Dossier de premsa projecte Sèlvans 2015

05ara DIMARTS, 28 DE JULIOL DEL 2015 temadeldia

de força, Jané va comparèixer envol-tat dels caps dels principals efectius que treballen en les feines d’extinció de l’incendi. El coordinador dels ADF de l’Anoia, Jordi Jorba, va afir-mar que la “bona coordinació” dels bombers i d’aquests treballadors vo-luntaris va ser clau per poder con-tenir les flames. En total, gairebé 300 agents ADF de vuit comarques van participar en el dispositiu per frenar el que ja és l’incendi més gran d’aquest estiu a Catalunya.

Una imatge desoladora El foc ha deixat una imatge desola-dora a les comarques de l’Anoia i el Bages. Ahir els periodistes i mitjans gràfics van acompanyar una furgo-neta dels Bombers i dels Mossos cap a la zona zero, on va començar el foc. Avançant cap a Can Bonastre, a Sant Salvador de Guardiola, per l’antiga carretera comarcal que connecta Igualada i Manresa, el panorama era terrible. Quilòmetres i quilòme-tres en blanc i negre: només queden les cendres d’un foc que va avançar descontroladament més de vint ho-res per un bosc de pi. La pudor de cremat era intensa en molts punts de la comarca i en zones per on els bombers ja havien passat el terra encara fumejava. “És dantesc”, ad-metia un dels bombers. Les flames ja no hi són, però l’empremta del foc no serà fàcil d’esborrar.e

La gestió forestal, l’assignatura pendent de cada estiu

aquest mercat sigui “autososteni-ble” i no depengui de subvencions. Aquest pla, presentat fa prop d’un any i mig, partia de la base que a Ca-talunya un 64% de la superfície és bosc, però la seva explotació comer-cial només suposava, el 2014, el 0,06% del conjunt del PIB del país.

Hidalgo, però, recorda que els in-gressos que es poden obtenir de l’explotació de la fusta són molt in-feriors al que es podria obtenir amb la seva dimensió turística, de lleure o de salut. I posa l’exemple dels bos-cos madurs –amb arbres centena-ris– que tenen propietats terapèu-tiques i un elevat valor patrimoni-al, i que es podrien rendibilitzar per fer prevenció d’incendis. És a dir, treure rendiment econòmic d’aquests boscos per netejar la res-ta, especialment “els boscos joves amb molta densitat fruit de l’aban-donament i amb moltes necessitats de millora”. “No podem netejar tots els boscos, perquè això és impossi-ble, sinó que s’ha de fer una cosa es-tratègica”, afegeix aquest expert en enginyeria forestal. Amb un pres-supost de 50 milions d’euros, el nou pla de política forestal es marca com a objectiu donar valor econò-mic al bosc i a la fusta i dinamitzar el sector forestal.

Trasobares apunta que, tot i estar “obligats” a estrènyer-nos el cintu-ró en l’àmbit de la prevenció d’in-cendis, els indicadors són bons i que, si fa dos anys estaven sota ges-tió el 20% dels boscos, avui aquest percentatge ha arribat al 28%, i si llavors es consumien 700.000 tones

de fusta local a l’any, ara s’han supe-rat les 900.000. L’objectiu és que el 2020, com a mínim, estiguin sota gestió el 50% dels boscos, que és la mitjana europea. I, en paral·lel, s’in-verteix en camins per millorar l’ac-cessibilitat i perquè actuïn com a ta-llafocs en casos d’urgència com el de l’incendi d’Òdena. “La gestió fores-tal ha de ser un assumpte de país i no només una urgència a la qual donar resposta quan hi ha incendis”, re-marca. “Si tenim els boscos estàtics i no en gestió és quan tenim els pro-blemes”, explica. I afegeix: “La ten-dència ha de ser a endreçar, a conce-bre l’espai com un gran jardí”. En la mateixa línia, Hidalgo apunta que s’ha d’afavorir la creació d’espais oberts, “combinats amb pastures mantingudes amb bestiar”.

