Centre de Fauna de les Planes de Son

DOSSIER DEL MESTRE (EL CABIROL)

Cristina García Pérez Olga Morreres Viladegut

Lourdes Palma Ortiz Carmen Poch Ticó

PFZ ’08: Curs Conèixer el Pallars

Centre de Fauna

Les Planes de Son

ÍNDEX

• Presentació del projecte “Centre de Fauna” ………………………1

• Objectius del projecte ……………………………………………………………2

• Objectius didàctics del projecte ……………………………….…………4

• Introducció a l’activitat ………………………………………………………….6

• Objectius didàctics de l’activitat …………………………………………9

• Continguts de l’activitat ……………………………………………………….…10

• Activitats prèvies a la visita ………………………………..………………..12

• Activitats durant la visita …………………………………..………………….15

• Avtivitats posteriors a la visita …………………………………………….16

• Bibliografia i webgrafia ………………………………………………………….20

• Annexos …………………………………………………………………...………………..21

Centre de Fauna

Les Planes de Son

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE “Centre de Fauna”

El Centre de Fauna és un projecte d’educació ambiental, d’apropament

i coneixement de la fauna salvatge autòctona, mitjançant l’anàlisi de la seva

diversitat i adaptabilitat i del seu hàbitat en un marc més ampli de

desenvolupament sostenible del medi. Està desenvolupat pel centre de

natura i sostenibilitat Planes de Son, centre que pertany a la Fundació

Territori i Paisatge de Caixa Catalunya.

Aquesta proposta educativa consisteix en una sèrie d’activitats,

adaptades als diferents nivells educatius (P-3, P-4, P-5), desenvolupades al

camp (zona d’alta muntanya), acompanyades per unes activitats prèvies i

suggeriments posteriors que el professorat realitzarà a l’escola i definirà el

marc on s’insereix en el projecte curricular dels alumnes.

L’objectiu principal d’aquest projecte és que els alumnes aprenguin a

valorar la riquesa de la nostra fauna d’una manera didàctica i divertida

mitjançant mètodes d’observació directa i autoreflexió.

Més enllà d’una proposta educativa puntual, el Centre de Fauna vol ser

un punt de referència per a l’educació continuada i l’aprofundiment en el

coneixement del medi natural, la seva dinàmica i problemàtica, així com del

nostre paper en la conservació d’aquest.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

OBJECTIUS DEL PROJECTE DEL CENTRE DE

FAUNA

1. Plantejar situacions significatives d’aprenentatge que puguin enriquir

la percepció respecte a allò que succeeix en relació amb el medi i la

fauna salvatge, i que desenvolupin la sensibilitat en front dels

problemes ambientals, per millorar la capacitat de plantejar

problemes, de debatre’ls, de construir opinions i de definir actuacions

en relació amb el problema de la pèrdua de biodiversitat.

2. Descobrir característiques de funcionament i adaptabilitat al medi de

les diferents espècies de fauna autòctona.

3. Aprofundir en les relacions que es donen entre les espècies i el seu

hàbitat, per concienciar els alumnes de la gran responsabilitat que té

l’ésser humà com a agent equilibrador o bé desiquilibrador del medi

natural.

4. Valorar la importància de la diversitat natural i que la conservació de

la fauna autòctona i els seus hàbitats requereix actituds individuals,

col·lectives i l’entesa social a nivell local i també entre pobles i

nacions.

5. Conscienciar i sensibilitzar de la importància de conèixer, valorar i

respectar el món natural presentant alternatives amb les quals

contrastar les pròpies formes de veure, pensar, sentir i actuar, per

tal d’introduir nous models d’actuació que facin posible nous models

socials.

6. Afavorir les actituds individuals i col·lectives per tal de potenciar

actuacions de protecció i millota de la fauna salvatge i del seu

hàbitat, analitzant situacions en les que es plantegen aspectes

concrets, locals i personals amb situacions més llunyades i abstractes.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

7. Potenciar el sentit de la responsabilitat dels individus i dels grups

socials envers la necessitat de preservar les espècies de fauna

autòctona, com a part d’un patrimoni comú, i millorar la capacitat i les

possibilitats d’aplicar les análisis, les actituds i els comportaments

ambientals a la vida quotidiana.

8. Ajudar a l’alumnat a adquirir una comprensió bàsica de la presència i

funció de l’home en el medi, raonant i explicant les seves formes de

pensar i actuar davant de situacions concretes que tenen una causa i

un efecte a curt o llarg termini.

9. Desenvolupar la capacitat de disfrutar del medi natural i la fauna

salvatge, per compatibilitzar aquest gaudint-ne amb la seva

conservació i manteniment, tant en l’ús individual com col·lectiu.

