El cor de la ciutat, Los hombres de Paco o Escenas de matrimonio; i al cine en pel·lícules com Lo mejor que le puede pasar a un cruasán i Mala uva. A més, ha treballat amb titelles i experimentat amb cavalls. Georgina Llauradó / Marta Actriu i cantant. Comença a treballar com a cantant a la formació La Padrina durant 4 temporades i paral·lelament protagonitza diversos musicals infantils com Heidi; Aventura al fons del Mar i La Bella Durmiente. Funda la Cia. Les Artistes Locals creant els espectacles Porque yo lo valgo i Cold Cream. Al 2007 treballa a l’espectacle inaugural del Festival de Circ TRAPEZI Tot és cosa de dos. Al setembre de 2007 comença a treballar a Mamma Mia en el paper de Lisa i cover de Sophie. El Maig de 2009 interpreta a Cantània a Arion i el Dofí d’ Albert Guinovart a l’Auditori de Barcelona. El juny de 2009 s’incorpora de nou a Mamma Mia, aquest cop en una gira que durarà 2 anys i en la que interpretarà a Sophie. Actualment compagina el paper de Mia a Dreamin’n&Rappin’ (musical hip-hop) amb el seu projecte personal, The Marshmallow Girls & The Frosties. Joan Picó / el fiscal Actor graduat pel Programa de Tècnica Meisner de Javier Galitó-Cava, en Tècnica Stanislavski amb Txiqui Berraondo i Manuel Lillo, i en Mètode Strasberg/Stanislavsky a l'Estudi Nancy Tuñón. En teatre ha treballat a Energy Story, de Laura Ruocco i La sardana acuática dirigida per Josep Maria Riera (Teatreneu). En cinema destaquen els seus treballs a Mina, sueños de libertad, documental de ficció dirigit per Albert Solé i Sin Límites de Paul Morrisson, entre d'altres. En televisió ha treballat a La Riera en el personatge de Hamid, Amar en tiempos revueltos i al la tv movie Xtrms dirigida per Abel Folk i Joan Riedweg.

8

Marina Fita / la jutgessa Diplomada en interpretació a l'escola Eòlia i especialitzada en Shakespeare a la Royal Academy of Dramatic Arts a Londres. En teatre ha treballat com actriu al muntatge Alícia ja no viu aquí de Josep Galindo i Pablo Ley (Teatre Tantarantana). Membre de la companyia teatral La Virgueria, va participar a L'hivern al cos (Teatre Tantarantana). Ha participat en diversos curts amb F. Carlos Campillos, amb qui roda actualment la webserie vampírica Tabula Rasa i anteriorment amb Cesk Freixas al videoclip La petita Rambla del Poble Sec. Combina la interpretació amb la producció teatral, treballant amb Flyhard Produccions als muntatges Sopar amb Batalla de Jordi Casanovas, Un home amb ulleres de pasta de Jordi Casanovas (Premi TimeOut al millor espectacle 2010), Els últims dies de Clark K. d'Alberto Ramos, Satisfaction de Blanca Bardagil i Burundanga de Jordi Galceran.

9

Data: 14 d’abril Hora: 21h Espai: Teatre Alegria L’OBRA

Greenwich Art Show és el retrat d'un fotògraf, una dona i una ciutat explicat a través de fotografies que el nostre protagonista va prendre entre els anys 1942 i 1945. Aquesta peça, que porta per títol el nom d'una fotografia del nostre protagonista, pretén ser una biografia del fotògraf i una de les dones que casualment posa en diverses de les seves fotografies suposadament documentals. Aquesta casualitat va desencadenar la possibilitat que el fotògraf periodístic conegut com un dels pares de la fotografia sincera, fingís retratar la veritat dels carrers, anomenant-se a si mateix fotoperiodista quan en realitat són escenificacions amb actors més pròpies de la foto autoral.

Tota la peça gira al voltant de la fotografia datada en 1944 i que porta el mateix títol, Greenwich Art Show, i algunes altres anteriors, a partir de les quals es gesta la teoria que un dels pares del fotoperiodisme treballava amb models o actors en lloc de persones reals, fingint falses escenes trobades al carrer. L’aparició repetida d’una dona en diverses fotografies són les úniques proves que recolzen aquesta teoria, motiu pel qual aquesta especulació es va quedar en això, una especulació. En aquest treball presento la fotografia com a objecte-document. El material amb què treballo són documents com els contactes, les fotografies, alguns articles i catàlegs on apareixen aquestes fotografies, reportatges audiovisuals que m’ajudin a corroborar aquesta teoria i també una animació creada a través de les fotos tal com es va fer amb el salt de Nijinsky en el seu moment. Tots aquests documents estan al servei de la reconstrucció d’aquesta possible història entre el fotògraf i la dona de les fotografies. Una reconstrucció on jo creo una faula d’un suposat amor no correspost per la model al fotògraf. La construcció d’una maqueta del carrer que veiem a Greenwich Art Show és la peça central de l’obra. Amb la maqueta es realitzarà una pel·lícula en directe amb càmeres en circuit tancat, on es reconstrueixen els possibles fets d’aquesta història d’amor.

