DOSSIER DE RECUPERACIÓ

MÚSICA

( 1r i 2n ESO )

Mª Lluc Coli Laura Cristòfol

2015/ 2016

2

ÍNDEX

Orella muda ................................................................... Pàg. 3

Mapa conceptual de l’oïda ....................................... Pàg. 4

Contaminació acústica ............................................... Pàg. 5

Qüestionari...................................................................... Pàg. 6

Exercicis sobre el so i el soroll ............................... Pàg. 7

Sords per l’Ipod ........................................................... Pàg. 8

Qüestionari...................................................................... Pàg. 9-10

Les notes de la flauta.................................................. Pàg. 11

Qualitats del so ............................................................ Pàg. 12

Activitats......................................................................... Pàg.12-14

Notació anglesa i activitats ..................................... Pàg. 15

L’escriptura musical .................................................. Pàg. 16

Els instruments musicals i activitats................... Pàg. 17-19

3

L’ORELLA I EL SENTIT DE L’OÏDA

1. Busca els noms assenyalats amb fletxes i completa aquesta imatge:

1. Completa aquest mapa conceptual de l’oïda

4

2. Redacta el recorregut que fa el so des de que entra per l’orella fins que el

sentim.

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

La contaminació acústica fa referència al soroll (entès com a so excessiu i molest)

Constituïda

per

Està formada per tres parts

L’oïda

5

provocat per les activitats humanes (trànsit, indústries, locals d'oci,...) i que produeix efectes

negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones.

Un informe de l'Organització Mundial de la Salut (O.M.S), considera els 70 dB (decibels)

com el límit superior desitjable. A Espanya, s'estableix com a nivell de confort acústic els 55

dB. Per damunt d'aquest nivell, el so resulta perniciós per al descans i la comunicació.

L'exposició prolongada a un soroll excessiu pot provocar danys, reversibles o no, al sistema

auditiu. També pot afectar l'atenció, la irritabilitat, la fatiga i altres aspectes relacionats amb la

psicologia i el comportament dels éssers vius.

Efectes del soroll sobre la salut

Efectes auditius

El sistema auditiu es ressent davant d'una exposició prolongada a una font d'un soroll, encara que aquesta sigui de baix nivell. El dèficit auditiu provocat pel soroll ambiental de la ciutat s'anomena socioacúsia.

Quan una persona s'exposa prolongadament a un nivell de soroll excessiu i nota un xiulet a l'orella, aquest és un senyal d'alarma. Tanmateix, si l'exposició a la font de soroll no cessa, les lesions podràn arribar a ser definitives. La sordera anirà creixent fins que es perdi totalment l'audició.

No sols el soroll prolongat és perjudicial, un so repentí de 160dB, com el d'una explosió o un tret, poden arribar a perforar el timpà o causar altres lesions irreversibles.

Afeccions no auditives

L’excés de soroll també provoca insomni, irritabilitat, augment de l’agressivitat, dificultats

d’aprenentatge degut a que el soroll disminueix l’atenció i la concentració etc...

QÜESTIONARI

Amb el que has après després d’haver llegit aquest text, respon les preguntes següents:

6

1- Posa un text en aquesta imatge.

2- Respon:

a- Què és la contaminació acústica?

b- Què volen dir les inicials O.M.S?

c- Quin és el nivell de confort acústic recomanat per

l'OMS?

d- Què és la socioacúsia?

e- Quines són les afeccions NO auditives que pot arribar a provocar la contaminació acústica?

f- Què vol dir la paraula “perniciós”?

g- Què et pot passar si t’explota un petard molt a prop?

h- Com et sents i què et passa quan no dorms bé?

EXERCICIS SOBRE EL SO I EL SOROLL

7

1- Explica amb les teves paraules què és un so i què el diferencia d’un soroll.

2- Vertader (V) o fals (F):

- Les ones sonores només es poden transmetre per l’aire.

- En bufar una flauta es produeix un so.

- El silenci és necessari tant per escoltar música com per interpretar-la.

- L’ús del silenci en música destaca el valor descriptiu.

- El soroll té unes vibracions regulars, al contrari que el so.

- Quan toquem en grup ens hem de concentrar exclusivament en allò

que estem fent.

- Quan toquem ens hem d’oblidar del que toquen els altres.

3- Creus que és possible el silenci absolut en algun lloc de la terra? Per què?

4- Indica si les accions següents segons produeixen sons o sorolls:

- Sirena d’ambulància

- Alarma d’un rellotge

- Estirar la cadena del vàter

- Tocar una flauta

- Camió d’escombraries

- Trencar una pila de plats.