10. Conèixer un centre de fauna salvatge, funció i tasques més

importants que s’hi desenvolupen.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

OBJECTIUS DIDÀCTICS DEL PROJECTE DEL

CENTRE DE FAUNA

1. Ser conscients de quines actituds i comportaments s’han de tenir

quan es visita un centre de fauna salvatge.

2. Familiaritzar-se amb tècniques bàsiques d’estudi de la fauna:

observació, classificació, claus d’anàlisis, rastres per tal d’identificar

alguns animals salvatges.

3. Adonar-se que la fauna està condicionada a l’equilibri del seu hàbitat i

que aquests són sistemes fràgils que es poden degradar fàcilment, i

analitzar críticament les actuacions humanes que són presents al

medi, a partir de la recollida de dades i informació provinent de

diferents fonts.

4. Determinar el tipus de fauna en funció de les característiques d’una

zona i establir les relacions i interdependències que es produeixen

entre les diferents espècies animals i el medi.

5. Valorar la fauna salvatge com a font de riquesa, desenvolupant una

actitud positiva envers la diversitat de fauna salvatge i la seva

conservació, comptabilitzant-la amb el desenvolupament i la millora

de la qualitat de vida de l’home.

6. Adonar-se que la pèrdua d’espècies de fauna salvatge té greus

repercussions pel medi natural, raonant les causes que han fet de

l’ésser humà él més implacable dels depredadors.

7. Promoure l’esperit crític envers les actuacions humanes que

perjudiquen la fauna salvatge i l’equilibri en el medi natural, raonant

les formes de pensar i actuar de l’alumnat, davant d’altres models.

8. Estudiar i debatre un problema local relacionat amb fauna salvatge,

analitzar i raonar els diferents punts de vista de l’alumnat comparant

Centre de Fauna

Les Planes de Son

els valors propis amb els que són ambientalment més beneficiosos per

a la preservació de la fauna autòctona i explicitar possibles solucions.

9. Promoure el debat, l’anàlisis crític i la presa de decisions i valorar el

fet que la conservació de la fauna autòctona i els seus hàbitats

requereix actituds individuals i col·lectives, l’entesa social i també

l’entesa entre pobles i nacions.

10. Col·laborar en la planificació i realització d’activitats en grup,

dramatitzacions i jocs de rol per tal de facilitar a l’alumne/a

l’explicació de les seves idees i actituds.

11. Afavorir la interrelació entre els alumnes a partir de l’anàlisi,

discussió, explicitació d’idees i recerca de solucions, en front d’un

problema ambiental (la pèrdua d’espècies de fauna autòctona).

Centre de Fauna

Les Planes de Son

INTRODUCCIÓ A L’ACTIVITAT

Centre de Fauna

Descripció i interès

Al terme municipal de Son del Pi (Pallars Sobirà), trobem ubicat

Les Planes de Son que és un equipament de l'Obra Social de Caixa

Catalunya, gestionat per la Fundació Territori i Paisatge, que

ofereix estades de lleure a la natura i d’educació ambiental. La

finalitat del centre és sensibilitzar i educar la societat en temes

de desenvolupament sostenible i en la preservació de la naturalesa

i el paisatge.

Les Planes de Son és un centre integrat en el paisatge,

semisoterrat en un prat natural i amb unes instal·lacions úniques

als Pirineus, energèticament eficients. La integració en el paisatge,

l’aprofitament de la llum natural, l’ús d’energies renovables i la

Centre de Fauna

Les Planes de Son

gestió integral de l’aigua i els residus el configuren com un model

de gestió sostenible.

També s’hi troba el Centre de Fauna, que acull espècies

representatives dels Pirineus i ofereix la possibilitat d’apropar-se

als animals a través de visites guiades amb grups reduïts.

La capacitat de seducció dels paisatges pirinencs proporciona un

marc idíl·lic per a realitzar estades d’educació ambiental i

treballar el contacte personal amb la natura. Activitats com la

descoberta de paisatges de gran riquesa ecològica o l’observació

de la fauna salvatge afavoreix l’estima i el respecte per l’entorn.

Possibilitats didàctiques

L’hàbitat, és el medi físic que reuneix les condicions adequades perquè

esdevingui la vida i es desenvolupin les espècies. Per cada espècie, és l’espai

on es troba tot allò que necessita per viure i per al conjunt dels éssers vius,

és tot el planeta.

L’educació ambiental s’ha d’entendre com una perspectiva lligada a una nova

concepció cultural i una nova dimensió educativa, on els educadors/es hem

de saber transmetre als nostres alumnes, ja des de les primeres edats quan

s’incorporin als centres educatius, que tots els éssers vius s’interrelacionen

i s’estableixen relacions de dependència, incloent-hi les persones. D’aquí la

importància de fer una descoberta del medi que propiciï l’estudi dels éssers

vius en el seu medi natural, per tal de fomentar el respecte i l’estima pel

nostre patrimoni natural, així com la creació d’actituds de cooperació,

participació i solidaritat que afavoreixin processos individuals i col·lectius

cap a una societat més sostenible.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

L’estudi d’un ésser viu en el seu hàbitat afavoreix en els infants que

l’aprenentatge sigui significatiu, carregat d’emoció, sensibilitat i de

relacions afectives, acompanyades de comunicació i sentiments en la pròpia

descoberta, i de tot plegat contribueixi a fomentar el respecte i l’estima

pels altres i el nostre entorn.