Greenwich Art Show Macarena Recuerda Shepherd

10

FITXA TÈCNICA Una performance de Macarena Recuerda Shepherd. Amb la col·laboració especial de Gorka Bilbao. Participen en el projecte: Bernardo Cubría

Gerardo Rodriguez Elizabeth Romanski Manu Morales Mariluz Vidal Pau Aguilar Amorós Jaime Puerta Ulku Tekten

Una coproducció del CAET – Centre d’arts escèniques de Terrassa, MiCartera Patrocina, Festival Neo i Antic Teatre, amb la col·laboració d’El Graner i Mercat de les flors. Aquest projecte ha rebut la Beca Atrio de l’Alhondiga Bilbao. NOTES DE LA CREADORA Prenent com a punt de partida el discurs sobre la realitat contraposada a la ficció, o la fotografia d’autor contraposada a la fotografia documental, es recreen els fets sobre l’especulació que el treball periodístic d’aquest fotògraf era mentida, anant més enllà, imaginant una possible història d’amor entre dos dels protagonistes. L’artista que veiem a l’escenari és l’estrella d’una pel·lícula que s’enregistra en directe sobre una maqueta. En la pel·lícula la intèrpret investiga i s’endinsa en la història que ella mateixa crea, i va estirant de fils cada cop més inexistents per acabar investigant la pel·lícula que està creant en aquell moment. Una òptica investigadora i les fotografies com a documents per a descobrir una història d’amor vertadera fan que forma i contingut esdevinguin allò que representen l’ús i el valor que se li dóna a la fotografia documental veritable. Un divertimento per posar de relleu la fragilitat de tot allò que prenem com a cert.

11

LA CREADORA Macarena Recuerda Shepherd (Sevilla, 1978). Llicenciada en Belles Arts per la universitat de Sevilla i titulada pel Conservatorio Profesional de danza Antonio Ruiz Soler en l’especialitat de flamenc. Ha participat en nombrosos tallers de dansa i arts plàstiques amb Jan Fabre, Santiago Cirugeda, Pina Bausch, Gilles Jobin, Farruquito... El 2005 es trasllada a Marsella per realitzar la FAIAR, primera formació europea sobre art en espais públics. Des d’aleshores que combina el seu treball entre França, Sevilla i Barcelona. Ha col·laborat amb diferents companyies a França: Cie. La déchirure (Le cor); cie. Amanda Pola (Waltser Collection). Des de 2008 treballa en projectes propis: What’s your name? (2007), peça per al saló de la seva llar; The Shepherd (2008), intervenció urbana; That’s the story of my life (2009), que va fer gira per tot Espanya i Portugal. És fundadora i membre del Colectivo Estraperlo des de 2008, formació de creadors difícilment etiquetables. www.macarenarecuerdashepherd.com

12

Data: 29 d’abril Hora: 18h Espai: Teatre Alegria EL PROJECTE

Aprendre, començar a perdre és un projecte de creació vinculat al Trans-mission, una plataforma de recolzament a la creació circense contemporània que fomenta la col·laboració dels quatre grans centres europeus: l’Espace Catastrophe (Brussel·les), La Grainerie (Toulouse), Zelig (Torí) i La Central del Circ (Barcelona).