Sotabosc propens al foc Les característiques de la vegetació i el sotabosc dels boscos catalans també són propenses al foc. A més, en l’incendi d’Òdena també s’hi han sumat les condicions meteorològi-ques adverses. “Hi ha molta vegeta-ció i, per tant, molta competència per l’aigua, i l’estat d’humitat és in-ferior al que hauria de ser perquè no combustionés”, diu Xavier Úbe-da. I recorda que la prevenció tam-bé ha de ser a curt termini. I aquí in-tervenen els ciutadans: “La gent que viu al territori ha de ser consci-ent que en qualsevol moment es pot declarar un incendi”. I fa una crida a la responsabilitat. En tot cas, di-uen els experts, el “risc zero” no existeix.e

Treure rendiment econòmic dels boscos és una de les solucions

baix

moderat

alt

molt alt

Risc d’incendi forestal els pròxims dies

Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural / Gràfic: ARA

El foc ha provocat pocs danys materials, entre els quals un cotxe calcinat a Sant Salvador de Guardiola. Interior assegura que cap casa ha sigut totalment afectada. AFP

Cada cop que es declara un incendi es posa sobre la taula l’estat de man-teniment dels boscos i la falta de re-cursos econòmics per fer gestió fo-restal. “Les tasques d’extinció d’un incendi com el d’Òdena són molt ca-res i la gent té clar que s’ha d’inver-tir a apagar un foc, però, quan es parla de gestió, no tant”, indica Xa-vier Úbeda, professor de geografia física de la Universitat de Barcelo-na, que opina que es necessiten més recursos econòmics per a la preven-ció i la gestió forestal. Tot i que con-sidera que s’avança pel bon camí –en part gràcies al nou Pla General de Política Forestal que el Govern va aprovar l’estiu passat–, “encara queda molta feina per fer”. “I ni amb tots els recursos es podria fer en un any”, afegeix.

L’enginyer de forest i coordina-dor del projecte Selvans d’Accióna-tura, Jaume Hidalgo, creu que s’ha de buscar l’equilibri entre el que s’inverteix en extinció i el que es destina a la prevenció, molt inferi-or. El departament d’Agricultura, però, ha incrementat en dos milions d’euros el pressupost de prevenció d’incendis per a aquest any, que pu-ja a 16,5 milions d’euros. En anys anteriors, aquest pressupost s’havia situat en els 18 milions d’euros.

Titulars privats de boscos Més del 80% dels boscos catalans són de propietat privada i molts op-ten per deixar-los abandonats per no perdre diners en el seu mante-niment. Que endreçar el bosc no si-gui per als propietaris un exercici ruïnós i que, per tant, els terrenys abandonats deixin de guanyar pes és un dels grans reptes que es mar-ca el Govern amb la intenció de mi-llorar les tasques de prevenció d’in-cendis i sobretot tenint en compte que el pressupost per a aquestes tasques és ajustat. Segons el direc-tor general de Medi Natural, Anto-ni Trasobares, el que s’està fent ara és, d’una banda, col·locar al mercat més volum de fusta local i, de l’al-tra, promoure que els petits propi-etaris de terreny forestal –n’hi ha més de 200.000– s’agrupin per ob-tenir facilitats. L’objectiu és que els propietaris obtinguin un millor preu per a aquesta fusta i que, d’aquesta manera, cada cop menys optin per deixar l’espai abandonat.

Una línia estratègica, segons Trasobares, és promoure l’aprofita-ment energètic de la biomassa, co-sa que ajuda a posar un preu, també, a les porcions més petites de fusta local. “Aprofitar, fins i tot, els tros-sos més petits de fusta contribueix molt a fer sortir els números”, ex-plica, i remarca que el repte és que

BARCELONAMARIA ORTEGA / LARA BONILLA