Materials didàctics

Aquest material va destinat a alumnes i professors que realitzin l’activitat

al Centre de Fauna de les Planes de Son.

El dossier inclou una guia per al professor/a i una sèrie de fitxes i activitats

didàctiques que els alumnes poden realitzar abans, durant i després de la

visita, i pretén ser una proposta alternativa que cada professor/a pot

aplicar segons el criteri que consideri oportú.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE L’ACTIVITAT

1. Diferenciar el lloc on viuen els animals salvatges i els animals de

granja per tal d’aproximar-se al concepte d’animal salvatge.

2. Reconèixer algun animal salvatge de la fauna autòctona.

3. Adonar-se d’una característica externa que permet classificar els

animals en herbívors i carnívors, mamífers i aus.

4. Visitar un hàbitat natural: el Centre de Fauna de les Planes de Son.

5. Descobrir la geneta com un dels carnívors de la zona dels Pirineus

pertanyent a la fauna autòctona.

6. Conèixer la morfologia externa del cabirol.

7. Identificar l’alimentació del cabirol.

8. Identificar la petjada del cabirol.

9. Saber com es reprodueix el cabirol.

10. Potenciar en els infants el respecte i l’estima pels animals salvatges i

els seus hàbitats.

11. Afavorir en el grup-classe la capacitat de gaudir en l’estudi d’un

animal salvatge compartint l’experiència amb els companys.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

CONTINGUTS DE L’ACTIVITAT

FETS I CONCEPTES

� Aproximació al concepte d’animal salvatge.

� Aproximació a un hàbitat natural del cabirol: Centre de Fauna de

Les Planes de Son.

� Descoberta d’un mamífer: el cabirol.

� Morfologia externa del cabirol:

• Parts més importants del cos.

• Funció de cadascuna de les parts.

� Alimentació: què menja el cabirol?

� Reproducció:

• Diferenciació mascle/femella

• Naixement d’una cria de cabirol

PROCEDIMENTS

� Diferenciació entre animal salvatges i animals de granja i el lloc

on viu cadascun.

� Observació directa d’un hàbitat de mamífers: Les Planes de Son.

� Observació directa i indirecta de les característiques

morfològiques més rellevants del cabirol.

� Identificació de la part del cos que fan servir els cabirols per

desplaçar-se.

� Agrupació d’aliments de la dieta del cabirol.

� Evocació de les qualitats perceptibles del cabirol.

VALORS

Centre de Fauna

Les Planes de Son

� Esforçar-nos per parlar en veu baixa mentre es visita el Centre

de Fauna de Les Planes de Son.

� Valorar el cabirol com animal salvatge.

� Afavorir en els infants la capacitat de gaudir d’un animal salvatge

en llibertat.

� Fomentar el respecte i l’estima pels animals salvatges i els seus

hàbitats naturals.

� Potenciar el fet de compartir amb els companys/es la descoberta

d’un animal salvatge.

� Gaudir de la visita al Centre de Fauna de Les Planes de Son.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

ACTIVITATS PRÈVIES A LA VISITA

1. CONTE

El mestre explicarà als nens el conte amb la història de com el cabirol va

arribar al Centre de Fauna de les Planes de Son. Desprès del relat, se’ls

faran unes quantes preguntes sobre el conte per veure què han entès de la

història que els hem explicat.

A continuació, se’ls donarà una fitxa per a què realitzin un dibuix lliure

sobre el conte que han escoltat.

2. DIFERENCIACIÓ ENTRE ANIMAL SALVATGE I ANIMAL

DOMÈSTIC/DE GRANJA

Començarem l’activitat preguntant als nens què en saben sobre els animals

salvatges. I sobre els animals domèstics. D’aquesta conversa amb els

alumnes extreure’m els trets significatius que hagin expressa’t, fixant-nos

bé en els conceptes erronis que s’hagin de rectificar.

Podem conduir la conversa fent preguntes:

1. Sabeu què és un animal salvatge?

2. Coneixeu el nom d’algun animal salvatge?

3. Sabeu on viuen? Viuen en granges?

4. Quins animals viuen en una granja?

5. Qui se’n cuida d’aquests animals?

Centre de Fauna

Les Planes de Son

Podem demanar als nens que portin fotografies d’animals abans de començar

les activitats. A partir de les fotografies podem preguntar quins animals

són i on viuen (en estat salvatge o en granges).