Durant un temps de quatre a cinc setmanes en cada una d’aquestes ciutats, l’equip artístic format per artistes de circ, ballarins i músics han donat forma a peces escèniques d’una hora de duració, endinsant-se en el circ contemporani, la dansa, la performance i el teatre. Al final de les residències es representen les peces i finalment s’articularan en aquest espectacle únic amb una estructura donada pel mateix procés creatiu. LA IDEA I L’OBRA A través del cos i el moviment aquesta obra vol plantejar reflexions sobre la vida circense. Veure i no veure el que aprenem, oblidar, caure i resistir als nostres propis artefactes, als seus espais, a la seva lluita, la seva obsessió i el seu perill, els seus temps a cada caiguda, mutar per ells a cada encontre i envellir amb ells. En Aprendre, començar a perdre es relacionen àmbits de reflexió molt diversos. A través de mirades transversals la peça investiga els conceptes de ceguesa, aprenentatge i vellesa, conceptes que serviran de fil conductor de la investigació i que ajuden a desenvolupar el text escènic. Immersos en l’oferta cultural actual, acostumada en tots els nivells a oferir un món farcit d’avidesa per la perfecció, el virtuosisme, la novetat, la joventut, la velocitat, l’entreteniment, Aprendre, començar a perdre suposa una possibilitat de parlar de la profunditat del poder d’altres coses; a través d’una reflexió sobre processos circenses, vol parlar de la força a partir de la fragilitat, d’allò altre, d’allò humà, de l’obsessió, la lluita i la decadència que habita dins de nosaltres i ens transforma.

Aprendre, començar a perdre Atempo Circ

13

FITXA TÈCNICA

Direcció: Matías Marré Medina. Creació i interpretació: Marilén Ribot, Eleonora Giménez,

Natalia D’Anunzzio, Sergio González, Matías Marré.

Tècniques de circ: Corda fluixa, roda cyr, mástil, trapezi

volant. Música: Diversos autors Espai escènic i cap tècnic: Alejandro Román Il·luminació i disseny de software: Emanuele Mazza Vestuari: Roberta Petit, Marilén Ribot. Maquillatge corporal: Ana Carolina Rochón Realització vídeo documental: Sakari Laurila Documentació i entrevistes: Jordi Jané, Javier Jiménez, El Club de

los Payasos, Volatín, Paulina Rivel Schumann, Michou Meugens, Arian Miluka

Classes de trapezi volant: Valérie Salon, Yuri Sakalov, Christian Vilppola, Matteo Lo Prete.

Fotografia: Arthur Bramao Agraïments: Emiliano Ron, Martín Lainez, Jordi

Blesa, Elena Zanzu, Adriá Mascarell, Benet Jofré, Roman Fedin, Espai Cronopis, Scuola di Circo Flic, Juliette Beaume, Johnny Torres, Tomeu Amer, Noé Robert

Producció executiva i administració: Marilén Ribot. Distribució: ATEMPO S.C.C.L. Una coproducció del CAER – Centre d’arts escèniques de Reus, la Central del Circ, La Grainerie-Fabrique des Arts du Cirque, Zelig, Espace Catastrophe i Atempo Circ, amb el suport del Programa Cultura de la Unió Europea. LA COMPANYIA Atempo-Circ neix a Barcelona l’any 2009 com a companyia interessada a desenvolupar el llenguatge artístic circense en relació amb altres arts del moviment i l’escena. La recerca d’un llenguatge comú, energètic, poètic i molt visual és l’esperit que dona origen a la companyia. José Arias Nascut a Santiago, Xile. Inicia la seva vocació musical amb la guitarra i el cant de manera popular. Comença els seus estudis clàssics de cant líric i passa a estudiar el violoncel a diverses institucions i països del món (Xile, Argentina, Alemanya i Espanya).