SORDS PER L’iPod

8

Article de La Vanguàrdia (Toni de la Torre)

Sovint al tren, quan sento el xiuxiueig constant d’uns auriculars al meu costat, em

pregunto si el seu propietari sap el que això pot suposar per la seva oïda. Per això m’agradaria

fer-me ressò d’un estudi del Boston’s Children Hospital que ha demostrat que l’escolta

continuada de música amb auriculars als nivells de volum dels MP3 actuals provoca una

pèrdua d’audició irreparable.

Sobretot amb auriculars de botó (aquells que es fiquen dins de l’orella), escoltar música a

tot drap pot causar perjudicis greus. Ens hem de conscienciar que portar el volum al màxim

ens pot deixar sords per a tota la vida. A l’estudi, els metges recomanen no fer servir

auriculars interns més de mitja hora al dia. I és que només amb el volum al 60% estem

esposant els timpans a un volum de 110 dB (decibels).

Brian Fligor explica que la pèrdua d’audició és tan lenta que quan ens n’adonem ja és

massa tard. “El mínim que podem fer és canviar els auriculars de interns (de botó), per d’altres

d’externs, on el nivell de dB baixa un 25%”, aconsella B. Fligor.

Els fabricants de reproductors reconeixen que els seus productes són perillosos per a la

salut

( Sony, per exemple, inclou a la capsa una advertència sobre pèrdua auditiva), però deixen

als usuaris la responsabilitat de mantenir un volum segur. Apple s’ha negat a especificar a

quin nivell de dB pot arribar el seu iPod però l’estudi assegura que pot arribar als 130 dB,

l’equivalent a la perforadora d’una obra.

Els concerts tampoc se salven de la polèmica ja que els volums que trobem en una sala en

directe són altíssims: una mitjana de 115 dB, segons l’estudi. “Si el xiulet dins de l’orella al

sortir d’un concert dura més de dues hores, és que hi ha una pèrdua auditiva irreparable”,

9

assegura l’informe. Això també afecta als músics, que cada cop més fan servir taps a les

orelles per evitar mals a llarg termini. “A un amic meu que toca en un altre grup li ha quedat un

xiulet constant” explica Marc Ros, de Sidonie.

Pete Townshend, guitarrista de Who, ja no sent res si no és amb l’ajuda d’un audífon. Phil

Collins del grup Genesis, ha abandonat la música per que tenia por de quedar-se sord. Cristina

Llanos, la cantan de Dover, sent un xiulet constant i Shirley Manson assegura que no coneix

cap músic que no tingui un problema auditiu.

“Hem d’educar a la gent per que si no als 40 anys ens haurem quedat tots sords!”

QÜESTIONARI SOBRE L’ARTICLE

1- Explica què diu l’estudi del Boston’s children Hospital.

2- Quins són els pitjors auriculars per a la salut de l’oïda?

3- Si tenim el volum al 60% de la seva capacitat, quants decibels han de suportar els nostres timpans? 110 decibel s

4- Què proposa Brian Fligor que fem per a minimitzar els danys provocats pels auriculars?

5- A quants dB poden arribar els auriculars d’un Ipod? hgfhghjhgjhg

10

6- Què pot passar en aquest nivell de dB?

7- Quina mitjana de dB s’escolten en un concert en directe, o a les carrosses del carnaval de Torelló? 110 decibel s

8- Què passa si després de sortir d’un lloc amb el volum molt alt, sentim un xiulet a l’orella durant més de dues hores?

9- Què els passa als músics de música actual?

10- Què li passa a la Cristina Llanos?

11- Què assegura Shirley Manson?

11

LES NOTES DE LA FLAUTA

12

LES QUALITATS DEL SO

Llegeix i resol El so es pot definir a partir de quatre qualitats que són: la DURADA, la INTENSITAT, l’ALTURA i el TIMBRE.

La durada s’expressa amb les figures rítmiques: blanca, negra, corxera.... La intensitat s’expressa amb paraules italianes o les seves inicials: p, f, mf..... L’altura s’expressa amb les notes i les alteracions: do, re, mi, fa, sol, la

si / sostingut #, i bemoll b

El timbre s’expressa amb el nom de l’instrument

1. Identifica de quina qualitat del so es parla en cada fragment de conversa.

Si et plau, puja el volum de la ràdio. jhkjhkjhkhjkh

Ets en Joan? No t’he conegut la veu. kjhkjhjhjkhjhg

M’agrada el flautí perquè sona agut. jhjhjhhjhjhhjh

Quan vulguis que obri la porta, fes tres trucs curts i un de llarg. Jhjhjhjhjhjhjh