Tot seguit, entregarem als nens una làmina. Demanarem als nens que

observin i verbalitzin el nom dels animals representats a la làmina i tot

seguit, pintin els animals salvatges que hi surten representats.

3. DIFERENCIACIÓ ENTRE HERBÍVORS I CARNÍVORS

Aprofitant les fotografies d’animals que hagin portat els nens, es

treballaran els conceptes d’animals herbívors i carnívors. Els preguntarem

als nens si saben què mengen els animals de les fotografies, fent principal

incidència en els dos grups que ens interessen: els herbívors (que mengen

vegetals ) i els carnívors (que mengen carn). Podem preguntar-los si tenen

animals a casa i què els donen per menjar.

El mestre/a explicarà que els animals que mengen carn es diuen carnívors i

que els que mengen herba, fulles, cereals... es diuen herbívors.

Més tard, observaran en una fitxa uns dibuixos. Preguntarem als nens quins

animals hi veuen i els demanarem que encerclin de diferent color els

carnívors i els herbívors.

4. APROXIMACIÓ AL CONCEPTE D’ANIMAL MAMÍFER

Amb el material que hagin aportat els nens i d’altre que pot haver reunit el

mestre, es treballarà el concepte d’animal mamífer. Podem preguntar als

nenes si tenen animals a casa, i en cas afirmatiu, parlar sobre si els han vist

Centre de Fauna

Les Planes de Son

criar alguna vegada, donant així la possibilitat de que parlin sobre

experiències que els hi són properes.

Desprès amb fotografies i dibuixos, el mestre els explicarà la reproducció

dels animals, incidint en què hi ha dues vies: els que neixen d’ous i els que

neixen del ventre de la mare. Se’ls explicarà que els animals que neixen del

ventre de la mare es diuen mamífers. I es donaran exemples d’animals que

coneguin i que siguin mamífers.

Més tard, observaran la fitxa del dossier de l’alumne. Preguntarem als nens

quins animals hi veuen i els demanarem que pintin aquells que siguin

mamífers.

5. HÀBITAT

Aquesta activitat va encarada a fer entendre als nens que no tots els

animals que viuen en llibertat poden viure al mateix lloc, que cadascun

necessita una sèrie d’elements per poder sobreviure.

Mostrarem als alumnes diferents fotografies o làmines d’animals salvatges

en el seu hàbitat natural i els demanarem que intentin explicar que hi veuen

i si hi ha alguna diferència entre les fotografies que els estem mostrant.

El/la mestre/a comentarà el nom de l’animal i el lloc on viu.

Posteriorment, passarem a fer la fitxa d’aprenentatge. Preguntarem als

nens què hi veuen, què pensen que hauran de fer. El mestre/a demanarà el

nom dels animals que hi veuen dibuixats i els explicarà que han d’encerclar el

lloc on viuen els animals de la fitxa.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

ACTIVITATS DURANT LA VISITA

Les activitats es realitzaran al Centre de Fauna de les Planes de Son.

En arribar, els nens esmorzaran mentre els monitors acaben de preparar el

que serà la visita al Centre de Fauna.

Després d’esmorzar, es procedirà a la projecció de diferents diapositives

que expliquin als nens què és el Centre de Fauna i quina és la tasca que

realitzen. Aquesta projecció es farà de forma participativa, permentent que

els nens preguntin allò que els interessi.

Més tard, es realitzarà la visita al centre de fauna acompanyats d’un

monitor/a i per grups d’edats. El monitor/a els pot explicar que aquests

animals no poden viure al seu hàbitat natural i perquè.

La visita realitzada inclourà tots els animals que hi hagi al Centre de Fauna

de les Planes de Son, explicant-los breument les característiques de

cadascun i especificant que tots són salvatges i mamífers, així com la seva

forma d’alimentació.

Un cop feta aquesta explicació, ens centrarem en la guineu, remarcant les

parts del seu cos, com és la seva petjada, de què s’alimenta i com es

reprodueix.

Acabada la visita i havent dinat, es realitzarà el taller de petjades, on els

nens faran amb fang un medalló amb la petjada del cabirol, amb el nom comú

i propi de l’animal. Aquest medalló se’l podran endur a casa.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

ACTIVITATS POSTERIORS A LA VISITA

1. IDENTIFICACIÓ DE L’ANIMAL

Els nens/es observaran el dibuix del cabirol. En una conversa col.lectiva es

poden anar comentant els principals trets físics de l’animal i els que més els

cridin l’atenció.

A sota del dibuix copien de la pissarra (en lletra de pal o lligada, segons

criteri del mestre/a) el nom del cabirol.

2. ANATOMIA DE L’ANIMAL (I)

Per tal d’iniciar als alumnes en l’estudi d’un animal salvatge, es partirà de

l’observació de l’anatomia, en aquest cas del cabirol, remarcant i anomenant

les parts del cos més importants, la forma que té i la funció que fa.