14

Amb l’ús de sistemes informàtics comença a desenvolupar i a treballar la música d’una manera diferent. Així obté el títol d’Electronic Music Producer a Barcelona, Espanya. Va ser fundador de l’agrupació Solocantar durant deu anys. Ha participat a diferents tipus de projectes i enregistraments, ha creat música per publicitat, curtmetratges, obres de teatre i circ a Espanya, Xile i Alemanya. Marilén Ribot Va néixer a Mallorca, Illes Balears. Entre els 12 i els 18 anys va fer teatre amateur amb el grup Xaf teatre. Als 18 anys decidí anar-se’n de casa per conèixer Europa i als 24 anys descobrí la seva passió: el circ. Es va formar a l’escola de circ Carampa de Madrid i a Suècia a Cirkuspiloterna on va seguir els seus estudis a la Universitat de circ Danshögskolan a Estocolm. Ha assajat corda volant amb Víctor Fomin (entrenador del Cirque du Soleil a Montreal), amb Ramon Fedin a Brusel·les de l’Esac, amb Christian Vipola i amb Sergey Kerdivarov a Suècia. També ha fet alguns cursos de clown i bufó amb Walter Velázquez, Eric de Bonts, Siri Hamari i amb Nalle Laanela. Ha treballat amb directors i coreògrafs com Jay Gilligan, Rob Tannion, Ana Sánchez Collberg i John Paul Zacarinni. També ha fet feina, entre d’altres grups de treball artístic, amb companyies com Cirkus Cirkör. Hurja Ruuth o Johan Wellton&Friends. El 2009 funda al costat dels seus companys la companyia Atempo-Circ. Treballa en el Projecte Fibonacci amb la companyia canadenca 7 Doigts de la Main el 2010. Matías Marré Medina Va néixer a Santiago de Xile i es trasllada a Espanya als 21 anys. Es forma en arts visuals a la Universitat de Xile. Després continua els seus estudis de circ, dansa i teatre amb diversos professors, mestres i artistes tant a Xile com a Europa. Comença la seva trajectòria treballant per al Circ Gran Fele, com a aerista, acròbata, ballarí i malabarista. Més tard treballa com a ballarí amb els coreògrafs/es Asun Noales, Gustavo Ramírez Sansano i Mamen García en alguns dels seus projectes de dansa contemporània. Com a actor ha realitzat projectes teatrals amb directors com Ana Harcha Cortés o Paul Weibel. Realitza projectes com a coreògraf freelance amb l’estrena de la peça Reflejos (2006) i Listen Silent (2007). A l’any 2009 obté el premi al millor intèrpret en el Certamen Coreogràfic Internacional Burgos-Nova York pel seu solo amb roda Cry L’Europe. Al 2009 funda amb els seus amics la companyia Atempo-Circ. L’any 2010 forma part del Projecte Fibonacci amb la companyia canadenca 7 Doigts de la Main. Actualment treballa en el nou projecte de la companyia que serà estrenat a Brussel·les l’any 2012. Miguel Àngel Soto Acròbata aeri, actor corporal i tècnic de seguretat de circ. Després de dedicar-se més de deu anys a Xile a l’escalada esportiva professional, sent atracció per les tècniques aèries de circ. Viatja a Barcelona, on es forma com a acròbata aeri en diversos cursos de corda llisa i pal xinès a l’escola de circ Rogelio Rivel. Mentrestant estudia la tècnica d’Étienne Decroux a l’escola internacional de mim corporal dramàtic de Barcelona, per poder crear el seu vocabulari propi i combinar aquestes disciplines a l’escenari. Ha treballat com a col·laborador i actor en diversos espectacles relacionats amb la companyia de dansa vertical Circo-Delicia i com a acròbata aeri per a la companyia Deambulants.

15

INTERACCIÓ AMB L’ESPECTADOR El CAET vol apropar l’espectador als creadors i als nous llenguatges escènics de maneres molt diverses. Les dues vies principals d’apropament són la presencial i la virtual. Quant a la via presencial, i dins de la filosofia del Mirades TNT, (on de la mà d’un expert el públic amplià la seva comprensió d’allò que veia durant la passada edició del festival) després de cada espectacle els creadors i artistes compartiran les seves impressions amb el públic i estaran oberts a tot tipus de preguntes, fent d’aquesta programació tenetera una experiència encara més multidisciplinar. D’aquesta manera volem promoure la interacció creador-espectador, per tal de fer més intel·ligibles els llenguatges escènics al públic, i que els creadors aprofitin el feedback per aprofundir en els seus processos de investigació. Per altra banda, les xarxes socials suposen el mitjà idoni per tenir intercanvis continus amb el públic de manera virtual. El CAET 2.0 ha crescut i millorat molt l’últim any, i ofereix tres vies o accessos principals al públic, que són la web, el facebook i el twitter. Des d’aquests tres portals promovem la participació dels espectadors amb la intenció que se sentin una part important de les arts escèniques que presencien, establint uns canals de diàleg que ajuden a que el fet cultural esdevingui definitivament bidireccional.