2. Llegeix i resol

L’italià és el “llenguatge de la música” i és per aquest motiu que les indicacions d’intensitat estan escrites en aquest idioma. Per exemple: una P, vol dir “Piano”, que en italià significa “fluix”. Si volem indicar que ha de sonar “més” (el superlatiu) haurem de duplicar la inicial Per exemple: PP, vol dir “Pianíssim”, que en italià vol dir “molt fluix”

2. Ara intenta resoldre aquestes indicacions:

f = fort ff =............................................. / Molt molt molt fort =

13

3. Llegeix i resol El puntet serveix per allargar la meitat del valor de la figura que l’antecedeix. Així doncs, si una negra va seguida d’un puntet, aquest equivaldrà a una corxera. A quina figura equivaldrà un puntet escrit darrere d’una blanca?................................

4. Relaciona els conceptes de l’esquerra amb les qualitats del so explicats anteriorment posant una “X” a la casella corresponent:

Concepte Altura Durada Intensitat Timbre

Guitarra

ff, pp

Fa#

5. Escriu quina qualitat del so expressen els signes assenyalats.

14

1. Relaciona:

Font sonora Diem que n’hi ha quan no se sent cap

so.

Timbre

Acústica

Medi de propagació

Música

Ens indica de quina font sonora prové el so.

Indica si un so és més agut o més greu.

S’anomena volum o potència del so.

És qualsevol objecte que produeix so.

Durada Si no n’hi ha, el so no ens arriba.

Silenci Quan un so ens molesta, l’anomenem així.

Intensitat Expressa si un so és més llarg o curt.

Altura És l’ordenació dels sons en el temps.

15

LA NOTACIÓ MUSICAL ANGLESA

La notació alfabètica és un sistema de notació que utilitza lletres de l’alfabet en lloc de

notes.

També se l’anomena: xifrat anglosaxó, xifrat anglès o xifrat americà (els EUA el varen

heretar dels anglesos).

Deriva de la notació musical grega, que anomenava les notes musicals a partir de les

lletres de l’alfabet. Amb el pas dels temps aquest tipus de nomenclatura va arrelar i durant

segles es va estendre a totes les colònies britàniques.

A cada una de les lletres li correspon una nota del nostre sistema de notació llatina.

L’escala en notació alfabètica comença, com és obvi, per la lletra A, que correspon a

la nota LA. A partir d’aquesta nota fem una escala ascendent.

Resol les activitats següents

1. Completa l’equivalència de la notació alfabètica respecte a la notació llatina.

A= LA B= C= D= E= F= G=

2. Transcriu a sota de la notació alfabètica la notació llatina:

E B7 E

Hey Jude, don’t make it bad, Take a sad song and make it better.

A E

Remember to let her into your heart,

B7 E

Then you can start to make it better.

A A/G# A/F#

And anytime you feel the pain, Hey Jude, refrain,

A/E B7 E E7

Don’t carry the world upon your shoulders.

A A/G# A/F#

For well you know that is a fool, Who plays it cool

A/E B7 E

By making his world a little colder,

E7 B7

Na na na na na na na na na

16

L’ESCRIPTURA MUSICAL

17

ELS INSTRUMENTS MUSICALS

Respon les preguntes:

- Què és el generador de vibració?

- Per a què serveix la caixa de ressonància?

- Explica amb les teves paraules aquesta frase: “l’estructura ajuda a adequar-se a

l’anatomia del músic”

18

CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS MUSICALS

Classificació per famílies

Els instruments musicals es poden classificar per famílies. N’hi ha quatre:

de corda de vent

de percussió elèctrica

Per classificar correctament un instrument s’ha de tenir en compte l’element generador de vibració, o altrament dit el material elàstic, que no és res més que aquell element que vibra i produeix el so. Classificació per subfamílies

Els instruments també es poden classificar en subfamílies. En el cas dels aeròfons cal tenir en compte el mecanisme que permet fer vibra l’aire.

Bisell

Broquet

Llengüeta doble

Inxa lliure

Llengüeta simple

19

Resol les activitats

1. Busca per internet els instruments proposats a sota, observa’ls i reflexiona sobre quin és el seu material elàstic. Després indica al costat del nom de l’instrument el nom de la família al qual pertany.

Violoncel: Timbal:

Trompeta: Sintetitzador:

2. Classifica els següents aeròfons segons el seu mecanisme:

flauta de Pan, fagot, trombó, flauta travessera, acordió, clarinet, flauta dolça, gralla.

BISELL BROQUET LLENGÜETA LLIURES

Simple Doble