Donada l’edat dels nens/es, als quals està adreçat aquest dossier, té una

importància capdal el coneixement del propi cos, es podria aprofitar per

comparar l’anatomia del cabirol amb el cos dels nens/es, i remarcar les

Centre de Fauna

Les Planes de Son

diferències evidents que s’aprecien per tal d’introduir-los en el concepte de

que cada espècie té un trets característics propis.

3. ANATOMIA DE L’ANIMAL (II)

En aquesta activitat es pretén que els alumnes siguin capaços de

diferenciar la silueta del cabirol d’entre d’altres que el mestre/a pot tenir

preparades a l’aula, pertanyents a altres mamífers i, tot seguit, resseguir-la

amb gomets, pintura de dits, etc...

4. ANATOMIA DE L’ANIMAL (III)

D’entre quatre petjades diferents els nens/es hauran d’identificar i

encerclar la que pertany al cabirol. Tot seguit es comentaran els trets

característics de la petjada (nombre de dits, forma de la petjada, etc.).

També es pot parlar de perquè el cabirol té aquesta petjada i no una altra.

Els nens/es poden formular les seves hipòtesis.

5. L’ALIMENTACIÓ

Es presenten als alumnes un seguit d’aliments i entre tot el grup

classe hauran de deduir quins pertanyen a la dieta del cabirol. Han

d’encerclar els aliments adequats.

6. LA REPRODUCCIÓ (I)

Centre de Fauna

Les Planes de Son

Es vol aconseguir que els nens/es, a partir de l’observació de la F.6

siguin capaços de diferenciar el cabirol mascle del cabirol femella. Entre

tots s’aniran anomenant els trets diferencials.

7. LA REPRODUCCIÓ (II) Es pretén que a partir de l’observació de la F.7 els alumnes facin una

primera aproximació al concepte de què tots els ésser vius es reprodueixen;

en el cas del cabirol el mascle i la femella s’aparellen i després de cinc

mesos* de gestació neix la cria.

*Veure dossier tècnic

8. DIBUIX LLIURE DE LA VISITA. AVALUACIÓ FINAL

Finalitzant el tema, és necessari recordar conjuntament amb els

alumnes, els continguts que s’han anat treballant.

En petits grups, a ser possible, es revisarà el dossier de l’alumne,

fent incidència en el contingut i l’objectiu pretès en cada activitat. Acabada

la revisió, el mestre/a formularà la pregunta oberta a tot el grup classe:

“Què hem après de la visita al Centre de Fauna de les Planes de

Son?”

Cada nen/a dibuixa el que hagi estat més significatiu per ell/a.

Aquesta activitat final que plantegem, permet al mestre/a constatar si

estan assolits els objectius pretesos, o bé si pel contrari hi han aspectes

que cal reforçar abans de donar per acabat el tema.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

9. MEMORY

El mestre/a pot elaborar un memory a partir dels 2 pósters

(mamífers i aus) treballats a classe, per tal que els alumnes hi puguin jugar

en petits grups.

Aquests pósters es poden aconseguir demanant-los a la Fundació Territori i

Paisatge de Caixa Catalunya o qualsevol de les oficines de Caixa Catalunya.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

BIBLIOGRAFIA

• VV.AA. La guineu. Una caçadora astuta. Ed. Cruïlla

(Minizoo). Barcelona 2004.

• Ruiz-Olmo, J.; Aguilar, À. Els grans mamífers de Catalunya i

Andorra. Ediccions Linx. Barcelona 1995.

• Burton, M. Guía de los mamíferos de España y de Europa.

Ediciones Omega. Barcelona 1985.

• Bang, P; Dahlstom, P. Huellas y señales de los animales de

Europa. Ediciones Omega. Barcelona 1999.

• Lastanao, C. Huellas y rastros de animales del Pirineo.

Editorial Barrabés. Huesca 2002.

• Vigo, M. Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Ed.

Pòrtic Natura. Barcelona 2002.

• VV.AA. ELs mamífers. Ed. Parramón. Barcelona 2007.

WEBGRAFIA

• www.lesplanesdeson.com • www.caixacatalunya.cat. (Apartat de la Fundació Territori i

Paisatge) • www.google.com. (Per la cerca d’imatges)

Centre de Fauna

Les Planes de Son

ANNEX

Centre de Fauna

Les Planes de Son

EL CABIROL, corza, craba, (Capreolus capreolus):

Orden: Artiodactyla

Familia: Cervidae

Animal de talla mitjana que no supera els 30 kg en els exemplars

adults i amb una alçada de creu no superior als 75 cm. Consta d’un

bossal negre i de cornamenta, només en els mascles, la qual varia en

funció de l’edat

Cornes: Les banyes creixen de novembre a Maig, quan comença a pelar-

la, després fins al Novembre la banya no creix, no té vellut. I al

Novembre quan perd la banya és perquè la de sota està empenyent.