www.caet.cat

www.facebook.com/caetterrassa

@caetterrassa

16

CAET, un centre públic de creació contemporània i noves tendències El Centre d’arts escèniques de Terrassa (CAET) és un dels centres territorials públics de creació, producció i difusió d’arts escèniques participats per la Generalitat de Catalunya. Creat l’any 2006, actualment sota la direcció artística del terrassenc Pep Pla, el CAET aposta pel suport a la creació contemporània i a les noves tendències. El CAET beu d’una llarga tradició escènica del teixit social, educatiu i cultural de la ciutat de Terrassa i treballa per posar-la al dia. Amb un diàleg íntim i còmplice amb els creadors, és una factoria de l’escena del futur, un laboratori de provatures, un caldo de cultiu on hi passen coses. És per això que impulsa projectes de recerca amb el seu programa “Germen” de residències artístiques, que recolza la creació amb residències tècniques de nombroses companyies i col·lectius i que estrena i coprodueix espectacles de noves tendències amb el projecte que anomena “Fàbrica”. En aquest darrer aspecte, el suport a la creació contemporània es materialitza amb les coproduccions i produccions pròpies, fetes en sinergia amb el sector tant públic com privat, amb projectes per a públics molt diversos, amb una important trajectòria d’exhibició i gira dels espectacles creats aquí. Per altra banda, i amb la voluntat de fidelitzar i augmentar la seva audiència i conscient del seu paper com a agent cultural públic, el CAET fa un intens treball en els àmbits social, comunitari, educatiu i associatiu del seu entorn. A més, ha impulsat la professionalització de molts artistes i creadors locals. En definitiva, el CAET aposta per projectes que facin participar la ciutadania i que impliquin altres col·lectius no específicament “professionals”. I ara li afegim una nova via de treball, doncs el 2012 el CAET enceta el seu camí cap a la internacionalització, amb dues iniciatives ben diferents: la primera és la col·laboració en el projecte europeu Trans-mission, una plataforma de recolzament a la creació circense contemporània que compta amb el suport de la Comissió Europea, i l’altra és la presentació d’una nova activitat d’intercanvi escènic entre el CAET i el Teatro delle Forme de Torino inclosa a l’ Arianna-Xarxa Euromediterrània de la Cultura i el Patrimoni. Des de la programació “mainstream” a la de risc o “tenetera”, passant per la cita anual amb el Festival TNT–Terrassa Noves Tendències, que el 2012 complirà la seva dècima edició, de les quals cinc han estat Tensdansa i cinc TNT, Terrassa ha demostrat any rere any la seva aposta per les arts escèniques fins arribar a situar-se com a referent de les noves tendències i la creació contemporània a l’escena del país.

17

Darreres produccions i coproduccions CAET 2011:

• El sexe dels àngels d’Emili Corral, coproducció amb Diversitat Teatral • La sopera de Meissen, de Bernat Puigtobella, direcció Òscar Garcia,

coproducció amb la Cia Kiut Teatre • Morir de amor aquí de Marta Galán, coproducció amb TRANSlab • Fingir de Colectivo 96º, coproducció amb Teatre Lliure i Colectivo 96º • Una vella, coneguda olor, de Josep M. Benet i Jornet, direcció Sergi Belbel,

coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya • L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, direcció

Pep Pla • La rara anatomia dels centaures de Miquel Àngel Riera, direcció Pere

Fullana, coproducció amb el Teatre Principal de Palma, CAER i El Canal • Extraordinario de Babazorro, coproducció amb el Teatre Lliure • Schubernacles humits de Carles Santos, coproducció amb El Canal i el

Teatre Lliure • Dansa real ja! de Pere Faura • No sé si… de Marta Carrasco, coproducció amb Salometa sl • Trilogia del poeta de Pablo Rosal, direcció Xavi Martínez, coproducció amb

Corcada Teatre • F3DRA, Pleasure&Pain de Marilia Samper, direcció Pep Pla, coproducció amb

Q-Ars Teatre • Indescriptible, irracional i injustificat d’ Ian Gehlhaar

2010:

• Kvetch-neures! d’ Steven Berkoff, direcció Pep Pla, coproducció amb Degira sl • Berlin de Miquel Górriz i Ester Formosa, coproducció amb Villavecchia Music • El jardí dels cinc arbres de Salvador Espriu, direcció Joan Ollé, coproducció

CAER, El Canal i Teatre Principal de Palma • Memo d’ Alex Serrano, coproducció amb Agrupación Señor Serrano • El mal menor de loscorderos.sc, coproducció amb loscorderos.sc, Mercat de

les Flors, Festival VEO i l’Escorxador d’Elx • Èdip rei del pop, de Marta Gil Polo i Albert Tola, direcció Marta Gil Polo,

coproducció amb Marga Gil Polo, Festival LOLA, Festival Temporada Alta i Ajuntament de Badalona – Teatre Zorrilla.

• Claim Your Place I+P, de Nuria Legarda, coproducció amb CAER • L’últim secret de James Dean, d’Albert Tola, direcció Roberto Romei • La majoria dels suïcidis són en diumenge d’Anna Burzynska, direcció Jordi

Vilà, coproducció La Troca • La idea d’ Europa de George Steiner, direcció Òscar Intente, coproducció amb

Inútils Mots • Anthropos de Pep Pla • Circ d’hivern de Tub d’assaig 7.70, coproducció amb Tub d’assaig 7.70

18

Més informació Contacte:

Centre d’arts escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com caet@terrassa.cat www.caet.cat

aPortada Comunicació

93.318.26.50 | 671.670.797 ursula.barri@aportada.com