Hi ha període que la banya creix a raó d’un cm per setmana. Aquestes

consten d’un eix principal del qual en surten 2 ramificacions (una que va

cap amunt i una endavant ( la lluitadora) que serveix per a les lluites

entre mascles), són envellutades al principi(en aquest vellut es troba el

sistema sanguini que aporta el calci per al desenvolupament de la banya)

durant l’època del vellut el mascle no pot lluitar, i ell mateix te molta

cura que aquest vellut no es faci malbé, ja que sinó repercutiria a la

banya final i una vegada les banyes s’han desenvolupat definitivament

aquest vellut es expulsat en un període de 7 o 8 dies mitjançant

rascades amb les banyes al terra i a les branques(En aquesta etapa el

vellut ja molesta al mascle). Una vegada el vellut es expulsat queden al

descobert les protuberàncies o “perles”, indicadores de la vellesa de

l’animal, i que ajuden al mascle a marcar el territori, ja que com més

grans siguin les perles mes profunds seran els solcs fets a les branques

on marca el mascle, indicant als competidors pel mateix territori la

maduresa de l’adversari. Al final de la vida (quan arriben als 12 o 14

Centre de Fauna

Les Planes de Son

anys), a les banyes només hi tenen uns monyons deformats i no creixen

tant.

La part inferior de la banya es diu “Roseta” i cada any és més gran, la

part inferior de la roseta és la que es troba unida al crani. Aquest unió

és de calci, i en l’època en la que el mascle es troba en cel la duresa

de la unió es tal que seria gairebé impossible separar la banya sense

trencar part del crani (explicar exemple típic de la tele en la que es

barallen dos cèrvols a lo cafre i si que es pot partir una ramificació de

la banya, però és molt més difícil que es trenqui la banya per l’arrel) .

Encara que el mascle tingui monyons, la roseta sempre anirà creixent.

Les banyes estan fetes de calç i tenen irrigació sanguínia. Estan

recobertes de borrissol. Les banyes dels cèrvids sempre cauen cada

any.

En el cas de les cornes (com els isards), tenen una medul·la òssia a

dins i estan recobertes de pèl i quitina. No cauen mai.

Aquesta és una espècie amb dimorfisme sexual i això es pot observar en

el fet de que la femella no té banyes. No les necessita, no ha de

lluitar per defensar el seu territori, i en molts pocs casos seria capaç

de defensar les cries amb l’ajuda de les banyes davant de l’atac dels

seus enemics naturals, com llops, ossos, etc.

Part posterior: No te cua, només té 3 vertebres inapreciables. Té una

taca blanca al cul,sota la cua (anomenada escut anal) que els serveix de

semàfor per a avisar als congèneres en cas de perill. Quan detecta un

perill, obre aquest semàfor mostrant una taca blanca molt gran.

Aquesta taca indica la direcció que han de seguir els altres cabirols (en

direcció oposada al perill). Un altre senyal d’alerta consisteix en una

mena de lladruc greu.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

La taca també serveix per diferenciar el sexe. Les femelles tenen la

taca en forma de cor, i a l’extrem superior hi té una punta que és l’inici

de la bulba. La taca dels mascles té la forma de ronyó o d’ulleres.

Pelatge: Muden dos cops cada any. El pelatge d’estiu és marró i el

d’hivern és marró grisós i te la peculiaritat de que els pèls estan buits

per dintre (és fa una càmara d’aire), d’aquesta manera l’escalfor del

cos no es dissipa sinó que queda retinguda. Un exemple d’això és que la

neu que se’ls hi acumula a sobre no es desfà.

Els mascles a mesura que es van fen adults mostren dos franges

blanques a la gola que els serveix per a comprovar el poder del contrari

quan hi ha enfrontaments patriarcals.

Peülles: Estan formades de quitina i pèl.

En els darrers anys ha sofert una gran expansió, degut a la seva

facilitat d’adaptació i a una important taxa reproductiva, pot tenir dos

o fins a tres cries per part. Es tracta d’una espècie amb funció de

presa dintre de la natura, per això està adaptada a concentrar tots els

parts en un període de temps curt (dintre de la multitud alguns cauran

per la depredació però molts d’altres sobreviuran). Cal remarcar que les

principals espècies que la depredaven estan en regressió, i és per això

actualment s’ha transformat en el cèrvid més important a les nostres

comarques.

Cal remarcar el desplaçament poblacional d’aquesta espècie autòctona

que s’està produint degut al augment, també desmesurat, dels cèrvids

més grans, com daines i cérvols

És una espècie de caça major força desconeguda a Catalunya. La seva

caça és permesa a la Vall d’Aran (Zona de Caça Controlada i Reserva

Centre de Fauna

Les Planes de Son

Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran) i en sectors determinats del

Pallars Sobirà, mercès el bon estat de la seva població.

Només els mascles serveixen per la caça, que és considerada un

dinamitzador local. Per establir els trofeus de cacera, es miren les

hectàrees de terreny municipal i se’n treu una ratio determinada de

permisos de caça, que surten a la subhasta a partir d’un cert preu.

En el cas dels Isards també es poden caçar femelles velles, amb tares

físiques o mascles joves amb deformacions (caça selectiva).

En el cas dels cabirols només es cacen els trofeus, o sigui, els mascles

adults i en bon estat.

Actualment encara no es poden caçar ni cèrvols ni daines. (Aviat

s’hauran de prendre mesures molt dràstiques per a controlar aquestes

espècies, reintroduïdes únicament per que els “escopeteros” se’n vagin

el diumenge a caçar amb els coleguilles).

Distribució, hàbitat i situació de l’espècie

Només es troba al continent europeu. A Catalunya es troba distribuït al

nord, tant al Pre-Pirineu com al Pirineu, en una franja que es fa més

ampla cap a ponent.

És una espècie preferentment d’ambients forestals, lloc on troba, el

refugi l’aliment i la tranquil·litat que necessita. La diversitat i

heterogeneïtat d’ambients li són favorables (ecotons bosc-conreu, bosc-

prat o bosc vell-bosc jove). Als Pirineus, a l’hivern es presenta com una

espècie totalment forestal. A l’estiu pot pujar als espais

supraforestals, però això a l’hivern és gairebé impossible ja que la

Centre de Fauna

Les Planes de Son

forta innivació li suposa un handicap insuperable (no pot superar més de

mig metre de neu tova).

El cabirol és una espècie en plena expansió. En els darrers anys ha

esdevingut força comú a la Vall d’Aran i nord del Pallars Sobirà, llocs

on el gruix de població prové de reintroduccions portades a terme fa

10/15 anys. En els darrers anys s’ha detectat una presència del

cabirol a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i l’Alt

Urgell.

S’estima que la població de cabirols existents a casa nostra és de mil

exemplars.

Biologia, ecologia i comportament

El zel es produeix entre mitjan juliol i mitjan agost. Durant aquesta

època els mascles perden el gregarisme i l’actitud desconfiada i són

protagonistes de corredisses i persecucions, que no solen tenir més

efectes que la intimidació, a la vegada que assetgen les femelles fent

cercles al seu voltant. Els mascles utilitzen les banyes per defensar el

seu grup de femelles, o harem patriarcal.

El zel és al juliol, però un cop fecundada tota la ovulació, els òvuls

queden en estat latent fins al gener (quan el fotoperiode comença a ser

més llarg), que reinicien el seu desenvolupament i al cap de 5 mesos es

produeix el part. (maig)

Té ovoimplantació diferida, de manera que el desenvolupament

embrionari queda aturat durant uns cinc mesos. Quan les femelles

detecten que el fotoperiode ha canviat i per tant hi ha més hores de

llum (això ho detecten els primers 20 dies de gener) decideixen (el

propi metabolisme decideix) quants òvuls fecundats tiren endavant,

Centre de Fauna

Les Planes de Son

depenen de com hagin passat l’hivern i de les seves condicions físiques.

En general tenen entre 1-2 cries, rarament 3 a no ser que hagin passat

un molt bon hivern, o que sigui una femella amb més de 4 anys i amb un

territori ben conegut i definit. Rarament en tenen cap, el fet de no

tenir-ne és signe de malaltia.

El part es produeix entre mitjan maig i mitjan juny, amb un nombre

d’una a tres cries. Totes les femelles concentren el part en un període

de temps curt així s’aconsegueix que un màxim nombre de nounats pugui

tirar endavant. Així com més cabirols petits hi hagi més en podran

sobreviure als possibles depredadors.

És un herbívor de règim molt variat, que depèn de les espècies de

l’hàbitat (espècie brostejadora). Les fulles dels diferents matolls

existents a l’estatge subalpí i muntà i les plantes herbàcies d’aquests

estatges i dels prats de muntanya, són l’aliment més freqüentment

consumit a casa nostra. És una espècie principalment adaptada a

l’hàbitat dels boscos de caducifolis.

Tot i l’extrema dificultat d’efectuar un cens acurat, les observacions de

l’espècie i les dades estadístiques de caça permeten establir el “sex-

ratio” en un 1:1.

Els hiverns vigorosos i amb gruixos de neu importants són desfavorables

per al cabirol, ja que dificulten l’alimentació i accentuen la predació

sobre l’espècie.

El mascle és eminentment territorial, sobretot en el període comprès

entre el total desenvolupament de les banyes (abril-maig) i la

finalització del zel (darreria d’agost). La caiguda del borrissol que

cobreix les banyes marca la producció de feromones i per tant l’inici del

zel. Durant aquest periode es realitza una acurada delimitació del

Centre de Fauna

Les Planes de Son

territori amb l’ajut de senyals visuals i olfactius per impedir la intrusió

d’altres individus del seu sexe.

Per altra banda, el grup familiar està generalment constituït per la

femella i els seus petits, els quals resten units des del naixement fins a

l’edat de deu a onze mesos. En aquest moment la femella, que està

propera al nou part, comença a rebutjar la presència dels joves, i el

mascle jove serà allunyat de la zona pel mascle adult. A partir

d’aquest moment la ruptura del grup familiar serà definitiva, qüestió

que no deixa de ser un mecanisme de regulació poblacional.

Les femelles normalment es queden al territori i els mascles marxen ,

ja que tenen la funció de distribuir els gens.

Els arens són relativament petits, amb només 2 o 3 femelles, ja que hi

ha un gran nombre de cabirols, i al tenir el mascle un tamany més o

menys petit, no pot garantir la seva protecció i defensa territorial.

Rastres i restes de menjar

Femptes:

Es solen presentar en munts als punts on mengen, però també poden

defecar mentre caminen. A l’hivern són curts i cilíndrics, a vegades

esfèrics, amb un extrem arrodonit i l’altre en punta. A l’estiu amb

freqüència es formen es formen grans masses de superfície rugosa.

Mesuren uns 10-14 cm de llarg per us 7-10 cm d’ample.

Petjades:

Són petites i punxegudes, d’uns 4 cm de llarg i uns 3 d’ample,i hi ha

una petita diferència de tamany entre sexes.

Centre de Fauna

Les Planes de Son

Les petjades estan una mica desviades capa a fora i les peülles

secundàries no deixen senyal (a no ser que sigui en la neu). Les peülles

davanteres solen estar obertes però les de darrera estan juntes. Quan

caminen el peu posterior coincideix amb l’anterior, però quan van al trot

les petjades estan pràcticament en linea recta i no coincideixen. Si

galopa o salta pot arribar a deixar marcades les peülles secundàries.

Llits:

És l’únic cèrvid que prepara un llit, apartant cuidadosament les fulles i

rametes i inclòs rascant la vegetació del terra. Són racons on refugiar-

se durant el dia solar, en depressions del terreny o llocs amagats.

Les femelles fan el llit més tímid que els mascles.

Els llits dels mascles són molt més intensos i marcats a l’època de zel, i

si pixen i caguen perquè augmenti l’excitació sexual de la femella.

Mossegades i rastres en troncs:

Durant l’hivern s’alimenten de brots i gemmes de plantes llenyoses, però

els descorçaments produïts per alimentació són estranys (a diferencia

del que passa amb la majoria dels cèrvids). Les mossegades són

característiques ja que els cèrvids careixen d’incisius a la part superior,

que han estat substituïts per una zona còrnia contra la qual fan pressió

amb els incisius de baix. És per això que els brots i rames en lloc de

tallats semblen arrencats.

Als voltants de novembre els hi cauen les banyes que als pocs dies

comencen a crèixer de nou. Aquest creixement dura entre 3 i 4 mesos

durant aquest període estan cobertes per una capa de pell molt

vascularitzada (característica comú a tots els cèrvids). Quan la corna

Centre de Fauna

Les Planes de Son

està completament ossificada, els vasos sanguinis de la capa externa

envellutada es trenquen de manera que el borrissol es pot despendre

amb facilitat. Per a ajudar en aquesta acció els cabirols (al igual que

els altres cèrvids) es freguen als arbres fent que l’escorça es

desprengui en tires o deixant marques longitudinals. Els cabirols però

poden seguir fent aquestes marques desprès de perdre el vellut, i

durant tot l’estiu. És un mètode per a marcar el territori de l’animal.

Marcatges del territori:

Els fan a través de escodadures (marques amb les banyes) i excretant

substàncies oloroses, per exemple a les potes del darrere te com un

conjunt sobresortit de pèl, que encobreix unes glàndules per on secreta

hormones. A més efectua marques rascant al terra a la vegada que

refrega les banyes contra els troncs.

Durant l’època de cel es poden trobar uns camins peculiars en forma de

cercle, normalment al voltant d’un arbust, una roca o una soca. Això es

degut a que en una de les últimes etapes del cel la femella es mou en

cercle seguida pel mascle.

El cabirol al Centre de Fauna

Els cabirols del centre de fauna han de ser introduïts en el tancat

paulatinament i sempre que en hi hagi un abans ja adaptat a les

dimensions. El cabirol és un animal que degut a la seva adaptació a

l’hàbitat està només habilitat per a enfocar de lluny amb la qual cosa,

Centre de Fauna

Les Planes de Son

si els introduíssim en un perímetre tancat sobtadament, al mínim estímul

intentarien fugir i degut a aquesta adaptació de la vista no veurien la

tanca de filferro i xocarien, podent això causar la seva mort.